1. INTRODUCCIÓ

Cap a mitjans del segle XII, famílies d’un tal Pere Berenguer, anomenat de Vilafranca,

es va constituir com a batlle comtal a la vila. El batlle exercia funcions administratives,

jurisdiccionals i militars.

La castlania/batllia va ser la primera forma de govern que va tenir Vilafranca. El castlà a

l’edat mitjana era el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de

béns annexos. Els castlans procedien de famílies nobles que els nomenava el rei que li

confiava temporalment o per sempre el govern de les possessions, però no pas el domini

útil, que era cosa del senyor feudal, en aquest cas, el rei. En el cas de Vilafranca i altres

viles reials catalanes, el domini senyorial era repartit entre el rei i els castlans.

Els familiars de Pere Berenguer, van continuar com a feudataris o castlans, situats al

castell de la vila per Alfons I, el Cast. L’any 1191, Berenguer de Vilafranca, Dalmau de

Canyelles i Vidià de Sarrafaguera, van rebre com a castlans de Vilafranca, la

confirmació dels seus anteriors drets sobre la vila i els seus habitants, reiterant-se la

possessió alodial dels seus antecessors i les respectives participacions amb els censos,

rendes i drets de tota classe que corresponien al monarca. A partir del context d’aquesta

carta de població es veu l’existència d’una progressió urbana, amb el seu mercat i fira,

els seus obradors...Els beneficis del mercat i les fires donaven per al rei, però sobretot

als mercaders, cavallers o/i burgesos de la vila.1

Els veïns de la vila que venien els seus productes pagaven menys impostos que els que

venien de fora. Per exemple, es manava que els forasters o gent estranya que vinguessin

a vendre a la fira i portessin una somada a sobre d’un mul o mula o rocí o egua

paguessin 8 diners, si la càrrega era sobre d’un ase o somera 6 diners. Els homes de la

vila o ciutat franca només pagaven mitja lleuda.2

Per tant, viure a la Vilafranca medieval i tenir un status de ciutadà era un bon negoci per

la gent que volia ampliar el seu patrimoni tant econòmic com familiar, com a moltes

ciutats catalanes.

Però com era organitzada la vila? Quines eren les persones que ajudaven a que aquests

beneficis fossin cada vegada més grans? Quins oficis tenien? El seu treball incidia amb

l’evolució del seu patrimoni?...

1 ACA, Cancelleria, Pergamins d’Alfons I, núm.586. 2 ACA, Cancelleria, Batllia general, núm. 320. Capbreu 1416.

Intentarem en el nostre article esbrinar els oficis de la gent que manava a Vilafranca i

concretament a l’any 1368, per fer-nos respostes a totes o alguna d’aquestes preguntes.

Els castlans van ser-hi a la vila fins a finals del segle XV. Però no ho van fer sols, sinó

que amb ells hi havia els homes de la Universitat.

La Universitat era el nom que reberen, a partir del segle XIII a causa de la difusió del

ius commune per Catalunya, algunes viles i ciutats. Entre els juristes romans, universitas

era la denominació més usual per referir-se a una corporació política i social.

Als segles XIII i XIV les poblacions reconegudes pel poder públic com a universitats

esdevingueren els primers municipis, que expressaven llur voluntat per mitjà del

consell.

Vilafranca del Penedès des de mitjans del segle XIII ja trobem documents on es parla de

la universitat i els castlans. Documents que moltes vegades hi són perquè el rei faci

d’àrbitre davant els conflictes de poder entre la Universitat i els castlans de la Vila.

La Universitat de Vilafranca comença a sortir en els documents cap a finals del segle

XIII. En un document de l’any 1272, consta que la Universitat està formada per unes

300 persones que es reuneixen conjuntament amb els castlans, per decidir o discutir

aquelles coses que creien importants o que el rei manava que s’havia de decidir, abans,

però el rei els hi fa jurar fidelitat davant dels castlans. 3

El consell era l’òrgan que expressava la voluntat del municipi. El consell municipal

apareix plenament organitzat al decurs del segle XIV. L’assemblea dels caps de família

formaven part de l’anomenat consell general, que progressivament, per raons d’índole

política i a conseqüència dels problemes d’ordre que això ocasionava, va esdevenir un

òrgan restringit que fingia la congregació de tota la Universitat i que es reunia per

resoldre temes especialment importants.4 Això seria la tònica general, però a Vilafranca,

es reunia sovint per decidir temes de tota mena.

Paral·lelament, el consell particular era un òrgan configurat per un nombre reduït de

persones, auxiliats per un nombre major de consellers o prohoms.

A més dels magistrats amb atribucions de caràcter polític o governatiu, en els consells

hi trobem càrrecs municipals de gestió administrativa i assessorament tècnic, com el

batlle, de control i de vigilància... Entre les atribucions del consell tenien un relleu

especial l’administració de justícia, tot el referent a hisenda i fiscalitat.

3 ACA, Cancelleria. Registre núm. 21 Fol 22v, 23r i 23v: Castlani et Universitati Villefranche Penitensi. 4 Diccionari d’Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62. 1992, pàg. 287.

