Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor
-
Upload
lidiatarrega -
Category
Education
-
view
624 -
download
2
Transcript of Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor
![Page 1: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/1.jpg)
BASES DEL COMPORTAMENT BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIUESPORTIU
Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 1
IES ROCAGROSSASalvament i Socorrisme
30 hores de teoria
Professora: Lídia Tàrrega
![Page 2: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/2.jpg)
TEMA 2. TEMA 2. LL’’APRENENTATGE APRENENTATGE
MOTORMOTOR
![Page 3: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/3.jpg)
1. LA MADURACIÓ I L’APRENENTATGE◦ Canvis que es produeixen en l’aprenentatge motor.
Canvis neurals Canvis perceptius i motors Canvis personals Canvis de relació amb l’entorn
2. FORMES FONAMENTALS D’APRENENTATGE Per imitació Per condicionament (o reflexos) Per assaig i error Per intuïció Per comprensió
![Page 4: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/4.jpg)
3. EL MODEL DE MARTENIUK PER A L’ANÀLISI DE LES TASQUES MOTORES
El mecanisme de percepció El mecanisme de decisió El mecanisme d’execució Circuits de feedback (retroalimentació)
4. LES FASES/ETAPES EN L’APRENENTATGE MOTOR Fase d’iniciació, bàsica o elemental Fase de desenvolupament Fase de perfeccionament
![Page 5: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/5.jpg)
1. LA MADURACIÓ I 1. LA MADURACIÓ I L'APRENENTATGEL'APRENENTATGE
Introducció.
És el procés pel qual s'adquireix la capacitat de realitzar una sèrie de moviments coordinats de forma automatitzada.
![Page 6: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/6.jpg)
L’Aprenentatge motor és el canvi de conducta duradora, després d’un període d’experiències realitzades pel subjecte.
La paraula clau d’aquest procés és el “canvi de conducta duradora”
![Page 7: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/7.jpg)
LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
El procés d'aprenentatgeaprenentatge de qualsevol movimentmoviment o técnica esportiva, en relació amb:
la maduració del sistema nervios maduració del sistema nervios central i perifèric i
amb la capacitat del to muscular to muscular per efectuar els movimients requerits.
![Page 8: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/8.jpg)
LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
Canvi de conducta duradora. Experiències viscudes i potencial individual. Clima relaxat, gens repressiu, experiències
positives anteriors. Quan més habilitats automatitzades, més
oberts a aprendre noves.
![Page 9: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/9.jpg)
La segona paraula clau d’aquest procés és la “pràctica”, donat que sense el número d’experiències necessàries, el canvi de conducta no esdevé duradora en el comportament del subjecte.
![Page 10: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/10.jpg)
De quins aspectes depèn De quins aspectes depèn ll’’aprenentatge?aprenentatge?Genèricament, l’aprenentatge del nen/a
dependrà de diversos aspectes, entre ells:
◦ Motivació◦ Edat◦ Experiències prèvies◦ Intel·ligència◦ Models de professor/tècnic- estil
d’ensenyament◦ Mitjans utilitzats
![Page 11: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/11.jpg)
Canvis que es produeixen en l’aprenentatge motor.
Segons Joan Riera; “Aprendizaje de la Técnica y de la Táctica Deportiva” (1989 Ed. Inde)
Canvis neuralsCanvis perceptius i motors Canvis personals Canvis de relació
![Page 12: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/12.jpg)
Canvis neuralsCanvis neuralsEls que es produeixen en aprendre una
destresa, en les condicions sinàptiques i en els circuits nerviosos.
Però aquests canvis, tant el mestre com l’alumne no els poden observar ni tampoc hi poden incidir directament.
Són canvis que es produeixen internament, al SNC, i que fan que les connexions siguin diferents d’abans de l’aprenentatge.
![Page 13: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/13.jpg)
Canvis perceptius i motorsCanvis perceptius i motorsQuan un nen aprèn una destresa ha d’haver
adquirit anteriorment un seguit d’elements mínims per a poder iniciar-se en aquella acció motora, com pot ser la força i un mínim de coordinació de moviments.
Si progressa en el domini de la destresa, aleshores probablement es produiran canvis importants en les propietats dels músculs que més intervenen en la tasca i també possiblement en el seu sistema cadio-respiratori.
![Page 14: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/14.jpg)
Tindrà més força per a fer l’acció tècnica amb més velocitat i incrementarà la seva resistència per a realitzar l’acció durant períodes més llargs.
Al mateix temps també es produeixen canvis de tipus perceptiu. La capacitat de discriminació perceptiva de l’alumne, visual, auditiva, tàctil i/o cinestèsica augmentarà.
![Page 15: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/15.jpg)
Es diferencien els estímuls importants dels secundaris, hi ha més subtilesa en l’apreciació dels estímuls presents...etc.
![Page 16: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/16.jpg)
Canvis personalsCanvis personalsLa majoria dels nens que aprenen accions
motores són capaços d’extreure conseqüències positives i negatives de la seva actuació, d’incrementar o deteriorar la confiança en ells mateixos, de motivar-se o desmotivar-se segons hagi estat la seva actuació en l’aprenentatge de les noves accions.
![Page 17: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/17.jpg)
L’alumne és, primer de tot, una persona, i com a tal modifica el seu comportament a partir de les condicions i de les situacions de cada tasca.
Qualsevol persona actua des del punt de vista psicològic, emocional, motor, social, i s’implica a tots aquests nivells.
![Page 18: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/18.jpg)
Canvis de relació amb l’entornCanvis de relació amb l’entorn
Quan un nen comença a aprendre una acció motora, comença a establir unes relacions amb l’entorn de forma molt general i inestable, i executa les seves accions de forma imprecisa davant condicions ambientals poc concretes.
