Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 2

Pràctica 2. Activitat 3 Projecte final

NTICEDU, aula 3

M. Roser Torrescasana Quintana, consultora. mtorrescasana@uoc.edu

Data de lliurament: 12 de Gener de 2012

1

Noves tecnologies de la informació i lacomunicació a l’educació

Iolanda Bertomeu Soléibertomeus@uoc.eduIolanda blogEstudiant (Psicopedagogia)

María del Mar Soler Cantómsolercan@uoc.eduMara blogEstudiant (Psicologia)

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

ÍNDEXPRÀCTICA D’AVALUACIÓ CONTINUADA – PAC 2 1

PRÀCTICA 2. ACTIVITAT 3 PROJECTE FINAL 1INTRODUCCIÓ: 3

FITXA DE DISSENY 5

MINIPROJECTE 11

MAPA DE CONCEPTES 12

IMATGES DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE DEL NOSTRE PROJECTE 13

ENTREVISTA 13HORARI 14

LES SESSIONS 151a sessió: 15

2ª Sessió: 16

3a sessió: 17

4ª sessió: 18

5ª Sessió: 19

6ª Sessió: 19

7ª sessió: 20

8a sessió: 21

9a sessió: 21

10a sessió: 22

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT 22

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY 24

CONCLUSIÓ: 26

Bibliografia: 28

2

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Introducció :

La família és el primer i més important agent socialitzador durant la infantesa; amb tot, avui en dia, hi ha altres agents que han assumit i comparteixen moltes de les funcions socialitzadores: el més important és l’escola. L’escola transmet una sèrie de coneixements, valors i actituds a tots els infants que la constitueixen, potenciant les habilitats necessàries perquè cada nen i nena les integri en la seva personalitat i es possibiliti un desenvolupament total, una integració responsable i participativa com a membre de la societat, sense fer diferències per raó de sexe. Això suposaun gran repte per a la comunitat educativa. Des de fa algunes dècades, la major part de les nenes s’eduquen com els nens i amb els nens.

Introducció

Aquestes nenes reben els mateixos ensenyaments que els seus companys. Però encara avui no efectuen aprenentatges significatius equivalents, ja que la seva posició d’inici i els seus conceptes previs no són iguals.Les nenes aprenen amb un llenguatge androcèntric un coneixement androcèntric, que les oculta i les converteix en invisibles com a subjectes que aprenen. L’escola mixta fa possible que totes s’eduquin, però a través de les pràctiques quotidianes, l’escola, igual que la família i la societat sencera, continuen transmetent els estereotips de la cultura androcèntrica, i els infants van construint el que s’espera segons el seu sexe.La història s’ha encarregat de contribuir a normalitzar els mecanismes de discriminació; en l’ús de la llengua sovint no es reconeix a les nenes com una meitat significativa i poques vegades es tenen en compte les aportacions de les dones a la història de la humanitat.Malgrat la resistència de qualsevol sistema social per perpetuar-se, aquest mai no arriba a ser totalment estàtic, sinó que va sofrint lentes modificacions al llarg dels anys; el que obliga a la seva readaptació si vol seguir persistint. Això és el que ha anat succeint pel que fa al paper i, per tant, a les característiques de la dona en el món actual.

3

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Fruit d’aquests canvis, l’educació mixta ha evolucionat, donant cabuda a la coeducació. Però aquesta ha d’evolucionar encara més com element generador de canvis a la societat, amb l’objectiu final de promoure el principi d’igualtat d’oportunitats i la construcció de nous rols de gènere basats en el respecte a la diferència.L’educació mixta és la coexistència a l’aula d’individus dels dos sexes. En passar de l’escola segregada a l’escola mixta es va generalitzar un model educatiu pensat per al gènere masculí, al qual s’incorporaren les alumnes, deixant de costat, i restant-li validesa, el que havia estat el model femení. No hi ha diferència pel que fa al currículum explícit, però el currículum ocult segueix mantenint la jerarquia dels valors masculins, que es transmeten a través de les concepcions del professorat, del llenguatge, de l’organització escolar, d’unes pautes de conducta i unes expectatives diferents...La coeducació no és una mera coexistència, sinó la de models culturals diferents amb igual valor i amb tendències a una integració real de les diferents parts. Un model que pretengui la construcció de persones, independentment del seu sexe, sense estereotips, que reculli el que un i altre gènere tenen de positiu, que suposi la fusió de pautes culturals masculines i femenines en un model integral de la persona. Certament l’assumpció i la implantació de la coeducació no pot fer-se per decret, es tracta sens dubte d’un procés llarg i delicat, però la voluntat legislativa, el compromís i l’ajut institucional són importants a l’hora d’accelerar el procés i fer-la realitat. L’escola és un agent fonamental de socialització que transmet i reforça aquelles categories mentals i afectives i/o emocionals que són legitimades des del sistema de valors dominant.Pel que fa a la coeducació, cal passar revista al paper i a la responsabilitat dels diferents agents educatius.Així és, les nenes i els nens són tractats des del seu naixement de diferent manera per mares i pares. A més els contes, les pel·lícules, la publicitat s’encarreguen de normalitzar i fixar els clixés (home relacionat amb l’espai públic, activitat, competitivitat, poder; dona relacionada amb l’espai privat, amb la feblesa). A vegades, l’escola dóna per fet que els infants han incorporat aquestes diferències i es limita a prosseguir amb els models normalitzats. El projecte de “qui fa la motxilla abans d’anar a l’escola” vol intentar resoldre aquesta discriminació que es fa encara avui en dia en alguns indrets de les nostres terres (a algunes zones de les Terres de l’Ebre hi ha encara aquesta part cultural que marca molt la discriminació per raó de sexe). Cal aprendre a distribuir les tasques de casa i les personals obviant en tot moment el fet de si som homes, dones, nenes o nens.