Sabem que l’augment de la població i l’organització municipal al segle XIII, va

permetre a Vilafranca tenir a l’any 1283, dos jurats diputats a les corts de Catalunya5 i

l’any 1289 ja tenia 4 jurats i 60 consellers.6

Els jurats al segle XIII ja formen part dels consells de la Universitat de Vilafranca del

Penedès, però no és fins al segle XIV que s’escampen arreu del Principat. Era el nom

que tenien els magistrats municipals i en nombre reduït – a Vilafranca eren a vegades

tres, a vegades quatre – constituïen l’òrgan directiu del consell.

Les eleccions tant pels consellers com pels jurats, eren anuals i regulades per privilegis

reials que en algunes ocasions podien necessitar altres normes d’organització interna.

Com a vila reial que era Vilafranca i incorporada al comtat de Barcelona, l’any 1328 el

rei Alfons III autoritza, a través d’un privilegi, a la Universitat de Vilafranca per

organitzar el seu règim municipal, sense indicar de quina manera ho ha de fer7. L’any

1359 Pere III confirma el mateix privilegi, concedit pel seu pare, però tampoc especifica

com s’ha de fer. Deixant per tant, que sigui la mateixa Universitat qui busqui la manera

de fer-ho.

1.1. LLOC DE REUNIÓ DELS CONSELLS.

Els llocs de reunió dels consells (general o particular) majoritàriament es feien a la sala

capitular del monestir dels frares menors, al carrer de Sant Pere. Lloc que estava situat

al costat del claustre actual, on es varen celebrar també Corts de Catalunya els anys

1353, 1367 i 1451.

Un altre dels espais utilitzats era el Palau Reial, on ara hi ha el Museu del Vi, dit la casa

del monestir de Santes Creus, ja que a partir de l’any 1308 el dit monestir el comprà i

era el lloc on també s’hi instal·lava el cobrador de les rendes del monestir quan calia.8

L’església de Santa Maria era un altre dels llocs de reunió del consell.

No sempre eren aquests els únics llocs, a vegades era davant del castell dels castlans, o

davant d’una casa d’un notari o d’un cavaller important de la vila o també a sota d’uns

ametllers de Sant Cugat Sesgarrigues:

5 ACA,Cancelleria. Registre núm 24, Fol. 20r. 6 ACA,Cancelleria. Registre núm 83, Fol. 83r. 7 AADD: El llibre Verd de Vilafranca. Barcelona: Fundació Noguera. 1992, pàg, 66, Volum I : Privilegi ( 1359, desembre, 18, Cervera. ) concedit per Pere III de Catalunya, confirmant un privilegi concedit pel seu pare Alfons III de Catalunya, donat a Saragossa, el 6 d’abril de 1328, en què s’autoritza a la Universitat de Vilafranca per organitzar el seu règim municipal. 8 Biblioteca Popular de Tarragona, Fons Patrimonial Santes Creus, cod.166, f.103v.

[...] ab veu de crida públicament en lo loch de Sent Cugat, que tota persona de qualque

condició fos qui fos, de Vilafrancha, fos de consell general, sots certa pena, al qual

consell, tots del dit host qui venir hi volgueren hi foren. E com, fossen instats la major

partida del dit host, en lo dit camp, (camp del Respall), sot uns ametllers [...]9

1.2. OFICIALS DELS CONSELLS

Un dels funcionaris que era elegit dins dels consells generals o particulars es deia

mostassaf. Tenia al seu càrrec la comprovació dels pesos i les mesures, la vigilància dels

carrers, el mercat, les obres dels particulars i vetllava per el vist i plau de les

transaccions. Era escollit cada any. Conjuntament amb ell s’escollien els pesadors, que

l’ajudaven en les feines de pesar al mercat ,a les fires, a les carnisseries i a les

flaqueries.10

Els baners o guàrdies de fora, el seu càrrec a Vilafranca era de sis mesos. Era la persona

encarregada de fer complir els bans i de cobrar les multes. Aquest oficial quedarà abolit

a partir de l’any 1390 i serà substituït pel mostassaf que tindrà a més les seves funcions.

El clavari era el funcionari municipal responsable de l’administració financera,

l’escollia també el consell cada any. Tenia cura dels ingressos del consell i efectuava els

pagaments corresponents. La comptabilitat municipal s’escripturava en els llibres de

clavaria, on s’anotaven les entrades, les sortides i els resums anuals dels comptes.

Més endavant hi haurà dins dels consells els oïdors de comptes, faran d’assessors de

l’algutzir, quan aquest, en l’exercici de les seves competències, intervenia en un procés.

El síndic era un oficial que per elecció s’encarregava dels interessos i les gestions

administratives de la vila.

El saig era el responsable de l’execució de les penes dictades pels tribunals.

2. ANY 1365: L’ORGANITZACIÓ DE LES MANS

2.1 LA MÀ MAJOR, LA MÀ MITJANA I LA MÀ MENOR

9 Actes del consell general celebrat a Sant Cugat Sesgarrigues el 10 de juny de l’any 1368, per convocar la host , és a dir l’obligació de participar en operacions militars. En aquest cas era per anar a defensar el castell de Montsoriu (Alt Empordà). 10 ACA, Cancelleria. Registre núm. 1898, any 1390, fol, 127v i núm. 1909, any 1394, Fol 85. Elecció manada pel rei per escollir el mostassaf a Vilafranca de dues maneres diferents.

