Butlletí 00 · 2018. 5. 9. · 03 Informatiu municipal // Edició trimestral // Novembre 2008 LA...

03Informatiu municipal // Edició trimestral // Novembre 2008

LA BISBAL D’EMPORDÀ

INFORMATIUMUNICIPAL

AJUNTAMENT DELA BISBAL D’EMPORDÀ

02 Editorial

03 Opinió

04 Control de soroll de motocicletes

05 Millora en la neteja dels carrers

06 Visita del Circ Raluy

07 Nova cara del Museu Terracotta

08 I Fòrum Ciutadà sobre el Daró

10 Aprenents de Pintor. Premi Mestre Conrad Saló

11 Dos punts d’atenció al turista. El conseller Huguet pro-mociona la ceràmica de la Bisbal

12 La Bisbal vista pels escolars. La mina Grassot

13 Desbrossament dels recs Madral, Raig i del Molí

14 Escrits dels grups polítics municipals

16 Telèfons d’interèsRegidors de l’Equip de Govern

BUTLLETI 03 OCTUBRE BONA:Butlletí 00 15/11/2008 17:33 Página 1

INFORMATIUMUNICIPAL

Benvolguts, benvolgudes:

Diuen que normalment, durant l’època d’estiu en política les coses es tranquil·litzen i solhaver-hi unes setmanes de relativa calma. Probablement enguany ha estat una excepció pelque respecta a la nostra ciutat.

En primer lloc, per la formalització del nou acord de govern entre els grups municipalsd’Esquerra i de Convergència i Unió que ha de permetre dotar de l’estabilitat i de la fortale-sa necessària al govern municipal per afrontar amb la màxima garantia i solvència els rep-tes que com a ciutat tenim, en una conjuntura econòmica difícil i complicada, que ens obli-garà a ser molt rigorosos i curosos amb la despesa ordinària corrent.

Però sens dubte, el tema que ha estat objecte de més comentaris aquestes darreres setma-nes ha estat l’inici de la informació pública dels estudis informatius i d’impacte ambiental dela variant de la Bisbal d’Empordà i Corçà en el tram Forallac – La Pera.

De ben segur que al llarg d’aquests dies haureu sentit i escoltat infinitat de comentaris i argu-ments de partidaris i detractors de les diferents opcions plantejades, alguns més ben inten-cionats que d’altres, però, sense ànim de polemitzar, m’agradaria fer una sèrie de conside-racions per aclarir algunes ombres i alguns dubtes que s’han intentat generar.

En primer lloc, deixar ben clar que aquest és un projecte del govern de la Generalitat deCatalunya dins la seva xarxa d’Eixos Viaris, i que el paper que tenen els Ajuntaments és elde posicionar-se davant les diferents opcions, però qui pren la decisió final és elDepartament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, mitjan-çant el seu Conseller.

En segon lloc, que des del 1982, en que es va aprovar el Pla General encara vigent, fins adia d’avui, passant per un acord de Ple l’any 1994 amb el vot favorable de tots els partitspolítics municipals, el posicionament de l’Ajuntament de la Bisbal ha estat defensar l’opcióSud. I aquest posicionament, no és únicament el de l’alcalde o el de l’equip de govern, sinóel que han manifestat PSC, Esquerra i CiU, és a dir 3 dels 4 grups municipals, és a dir 12dels 13 regidors electes.

Finalment, sóc conscient que en tot aquest debat i a mesura que ha anat passant el tempsel nerviosisme i l’angoixa per part de persones afectades, tant d’un costat com d’un altre, haanat creixent. Però en aquests moments el que toca és que entre tots siguem capaços demantenir una actitud tranquil·la i serena, tolerant i respectuosa amb la discrepància o ladivergència, amb el fet legítim de la diversitat d’opinions i de posicions. Ara bé, un cop tin-guem coneixement de la proposta de traçat definitiu per part de la Generalitat de Catalunya,amb la suma de tothom hem de poder fer efectives totes aquelles mesures correctores imillores al projecte, que minimitzin el màxim possible les diferents afectacions i impactes,amb l’objectiu d’intentar adequar aquesta obra al territori.

Us puc assegurar i garantir que l’Ajuntament de la Bisbal hi esmerçarà tot el temps i l’es-forç que calgui, tot el temps i l’esforç que sigui necessari.

Cordialment,

Lluís Sais i PuigdemontAlcalde

Editorial

2


3INFORMATIUMUNICIPAL

Opinió

Un nou govern per afrontar els reptes pendentsDes del dia 2 de setembre, l’Ajuntament de la Bisbal compta amb un nou govern format pelsgrups municipals d’Esquerra i de Convergència i Unió. Un govern que mira molt cap enda-vant i poc cap enrere; hi ha massa feina pendent per fer una altra cosa. La ciutat té reptesd’envergadura plantejats que fan imprescindible un govern fort que pugui liderar i tirar enda-vant els temes. Penso que aquesta ha estat la prioritat a l’hora de refer el pacte de governmunicipal, més enllà de sigles o de persones. He de dir també que els dos grups hem aprèsdels nostres errors inicials i la nova etapa estic convençuda que serà profitosa per a la ciu-tat.

Gràcies al nou acord, les àrees de Cultura, per una banda, i Promoció de la Ciutat, ViaPública i Seguretat Ciutadana, per l’altra, tenen nous regidors responsables. Com a regido-ra de Cultura, les prioritats seran continuar programant una oferta cultural àmplia, variada ide qualitat, capaç de cobrir les necessitats de totes les franges d’edat. Mantenir i reforçar ,sical, la col·laboració amb les diferents entitats que treballen desinteressadament per que laBisbal sigui una ciutat viva culturalment des de diferents àmbits.

Hem d’intentar arribar a tots els bisbalencs i bisbalenques cobrint al màxim tot el ventalld’estils i disciplines per tal de fer-los partíceps i crear nous públics. Cal trencar amb el tòpicde que a la Bisbal no es fa res i que s’ha de marxar fora per poder veure un bon concert ouna bona obra de teatre.

Igual que el curs passat, des de l’Àrea de cultura s’ofereix un Taller de teatre que ha tingutuna molt bona acceptació i que aquest any ha augmentat considerablement el nombre d’a-lumnes. Aquest curs hi ha hagut la possibilitat de fer un grup de nens a partir de 4 anys.

Enguany s’ha convocat el VI premi de composició de sardanes “Conrad Saló”, després d’unparèntesi de 16 anys .El proper 30 de novembre, a les 6 de la tarda, al Mundial, es farà ellliurament dels premis. Al Premi hi han participat un total de catorze compositors i l’actecomptarà amb l’actuació de les cobles “La Principal de la Bisbal”, “La Bisbal Jove” i la coblade l’escola de cobla “Conrad Saló”.