![Page 19: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/19.jpg)
De mica en mica podrà ajustar millor els seus sistemes perceptius i de resposta de forma més regular i específica a cada canvi de les condicions de l’entorn.
Les relacions canvien durant l’aprenentatge i passen de la inestabilitat a la constància, de les coordinacions gruixudes a les fines, i de l’atenció exclusiva a l’automatisme.
![Page 20: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/20.jpg)
2. LES FORMES FONAMENTALS 2. LES FORMES FONAMENTALS DE L'APRENENTATGEDE L'APRENENTATGE
Les formes fonamentals de l’aprenentatge són:
• Per imitació• Per condicionament (o reflexos)• Per assaig i error• Per intuïció (insight)• Per comprensió
![Page 21: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/21.jpg)
APRENENTATGE PER IMITACIÓAPRENENTATGE PER IMITACIÓ
És molt freqüent en els nens.
A partir de l’observació.
Quique Molina
![Page 22: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/22.jpg)
APRENENTATGE PER IMITACIÓAPRENENTATGE PER IMITACIÓ
En general els nens imiten més fàcilment aquells models que tenen més prestigi que aquells que no tenen gaire reconeixement.
![Page 23: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/23.jpg)
Actuacions que han tingut més èxit i no pas aquelles que han estat un fracàs.
Comportaments que els nois comprenen que no pas aquells que no arriben a comprendre.
![Page 24: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/24.jpg)
APRENENTATGE PER IMITACIÓAPRENENTATGE PER IMITACIÓ
No és necessari que hi hagi un aprofundiment per tal que l’aprenentatge s’estabilitzi.
![Page 25: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/25.jpg)
Per aquest motiu és tant important la realització de demostracions en la feina com a tècnics i perquè aquestes demostracions han de ser de qualitat i han de tenir una sèrie de característiques.
![Page 26: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/26.jpg)
Aprenentatge per Aprenentatge per condicionamentcondicionament
L’aprenentatge per reflexos condicionats es basa en el reforçreforç, que pot ser: positiu (en forma de recompensa) o negatiu (càstig), i en l’’associació associació entre un estímul i una resposta
específica.
![Page 27: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/27.jpg)
Aprenentatge per Aprenentatge per condicionamentcondicionament
“Has observat alguna vegada que quan tens davant teu un menjar apetitós, comences a salivar? A vegades t'ha passat que amb tan sols parlar de menjar "se t'ha fet la boca aigüa"?
Paulov, Ivan Petrovich (1849-1936)
![Page 28: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/28.jpg)
Aprenentatge per Aprenentatge per condicionamentcondicionament
Paulov, Ivan Petrovich (1849-1936)
![Page 29: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/29.jpg)
Experiment de Paulov Experiment de Paulov amb gossos:amb gossos:
ABANS DE L'ENTRENAMENT Menjar --------------------> Salivació Soroll de campana -------------> No hi ha resposta
ENTRENAMENT Soroll de campana + menjar -------------------> Salivació
DESPRÉS DE L'ENTRENAMENT Soroll de campana ------------------------> Salivació
![Page 30: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/30.jpg)
Aprenentatge per Aprenentatge per assaig i errorassaig i error
Aquest tipus d’aprenentatge necessita un temps per a estabilitzar-se.
En l’activitat motora i física permet aprendre molts moviments específics que no es podrien incorporar d’una altra manera.
![Page 31: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/31.jpg)
Aprenentatge per Aprenentatge per assaig i errorassaig i error
El nen té necessitat de mesurar i de comprovar els moviments, la velocitat, la força.
Tot això ho comprova equivocant-se i tornan-t’ho a provar.
![Page 32: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/32.jpg)
És necessari un component de PRÀCTICA molt important.
Per aquest motiu, entenem perquè és tan important oferir el màxim temps de pràctica als alumnes en les nostres sessions de treball.
Amb el màxim temps de pràctica possible, l’alumne té més possibilitats d’aprendre tot assajant i equivocant-se.
![Page 33: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/33.jpg)
Aprenentatge per intuïció Aprenentatge per intuïció (insight)(insight)
Aquest tipus d’aprenentatge és molt ràpid, tant que sembla immediat. La persona que té una intuïció fa un treball mental, durant el qual els esquemes, símbols, records i també emocions són ràpidament relacionats, enfrontats i units en un tipus de pensament molt ràpid i essencial.
![Page 34: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/34.jpg)
Aprenentatge per intuïció Aprenentatge per intuïció (insight)(insight)
S’ajuda amb una bona preparació dels coneixements i informacions assimilades amb anterioritat, encara que sembli que s’hagin oblidat.
![Page 35: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/35.jpg)
Com més experiències motrius hagi adquirit la persona al llarg de la seva vida (i sobre tot, en la seva infantesa), més aprenentatges per intuïció podrà realitzar, ja que serà capaç de realitzar “transferències” més nombroses i de més qualitat.
![Page 36: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/36.jpg)
Aprenentatge per intuïció Aprenentatge per intuïció (insight)(insight)
Intuïció
bloc
![Page 37: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/37.jpg)
Aprenentatge per comprensió o Aprenentatge per comprensió o aprenentatge significatiuaprenentatge significatiu
Es basa en el raonament, en la capacitat d’agafar els nexes lògics i significatius entre els esdeveniments, els comportaments i les idees.
![Page 38: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/38.jpg)
Aprenentatge per comprensió o Aprenentatge per comprensió o aprenentatge significatiuaprenentatge significatiu
Al voltant dels 5-6 anys el pensament es torna més dinàmic, però lligat a la realitat sensible.