Dintre de les ciutats medievals, hi havien tres grups de ciutadans, organitzats a partir

dels seus oficis. Aquests grups s’anomenaven mans, i es dividien en tres grups: la mà

major, la mà mitjana i la mà menor. La mà major comprenia els ciutadans honrats,

advocats, notaris i metges. La mà mitjana era formada pels mercaders i els artistes. Per

últim, dins el grup de la mà menor hi havien els menestrals.

Tenim dades notarials que ens parlen d’una organització diferent pel que fa a Vilafranca

del Penedès. El dia 1 de gener de l’any 1365 s’intenta reorganitzar el Consell de la Vila.

Hi havien dotze consellers, un de cada ofici. Van ser elegits, -tot i que el document no

diu com- quatre jurats: Ramon de Senyecs, Joan Colteller, Berenguer Misser i Marc de

Cabreny. Tots quatre eren ciutadans honrats i foren elegits pels dotze consellers. La

diferència amb altres ciutats medievals catalanes és que a Vilafranca s’escollien els

consellers segons els seus oficis, no per mans.

Els oficis que apareixen, segons el document, són: savis (advocats), mercaders, ferrers,

corredors d’orella, sastres, teixidors, picapedrers i fusters, notaris, sabaters, carnissers i

cavadors.

3. 1368: ELS OFICIS DELS CONSELLERS

El document que hem treballat de l’any 1368, també notarial, és un recull de les actes

d’alguns Consells particulars i generals de Vilafranca. Aquest document ens dóna

informació sobre els temes tractats pel Consell i els oficis dels consellers.

El 7 de gener del 1368, es fa l’elecció dels consellers, segons els oficis dels elegits.

3.1 OFICIS MAJORITARIS

D’un total de 209 consellers entre el 2 de gener i el 14 de novembre, observem una

tendència d’una major repetició i repetició de certs oficis.

Sobretot són oficis representatius de la mà mitjana:

Advocats 13

Carnissers 9

Mercaders 42

Notaris 18

Sabaters 23

Sastres 31

Teixidors 10

Els mercaders Centraven la seva activitat econòmica en el comerç a l’engròs, traficaven

amb mercaderies o diners, practicaven el comerç exterior. Trobem mercaders a Vilafranca

com a consellers al segle XV. A Barcelona, la posició dels mercaders s’enfortí a la darreria

del S. XV amb la creació del Consell dels Vint. A vegades també se’ls anomena botiguers,

per tant podem deduir que alguns botiguers vilafranquins a la vegada feien comerç a

l’engròs. Dos nuvis són mercaders, la resta formen part de la signatura dels capítols

matrimonials, com a testimonis (degut al seu prestigi social ). Molt d’ells cobraven les

rendes reials perquè n’eren arrendataris, ja que les havien comprat anteriorment per

subhasta pública, que normalment es feia la Plaça Major (actualment Plaça de la

Constitució).

Els advocats, era la persona versada en qüestions de dret, que actuava en representació

d’altres persones en un tribunal de justícia. A partir del segle XV foren equiparats als

ciutadans honrats. Les diferents famílies que tenien un membre advocat (per exemple la

família Babau), s’emparentaven amb famílies dels castlans de Vilafranca i així ampliar

la seva influència. El seu patró era Sant Marc.

Els notaris, són les persones encarregades de donar fe pública d’acord amb les lleis dels

contractes i altres actes extrajudicials. El notari pot elevar a públic un document, el fa

vàlid i li dóna valor probatori. La notaria era una art o tècnica més que no pas una

ciència o estudi teòric de les bases jurídiques. El notari senyorial era l’escrivà de la Cort

del Veguer i del Batlle, amb funcions d’auxiliar judicial. El seu patró era Sant Marc, al

igual que els advocats.

Els sabaters. L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia

tradicional urbana. A la majoria de viles i ciutats, la confraria de Sant Marc aplegava

conjuntament els sabaters i altres menestrals de la pell, com els assaonadors, els

blanquers, els corretgers, etc. A Vilafranca hi havia el gremi des del 1.333. Per

exigències de la indumentària i les modes, han estat molt vinculats als sastres, però

sense perdre la pròpia personalitat.

Els carnissers eren el que venien i compraven la carn. La carnisseria de Vilafranca

estava situada a la Plaça Major. Aquest grup tenia molta relació amb els mercaders

degut a que els mercaders abastien a molts carnissers.

Els teixidors eren els especialistes en la fabricació de draps de llana o d’una altra fibra

tèxtil. Segons la matèria treballada es distingia entre teixidors de llana, de lli, etc. (també

manipulaven altres fibres). Durant les darreries de l’època medieval la primacia

correspongué als teixidors de llana. La primera matèria li era portada pel paraire, que a més

d’aquest li recollia la peça un cop teixida per a posar-la a la venda.

Els sastres eren els que confeccionaven els vestits. Tenien molt contacte amb els

teixidors perquè aquests els proporcionaven la matèria primera. El patró dels sastres era

Sant Lluc. Dintre dels sastres hi havien els giponers que feien gipons o jaquetes.

3.2 OFICIS MINORITARIS

Dintre el grup dels oficis minoritaris, destaquen els membres de la mà menor: argenters

(1), artesans (7), baster (1), botiguers (4), cavadors (2), corder (1), pellissers etc. Hi han

membres de la mà major, com els barbers (2)...

Els argenters, eren menestrals que treballaven l’argent. En aquest moment a Vilafranca

només n’hem documentat un: Guillem Guitart. Estaven organitzats en la confraria dels

artesans, el patró de la qual era Sant Eloi.

