114

ELS USOSDE LES PLANTES

Les societats humanes sempre han gestionat la natura en laqual han basat i desenvolupat la seva existncia. Les diferentstnies humanes han modulat lentorn natural al mateix tempsque eren modulades per ell, i lexperincia daquesta inter-acci ha originat un cmul de sabers. De pares a fills i davisa nts (potser conv precisar que s majoritriament de maresa filles i dvies a ntes, sense voler dir que pares, fills i ntsno hi facin cap paper) tot aquest coneixement sha anat trans-metent fins a lactualitat. Com que lespcie humana shaservit de les plantes des de la ms remota antigor, hi ha haguttemps per a molts assaigs, errors i xits, i actualment lelencde plantes tils i les seves diverses aplicacions s ampli irelativament ben conegut. Cal reclamar clarament i sensdubte per al camp cultural en el sentit ampli que ha detenir tot aquest bagatge de saviesa sobre el medi natural, jaque no s pas per atzar que el mot cultura etimolgicamentsignifica conreu. Quan una persona de lmbit rural, doncs,transmet el que sap sobre les plantes cultivades, recollecta-des o, en definitiva, usades per a palliar el mal de cap, fer rata-fia, construir una escala o fer bonic a lhort, per exemple, estessent protagonista dun procs cultural, tant com el quitransmet una dita o una can tradicional o el qui participaen alguna altra manifestaci de lart popular, i preservar elpatrimoni natural i cultural ha dincloure la conservaci deles plantes i dall que les societats humanes en fan.

Alguns botnics clssics ja consideraven els aspectes del queara sanomena botnica econmica a lhora destablir lesgrans subdivisions de la cincia de les plantes. Aix, el gine-br Augustin Pyrame de Candolle va definir el 1813 la bot-nica aplicada com la que socupa de les relacions existentsentre els vegetals i lespcie humana. Alguns anys ms tard,el 1896, el nord-americ John W. Harshberger encuny el

T R A D I C I O N A R I

M. ngels Bonet, Josep Cuello i Joan Valls

Botnica popular

Els usos de les plantes Els noms i letnobotnica Rituals i celebracions Les plantes i el benestar de les persones La micologia

terme etnobotnica per anomenar la parcella del saber cien-tfic que socupa de descriure la posici cultural de les tribusque usen plantes, estudiar la distribuci de les plantes tilsduna tribu en el passat, determinar els camins seguits peraquestes plantes per rutes comercials i formular nous mitjans,models i materials aplicables a lactivitat productiva actual.La major part dels etnobotnics actuals amb els quals coin-cideix la lnia daquest escrit no restringeixen labast delterme a les societats tribals, i hi consideren compresos tots elsaspectes de ls popular de les plantes pels grups humans, toti que altres autors han opinat que aquesta disciplina shaviade limitar als usos populars de les plantes en les societats pri-mitives. s molt difcil de saber amb certesa, si no sactua desdun etnocentrisme absolut, qui o qu s primitiu, per unterme que va ser usat per a donar nom a la disciplina de ques parla, botnica aborigen, ja fa veure que aquells quetenien una visi restrictiva de letnobotnica en considera-ven objecte les societats no occidentals, per dir-ho breu-ment. Si fos aix, la botnica popular catalana no entraria enlmbit daquesta matria, per el sentir general actual hadonat per superada la discussi esmentada, i prcticamentning no dubta a afirmar que els sabers etnobotnics sn pre-sents a Catalunya.

Letnobotnica s una cincia interdisciplinria, situada,en mots dun dels seus pares fundadors, el francs JacquesBarrau, en la crulla de les cincies naturals i les cincieshumanes, i per aix la seva metodologia s una mica parti-cular dins de la botnica, per tal com utilitza moltes mane-res de fer daltres cincies, com ara lantropologia, letnolo-gia, letnografia o la lingstica. Actualment, els estudisetnobotnics tenen gran importncia arreu del mn, comho demostren els esforos que hi dediquen institucions comlOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS). Diversos autorsconsideren que els coneixements populars sobre les plantesi els animals sn un component ms de la diversitat biolgica,

Els humansshan servit

de les plantesdes de la

prehistria,primer recollintel que els oferia

la natura i,des del neoltic,

tamb practicant

lagricultura. A dalt, dibuix

de larbo,amb els seus

fruits comestibles.

A la dreta, unpags a lhort,

a Cambrilsde Mar.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 114

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 115

116

per a la qual sha proposat la denominaci detnobiodiver-sitat.

En pasos industrialitzats, com ara Catalunya, aquests saberssestan perdent a gran velocitat, per tal com shi est esdeve-nint (si no ha ocorregut ja del tot) un procs daculturaci. Calaclarir que aquest terme no susa aqu en el sentit que msdirectament se li podria atribuir de manca de cultura engeneral, sin com ho fan els antroplegs en el sentit de la-dopci, almenys parcial, de la cultura anomenada modernaen detriment de la tradicional, que sovint els mateixosafectats consideren inferior i de la qual a voltes savergonyei-xen. s a dir, que el poble renuncia en bona part a la sevasaviesa tradicional i adopta els coneixements que li arriben,per exemple, a travs dels mitjans de comunicaci, ja que encerta manera es fa evident que sn aquests els criteris cultu-rals i, potser, sobretot, econmics que triomfen. Aquest sun dels aspectes de lanomenada globalitzaci o mundialit-zaci, que ben segur que en t de bons, per que, sens dubte,tamb en t de ben negatius, com el que ara mateix es tracta.Si aix que sacaba desmentar s probablement cert per a

totes les facetes de la cultura tradicional i popular almenysen els pasos de lEuropa occidental, ho s especialment i demanera particularment preocupant en el camp dels sabersnaturalistes populars, els vinculats a ls i la gesti dels ssersvivents. Efectivament, a Catalunya i pasos geogrficamentpropers i econmicament similars, els darrers anys, la trans-missi secular de saviesa en aquest camp del saber sha vistfora alterada. Al llarg dinnombrables generacions, el saberpopular sobre les plantes i els seus usos sha anat transmetenti acumulant. En cada comunitat humana de les zones ruralsdel pas es podia i es pot trobar gent que en sap ms i dal-tra que en sap menys, per tothom t alguns coneixementsdel medi on viu i de les possibilitats dobtenir-ne beneficis.La cadena de transmissi no sha interromput del tot, pers que ltimament sha anat fent amb ms dificultats, perqumolta gent jove no vol quedar com un pags (en un sentitpejoratiu que el terme no hauria de tenir mai) i creu que elsaber tradicional s propi de persones no instrudes. Quan,durant el treball de camp, sovint se sent que els informantsno gosen parlar dall que saben perqu creuen que no t capimportncia, no es pot evitar un sentiment de tristesa. Quan,un cop convenuts que el seu tresor cultural s, si ms no, tangran com el de qualsevol persona tericament culta, sovintes lamenten que els seus fills no tinguin cap inters pels sa-bers tradicionals sobre la natura. Quan, malauradament prousovint, arriba la nova que alguna de les persones que han vol-gut compartir la seva saviesa sha mort, de seguida ve a lamemria la frase de lescriptor i poltic senegals LopoldSdar Senghor, que deia que cada cop que un vell africmor sen va amb ell tota una biblioteca, i es t la certesa queels vells catalans tamb ho sn, de biblioteques ambulants,i ben completes. Tot el que sha descrit, unit a la despobla-ci creixent de les zones rurals, significa que una cultura queshavia transms de generaci en generaci des de tempsimmemorial ara s en perill imminent de desaparici. I notan sols en minven els usos, sin tamb els modes daprofi-tament i molts oficis vinculats amb les plantes. s per aixque conv obtenir les dades abans que sigui massa tard idivulgar-les per tal de reintroduir en les generacions joves lasaviesa popular de les velles. [ JOAN VALLSVV ]

LETNOBOTNICA I LA BOTNICA POPULAR

La botnica popular catalana, s a dir, el cmul de coneixe-ments que formen avui en dia el corpus del tresor de saviesadel poble sobre les plantes i el seu maneig i utilitzaci, provde molt antic. Es pot afirmar sense exagerar que all queavui se sap de laprofitament popular dels vegetals s pouata ledat mitjana de segur que arrelat en un passat molt mslluny, transms fidelment de generaci en generaci mal-grat els problemes dels darrers temps que han estat esmentatsi adaptat amb el grau dinnovaci convenient a lpoca, al

Letnobotnicacontribueix a

la salvaguarda dels coneixe-ments sobreles plantesacumulats al llarg de

generacions.A la fotografia,

la Roseta deCan Manel,a Espinavell

(Moll),transmet

el seu saber.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 116

117

coneixement general i a les necessitats actuals. El 1617 es vapublicar a Barcelona una obra dun frare originari de Banyo-les i prior dun convent de Perpiny, que serveix perfectamentdenlla entre molts sabers antics i els actuals sobre les plan-tes. Es tracta del Llibre dels secrets de agricultura, casa rstica y pas-toril, reeditat a cura de Llus Argem el 1988, que va ser moltllfams a lpoca, com ho demostra el fet que la primera edicien catal va ser seguida per una vintena en castell entre el1637 i el 1781. Quan fra Miquel Agust i per posar noms unexemple, prou significatiu afirma en el seu tractat que lo per-fum de la sement del Agno Cast a les parts vergonyosas de ladona, li seca lo insaciable ardor de las cosas de Venus, estdescrivint les propietats anafrodisaques de laloc (Vitex agnus-castus, de nom cientfic, per cert, allusiu al tema), que ja haviassreportat Arnau de Vilanova al segle XIII i que encara avui tro-bem a la memria dels informants a lAlt Empord.

Lestudi modern de letnobotnica com la botnica ensentit ampli a les terres catalanes, ibriques i, ms general-ment, mediterrnies occidentals t el precedent del Dr. PiusFont i Quer, el qual recoll un cmul de sabers popularssobre les plantes en el seu fams llibre titulat Plantas medici-nales, ms conegut pel subttolss El Dioscrides renovado, publi-cat el 1961, del qual ja shan fet una quinzena dedicions;aquest llibre, amb dades sobre laprofitament de les plantesmedicinals en sentit molt ampli a totes les cultures ibriques,cont un gran nombre de noms i usos populars catalans. Elmateix autor havia publicat el 1958 un altre llibre de ttol equ-voc: tot i dir-se Botnica pintoresca, no alludeix pas a sabersms o menys curiosos del poble que s el que ara inte-ressa, sin que s un text de botnica sistemtica, noms quepretn pintar vivament i animadament les qestions quetracta. A Catalunya i en temps recents, el Laboratori de Bot-nica de la facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelonainici, fa una vintena danys, una lnia de recerca en etnobot-nica que ha comenat ja a donar els seus fruits en forma detesis doctorals i tesines de llicenciatura o treballs de msterdedicats al tema, aix com de publicacions en revistes localsi internacionals i en llibres. Es pot trobar un compendi delstreballs fets i les zones considerades en un article de JoanValls i collaboradors publicat el 2007 al butllet electrnicRIDEC (Recerca i difusi de letnologia catalana). Pel que fa aaales dades sobre usos populars de les plantes a Catalunya for-nides per professionals de camps altres que la botnica, calesmentar en lloc preferent les aportacions de Joan Amades,el Costumari catal: el curs de lany del qual, publicat original-ment entre el 1950 i el 1956, recull moltes utilitzacions, fona-mentalment dels mbits ms relacionats amb la festa, amb elmn simblic i limaginari popular i les formes de vida tra-dicional, sense gaire mfasi en els usos directes de les plan-tes medicinals, aromtiques, alimentries, fustaneres, tintries,ornamentals i de moltes altres menes. Antoni Griera dnafora dades sobre noms i usos de plantes al Tresor de la llengua,de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, publicat enaa

primera edici entre el 1935 i el 1947 i en segona entre el 1966i el 1970, i a lAtlas lingstic de Catalunya, del qual van anar sor-aatint lliuraments entre els anys 1923 i 1964. En diverses de lesseves obres, Valeri Serra i Bold tamb aporta fora informa-ci sobre gesti tradicional de les plantes, sobretot en lm-bit agrcola. Com ho fan Aureli Capmany i Farrs i RamonViolant i Simorra, sobretot en temes festius i ldics. Lobramagna de la llengua catalana que s el Diccionari catal-valen-ci-balear dAntoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll,publicat en primera edici entre el 1930 i el 1962 i actualit-zat als anys 1960 i 1970, cont moltes dades dinters etno-botnic. Dels camps de la lingstica, letnologia i el folklore,lautor que ms es va centrar en els aspectes botnics i,sigui dit de passada, tamb zoolgics i meteorolgics, i pertant el que ms sacost a les etnocincies naturals fou CelsGomis i Mestre. Pel que fa a les plantes, public el 1891 una