El nen té la necessitat de veure, de tocar o d’imaginar la realitat sobre la qual raona.
![Page 39: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/39.jpg)
Aprenentatge per comprensió o Aprenentatge per comprensió o aprenentatge significatiuaprenentatge significatiu
És fonamental implicar els aprenents des del punt de vista cognitiu, perquè siguin capaços de realitzar aprenentatges per comprensió des del coneixement i el bagatge cultural adquirit.
Nen de 3 anys= muntanya nevada… gelat
![Page 40: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/40.jpg)
Aprenentatge per comprensió o Aprenentatge per comprensió o aprenentatge significatiuaprenentatge significatiu
En l’adolescència, el jove pot fer operacions mentals, que no es refereixen únicament a la realitat, sinó també a “pures possibilitats lògiques” posades pel mateix pensament, d’on dedueix les conseqüències necessàries.
![Page 41: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/41.jpg)
TEORIES DE TEORIES DE LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
Interpretació conductista:Oxendine (1968)
“Aprenentatge és el procés pel qual la conducta es desenvolupa i altera a través de la pràctica i l’experiència”.
![Page 42: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/42.jpg)
TEORIES DE TEORIES DE LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
Interpretació conductista:
estímul-resposta Inconsistències: No explica tots els tipus d’aprenentatge possibles. Privilegia de forma absoluta l’entorn davant l’herència o els
diferents nivells de desenvolupament. Considera que l’organisme reacciona passivament davant els
estímuls.
![Page 43: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/43.jpg)
TEORIES DE TEORIES DE LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
Interpretació constructiva:Sage (1977)
“L’aprenentatge pot ser considerat com un canvi neural degut al resultat d’experiències amb els estímuls ambientals.
És un procés intern que implica canvis en el rendiment no atribuïbles a la maduració o a la fatiga.
Les condicions responsables de l’aprenentatge, en part són internes i en part són externes a l’individu”.
![Page 44: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/44.jpg)
TEORIES DE TEORIES DE LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
Interpretació constructiva:Sage (1977)
“L’aprenentatge motor és l’adquisició d’una habilitat motora en un procés en què l’aprenent desenvolupa un conjunt de respostes motores, en pautes de moviment”.
![Page 45: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/45.jpg)
TEORIES DE TEORIES DE LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
Interpretació constructiva:
Sabent com s’aprèn, podrem complir la màxima d’aprendre a aprendre.
Participació global de l’individu en l’aprenentatge motor, no solament sota l’aspecte físic, sinó també de intel·lectual.
![Page 46: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/46.jpg)
3. EL MODEL DE MARTENIUK 3. EL MODEL DE MARTENIUK PER A L'ANÀLISI DE LES PER A L'ANÀLISI DE LES TASQUES MOTORESTASQUES MOTORES
Model de Marteniuk
![Page 47: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/47.jpg)
TASCA MOTORATASCA MOTORA
“És tota activitat determinada i concreta amb un cert grau d’obligatorietat i dirigida a un objectiu”.
![Page 48: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/48.jpg)
ANÀLISIS DE LES TASQUES ANÀLISIS DE LES TASQUES MOTORESMOTORES
MODEL DE MARTENIUK Per a aquest autor la tasca motora es basa fonamentalment
en tres mecanismes: percepciódecisió
execució Aquests mecanisme estan controlats per dos circuits de
feedback: coneixement de l’execució coneixement dels resultats
![Page 49: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/49.jpg)
Exemple pràcticExemple pràcticPensem en un jugador de futbol en joc al qual
acaben de llançar un passi: Si no ha percebut correctament la trajectòria,
no el podrà recollir i en aquest cas li haurà fallat el mecanisme de percepció.
Suposem que ha recollit el passi, aleshores pot pensar que es troba en bona posició per a xutar i intentar el xut, però la decisió pot ser equivocada en el cas de ser fàcilment bloquejat pel defensa.
![Page 50: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/50.jpg)
Així doncs, haurà fallat el mecanisme de decisió.
Finalment si ha pogut xutar sense ser molestat, pot passar que no marqui per culpa d’una execució tècnica dolenta; en aquest cas haurà fallat el mecanisme d’execució.
![Page 51: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/51.jpg)
Coneixement del resultat
Informació que prové de l’entorn
Mecan. de percepció
Mecanisme de decisió
Mecanisme d’execució
Moviment Resultat del moviment
Coneixement de l’execució.
![Page 52: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/52.jpg)
ANÀLISI DE LES TASQUES ANÀLISI DE LES TASQUES MOTORESMOTORES
QUALSEVOL MOVIMENT O TASCA ENTÈS COM UN
PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓMecanisme de percepció.
Mecanisme de decisió.Mecanisme d’execució.Circuits de feedback.
![Page 53: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/53.jpg)
El mecanisme de percepcióEl mecanisme de percepcióL’individu rep tota la informació que
prové de l’entorn, per mitjà dels sentits perifèrics (vista, oïda, olfacte, tacte...), i tota la informació que genera el propi moviment a través dels òrgans sensorials de caràcter cinestèsic (procedent dels receptors de les articulacions i dels músculs) alhora que interpreta els estímuls esmentats, els avalua i prediu situacions futures a partir dels mateixos.
![Page 54: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/54.jpg)
Billing (1980) assenyala que el grau de complexitat perceptiva d’una tasca ha de ser susceptible de ser valorada pel professor, per tal de poder procedir al plantejament de situacions d’ensenyament progressives. Segons el referit autor, el grau de complexitat d’una tasca pot variar segons:
![Page 55: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/55.jpg)
1. El nombre d’estímuls als quals s’ha de prestar atenció.
2. El nombre d’estímuls presents.3. La velocitat i durada de l’estímul.4. La intensitat de l’estímul.5. L’extensió en què l’estímul pot ser
conflictiu o confús.
