elbutlletí agost-setembre 2012

1

➤ L’Ajuntament i UGT faciliten més habitatge públic a Mas Lluí➤ Balanç de temporada de les entitats esportives ➤ Es treballa per fer arribar el bus L-10 fins a Mas Lluí

Programació

de la Festa

Major

a les pàgin

es

central

s

Sant Just Desvern Agost-setembre 2012 Núm. 250

Publicació municipalwww.santjust.cat

Jo no UTiLiTzo LLEnGUATGE

sExisTA

elbutlletí agost-setembre 2012

2 2

Nota: Aquest BUTLLETÍ MUNICIPAL s’edita cada dos mesos i es fa arribar, mitjançant una bustia-da, a totes les llars del municipi. Si no el rebeu correctament, comuniqueu-nos el carrer i la finca a través de l’Oficina de Gestió Integrada (OGI), telèfon 93 480 48 00.

Butlletí elaborat amb paper reciclat

Coordinació:Servei de ComunicacióCorrecció: Servei Local de CatalàDisseny i maquetació: Albert Espona Fotos: Lluís Tarrés impressió: T.G. Alfadir, S.ADipòsit Legal: B-1151/81Tiratge: 8.500 exemplarsDistribució: gratuïtaAdreça internet: http:// www.santjust.catE-mail: ajuntament@santjust.catPublicitat: Publimpacte Serveis al Comerç, S.L. Tel. 93 473 64 11. El contingut dels anuncis és responsabilitat de l’empresa que es publicita.

Telèfons d’inTerès

Atenció Ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 102 658Ajuntament (OGI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00Àrea Bàsica de Salut (ABS) . . . . . . . . . . . . 93 470 06 89Telèfon cita prèvia (ABS) . . . . . . . . . . . . . . 93 567 09 99Arxiu Històric Municipal . . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 35

Atenció a víctimes de maltractaments 93 473 10 92

Biblioteca Joan Margarit . . . . . . . . . . . . . . 93 475 63 00Camp de Futbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 01 99Can Ginestar . Casa de Cultura . . . . . . . . . 93 480 95 64Casal de Joves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 02 52Cementiri Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 22 29Centre Cívic Joan Maragall . . . . . . . . . . . . 93 470 03 30Correus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 32 99Deixalleria Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 31 16El Mil·lenari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 89 87Escola Canigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 33 36Escola Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 11 74Escola Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 52Escola de Persones Adultes . . . . . . . . . . . . 93 473 97 48Habitatges per a la Gent Gran . . . . . . . . . . 93 473 49 06Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 553 12 00

Institut Sant Just . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 371 50 50Jutjat de Pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 55 67La Bonaigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 92 73La Vagoneta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 470 50 06Marrecs (Escola Bressol Municipal) . . . . . . 93 371 46 47Mercat Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 47 90Notaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 79 50Oficina d’Entitats de La Bonaigua . . . . . . . 93 116 61 77Oficina de Gestió Tributària . . . . . . . . . . . . 93 472 91 88Parròquia dels Sants Just i Pastor . . . . . . . 93 371 12 97Promoció Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 00PROECSA . Empresa Mpal . de Promoció . . . . . . . . . . . . . . Econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 480 48 40PROMuNSA . Empresa Mpal . Habitatge . . . 93 470 79 30Ràdio Desvern (98 .1 FM) . . . . . . . . . . . . . . 93 372 36 61Recollida de Mobles Vells . . . . . . . . . . . . . 93 685 44 34 Registre de la Propietat . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 34 00Residència-Centre de Dia Vitàlia . . . . . . . . 93 480 95 23Tanatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 372 90 82

UrgènciesEmergències (bombers, mossos d’esquadra, protecció civil) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 088/112 Mossos d’Esquadra (comissaria) . . . . . . . . 93 413 99 00 Policia Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 473 10 92 urgències sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061 urgències veterinàries . . . . . . . . . . . . . . . 93 499 06 48

Apunts d’història i patrimoni

#

➤ Reproduïm la contraportada corresponent al butlletí nú-mero 52 (juny-juliol de 1992) on es fa referència al pas de la torxa olímpica per Sant Just Desvern camí de Barcelona, on dies després se celebraven els esperats Jocs Olímpics. Curiosament, a la mateixa plana es reprodueix el programa de Festa Major d’aquell any, i que també s’inclou en aquest mateix butlletí. El passat 19 de juny va fer 20 anys que la torxa olímpica va recórrer el tram de Carretera Reial de Sant Just Desvern. Va ser la nit del 19 al 20 de juny. El primer relleu va tenir lloc al límit del terme municipal a tocar del Consell Comar-cal, allà la torxa va ser recollida per en Francesc Blasco, una de les 65 persones voluntàries olímpiques i formador de voluntaris a Sant Just. Amb la participació de dos re-lleus més, la flama olímpica va arribar a Esplugues de Llo-bregat. Gran quantitat de veïnat va sortir per acompanyar i veure aquest símbol olímpic que va voltar per molts pobles i ciutats fins arribar a Barcelona. •

