Arquitectura sobre rodes
-
Upload
biblioteca-institut-montserrat -
Category
Documents
-
view
230 -
download
3
description
Transcript of Arquitectura sobre rodes
MARCEL FOLCH BRUGAROLAS
INSTITUT MONTSERRAT
2013-14 BATX. 2.1
ALEIX GABARRÓ
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
2
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 3
2 DEFINICIÓ D’ACCESSIBILITAT ........................................................................... 4
3 GRUPS DE PERSONES DISCAPACITADES ....................................................... 5
3.1 AMBULANTS: .............................................................................................................. 5
3.2 SENSORIALS: ............................................................................................................. 5
3.3 USUARIS DE CADIRA DE RODES: ........................................................................... 6
4 NORMES D’ACCESSIBILITAT EN L’EDIFICACIÓ ................................................ 7
5 PRINCIPALS PARÀMETRES D’ACCESSIBILITAT ............................................. 11
5.1 PARÀMETRES ANTROPOMÈTRICS ....................................................................... 12
5.2 PARÀMETRES QUE FACILITEN LA MANIOBRA .................................................... 14
5.3 PARÀMETRES QUE FACILITEN LES POSSIBILITATS D’ABAST .......................... 19
5.4 PARÀMETRES QUE FACILITEN EL CONTROL DELS MOVIMENTS PRECISOS . 23
6 DISSENY D’UN HABITATGE PER A PERSONA AMB CADIRA DE RODES ...... 25
7 DESCRIPCIÓ DE L’HABITATGE ........................................................................ 26
8 CONCLUSIÓ: ...................................................................................................... 33
9 AGRAÏMENTS: ................................................................................................... 34
10 BIBLIOGRAFIA: .................................................................................................. 35
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
3
1 INTRODUCCIÓ
“Arquitectura sobre rodes” és la fusió de dos temes que sempre m’han cridat
l’atenció:
L’arquitectura
Les dificultats de les persones que van en cadira de rodes
Des del principi vaig tenir clar que el meu treball de recerca estaria relacionat
amb l’arquitectura.
De ben petit ja m’agradava dissenyar habitatges i m’interessava per
l’arquitectura en general, i en un futur m’agradaria poder-me dedicar a aquesta
branca tecnològica. Així que de seguida vaig tenir clar que aquest treball era la
meva oportunitat per dissenyar un habitatge.
Un altre dels temes que sempre m’ha impressionat molt és veure persones que
o bé per malaltia, o bé per accident no els queda altre remei que desplaçar-se
amb cadira de rodes. Comentant-ho amb l’Aleix Gabarró, el meu tutor, vaig
proposar-li enfocar el meu treball a les persones amb mobilitat reduïda. Sempre
he pensat, com és possible que a l’època en que vivim, encara hi hagi edificis
públics que no tinguin en compte les dificultats d’aquestes persones.
Parlant-ho, van sortir moltes idees de la mateixa branca però del tot diferents,
com per exemple fer una remodelació de l’institut, ja que no es accessible per a
una persona amb mobilitat reduïda o fer un habitatge per a una persona
discapacitada.
D’aquí va sorgir “Arquitectura amb rodes”, el disseny d’un habitatge per a
persones amb mobilitat reduïda que m’ha fet entrar en un món desconegut per
mi: mides de les cadires, amplades mínimes dels passadissos, amplades de les
portes, alçades dels mobles...
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
4
2 DEFINICIÓ D’ACCESSIBILITAT
El concepte d’accessibilitat cada vegada és més conegut, per tant, no hi ha una
definició única o generalitzada per a aquest terme.
El terme accessibilitat prové d’accés, que és l’acció d’arribar fins a un lloc, fins
a una persona, i també és la qualitat d’accessible. Si busquem aquest terme al
diccionari hi trobem la definició següent: Dit d’un indret el qual hom pot arribar,
d’una cosa a la qual hom pot abastar.