La majoria dels artesans trobats a la documentació, eren ferrers i es concentraven,

lògicament, al Carrer dels Ferrers. Estaven dintre de la confraria de Sant Eloi.

Els basters, formaven part dintre dels teixidors i peraires. Aquest fabricava tota mena

d’arreus per als animals de càrrega.

Els botiguers, practicaven la venta directa a la menuda d’un producte determinat:

d’adrogueria, espècies, queviures, merceria etc. No tenien local propi sinó unes “taules”,

que estaven al carrer.

Els cavadors, en el nostre cas, es refereixen a treballadors que realitzen el fossar de les

muralles de la vila, que en aquests moments s’estava reconstruint per ordre del rei.

Els que fabricaven cordes o sogues de cànem eren els corders i també fabricaven els fils

de les ballestes.

Dintre del grup dels teixidors hi havien els pellissers. Eren els encarregats d’adovar i

vendre les pells. Les adobaries solien estar a les afores de les ciutats. A Vilafranca en

coneixem dues: una situada al final del Carrer dels Ferrers i una altra al Carrer de Sant

Bernat. Totes dues eren controlades per la família dels Salelles.

Els barbers a l’època medieval, eren els professionals de la cirurgia menor, que feia

sagnies amb l’aplicació de sangoneres i extraccions dentaries. Els cirurgians eren els

professionals que practicaven la cirurgia major. Un i altres formaven confraria i el 1.408

existís la de Barcelona. Al 1860 fou prohibit als barbers de continuar exercint la cirurgia

menor. Al segle XIV a la Corona d’Aragó, hi hagueren cirurgians formats "científicament"

que havien estudiat la part teòrica, mentre que a la pràctica es valien de l’ensenyament

privat, posant-se durant 5 anys al servei - com a barbers – d’un cirurgià vell, mitjançant uns

típics contractes d’aprenentatge. Acabada aquesta eren examinats pel gremi de cirurgians.

El de Barcelona fou fundat l’any 1400.

3.3 TEMES TRACTATS AL CONSELL

Hem trobat dotze sessions del Consell de Vilafranca, de l’any 1368. En aquests consells es

varen tractar diversos temes:

7 de gener de 1368: es nomena a Bartomeu Babau perquè vagi a parlar amb el jueu de la

vila Bonsenyor de Cortal sobre el deute de la pensió d’un censal mort que li deu la

Universitat. També s’acorda que cap foraster porti armes dins la vila. Un altre acord va ser

que s’havia eliminar el soroll que hi havia a dins la vila, per això segurament dintre

d’aquest consell hi va participar un dels hostalers importants de la vila: Bartomeu Rovira.

Els hostals eren llocs molt sorollosos i on hi havia moltes baralles. La majoria d’ells

estaven situats al carrer de la Parellada. Es determinà a més que no hi hagués frau en les

imposicions sobre la carn. Guillem Urgell, carnisser, és present en el consell. També

s’aprova renovar els quatre notaris del Consell, que escriuran les ordinacions que es vagin

aprovant durant l’any. Els quatre elegits són presents en el consell.

10 de gener de 1368: s’aprova a tots els consellers que no eren a l’anterior que hi

assisteixin per tal de jurar el seu càrrec. S’elegeixen els vuit baners nous. S’escullen a

Bartomeu Vives (barber), Jaume Porta, Valentí Celoni, Guillem Babau (sastre), Berenguer

Cosida (artesà), Guillem Santomàs, Antoni Soler i Berenguer Duran.

25 de gener de 1368: es prenen decisions sobre els vestits de les dones, segons les

ordinacions fetes pel rei. S’haurà de pagar un impost sobre els dits vestits. Si no s’acaten

les ordres del s’incorrerà en delicte. Es decideix que Pere Bramon (advocat) vagi a

parlamentar amb el rei, per negociar alguns aspectes d’aquestes ordinacions. Es decideix

que Bartomeu Babau i Bartomeu Rovira parlin amb el lloctinent del batlle general sobre la

relació que tenen amb els castlans. S’informa que el clavari ha deixat un dèficit de tres-

centes lliures i que s’han de prendre mesures sobre el tema. S’elegeixen els captadors

(recaptadors) per a les obres de l’església de Santa Maria i també els captadors dels pobres

vergonyants i de l’església de Sant Joan. També s’escullen nous sagristans.11

18 de febrer de 1368: es proposa acabar amb les lluites entre els grups d’en Bernat Malet

contra el grup d’en Berenguer Vendrell i Guillem Revardes, i també els grups d’en

Bartomeu Tallada que lluita contra el grup de Bartomeu Riba. Són un total de vint-i-cinc

persones, la majoria mercaders.

25 de febrer de 1368: s’ordena que es donin deu lliures per misses als Frares Menors i a

les Monges de Santa Clara cent sous, com es feia cada any. S’ordena que en Pere Bramon,

advocat i membre del Consell, faci funcionar el forn de pa del castell, per ordre del rei.

Galceran de Barberà demana 10.000 sous a la Universitat que se li deuen segons el

testament de Bernat de Barberà.12 També s’estableix que es construeixi un pont

suplementari a un altre que es considera perillós, i que sigui pla.13 Segurament per això

dintre el consell hi havia Vidal Fàbrega, cavador. S’elegeixen quatre persones, una de cada

mà, per petició de Bartomeu Babau. Pere Bramon explica la relació de súpliques fetes pel

consell al rei i a les Corts, i demanen més privilegis per a la vila. Continua havent-hi

problemes amb els carnissers i la venta de carn. Per això tornem a trobar Guillem Urgell

(carnisser).