En el Llibre dels secrets de agricultura, casa rstica y pastoril, publicat el 1617, fra Miquel Agust va recollir bona part dels sabers antics i contemporanis

a la seva poca sobre les plantes, els animals i les feines del camp. A la imatge, una pgina del primer dels tres llibres que formen lobra.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 117

118

Botnica popular, revisada i reeditada pel seu nt Cels Gomisrri Serdaons el 1983, aix com una Meteorologia i agriculturapopulars, que sort el 1884 i que tamb fou reeditada pel seussnt el 1998. En aquests llibres es recull una gran quantitat dedites, aforismes, llegendes i tradicions sobre les plantes. Altresautors han fet aportacions ms puntuals i tot plegat fa que esdisposi duna informaci remarcable del saber sobre les plan-tes i el seu maneig a Catalunya, i s particularment interes-sant el fet que es disposa tant de dades que es poden anome-nar antigues com daltres dobtingudes molt recentment, laqual cosa fa possible establir comparances.

La relaci de les persones amb les plantes a Catalunya ssimilar a la que hi ha prcticament a tots els pasos de lEu-ropa occidental i, particularment, als del sud daquesta regi.Hi ha, sens dubte, una gran quantitat de coneixements popu-lars sobre la biodiversitat vegetal. Pel que fa als usos realsactuals de les plantes, molts encara es mantenen, per tamb

molts ja no sn vigents i constitueixen noms un record, avegades ja massa feble. Tot amb tot, i per molt que shaginperdut usos, la necessitat de relacionar-se amb les plantes iels seus productes continua viva de tal manera que, com esveur ms endavant, des del naixement fins a la mort i enmolts moments al llarg dels cicles diari i anual les personessn acompanyades per les plantes en les ms diverses moda-litats.

Fa una centria i gaireb es podria dir que encara fa gai-reb mig segle la poblaci de Catalunya era predominant-ment rural, i aix implicava uns capteniments determinats i una dependncia associada a un elevat i acurat grau deconeixement del medi natural. Avui en dia el pas s fona-mentalment urb i aix, forosament, ha allunyat bona partde la poblaci del coneixement precs de lambient biolgiccircumdant al qual sha fet allusi. No vol pas dir que tothomarribi a lextrem dels infants duna escola de lrea metropo-litana de Barcelona, un gran percentatge dels quals, quansels va demanar fa ms de 15 anys de dibuixar un pollas-tre, el van mostrar plomat i rostit, per s cert que molta gentno sap distingir un pollancre duna alzina, per exemple, detal manera que encara menys poden teixir una cultura popu-lar al seu entorn. Sigui com sigui, cal insistir que fins i tot enaquestes circumstncies les plantes acompanyen els humans,sen t necessitat. La gent que encara viu en rees rurals apags sol mantenir el vincle ancestral amb la natura. Lagent que habita ciutats enyora, en mots de Nicolau MariaRubi i Tudur recollits en un article el 1978, el parads pri-mordial, els paisatges poblats de plantes i animals. s per aixque aquestes persones fan dues coses. En molts casos, van ala natura els caps de setmana i les vacances, la qual cosa hapropiciat, entre altres coses, la proliferaci de segones residn-cies i de lanomenat turisme rural. A ms daix, gairebtotes procuren traslladar la natura a la ciutat, ja sigui plantantarbres i altres vegetals en carrers, places, parcs i jardins, o btenint-ne a casa, ja sigui al balc, a la terrassa o a linterior delhabitatge. Sigui com sigui, es tracta del que Jean Dorst vaanomenar en un llibre del 1986 signar un pacte amb la natu-ra, s a dir, dominar-la, per respectar-la i per a respectar-la cal conixer-la i saber-la gestionar en benefici de tots ide tot.

Aix, gent de ciutat i de poble acaben coincidint a volernecessitar, en graus diferents conixer i fer servir les plan-tes que tenen al voltant i a labast. Volen usar algunes plan-tes remeieres, daltres que els poden proporcionar aliments,unes que els facilitin la vida a la llar, la fabricaci destris ode mobles o fins i tot dhabitatges. Encara daltres que deco-rin i alegrin la vista, i tantes ms. Les generacions pretritesper absoluta necessitat i les actuals per inters, a vegadesbarrejat tamb amb menester, han anat aprenent a conixerall que es pot usar en benefici propi del medi on es viu. Noes tracta noms dusos tangibles, com els que shan esmen-tat, tamb shi poden posar els que tenen a veure amb les-

La cistelleria,una de les

artesanies msantigues i

encara vigent,es basa en

lencreuamentde fibresvegetals.

La fotografias feta a lacistelleria

Maduell deReus,

el 1998.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 118

119

perit: simblics, identitaris, de limaginari popular, mgics,religiosos. I shi pot afegir encara el valor global del medi natu-ral com a tal. La natura, en efecte, t un valor teraputic perals ciutadans, que s fins i tot caracteritzat des del punt de vistapsicofsic: rep el nom defecte Ulrich i consisteix en una dis-minuci de lestrs i la inducci dun estat de relaxaci lcidaque es manifesta clarament per la major amplitud de lesones alfa de lelectroencefalograma per la contemplaci dela vegetaci i de laigua. Aix explica el gust pel verd urb,a part de linters de la gent de ciutat de traslladar-se, dim-mergir-se peridicament en la natura que es podria anome-nar de deb.

Es poden trobar a la taula 1 algunes dades numriquesque permeten obtenir una idea sobre alguns dels principalsusos de les plantes en les regions de Catalunya on shan fetprospeccions poc o molt intensives. Encara que algunes deles xifres que shi donen sn provisionals i totes sn aproxi-mades, permeten denunciar algunes realitats i dalbirar algu-nes tendncies que han estat apuntades ms amunt. No escauara de comentar-les de manera molt detallada, per podenservir per a tractar a grans trets dos blocs daspectes. Dunabanda, els que es poden considerar clarament positius. Totesles dades sobre nombre de plantes i de noms sn prou ele-vades. Aix implica un grau de coneixement molt gran delmedi natural per les persones que hi viuen. Lndex detno-botanicitat (percentatge despcies de la flora dun territoriamb usos populars) indica que proporcions situades entre lacinquena part i el ter de les plantes de cada territori tenenusos populars coneguts. A ms, els estudis han revelat plan-tes tils que abans no havien estat reportades, usos de plan-tes conegudes que no havien estat recollits i noms no docu-mentats abans. Tot aix mostra la riquesa del tresor de culturabotnica popular de Catalunya. Daltra banda, per, a ladarrera columna de la taula aflora el cant fosc, preocupant.Llevat dalgunes excepcions, en la major part dels territorisnoms susen realment avui en dia la meitat i en algunscasos ni la tercera part de les plantes els usos de les qualsels informants recorden. Aix es deu al procs de prdua dela cultura ancestral evocat abans, que ha canviat les formesde vida tradicionals a Catalunya i que posa en perill la trans-missi secular dels coneixements populars. Obres com lapresent, que descriuen la situaci i, sobretot, exemplifiquenels usos, serviran per a deixar constncia de la saviesa delpoble respecte de les plantes i, doncs, per a mantenir el tre-sor al qual sha fet referncia i del qual a partir dara sanirandesgranant diversos exemples. [ JOAN VALLSVV ]

ELS NOMS DE LES PLANTES

Una de les primeres coses que els grups humans fan sidentificar, classificar i anomenar els objectes que els rode-gen, i els vegetals no en sn pas una excepci. s per aixque els noms populars de les plantes s una de les prime-

res informacions que es generen en la interacci entre lespersones i el mn vegetal, i tamb una de les darreres quees perden quan sesdev un procs daculturaci; en efecte,sobliden molt abans els coneixements sobre s, recollec-ci i gesti de les plantes que els noms que es fan servir pera denominar-les.

La fitonmia en llengua catalana ha estat objecte daten-ci per part de botnics i tamb de lingistes. Cal tornar aesmentar la gens menyspreable aportaci de Pius Font iQuer en la seva coneguda obra de divul-gaci sobre plantes medicinals, escrita encastell, per que cont, a ms, molts nomsbascos, galaicoportuguesos i catalans. Detotes maneres, el treball ms remarcable enaquest camp ha estat dut a terme per Fran-cesc Masclans i Girvs, el qual va reuniren les seves obres sobre bolets i plantes lams important de les quals s Els noms deles plantes als Pasos Catalans, del 1981 unassgran quantitat de noms catalans, a msdhaver-se ocupat en un article dunaspecte concret de la fitonmia popular,els noms dadvocaci mariana, tema queenllaa les creences i els sabers botnics

TAULA 1

DADES SOBRE USOS DE PLANTES MEDICINALS(INCLOENT-HI AROMTIQUES) I ALIMENTRIES EN DIVERSES REGIONS DE CATALUNYA

I PM PA PND UND N NND IE IUC

Alta vall del Ter 60 220 100 4 117 454 66 16,1 68,6

Alt Empord 195 300 100 7 100 530 32 28,5 70

Capcir 28 81 - - - - - 17,1 32,1

Cerdanya 155 234 68 23 599 480 164 15 30,4

Conflent 60 157 - - - - - 11,3 22,9

Guilleries 28 158 46 5 105 335 80 20 87

Montseny 180 351 280 17 501 1 027 446 23,2 43,4

Pallars 264 410 214 52 867 1 004 683 29,1 49,2

Segarra 29 92 22 0 12 201 19 - 52,6

Vall del Tenes 28 150 25 0 42 255 35 - 70,8

I: nombre dinformants. PM: nombre de plantes medicinals conegudes popularment.PA: nombre de plantes alimentries conegudes popularment.PND: nombre de plantes no documentades prviament com a medicinals. UND: nombre dusos medicinals no documentats prviament.N: nombre de noms populars coneguts. NND: nombre de noms no documentats prviament. IE: ndex detnobotanicitat o percentatge de plantes de la flora dun territori amb usos populars. IUC: ndex ds respecte de les citacions o percentatge de plantes mencionades pels informantsque sn realment usades.

FONT: La recerca en etnobotnica a Catalunya: objectius, mtodes, zones estudiades i alguns resultats i comentaris generals, Recerca i Difusi de lEtnologia Catalana (RIDEC),http://cultura.gencat.net/cpcpta/ridec/, 26 de mar de 2007, pg. 1-10.