20 anys del pas de la torxa olímpica per sant Just

elbutlletí agost-setembre 2012

3 3 3

L’11 de juny de l’any passat es va constituir el Govern que compar-tim els grups municipals PSC,

ICV i Junts per Sant Just. No ha estat un primer any fàcil perquè hem hagut d’anar fent front a les conseqüències de la crisi econòmica, però sí que ha estat un any fructífer quant a la cohesió social, a la convivència i la solidari-tat veïnal i a la defensa acèrrima dels serveis públics. L’economia municipal està sanejada i hem de treballar perque continuï així.

Treballem pel desenvolupament eco-nòmic del municipi, per aconseguir un progrés equitatiu i just, per prestar més que mai serveis públics de qualitat, per sentar les bases de determinats temes que poden generar riquesa al munici-pi i per acompanyar les persones, les famílies, l’empresariat, els col·lectius associats, el veïnat en general, en allò que puguem incidir. Les polítiques so-cials, les polítiques econòmiques i les d’educació són les nostres prioritats. Aboquem els esforços i la imaginació perquè l’escola pública i la bressol municipal continuïn sent referent de qualitat i perquè els recursos que es destinen a Benestar Social, a generar Plans d’Ocupació i a fomentar l’accés a l’habitatge públic no pateixin.

Al país vivim incerteses, els fets se succeeixen ràpidament i sense mas-sa claredat posen en perill els serveis públics. La ciutadania de sant Just Desvern respon bé i en general com-parteix amb nosaltres les propostes, compleix amb la fiscalitat i treballa amb nosaltres amb xarxa amb la fina-litat de millorar els serveis. És el cas de les entitats que es dediquen a aju-dar les famílies amb pocs recursos, de les entitats que programen actes per a les festes —com és el cas d’aques-ta Festa Major que, sens dubte, s’ha preparat amb ganes i amb activitats engrescadores.

Ho fem impulsant polítiques acti-ves per al sector econòmic que és qui alhora produeix i genera feina; pro-jectes que vam engegar fa uns anys, avui ens generen recursos que fan que el nostre Ajuntament no es trobi en la situació crítica d’altres.

Ara ens preocupa la mobilitat, es-pecialment el transport públic al barri de Mas Lluí. Ho hem de fer amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona —que és qui en té la competència. Aquesta ad-ministració supramunicipal deixa de percebre 40 milions d’euros i s’ha de replantejar moltes actuacions, entre elles la que ens afecta a Mas Lluí. Es-

tem treballant fort i buscant solucions perquè es pugui ampliar el recorregut de l’L-10 i arribi al nou barri; ho farà pel nou vial, continuació del c. Ponce de León, i que ara s’urbanitzarà grà-cies a l’impuls de l’Ajuntament davant dels propietaris dels terrenys de Mas Lluí que són qui ho havien d’haver executat.

En aquesta publicació hi teniu exemples clars de com no ens que-dem de braços creuats lamentant-nos del que passa al país i a Europa. Se-guirem en la mateixa línia d’actuació que fins ara i amb la complicitat de la ciutadania de la qual em sento ple-nament orgullós. En general s’entén que quan no pot ser, no pot ser i que hem d’analitzar cada projecte i ini-ciativa que se’ns ocorre, amb molta cura i intentant sempre que sigui en benefici de la comunitat, no d’uns quants. no farem res que no puguem pagar.

Estic segur que ens n’estem sor-tint. Toquem de peus a terra, som re-alistes, fem quan ho podem fer i tre-ballem amb una actitud ferma i sem-pre mirant endavant i cap al futur. Gràcies a tothom que està al nostre costat i no us deixeu passar l’activitat d’aquesta Festa Major.

En defensa del servei públicJosep Perpinyà i PalauALCALDE

Adhesió a la xarxa d’emergències RESCAT➤ El conseller d’Interior de la Generalitat de Catalu­nya, Felip Puig, l’alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, i el regidor de Seguretat, Víctor Murillo, han signat el conveni que permet l’adhesió d’aquest municipi a la xarxa RESCAT, que és la xarxa de ra­diocomunicacions dels cossos operatius del Depar­tament d’Interior i d’altres agents públics relacionats amb la gestió de les emergències de Catalunya.