![Page 56: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/56.jpg)
Un porter d’hoquei
El jugador amb la pilota i els jugadors susceptibles de rebre un passi perillós.
La resta dels jugadors.Xut a gran velocitat i força a la vora.Mòbil força petit. Intenció d’engany per part del contrari, més la
interferència visual de la defensa.
En conseqüència podem considerar sense dubte que aquesta tasca té una gran complexitat perceptiva.
![Page 57: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/57.jpg)
Escalador en una paret de roca natural
Característiques de la roca, material necessari, col·locació material, col·locació del cos...
La resta de participants, que el poden conduir a precipitar una presa, elements mediambientals, estat de la via, equipament de la via, elements d’anclatge presents...
Estímul sempre present, tinc temps per observar (en principi).
Molt fort, és el que determinarà les decisions posteriors. Pot ser confús, a mesura que avança la via la situació pot
generar conflicte i confusió.
Així doncs, considerarem que aquesta tasca té un nivell de complexitat mitjà-alt des del punt de vista perceptiu.
![Page 58: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/58.jpg)
Corredor de 100 m llisos en atletisme
Estímul únic (el tret de sortida).La resta de participants, que el poden conduir a
precipitar la sortida.Reduïda a la velocitat del so.Molt forta. Impossible de confondre, de manera que la situació
no genera conflicte ni confusió.
Així doncs, considerarem que aquesta tasca té un nivell de complexitat baix des del punt de vista perceptiu.
![Page 59: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/59.jpg)
Esquiador de nivell mitjà per una pista
Estat de la pista, estat de la neu, quantitat d’usuaris a la pista...
La resta d’esquiadors, comportament d’aquests (nivell), límits de la pista, característiques mediambientals, acompanyants/alumnes/usuaris...
Durada de l’estímul reduïda, com més augmenti la velocitat de desplaçament per la pista
![Page 60: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/60.jpg)
Intensitat forta com més gran és la pista i més temps tinc per analitzar-la
Força possibilitats de conflicte i confusió en funció del comportament de la resta d’usuaris, i l’estat de la pista i la neu, que es modifica en funció del seu ús i l’alçada en què es troba...
Així doncs, considerarem que aquesta tasca té un nivell de complexitat alt des del punt de vista perceptiu.
![Page 61: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/61.jpg)
EXERCICI: (en parelles)EXERCICI: (en parelles)
-Enumera
4 tasques motores que predomini la dificultat en el mecanisme de percepció,
4 amb dificultat en el mecanisme de decisió i
4 amb dificultat en el mecanisme d’execució.
![Page 62: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/62.jpg)
Discussió en grup sobre les característiques de les tasques escollides per cada parella.
![Page 63: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/63.jpg)
MECANISME DE PERCEPCIÓMECANISME DE PERCEPCIÓ
Què passa?
![Page 64: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/64.jpg)
MECANISME DE PERCEPCIÓMECANISME DE PERCEPCIÓ
En aquest mecanisme podem classificar en:
Tasques tancades.Tenen lloc en un entorn estable.
Tasques obertes.Tenen lloc en un entorn canviant e inestable.
![Page 65: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/65.jpg)
MECANISME DE PERCEPCIÓMECANISME DE PERCEPCIÓ
Tasques tancades.
![Page 66: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/66.jpg)
MECANISME DE PERCEPCIÓMECANISME DE PERCEPCIÓ
Tasques obertes.
![Page 67: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/67.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ
Què fer?
![Page 68: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/68.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓÉs el mitjà pel qual l’individu aplica la seva capacitat cognitiva a les necessitats que en aquest sentit li presenten diferents tasques motores.
Què fer?
![Page 69: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/69.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓLa memòria motora:
És el magatzem d’experiències passades, que influeixen tant en la selecció de les dades del conjunt de les informacions sensorials com en la decisió apropiada per a respondre a una situació.
![Page 70: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/70.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ
El programa motor:
És un conjunt o sèrie de seqüències de moviments automatitzats, jerarquitzats i organitzats (subrutines), que constitueixen la resposta més bona per a assolir un objectiu determinat.
![Page 71: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/71.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ
Un cop identificades amb precisió les característiques de l’entorn, haurà de desenvolupar una missió doble, segons el que expliquem a continuació:
![Page 72: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/72.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ1.- Cercar a la memòria un pla d’acció favorable (programa motor) a les condicions de la situació particular.
Això implica la necessitat que l’individu disposi d’un bon nombre de programes motors ja experimentats i propers a l’activitat practicada.
![Page 73: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/73.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ2.- Un cop emesa una resposta, la capacitat d’avaluar l’oportunitat d’aquesta resposta en termes de retroacció.
![Page 74: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/74.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓSegons les tasques tancades o les tasques obertes:
•Tasques obertes: el mecanisme de decisió és molt important ja que de forma ràpida s’ha d’escollir entre un ampli repertori.
![Page 75: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/75.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓ
Tasques tancades:La resposta motora acostuma a estar definida i no existeix el component temporal.
![Page 76: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/76.jpg)
MECANISME DE DECISIÓMECANISME DE DECISIÓEl grau de complexitat de les tasques variarà segons:1. Del nombre de decisions a prendre.2. Del nombre d’alternatives de la resposta.3. De la rapidesa amb què una decisió ha de ser presa.4. Del grau d’incertesa.5. Del nivell de risc físic.6. De l’ordre seqüencial de les decisions.7. Del nombre d’elements que cal recordar.