Pel que fa la resta d’àrees -gestionades pel tinent d’alcalde Xavier Dilmé- a Promoció de laCiutat, continuarem la tasca endegada des de l’inici de la legislatura i establint un full de rutaclar pel que fa la dinamització comercial i turística de la Bisbal. En Via Pública, actuarem deforma decidida per solucionar les nombroses mancances que patim en el dia a dia: neteja,enllumenat, voreres... seran per nosaltres també projectes prioritaris. En matèria de policia,apostem per una policia de proximitat, al servei de les persones, però una policia que vetllitambé per la disciplina viària. A l’interior d’aquest butlletí trobareu algunes de les actuacionsportades a terme en aquests terrenys.

Esperem comptar amb la vostra complicitat i també amb la vostra col·laboració a l’hora detrobar aquells mecanismes, aquells suggeriments, que facin possible la millora de la nostrafeina, la millora en definitiva de la Bisbal i de la qualitat de vida de les persones que hi con-vivim, que és l’objectiu compartit per tots plegats.

Núria Anglada i Casamajor1a Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de la Bisbal


4 INFORMATIUMUNICIPAL

SEGURETATCIUTADANA:La Policia Local de la Bisbal ha controlat un total de 402 vehicles arran de la campa-nyade control de sorolls demotos i ciclomotors quees vaportar a termeenelmunicipi entre els dies 6i 26 d’octubre. D’aquests vehicles, 18 han estat immobilitzats permanca de condicions tècniques percircular.

Celebració de la diada dela Policia Local

L’Ajuntament de la Bisbal va com-memorar el 5 d’octubre la patronade la Policia Local amb un acte ins-titucional al saló de sessions del’Ajuntament. L’alcalde, Lluís Sais, iel tinent d’alcalde de SeguretatCiutadana, Xavier Dilmé, van volermarcar “el punt de partida d’unanova etapa policial, que mirarà moltcap el futur i poc cap el passat, mésenllà del reconeixement a la feina

feta. Els ciutadans ens demanen unservei de més qualitat, que ha deser integral i de proximitat. LaPolicia Local ha de ser un cos capaçd’abraçar tots els àmbits policials iexercir com el servei públic de segu-retat més proper al ciutadà”.Pel que fa a disciplina viària, Dilméva dir: “el nostre objectiu no ésrecaptatori sinó que volem tenir unaciutat endreçada i protegir les per-sones que veuen els drets de mobi-litat menystinguts, sobretot elscol·lectius objecte d’especial atenciócom la gent gran, els discapacitats,

El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, ha manifestat que “la xifra de conductors que hem detectat enaquests controls que circulen sense assegurança obligatòria, 14, i sense llicència de conducció, 5, és claramentexcessiva i no podem abaixar la guàrdia pel risc que això comporta per a la seguretat en el trànsit”.

la gent amb mobilitat reduïda o elspares que porten cotxets”. Va afegirque l’Ajuntament vol evitar l’excésde velocitat fent més d’una dotzenade passos elevats i elements de qui-trà, que s’anirà ampliant anualment.Dilmé va afegir que “els vehicles deproximitat són les motos policials i,sobretot, les sabates. Igual que hemaugmentat les patrulles a peu a leszones comercials del centre il’Aigüeta, ho hem de fer a la resta dela ciutat. Sense presència física fixano hi ha proximitat possible”.

Xavier Dilmé ha destacat l’eficàciade l’actuació policial “que ha permèsnormalitzar una situació que estavaclarament descontrolada, però aratenim el repte de continuar actuanten el dia a dia per evitar que esreprodueixi”. També ha volgutremarcar i agrair “la col·laboracióciutadana, que ha estat exemplar jaque la majoria de controls, 214,s’han passat de forma voluntària perpoder corregir les deficiències quees detectessin”.En total, s’han fet 82 controls poli-cials, s’han interposat 31 denúnciesmunicipals (29 per sonometria i 2per alcoholèmies positives) i 31denúncies més derivades al ServeiCatalà de Trànsit (5 per placa dematrícula no visible; 1 per ser unvehicle donat de baixa; 1 per con-ducció temerària; 3 per modifica-cions al motor; 14 per mancad’assegurança; 5 per manca dellicència de conducció; 1 per alco-holèmia positiva; i 1 per haver depassar ITV extraordinària). També

s’han fet 6 atestats per infraccionspenals amb ciclomotors.La campanya informativa es va ini-ciar el mes de setembre enviantuna carta als propietaris de motos iciclomotors, i entre els dies 6 i 12d’octubre se’ls va convidar a pas-sar una revisió gratuïta i sense san-

ció en cas d’incorrecció. Els con-trols policials van començar el dia13 d’octubre i va acabar la campa-nya el 26 d’octubre. En aquellmoment, l’Ajuntament ja va anun-ciar que el control de sorolls seriauna de les prioritats en matèria detrànsit de la Policia Local.

Dos agents de la Policia Local participen en un dels controls que s’han fet aquest mes.

Control del soroll demotocicletesEl regidor de Seguretat Ciutadana destaca l’eficàcia de l’actuació i anuncia que tindrà continuïtat



VIAPÚBLICA: L’Àrea de Via Pública ha dut a terme diferents accions per millorar la neteja dels carrers:l’entrada en funcionament d’unmaquina de netejar voreres, la prova de neteja ambaigua a pressió iactuacions com repintar i mantenir al dia la senyalització horitzontal, el canvi de senyals de trànsitvelles o deteriorades, o pintar diferents elements delmobiliari urbà.

Millora en la neteja dels carrersLa neteja i condicionament del Raig n’ha de facilitar el manteniment i evitar inundacions

L’entrada en funcionament d’unamàquina petita serà una milloraimportant per la neteja de voreres,segons l’Àrea de Via Pública.Disposa d’aspirador per retirar lesbrutícies dels animals i pot passarper carrers estrets i per les voreresporxades o d’accés complicat.També es va fer una prova de nete-ja amb aigua a pressió a les Voltes,amb uns bons resultats, el 24 desetembre. En dies posteriors es vacontinuar a la resta del centre de laciutat. Aquesta actuació és previstque continuï a les resta de zonescomercials de la ciutat. La voluntat

La màquina per netejar voreres.

