lbum de fotografas

ANTONI GAUD I CORNET BARCELONA MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

Antoni Gaud i Cornet. Arquitecte catal del segle XX conegut en tot el mn, va nixer el 1852 a Reus o Riudons? (Tarragona) s trasllat a Barcelona, als 17 anys, amb la intenci d'estudiar arquitectura, per manca de recursos va tenir de compaginar els seus estudis amb el treball de delineant i projectista, als 26 anys va obtindr el ttol d'arquitecte, amb notes discretes. Avui en dia la seva obra s estudiada i reconeguda en totes les universitats d'Arquitectura del mn. Antoni Gaud ha Estat nic, un geni de l'arquitectura.Curs Arquitectura a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Tcnica Superior de l'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar en 1878. El seu expedient acadmic va ser regular, amb alg que un altre suspens; Gaud es preocupava ms dels seus propis interessos que de les assignatures oficials. Elies Rogent, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va dir a el moment de atorgar-li el ttol: "hem donat el ttol d'un boig o un geni, el temps el dir.

Gaud, amb els seus pares.La seva figura va comenar a ser reivindicada en els anys 50, per Salvador Dal en primer lloc, seguit de l'arquitecte Josep Llus Sert, entre els anys 1950 i 1960, s de remarcar el gran xit obtingut per Gaud al Jap, on s la seva obra molt admirada des llavors la valoraci de Gaud ha anat en augment, culminant en 1984 amb la proclamaci de diverses obres de l'arquitecte de com Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

En la seva etapa d'estudiant, Gaud va freqentar diversos tallers artesanals, on va aprendre els aspectes bsics de tots els oficis relacionats amb l'arquitectura, com l'escultura, la fusteria, la forja, la vidriera, la cermica, el modelat en guix, etc. Aix mateix, va saber assimilar els nous avenos tecnolgics, incorporant a la seva tcnica la construcci en ferro o en formig armat. Tot aix es va deure a la visi global que Gaud tenia de l'arquitectura com a obra de disseny multifuncional, en la qual havia d'elaborar fins al ms mnim detall en un conjunt compenetrat i proporcionat. Aquests coneixements li van permetre no noms dedicar-se a seus projectes arquitectnics, sin dissenyar igualment tots els elements de les obres que creava, des del mobiliari fins a la illuminaci o els acabats en forja de ferro. Gaud tamb va ser un innovador en el terreny dels oficis artesanals, ideant noves solucions tcniques o decoratives amb els materials que utilitzava, com ara la seva forma de dissenyar aplacats en cermica feta amb peces de rebuig ("trencads"), en combinacions originals i fantasioses.

Eusebi Gell Bacigalupe. A finals del segle passat i principi d'aquest, el finanament de les obres artstiques gaireb sempre era a crrec de mecenes pertanyents a l'alta burgesia catalana. Gaud, arquitecte genial per no ric, va realitzar sempre obres per encrrec de clients privats o institucions, entre els quals destacava Eusebi Gell, membre d'una famlia de gran prestigi entre l'alta burgesia catalana de finals del segle passat i principis del present Eusebi Gell va encarregar a Gaud, entre altres projectes, la realitzaci del Parc Gell, palau Gell i finca Gell, el que dna una idea aproximada de la importncies d'aquest personatge a l'hora d'estudiar la vida i sobretot, l'obra d'Antoni Gaud. Eusebi Gell va ser regidor de Barcelona, diputat provincial, senador, membre de l'acadmia de Sant Jordi i president del Centre Catal.

CRONOLOGIA DE LES OBRES REALITZADES A BARCELONA - CIUTATCASA VICENS1883 - 1888PAVELLONS GELL1884 - 1887PALAU GELL1886 - 1890COL-LEGI TERESIA1888 - 1889CASA CALVET1898 - 1900TORRE BELLESGUARD1900 - 1909PARC GELL1900 - 1914CASA BATLL1904 - 1906CASA MIL - LA PEDRERA 1906 - 1910SAGRADA FAMILIA1883 1926 * obra inacabada

1883 1888 Casa Vicens al carrer Carolines del barri de Grcia.

Casa Vicens s una torre residencial, t franges de cermica a la faana en el seu interior s d'inspiraci musulmana.

La Casa Vicens la importncia d'aquesta casa s enorme per a la histria d'arquitectura per a Catalunya representa l'inici a Europa de les primeres obres del modernisme a nivell europeu L'Art Nouveau.

Uns interiors de somni de l'poca de Gaud queda el fumador, el menjador i el vestbul.