F. Masclans,botnic i mestre,

realitzuna gran tasca

divulgativa dels noms

catalans deplantes i bolets.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 119

120

populars. Des del camp de la lingstica, i particularmentde la dialectologia, sn destacables les aportacions delsatles lingstics. Es tracta dobres realitzades a reds delescola geolingstica, fundada a Frana per Jules Gillironal final del segle XIX i que tingu molts seguidors als pa-sos del sud dEuropa durant elsegle XX. A travs denquestesetnolingstiques sestablien elsnoms dels objectes de la vidaquotidiana de les persones delcamp en cada rea de cada llen-gua, i es reflectien sobre mapesde distribuci. Diversos daquestsatles sanomenen lingstics ietnogrfics i recullen, a ms delsnoms, dades dinters etnogrfic,entre daltres, moltes de relaciona-des amb plantes. Els atles msimportants corresponents a la llen-gua catalana sn lAtlas lingstic de Catalunya, dAntoni Griera, jaesmentat, i lAtles lingstic deldomini catal, complementats perlAtlas lingstic dAndorra, del1960, tamb de mossn Griera, ilAtlas linguistique des PyrnesOrientales, del 1966, dEnric Gui-sster. LAtles lingstic del dominicatal s una obra iniciada perAntoni M. Badia i Margarit i queactualment coordinen Joan Venyi Clar i Ldia Pons i Griera. Apartir del treball de camp realit-zat fonamentalment als anys sei-xanta del segle XX, actualment sen van publicant els diver-sos volums temtics. El qestionari daquesta obra, publicatper Antoni M. Badia i collaboradors el 1993, comprn 200conceptes relatius als vegetals i per a gaireb tots ells es

poden trobar encara actualment noms popu-lars a les contrades catalanes estudiades.Daquest Atles, se nha derivat la publicacissde reculls detnotexts que contenen nom-broses informacions puntuals sobre usos deplantes, i un dels seus coordinadors, JoanVeny, sha ocupat fora dels noms de plan-tes i tamb danimals, en particular pei-xos en diversos escrits que van ser recollitsel 2001 en un llibre titulat Llengua i entornnatural.ll

En les diferents recerques etnobotniquesrealitzades a Catalunya shan recollit semprenombres fora alts de noms populars de plan-tes, la qual cosa s un testimoni duna cultura

popular encara viva en els territoris considerats: segons dadesprocedents dAntoni Agelet, M. ngels Bonet, Teresa Gar-natje, Joan Muntan, Montse Parada, Dolors Raja, MontseRigat, Anna Selga i Joan Valls, es coneixen 480 noms pera 290 txons de plantes a la Cerdanya, 252 per a 209 a la vall

del Tenes, 201 per a 142 a la Se-garra, 335 per a 226 a les Guille-ries, 1.004 per a 529 al Pallars,1.027 per a 584 al Montseny, 436per a 303 a lAlt Empord, 422per a 360 al Conflent i al Capciri 342 per a 256 a la vall de Cam-prodon. Aquests sn noms algunsexemples trets de recerques rela-tivament recents; si es vol teniruna idea ms precisa de la riquesade la llengua catalana en el vessantdels noms populars de les planteses pot fer amb la informaci dela base de dades sobre noms cata-lans de plantes que sest establintdes de fa anys en el marc dunacollaboraci entre el Laborato-ri de Botnica de la facultat deFarmcia de la Universitat de Bar-celona i el Centre de Terminolo-gia Termcat. En aquesta base dedades hi ha, fins al moment pre-sent, uns 20.000 noms (variantsincloses) referents a uns 4.500txons, provinents dun centenardobres i no citats al recull jaesmentat de Francesc Masclansper al txon al qual sapliquen, la

qual cosa representa una quantitat de fitnims aproximada-ment doble de la continguda al llibre a qu es fa referncia.Fins i tot partint duna informaci tan mplia, a cada treballetnobotnic que es va fent en alguna part del domini lings-tic es troben encara noms no documentats, tot i la gran quan-titat de fitnims que contenen el llibre i la base de dadescomplementria mencionats.

Com s natural, entre aquests noms existeixen nombrososcasos de fenmens de sinonmia i polismia. Molt sovint, unmateix txon t diversos noms populars i un mateix nompopular designa diversos txons. Noms al Pallars, el motrnica designa vuit espcies de cinc gneres diferents, i en elmateix territori la milfulles (Achillea millefolium) arriba a tenirmmuna trentena de denominacions, segons recull Antoni Age-let a la seva tesi doctoral, del 1999. En diverses zones geogr-fiques, els arbres del gnere Tilia illustren alhora els doscasos. Lespcie ms coneguda i usada s Tilia platyphyllos,ssque rep, en diferents territoris estudiats, els noms de tell, teller,tellera, tilloler i tiller (i tilla, tillol i flor de tell la part usada

P. Font i Quer, que a la fotografia del 1948 es trobaherboritzant prop de Cubelles, ha estat un dels botnics

catalans amb ms reconeixement internacional. El seu tractat Plantas medicinales recull msde 10 000 noms populars en diverses llenges,

entre les quals hi ha el catal.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 120

121

de la planta, que s la inflorescncia amb la brctea que lasuporta); aquests noms, per, tamb sn aplicats a laltraespcie que se sol fer servir, T. cordata, i almenys alguns finsi tot a altres espcies del gnere ms rarament utilitzades.

Els ssers humans han anat denominant les plantes mit-janant mecanismes molt nombrosos i diversos (similituds,evocacions, prstecs...), per fora similars en les diferentsllenges. Tal com assenyala Francesc Masclans en el seu lli-bre, la tradici ha fet arribar al moment actual a travs delsnoms de les plantes els resultats dun intent de lespciehumana de donar respostes adequades a circumstncieslocals i temporals molt diverses a nombrosos interrogantsplantejats pels elements del regne vegetal. Es troba a la taula2 una tipologia de la nomenclatura vernacla de les plantesamb algun exemple en cada cas, tret dels treballs etnobot-nics esmentats fa poc. Es tracta dun conjunt de categoriesamb el benents que en ocasions els noms de les plantespoden pertnyer a ms duna categoria que representenmtodes de formaci de noms de plantes, que reflecteixenla manera popular dentendre i classificar el mn de lesplantes.

Un tipus particularment productiu i illustratiu de noms deplantes s el que relaciona la denominaci amb alguna pro-pietat apreciada per les persones en la planta. Pot ser simple-ment una allusi a caracterstiques evidents del vegetal, comla forma (campanetes, Campanula sp. i altres plantes), el color(cama-roja, Cichorium intybus), el manteniment de les florsssseques en bones condicions (sempreviva, Helichrysum stoe-chas), el lloc on viu (herba de Sant Segimon, s Saxifraga vayre-dana), la capacitat de resistir i rebrotar la planta un cop talladaa(mort-i-viu, Sedum sp.) o fins i tot lpoca de floraci i recollec-ci (flor de Sant Joan, Hypericum perforatum i altres espcies)o un s molt clar (herba conillera Dorycnium pentaphyllum,mmque es dna o donava per a menjar als conills). En algunscasos, la relaci entre el nom i la planta t a veure amb alguntret que nindica la utilitzaci duna manera indirecta: a tra-vs de la similitud amb parts del cos hum o amb malaltiessarriba al seu guariment. Aix, es considera que lherba fet-gera (Anemone hepatica), anomenada aix perqu les sevesaafulles trilobulades recorden el fetge hum, va b per a malu-res heptiques. Anlogament passa amb lherba ronyonera(Silene ciliata, entre altres plantes), lherba melsera (Phyllitisscolopendrium), lherba de la pedreta (mm Lithospermum officinale),eelherba felera (Aristolochia pistolochia, Rubia peregrina i altresespcies) i tantes altres. En aquests casos, el nom ultrapassauna simple estructura de la planta i fins i tot la simple deno-minaci de la planta i indica, en certa manera, la seva uti-litat. Les plantes, en definitiva, duen un senyal, un signe deles seves propietats, dall que poden solucionar. Aqu rau unade les proves de larrelament lluny de la tradici en el conei-xement de les plantes, ja que aquesta manera danomenar-les no s ms que un reflex, mantingut en el present, de lan-tiqussima teoria del signe o de la signatura. [ JOAN VALLSVV ]

TAULA 2

CLASSIFICACI DELS TIPUS DE NOMS CATALANS DE LES PLANTES

1. Noms relacionats amb les plantes1.1. FormaFF

1.1.1. Port (desmai)1.1.2. Dimensions (castanyola gegant)1.1.3. Arrel (herba felera, per la forma i el color

de larrel)1.1.4. Tronc/tija (passacamins)1.1.5. Fulla (estepa de fulla llarga)1.1.6. Inflorescncia (caps dase)1.1.7. Flor (sabatetes de la Mare de Du)1.1.8. Fruit (angelets)1.1.9. Llavor (herba de la pedreta)1.1.10. Tallus (herba torta)TT

1.2. Color (pi roig)1.3. Gust (vinagrella)1.4. Olor (botja pudenta)1.5. So (pleps)1.6. Tacte (apegalosa)1.7. Fisiologia (xuclamel)1.8. Mode de vida (roser de tot lany)1.9. Caracterstiques qumiques (suc, ltex...) (lleteresa)1.10. Fenologia (setembres)1.11. Corologia o origen geogrfic (menta americana)1.12. Ecologia (herba de paret)1.13. Usos

1.13.1. Medicinals (herba febrera)1.13.2. Alimentaris (carabassa porquenya)1.13.3. Artesanals (bruc descombres)1.13.4. Altres (herba talpera)

1.14. Propietats nocives i/o txiques (mataporc)1.15. Creences

1.15.1. Religi (passionria)1.15.2. Personatges sagrats (claus de Crist)1.15.3. Mgia (all de bruixa)1.15.4. Tab (herba del mal estrany)

1.16. Smbols (medalles del Papa)1.17. Tradicions (roser de Sant Pon)1.18. Allusi o comparaci amb altres plantes (llorer bord)

2. Noms relacionats amb fenmens naturals (trmol)3. Noms relacionats amb minerals (carabassa del ferro)4. Noms relacionats amb animals (boques de conill)5. Noms relacionats amb persones (salsa de pastor)6. Noms relacionats amb parts del cos hum (dits)7. Noms relacionats amb objectes (barretets)8. Noms relacionats amb llocs (herba de Montserrat)9. Noms originats per deformaci o modificaci daltres

denominacions (esperdanyac) 10. Noms onomatopeics (quiquiriquic)11. Noms sense significat conegut (bfies)12. Noms traduts i/o adaptats del nom cientfic

12.1. Darrel popular (blincaperblinca)12.2. De creaci culta (rnica)

13. Noms adaptats daltres llenges (raigrs)

FONT: Categories basades en diversos autors amb aportacions i exemples de lautor, J. Valls. Es poden trobar les referncies als treballs propis i als daltres autors a VALLSVV , J.,AGELET, A., BONET, M.., GARNATJE, T., MUNTAN, J., PARADAPP , M., RAJARR , D., RIGAT, M. i SELGAE ,A.: Algunes qestions entorn de la fitonmia i els aspectes lingstics de letnobotnica, Estudisude llengua i Literatura CatalanesCC , 51, pg. 273-293 (2005) (Miscellnia Joan Veny, 5. Publicacions sssde lAbadia de Montserrat, Barcelona).