Accessibilitat és la característica d’urbanisme, l’edificació, el transport o els
mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització i la
màxima autonomia personal. Una bona accessibilitat és aquella que permet
accedir fàcilment i gaudir dels espais en adequades condicions de seguretat i
autonomia, però que passa desapercebuda per als usuaris, incloses les
persones amb capacitat motriu o sensorial reduïda o impedida.
Poder anar de casa a la feina, o a la botiga, o a estudiar o, simplement,
moure’s per casa, semblen accions senzilles però, si no les podem fer, ens
adonem del caràcter irrenunciable del dret que tenim totes les persones a
l’accessibilitat.
Segons aquesta definició d’accessibilitat ens adonem que tot i que en els últims
anys l’accessibilitat ha millorat molt, encara hi ha molt per fer, perquè tothom
estigui en les mateixes condicions, perquè no hi hagin diferencies entre uns i
altres, i puguin tenir una vida el més semblant possible a la resta de la població
amb una autonomia personal.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
5
3 GRUPS DE PERSONES DISCAPACITADES
Abans de començar amb el disseny de la casa, em vaig informar dels diferents
tipus de minusvalia, amb els diferents grups de persones que comporten.
Per tant, s’entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que té limitada
temporalment o permanentment la possibilitat de desplaçar-se.
S’entén per persona amb limitacions aquella que temporalment o
permanentment té limitada la capacitat d’utilitzar el medi o relacionar-s’hi.
Poden establir-se tres grans grups de persones amb limitacions físiques i/o
sensorials: ambulants, sensorials i usuaris de cadira de rodes.
3.1 AMBULANTS:
Aquelles persones que executen determinats moviments amb dificultat, sigui
amb l’ajuda o no d’aparells ortopèdics, crosses, etc..; o amb l’ajuda d’una altra
persona.
Entre elles trobem:
- gent gran amb degradació de la seva capacitat física
- dones embarassades
- aquells que porten carregues pesades o voluminoses
- els que porten nens petits en braços o en un carret
Però aquest grup de persones no és amb el que jo vull treballar.
3.2 SENSORIALS:
Grup de persones que tenen dificultats de percepció per una limitació de les
seves capacitats sensitives, principalment les visuals o auditives.
Entre ells trobem:
- cecs, amblíops, i en general tot tipus de persones amb dificultats de visió
- sords, hipoacústics, i en general tot tipus de persones amb trastorns
auditius.
Els de tipus sensorial tampoc és el grup del que vull tractar.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
6
3.3 USUARIS DE CADIRA DE RODES:
Aquelles persones que precisen d’una cadira de rodes per a dur a terme les
seves activitats, bé de forma autònoma o amb ajuda d’altres persones.
Entre elles trobem:
- paraplègics, amb paràlisi de la part baixa del cos, incloses les
extremitats inferiors tant de la part alta com baixa
- tetraplègics, amputats, gent gran, etc..
- grans afectats de malalties (pòlio, esclerosi, etc. ) o malformacions
(espina bífida, etc.)
Els principals problemes que els afecten són:
- impossibilitat de superar desnivells bruscos i escales
- impossibilitat de superar pendents importants, perill de bolcar o relliscar
- limitació de les seves possibilitats d’abast manual i visual
- necessitat d’espais amplis per a girar, obrir portes, etc. impossibilitat de
passar per llocs estrets.
Com ja he especificat a la introducció, el que a mi m’interessava era realitzar
una casa per una persona amb cadira de rodes. Per tant el grup de persones
amb mobilitat reduïda amb el que tractaré en el meu treball serà d’aquest tipus.
A continuació es detallen tots els paràmetres i normatives que cal tenir en
compte abans d’iniciar el meu projecte.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
7
4 NORMES D’ACCESSIBILITAT EN L’EDIFICACIÓ
El Codi d’accessibilitat de Catalunya recull tota la normativa en termes
d’accessibilitat tant per a espais públics com privats, a continuació recullo la
que fa referència a l’interior de l’habitatge.
