Blood Diamond

download Blood Diamond

of 12

Transcript of Blood Diamond

  • 1

    BLOOD DIAMOND

    Espoliaci i guerres a l'frica

    Autor: Ramon Breu

    SINOPSI

    Amb el rerefons del caos i la guerra

    civil que va afectar Sierra Leone durant

    els anys noranta, Diamante de sangre s

    la histria de Danny Archer, un antic

    mercenari sud-afric, i de Solomon

    Vandy, un pescador de Mende. Els dos

    homes sn africans, per les seves

    histries i les seves circumstncies sn

    completament diferents. Els seus destins

    s'uneixen en la recerca conjunta per

    recuperar un diamant rosa, poc com,

    que pot transformar les seves vides.

    Mentre es troba a la pres per contraban, Archer s'assabenta que Solomon, que va ser

    separat de la seva famlia i obligat a treballar a les mines de diamants, ha trobat i ha

    amagat l'extraordinria pedra sense polir. Amb l'ajuda de Maddy Bowen, una periodista

    americana, l'idealisme de la qual es veu atenuat per una

    profunda relaci amb Archer; els dos homes emprenen

    una travessia per territori rebel. El viatge, ms que una

    recerca del valus diamant, podria salvar la famlia de

    Solomon i donar a Archer la segona oportunitat que creia

    que mai tindria.

    FITXA DE LA PELLCULA

    Ttol original: Blood Diamond

    Direcci: Edward Zwick

    Gui: Charles Leavitt; basat en un argument de Charles

    Leavitt i C. Gaby Mitchell

    Producci: Paula Weinstein, Edward Zwick, Marshall

    Herskovitz, Graham King i Gillian Gorfil.

    Msica: James Newton Howard

    Fotografia: Eduardo Serra

    Muntatge: Steven Rosenblum

  • 2

    Disseny de producci: Dan Weil

    Vestuari: Ngila Dickson

    Pas: EUA

    Any: 2006

    Durada: 143 min

    Intrprets: Leonardo DiCaprio (Danny Archer); Djimon Hounsou (Solomon Vandy);

    Jennifer Connelly (Maddy Bowen); Michael Sheen (Simmons); Arnold Vosloo (coronel

    Coetzee); Kagiso Kuypers (Dia Vandy); David Harewood (capit Veneno); Basil Wallace (Benjamin Kapanay); Jimi Mistry (Nabil); Anthony Coleman (Cordell Brown);

    Benu Mabhena (Jassie Vandy).

    ACTIVITATS

    1.- Redacteu la sinopsi del film.

    2.- A linici de la pellcula, el fill de Solomon Vandy, Dia, diu que segons li ha dit la seva mestra, el seu pas, Sierra Leone, es va fundar com una utopia. Investigueu sobre

    les circumstancies que van portar a la fundaci daquest estat, i tamb sobre els conflictes bllics que va viure durant els anys noranta. A ms, situeu-lo en un mapa

    dfrica i elaboreu una fitxa amb les seves dades generals.

    3.- En les imatges que sens presenten sobre una conferncia internacional que tracta del comer illegal de diamants, es diu, referint-se al continent afric, que sempre que es troba alguna cosa de valor (ivori, cautx, or, petroli, diamants...) els seus habitants

    moren en la misria. Com valoreu aquestes paraules?

    4.- Quin s el mecanisme que fa que els diamants siguin de sang? Com financen la compra darmes i promouen la guerra?

    5.- Parlem dels personatges:

    Origen Professi Objectius Principis tics i

  • 3

    visi de la vida Danny Archer

    Solomon Vandy

    Maddy Bowen

    6.- Valoreu com evolucionen al llarg de la histria en Danny i en Solomon. Qu pensen

    lun de laltre a linici de la pellcula? I al final?

    7.- Danny Archer li diu al coronel Coetzee, cap dels mercenaris: Veneu armes als rebels i el govern us crida quan les utilitzen. Quina significaci t aquesta frase?

    8.- Parlem ara del trist tema dels nens soldats. El fill de Solomon, Dia, s transformat en

    nen soldat. Com sn ensinistrats? Per qu sn tils els nens soldats a les organitzacions

    militars?