En el cas de la policia local, permetrà més coor­dinació i immediatesa entre els cossos de seguretat, donant possibilitats de les quals fins ara no es dis­posava.

elbutlletí agost-setembre 2012

4 4

El secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Ál­varez, i l’alcalde de Sant Just

Desvern, Josep Perpinyà, han signat una declaració conjunta per la qual es facilita la construcció de més ha­bitatge públic al nou barri de Mas Lluí de Sant Just Desvern.

La prioritat de l’Equip de Go­vern és promoure habitatge pú­blic a preu assequible. Per això, l’empresa municipal PROMUN­SA, ha facilitat a Llar Unió Cata­lònia, SCCL la transmissió d’una finca, situada al mateix barri, per construir una trentena d’habitat­ges de protecció oficial en règim general.

La construcció d’aquest nou edifici consolida una illa més d’ha­bitatge i impulsa la urbanització d’aquest nou sector del municipi. Aquesta acció se suma a altres de similiars que ha propiciat l’Ajun­tament i que s’han fet recentment

al mateix barri amb altres ens, com la mateixa cooperativa de la UGT i la Fundació La Caixa.

Al gener de 2012 Llar Unió Ca­talonia ja va adjudicar els 93 ha­bitatges que va construir en dos edificis a Mas Lluí. Amb aquesta construcció que ara comença Llar Unió Catalònia i els que construirà Promunsa, ja seran 450 les famíli­

es que el 2013 viuran en habitatge de preu públic a Mas Lluí.

Paral·lelament, Promunsa té previst, a principis del 2013, inici­ar la construcció d’un nou edifici amb 54 habitatges de compra i de lloguer, donant compliment així al compromís que recull en políti­ca d’habitatge el Pacte de Govern signat per a aquest mandat.

L’Ajuntament i UGT facilitaran més habitatge públic al Mas Lluí

L’Ajuntament té la volun­tat de revisar durant aquest 2012 el Reglament de Par­

ticipació Ciutadana que data de 1989. Aquest reglament consti­tueix la norma reguladora de la participació al municipi. Defineix, per tant, les regles del joc de la participació dels agents locals en els afers municipals. Estableix uns criteris comuns, uns mecanismes i una planificació de la participació ciutadana. Com tota normativa és fonamental que estigui adaptada a les necessitats i realitats del mu­nicipi.

Per això l’Ajuntament preveu comptar amb la participació ciu­tadana —també a través de les

entitats— l’àmbit polític i tècnic, per tal que el Reglament de Par­ticipació sigui el producte d’una reflexió i un debat col·lectiu. Els canals, els projectes i els òrgans

de participació ciutadana munici­pal seran objecte de reflexió per tal d’articular i definir els meca­nismes que vertebraran la partici­pació ciutadana dels propers anys a Sant Just Desvern.

Aquest procés té previst utilit­zar metodologies i tècniques par­ticipatives que facilitin la màxima intervenció de les persones que hi participen i comptarà amb dues fases ben diferenciades: la de diag­nosi i la de reflexió.

El treball és possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona que subvenciona el procés, el seguiment del qual es podrà fer a través del web par-ticipa! de santjust.cat.

S’engega un procés per revisar el Reglament de Participació Ciutadana

D’esquerra a dreta, el secretari general de l’UGT, l’alcalde, Josep Perpinyài el regidor d’Habitatge, Joan Basagañas

elbutlletí agost-setembre 2012

5 5

La secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va organitzar la hissada d’una

senyera, permanent, a la Penya del Moro el dissabte 23 de juny. Es va triar aquesta data perquè és el Dia dels Països Catalans. Diferents entitats del municipi, així com l’Ajuntament, han donat suport a la iniciativa, l’objectiu de la qual, segons els organitzadors, és aple-gar totes les sensibilitats possibles.

Prop de 400 persones, van sortir caminant des de Can Ginestar fins a la Penya. En arribar­hi es va fer un acte de reconeixement al jove veí Pau Albornà —mort recent­ment en un accident de trànsit i que va formar part activament de diferents entitats i de la platafor­ma Sant Just Decideix—, i la lec­tura d’un manifest.

Tot seguit va començar un acte de caire més festiu, acompanyat amb coca de Sant Joan i mosca­tell. Diferents entitats del munici­pi, com els grallers, els geganters, la colla del Drac Rifenyo, el Cor lo

Pom de Flors o l’Agrupació Sarda­nista van aportar a aquesta inicia­tiva el toc de cultura popular.

L’ANC destaca que aquest ha estat un acte del poble i per al po­ble.

Al vespre, la flama del Canigó arribava a Sant Just Desvern, do­nant inici a la nit de Sant Joan.