Un habitatge es considera adaptat quan:
- Les portes i les obertures de pas tenen una amplada de 0,8 m com a
mínim i una alçada no inferior a 2,00 m.
- Les manetes de les portes s’accionen mitjançant mecanismes de pressió
o de palanca.
- En les cambres higièniques les portes s’obren cap a fora o són
corredisses.
- Hi ha, com a mínim, una cambra higiènica, formada per un lavabo, un
vàter i una banyera o dutxa.
- Els passadissos tenen una amplada mínima d’1,10 m. En els recorreguts
interiors de l’habitatge, per assegurar la maniobrabilitat d’una cadira de
rodes, cal considerar que el diàmetre mínim necessari per efectuar un gir
complert és d’1,50 m.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
8
-
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
9
- A les cuines hi ha, entre 0,00 m i 0,70 m d’alçada respecte al terra, un
espai lliure de gir d’1,50 m de diàmetre com a mínim.
- Les aixetes s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
- Les claus de pas, mecanismes elèctrics, porters automàtics, timbres,
quadres generals, etc., han d’estar a una alçada mínima de 0,40 m i
màxima d’1,40 m sobre el terra, i a una distància de 0,60 m de les
cantonades.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
10
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
11
5 PRINCIPALS PARÀMETRES D’ACCESSIBILITAT
Els problemes o dificultats que hom pot trobar en l’entorn físic per aconseguir
una complerta autonomia de moviments es divideixen en quatre grups:
- Dificultats de maniobra: són aquelles que limiten la capacitat d’accedir
als diferents espais i de moure-s’hi.
- Dificultats per superar desnivells: són aquelles que es presenten
quan s’ha de canviar de nivell.
- Dificultats d’abast: són les derivades d’una limitació en les possibilitats
d’arribar a objectes i de percebre sensacions.
- Dificultats de control: són les que es presenten com a conseqüència
de la pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
12
5.1 PARÀMETRES ANTROPOMÈTRICS
Per a poder treballar per a persones amb greus problemes en la seva mobilitat
i/o que utilitzen una cadira de rodes, ja sigui d’accionament manual o elèctric,
cal tenir en compte una sèrie de mesures:
5.1.1 Dimensions principals d’una cadira de rodes estàndard:
- Llargada total: 110 cm
- Amplada total: de 65 a 70 cm
- Alçària del seient: de 48 a 52 cm
- Alçària total: 94 cm
- Diàmetre de les rodes: 60 cm
- Alçària del reposabraços: 71 cm
- Alçària del reposapeus regulable: aprox. 18 cm
5.1.2 Mides del contorn en planta:
- Llargada total: 115 cm (la de la cadira buida més 5 cm que surten els
peus dels reposapeus)
- Amplada total: de 70 a 75 cm (la de la cadira buida més 2,5 cm x 2 cm
que surten les mans i els colzes)
5.1.3 Altres mides:
- Alçària del cap: home, 133 cm; dona 125 cm
- Alçària dels ulls: home, 122 cm; dona, 115 cm
- Alçària de les espatlles: home, 104 cm; dona, 99 cm
- Alçària del colze: home, 69 cm; dona, 69 cm
- Alçària de les cuixes: home, 66 cm; dona, 65 cm
- Alçària de la mà tancada: home, 38 cm; dona, 42 cm
- Alçària de les puntes dels peus: home, 20 cm; dona, 21 cm
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
13
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
14
5.2 PARÀMETRES QUE FACILITEN LA MANIOBRA
5.2.1 Moviment en línia recta.
Les amplades útils de pas són les següents:
- 80 cm: per superar un obstacle aïllat.
- 90 cm: per circular (augmentar a 100 cm quan el recorregut és
desprotegit lateralment).
- 140 cm: per creuar-se amb un usuari de cadira de rodes (augmentar a
150 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).
- 180 cm: per creuar-se dues cadires de rodes (augmentar a 200 cm quan
el recorregut és desprotegit lateralment).