    9.- Un personatge del film, Benjamin Magay, dirigeix un centre per a la rehabilitaci

    dels nens soldats, per acaba sent vctima, precisament, daquests nens. Recordeu el plantejament de Benjamin Magay i de la seva organitzaci?

    10.- Quan Solomon troba el seu fill Dia, com reacciona el noi? A qu creieu que es

    degut? Com el conven Solomon que deixi la guerrilla?

    11.- A qu es dedica lempresa Van de Kaap? Considereu tic el seu negoci?

    12.- Com valoreu lacci final de Danny i la seva actitud envers Solomon i la seva famlia?

    Llenguatge i tcniques audiovisuals

    1.- Als inicis del film veiem lassalt dun poblat per part de la guerrilla. En aquesta escena la cmera va seguint lacci amb un moviment concret, quin nom t?

    2.- El muntatge parallel consisteix en el relat de dues o ms escenes, que passen en

    moments i en llocs diferents, i que sens van mostrant als espectadors per crear un estat dnim o una associaci didees. En quin moment de Blood Diamond podem observar aquest tipus de muntatge?

    3.- Identifiqueu els moments del film on sutilitza la cmera en m o steady cam. Quina funci realitza aquest moviment de cmera?

    4.- Aproximadament a la meitat de la pellcula, unes imatges de color groguenc

    illustren lexplicaci de Danny Archer, de quin recurs cinematogrfic es tracta?

    5.- Blood Diamond o Diamante de sangre s, tamb, un film daventures. Comprovem-ho completant aquest esquema on apareixen els principals components del relat

    daventures:

  • 4

    Elements tradicionals del relat Elements a Blood Diamond

    Personatge que vol un objecte

    Lobjecte de valor

    Personatge que ajuda

    Personatge adversari

    Accions per aconseguir lobjecte

    Capacitats del personatge positiu

    Final

    PEDRES DE SANG

    Els dirigents de la indstria mundial del diamant, un centenar dhomes i alguna dona, tots molt ben vestits, eren ahir a Jerusalem. Per cap pedra preciosa cridava latenci a la reuni anual del Consell Mundial del Diamant. Les paraules ms repetides foren

    diamants de sang. Es tracta de les pedres en brut que sextreuen de les zones de conflicte i que han servit per finanar moltes de les guerres salvatges africanes. I tamb

    s el ttol de la pellcula de Leonardo DiCaprio. La seva estrena fou un del ms grans

    reptes que hem tingut, va reconixer Eli Izhakoff, president del Consell. Repte superat

    perqu no van disminuir les vendes de joies i perqu ha estat lexcusa perfecta perqu la indstria expliqus que des de 2003 lluita contra aquesta lacra. Per aix es va crear el

    Consell.

    El 99,8% dels diamants en brut amb els que comercien un negoci de 9.600 milions deuros anuals- sn nets. Noms consideren brut el 0,2 extret a Costa dIvori. Per aquestes xifres tenen trampa perqu no inclouen el contraban, va explicar lAlex Yearsley, de lONG Global Witness. Yearsley, orador presentat com un soci en la lluita contra els diamants conflictius, va exercir dadvocat del diable. Yearsley els va dir que van ben encaminats per que vigilin Zimbabwe, la Repblica Centrafricana, la

    Repblica Democrtica del Congo, Angola i Veneuela.

  • 5

    Aquests cinc pasos i altres 66 participen en el procs Kimberley. s un sistema,

    promogut per la indstria del diamant, que des de 2003 certifica, amb la collaboraci

    dels governs implicats inclosos alguns campions de la corrupci- i dONGs, que un diamant en brut no procedeix de cap zona conflictiva (...).

    A qui enxampin en un daquests pasos del club comerciant amb diamants bruts se li acabar el negoci per sempre, asseguren els seus promotors. Lexpulsen immediatament de les Borses de Diamants, on es fan les transaccions. A la de Ramat Gan (Israel), la

    que t ms moviment del mn, no han fet fora ning (...).