17 d’abril de 1386: s’ordena que els oficials que cobren més diners dels impostos no ho

facin. Per aquesta raó s’elegeix Guillem Ametller (notari) com a síndic per controlar-ho.

Els jurats decideixen que el retaule de Santa Maria s’acabi el més aviat possible.

11 El qui té al seu càrrec el govern de la sagristia i l’endreçament de l’església. 12 La família Barberà estava emparentada amb els castlans de Vilafranca. 13 Aquest pont està situat al Carrer de Sant Bernat i s’anomenarà “el Pont Nou”.

5 maig de 1386: per manament del senyor rei es restauren els murs de la vila. S’elegeix a

una persona per controlar l’obra, Francesc de Cabreny (mercader). A més a més

s’elegeixen 2 consellers, Berenguer Peyró i Guerau Bellvey. A tots aquests se’ls obliga a

fer jurament per a que no cometin frau. Arnau Massó (notari) ajudarà al dit Francesc en

totes les coses necessàries. Es decideix traspassar cent lliures dels impostos de la

carnisseria per l’acabament del retaule de Santa Maria. S’escullen a quatre nous baners:

Jaume Girona, Bartomeu Rocafort, Bernat Calopa i Antoni Pujadó.

17 maig de 1386: degut a la falta de forment a la vila les forneres adulteren el pa. Per això

es busca una solució: comprar 2000 quarteres de forment. S’escullen dos síndics per a que

controlin la compra: Pere Bramon (advocat) i Valentí Sapera (mercader). Conflictes amb

els impostos, per a la contrucció del mur, amb Guillem d’Espitlles senyor del castell de La

Bleda. S’envia a parlamentar amb el rei a Valentí Sapera i Pere Bramon per solucionar el

problema. Pere Massana (mercader) exigeix al consell les 140 lliures que encara se li

devien i la universitat decideix vendre un violari per valor de 250 sous per pagar-li. Al saig

de la vila, Pere Montserrat, degut a la seva negligència, no se li paga el que li deu.

S’elegeix com a nou saig a Bernat Jofre.

26 de maig de 1386: per una carta del rei, s’ordena al veguer de la vila que organitzi l’host

per anar a defensar el castell de Montsoriu. L’host havia de ser de 38 persones.

3 de juny de 1386: queixa de Guillem Urgell (carnisser) per a que se li vol anular el

privilegi reial particular que tenia per a tallar carn a la vila. S’ordena que Ramon Pellisser i

Antoni Aragonés anessin a parlamentar amb el rei sobre aquest tema.

10 de juny de 1386: organització de la host per anar al castell de Montsoriu per Bartomeu

de Vilafranca, veguer i cavaller de la vila. L’host s’ha de trobar a sota uns ametllers de

Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha queixes pels pagament de l’host. Es determina que els

encarregats de pagar l’host són els que han de pagar-la.

19 de juny de 1386: per primera vegada hi ha presents cavallers: Bernat de Foix (portaveu

del governador de Catalunya), Bartomeu de Vilafranca (veguer de Vilafranca) i Ferran

Garcia (de la comanda de Sant Joan de Jerusalem). En el consell es discuteix sobre el

pagament de l’host. Es decideix que dos representants de cada mà vagin a Barcelona per a

que l’infant els intenti solucionar el problema.

20 de juny de 1386: continuen els problemes en el pagament de l’host de Monsoriu, sense

arribar a cap solució.

4. REGULACIÓ DE JOAN I (1390). ELS TRETZE OFICIS.

En un document de l’any 1390, el rei Joan I ordenava l’elecció de les mans, major,

mitjana i menor a Vilafranca. A través d’aquesta ordenança pretenia buscar la concòrdia

entre les tres mans. Es buscava una manera millor per el regiment i elecció de jurats,

consellers i altres oficials del consell de la Vila. Si fins aquest moment va donar “poder”

a la Universitat perquè s’organitzés ella sola, ara ho ordenava perquè : ...pretenents los

maiors ab alguns de la mà mijana, que axí en lo regiment com en la elecció són

empecxats, torbats e agreujats per los altres de la mà menor... i perquè: ...sesdevenia

per culpa e mal regiment dels maiors, qui opprenien e subpeditaven los menuts tant

com podien e axí en talles com exaccions eran fort malmenats e oppresses a mà dels

dits maiors... El rei anul·la qualsevol ordenació, privilegi anterior per prevaler

aquesta.14

Veiem per tant, com a quasi tot arreu, al segle XIV, les dificultats operatives plantejades

pel funcionament d’una assemblea nombrosa va determinar la creació de grups més

reduïts de persones . En el cas de Barcelona, el Consell de Cent va portar al del

Trentenari, una comissió de 30 membres delegats del propi Consell, creat el 1387.

També el control del govern municipal a Barcelona, que era elegit per les oligarquies, es

va veure contestat pels estaments populars que van crear el seu propi partit -la Busca- i

es van enfrontar violentament al partit de l’oligarquia -la Biga-.

Una estructura municipal semblant va quedar establerta en els mateixos anys a la

majoria de les ciutats importants del país: Lleida, Cervera, Perpinyà, Girona...