de bruixaAll dA

rretetsBar

egalosaApe

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 121

122

DEL BRESSOL AL TAT: LES PLANTES EN EL CICLE

DE LA VIDA

Lsser hum veu la seva existncia acompanyada permanent-ment per les plantes. De fet, aix ja era cert per als homnidsno humans, i fins i tot ho s per a altres primats i, si es volanar ms lluny, per a un gran nombre danimals. No s pasexagerat afirmar que els vegetals acompanyen lexistncia deles persones dia rere dia, i que ho fan des del moment mateixdel naixement fins desprs de la mort. Es pot simbolitzarper no es tracta dun mer smbol aquest passeig per la vidahumana en el bressol i el tat com a lmits inferior i superior:quan naixem, de seguida sens posa en un bressol de fusta (perms que sigui cert que ara ja nhi ha molts de metllics i defets amb plstic) i la mare s obsequiada amb flors, i quanmorim sens homenatja tamb amb flors i sens sebolleix oincinera dins dun tat de fusta. Larbre de la vida, doncs,dna la fusta que acull lsser hum des del principi i lacom-boia fins al final. Entremig daix transcorre una vida en laqual cada dia ss confrontat amb ls del tot conscient o notant de mants productes relacionats amb el mn vegetal. Sies reflexiona sobre el curs dun dia qualsevol, des que una per-sona es lleva fins que sen va a dormir, la quantitat de plan-tes amb qu t contacte s immensa: les que es fan servir pera cuinar i menjar, per a contrarestar algun mal, per a escriure

o llegir (paper, components de la tinta), per a la higiene(xamps, pomades, colnies), les que, plantades en jardins oen testos o b posades en gerros, ofereixen bellesa, les queens permeten seure i treballar (taules, cadires), les que estal-vien de patir fred quan en fa (llenya, carb), les que facilitenel desplaament sobre les rodes dun autombil (pneumtics)...A part del cicle diari, se nacompleix un destacional o anual,que s igualment marcat per la presncia constant de lesplantes. I no conv limitar-se als usos tangibles: levocaci,la representaci, el record, el simbolisme, tan importants enqualsevol cultura, beuen molt i molt en fonts vegetals. Nomscal pensar en quantes institucions no tenen algun elementbotnic en el seu escut o la seva bandera, quants arbres notenen noms propis, quants cognoms no deriven de noms deplantes, quantes canons, llegendes o quants aforismes i con-tes no es basen en fets de la natura.

Sense poder entrar en tots i cadascun dels moments del diai de lany en qu les plantes sens fan presents, sen podenrepassar alguns dels ms rellevants. A part del que es pot tro-bar en aquest captol, cal fer referncia a altres volums da-questa mateixa enciclopdia de cultura popular (especial-ment les escrites per Josefina Roma, Lloren Ferrer i SlviaVentosa dedicades, respectivament, a les festes de larbre, eltreball al camp i els oficis) que mostren diversos aspectesprou importants de les relacions festives o laborals, vitals entot cas entre persones i plantes a les quals ja no cal ferallusi aqu de forma gaire detallada. [ JOAN VALLSVV ]

Les plantes, els ritualsi les celebracions

El cicle vital i el cicle anyal, doncs, sn presidits per les plan-tes, o, si no es vol dir tant, acompanyats per les plantes, perocupant-hi sovint els vegetals un lloc realment molt preemi-nent. A part dels molts usos que es podria anomenar rutina-ris de les plantes dalguns dels quals no ens adonem o finsi tot no se ns conscient: qui satura a pensar de quina fustas feta el banc on sha assegut o qui sap que gaireb la mei-tat dels medicaments de farmcia que es pren contenen algunproducte vegetal o que quan beu aigua tnica ingereix uncompost de lescora de quina (Cinchona sp.), per exemple,en molts casos es tracta de festejar un esdeveniment, de cele-brar una data, de marcar especialment algun afer, i aix tantsi es tracta de lmbit privat com del pblic, del civil com delreligis. Difcilment es podria concebre una festa major senseflors, un Nadal solstici dhivern sense arbre, ti, boix gr-vol, galzerans, vesc, suro i molsa, una Setmana Santa sensepalmes, palmons i rams diversos, un Sant Joan solstici des-tiu sense fogueres en les quals es cremen vegetals i coquesen les quals tot, si de cas a part dun xic de llard i algun ou,prov de plantes. No es pot pensar en uns jocs florals o altrespremis literaris o artstics sense englantines, ginestes i tan-tes altres plantes per als guardonats, ni en uns jocs olmpicso altres competicions esportives sense alguna cosa que

Les plantes, en ocasions de manera

evident, persovint tamb

de formaimperceptible,sn presentsal llarg de lanostra vida

quotidiana. Lesornamentalssn sobretotapreciades

en els moments que tenen

una especialsignificaci.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 122

123

reemplaci o acompanyi el clssic llorer per als vencedors;quan lolimpada va tenir lloc a Barcelona, el 1992, tots elsrams per als guanyadors duien una planta obtinguda com aornamental a partir duna planta autctona (Limonium vulgaresubsp. serotinum), corrent en alguns dels aiguamolls de Cata-mlunya i, a ms, popularment usada com a decorativa per laflor seca, la qual cosa mostra un cop ms la proximitat de lespersones i les plantes i com ls tradicional en pot induir unque es podria qualificar dindustrial. Tampoc no s possibleimaginar una jornada de loli sense oli s a dir, sense un pro-ducte provinent duna planta, un concurs dallioli senseaquesta salsa tan catalana com vegetal, una fira de la ratafiasense aquest licor dels denominats dherbes, una festa delarbre sense arbres, una demostraci de carboneig sensecarb i les plantes que lhan de produir, una fira de SantPon sense herbes remeieres i arrops. Pot semblar intil-ment tautolgic tot all enumerat en la darrera frase, per laidea s que, a ms de les celebracions tradicionals ente-nent aqu el mot en el sentit dhaver-se fet des de sempre, perrecent que sigui aquest sempre, sen van inventant constant-ment de noves i en quasi tots els casos amb el verd com a refe-rent principalssim. Lespcie humana t, doncs, una certanecessitat constant de recordar-se de les plantes, destablir-hi i mantenir-hi contacte duna manera o duna altra.

s ben sabut que moltes festes que han arribat a lpocaactual com a cristianes coincideixen amb o shan bastit al

damunt de festivitats o rituals pagans ms antics, molts delsquals estan vinculats amb el cicle de la natura al camp, la fer-tilitat i la recollecci. A ms daix, moltes creences sobreles plantes tenen a veure tamb amb lagricultura o la vidarural en general. s el cas de les plantes anomenades mar-xvols o manxiules (Helleborus foetidus,ss H. viridis), que snstingudes per predictores de collites: com ms granes tenenms bona ser lanyada. Aquesta idea s avui en dia encaravigent en diversos territoris de Catalunya com el Ripolls, elPallars, el Montseny i les Guilleries. A la Cerdanya, comexplica Joan Muntan en el seu Tresor de letnobotnica cere-tana del 2002, la darrera nit de lany preveuen el rgim depluges de lany que ha dentrar mitjanant el calendari de laceba (Allium cepa(( ): deixen a la intemprie dotze capes del bulbaade la ceba amb sal i segons si lendem shi recull ms omenys aigua, en caur molta o poca en el mes corresponent.Cels Gomis, en el seu llibre sobre meteorologia i agriculturapopulars, reporta viva al final del segle XIX la mateixa tra-dici al Baix Ebre, i recorda laforisme catal que hi s rela-cionat: ceba de cap dany s bon averany. La mateixamanera de fer aquesta previsi meteorolgica es troba tambal Ripolls, per en la viglia de Sant Joan.

Sens dubte, quatre de les dates ms assenyalades i vincu-lades a plantes al llarg de lany sn Nadal, Rams i Pasqua, Cor-pus i Sant Joan i Sant Pere, amb les connotacions religiosesdiversos moments de la vida de Jess o levocaci i ladvo-

Moltescelebracionstradicionalstenen com

a protagonistaalguna planta

o els seusderivats.

En algunespoblacionscatalanes,

com Arbcies,les catifes

de flors ornenels carrers

per Corpus.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 123

124

caci dalguns sants i civils solsticis, fertilitat de la terra,collita, nits mgiques que totes tenen. El verd nadalencara sota regulaci per la protecci dalgunes espcies deplantes s una mostra de tradici secular (el ti, la molsa iel suro al pessebre) agermanada amb costums importats msrecentment (larbre, el vesc). El diumenge de Rams es va abeneir palmes i palmons, per tamb aquelles plantes el llo-rer al capdavant que faran ms bons i ms digeribles els esto-fats. Entre Pasqua i Corpus hi ha linici de maig, amb les fes-tes de larbre de maig i la Santa Creu. Ms tard, enramadesi catifes guarneixen portes, finestres, balcons i carrers denombroses viles. B que el costum hagi decaigut i sigui moltmenys generalitzat que el nadalenc i el de la Setmana Santa,en rees del Montseny i les Guilleries, del Bages i del Garrafes mant ferm. Tamb aqu la innovaci es nota: les plantesutilitzades per a fer les catifes varien, i els motius represen-tats ultrapassen els religiosos.

Per Tots Sants toca menjar castanyes i panellets els quals,no es pot oblidar, sn tamb elements dorigen vegetal i len-dem, dia dels Difunts, dur flors al cementiri, per Sant Jordical oferir o rebre roses, per sens dubte el sant que senduula palma expressi que, notem-ho de passada, alludeix a unvegetal pel que fa a les plantes s Sant Joan, tant que fins itot es permet de deixar una mica de glria per a Sant Pere,que el succeeix al cap del pocs dies. Noms cal pensar en les

plantes que duen el nom dherba o flor de Sant Joan o, sim-plement, santjoan o santjoans. La nit de Sant Joan (la de la vig-lia) s una de les ms mgiques de lany. A part de rituals defoc i daigua, que no han de ser tractats aqu tot i que el foces basa en la fusta que crema, s a dir, en plantes, s ben coma tot el territori de Catalunya de creure que les plantes remeie-res i aromtiques collides per Sant Joan fan ms o ms bonefecte. Josep Romeu explica, en un article sobre la viglia deSant Joan a lalt Ripolls i la vall de Ribes de Freser publicatel 1950 i que recull dades dels dos anys anteriors, que els ramsde moixera (Sorbus aucuparia) recollits aquella nit curen totsaaels mals i que les roses silvestres (Rosa sp.) i el sac o bonar-bre (Sambucus nigra) tamb es cullen preferentment aleshores.aaAvui en dia al mateix territori persisteix encara aquesta cre-ena i el consell (si no ja la recollecci efectiva) de proveir-se de plantes tils en la nit ms curta de lany. Ls medicinalde plantes potenciat pel solstici destiu arriba a fer pensar, enzones del Baix Llobregat, segons reporta ngel M. Hernn-dez Cardona el 1996, que collir amb la boca pometes sant-joanes (els fruits de latzeroler, Crataegus azarolus) al so de lesssdotze campanades del dia del sant que els dna nom arribaa ser bo fins i tot contra el cncer. En un altre mbit, JosepRomeu recull el convenciment popular que, al territori delRipolls abans esmentat, les falgueres sn tingudes per plan-tes de la bona sort. El ms atractiu s, per, que aquests vege-tals que, sigui dit de passada, sn plantes vasculars sense florsfloreixen i granen exactament a mitjanit de la revetlla deSant Joan i que, si se sap seguir b un ritual amb un tovallo una tovallola, es pot arribar a casa amb tantes monedes dorcom granes hagi fet la planta. Les flors de Sant Pere (Anemonepulsatilla i Trollius europaeus, entre daltres) succeeixen, al capssde poc, les de Sant Joan. [ JOAN VALLSVV ]

Les plantes i lamor Tot all que envolta lamor dins delcicle de la vida humana (coneixena, festeig, casament, entredaltres) s rodejat de plantes. Duna banda, el fet de regalarflors s un indicatiu damor, desig o proposta de relaci enalguns casos i lacompliment dun ritual entre enamoratsen daltres (com les roses de Sant Jordi, que fins i tot ultra-passen lmbit de la parella). A ms, no hi ha prcticamentcap celebraci duni sentimental (casament civil o reli-gis o simplement inici de convivncia sense papers) que novagi associada al ram de nvia. Si sentra dins del simbolismede lanomenat llenguatge de les flors que va tenir un granpredicament fins i tot ms enll dels mbits tradicional ipopular, tamb es troben diverses flors vinculades a lamor(roses, clavells, tulipes i daltres).