El regidor de Via Pública, XavierDilmé, explica que “tenir nets iendreçats els carrers és una priori-tat d’aquest equip de govern”. Elregidor aprofita per “demanar lacol·laboració de tots a l’hora demantenir neta la ciutat. Podemposar més escombriaires, méspapereres i més mitjans materials,però si el ciutadà no respecta l’en-torn, el carrer, no hi ha res a fer”.L’Ajuntament està redactant enaquests moments una ordenançade civisme per poder aplicar aaquells que no compleixen lesnormes bàsiques i obliguen a gas-tar esforços i diners de tots. El regi-dor aclareix que “serà l’últim recurs,però l’utilitzarem si és necessariper aturar certes conductesincíviques que perjudiquen lacomunitat”. Dilmé afegeix que “permillorar el servei, ens cal tambéque tothom que detecti algunamancança ens ho faci saber, que siveu que alguna cosa no rutlla ensho comuniqui; ho agrairem”.Ara, hi ha nou persones dedicadesals serveis de neteja municipals i lamaquinària corresponent. A leszones comercials (centre, Aigüeta,Jaume II...) s’hi passa cada dia, i ala resta de carrers els equips deneteja hi han d’arribar, com amínim, una vegada a la setmana.Segons el regidor de Via Pública“som conscients que ens quedapendent actuar en el tema de labrutícia dels gossos, i tenim previstfer-ho les properes setmanes deforma contundent. S’ha d’exigirresponsabilitat als propietaris degossos i sortosament la majoriad’ells ho són, de responsables,però hi ha una minoria que causaun greu perjudici i actuarem deforma decidida i sistemàtica”.

Novamàquina per netejar voreres

El Raig, a punt. És una feina de les que no es veuen però que cal fer.L’Àrea de Via Pública ha netejat la grava i pedra dipositades al Raig. S’haconstruït un paviment que facilitarà neteges periòdiques dels sediments.En els treballs, que han durat tres setmanes, hi han participat tres operarisi la maquinària corresponent. D’altra banda, s’espera un informe tècnic queavaluï com cal d’ampliar el col·lector del Raig per aconseguir que engoleixitot el cabal necessari per evitar el risc d’inundacions periòdiques.

és que siguin actuacions que esvagin repetint al llarg de l’any i quetinguin continuïtat.



Estiu Jove

Al juliol s’ha fet l’estiu jove cadadimarts i cada dijous a la tarda perdiferents barris, amb activitats itine-rants al Passeig, la Plaça de laSardana, la Plaça de l’Ajuntament iel camp de futbol. Se n’ha tornat afer una valoració positiva per la par-ticipació de mainada i joves.La programació que es va fer inten-tava que les activitats estiguessinrepartides amb estils i gustos dife-rents. La idea era que també hihagués activitats atractives per ajoves que no participen en l’estiujove com pot ser el futbol pels joves,els inflables per a la mainada o elHip-Hop.

Èxit d’inscripcions en elscursos de l’itinerari d’aco-llida lingüística

Els quatre membres de l’Itinerarid’Acollida Lingüística (Aula d’Adults,Càritas, Oficina de Català i Tallerd’Autonomia del Consell Comarcal)han posat en marxa durant aquestmes d’octubre cursos de català dediferent nivell: cursos d’acollida, cur-sos d’alfabetització, cursos de catalàdel Consorci per a la NormalitzacióLingüística i tallers complementaris,amb la intenció de poder cobrir tottipus de necessitats pel que fa a l’a-prenentatge de la llengua i el conei-xement de l’entorn. El resultat del

El Circ Raluy va presentar l’especta-cle Dancing Circus, on es fusiona elmón de la dansa i el del circ. Es trac-ta d’un circ català característic per laseva història i per la col·lecció decarretons antics de què disposa, larestauració dels quals ha estat fetapels germans Raluy. Ha estat qualifi-cat com 'el darrer circ expedicionari' i'una tornada al circ clàssic'.L’Ajuntament aquest any ja ha facili-tat la instal·lació del circ de petit for-mat Nicole & Martin al mig del pas-seig Marimon Asprer i ara ha acollitel Circ Raluy al camp de futbol vell,en el què serà a partir d’ara l’espaid’acollida de circs de vela itinerantsal municipi sempre que sigui possi-ble. Aquestes iniciatives responen ala voluntat de l’Ajuntament de pro-gramar activitats de circ per tal dematerialitzar el seu compromís en ladifusió i el suport al circ de qualitat.El projecte Ciutats Amigues del Circpretén crear un circuit estable de circa Catalunya, atreure nous públics ipromoure el circ en totes les seves

vessants: educació, recerca, creació,producció, difusió i exhibició. Lesonze ciutats que en formen part escomprometen a desenvolupar, durantun període mínim de quatre anys,una programació continuada d’activi-

tats i espectacles de circ. Així mateix,es comprometen a incloure elsespectacles de circ dins les progra-macions estables d’activitats cultur-als en igualtat de condicions que laresta d’arts escèniques.

El Circ Raluy ens visitaLa Bisbal forma part de les CiutatsAmigues del Circ, que volen fomentar aquesta activitat

DESENVOLUPAMENT LOCAL:La Bisbal d'Empordà ha acollit el Circ Raluy dins el projecte Ciutats Amiguesdel Circ. La Bisbal d’Empordà forma part d’aquesta xarxa, juntament amb altres onze ciutats cata-lanes, gràcies a la trajectòria i reconeixement assolit per la Fira de Circ al Carrer que ja arribat ala 13ena edició.

La carpa del Circ Raluy i un dels carretons restaurats, al camp de futbol vell.

període d’inscripció de les quatreentitats, que treballen de maneracoordinada des del curs passat, haestat molt positiu perquè en el con-junt dels serveis hi ha inscrites unesquatre-centes persones, el 80% deles quals són nouvingudes.

Per celebrar el principi de curs, elpassat dissabte 25 d’octubre es vafer una festa en la qual els alumnesassistents van poder gaudir d’unaactuació musical i van compartir unberenar multicultural fet amb lesaportacions de diversos alumnesdels cursos de català que s’organit-zen a la Bisbal (Marroc, Filipines,Jamaica, Bolívia, Colòmbia, Ucraïna,Senegal, entre d’altres).


de convertir en un dels seus princi-pals reclams. Quan la transformacióestigui totalment enllestida el frontdel museu superarà els 30 metres.La reforma de l’accés preveu, amés, la construcció d’un porxocobert amb un sistema constructiu iun element ceràmic dissenyatsespecialment. Aquesta cobertaacompanyarà el visitant des de l’ex-terior fins a l’entrada com si fos unaala de ceràmica.


trà, si s’escau, donar cabuda a unapossible seu de l’Institut Tecnològicde la Ceràmica. Una sala d’exposi-cions temporals, una sala de projec-cions i una cafeteria són els altresusos que rebran les naus que con-formen l’equipament. La superfície aintervenir és de 2.272,40 m2.

Fase 3, any 2009Més endavant, en una segona fase,es completarà la reforma del nouaccés al museu, entrada que s’ha

CULTURA:EnaquestsmomentselMuseudeCeràmicade laBisbal es troba temporalment tancat al pública causa de les obres d’ampliació i restauració de l’edifici. Una transformació radical que, sens dubte,marcarà l’esdevenidor de la institució. La Bisbal guanyarà un equipament cultural de primera línia.