    El president del Consell Mundial del Diamant va fer una crida per no badar. No podem

    tornar als dies en qu es pensava que mirvem cap a un altre cant. Aquests sn els

    dies que retrata la pellcula de DiCaprio. La guerra civil a Sierra Leona, que lamfitri va definir com a unes atrocitats inqualificables perpetrades fa una dcada pels rebels

    contra una poblaci civil innocent grcies, en part, a la venda de diamants obtinguts de

    manera criminal.

    Galarraga, N. Barrera para las piedras sangrientas El Pas. 11-5-2007. Traducci i adaptaci de CinEscola.

    Activitats

    1. Quins aspectes que apareixen al film tenen un clar parallelisme amb el text de la notcia anterior?

    2. Valoreu la importncia dun mitj de comunicaci tan important com el cinema a lhora dinfluir en les actituds i en la presa de conscincia de la gent. Per qu el president del Consell Mundial del Diamant diu que lestrena del film fou un del ms grans reptes que hem tingut ?

    3. Quina diferncia hi ha entre un diamant net i un de brut? 4. Qu s el procs Kimberley? Qu es desprn sobre la seva fiabilitat, segons la

    notcia?

  • 6

    NENS I NENES SOLDATS

    Qui es pot considerar nens o nenes soldat?

    La Llei Internacional Humanitria, els Protocols I i II addicionals a les Convencions de

    Ginebra de 1949 i la Convenci de lONU sobre els drets de linfant consideren els 15 anys ledat mnima de reclutament. Per el nou Protocol opcional proposa elevar-la a 18, que s ledat en qu comena el dret a vot a la majoria de pasos. A hores dara, reclutar menors de 15 anys s, per tant, un crim de guerra sobre el qual t jurisdicci la

    Cort Penal Internacional.

    On hi ha soldats de menys de 18 anys?

    En molts exrcits convencionals de pasos avanats, com ara els Estats Units (17) o la

    Gran Bretanya, que els recluta als 16; a la Guerra del Golf del 1991 hi varen morir

    britnics menors de 18 anys. Tamb en tenen a ustria, Brasil, Macednia, Crocia o

    Xile. Igualment sen troben en molts grups armats irregulars o rebels, en pasos en situaci de guerra: ndia, Turquia, Repblica Democrtica del Congo, Angola,

    Colmbia, Rwanda, etc. Shi inclouen nenes i tamb nhi ha de molt petits, fins i tot de menys de 10 anys.

    Per qu es recluten infants com a combatents?

    Perqu les armes lleugeres a disposici dels grups armats sn fcils dadquirir, sn barates, pesen poqussim i sn fcils de fer servir fins i tot per criatures de

    10 anys. La mostra paradigmtica daquesta mena deines s el AK47 o Kalaixnikov, un fusell dassalt dinvenci sovitica del qual shan fabricat centenars de milions dexemplars.

    Perqu els infants sn fcils de manipular, sn obedients, accepten el perill i les ordres de matar sense fer preguntes. A ms a ms, sn capaos dactuar amb una duresa extrema.

    Perqu les situacions de crisi social que acompanyen una guerra deixen les criatures sense el suport de les persones que les protegeixen.

    Perqu sovint hi ha manca de combatents.

    Perqu no hi ha voluntat poltica de la Comunitat Internacional per evitar-ho.

    Com es recluten?

    Per fora: segrestats duna escola, un orfenat, un camp de refugiats o un poble, amb amenaces greus. Sovint han de passar per un ritual diniciaci que impliqui un trencament amb la seva vida anterior, com s ara una brutalitat extrema

    adreada contra la seva famlia o els seus vens.

    De forma aparentment voluntria, per empesos per les circumstncies:

    - Per sobreviure: Ning no es mor de gana amb un fusell a les mans.

    - Per sentir-se protegits: les circumstncies dinseguretat greu de la poblaci civil els ho fan preferir.

    - Empesos per la cultura de la violncia que predomina en el seu context, que

    dna prestigi a aquells que van armats

    - Per revenja: una bona part dels combatents que sincorporen als grups armats

  • 7

    opositors ho fan perqu han patit maltractaments de lexrcit del govern, ja sigui personalment o b les seves famlies.

    Quines activitats fan?

    Sels demanen feines complementries, com ara fer despies, transportar material, dur missatges. A les nenes, la cuina, la cura dels ferits i, sovint, servei sexual.