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
15
5.2.2 Moviment que comporta canvi de direcció.
Pot tractar-se d’una rotació o d’un gir.
5.2.3 Rotació: canvi de direcció sense moure’s de lloc.
L’espai lliure necessari per fer aquest moviment amb una sola maniobra és el
següent:
- 135 cm x 135 cm: per a una rotació de 90º.
- 135 cm x 150 cm: per a una rotació de 180º.
- 150 cm x 150 cm: per a una rotació de 360º.
5.2.4 Gir: canvi de direcció amb desplaçament.
L’espai lliure necessari per efectuar un gir amb una sola maniobra es determina
en funció del radi de gir; per a girs de 90º amb els radis més usuals són els
següents:
(R: radi de gir; Ll.l: llargada de maniobra en la direcció inicial; Ll.F: llargada de
maniobra en la direcció final; A.F: amplada de maniobra en la direcció final).
- R: 40; Ll.l: 135; Ll.F: 164; A.F: 105.
- R: 80; Ll.l: 162; Ll.F: 201; A.F: 92.
- R: 60; Ll.l: 149; Ll.F: 182; A.F: 97.
- R: 100; Ll.l: 179; Ll.F: 221; A.F: 88.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
16
5.2.5 Moviment específic per franquejar una porta.
Maniobra especifica que inclou els moviments necessaris per aproximar-se a
una porta, obrir-la, traspassar l’ampit i tancar-la. Cal dir també, que les portes
sempre s’han d’obrir cap a fora, ja que si la persona cau dins l’habitació, al
costat de la porta, no es podria obrir. Es presenten característiques diferents si
l’aproximació és frontal o lateral respecte al pla de la porta. En tots els casos es
considera un pas útil de porta el que té 80 cm.
5.2.5.1 Aproximació frontal.
- Obertura en sentit de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta : 120 cm x 145 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta 30 cm.
Àrea de maniobra darrere la porta: 140 cm x 175 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 50 cm.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
17
- Obertura en sentit invers a la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta : 140 cm x 175 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta 50 cm.
Àrea de maniobra darrere la porta: 120 cm x 145 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 30 cm.
5.2.5.2 Aproximació lateral.
- Obertura en sentit de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta : 120 cm x 160 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta 70 cm.
Àrea de maniobra darrere la porta: 120 cm x 220 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 130 cm.
- Obertura en sentit invers a la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta : 120 cm x 220 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta 130 cm.
Àrea de maniobra darrere la porta: 120 cm x 160 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 70 cm.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
18
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
19
5.2.6 Moviment específic per efectuar una transferència.
S’entén per transferència el moviment per instal·lar-se a la cadira de rodes o el
moviment per abandonar-la.
Les principals condicions per poder efectuar una transferència són:
- Disposar de barres de suport a l’abast, que tinguin les característiques
especificades a l’epígraf 7.5.1.2.
- Que el nivell de seient sigui sensiblement igual que el de l’element al
qual s’efectua la transferència: entre 48 i 52 cm.
- Disposar d’espai suficient per acostar-hi la cadira i situar-la en la posició
adequada.
5.3 PARÀMETRES QUE FACILITEN LES POSSIBILITATS
D’ABAST
Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es consideren tres
tipus d’abast:
- Manual: capacitat per abastar objectes amb les mans.
- Visual: possibilitat de percebre imatges.
- Auditiu: possibilitat de captar sons.
Els usuaris de cadira de rodes, en general, tenen limitada la capacitat d’abast
manual i visual, ja que la persona ha d’actuar asseguda, mentre que els
ambliops i cecs tenen disminuïdes les possibilitats d’abast visual, i els
hipoacústics i sords, les de tipus auditiu, per deficiències en els òrgans visuals i
auditius, respectivament.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
20
D’aquest paràmetres, només he tingut en compte els que fan referència a
l’abast des d’una cadira de rodes.