Nova cara delTerracotta MuseuAcció Social subvenciona el projecte d’inserció laboral de ciutadans extracomunitaris

Indubtablement, amb aquest projec-te, la Bisbal guanyarà un equipa-ment cultural de primera línia que ala vegada haurà de convertir-se enel referent del món de la ceràmica aCatalunya.

L’ampliació de Terracotta permetrà,a partir de la conformació d’un noufront de façana, la monumentalitza-ció del continent del Museu queesdevindrà molt més coherent ambel contingut que l’actual i incremen-tarà la seva capacitat de promoció iatracció. També serà una oportuni-tat per renovar la presentació, el dis-curs i, globalment, millorar els ser-veis que ofereix. A més, comportaràuna major adequació al sistema demuseus de la Ciència i de laTècnica, sistema que té totes lesseus en edificis industrials.

Les etapes del projecteFases 1 i 2, any 2008

Les actuacions actualment enexecució inclouen, entre molts altresaspectes, l’enderroc i reconstruccióde la nau que es destina a magat-zem del fons patrimonial del museu,la rehabilitació i consolidació estruc-tural de les naus actualment fora delcircuit d’exposició, la construcció denova planta dels serveis administra-tius i la reordenació en forma declaustre de la nau d’entrada. Aixòpermetrà l’establiment d’una part delmuseu a l’aire lliure, espai que espodria destinar a actes paral·lelscom concerts de petit format o pre-sentacions. La reordenació de total’ala del Museu que dóna al carrerIndústria permetrà adequar les anti-gues oficines de Terracota a d’altresusos, com ara un taller de restaura-ció, un centre de documentaciósobre ceràmica i la biblioteca. Lapolivalència d’aquest espai perme-

A la foto superior,espai que ocuparàla sala d’exposicionstemporals. A l’es-querra, els futursmagatzems delTerracotta Museu.FOTOS: TerracottaMuseu.



MEDI AMBIENT: El Pla de Recuperació Integral del riu Daró neix com a resultat del documentPropostes d’Ordenació del riu Daró de la Bisbal d’Empordà redactat per l’Ajuntament a l’any 2005i que alertava del divorci entre la ciutat i el riu del mal ús de la llera (aparcament, abocamentsde runam), l’ abandonament de les façanes, l’estat de degradació general del Daró dins el termemunicipal, i la repercussió d’aquest estat en la imatge que projecta el municipi.

El 24 de novembre és la data fixadaper celebrar el I Fòrum ciutadà sobreel Daró, dins dels treballs inclosos enel Pla Intergral de Recuperació delriu Daró. És previst que es faci la pre-sentació del document informatiu.

L’objectiu del primer fòrum dels dosque hi ha previstos és donar a conèi-xer les principals dades de caracterit-zació obtingudes com a punt de par-tida del debat i aportar elements i/ocriteris de diagnosi.

L’equip redactor del pla, de l’empresaGeoservei, farà un breu recordatoridel projecte, presentarà les principalsdades del riu i explicarà la dinàmicadel fòrum. L’objectiu és que els assis-tents es distribueixin en grups reduïtsde 4 ò 5 persones (depenent de l’as-sistència), i debatin sobre aquellsaspectes que considerin més impor-tants. (Vegeu taula a la plana 9).

L’equip auditor proporcionarà a cadagrup una possible relació de temes atractar, no obstant seran els partici-pants qui decidiran quins són els quevolen debatre.

Al final es farà una posada en comúentre tots els grups i a partir del con-sens es detectaran els principalspunts forts i punts febles del munici-pi. L’equip auditor recollirà totes lesdades aportades que serviran debase per elaborar la diagnosi estratè-gica.

Diagnosi fluvial estratègi-caA partir de l’anàlisi del territori i de lesaportacions del fòrum es determinen

I Fòrum ciutadà sobre el DaróEl 24 de novembre es dóna a conèixer i es debat al Mundial el Pla de Recuperació del riu

El programa de treball, fins el març de 2009


riu des d’aquest punt de vista espren el riu en la seva plena dimen-sió de forma que hom s’hi potaproximar a través del bino-mi/relació aigua superficial-aiguasubterrània.El seguiment d’aquest objectiuestratègic permet que en qualse-vol actuació s’assoleixin objectiuscomplementaris de recolzament ala gestió hídrica del municipi, ubi-cat en una àrea d’escassetat derecurs per proveir l’abastamentmunicipal i en una àrea notable-ment afectada per problemàtiquesde qualitat.

El Pla esdevindrà una eina bàsicaper donar compliment a l’objectiuestratègic de convertir el riu Daró, enel seu pas per la Bisbal d’Empordà,en un actiu, un revulsiu i un recursnatural, ambiental, paisatgístic,social, cultural i urbà que contribueixien el desenvolupament integral, locali sostenible de la ciutat.

El Pla es basarà en el concepte com-plert de riu –el que té en compte queel canal d’aigua visible no és mésque el producte de la casualitat quela superfície topogràfica intersecta lasuperfície piezomètrica; en pensar el

les fortaleses (oportunitats) i febleses(amenaces) del tram fluvial i s’elabo-ra el document de diagnosi definitiu.Posteriorment és previst que hi hagiuna revisió del document per part del’equip de i tècnics municipals.

Pla de recuperació

El Pla de Recuperació és un docu-ment que s’estructurarà en forma dedues formes específiques de treball:Pla d’accions a emprendre i transpo-sició de criteris i limitacions a norma-tiva municipal.

Al llindar del 5è mes (que es corres-pondria amb el desembre, vegeugràfic de la plana 8) es proposarà unavanç del Pla d’actuacions al’Ajuntament, i al llindar del 6è mes(pels volts de gener) un avanç deproposta de Normes urbanístiques.

Posteriorment és previst que hi hagiun segon fòrum de participació ciuta-dana. Geoservei redactarà cartespersonalitzades i enviarà correuselectrònics a les persones que durantel primer fòrum de participació varenfacilitar les seves dades personalsatenent al seu interès pel procés.L’objectiu d’aquest segon fòrum ésoferir als ciutadans el retorn de laseva participació en la diagnosi enforma de proposta de Pla, i la possi-bilitat de debatre sobre l’avanç dePla.

Es preveu fer una breu introducciódel que és el Pla, com s’estructura ila seva funcionalitat. Com en elfòrum de prediagnosi es preveu quees treballi en grups reduïts que hau-ran de valorar i validar el pla proposatper l’equip auditor i aportar, si s’es-cau, noves accions. Al final hi hauràuna posada en comú i un consensentre tots els grups i es prioritzaranles accions.