1884 1887 Pavellons Gell a l'Avinguda Pedralbes 7, es tracta de les cavallerisses i la porteria de l'antiga finca Gell. Gaud va fer tres portes d'entrada amb dos pavellons un picador obert, un quiosc, una font i un umbracle.

A la porta principal hi ha un magnfic drac de ferro forjat, Avui s la seu de la E.T.S. d'arquitectura de la U.P.C.

A la porta de ferro hi ha un drac alat, que representa el guardi del Jard de les Hesperidis on creixen els fruits celestials. El tema del drac era obsessiu per Gaud li agradava posar-lo com a element decoratiu en moltes de les seves obres.

1886 1888 Palau Gell situat al carrer Nou de la Rambla 3, luxs edifici considerat la primera gran obra de Gaud, on es pot veure al seu personal manera d'entendre l'arquitectura. Gaud va construir un magnfic palau d'empremta gtica la qual va ser residncia habitual de la famlia Gell, havia de servir per recollir les colleccions d'antiguitats i marc de la seva intensa vida social, noms per a la faana dibuix 25 projectes diferents.

Enmig de les dues portes hi ha un escut representa la bandera catalana de ferro treballat que estratgicament serveixen de reixa a la cabina del porter.

Al soterrani destaquen les notables columnes en forma d'embut construdes de ma i sostre de voltes de ma pla, que fan de l'espai la sensaci d'un aire de masmorra medieval.

Gaud presento 40 tipus diferents de columnes, una enorme varietat d'elements creatius nics, desitjava quedar b amb el seu mecenes.

La Sala de Visites. El comptable del Comte Gell, va cridar l'atenci amb aquesta obra, ja que es tret la despesa, a causa de la riquesa ornamental d'aquest artesanat.

Palau Gell El sal central ocupa dos pisos i aquesta coberta amb una doble cpula parablica i estelades els estels sn petits forats a travs dels quals es colen raigs de llum provinents de l'exterior.

Palau Gell. A la terrassa es contempla un espectacle de la collecci de xemeneies - escultures.

El seu centre s un espai vertical coronat per una cpula parablica amb obertura en forma d'estrella.

1888 18889 Col-egi Teresia al carrer Ganduxer 85-105 s la mostra ms evident que amb pocs recursos. Gaud trobava solucions brillants. El resultat va ser d'un edifici d'una austeritat i d'una racionalitat exemplars, tant a l'interior com a l'exterior.

El porxo t una fantstica porta de reixa, s un dels millors treballs de ferro forjat de Gaud.

L'element ms notable de les teresianes i el de ms bellesa s el sistema dels corredors amb arcs parablics, es tracta d'una complicada composici basada en un pati de llums central que alimenta amb llum zenital a i atorga a l'espai un ambient molt especial.

Casa Calvet 1900 carrer Casp. Gaud rep l'Ajuntament de Barcelona el premi a l'edifici millor acabat durant l'any.

Casa Calvet Va ser un encrrec de l'empresari txtil Pere Calvet aquesta casa s la primera de les realitzades a l'Eixample, la seva faana t un aire barroc.

1900 190 Casa Bellesguard carrer Bellesguard a Sant Gervasi, va ser una antiga residncia reial Mart l'hum construda en 1408, sobre les runes Gaud va construir una residncia privada.Gaud realitza un sentit homenatge al monarca catal. L'alta agulla coronada per la creu de quatre braos, t l'ltim tros la bandera catalana enrotllada amb trencads i la corona reial figura abans de la creu.

Casa Bellesguard. A l'interior de l'edifici es contemplen les voltes de ma pla revestides de guix blanc, amb els nervis formant formes curioses, l'escala amb rajoles de cermiques.

1900 1914 Parc Gell nascut com a part d'un projecte de ciutat-jard residncia prevista per a 60 habitatges unifamiliars. L'entrada principal disposa de dos pavellons construts en pedra, teulada de volta catalana i coberts de "trencads". Tots dos teulades estan coronats per originals diminutes cpules que recorden la forma d'un bolet, el pavell de l'esquerra mostra tamb una estilitzada torre coronada per una creu de quatre braos tpica de Gaud.

Al centre d'una doble escalinata, un enorme Drac dna la benvinguda als visitants.

Drac multicolor que s'ha convertit en smbol, gadget i regal de la Barcelona ms bella.

El Parc Gell va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco l'any 1984.

Desprs de pujar l'escala de l'entrada, s'accedeix a un gran espai cobert a la Sala Hipstila sostingut per 86 columnes driques. Amb bellssims rosasses al sostre estan realitzats amb trossos multicolors de rajoles i de vidres.

Parc Gell. La plaa s un bellssim balc amb banc corregut de 150 metres de longitud amb vistes sobre Barcelona i el mar, recobert de trencads "Les 86 columnes sostenen la gran plaa que s'utilitza per festes culturals i populars.