5.3.1 Abast manual sobre un pla horitzontal.
Es consideren els següents paràmetres bàsics:
- 70 – 85 cm: alçària confortable per actuar des de la cadira.
- 60 cm: abast frontal màxim en el pla.
- 180 cm: abast lateral màxim en el pla.
- 67 cm (recomanable 70): alçària mínima lliure sota el pla per poder-se
apropar frontalment.
- 55 cm (recomanable 60): profunditat mínima lliure sota el pla per poder-
se apropar frontalment.
5.3.2 Abast manual sobre un pla vertical.
Els paràmetres bàsics són els següents:
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
21
- 80 – 100 cm: d’alçària de màxim confort.
- 140 cm: alçària màxima per poder manipular objectes.
- 40 cm: alçària mínima per poder manipular objectes.
- 40 cm: distància no útil a partir de la intersecció de dos plans verticals
que formen un angle de 90º.
5.3.3 Abast visual.
Els paràmetres bàsics a tenir en compte són:
- 60 cm: alçària màxima de la part opaca d’ampits i proteccions a
l’exterior.
- 110 cm: alçària màxima d’un pla horitzontal per tenir visió dels objectes
que hi hagi situats.
- 90 cm (recomanable 80): alçària màxima de la base d’un mirall per poder
tenir una visió completa de la pròpia cara; en cas de miralls col·locats a
una alçària superior, caldria inclinar-los respecte a la vertical per assolir
la mateixa visió.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
22
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
23
5.4 PARÀMETRES QUE FACILITEN EL CONTROL DELS
MOVIMENTS PRECISOS
Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es considera que la
pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos es manifesta en la
dificultat per controlar l’equilibri del cos i per manipular objectes.
5.4.1 Control de l’equilibri.
Per tal de facilitar l’obtenció i el manteniment de l’equilibri, cal disposar
elements de suport que serveixin d’ajut per executar un moviment o mantenir
una postura i assegurar que els paviments no dificultin l’execució segura dels
moviments.
5.4.1.1 Paviments:
els paviments transitables cal que siguin:
- No relliscosos a l’exterior i als serveis que disposin d’aigua.
- De textura suficientment llisa i uniforme, que permeti el trànsit de les
cadires de rodes.
- Compactes.
- Fixats fermament a l’element de suport.
5.4.1.2 Passamans:
tot element de suport que es disposa al llarg d’un recorregut o al voltant d’un
espai com a ajut per desplaçar-se o com a suport per mantenir una positura
determinada.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
24
5.4.1.3 Barres:
tot element de suport col·locat prop d’un objecte determinat per tal de facilitar-
ne l’ús. La disposició de barres és de gran importància per a la utilització dels
aparells higiènics, excepte els lavabos, i també per a efectuar tot tipus de
transferències.
Les principals característiques que han de reunir són:
- Fixació ferma, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol
altre element.
- Disseny anatòmic. Perfil rodó, entre 3 i 5 cm de diàmetre.
- Alçada de col·locació d’acord amb els següents criteris:
- 90 – 95 cm, si l’ha d’utilitzar una persona dempeus.
- 20 – 25 cm per damunt de l’element que serveixi de seient, si
l’ha d’utilitzar una persona asseguda.
- Situació i llargària adequada en cada cas.
- Cal preveure les barres abatibles quan les fixes poden fer entrebancar
alguna maniobra a una persona, sigui disminuïda o no.
5.4.2 Control de la manipulació.
Per facilitar l’accionament d’elements de comandament (interruptors, aixetes,
manetes, etc.), cal tenir en compte els següents criteris bàsics:
- Situar-los dins les àrees d’abast assenyalades a l’apartat 5.3 (pàg.19)
- Escollir un disseny que permeti l’accionament de l’aparell, prescindint del
moviment dels dits de la mà i del gir del canell, és a dir, que es pugui
utilitzar per simple pressió o mitjançant el moviment del braç.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
25
6 DISSENY D’UN HABITATGE PER A PERSONA AMB
CADIRA DE RODES
La parcel·la escollida està situada al Carrer Joan Fuster, 46, al barri de Les
Grases del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, a la comarca del Baix
Llobregat.
