Biografia·Va nàixer a Atenes l’any 470 aC. i morí l’any 399 aC.  ·Va ser el gran iniciador de la filosofia, va dedicar la seua vida a la recerca de la veritat, al be humà, la justícia, la felicitat i la virtut.  ·Va crear la maièutica com mètode que permet la resolució de problemes, es plantejaven mitjançant el diàleg, preguntes i respostes.

·Sòcrates es va oposar als que es consideraven savis, de fet ell no es considerava savi. La seua frase més famosa es la famosa frase: “ només sé que no sé res”.

El judici:

· Fou enjudiciat i condemnat pels tribunals del govern democràtic de Atenes.

· Baix els càrrecs de: corrompre als joves i no creure en els déus ancestrals.

Antecedents:

·  Estava a favor de les lleis però al mateix temps criticava la democràcia ridiculitzant-la.

· Va realitzar diverses referències a la inspiració espiritual o pensament creador (daimon).

· El seus contemporanis consideraven que la seua creença era un rebuig a la religió de l’Estat.

· El primer element del judici fou la acusació formal. Els tres homes en presentar càrrecs contra ell van ser:

- Anito, fill d’un atenès prominent, Antemión.

- Meleto, poeta, és el que presenta la denúncia davant l’arcont (magistrats amb importància en el govern).

- Licón, era representant dels oradors.

· L'arcont fa que es presente enfront d'un jurat format per 500 ciutadans atenesos, els quals e l va n c o n d e m n a r per majoria.

El procés:

· Va acordar pagar 3.000 dracmes (idea de Plató, Critón, Critóbulo i Apolodoro) però el seu acusador va proposar la pena de mort.

· El jurat va estar a favor de la pena per gran majoria, Sòcrates havia perdut suport a causa del seu to de lleugeresa i el fet de no demanar disculpes.

· Els seus seguidors li van recomanar fugir; ell es nega per principis. Per coherència amb la seua filosofia d'obediència cap a les lleis, va dur a terme la seua pròpia execució bevent la cicuta, un verí mortal.

· Així, es va convertir en un dels primers "màrtirs" intel·lectuals a l'edat de 70 anys.

Teoria1. Defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals:

· Per a Sòcrates sols hi ha un únic coneixement vertader, la veritat no es relativa com deien els sofistes. · Nomes aquells que es consideren ignorants podran arribar a eixe coneixement. · A més diferenciava entre les opinions i la veritat, que podien ser absolutes, objectives i universals.

2. Educació i dialèctica socràtica:

·La finalitat de l’educació ha de ser aconseguir un gran coneixement i així la veritat i, d’aquesta manera, arribarien a tindre la felicitat i la virtut.

· La dialèctica: mètode educatiu que utilitza per tal d’aconseguir la veritat.

- Basat en un diàleg entre el mestre i l’alumne. - Per a Sòcrates la veritat es troba dins de qualsevol home.- L’orientador nomes a de guiar i orientar de manera conveniet

per a que ell mateix descobrisca la veritat a través del diàleg.- Consta de dues fases:

_Ironia_Maièutica

IroniaSòcrates començava el seu diàleg entre els que

considerava els més savis, considerant-se ell una persona ingènua.

Finalitat: que el deixeble qüestione totes les creences de què estava segur i convençut.

Conclusió a la que arriba: no sap tot allò que creia saber, ja que dubta en les sues respostes i es contrauen.

“ Només se que no se res”.

... Ja es troben preparats per iniciar el camí de la veritat.

Maièutica

Sòcrates es considera com una comare.

Ajuda als seus deixebles a

donar a llum la veritat que es

troba dins d’ells.

3. La recerca de les definicions essencials:

· Sòcrates considera que hi ha una definició que engloba a tots els valors:

- La realitat en sí són les idees.

Aqesta definició és la que ens serveix per a distingir el bo del roin o el simpàtic del antipàtic.

· Sòcrates es plantejà diverses preguntes com “què és el bé?” o “què és la justícia”.

4. L’intel·lectualisme moral:

· La virtut consisteix en el coneixement, es pot diferenciar en tres principis relacionats:

- És el c o n e i xe m e n t , sense coneixement no pot haver-hi virtut, es a dir, una persona no pot ser justa si no coneix la justícia.

- El v i c i é s i g n o rà n c i a , tindre la ignorància del bé serà el que ens fa obrar malament y caure en el vici.

- Si realment c o n e i x que es el b é mai podrà obrar mal, en el cas que que no el coneixeren i actuaren malament, és perquè és ignorant i no sap que significa el bé.

Influència en Plató

· Plató volia dedicar-se a la política però el conèixer a Sòcrates i el seu judici es va quedar desil·lusionat amb la democràcia atenesa.

· Els primers diàlegs i llibres de Plató es caracteritzen per preocupacions ètiques i influenciades de la filosofia de Sòcrates.

· Mètode Maièutic (dialèctica) mètode educatiu i recerca de les definicions universals, en contra del relativisme (filosofia sofista) recerca de les idees.

· Intel·lectualisme ètic: qui coneix la idea de bé actuarà bé. El mal es sinònim de la ignorància i les passions, per actuar bé és fonamental una bona educació Plató l’aplica a la política.

· L’ètica de Plató: es dirigeix cap a la perfecció que només s’aconsegueix en la societat, desenvolupant la seua virtut segons la part de l’ànima que aquesta classe correspon.

· Recerca de definicions essencials Existència universal (Ontologia i Epistemologia de Plató).- Plató va dividir el món i n t e l · l i g i b l e , el perfecte, i el món

s e n s i b l e , el que es relaciona amb el sentits i les coses efímeres. - Dins del món i n t e l · l i g i b l e es troba el MÓN DE LES IDEES que

son eternes. - Aquestes també estan jerarquitzades, la veritat és la i d e a d e

b é , és el més perfecte, causa de tot lo just i lo bell.

· Idees bàsiques i morals concepció absolutista de la veritat i dels valors morals (reminiscència platònica).

· Mètode Maièutic (dialèctica) mètode educatiu, en contra del relativisme recerca de les idees.

Gema PauSonia Pinilla

Andrea RubioSalva Gimeno

Carolina de la Poza