Avaluació en serveis socials
-
Upload
nuria-fustier -
Category
Documents
-
view
159 -
download
3
description
Transcript of Avaluació en serveis socials
1
L’avaluació
Girona, 7 de juny 2010
Nú
ria F
ustie
r
Índex de la sessió
Conceptualització
Avaluació: tipus, metodologies
Indicadors: tipus, dimensions
L’avaluació i el sistema d’informació
L’avaluació per a la millora:
Benchmarking
Exemples de comparació
Nú
ria F
ustie
r
Avaluació
La valoració de les intervencions dels organismes públics
segons els seus productes i els seus impactes, amb relació a
les necessitats que pretenen satisfer, i orientada a proveir
informació rigorosa, basada en evidències, per a la presa de
decisions (Comissió Europea, 2007).
És "un medi sistemàtic d'aprendre empíricament i d'utilitzar
les lliçons apreses" per:
a) Promoure el canvi o millora de les activitats del programa.
b) Fomentar una planificació més satisfactòria i una presa de
decisions més racional per al futur. (OMS)
Nú
ria F
ustie
r
Avaluació
La principal pregunta que pretén respondre
l’avaluació és: Funciona aquest programa? Aquesta política?
La principal pregunta hauria de ser: Com funciona aquest programa o aquesta política?
En quines condicions ha obtingut quins resultats
CONTEXT + MECANISME = IMPACTE
Avaluació realista. Pawson and Tilley (1997)
Nú
ria F
ustie
r
Avaluació: tipologies
Segons l’enfocament de l’avaluació
Blasco, Jaume. Guia pràctica 1 - Com iniciar una avaluació:
oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació. IVALUA
Nú
ria F
ustie
r
Avaluació: tipologies
Blasco, Jaume. Guia pràctica 1 - Com iniciar una avaluació:
oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació. IVALUA
Segons la fase de realització
Nú
ria F
ustie
r
Tipologia d’indicadors
Segons el que
mesuren
Indicadors d’economia
Indicadors d’eficàcia
Indicadors d’efectivitat
Indicadors d’eficiència
Segons el nivell que
s’avaluï
Indicadors de resultats
Indicadors de procés
Indicadors
d’estructura
Indicadors estratègics
Nú
ria F
ustie
r
Objectius i indicadors
Objectius: resultats preestablerts, més o menys allunyats en
el temps, que pretenem assolir amb la nostra acció
eSpecífic (Specific),
Mesurable (Measurable),
Realitzable (Achievable),
Realista (realistic)
Limitat en el Temps (time – bound).
Objectius Actuacions Indicadors
Nú
ria F
ustie
r
Indicadors: característiques
Pertinència
Objectivitat
Univocitat
Sensibilitat
Precisió
Fidelitat
Accessibilitat
Definició conceptual
Consens sobre el conceptes
Sistema d’informació
Nú
ria F
ustie
r
Avaluació per a la millora
Nú
ria F
ustie
r
El benchmarking
Benchmarking = eina amb la que una organització avalua la manera com està assolint els seus objectius i què pot fer per assolir-los més efectivament.
Escollits en referència als objectius de l’organització
Benchmark = estàndard o punt de referència contra el que
es puguin comparar o avaluar coses
Inclou la comparació de l’organització respecte a iguals
Nú
ria F
ustie
r
Exemples de benchmarking
Plans d’Actuació Local
en matèria de Serveis
Socials, 2009
Primera experiència
amb abast de tota
Catalunya.
Nú
ria F
ustie
r
Exemple de benchmarking
Cercles de Comparació
Intermunicipal de Serveis
Socials, des del 2001
Impulsats des de la
Diputació de Barcelona
Nú
ria F
ustie
r
Fonts d’informació
http://www.ivalua.cat
Guies d’avaluació: de necessitats socials, economia, impacte..
http://www.aeval.es/es/index.html
Agencia de Evaluación y Calidad
http://www.sociedadevaluacion.org/website/
Revista SEE-valuación, núm. 9 i 10
http://www.europeanevaluation.org/home.htm
European Evaluation Society
Altres:
Pawson i Tilley: Realistic evaluation.
Gadea, A (2003). Seguiment i control de la gestió de serveis
municipals. Diputació de Barcelona.