BUTLLETÍ - WordPress.com · 2016-03-22 · context. No obstant això, és necessari fer-ho per...

BUTLLETÍ del Centre d’Estudis Selvatans

Número 9 – Segona època

2015

Butll

etí d

el C

entr

e d’

Estu

dis

Selv

atan

s

9

ISSN: 2339-7942www.centredestudisselvatans.cat

La Selva del Camp2015

Butlletí del Centre d’Estudis Selvatans


Butlletí del Centre d’Estudis Selvatans

Consell de RedaccióAlmar Baiget Morreres, Axel Baiget Morreres, Marta Cañellas Mas, Gerard Carceller Barrabeig, Pol Masdeu Cañellas, Quim Masdeu Guitert, Andreu Ollé Cañellas, Gisela Pau Farrerons, Guillem Puig Vallverdú i Montserrat Soronellas Masdeu

CoordinacióGuillem Puig

CorreccionsFeli Blanch, Marta Cañellas, Pol Masdeu, Maria Romero i Pilar Soronellas

EditaCentre d’Estudis Selvatans

Secretaria del Butlletí Casal d’EntitatsC/ de l’Horta, 2943470 La Selva del [email protected]://www.centredestudisselvatans.cat

Administració de la pàgina web: Guillem PuigMaquetació i disseny de coberta: Almar Baiget, Jaume Llambrich i Guillem Puig

Dipòsit legal: T-1054-1990ISSN: 2339-7942

Aquesta obra està subjecta a una llicència Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0Unported de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.

http://www.centredestudisselvatans.catButlletí del Centre d’Estudis Selvatans, n. 9, 2015ISSN: 2339-7942

Taula de continguts

EDITORIALEls 850 anys de la Carta de Població: una oportunitat per posar-nos al dia..... 5

ARTICLESL’espai com a agent aglutinador de la sociabilitat rural popular: La Defen-

sa Agrària de la Selva del Camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Francesc Fortuño Bonet

Malatia i mort a la Selva del Camp (1875-1945) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Marina Roig Soronellas

Festa de foc. Els Diables de la Selva del Camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Dídac Rofes Guerrero i Laura Rofes Masdeu

El futbol a la Selva del Camp. Dels inicis als anys 80 . . . . . . . . . . . . . . . . . 81Jaume Miralles Amades i Lluís Miró Miró

RESSENYESLa guerra i la postguerra de Successió a la Selva del Camp ( 1705-1717),de Josep M.T. Grau Pujol i Manel Güell Junkert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Josep Fàbregas i RoigLa Selva del Camp, de Joaquim M. Masdeu Guitert . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Montserrat Soronellas Masdeu

NOTES DE RECERCAObservacións meteorològiques a la Selva del Camp. Núvols i antroponú-

vols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123Jordi Escoda Manso

Notícia de Josep M. Castellà Roger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129Quim Masdeu Guitert

El documental “Por al cel: la vida a la Selva durant els bombardejos feixis-tes al Camp de Tarragona (1936-1939)” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135Axel Baiget Morreres i Marta Trill Gutiérrez

http://www.centredestudisselvatans.catButlletí del Centre d’Estudis Selvatans, n. 9, 2015, 5–8ISSN: 2339-7942

Els 850 anys de la Carta de Població: una oportunitat per posar-nos al dia

Les efemèrides han de servir d’excusa per explicar aspectes de la Història que moltes vegades queden oblidats. Explicar, però, no vol dir justificar. La majoria de vegades, les commemoracions tenen un funció justificadora la qual permet fer relectures que acaben per falsejar la Història en benefici dels qui l’escriuen. Cal dir que, aquest fet, va en detriment de la nostra me-mòria col·lectiva, atès que aquestes oportunitats haurien de servir per aju-dar-nos a entendre qui som realment; ajudar-nos a pensar històricament, amb perspectiva, amb memòria.

Aquest any 2015 hem celebrat, amb diferents actes, els 850 anys de la donació de la Carta de Població de l’arquebisbe Hug de Cervelló al po-ble de la Selva. Posar-nos en la pell dels qui van viure aquell 1165 és una tasca complicada, ja que des del nostre present és difícil d’imaginar aquell context. No obstant això, és necessari fer-ho per entendre realment aquell moment històric. En moltes ocasions, ens l’han presentat com una llui-ta maniquea entre musulmans i cristians on, amb la victòria dels darrers, s’imposava la pau i un nou ordre preferible a l’anterior. Una lluita contra la barbàrie i el triomf de la civilització, en definitiva. Sens dubte, com la resta de processos que conformen la Història, la qüestió és més complexa.

El poeta anglès, William Blake (1757-1827), afirmava que “la raó, o la justificació de tot el que ja coneixem, no seguirà sent la mateixa quan coneguem més coses”. Així doncs, l’ocasió que se’ns planteja amb l’efemè-ride del 850è aniversari de la Carta de Població és una oportunitat per reflexionar sobre alguns plantejaments que es tenien per inapel·lables però que amb les darreres investigacions s’han posat en dubte. Un exemple és la idea de la repoblació d’un espai de frontera deshabitat; idea sense vigència a l’actualitat i que forma part de l’ideari romàntic nacionalista i catòlic de la historiografia del segle XIX. En aquest sentit, la conjuntura ha de ser un pretext per posar-nos al dia.

Des del Centre d’Estudis hem volgut seguir socialitzant el coneixement i les novetats en la investigació científica. En el marc de la Festa Major d’estiu, vam comptar amb l’exposició sobre “Poblament prehistòric a les

Editorial

6 Butlletí del Centre d’Estudis Selvatans, n. 9, 2015

conques dels rius Gaià, Francolí i rieres del Camp de Tarragona”, editada per l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en què es donava a conèixer com vivien els primers pobladors del nostre territo-ri. Amb les Jornades Europees de Patrimoni vam posar en valor el Camí del Rec de la Vila, que des de la tardor de 2014 se n’ha recuperat el pas. D’aquesta manera, donàvem a conèixer la infraestructura hidràulica més important de la nostra Vila, que des del segle XIII ha subministrat aigua a la població.

Tanmateix, hem col·laborat amb altres entitats de la Vila posant de manifest el ric teixit associatiu de la Selva. Des de l’Associació d’Amics i Cambreres de l’Ermita de Paretdelgada es va comptar amb nosaltres per tirar endavant un nou projecte: una exposició permanent sobre el Santuari de Paretdelgada. Amb Paretdelgada, més de 2000 anys d’història, hem volgut donar a conèixer la història del Santuari, des dels seus inicis com a vil·la romana fins als fets més rellevants del segle XX.

Cal destacar com un fet important d’aquest any 2015, la retirada d’un vestigi del règim franquista: la Creu dels Caiguts del Portal d’Amunt. Des del Centre d’Estudis celebrem aquesta iniciativa de l’Ajuntament, però creiem que s’ha de continuar treballant per democratitzar l’espai públic. Per aquesta raó, hem proposat un projecte que treballi per mantenir la memòria democràtica del nostre poble i en el qual la gent hi sigui present i s’hi senti partícip. Esperem que al llarg d’aquest proper any 2016, en què es commemoraran vuitanta anys de l’inici de la Guerra Civil espanyola, es pugui fer un pas més en la recuperació dels valors cívics i democràtics.

El Centre d’Estudis continua tenint la voluntat de ser una entitat pro-motora de la investigació local i és aquesta la finalitat última de l’edició del Butlletí. Hem volgut seguir comptant amb la col·laboració de joves inves-tigadors i professionals per tirar endavant la nostra revista anual, i facilitar la publicació dels resultats de les seves recerques.

Amb la finalitat d’entendre millor la sociabilitat formal, Francesc For-tuño ens presenta una part de la història de la Defensa Agrària. El seu estudi s’ha centrat en els darrers anys de la dictadura franquista i els pri-mers del canvi polític. Ha posat de manifest com l’entitat es va mantenir en l’imaginari popular després de ser suprimida pel règim franquista i que, gràcies això, va ser capaç de tornar a constituir-se quan es van establir les

Els 850 anys de la Carta de Població: una oportunitat per posar-nos al dia

7Butlletí del Centre d’Estudis Selvatans, n. 9, 2015

garanties constitucionals. Seguidament, Marina Roig elabora una revisió de les principals malalties que van afectar el nostre poble a les darreries del segle XIX i a les primeres dècades del segle XX. Com es tracta d’una etapa de transició del model demogràfic antic al modern, en l’article s’hi pot observar quina incidència van tenir els avenços mèdics i com va influir la millora de l’alimentació en la reducció de la mortalitat i l’augment de l’esperança de vida.

Un tercer article fa visible la importància social del teixit associatiu de la Selva, comptant amb dues entitats històriques i amb la col·laboració d’alguns dels seus membres. En primer lloc, Laura Rofes i Dídac Rofes ens presenten com ha crescut i ha pres importància la Colla de Diables de la Selva del Camp, en el trentè aniversari de la seva fundació. Aquest article fa un repàs de l’activitat de la Colla, però també posa en evidència un fet rellevant: la importància de l’estudi del folklore per abocar llum sobre la història de les classes populars, els seus costums i els seus rituals, per anar més enllà de posar-lo només en evidència quan existia una infracció o un amotinament. Per altra banda, Jaume Miralles i Lluís Miró ens presenten com ha evolucionat l’interès del futbol a la Selva, des de la Unió Esportiva Selvense de la dècada de 1920 fins a la de 1980, ja amb el CF la Selva, destacant-ne la influència de la presidència d’Andreu Balsells.

El Butlletí també posa al vostre abast les novetats de la investigació local. Per una banda, en aquesta nova edició podem trobar el llibre conjunt de Josep M. T. Grau i Manel Güell: La guerra i la postguerra de Successió a la Selva del Camp (1705-1717). Josep Fàbregas ens ressenya un llibre que obre una nova finestra a un episodi de la història de la Selva fins ara poc conegut. Amb aquest llibre podem conèixer com va afectar el conflicte internacional al nostre poble, a través de l’estudi de les lleves i les càrre-gues per sufragar la despesa militar. Per altra banda, Montserrat Soronellas ens presenta la darrera publicació de Joaquim Masdeu Guitert: La Selva del Camp. Aquest treball és un recull de la història del nostre poble, els seus personatges més il·lustres, la seva literatura, el medi físic i el calendari festiu. Una síntesi que ha de servir de primera referència per a qualsevol persona interessada a conèixer la Selva del Camp.

Per acabar, les notes de recerca posen de manifest quina és la tasca in-vestigadora que està en curs. Continuem col·laborant amb els docents de

Editorial


l’Institut Joan Puig i Ferreter; en aquest cas amb el treball diari del Jordi Escoda qui ens dóna a conèixer la importància de l’estació meteorològica de l’Institut i ens presenta el fenomen dels antroponúvols: per al nostre cas, una condensació conseqüència de l’activitat dels complexos petroquímics del Camp de Tarragona. Per la seva banda, Joaquim Masdeu Guitert ens presenta la figura de Josep M. Castellà Roger, sacerdot, poeta i músic sel-vatà amb una important obra literària i musical produïda durant la primera meitat del segle XX. Finalment, Axel Baiget i Marta Trill ens expliquen el com-s'ha-fet del documental que ha causat tanta expectació aquest últim trimestre del 2015 entre els veïns i veïnes de la Selva: “Por al cel: la vida a la Selva durant els bombardejos feixistes al Camp de Tarragona (1936-1939)”. Aquest treball de recerca, basat sobretot en l’ús de fonts orals, posa de manifest la importància de la història des de baix, del dia a dia de la gent corrent, més enllà de la investigació dels grans processos històrics i els grans estadistes. A més, la presentació del treball en format de documental fa palesa la necessitat de la difusió de la investigació històrica i la multipli-citat de canals per socialitzar-la.

Des del Centre d’Estudis entenem que la Cultura ha de ser un ins-trument de canvi social i la millor manera d’exercir-lo és la difusió. Així doncs, esperem que aquesta nova edició del Butlletí del Centre d’Estu-dis Selvatans us faci coneixedors d’aspectes del nostre poble i ens ajudi a conèixer-nos una mica millor a nosaltres mateixos.

La Selva del Camp, desembre de 2015

ARTICLES


L’espai com a agent aglutinador de la sociabilitat rural popular: La Defensa

Agrària de la Selva del CampFrancesc Fortuño Bonet

Ideologies i Societat a la Catalunya contemporània (ISOCAC) Universitat Rovira i [email protected]

ResumL’estudi de la sociabilitat al llarg de la història pretén ser un repte per treballar nous conceptes i lligar la història amb altres ciències socials, tot cercant la interdis-ciplinarietat i una visió totalitzadora. En aquest sentit, les associacions representen una font indispensable per treballar el que es coneix com a sociabilitat formal. Una d’aquestes associacions va ser la Defensa Agrària, entitat que per la seva influència és indispensable per entendre el passat selvatà del segle XX. Aquest article pretén centrar-se sobretot en quin va ser el seu paper durant l’última etapa de la dictadura franquista, quan l’associació, després de ser suprimida pel Règim, es mantindria viva en l’imaginari popular fins aconseguir constituir-se de nou (en el mateix es-pai que tenia abans) amb l’arribada de la democràcia. L’Agrària és doncs un bon exemple de com es va articular la sociabilitat rural durant un dels períodes més foscos de la nostra història recent.

Paraules clau: sociabilitat, associacionisme, La Selva del Camp, franquisme, cultura popular, món rural.

AbstractThroughout history, the study of sociability pretends to be a challenge to work with new concepts and tie history with other social sciences, while looking for an interdisciplinary nature and an all-embracing vision. In this sense, the associations represent an indispensable source for the study of what is known as formal sociability. One of these organizations was La Defensa Agraria. This entity, for its influence, is also essential to understand the history of La Selva del Camp in the 20th century. This article intends to focus primarily on which its role was during the latter period of the Franco dictatorship, when the association, after being suppressed by the regime, would remain alive in the popular imaginary until it was again constituted (in the same place as before) with the arrival of democracy. Thus, La Defensa Agraria is a good example of how rural sociability was articulated during one of the darkest periods of our recent history.

Keywords: sociability, associations, La Selva del Camp, Franco, popular culture, rural areas.

Francesc Fortuño Bonet


1. Presentació i motivacions de l’estudiLa motivació d’elaborar un article dedicat a aquesta temàtica ve per l’es-tudi que vaig desenvolupar en el meu Treball Final del màster Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa, cursat a la Universitat Rovira i Virgili entre els anys 2012 i 2014. Aquell treball consistia en fer un estudi de l’associacionisme del Camp de Tarragona en un període concret de la dictadura franquista, l’anomenada etapa “desarrollista”, que va del 1959 al 1975. Finalment, però, el treball va abastar fins el 1979, ja que així es po-dien mostrar algunes pinzellades de com l’associacionisme s’adaptava, els primers anys de la transició, al nou règim constitucional. El treball pretenia fer aquesta reconstrucció associativa a partir de l’estudi concret i el desen-volupament de tres associacions, de tipologies i entorns diferenciats, en el període esmentat: el Sindicat Agrícola de Bràfim, el Centre de Lectura de Reus i la Defensa Agrària de la Selva del Camp.

Així doncs, com que una de les associacions és del nostre poble, aquest article pretén fer una adaptació de les idees publicades en el Treball Final de Màster, de cara a aconseguir la reconstrucció d’una de les entitats més importants del passat i present selvatà i, alhora, englobar-la dins les dinà-miques generals de l’associacionisme de la dècada del 1960 i 1970.

2. IntroduccióLa creació del fenomen associatiu formal de l’època contemporània, al Camp de Tarragona i a Catalunya, vindrà motivat a partir dels diferents interessos col·lectius de cada lloc, així com també de les necessitats a què la gent pretenia fer front en cada moment a través de l’acció col·lectiva. Les diverses lleis dictades per les autoritats, a finals del segle XIX, permetran a les persones d’anar teixint una xarxa associativa a nivell legal en funció dels interessos que abans hem citat. La Llei d’Associacions del 1887 va significar la possibilitat de fer un gran salt endavant en la legalització de les entitats i, a la vegada, poder seguir teixint les xarxes col·lectives. Per la im-portància que tingueren a l’època, cal destacar en aquell moment el paper que jugaren els interessos de classe en el sorgiment d’algunes entitats com

L’espai com a agent aglutinador de la sociabilitat rural popular. La Defensa Agrària de la Selva del Camp


les de caràcter mutualista o el fenomen del “casinisme” (Solà, 2003) com a element bàsic en l’educació popular informal.

En definitiva, la tipologia associativa que es va instaurar arreu del ter-ritori va respondre a les necessitats concretes de les persones que les im-pulsaven. Tot i això, existeixen diverses teories que comenten la irrupció i consolidació d’una xarxa associativa rica en tipologia. La primera és cons-truïda per Pere Anguera en un article que parla de Reus com a exemple de sociabilitat a l’època contemporània on hi descriu un procés associatiu que començava amb la primacia dels ateneus i els espais populars lúdics, i de com aquests ateneus passarien a un model més polititzat al llarg de la dècada del 1930, coincidint amb la II República i la Guerra Civil. Aquesta onada política portaria, també, a la creació d’espais autònoms als ateneus polítics i, per acabar, l’aflorament de les entitats de caràcter esportiu (An-guera, 1993).

Segurament aquest model no es pot generalitzar de la mateixa manera a qualsevol espai fora de la capital del Baix Camp, ja que seguint els plan-tejaments de Maurice Agulhon1 cada cas espacial té les seves singularitats (Agulhon, 2005). Però, tot i no ser extrapolable, Anguera si que ens dóna algunes pistes de com es podia articular el moviment associatiu.

Pere Gabriel també ens dóna diferents característiques que ajuden a definir el moviment associatiu català, sense arribar a ser una aposta tan esquemàtica com la d’Anguera. Gabriel afirma que l’entramat associatiu popular d’aquella època respon a la persistència de les xarxes associatives de la Restauració (ateneus, societats de socors, etc.), existint una com-plexitat a l’hora de parlar de les persistències, renovacions o adaptacions d’aquestes xarxes al llarg de les primeres dècades del segle XX i, final-ment, la tensió entre les voluntats centralitzadores de diverses agrupacions (sobretot fent referència als partits polítics) i la voluntat de seguir apostant pel fet local.

A partir d’aquests orígens, podem establir, tenint en compte la impor-tància i implantació a diversos municipis del Camp de Tarragona, quines van ser les tipologies d’entitats que es consolidaren a inicis del segle XX:

1 Maurice Agulhon fou l’historiador francès iniciador de l’estudi de l’associacionisme i la sociabilitat informal i el primer que va marcar les pautes historiogràfiques de com enfocar metodològicament aquests estudis.



les associacions de caràcter juvenil, cultural, les polítiques, les esporti-ves-recreatives, les catòliques, les agràries i les obreres. L’evolució i im-portància de cadascuna dependrà en major mesura de la motivació, neces-sitat i quantitat de persones organitzades en cada municipi.

A nivell tipològic, la Defensa Agrària quedaria englobada dins de les associacions de caràcter recreatiu, per la qual cosa és important fer una breu ressenya contextual que expliqui, a nivell general, les influències que van rebre aquest tipus d’entitats i els seus antecedents directes. Com a ca-racterística a esmentar podem parlar de l’efecte que va tenir el catalanisme a través de la propaganda cultural, un catalanisme que ja havia pres forma en els ateneus durant el segle XIX enmig del moviment de La Renaixença (Anguera, 1991). La temàtica que es propagava des de les associacions re-creatives responia, moltes vegades, a mostres de cultura popular catalana (balls de sardanes, representacions teatrals catalanes, etc.), i també aquest catalanisme seria diferent depenent de la realitat social dels socis mem-bres, responent a uns interessos conservadors o progressistes.

Segurament la politització, en base a nacionalitat i classe, arribaria al seu punt màxim amb la Guerra Civil espanyola, tant per la supressió d’associacions de caràcter més dretà en el territori republicà com pel pro-tagonisme polític que algunes entitats agafarien amb les diferents organit-zacions del Front Popular. La victòria franquista va posar fi a tot això. La majoria d’associacions catalanes col·laboradores amb la causa republica-na no van passar els filtres del Règim, i les que van continuar passarien per una depuració total, només continuant la seva activitat des d’un control estricte per part de les autoritats vencedores.

3. Els orígens de la Defensa AgràriaEl naixement de l’Agrària cal situar-lo el 1926 (Grau, Puig, 1992), enmig del context global català de creació d’ateneus recreatius, però a partir, tam-bé, de diverses singularitats locals. Ja a finals del segle XIX havien existit dues fórmules associatives recreatives de fort contingut polític com eren els Cercles2, dels quals sabem que n’existien un de republicà i un de carlí, els

2 En el vocabulari popular també se’ls coneix com a “Círcols”.



quals enfocaven la seva activitat sobretot a la propaganda política i, en part, a actes recreatius3 (Grau, Puig, 1992).

La primera mostra d’entitat ja purament recreativa la situem, també, a finals del segle XIX, amb l’Ateneu “El Lauro”, fundat el 1878, encara que, per la documentació que se’n conserva, la seva activitat no començaria fins el 1884 (Masdeu, 1980) . Pel que se’n sap, la motivació de creació d’aquesta entitat venia donada per les aspiracions recreatives d’una petita burgesia selvatana, composta de propietaris rurals i comerciants, en consonància amb les dinàmiques i interessos associatius que abans hem esmentat

L’Ateneu, doncs, funcionaria, d’entrada, com a única associació amb caràcter recreatiu existent a la Selva i, a més de representar les aspiracions de les classes benestants, també va incloure, en anys posteriors, alguns ele-ments catalanistes com a característica pròpia dels ateneus recreatius de les primeres dècades del segle XX (Anguera, 1991). Amb el pas del temps, es va deixar d’impulsar la cultura catalana entre la direcció de l’Ateneu i una bona part de la població selvatana no es sentia representada per les seves iniciatives, la qual cosa va fer que el 1925 la situació canviés.

Pel que es coneix, l’Ateneu funcionava com un element més de la polí-tica local, una política dirigida, en certa manera, per aquesta elit local que formava part de l’entitat i ostentava els càrrecs de direcció de l’Ajuntament. El 1925, l’Ateneu, just quan començava a perdre aquells elements catala-nistes abans esmentats, va començar a generar un cert descontentament a una part del poble. Llavors, un grup de persones d’origen divers (on cal destacar-hi l’element juvenil) va començar a treballar en bastir una alter-nativa recreativa -d’arrel catalanista i popular- potenciant la cultura i el treball amb l’Agrupació Sardanista de la Selva, grup ja existent des d’anys anteriors. És, doncs, en aquest context de suposada resistència on trobem els inicis de l’Agrària, que va adoptar aquest nom durant la dictadura de Primo de Rivera per a donar a entendre que era una entitat lligada a la pagesia, però amb la intencionalitat real de promoure la cultura popular i la defensa de qualsevol element que formés part del catalanisme4.

Just després de la creació de l‘associació, començarien els passos per a adquirir un local. Aquest es va fer mitjançant la compra d’uns terrenys als 3 Archivo General de la Adminsitración (AGA). Fons Govern Civil. 2/247.

4 Arxiu Història de Tarragona (AHT). Fons d’associacions, núm. 1306.



afores del poble i fou construït amb les mateixes aportacions dels socis. La suma de diners, però, no seria suficient i els socis van haver de fer un crèdit al Banc Hipotecari d’Espanya per tal de comprar els terrenys i construir l’edifici, retornant l’import del crèdit al llarg dels anys. Aquí s’ha de desta-car la poca col·laboració i els entrebancs que va posar l’Ajuntament (Grau, Puig, 1992) a partir del context social de bipolaritat en què vivia el poble. Aquesta desconfiança i el nombre d’entrebancs legals anirien augmentant a mesura que l’Agrària agafés major protagonisme i ressò en el conjunt del municipi.

Entre les diverses activitats que l’entitat oferia, i que es consolidarien com a seccions dins l’Agrària, en destaquen les sardanes (que ja gaudien de molta popularitat entre els joves abans de la creació de l’Agrària) i la representació teatral. A més, també s’oferia un ampli ventall d’espais diri-gits als socis de l’associació com el cinema, la biblioteca, la sala del cafè i l’edició, durant uns anys, del periòdic de l’entitat, El Brum, que es va deixar de publicar el 1933.

A part d’aquestes activitats, també és important el paper polític que l’Agrària anava agafant any rere any. Si bé és cert que, com hem esmentat abans, la seva vinculació amb el catalanisme era més que evident, en reali-tat el seu reglament recollia l’apoliticisme, tot afirmant que mai cap partit polític tindria secció dins de l’Agrària.

4. El desenvolupament durant l’època republicana i l’arribada de la dictadura (1931-1939)

Amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la II República, l’Agrària encetaria el període de major plenitud, tant per la millora del nombre de socis com d’activitats, del seu finançament i les bo-nes relacions amb el nou consistori republicà. És en aquell moment quan, tornant a la vella idea de la vindicació política, la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya tindria, des de 1931 (Grau, Puig, 1992), la seva seu a les dependències de l’Agrària. Pel que se sap, el partit funcionava independentment de l’associació i l’Agrària mantenia una total indepen-dència d’ERC, però la realitat de tot plegat era que molts dels socis de



l’Agrària eren d’ERC, essent més que evident el contacte entre el partit i la gent que formava part de l’entitat (Grau, Puig, 1992).

Similar a aquest cas seria també la vinculació de l’Agrària amb Unió de Rabassaires. De la mateixa manera, el Sindicat posaria la seva seu local a les dependències de l’entitat, primer sota la fórmula Acció d’Obrers del Camp5, i després ja com a Unió de Rabassaires. Aquesta vinculació amb el sindicat agrari no és gens estrany trobar-la a una entitat com l’Agrària, sobretot després de veure’n l’origen i el paper de la pagesia en el conjunt de la so-cietat selvatana. L’activitat d’Acció d’Obrers del Camp no va ser l’única del món agrari que es donaria a l’entitat, sinó que aquesta entitat, ja des dels seus primers anys de vida, comptaria amb una secció que tenia el nom de Sindicat Agrícola i Caixa Rural de San Andreu (Grau, Puig, 1992). Des d’allí s’oferia a la pagesia un punt de venda de diversos productes per al camp (adobs, insecticides, etc.) i del propi camp (fruits secs, oli, etc.). El seu funcionament era molt similar al d’una cooperativa agrícola, però amb la diferència notable que el seu abast era molt limitat i només oferia aquests serveis als socis de l’Agrària.

La plenitud política en què vivia aquells anys l’associació es manifestava des de diverses vessants. La primera, com ja hem esmentat anteriorment, és la millor relació amb l’Ajuntament, ja que, amb la República, persones vinculades a l’Agrària (i fins i tot el seu primer president) passarien a for-mar part del consistori. La realitat de tot plegat és que el vincle entre ERC, el catalanisme i l’associació anava cada cop a més, i les mostres de suport a la Generalitat republicana, per part de l’Agrària, eren evidents. Exemples d’aquestes mostres ho poden ser la visita que feu Francesc Macià a la Selva i la rebuda que va tenir per part de l’Agrària, diversos col·loquis de Lluís Companys a les dependències de l’Agrària, i les visites d’altres funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat, totes elles gestionades pels selvatans i socis de l’Agrària Ventura Gassol i Joan Puig i Ferreter.

Amb l’arribada de la Guerra Civil, l’activitat de l’associació va quedar paralitzada. En tenir ERC la seva secció local a les instal·lacions de l’edifici, tota l’Agrària passaria a ser la seu del Front d’Esquerres durant les elecci-ons (Grau, Puig, 1992). Després del cop i l’inici de la guerra, es van succeir un gran nombre de juntes i presidents, quedant les activitats pràcticament 5 AHT. Fons d’associacions, núm. 1734.



paralitzades amb l’excepció de les sardanes. El fet que va provocar que l’en-titat perdés aquella vitalitat ve lligat a l’absència de joves al municipi, un jovent que, o bé partiria com a voluntari al front de guerra o acabaria essent mobilitzat després, al llarg dels anys de conflicte.

Amb la fi de la guerra i la victòria franquista es viurien les primeres es-cenes de pànic a la Selva. L’Agrària era fàcilment identificable com el cen-tre de l’esquerra del poble i del catalanisme, i és per això que els vencedors, i més concretament les persones que conformaven l’oligarquia local i que havien donat suport al cop, prendrien les seves represàlies. El primer fet a destacar dins dels primers dies de l’ocupació franquista va ser el saqueig de la biblioteca, tant pel que fa a persones contràries com, segurament també, per antics socis que van preferir resguardar el material bibliogràfic abans que fos cremat (Grau, Puig, 1992).

Amb les institucions franquistes instaurades al poble, el local va ser confiscat per la CNS (Sánchez, 1995). D’entrada s’hi va instal·lar la “Je-fatura Local de la FET y de las JONS” del poble6, i després passaria ja directament a la CNS. Amb la creació de las Hermandades de Agricultores i Ganaderos, la CNS cedí l’espai a la junta local de La Hermandad, que la utilitzaria com a magatzem en alguns casos puntuals.

La incautació va seguir la seva tramitació legal a partir d’una ordre del juny del 1943 segons la qual els expedients d’incautació havien de passar a la Direcció de Propietats, des d’on s’enviarien a la Comissió Classificadora de béns marxistes. Les incautacions es van produir sense cap possibilitat d’intervenció per part dels perjudicats i es van estendre a la majoria d’enti-tats que no passaren el filtre franquista de la llei del 25 de gener del 1941 (Maza, 2014), la qual derogava l’antiga Llei d’Associacions del 1887 que abans hem esmentat. Aquesta nova llei marcava que calia aprovació minis-terial per a constituir associacions, exceptuant, si més no, les que tinguessin a veure amb aspectes del dret mercantil i civil, les catòliques amb finalitats religioses o les entitats aixoplugades dins del paraigua de “la FET y de las JONS”. La norma va instaurar un ordre jurídic basat en la desconfiança i la

6 Pel que es coneix la Falange Española ja estava organitzada a la Selva abans del 18 de juliol del 1936, essent un dels pocs pobles de la província on el partit únic de la dictadura comptava ja amb estructures politiques (Sánchez, 1995).



intervenció policial, on es reafirmava que la sociabilitat formal era mono-poli directe del partit únic i de l’Església.