    Per tamb sels destina al camp de batalla. La preparaci per als combats s curta i molts desconeixen els perills reals de les situacions en qu els posen. Per tal de reduir-

    los la por, sels indueix a consumir drogues i alcohol. Un cop acostumats i dependents, el provement de drogues es condiciona a lobedincia. Pel fet dsser combatents, els empresonen quan cauen en mans de ladversari, tot i que la llei internacional ho impedeix.

    Durant la guerra Iran-Iraq (1980-1988), es feien servir nens per a localitzar els camps

    minats. Nhi van morir molts.

    Com viuen la seva dedicaci a la lluita armada?

    Les experincies sn molt variades, segons el context cultural i el tipus de conflicte de

    qu es tracti. En alguns dels casos estudiats (Palestina, IRA irlands), sser combatents

    els fa sentir necessaris i importants, en companyia dherois. De vegades, dins del grup armat hi troben ms recolzament i acollida que no pas en la

    seva situaci anterior. Daltres, per, hi pateixen situacions molt dures, marcades pels cstigs i la violncia extrema.

    Anna Bastida. La guerra dels nens i de les nenes. Projecte Paula. Universitat de Barcelona.

    Activitats

    1. Compareu les informacions sobre els nens i nenes soldat

    del text que acabem de llegir

    i la vida com a nen soldat del

    fill de Solomon, en Dia.

    Quines diferncies i

    semblances hi veieu?

    2. A la pellcula Blood Diamond com queden

    reflectits els ritus inicitics

    dels nens soldat?

    3. Quin tipus de societat permet que el seus nens i nenes

    siguin soldats?

    4. Quin perjudici afegit tenen les nenes soldats? 5. Quines conseqncies pot tenir en la vida dun noi o noia haver estat nen o nena

    soldat?

  • 8

    UNA VEU AFRICANA

    All no t cap obligaci s una novella dun dels grans autors africans, Ahmadou Kourouma (Costa dIvori, 1927). Es tracta de la histria de Birahima, un nen de dotze anys duna famlia musulmana, que ha viscut en una misria absoluta des del dia del seu naixement. El nen s recollit pel doctor Mamadou, que li demana que li expliqui tot el

    que ha viscut. All no t cap obligaci de ser just en totes les coses daqu baix, s la tornada que repeteix Birahima al llarg de tota lobra. Birahima ha matat molta gent innocent a Libria i Sierra Leona, on ha fet una guerra tribal, ha estat nen soldat i sha drogat amb drogues dures. Per aquest motiu el persegueixen els gnamas, que sn les

    ombres que queden desprs de la mort dun individu.

    Quan es diu que un pas hi ha guerra tribal, vol dir que hi ha bandits de cam ral que

    shan repartit el pas. Shan repartit la riquesa; shan repartit el territori; shan repartit els homes. Sho han repartit absolutament tot i el mn els deixa fer. Tothom els deixa matar lliurement els innocents, les criatures i les dones.

    A Libria hi havia quatre bandits de cam ral: Doe, Taylor, Johnson, El Hadji Koroma i

    altres petits bandits de segona. Els bandits de segona es volien convertir en grans. Per

    ja estava tot repartir. Per aix es diu que a Libria hi havia una guerra tribal.

    A totes les guerres tribals i a Libria, als nens soldats, als small-soldiers o children-

    soldiers no sels paga. Maten els habitants i senduen tot el que es pot agafar. A totes les guerres tribals i a Libria, als soldats no sels paga. Massacren els habitants i es queden tot el que es poden quedar. Els nens soldat i els soldats, per menjar i satisfer les

    necessitats naturals, venen a preu de ganga tot el que han agafat i shan quedat.

    Per aix a Libria es troba de tot a preu de ganga. Or a preu de ganga, diamants a

    preu de ganga, televisors a preu de ganga, 4x4, ganga, pistoles i kalixnikovs o kalaix,

    ganga. Tot, absolutament tot, a preu de ganga.

    - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

    I vam comenar a registrar les cabanes del poble. Una per una. A fons. Els habitants

    havien fugit en sentir les rfegues abundants que havem disparat. Tenem gana,

    necessitvem menjar. Vam trobar pollastres. Els vam perseguir i atrapar, els vam

    torar el coll i desprs els vam coure.