Un altre aspecte de la vinculaci de les plantes amb lamori aquest s que molt arrelat en la saviesa popular s el deles plantes afrodisaques, que desperten o incrementen eldesig ertic. Els filtres o elixirs damor sn coneguts des desempre i, tan freqents en limaginari popular de ledat mit-jana, han arribat a lactualitat. Plantes tan diverses com la

Alguns elementsvegetals, com

larbre de maigo les palmes i palmons

de SetmanaSanta, tenen

un grancontingut

simblic. A lafotografia, elSant Sepulcre

ornat ambflors i un

palm, smbolde linframn,

durant la process delDivendres Sant

de Reus, el 1999.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 124

125

menta (Mentha sp.), el fonoll (Foeniculum vulgare) i el julivertee(Petroselinum crispum) sn tingudes per estimulants de lape-mmtit sexual. s curis de remarcar que en molts casos sn usa-des actualment en animals domstics (o almenys els infor-mants aix ho expliquen). Tamb es dna el cas invers, eldalgunes plantes, com laloc, al qual sha fet allusi abans,o lalfbrega (Ocimum basilicum), que sn tingudes per inhi-mbidores o mitigadores del desig sexual. [ JOAN VALLSVV ]

Les plantes i la mort Aquest dos temes tenen tamb moltarelaci, com ho mostra la sntesi que en fu el 1885 CelestBarallat i Falguera en els seus Principios de botnica funeraria.Si la mena de flors usades per a festejar el naixement s re-lativament irrellevant, les plantes que acompanyen les per-sones en el darrer viatge sn fora ms especfiques. En lacultura catalana, europea occidental, els crisantems (Chry-santhemum sp.) sn la flor per excellncia de la botnicafunerria (mentre que en daltres, com la mexicana, aquestpaper el fan els clavells de moro, Tagetes sp.). Modernament,per, una gran varietat despcies moltes delles extiquessha anat introduint en els rams o les corones de morts i finsi tot les roses tan prpies de lamor tamb han trobat unlloc rellevant en la botnica funerria. I cal no limitar-se aveure la part externa de les corones; no gens vists, per benfonamental, ns el crcol de fusta de castanyer (Castaneasativa) que les suporta i que constitueix un dels darrers gransausos (juntament amb les caixes per a guardar arengades sala-des o per a posar-hi maduixots i altres fruites) daquest arbreque temps enrere encara mantenia viu un ofici amb finalitatsprou diverses, el de roder. El xiprer (Cupressus sempervirens),sssmbol mediterrani dacollida, s justament larbre que acom-panya els morts en els cementiris. I mentre aquests xiprersels fan ombra, els cossos dels difunts fan malves, segonslarrelada expressi popular, que prov de lobservaci perpart de la gent que les malves (Malva sylvestris i espcies pro-peres) sn vegetals ruderals i nitrfils que, sens dubte, podencrixer molt b en llocs enriquits amb els nutrients dels cad-vers. Finalment, encara caldria parlar duna altra mena deplantes en els espais de reps etern: les que molt abundant-ment i sens dubte prenent com a referent les plantes realssn presents com a ornament en reixes, lpides, pedres ialtres elements de la construcci funerria.

Alguns usos de plantes amb relaci al ritu funerari hancaigut en total desuetud. Ns un exemple el fet de tenir ifins i tot cremar algunes plantes (entre les quals es pot des-tacar la ruda Ruta chalepensis, tant al Pallars com al Ripolls)ssen les habitacions on hi havia durant la vetlla o hi haviahagut algun cadver per a desinfectar-les i, sobretot quanfeia calor, fer-ne marxar la mala olor. La generalitzaci delstanatoris fa que avui en dia sigui absolutament excepcionalla vetlla dun difunt en una casa particular, amb la qual cosaaquesta funci de les plantes ha deixat de tenir sentit. [ JOANVALLSVV ]

La majoria de cementiris catalans, com aquest de Figueres,sn presidits pel xiprer, que representa larbre de la vida, larbre

immortal, smbol de la vida eterna. s tamb el smbol mediterrani dacollida i benvinguda.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 125

126

Les plantes i el benestar de les persones

Algunes de les relacions entre persones i plantes esmentadesfins ara ja tenen a veure amb el benestar hum, per proba-blement les que hi sn ms relacionades sn les que toquendues coses bsiques i entrelligades com sn la salut i lali-mentaci. A part daix, ls de les plantes per a fer bonic oper a jugar i distreures la qual cosa, finalment, tamb es rela-ciona amb la salut, que no ha de ser noms entesa com aabsncia de malaltia fsica entra tamb de ple en aquestconcepte de contribuci al benestar. s lgic, doncs, queaquestes menes dutilitzacions del mn vegetal hagin estat par-ticularment productives, com es podr veure tot seguit. [JOANVALLSVV ]

Plantes medicinals i aromtiques Ms enll del que estroba escrit als tractats de fitoterpia i a les farmacopees, lessocietats tradicionals han estat dipositries dun valus patri-moni de coneixements sobre les plantes medicinals i els seususos. Aquest saber popular, estretament vinculat a les formesde vida rurals, ha estat transms per via oral de pares a fillsal llarg de generacions, i sofreix actualment una greu erosique en fa urgent linventari per tal que les generacions futu-res en puguin disposar. Des de fa alguns anys, la revaloritza-ci dels productes naturals i les medicines anomenades alter-natives situen la fitoterpia, s a dir, la terpia a travs de lesplantes, en un lloc preeminent. Els remeis utilitzats pels avistornen a estar avui dactualitat.

Linventari dels coneixements populars sobre les plantesmedicinals comen fa anys, amb treballs com els Apunts dela flora medicinal de Catalunya, de Josep Calic (1921), o la in-formaci recollida en algunes topografies mdiques fetes permetges rurals, per una obra de sntesi i de referncia sobreels sabers heretats dels avantpassats en aquest camp s el lli-bre Plantas medicinales, del botnic Pius Font i Quer, ja esmen-tat, on es recull la tradici clssica de lobra de Dioscridesadaptada a la regi mediterrnia occidental i samplia ambnombroses dades fruit del treball de camp de lautor. El lli-bre cont informaci sobre 678 espcies de plantes medici-nals, els seus noms, les seves propietats i la manera de pre-parar els remeis. Posteriorment han aparegut treballsespecialitzats detnobotnica amb dades referents a diversosterritoris dels Pasos Catalans que contribueixen a conixeramb ms detall el llegat de la nostra cultura tradicional pelque fa al mn de les plantes.

De diversos estudis es desprn que les espcies medici-nals i aromtiques ms utilitzades popularment han estat i con-tinuen essent plantes que creixen a prop de les cases, a lesvores dels camins i als marges dels camps, dels horts i delsrecs. Daltra banda, un percentatge significatiu de les plan-tes usades amb finalitat medicinal correspon a espcies cul-tivades (ja sigui amb aquesta finalitat o amb fins alimentaris,ornamentals, fustaners, artesanals, etc., per que tamb sn

utilitzades per a remei). Cal remarcar que algunes de lesespcies medicinals silvestres acostumen alhora a ser cultiva-des als horts i jardins. s el cas de la camamilla (Matricariarecutita), lespgol (a Lavandula angustifolia), el malv (aa Althaeaofficinalis), el poliol (ss Mentha pulegium i altres espcies de lamateixa famlia), la ruda (Ruta graveolens i R. chalepensis) ossla tilla (Tilia platyphyllos), entre daltres. ss

A la taula 3 figuren algunes de les plantes ms usades tra-dicionalment a Catalunya amb finalitat medicinal. Hi cons-ten els noms populars amb qu majoritriament sn desig-nades, els noms cientfics i els seus usos medicinals mshabituals. La llista podria ser molt ms exhaustiva, per la vin-tena despcies que shi apleguen sn una bona mostra de lesplantes que histricament han tingut un paper important enla salut i el benestar de les persones (i tamb dels animalsdomstics), especialment quan laccs a la medicina i a lafarmcia oficials era un privilegi de molt poques persones.

La tisana s la forma ms habitual dadministrar les plan-tes medicinals. Les tisanes sn preparats obtinguts per infu-si o per decocci de les parts medicinals de la planta en aigua,i solen prendres edulcorades amb sucre o b amb mel. Endeterminats casos, el procs dextracci dels principis medi-

El sac s unade les espciesvegetals amb

ms bona consideraci

dins la medicinapopular cata-lana, i tamb en lmbit delalimentaci.Sovint presentvora les cases

de pags, com la de

la fotografia a reu (Alins

de Vallferrera),s denominatbonarbre enalguns indrets.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 126

127

cinals es fa per maceraci, s a dir, posant en contacte la partmedicinal de la planta amb un lquid (que pot ser aigua o buna mescla daigua i alcohol) a temperatura ambient. Lamaceraci s til en la preparaci daiges de plantes moltamargants (com per exemple la darrel de genciana); tambs el mtode emprat per a elaborar ratafies i altres licors a par-tir de fruits i plantes aromtiques.

Unes altres formes casolanes de preparaci dels remeisvegetals, actualment menys utilitzades, sn els olis (com lolide cop, dacci antiequimtica, antiinflamatria i vulnerria,que es prepara per maceraci de flors dherba de Sant JoanHypericum perforatum en oli doliva), les tintures (per exem-mmple, la tintura drnica Arnica montana, usada contra les con-aatusions), els ungents i els cataplasmes o els emplastres. Tra-dicionalment eren molt coneguts i usats els cataplasmespreparats amb farina de llinosa, dacci emollient, calmant iantiflogstica. En diverses zones de muntanya, com el Pallars,la Cerdanya, el Ripolls i el Montseny s conegut i molt empratel xarop de pinyes davet (Abies alba) o de pi (a Pinus sp.), que espren per al tractament de la tos i els refredats. Aquest xarop,de propietats balsmiques i expectorants, es prepara posant amacerar amb sucre les pinyes tendres de lavet o del pi.