5. La dictadura i el Casal SelvatàAixí doncs, durant tots aquells anys de poder franquista, l’associació va ser prohibida i perseguida, i els seus antics socis van veure’s abocats a marxar o a viure en la penúria del silenci davant el triomf de les noves forces im-posades. L’edifici, però, va restar dempeus fins que, a inicis de la dècada del 1950, va quedar ja plenament abandonat, una part del qual s’enfonsà quedant parcialment derruït.

Tot i la prohibició de l’entitat i l’abandonament de l’edifici, deu anys més tard, amb els ànims més calmats i el declivi del moviment falangista” (Puig, 2001: 19), l’Església local, a través del seu capellà, Mn. Magí Pujol, va començar a mostrar cert interès per l’antiga Agrària. Gent de l’entorn parroquial pensava que feia falta una escola religiosa per a nens i nenes i altres que era necessària una sala parroquial on poder realitzar les activitats lúdiques de persones vinculades a l’entorn eclesiàstic.

El debat doncs estava servit. Molta gent de l’Església (i lligada també a l’Ateneu) trobava inconcebible vincular-se a un edifici que havia aplegat persones lligades a l’esquerra i que, en aquell moment, eren perseguides pel Règim franquista. Però també hi havia gent que opinava el contrari, i que, a més, s’havia de comptar amb l’opinió dels antics socis de l’Agrària com a vells responsables de les instal·lacions que volien ocupar, i intentar sumar-los al projecte.

Finalment, arribaria l’acord entre les dues parts i la parròquia va de-manar l’edifici, propietat com hem dit de la CNS, però en usdefruit de la Hermandad de Agricultores y Ganaderos per tal de construir-hi l’escola par-roquial de nens. El contracte de compra entre l’Arquebisbat de Tarragona i el Sindicat es va signar el 1953 per la quantitat de 176.899,20 pessetes (Puig, 2001). Cal tenir present que l’antic crèdit que l’Agrària tenia amb el Banc Hipotecari d’Espanya encara no s’havia retornat i l’entitat encara de-via al banc 35.000 pessetes (Solà, 1998). Amb la supressió de l’associació el deute va passar a les institucions franquistes del poble, i hi ha qui comenta que el preu “simbòlic” que va pagar l’Església per l’edifici anava destinat a



solucionar l’antic deute amb el Banc, essent aquella venda, en realitat, una “operació d’obsequi” (Solà, 1998: 283)

Amb la compra feta, l’Arquebisbat cediria els locals a la Parròquia sel-vatana de Sant Andreu que, en primer lloc, buscaria el finançament i la fórmula per arranjar l’espai. Reunit el capital, començarien les obres, així com també la inscripció de nens a la nova escola parroquial, que ja van començar el curs al nou local el 1954. Entre quotes anuals i donacions de selvatans i selvatanes, s’arribaria, també, a la remodelació de la sala d’actes i el teatre de l’antiga Agrària, que -amb el nom de Casal Selvatà- obrí portes a les darreries d’aquell 1954 amb la representació de dues obres de teatre.

Tot i que l’antic edifici de l’Agrària donés novament vitalitat cultural i recreativa al poble de la Selva, cal dir que en cap cas allò va significar un retorn de l’antiga Defensa Agrària. Si bé és cert que alguns antics socis de l’Agrària van aixoplugar-se a l’oferta d’activitats del Casal i que d’altres, de passat republicà i catòlic, arribarien a formar part de les juntes parroquials, el Casal mai va arribar a ser l’antiga Agrària, ni en el grau del compromís amb la cultura catalana ni amb valors de catalanitat i de justícia social, valors en què l’Agrària estava fonamentada i que no existien en l’actual Casal. A més, aquell Casal, com ja s’ha esmentat, no funcionaria com una associació en si mateixa, sinó que era la junta parroquial qui decidia les activitats a fer i no pas les persones associades a l’entitat.

L’activitat del Casal Selvatà sota el paraigua eclesiàstic duraria dins del període que es coneix com a Segon Franquisme (1949-1975), a vegades amb més projectes i a vegades amb menys, potenciant noves activitats com el cinema (Puig, 29), el teatre i el món dramaturg, amb les seves variants com la sarsuela, i altres activitats de les diverses seccions. També s’ha de destacar que el català aniria agafant presència en diverses publicacions fe-tes pel Casal durant els últims anys de la dècada del 1960 i del 1970 i la realització de diverses conferències d’interès local sota el paraigua de fo-mentar el “selvatanisme”, entre d’altres temàtiques.

No serà fins el 1977, amb l’arribada del règim democràtic, que les coses canviarien, tant pel Casal Selvatà com per l’antiga Defensa Agrària, mo-ment que podem considerar d’inici i recuperació de l’antiga entitat.

A nivell de context general cal destacar que el franquisme va modificar el seu ordenament jurídic sobre el reconeixement de les associacions. El 24



de desembre del 1964, sota l’aparença de “regal de Nadal” dels “XXV Años de Paz”, s’aprovava una nova llei d’associacions franquista (Maza, 2014) . Encara que la llei s’autodefinís com a “defensora de la llibertat d’associació” això només s’aplicava a les entitats de finalitats culturals, cívico-professi-onals, filantròpiques i recreatives, i que, òbviament, no qüestionessin els “Principios Fundamentales del Movimiento”. Així doncs, sota una aparent ruptura del monopoli associatiu de la postguerra, s’hi amagava un meca-nisme selectiu que permetia de seguir denegant les inscripcions d’entitats de forma discriminada i filtrava les possibles “desviacions”.

6. Del Casal Selvatà a la nova Defensa Agrària (1977-1979)

Abans ja hem esmentat que tant antics socis i familiars com els seus fills col·laboraven i participaven amb el Casal Selvatà; tanmateix, el 1977, dins del context de retorn parcial de béns confiscats pel règim franquista, un grup d’antics socis i fills d’antics socis van reclamar el local a l’Arquebisbat, que els fos retornat a fi de poder crear, novament, la Defensa Agrària.

Les intencions de recuperar la vella entitat de l’Agrària ja existien des d’alguns anys enrere, sobretot a partir de la mort del dictador, en adonar-se, una part de la població selvatana, que es produiria un canvi polític de gran magnitud. Òbviament, en aquelles intencions no hi havia passos seriosos a nivell legal, ja que aquests només serien possibles a partir de les reformes polítiques posteriors.

En tots aquells primeres passos era molt important el contacte man-tingut entre tot el grup de gent que reclamava el retorn de la nova Agrària i els antics participants i col·laboradors del Casal Selvatà eclesiàstic, i és per això que la negociació s’havia de produir a tres bandes: Arquebisbat, la junta parroquial del Casal Selvatà i els antics i nous socis recuperadors de l’Agrària. En un primer moment, van existir posicions durament enfronta-des entre l’Agrària i el Casal Selvatà, sobretot a l’hora de considerar quins havien de ser els responsables directes de l’edifici. Antics socis de l’Agrària, i que mai van veure amb bons ulls el paper de l’Església al seu antic local, no consentien que s’arribés a una entesa amb persones de l’entorn catòlic i volien la recuperació del local, íntegrament, per a ells. Per l’altra banda,



també existia la posició intolerant de persones del Casal Selvatà, que es sentien responsables de la recuperació i manteniment de l’edifici i amos legítims d’aquest, sense entendre el perquè de les reclamacions dels antics socis de l’Agrària.

Tot i existir aquestes dues opcions enfrontades en un inici, després de diversos contactes es va arribar a la serenor, al diàleg i a l’entesa entre amb-dues parts. El 1978 es formalitzaria aquesta entesa amb la celebració d’una reunió on es van elegir representats de les dues posicions per tal de tirar endavant les negociacions (Puig, 2001) d’unificació de les dues entitats. L’Arquebisbat, com a propietari del local, va rebre una recomanació del Casal Selvatà sobre com conduir les coses i va ordenar de fer efectiva la de-volució de l’edifici a través d’una nova reunió entre les dues parts, a l’agost del 1978, arribant-se així a la conciliació definitiva.

Amb la conciliació feta, es va crear una junta de la nova associació, que prendria el nom de Defensa Agrària, però que tindria dins a persones provinents del Casal Selvatà i de la nova Agrària. Es mantindrien totes les activitats i seccions que el Casal Selvatà havia impulsat i s’obria la possibi-litat que s’admetessin socis i sòcies a la nova associació. D’aquesta manera s’arribava a l’acord i, seguint el que ens diu Roser Puig Tàrrech:

“Els socis i hereus de la Defensa Agrària tenien tot el dret a recuperar el local que havien aixecat amb esforç i ganes, però que les circumstàncies de la història havien comportat que no haguessin pogut gaudir massa anys. Havien vist com se’ls prenia per la força el local i com era abandonat posteriorment. Els membres de les juntes parroquials del Casal Selvatà posaven damunt la taula els esforços de més de vint anys de tirar endavant una entitat lúdico-cultural al recer de la parròquia amb unes activitats consolidades” (Puig, 2001: 92)

Aquesta és segurament la millor forma de veure els condicionants de l’acord pres entre les dues parts. El passat de l’Agrària era totalment legí-tim de reivindicar i recuperar, i els esforços materials de la gent del Casal Selvatà tampoc no podien ser menystinguts. Així doncs, l’acord entre dues entitats que podien semblar antagòniques va ser possible, sobretot a partir dels valors en què la nova associació cultural s’havia refundat: el “selvata-



nisme”, l’estima a la cultura i, com a cosa nova, la defensa de la llengua i la cultura catalana.

Aquella nova Agrària, doncs, començava a caminar el 1978 i ho feia mantenint velles tradicions com l’Aplec de Paret Delgada, el grup de tea-tre, la sala del cafè oberta a tots els selvatans i selvatanes i la programació d’actes que giren al voltant del món pagès i la defensa de la pagesia, un aspecte nou incorporat després de la refundació i que recuperava, en certa manera, el vell esperit rabassaire que l’antiga Agrària havia tingut.

L’Agrària té una importància cabdal a l’actual història de la Selva del Camp. A més del paper jugat en el passat, l’entitat és la responsable de vetllar i mantenir el vell esperit associatiu d’ateneu cultural en un poble que, els últims vint anys, ha desenvolupat un creixement espectacular en totes les esferes.

L’Agrària, però, només s’ha sabut adaptar parcialment a totes aquestes transformacions que la Selva ha experimentat aquests últims anys, ja que el nombre de socis s’ha quedat estancat en relació amb el creixement de la població selvatana, i fins i tot sembla que els actuals socis hagin patit un cert envelliment, a diferència d’èpoques anteriors, tot i que les tasques de difusió de l’associació i les seves activitats han estat regulars. Això, però, són aspectes que, cronològicament, ocupen una part fora del nostre estudi, ja que tenen a veure amb l’evolució de l’entitat durant la dècada del 1980 i 1990 .

L’Agrària, tot i la seva desfeta i pèrdua durant la dictadura, ha estat capaç de recuperar-se en unes condicions polítiques més favorables, i això no deixa de ser gràcies a l’esforç de la memòria i la tenacitat de les persones que, tot i ser perdedores d’una guerra, mai van sentir-se vençudes per com-plet i no van renunciar a la memòria i passat que havien tingut. La història de la recuperació de la Defensa Agrària és, en certa manera, un capítol més de la història local del patiment, tenacitat i lluita dels perdedors de la Guerra Civil i tot el que representava ser vençut en una de les èpoques més fosques de la nostra història recent.



7. ConclusionsEl desenvolupament cronològic exposat de la Defensa Agrària ens permet extreure tot un seguit de conclusions molt importants de cara a l’estudi general de l’associacionisme del tardofranquisme i la transició. Òbviament, els canvis esdevinguts a les societats lúdiques i recreatives seran força dife-rents als que podem observar en altres associacions de caràcter rural com les cooperatives o altres entitats, però, tot i això, existeixen unes caracterís-tiques concretes que ajuden a il·lustrar el desenvolupament associatiu lúdic en un poble, sobretot i centrant el fet en què els protagonistes del cas que ens ocupa eren vençuts i represaliats per la dictadura.

La Defensa Agrària obeïa, en el moment de la seva fundació i en els primers anys d’existència, als patrons típics d’un ateneu vuitcentista en un poble (Anguera, 1991), tant per l’oferta d’activitats com per la motivació d’aquestes. En aquest context, es donaria la clàssica diferenciació del ca-ràcter polític que l’entitat lúdica agafaria, esdevenint, moltes vegades, una icona per algun dels dos bàndols polititzats del poble, bàndols que anirien augmentant les seves diferències a mesura que el temps anava avançant.

Veient la recuperació de l’Agrària, s’aprecia una forta il·lusió col·lectiva de tirar endavant un projecte a l’alçada de les circumstàncies. En el paper jugat pels antics socis de l’entitat queda clar que el silenci i la claudicació per part d’aquelles persones durant la dictadura no van ser totals, sinó que es van aprofitar les mínimes escletxes possibles que la dictadura permetia. El naixement i funcionament del Casal Selvatà (encara que no fos una entitat pròpiament dita) és un exemple de com una part de les persones d’aquella antiga Agrària va aprofitar l’empara de l’Església local per a satis-fer les seves necessitats lúdiques. Aquest és un aspecte a tenir en compte, ja que l’aprofitament d’aquestes escletxes en el control tan rígid que existia a la societat selvatana va servir de vàlvula d’escapament per una part del po-ble, i pot ben ser un cas a tenir en compte en estudis de resistència cultural en un entorn rural.

A part d’aquesta empremta, existeixen altres característiques que ex-pliquen les dinàmiques de l’Agrària. La Selva, com altres pobles del món rural català, viuria un augment poblacional molt sostingut durant els anys del segon franquisme i posteriorment, tot i tractar-se d’un municipi situat



a la vora d’un nucli urbà com Reus, i les formes de vida rurals i el sector primari seguien essent essencials per entendre el comportament de la soci-etat selvatana. Està clar que hi arribarien molts dels canvis de vida i socials corresponents al segon franquisme, però les formes lúdiques i culturals tra-dicionals seguien essent les més importants per explicar la vida del poble, formes gestades i hereves de tradicions molt anteriors (Soronellas, 2006).

Tot i això, s’entreveu un canvi de signe, en dates posteriors, al que serà l’Agrària. Encara que la Selva augmentés considerablement de població ens els últims vint anys, les persones que formaven part de l’Agrària i les activitats que s’han impulsat s’ha demostrat que obeeixen a patrons tradi-cionals. L’Agrària no ha sabut captar públic juvenil (una peça clau en anys anteriors per donar vida a l’entitat) ni els joves s’han sentit atrets per l’oferta cultural de l’Agrària. De ben segur que aquí hi tenen a veure tot un conjunt de contextos i característiques molt diferents, en cronologia i temàtica, a les identificades durant l’època desarrollista. El canvi de la Selva, que passa de ser un espai eminentment rural a tenir nova població i nous sectors pro-ductius, pot també ajudar a explicar aquests canvis en l’evolució de l’entitat. Encara que la cronologia sigui posterior, podem afirmar que els fonaments d’aquest canvi de model van estar posats durant el segon franquisme. En moltes realitats urbanes es van viure ja, durant la dècada del 1960 i el 1970, uns nous models de vida fruit de la societat de consum, la forçada immi-gració i la creació de nous espais col·lectius. Tanmateix, en entorns rurals com la Selva, els canvis de política econòmica només serien evidents a tra-vés de la millora de les condicions de vida, mantenint-se intacte l’esquema de relacions socials i patrons culturals tradicionals.

Però, el més important de tot plegat és el fet que hàgim agafat de re-ferència, en estudis de temàtica associativa, una entitat com la Defensa Agrària, ja que per les seves particularitats pot ajudar a la història social -en els seus reptes epistemològics i historiogràfics- al coneixement de com ha de ser la construcció de la història de les sociabilitats formals.



BibliografiaAgulhon, M. (2005) El círculo burgués. La sociabilidad en Francia, 1810-

1848. Madrid, Siglo XXI Editores.Anguera, P. (1991) “Els ateneus en la Catalunya vuitcentista”. A: Anguera,

P. (et. al) Associacions. Cultura i societat civil a Catalunya. Tarragona, El Mèdol, 1991. 11-20.

Anguera, P. (1993) “Formes i espais de sociabilitat a una ciutat catalana: Reus a l’època contemporània”. A: L’Avenç, 171. 62-67

Anguera, P (1995) Un ateneu sota el franquisme. El Centre de Lectura de Reus. A: Afers. 22, vol. X. 601-609.

Anguera, P. (dir.) (2003/1) Història general de Reus. Volum 3. Reus. Ajunta-ment de Reus i Enciclopèdia Catalana.

Anguera, P. (dir.) (2003/2) Història general de Reus. Volum 4. Reus. Ajunta-ment de Reus i Enciclopèdia Catalana.

Canal, J. (1993) “Formes i espais de sociabilitat a la Catalunya Contempo-rània: Introducció. A: L’Avenç,171 16-17

Carr, E. (1984) ¿Qué es la historia?. Barcelona, Ariel.Duch, M. (1996) “Partit Únic i poder local. El personal polític dels pri-

mers ajuntaments franquistes”. A: DD.AA.: La província de Tarragona durant el franquisme (1938-1976). Política, societat i cultura. Tarragona, Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. 85-110.

Duch, M. (2006) Quimeres. Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalu-nya del segle XX. Tarragona, Publicacions URV.

Fontana, J. (2010) L’ofici de l ’historiador. Barcelona, Documenta Universi-taria

Gallego, F. (2008) El mito de la transición. La crisis del Franquismo y los orí-genes de la democracia (1973-1977). Barcelona, Crítica.

Gavaldà, A. (2006) El naixement del nou sindicalisme d’ordeno y mando. Anys quaranta a Valls i comarca. Tarragona, El Mèdol.

Giralt, E. (2006) Història agrària del Països Catalans. Vol. IV, Segles XIX i XX. Barcelona, Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació.

Grau, J. i Puig, R. (1992) La Defensa Agrària: Una entitat a les arrels d’un país. La Selva del Camp, La Defensa Agrària.



Julià, S. (2010) Historia social/ Sociología histórica. Madrid, Siglo XXI Edi-tores.

Masdeu, J. (1980) L’Ateneu, cent anys de vida vida selvatana. La Selva del Camp, Ateneu

Maza, E. (2014) “Franquismo y espacios de sociabilidad”. A: Arnabat, R. i Duch, M Historia de la sociabilidad contemporánea. Del asociacionismo a las redes sociales. València, Universitat de València. 155-170.

Puig, R (2001) Casal Selvatà. Església i resistència cultural durant el segon franquisme a una vila del Camp de Tarragona 1954-1978. Valls, Cosse-tània Edicions.

Riquer, B. i Culla, J (2004). “El franquisme i la transició democràtica”. A: Vilar, P. (dir.) Història de Catalunya. Barcelona, Edicions 62.

Sánchez J. (1995) “La formació del patrimoni de Falange a les comar-ques tarragonines (1939)”. A: Mas, C. i Morillas A. (eds.) Recull Miquel Melendres i Rué (1905-1974). Tarragona, Estació de Recerca Bibliogrà-fica i Documental Margalló del Balcó. 137–148.

Solà, P. (1996) L’esclafament de l ’associacionisme lliure a Catalunya en temps del general Franco. Barcelona, Rafael Dalmau.

Solà P. (1998) Itineraris per la sociabilitat meridional catalana. L’associaci-onisme i la cultura popular a la demarcació de Tarragona (1868-1964). Tarragona, Diputació de Tarragona.

Solà P. (2003) “Asociacionismo en la España periférica: tipología y rasgos dominantes”. A: Maza, E. (coord.) Asociacionismo en la España contem-poránea. Vertientes y anàlisis interdisciplinar. Valladolid, Universidad de Valladolid. 89-134

Soronellas, M. (2000) Cooperació agrària a la Selva del Camp. 1900-2000. La Selva del Camp, Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de la Selva del Camp.

Soronellas, M. (2006) Pagesos en un món de canvis. Família i associacions agràries. Tarragona, Publicacions URV.

Tilly, C. (2010) Los movimientos sociales, 1768-2008. Des de sus orígenes a Facebook. Barcelona, Crítica.


Malatia i mort a la Selva del Camp (1875-1945)

Marina Roig SoronellasCentre d’Estudis Selvatans

[email protected]

ResumAquest article revisa les principals malalties que van afectar la població de la Selva del Camp durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX i quina incidència tenien aquestes patologies sobre la mortalitat de la població. El segle XIX va ser una època de transformació del model demogràfic d’Antic Règim; al-guns avenços en medicina, una millora en l’alimentació de la població i les mesures de salut pública van contribuir, a finals de segle XIX i inicis del XX, a la reducció de les taxes de mortalitat i a l’augment de l’esperança de vida de la població; una tendència demogràfica clarament constatable també a la Selva. Al segle XIX, no obstant, es produeixen encara els darrers brots epidèmics de malalties com la ve-rola, el tifus i el còlera que van produir una mortalitat elevada a la Selva. A partir de l’anàlisi de les dades dels registres de defuncions, la darrera part de l’article analitza les principals patologies que van causar la mort de la població de la Selva del Camp entre 1875 i 1945.

Paraules Clau: epidemiologia, mortalitat, salut pública, malaltia, transició de-mogràfica, la Selva del Camp.

AbstractThe main purpose of this paper is to give an overview of the main illnesses that affected the population of La Selva del Camp during the second half of the 19th century, as well as their impact on the population’s mortality. The 19th century was an era of transformation of the Old Regime’s demographic model. Some advances in medicine, an improvement in the population’s nourishment and a new public health system contributed, at the end of the 19th century and beginning of the 20th, to a reduction in the mortality rates along with a rising of the population’s life expectancy; a demographic trend that can be clearly observed in La Selva too. During the 19th century, however, the last epidemic outbreaks of diseases such as smallpox, typhus and cholera still caused high mortality rates in La Selva. Based on the registers of deaths, the last section of this paper analyses the main pathologies that caused the death of the population of La Selva del Camp between 1875 and 1945.

Keywords: epidemiology, mortality, public health, disease, demographic transiti-on, la Selva del Camp.

Marina Roig Soronellas


1. Introducció. La transició demogràfica de finals del segle XIX

El període que s’analitza en aquest article es caracteritza per delimitar uns anys en què va tenir lloc l’anomenada transició (Nadal, 1986) entre el model demogràfic d’Antic Règim, caracteritzat per uns índex elevats de mortalitat i natalitat, i el model demogràfic contemporani que comporta, primer la reducció dràstica de la mortalitat, especialment la infantil i, més tard, el control de la natalitat i el descens del nombre de naixements. La transició demogràfica es produeix entre la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. Per entendre el pas d’un model a l’altre, cal tenir en compte múltiples factors entre els quals les millores del sistema mèdic, especialment en l’àmbit de la prevenció, amb la implantació d’un sistema de salut pública que aplica mesures per controlar les epidèmies (les vacunacions, per exemple) i que imposa normatives sobre la higiene de sistemes de subministrament bàsics com les xarxes públiques d’aigua de consum humà o d’aigües residuals (Novo, 2002). Tampoc cal descuidar les millores dels sistemes alimentaris de la població aconseguides a ran de l’accés de la població a més productes d’alimentació i a una major varietat de tècniques culinàries que va comportar una incipient però progressiva modernització dels sistemes de vida (Garrabou i Cussó, 2003). Un altre factor gens menyspreable és la difusió d’informació que sensibilitzava la població, especialment les dones, sobre la importància de la nutrició infan-til i d’aplicar determinades mesures higièniques bàsiques en la cura dels infants1.

La rellevància de l’anàlisi de les variacions en les malalties que han cau-sat la mort en aquesta època de transició demogràfica, han portat alguns autors a parlar de “transició epidemiològica” (Torrents, 1996), en la qual s’ha fet evident que les malalties epidèmiques i gàstriques que van ser la principal causa de mortalitat fins a finals del segle XIX, donen pas a les

1 A Reus, al tombant de segle, el Dr. Frias va organitzar un servei d’informació i formació destinat a les mares sobre la cura pediàtrica dels seus fills. L’anomenada “Gota de la Llet” era la seu del centre on es duia a terme una tasca de salut pública que va ser essencial en la lluita contra la mortalitat infantil. La revista Puericultura, publicada entre 1921 i 1936 va contribuir a la difusió de coneixements pediàtrics bàsics a mares i metges (Ferni, 2010).

Malaltia i mort a la Selva del Camp (1875-1945)


malalties degeneratives a inicis del segle XX, quan s’aconsegueix el control de la mortalitat infantil i l’allargament de l’esperança de vida.

La informació continguda en aquest article s’ha treballat a partir de documentació procedent de l’Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp (AHMLSC) i de l’Arxiu del Registre Civil del Jutjat de Pau de la Selva del Camp. Pel que fa a l’AHMLSC s’han consultat les sèries docu-mentals que corresponen a la Sanitat local: cementiri municipal, epidèmies i contagis, personal facultatiu i juntes i comissions municipals. A l’Arxiu del Jutjat de Pau s’han consultat els llibres de defuncions números 1, 4, 7, 9 10, 12, 13 i 18 (període 1875-1945)2. Del total d’anys de la sèrie s’ha treballat amb una mostra de vuit anys que ha estat seleccionada a partir de buidar el contingut complet de la informació d’un de cada deu anys del període. Els anys treballats són els següents: 1875-1885-1895-1905-1915-1925,1935,19453. De la informació continguda en els llibres de registre de defuncions es van treballar les dades següents: data de defunció, sexe, edat i causa de la mort4. Amb posterioritat, per organitzar l’anàlisi de les dades, es van classificar les malalties anotades pels metges en els registres de de-funció en un quadre de 9 patologies generals: cancerosa, cardíaco-vascular, pleuropulmonar, infecciosa, del sistema nerviós central, renal, hepàtica, en-docrina i abdominal. Es va tancar el quadre amb una categoria dedicada a “altres malalties” (inclassificables) i una altra per a les “morts violentes”.

2 L’any 1875 és el primer any de posada en funcionament del registre civil a la Selva del Camp. En aquest registre vigent encara a l’actualitat, s’hi recullen dades dels naixements, matrimonis i defuncions que han tingut lloc al poble des d’aquesta data. Tot i que inicialment s’havia previst fer la cerca fins la dècada de 1920, posteriorment es va decidir tancar el període l’any 1945 per observar si hi havia algun increment de mortalitat que es pogués relacionar amb les dificultats econòmiques de la postguerra.

3 De manera excepcional es va revisar el llibre de l’any 1918, tot i que no entrava en la cadència de la sèrie, per analitzar la incidència que a la Selva va tenir l’epidèmia de grip que es va declarar a tot el país aquell any.

4 En alguns anys de la sèrie, el registre també recull l’estat civil i la professió de les persones difuntes, però com que no hi consta cada any i no es pot mostrar la sèrie contínua, aquestes variables no han estat tingudes en compte per a aquest article.



2. Alguns apunts sobre la Selva del Camp al segle XIX

A inicis del segle XIX la Selva era un poble molt actiu des del punt de vista econòmic, amb una població que havia anat augmentant aprofitant la bonança econòmica i l’estabilitat política que va caracteritzar el segle XVIII català. L’any 1830 la Selva tenia 3.636 habitants (Vernet, 1989), una població que vivia principalment de l’agricultura i d’alguna altra activitat econòmica vinculada a la producció artesana-industrial, com la terrissa o la fabricació d’aiguardents, entre molts altres oficis (boters, sabaters, basters, fusters, carreters, ferrers, botiguers, pastors, carnissers...) que proveïen la gent del poble de tot el que necessitava5.

Seguint les dades aportades per Vernet, la Selva segueix creixent en població fins l’any 1860 en què el poble assoleix la xifra de 3.894 habitants; a partir d’aquesta data la població minva per efectes de l’emigració provo-cada per l’empobriment de la gent. Les males collites del conreu principal, la vinya, que en aquells anys es va veure afectada per successives plagues d’oídium (Vernet, 1989: 96-100), també els efectes de l'última carlinada i la plaga de la fil·loxera de finals de segle, van provocar l’èxode d’una part important de la població local.6 L’any 1900 la Selva tenia 2.941 habitants (Alumnes de 8è del CP Gil Cristià, 1989); en 40 anys s’havien perdut gairebé mil residents, tot i que, com veurem a l’article, és una època de reducció de la mortalitat infantil.

A la Selva del segle XIX van anar apareixent estructures i equipaments que portaven el poble cap a una certa modernització de les formes de vida (enllumenat públic, ferrocarril, millora dels camins) malgrat la precarietat en què vivia la major part de la població; en termes alimentaris, per exem-ple, Vernet (1989: 47) es fa ressò que a la dècada de 1860, la gent s’alimen-tava a base de pa, fesols, patates, verdures, peix fresc i salat, carn de corder i de porc. El grup social més desafavorit eren els jornalers els quals, amb el seu salari, no en tenien prou per cobrir les necessitats mínimes (Vernet,

5 Al respecte és interessant veure les llistes d’oficis aportades per Vernet (1989), elaborades a partir dels censos de 1857 i 1860.

6 Cal tenir en compte que la línia de tren Reus Montblanc es va inaugurar l’any 1863. Aquesta via de comunicació devia suposar un incentiu important que afavoria els desplaçaments de la població (Vernet, 1994).



1989: 115). En termes educatius, la major part de la població infantil esta-va escolaritzada durant la segona meitat del segle XIX; l’any 1868 hi havia 631 nens i nenes de fins a 16 anys que anaven a l’escola, una xifra molt considerable (Vernet, 1989:71).

3. La salut pública a la Selva del Camp al segle XIX

Entre els professionals que residien i treballaven a la Selva durant el primer quart del segle XIX, a més de notaris, mestres i capellans, hem de comptar els que vetllaven per la salut de la població local.7 Tenim notícia que al segle XIX, el personal facultatiu a la Selva del Camp estava format per metges, cirurgians, apotecaris, practicants llevadores i manescals. En el quadre que segueix s’indiquen els noms dels professionals que s’han pogut localitzar.