A l’apartat d’urbanisme del web de la ciutat (www.santfeliu.cat/planejament) es
pot consultar sobre les característiques de la parcel·la i també observar les
cases del voltant per no fer una casa que desencaixi visualment amb la resta.
La informació relacionada amb aquesta parcel·la és la següent:
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
26
7 DESCRIPCIÓ DE L’HABITATGE
Habitatge unifamiliar d’una planta de 247,76 m2 amb zona enjardinada de
271,41 m2 a tot el voltant.
Per evitar humitats la vivenda està elevada lleugerament respecte el sòl.
L’accés es fa directament des del carrer amb una rampa d’un 10% de desnivell
i si l’arribada és amb cotxe té accés directe al pàrquing que comunica amb
l’interior de l’habitatge.
Un cop dins la vivenda un ample passadís et porta a una zona de distribució
que comunica la cuina, la sala, el menjador, les habitacions, el garatge i la sala
de maquines.
La vivenda consta de dos espais diferenciats per fer la casa més sostenible i
aprofitar les hores de sol: zona SUD i zona NORD.
A la zona SUD és on hi ha els espais on es fa més vida durant les hores
diürnes (cuina, sala i menjador), ja que serà la zona més càlida i de més claror
de la casa. Aquest espai és tot obert i té un metre més d’alçària en el sostre per
tenir una sensació d’amplitud.
En canvi a la zona NORD se situen els espais de vida nocturna (habitacions i
en aquest cas lavabo i garatge), el sostre té un metre menys d’alçària respecte
la zona SUD. Amb aquesta diferència s’aprofita la part de paret que sobresurt
de la part NORD per posar-hi unes finestres i així facilitar-ne la ventilació.
La cuina és un espai obert que limita amb el menjador mitjançant uns mobles
baixos adaptats. La seva distribució és en forma de “U” i comunica directament
amb la sala de màquines o rebost. Té grans finestrals que comuniquen
directament amb el jardí.
La sala d’estar és un espai ampli envoltat de grans finestrals que donen
directament al jardí. El mobiliari consta d’un ampli sofà en forma de “L”, una llar
de foc i a la paret que dóna a l’habitació individual, hi ha situat el televisor.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
27
El menjador és l’espai central entre la cuina i la sala d’estar i té accés directe,
mitjançant portes correderes, al jardí.
La sala de màquines és on hi haurà la caldera de la calefacció, rentadora,
assecadora i el rebost. Té accés directe al pàrquing per facilitar la descàrrega
de la compra, i també a la part esquerre del jardí on hi ha l’estenedor.
El pàrquing amb entrada directament des del carrer amb una porta d’obertura
amb comandament a distància i comunicació directa a la sala de màquines.
Una finestra estreta a la part superior de la façana esquerra dóna llum natural.
El dormitori principal fa cantonada amb la façana principal i la façana dreta de
la vivenda. Les mides estan pensades per poder moure’s amb facilitat al voltant
del llit situat al centre de l’habitació. Dues finestres connecten amb l’exterior.
El dormitori individual no està pensat per a una persona amb cadira de rodes,
tot i que hi pot accedir. Té accés directe al jardí.
El lavabo és molt gran per facilitar la mobilitat amb cadira de rodes, s’ha
equipat amb una dutxa accessible amb la cadira. Tot ell equipat amb barres de
suport per facilitar les transferències.