![Page 77: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/77.jpg)
1. Nombre de decisions a prendre
És lògic pensar que a mesura que s’incrementi el nombre de possibles decisions s’incrementarà proporcionalment el grau de dificultat d’una tasca; ho veurem millor a través d’un parell d’exemples:
![Page 78: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/78.jpg)
Quan un jugador d'handbol acaba de rebre un passi, pot escollir entre tres possibilitats; penetrar, passar o llançar a porta.
En canvi un corredor de 100 m, en la línia de sortida, pot decidir sortir o no sortir, malgrat que aquesta darrera decisió semblaria il·lògica, ja que s’ha situat a la línia per córrer.
És evident que la primera tasca és més difícil des del punt de vista decisiu que no pas la segona.
![Page 79: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/79.jpg)
L’esquiador decideix per on passar en funció d’on es troben la resta d’usuaris si considera que a més l’han de seguir els seus acompanyants, i també va decidint la velocitat que millor s’adequa a les característiques de la pista i l’estat dels seus acompanyants en cada moment.
![Page 80: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/80.jpg)
L’escalador ha de decidir per on atacarà la via en cada avançament de cames i braços, si hi col·locarà un braç o una cama en funció de la presa, la distància, la grandària, ha de decidir en quin moment descansa, quin material concret utilitza...
![Page 81: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/81.jpg)
2. Nombre d’alternatives de la resposta
Continuant amb els exemples anteriors, si el jugador d’handbol ha optat per llançar a porta, disposarà de diverses alternatives; fer-ho en suspensió, o des del maluc, o estàtic, o en rectificat, etc.
Mentrestant, el nostre corredor de 100 solament pot optar per córrer pel seu carrer, en la direcció i sentit reglamentaris.
La primera tasca contínua essent més difícil que no pas la segona.
![Page 82: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/82.jpg)
L’esquiador decideix passar per on hi ha menys gent a la pista, però l’estat de la neu no és tan òptim per ell i pels seus acompanyants, pot haver-hi “bamps”, un salt, neu verge... Pot decidir de frenar el grup, accelerar, girar, maniobrar, canviar de pista...
![Page 83: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/83.jpg)
L’escalador té com a alternatives la col·locació de dues mans i/o dos peus per a cada presa possible, sempre que el seu estat, col·locació, nivell de flexibilitat, etc. li ho permetin; pot decidir descansar o no; que li donin més corda per atacar un pas difícil...
![Page 84: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/84.jpg)
3. Rapidesa amb què una decisió ha de ser presa
Continuant amb el jugador d’handbol, si amb la seva penetració s’enduu la defensa i un company seu queda desmarcat, i en conseqüència decideix fer-li un passi, si no el fa amb rapidesa és perdrà aquesta situació favorable i s’haurà de tornar a replantejar la situació general.
![Page 85: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/85.jpg)
Prenguem ara com a exemple contrari el d’un arquer, que disposa de tot el temps necessari per a portar a terme la seva tasca. Crec que torna a ser evident quina és la tasca més feixuga.
![Page 86: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/86.jpg)
En el cas de l’esquiador, la rapidesa en què una decisió ha de ser presa va en relació a la velocitat amb què es mou i descendeix per la pista, ja que els estímuls van apareixent i les decisions s’han d’anar succeint força ràpidament.
En el cas de l’escalador, dependrà del cansament acumulat, de l’estabilitat d’una presa aconseguida, de l’estat meteorològic, etc.
![Page 87: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/87.jpg)
4. El grau d’incertesa El jugador d’handbol es troba en un
entorn que varia contínuament i que l’obliga a mantenir-se atent als estímuls pertinents (contraris, companys i pilota), mentre que el corredor de velocitat es troba en un espai plenament organitzat del qual està quasi absolutament exclosa qualsevol incertesa.
Novament trobem que la primera tasca és més complexa que la segona.
![Page 88: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/88.jpg)
En el cas de l’esquiador, es troba en un entorn que varia també contínuament i que obliga a estar atent a tots i cadascun dels estímuls presents i a mesura que van apareixent, tenir-los tots en compte (els que hem esmentat en l’apartat de percepció).
![Page 89: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/89.jpg)
L’escalador, pot donar-se el cas que donades les referències estudiades en la ressenya de la via, el grau d’incertesa sigui mínim, ja que moltes de les situacions que es van donant al llarg de l’evolució per la via ja havien estat estudiades i simplement es van produint certes regulacions pròpies i individuals de cada practicant.
![Page 90: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/90.jpg)
5.Nivell de risc físic
Convindrem que el risc físic que es troba implicat en l’execució d’una tasca, ja sigui objectiu o subjectiu, incidirà en el mecanisme de decisió, incrementant la seva dificultat.
![Page 91: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/91.jpg)
No representarà la mateixa dificultat de cara al mecanisme que ens ocupa l’obertura d’una via d’escalada en una paret inexplorada i considerada com a inaccessible o el fet de llançar la nostra bola quan juguem a les bitlles.
![Page 92: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/92.jpg)
Malgrat tot hem d’apuntar que les situacions de risc subjectius que es plantegen en els inicis d’un aprenentatge són superades quan ja es domina la tasca en qüestió.
![Page 93: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/93.jpg)
6.L’ordre seqüencial de les decisions Si tornem al nostre jugador d’handbol,
veurem que les tasques no poden presentar una seqüència fixa de decisions, sinó que s’haurà d’acomodar en cada moment tant al reglament com a l’objectiu de la tasca (és a dir, el gol), i combinar, doncs, els elements d’execució de forma diferent, oferint una seqüència de decisions de gran variabilitat.
![Page 94: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/94.jpg)
Per contra, un saltador d’alçada sempre realitza la mateixa seqüència d’accions i, per tant, la sèrie de decisions està presa d’antuvi: cursa, batuda, franqueig i caiguda.