En l’estadística elaborada per l’Ajuntament l’any 18568, consta que la Selva tenia 3.754 habitants i que comptava amb 2 metges cirurgians, un sagnadors, dos farmacèutics i dos ferrers albeiters9 que exercien de manes-cal. Un altre document del 187410 relaciona el nombre de facultatius i els seus noms; aquell any a La Seva hi havia 3 metges cirurgians, 1 metge, 1 facultatiu habilitat de segona classe, 2 apotecaris, 1 sagnador, 1 practicant i 1 llevadora; es fa constar que tots comptaven amb la titulació corresponent.

Pel que fa als centres de salut locals, al segle XIX, la Selva encara comp-tava amb l’hospital de pobres i malalts de l’època medieval i l’hospital de Santa Llúcia i Sant Jaume. Des del 1825 estava atès per monges de l’orde de les Filles de la Caritat i, a meitats de segle, va ser traslladat des de l’edi-fici del carrer de l’Hospital a l’edifici del convent de Sant Rafael que oferia millors condicions tant per a l’atenció als malalts com per a l’exercici de l’ensenyament de nenes (Pié, 1984: 580). L’atenció als malalts ingressats corria a càrrec de les monges i de tres facultatius a qui l’administració de

7 Amb la llei de Sanitat del 1855 l’Estat espanyol assumeix competències en matèria de salut pública. Una de les mesures va ser la institucionalització de la figura professional del metge i el farmacèutic municipal, encarregats de vetllar per la salut de la població local i de fer complir les mesures sanitàries preventives.

8 AHMLSC. Registre 7230.

9 L’albeiter o albeyter és el manescal, el professional que avui coneixem amb el nom de veterinari.




l’hospital pagava la “conducta” (quota) corresponent: un metge, un cirur-già i un apotecari. L’hospital atenia cada any una mitjana de 50 malalts a meitats del segle XIX11. A partir de la dècada de 1870 s’havia reduït força el nombre de malalts que es tractaven a l’hospital; segons dades aportades per Vernet (1989: 38) entre 1869 i 1875 l’hospital atenia una mitjana de 15 malalts a l’any.

Nom i tipus de professional PeríodeManel Pascual, metge 1840*José de A. Baldrich, metge 1858-1859Andreu Sardà Masdeu, metge i cirurgià 1859, 1874-1875, 1879Bonaventura Botiller Ferrer, metge i cirurgià 1874-1875Ignacio Feliu Sagué, llicenciat en medicina i cirurgia 1874-1875José M. Mallafrà Puig, metge 1874-1875José Vila Panadès, facultativo habilitado de 2a clase 1859, 1874-1875Damià Martí, metge 1899*Josep M. Sardà Masdeu, sagnador 1874-1875Ambròs Ferreter, apotecari Principis segle XIX*Joan de la Creu Ferreter Pié, apotecari 1859Sr. Hortet, apotecari Mitjans segle XIX*Andreu Puig Pàmies, apotecari 1874-1875Frederic Ferreter Soronellas, apotecari 1874-1875Ramon Vila Baiget, practicant 1872, 1874-1875Francisco Cabré Domingo, practicant 1876Josepa Llavoré Batet, llevadora 1863Magdalena Voltas Figueras, llevadora 1874-1875Encarnació Civit, llevadora i practicant 1936-1937**Magdalena Rabell, llevadora 1936-1937**

Taula 1. Professionals mèdics a la Selva. Segle XIX i incis del XX.12

11 Mitjana calculada a partir de la comptabilització del nombre de persones ingressades en el període 1849-1862. AHMLSC. Registres 7018-7022 i 7024-7026.

12 El període es refereix als anys en què se n’ha trobat referència documental i no pas al període d’exercici que devia ser molt més extens. Font: AHMLSC, registres 7321 i 7322. *Font: Pié, J. (1984: 474-477). **Font: AHMLSC, registre, 7227. Elaboració pròpia.



A la segona meitat del segle XIX, després de la desamortització dels béns municipals duta a terme per Madoz l’any 1855, l’hospital es va quedar sense les rendes (censals) que li permetien fer front a les despeses de fun-cionament, raó per la qual va anar afeblint-se la seva funció sociosanitària (Roig, 2009).

Malgrat tot, l’hospital es devia mantenir actiu fins a inicis del segle XX; a l’AHMLSC es conserva la informació relacionada amb la gestió del centre fins l’any 1919. Consta per informació oral que en aquesta època la població local, en casos d’afeccions greus, sempre i quan es disposés de recursos econòmics, ja acudia a metges especialistes de la ciutat de Reus o que, fins i tot, aquests metges eren cridats a consultes al domicili del malalt.

A excepció del progressiu desmantellament de l’hospital, el sistema d’atenció sociosanitària local va continuar a inicis del segle XX sense mas-sa diferències respecte a la situació que hem vist a mitjans del segle XIX; l’assistència corria a càrrec de dos metges titulars, amb els quals tenien conducta la major part de veïns de la vila, un farmacèutic, un manescal i dues llevadores13.

L’aplicació de mesures de salut pública preventives, a nivell municipal, la trobem reflectida en nombrosos informes i bans emesos per l’Ajunta-ment al llarg del segle XIX. L’any 1849 l’Ajuntament, a instàncies de les autoritats sanitàries, va emetre un informe14 sobre les mesures higièniques i sanitàries proposades per la Junta Municipal de Sanitat15. S’hi fan re-comanacions a la població sobre la necessitat de tenir netes les cases i els carrers del poble. L’any 1862 l’alcalde publicava un ban indicant mesures de prevenció contra la ràbia, una malaltia de la qual n’hi va haver un brot l’any 178616. De fet, els bans recordant les mesures d’higiene bàsiques es van anar repetint al llarg de tota la segona meitat del segle XIX, en prenem com a exemple un de l’any 187817 on es fan recomanacions higièniques per evitar malalties i reduir els perills de contagi si es donava el cas. 13 Fins la dècada de 1930 hi va haver dues llevadores. Després de la guerra va quedar només la lleva-dora titular, la Sra. Encarnació Civit.


15 La Junta estava presidida pel batlle i en formaven part el farmacèutic, un cirurgià, un veterinari i tres propietaris, que hi eren per la seva posició social, no pas perquè tinguessin coneixements mèdics.





A finals de segle XIX es va incrementar la preocupació de les autoritats locals, sota pressió de l’Estat, per la vigilància de les aigües. La ciència mè-dica havia fet molts avenços en bacteriologia i microbiologia i se sabia de la importància de l’aigua com a font de transmissió de malalties infeccioses. La qualitat de l’aigua d’abastament humà es va convertir en una qüestió de salut pública i les autoritats van reaccionar18. L’Ajuntament de la Selva, l’any 1900, va encarregar la redacció d’un projecte de millora i canalització de l’aigua potable; l’obra no es va dur a terme i l’any 1902 en va encarregar un altre que contemplava la canalització de l’aigua del poble des del punt de captació a la Riera, la xarxa de distribució de l’aigua a les cases i la cons-trucció d’una xarxa d’aigües residuals. D’aquesta època data l’arribada de l’aigua, mitjançant canonades, a moltes cases del poble, la qual cosa ja va evitar riscos de contaminació. No obstant, la canalització del Rec de l’aigua des del punt de captació a la Riera fins al poble, no es va dur a terme fins l’any 1935 (Roig, 2014: 48-52).

4. Principals epidèmies a la Selva del segle XIX Les epidèmies, a la segona meitat del segle XIX seguien sent una causa important de malaltia i mort de la població. Durant el període en què se centra aquest article hi havia epidèmies que seguien causant estralls entre la població: la verola, el tifus, el còlera, el xarampió i, excepcionalment, la grip l’any 191819. Aquestes malalties eren objecte de les noves mesures adoptades per les autoritats sanitàries superiors i per l’administració local, tant per prevenir les epidèmies com per a combatre-les quan ja havien afectat la població20.

18 La constatació que el còlera i el tifus eren les malalties a combatre va portar l’Estat a publicar l’any 1904, la “Instrucción General de Salud Pública” que obligava als ajuntaments a redactar reglaments de salubritat en matèria d’aigua i aigües residuals (Novo, 2002). El “Reglamento para la utilización de las aguas de la Villa de la Selva del Campo” es va publicar l’any 1911 (Roig, 2014: 52).

19 L’episodi de grip a la Selva, malgrat ser un episodi de contagi important a tot l’estat espanyol i tam-bé a nivell local, no s’ha treballat en aquest article pel fet que l’any 1918 no va entrar en la sèrie d’anys en què s’ha buidat el Registre de defuncions.

20 Una revisió de l’abundant bibliografia existent sobre la revisió històrica de les malalties epidèmiques es pot trobar a Moll (2002).



4.1 La verola o “pigota”La verola és una malaltia vírica amb una mortalitat que pot arribar fins al 30% dels pacients infectats. Sense la necessitat d’un vector per a pro-pagar-se i independent de les condicions higièniques de la població per a la seva aparició i propagació, els brots de verola es podien produir en qualsevol època de l’any, cosa que la convertia en una de les malalties més temudes.

Afortunadament, es va desenvolupar de manera força primerenca una vacuna contra la malaltia (Edward Jenner, 1798) i, a meitat del segle XIX, alguns estats europeus ja havien imposat la vacunació obligatòria. A la Sel-va, on el mal era popularment conegut com “la pigota”, la primera vacuna-ció documentada és de l’any 1858, moment en què van ser vacunats contra la malaltia un total de 127 nens del poble21.

En relació al grau d’afectació de la verola a la població de la Selva, a l’AHMLSC22 es conserven dades relacionades amb la vacunació dels anys 1858 a 187223, però menys dades sobre la incidència de la malaltia entre la població. Cal destacar que en la mostra treballada a partir de les dades del registre civil de defuncions, no s’ha detectat cap mort per causa d’aquesta malaltia. És important tenir en compte que el registre civil comença l’any 1875, quan ja feia gairebé 20 anys que es vacunava els nadons i els adults contra aquesta malaltia.

4.2 El tifusEl tifus és una malaltia bacteriana que, com el còlera o algunes gastroen-teritis, està classificada com de transmissió hídrica, atès que el bacteri que la propaga viu a l’aigua. Al llarg dels segles, la mala qualitat de l’aigua amb què s’abastien les poblacions, amb conduccions mal protegides i amb re-correguts vulnerables a la contaminació per residus fecals, ha provocat una gran incidència de les febres tifoides. La Selva no n’ha estat una excepció

21 AHMLSC. Registre: 7193.

22 Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp.

23 AHMLSC. Registres: 7193, 7194 i 7195.



i el tifus va ser un dels maldecaps de la població i de les autoritats al segle XIX.

A les estadístiques d’epidemiologia local hi ha dos expedients sobre si-tuacions epidèmiques per febre tifoide al segle XIX. El primer és del 1876 i es refereix a un brot que es va desencadenar a finals del mes de març. En aquesta estadística hi consten 82 persones afectades de malalties, de les quals 56 ho eren de malalties comunes i 26 patien malalties “gástricasti-foideas”. D’aquests 26 afectats pel tifus, 21 havien quedat curats i 5 havien mort de la malaltia24. El segon expedient sobre un brot de tifus és de l’any 1890, dels mesos d’agost a novembre. Adjuntem una taula amb el resum de les dades25:

“Invadidos” “Fallecidos”Mes Homes Dones Total Homes Dones TotalAgost 140 50 190 5 5 10Setembre 11 7 18 8 6 14Octubre 13 12 25 2 0 2Novembre 11 3 14 2 1 3

Taula 2. Malalts de tifus i mortalitat. Agost-novembre 1890.26

En relació a la mortalitat causada pel tifus, disposem també de dades pro-cedents del Registre Civil de Defuncions del Jutjat de Pau de la Selva. Observem que la incidència més gran de la malaltia es dóna el 1875-76, precisament els primers anys d’existència del Registre, cosa que indica que si disposéssim de dades més antigues hauríem trobat més casos de defun-ció per causa de la febre tifoide. Tot sembla indicar que la millora en la qualitat de l’aigua de consum aconseguida gràcies a la millor canalització de l’aigua fins a les cases (1902), va influir en la reducció dràstica de la incidència d’aquesta malaltia sobre la població.

24 AHMLSC. Registre, 7180. El document esmenta les 21 persones curades de tifus (especifica que han superat el tifus), i, també, que 7 persones havien mort, mentre que 15 quedaven convalescents. Hem entès que els 7 morts eren persones difuntes de qualsevol malaltia, així com els 15 convalescents també ho podien ser de tifus o de qualsevol altra malaltia. De tota manera, les xifres totals no quadren.

25 AHMLSC. Registre, 7166.

26 Font: AHMLSC. Registre: 7166. Elaboració pròpia



4.3 CòleraEl còlera és una malaltia infecciosa, aguda i epidèmica que té un alt ni-vell de morbiditat, i amb una mortalitat de gairebé el 40% si no es tracta. El Vibriocholerae es transmet per l’aigua, a través d’aliments contaminats i també pel contacte directe amb individus ja atacats per la malaltia. És una de les malalties que va causar més estralls al segle XIX. A l’Estat espanyol es van produir cinc brots diferents de còlera, sent el més destacat el de l’any 186527.

La primera referència al còlera a la Selva la trobem l’any 1834. En aquest any es van prendre mesures contra el còlera i es va participar en un cordó sanitari que volia evitar el contagi a la zona del Camp de Tarrago-na28. No obstant, la documentació no dóna dades sobre si el brot va afectar la població de la Selva. Sí que consta que el còlera va arribar a la Selva el mes d’octubre del 1855. A l’estadística general, elaborada pels responsables municipals sobre les dades aportades per tots els facultatius, queda registrat el brot des del dia 15 d’octubre, quan estaven afectades per la malaltia un total de 26 persones, 17 adults i 9 infants. L’estadística reflecteix l’evolució del brot colèric, dia per dia, entre el 15 i el 30 d’octubre29. En total, el brot de còlera del mes d’octubre de 1855 va afectar 80 persones30, de les quals en van morir 31, gairebé el 40%. Cada dia s’infectaven per la malaltia entre 1 i 6 persones (entre el 15 i el 30 d’octubre era una mitjana de 2,2 morts per dia). En el document hi ha algunes anotacions amb comentaris sobre l’estat d’ànim de la població i dels facultatius al llarg dels dies en què va desenvo-lupar-se l’epidèmia. Transcrivim les notes perquè reflecteixen l’alarma que causava la malaltia:

Dia 16 d’octubre: “Los atacados y la enfermedad reinante siguen bien”

Dia 17 d’octubre: “Los facultativos declaran que la enfermedad se presenta benigna”

27 Altres brots de còlera importants durant segle XIX van ser els del 1833-1835, 1853-55 i 1884-1885 (Serrallonga, J. 1999).

28 AHMLSC. Registre, 2696 i 7167.


30 Aquesta xifra està extreta de la suma del total de malalts guarits, dels difunts i dels que van quedar convalescents el darrer dia de l’estadística.



Dia 18 d’octubre: “Parece que se han tranquilizado los ánimos del terror que les infundió la epidemia”

Dia 19 d’octubre: “Los facultativos declaran que los enfermos no presentan síntoma alguno alarmante”.31

L’any 1865 es va desencadenar un altre episodi de còlera a la Selva. Aquell any, anomenat “l’any del còlera”, l’epidèmia va fer estralls, especialment a la ciutat de Barcelona. A la Selva va quedar constància que el còlera s’havia endut la vida de 2 dones i de 2 infants, d’un total de 8 persones que van contraure la malaltia32.

L’any 1885 hi va haver una altra epidèmia de còlera que va tenir in-cidència a tot l’Estat Espanyol. A la Selva, l’episodi va tenir lloc entre el 27 d’agost i el 9 d’octubre del 1885 i hi van morir 7 persones, 4 homes i 3 dones33. D’aquest mateix any, s’han treballat les dades del llibre de defunci-ons del Registre Civil34, on consten les set persones indicades a l’estadística anterior, més un altra persona, una dona que va morir el dia 20 d’agost (7 dies abans de detectar-se l’epidèmia); en el registre de defunció el metge va indicar que la causa de la mort era una “afección sospechosa”, la qual cosa es pot interpretar com una sospita que el còlera havia arribat a la Selva.

4.4 XarampióNo se n’han trobat gaires referències, només consta a la documentació mu-nicipal que hi va haver un brot de xarampió l’agost de 1874 que va provo-car la mort d’alguns infants del poble, però no s’hi esmenta quants35. En les dades de la mostra del Registre Civil de defuncions que s’han treballat, s’hi ha detectat un altre episodi de xarampió entre els mesos de febrer i agost de 1895, quan moren un total de 13 nens de 1 a 5 anys.


32 AHMLSC. Registre: 7173. Val a dir que, en altres estadístiques sanitàries corresponents al mateix any 1865 es relaten 21 casos diagnosticats de còlera entre els mesos d’octubre i desembre, dades que semblen contradir les tractades anteriorment (AHMLSC. Registre: 7204).


34 Registre Civil de la Selva del Camp, llibre de defuncions núm. 4.




5. Les malalties ordinàries de la poblacióA partir de l’any 1858 l’Ajuntament es veu obligat per les autoritats sani-tàries a trametre estadístiques mensuals amb expressió del nombre de ma-lalts que hi havia a la vila, diferenciant el nombre de dones, homes i nens que havien contret malalties. En algunes ocasions, aquests estadístiques anaven acompanyades d’un apartat d’observacions on s’indicava el tipus de malalties més freqüents que afectaven la població. Aquest és el cas de l’estadística que recull les dades sobre les malalties que patia la gent de la Selva entre el mesos de desembre de 1858 i de 185936.

Cap d’aquestes malalties va ser considerada contagiosa, totes es van classificar com a malalties ordinàries malgrat que algunes com el còlera, la febre tifoide o la tisi, són clarament encomanadisses. A continuació, en una taula, presentem les dades del total de malalts anuals per sexe i edat (adults, nens), en els anys en què s’han conservat les estadístiques:

Any Homes Dones Nens Total Defuncions1858* (desem.) 9 15 17 41 --1859* 133 156 276 565 --1860** 234 273 488 994 --1861** 273 324 438 l.035 --1862** 265 323 598 1.096 --1863** (gen-jul) 184 225 551 961 --1864** (oct-des) 60 74 93 227 --1865 249 361 375 985 861866*** 366 443 574 1.383 1091867**** 352 400 810 1.562 1001868*****(gener-agost)

200 229 344 773 161

Taula 3. Nombre de persones malaltes a la Selva ( per sexe i edat, anys, 1858/1868).37


37 La informació de l’any 1865 s’ha extret de dos documents diferents de l’AHMLSC, el 7202 i el 7204. Entre els dos documents es pot completar pràcticament la sèrie de l’any, tot i que falta el mes de maig. Pel que fa a les defuncions només consten les dels mesos de juny a desembre. Font: AHMLSC: Registres: *7201; **7202; ***7205;****7206; *****7204.



Algunes de les dades de la taula no son comparables pel fet que es tracta de sèries mensuals discontínues; és el cas dels anys 1858, 1863, 1864 i 1868. Crida l’atenció el salt tan significatiu, si les dades són prou fiables, en el nombre de malalts entre l’any 1859 i el 1860. El més probable és que es tracti d’un canvi de criteri en el registre, tot i que també es pot tenir en compte la transformació dels hàbits de la població en quant a la demanda d’atenció sanitària, tot i que en cap cas, pot ser tan sobtada. A partir de la segona meitat del segle XIX és possible que la població tendís a acudir més als serveis mèdics, una actitud que respon a un canvi de mentalitat provocat pels avenços de la medicina en aquesta època, a la millor dotació sanitària a nivell local38, i a una major confiança de la població en la capaci-tat de guarir que tenien els metges. Recordem, per exemple, que l’any 1858 s’havia introduït a la Selva la vacuna contra la verola. No hi ha dubte que els resultats devien ser espectaculars i que podien haver generat una major confiança de la població en el sistema sanitari i en els seus avenços.

També destaca en el quadre anterior que, per edat (adults, infants) i sexe, la població més afectada per la malaltia és la població infantil i les dones. Al capítol dedicat a l’epidemiologia es donen dades que ajuden a comprendre la informació de l’estadística municipal. Cal tenir en compte que al segle XIX, la mortalitat infantil era molt elevada; Vernet (1989: 23) comptabilitza les defuncions a partir del registre sagramental en el perío-de que va de 1860 fins a 1874 i afirma que el 50% de les defuncions eren d’infants entre 0 i 5 anys. Les gastroenteritis i algunes epidèmies com el xarampió o la diftèria causaven estralls entre la població infantil.

6. L’epidemiologia local a través del registre de defuncions

Les dades d’aquest apartat procedeixen del buidat dels llibres del Registre Civil de l’Arxiu del Jutjat de Pau de la Selva del Camp. Atès que el Regis-tre Civil data de 1875 i s’estén fins a l’actualitat, es va optar per cobrir un període prou significatiu que s’estengués entre l’any 1875 (el primer any

38 En aquests anys hi havia tres metges en exercici al poble: el Dr. Sardà, el Dr. Batiller i el Dr. Feliu. Tots tres presenten les seves estadístiques mensuals (AHMLSC, registre 7206).



del registre39) i el 1945 (la postguerra) per poder observar canvis en el mo-del demogràfic. Un període de 70 anys resulta molt llarg per fer un buidat exhaustiu, anual, de les dades contingudes en el Registre Civil, per la qual cosa es va decidir establir un sistema de mostreig estadístic i treballar les dades en talls de 10 anys. Així doncs es va recollir la informació relativa a cada una de les persones inscrites en el registre de defuncions dels anys 1875, 1885, 1895, 1905, 1915, 1925, 1935 i 1945.

6.1 La població de la mostra estudiadaS’han analitzat un total de 497 defuncions, 257 (51,7%) de les quals cor-responen a dones i les 240 restants (48,3%) a homes. Pel que fa a les edats dels difunts, un 29,2%, correspon a població de fins a 15 anys, mentre que el 70,8% restant correspon a adults majors de 15 anys.

Ens interessa observar les diferències que s’estableixen al llarg dels anys en la mortalitat distribuïda per grups d’edat. Els gràfics següents mostren les defuncions segons els anys en què es van produir, l’edat i el sexe de les persones difuntes. Per raó d’extensió s’han seleccionat només 4 dels vuit anys estudiats, aquells que mostren millor el canvi demogràfic que es va produir al tombant de segle i la seva consolidació.

Als gràfics s’observa clarament el descens de la mortalitat infantil du-rant el primer any de vida; es tracta d’una reducció dràstica que es produeix durant els anys del canvi de segle. L’any 1875-76 la major mortalitat es concentra en el primer any de vida (el 40% dels morts d’aquest any eren nens de 0 a 4 anys), un patró demogràfic que es repeteix tant al 1885 com al 1895. El canvi radical es produeix l’any 1905 quan només 3 dels 38 morts d’aquest any són nens de 0 a 4 anys. Malgrat algun increment puntual, ni la mortalitat global ni la infantil no torna a assolir els elevats índexs de mortalitat dels primers anys. Estem clarament davant del canvi demogràfic que s’esmentava a la introducció d’aquest article; més endavant s’aporten dades sobre els canvis epidemiològics que estan associats a la reducció de la mortalitat infantil i que tenen a veure, sobretot, amb la davallada de les malalties infeccioses, específicament les infeccions gàstriques.

39 El registre comença el 14 d’abril de 1875. Com que no és un any sencer, s’han comptabilitzat les defuncions d’un any complet a partir d’aquesta data.



Gràfic 1. Piràmide d’edat dels morts dels anys 1875-76, 1895, 1905 i 1935.40

Piràmide d'edat dels morts de l'any 1875-76

20 15 10 5 0 5 10 15 20

0–1 2–4

5–1516–2526–3536–4546–5556–6566–75

>76

Homes Dones

Piràmide d'edat dels morts de l'any 1895

20 15 10 5 0 5 10 15 20

0–1 2–4

5–1516–2526–3536–4546–5556–6566–75

>76

Homes Dones

40 Font: Registre Civil, llibres de defuncions números 01, 07, 09, 10 i 13. Elaboració pròpia.




20 15 10 5 0 5 10 15 20

0–1 2–4

5–1516–2526–3536–4546–5556–6566–75

>76

Homes Dones


20 15 10 5 0 5 10 15 20

0–1 2–4

5–1516–2526–3536–4546–5556–6566–75

>76

Homes Dones



En la resta de grups d’edat s’observa que la reducció de la mortalitat afecta totes les edats i que els morts, a mesura que avancem en el segle XX, es van concentrant en les franges d’edat de la població més vella, iniciant el patró demogràfic característic de la mortalitat contemporània. Per sexes és interessant constatar una certa major mortalitat de les dones en edat fèrtil, especialment, al segle XIX i també una major mortalitat femenina en les edats més avançades, una dada que cal relacionar, com es veurà a continuació, amb una més llarga esperança de vida de les dones. En el cas dels homes adults, la major mortalitat es concentra en la franja d’edat que va dels 45 als 65 anys, tot i que evoluciona al llarg dels anys, en funció de l’increment de l’esperança de vida que es descriu a continuació.

Gràfic 2. Evolució de l’esperança de vida per sexes (1875-1945).41

Evolució de l'esperança de vida per sexes (1875 - 1945)

0

20

40

60

80

1875-76 1885 1895 1905 1915 1925 1935 1945

Eda

t

Dones Homes Esperança de vida mitjana

El primer que crida l’atenció és l’increment espectacular i força progressiu de l’esperança de vida al llarg del període; l’any 1875 era de 32 anys, men-tre que l’any 193542 era de 64 anys. Els habitants de la Selva guanyen 32 anys de vida en un període de 60 anys, una dada impressionant. L’any 1935 41 Font: Registre Civil, llibres de defuncions números 01, 04, 07, 09, 10, 12, 13 i 18. Elaboració pròpia

42 Prenem com a referent de l’augement de l’esperança de vida l’any previ a la Guerra Civil per evitar la distorsió del creixement de la mortalitat que provoca la guerra i la postguerra, no només pels fets bèl·lics i la repressió sinó també per la pobresa i la carestia alimentària del període.



a la Selva, l’esperança de vida era de 62 anys, mentre que a Catalunya, el 1930, va passar a ser de 54 anys (Torrens, 1996) i de 45 a l’Estat espanyol (Muñoz Pradas, 2005). El salt es produeix a inicis del segle XX, moment en què l’esperança de vida passa d’estar per sota de la mitjana del període a estar força per sobre. Pel que fa a l’anàlisi de la variable gènere, es fa evident que, amb l’excepció dels anys 1875-76 i 1925, les dones, de mitjana, viuen més anys que els homes; el 1885 és l’any en què la diferència entre homes i dones és més significativa: elles viuen, de mitjana, fins els 49 anys, mentre que els homes només en viuen 30,6. Com hem dit a l’inici, el creixement de l’esperança de vida és, en els homes i en les dones, constant i progressiu entre 1905 i 1935; s’observa un estancament l’any 1945, en plena postguer-ra, moment en què l’esperança de vida dels homes es redueix de manera significativa, probablement per la guerra recent i la repressió franquista del moment. Al llibre de registre del 1945, sis anys després d’acabada la guerra, encara hi consta un mort per “acción de guerra” (podria tractar-se d’alguna acció contra el Maquis) i un altre per “explosión de una bomba de aviación”43.

Gràfic 3. Evolució de la mortalitat (1875-1945).44

Evolució de la mortalitat (1875-1945)

0

50

100

150

1875-76 1885 1895 1905 1915 1925 1935 1945

Nom

bre

de m

orts

43 Es tracta de dos homes morts el mateix dia, el 3 de setembre de 1945, l’un de 30 i l’altre de 32 anys.

44 Font: Registre Civil, llibres de defuncions números 01, 04, 07, 09, 10, 12, 13 i 18. Elaboració pròpia



El gràfic anterior mostra l’evolució de la mortalitat al llarg dels anys estu-diats, és a dir, entre 1875 i 1945. Per interpretar-lo recordem que cal tenir en compte que són talls temporals de deu anys i no sèries completes.

Hi ha una tendència clara a la davallada de la mortalitat, malgrat que augmenti lleugerament en els anys 1915 i 1925. Si mirem les dades amb més deteniment, crida l’atenció el salt que hi ha entre 1895 i 1905, quan la mortalitat passa de 84 morts anuals a tan sols 39, és a dir, menys de la meitat; altre cop es constata que és durant el canvi de segle el moment en què es produeix la transformació de model demogràfic. Per interpretar correctament les dades, cal tenir en consideració el nombre d’habitants que tenia la Selva en aquests anys. Ho veiem a la taula següent:

Any Població total local Nombre de defuncions Percentatge de mortalitat sobre la població total

1875 3.280 habitants(padró de 1887)

103 3,14%


84 2,9%


52 1,8%


25 1%

Taula 4. Percentatge de mortalitat en relació al total de població.45

Les dades reflecteixen que la població pateix una davallada significativa (entre 1887 i 1950 la Selva perd 681 habitants), majoritàriament per causa de l’emigració de població local. També es constata, però, la reducció del nombre de defuncions, la qual s’ha d’interpretar en relació a factors diver-sos com la millora del sistema sanitari, els avenços mèdics, la millora de l’alimentació i dels hàbits higiènics de la població i, en el context local, la canalització de l’aigua als domicilis.

45 S’ha treballat amb les dades de població total que procedien dels padrons de població més propers a l’any analitzat. Font: Padrons de població (AHMLSC) i Registre Civil. Elaboració pròpia.



6.2 Les patologiesS’ha procedit a agrupar les malalties indicades en els registres en 9 grups de patologies: infecciosa, pleuropulmonar, cardivascular, del sistema nerviós central-perifèric, cancerosa, hepàtica, abdominal, renal i endocrina46. En el gràfic que segueix podem veure la distribució segons la patologia a la qual pertany la malaltia causant de la defunció dels 497 individus amb els quals s’ha treballat.

