Asturiasparaisonatural, Con MúSica De Gaita
Transcript of Asturiasparaisonatural, Con MúSica De Gaita
Con zalameríes, Tan blandia, tan blandia;
Y unes risiquines Llumíos de l' alba, Ó con señardades
De tardi enllutada.
Asturies, tierra céltiga.
Dimos pola flor del trébole, la foguera de San Xuan; L´aldega enardez col tocar de gaites;
Ascuchai ecoar a los rizosos astures en cueves inotes, Nel gris de los dólmenes ue la to heredá denota.
Erguete cola montaña y el clamor de les tos costes, Amontai la negritú del asturcón polos Cántabros,
Atresorai´l esplendior na fondura de les vueses mines, Esgarra los oyíos de los sordos col vuesu cantu astur.
La Güestia tras el texu, la vuesa llingua bable quier acallantar. Coyei l azul del mar y la cruz de carbayu comu bandera,
Engarraivos escontra aquellos ciegos que la to cultura escurecen, Griescai por esa Asturies celta que arresiste a los embates.