Evidentment la primera tasca és la que comporta més dificultats d’aprenentatge respecte a la segona.
![Page 95: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/95.jpg)
De la mateixa manera, ni l’escalador ni l’esquiador poden presentar una seqüència fixa de decisions, ja que s’hauran d’acomodar en cada moment a l’evolució per l’espai (sigui pista, sigui paret), que probablement sigui canviant en cada moment, per petit que sigui aquest canvi.
![Page 96: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/96.jpg)
7.Nombre d’elements que cal recordar
Finalment és obvi que serà més dificultosa la tasca d’un boxejador, que a cada nou combat ha de memoritzar les característiques del seu rival, que no pas la d’un llançador de javelina, que un cop realitzar el seu aprenentatge no necessita memoritzar elements variables per operar amb ells durant la realització de la tasca.
![Page 97: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/97.jpg)
L’escalador haurà de recordar com es realitzen els nusos, en quin moment s’han d’utilitzar per a optimitzar recursos, quin és el millor material a utilitzar en cada moment, haurà de recordar les indicacions donades a la ressenya que ha estudiat prèviament...
![Page 98: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/98.jpg)
En canvi l’esquiador haurà de recordar aspectes relatius a l’itinerari òptim per arribar a un lloc o evolucionar per les pistes sense destorbar/ser destorbat pels usuaris...
![Page 99: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/99.jpg)
MECANISME DMECANISME D’’EXECUCIÓEXECUCIÓ
Com fer-ho?
![Page 100: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/100.jpg)
MECANISME DMECANISME D’’EXECUCIÓEXECUCIÓ
És l’encarregat de dur a terme el moviment i el responsable que el propòsit de la tasca motora i el resultat del procés coincideixin.
![Page 101: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/101.jpg)
MECANISME DMECANISME D’’EXECUCIÓEXECUCIÓ
Aquest mecanisme depèn de la informació que hom hi aporti.
Encarregat de definir les condicions específiques d’aplicació del programa motor escollit.
Com fer-ho?
![Page 102: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/102.jpg)
MECANISME DMECANISME D’’EXECUCIÓEXECUCIÓEl grau de complexitat dependrà de:
1. Segons el nombre de grups musculars implicats.
2. Segons l’estructura del moviment.3. Segons la velocitat del moviment.4. Segons la precisió.
![Page 103: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/103.jpg)
1.Segons el nombre de grups musculars implicats
És evident que presentarà molta més dificultat d’aprenentatge fer un doble mortal amb tirabuixó des del trampolí, que no pas fer un tir lliure en bàsquet.
De la mateixa manera que no és el mateix pujar una via que hem d’anar obrint, que una via ferrada.
![Page 104: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/104.jpg)
El motiu d’aquesta diferència radica en el fet que la quantitat de músculs implicats i també la intensitat amb què s’impliquen, és molt més gran en la primera tasca que en la segona.
![Page 105: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/105.jpg)
2.Segons l’estructura del moviment
Entenem com a tal l’organització jeràrquica que implica la mobilització d’uns músculs concrets en un ordre seqüencial determinat i amb una certa intensitat.
![Page 106: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/106.jpg)
Òbviament, quan aquesta estructura sigui complexa, com per exemple en el cas d’un saltador de perxa, serà molt més difícil d’aprendre que en el cas d’un corredor de 100 m, especialitat que disposa d’una estructura de moviment molt més ample.
![Page 107: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/107.jpg)
Igualment, el nostre esquiador tindrà més dificultat d’execució, en principi, per evolucionar per neu verge, on la implicació muscular és major i tècnicament l’estructura de moviment és diferent.
![Page 108: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/108.jpg)
3.Segons la velocitat del moviment
Igual com en els dos apartats anteriors, i directament lligades al grau de complexitat de la tasca que cal realitzar, la dificultat de l’aprenentatge anirà incrementant-se en un continu que va des de les tasques amb poca exigència de velocitat fins a les que són molt exigents en aquest aspecte.
![Page 109: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/109.jpg)
4.Segons la precisió La precisió és un altre dels elements que
determina el nivell de coordinació muscular implicat en la realització d’una tasca motora. Quan augmenta el grau de precisió requerit per a una tasca, augmenta el grau de complexitat de la mateixa.
Per a demostrar-ho, compareu les diferències d’aprenentatge que hi ha respecte d’aquests temes entre un corredor de 1.500 m i els components d’un equip de relleu de 4x100 m.
![Page 110: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/110.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACK
Què ha succeït?
![Page 111: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/111.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACK
Genèricament, el feedback és la informació que un esportista rep sobre la resposta que ha emès.
Quan s’inicia l’execució (resposta motora), l’individu disposa d’una informació que li permet d’interpretar el seu grau d’adequació a la seva expectativa.
![Page 112: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/112.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACK
Aquesta informació s’anomena feedback.
El control del moviment es basa íntegrament en el feedback.
![Page 113: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/113.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACK
Marteniuk distingeix dos tipus de feedback o retroalimentació:
- Coneixement de l’execució i - Coneixement del resultat.
![Page 114: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/114.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement de l’execució: Informació que l’individu rep durant o
després l’execució del moviment, referida a la manera com s’està portant a terme.
![Page 115: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/115.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement de l’execució:
Es basa en les sensacions dels receptors propioceptius (pressió, tacte, oïda..) i també en les de tipus kinestèsic (receptors de Golgi i feixos musculars).
![Page 116: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/116.jpg)
Són les sensacions internes que om té quan realitza una acció motora. Cal ser conscient de la importància de la informació que ens dóna aquesta percepció interna.
També és important “educar” en la consciència i la utilització d’aquesta informació en els nostres aprenents.