Malauradament, 14 dies després de la hissada, la senyera va desa­parèixer del màstil fruit d’un acte vandàlic. Informem, però, que se­rà reposada en breu.

400 persones presencien la hissada de la senyera a la Penya del Moro

L’Obra social “La Caixa” ha fet una donació de 10.000 euros a l’Ajuntament de

Sant Just Desvern per a finalitats de tipus social i/o assistencial que es destinaran en la seva totalitat a la subvenció d’habitatges per a famílies amb dificultats greus d’allotjament.

Una de les mesures impulsades per l’Ajuntament per reforçar la xarxa de suport a les famílies amb una situació socioeconòmi­ca més fràgil és, justament, sub­vencionar parcialment habitatges

a preus socials. En aquesta línia, per mitjà d’un conveni amb l’empresa pública d’habitatge

Promunsa, l’Ajuntament dispo­sarà de 6 habitatges que es des­tinaran a intentar pal·liar situa­cions de possible exclusió —pro­vocades per la possible pèrdua d’habitatges per part de famílies del municipi amb dificultats so­cioeconòmiques greus—, oferint habitatges a un cost accessible mitjançant la subvenció de part del cost.

També es compta amb un setè pis que s’utilitzarà com a habitat­ge pont o transitori per situacions d’urgència social.

La Caixa dóna 10.000 € que es destinaran a subvencionar habitatges socials

L’Ajuntament disposarà de 6 habitatges per a situacions de possible exclusió i un setè per situacions d’urgència social

(santjust.cat)

elbutlletí agost-setembre 2012

6 6 6

Breus

Mor el jove santjustenc Pau Albornà en un accident ➤ El passat 11 de juny va morir el santjustenc Pau Albornà, a l’edat de 25 anys, en un acci­dent de moto. El Pau era col­laborador habitual del programa ‘La Penya del Morro’, de Ràdio Desvern, on participava a la ter­túlia esportiva, i era periodista gastronòmic. Era una persona molt activa a la vida associativa de Sant Just, i havia format part de diverses entitats del municipi. També era membre de la colla de Castellers d’Esplugues, de les Joventuts d’ERC, entre altres. L’enterrament va reunir alguns dels cuiners més prestigiosos del món, com Ferran Adrià.

Calendari d’inscripcions per als Cursos de Català➤ Els dies 12, 13, 14, 17, 18 i 19 de setembre es podran fer les ins­cripcions per als Cursos de Català per a Persones Adultes 2012­13, a l’Aula de Català del c. de la Creu, 73, 1r pis. L’horari serà de 10 a 12 h i de 17 a 19 h.

Els Cursos de Català és un dels serveis que es prestarà al nou edifici del barri Centre —quan es posi en marxa l’any vinent— juntament amb el Centre de Formació de Persones Adultes, Sant Just Solidari i els Tallers de Música. Així es va explicar en una trobada veïnal que es va fer a principi de juliol a l’Ateneu so­bre les actuacions fetes i els futurs usos de l’equipament.

En marxa la versió electrònica del taulell d’anuncis ➤ A partir d’ara, els anuncis i pu­blicacions es penjaran a l’e­tauler, el tauler electrònic que està ubicat en un ordinador, al costat del que hi ha al vestíbul de l’Ajuntament en format paper. Des d’aquest or­dinador, també es pot accedir a la seu electrònica de l’Ajuntament i fer servir la signatura electrònica per realitzar tràmits. El teclat in­corpora un lector de targetes per llegir DNI’s digitals.

➤ Una rentadora que volta per espais i equi­paments públics com el Mercat, La Bonaigua o Can Ginestar, entre altres. Aquesta acció forma part d’una cam­panya que pretén sen­sibilitzar la ciutadana sobre l’abandonament de residus voluminosos al carrer.

La rentadora, com a element voluminós molt quo­tidià, està decorada amb colors molt llampants de manera que sigui molt visual i amb adhesius amb missatges per a la prevenció de l’abandonament de residus al carrer.

Entre els mesos de setembre i novembre també es durà a terme

una campanya de reforç per fer una millor selecció dels residus, especial­ment dels impro­pis a les fraccions orgànica i enva­sos. Així, en dife­rents espais, dates i horaris, es faran activitats on l‘ins­pector FORM —un actor— investigarà

el misteriós cas dels bolquers per­duts i dels envasos que no ho són. Així, demanarà a infants i perso­nes adultes que participin d’un ex­periment: encistellar un seguit de residus en uns petits contenidors tunejats com cistelles de bàsquet. Hi haurà obsequis i repartiment de llibres.

Accions per a la reducció de residus

➤ Com cada any, des del 2002, la Unió Europea convoca la celebra­ció de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura durant el mes de setembre. Enguany sota el le­ma central: “Mou­te en la direcció correcta”.