FITXA DE DISSENY

TÍTOL DE L’ACTIVITAT

Qui prepara la motxilla abans de venir a l'escola?

4

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS

Discents: Alumnat de sisè B de primària (grup experimental)Docents i tecnòlegs: tutora, mestra d’educació especial, directora, i psicopedagoga.Tecnologia mediadora: audiovisuals, informàtica, TIC: pantalla digital, ordinador (Power Point, diagrama de barres, Word, saber cercar informació al Google...)

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA. JONASSEN

Després de realitzar una enquesta a l’alumnat de sisè B d’una escola d’una línia de les Terres de l’Ebre, relacionada amb qui es prepara la motxilla abans d’anar a l’escola (amb tot el que això comporta: mirar l’horari per a saber les assignatures que toquen, agafar llibres i llibretes necessàries, agenda, estoig, esmorzar, etc...), els resultats han sortit així: 50% les nenes, 20% els nens, 30% les mares (on el 25% els fills eren del sexe masculí i el 5% del femení).

gràfic

Vistos aquests resultats s’ha decidit abordar aquest problema de sexisme, d’hàbits i de manca d’iniciativa i autonomia personal, i treballar-los dins els processos d’E-A escolars de forma interdisciplinar però sobretot dins les àrees ciutadania, tutoria, informàtica i artística: plàstica.Per ajudar als aprenents a construir una representació mental del problema (espai del problema )que s’ha de fer per a fer-se la motxilla, i les conseqüències que comporta el fet de fer-la un mateix i no els altres.S’intentarà fer reflexionar a l’alumnat sobre altres temes relacionats amb aquests aspectes (fer connexions): per exemple a què juguen a l’hora de pati, qui realitza les tasques de casa, i qui fa què...Pensem que els serà fàcil reflexionar sobre aquests aspectes ja que són molt propers a ells i també són funcionals i formen part del seu dia a dia. Per tant, serà fàcil que els aprenents desenvolupin l’activitat conscient necessària per poder manipular l’espai del problema.Degut a què es donen diferents problemes faran falta diferents processos de solució. No es el mateix que la motxilla es prepari

5

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

segons el gènere que segons les actituds emancipatòries de la persona. Aquests dos problemes tindran dues solucions diferents.Cal crear espais i temps dedicats a la reflexió i la conscienciació dels rols estereotipats que existeixen i fer-los veure que en la nostra societat actual ja no han d’existir.

Jonassen:Estructuració:El fet de fer la motxilla per altres es tracta d’un problema que afecta la responsabilitat, independència, emancipació i autonomia dels aprenents i per tant es tracta d’un problema ben estructurat. Per tal de solucionar aquest problema es poden donar unes regles que s’organitzen de forma previsible: que el nen i la nena facin la motxilla, decidir quant (si abans d’anar a dormir, o pel matí).També pot ser mal estructurada en el sentit de què la preparació de motxilles depèn del gènere de la persona. Aquest tipus d’activitat diària on hi ha una imposició de feines domèstiques al gènere femení pot tenir moltes solucions; aquestes deuen estar relacionades amb la reflexió per part dels alumnes que adopten aquestes solucions.Complexitat:La complexitat depèn de si és un problema ben estructurat o mal estructurat.El problema de fer la motxilla no és molt complex perquè es pot solucionar amb la determinació de dos variables: quant s’ha de fer, i qui la fa.El problema de qui ha de fer la motxilla depèn del gènere. Aquest és un problema complex perquè es dóna en un context cultural on la dona encara deu de complir uns rols domèstics, es cultural, social, polític....Els coneixements poden interioritzar-se de forma clara i fluida, tot aplicant-se a una realitat molt propera.Especificitat del camp:Les estratègies cognitives portades a terme en determinar la solució de problemes de gènere a l’ hora de fer la motxilla seran més elaborades, els aprenents desenvoluparan formes de lògica específiques per tal de trobar una solució al problema mal estructurat.És un problema que està situat, no abstracte.

ELS APRENENTS APRENEN DEL PROBLEMA DE FORMA SIGNIFICATIVA

Activitat amb un fort aprenentatge significatiu: el procés d’E-A parteix d’un ambient molt proper. Es tracta de millorar la iniciativa i l’autonomia personal, al mateix temps que la responsabilitat i de trencar els estereotips de rols de gènere que es dóna en el context que viuen aquests infants. Reflexionar sobre la importància de que cada individuo ha de tenir de les seves activitats i coses personals per tal d’encarar millor el dia a dia (en aquest cas l’activitat principal d’aquest alumnat és la seva formació educativa).

6

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Treballar de forma conjunta pares- educadors- aprenents, per tal de què els aprenents puguin atribuir sentit a l’aprenentatge de fer-se la motxilla sols.Canviar el rol dels pares respecte a les responsabilitats dels seus fills. Cal que els pares acompanyin a l’educació dels seus fills, no que els facin les seves tasques, que això és responsabilitat d’ells. Al mateix temps cal conscienciar-los de que cal que esmorzin de forma saludable; i que es preparin ells mateixos llurs esmorzars.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

El que s’ha d’aprendre es dóna a la llar i en la societat en què viuen aquest joves; per tant es dóna en el seu propi context.El projecte es farà dins l’àmbit formal del centre educatiu.Les activitats es faran dins les àrees de tutoria, informàtica, ciutadania i artística: plàstica.Es farà ús de l’aula d’audiovisuals, d’informàtica, la biblioteca, l’aula ordinària i l’aula d’usos múltiples.

CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS I FÍSIQUES DELS APRENENTS

L’escola està ubicada al Delta de l’Ebre. L’alumnat d’aquesta classe està format per 14 nens i 14 nenes. Hi ha força diversitat dins l’aula: 20 són nascuts al poble, 3 són d’origen àrab (dos noies i un noi; fa tres anys que van en aquesta aula), 4 sudamericans ( 2 noies i 2 nois; les noies fa un curs que estan al centre i els nois tres anys), 1 romanès ( fa dos anys que està al centre). No hi ha cap alumne amb problemes importants físics.És una aula molt participativa i treballadora, però molt parladora.Les famílies estan força implicades amb les tasques escolars. Hi ha una bona relació entre el Centre i les famílies.

COMPETÈNCIES:COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA- Reconeixement de la igualtat dels drets de les dones i dels homes com subjectes de la història del present.- Saber apreciar i valorar les diferències de gènere com un element enriquidor de les relacions interpersonals.-Valorar les responsabilitats compartides per ambdós sexes dins l'àmbit privat i públic.COMPETÈNCIA DE CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC.-Potenciar una actitud responsable enfront les necessitats i tasques de cadascun dels membres d’una família.- Tenir cura dels materials i objectes escolars propis i aliens.- Tenir l’habitació d’estudi endreçada.COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL-Ús de llenguatge verbal i gràfics inclusius.-Llibres de text, contes, audiovisuals i d'altres materials didàctics que no atemptin contra la igualtat d'oportunitats o l'exclusió de les

7

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR PEL DISCENT. OBJECTIUS

diferències i que no incloguin estereotips de gènere.COMPÈNTENCIA D'APRENDRE A APRENDRE-La presència femenina i masculina en el lideratge del treball cooperatiu i en l'ús de les habilitats socials per desenvolupar-lo.- El valor de cada ésser humà sense discriminació de sexe.COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL-Eliminació d'estereotips de gènere. -Desenvolupament de l'equilibri personal.-Els valors de l'autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, la regulació d'emocions,l'autoexigència,l'assertivitat,el desenvolupament d'hàbits responsables són essencials per aprendre i actuar de manera autònoma.-El reconeixement dels recursos i estratègies per assumir les tasques de convivència, la cura personal i el manteniment de vincles afectius que fan possible la continuïtat harmoniosa de la vida quotidiana. Tanmateix, la no exclusivitat femenina en la integració i el desenvolupament d'aquests sabers propicia el trencament de rols estereotipats, un reconeixement de la importància fonamental que tenen per assegurar la continuïtat de la vida i de la societat i una merescuda valoració en el món androcèntric. lliure de drets personals.- Educació afectiu - sexual pel treball d'actituds sexistes, el rebuig d'actituds discriminatòries per l'orientació afectivo-sexual i la prevenció de la violència envers les dones.- El respecte pel material escolar.- La responsabilitat.- Autonomia i iniciativa personal- Aprendre a solucionar problemes

OBJECTIUS:

-Ser conscient de les responsabilitats pròpies.-Saber que hi ha responsabilitats que cal compartir i que no hi ha d’haver una diferenciació ni discriminació per qüestió del gènere.- Saber els valors que es deriven del terme família: amor, empatia, treball cooperatiu, cura, amor, respecte...- Ser conscient de les tasques que ha de realitzar cada membre de la família, i saber que en algunes ocasions caldrà ajudar.-Reflexionar sobre els models familiars d’altres companys i companyes de l’aula.- Saber treballar amb les TIC: pantalla digital, ordinador (power point, diagrama de barres, word, saber cercar informació al google...)-Valorar els valors com: la responsabilitat, el respecte, la coeducació, la no discriminació per raó del sexe...- Fomentar la visió crítica.

8

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

-Saber acceptar diferents punts de vista.- Aprendre a solucionar problemes- Autonomia i iniciativa personal

CONTINGUTS

-Conscienciació de les responsabilitats pròpies i alienes tenint en compte que no hi ha d’haver discriminació per raó de gènere.- Valoració dels valors que es generen del terme família: amor, empatia, treball cooperatiu, cura, amor, respecte...- Conscienciació de les tasques que ha de realitzar cada membre de la família, sabent que en algunes ocasions caldrà ajudar.-Reflexió sobre els models familiars d’altres companys i companyes de l’aula.- Treballa amb les TIC: pantalla digital, ordinador (Power Point, diagrama de barres, Word, saber cercar informació al Google...)-Valoració dels valors referents a: la responsabilitat, el respecte, la coeducació, la no discriminació per raó del sexe...- Foment de la visió crítica.-Acceptació de diferents punts de vista.- Amb l’oportunitat de desenvolupar un nivell d’ autonomia i iniciativa personal apropiat per als nens es pretén facilitar la resolució de problemes en present i futur.

continguts

Aquest projecte es durà a terme en deu sessions, repartides durant el primer trimestres a raó d’una sessió setmanal.El paper del mediador (tutora) serà de guia de tot el procés.1ª Sessió: Realització dels resultats de l’enquesta obtinguda en un diagrama de barres o de sectors (aula d’informàtica). Reflexió sobre els resultats observats.Deures: Reflexió i debat familiar sobre el tema. Reflexió personal.2ª Sessió: A la biblioteca, dins l’hora de tutoria, es farà lectura de