Gràfic 4. Distribució de les patologies segons la seva incidència.47

Distribució de les patologies

40%

11%3%

2%

1%1%

2%

14%

14%

9%3%

Patologia cancerosa Patologia cardiovascularPatologia pleuropulmonar Patologia infecciosaPatologia sistema nerviós central-perifèric Patologia renalPatologia hepàtica Patologia endocrinaPatologia abdominal Mort violentaAltres

La patologia amb més incidència entre la població era la infecciosa, amb un 40% sobre el total. No és d’estranyar el domini d’aquesta patologia per sobre de les altres, ja que dins d’aquest grup patològic trobem malalties tan importants com les gàstriques que eren la causa de la major part de defuncions per infecció (un 25% de les morts per malaltia infecciosa). Les infeccions gastrointestinals, igual que el còlera i el tifus, es transmetien per 46 A l’annex s’indica el llistat de malalties agrupades en cada una de les patologies, així com el nombre de persones que en el període estudiat en van morir..

47 Font: Registre Civil, llibres de defuncions números 01, 04, 07, 09, 10, 12, 13 i 18. Elaboració pròpia.



l’aigua. Cal esmentar que entre les patologies infeccioses també hi ha la tuberculosi (40 morts en els 8 anys de la mostra)i el xarampió (13 morts) o la meningitis (20 defuncions) que, tot i estar pràcticament eradicades actualment, en aquella època tenien un índex de mortalitat elevat.

Les dues patologies següents, amb el mateix percentatge d’incidència sobre la mostra, són la patologia pleuro-pulmonar i la del sistema nerviós central-perifèric, respectivament. En el grup patològic pleuro-pulmonar la malaltia més destacada és la bronquitis aguda-crònica (45 casos sobre el total de 70); la segueixen a molta distància l’asma o la congestió pulmonar. En el grup de malalties del sistema nerviós destaquen l’hemorràgia cere-bral i l’apoplexia (47 dels 70 casos), coneguda popularment com “feridura” i que afectava a un bon nombre de població adulta; hi trobem també algun cas d’aneurisma, reblandiment cerebral o atac epilèptic.

Les malalties cardiovasculars (cardiopaties, col·lapses, miocarditis, in-suficiències, arteriosclerosi...), que representen un 9% sobre el total, tenen un índex d’incidència relativament baix entre la població. A continuació veiem, amb un 3% la patologia cancerosa, dins la qual s’inclouen 14 casos de càncer de fetge, d’intestí, gàstric, de laringe i vulvar. Les morts violentes, que representen un 3% sobre el total, agrupen totes les morts per causes diverses com l’asfixia, cremades o ofegaments. Finalment veiem que les patologies hepàtica (cirrosi i hepatitis), abdominal (hèrnies, perforacions intestinals o peritonitis), renal (urèmia i nefritis) i endocrina (diabetis) te-nen una incidència molt menor entre la població local. A l’apartat d’altres malalties (que agrupa l’11% de les recollides) destaquen els 12 casos de mort per senilitat, 6 per inanició (en tos els casos es tracta de persones grans), 5 per naixement prematur, 4 per ascitis i reumatisme i 3 per atrèpsia. La resta de malalties tenen una prevalença d’ un a dos casos i són malalties com el delírium tremens, l’eclàmpsia, l’hemorràgia interna, l’espasme i la inflamació, entre d’altres.



El gràfic que segueix representa l’evolució de les tres patologies més sig-nificatives: infecciosa, pleuro-pulmonar i cardiovascular, al llarg dels anys estudiats.

Gràfic 5. Evolució de les malalties infeccioses, pleuro-pulmonars i cardiovasculars.48

Les dades posen en evidència la davallada espectacular de les malalties infeccioses a partir de 1895 (passen de causar 45 morts aquest any a cau-sar-ne 14 el 1905). A continuació s’inclouen els gràfics que mostren la prevalença de les patologies segons els anys49.

48 Font: Registre Civil, llibres de defuncions números 01, 04, 07, 09, 10, 12, 13 i 18. Elaboració pròpia.

49 Les conclusions en relació a la transformació epidemiològica que es produeix a finals del segle XIX queden també constatades en altres estudis realitzats a diferents llocs de Catalunya com Terrassa (Lacueva, 2002); el Bages (Torrens, 1996); o Reus (Riu, 2006).



Gràfic 6. Patologies causa de mort. La Selva del Camp, anys 1875-76, 1895, 1905, 1915 i 1935.50

Patologies 1875-1876

1 1 3 3

21 247 5 10

01020304050

Abdom

inal

Cancero

sa

Cardiov

ascula

r

Endocri

na

Hepàtica

Infecc

iosa

Pleurop

ulm... Rena

l

Sist. N

erviós

Mort

violen

taAltre

s

Nom

bre

de m

orts

Patologies 1895

2 1

45

13 111

11

01020304050

Abdom

inal

Cancer

osa

Cardiov

ascula

r

Endocr

ina

Hepàti

ca

Infecc

iosa

Pleurop

ulmon

arRen

al

Sist. N

erviós

Mort

viole

ntaAltr

es

Nom

bre

de m

orts

50 Font: Registre Civil, llibres de defuncions números 01, 07, 09, 10 i 13. Elaboració pròpia.



Patologies 1905

1 114

5 1 7 19

01020304050

Abdom

inal

Cancero

sa

Cardiov

ascula

r

Endocri

na

Hepàtica

Infecc

iosa

Pleurop

ulmon

arRena

l

Sist. N

erviós

Mort

violen

taAltre

s

Nom

bre

de m

orts

Patologies 1915

3 17

1 1

16

3 17 6

01020304050

Abdom

inal

Cancero

sa

Cardiov

ascula

r

Endocri

na

Hepàtica

Infecc

iosa

Pleurop

ulmon

arRena

l

Sist. N

erviós

Mort

violen

taAltre

s

Nom

bre

de m

orts



Patologies 1935

1 49

1 213

3 4 81 3

01020304050

Abdom

inal

Cancero

sa

Cardiov

ascula

r

Endocri

na

Hepàtica

Infecc

iosa

Pleurop

ulmon

arRena

l

Sist. N

erviós

Mort

violen

taAltre

s

Nom

bre

de m

orts

És l’època en què les mesures de salut pública i la difusió d’instruccions sanitàries bàsiques comencen a arribar a la població. Mesures tan simples com bullir l’aigua abans de donar-la a les criatures, havia de ser un factor de descens de la mortalitat infantil causada per gastroenteritis infecciosa. Recordem que la canalització de l’aigua que arribava a les cases és de l’any 1902; cal suposar que aquesta obra és una de les causes de la disminució dràstica de la incidència de les malalties infeccioses entre la població, ja que les més importants, com les gastrointestinals, que afectaven d’una manera molt important a la població infantil, o el tifus, es transmeten a través de l’aigua. Es produeix també un descens significatiu de les malalties pleu-ropulmonars; en canvi, les patologies cardíaques tendeixen a incremen-tar-se; l’augment de l’esperança de vida provoca en la gent més risc de patir malalties cardíaques51. Es pot afirmar doncs, que a inicis del segle XX es produeix un canvi de tendència en l’epidemiologia: les malalties epidèmi-ques i infeccioses deixen de ser la principal causa de la mort i la mortali-tat infantil disminueix de manera dràstica; a partir d’aquest moment les

51 Torrents: 1996, analitza les causes de la mort entre 1880 i 1935 a Sant Pere de Riudebitlles i cons-tata la mateixa tendència en aquest període que denomina de transició epidemiològica.



malalties causants de les defuncions passen a ser les degeneratives, que són pròpies d’una societat amb una esperança de vida cada cop més elevada.

7. ConclusionsA finals del segle XIX i inicis del segle XX es produeix un canvi de model demogràfic que suposa una forta reducció de la mortalitat, especialment la infantil. A la Selva, l’any 1875 es van produir 103 morts (3,14% de la po-blació), 30 dels quals eres nens de 0 a 4 anys; l’any 1905 van morir només 42 persones (1,4% de la població) i tan sols 3 eren infants de 0 a 4 anys.

Aquest canvi es produeix per diversos factors, entre els quals els més importants són la millora de l’alimentació de la població, les millores higi-èniques i els avenços mèdics, especialment en l’estudi de la microbiologia i la prevenció de les malalties infeccioses (Novo, 2002). A la segona meitat del segle XIX les autoritats locals emprenen mesures de salut pública, en-tre les quals les més importants van ser la vacunació contra la verola, que a la Selva es va iniciar l’any 1858, i l’adopció de mesures higièniques i per preservar la qualitat de les aigües de consum humà. A la Selva, l’any 1902 es va instal·lar la xarxa de distribució d’aigua corrent fins a les cases del po-ble que va contribuir a evitar la transmissió de les malalties gàstriques que eren les que s’enduien més vides humanes, especialment entre la població infantil.

El sistema sanitari municipal de la Selva de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX estava format per facultatius diversos: dos/tres metges cirurgians, dues llevadores, dos farmacèutics i un o dos veterinaris. L’hospital de Santa Llúcia, administrat des del municipi, va estar en funci-onament fins l’entrada a la dècada de 1920 tot i que la falta de recursos que va provocar el desmantellament de les hisendes municipals d’antic règim el va anar deixant sense ús.

Al segle XIX i inicis del XX encara es produeixen epidèmies, entre les més importants, la verola, el còlera, el tifus, el xarampió i la grip. El més destacat de la verola és la vacunació per protegir la població contra la malaltia i devia ser un èxit perquè no consta en el Registre civil cap mort per verola entre 1875 i 1945. En el cas del tifus, hi va haver dos brots im-portants els anys 1875 (van morir 5 persones) i l’any 1890 (van morir 29



persones). L’altra malaltia epidèmica important del XIX és el còlera; a la Selva van ser especialment virulents els contagis dels anys 1834, 1855 (31 morts) i 1885 (7 morts).

Pel que fa a les malalties ordinàries, les dades mostren que fins l’any 1895, les malalties infeccioses (sobretot gàstriques) i pleuro-pulmonars (causen 45 dels 103 morts de l’any) són la causa principal de mort de la po-blació; aquesta tendència segueix l’any 1895 (la meitat o més de les morts es produeixen per malalties infeccioses). En canvi, l’any 1905, les malalties infeccioses només són la causa de 14 de les 42 morts que van tenir lloc aquell any. Significativament, en el moment en què les infeccions perden importància com a causa de mort, comencen a prendre relleu les malalties cardiovasculars i les del sistema nerviós central i perifèric, malalties dege-neratives i pròpies d’una societat amb poca mortalitat infantil i amb una esperança de vida creixent.

BibliografiaAlumnes de 8è C.P. Gil Cristià (1989) Estudi del padró municipal de

1986 a la Selva del Camp. La Selva del Camp. Col·legi Públic Gil Cris-tià.

Ferni, F. (2010) “La Revista Puericultura (Reus 1921-1936) como me-dio educativo para las madres”. A: Gimbernat, 53: 123-130. Dispo-nible a: http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewFi-le/263175/350607

Garrabou, R. i Cussó, X. (2003). La transició nutricional a la Catalunya contemporània 1780-1936. Disponible a:

https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&esp-v=2&ie=UTF-8#q=la%20transicio%20nutricional%20garrabou

Lacueva, J.L. (2002) “De què morien els nens i les nenes de Terrassa? Enemics invisibles que afeblien la ciutat”. A: Terme, 17: 41-48.

Moll, I. (2002) “Epidemiologia des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat”. A: Gimbernat, 37: 21-54.



Muñoz, F. (2005) “Geografía de la mortalidad española del siglo XIX: una exploración de sus factores determinantes”. A: Boletín de la A.G.E., 50: 269-310.

Nadal, J. (1986) La población española (siglos XVI a XX). Barcelona. Ariel.Novo, P.A. “El agua potable a domicilio y los residuos urbanos bailan un

complejo pas a deux (1850-1930): Una aproximación metodológica e historiogràfica”. A: Historia Contemporánea, 24: 281-319.

Pié, J. (1984) Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona. Tarragona. Diputació de Tarragona.

Riu, I. (2006) “Morbiditat de la població de Reus els primers anys del segle XX”. Gimbernat, 46: 177-181.

Roig, M. (2009) Allargar la vida. Malaltia i assistència sanitària a la Selva del Camp al segle XIX. Treball de Recerca de Batxillerat. Inèdit.

Roig, M. (2014) L’aigua del poble. La gestió de l ’aigua de consum a la Selva del Camp. Treball de Recerca de Batxillerat. Inèdit.

Serrallonga, J. (1999) “El cólera de 1865 en España: inútiles rituales y lucha de clases”. A. Historiar, 3: 96-116.

Soronellas, M. (1993) Catàleg de l ’Arxiu Històric de la Selva del Camp. Tarragona,. Diputació de Tarragona.

Torrens, À. (1996) “la Transición epidemiológica en la Cataluña rural”. A: Boletín de la Asociación de Demografía Histórica, XVI, II: 173-200.

Vernet, J. (1989) El Sexenni Revolucionari a la Selva del Camp, 1868-1874). Reus, Ajuntament de la Selva del Camp i Edicions del Centre de Lectura.

Vernet, J. (1994) “Les comunicacions a la Selva del Camp al segle passat. La carretera nova. El ferrocarril”. A: Butlletí del Centre d’Estudis Selva-tans, 3:13-55.


Festa de foc. Els Diables de la Selva del Camp

Dídac Rofes Guerrero i Laura Rofes MasdéuColla de Diables de la Selva del Camp

[email protected] - [email protected] investiguem les tradicions catalanes, trobem la figura del Diable: primer com a part del ball de Sant Miquel Arcàngel i, més endavant, sorgeix el Diable de foc. Després de la dictadura franquista, es recuperen gairebé totes les colles anomena-des històriques -amb referències ja al segle XIX- i se’n creen moltes de noves. Ac-tualment, coexisteixen dos tipus de tradicions vinculades a les de diables: per una banda el Ball de Diables, que representa el Ball de Sant Miquel, i també la Colla de Diables, que organitza correfocs. Un correfoc és un recorregut que segueixen els diables mentre fan cremar la pirotècnia adient: carretilles, sortidors francesos, bengales de Patum, candeles romanes, traques, etc. Pel que fa als Diables de la Selva, porten els tradicionals vestits clars adornats amb figures de feltre cosides a sobre. Tots els vestits són diferents. La Colla de la Selva, nascuda el 1985, més enllà d’uns anys crítics, ha anat creixent i renovant-se, i s’ha fet un nom en el món dels correfocs.

Paraules clau: Diables, correfoc, la Selva del Camp, festes tradicionals, Ball de Sant Miquel.

AbstractGoing through Catalan traditions, we find the figure of the Devil. First, as an element in the dance of the Archangel Saint Michael and, then, over the years, the figure of the ‘Devil of fire’ arises. After the dictatorship, nearly all the so-called historical ‘colles’ (gangs) are restored (with documents dating back to the 19th century, at least), and plenty of new ones are created. Nowadays, there are two main types of traditions linked to the ‘devils’: the ‘Dance of the Devils’ and the ‘Gangs of Devils’. The ‘Dance of the Devils’ performs Saint Michael’s dance, and the gangs run ‘correfocs’, which consist on the gangs parading along the streets running, dancing and jumping while displaying proper pyrotechnics such as squibs, French fountains, Patum sparklers, roman candles, strings of firecrackers, etc. The Devils of La Selva wear traditional light-coloured costumes adorned with colourful felt figures sewn on them. Every the costume is different. Born in 1985, the gang, except for some critical years, has been growing and renewing itself, and has made a name for itself within the world of ‘correfocs’.

Keywords: Devils, correfoc, La Selva del Camp, traditional festivals, St. Micha-el’s Ball.

Dídac Rofes Guerrero i Laura Rofes Masdéu


1. Simbologia del foc al llarg de la històriaEl Sol és la font d’energia de la Terra. Al foc, representant del Sol, se li atribueixen qualitats certes o imaginàries.

El costum d’encendre fogueres -saltar-les, passar-hi pel damunt, fer-hi passar ramats per sobre o donar tombs al seu voltant- s’ha dut a terme en tot el conjunt d’Europa, així com les processons o curses amb torxes ence-ses pels camps sembrats, horts o estables.

A l’antiga Roma, el fogar domèstic és el que encomanava el poder fe-cundant que se’n desprenia: el llit de noces i els lars, o déus familiars, s’hi posaven a la vora.

2. El nostre calendari festiuAl nostre calendari, el foc ha estat i continua sent-hi present en moltes de les festes. El nostre calendari festiu, igual que el dels nostres antecessors llunyans, és clarament solar, ja que es basa en els dos solsticis, el d’estiu i el d’hivern, que parteixen l’any. Aquest cicle anual el podem trobar repre-sentat en les anomenades danses solars que, sense excepció, són rodones, siguin o no al voltant d’un foc.

Per una banda, una d’aquestes festes és Sant Joan, la qual té l’origen en una festa pagana que es va cristianitzar consagrant-la a Sant Joan Baptista. Durant aquesta nit, a casa nostra, les fogueres s’encenien als cims de les muntanyes, a la vora del mar o a les places de les viles. És costum de la festa fer molt de soroll amb petards i coets, tirar coses al foc per obtenir-ne algun benefici, saltar la foguera per purificar-se o per realitzar un ritus de fecunditat, ballar-hi al voltant o cremar-hi ninots.

Per altra banda, la festa de Nadal també és una celebració cristianitzada amb la intenció de substituir la festa romana de Natalis Solis Invictus, la celebració del naixement del sol, ja que, amb el solstici, la foscor i el fred que envaeixen la terra comença a canviar. A les cases catalanes, el costum ancestral ha estat posar un Tió (o tronc de Nadal) a la llar de foc, que ha estat cremant dia i nit per mantenir el caliu de la llar i de la comunitat familiar. Era com un amulet casolà, protector dels camps, del bestiar, dels ramats i de tota la gent de la casa. Així, cada Nadal, l’avi o padrí li oferia

Festa de foc. Els diables de la Selva del Camp


vi calent mentre pregava per la salut i la prosperitat del mas, el cobria amb una manta perquè fos fecund i perquè proporcionés a les dones de casa i al bestiar moltes cries. També li oferia fruites i d’altres aliments per assegu-rar-se una bona collita i, finalment, l’encenien. Actualment, a la vigília de Nadal, continua destacant la figura tradicional del Tió amb una adaptació als nous temps.

3. Foc i festa3.1 La pólvora i els focs artificials

Hem de constatar que, a partir de la invenció de la pólvora, les possibilitats d’ús del foc a la festa es van multiplicar. Els focs artificials són una mos-tra d’artesania produïda a l’Extrem Orient que va arribar fins a Occident introduïda, segurament, pels àrabs. El seu origen és a la Xina, igual que la pólvora. Els xinesos feien explotar tubs de canya de bambú, que, progressi-vament, es va substituir pel paper –un altre invent xinès– plens de pólvora, als quals se’ls inseria una metxa de paper de seda –també xinesa– amb cua de pólvora.

3.2 Les bèsties de foc Des de l’antigor, la relació entre l’home i l’animal ha estat necessària i, fins i tot, recíproca. D’aquí que aquesta relació condicioni, per causes reals o imaginàries, algunes conductes festives o habituals dels homes.

El drac (com ara el de Vilafranca del Penedès) és l’animal de foc per excel·lència i engloba les cuques feres, les serpents, les víbries (com ara, de factura recent, la del Serrallo, Tarragona), els grius i altres bèsties amb escates i d’origen fantàstic. En documents del segle XIV, es fa palès que el bestiari tradicional que acompanyava els seguicis festius era escàs i, bàsica-ment, es reduïa a les grans ciutats (Barcelona, València...). La bèstia prin-cipal era l’àliga, símbol del poder reial, (com ara la de Barcelona) i el seu ball significava el màxim honor a qui anava dedicat: era l’animal simbòlic i protocol·lari, i en cap cas tirava foc.

Més endavant, ja als segles XVIII i XIX, trobem el bou i la mulassa (com ara els de Reus) representats en gravats i majòliques. Aquestes bès-



ties, que inicialment no eren de foc, les trobem, segons les figures d’aquells temps, que ens mostren la mulassa amb el suport de petards a la boca. Actualment, també podem trobar bous amb foc a les banyes. Les úniques figures que, des d’un inici, eren de foc són el drac i la víbria, documentades ja al segle XV.

A partir de la dècada dels 1980, el repertori de bèsties de foc ha anat augmentant considerablement a tots els Països Catalans. Un exemple el trobem en el nostre Diabló, nascut el 30 de novembre del 2000.

3.3 El diable o dimoniEl personatge del dimoni és la representació del mal en algunes cultures i serveixen per justificar els aspectes negatius de la vida, alhora que s’utilitza per la necessitat moral de distingir entre el bé i el mal. D’altra banda, les construccions monumentals antigues, com a fet màgic, s’atribueixen popu-larment a l’obra del diable (per exemple el Pont del Diable de Tarragona).

Mentre el dimoni sempre és maligne, els diables, segons algunes tradi-cions, es mouen en la frontera entre el bé i el mal; és a dir, són més aviat com a follets o minairons.

Segons l’etnòleg Salvador Palomar: “Hi ha tota una sèrie de fenòmens de la natura que són bons però poden ser dolents i, en aquesta ambigüitat, es mouen tota una sèrie de personatges mítics. El cristianisme o fa sants o fa Mares de Déu, o fa diables.”

El diable actual és una derivació del de Sant Miquel, per la seva part més festiva, que participa en cerimònies i festivitats populars relacionades amb el cicle de l’any. Alguns experts afirmen que derivaria d’una adaptació popular del teatre religiós que es realitzava a l’Europa Occidental durant l’edat mitjana. El Ball de Sant Miquel es balla en forma de grup, com ho fan els Balls de Diables o les Colles, representant la lluita dels diables amb Sant Miquel. Segons el mateix Palomar, aquests personatges populars de festa al carrer tenen un arrelament molt potent i, avui en dia, han esdevin-gut personatges indispensables per als seguicis festius. En aquest aspecte, són ells els qui creen l’espai festiu i protegeixen el lloc on es fa el ball; són també els encarregats d’obrir el pas entre la gent en cerimònies populars, generalment per les festes majors. A més, un dels seus papers principals és



la sàtira, la qual cosa els permet de criticar i burlar-se de persones, de fets d’actualitat i d’esdeveniments públics.

Figura1: El diable o dimoni. (Fotografia de Margarida Barberà)

4. El Ball de Diables a Catalunya4.1 Història i tradició

La primera aparició datada del diable com a element festiu a Catalunya es remunta al 1150: durant la celebració del casament de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb Peronella d’Aragó. Durant l’àpat, es va repre-sentar una farsa que explicava la lluita entre Llucifer i un grup de diables contra Sant Miquel i un grup d’àngels.

Fins al segle XVII, les representacions festives de Llucifer eren sem-blants, però fou a partir d’aquest segle que es comencen a trobar evidències d’una evolució cap al Ball de Diables actual, que són balls parlats en els que diferents personatges, de diferents categories, interpreten un paper. Acos-tumaven a ser dansats en moltes localitats catalanes durant les processons de Corpus i sortien en esdeveniments eclesiàstics importants –com l’en-trada o sortida d’algun arquebisbe o el seu representant, com veurem que



passava a la Selva– , també actuaven en cerimònies reials com casaments i batejos.

Els Balls de Diables formen part de la cultura tradicional del Camp de Tarragona, el Penedès, el Garraf, la Conca de Barberà, una mica de l’Anoia i també del Priorat; comarques en alguna de les quals també hi podem trobar altres elements representatius de la cultura popular que encara se-gueixen ben vius, com és el cas de les colles castelleres i d’altres balls parlats i danses.

Els documents més antics que ens parlen de sortides de diables al carrer daten del segle XV, quan van obrir pas a la processó de Corpus de Barce-lona. No és, però, fins a la segona meitat del segle XVIII que trobem els diables amb les funcions i els atributs físics de les nostres festes majors. Cal pensar que la desaparició dels gremis, el 1835, devia influir en la pèrdua del missatge religiós del diable.

Segons la pàgina web festes.org es distingeixen tres períodes en la his-tòria del Ball de Diables:

Un primer període, des del principi del segle XV fins al 1814, en acabar la Guerra del Francès. Durant aquest període, el ball tenia un rerefons eclesiàstic i s’utilitzava tant en processons com en diades i festivitats com el Corpus, tot i que en alguns casos s’havien utilitzat per aspectes civils i institucionals.

En un segon període, a partir del 1814 fins a mitjans del segle XX, els balls de diables amplien les seves sortides. Es converteixen en una dansa pròpia dels esdeveniments civils, com ara festes majors o carnestoltes, tot i que també es continuaven utilitzant per festes religioses. Després de la Guerra Civil, aquesta tradició popular s’esvaeix en ser prohibida - a causa del seu contingut pagà i també per ser catalana- amb l’excepció de les Bor-ges del Camp, on, segurament, el seu caràcter religiós catòlic el va salvar de les prohibicions i van seguir actuant ininterrompudament.

Finalment, la tercera fase s’inicia a la dècada dels anys 1980, quan es porta la festa al carrer i es converteix en objecte d’estudis científics pels etnòlegs. És a les darreries del segle XX quan els diables tornen a ressorgir amb una nova dinàmica social, viuen una forta expansió i s’estenen més enllà de les comarques meridionals del Principat. Degut a la bona rebuda que va tenir el Correfoc de Barcelona de les Festes de la Mercè del 1980,



es creen nombroses colles. La gran eclosió es va donar a Barcelona i al seu voltant, amb colles més aviat lligades a casals o a sindicats, o bé com a independents. No obstant això, als municipis on els diables havien gaudit d’un fort arrelament popular, l’expansió es va donar per imitació i apadri-naments entre colles properes. A les comarques tradicionals, es van crear colles de manera independent o relacionada amb altres entitats culturals. Amb aquest ressorgiment resulta que, a hores d’ara, hi ha més colles a les comarques de Barcelona que a la resta del territori del Principat.

4.2 Característiques generals de les colles actualsTant en els balls com en les sortides pròpies de les colles de diables, podem distingir una sèrie de trets característics:

Per una banda, el nombre de membres no és fix, però, tot i això, consten: d’un cap, d’un carretó amb la pirotècnia (també es fan servir sarrons que, abans, cada diable portava el seu, com és tradicional al Baix Camp), d’uns encenedors i d’uns percussionistes que, a més de fer ballar els diables, s’en-carreguen d’escalfar l’ambient abans del correfoc.

Per altra banda, només algunes colles disposen de bèsties de foc, encara que també hi ha casos de bèsties de foc sense diables. Un altre aspecte important és la vestimenta. La majoria està feta de roba de sac o de lona de vela, tot i que actualment es fan amb teixits més pràctics com és la roba de cotó gruixut. Generalment, els vestits consten d’una jaqueta llarga fins a la cintura amb una caputxa amb banyes al cap per cobrir-lo (la casaca) i uns pantalons. També n’hi ha que porten una capa i d’altres que, al vestit, hi afegeixen una cua. Cada grup té el seu propi vestit amb les seves carac-terístiques específiques, on es pinten o s’hi cusen motius de simbologia fantasiosa relacionada amb l’infern.

Finalment, per tirar el foc, s’empren diferents instruments com la maça o la forca. La maça és l’estri més habitual; el fet que a la Selva tirem amb forca ens fa més originals. Tots dos estris tenen la funció de cremar i fer cremar les carretilles amb seguretat. La maça és allargada amb una part su-perior més gruixuda i transversal i amb una vareta clavada on s’hi posen les carretilles; la forca té la típica forma de trident, amb la vareta clavada en la rama central per ajustar-hi la pirotècnia. Hi ha colles que també disposen



de ceptrots o de forques grosses. En el nostre cas tenim, respectivament, de les quatre Grifolles i la Forca Grossa.

4.3. Els diables al Camp de TarragonaEls balls a les comarques tarragonines són bàsicament representatius –so-vint dialogats– i interpretats per grups més o menys especialitzats. Es dife-rencien així dels balls o ballets dansats pel poble, a la plaça o al carrer, com esbarjo col·lectiu o de sentit ritual. El fet que les colles de diables siguin presents a la nostra comarca es deu, segons Salvador Palomar, a que les empreses pirotècniques del segle XIX tenien vestits de diable. Així, cada vegada que un poble feia una festa major una mica especial o hi havia gent que tenia ganes de tirar foc, si compraven els coets, podien disposar del vestit. Això permetia que en les festes fos fàcil fer de diable sense caldre una colla estable.

Per la seva banda, les colles del Baix Camp es caracteritzen per no tenir un pas definit. Coincideixen amb les del Priorat per fer balls sense l’exis-tència de personatges específics, ni timbalers, tot i que amb el temps, s’hi han anat introduint. A més, cada diable porta les seves carretilles dins d’un sarró i no hi ha dos vestits de diable idèntics.

Figura 2: L'encesa. (Fotografia de Margarida Barberà)



5. La Colla de Diables de la Selva del Camp5.1 Participació del Ball de Diables a les festes de la Selva

del CampLa Selva sembla haver tingut, en altres temps, una continuada presència de diables en les seves festes i solemnitats. Les referències que tenim els relacionen, bàsicament, amb celebracions religioses, encara que també n’hi havia a les laiques.

Antigament, cada confraria tenia al seu càrrec un ball que exhibia per festes determinades. El ball de diables és l’únic dels balls selvatans docu-mentats que no trobem relacionat amb cap confraria. Aquest ball apareix, bàsicament, en totes les festes marianes, sobretot en el trasllat de la Mare de Déu de Paretdelgada des de l’ermita fins a la vila.

Des del segle XV fins al XVIII hi ha algunes evidències que demostren que potser hi hagué un ball de diables a la Selva.

Segons Joan Pié i Faidella (1984: 275): “Cerimonies que’s practicava á la nova entrada del Senyor Arquebisbe en la dita vila [...]. La primer vegada que’l Sr. Arquebisbe de Tarragona feya la seva entrada á la esmentada vila [de la Selva] y prenia possessió d’ella, se practicaven unes ceremonies molt particulars, y no li permetian entrar á la vila ans de jurar que ‘ls respectaria y guardaria las costums, usanças, privi-legis i llibertats del poble, com havien guardat i respectat sos antecessors.