Sant Just Desvern torna a ad­herir­se a aquesta iniciativa i es mobilitza amb diverses activitats per impulsar un canvi en el nos­tre mode de transport. Agafar el transport públic col·lectiu per anar a la feina, moure’s en bicicleta per la ciutat o caminar per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot jugar un paper molt im­portant en la salut.

El 28 de setembre Sant Just par­ticiparà a la cursa de transports interurbana de la Regió Metro­politana de Barcelona. L’objectiu és demostrar els avantatges eco­nòmics i energètics del transport públic i, alhora, reivindicar­lo per al nostre municipi.

El diumenge 30 de setembre,

com a acció conjunta amb altres ajuntaments de la comarca, es du­rà a terme una nova edició de la Passejada en Bicicleta. La passeja­da té un caràcter lúdic i vol cons­cienciar la ciutadania que canviar el vehicle particular per la bicicleta significa viure en una ciutat millor i respirar un aire de més qualitat i més saludable. La passejada aca­ba amb una festa final al Parc de Torreblanca.

Enguany, com a novetat, la SE­AS se suma a la Setmana de la Mobilitat i celebra en el seu marc la Caminada Popular per Collsero­la, que es farà el 7 d’octubre.

Setmana de la Mobilitat sostenible i segura al setembre

elbutlletí agost-setembre 2012

7 7 7

L’1 d’octubre és la data pre­vista perquè TMB comenci a implantar la nova xarxa de

bus a la ciutat de Barcelona. Està concebuda a partir de 28 línies de bus prioritàries que travessaran la ciutat (17 verticals, 8 horitzon­tals i 3 diagonals), a les quals se sumaran diverses línies urbanes i interurbanes. Una de les 3 noves línies diagonals, la D20, afectarà les persones usuàries de la línia de bus L­157 que passa per Sant Just i que actualment té l’origen i final a Sant Joan Despí i al passeig Marítim de Barcelona.

A partir de l’1 d’octubre, el trajecte de la L-157, direc-ció Barcelona, finalitzarà a la carretera de Collblanc, a l’al­tura de la parada “Ernest Lluch” del tramvia, on també finalitzarà la línia de bus L­57 provinent de Cornellà. Serà en aquest punt on hi haurà un nou intercanviador amb pantalles informatives que,

sense haver de baixar de la vorera, permetrà agafar la nova línia D20 que continuarà el trajecte fins al passeig Marítim. La D20, igual que la resta de les 28 noves línies de bus anomenades prioritàries, tenen una freqüència de pas d’entre 4 i 8 minuts i, en alguns trams, prioritat semafòrica respecte a la resta de vehicles.

Aquesta reestructuració de líni­

es, que es fa amb l’objectiu d’op­timitzar recursos, permet aug-mentar la freqüència de pas de la línia L-157 que passarà cada 10 minuts quan es posi en marxa la nova xarxa.

TMB i l’Ajuntament de Barcelo­na posaran en marxa una campa­nya de comunicació per informar la ciutadania i les persones usuàri­es de les línies afectades.

La nova xarxa de bus de Barcelona afectarà la línia 157

➤ El vicepresident de Transport i Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Bar-celona (AMB), Antoni Poveda, en la darrera trobada amb l’Alcalde, Josep Perpinyà, ha refermat el seu compromís d’estudiar la possibilitat de modificar el recorregut de l’actual traçat de la línia de bus L-10 —a proposta de l’Ajun-tament— perquè arribi a donar servei al nou barri de Mas Lluí, després d’haver denegat l’itinerari plantejat inicialment. Amb el transport públic i l’obertura del nou vial que continua el c. Ponce de León, millorarà la connectivitat ur-bana del barri.

L’AMB és l’administració que té la competència de planificar i gestionar les xarxes d’autobusos dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des que es projecta el nou barri de Mas Lluí, es demana a l’AMB que estudii les possibilitats per connectar-lo amb transport públic fins al centre urbà del municipi. L’actual situació econòmica de les administracions fa que s’hagin hagut de replantejar les prioritats de les demandes dels municipis. Com a exemple, la posada en servei d’un vehicle té un cost de prop de 260 mil euros/any. El que s’intenta és racionalitzar línies i homogenitzar trajectes; en aquest sentit també s’ha demanat la possible perllongació de la línia SF1 que connecta amb l’estació de Renfe de Sant Feliu de LLobregat.

Properament, la deixalleria mòbil tindrà també un punt al barri de Mas Lluí l’últim dissabte del mes; per fer-ho, amb el mateix cost, s’ha redefinit l’actual calendari.