9

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

SEQÜENCIACIÓ I TEMPORITZACIÓ

contes sexistes i no sexistes. Lectura de retalls de diaris. Debat. Fomentació de la visió crítica.3ª Sessió: A l’aula ordinària, dins l’hora de ciutadania, es farà una reflexió conjunta de les opinions i valoracions extretes des de casa i de l’anada a la biblioteca, i s’observarà si hi ha hagut alguna modificació d’esquemes i es veurà si s’han arribat a unes noves conclusions i a uns nous repartiments de tasques.4ª Sessió: Sala d’usos múltiples: gimnàs. (dins l’horari de tutoria) Cinc alumnes escollits a l’atzar representaran davant els seus companys com tenen actualment la seva habitació i com es preparen els seus llibres i materials escolars, tenint en compte el seu horari i la seva agenda. Dos alumnes dels que abans la mare els preparava les seves coses faran la mateixa representació (barrejats entre els altres cinc alumnes). Debat crític de l’escenificació.5ª Sessió: A l’aula ordinària, dins l’hora de plàstica, es farà un dibuix, o un còmic amb l’evolució de les tasques i responsabilitats que s’han anat adquirint arrel d’aquest treball (intentar que en el dibuix es vegi l’evolució, l’aprenentatge significatiu que s’ha fet).6ª Sessió: Dins l’hora de ciutadania, verbalització davant de tota la classe del dibuix fet i de llur explicació. Feedback d’opinions.7ª Sessió: Tornar a passar l’enquesta inicial. Fer un nou diagrama. Debatre sobre els nous resultats tot i comparant-los amb els inicials.8ª Sessió: A l’hora d’informàtica, fer un power point de tot el procés annexant text i fotografies i imatges de tot el procés d’E-A.Deures: Acabar el power point a casa.9ª Sessió: Aula d’informàtica: explicar als companys els powers elaborats i reflexionar sobre el canvi obtingut.10 Sessió: Fer una autoavaluació i una reflexió interna de l’aprenentatge significatiu assolit. Es deixarà tot per escrit i s’exposarà el projecte a la directora, per tal de què valori si aquest es pot fer extensible a més aules del Centre; per exemple es poden passar les enquestes inicials a tots els alumnes del Centre educatiu i valorar de prioritzar aquests objectius de responsabilitat dins el projecte curricular de Centre.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY, I VINCULACIÓ AMB L’ÀREA

Aquest projecte està fonamentat amb l’aprenentatge significatiu: a partir d’una enquesta s’ha observat que l’alumnat ha fet una modificació d’esquemes. Ha partit d’uns coneixements previs inicials i els ha anat modificant durant tot el procés.Per tant l’aprenentatge ha estat proper a l’alumne, funcional, constructiu i significatiu.L´ús de les TIC és un suport més en aquest procés d’E-A. Els generarà més motivació i es mostraran més engrescats i participatius.És molt important el fet d’anar generant debats i anar-los guiant cap a fer reflexions cada vegada més crítiques on en tot moment han de

10

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

ser viscuts sota el respecte propi i aliè.L’autoavaluació els ajudarà també a assentar els nous coneixements adquirits.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació que seguirem serà basada segons els criteris de l’observació, el diàleg interactiu i constructiu, i haurà una intervenció per tal d’anar encaminant l’alumnat per a que vagi fixant els seus coneixements de manera constructiva, funcional i significativa. Per tant la nostra avaluació serà qualitativa.Al mateix temps es valorarà molt durant tot el procés el tema dels valors: respecte, cooperació, ajuda, diàleg, consens, motivació, implicació. Cal observar i anar guiant en tot moment la participació de l’alumnat de forma activa en llur procés d’E-A incloent dins d’aquest les relacions i actituds de treball que s’estableixen entre ells.L’autoavaluació i les reflexions finals del projecte també es tindran molt en compte per a poder observar si s’han fet seu l’aprenentatge, i per tant si ha esdevingut significatiu. Ens ajudarà molt la verbalització del procés i també la part escrita d’aquest.Així doncs es farà una avaluació inicial, partint de l’enquesta inicial, una formativa i continuada, durant tot el procés, i una final, que coincidirà en la sessió 10 de la temporització. No es farà un control escrit sinó que es valorarà el progrés fet durant tot el procés i si finalment s’ha produït un aprenentatge significatiu.Tot aquest procés serà individualitzant, partint de les característiques pròpies de cada alumne/a i dels seus progressos en el procés d’E-A..

miniprojecte

Mapa de conceptes

11

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

BertomeuSoler miniprojecte cmap

Durant la realització de mapa hi va haver una evolució que es pot vore al wikispace que ens va fer reflexionar i ens va llevar a un resultat que es pot trobar a slideshare i on convidem qualsevol col-laboració en cmap compartit.

Imatges del procés d'ensenyament-aprenentatge del nostre projecte

12

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Entrevista

Per poder veure el vídeo de l’entrevista fes clic aquí, i per més informació sota l’entrevista fes clic aquí. Aquest document pot representar genèricament les respostes de totes les entrevistes realitzades durant l’estudi inicial del miniprojecte. Amb la informació que s’obté en aquesta entrevista conjuntament amb els resultats de la gràfica inicial i la resta de les entrevistes es pretén validar la hipòtesis que tenim de que es dóna una forta representació de rols de gènere avui en dia. També es pretén reflexionar sobre aquest tema, i sobre com trencar el mite de rols estereotipats entre home i dona. En aquesta entrevista vam poder obtenir la següent informació:1-“Ni Hannah ni la seva germana es preparen la motxilla per anar a l’escola”2-“Els pares preparen la motxilla”3- “Hannah sap com preparar la motxilla i ho gaudeix”4- “Hannah te accés a l’horari escolar, però no ho sap”5- “A Hannah li agrada preparar-se la motxilla però pensa que no té temps”6-“Si Hannah fos un xiquet intentaria preparar-se la motxilla però li demanaria ajuda a la mare”7-“Hannah ajuda amb les tasques de la casa: es fa el llit i arreplega la seva habitació”8-“ Hannah pensa que el Paul fa tasques diferents a casa que la seva mare”13

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Horari

Horari

Aquest és un model d'horari que té cada alumne damunt l’escriptori de casa seva, per tal de preparar-se cada dia la motxilla. Amb aquest els alumnes han d’aprendre a utilitzar-lo per tal de saber com preparar-se la motxilla. En el vídeo de l'escenificació es pot veure com la Hannah es prepara la motxilla correctament amb l’ajuda dels horaris.

Les Sessions1a sessió: Realització dels resultats de l’enquesta obtinguda en un diagrama de barres o de sectors (aula d’informàtica). Reflexió sobre els resultats observats.Deures: Reflexió i debat familiar sobre el tema. Reflexió personal.