    Regirvem tots els racons i raconets. Tot i que ens pensvem que no hi havia ning,

    absolutament ning, amb gran sorpresa vam descobrir dos nens preciosos sota unes

    branques, que la mare no shavia pogut endur en fugir frenticament. Els havia abandonat i ells shavien amagat dins dun tancat, sota unes branques.

    Entre els soldats nen hi havia una nena nica que es deia Fati. Fati era com totes les

    nenes soldat, dolenta, molt dolenta. Fati, com totes les nenes soldat, abusava de lhaixix i sempre anava collocada. Fati va fer sortir els nens de lamagatall sota les branques. Els va demanar on tenien el menjar amagat la gent del poble. Els nens no entenien res,

    res de res. Eren massa petits. Tenien sis anys: eren bessons. Tenien por. No podien

    entendre ben b res. Fati els va voler espantar. Va voler disparar enlaire per, com que

  • 9

    anava collocada, els va ben foradar amb el kalixnikov. Lun va morir, laltre estava ferit. Li vam prendre larma. Fati es va desfer en llgrimes. No sha de fer mal als bessons petits, sn terribles. Els gnamas no perdonen mai. (Els gnamas sn les nimes,

    les ombres venjadores dels morts).

    Ahmadou Kourouma (2001) Alla no t cap obligaci

    Barcelona: Edicions 62. Pgs. 39 i 73.

    Activitats

    1. Qu vol dir que Sho han repartit absolutament tot i el mn els deixa fer? 2. Feu una recerca per comprovar si realment existeixen i qui sn Doe, Taylor,

    Johnson i El Hadji Koroma.

    3. Seguim fent recerques. Ara busqueu informaci de Libria: geografia, origen del pas, economia, conflictes...

    4. Qu s un kalixnikov? Per qu els nens soldats el fan servir sovint? 5. Per qu creieu que les nenes soldats sn especialment dolentes?

    REFLEXIONS SOBRE FRICA

    A continuaci reprodum parcialment una entrevista, feta a Anglaterra, al novellista

    nigeri Ben Okri, autor dun immens conte El mago de las estrellas, (2007). Okri (Minna, Nigria, 1959) va sobreviure a la guerra de Biafra i a un exili amb enormes

    privacions a Londres. Als 32 anys va guanyar el Premi Brooker amb El camino

    hambriento, la primera part duna trilogia on relata la histria dun nen esperit, un abiku, que es nega a morir i es mou, com el propi narrador, entre dos mns.

    Pregunta. Qu es pot fer per evitar lxode que pateix frica i per impedir que milers de persones morin cada any al mar?

    Resposta: La causa sn les grans desigualtats econmiques: sn tan enormes que la

    gent est disposada a arriscar-se a morir per poder millorar el seu nivell de vida. No

    hem de veure la immigraci com un problema del mn desenvolupat ni del

    subdesenvolupat, sin com un assumpte global. Hem de pensar en la forma que les

  • 1

    0

    nostres poltiques fan a la gent ms pobre perqu si sn ms pobres vindran aqu, al

    primer mn. Si no millorem el nivell de vida a tot el planeta, la tragdia seguir

    produint-se. Tot est connectat i hem de canviar la forma en qu ens veiem els uns als

    altres i, en aquest terreny, la literatura t un paper molt important. Darrera de moltes

    coses negatives hi ha moltes coses bones, hi ha ssers humans.

    P. Com a supervivent dels horrors de la guerra de Biafra. Creu que els ssers

    humans aprenen o segueixen repetint els mateixos errors?

    Aprenen molt a poc a poc i, a vegades, aprenem la lli equivocada. La nostra capacitat

    per entendre depn en el fons de la nostra prpia conscincia. El gran problema del

    segle XX ha estat el pensament nacionalista i hem daprendre a pensar de manera global, transnacional. Ens hem dacostumar a ser conscients que all que passa a Barcelona afecta gent a Vencia, que all que passa a Lagos afecta gent de Londres.

    Quan Camus va escriure, les seves paraules no tenien repercussi al Congo. Per ara,

    alg pot escriure a Sudan i les seves paraules viatgen per tot arreu. El mn s ms petit.