El sac (Sambucus nigra) i la farigola (aa Thymus vulgaris) snsssegurament les dues espcies ms remarcables pel seu smedicinal a Catalunya. Laigua de farigola, grcies al seucarcter antisptic, s molt til per a netejar ferides i com aantisptic bucal. A ms, la farigola s, a la cuina, un condi-ment de primer ordre, i serveix tamb per a elaborar la tra-dicional sopa de farigola, de reconegut valor digestiu. Elsac, per la seva banda, destaca tant per la diversitat dusosque sen fa com pel fet que se naprofiten prcticament totesles parts (les flors, els fruits, les fulles, lescora). En efecte, elsac gaudeix dun reconegut prestigi com a planta medicinal.Aix ho denota la denominaci bonarbre que rep en algunsindrets de Catalunya i, arreu del pas, la seva presncia a lavora de les cases de pags ha estat i continua essent unaconstant. Entre el gran nombre daplicacions medicinals quet destaquen ls anticatarral, lantisptic i antiinflamatoriintestinal i lantisptic ocular. Un dels remeis ms interessantsque en deriva s la preparaci de lanomenada essncia o es-perit de flor de sac, obtinguda per mitj dun procs dedestillaci casolana de la inflorescncia tendra. Com a resul-tat daquest procs sobt un lquid transparent que es prena petites dosis com a digestiu, com a antisptic intestinal iper a fer baixar la febre. Tamb pot prendres dilut en aiguafresca com a beguda refrescant per a ajudar a combatre lescalorades de lestiu.

Molt sovint les plantes medicinals no es prenen de formaindividual, sin en barreja, de manera que les propietats dela tisana resultant probablement sn degudes a la sinergia delscomponents de les diferents plantes que la integren. En lamedicina tradicional, el nombre de plantes que intervenenen les mescles acostuma a ser imparell: tres, cinc, set, nou.Actualment hi ha qui ho continua fent aix, per s un cos-tum que es va perdent. Tradicionalment, per, als nombressenars sels han atribut connotacions positives i fins i totmgiques, i aix era un element important a tenir en compteper aconseguir lefectivitat dels remeis, com ho eren les ora-cions o les invocacions a sants i la prctica de certs rituals ama-rats de creences de vegades ancestrals. El mateix passavaamb el nombre de dies que calia repetir el remei, que mol-tes vegades era de nou (la famosa novena). Aix, per exem-ple, als canvis destaci (sobretot a la primavera i a la tardor)es feia una novena daigua dherbes bones per a les sangs,ja que es creia que els canvis de la naturalesa en aquestapoca (brotada dels arbres a la primavera, caiguda de lesfulles a la tardor) comporten canvis fisiolgics en les perso-nes, com a conseqncia dels quals es poden presentar cer-tes molsties o descompensacions que una tisana de les plantesadequades pot ajudar a mitigar.

Un captol especial dins de la medicina popular lligada ales plantes s constitut per les trementinaires i all quecomercialitzaven. Productes com ara la trementina i la pe-ga negra obtingudes de la resina dels pins, Pinus sp., lolidavet (Abies alba) o loli de ginebre (a Juniperus communis (( i

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 127

128

TAULA 3

PLANTES REPRESENTATIVES DE LA MEDICINA POPULAR A CATALUNYA

NOM POPULAR NOM CIENTFIC S MEDICINAL

Sabuc, sabuquer, sac, saquer, Sambucus nigra anticatarral, antisptic intestinal, antispticbonarbre ocular, digestiu, dirtic, febrfug

Farigola, tim Thymus vulgaris antisptic, digestiu

Ruda Ruta chalepensis,ss R. Graveolens abortiu, antihelmntic, antisptic ocular,sedant

Herba fetgera Anemone hepatica antiinflamatori heptic

Tell, tiller Tilia platyphyllos sedant, anticatarral

rnica Arnica montana antiflogstic, antiinflamatori

Mariallusa Lippia triphylla antiemtic, digestiu, sedant

Blet de paret, herba roquera, Parietaria officinalis subsp. judaica antiinflamatori, depuratiu, dirticmorella roquera

Olivera Olea europaea antihipertensiu (fulla), antitxic, emollient,vulnerari (oli)

Poliol Mentha pulegium antisptic intestinal, digestiu

Genciana Gentiana lutea antihelmntic, aperitiu

Flor de cop, herba de Sant Joan, Hypericum perforatum antiinflamatori, emollient, vulnerariherba foradada, peric

Camamilla Matricaria recutita antisptic ocular, digestiu

Malva Malva sylvestris anticatarral, emollient, laxant

Roman Rosmarinus officinalis antiinflamatori, analgsic, contra la ictercia

Slvia Salvia officinalis antisptic bucal, blanquejant dental, depuratiu sanguini

Ortiga Urtica dioica depuratiu sanguini, estimulant circulatori, hipotensor

Cua de cavall, herba estanyera, Equisetum arvense antihipertensiu, dirtic, remineralitzant, nuadella, sangnua i altres espcies del gnere vulnerari

Fonoll Foeniculum vulgare carminatiu, digestiu, dirtic

All Allium sativum antihelmntic, antiotlgic, antireumtic, aperitiu

Donzell, encens Artemisia absinthium antihelmntic, aperitiu

Agrimnia, herba de les set sagnies, Agrimonia eupatoria antihipertensiu, anticatarral, depuratiuserverola sanguini

Ar blanc Crataegus monogyna regulador de la pressi sangunia, tniccardac

Espgol Lavandula angustifolia antilgic i antiinflamatori ossi i muscular,anticatarral, antisptic

Ginebre, ginebr Juniperus communis, J. oxycedrus acaricida, antiberrugs, antihelmntic

Ruda Herba fetgera Tiller rnica Genciana Flor de Sant Joan

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 128

129

J. oxycedrus), tan importants en lmbit de lassmedicina i la veterinria populars, eren habi-tualment adquirits a les trementinaires, vene-dores ambulants que procedien de la vall dela Vansa i Tuixn, a la comarca de lAlt Urgell.En un context deconomia de subsistncia, imolt probablement relacionades amb loficide pegaire i amb les rutes de la transhumn-cia, les trementinaires feien llargussims tra-jectes a peu, carregades amb sarrons plens deplantes medicinals, de llaunes dolis, de tre-mentina, dungents i de remeis diversos.Passaven per les cases a vendre els seusproductes i arribaven a gaireb totes lescomarques de Catalunya.

La pega negra sha usat com a efica reso-lutiu per a curar furncols i tamb se napli-caven emplastres contra el dolor, com a antiin-flamatori i per a immobilitzar ossos fracturats.Daltra banda, la resina procedent del sag-nat del pi roig era el producte comercialitzatper les trementinaires amb el nom de tre-mentina. Tot i que el procs originari delaboraci de la tre-mentina parteix de lextracci de la resina, habitualment se-laborava barrejant la resina, prviament liquada, amb aiguarrs,tal com ho detallen Ernest Costa i Antoni Agelet en les sevesobres del 1987 i el 1999, respectivament. Tant la trementinacom loli davet o trementina davet, que sobt per puncide les butllofes que apareixen al tronc daquest arbre a la pri-mavera saplicaven exteriorment, en forma de pegats, ambfinalitat antilgica, antisptica i resolutiva. Un altre dels pro-ductes adquirits a les trementinaires era loli de ginebre,substncia obtinguda per destillaci seca de la fusta dels gine-bres, i utilitzat amb finalitat medicinal. En veterinria sadmi-nistrava al bestiar, juntament amb la sal, com a desinfectanti per a prevenir i combatre els cucs intestinals i altres parsits.

Entre les plantes que comercialitzaven les trementinairesshi compten lorella ds (Ramonda myconi, usada com a cal-iimant de la tos) i la genciana (Gentiana lutea, larrel de la quales donava als nens, prvia maceraci en aigua, per a fer-losagafar gana). Tamb duien altres herbes, com ara te de roca( Jasonia saxatilis(( ), valeriana (ss Valeriana officinalis), ortiga (ss Urticadioica), herba fetgera (a Anemone hepatica), espgol (aa Lavandulaangustifolia), corona de rei (aa Saxifraga longifolia), camamillaaa(Matricaria recutita), tim (a Thymus vulgaris), sajolida (ss Saturejamontana), milfulles (a Achillea millefolium), peu de Crist (mm Alche-milla alpina), sac (aa Sambucus nigra), visquerc o vesc (aa Viscumalbum), ruda (m Ruta graveolens), bardana (ss Arctium sp.), pinyesdavet (Abies alba), tilla (a Tilia platyphyllos), flors dar blancss(Crataegus monogyna) i de pi (aa Pinus sp.), i bolets assecats, ams de productes com el tabac (Nicotiana tabacum), al qualmsovint calia accedir per la via del contraban. [M. NGELSBONET]

Plantes txiques Amb relaci a lacci medicinal i ali-mentria de les plantes, cal parlar dels coneixements popu-lars sobre el perill dalgunes espcies vegetals. Quan es con-sidera aquest aspecte es constata una elevada coincidnciaentre els coneixements populars i els cientfics quan existei-xen i tamb una ms gran conservaci de la informacipel que fa a la perillositat de les plantes que en el cas de lesaccions medicinals, que han sofert una forta erosi culturalen les darreres dcades. Segurament cal atribuir aquest fet alperill que la prdua dels coneixements sobre la toxicitat delsvegetals pot comportar. Tant en el cas de les plantes usadesen medicina popular com en les que sutilitzen en alimenta-ci (humana i animal), lobservaci i lexperincia de moltsanys han perms de conixer els efectes perniciosos de laingesti de certs vegetals. De vegades, com en el cas de lapatata i alguns farratges consumits pel bestiar, pot succeir quela planta resulti txica noms en determinades condicions.s conegut el perill dingerir patates verdes, grillades o en malestat, pel seu contingut en solanina, una substncia txica dela patatera (Solanum tuberosum), per prcticament absent delmtubrcul quan es consumeix en bones condicions.

En un estudi realitzat per Antoni Agelet i collaboradors el1997 als Pirineus, on la flora vascular supera les 3.500 esp-cies, es constat que unes 800 tenen (o han tingut,en un passat no gaire lluny) aplicaci medi-cinal. Parallelament, no menys de 150es coneixen i sutilitzen o b sevitenen medicina i veterinria populars acausa de la seva toxicitat. A ms, enmolts casos es mantenen creences alseu voltant.

Les trementi-naires, com laMaria Salvadde Cal Romde Frnols deCad, que a laimatge s a lafira de Sant

Pon deBarcelonael 1939, portaven

els seus olisi la pega negraen llaunes, que

tenien unaforma quesadaptava

a la cintura.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 129

130

Es poden considerar els segents grups de plantes nociveso txiques segons el seu grau i el tipus de toxicitat: 1) verino-ses, 2) abortives i oxitciques, 3) psicoactives, 4) purgants forts,5) vermfugues, 6) repellents dinsectes, 7) allerggenes, 8) ambalgun altre tipus dacci (per exemple, hipotensora en excs).

Hi ha un primer grup de plantes a les quals es reconeix capa-citat de produir intoxicacions greus i fins i tot la mort, i per aixs del tot desaconsellable el seu s sense control mdic. Entreles plantes ms txiques de la flora catalana cal esmentarlacnit (Aconitum napellus), lespcie ms txica dEuropa,sspresent als Pirineus, i el teix (Taxus baccata), un arbre propi deala muntanya mitjana i alta i que tampoc no s rar de veure plan-tat als jardins com a ornamental. Una altra de les ms perillo-ses s la cicuta (Conium maculatum), un ver mortal a petitesmdosis, amb la qual, no obstant, shavien preparat remeis da-plicaci externa. La cicuta s un bon exemple de la importn-cia de conixer b les plantes: la seva confusi amb una esp-cie propera, el julivert, pot tenir conseqncies fatals. Shandonat tamb casos dintoxicaci molt greu per confusi de lagenciana (Gentiana lutea) que ja ha estat esmentada abans comaa medicinal amb el baladre (Veratrum album), una espciemmolt txica que comparteix hbitat (prats de lalta muntanya)amb la primera. Cal esmentar tamb el cas de lvol (Sambu-cus ebulus), susceptible de ser confs amb el sac, malgrat lessdiferncies evidents entre ambdues espcies.