14

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Gràfica inicial

Aquest és un exemple de gràfica a realitzar però cada alumne tenia la llibertat de poder escollir qualsevol model de gràfic sempre que utilitzaren un programa en l’ordinador com és Excel o Word.Una vegada realitzades les gràfiques es van verbalitzar. Es fan arribar a unes conclusions. A partir d’aquestes idees es va mirar de veure on estava el problema i com es podia solventar. Tot l’alumnat va estar d’acord en què ells i només ells eren els responsables de dur la motxilla a punt cada dia a l’escola. Van observar que era indispensable tenir un horari al seu escriptori per a poder saber quines àrees tenien cada dia per així posar-se les llibretes i llibres corresponents.L’alumnat va proposar dir a les mares i als pares que només ells es farien les motxilles, ja que era la seva responsabilitat; els seus pares i germans en tenien d’altres.

2ª Sessió:A la biblioteca, dins l’hora de tutoria, es farà lectura de contes sexistes i no sexistes. Lectura de retalls de diaris. Debat. Fomentació de la visió crítica.

15

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Per tal d’aprofitar les habilitats dels alumnes es pretén que aquests raonin amb les dades que deuen construir i buscar a la biblioteca. Més concretament els alumnes deuen comparar, contrastar i relacionar informació de dos camps diferenciats com és la literatura sexista de la no sexista. Per tal de facilitar la consulta de base de dades es pot recomanar la següent bibliografia: Contes no sexistes de Adela Turín: Historia de los bonobos con gafas, Arturo y Clementina i La Herencia del Hada.I també la següent bibliografia:Alberdi Alonso, Isabel / Martínez Ten, Luz. Guía Didáctica para una orientación no sexista. Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia. Dirección General de Renovación Pedagógica, 1988.Brullet, Cristina / Subirats, Marina. La Coeducación. Madrid. Secretaría de Estado de Educación. Plan para la Igualdad de Oportunidades Para Las Mujeres. Ministerio de Educaciòn y Ciencia. 1991.Cabal, Graciela Beatriz. De hadas, brujas y señoras de su casa (El sexismo en los libros para chicos). 24º Congreso Internacional del IBBY de literatura infantil y juvenil. 1995.Cortada Andreu, Esther. Niñas y niños en la escuela de otros tiempos. Materiales no sexistas para primaria. Barcelona. Universidad Autónoma. Instituto de Ciencias de la Educación, 1993.Subirats, Marina / Tomé, Amparo. Pautas de observación para el análisis del sexismo en el ámbito educativo. Barcelona. Universidad Autónoma. Instituto de Ciencias de la Educación, 1992.

Per fomentar la visió crítica es pot usar preguntes com :

Qui protagonitza la història? En alguna ocasió la protagonitza una dona?; Nombre de personatges masculins i femenins? L’esport, la valentia i la ciència està sempre protagonitzada per un personatge masculí ?; la

16

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

por, la llàstima, el cuidar, la sensibilitat està exclusivament representat en el personatge de les dones?.

Finalment s’organitza una teatralització d’una de les escenes d’un dels contes. Acte seguit l’alumnat dóna la seva opinió sobre el sexisme observat.

3a sessió:A l’aula ordinària, dins l’hora de ciutadania, es farà una reflexió conjunta de les opinions i valoracions extretes des de casa i de l’anada a la biblioteca, i s’observarà si hi ha hagut alguna modificació d’esquemes i es veurà si s’han arribat a unes noves conclusions i a uns nous repartiments de tasques.

Es desenvolupen unes discussions en grup, per tal de poder resoldre el problema de forma conjunta tant els bens estructurats (com preparar-se la motxilla) com els mals estructurats (els estereotips de rol segons el gendre en la nostra societat).

S’organitza un role-playing on uns defensen postures sexistes i els altres no sexistes. Finalment es fa un debat criticant les postures i arribant a conclusions.

4ª sessió:Sala d’usos múltiples: gimnàs. (dins l’horari de tutoria) Cinc alumnes escollits a l’atzar representaran davant els seus companys com tenen 17

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

actualment la seva habitació i com es preparen els seus llibres i materials escolars, tenint en compte el seu horari i la seva agenda. Dos alumnes dels que abans la mare els preparava les seves coses faran la mateixa representació (barrejats entre els altres cinc alumnes). Debat crític de l’escenificació.

vídeo de l'escenificació

Aquest es tracta d’una tasca on els alumnes reflexionen com el problema ja no es problema, ja s’ha assolit la solució. La representació teatral de a solució del problema és més motivador perquè l’alumne es pot situar en la situació més real que es dóna en la situació del món que l’envolta. Aquí es veu com l’alumna es desperta amb el despertador , després revisarà l’horari per tal de saber quins llibres de text li fan falta portar a l’escola. També haurà de preparar-se l’estoig i les llibretes. Al representar casos on no es dona el problema els alumnes poden comparar aquestos amb el problema actual. Aquestos també serveixen per a què els alumnes reflexionin com aconseguir la solució del problema de forma satisfactòria i quines poden ser les raons del fracàs, de quina forma solucionarien ells el problema...

Amb aquesta representació es pretén un raonament basat en casos.

És important el fet de representar, ja que és un fet observable i tot l’alumnat pot veure, mitjançant l’escenificació, per on fluixeja.

18

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

5ª Sessió: 

A l’aula ordinària, dins l’hora de plàstica, es farà un dibuix, o un còmic amb l’evolució de les tasques i responsabilitats que s’han anat adquirint arrel d’aquest treball (intentar que en el dibuix es vegi l’evolució, l’aprenentatge significatiu que s’ha fet).