L’Ajuntament accelera les gestions amb l’AMB per garantir el transport a Mas Lluí

Es contracten 7 persones amb un nou Pla d’Ocupació➤ Aquests dies ha començat un nou Pla d’Ocupació, finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Just Des-vern, que, a través de la borsa de treball municipal, ha permès la contractació de 7 persones amb una situació socioeconòmica fràgil i que no havíen estat beneficiàries de plans d’ocupació amb anteriori-tat. Les feines que desenvolupen, per un període de 6 mesos, són: 2 persones de brigada; 2 persones per a neteges forestals; 1 persona digitalitzadora digital; 1 vigilant de parcs i jardins i 1 persona de suport al servei municipal de Pro-moció Econòmica.

D20

D20

57 157

elbutlletí agost-setembre 2012

8 8 8

sant Just Desvern té 18 enti­tats esportives, a banda dels clubs i activitats privades

que es dediquen al món de l’es­port. Això és un reflex del ric tei­xit i del gran moviment de perso­nes que practiquen alguna moda­litat esportiva al nostre municipi. Un bon exemple és l’ambient que es va viure en la darrera edició de la Festa de l’Esport —a la imatge del costat—, que es va fer el pri­mer cap de setmana de juny, amb l’objectiu d’oferir un tastet dels diferents esports a infants i joves d’entre 4 i 15 anys. Les activitats, que es van desenvolupar a la pla­ça de la Pau i al c. Salvador Espriu, van tenir una alta participació.

El nombre d’infants que partici­pen a les escoles esportives (920 la temporada 2011­2012) i als Casals d’Estiu de La Bonaigua (300 al ju­liol) també ens donen una idea de la importància de l’esport a Sant Just en les franges d’edat més pri­merenques.

El jovent que utilitza l’Skate Park, compartit entre Sant Just Desvern i Esplugues, o les més de 1.000 persones que han utilitzat el Parc Ciclista des del mes de gener fins al juliol, són altres exemples que augmenten i diversifiquen la pràctica esportiva al municipi.

En aquestes planes hi ha re­sums de 8 entitats esportives que ens han fet arribar els seus balan­ços un cop finalitzada la tempo­rada. Sense pensar en els resul­

tats finals, els clubs, a banda de transmetre la il·lusió de guanyar i encomanar valors i hàbits saluda­bles, s’encarreguen d’ensenyar als infants i al jovent a esforçar­se per assolir objectius, a participar i in­tegrar­se a l’equip i a jugar seguint les regles de l’esportivitat.

El Voleibol sant Just considera plenament assolits els objectius que es va marcar. L’equip sènior ha fet una gran temporada, acon­seguint una meritòria sisena posi­ció que li assegura mantenir­se en la 1a divisió. L’altre equip sènior, que juga a 3a divisió, ha fet una molt bona temporada, tenint en compte que és un equip comple­tament nou. El juvenil i el cadet, per la seva banda, continuaran jugant en la mateixa categoria, 1a divisió,i l’infantil a segona.

Aquest any ha estat molt bo per l’Hoquei Club sant Just: començant pels més petits, l’escola d’hoquei ha tingut el nombre més alt de nens de la seva història (44), la qual cosa assegura el planter i el futur del club. També ha crescut el nombre d’equips en competició, 12, però el que més destaquen és que també per primera vegada han tingut 5 equips de quatre categories dife­rents en les lligues preferents de Catalunya. Per cloure, han presen­tat oficiosament i han disputat els primers partits amistosos d’adap­tació el que serà el primer equip femení oficial l’Hoquei Club Sant Just la propera temporada. Final­ment, el club santjustenc ha estat escollit per la Federación Española de Patinaje juntament amb el Bar­ça, Vic i altres clubs de primera línia

Les entitats esportives tanquen una temporada i en preparen la nova

elbutlletí agost-setembre 2012

9 9

Una patinadora de Sant Just es classifica per al Campionat d’Europa➤ La patinadora del Patinatge Artístic Sant Just, Anna Villalonga, s’ha proclamat subcampiona d’Espanya de la categoria Júnior en el Campionat de patinatge celebrat a mitjan de juliol a Mollet.

Hi participaven dues patinadores del club, l’Anna en les modalitats de figures obligatòries i lliure, i l’Ariadna Peñafiel, que només ho feia en figures obligatòries. La primera va obtenir la cinquena plaça en Figures i en la modalitat de Lliure va aconseguir, després d’una espectacular actuació de gran nivell en el seu programa llarg, remuntar de la quarta plaça obtinguda en el programa curt a la segona de la classificació final. L’Ariadna, després d’un any complicat per una lesió al genoll que l’ha apartat de la pràctica de la modalitat lliure, va quedar en setena posició en les figures.