Hi ha un altre grup de plantes que han de ser usades ambprudncia, a causa de la seva perillositat, com passa amb les quetenen acci abortiva (com les abans citades corona de rei o ruda)o purgant forta (per exemple, el senet Cassia sp. o la carbas-sina Bryonia cretica subsp. dioica). Malgrat aix, nhi ha mol-aates que tenen una gran tradici com a plantes remeieres. De laruda ja sha apuntat en lapartat anterior que es tracta duna deles espcies medicinals ms populars. Cal remarcar, daquestaespcie de flaire forta i desagradable, el seu carcter de plantaprotectora, mgica i associada a les bruixes, sens dubte a causadalgunes de les propietats que se li atribueixen.

Dins el grup de plantes psicoactives, s a dir, amb acci sobreel sistema nervis central, cal esmentar lherba talpera (Daturastramonium)m , efica en el tractament de lasma, per que potcausar allucinacions i altres trastorns greus a causa dels alca-loides que cont. De la mateixa famlia, i amb propietats simi-lars, hi ha el jusquiam negre (Hyoscyamus niger) i la belladonarr(Atropa belladonna), dues plantes relacionades tamb amb elaamn de la bruixeria. Aquestes plantes enllacen amb unesaltres que es troben al lmit entre els conceptes de planta tili droga dabs. Entre elles, les dues de consum ms ests a Cata-lunya sn el tabac (Nicotiana tabacum), planta originria del con-mtinent americ, i el cnem (Cannabis sativa), de procednciaaoriental, concretament de les estepes dsia.

El costum de fumar tabac es generalitz a Europa desprsde la colonitzaci dAmrica, i aquest fenomen ha estat en gene-ral ben acceptat per la societat, en part segurament pels enor-mes beneficis que genera el seu comer. Els darrers anys,per, i com a conseqncia destudis cientfics i mdics que re-lacionen directament el consum de tabac amb determinadesmalalties (sobretot amb el cncer de pulm), el seu prestigisocial ha minvat i shan dictat normes destinades a sensibilit-zar la poblaci per tal de disminuir-ne el consum. La principalsubstncia activa present a les fulles del tabac s la nicotina,responsable de lacci euforitzant i reductora de la fatiga, pertamb de la dependncia que genera el consum de tabac.

Pel que fa al cnem (anomenat tamb haixix, marihuana ikif), la seva introducci a Catalunya s molt ms recent (segleXIX) i el seu consum menys acceptat socialment i limitat acollectius concrets, tot i que els darrers anys sha generalitzati ha augmentat sobretot entre la poblaci ms jove. El cnemndic s la varietat de la planta que cont ms substnciespsicoactives, la principal de les quals s el tetrahidrocannabi-nol (THC), que es concentra sobretot en la resina secretadaper les inflorescncies femenines de la planta. Els efectes dela droga depenen de la dosi, de la via dadministraci, de lescaracterstiques de lindividu i del seu entorn. Produeix sen-saci deufria i de benestar, hipersensibilitat sensorial, dismi-nuci de la capacitat de coordinaci i, a dosis elevades, alluci-nacions; gradualment produeix abatiment i sedaci. Entreels molts efectes secundaris que t hi ha el de ser teratogen iinhibir el desenvolupament fetal. Darrerament se nha propug-nat ls medicinal, com a analgsic en tractaments dalguns cn-

Lacnit,conegut tambper tora blavao matallops, s lespcie ms txicadEuropa.

Antigamentsusava per a enverinar

fletxes, i a ledat

mitjana, enexecucions. Viu

entre 1 500 i 2 500 mdaltitud,

en pastureshumides,

riberesi fondalades.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 130

131

Malgrat queen general es

coneix lortigaper la cossor

i la inflamacide la pell queprodueixenels seus pls,

aquesta plantat moltes utilitats:

medicinals,gastronmi-ques i com

a fibra txtil,entre daltres.

Creix en runes, solars,vora corrals,camins, etc.

A Catalunya,sen troben

diversesespcies,

com lortigagran

(U. dioica) dela imatge.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 131

132

cers. Varietats diferents de la planta,amb baix contingut en substncies acti-ves, shavien cultivat extensament enalgunes zones de Catalunya, per exem-ple a la plana del Valls, durant el segleXIX, per a lobtenci de fibres txtils.

Entre les espcies txiques, encaraque ho siguin en menor grau, cal con-siderar les que poden provocar reac-cions allrgiques, ja sigui a causa delpollen que produeixen, com s el casde lherba roquera (Parietaria officina-lis subsp. judaica), el pltan (aa Platanusorientalis var. acerifolia) i diverses gram-aanies, o b per simple contacte o percontacte i posterior acci de la llumsolar. Entre les plantes que provoquenerupcions cutnies es troben lortiga(Urtica dioica), lheura (a Hedera helix), laxfiguera (Ficus carica) i moltes altres.a

Finalment, de vegades succeeix queels efectes nocius o txics de les plantessn causats per una incorrecta dosifi-caci o administraci de lespcie vege-tal en qesti. No es fa referncia aaquelles plantes per a les quals el margeteraputic s tan estret que noms podenser administrades en forma de preparatsfarmacutics, com s el cas de la dida-lera o digital (Digitalis purpurea), sin aaaplantes ds medicinal corrent. Calassenyalar, com a exemple, lacci debi-litant a la qual la gent sol referir-sedient que prendre la planta dissipa ohipotensora que produeix el consumperllongat de tisanes de roman (Rosma-rinus officinalis) o de tilla (ss Tilia platyphy-llos). [M. s NGELS BONET]

Plantes alimentries La primera i ms peremptria neces-sitat de lsser hum s alimentar-se. s per aix que des deles poques ms reculades les societats humanes han fet sde la natura amb aquesta finalitat. Els caadors recollectorsidentificaren les primeres espcies vegetals comestibles itamb animals, s clar, per aquest tema s fora dels prop-sits daquest captol; els agricultors i ramaders, dels rudi-mentaris primers als tecnificats actuals, han anat conservanti millorant algunes de les plantes que formen part de lalimen-taci primitiva dels humans i nhan anat introduint de noves.Els vegetals avui emprats en lalimentaci no sn pas nomsel producte de la tria racional amb vista a cobrir les necessi-tats alimentries; les modes tamb hi han fet molt i fins i toten ocasions les maltempsades climtiques o daltra mena

com guerres i situacions similars hihan tingut papers importants. Encaraque menys dun centenar de plantesconreades representen un percentatgempliament majoritari de lalimenta-ci mundial i la catalana no ns pasuna excepci, no solament aques-tes plantes han resistit el garbell deltemps i els canvis dpoca, de clima ode gust, i avui en dia sen continuenconsumint de silvestres arreu. Els boletsque sn objecte dun apartat especficen aquest mateix volum sn una mos-tra clara daix pel que fa a organismesclssicament considerats dins del mnvegetal.

Els millennis dexperimentaci es-mentats al pargraf anterior han origi-nat, duna banda, un esplet de plantesque sn a disposici de prcticamenttota la poblaci de Catalunya i quecoincideixen fora amb les principals deles societats anomenades occidentalsen mercats, restaurants i altres establi-ments.

Daltra banda, aquesta experinciaacumulada ha generat tamb un saberpopular ms local sobre plantes no tandifoses, per amb una significaci relle-vant en lalimentaci i en lestil de vidade parts de la poblaci del pas. Aquestasegona mena de vegetals, ms rars, mar-ginals, o ms oblidats que els de la pri-mera categoria, mantenen una im-portncia cultural notable. Aix, perdonar un exemple duna planta moltdifosa, no cal dir que arreu del terri-tori es mengen patates (Solanum tubero-

sum), per als llocs on en diuen trumfes valoren no tan sols,mcom arreu, les varietats locals del tan difs tubercle, sintamb el nom mateix. I per a donar-ne un duna planta dsmolt ms restringit, no es pot pas dir ara, almenys de maneratan rotunda com antany, que un afer s tan segur com el fajol(Fagopyrum esculentum), com es diu a Olot quan es vol dir quemmho s molt, de segur. Aix, aquesta planta que no s de lafamlia dels cereals (pocies), per que en t les propietats bsi-ques, no ha deixat mai de ser conreada a la Garrotxa i en con-trades venes, on no ha perdut cert predicament. Darrera-ment, ha estat objecte de recuperaci per dues vies: dunabanda, per la reivindicaci popular vinculada a limpuls delsproductes catalans, del territori, i de laltra i ms enll du-nes comarques determinades, per ls que en fan personesque no poden digerir el gluten, absent daquest pseudoce-

s una plantade consumhabitual en zones

de muntanya.A la Cerdanya,

al Ripolls i,especialment, ala Catalunyadel Nord, deles tiges joves,

en fanamanides.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 132

133

real. Darrerament, tamb es fan es-foros per a recuperar i conservar varie-tats tradicionals de les plantes cultiva-des ms habituals, productes de seleccifeta durant centries i vertaders reser-voris de cultura popular, que abanseren molt nombroses i presents en elconsum i que han anat esdevenint cadacop ms escadusseres per la pressi deles varietats industrials internacionals.

Alguns usos populars de plantes ali-mentries deixant a banda els granscultius sn molt estesos, com s el casdels esprrecs o esprgols silvestres(Asparagus acutifolius i A. officinalis), delsssquals conv assenyalar que en algunescontrades no es cullen pas, sin quees cacen (com es cacen els bolets o ipotser aix ja sorprn un xic menystractant-se dun animal els cargols).Algunes altres plantes, per, sn colli-des i consumides en rees restringides.En sn exemples les xicoies (Taraxacumdissectum) espcie dalta muntanyampropera als pixallits (Taraxacum offici-nale), que en llocs dels Pirineus comela Cerdanya o el Ripolls sn consumi-des en amanida i han aconseguit depas-sar lmbit casol per a convertir-se enun plat de temporada en cases de men-jars; i no es tracta dun plat qualsevol,sin dun daquests que reivindiquenall local, els productes de la terra. Iencara s possible trobar plantes ambun component identitari molt ms fort.El coscoll (Molopospermum peloponne-siacum) s tamb una planta de con-msum habitual en zones dalta muntanyapirinenca i prcticament desconeguda a la terra plana. Lestiges joves es mengen amanides a la Cerdanya i al Ripolls,per on sn ms apreciades s a les comarques de la Cata-lunya del Nord; all sen recullen quantitats considerables oen van a collir al ve Ripolls i, quan els habitants de lAltaCerdanya o el Conflent, per exemple, es refereixen a aquestaplanta davant de francesos daltres zones, els diuen que sa-nomena coscoll i que s lamanida dels catalans. Identitats apart, ls dalgunes plantes depn, entre altres coses, de la geo-grafia i lecologia. Aix, noms en zones costaneres pescadorsi pagesos poden, com passa al delta de lEbre, fer serviralgues com lenciam de mar (Ulva rigida) per a coure, prc-aaticament al vapor i amb el sol additament de laroma marconferit per lalga, llobarros i altres peixos. Els usos particu-lars de plantes es poden trobar tamb en espcies conreades.