Després de realitzar les discussions i activitats en grup els alumnes tractaran de resoldre el problema tant ben estructurat com mal estructurat amb un assaig individual. En aquest es descriu de forma sistemàtica com es resol el problema, quines són les solucions que es poden donar i la raó per la que s’ha seleccionat aquesta solució.

Mentre es van fent els dibuixos, l’adult anirà donant pistes i encaminant a la bona solució a l’alumnat, mitjançant preguntes per tal de què aquest pensi, reflexioni i modifiqui esquemes.

6ª Sessió: 

Dins l’hora de ciutadania, verbalització davant de tota la classe del dibuix fet i de llur explicació. Feedback d’opinions.

En aquesta es torna a la discussió en grup on entre tots es pretén analitzar els assajos individuals de forma conjunta per tal d’analitzar les raons i esforços de cadascun dels alumnes, on es te en compte: definició del problema, resolució del problema desenvolupament de criteris, crítica a la solució, aprovació de solució.

7ª sessió:

 Tornar a passar l’enquesta inicial. Fer un nou diagrama. Debatre sobre els nous resultats tot i comparant-los amb els inicials.

El alumnes aprenen a fer ús de la recerca de dades segons les seves pròpies experiències amb les TIC i més concretament l’ús d’Excel desprès de fer qüestionaris, es pretén que els alumnes puguin comparar i reflexionar dos tipus de dades diferents per tal de fomentar el pensament constructiu i l’habilitat de resoldre problemes.

Una vegada realitzat el segon diagrama els alumnes poden tornar al full d’Excel amb la primera gràfica i comparar les variables dels primers resultats amb les de l’últim, aquestos canvis provoquen un

19

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

canvi a la gràfica automàticament, d’aquesta forma els alumnes detecten el canvi de valors que s’ ha donat al llarg del projecte.

gràfica final

8a sessió:A l’hora d’informàtica, fer un power point de tot el procés annexant text i fotografies i imatges de tot el procés d’E-A.

Concretament es pretén diversificar, fomentar i augmentar els coneixements de diferents recursos dels mitjans informàtics i les seves múltiples possibilitats d’integració en el procés d’aprenentatge. Els alumnes deuen de demostrar les seves capacitats de cercar diferents aplicacions en els programes que es requereixen en aquest projecte i integrar-los en el temari a treballar.

20

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

9a sessió: Aula d’informàtica: explicar als companys els powers elaborats i reflexionar sobre el canvi obtingut.

Es desenvolupa una altra discussió en grup per tal de continuar la resolució de problemes ben o mal estructurats seguint els criteris explicat en la sessió 3 i 6.

És important que l’adult encamini al discent en llur aprenentatge mitjançant preguntes que el facin pensar i reflexionar.

10a sessió:Fer una autoavaluació i una reflexió

interna de l’aprenentatge significatiu assolit. Es deixarà tot per escrit i s’exposarà el projecte a la directora, per tal de què valori si aquest es pot fer extensible a més aules del Centre; per exemple es poden passar les enquestes inicials a tots els alumnes del Centre educatiu i valorar de prioritzar aquests objectius de responsabilitat dins el projecte curricular de Centre.

L’autoavaluació serà guiada i es donarà un temps mínim per a ser contestada. Cal que l’alumnat reflexioni significativament de tot el seu procés d’aprenentatge.

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit La nostra avaluació ha estat duta a terme a partir del diàleg interactiu i constructiu i des de l’observació.

21

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

La funció de la mestra ha estat sempre de guía del procés l’aprenentatge dels seus discents. També s’han tingut molt en compte els valors del respecte i l’ajuda.Les sessions s’han basat pràcticament totes amb la reflexió de cadascuna de les activitats. Les TIC hi han estat també molt presents. Han sigut una eina potent d’aprenentatge, ja que l’alumnat ha estat més engrescat i motivat. S’han aconseguit grans presentacions amb el powerpoint i s’ha usat la pantalla digital.Pensem que s’ha assolit un aprenentatge funcional i siginficatiu. Tot l’alumnat a partir dels seus coneixements previs ha anat construint i modificant els seus esquemes inicials per el nou aprenentatge. El fet de què l’alumnat hagi après a autoavaluar-se de forma objectiva (amb l’ajuda de pautes per part de la docent), ha afavorit a la millora personal d’aquest.L’objectiu d’aquest projecte és que els alumnes comprenguin el per què la majoria no es preparen la motxilla, i també que al final del projecte tots siguin capaços de preparar-se la motxilla.Per tant es poden donar dos tipus d’avaluació: una més estadística, on es comparen els resultats de la gràfica inicial, i de la gràfica final; i un altre l’avaluació del procés d’aprenentatge significatiu al llarg del curs relacionat amb l’ús de les eines. Punt crític sota la societat que ens envolta més específicament el mite dels rols estereotipats entre home i dona.Per tal de poder tenir un seguiment durant el projecte s’ha donat als alumnes una sèrie de dates i terminis amb diferents miniactivitats al llarg del curs les quals es poden desenvolupar dins de diferents assignatures de l’aula; les diferents tasques a realitzar es poden observar en les sessions exposades al dissenys del projecte però les destaquem aquí: entrevistes inicials, gràfica inicial dels resultats, comprensió i lectura de textos, escenificació de qui prepara la motxilla, dibuix del progrés del projecte, diverses reflexions, debats i discussions, entrevistes finals amb realització de gràfica dels resultats finals, i una representació de tot el seguiment en Power Point seguit de reflexió i debat. Aquí es van analitzar totes les aportacions de cadascun dels alumnes i es va tenir en compte les seves preocupacions, comentaris, reflexions, reforços, raons i que representaven aquestes aportacions a cadascun d’ells. Cadascuna d’aquestes aportacions es va analitzar la seva funció de resolució de problemes segons la definició del problemes, l’orientació, desenvolupament de criteris, aprovació de solucions, declaració de no tasca, crítica de solució, desenvolupament de criteris.