Una arcada de columnes tornejades que semblen arbres petrificats. El parc guarda ms secrets com la gran obra de viaductes que sost els camins, amb el suport de murs de contenci i pilars inclinats.

Tot i que la natura sembla quedar en un segon pla, cert s que l'arquitecte la va tenir molt en compte per aconseguir una perfecta simbiosi entre la pedra i el verd. La perspectiva del viaducte, coronat de palmeres i revestit d'arbustos i plantes entapissant plasma b la complicitat entre natura i arquitectura.

El Parc Gell. Fabuloses vistes de Barcelona des del Parc Gell, ja que tot el lloc est construt sobre un tur.

1904 1906 Casa Batll Pg. de Grcia 43 al cor de la ciutat, s l'obra ms emblemtica del genial arquitecte catal. Gaud va dotar a la Casa Batll d'una faana original, fantstica i plena d'imaginaci.

La Casa Batll va ser declarada Monument Histric-Artstic de carcter nacional el 1969, i des de l'any 2005 forma part del Patrimoni de la Humanitat la Unesco.

Tambin conocida como la casa dels Ossos Las columnas tienen forma sea, con representaciones vegetales.

Els espais d'aquest pis sn conceptes totalment nous a la histria de l'arquitectura, al gran sal, hi ha una llar que porta als costats bancs d'obra que configura un petit conjunt i una cova revestida de cermica de color coure.

Els patis tenen una gran riquesa de formes i cromatisme, estan revestides per un aplacat cermic blau intens. Una srie de terres de vidre, finestres i obertures ajuden a penetrar la llum des de l'exterior.

El Cos dun Drac aquest drac de pell amb escames blaves i espina seguida amb boles esfriques sembla el llom del un drac amb el coronament de la creu bulbosa de quatre braos.

A la part superior de la faana la teulada tenen xemeneies i la creu de quatre braos de Gaud.

1906 1910 Casa Mil de la Pedrera al Pg. de Grcia, s una escultura gegant feta de pedra de la pedrera del Garraf. Les formes de la faana sn com una representaci de la mar en moviment o una muntanya (Montserrat) s la ultima mostra de l'arquitectura civil de Gaud i una de les seves ms ambicioses i innovadores creacions.

L'edifici de cinc pisos d'alada seves faanes exterior, convertida en una impressionant massa ondulant de pedra, tamb recorda una formaci rocosa erosionada.

La Casa Mil. Al poden apreciar uns bells balcons de formes vegetals realitzades en ferro forjat. Va ser declarada Monument Histric-Artstic de carcter nacional el 1969, i el 1984 la Unesco la va incloure dins del Lloc Patrimoni de la Humanitat

Accs d'entrada i vestbul. Porta d'entrada realitzada en ferro forjat i vidre, de manera que actuen alhora com a porta i com reixa de seguretat. El seu disseny s orgnic.

Pati interior, les lnies geomtriques formen plnols corbs, no es pot observar ni una sola lnia recta, per, no tan sols a la faana, sin que tamb al seu interior.

Arcs parablics de les golfes ara hi ha installat l'Espai Gaud.

Hi ha diverses xemeneies les formes recorden fantstics guerrers amb casc i a la Guerra de les Galxies.

La terrassa, xemeneies, ventiladors i sortida d'escala es poden considerar com escultures, la sensaci de trobar-se en un mn onric s impactant.

1873 1878 Gaud jove, encara estudiant collaboro amb Josep Fontser en el projecte de la cascada del Parc de la Ciutadella.

1902 Porta Miralles, al passeig de Manuel Girona de Barcelona.

Aquesta porta situada ara a la Facultat de Farmcia, abans formava part de l'entrada a la finca Gell, s una replica.Els fanals de la Plaa Reial

Escoles de la Sagrada Familia Aquest edifici situat dins el permetre de la Sagrada Famlia, noms es va utilitzar el ma pla vist amb les "voltes-voltes", es considera una obra mestra, ja que es va fer amb molt pocs recursos, Corbusier va donar ms importncia a aquest petit edifici que al gran temple.

1909 Escoles de la Sagrada Familia.

La Sagrada familia L'obra inacabada en vida de l'autor, mostra tot el geni de Gaud, que va voler fer la catedral del segle XXI. L'arquitecte noms va poder concloure la faana del naixement. Del qual exuberncia, netament naturalista, s motiu de fascinaci permanent.