Pla definitiu

Un cop finalitzat el procés de partici-pació ciutadana es recolliran totesles aportacions i s’elaborarà el docu-ment definitiu de PALS per tal quesigui assumit posteriorment perl’Ajuntament.

Llista d’aspectes a debatre sobre el riu Daró a La Bisbal

Cabal del riu:Efectes de la irregularitat del règim hidrològic (estiatge-inundació)

Aqüífer:Balanç hídric (recàrrega-extracció) i qualitat de l’aigua subterrània

Hidromorfologia del riu:Control de la canalització del llit i talussament dels marges

Connectivitat del riu:Capacitat de corredor biològic, proximitat amb espais naturals

Hàbitats naturals:Estat de preservació d’hàbitats de ribera i d’aigües estanques

Biodiversitat:Estat de la vegetació i fauna autòctona, espècies protegides

Urbanització del riu:Límits i condicions de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable

Xarxa de sanejament:Cobertura punts abocament, estat infraestructura, aigües pluvials

Depuradora:Capacitat, tractament (qualitat), reutilització aigües depurades

Passeres i vies verdes:Accessibilitat per creuar o verjar el riu

Façana urbana:Estat de conservació, volumetries, cromatisme, materials

Usos i pràctiques alienes al riu:Afectació per aparcament, presència de deixalles, ...

Llegat cultural vinculat a l’aigua:Conservació de fonts, molins, mines d’aigua,...

Activitats relacionades amb el riu:Existència de propostes didàctiques, de lleure, turisme

Coneixement del riu:Grau de coneixement sobre el patrimoni natural i cultural

Altres:

Convertir el Daró en un actiu i un revulsiu


11

22

33

44

55

66

77

88

99

1100

1111

1122

1133

1144

1155

1166


ESCOLA TALLER DE LES GAVARRES: L ’Escola Taller les Gavarres 2008-2010 consta de quatre especialitats,una de les quals, la pintura, està adscrita a la Bisbal d’Empordà. Durant dos anys, els joves apre-nen un ofici amb demanda en el mercat laboral tot treballant en la recuperació del patrimoni cul-tural i natural de la comarca.


Aprenents de pintorAlumnes de l’Escola Taller de les Gavarres rehabiliten i pinten diferents espais de la ciutat

En la primera fase d’execució del’ofici de pintura de l’Escola Taller lesGavarres 2008-2010 les pràctiquesformatives previstes són la rehabil-itació i acondicionament de l’anticParc de Bombers de la Bisbald’Empordà com a seu de l’ofici depintura i via pública de l’Escola Tallerles Gavarres. També la rehabilitació ipintura de les baranes del Pont del’Embut, de les parets i portals delcamp de futbol vell per tal de condi-cionar-lo com un espai d’aparca-ment, el pintat de les baranes delPont del rec Madral, el sanejament ipintura d’elements municipals de lavia pública (balustres, papereres, jar-dineres) i el sanejament i pinturad’edificis públics municipals.

Al mateix temps que es desenvolupauna formació teòrica i pràctica del’ofici de pintura, el projecte d’EscolaTaller les Gavarres, té un programaformatiu més complex que inclouimpartir els coneixements propis delgraduat escolar de secundària, unpla d’immersió lingüística i cultural,accions formatives de medi ambient isocials, alfabetització informàtica,coneixements bàsics de normativalaboral, seguretat i salut laboral i tèc-niques de recerca de feina.

Tota aquesta formació s’imparteixmitjançant un itinerari formatiu indi-vidualitzat per a cada persona,davant la diversitat d’alumnes inecessitats existents.

L’Escola Taller les Gavarres té unadurada de dos anys, l’ofici de pinturava iniciar-se a la Bisbal el dia 27 dejuny de 2008. Ara s’està desenvolu-pant la primera fase del projecte onels alumnes participants tenen la

condició d’estudiants, percebenmensualment una beca i desenvolu-pen pràctiques formatives pròpiesdel ofici. Superada aquesta primerafase de 6 mesos de durada, elsalumnes passen a ser treballadorscontractats, en la modalitat de forma-ció, pel Consell Comarcal del BaixEmpordà, durant 18 mesos, per a larealització de les obres i serveis pre-vistos en el projecte i reben el 75%del salari mínim interprofessional.

Els alumnes de l’ofici de pintura de l’Escola Taller de les Gavarres, en plena feina

L’Ajuntament recupera el premi Mestre Conrad SalóL’Ajuntament ha recuperat el concursde composició de sardanes per acobla premi Mestre Conrad Saló, enmemòria de l’instrumentista, com-positor i director bisbalenc. L’últimaedició es va celebrar el 23 de maigde 1992 i enguany serà la 6a edició,a la que s’han presentat 14 obres.El jurat estarà integrat per personali-tats rellevants de la música catalanai designarà un únic guardonat amb elPremi Conrad Saló de Sardanes

2008, que no podrà ser declaratdesert. El premi està dotat amb3.000 euros. El jurat té la facultat d’a-torgar, si s’escau, un accèssit, dotatamb 900 euros. Hi haurà també unpremi popular que votarà el públicparticipant al concert de lliuramentde premis, dotat també amb 900euros. La decisió del jurat, que seràinapel·lable, es farà pública el 30 denovembre en el marc d’un concert de

lliurament de premis que tindrà lloc alTeatre Mundial de la Bisbal, on inter-vindran la cobla La Principal de LaBisbal, cobla Oficial de la Generalitatde Catalunya i la cobla Bisbal Joveque interpretaran les 5 sardanesfinalistes i un lluït concert. Encol·laboració amb el premi , elsalumnes de l’escola de CoblaComarcal Conrad Saló interpretaranla sardana Bona llavor del MestreConrad Saló.


DESENVOLUPAMENT LOCAL: Torre Maria és des de que es va obrir, l1 de maig passat, l’Oficina de Turismeprincipal de la ciutat i el Castell-Palau, el Punt d’Informació Turística. Actualment, és un puntassociat a l’oficina de turisme i l’atractiu turístic patrimonial més visitat. Aquesta temporada altaha estat la primera en disposar dos punts d’atenció al turista.