[...] Primerament los Banderóns de la sagristia y de les confraries, si n’hi haurà. Segon, lo Estendart de Ses Majestats. [...] 8. Lo Ball de la Mort, que deurà correr a carrech de la confraria de la Sang. [...] y tots los demés. [...] Y en havent entregat lo dit present, rebuda la corresponent ápocha y remissió[...] en que hora vindrá bé al Senyor Arquebisbe per anar á veurer los Balls á la plassa en la tarda. [...]”.

També cita entrades de diferents arquebisbes a la vila, per les quals se’ls fa una recepció que es concreta al llarg dels segles i que Faidella (1984: 290-291) identifica com a entremeses, és a dir, uns festejos que moltes vegades anaven acompanyats de pólvora:



“A 22 de Març de 1587, lo R.dm Joan Terés, Bisbe de Tortosa, estava ja ele-git Arquebisbe de Tarragona y al dia 19 de Maig [...] vindrà esta semana á Constantí y se creu entrarà per pendre possessió de les seues viles y ‘ls homenatges de sos vassalls. [...] y si aniran soldats, ço es, gent armada, y si se li fará present i quin, y si li donarém lo donatiu acostumat, y si se li faran algunes bollicies y entremeses [...] y sis tan soldats, si los donaran pólvora y quanta [...] A 3 de Octubre de 1604 se proposá al consell dihent [...] don Joan de Vich novament elet y provehit archabisbe de Tarragona, pera diumenge primer vinent en vuyt dies será así en la Selva per pendre possessió y fer la nova entrada, per ço vengen si aniran soldats ó gent armada, si farem algunes bollicies ó entremesos y als soldats si ‘ls donarán pólvora’. [...] ‘ls sia donades 8 onças de pólvora a cada hu [...]”.

Joan Pié, fa referència també a la “professó de Corpus”. Aquesta es celebra-va ja a la Selva el 1599. El ball de diables pensem que podria participar en la processó i, a més, ser una de les “ballades”. També esmenta la Festa en honor a Sant Prim del 1626: “[...] que si la Confraria ne voldrá fer que la fassa, [...] sinó que la vila procuri per adjutori de les dites festes llogar una cobla de músichs, y una capella de canem y teya, y una roba de pólvora pera tirar los mascles.” (Pié, J., 1984)

No obstant això, no trobem cap evidència clara fins al segle XIX, quan ja trobem explícitament referenciat el Ball de Diables selvatà. Un exemple el trobem en les festes en acció de gràcies per la pluja i pel trasllat de la Mare de Déu de Paretdelgada, del 18 i 19 de maig de 1816 (Pié, J., 1984). Processons per la vila i cap a l’ermita que:

“Ordenada del modo següent: al debat los Ganfarons, tras de estos los dos Gegants, luego los Balls de Diables, lo de St. Antoni Abat propi dels traginers, lo dels moros y Christians propi dels Sabaters, lo dels Valen-cians, propi dels pagesos, lo dels Vells y Damas propi dels sastres, lo de las Gitanas, propi dels ollers, lo dels cercolets, propi dels fadrins, lo de bastonets propi de la Sanch y la moixiganga que costejá lo Ajuntament, tots ricament vestits y ballant ab orde”.



Aquí cal fer una parada de reflexió: fins en aquest darrer document no ha aparegut una referència inequívoca dels diables. En la documentació anterior s’esmenta: pólvora (repetidament), arcabussos (absolutament ana-crònics) i mascles.

Tal hi com fan referència els documents citats anteriorment, la quan-titat de pólvora emprada en aquestes festes és important: 8 unces, que són més d’un quart de quilo de pólvora, el qual dóna per moltes salves; i una arrova, que són uns 5 kg, dóna per molts masclets.

Pel que sembla, s’acompanyava la comitiva amb salves, com els trabu-caires fan avui en dia. D’altra banda els mascles (o masclets) són la mena de coets que es fan servir a la Mascletà de València o a la Tronada de Reus. Així doncs, els “soldats” van tirant masclets, d’un en un, mentre s’acosten a la Selva.

En cap moment es parla de pirotècnia (fora dels mascles) ni de muni-ció. És de suposar que els vilatans no rebrien el seu senyor amb les armes a la mà.

No hi ha cap referència dels diables ni de cap confraria que hi pugui tenir relació, a diferència dels altres balls.

Si el que cerquem no apareix en els documents, indica dues possibili-tats: que se n’han descuidat (cosa que és bastant improbable, un descuit de tres segles) o, simplement, que no existeix. Totes les tradicions comencen un dia o altre, i es veu que els diables es van gestar a la vila a finals del segle XVIII, o començaments del XIX.

En documents d’entre els anys 1819 i 1857, hi trobem que es fan “ves-tits dels diables” i que el ball és també amb parlaments, però l’element prin-cipal era el foc. El 1829 es gasten quasi 80 lliures (moneda de compte) “per lo moro de foch y rodar y carratillas y los vastits” dels diables. El 1857, en l’autorització municipal de la festa, s’especifica que es fa un ball de diables, que disparen “carretillas”. (Pié, J., 1984)

Els dies 4, 5 i 6 d’agost del 1850 tenen lloc grans festes en honor a la Mare de Déu. Pié les viu personalment i en deixa constància al seu llibre Relación histórica del santuario de Paret Delgada.

“Primeramente, todas las calles [...] entoldadas y en algunas se levantaron [...] capillas dedicadas a la santísima Virgen. En los acompañamientos de



las autoridades y procesiones precedían los vulgarment llamados diablos, que en número de unos cuarenta disparaban profusamente carretillas, de modo que cuando acompañaron al Rdo. Cura Ecónomo a la Iglesia para asistir a las completas, ocupaban aquellos todo el espacio de la calle Mayor que media desde la plaza de la iglesia, pareciendo aquello una llu-via de fuego. Así es que en dichos cuatro días se quemaron más de 25.000 carretillas, segon se dijo.”

Aquí tenim un altre punt de reflexió: 25.000 carretilles en tres dies, entre 40 diables, fan unes 200 carretilles per cap i dia. En els nostres correfocs tirem entre 30 i 35 carretilles per cap. La nostra capacitat màxima de foc, en una encesa comuna, és d’unes 100 carretilles entre tots els diables.

L’altra és la mida del seguici: fins a 14 balls i danses, més que en la ce-lebració del Cinquantenari de Sant Andreu del 2001.

També cal esmentar les referències de l’any 1850 al 1878 trobades a l’Arxiu Històric.

Correspondència entre l’alcaldia de la Selva i el Govern Civil de Tarra-gona per tal de demanar permisos per a l’organització de festes:

Així, pel dia 17 de gener (St. Antoni) es demana permís per a fer: “[...] recorren por las calles para qué el titulado de Diablos dispare carretillas [...]”.

I en altres ocasions per a que “[...] puedan recorrer las calles de esta población al igual que otros años alguna danzas o bailes del país entre ellos el de diablos disparando carretillas [...]”.

El 1854, es demana permís per a realitzar balls: “[...] el conocido con el nombre de Serrallonga formado de disparos de tiros y el de diablos que lo hacen con carretillas [...]”.

El 1855, Pié (1984) parla de la festa d’acció de gràcies després d’una epidèmia de còlera morbo, que se celebra al dia següent de Sant Andreu. “También hubo algunos bailes tradicionales para los acompañamientos del ayuntamiento y procesiones, sin faltar el de diablos, disparando carretillas i cohetes.”

El 1871, l’Ajuntament de la Selva dóna permís als del gremi de tra-giners per a realitzar activitats el dia de St. Antoni: “[...] al igual que los de-



mas años dedican a su patron Antonio Abad, puedan recorrer la población algunos bailes y danzas del país, disparando varias valas de morteretes. [...]”

El 1885, Joan Pié anota la festa d’acció de gràcies per haver passat el còlera asiàtic. A la processó amb la imatge de la Mare de Déu: “Abrian la marcha los diablos, disparando carretillas [...]”.

Ja al segle XX, al 1952, Joaquim M. Masdéu, al seu Calendari Festiu de la Selva del Camp, anota que, excepcionalment, el primer i últim cop que van sortir els diables durant la dictadura del general Franco, va ser amb motiu de la vinguda a la població d’una imatge de la Mare de Déu de Fàtima (Masdéu, 1998).

6. La colla actual de la Selva del CampLa colla va néixer l’any 1985 a l’entorn dels germans Andreazini Balsells. En haver-hi notícia de sortides documentades de molt de temps ençà, són el que se’n diu una colla recuperada.

El primer que van fer va ser els vestits –amb la roba donada per l’Ajun-tament– . Inicialment, es van posar en contacte amb diferents colles i es van documentar. Era evident que els vestits havien de ser blancs o vermells, i les figures, sobreposades i cosides, de colors verd, vermell o negre. Van buscar diversos elements de decoració en llibres i en van fer les plantilles amb cartró.

Els diables van tallar les diferents peces del vestit i les van adornar. El cosit final va anar a càrrec de la Carme Andreazini, membre de la colla, que en tenia coneixements.

Tot i que, a causa de la seva confecció, no hi ha cap vestit igual, com a requisit, tots han de portar el logotip de la colla -una parella de diables ballant- cosit a l’esquena.

El segon pas va ser fer les forques per tirar la pirotècnia, les quals les confeccionaren també ells mateixos. La primera vegada que van anar a fer forques, es van trobar un lledoner amb una branca amb cinc puntes i van posar-hi tants punts de foc com puntes. Així –més l’addició d’un bon mà-nec– va néixer la Forca Grossa.



Figura 3: El logotip de la colla -una parella de diables ballant- cosit a l’esquena. (Fotografia de Margarida Barberà)

La colla inicial gairebé va fer fallida a començaments dels 90, ja que molts dels seus membres van anar formant famílies i el seu temps de lleure es va reduir. El moment més baix va ser a la Trobada de Diables de Catalunya de Lleida, el 24 de juliol de 1990, on només van assistir-hi cinc compo-nents de la colla. Durant els anys següents, només es podia comptar amb cinc o sis membres estables i s’havien de trobar diables on fos per cobrir les sortides. A partir de l’any 95, el nombre de diables va anar augmentant, per la qual cosa van poder participar en més correfocs i realitzar les actuacions amb la gent necessària.

A mesura que passaven els anys, s’anà plantejant la creació d’una bèstia de foc. Així doncs, per celebrar el seu quinzè aniversari, l’any 2000, va sor-gir la idea del Diabló.

6.1 El diabló, la bèstia perfectaLa recerca d’una bèstia de foc que representés l’essència dels Diables de la Selva va anar prou rodada. En primer lloc es va buscar un animal per ins-pirar-se i es va trobar el diabló de l’avellaner (Balaninus nucum), com a la



bèstia més adequada. Es tracta d’un insecte de l’ordre dels coleòpters (esca-rabats) que, proveït d’una llarga probòscide (una mena de trompa), perfora la flor femenina de l’avellaner i hi diposita els ous. Les larves que en surten devoren el fruit i, en acabar-se’l, surten pel característic forat a la closca que hi fan i passen cap al cau, a terra, on hivernen i fan la metamorfosi. A la primavera següent, quan ja són adults, el cicle torna a començar. El diabló de l’avellaner també és paràsit de l’alzina, la qual és el motiu principal de l’escut de la vila de la Selva i, a més a més, un bosc d’alzines donà nom al poble: Silva Constantina.

Així doncs, el diabló era la bèstia perfecta. La seva forma s’adequava a la finalitat que buscaven: una bèstia de foc lleugera, que la pogués portar una sola persona, però espectacular alhora.

El següent pas n’era la construcció, la qual va anar a càrrec del nostre artista Florenci Andreazini, un dels membres fundadors de la colla. L’ar-tífex ens va explicar que, a partir d’un diabló mort i amb una còpia d’una foto de l’animal extreta d’una enciclopèdia, va fer una maqueta petita de fang. Seguidament es van col·locar, ell i un treballador seu, acotxats i, més o menys van deduir les mides que podria tenir el Diabló.

Figura 4: El Diabló. (Fotografia d'Aniol Martí)



Amb quatre mesos es va aconseguir una bèstia de 2,80 m. de llarg, 1,90 m a la part més ampla, 1,90 m d’alçada, uns 70 kg de pes i amb tretze punts de foc (amb capacitat de cremar 52 carretilles en una sola encesa).

La bèstia és portada pels diabloners. Per a ells es van confeccionar dotze vestits que combinen els colors marró i verd de les avellanes, els avellaners i el Diabló.

El 30 de novembre del 2000, es feu la festa d’estrena de la bèstia, que va voler simbolitzar el seu naixement. L’element principal va ser el foc. Es va “incendiar”, pirotècnicament, la plaça Major i la façana de la Casa de la Vila i, entre cortines de sortidors i bateries de crackers, el Diabló va sortir d’una avellana. Un castell de focs va saludar el seu naixement i, seguidament, es va iniciar una cercavila amb les bèsties convidades per apadrinar-lo.Dos anys més tard, i després d’assistir a diverses concentracions de bèsties, veieren que moltes tenien el seu propi ball. Per poder fer ballar el Diabló es van fer quatre ceptrots, anomenats Grifolles (una varietat de les avellanes anomenades rosses), consistents en una avellana de metall amb un punt de foc i amb el seu mànec corresponent. Les Grifolles també van ser realitza-des pel nostre artista Florenci Andreazini.

Els balladors del Ball del Diabló, anomenats Grifolles o Grifolletes, són uns Diabloners amb capa llarga i barret d’ala molt ampla que dansen al voltant del Diabló fent sonar les Grifolles (porten bocins de metall a dins), amb el so de gralles i timbals que marquen el ritme d’una dansa (música i passos) composta pel Dídac i la Laura Rofes (pare i filla). Per acabar el ball, les Grifolletes encenen el Diabló, que passa d’estar-se quiet al mig, a rodar veloçment.

6.2 Els versotsEls versots són uns parlaments satírics i crítics, escrits en vers, que es llegei-xen per cada Festa Major d’Estiu des del naixement del Diabló. A la Colla de la Selva són escrits per un dels seus històrics fundadors i components més rellevants, el Dídac Rofes, que també n’és l’encarregat de recitar-los. El seu contingut varia cada any, doncs parlen de temes d’actualitat i s’omplen amb les aportacions d’altres membres de la colla.



6.3 ActuacionsFins a l’actualitat, malgrat els alts i baixos, el nucli central de la Colla ha anat augmentant any rere any.

Durant tot aquest període, la Colla ha fet les actuacions pròpies de les colles de diables, participant a les festes majors locals o foranes. Però també en actuacions a les escoles, en seguicis, en processons, per la fira, el Carna-val, la Castanyada, o a la darrera commemoració del Vot de Sant Andreu (2001), entre d’altres.

Els correfocs inicials no estaven organitzats: cadascú anava al seu aire i això portava el problema de la dispersió de la gent. A mesura que la colla anava creixent, el correfoc es va anar organitzant, tant pel que fa a tenir els diables més agrupats i controlar el ritme del correfoc, com per raons de seguretat. També va respondre al canvi d’actitud dels espectadors: primer hi havia molta gent que entrava al foc per córrer; ara prefereixen veure l’espectacle amb seguretat

Aquests canvis van provocar l’aparició de la figura de l’encenedor, que encén les carretilles amb una bengala específica (el botafocs). Si hi ha força gent, tot el foc el porten els auxiliars, que són els encarregats de repartir-lo.

Les actuacions del Diabló, generalment, estan més estudiades i planifi-cades en uns llocs determinats per fer les enceses i els balls. La pirotècnia del Diabló es porta en un carretó ben tancat que conté diversos sarrons amb els coets que s’han d’utilitzar en cada encesa.

6.4 Manteniment de la collaLa colla rep anualment una subvenció de l’Ajuntament que cobreix les tres sortides que es fan a la vila (Sant Joan, Festa Major d’Estiu i Sant Andreu). Aquesta subvenció, ens diu el Jordi Ferré, és una més de les que es donen a les altres associacions però la colla la destina, íntegrament, a les despeses del foc i a material divers. Si es fa alguna altra sortida (Carnaval, la Fira, la Castanyada, el Parc de Nadal...), s’ha de cobrar a banda.

La Diputació Provincial subvenciona cada any el 50% de tres actuaci-ons fora de la localitat. El naixement del Diabló va permetre a la colla tenir sis sortides subvencionades, tres pels Diables i tres pel Diabló. Darrera-



ment, en el si de la Colla de Diables, s’ha format una colla de gralles que pot actuar independentment. Amb aquesta nova secció autònoma i la dels diables infantils, tenim sis sortides subvencionades més. Entre les subven-cions i els ingressos generats per les sortides, la colla compra el material pirotècnic, manté el vestuari i en fa de nou, i paga part de les activitats internes.

A part dels correfocs i altres actuacions pirotècniques, els Diables de la Selva realitzen múltiples i continuades activitats internes que proporcio-nen lligams de cohesió.

Fins ara hi ha hagut cinc caps de colla que, en general, han tingut su-port directe d’algun altre membre. El primer va ser en Xavier Andreazini amb el suport de la seva germana Montse; el van seguir la Montse An-dreazini amb l’ajut del Dídac, en Dídac Rofes sol i, novament, Dídac Rofes amb el Ton Ayllón; els va succeir Jordi Ferré (amb suport del Marc Savall i de la Pepi Sans, cap de la colla infantil). Actualment, és cap de colla en Sergi Masdéu (amb l’Andreu Gené com a tresorer i el Marc Savall com a secretari).

Quant a les funcions del cap de colla, la Montse Andreazini creu que ella era el punt de referència, l’organitzadora; la gent contactava amb ella i ella negociava. De fet, era qui portava el calendari d’actuacions, coordinava les sortides, la pirotècnia i la gent que havia de tirar.

Figura 5: Correfoc. (Fotografia de Margarida Barberà)



El Dídac Rofes creu que ser cap de colla consisteix a estar en contacte amb l’exterior per tal de concertar sortides. A nivell burocràtic, ha de sig-nar els papers oficials i controlar la comptabilitat. A nivell pràctic, calcular amb el Capdetrons (encarregat del foc) la pirotècnia necessària, dissenyar correfocs amb condicions particulars, però, sobretot, controlar la vida de la colla com a tal.

7. La colla infantilEl 2007 es va crear la Colla Infantil dels Diables de la Selva del Camp perquè els nens també poguessin gaudir del foc amb seguretat. Consta de 25 diables i 20 timbalers, a banda dels pares que, obligatòriament, han d’acompanyar els seus fills. L’edat mínima per ser diable o timbaler és a partir de primer de Primària. Tot i això, els nens més petits també poden participar a les festes locals com a timbalers.

Per a la creació de la colla infantil van tenir el suport de la colla gran. També van rebre un ajut econòmic especial per part de l’Ajuntament, ja que començaven de zero. A més, cada família va haver d’aportar 30€ per poder començar a engegar-ho tot.

Com a símbol de la colla, van crear un logotip amb forma de diablet que va ser escollit d’entre diverses propostes. Aquest diablet també és un motiu del seu ceptrot.

L’actual cap de colla és la Pepi Sans, que compta amb l’ajuda del Josep Maria Martí. Ells tenen cura de l’organització i contacten amb la resta de colles del país. Des de la seva creació han fet intercanvis amb la colla de Garcia, la de Montblanc i amb Reus, els seus padrins; també han estat con-tractats per diverses poblacions com Cambrils o Creixell; i, naturalment, participen en les festes del poble.

La colla infantil utilitza una pirotècnia molt similar a la dels grans, però amb un tro més petit, i tot és manipulat pels adults. No tiren ni carretilles xiuladores, ni sortidors francesos, ni fan anar traques. A més, majoritàri-ament, tiren seguint un pas de dansa. O bé fan figures molt interessants.

Entre la colla infantil i la dels grans, a més del seu caràcter de secció autònoma, hi ha molt bona relació. De fet, són diversos els pares de la co-



lla infantil que també surten amb els grans i també xiquets que, en fer-se grans, ara tiren amb els adults.

L’estatut oficial de la Colla Infantil dels Diables de la Selva és el d’una organització autònoma dins dels Diables de la Selva. Una de les raons que van portar a aquesta relació és donar-los la independència necessària per tal de poder aspirar a les seves pròpies subvencions.

8. ConclusionsEls humans hem estat capaços de controlar un fenomen natural com és el foc.

El foc, a més de ser un dels elements que ens han permès crear el llen-guatge, com afirmen molts experts, ha estat utilitzat per d’altres activitats humanes com és la festa, l’element socialitzant per excel·lència.

La cultura occidental, provinent de la judeocristiana, ha relacionat el foc amb la figura maligna del diable. És per això que, des de l’edat mitjana, molts festeigs provinents de la cultura popular, d’arrel pagana, s’han basat en danses al voltant del foc i han tingut com a element principal el diable màgic. En aquest sentit, la Selva no n’és cap excepció.

Amb la mort del dictador Franco, es van poder recuperar tot un seguit de festes i elements folklòrics que el franquisme havia relegat per no ade-quar-se a les cerimònies catòliques o que suposessin un element de crítica al règim. Aquesta recuperació, que va permetre posar una altra vegada la cultura popular a la quotidianitat, es va basar, a la Selva, en una tradició popular documentada de fa dos segles.

No obstant això, va ser a partir de la dècada dels 80 que van prendre força la recuperació de les colles de diables, molt especialment al Camp de Tarragona i al Penedès, d’on eren originals, però molt més significati-vament a la zona metropolitana de Barcelona, on s’hi havien assentat per primera vegada molt satisfactòriament.

Pel que fa a la Colla de la Selva, ha anat evolucionant i, amb els anys, s’ha anat consolidant no només al nostre poble, sinó també arreu de Cata-lunya. La creació del Diabló l’any 2000 va donar un valor afegit a la Colla i un motiu d’orgull. A més, la nostra bèstia, que enriqueix, acompanya i fa



més distreta i espectacular la festa, entronca amb la pagesia per ser-ne un dels elements més combatuts de les plagues que afecten els avellaners.

Finalment, seguint aquesta consolidació, la creació de la Colla Infantil apropa els més petits a aquesta cultura del foc de la qual hem estat parlant i dota a la Colla de Diables d’una continuïtat generacional, a més de man-tenir viu un element socialitzant tan ancestral com són els rituals al voltant del foc que, al cap i a la fi, ens han fet com som.

BibliografiaLlibresAmades, J. (1952) Costumari català. Barcelona. Editorial Salvat. Vol. V.Contreras, J. (coord.) (2000) Les mil cares del foc. Barcelona. Generalitat de

Catalunya.DD.AA. (1995) XIII trobada de Diables de Catalunya. Barcelona. Diables

de Ripollet, els de Montcada i Reixac i el Consorci per a la Normalit-zació Lingüística.

DD.AA. (2000) El foc a la festa: espurnes, flames i espetecs, la màgia de la nit. Barcelona. Quaderns de Cultura Popular. n. 6.

Fort, E. (1947) El santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona. Tarragona. Edicions Analecta Selvatana.

Masdeu Guitert, J. (1998) Calendari festiu de la Selva del Camp. Reus. Car-rutxa.

Palomar, S. (1982) El ball de diables a Reus. Reus. Carrutxa.Palomar, S. (1983) “Batalles i baralles al carnaval de Reus” a: Ferre, J. El

carnval de Reus. Facsímil del romanço. Reus. Ajuntament de Reus.Palomar, S. (1987) El ball de diables al Baix Camp. Reus. Carrutxa.Pié, J. (1984). Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona.

Tarragona. Diputació de Tarragona.Soler i Amigó, J. (1998). Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Bar-

celona. Barcanova.Soler i Amigó, J. (2001) Mitologia Catalana: Dracs, gegants i dones d’aigua.

Barcelona. BarcanovaSoronellas, M. (1993) Catàleg de l ’arxiu històric de la Selva del Camp. Tarra-

gona. Diputació de Tarragona.



Violant Simorra, R. (1990). Costums. Etnografia de Reus i la seva comarca. Barcelona. Editorial Alta Fulla.

ArticlesBertran, J. (2009) “L’evolució del foc festiu als Països Catalans en el context

mediterrani”. A: Caramella. n. 20, pp. 4-12.Grau, J. (2009) “Jugar amb bèsties de foc”. A: Caramella. n. 20, pp. 43-47.Palomar, S. i Sugranyes, F. (2009) “Amb la pólvora a l’espatlla”. Caramella.

n. 20, pp. 48-49.Prat, J. (1983) “Els focs de Sant Joan”. A: Papers. n. 8, pp. 38-39.Rofes Guerrero, J.D. (1995) “Memòria de diable”. Revista Centre d’Estudis

Selvatans, n. 3, pp. 16-17.

WebsDiables de les Borges del Camp: http://www.diableslesborgesdelcamp.cat/

Consultat el 2 de setembre del 2009.Diables de Reus: http://www.diablesdereus.cat/ Consultat el 30 d’agost

del 2009. http://www.fddc.cat/ Consultat el 25 de novembre de 2009.Festes.org. L’espai on comença la festa: http://www.festes.org/ Consultat

el 4 de desembre de 2009.


El futbol a la Selva del Camp. Dels inicis als anys 80

Jaume Miralles Amades i Lluís Miró MiróFutbol Club de la Selva del Camp

[email protected] - [email protected]

ResumL’article intenta donar una visió dels inicis del futbol a la Selva del Camp fins als primers anys de la dècada dels vuitanta. Comencem amb una petita descripció dels diferents jocs de la pilota pel món, des dels temps més remots. I, quant a l’article en si, no només ens quedem amb els jugadors, partits, golejadors, jugadors més destacats, resultats... També ens hem fixat en anècdotes, en els mitjans de trans-port dels jugadors i aficionats, en allò que va poder significar el futbol com a mitjà d’integració per als nouvinguts al poble, en com s’aconseguia la construcció dels camps de joc, com es vivien els partits, sobretot els de la Festa Major, com, algunes persones, sense cap guany personal, hi van posar tot el seu interès i dedicació. Tot això ho hem pogut esbrinar a través dels diaris i revistes, però sobretot gràcies a la gran quantitat de material gràfic que hem conservat i de les explicacions que, d’aquest material, ens han donat les persones entrevistades.

Paraules clau: FC La Selva del Camp, Unió Esportiva Selvense, Associacions esportives.

AbstractThe aim of this paper is to give an insight into the beginnings of football in La Selva del Camp until the early eighties. To begin with, we present a brief description of the various ball games in the world since ancient times. As for the article itself, we did not stop at the players, matches, scorers, outstanding players, results... We have also focused on anecdotes, on the means of transport of players and fans, on what soccer could mean as a way of integration for newcomers to the village, on how the soccer fields were built, on how the population lived the matches (especially those of the patronage festival), and on how some people, without any personal profits, invested all their efforts and dedication into it. All this information was gathered not only from newspapers and magazines, but also from the large amount of graphic material that we have kept along the years and from interviews.

Keywords: FC La Selva del Camp, Unió Esportiva Selvense, Sports Associations.

Jaume Miralles Amades i Lluís Miró Miró


1. Els jocs de pilota al mónEl joc de la pilota és gairebé tan antic com les persones. S’hi ha jugat de maneres molt diferents i n’hi ha molts tipus de documentats. D’entre ells destaquem:

• A Amèrica, el poc ta poc1de la cultura maia, que pot tenir uns 3.000 anys d’antiguitat.

• El cuju (Ts’uChü)2 era un joc de pilota de l’Àsia de fa milers d’anys.

• A Oceania, els aborígens practicaven un joc no competitiu, amb una pilota feta d’arrels, amb l’objectiu de mantenir-la enlaire.

• A Egipte, durant el segle III aC es practicava un joc de pilota com a part del ritu de la fertilitat. Era semblant a l’handbol.

• A Europa, l’any 43 els legionaris romans destacats a les illes Bri-tàniques practicaven un joc d’entrenament militar anomenat Har-pastum. Consistia a fer arribar, mitjançant qualsevol part del cos, una pilota d’una part a l’altra del camp, utilitzant la força que fos necessària, menys matar.

• A l’Edat Mitjana apareix l’anomenat Joc de Carnaval conegut com Futbol medieval anglès; joc força violent en què el terreny podia arribar a tenir tres milles.

• Al segle XVI, a Itàlia, es desenvolupa un joc molt semblant a aquest, anomenat calcioflorentino (joc de la puntada florentino) però menys violent. Encara se celebra tots els anys a la Piazza San-ta Croce de Florència. S’hi permeten els cops de cap, cops de puny, cops de colze i l’estrangulació, però prohibeix cops baixos o des del darrere i puntades de peu al cap. Al principi, només el practicaven els aristòcrates i, fins i tot s’hi arribà a afegir algun papa. (Climent VII, Lleó XI i Urbà VIII van ser coneguts per jugar-hi.)

1 Similar al voleibol; els jugadors es passaven la pilota utilitzant només els malucs i l’havien d’introduir en uns cèrcols adossats a un mur.

2 Originalment la pilota era de cuir plena de plomes i de pèl. S’hi jugava amb els peus i les mans i s’havia d’introduir en una petita xarxa lligada amb dues canyes de bambú i situada a uns 10 m. d’alçada.

El futbol a la Selva del Camp. Dels inicis als 80


Aquests jocs van anar evolucionant però es pot dir que l’esport, tal com se’l coneix a dia d’avui, té els seus orígens a les Illes Britàniques. Quant a la veritable història del FUTBOL s’ha de prendre com a punt de partida l’any 1863, any de fundació de The Football Association.

El futbol s’introdueix a Espanya a través de treballadors immigrants britànics, a finals del segle XIX. Van ser els anglesos de les Mines de Rio-tinto, a Huelva, els qui van disputar els primers partits cap el 1870 i el 1878 i van crear el que probablement va ser el primer club espanyol: el Rio Tinto Foot-Ball Club. Tanmateix, en no ser inscrit en cap registre oficial, no n’ha quedat constància.