![Page 117: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/117.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement dels resultats:
Informació que rep l’individu durant o després l’execució sobre l’adequació entre l’objectiu previst i el resultat obtingut.
![Page 118: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/118.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKConeixement dels resultats: Aquesta informació ve donada
principalment pels sentits de la vista i l’oïda.
![Page 119: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/119.jpg)
El feedback d’aquests tipus és el que el propi esportista pot observar o conèixer (encert/error, temps obtingut, etc.) o pot ser donat per un agent extern (entrenador, gravació, fotografia...)
![Page 120: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/120.jpg)
CIRCUITS DE FEEDBACKCIRCUITS DE FEEDBACKPot donar-se:un coneixement de l’execució poc satisfactori
juntament
amb un coneixement del resultat satisfactori
Sentir que quelcom ha funcionat malament en l’execució, malgrat que el resultat ha estat el que havíem previst.
![Page 121: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/121.jpg)
4. 4. LES FASES/ETAPES EN L’APRENENTATGE MOTOR
Segons Meinel, hi ha tres etapes en la formació tècnica d’un esportista així com en l’aprenentatge de les habilitats motores.
◦ ETAPA D’INICIACIÓ, BÀSICA O MENTAL ◦ ETAPA DE DESENVOLUPAMENT◦ ETAPA DE PERFECCIONAMENT
![Page 122: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/122.jpg)
Primera etapa: D’INICIACIÓ, BÀSICA O MENTAL
Desenvolupament de la coordinació a grans trets, que es la comprensió de l’estructura base del gest, el ritme general, l’estructura fonamental , l’eliminació de tensions i accionis supèrflues, posant especial atenció, en el cas de què existeixin parts ja conegudes, en les que no ho son.
![Page 123: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/123.jpg)
En aquesta fase, a més de la senzillesa, el missatge haurà de basar-se en la motivació cap a l’aprenentatge, que en l’activitat esportiva té una importància primordial. Els fracassos que es puguin produir al principi tenen efectes negatius en la motivació cap a la pràctica esportiva.
![Page 124: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/124.jpg)
Per això es poden recórrer a exercicis simplificats i facilitats, en funció de la edat i el nivell de prestació, en qualsevol cas adaptats a les potencialitats de l’alumne.
La fase inicial reclama aptituds de tipus cognitiu ja que l’alumne ha de comprendre què ha de fer a la vista de les explicacions o demostracions rebudes i en conseqüència com ha de fer-ho.
![Page 125: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/125.jpg)
CARACTERÍSTIQUES DE CARACTERÍSTIQUES DE LL’’APRENENT:APRENENT:
Es cansa molt ràpidament, molta despesa energètica.És poc eficaç (no hi ha tècnica). Poc rendiment.Destorben aspectes secundaris (material,
indumentària...).Descoordinació general, no en un punt concret.Comprensió dels elements de base (velocitat,
equilibri...).Gran cansament mental per l’esforç de comprensió.Fàcil saturació d’informació/feedback.Motivació alta en general, però fluctuant en funció dels
èxits aconseguits o percebuts com aconseguits.
![Page 126: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/126.jpg)
CONSIDERACIONS CONSIDERACIONS EDUCATIVES:EDUCATIVES:Donar nocions clares i senzilles .Tenir en compte el seu bagatge cultural i motriu.Proposar exercicis facilitadors i progressius.Reiniciar les explicacions. Errors de comprensió bàsica.Fàcilment se’ls sobrecarrega: físicament o d’informació. Donar feedback constructiu i orientat a la millora de
pocs aspectes alhora.Cal anar poc a poc.Cal ser molt pacient. (Motivació variable segons els
nivells d’èxit).
![Page 127: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/127.jpg)
EXEMPLE:Un esquiador, a l’inici del seu procés
d’aprenentatge, té problemes amb tot el material. Tot el molesta, no comprèn aspectes bàsics del gest com: equilibri, clavar els cantells del esquís, encarar-se al pendent… Es fatiga molt fàcilment ja que fa força amb tot el seu cos, no sap destriar la musculatura necessària de la innecessària…
![Page 128: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/128.jpg)
Segona etapa: DE DESENVOLUPAMENT.La seqüència dels moviments en aquesta
fase pot considerar-se automatitzada. No obstant, encara les variacions internes i externes poden afectar el moviment (fatiga, tensió de la competició, emoció, intensitats especialment altes, ús d’altres formes d’entrenament....).
A més a més es poden produir condicions més fatigants com per exemple:
![Page 129: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/129.jpg)
la realització de moltes repeticions,
l'ús d’alta velocitat d’execució,
el joc, després d’una elevada càrrega.
![Page 130: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/130.jpg)
Els alumnes encara no dominen la tasca encara que tenen un bon nombre d’experiències per la qual cosa, a poc a poc es produeix un apropament entre el requerit i l’execució real.
L'execució té moltes característiques de l’habilitat ben realitzada, doncs l’alumne ha superat els errors més greus, a la vegada que la repetició produeix una major automatització i control cinestèsic.
![Page 131: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/131.jpg)
CARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTCARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTMés rendiment amb menys despesa energètica.Focalitzen l’atenció en el punt més destacable de
l’execució.Poden adonar-se d’on està l’error més important.Distingeixen bé les fases i parts de l’execució.Augmenta la coordinació general de l’execució.L’execució té característiques de la tècnica ben realitzada.Les variacions internes (=personals: cansament, gana, son,
desconcentració...) i externes (=ambientals: diferents condicions de les habituals, canvis meteorològics, en el material, en l’equipament, en l’ambient de competició o d’execució...) condicionen i fan minvar el rendiment esportiu.