Dos punts d’atenció al turistaTorre Maria és l’Oficina de Turisme i el Castell-Palau acull un Punt d’Informació Turística

L’Oficina de Turisme de Torre Maria iel Punt d’Informació Turística delCasatell-Palau van atendre 4.514visitants (Torre Maria, 2.986 i Castell-Palau, 1.528, resepctivament),segons dades recollides per l’Oficinade Turisme de la Bisbal. D’aquests visitants, gairebé una ter-cera part, el 29.26% provenen deCatalunya i poc menys d’una quartapart, el 24.50%, de la resta de l’estal.Els francesos són els estrangersmés presents a la Bisbal (el 15.83%),seguits dels anglesos (13.04%) i delsalemanys (10.65%).El total de consultes han estat 4624,repartides entre les dos oficines deturisme. No sorprèn que la principaldemanda d’informació sigui sobre lapoblació de la Bisbal d’Empordà(31%), la qual s’ha volgut explícita-ment diferenciar-hi aquelles con-sultes específiques sobre la ceràmi-ca i els antiquaris. Els resultats demostren la importàn-cia dins les motivacions dels turistespel que fa la l’artesania vinculadaamb la ceràmica (12% del total deconsultes) i l’oferta de comerçosd’antiguitats (3%).També s’ha informat de la resta de lacomarca (el 25% de les consultes),especialment els nuclis medievals del’entorn de la Bisbal, tals comPeratallada, Monells i Ullastret, aixícom d’altres punts de l’Empordà i dela Costa Brava.

s’han creat per a aquest projecte escomercialitzaran en punts de tota lageografia catalana. L’alcalde de laBisbal, Lluís Sais, per la seva banda,ha destacat l’impuls que fal’Ajuntament al sector de la ceràmica,amb una “aposta per als trets identifi-catius”. Sais considera que aquestprojecte ha demostrat “la vigència i elfutur” de la ceràmica de la Bisbal.

Diversos tallers de ceràmica de laBisbal van presentar al castell-palaude la Bisbal l’exposició “OficisSingulars. La ceràmica de la Bisbald’Empordà”, amb la presència delconseller d’Innovació, Universitats iEmpresa, Josep Huguet. La ceràmica bisbalenca és und’aquests oficis que ha esdevingutun símbol, ja que forma part del nos-

tre partimoni des de la baixa edat mit-jana. El projecte portat a terme a laBisbal és el tercer d’aquesta iniciativaa Catalunya, i presenta productesque combinen tradició i modernitat. Huguet va destacar la importància de“compartir idees per millorar tèc-niques”, cooperant per ser competi-tius i tot fent que la ceràmica es vin-culi al turisme. Els productes que

El conseller Huguet promociona la ceràmica de La Bisbal



La Bisbal vista pels escolarsL’exposició ‘Mirades a la nostra ciutat’ es va inscriure en les Jornades Europees de Patrimoni

CULTURA: La mostra “Mirades a la nostra ciutat: la Bisbal vista pels escolars” recupera part del tre-ball realitzat l’any 2006, quan les escoles de la Bisbal participaren en un projecte impulsat perl’Ajuntament de la Bisbal, el Servei Educatiu del Baix Empordà i l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà,per tal de donar a conèixer als escolars els racons i la història de la ciutat comarca.

La Bisbal d’Empordà ha organitzataquesta exposició dins l’àmbit de lesJornades Europees del Patrimoni.Dins el marc d’aquestes jornadess’han realitzat activitats arreud’Europa per promoure el patrimoni,com un element comú a tots elseuropeus. A la Bisbal d’Empordàparal·lelament s’han fet visitesguiades al nucli històric, per mostrarals visitants el patrimoni arquitec-tònic bisbalenc. S’ha realitzat una selecció d’espais oedificis patrimonials mésemblemàtics del municipi, per tal queel visitant observi el grau de transfor-mació que han patit amb el temps(alguns elements han perdurat finsals nostres dies sense gairesalteracions i, per contra, altres hanpatit molts canvis fins a l’extrem dedesaparèixer). La mostra “Mirades a la nostra ciutat:La Bisbal vista pels escolars” recu-pera part del treball realitzat l’any2006, quan les escoles de la Bisbalparticiparen en un projecte impulsatper l’Ajuntament de la Bisbal, elServei Educatiu del Baix Empordà il’Arxiu Comarcal del Baix Empordà,

La mina Grassot

per tal de donar a conèixer als esco-lars els racons i la història de la ciu-tat. Les activitats varen consistir en par-ticipar en un recorregut guiat i pren-dre imatges actuals realitzant unparal·lelisme amb fotografies

antigues de l’arxiu històric comarcald’aquests mateixos espais. Els alumnes més petits varen par-ticipar-hi realitzant dibuixos delsespais o edificis patrimonials mésemblemàtics del municipi.

La “Mina Grassot” és una minad’aigua que té la seva portella d’en-trada en la pujada del carrer Nou.L’aigua, que brolla de forma perma-nent, i que antigament abastia unsafareig per a regar els horts de lazona, s’ha canalitzat cap el carrerdel Teatre Vell i s’emprarà pel recautomàtic dels arbres que es plan-taran en aquest sector i també persubministrar aigua al camió-cuba dela brigada municipal de jardineria.Actualment l’aigua brolla sobre unagaleria subterrània amb contacteamb el nivell freàtic i que escorre capel torrent del Raig.

Ací tens, amic, una mostra, altament reïxida, de ço que és La Bisbal. Hemsentit a dir –i, àdhuc, en certs extrems ho compartim– que mantes vegadeshom no pot fer cas, per difuses de les visions globals. Aquesta que veus, nopot ésser més amable, atraient i simpàtica. Però seguint als que sostenenaquest criteri, nosaltres t’invitem a què de prop examinis les nostres coses,vegis la ciutat, constatis l’excel·lència i el defecte de la psicologia bisbalenca.I gairebé afirmaríem, si és que no n’ets fill, que el colorit i la diversitat que pale-sa aquesta perspectiva, ampla i riallera, com ample i rialler és tot el BaixEmpordà, la trobaràs, també, en tots els recons i flotant en l’àmbit de tot çoque és genuïnament de casa nostra. Mira bé aquestes fotos. Estudia’n la pers-pectiva. Contempla la vegetació ubèrrima que encercla La Bisbal. Fixa’t en elcaire obert, alegre i, sanitós que tot respira. Aquest escampament de cases.La cinta –verda i acullidora– de la carretera i del passeig. Les puntes preten-sioses del campanar i del castell. La valla, que ací té un posat tot paternal, deles Gabarres. Fita l’esguard en tot plegat. I quan ho hagis vist tot, quan hagistractat de prop als bisbalencs, quan t’hagis sadollat ben bé de les postrescoses, llavors –si és que encara no coneixies La Bisbal– contempla novamentles fotos. I estem segurs que ho faràs amb afecte, amb simpatia, amb devo-ció, en recordança de la lluminositat de les hores passades a casa nostra, enremembrançade llurs belleses i ansiant de tot cor, fruir de bell nou dels enci-sos que aquestes imatges semblen anunciar.”E.V.V. Text amb lleugeres modificacions de la publicació Ciutat de la Bisbal. Festa Major 1935



TREBALLS DE DESBROSSAMENT DELS RECS MADRAL, RAIG I DEL MOLí: Del 14 d'octubre al 22 d'octubres'ha fet el desbrossament de la vegetació dels recs Madral, Raig i del Molí per evitar que la veg-etació impedís el pas de l'aigua en cas d'aiguats. Els treballs s'han encarregat a l'empresa SantiAvellí S.L. de Palafrugell.