El jardí envolta tota la casa. Tota la façana sud està coberta per un porxo
construït mitjançant unes bigues que permeten que les plantes trepadores s’hi
enredin amb facilitat i així poder fer ombra a l’estiu i deixar passar el sol a
l’hivern. El paviment d’aquest porxo és de fusta, la resta és de gespa. La
delimitació de la parcel·la es fa mitjançant una tanca de xiprés.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
28
FAÇANA VIRTUAL
FAÇANA MAQUETA
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
29
PLANTA VIRTUAL
PLANTA MAQUETA
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
30
PERFILS VIRTUALS
FAÇANA SUD
En els plànols que hi ha a continuació, es poden veure totes les mesures i així
comprovar que la casa compleix amb les normes del Codi d’Accessibilitat de
Catalunya.
AR
QU
ITEC
TUR
A SO
BR
E R
OD
ES
Cas
a U
nifa
mili
ar a
St.
Feliu
de
Llob
rega
tPl
anta
MA
RC
EL F
OLC
H B
RU
GA
RO
LAS
Esca
la -
1:7
5 (D
IN A
3)N
ovem
bre
2013
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
32
Per acabar insereixo una imatge amb perspectiva de la casa.
NORD - OEST
SUD - EST
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
33
8 CONCLUSIÓ:
Aquest treball m’ha ajudat a veure realment les dificultats que té una persona
que va amb cadira de rodes, ja sigui per moure’s, abastar qualsevol objecte o
efectuar transferències de posició en una casa, al carrer, al transport públic,
espais públics (ajuntament, museus, parcs i jardins, etc.) ...
També m’ha ajudat a veure la quantitat de normatives que cal tenir en compte
alhora de dissenyar una vivenda totalment adaptada per a persones amb cadira
de rodes. Un dels altres problemes per a la construcció de vivendes adaptades,
és el fet que necessiten més superfície ja que els espais han de ser més amplis
per facilitar les maniobres amb la cadira. Però això, no serveix com a excusa
per la manca de cases adaptades.
Tot i que la societat està cada vegada més conscienciada de la necessitat que
els edificis i espais públics estiguin adaptats, xoca amb l’enquesta que vaig
realitzar l’any passat a més de 50 persones, d’entre 16 i 90 anys, on es
demostra que en la majoria dels habitatges actuals, no hi pot accedir una
persona amb cadira de rodes, ja sigui perquè al portal hi ha algun graó, no hi
ha ascensor, els passadissos són massa estrets, les portes poc amples o no hi
ha espais de girs.
El treball va acompanyat de la maqueta de la casa unifamiliar, a escala 1:50,
realitzada amb cartró reciclat.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
34
9 AGRAÏMENTS:
- Anna Batet, arquitecte, m’ha ajudat amb la part d’arquitectura, amb el
disseny, els plànols i amb la maqueta.
- Francesc Sabaté, enginyer, ha estat qui m’ha ensenyat a fer servir l’eina
sketchUp, d’edició de plànols.
- Carme Pàmies, logopeda, especialitzada amb persones amb disminució.
M’ha donat molta informació sobre aspectes relacionats amb
l’accessibilitat a l’habitatge.
- A la família, per tot el suport rebut al llarg de tot aquest temps.
- Per acabar donar moltes gràcies a l’Aleix Gabarró, el meu tutor, pel
seguiment i l’ajut rebut.
ARQUITECTURA S OBRE R ODES
35
10 BIBLIOGRAFIA:
- www.santfeliu.cat/planejament
- http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0001265
- http://www.enginyeria-industrial.es/els-nostres-serveis/estudis-d-
accessibilitat/
- http://books.google.cat/books?id=WMTg2XX1ZL8C&pg=PA37&lpg=PA3
7&dq=ambulants,+sensorials+i+usuaris+de+cadira+de+rodes.&source=b
l&ots=Qrf965bAkn&sig=SgOy7LiLu6iFbN6y_eTvVl4CKL8&hl=es&sa=X&
ei=Fil2UqfqEcuw7Aal9YH4Dg&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q=am
bulants%2C%20sensorials%20i%20usuaris%20de%20cadira%20de%20
rodes.&f=false
- Llibre del “Codi d’Accessibilitat de Catalunya”.
- Tutorials d’SketchUp.