El primer club de futbol espanyol legalment establert va ser el Huel-va Recreation Club, fundat el 23 de desembre de 1889. A Catalunya, el futbol entra a finals del segle XIX de la mà de la colònia britànica que hi treballava i amb l’impuls de catalans que havien tornat d’estudiar a l’estran-ger; trobem notícies d’alguns partits jugats a Can Tunis el 1892. El 1895, la Revista de Sport de Reus informava del començament d’aquest esport a la capital del Baix Camp. Tanmateix, el primer club català com a tal, l’hem de situar a la Costa Brava quan, el 1898, Gaspar Matas i Danés funda el Palamós FC. A la nostra comarca, tenim constància que el Reus Depor-tiu va fundar-se el 19173 i el Riudoms Deportiu el 19234.

Fou també a Catalunya on es va disputar el primer trofeu en format de lliga. Concretament, la copa Macaya reuní, al desembre de 1900, l’His-pània CF, el FC Barcelona i el RCD Español. Va ser el primer campionat futbolístic disputat a la península Ibèrica. L’Hispània en resultà el campió i el primer club espanyol a conquerir un títol oficial.

Aquest torneig es considera el precursor de la Copa Catalunya que va disputar-se des del 1903 fins al 1940, any en què el règim franquista la va abolir.

2. El futbol a la Selva del CampLa notícia més antiga d’un equip de futbol a la nostra vila, l’hem trobada al Diario de Tarragona del 12/13 d’agost de 1922. Fa referència a un partit

3 Llibre d’or del futbol català, pàg. 388.

4 Llibre d’or del futbol català, pàg. 391.



entre els equips Els Forts5 d’Almoster i la Unió Esportiva Selvense que va perdre per 2 a 0. És el primer resultat que hem trobat d’un equip del nostre poble. A la mateixa notícia llegim: “Demà Els Forts, tornaran a jugar amb la Unió Esportiva de La Selva en el Camp de la Unió; hi ha espectació (sic.) per aquest partit, doncs serà de primers equips complets, quals forces són bastant equilibrades6”.

És el primer partit que tenim constància que es jugués a la Selva. No en sabem el resultat però sí que podríem aventurar que es va jugar al camp de la “granja del Vives”, abans anomenat del Forn del Vitxo perquè en aquest terreny hi havia una bòbila de fer totxanes. Així ens ho ha corroborat el Sr. Josep Roig Roig. Podríem xifrar la seva construcció a principis de la segona dècada del segle passat, entre 1918/22, i s’hi devia deixar de jugar als voltants de la guerra civil. És en aquest camp, doncs, on es pressuposa que va començar a córrer la pilota a la nostra vila.

Tenim la sospita que el club amb el nom d’UNIÓ ESPORTIVA SEL-VENSE es va fundar abans del 1920 perquè l’any 1922 va haver-hi un canvi de junta7 i només que el període de mandat hagués estat de dos anys, aquestes serien les dates. Notem que durant l’any 1923,

“el primer equip complert de la Unió Sportiva Selvatana, ha jugat 41 par-tits, 18 els ha guanyat, 13 els ha perdut i n’ha empatat 10. Ha aconseguit 83 gols a favor, per 64 en contra. Entre els equips més importants amb que ha jugat hi ha: Catalunya Nova, U D Reddis, Helvètica F.C, de Reus, Germanor de Tarragona, Valls Deportiu (Reserves) i Atletic Vallenc (Re-serves) de Valls, Montblanquí F.C de Montblanch i altres8”.

Segons el Diario de Tarragona, al juny del 1924 es torna a jugar contra un altre equip d’Almoster. El corresponsal d’aquest diari a la Selva, el senyor Antoni Grau, mestre del poble i, amb el pseudònim d’Antonius, en dóna notícia:

5 Diario de Tarragona del 17 d’agost de1 1922, a la secció “Informació de les comarques” en una ressenya del poble veí d’Almoster.6 Íbidem.

7 Diario de Tarragona, 11 de juny de 1924.8 Revista d’Esports Il·lustrada Gol, gener, 1924.



“A las tres y media de la tarde de ayer marchó a la vecina población de Almoster el primer equipo de «Unió deportiva selvense», para contender con el equipo «Sportik» de la antedicha población. Nuestro primer equi-po lo componen los jóvenes Ramón Pamies, Jorge Pàmies, José Voltas, Bienvenido Fortuny, Manuel y José Segarra, Andrés Blasi, Pablo Genius, Paco Plana, Agustín Puig. Actuaron de defensas, Pamies y Fortuny; me-dios, José Segarra y Agustín Puig9”.

Aquest mateix any van jugar contra l’Alcover, Catalunya nova de Reus, Almoster, F.C. Tarraco, el U.D.S Atlètic Vallenc, Riudoms... i U.D. Reddis contra qui es van alinear: Arbós, Genius, Puig, Cogul, Roig C., Masdeu, Vilalta, Guasch, Puig J., Fonts. Es va perdre 4-2 i van marcar Roig i Mas-deu. El partit contra el C.D. Alcover es va celebrar a la Selva, el 8 de juny, Festa Major d’estiu. Transcrivim la notícia sencera del Diario de Tarragona del dia 11 de juny, ja que la trobem prou explicativa de com es vivia la festa en aquests anys:

“La fiesta votiva de San Andrés, celebrada el viernes, revistió el carácter de gran solemnidad no solamente por el esplendor de las funciones reli-giosas, si que por el número de actos que se verificaron, atractivos todos y que contribuyeron a aumentar la nota de hermosa fiesta que tuvo el dia citado. A las diez de la mañana hubo oficio solemne en nuestra parroquial de San Andrés, cantado a voces por la capilla de la parroquia y en el que fué celebrante nuestro celoso cura párroco, asistido del beneficiado mosén Isidro, del párroco de Albiol y de mosén Antonio Figuerola, maestro de ceremonias. El panegírico corrió a cargo del P. Casals del convento de esta villa, que supo ensalzar con maestría las virtudes que adornaron al santo. Después del sermón se dió a pública veneración la reliquia del san-to. Ocupando sitio de preferencia vimos a nuestros ediles municipales con el dignísimo alcaide al frente y a nuestro joven juez municipal. A la salida de los divinos oficios, que fueron muy concurridos, vimos el gran cartelón en el que se anunciaba el gran partido de fútbol entre el C. D. Alcover y nuestro primer equipo local. A las seis se cantaron vísperas en honor del santo y a las siete salió de la iglesia la procesión que siguió el curso de cos-tumbre. A dicho religioso acto asistió también nuestra Corporación mu-nicipal, la autoridad judicial y militar. Nuestros convecinos presenciaron

9 Diario de Tarragona, juny de 1924.



el paso de la procesión con el mayor respeto. «Unió sportiva», integrada por activos socios que se desvelan para alcanzar el sitio de honor que en categoría corresponde a su club, quisieron contribuir al mejor lucimiento de nuestra fiesta mayor de verano, a cuyo efecto se jugó un interesantísi-mo partido con el «C. D. Alcover», que se alineó en la siguiente forma: García,Solé II, Puig 1, Solé 1, Maymor, Rosicb, Caballé, Puig 11, Jové, Español y Catalá. Nuestro club local lo hizo así. Voltas, Arbós, Pàmies R. Puig, B. Cogul, Roig, C. Ferrer, Vilalta, Pamies, J., Pamies, A. Genius. Por lo avanzado de la hora, aunque contrariando la voluntad de todos, tuvo que empezarse el partido mucho antes de que terminara la función religi-osa de la tarde, lo que fué motivo de que se principiara el juego con escaso público. A la segunda parte llenose el campo en un momento, ya que se había despertado un vivísimo interés en no dejarse ninguno de los buenos partidos que estan anunciados para este mes. Según pudimos deducir de la excelente labor de ambos equipos, en los momentos que nosotros estu-vimos en el| campo, fué un tejido de buenas jugadas, quedando la victoria en favor del club local por 2| goles a 1 que fueron marcados uno por Ferrer y otro por Pamies ( J.). Para los días 8, 15, 22 y 29 está anunciada la venida de los equipos F. C. Tarraco, Helvetia F. C, Atletic vallenc y U.D. Reddis, por cuyo motivo los deportistas están de enhorabuena10”.

El 30 d’octubre el Diario de Tarragona informa que s’ha celebrat un partit contra el C.F. Tarragona. Van venir sis jugadors per reforçar l’equip, entre els quals el porter del C.D. Europa, Bordoy, que va realitzar un gran partit i els jugadors del F.C. Barcelona: Samitier i Piera que, tot i que no van jugar, van actuar d’àrbitres, un a cada part. De l’equip local va destacar el defensa Pàmies. A la informació, s’anomena l’equip U.S. Selvatana; cinc dies des-prés, en una altra notícia, el club surt referenciat com a U.D. Selvatana.

En un partit contra la Canonja en què es va empatar a dos, “els de la U.D. Selvense estrenaren el seu nou maillot, que ve a ser com el de l’Sparta de Praga, molt vistable i de gust11”.

Els colors tradicionals de l’Sparta de Praga són: camiseta de color ver-mell fosc o marró, pantalons blancs i mitges negres. Com les fotos no són en color, no sabem si la camiseta era la vermella o la marró.

10 Diario de Tarragona, 11 de juny 1924.

11 Revista d’Esports Il·lustrada Gol, abril, 1924.



Figura 1: Camp de futbol de la Granja del Vives, sota la via del tren. Any 1927. R. Pàmies, A. Puig, J. Salsench, Emili, A. Balsells, A. Pàmies, R. Vilalta, J. Roig, J. Voltas, Salvat, Fonts.(Arxiu Municipal)

Per les notícies trobades i pels anuncis de nous partits, podem assegurar que es jugava gairebé totes les festes partits amistosos. No hem trobat cap ressenya que fes referència a la participació en tornejos oficials. També hem observat que en alguns partits, després del nom de l’equip s’hi afegeix la paraula “selecció” (U.S. Selvatana (selecció). Es podria pensar que l’equip estava format per jugadors de diferents poblacions, tot i que creiem que eren jugadors de diferents equips del mateix poble.

En aquest mateix any 1924, trobem per primera vegada un equip infan-til selvatà: els “Ocellets”12 que al juliol es desplaça a jugar a Riudoms. “Un equipo que juega con mucho acierto y serenidad, condiciones indispensa-bles para ceñirse los laureles de la victoria”, segons es llegeix a la crònica del Sr. Antonius.

Però no només hi havia un equip infantil al poble. A la Revista d’Esport Il·lustrada Gol de Reus, editada durant aquests anys, llegim: “Diumenge

12 Diario de Tarragona, 11 de juny de 1924.



passat se celebrà el segon i darrer encontre de la “Copa Infantil” entre els “Aucellets i els “de la copa... L’equip vencedor (els “Aucellets”) estava integrat per: Papiol, Bofarull, Intrèpits”... Després d’acabar el partit el Sr. Farrés, president de Cercle local feu l’entrega Murgades, Guàrdia, Ollé, Fortuny, Guasch, Pàmies II, Bové, Sans i Roigé”.

També hem trobat els “Aucellets” enfrontats a un altre equip local: els Wanderers. Tres equips infantils al poble. Cal ressaltar el fet que tot i que no sabem qui – podia ser el mateix club, alguna escola o algú altre- en aquells anys, ja es preocupés pels més petits!

3. La segona etapa del futbol selvatàDes del 1924 fins al 1947 en què hem trobat unes fitxes de jugadors sel-vatans, no tenim cap altra informació d’arxiu. L’11 de juliol de 1997 els alumnes de 8è d’EGB de l’escola Gil Cristià van entrevistar el Sr. Josep Barbarà Vidal. Volien fer un treball, com els que feien cada any per Sant Jordi, sobre la història de l’esport selvatà, però en adonar-se que el projecte era massa ambiciós es va haver de canviar la temàtica. Tanmateix, sí que tenim l’entrevista en la qual el Sr. Barbarà diu: “Després de la Guerra Civil, el primer equip de futbol de la Selva el va crear el Frente de Juventudes. La samarreta era verda i els pantalons blancs, els quals els va anar a comprar a Barcelona el Sr. Àngel Poblet. El Club de Futbol la Selva es va fundar la temporada 1942-43. Anteriorment ja n’hi havia hagut un altre”.

Segons ens diu el Sr Josep Roig Roig, l’equip del Frente de Juventudes anomenat pel Sr. Barbarà, era el dels “Metxeros”, format per un conjunt de jugadors d’edats molt diferents que sortia a jugar contra equips d’altres lo-calitats. N’hi havia també un altre: “Joventuts”, que només jugava al poble. No hem trobat cap referència a l’antiga “Unió Esportiva”, però suposem que seguia jugant.“El camp va instal·lar-se damunt del pont de la via, a la Riera on ara hi ha els xops. Els capdavanters foren Josep Barbarà i Josep Hortet Baiget”.

Aquest camp de la Creu Coberta va ser el primer després de la Guerra Civil. El van construir els mateixos jugadors un diumenge al matí i, a la mateixa tarda ja tenien partit. Les persones que podem veure treballant a



la foto són d’esquerra a dreta: Miquel Batlle (Miquelitu) Joan Masdeu (de la Pura) i Eliseu Borrell.

L’alineació d’aquella tarda i, per tant, la primera que va estrenar el camp, va ser la de la fotografia. Drets: els germans Soronellas, Pere i Bertomeu; Josep Ollé, Josep M. Tàrrech, Ramiro Milà, Josep Gatell, Joan Domingo Ganchí ( J. de la Piu); agenollats: Eliseu Borrell i Jordi Pàmies.

Figura 2: Camp de futbol de la Creu Coberta. Principis de la dècada de 1940. El dia que es va construir. (Fotografia d'Eliseu Borrell)



Figura 3: Camp de la creu coberta, 1945. Dia que es va estrenar el camp. B. Soronellas, P. Soronellas, J. Ollé, J.M. Tàrrech, R. Milà, J. Gatell, J. Domingo (De la Piu), E. Borrell, desconegut, desconegut, J. Pàmies. (Fotografia d'Eliseu Borrell)

Figura 4: El Felip Sanjoan (3r per l'esquerra) amb el Reus Deportiu. Desplaçament a Mallorca, camp del Constància d'Inca, 1953. (Arxiu Municipal)



El primer president va ser el mateix Sr. Barbarà, a qui va succeir el Sr. Ferran Cogul (Carló). En aquest camp s’hi jugà fins al 1945, any en què, com diu el Sr. Barbarà, se’n construí un de nou on actualment s’ubica el Parc Baix Camp. Una de les últimes alineacions va ser la formada per Joan Vilalta, Josep Elias, Josep Ollé, Josep M. Tàrrech, A. Girona, Josep Gatell, Antonio Tàrrech, Felip Sanjuan, Angel Claro i Anton Simó; els noms cor-responen només als 10 jugadors ja que no hem pogut esbrinar qui era el porter.

Felip Sanjuan va jugar el seu primer partit als 17 anys i, amb el pas del temps, esdevindria un dels millors jugadors de tots els temps del nostre poble i potser l’únic que ha fet un desplaçament en avió per jugar un partit de futbol: va anar a Mallorca per enfrontar-se al Constància com a jugador del Reus Deportiu.

“La pluja va destrossar el camp i es va aconseguir -jo era regidor- un nou camp on actualment hi ha el Parc Municipal. Es va haver d’arrencar un camp d’avellaners que ho van fer un grup de joves en un sol matí. Era alcalde el Sr. Luís Ripoll. S’utilitzaven com a vestidors el Casino, l’Agrària o el bar del Sisquet13”.

Les primeres fitxes federatives que hem trobat corresponen a la temporada 1946/47, i, segons documentació consultada a l’Arxiu Nacional de Cata-lunya sabem que:• El 5 de març el Sr José Barbarà Vidal sol·licita la inscripció a la Fede-

ració Catalana de Futbol del Club Futbol de Selva del Campo• El 7 de març, el delegat provincial envia al FCF, la documentació se-

güent (que havia cursat el F.C. La Selva):• Estatutos por los que se regirá el Club.• Declaración sobre el campo de juego.• Declaración Jurada suscrita por el Sr. Presidente.• Aval del Jefe de Falange a favor de ídem.• El 12 de març de 1947 es va nomenar el Sr. José Barberà com a

primer president del club federat, però la primera Junta no es va constituir fins al 12 de novembre de l’any següent. Estava formada per:

13 Entrevista al Sr. Barbarà.



• José Barbarà Vidal (President i Delegat Federatiu)• Juan March Botanch (Vicepresident)• Andrés Mallafré Batlle (Secretari)• Pedro Prats Gatell (Tresorer)• Andrés Muntas Fonts (vocal)• José Mª Ribas Gondolbeu (vocal)• Pedro Miró Bergadá (vocal)

La Declaració Jurada que havia de signar qui es presentava com a president era completíssima. Com a mostra, un dels apartats que havia d’omplir: “Dependencias militares, políticas o civiles, en que prestó sus servicios du-rante el Movimiento; indicando si fue en el ejército nacional o en el rojo, y si fue con carácter voluntario o forzoso”.

Per tot això deduïm que el Club Futbol la Selva del Camp es va ins-criure per primera vegada a la Federació Catalana de Futbol l’any 1946.

En aquest mateix any, va participar en el torneig de la Copa Catalana inclòs en el grup XXIII amb els equips de Bràfim, Reus, Montblanc, Blan-cafort, Santa Coloma i Alcover. A punt d’acabar el Campionat, la Selva ocupava el quart lloc amb 7 punts14.

Figura 5: Una de les primeres fitxes del CF la Selva. Any 1947. (Assumpció Barbarà)

14 Mundo Deportivo, 18 de maig de 1947.



Figura 6: Porteria del camp de l’actual Parc Baix Camp. Any 1950. (Fotografia de Ramon Hortet)

Figura 7: Autocar de desplaçament habitual. Eliseu Borrell, xòfer. 6 de maig de 1948. ( Fotografia d'Eliseu Borrell)



Una de les primeres alineacions que jugà en aquest camp la formaven: Ber-tomeu Soronellas, Pere Soronellas, Gatell, Cristià, Eliseu Borrell, Robert Poblet, Albert Elias, Andreu Ollé, Claro, Antonio Tàrrech, Felip Sanjuan i Hipòlit Martorell.

Quant al número de socis es va anar incrementant ràpidament. Segons un document de la mateixa Federació, l’1 de novembre de 1946 n’hi havia 55, l’1 de desembre ja eren 98 i l’1 de novembre de 1947 arribaven als 182.

Com diu el Sr. Barbarà el camp era petit. Fixem-nos en el pal del llum del darrera mateix de la porteria que donava a la carretera i que la xarxa havia de tenir un forat per encabir-la.

També era molt peculiar l’”autocar” per als desplaçaments: la camioneta de la botiga de la Palla que conduïa el nebot de l’amo, l’Eliseu Borrell.

El 1947 trobem documentat un equip, potser infantil, anomenat “El Rayo”. Era un equip escolar que, segons una foto a la portalada de San-ta Llúcia, estava format per: JoanVallès, Pau Fuguet, A. Ballesté, Ramon Poch, Siscu Ribé, Sergi Vallverdú, Gerard Prats, Lluís Gondolbeu, Anto-nio Salvat, Alexandre Barberà, i com entrenador el mestre Roig (Francisco Roig Martí).

D’aquest mateix any hem aconseguit documentació gràfica d’un altre equip que, format per jugadors d’edats molt diferents -segons el Sr. Jo-sep Masdeu són els Metxeros- van jugar un partit a Vilaverd. Eren: Lluís Segura, Josep M. Garriga, F. Llauradó, Lluís Masdeu, Damià Domingo, Anton Mestres, Enric Àvila, Josep Figueras, Joan Masdeu (Cheverria) i Joan Andreu.

A la fotografia apareix també el Sr Ramon Hortet que, encara que jugà pocs partits segurament és qui més n’ha vist del poble, no només com es-pectador sinó també com a entrenador, delegat, massatgista, membre de juntes, encarregat de material... en resum: un gran aficionat al futbol!

El 1948 el nostre club juga com a federat el Torneig de Primavera.15 Al grup també s’hi troben els equips de: Torredembarra, Vilallonga, Morell, Vilaseca, Vila-rodona, Alcover i Saavedra. Després de vuit partits anàvem quarts i, com anècdota d’aquesta jornada, després de jugar i guanyar al Vi-

15 Diario de Español, juny de 1948.



la-rodona a casa, una nota al diari diu que ens van descomptar dos punts i els van donar a l’equip contrari. No sabem què devia passar.

És precisament jugant en aquest camp quan la vestimenta passa a ser l’actual: camiseta a ratlles vermelles i blanques i pantalons blaus, encara que en primer lloc havien estat negres. L’escut el va dibuixar el Sr. Josep Murgadas Esteve, segons informació del seu fill Josep Maria.

Fins i tot el Gimnàstic ens temia. En una nota de premsa del Diario Español del 1949 podem llegir: “Los visitantes (la Selva) son los que die-ron la mayor sorpresa de esta competición, al batir a domicilio al líder, lo cual provocó una dura lucha por el título. Por lo tanto no podrán descui-darse los locales”.

A la Festa Major de 1950 es juga un partit amistós, trofeu Germans Rodríguez, que s’adjudiquen els locals. Es van alinear: Mariano Magriñá, Pinxe Cortés, Ramon Benaiges, Amadeu Gatell, Andreu Ollé, Pere Soro-nellas, Josep Tombas, Josep Maria Tàrrech, Josep M. Mestres, Joan de la Piu, Martí Rius, Felip Sanjuan.

Figura 8: Mariano Magriñà, 1950. (Fotografia de Ramon Hortet)



En el Torneig de Primavera de 1951, segons el Diario Español, la Selva i el Reus Deportiu van quedar empatats en el primer lloc i van haver de disputar un partit de desempat. Es va jugar al camp neutral del Marina de Cambrils. Va guanyar el Reus per 7 a 5. A la notícia del Mundo Deportivo llegim: “Fue un auténtico choque de campeonato jugado con un temple y velocidad que contrastaba con la calorosa tarde16”.

Van jugar: Soronellas, Solé, Magriñá, Poblet, Cañellas, Benaiges, Mas-deu, Ferran, Tàrrech, Rius i Sanjuan.

El Sr Barbarà va deixar de ser president abans de l’octubre de 1952. En un document del ja citat Arxiu Nacional de Catalunya llegim que el Sr Fernando Cogul Sendra reclama a la FCF que certifiqui el seu nomena-ment per tal d’abandonar la interinitat.

Tenint en compte les circumstàncies que es vivien, cal destacar la dedi-cació del Sr. Barbarà per tot el que va fer pel futbol selvatà.Al 1953 es demanava una “Medalla al mérito deportivo” per a un jugador que va formar part de l’equip selvatà durant força anys: Mariano Magriñà Morell. Nascut a Vilallonga, va jugar al club Arenas de Vilallonga, al Ca-talunya de Reus, al Gimnàstic de Tarragona, al Reus Deportiu, al Vendrell i del 1945 al 1953, a la Selva. Va voler mantenir-se sempre com aficionat i no va cobrar mai ni una pesseta per cap fixatge.17

El Sr. Josep Roig i Roig ens diu que el Mariano era l’únic que portava les sabates en condicions. Les hi havia portat de l’Argentina el seu amic Juncosa, jugador de l’Atlético Aviación, ara Atlético de Madrid, amb qui havia coincidit com a jugador al Reus Deportiu.

Durant aquets anys es va participar oficialment als tornejos de prima-vera. Hem trobat notícies d’altres anys: 1952 (amb el Marina Cambrils, Vallense, Espluga de Francolí, Torredembarra, Vilaseca, Calafell, Reus Deportiu, Reddis, H. Labradores) i 1956 (alineació: Anton Roig, Moisès Guinovart, Jordi Solé, Amadeu Gatell, Felip Sanjuan, Sergi Vallverdú, Ri-cardo Borrell, Pepito Girona, Josep Masdeu, Jordi Pàmies, Anton Esteve).

Els partits amb el Torredembarra i el Cambrils sempre eren molt re-nyits. Tant un equip com l’altre tenien jugadors molt potents, la majoria

16 Diario Español, 1951.

17 Mundo Deportivo, 2 de setembre de 1953.



pescadors, i els partits sempre resultaven molt durs. Abans de cada un, a la façana de l’Ateneu del carrer Major s’hi posava una pissarra amb l’alineació de l’equip. Mentre va ser conserge d’aquesta entitat, ho feia el Sr. Gerard Cogul amb una excel·lent cal·ligrafia, segons testimonis de l’època.

A la Selva no només es comptava amb l’equip sènior; hi havia equip juvenil almenys des del 1951, i es començava a promocionar la “cantera”.

La temporada 1955-56 es jugà un partit d’aquesta darrera categoria entre els equips de la Selva i el Reus Deportiu. Aquest últim guanyà per 7 a 3. La Selva alineà a: Masdeu, Gerard Prats, Joan Milà, Adelard Llort, Antonio Salvat, Sergi Vallverdú, Josep M. Murgadas, Jordi Pàmies, Josep Milà, Alexandre Barberà i Isidre Salvat.

El Josep Murgadas va arribar a jugar amb el Condal, equip filial del F.C. Barcelona del moment. No el trobem en cap altre equip selvatà sènior perquè va marxar a Barcelona. Encara guarda un telegrama on se’l convo-cava per jugar un partit contra el Sans: “Comparezca mañana 8 ocho horas mañana campo Sans dispuesto jugar – saldos – Futbarna”.

Essent president del club el Sr. Ferran Cogul, l’any 1960, es va “enter-rar“ el camp de l’actual Avinguda Puig i Ferreter. S’havien de construir unes escoles noves i aquest terreny, propietat de l’Ajuntament, es va creure que era el més adient. Jugadors i exjugadors van voler acomiadar-se del camp i van organitzar una mena de festa de comiat satíric. Van fabricar una corona de llorer, que van anar a collir a l’hort de la Marieta, on ara es troba la casa de l’Àngel Poblet (e.p.r), la van portar al camp, s’hi van fer fotos i, després d’una bona estona de gresca, van acabar amb un sopar amb els directius. Era la fi d’aquest camp de futbol, després de 15 anys de vida.

“El Camp no tenia, però, les dimensions reglamentàries. Van produir-se moltíssims més projectes i per fi l’any 1969, sent alcalde el Sr. Josep Ollé es va construir el Camp Municipal d’Esports. Un altre projecte era fer-lo a l’Hort de Donya Rossita, en els terrenys de l’actual urbanització de damunt de la Creu Coberta, però per interessos personals no va fer-se realitat18”.

Sembla que des del 1960 fins al 1965 no hi va haver cap camp de futbol al poble. Entre aquest període de temps es van jugar alguns partits al camp

18 Entrevista al Sr. Barbarà.



de la Riera i al Camí de la Trampa, entre el 1965 i el 1968. És difícil de creure que durant un període de 5 anys, un poble com la Selva, de més de 2.000 habitants estigués tant de temps sense una instal·lació esportiva com aquesta. Però així va ser. Tots els nostres informants ens ho han confirmat. Durant aquests anys, i de manera reiterada, un grup de joves anà a la casa particular de l’alcalde, Sr Josep Cogul i Sendra, a demanar-li que es fes un camp.

En un document de l’abril de 1960, de l’esmentat Arxiu Nacional, el Sr. Jorge Pamies comunica a la Federació, contestant a un requeriment de la mateixa, que “por el momento no existe ninguna Junta, ni hay la más remo-ta posibilidad de que ello sea posible, únicamente los mismos componentes del equipo nos encargamos de efectuar algun que otro partido”.

El 1965 es construeix aquest camp per iniciativa del Sr Antonio Jimé-nez, el nou president del club. Com ja havia succeït en altres camps, el van construir els mateixos jugadors i directius, encara que el treball més costós el va fer el Manel Cañellas, exjugador i pare de dos jugadors, amb un tractor gran que tenia. Les porteries, de fusta, les va construir l’Anton Prats Roig que tenia una serradora. Es va fer l’esplanada un dissabte i el diumenge es van plantar les porteries.

Els jugadors es canviaven a Santa Llúcia i anaven fins al camp a peu. Les reunions es feien al Bar Masdeu. L’alineació del dia de l’estrena la formaven: Josep M Batlle, Juan Castellanos, J. Llorente, Manuel Mañani, Jose Fernádez, Ramon Castañé, Ramon Masdeu, Jordi Agustench, Lluís Miró, Ignasi Garcia i Josep Rubio. A la fotografia que hem trobat també apareixen el president, i també el president que el succeirà, el Sr Saràbia i el Jordi Guillén, que durant molt anys fou el massatgista del club. L’únic jugador alineat que havia jugat al camp anterior era l’Ignacio García, i de tots ells, només el Lluís Miró estava federat.

Com es pot comprovar pels cognoms de l’alineació, la immigració ha-via fet acte de presència al poble. Cal destacar, segons informacions dels mateixos jugadors, que la institució futbolística va tenir una gran força d’integració.



Figura 9: Camp del Camí de la Trampa. Equip infantil Sant Andreu, 1968. Entrenador: Ramon Tàrrech Fonts. Jugadors: I.Carnicer, J.M.Puig, J.M. Torrents, M. Cañellas, J. Cañellas, P. Soronellas, J.M. Hortet, A.Fuentes, J.M.Fuguet, G. Méndez, X. Rodri, J. Soronellas. (Fotografia de Pere Soronellas)

Hem trobat ressenyes d’altres partits en el Diario de Tarragona. Així, el 1967 es va jugar un torneig d’aficionats amb el Sarrealense, Barri Mont-serrat, La Canonja, Alcover, Vallmoll, S. José Obrero i Picamoixons. A les alineacions hi trobem el nom de jugadors que es van incorporant a l’equip o que no havien jugat el primer partit: Octavi Ollé, Joaquim Salvat, Juan Mañani, J. Sardi, Ramon Masdeu, I. Díaz.