Durant els 12 anys de govern varem tenir que resoldre, icrec sincerament que ho varem fer prou be, la disponibilitatde terrenys tant per equipaments públics municipals comsupramunicipals. I en pràcticament tots els casos varemtenir que tramitar sengles modificacions puntuals del PlaGeneral vigent, atès la seva manca de previsió en aquestsapartats, per: les ubicacions dels nous Jutjats, l’Arxiu histò-ric comarcal, el Parc infantil del Camp dels Capellans, elsaparcaments de la plaça Carreras Dagas i c/ Paral·lel(Polígon A1 de l’Aigüeta), la Deixalleria municipal i el nouMagatzem per a la brigada d’obres i serveis; així com per lesampliacions de la zona esportiva Mas Clarà (nous camps defutbol i piscina coberta), els jardins de la Torre Maria, el CEIPMas Clarà, l’IES , Terracotta Museu i la Llar d’Infants.

Ens va quedar pendent de signar el conveni per assolir lapropietat del Mas Plaja per a la ubicació de la nova bibliote-ca, si bé el varem deixar redactat d’acord amb la propietat,tràmit que no solament no ha sabut concloure l’actual alcal-de sinó que ha pres la decisió viciada en origen, per omissiódel preceptiu concurs d’idees per reubicar-la a l’anticEscorxador. Aquesta improvisada nova ubicació esguerradefinitivament la possibilitat, que sempre hem defensat, dedestinar l’antic Escorxador en l’alberg del Baix Empordà,dins la xarxa d’albergs de la Generalitat de Catalunya. La ubicació del Centre Cívic –en una decisió presa a corre

cuita- en la parcel·la annexa a l’antic Escorxador, malmetràla possibilitat de completar el traçat i la urbanització del car-rer, avui sense sortida, a banda de perdre l’oportunitat desituar-lo en un altre indret de la ciutat mancat d’equipa-ments.

En aquest context podríem arribar a admetre la construcciód’una nova Residencia Geriàtrica en detriment d’ampliar l’e-xistent, sempre i quan la Generalitat n’assumís una partsubstancial del cost i es reconvertís, totalment o parcial, l’e-xistent com alberg. En aquest supòsit, una possible ubicaciópodria ésser en el sector de sòl no programat de laGuardiola.

Finalment, a banda de concretar l’ús de l’antic Ajuntament,una vegada recuperat (Aula d’Adults, Escola Oficiald’Idiomes...?) restarien com a deures a resoldre en aquestalegislatura, la disponibilitat de terrenys pel 3er. CEIP i el 2ºIES. Veurem si l’equip de govern tindrà temps per donar-hisolució a través de la redacció del nou POUM o bé es veuobligat a recórrer a la, per a ells “bèstia negre”, modificaciópuntual del PGOU vigent.

L’experiència viscuda, sobretot en els nou mesos en solitaride govern d’ERC, no ens fa ésser gens optimistes pel quefa a consensuar l’emplaçament d’aquests reptes pendents.

Equipaments públics: deures pendents

Esquerra i la variant

Al llarg de tot el procés que ha envoltat el posiciona-ment dels diferents grups municipals envers la malanomenada “variant de la Bisbal”, des d’Esquerra hemintentat ser el màxim coherents possibles al llarg de totel camí i el seu recorregut. És cert, que probablementpel fet de tenir l’Alcaldia, se’ns ha atorgat més protago-nisme i rellevància de la que veritablement ens perto-cava, en la decisió que prengués l’Ajuntament sobre lesdiferents opcions plantejades. Però malgrat tot això,nosaltres teníem clar, que en cap cas defugiríem lesnostres responsabilitats i que ho faríem a través d’undebat intern, analitzant detingudament tota la informa-ció que hi havia al nostre abast.I així ho vàrem fer, i tal com havíem dit per activa i perpassiva, un cop estiguessin a informació pública lesdiferents opcions, nosaltres decidiríem el posiciona-ment definitiu. Tenint clar també, que en el moment delprimer pacte amb CiU l’acord de govern ja estipulavaliteralment “Variant Sud, a menys que es demostri quela Nord és millor per a la Bisbal”, i per tant tots aquellsque durant cert temps ens acusaven d’indefinició el quevolien era crear un ambient enrarit al voltantd’Esquerra.I va ser finalment l’Assemblea local d’Esquerra, queconvocada de forma extraordinària el 22 d’agost d’en-guany, va decidir de forma majoritària, amb un 62 %

dels vots posicionar-se per l’opció Sud, davant el 23 %dels vots que defensaven l’opció Nord i el 15 % delsvots que es varen abstenir. I per tant, després d’aques-ta votació les regidores i els regidors d’Esquerraassumíem el seu resultat, independentment de quinhagués estat el sentit del nostre vot particular. I això,pesi a qui pesi, és un exercici clar de democràcia inter-na fet amb tota llibertat, malgrat ser susceptible d’éssercriticat.I de crítiques és evident que n’hem rebut i en rebrem.Algunes de ben intencionades, prendre decisions com-porta el poder-te equivocar i ja coneixem tots la dita deque “qui no en remena no en trenca”, però també d’al-tres de desafortunades i tendencioses lligant la nostraposició al fet de “mantenir la cadira”. I aquestes acusa-cions són una falta de respecte a tots aquells militantsque, com hem dit abans, es varen expressar de formalliure i democràtica, sense pressions ni interessos, adiferència d’algunes persones que ara volen donarlliçons d’ètica i moralitat.En tot cas, tenim clar que el temps posarà les coses alseu lloc i que en aquests dos anys i mig que queda delegislatura , malgrat haver d’afrontar una cojunturaeconòmica del tot desfavorable, l’acció de govern seràel nostre principal aval.



Aquestes darreres setmanes s’han fet un seguit d’ac-tuacions per millorar la neteja d’algunes zones méscèntriques de la ciutat, que s’ampliaran i repetiran deforma periòdica.

Ara bé, de què servirà si no hi ha una consciènciageneral a l’hora de mantenir-ho, si es continuen llen-çant xiclets, cloves de pipes, escopinades i altres eflu-vis amb tota naturalitat a qualsevol lloc o si no es res-pecten els espais i els horaris destinats a llençar labrossa i demés deixalles?