14 ACA, Registre Cancelleria núm. 1898, Folis 124v-129v.

En definitiva al llarg del segle XIV assistim a la formació i consolidació d’una poderosa

estructura municipal a tot Catalunya, exponent de la vitalitat urbana i que es mantindrà

inalterable a la pràctica fins el Decret de Nova Planta l’any 1716.

El procediment d’elecció que ordena el rei a Vilafranca, és el d’insaculació, anomenat

també de sac o de sac i sort, implantat a les corporacions municipals, generalitats,

gremis, de la corona catalana - aragonesa, més cap al segle XV i que hi perdurà fins als

decrets de Nova Planta, al segle XVII. A Vilafranca doncs, a finals del segle XIV era ja

un fet. El rei ordena que siguin cinquanta dos consellers i quatre jurats els que facin

consell i s’elegissin a partir d’aquest moment a la Vila. Eren convocat els tretze oficis i

cada ofici havia d’escollir sis persones del seu ofici, sis bones persones, el nom dels

quals era escrit per l’escrivà del Consell en sis trossets de paper o pergamí i cada trosset

en un rodolí de cera, i posats dins d’un bací ple d’aigua, un nen de set anys extreia a sort

quatre dels dits rodolins, aquests eren els nous consellers. Quatre persones de cada ofici.

Els jurats sortien elegits de la mateixa manera, dividint els tretze oficis amb quatre, cada

grup d’aquests escollia un nom ...una bona persona del lur ofici o una dels altres

oficis...

Els tretze oficis que a partir de l’any 1390 són els que faran valer la seva importància

dins del Consell municipal són:

Els homes de plaça, nom aquest donat als ciutadans honrats, als burgesos de la vila; els

savis (advocats); drapers (l’ofici de draper i mercader va molt lligat); notaris o

escrivans; mercaders; picapedrers e fusters; carnissers; corredors; sastres; sabaters;

ferrers; teixidors; mulaters e llauradors.

Com veiem hi ha afegit els pagesos i mulaters, oficis que no apareixien abans de l’any

1390 dins del Consell municipal.

5. CONCLUSIONS

Hem vist al llarg del present article com una sèrie de famílies controlaven el consell de

Vilafranca del Penedès. Per exemple els Pellisser, els Martí, els Ferrer... Són famílies

que posteriorment aniran controlant el consell de forma contínua. A més aquests “clans”

solen ser del mateixos estaments: la mà major i la mà mitjana. La majoria de membres

del consell vilafranquí són mercaders (mà major), sastres (mà mitjana), sabaters (mà

mitjana), notaris (mà major), teixidors (mà mitjana), advocats (mà major) i carnissers

(mà mitjana).15 Dintre del consell hi han membres de la mà menor, però la seva

presència està supeditada a les necessitats de la mà major i mitjana.16

En el consell que hem estudiat (1368), veiem la futura base del poder municipal de les

mans mitjana i major, tot i l’intent de regulació de Joan I (1390). Aquesta regulació

crearà un grup de tretze oficis fixos que han d’estar representats al consell. La reforma

diu que hi han d’haver 52 consellers, o sigui 4 per cada ofici. Aquesta condició no es

compleix, ja que assisteix qui vol a les reunions del consell. Aquesta reforma, no

solucionarà els problemes de supremacia que té la mà major i mitjana vers la mà menor.

Hem trobat un document del 1394 que parla dels problemes d’elecció amb el mostaçaf,

oficial introduït a Vilafranca en l’ordenança del rei de 1390, que tenen els membres del

consell vilafranquí,17 cosa que ens fa pensar que continuen els problemes en el consell

de la Vila.

L’estudi dels oficis que estaven representats dins el consell, a la Vila, durant el segle

XIV i també el XV donen una idea bastant clara , per una part, de les famílies18 amb

gran poder econòmic i que vivien a la vila; el poder d’aquestes famílies era decisori dins

del govern municipal; seran aquelles que el seu cognom es va repetint com a jurat o

conseller en la documentació, i seran les que el seu patrimoni serà prou gran per poder

defensar-lo dins del consell d’una o altra manera, però sempre en benefici propi. I per

altra part, l’estudi dels oficis dins del consell ens donen informació del treball medieval,

quin o quins eren els oficis predominants, que seran aquells que més abundaran dins la

vila, gràcies al mercat i les fires.19

Hem de saber també, que a Vilafranca – com a altres viles reials de Catalunya - durant

el segle XIV i XV existien una altre grup de persones que vivien dins de Vilafranca,

aquests eren, els cavallers. Molts hi trobaven prou recursos per poder-se enriquir,

comprant o venent béns mobles o immobles; molts eren els que es relacionaven amb els

15 Veure Gràfics 1 i 2 dels oficis. 16 Per exemple quan es parla de la carn hi assisteixen carnissers o quan es parla dels murs de la Vila hi assisteixen picapedrers (Veure Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca, notari Arnau Massó, 1368-1369, caixa 13). 17 ACA, Registres de Cancelleria 1909, fol. 84v.-85r. 18 Veure Quadre 1 i Gràfic 3. 19 El rei treia per raó de marcat i fires emoluments i drets que procedien de l’ús de mesures oficials i de lleudes (tribut per l’entrada de mercaderies dins una vila o altre lloc). Aquestes rendes eren arrendades a primers d’any i els arrendataris pagaven el producte de l’arrendament per terços al Batlle General com a gestor administratiu del patrimoni reial, però això no impedia que els arrendataris tinguessin uns certs beneficis.

consellers i jurats de la Vila, per poder influir amb benefici propi dins del Consell, a

partir de contractes matrimonials i formar part de les famílies influents, ja que aquest

grup no estava representat per ningú dins del govern de la Vila.