Es va crear un equip juvenil, tot i que alguns dels seus jugadors també formaven part del sènior quan era necessari: Sisco Prats, Octavi Ollé, Jo-aquim Salvat, Josep Ll. Garriga, Ramon Gas, Bertomeu Soronellas, Juan Mañani, Albet Amat, Andreu Vidal, Antoni Flores i Juan Juanpere.

Esmentem també un equip infantil, entrenat pel mestre de l’escola de St. Agustí, Ramon Tàrrech. St Agustí era una escola parroquial de nens ubicada a la Defensa Agrària que va deixar d’existir el curs escolar 1971-72. L’equip l’integraven: Ignasi Carnicer, Josep M. Puig, Josep M. Torrents, Manel Cañellas, Joan Cañellas, Pere Soronellas, Josep M. Hortet, A. Fuen-tes, Josep M. Fuguet, Gerónimo Méndez, Xavier Rodri, Jordi Soronellas.



Algun d’ells, amb el temps, va arribar a jugar força partits amb el primer equip tot aconseguint fites importants.

Aquest va ser el quart camp de futbol del nostre poble. Era president del club el Sr Ramon Roberto, avi de l’actual jugador del F.C. Barcelona, Sergi Roberto. Durant el darrer any (1967) es va començar a construir el que seria el nou camp d’esports municipal: el Camp del camí de l’Horta, en l’espai que ara ocupa el Pavelló Municipal. La seva construcció va durar temps i es feia a base de treballs voluntaris. La direcció de l’obra la portava Josep Tombas, antic jugador i directiu; els obrers eren normalment juga-dors i aficionats que treballaven els dissabtes i els diumenges al matí.

El primer partit es va jugar el dia 7 d’abril del 1968. Al fullet del cin-quantenari hi consta el 1969, però la data és errònia perquè el Lluís Miró, capità de l’equip, se’n recorda perfectament que el dia anterior va mo-rir el jugador internacional del Barça, Julio César Benítez i va ser el 6 d’abril. Aquest primer partit es va perdre contra La Riera de Gaià per 2 a 3. L’alineació que va estrenar el Camp la formaven: J.M Roig, I. Díaz, J. Fernández, R. Masdeu, J. Sardi, O. Ollé, J.M Batlle, J. Salvat, Ll. Miró, J. Rubio, M. Mañani, J. Mañani i Jordi Guillén (massatgista).

Quant a l’equip infantil, el Sant Andreu, estava format per: P. Soro-nellas, J.M. Puig, J. Cañellas, J. Morros, M. Cañellas, J.M. Torrents, A. Fuentes, J.Isern, J. Soronellas, X. Rodri i J.M. Ribas. La temporada següent (1968-69) trobem alguns d’aquests jugadors com a juvenils amb les incor-poracions de P. Justicia, J.M .Tàrrech, J.M. Hortet i I. Carnicer.

Fins l’any 1972 es van jugant partits i tornejos d’aficionats. N’hi ha un de curiós perquè amb l’equip del poble s’hi alineen cinc jugadors francesos. Eren amics del fill d’un emigrant espanyol a França després de la Guerra Civil, el Josep Milton Garriga, de cal Cirereta, cosí de Josep Grau Garriga. Un dels amics va arribar a jugar a la Primera Divisió francesa.



Figura 10: Estrena del camp del Camí de l’Horta. 6 d’ abril de 1968. J.M. Roig, I. Díaz, J. Fernàndez, R. Masdeu, J. Sardi, O. Ollé, J.M. Batlle, J. Salvat, Ll. Miró, J. Rubio, M. Mañani, J. Mañani, J. Guillén. (Fotografia d'Octavi Ollé)

4. Andreu Balsells, el gran president del club.La temporada 1971/72 es fa càrrec com a president del club el Sr. Andreu Balsells, que ho serà fins l’any 1986.

A l’acta que s’envia a la Federació hi consta la següent Junta Directiva:• Andrés Balsells Saumell (President)• Pedro Soronellas Ferré (Vicepresident)• Jose M. Torrents Masdeu (Secretari)• Jorge Soronellas Cristià (Tresorer)• José M. Hortet Ferré (vicesecretari)• Juan Masdeu Gassol (vocal)• Ignacio Carnicer Barrufet (vocal)• Juan Masdeu Ferré (vocal)

Aquest últim és qui signa l’acta com a president que acaba el seu mandat.



L’Andreu Balsells podríem dir que ha estat el “gran president del club”. Gran per les seves qualitats humanes, de dedicació, de treball, d’organitza-ció, constància, modernitat (a la seva Junta també hi havia dones) i esti-mació cap al poble. En una entrevista del J.M. Masdeu i Guitert al Correo Catalan, el president diu que pretenia buscar un cert caliu entre l’afició selvatana que permetés que els joves es quedessin al poble els dies festius.

Tant el Lluís com jo vam viure com a jugadors els seus primers anys com a president i puc assegurar que ningú vivia el futbol com ell i que ningú es preocupava de tot com ell, sobretot dels seus jugadors. Jo ho vaig viure en la meva pròpia persona. Vaig estar malalt una temporada i ell cada setmana em venia a visitar. Gràcies a ell vaig descobrir Puig i Ferreter: el primer dia que va venir em va portar el llibre Camins de França, amb una edició antiga que ell s’estimava molt, però que no va tenir cap problema a deixar-me-la. Es desvivia per tot i per a tots. El futbol va ser una part molt important de la seva vida. I, futbolísticament, va aconseguir fites que mai s’han superat.

A la temporada 1972/73 es participa al campionat d’aficionats amb els equips de Mont-roig, Hospitalet, Falset, Hifrensa, Reddis, Penya Barce-lonista, Vandellós, Montbrió, Borges del Camp i Oleastrum. La planti-lla estava formada per: Lluís Miró (jugador-entrenador), Pedro Justícia, Octavi Ollé, Salvador Miró, Josep M. Torrents, Joan Cañellas, Josep M. Hortet, Antonio Lozano, Manel Cañellas, Jordi Soronellas, Xavier Rodri, Ignasi Carnicer, Florenci Carnicer, Jaume Miralles, Joan Anton Lázaro, Josep Rubio, Bertomeu Soronellas, Pere Soronellas, Juan Rubio i Pérez. El massatgista, marcador del camp... era el P. del Peral. Vam guanyar 6 partits, n’empatàrem 4 i en vam perdre 8. El màxim golejador va ser l’I. Carnicer amb 9 gols, i el millor puntuat el Ll. Miró. El campionat s’acabà al març i el 8 d’abril en comencàvem ja un altre, el Martínez Laguardia en el qual s’hi incloïa un jugador nou, el J, Mañani. Quedem campions del grup i ju-guem la primera eliminatòria del trofeu contra la Penya Barcelonista, amb qui perdem pel valor dels gols a camp contrari, després d’haver empatat els dos partits.



Figura 11: Temporada 1973-1974. Equip campió. El Perelló, 30 de juliol de 1974. (Arxiu Pere Soronellas)

A la temporada 73/74 estem a Tercera Regional. Tenim entrenador no ju-gador, el P. Gavaldà, i alguns nous jugadors: J.M. Tàrrech, Juanpere, Robles, Llasterri, A. Vidal, J. Bernat, J.M. Batlle. Acabem segons a la classificació final empatats a 60 punts amb el primer, el nostre gran rival, el St Pere i St Pau.

Hem de jugar contra el Perelló la promoció per pujar a Segona Regi-onal. Empatem el primer partit a casa (2–2). Empatem al Perelló (1–1); juguem la pròrroga i seguim empatats. Anem als penaltis. En marquem 4, el Pere en para dos, i, en tira un i el marca. Ja som a segona Regional!



Aquesta és la fita que anteriorment hem dit i que mai s’ha superat. El J. Soronellas va aconseguir 53 gols. El Quim Masdeu, al Correo Catalan, escriu després d’aquest partit:

“un club que partiendo prácticamente de la nada ha conseguido mantener un interés constante, que ha reunido una plantilla fija de buenos jugado-res, que ha asegurado una cierta “seriedad” y que ha logrado interesar al Ayuntamiento en las obras por un Campo de Deportes ya en el olvido, puede competir y superarse en este nuevo horizonte que tiene ante sí”.

Els jugadors no cobraven, cadascú es pagava les seves botes i el Sr Balsells es preocupava de tot; fins i tot d’organitzar i buscar els diners per pagar un viatge a Mallorca als jugadors. Es va sortejar una moto “Lobito”, una rentadora i una bicicleta. Amb els diners del sorteig, el del bar d’una re-vetlla que es va fer per celebrar l’èxit i els que el Sr president va aconseguir pidolant a les empreses, a l’ Ajuntament i a altres particulars, els jugadors van fer el viatge a Mallorca.

Figura 12: Camp del Camí de l’Horta, 1973. Dalt: Ll. Miró, J. Soronellas, J. Cañellas, A. Balsells, J.M. Torrents, M. Cañellas, A. Lozano, P. Soronellas. Baix: J. Rubio, J. Anton, F. Rodríguez, I. Carnicer, J. Miralles, F. Del Peral. (Fotografia d'Octavi Ollé)



I, si anteriorment hem destacat com a jugadors importants d’altres èpo-ques el Felip i el Mariano, d’aquesta última etapa podríem anomenar els dos germans Soronellas; el Pere, parant pilotes i el Jordi, fent gols (creiem que és el màxim golejador selvatà: 195 gols entre 1972 i 1985 només en partits oficials). Però jo destacaria també, per la seva trajectòria futbolística, a qui signa amb mi aquest article: el Lluís Miró.

Figura 13: Lluís Miró Miró. Camp del Camí de la Trampa, 1966. (Fotografia de Lluis Miró)



El Lluís, va jugar amb el juvenil del Reus Deportiu amb qui, en una final provincial contra l’Amposta, va marcar el gol de la victòria a l’últim segon de la pròrroga. En una entrevista que li va fer el J. Hernández, al Mundo Deportivo, diu que és el partit que fins llavors li havia proporcionat més ale-gria. També va jugar, per ordre cronològic, a Pobla de Mafumet, Riudoms, Artana (Castelló de la Plana), Móra de Ebre, Castelló (tres mesos entre-nant amb el primer equip i tenint com a company a Vicente del Bosque durant uns dies), Alcover, Morell, Vilallonga, Montblanc, Sarral, Rocafort de Queralt i a la Selva, és clar, on al principi també feia d’entrenador i des-prés de capità i jugador referent.

Comença la temporada 74/75. Hi ha algun nou jugador: J. Salvat, J.M. Carnicer, M. Muntadas i Rubio Lozano. Segueix el mateix entrenador i els primers resultats no poden ser millors: es guanyen els 3 primers partits i, dels 9 primers se’n guanyen 6. Però a partir d’aquí s’entra en una dinàmica no tan bona, que comporta un canvi d’entrenador. Al novembre es fa càr-rec de l’equip el Sr. R. Sanabra i, encara que els resultats milloren a l’última part del campionat, no són suficients per evitar la promoció.

Hem d’enfrontar-nos al CF Immaculada. L’encarrilem força bé. Gua-nyem el primer partit com a locals per 3–0. Tothom ho donava per gua-nyat, però al seu camp les coses es torcen. Ens fan 3 gols i el partit no s’acaba a causa dels aldarulls i enfrontaments entre jugadors i públic. S’han de jugar els minuts que falten i ho fem a un camp neutral: Valls. Perdem 1–0 de penalti, a la pròrroga. Una altra vegada a 3a Regional! Només hem pogut aguantar un any a la categoria superior.

No tenim la mateixa documentació de la temporada 1975/76. El Pere Soronellas feia la mili i les seves notes es van estroncar momentàniament. Fins la temporada 1982/83 juguem a 3a Regional. S’aconsegueixen dos tercers llocs però també un 15è. I és aquesta temporada quan l’equip acon-segueix el primer lloc de la classificació amb els mateixos punts que el Montblanc (50), després que es guanyés l’últim partit en no presentar-se l’equip contrari, el Sarral.

Per celebrar-ho, creiem que el Sr. Balsells es va “inventar” la commemo-ració del Cinquantenari de la fundació del club l’any 1983. I, diem “inven-tar” perquè nosaltres no hem trobat res que faci referència al 1933 com a



data clau de fundació del club. El secretari de la Junta, en aquells moments el Sr Josep Barceló, tampoc sap d’on va aparèixer la data fundacional.

De la U.E. Selvense ja se’n té referència el 1923, i si ens fixem en la data que el club juga com a federat per primera vegada, és molt més tard, el 1946. Pensem que el Sr President va voler aprofitar l’avinentesa per fer una gran celebració i ho va aconseguir.

S’organitzà el “Gran ball del Cinquantenari” on es va procedir a l’elecció de la reina de la festa, un Festival d’Artistes Locals amb la participació de 19 actuants, una exposició de fotografies... I el dia 19 de juny, arribà l’apo-teosi: Cercavila, Missa al Camp Municipal d’Esports, Volada de coloms, Esmorzar de Germanor, Taula de Gimnàstica amb tots els joves en edat escolar, Audició de Sardanes, Partit de futbol i Gran Fi de Festa amb l’es-pectacle per part pel grup Mundo Camp, presentat per l’Anton Penedés, locutor de Ràdio Tarragona. A tots els actes van ser convidats tant les autoritats locals com les principals autoritats de l’esport català i espanyol.

Figura 14: Festa cinquantenari del CF la Selva, 1933-1983. “Inventada” pel Sr. Andreu Balsells aprofitant que l’equip va tornar a pujar a 2a Regional. (Fotografia de Pere Flores)



Fonts consultades

LlibresRibes Bancells, B. (1928) . Llibre d’Or del Futbol Català. Edicions Monjoia,

Barcelona.

PremsaRevista ‘Esports Il·lustrada Gol. Reus, 1923/1924.Diario de Tarragona. Premsa digitalitzada.- Des de l’any 1900.Mundo Deportivo. Premsa digitalitzada.Setmanari Brum. La Selva del Camp, 1932.El Correo Catalan. 1970-75.

ArxiusArxiu Nacional de Catalunya.- Sant Cugat (Barcelona)Federació Catalana de Futbol (Tarragona)Federació Catalana de Futbol (Barcelona)

InformantsAlbert Amat, Assuncion Barberà, Pepín Barceló, Josep M. Benaiges (Vi-lallonga), Eliseu Borrell Balsells, Antoni Botanch Gener, Esteve Cañellas, Família Carnicer Barrufet, José Fernández Aranda, Pere Flores (Vilallon-ga), Pere Gavaldà (Reus), Ramon Hortet, Joan Mañani, Pere Margalef (Reus), Àngel Martínez, Josep M. Martínez, Javier Martínez López, Josep Masdeu Gasol, Juan Morales, Josep M. Murgadas, Octavi Ollé, Andreu Ollé Esteve, Gerard Prats, Josep M. Puig Tàrrech, Francesc Ribé, Josep Roig Roig, Lluís Segura, Pere Soronellas Cristià, Josep Tombas.

RESSENYES


La guerra i la postguerra de Successió a la Selva del Camp ( 1705-1717),

de Josep M.T. Grau Pujol i Manel Güell Junkert1

Josep Fàbregas RoigUniversitat Rovira i Virgili

[email protected]

Fa només uns mesos que es clausuraven els actes de celebració de l’aca-bament de la Guerra de Successió espanyola: el Tricentenari. Aquesta commemoració va ser només la culminació, perquè molt abans, arreu de Catalunya i d’Espanya —seguint la cronologia del conflicte—, ja s’havien organitzat congressos, jornades, i havien vist la llum força publicacions que han permès recordar no només els fets de 1714, sinó també conèixer la conjuntura social i econòmica que es va viure entre les darreries de 1700, quan es va produir la defunció de Carles II, i la finalització del conflicte, el 1714.

En els darrers anys proliferen les evocacions d’episodis històrics, fins al punt que es podrien arribar a convertir en una rutina; però hem de reconèi-xer que, enmig de l’enrenou polític en el qual estem immersos, la divulgació dels fets de la Guerra de Successió ha permès que un gran nombre de persones interessades en temes d’historiografia, lluny de l’apassionament, hagin pogut assolir un notable nivell de coneixement d’allò que va passar en realitat.

La Guerra de Successió ha estat investigada des de diversos àmbits temàtics: polític, econòmic, constitucional, social, ideològic, militar; i des de diferents regions i estats. No oblidem que —com insisteix en Joaquim Albareda— va ser un conflicte d’abast internacional, que va tenir ressò fins i tot a les colònies d’ultramar. Per a conèixer què va passar al Camp de Tarragona, resulta de gran interès disposar de l’aportació de Josep M. T. Grau i de Manel Güell.

1 Grau Pujol, J.M.T. i Güell Junkert, M. (2014) La guerra i la postguerra de Successió a la Selva del Camp ( 1705-1717). Ajuntament de la Selva del Camp, Col·lecció Ventura Gassol, núm 3.

Ressenyes


A nivell internacional, nacional, català, i dins l’àmbit local, han estat nombrosos els historiadors que han investigat aquesta època; fer-ne una relació detallada —sense córrer el risc d’oblidar-se d’algun— resulta gai-rebé impossible, tanmateix farem una breu relació. A l’encara proper se-gle passat, trobem els estudis clàssics de Pere Voltes i d’Henry Kamen; dels treballs publicats recentment, són imprescindibles els de Rosa Maria Alabrús, d’Agustí Alcoberro, Ricardo García Càrcel, Pablo Fernández Al-badalejo, Josep Fontana, Albert Garcia Espuche, Virgínia León, Ernest Lluch, David Martín, Carlos Martínez Shaw i Marina Alfonso, Pere Mo-las, Carmen Sanz Ayán, Eva Serra, Antoni Simón, Josep M. Torras... De les aportacions més immediates, citem les de Joaquim Albareda, Antoni Espino, Joaquim Nadal o Carmen Pérez Aparicio.

Els escenaris del Corregiment de Tarragona —denominació que va re-bre el nostre territori arran de la nova distribució territorial després del Decret de Nova Planta— també han quedat reflectits en assajos d’autors ben propers: Margarida Aritzeta, Carme Bigorra, Joan Cavallé, Joan R. Corts i Josep M. Toda, Ezequiel Gort, Josep M. T. Grau, Manel Güell, Josep Iglesies, Joan Papell, Josep M. Porta, Roser Puig, Josep M. Recasens, Maria Recasens o Salvador J. Rovira. També ens podríem referir a alguns relats de ficció d’autors de la demarcació, com Cap de Brot o Sepultura de bandoler, escrits molt abans que la novel·la històrica fes forrolla.

Les publicacions més recents han estat la de Manel Tarés, un estudi sobre Cambrils: La introducció del règim borbònic a la vila de Cambrils, tot i que el tema de la guerra només ocupa una petita part, i la publicació a la qual dediquem aquesta ressenya.

Grau i Güell són dos investigadors que a les nostres terres no necessiten presentació. Grau, més inclinat a la història social, és un dels referents de la historiografia de la Conca de Barberà i director de la revista d’història Aplec de Treballs; Güell és més proper a la història militar —director de la revista virtual A Carn! — i un els grans especialistes en la Guerra dels Segadors. Els uneix la mateixa professió, ambdós són arxivers, i la mateixa vocació: la història. Podríem assegurar que són dos depredadors d’arxius, rigorosos en el tracte de la informació i solvents en els resultats.

El volum que, gràcies al suport de l’Ajuntament de la Selva del Camp, tenim a les mans és una prova de la manera de treballar dels autors. Efecti-

Ressenyes


vament, només fent una ullada a l’índex hi apreciem interessos de tots dos. Una part està dedicada a la guerra, mentre que a l’altra tenen el protago-nisme la demografia, l’economia i la societat; en qualsevol cas, són temes inseparables.

Abans d’entrar en el contingut del llibre, cal valorar la iniciativa dels autors en recordar Jordi Rovira Soriano, president de la Reial Societat Ar-queològica Tarraconense, que fa pocs mesos ens va abandonar.

El cos de la publicació està dividit en sis capítols: Introducció, La re-volució austriacista de 1705, Guerra contra els Borbons, Derrota i ocupació, Servituds militars oneroses i Conseqüències. Haurien pogut ser menys si, per exemple, el segon capítol (La revolució austriacista de 1705) —amb només un apartat— s’hagués fos amb el tercer (Guerra contra els Borbons). Fins i tot el cinquè (Servituds militars oneroses) presenta aspectes en comú amb el quart (Derrota i ocupació), ja que, de fet, el que va passar amb els allotja-ments, els proveïments, els bagatges i els pagaments no és res més que la conseqüència de la Derrota i l ’Ocupació. Aquestes observacions no pretenen en cap cas desmerèixer l’estructura del llibre: estic totalment convençut que els autors, amb la distribució que van fer, pretenien, únicament, dotar de personalitat pròpia cadascun d’aquests capítols.

La Introducció és consistent. En primer lloc ens planteja com els con-flictes van afectar la Selva al darrer terç del segle XVII, per passar seguida-ment a descriure els moviments que conduirien a la signatura del tractat de l’Haia i al posterior esclat de la Guerra de Successió.

En el capítol segon, La revolució austriacista de 1705 —per accedir a allò que interessa—,destaquen la vinculació que l’agricultura i el comerç van tenir amb els països aliats; pel que fa a la política, la referència és el pacte de Gènova. La conseqüència va ser l’inici de les hostilitats al Princi-pat que, al Camp de Tarragona, es va traduir en la insurrecció dels riudo-mencs germans Nebot, alineats amb la causa austriacista.

En el capítol tercer, Guerra contra els Borbons, ens situa en el desenvo-lupament del conflicte; és difícil explicar què va passar en l’àmbit local si no es té una visió global d’allò que va succeir a nivell peninsular i això és el que hi trobem. Com ja he dit anteriorment, aquest bloc enllaçaria amb el següent, Derrota i ocupació.

Ressenyes


Els capítols cinquè i sisè, Servituds militars oneroses i Conseqüències, re-presenten —segons el meu parer— la part més sucosa de la publicació. En el cinquè capítol es descriuen les càrregues a què van haver de fer front els veïns de la Selva, les quals, per altra banda, no devien ser gaire diferents de les que van haver d’assumir la resta de localitats de Catalunya. Lleves, allotjaments, lliurament de provisions per soldats i bestiar, manteniment dels exèrcits en campanya i finançament -a través de donatius, talls i cen-sals- per pagar els serveis que acabem d’esmentar, van ser alguns dels jous als quals, des de 1705 i fins molt després d’acabat el conflicte, es van veure sotmesos. A les Conseqüències, se’ns mostra el dia després. Des del punt de vista polític, en el conjunt del Principat, la publicació del Decret de Nova Planta va afectar la legislació catalana, la configuració dels governs municipals i la distribució territorial. Al Camp de Tarragona, la Comuna del Camp, de la qual la Selva n’havia estat seu, va ser suprimida. Si aques-tes pèrdues van ser greus, més afectació va tenir l’economia; com diuen els autors, les despeses que els selvatans van haver de suportar al llarg del conflicte, a més de l’aplicació del Cadastre, van condicionar que, fins els anys seixanta del segle XVIII, la Selva no superés l’endeutament. Un estudi de la situació demogràfica i dels sectors d’activitat permeten veure aquesta realitat.

Aquests dos últims apartats estan enriquits amb taules i gràfics, im-prescindibles perquè els historiadors puguin, amb un cop d’ull, visualitzar les problemàtiques demogràfiques, econòmiques i socials. El llibre es com-pleta amb algunes imatges d’escenaris relacionats amb el conflicte, cas de l’antic Ajuntament de la Selva, l’ermita de Santa Maria de Paretdelgada o la casa pairal dels Nebot, a Riudoms.

Pel que fa al contingut bibliogràfic del conflicte, a escala nacional i in-ternacional, s’hi troben reflectits alguns dels grans estudiosos de la Guerra de Successió, cas de Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Antoni Espino o Josep M. Torras; des del punt de vista de l’economia i de la societat al territori, els han resultat imprescindibles els treballs de Jordi Andreu, Josepa Cardó, Valentí Gual, Josep M. Recasens, Maria Recasens o Salva-dor Rovira, sense oblidar els treballs prou coneguts d’Andreu de Bofarull, d’Eufemià Fort i de Josep Iglésies. He deixat pel final d’aquesta relació referir-me a les múltiples recerques dels propis autors i de Roser Puig, el

Ressenyes


de Joan Pie i la consulta obligada del Catàleg de l ’Arxiu Històric de la Selva del Camp, realitzat per la professora Montserrat Soronellas.

Com a conclusió, considero que es tracta d’una publicació gens feixuga de llegir. Sense perdre la visió nacional i internacional del conflicte, ens permet conèixer els escenaris de la Guerra de Successió a casa nostra, de manera que les persones interessades en enriquir el seu bagatge cultural hi trobaran una bona font d’informació. Alhora, suscita l’ interès d’historia-dors més avesats, que, gràcies a la documentació consultada, troben noves aportacions amb les quals completen i confirmen aspectes historiogràfics ja estudiats en altres indrets de Catalunya.


La Selva del Camp,de Joaquim M. Madeu Guitert1

Montserrat Soronellas MasdeuCentre d’Estudis Selvatans

[email protected]

Amb la publicació del llibre La Selva del Camp, Joaquim M. Masdeu Gui-tert ens ha regalat un compendi de coneixements de temàtica selvatana: des de la història, la literatura, la geografia, la semblança dels personatges il·lustres, fins al calendari festiu i la cultura locals. La gent del poble amb ganes de conèixer la Selva i les maneres de fer locals, el lector ocasional, els estudiants, i tota mena de persones interessades en la temàtica local poden trobar en aquest llibre una síntesi ben escrita, fàcil de llegir i entenedora, de tot allò que cal saber sobre la Selva.

En Joaquim Masdeu és un gran coneixedor de la bibliografia de te-màtica selvatana; en el llibre demostra que ha consultat tota l’abundant bibliografia que, a dia d’avui, s’ha publicat sobre la Selva; i aquesta no és una tasca fàcil, tenint en compte que és un dels pobles del país amb més profusió de literatura de temàtica local.

L’obra forma part de la col·lecció La Creu de Terme de l’editorial Cos-setània, que, de fa anys, s’ha imposat la tasca essencial de publicar mono-grafies locals. Una empresa molt lloable si tenim en compte que, a diferèn-cia de la Selva, molts pobles no tenen publicacions que donin a conèixer la història local. Per la Selva, el valor no és en els mínims, sinó que el mèrit recau en ser una obra de síntesi que ens acosta, de manera simple i alhora erudita, a la informació bàsica i imprescindible per a conèixer el poble.

Estructurada en quatre capítols, la monografia va presentant els com-ponents que han configurat la història de la Selva i que, amb la tasca de selecció feta per historiadors i erudits locals, s’han anat consolidat com a peces emblemàtiques de la identitat selvatana. Els orígens de la vila, la

1 Masdeu Guitert, J.M. (2014) La Selva del Camp. Valls. Cossetània. Col·lecció La Creu de Terme.

Ressenyes


gestió medieval, els monuments, els fills il·lustres, i els esdeveniments més rellevants de les etapes de la història fins a arribar a l’actualitat.

En fer la presentació, l’autor es manifesta estretament vinculat a la tas-ca duta a terme per altres erudits locals: Joan Pié i Faidella i Eufemià Fort i Cogul, d’una banda, els dos historiadors locals que més han contribuït a l’estudi i divulgació de la història local; i, de l’altra, se sent hereu in-tel·lectual del seu avi, Joaquim Guitert i Fontserè, home de cultura que va exercir d’intel·lectual i d’activista cultural a la Selva de la dècada de 1930; una persona culta que no va deixar obra escrita sobre la Selva, però que va reunir una bona biblioteca d’història local i un fons d’arxiu documental que avui és valuós.

El llibre comença per una presentació del medi físic. En aquest primer capítol, l’autor ja deixa clar que té una lent especial per a observar i des-criure; ens parla de l’orografia, la vegetació, la hidrografia i el clima, sense deixar de banda la importància de la interrelació dels elements de la natura amb la cultura locals; tant és així que tanca el capítol amb la llista dels noms de les partides del terme, una informació que avui molta gent del poble desconeix i que cal rescatar de l’oblit per a mantenir viva la saviesa dels noms de lloc.

El capítol més llarg, amb diferència, és el que l’autor dedica a la Història i el Patrimoni. En aquesta part del llibre és on l’autor fa l’esforç de síntesi més important, atesa la gran quantitat d’obra publicada sobre la història local. El capítol està estructurat en apartats que van organitzant la infor-mació bo i seguint un ordre cronològic que ens acosta a la història local des de l’època dels íbers i els romans fins a l’actualitat. El text, molt dinàmic, segueix el fil de la història des del passat cap al present i els apartats no són pas homogenis ni repetitius, ans al contrari; alguns són petits monogràfics que resumeixen les dades que tenim sobre alguns temes com l’escut de la Selva, les muralles medievals, la Comuna del Camp, o l’Hospital. En d’al-tres ocasions, es tracta d’apartats que es refereixen a episodis històrics que han marcat l’esdevenir, com és el cas del contagi de la pesta del 1651, que recordem cada any, perquè va donar lloc a la festa de Sant Andreu votat. També hi ha apartats que donen informació precisa sobre la història dels elements més estimats del patrimoni material selvatà: les creus de terme, els convents de Sant Agustí i Sant Rafael, l’Església de Sant Andreu, les

Ressenyes


ermites de Sant Pere i de Paretdelgada, o el Castell. El més destacable és que l’autor ens acosta als fets històrics rellevants però també a les vivències de la gent de la Selva en diferents moments històrics. És així que coneixem a Moisès Maier, un jueu selvatà, fill de Ceta, espòs de Truca i pare de Sa-maia, Josep i Astracumel·la, que residia a la Selva al segle XIV; i podem saber també en quin moment del segle XX van arribar la llum i l’aigua corrent a les cases del poble i quan s’hi va projectar la primera pel·lícula.