La segona plaça classifica l’Anna Villalonga directament per a l’Europeu que se celebrarà a París a final d’agost. Si aconsegueix pujar al pòdium en aquest Europeu, al novembre podria participar en el Campionat del món que aquest any se celebra a Nova Zelanda.

per promocionar l’Hoquei Patins a tot Espanya.

Enguany, l’Atlètic sant Just Futbol Club ha tingut 16 equips en competició. Destaquen els re­sultats del prebenjamí A, que ha estat campió absolut del Baix Llo­bregat, i els ascensos de categories de diferents equips: el juvenil que ha sigut el campió de la 1a divisió i, per tant, la propera temporada jugarà a preferent; el cadet i els in­fantils A i C que pugen a 1a divisió; i l’aleví que ha estat el campió de la 3a divisió i passa a 2a.

L’Agrupació Ciclista sant Just valora molt positivament la tem­porada. A banda de les sortides que fan els caps de setmana, destaquen l’organització de la VII Volta dels Turons que es va fer al maig i el Camí de Sant Jaume (Roncesvalles a Lleó) del 16 al 23 de Juny.

Per al Patinatge Artístic sant Just la temporada 2011­12 té, com cada any, ritmes diferents en funció de la modalitat. Per això quan acaba el curs escolar, les competicions de grups de xou han finalitzat a l’espe­ra tan sols del campionat del món, mentre que la modalitat individual es troba a ple rendiment. Pel que fa als grups Xou, aquesta tempo­rada el juvenil i el sènior (moda­litat Grups Petits de menys de 12 participants), s’han classificat per

al Campionat d’Espanya. Quant a la modalitat individual, el club ha participat en els campionats de les categories aleví, infantil, cadet, ju­venil, júnior i sènior, aconseguint arribar fins al Campionat d’Espa­nya en juvenil i júnior, en aquesta última amb resultats que ens clas­sifiquen per a l’Europeu que se ce­lebrarà a finals d’agost. Així ma­teix ha participat en el Campionat d’Interclubs amb 22 patinadores en figures obligatòries i lliure. 12 patinadores es van classificar per a l’Intercomarcal que es va celebrar al juliol i 7 s’han classificat per a la final, el 20 d’octubre.

El Club Atletisme sant Just tanca la temporada amb un balanç excel­lent. S’han aconseguit més èxits que mai. Tots els i les atletes han fet una progressió espectacular, mostrant sempre capacitat d’es­forç, mentre gaudien de l’esport. Van començar la temporada amb els Campionats de Cros Comarcals, aconseguint podis en tots els cam­pionats. La temporada d’hivern va acabar amb el Campionat de Ca­talunya en pista coberta on es van aconseguir classificar tres atletes. La temporada de pista a l’aire lliu­re ha deixat encara més èxits: al Campionat de Catalunya es van classificar 11 atletes.

El Futbol sala sant Just ha tin­

gut una bona temporada, tenint en compte les lesions d’alguns juga­dors i jugadores. El benjamí A ha quedat primer de la classificació i el benjamí B en cinquè lloc. L’aleví també ha estat campió de la seva categoria i l’infantil cinquè, igual que el cadet. El cadet­juvenil fe­mení ha finalitzat la temporada en setena posició, el juvenil masculí el 12è, el sènior B 10è i el sènior A 6è.

Els resultats esportius més desta­cats del Club de Bàsquet sant Just han estat, en categories masculines: l’infantil, el Mini A i el Mini B que han estat, tots tres, campions de lliga. I l’equip Sots 21 que ha que­dat semifinalista del Campionat de Catalunya en categoria preferent. Pel que fa als equips femenins, el júnior ha finalitzat la temporada com a sotscampiones de lliga, el cadet ha aconseguit l’ascens a ca­tegoria Interterritorial i el premini ha pujat a la categoria Sèrie A­1, la màxima de Catalunya.

El Club de Futbol sant Just fa un balanç positiu de la temporada 2011­12, amb un exitós paper a nivell esportiu dels equips de com­petició, el juvenil i els dos ama­teurs. L’entitat va cloure la tem­porada amb un torneig de futbol de 12 hores de futbol 7 a mitjan juliol.

elbutlletí agost-setembre 2012

10

Entre el 2 i el 6 d’agost, Sant Just Desvern es tornarà a vestir de Festa Major. En­

guany, el pregó anirà a càrrec del prestigiós arquitecte i veí, Ricardo Bofill i Levi. Al llarg de la seva tra­jectòria ha desenvolupat projectes de disseny urbà, grans infraes­tructures per al transport públic, equipament culturals, esportius i comercials, habitatges i oficines. Des de fa molts anys viu i té el seu taller d’arquitectura a les sitges de l’antiga fàbrica Samson, al costat de l’edifici Walden­7, una de les seves obres civils.