El castlà a partir del segle XIV tenia cada vegada menys poder. L’any 1312 el domini

feudal dels béns que posseïa i que el rei li donà al segle XII, cada castlà de Vilafranca,

els va vendre al mateix rei.20 Les rendes, que ara eren reials, van ser comprades per

membres de la mà major (mercaders, notaris...) que formaven part del Consell de la Vila

i aquestes rendes van passar a ser, un altre increment del patrimoni familiar, de les

famílies burgeses de Vilafranca del Penedès.

20 ACA, Batllia núm. 320, Capbreu 1416. Folis 92... Bernat de Canyelles, cavaller, castlà de Vilafranca del Penedès, fill i hereu de Galcerà de Canyelles, cavaller i castlà de Vilafranca ven al rei la part de la castlania de la vila que li pertanyia...Ferrer de Vilafranca, cavaller i castla de Vilafranca , fill de Ferrer de Vilafranca, castlà de Vilafranca ven al rei Jaume la part de la castlania que li pertanyia...

QUADRE 1: MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL (ANY 1368)

NOM OFICI

1368, gener, 7. Sala Capitular dels Frares Menors.

1368, gener, 10. Casa de Santes Creus.

1368, gener, 25. Casa de Santes Creus.

1368, febrer, 18. Casa dels Clergues.

1368, febrer, 25. Casa de Santes Creus.

1368, abril, 27. Casa de Santes Creus.

1368, maig, 17. Esgl. de Santa Maria.

1368, maig, 26. Esgl. de Santa Maria.

1368, juny, 3. Casa de Santes Creus.

1368, Juny, 10. Sant Cugat Sesgarrigues.

1368, juny, 20. Casa dels Frares Menors.

1368, novembre, 14.

Antoni Aragonés Advocat X Antoni Cabrera Sastre X Antoni Corder Ferrer X Antoni Parellades ? X Antoni Pujades ? Antoni Pujador ? X Arnau Bramon Artesà X Arnau Copons Ferrer X X X Arnau Girona ? X Arnau Martí Sastre X Arnau Masseguer Sabater X X Arnau Pons Mercader X X X X X X X X Arnau Sapera Mercader Asbert Tallada Mercader X Bartomeu Albinyana Sabater X X X X X X X Bartomeu Babau Advocat X X X X X X X X X Bartomeu Baró Sastre X Bartomeu Franquesa Teixidor X Bartomeu Guerau Sastre X Bartomeu Mestre Mercader X Bartomeu Ot Mercader X X X X X X X X Bartomeu Parellades Sabater X X X Bartomeu Pastor Carnisser Bartomeu Puigdespuig Sabater X Bartomeu Riera Sastre X Bartomeu Rocafort ? X Bartomeu Rossell Espaser X Bartomeu Rossell Botiguer X Bartomeu Rovira Hostaler X X X X Bartomeu Soler Carnisser X Bartomeu Vives Barber X Bartomeu Vives Pellisser Berengeur Baró Forner X Berenguer Alegret Notari Berenguer Alemany Mercader X X X X X

Berenguer Batlle Corredor d'orella Berenguer Beyner Ferrer X Berenguer Cosida Artesà X X Berenguer Cumalonga Notari X Berenguer Esperó Carnisser Berenguer Ferrer Mercader Berenguer Ferrer Físic de medicina Berenguer Illes Sabater X Berenguer Jofre Carnisser X Berenguer Massana Corder X Berenguer Mata Notari X X X Berenguer Misser Mercader Berenguer Muntagut ? X Berenguer Muntanyana Mercader X X X X X Berenguer Oller Sastre X Berenguer Payró Hostaler Berenguer Putulull Notari Berenguer Vallvert Mercader Bernat Alió Teixidor X Bernat Analla Sastre X X Bernat Babau Notari Bernat Bas Sabater X X Bernat Brugal Mercader Bernat Calandraix Sabater X Bernat Calopa Sastre Bernat Casals ? X Bernat Claver Sastre X Bernat Esplugues Sastre Bernat Eymerich Fuster Bernat Fuster Sabater X X Bernat Gomar Sabater X X X X Bernat Guardiola Mercader X Bernat Llobera Teixidor X Bernat Massó Sastre X Bernat Prats Sastre X X Bernat Punyera Sastre X Bernat Roig Sabater X Bernat Senyecs Carnisser X Bernat Soler Sastre X Bernat Veyà Artesà En Creixell ? X Ferrer Alemany Mercader Ferrer Calva Sabater