Aix, en algunes comarques del nord-est de Catalunya (com lAlt Empordi la Selva) les flors de la carabassera ode la carabassonera (Cucurbita pepo, C.pepo. var. oblonga), anomenades badocs,aaes mengen arrebossades i fregides, comuna mena de bunyols. El fet de menjarles flors de les carabasseres s moltcom a Mxic, don sn originries, ims aviat rar a Europa, de manera queno acaba de quedar clar si aquest scatal s una convergncia o una remi-niscncia de lameric. I posats a ferbunyols originals, en zones com elMontseny i lAlt Empord les inflo-rescncies de saquer tamb es mengenarrebossades.

Ls tradicional de les plantes ali-mentries s un exercici ms de saviesapopular i inclou fins i tot idees expres-sades, si es vol, de manera pretcnica,per ben clares i vlides que aracomencen a difondres i a esdevenirben conegudes entre la poblaci per lavia de la cincia i de la publicitat deproductes diettics. Ns un clar exem-ple el concepte daliments funcionals,ben present en la botnica popular.Les sopes de menta (Mentha sp.), fari-gola (Thymus vulgaris) o mariallusa (ss Lip-pia triphylla) tpics exemples, daltraaabanda, de menjar de pobre o de tempsdifcils que actualment s plat de luxeen restaurants ho mostren clarament:les vies en feien quan alg de la fam-lia tenia indigesti o no estava b de lapanxa; aix a part, eren barates i per-metien aprofitar el pa sec, per la idea

de laliment funcional, dall que alimenta i alhora contribueixal benestar de lorganisme (ara tamb sen diu alicament omedicaliment), era un dels punts importants en la deciside fer-ne. Similarment, les ratafies sn licors que es prenenper plaer, per tamb amb finalitats medicinals (les principals,la digestiva i la reguladora del procs menstrual).

Ms enll dels dos usos populars ms persistents de lesplantes silvestres, medicinal i alimentari, algunes espciessn objecte dun aprofitament que es podria qualificar decomplet, holstic. Dos dels casos ms clars sn lolivera (Oleaeuropaea) i el saquer (a Sambucus nigra). La primera, smbolaamediterrani per excellncia, s apreciada primriament pelsseus fruits, les olives, comestibles i que forneixen oli de granqualitat, per tamb se nusen les fulles com a medicinals (pera rebaixar la sang, s a dir, com a hipotensores), la fusta per

A msde les seves

reconegudespropietats

medicinals,en zones com

lAlt Empordi el Montsenyaprofiten lesflors del sac

per a fer uns deliciosos

bunyols.

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 133

134

a fer estris i mobles, larbre sencer com a ornamental, a partdel valor simblic universal vinculat amb la pau que t la sevabranca. Del segon, flors i fruits (i, menys sovint, altres partscom lescora) tenen virtuts alimentries (melmelades i videls fruits, bunyols i begudes de mena diversa de les flors) iremeieres, i tamb sen fan joguets i instruments cientfics (pn-dols), a part de tenir un cert paper protector, per la qual cosasovint nhi ha a les vores dels horts. [ JOAN VALLSVV ]

Plantes protectores Havent alludit ara mateix al saquercom a planta protectora, conv fer tamb esment daltresplantes que sn utilitzades amb la mateixa finalitat. Una deles ms conegudes en territoris de muntanya, on la plantacreix s la carlina o carolina (Carlina acanthifolia subsp.cynara), que a ms de ser tinguda per un higrmetre i bar-ametre vegetal, ja que, un cop tallada, les seves fulles sestireno sarronsen segons la humitat i aix es fa servir per a pre-dir el temps es troba sovint a les portes de les cases i delsllocs on habita el bestiar per a protegir dadversitats. El llo-rer especialment el benet pel Ram, igual que les palmes iels palmons, que es cremava en casos de tempestes, i diver-ses plantes aromtiques tamb tenen les mateixes propie-tats. [ JOAN VALLSVV ]

Plantes ornamentals Lenyor del parads primordial al qualfeia referncia Nicolau M. Rubi fa que, un cop humanitzatun territori tant s si es parla duna ciutat o dun habitatge,una de les primeres coses que shi faci sigui aportar-hi plan-tes. Majoritriament no sn pas les que hi havia abans s adir, les que shan hagut de sacrificar per colonitzar el lloc, perhi fan un paper similar, el de recordar a les persones la naturadon provenen. Moltes plantes ornamentals sn autctones ino s pas gens rar que siguin tamb aprofitades per a altresusos que el de fer bonic, com passa tamb amb plantes quehan vingut de contrades ms o menys llunyanes. Els lliris deSant Josep (Lilium candidum), per exemple, dorigen medi-mterrani oriental i del sud-oest dsia, llueixen amb les sevesesplndides flors blanques, les quals, per, quan cal es fan ser-vir, macerades en oli, per a amorosir cremades, com els lli-ris autctons de Catalunya, els marclics (Lilium martagon iL. pyrenaicum), que es poden trobar tamb plantats i tenenmmigualment usos medicinals. En horts familiars i, en general,en lespai de lhabitaci humana, es donen avui en dia, comho han constatat Antoni Agelet, M. ngels Bonet i JoanValls als Pirineus i al Montseny, casos de plantes que faanys eren conreades com a medicinals i que avuies conserven nicament amb finalitats ornamen-tals, per ms que el coneixement sobre lsremeier encara persisteixi.

Ls decoratiu de les plantes s ben proba-blement un dels ms innovadors, en el sen-tit que tant la curiositat personal que fa quees busquin, silvestres o cultivades, plantes dife-

rents de les que habitualment es tenen com les modes i elscriteris dels venedors que condicionen el mercat i, doncs, faci-liten lmplia difusi de determinades plantes en determinatsmoments fan que es renovin relativament sovint les espcieso, si ms no, les varietats de vegetals per a carrers, places,parcs, jardins i cases. Aquesta mena ds s, doncs, en lactua-litat una de les principals fonts dadquisici per part del poblede coneixements sobre plantes, i en particular sobre les ex-tiques. [ JOAN VALLSVV ]

Plantes ds ldic Es pot trobar en un llibre pstum deRamon Violant i Simorra, publicat el 1996, un compendi prouextens de jocs i joguines construts amb elements dorigenvegetal. Els infants i tamb els grans juguen molt sovint amb

plantes o les fan servir per a fabricar instru-ments de joc. Com sempre quan es tracta du-

tilitzacions populars de plantes, anys enrerels ldic dels vegetals era molt ms ests

que ara (avui en dia no tanta gent deu ferxiulets amb pinyols dalbercocs Prunus arme-niaca com abans, posem per cas, i proba-

blement no tants mainatges actuals cavalquen

El mn vegetalha perms queinfants de totesles generacions

produssin infinitat de jocs

i joguines. Les poncellesde les roselles

serveixen per afer juguesques

i endevinar el color quesortir, amb

les pinyes es fan baldufes,amb branques

de sac,xiulets...

** 7. La botnica 1/10/07 14:41 Pgina 134

135

sobre els mnecs de canya Arundo donax de les escombresxxcom ho feien els seus pares), per en molts casos no ha per-dut vigncia i encara es troba arrelat, per exemple, un joc tansimple atesa la sofisticaci dels enginys electrnics amb elsquals juguen els nens hodierns com fer-se banyes de dimo-niet enganxant-se al front espines de roser (Rosa sp.).

Tamb duna manera ben senzilla, les poncelles de rosella(Papaver rhoeas) fan fer juguesques per a endevinar si sortirssgall, gallina o pollet, segons si en forar lobertura de la flor,els ptals apareixen vermells, rosats o gaireb blancs; enalgunes contrades, si surt blanc s frare i si surt vermell,monja. Encara que algunes utilitzacions sn plcides i pac-fiques (com fer-se arracades amb cireres Prunus avium immdidals amb cpules dagl Quercus sp., o fer volar angelets,els fruits de labans esmentat pixallits), no es pot negar quemoltes tenen un costat poc o molt bllic, com tirar espiguesdordi o civada bords (Hordeum murinum,mm Avena sterilis), bolessde lledoner (Celtis australis) o daranyoner (s Prunus spinosa) oatrossos dagl (Quercus sp.) per un petador de sabuc (Sambu-cus nigra), o caps de plantatge (a Plantago lanceolata) amb un tira-aador fet vinclant el peduncle floral de la mateixa planta. Lesenganxadones, planta tamb anomenada repalassa (Arctium

minus), serveixen denlla entre els usos ldicsspacfics i els ms violents: amb els seus captolsflorals verds, provets de molts ganxets, alRipolls sen fan cistells i corones per a jugar,per tamb es tiren als cabells perqu shi embu-llin i costa prou de treurels-en.

Ms enll dels instruments per a jugar i jocs, espoden trobar tamb altres menes dactivitats ldiques,festives o de distracci, com danses o balls, fortament rela-cionades amb el mn vegetal. No cal dir que, en els balls debastons, els pals sn de fusta (i no es tracta pas dun detallsecundari). A Badalona, al final dels anys setanta del segle XX,el primer ajuntament de la represa de la democrcia va remo-delar les Festes de Maig i hi va introduir un ball desprs dela cremada del dimoni, que es fa la viglia del copatr SantAnastasi. Li van posar de nom el ball del micaco, que s elnom que en aquella ciutat i en zones del Maresme donena la nespra (fruit del nesprer del Jap, Eriobotrya japonica).aaAquesta activitat festiva s un bon exemple de vinculaci dela dansa i una planta (encara que per la via simblica de lareivindicaci dun terme autcton) i, alhora, de manifestacipopular lligada a lmbit de les plantes, encara que, demoment, de tradici prou recent. [ JOAN VALLSVV ]

Malgrat la innegable fragilitat de la cadena de transmissi delsconeixements del poble sobre les plantes, el corpus consti-tut per aquests sabers naturalistes populars s ampli, variati slid i, afortunadament, ha estat inventariat almenys enuna proporci significativa. Aix permet afirmar, dunabanda, que Catalunya s un pas ric en usos i costums rela-cionats amb les plantes i, de laltra, que bona part daquestariquesa s salvaguardada pel fet dhaver estat recollida, dha-ver passat de les fonts orals a les escrites, de manera que a par-tir de les darreres podr divulgar-se fins i tot si mai falten lesprimeres. A part daix, avui en dia es mant una part signi-ficativa de la tradici secular en ls de les plantes i tamb senadquireix de nova, la qual cosa indica la vivor i la vign-cia de la comprensi i la gesti de la natura per part de lespersones. Lacceptaci del kiwi (Actinidia chinensis) en propor-sciona un bon exemple. Aquesta fruita originria de la Xinano deu fer pas ms duna vintena danys que s introdudaal mercat catal a travs de limpuls comercial que se li vainfondre des de Nova Zelanda i encara menys que sha fetrealment popular. No obstant aix, avui en dia no tan sols espot veure consumida com a fruita fresca, sin que decora nom-brosos pastissos i, a ms, ja se li ha trobat una aplicaci medi-cinal, la de laxant. Cal esperar que els usos populars de llargatradici es mantindran, i que daltres de nous shi afegiran ipassaran a engruixir el considerable tresor de cultura tradi-cional sobre el mn vegetal que constitueix la botnica popu-lar a Catalunya. [ JOAN VALLSVV ]

Popularment,en la flor

de la carlinasha vist una

figuraci del sol,

i penjada a les portes

dentrada deles cases serviaper a protegirde lacci deles bruixes

i altres mals(pgina

anterior).

** 7. La botnica 8/10/07 1