22

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Les assignatures involucrades són informàtica, coneixement del medi, plàstica, ciutadania, tutoria i llengües.Durant el seguiment s’ha donat una varietat d’estratègies i eines: incloent Excel, Power Point, Word, textos, expressió teatral i plàstica.L’aula està oberta a comentaris, dubtes, preguntes i respostes. És molt important les impressions dels companys, reflexions i preocupacions, ja que entre tots anem qüestionant i solucionant els entrebancs que van sortint durant el procés d’ensenyament aprenentatge. El fet de tractar el projecte de forma interdisciplinar afavoreix a les connexions dels continguts, i per tant és positiu per adquirir un aprenentatge significatiu.

Avaluació tecnològica del disseny Per a realització del nostre disseny hem emprat força disseny tecnològic: el blog, la wiki, el correu electrònic, el xat de la UOC, hem fet vídeos, gràfics, mapes de conceptes amb el Cmap Tools, etc...Iolanda:Penso que hem treballat moltíssim aquesta assignatura, hem fet camí, i que hem après igualment molt.Pel que fa a la comunicació dir que ha estat fluïda tant a nivell de companya de la PAC, com a nivell de la resta del grup-classe. Penso que potser la professora ens hagués pogut donar més orientacions i aclariments. De vegades m’he sentit una mica “sola”. Potser era aquest l’objectiu...no ho sé.Les activitats han estat fets bàsicament en grup; uns aspectes han estat tractats de primera mà per la meva companya, en primera instància, i altres per mi. Considero que ens hem repartit bé les tasques.L’aprenentatge i l’ús de les TIC dins aquesta assignatura ha estat molt gran: he aprés a fer un blog complet, saber i utilitzar una wiki i un programa de mapa de conceptes com és el cmap tools, etc.Per tant el meu aprenentatge de les TIC encaminat al món educatiu ha millorat notablement gràcies a aquesta assignatura. Penso fer-ne ús a la meva vida diària.Tant en la primera pac (individual), com en aquesta segona (en parelles) he treballat per un igual. Potser en aquesta segona m’he trobat més acompanyada. He tingut sort amb la companya. Crec que hem format un tàndem gairebé perfecte....Mara:

23

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Al llarg de la realització del projecte i durant el disseny del document puc fer una avaluació tecnològica on es pot analitzar:Comunicació: amb la companyera de treball(Iolanda), resta de companyes i professora.Nivell d’activitats: tant individuals, com grupals.Tant la comunicació com la realització de nivell d’activitats es poden avaluar tenint en compte les meves Experiències sobre les NTIC.Els criteris sota el disseny, realització i l’ús de les TIC al llarg del procés ensenyament- aprenentatge ha sigut força enriquidor i variat, tant de forma individualitzada com a grupal.De forma general la incorporació de la informàtica al llarg dels estudis a la UOC ha sigut la base i una de els raons per les que vaig estudiar a aquesta universitat, però la integració i l’ús de totes les aplicacions de cadascuna dels programes, llocs web i entorns virtuals ha tingut un progrés dramàtic al llarg d’aquesta assignatura, com a exemple concret tindré el document Word amb el qual he aprés com posar enllaços interns, índex automàtics i enllaços amb l web.Un altre exemple ha sigut la creació de mapes conceptuals amb el programa c-map, el qual he pogut fer de forma individualitzada o local, es adir, desde el meu ordenador sense connectar-me al Internet o d’una forma col·lectiva, fent un mapa on qualsevol pot afegir conceptes o fugir-ne fent ús de l?Internet a l’espai de c-maps compartits. Amb aquest programa he aprés a enllaçar nodes , els quals representes conceptes significatius dins del reballa a realitzar, els conceptes tenen més o menor importància depenent e la posició o format usat (colors, tamanys de lletra…) creant d’aquest forma una relació jeràrquicaDe forma col·lectiva he pogut fer ús del blog on tota la informació que he anant arreplegant endemés de les meves pròpies reflexions i activitats de l’assignatura han pogut ser compartits amb la resta dels companyers, en aquest blog he procurat utilitzar les aplicacions que es disposen al màxim depenent de si em interessa o no, com es vídeos de youtube que he gravat i editat, enllaços on està documentació relacionada amb el projecte com es el wikispace i el slideshare, eina de diapositives per tal de mostrar les fotos del miniprojecte.Ja em trobe capaç d’integrar diferents programes educatius en diferents unitats de treball on es dissenya o i crea diferents projectes, PACs, assajosEn resum he après a fer un millor ús didàctic dels diferents mitjans per tal d’integrar-los al meu propi ensenyament i a l’aula de

24

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

l’assignatura, i per suposat pense continuar fer-ho en la meua vida professional, personal i acadèmica.

Conclusió: En una educació per la igualtat, cal que ambdós gèneres incorporin les millors característiques de cada un, perquè puguin gaudir en igualtat de condicions a l’accés a les oportunitats i, així, aconseguir una societat més justa i equilibrada.Les relacions que s’estableixen entre el sistema social i l’educatiu, com a subsistema, no són simples ni lineals, sinó complexes i dialèctiques. El repte d’assolir, mitjançant l’educació, una realitat més igualitària es planteja amb exigència. No es pot potenciar l’objectiu de la igualtat a l’educació com un fet aïllat de la resta de la societat. Es més, els condicionants del medi social en l’educació de les dones són encara molt forts i moltes vegades contradictoris amb els objectius de l’escola.

Tan sols un concepte d’igualtat construït des del reconeixement de la diferència permetrà el desenvolupament de les potencialitats i l’expressió de la riquesa pròpia dels éssers humans, fora limitacions derivades del seu sexe. El fet de saber-se equivalents és la millor garantia perquè les dones desenvolupin l’autoestima i l’autonomia individual i col·lectiva, que les són necessàries per obtenir definitivament un estatut de ciutadania just.L’anàlisi de gènere ajuda a identificar, i corregir posteriorment, els biaixos androcèntrics i sexistes subjacents a la teoria i a la pràctica de l’educació, així com les implicacions i les conseqüències que tenen a

25

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

la vida present i futura d’homes i dones: les seves expectatives i oportunitats, les relacions socials...