Ferrer Comes ? X X X X Ferrer Esplugues Mercader X X X X X X X Francesc Baixador ? X X Francesc Castellví Sastre X Francesc Claver Notari X X Francesc de Cabreny Mercader X Francesc Fuster Mercader Francesc Golet Mercader X Francesc Malet ? X Francesc Mates Mercader X Francesc Mercer Carnisser X Francesc Pallarés ? X Francesc Roig Mercader X Francesc Serrat Notari Francesc Tàrrega Mercader X X Francesc Tàrrega Sastre Francesc Trestull Mercader Francesc Vic Corredor d'orella X Francesc Vilar Sabater X X Gerard Esblades Fuster X X Guerau Analla Corredor d'orella Guerau Esblades Fuster Guillem Ametller Notari X X X X Guillem Babau Sastre X X Guillem de Manso Botiguer X Guillem Ferran Sastre X Guillem Gassot Sabater Guillem Guitart Argenter X X X X X X X Guillem Huguet Mercader X X X X X Guillem Janer Teixidor X Guillem Llobera Teixidor X Guillem Martí Fuster Guillem Miró Advocat Guillem Mitjans Fuster X Guillem Raspall Sabater X Guillem Riera Sastre X Guillem Roca Sabater X Guillem Rosana Sastre X X X X X X X Guillem Solanes Artesà X Guillem Soler Teixidor X Guillem Tarascó Sastre X Guillem Torner Corredor d'orella Guillem Urgell Carnisser X X X X X X

Guillem Urgell Sabater Guillem Vives Advocat X X X Guillem Vives Pellisser X Jamue Castell ? X Jamue Tarascó Sastre X Jaume Ferrer Ferrer Jaume Fuster Mercader X X X X X Jaume Garrigues Notari X X X X Jaume Llombard Artesà X Jaume Montserrat Sastre X Jaume Oller Mercader X Jaume Serra Advocat X Jaume Solanes Advocat X Jaume Solanes Notari Jaume Tomàs Fuster X X X X X Joan Colteller Advocat X Joan de Cabreny Notari Joan de Llotger Advocat Joan Maiol Notari X X X X Joan Pellisser Mercader Joan Torra Escuder X Llorenç Gomar Sabater X Marc de Cabreny Mercader X X X X X X Marc Llaurador Advocat X X X Marc Sibilia Baster X Miret Buuló Notari N. Vendrell ? X Nicolau Coll Carnisser X Nicolau Fons Sastre X Pere Alzina Escuder X Pere Amigó Barber X Pere Ballester Corredor d'orella X X Pere Baró Sabater X Pere Borràs Sastre X Pere Bramon Advocat X X X X X X Pere Casanoves Sastre X X Pere Cases Sabater Pere Cavaller Corredor d'orella X Pere Celoni Notari X Pere Comes ? X X X Pere Cortei Mercader X X X X Pere de Cabreny Mercader X Pere Escardó Cavador X

Pere Esperó Carnisser X Pere Ferrer Sabater Pere Foix Pellisser Pere Gassó Mercader X Pere Gerard Advocat X Pere Guinovart Botiguer X Pere Llorenç Sastre X Pere Marc Notari X Pere Martí Botiguer Pere Massana Mercader X Pere Mestre Mercader X X Pere Mir Sastre Pere Misser Notari X X X X X X Pere Pastor ? Pere Pellisser Advocat X X Pere Pons Mercader X X X Pere Prats Mercader X X Pere Prats Sabater X Pere Prats Sastre Pere Punyera Teixidor X Pere Rabassa Sastre X Pere Roca Ferrer Pere Senabre Teixidor Pere Sortor Sabater X X Pere Tàrrega Mercader Pere Terrat Sabater X X Raimon de Senyechs Mercader X X Raimon Pellisser Mercader X X X X X X X Ramon Arboç Mercader X Ramon Bramon Artesà Ramon Corretger Advocat X Ramon de Peralba Mercader Ramon Freixenet Sastre X Ramon Guilera Teixidor X Ramon Maiol Mercader X X Ramon Marqués Notari X X Ramon Roca Artesà X Ramon Torrelles Mercader X Romeu Escofet Notari X X Tomàs Guerau ? X Valentí Corder Teixidor Valentí Pellisser Mercader X X X X Valentí Sapera Mercader X X X X X X X X

Valentí Torrelles ? X Vidal Fàbrega Cavador X X

GRÀFIC 1: OFICIS MAJORITARIS DELS CONSELLERS ENTRE 1365-1369

OFICIS 1365-1369 Advocats Argenters

Artesans Barbers

Basters Botiguers

Carnissers Cavadors

Corders Corredor d'orella

Escuders Espasers

Ferrers Físic de M edicina

Forner Fusters

Hostalers M ercaders

Notaris Pellissers

Sabaters Sastres

Teixidors ?

GRÀFIC 2: OFICIS MAJORITARIS DINTRE DEL CONSELL

OFICIS MAJORITARIS

Advocats Carnissers MercadersNotaris Sabaters Sastres Teixidors

GRÀFIC 3: FAMÍLIES QUE ESTAN MÉS REPRESENTADES AL CONSELL

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5A

lem

any

Ana

lla

Bab

au

Bar

ó

Bra

mon

Cab

reny

Cla

ver

Cor

der

Esbl

ades

Espe

ró

Espl

ugue

s

Ferr

er

Fust

er

Gom

ar

Gue

rau

Llob

era

Mai

ol

Mar

tí

Mas

sana

Mes

tre

Mis

ser

Olle

r

Pare

llade

s

Past

or

Pelli

sser

Pons

Prat

s

Puny

era

Rie

ra

Roc

a

Roi

g

Sape

ra

Sola

nes

Sole

r

Tara

scó

Tàrr

ega

Torr

elle

s

Vive

s