    Per aix dic que lartista ocupa un lloc crucial en aquesta nova era, perqu ofereix un nou punt de vista, una nova forma dinterpretaci.

    P. Creu que Occident s conscient de les grans calamitats que ha provocat a

    lfrica, del cataclisme que va representar lesclavitud?

    No, no ho sabem. Perqu no sensenya a les escoles. s massa terrible. s molt difcil ensenyar als nens que vam anar a lfrica, vam segrestar la gent, els vam portar a laltra banda del mar i els vam obligar a treballar com si fossin animals. Els nens dirien: per

    qu es va fer aix? Per aix crec que hem destudiar el passat i trobar una forma de perdonar-nos, per abans necessitem explicar qu va passar.

    Guillermo Altares. La voz de frica. El Pas. Suplement

    Babelia. 29-12-07. Traducci i adaptaci de CinEscola.

  • 1

    1

    CONTRACAMP: ASPECTES DIDCTICS PER AL PROFESSORAT

    Elements de debat i relacions que es poden establir

    Desenvolupament i conflictes armats a lfrica. El trfic de les riqueses del continent afric. Explotaci humana i explotaci de menors. Els nens soldat i la utilitzaci de menors a les guerres. Lamistat, lidealisme i la solidaritat.

    Objectius formatius

    Comprensi del film. Anlisi del llenguatge i de les tcniques audiovisuals del film:

    moviments de cmera, muntatge, elements fonamentals del relat

    daventures. Reflexionar sobre el trfic illegal de les riqueses dfrica i sobre el

    comer just.

    Conscienciar sobre la inestabilitat dels pasos africans i els seus conflictes armats.

    Analitzar el fenomen del nens soldat. Observar actituds de solidaritat en conflictes i situacions dinjustcia i

    perill.

    Criteris davaluaci

    Visionat atent, correcte i respectus del film. Respondre les qestions de comprensi i del llenguatge cinematogrfic

    de forma reflexiva i interessada.

    Capacitat per relacionar i entendre les diferents problemtiques socials, econmiques i poltiques plantejades en el film.

    Identificar els temes i subtemes de la pellcula. Lectura dels textos de la proposta didctica i realitzaci adequada de les

    activitats.

    Participaci activa en els debats que es puguin suscitar. Expressi escrita i oral correcta de les feines proposades.

    Webs i altres referncies

    Web oficial del film: http://blooddiamondmovie.warnerbros.com/

    Guerra i infantesa : Las tortugas tambin vuelan (2004) de Bahman Ghobadi: http://www.cinescola.info/0708/cine40.html

    Colonialisme Las montaas de la Luna (1990) de Bob Rafelson http://www.cinescola.info/cine25.html

    Comer darmes: El seor de la guerra (2005) dAndrew Niccol.

  • 1

    2

    Conflictes a lfrica: The Constant Gardener (2005) de Fernando Meirelles http://www.cinescola.info/0607/cine34.html Hotel Rwanda (2004) de Terry

    George; El ltimo rey de Escocia (2007) de Kevin MacDonald; Invisibles

    (2006), de diversos autors, produt per Javier Bardem i Metges Sense Fronteres.

    Els nens de Sierra Leona :http://www.youtube.com/watch?v=6FdGm51oa4o

    Projecte Paula per la Pau: http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/pau/paula/catala/guerra_nens/contingu

    ts/continguts_nens.htm#

    Lectures:

    Celis, Brbara. Yo fu nio soldado EPS. 20-1-08.

    Ferrer, Isabel El hombre que llevaba los nios a la muerte. El Pas. 4-2-2007.

    Galarraga, N Barrera para las piedras sangrientas El Pas. 11-5-2007.

    Kourouma, Ahmadou (2001) Alla no t cap obligaci. Barcelona: Edicions 62.

    Okri, Ben (2007) El mago de las estrellas. Barcelona: La otra orilla.

    Snchez, G. (2004) Salvar a los nios soldados: la historia del misionero Chema Caballero en Sierra Leona. Barcelona: Random House Mondadori.

    Snchez, G. (2005) Sierra Leona: guerra paz = war peace. Barcelona : Blume.