![Page 132: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/132.jpg)
CONSIDERACIONS EDUCATIVESCONSIDERACIONS EDUCATIVES
L'execució té moltes característiques de l’habilitat ben realitzada, doncs l’alumne ha superat els errors més greus, a la vegada que la repetició produeix una major automatització i control kinestèsic.
Necessiten més temps de pràctica que en la fase anterior per a observar-se canvis significatius.
Cal perfeccionar sincronització i coordinació. Es detecten i disminueixen els propis errors.Motivació variable. Estancament en certes
ocasions.
![Page 133: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/133.jpg)
EXEMPLE:A mesura que va avançant en el seu
aprenentatge, l’esquiador va tenint menys errors, es va cansant menys, compren millor els aspectes bàsics d’execució. A mesura que practica la tècnica va realitzant repeticions més encertades i més exitoses…
No obstant això, la característica principal d’aquesta etapa és que qualsevol canvi en les condicions habituals d’execució repercuteixen en la tècnica.
![Page 134: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/134.jpg)
És el moment on l’esquiador veu afectada la seva tècnica si hi ha molta gent a la pista, si l’estat de la neu no és l’òptim, si la pista és més estreta de l’habitual, si les condicions meteorològiques són adverses, si el seu estat físic no és el més òptim perquè no ha descansat prou, no ha dormit prou…
La tècnica no és estable, per tant, es veu afectada per condicionants alienes de forma considerable.
![Page 135: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/135.jpg)
Tercera etapa: DE PERFECCIONAMENT.La tècnica pot considerar-se estabilitzada i
automatitzada i de tals característiques que pugui seguir essent eficaç inclòs en condicions variables i no habituals.
En aquesta fase l’atleta té un nivell d’automatització tal que pot retirar l’atenció de l’execució motora, per a dedicar-la a accions tàctiques, amb un elevat nivell d’expressió qualitativa, però que permet explotar a fons i amb gran eficàcia els recursos energètics (condicionals).
![Page 136: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/136.jpg)
La tercera és una fase que no pot considerar-se mai com esgotada. És a dir, la capacitat d’efectuar una tècnica estable inclòs en condicions internes i externes molt pertorbades sempre està en contínua revisió. Els automatismes són clars i evidents, però sempre hi haurà un marge de millora i de variació en l’aprenentatge. Recordem els “canvis en l’aprenentatge” de què parlava J. Riera.
![Page 137: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/137.jpg)
Aquesta etapa es caracteritza per l’economia operacional donat que el gest es porta a terme de forma eficaç i necessita de menys esforços cognitius i energètics. El domini de la tasca és quasi total i si persisteix algun error és específic o concret.
![Page 138: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/138.jpg)
CARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTCARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENT
Pot realitzar la tècnica en condicions variables, donat que s’ajusta ràpidament i el seu rendiment no se’n veurà afectat.
Pot estar pendent d’altres aspectes com atenció a d’altres persones, augmentar la velocitat d’execució, etc, ja que el rendiment no se’n veurà afectat.
Pot retirar l’atenció en l’execució motora (tècnica) i dedicar els esforços a aspectes tàctics.
Màxim rendiment amb el mínim esforç (=tècnica).
![Page 139: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/139.jpg)
CONSIDERACIONS EDUCATIVESCONSIDERACIONS EDUCATIVES
Meinel considera que és una fase que mai s’acaba, sempre hi ha aspectes a aprendre i a reajustar (recordem la definició d’aprenentatge donada per J. Riera).
L’aprenentatge és un continuum. Això vol dir que es van produint els aprenentatges i els reajustaments de forma continuada. No que un dia estem en una fase i a l’endemà en una altra.
La motivació és sempre present si esdevé intrínseca. Sempre hi ha aspectes a millorar i a rectificar i reajustar.
Com a tècnics, treballar amb els automatismes de vegades resulta dificultós, i esdevé un nou aprenentatge per la persona que ja ha aconseguit els automatismes acceptar que pot ajustar-se a noves condicions i noves formes d’execució.
![Page 140: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/140.jpg)
EXEMPLE:L’esquiador és capaç de realitzar la tècnica en
condicions desfavorables, estar pendent del grup de qui és responsable, donar velocitat al gest... i tot sense estar estrictament pendent de la seva execució tècnica.
Pot tenir errors de forma puntual, però no té cap problema par ajustar-se i adaptar-se de forma més o menys automàtica.
![Page 141: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/141.jpg)
CANVIS PRODUÏTS EN CANVIS PRODUÏTS EN LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
• d’incrementar o deteriorar la confiança en ells mateixos,
• de motivar-se o desmotivar-se segons hagi estat la seva actuació en l’aprenentatge de les noves accions.
![Page 142: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/142.jpg)
CANVIS PRODUÏTS EN CANVIS PRODUÏTS EN LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
El tècnic ha d’estar atent en l’elaboració d’una programació en què s’afavoreixi:
la satisfacció per l’esforç el seu progrés individual. aconseguir que el nen tingui
confiança en les seves possibilitats, en si mateix.
![Page 143: Bases del Comportament Esportiu. Tema 2. Aprenentatge Motor](https://reader034.fdocument.pub/reader034/viewer/2022052223/5596eb9a1a28abfa1d8b47cc/html5/thumbnails/143.jpg)
CANVIS PRODUÏTS EN CANVIS PRODUÏTS EN LL’’APRENENTATGE MOTORAPRENENTATGE MOTOR
• Canvis de relació amb l’entorn:
Les relacions canvien durant l’aprenentatge i passen de la inestabilitat a la constància, de les coordinacions gruixudes a les fines, i de l’atenció exclusiva a l’automatisme.