En un tercer capítol, l’autor presenta les principals dades demogràfi-ques i d’activitat econòmica; també fa referència a l’associacionisme que ha estat una singularitat destacada de la història local, molt especialment dels darrers 150 anys. A la demografia, el llibre compila les dades bàsiques referides a l’evolució de la població local des del segle XIV, època en què la Selva era una de les 15 poblacions més grans de Catalunya, fins als nostres dies. La informació econòmica ens ajuda a interpretar la demografia, tant a les èpoques de creixement, com a les de davallada. Les dades del padró de població de 2012 donen al lector una imatge de la realitat demogràfica contemporània. Pel que fa a l’associacionisme, el llibre revisa, sintetitza i completa les dades de treballs publicats sobre associacions i entitats locals; l’autor destaca especialment l’associacionisme cultural, molt vinculat a la tradició musical selvatana, i també el calendari festiu local, sobre el qual, ja fa uns anys, va publicar un monogràfic extens.

Tanca el llibre un capítol dedicat als fills il·lustres de la vila. La relació recupera la llista iniciada - amb la tradició de nomenar fills il·lustres de l’època de l’Adesel- els anys 50 i 60 del segle XX, la qual va estar molt re-colzada en les biografies històriques publicades per l’historiador local Eu-femià Fort i Cogul. L’autor completa la llista i l’actualitza amb personatges nous, com el mateix Eufemià Fort i Cogul, Joaquim Guitert i Fontserè, mossèn Ramon Muntanyola, el Pare Voltas i d’altres.

Per acabar: estem davant d’una obra que ens acosta als coneixements més importants sobre la història i el present de la societat selvatana; una obra que faríem bé de llegir-la tots, per a saber d’on venim i per entendre com som.

NOTES DE RECERCA


Observacións meteorològiques a la Selva del Camp. Núvols i antroponúvols

Jordi Escoda MansoProfessor de llengua castellana i literatura a l’Institut Joan Puig i FerreterObservador meteorològic de la Selva del Camp, Reus i Riba-roja d’Ebre

[email protected]

Isaac Newton (1642-1727) deia que “No hem d’admetre més causes dels fenòmens naturals que les que al seu torn són certes i suficients per a ex-plicar-los.” Al llarg del temps l’home sempre ha tingut inquietuds per conèixer com és el seu entorn. Una d’aquestes inquietuds ha estat saber les característiques climàtiques de la zona on es viu. Per fer això cal constància, dedicació i ser curós amb allò que es proposa fer.

A la Selva del Camp hi fa molta calor? Hi plou molt? Els dies de gelada minven cada any? Com són els núvols de la nostra zona? La memòria me-teorològica sense documentació de suport gairebé sempre falla.

El temps que ha fet, el que fa i la difícil tasca de saber el que farà formen part de la nostra societat. I les previsions (o prediccions) condicionen en gran mesura moltes de les activitats que es duran a terme.

Els organismes oficials, com l’Agencia Estatal de Meteorología (AE-MET) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), han disposat sempre d’observadors altruistes que, mitjançant l’instrumental cedit (o propietat dels mateixos observadors) per a la mesura de les diferents variables mete-orològiques, els van passant dades oficials i homologades. No serveix qual-sevol pot per mesurar la precipitació, no serveix qualsevol termòmetre per fer registres de temperatura, etc. Es tracta d’un instrumental molt sensible, perfectament calibrat, que està homologat per l’Organització Meteorolò-gica Mundial (OMM), amb seu a Ginebra, i que necessita unes instal·laci-ons concretes per a l’enregistrament de dades fiables.

Tot aquest cúmul d’informació obtinguda s’ha de processar, treballar i sotmetre a anàlisis, interpretacions i estadístiques pertinents per obte-nir uns indicadors climàtics que serviran per definir el clima d’una zona concreta. I tot això al llarg de moltes dècades d’observació continuada i

124

Notes de recerca

Butlletí del Centre d’Estudis Selvatans, n. 9, 2015

rigorosa, tant de dades objectives com d’aquelles que són més subjectives, com l’observació dels núvols.

A la Selva del Camp, l’AEMET (abans Instituto Nacional de Meteo-rología (INM)) ja hi tenia un punt d’observació pluviomètric, l’indicatiu del qual era el 0038. No hi ha hagut mai registres oficials de temperatura. Des de l’any 1953 fins al 2003 es van recollir dades de precipitació -alguns d’aquests anys estan incomplets- i els observadors encarregats, segons da-des facilitades per l’AEMET i l’SMC, van ser Ferran Villabona (1953 - meitat anys 60; pluviòmetre instal·lat al seu domicili), Carles Voltas Roig (meitat anys 60 - juliol 1993; terrat de l’ajuntament) i David Prats (agost 1993 – 2003; c. de Ventura Gassol). Des de llavors i fins al juliol de 2014 hi ha una important llacuna sense dades.

El març de 2014, personal tècnic de l’AEMET va visitar les instal·la-cions de l’Institut Joan Puig i Ferreter per veure si era viable la instal·lació d’un nou punt d’observació. Van validar el lloc i durant l’estiu de 2014, al pati de l’institut es va instal·lar un pluviòmetre oficial tipus Hellmann (ins-trumental alemany de la marca Thies) facilitat per l’AEMET (nou indica-tiu: 0038A). Amb aquest instrumental es va demanar a l’SMC formar part de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) i s’atorga l’indicatiu BC040. Per tant, les dades es fan arribar a l’AEMET via correu electrònic un cop al mes a través d’un programa informàtic, i les observacions que es fan per a la XOM s’introdueixen en un aplicatiu cada dia a primera hora del matí (aquestes observacions es poden consultar a la web de l’SMC). Tot plegat ajudarà a complementar i a contrastar les dades de precipitació de l’estació automàtica Davis Vantage Pro (sol·licitada en el seu moment pel professor Josep Pont) ubicada al terrat de l’Institut, la qual formava part en els seus inicis del projecte Edumet, que tenia una clara intenció di-dàctica de donar a conèixer el món de la meteorologia als alumnes atenent totes les variables que genera i que va començar a funcionar el 23 de febrer de 2007. Prèviament, però, ja es feien registres de temperatura i precipita-ció (no oficials) a l’Hort d’Iglésies.

Les dades que genera l’estació meteorològica automàtica es poden con-sultar a internet en temps real tant a la web de l’Institut com a la web de Meteoclimatic i s’actualitzen en períodes de 15 a 30 minuts.


Notes de recerca

1. Els antroponúvols. Concepte.L’observació diària és única cada dia i irrepetible. No hi ha un sol dia amb la mateixa presència de núvols, per exemple. Aquests són difícils de dis-tingir, i poden ser feixucs de diferenciar només amb tres o quatre fotos de llibre. Hi ha diferents guies (Costa i Mazón, 2009; Grimalt et al., 1995; Mauri i Martín, 2013; Mazón et al., 2012) per conèixer-los i saber què ens indiquen.

Darrerament hi ha molts aficionats que gràcies a les càmeres d’alta re-solució dels telèfons mòbils capturen espectaculars imatges de núvols o fenòmens meteorològics severs i poc habituals que difonen pels mitjans audiovisuals.

Els tècnics de l’SMC ens expliquen que en la classificació internacional de núvols1 s’està intentant incloure aquells que es formen a causa de l’acció de l’home. Ara per ara, la proposta ja s’ha presentat a l’AEMET i aquest organisme ho ha fet arribar a l’OMM.

El concepte d’antroponúvol s’ha definit de la següent manera (Mazón et al., 2012):

La denominació d’antroponúvol fa referència a aquells núvols, el procés de formació dels quals s’inicia com a conseqüència d’una activitat hu-mana. Dit d’una altra manera, es tracta de núvols que no apareixerien en el cel si l’activitat humana responsable de la seva formació no s’hagués produït.

És àmpliament conegut que moltes activitats humanes que depenen de l’ús de combustibles fòssils alliberen a l’atmosfera quantitats destacables de diòxid de carboni i vapor d’aigua, fruit de la reacció de combustió, així com petites partícules sòlides en suspensió (aerosols) a causa de les im-pureses presents als combustibles o com a conseqüència de combustions incompletes (algunes de les quals actuen com a nuclis de condensació).

També poden tenir un paper important en aquestes aportacions, aquelles activitats que no depenen de processos de combustió però que, en canvi, alliberen grans quantitats de vapor d’aigua, com és el cas de les torres de refrigeració de les centrals nuclears o les plantes geotèrmiques.

1 La classificació internacional de núvols que s’utilitza actualment és obra de Luke Howard, un farma-cèutic anglès de principis del segle XIX aficionat a l’observació de núvols.

126

Notes de recerca


En qualsevol d’aquests casos, l’aire calent resultant dels esmentats proces-sos i el vapor d’aigua i els aerosols que conté, es refreden en ser alliberats a l’atmosfera. Aquest refredament pot produir la formació d’un núvol, però que en aquesta ocasió és conseqüència d’una activitat humana i, per això, l’anomenarem antroponúvol.

El gener de 2015, visita l’observatori meteorològic personal tècnic de l’SMC, el qual ens ofereix la possibilitat de participar en un pla pioner en l'observació de núvols generats per la mà de l'home (antroponúvols), ja que la ubicació del nostre centre és la idònia per a aquest tipus d'observacions en l'àrea del Camp de Tarragona arran dels fums que genera el complex petroquímic de la Pobla de Mafumet i Perafort.

Els núvols, atenent l’altitud de la seva base, es poden classificar en baixos, mitjos i alts, i hi ha deu gèneres, tal com es recull en l’Atles internacional de núvols i dels estats del cel de l’OMM. Per codificar el gènere dels núvols de caràcter antròpic cal afegir a les sigles corresponents una 'a' al davant. Així, si veiem aCi es tractarà d'un antropocirrus o si hi veiem aCu seran antropocúmulus. És curiós veure l'estratificació dels fums (a posteriori, núvols antròpics) de la petroquímica, que indiquen calma meteorològica (aSt), o els deixants de condensació dels avions, els quals si romanen força estona a l’atmosfera i s’estratifiquen (aCs) continuadament indiquen un imminent canvi de temps. Des de l’SMC ens han comentat que la Selva del Camp és un dels punts en què hi ha més formació de núvols baixos de caràcter antròpic. Totes aquestes dades són trameses al final de cada mes a l'SMC i també són consultables a la web de l'Institut a l'enllaç Resums mensuals d'antroponúvols, juntament amb els registres climàtics de temperatura, precipitació i vent.


Notes de recerca

BibliografiaCosta, M. i Mazón, J. (2009) Conèixer els núvols. Valls. Cossetània EdicionsGrimalt, M.; Martín Vide, J. i Mauri, F. (1995) Els núvols. Guia de camp de

l ’atmosfera i previsió del temps. Tarragona. Ed. El MèdolMauri, F. i Martín, J. (2013) El temps vist des del cel. Barcelona. Lunwerg

EditoresMazón, J.; Costa, M.; Pino, D. i Lorente, J. (2012) “Clouds caused by hu-

man activities”. A: Weather (Royal Meteorological Society), 302-306. Vol. 67, No. 11.


Notícia de Josep M. Castellà Roger

Quim Masdeu GuitertCentre d’Estudis Selvatans

[email protected]

El 4 de juny de 1955, en el marc dels actes de la Festa Major d’Estiu, Eufemià Fort i Cogul pronunciava, al primerenc Casal Selvatà, amb la col·laboració de rapsodes locals, la conferència La Selva en l ’obra de mossèn Josep Mª Castellà i Roger dedicada a glossar una faceta del poeta traspassat el 1948. Uns anys més tard, el 1962, d’aquesta conferència se’n feu una edició privada de 50 exemplars impresa als tallers de Suc. Torres &Virgili de Tarragona.

A partir de les dades facilitades per Fort, hem anat indagant en l’obra de Castellà i hem aconseguit alguna de les seves publicacions i també hem constatat com els seus manuscrits, entre els quals -en part inèdits- hi ha obra poètica, d’assaig i partitures musicals, estan dipositats al Centre de Lectura de Reus. Aquesta institució reusenca va editar així mateix la Sesión necrológica de homenaje al eximio poeta reusense, Mestre en Gai Saber, Rvdo. Dr. José Mª Castellà Roger: programa... (Imp. Vallverdú, 1950).

El poeta i músic selvatà havia nascut l’11 de novembre de 1883, fill d’Antoni Castellà Balcells i Gregòria Roigé Barrufet, al carrer de Castellà n. 15. Observem com el carrer porta el nom de la seva família paterna, se-gurament en memòria d’algun avantpassat de la nissaga, com succeeix en altres carrers de la part alta de la Selva (Puig, Boada, Varrà, Gentil, etc.). En el registre civil hi figura inscrit com a Josep, sense Maria, i com a Roigè, el cognom matern. En les seves publicacions emprava el nom de Josep Ma-ria i el segon cognom, Roger. Val a dir que també, en alguns escrits, utilitzà el pseudònim de Roger de Catalunya.

De les poques notícies biogràfiques que coneixem, sabem que fou rec-tor d’Err, a la comarca de l’Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord, al peu del Puigmal. Membre de la congregació claretiana, estigué vinculat a Sabadell i a Reus.

130

Notes de recerca


Figura 1: Castellà davant la tomba del comte Guifré el Pilós a Sant Martí del Canigó, fotografia reproduïda de la coberta d’Els camins immortals on signa com Roger de Catalunya (Llibreria Nacional i Estrangera. Reus ,1929).

De la seva obra musical primerenca, hem de citar les Cançons cal·listéniques, publicades la dècada dels anys deu del segle passat i editades en un quadern bilingüe il·lustrat amb partitures, fotos i dibuixos. Aquest tipus de cançons segueixen el mètode pedagògic Dalcroze, que uneix la rítmica, el solfeig i la improvisació, i que van ser un element dels corrents pedagògiques in-novadors de començament de segle. A Catalunya, van tenir ben aviat el seguiment d’educadors com Joan Llongueres, Alexandre Galí, Artur Mar-torell o Pau Vila. Aquest recull de cinc cançons meresqué una bona crítica de Joan Salvat, director de la Revista musical catalana.

A la seva estada a l’Alta Cerdanya, li devem el poemari Font-Romeu (1926) i el seu mestratge en Gai Saber pels Jocs Florals del Rosselló. El poemari es publicà en edició bilingüe català-francès (traducció de l’abbé Nohet). En aquest període també escrigué en llengua francesa Impressions de mon voyage a Rome i traduí al català La dispesera de Dostoievski (suposa-dament de la versió francesa, com feien d’altres escriptors, no directament de la russa).

Els seus poemes, en general, són ampul·losos i retòrics, i, sovint, des-criptius. En el seu llibre Els camins immortals, gestat a la rectoria d’Err i pu-blicat -el 1929- anys més tard, a Reus, hi traspua l’enyorança del seu poble i la seva terra, el Camp de Tarragona, en particular. Dins del recull, a Records


Notes de recerca

de llum i de sang, una composició amb influències o pretensions goethianes, com diria Fort, hi evoca especialment la vila nadiua i els seus records d’in-fància. A d’altres poemes, canta a Nostra Dona de Paretdelgada i a la seva ermita, evoca la Setmana Santa selvatana, la collita de l’avellana i les plega-dores o, en tonada elegíaca, el cementiri on reposen els seus avantpassats.

Fem un inventari1 cronològic de la complexa producció de Castellà, part de la qual seria interessant de vindicar, sobretot la vessant musical; i una altra, l’assagística, que caldria estudiar i fer-ne una valoració crítica:

Obra literària impresa1913 – Lo Bailet: Monólec (Barcelona)1918 – Del meu jardí (Sabadell)1919 – El frare blanc: poema líric en un acteDècada de 1920

La CristiadaLa Llegenda d’Osiris, o, El misteri de les piràmidesPoemes prefaciatsLa Dispesera (traducció de Fiodor Dostoievski) (Barcelona)

1926 – Font-Romeu: poème (Font-Romeu) (Toulouse)Impressions de mon voyage a Rome

1929 – Els camins immortals, Roger de Catalunya, pseudònim (Reus)Dècada de 1930

La Serra inspirada: història poemàtica de Nostra Dama d’Err: 900-1934 =La colline inspirèe (Reus)

1948 – Obres poètiques (inclou Carismes i La Miriàmada)

Música impresaPrimera dècada de 1900

Cançons cal·listéniques = Canciones calisténicas (Madrid - Barcelona)Dues cançons nadalenques = Dos canciones de Navidad (Barcelona)

1909 – Offertorium in honorem sancti Josephi1 Aquest catàleg es pot consultar al web de CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Cata-lunya).

132

Notes de recerca


1912 – L’Enamorament (traducció de José Vallcorba) (Barcelona)1914 – Cançó de maig (La Selva del Camp)

Jesus tibi sit Gloria (Sabadell) 1915 – Ave Maria (Sabadell) Dècada de 1920

Ambdéussiau Maria: opus 22Anem tots a adorar-loÀnima de Crist: opus 35L’AuroraCansons: Epitalami; La Balada del bes; NadalEl Crepúsculo de la fiestaFac nos innoquam Joseph ad quatuor aequales; Benedicta sit hora: Jaculato-ria CongregationisEl GabachoGoigs al cor de MariaLas Magnolias: wals.Boston de “Las flores hablan”El maig ha tornatMarianesMissa in laudem S. JosephiNadal : opus 45: poema musicalOmbrívola: vals BostonPare nostre, 5 Ave-Maries i GloriaPartituresRosari; Ave-MariaSalve Regina –a 2 vocesTota pulchraTrisagi a la Sma Trinitat

1922 – Te Deum a 4 veus1925 – Epitalami; La balada del bes; Nadal1940 – La Virgen blanca: oratorio musical en dos actos y un proemio1941 – Andante: opus 55

Veniu Jesús: fervori per abans de combregar 1942 – Salve Regina: opus 611945 – Al Sant Crist de la sang: meditació

La Presó de Lleida; Tonada de sa Tafona


Notes de recerca

Figura 2: Portada d'un exemplar de les Cançons Cal·listèniques.

Manuscrits1918 – Holric: escenificació poemàtica en dos actesDècada de 1920

AmorMusicals (col·lecció de retalls)Panegíric a N.-D. del MontserratVirginalia

134

Notes de recerca


1932 – Ideari, pensaments, notesNoves cançons

Dècada de 1930Llibreta manuscrita: Santa Lucia; Eva vol divorciar; Al vol de les gavines;Telèfon, 6342; Mossèn Joan director d’ànimes; Parrupeig de la meva torto-rella; Mas Roquis, mas dels baladres; Vila lluminosa; Salonet i recambró;Confidències; Al nº 15 del carrer...; Felicitat?; Eva vol divorciar; Le 7sep-tième centenaire de Raymond Lulle; Notes d’art religiós; La história artís-tica del dimoni; El desbordament del sentiment religiós al segle XV, la Passió; Origen dels mots catalans; Ramon Llull (1235-1316).Tesi històrica sobre els segles XII, XIII, XIVVocació de màrtir: poema líric (dedicat al pare Francesc Crusats)

Dècada de 1940Batisme de sang: drama en cinc quadresLlibreta manuscrita: El Bon sentit; L’home segons Marx; La persona hu-mana; Religió.Branques del temps; i Espurnes de foc

1948 – Carismes: poema místic (Barcelona)

Figura 3: Fotografia de Josep M. Castellà al poemari Font-Romeu (1926).


El documental “Por al cel: la vida a la Selva durant els bombardejos feixistes al

Camp de Tarragona (1936-1939)”

Axel Baiget Morreres i Marta Trill GutiérrezCentre d’Estudis Selvatans

[email protected]

“És l’hora en què tornen els sinistres violins endolats en bandades tenebroses. Corren els infants plorant a casa. Les dones barren ben bé les portes. Les putes de la casa del cantó han deixat de fer-ho, s’han amagat davall del llit. El camioner ha abandonat el camió i s’ha tombat sota un garrofer. Qui sap que pot ocórrer. Ningú no gosa fer res. Els violins avan-cen, l’agonitzant no es mor, el taüter s’amaga dins el taüt mentre fluctuen els violins endolats1”.

Així de clar i contundent parlava Vicent Andrés i Estelles del record dels avions bombarders feixistes de la Guerra Civil a Burjassot. Unes vivències que van marcar una guerra i van marcar tots aquells que la van viure. “Por al cel: la vida a la Selva durant els bombardejos feixistes al Camp de Tar-ragona (1936-1939)” és un documental que explica la vida a un poble que es trobava al mig d’una de les zones més bombardejades de Catalunya. Des dels inicis de la Guerra Civil, Reus i Tarragona van ser objectius a bom-bardejar per part del bàndol franquista. La Selva del Camp, doncs, va viure de ben a prop la guerra aèria i se’n va veure afectada. Els habitants van re-accionar davant les amenaces aèries amb la dispersió del lloc de residència, amb la formació d’una Junta Local de Defensa Passiva, amb la construcció de refugis privats i públics entre altres aspectes.

1 Anyó, F. i Penalba, B. (2014) Estellés de mà en mà. Benicarló, Onada Edicions, p. 20.

136

Notes de recerca


Recerca històrica i fontsLa recerca històrica per tal de dur a terme aquest documental ha estat una tasca d’aproximadament tres anys. El primer any i mig d’estudi es va centrar en la defensa passiva pública que es va dur a terme al poble durant la Guerra Civil. Aquesta primera recerca va donar com a fruit un article publicat en el Butlletí número 7 de la Segona època del Centre d’Estudis Selvatans. Les fonts consultades van ser, bàsicament, escrites.

L’any i mig posterior d’estudi, es va centrar en l’enfocament documental de la temàtica tractada. Així doncs, a part de les fonts escrites es va ampliar la recerca a fonts fotogràfiques i, sobretot, orals: un total de 40 entrevistes que van donar rigor històric a un conjunt de temàtiques que no tenien documentació escrita.

L’article inicial va servir per tal de crear una base cronològica i temàtica dels fets i, a partir d’aquesta base, es van anar ampliant les temàtiques his-tòriques tractades: els refugis privats, les mesures de defensa que adoptava la població al sentir els avions, el trasllat de l’hospital de Reus a la Selva del Camp, la por generada pels vols d’avions sobre el poble, els moviments poblacionals degut als bombardejos, la pèrdua de familiars, la construcció de l’aeròdrom de Vilallonga, els bombardejos al terme i l’entrada dels fran-quistes al poble.

Així doncs, tal com s’ha explicat, el documental té un gran rigor històric basat en diverses tipologies de fonts. Pel que fa a les fonts orals: quaranta entrevistes de les quals trenta-set són realitzades a gent que va viure els fets narrats al documental i tres en què s’entrevista a familiars de persones vinculades a la Junta Local de Defensa Passiva del poble, encarregada de realitzar el projecte de refugis.

A part de les fonts orals, s’han consultat un conjunt de fonts escrites arxivades a l’Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp (actes del Consell Municipal, documentació de la Junta Local de Defensa Passiva i el projecte de refugis); a l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de la Selva del Camp (el projecte de refugis); a l’Arxiu Municipal de Reus (actes del consell municipal de Reus referents a la Selva); a la Biblioteca / He-meroteca del Centre Lectura de Reus, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Fundació Catalunya la Pedrera / Hemeroteca Tarragona i


Notes de recerca

a la Biblioteca/Hemeroteca Municipal de Tarragona (premsa de l’època); a l’Archivo Histórico del Ejército del Aire de Madrid (documentació de l’aeròdrom de Vilallonga i de l’exèrcit franquista); i, finalment, a l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare de Roma (documentació sobre els bom-bardejos produïts per l’aviació italiana).

Pel que fa a fotografies de l’època, la recerca s’ha centrat en els següents arxius: l’Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp, el Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus, l’Arxiu Històric de Tarragona, l’Archivo Histórico del Ejército del Aire, l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare i fons particulars.

Per una altra banda, la gravació d’emplaçaments amb valor històric segons la temàtica del documental així com patrimoni arquitectònic de l’època, també ha ajudat a aportar una sèrie de dades històriques. D’aquest patrimoni arquitectònic en caldria destacar els refugis privats redescoberts.

Realització del documentalUn cop vistes les fonts documentals és important veure com aquestes s’han anat combinant per tal d’anar construint un documental dinàmic i amè. Des d’un bon inici es va tenir la idea de fer un documental únicament amb fonts primàries, així doncs, els testimonis que havien viscut els fets eren primordials per tal de construir el fil argumental. De les quaranta entrevis-tes se’n van escollir quinze: dotze de testimonis que van viure els fets i tres de familiars de persones que van formar part de la Junta Local de Defensa Passiva. L’elecció va tenir com a premissa bàsica la informació que aporta-ven. L’entrevista a aquesta quinzena de testimonis va ser davant de càmera i de caràcter obert, és a dir, els testimonis explicaven les seves vivències amb poc guiatge de l’entrevistador que anava conduint l’entrevista amb un seguit de preguntes claus.

Un cop realitzades les entrevistes es va fer un buidatge i a través dels diversos talls de veu i de la combinació d’aquests es va crear un primer guió. Aquest, va seguir la cronologia dels fets (el documental s’inicia el juliol del 1936 i acaba el gener del 1939) mitjançant blocs temàtics on els testimonis explicaven els fets viscuts. Aquest esquema inicial de fonts orals es va anar vestint amb documents de l’època, fotografies, gravacions d’espais actu-

138

Notes de recerca


als que havien tingut un protagonisme durant la Guerra Civil, gravacions de refugis, entre altres. Es va incorporar un veu en off per tal de llegir la documentació més destacada. Per una altra banda, l’aparició de diaris de l’època permet de situar temàticament però, sobretot, cronològicament a l’espectador.

Ja amb el guió acabat, es va realitzar el muntatge per tal que fos un documental amè i dinàmic.

La importància del documental“Por al cel: la vida a la Selva durant els bombardejos feixistes al Camp de Tarragona (1936-1939)” és un treball històric que permet descobrir una Selva i una època que encara actualment hi ha dificultats per a accedir-hi. Un document de memòria oral que ens trasllada al passat amb les emoci-ons i els sentiments d’aquells qui ho van viure de primera mà. Un docu-mental que ens parla de fa vuitanta anys però que si obrim els diaris veiem que malauradament, ens parla de l’actualitat. Cinquanta minuts que ens parlen de guerra però que vol ser un reflexió per la pau.


Notes de recerca

http://www.centredestudisselvatans.catButlletí del Centre d’Estudis Selvatans, n. 9, 2015 ISSN: 2339-7942

Butlletí del Centre d’Estudis SelvatansNormes de publicació

• L’objectiu de la revista és la divulgació de les recerques sobre temes locals, per tant, els articles, han de tractar sobre algun tema d’interès local, de qualsevol àrea científica.

• Els articles es podran escriure en català o en castellà.• El textos, originals i inèdits, es presentaran en suport informàtic o via

correu electrònic ([email protected]), amb format Word (.doc o .docx).

• S’acompanyaran d’un resum –tant en l’idioma original com en anglès– d’una extensió màxima de 150 paraules, així com d’una llista de com a mínim 5 paraules clau per facilitar la indexació de l’article.

• La configuració de la pàgina ha de ser DIN A4 amb tots els marges de 2,5 cm.

• Extensió: 6.000 paraules per als articles, 2.000 per a les notes de re-cerca i 1000 per a les ressenyes. Les pàgines han d’anar numerades i incloure les notes al peu.

• El cos del text ha d’estar escrit en lletra Times New Roman (TNR), mida 12cpi, alineat a la dreta i a l’esquerra i amb un interlineat de 1,5cm. Els paràgrafs s’espaiaran i no s’introduirà sangria a l’inici.

• Les notes també han d’estar escrites en lletra TNR, però amb una mida de 10cpi i interlineat senzill.

• El títol anirà en negreta i els títols dels diferents apartats numerats en i en negreta.

• Les cites textuals aniran en el cos de text i no com a nota al peu, en lletra rodona i no cursiva i entre cometes. Si són més de quatre línies anirà com a paràgraf a part, també en cometes i lletra rodona, amb un cos de lletra TNR 10cpi, interlineat senzill i una sangria de 1.5 cm.

• La bibliografia, que anirà al final del document, s’ordenarà alfabètica-ment i s’adaptarà als exemples següents:

Normes de publicació


*Llibre: Pié, J. (1984) Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tar-ragona. Tarragona. Institut d’Estudis Tarraconensis Ramon Berenguer IV.Diputació de Tarragona.

*Article revista: Masdeu, J. i Vernet, JM. (1984) “Aproximació a la his-tòria recent de la Selva del Camp: la Guerra Civil (1936-1939)”. A: Penell, 1.125-143.

*Capítol llibre: Figueras, A. (1998) “De la vinya a l’avellaner. Crisi i trans-formacions a l’agricultura”. A: Arnavat, A. (dir.) Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya. Reus. Ajuntament de Reus i Fundació la Caixa. 149-168.

*En els documents que es poden trobar a Internet caldrà indicar, a més de la citació correcta, l’adreça sencera i la darrera data d’accés. Un exemple:http://www.urv.cat/crai/. Consulta realitzada el 12/12/2015.

• Les referències literals en el text es realitzaran així: (Bourdieu, 2000: 4) i només cognom i any (Cohen, 1986) en referències al text no literals.

• Després del títol inicial ha d’aparèixer la informació de l’autoria: nom i cognoms de l’autor o autors, institució on pertanyen i correu electrònic.

• Si l’article conté il·lustracions, han de tenir la qualitat suficient per ser reproduïdes. Poden enviar-se en suport informàtic, en els formats més usuals (preferentment .jpg) i s’haurà d’indicar on posar-les.

• Tot article que no acompleixi els requisits de format, de presentació, contingut o termini, seran retornats.

• El consell de redacció és l’encarregat d’avaluar i decidir sobre la publi-cació dels articles, que comunicarà a les autores i els autors al més aviat possible. En cas del vistiplau es podran suggerir eventuals millores.

• Els autors seran els únics responsables del contingut de l’article en qüestió.

BUTLLETÍ del Centre d’Estudis Selvatans


2015Bu

tllet

í del

Cen

tre

d’Es

tudi

s Se

lvat

ans

9

ISSN: 2339-7942www.centredestudisselvatans.cat

BUTLLETÍ - WordPress.com · 2016-03-22 · context. No obstant això, és necessari fer-ho per...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ - WordPress.com · 2016-03-22 · context. No obstant això, és necessari fer-ho per...