És previst que aquest mes de novembre s’aprovin lesordenances de civisme que han de servir per regular, isi cal sancionar, aquelles accions incíviques que perdesgràcia es donen cada dia a la nostra ciutat.

Des del grup municipal de CiU s’ha posat de manifesten moltes ocasions l’estat lamentable de carrers, pla-ces i, sobretot, del Passeig degut a les defecacionsdels gossos. Hi ha persones que no tenen cap menad’escrúpols a l’hora de deixar, fins i tot a plena llum deldia, que les seves mascotes facin les necessitats a

qualsevol lloc sense fer el mínim gest de recollir-les.

Això sí, segur que mai davant de la porta de casaseva. És la viva imatge de la deixadesa, de l’incivisme, de l’egoisme i en definitiva de la mala educació.Portar una bosseta de casa no sembla una cosamassa complicada...

Altres fets que cal regular són la utilització que es fa deles voreres i places per part de ciclistes, monopatins ifins i tot motocicletes que no respecten les zones devianants posant en perill la seva integritat física.

Un altre aspecte són els actes vandàlics que es produ-eixen contra el mobiliari urbà, senyalitzacions i edificistant públics com privats, ja sigui en forma de destros-ses o pintades que al final acabem pagant entre tots.

És trist que només es funcioni a força de sancions,que hi hagi aquesta manca de responsabilitat ambl’entorn més immediat i amb les persones que ensenvolten. Pensem que és un motiu de reflexió per atots plegats.

El civisme: cosa de tots

Seguim treballant

El projecte d’autovia de l’anella de les Gavarres ens ha deportar necesàriament a una sèrie de reflexions. No enscreiem la forma com s’ha plantejat, sembla que hi ha mésinterés a fer l’autovia per l’autovia, que no pas a analitzarla mobilitat al nostre territori i es dóna prioritat absoluta altransport en vehicle privat. Des de ICVerds–EU, hemdefensat el desenvolupament de formes de mobilitat méssostenible, com el transport públic col·lectiu i el transportno mecanitzat. I ho continuarem fent! .En el període d’al·legacions vam presentar una moció alPle en què demanàvem que es replantegés el projecteper canviar-lo per una carretera d’un carril per a cada sen-tit. Al mateix temps, proposàvem potenciar el transportpúblic existent i iniciar el projecte de tren – tramvia del’Anella de les Gavarres. Aquesta moció no va ser accep-tada per l’equip de Govern. Mai hi havia hagut tanta infle-xibilitat. Potser no interessava que es debatés!.Les al·legacions plantejades per l’Equip de Govern irecolzades pels socialistes, s’adreçaven només a milloresestructurals i cap ni una a millores de tipus social. Lesmillores estructurals semblen una autèntica carta als reis.Destaquem el soterrament per la banda entre la carrete-ra de la ganga i Fonteta i tres enllaços a la ciutat.Aquestes demandes no seran segur cobertes pel DPTOPja que els crearia un precedent important.

L’opció sud és tan complicada que només se solucionariabuscant l’alternativa nord. El plantejament d’aquest pro-jecte és antiquat. Ja que no busca alternatives a la mobi-litat en vehicle privat i gira l’esquena a l’actual situació decrisi econòmica, ja que busca les solucions més compli-cades i per tant les més cares.El paper de l’Ajuntament ha estat nefast. Malgrat lanecessitat del PTOP a fer passar pel nostre municipi l’au-tovia, l’Ajuntament no s’ha fet valdre prou en les milloresde transport públic tant demanades per la població. Els nostres plantejaments no interessen a l’actual Equipde Govern. Si s’haguessin tingut en compte els termes dela nostra moció, hi hauria hagut un acostament entre lesdues plataformes, cosa que hauria contribuït a la millorade la convivència que ja està prou trasbalsada. Amb elque diem a la moció hi ha un rerefons de reconciliaciósocial, de desfer el nus en què ens trobem. Fins aquí unes quantes reflexions. Per no allargar-nos,hem de mirar cap al futur i seguir lluitant per tal les millo-res de mobilitat plantejades i per no fer abús del territori.En aquesta lluita aquest regidor té la sensació sovint quees troba sol, però les mobilitzacions d’aquests diesdemostren que no és així i us encoratjo a seguir lluitantper una millora en la nostra forma de moure’ns i per unamillora en la nostra qualitat de vida. Ànims i sort.


Edició: novembre 2008Edita: Ajuntament de la Bisbal d’EmpordàCoordinació: Àrea de Comunicació i Desenvolupament LocalTirada: 4.000 exemplarsFotografia de la portada: Nielwww.labisbal.catDipòsit legal: Gi209-2008

A la façana de la casa Vidal, la tribuna és un dels pocs elements d’estil modernista que es podenveure a la ciutat. Està inspirada en els finestrals gòtics medievals, quan el modernisme va cloureels diversos corrents estilístics del romanticisme dels quals formava part.

NOU CARTIPÀS MUNICIPAL

Sabies que...?

TELÈFONS D’INTERÈS

AJUNTAMENT 972 64 09 75

ÀREA DE CULTURA 972 64 25 93

SERVEI DE CATALÀ 972 64 34 90

BIBLIOTECA 972 64 21 79

ARXIU HISTÒRIC COMARCAL 972 64 18 01

ÀREA DE TURISME 972 64 51 66

PAVELLÓ D’ESPORTS 972 64 21 98

TERRACOTTA MUSEU 972 64 20 67

CASAL DE JOVES 972 64 67 37

RESIDÈNCIA GERIÀTRICA 972 64 01 10

CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA (CAP) 972 64 38 08

POLICIA LOCAL 972 64 02 92

MOSSOS D’ESQUADRA 972 54 18 85

SARFA 972 64 09 64

FORESTALS 972 64 02 58

TAXIS 902 41 41 49

Amb el suport de

Lluís Sais i Puigdemont: Hisenda, Planejament i Gestió Urbanística. [[email protected]]

Núria Anglada i Casamajor: Cultura. [[email protected]]

Xavier Dilmé i Vert: Promoció de la ciutat. Via pública. Seguretat ciutadana. [[email protected]]

Carme Vall i Clara: Administració i Règim intern. Gent Gran. Patrimoni. [[email protected]]

Àngel Planas i Sabater: Desenvolupament local. Medi Ambient. Habitatge. Sanitat.[[email protected]]

Josep Maria Gou i Saló: Esports. Joventut.[[email protected]]

Núria Felip i Jacas: Educació. Serveis Socials. Cooperació. [[email protected]]


Butlletí 00 · 2018. 5. 9. · 03 Informatiu municipal // Edició trimestral // Novembre 2008 LA...

Documents

Transcript of Butlletí 00 · 2018. 5. 9. · 03 Informatiu municipal // Edició trimestral // Novembre 2008 LA...