AVANÇ AL CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT
Transcript of AVANÇ AL CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT
AVANÇ AL CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT.
El projecte endegat conjuntament amb el Parc Natural dels Ports l’any 2003, comença a tindre forma. Un llistat de quasi 400 cavitats inventariades, ens ha sorprès a tots. Coves i Avencs rescatats de l’arxiu del club i d’alguns particulars, i quasi tots existents a la memòria dels més veterans. Explorats i visitats per molts, formaven part de la nostra historia sense més reconeixement, que el d’haver estat descoberts.El catàleg, que té el vist i plau del Parc Natural, hauria d’ésser una eina de tots i per a tots els espeleòlegs i ajudar a realitzar un millor treball d’exploració no duplicant feines innecessàries i orientar així a les futures generacions d’exploradors amb les grans tasques que queden encara al massis.El catàleg, formarà part d’una WEB on tothom, podrà consultar les dades dels forats i afegir o modificar noves dades. Pendent que estigue operativa, publiquem el LListat de Cavitats i el plano general del Massis amb la ubicacio de les cavitats.
Desde el Google Maps clicando en (ver más grande) o desde el link de la columna izquierda (Cataleg Espeleologic del Port ) podremos acceder al Google Earth para ver o guardar el archivo “CATALEG ESPELEOLOGIC kmz ” .Abriendo el archivo .kmz con Google Earth podemos navegar en tres dimensiones por todo el macizo y ver las coordenadas de las cavidades. Utilizando las aplicaciones (herramientas – opciones) podremos visualizar las coordenadas en diferentes formatos. Aconsejamos utilizar la opción GRADOS, MINUTOS, SEGUNDOS que nos evitara errores a la ubicación de cavidades en otras cartografías ( ICC / IGN ).Deseamos poner al alcance de todos una herramienta útil y versátil. A medida que vayan incorporándose cavidades pendientes de catalogar comunicaremos las actualizaciones , así como los nuevos descubrimientos que entre todos, esperamos vayan realizándose .
L'ESPELEOLOGIA ALS PORTS
EL PER QUÈ DEL CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT
Els avencs i les coves, molt abundants en les nostres muntanyes , han despertat la curiositat des de temps llunyans . Molta gent del territori i forana s'hi aproparen moguts per diferents interessos: científics, naturalístics, esportius... o simplement utilitaris ja que no podem oblidar que les coves han estat un refugi segur des de temps immemorials, per als homes i dones de la muntanya i els seus ramats.
Els testimonis d’aquest interès espeleològic són ben antics i apareixen en el Diccionari Geogràfic de Pascual Madoz (1845 ) on es fa esment de la Cova Cambra, tal vegada la cavitat més emblemàtica, a nivell popular, dels Ports
Norbert Font i Sagué i també Faura i Sans faran constar als catàlegs cartogràfics de la zona varies cavitats com ; la Cova del Vidre, Cova Cambra, Avenc de la Mola de Catí , Cova Trobada, Bufadors de Lloret, Cova del Rastre, Cova Ebre... Posteriorment altres autors fan esment d’aquestes i altres cavitats: Cova Terrera, Cova del Gerret , Cova del Ordi , Forats de Paella, Cova de la Figuera ... ( Joan Ferrater 1918. Closas 1931. E. Bayerri 1934. N. Llopis i LL. Porta 1936. )
A partir dels anys 40, seran les entitats excursionistes com la UEC Tortosa els primers intrèpids exploradors de les coves , recordem : Joan Fuster , Rafel Cohi , Viladrich i altres.
A finals dels anys 60 la S.I.R.E. de la UEC i la J.E.T. de Tortosa , “comparteixen” la Mola de Cati amb altres grups de Catalunya . Als anys 70 la S.I.E. del CEA realitza un extens i magnífic treball de recerca i exploració de cavitats al massís, amb publicacions a varis nºs de la revista ESPELEOSIE.
La consolidació d’un grup local molt potent als anys 80, donarà un impuls nou a l’espeleologia dels Ports. L’ E.C.T. (Espeleo Club Tortosa) , neix amb força . Al 1980 descobreixen el Forat del Riu Algars que amb 2 Km de recorregut fou la cavitat mes llarga de Tarragona i la 3ª de Catalunya. Al 1982 es troba l’ avenc de la Barcina ( -145 m) , al 1985 es descobreix el CP-1 (- 192) i el CP-3 (Avenc del Mort ) . En el període 1986-90 es treballa en els avencs de la capçalera del barranc de Cova Pintada al vessant oriental de Caro. El CP-4 , el CP-5, el CP-6 i el CP- 7 , després de difícils desobstruccions , es va assolir al CP-6 la cota de – 283 metres de fondària i es pot seguir avançant... Actualment es la cavitat mes fonda de Tarragona y la 5ª de Catalunya .
En la dècada dels 90 es localitzen i cataloguen noves cavitats per tot el Massís dels Ports. A la Mola de Cati es descobreix l’avenc de la Crisi ( MC-100 ) que amb un pou de 117 metres posseeix el record de la vertical subterrània mes llarga de Catalunya . Últimament s’ha explorat la surgència de l´Entronador ( FF-1) on en col•laboració de espeleo-busejadors del Freàtic Club s’ha descobert el primer sifó penetrable del massís.
L’any 2003 L´E.C.T va engegar un projecte de estreta col•laboració amb el Parc Natural dels Ports per tal de documenta tota aquesta informació i facilita que la tasca iniciada pugui tenir continuïtat .
El CATÀLEG fa un llistat de les cavitats , recull les coordenades de situació , el paratge on es troba , la topografia , fotos de la boca i l’interior. També te la possibilitat d’incloure fitxes sobre fauna , geologia , hidrologia , historia , fotografia , etc.
Com complement del CATÀLEG també fem un llistat de les surgències temporals, bufadors i ullals que en èpoques de fortes pluges (temporals de llevant ) , drenen una important quantitat d’aigua del massís. Aquest llistat , no inclou , la majoria de fonts permanents que estan ja documentades al magnífic llibre de Vicent Pellicer “ Les Fonts del Port “.
Sabedors de l’enorme potencial que té el massís , i de línters per al COL•LECTIU ESPELEOLÒGIC esperem la vostra col•laboració en la documentació , presa de dades i comunicació de les noves descobertes , així com de les moltes cavitats conegudes però encara no catalogades .
Desitgem que el CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DEL PORT, sigui una eina de TOTS , dinàmica , amb continuïtat i oberta a tothom .