Aquesta coeducació ha de ser present als objectius, als continguts, a la metodologia i als criteris d’avaluació, com indicador de la qualitat de l’educació. Estarà present al Projecte educatiu de Centre (PEC), al projecte curricular de centre (PCC), a les programacions d’aula, etc., essent compromís i responsabilitat de tota la Comunitat educativa: docents, discents, personal de suport, famílies. Un procés coeducatiu a tots els nivells de l’ensenyament suposa un canvi radical en els plantejaments curriculars i organitzatius dels centres.Actualment comencen a ésser valorats i posats com a model i objecte d’estudi continguts curriculars d’aquests tipus. Recuperar la presència femenina al llarg de la història i les aportacions de les dones en el món científic, tècnic, literari i artístic és un pas important per normalitzar el currículum escolar. L’ús del llenguatge no sexista ni androcèntric és essencial, és un requisit imprescindible per poder transmetre els continguts de manera coeducativa.En aquests moments anar més enllà suposa iniciar la tasca de deconstrucció de la ciència patriarcal pretesament objectiva i universal, quan en realitat està fortament marcada i limitada pel protagonisme, els interessos i la perspectiva masculina de la realitat.La base de la coeducació tracta de superar la separació i la jerarquització dels rols masculí i femení i d’assolir la igualtat tot valorant la diferència.Aquests són, doncs, els objectius essencials, l’ús d’un llenguatge i uns continguts no sexistes ni androcèntrics, combatent estereotips i prejudicis, utilitzant una metodologia que generi espais de debat igualitari, que potenciï el desenvolupament integral de l’alumnat, establint criteris d’avaluació que facilitin la correcció d’elements que distorsionen, d’assolir una educació basada en la igualtat.El fet de treballar una tasca diària en l’alumnat com és el fet de fer-se la motxilla abans d’anar a l’escola ha permès aprofundir en aquest concepte. Considerem que ha estat un projecte molt positiu i que els ha fet aprendre significativament de valent.Finalitzant el procés d’E-A hem tornat a passar una nova enquesta per a veure si ha hagut un canvi conceptual. Sortosament el 100 per cent de l’alumnat es fa ell mateix la motxilla, ja que consideren que són ells els qui van al Centre, per tant, són ells els qui s’han de fer la motxilla (no tenen en compte la variable de si són nens o nenes).

26

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

Hem fonamentat el projecte amb l’aprenentatge significatiu. Hi ha hagut modificació d’esquemes (prèviament es tenien uns conceptes, i durant tot el procés s’han anat fent connexions, reflexions, i se n’han anat adquirint de nous. Per tant també per aquest motiu pensem que el projecte ha estat un èxit.

Bibliografia:

Araya, S. (2004). “Hacia una educación no sexista”. Actualidades investigativas en educación v 4 nº 2.

Castañeda M. (2002) El machismo invisible. Mexico: Grijalbo.

Miedzian, M. (1995): Chicos son, hombres serán. Valencia: ed. horas y horas.

Moya, M; Páez, D; Glick, P.; Fernández, I. y Poeschl, G. (1997) “Sexismo, masculinidad, feminidad y factores culturales” en Revista electrónica de motivación y emoción. volumen:4 nº 8-9

Sánchez Álvarez P. y otros (2005); Coeducación. Todos y todas somos iguales. Murcia: Nausica.

Vega, A. (1996) “Exclusión y dominación sexista en la escuela coeducadora” en Cuadernos de Pedagogía nº 245

Contes no sexistes per al cicle superior:Adela Turín: “ Caja de cristal”, “La chaqueta remendada”, “Los gigantes orejudos”, “La herencia del hada”, “Las hierbas mágicas”, “ El jardinero astrólogo”, “La mano de Milena” i “ El ovillo blanco”.

Vídeos que treballen la coeducació:“De tú a tu”, “ Identidad individual y coeducación”, “ Vaqueros y princesas” i “ Del azúl al rosa”.

Temes transversals del currículum, coeducació, educació moral per a la convivència i la pau:M. Pressler: “Chocolate amargo” i “ Y por fin hablo”.

Webgrafia:

El nostre miniprojectehttp://www.slideshare.net/Bertomeusoler/bertomeu-soleiolandasolercantomarapac23

http://www.youtube.com/watch?v=qqqSi4It97o ( tutorial per a crear una wiki)

27

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació Projecte final. Activitat 3. PAC2

http://www.youtube.com/watch?v=lYls_5BxJRg (tutorial per a crear un blog)

http://www.youtube.com/watch?v=J2q2eowPI5U (tutorial per a crear un mapa de conceptes amb cmap tools)

Vídeo de l’ entrevistahttp://www.youtube.com/watch?v=8D8P4oH6FCg

Vídeo de l’escenificacióhttp://www.youtube.com/watch?v=6H-3nCc2Ne8

El blog de la Marahttp://marauoc.blogspot.com/p/miniprojecte.html

El blog de la Iolandahttp://iolanda-novestecnologieseducacio.blogspot.com/

El nostre wikispacehttp://apbbertomeusoler.wikispaces.com/

El nostre cmaphttp://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1K1J6ZS60-BM16C4-12XJ/Bertomeu%20Soler%20miprojecte%202.3.cmap

El nostre compte de slideshare amb tots els apartats del projecte.http://www.slideshare.net/Bertomeusoler/edit_my_uploads

TOTES LES FOTOS/la mostra documental en fotoshttps://picasaweb.google.com/112367055513055182940/BertomeuSolerMiniprojecte

28