La Sagrada Famlia s, sens dubte l'obra ms famosa de Gaud, es tracta d'un temple que s'ha convertit en smbol d'identitat de Barcelona a tot el mn i d'iconografia indispensable de la ciutat. Es finana noms amb donatius dels creients i amb l'import del preu de les entrades. La Sagrada Famlia s obra d'un visionari, enlloc del mn s'est construint, un monument de les dimensions i qualitats d'aquest temple que s nic, s la nova Catedral de Barcelona. L'obra que va realitzar Gaud, s a dir, la faana del Naixement i la cripta, va ser inclosa en 2005 per la Unesco en el Lloc del Patrimoni de la Humanitat.

L'arquitecte director actual de la Sagrada Famlia, Jordi Faul, creu que la baslica dissenyada per Antoni Gaud estar acabada l'any 2026. Les obres de l'edifici tenen actualment un pressupost d'uns 25 milions d'euros anuals,

Faana del Naixement hi ha tres prtics (Fe, Esperana i Caritat) i les torres del campanar, Gaud per poder tenir una idea de com sonarien les seves campanes, va arribar a estudiar cant gregori per reproduir els acords de les notes musicals mi-sol-do.

La faana de la Passi s una altra obra que desperta gran inters i admiraci. Els grups escultrics i escultures de gran riquesa decorativa que estan a les faanes, sn realment sorprenents per la seva magnificncia.

Les torres semblen cobrar vida al pas de la gent i les seves mirades, dna la sensaci que ens segueixen com si tinguessin vida aquestes figures estilitzades que semblen elevar-se al cel.

La Sagrada Famlia es el temple smbol de Barcelona que va omplir gaireb tota la vida de Gaud fins a la seva mort s una obra indubtablement bella i inimaginable si no se l'ha vist de prop i al seu interior.

L'interior assembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicodal, imitant les palmeres. En aquest espai es realitzaran els oficis, hi ha molta simbologia en la seva decoraci amb detalls inspirats amb la natura.

Gaud creia fermament en les utopies i la seva fervent misticisme ho porto fins obsessionar-se amb aquesta obra tan magnfica que s'estan duent a terme, i la superposici d'estils amb reminiscncies d'Art Noveau (modernista).

Si alguna persona li preguntava quan l'acabaria el responia "els temps de Du, no sn els temps dels homes" i va morir pobre i atropellat miserablement per un tramvia, sense veure el que hagus estat la seva obra somiada.

Formes meravelloses de rematades de cermica "trencads" dels pinacles de les torres.

Escala de cargol, situades a l'interior dels campanars o torres, on tamb s'allotjaran les campanes tubulars connectades a l'rgan central que s'expandiran la msica a l'exterior. Quadre mgic sempre suma 33.

El Proyecto Final. El gran templo tendr tres fachada, Nacimiento (hecha), Pasin (hecha) y Gloria (falta hacer) con cuatro campanarios cada una, en las actuales torres se alojaran las campanas tubulares inventadas por Gaud, un absis con siete capillas, cinco naves con capacidad para 2.000 personas y una gran torre central de 170 metros que ser el elemento mas identificativo. Esta torre estar rodeada de las torres de los cuatro evangelistas y la torre de la Virgen que con las tres fachadas suman dieciocho torres en total de una media de 100 metros. De altura A todo el edificio le envolver un claustro.

1926 Antoni Gaud mor a Barcelona a la plaa Tetuan el 7 de Juny de 1926. Gaud es dirigia a l'Esglsia de Sant Felip de Neri, que visitava diriament; per en passar per la Gran Via de les Corts Catalanes, va ser atropellat per un tramvia, que el va deixar sense sentit, sent pres per un captaire, en anar indocumentat i a causa del seu aspecte descurat, amb robes gastades i velles, no va ser socorregut immediatament, fins que un gurdia civil va parar un taxi que el va conduir a l'Hospital de la Santa Creu. L'endem ho va reconixer el capell de la Sagrada Famlia, mossn Gil Pars, per ja era tard per fer res per ell. Va morir el dia 10 de juny de 1926, als 74 anys d'edat, en la plenitud de la seva carrera. Va ser enterrat el 12 de juny, amb presncia de grans multituds que van voler donar-li l'ltim adu, a la capella de Nostra Senyora del Carme de la cripta de la Sagrada Famlia.

A la cripta de la Sagrada Famlia esta enterrat Antoni Gaud i Cornet. Desprs de la seva mort Gaud va caure en un injust oblit, i la seva obra va ser injuriada per la crtica internacional per barroca i excessivament fantasiosa. A la seva terra natal va ser igualment menyspreat pel nou corrent que va substituir al modernisme, el noucentisme, estil que retornava als cnons clssics.

MANEL CANTOS PRESENTATIONS canventu@hotmail.com FI