Enguany, El Nucli —el grup de joves emprenedors i implicats amb el poble que, a títol personal vol promoure i recuperar unes Festes Majors i de Tardor partici­patives i plurals— i diferents enti­

tats han guanyat pes en l’organit­zació d’aquesta festa.

En aquesta línia, el Club d’Es­plai Ara Mateix organitza la jor­nada del primer dia de la festa a la plaça Verdaguer; el Centre d’Estu­dis Santjustencs té previst una pe­

culiar passejada literària sobre les nevades de l’any 1962; al camp de futbol s’hi succeiran propostes musicals, lúdiques i festives i a al­tres espais del poble es faran tot tipus d’activitats adreçades a totes les franges d’edat, moltes d’elles tenyides de groc i blau com ja s’ha fet els darrers anys.

Hi ha determinades activitats lúdiques o d’esbarjo, una part del cost de les quals serà assumit per les persones usuàries. És el cas d’àpats com el del camp de fut­bol, el de la plaça de Camoapa o al berenar­ball per a la gent gran. Els diners que es podien destinar a aquestes activitats ara són recursos per a prioritats socials.

Programació a les pàgines cen­trals d’aquest mateix butlletí i/o a santjust.cat.

L’arquitecte i veí, Ricardo Bofill, pregoner de la Festa Major 2012

#festamajorsantjust

elbutlletí agost-setembre 2012

11

Festa Major, Sant Just al Carrer, Festes de Tardor, Sant Jordi, Revetlles, finals de curs dels

estudis de dansa i música, sardanes, passejades històriques i literàries, tro-bada de colles geganteres, correfoc, exposicions, cicles literaris, lectures i recitals, clubs de lectura,...

La cultura de Sant Just està viva. Des del passat 25 de juny es pot seguir el bloc http://desverncultura.wordpress.com, impulsat pel Consell de Cultu-ra del poble i alimentat amb escrits, imatges, vídeos i enllaços creats per les mateixes entitats i per persones sensibles al fet cultural. El bloc és obert a aportacions i comentaris.

Aquest és un exemple del canvi que vivim. Durant gairebé 20 anys l’administració pública ha organitzat, directament, la vida cultural del poble entrant en competència directa amb la societat civil fins al punt que, en alguns casos, ha ofegat la iniciativa ciutadana i de les entitats. Era una mala política? No necessàriament. Es va aplicar un model de gestió cultural que ara es veu superat perquè, cada

cop més, la cultura popular, aquella impulsada pel poble i per al poble, està adoptant el paper protagonista que mereix i que necessita.

Conscients de la situació, des de l’Ajuntament hem optat per fer passos en aquest sentit i treballar al costat del poble, crear dinàmiques positives i de col·laboració i enfortir aquest valor popular que va a l’alça.

El col·lectiu El Nucli ha fet, i està fent, una molt bona feina. Diferents entitats culturals, en la mateixa línia, s’estan coordinant per proposar una programació diversa i de qualitat de cara a les Festes de Tardor. La impli-cació en els projectes fa que el senti-ment de pertinença a la societat i al projecte sigui més elevat i, per tant, el gaudiment també és més alt.

Amb aquest esperit popular tindrem la nostra Festa Major entre el 2 i el 6 d’agost. Cinc dies i quatre nits de música, espectacles al carrer, balls, sopars, cinema a la fresca... Hi haurà activitats per a tots els públics, per gau-dir en família i en bona companyia. Les places Verdaguer i Camoapa i el parc

Maragall seran els principals escenaris, sense oblidar el camp de futbol com a nucli de la festa jove, amb concerts i carpes de les entitats.

Els dies 28, 29 i 30 de setembre hi haurà les Jornades Europees de Pa-trimoni, on l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Santjustencs col·laboren molt estretament. Enguany gaudirem d’una visita a la rehabilitada Masia de Can Baró i aprofitarem l’impuls de les noves tecnologies per conèixer indrets del nostre poble a través dels codis QR.

Durant el mes d’octubre celebrarem les Festes de Tardor. Impulsades ini-cialment des de l’Ateneu de Sant Just fa més de 40 anys, ara estan tornant a recuperar aquest esperit popular gràcies a la iniciativa de la societat civil.

Enguany, com apuntava més amunt, entitats culturals han cregut oportú coordinar-se i sumar esforços per as-segurar una programació rica i diversa amb Sant Just al Carrer, Correllengua, teatre, música, passejades, Diada Cas-tellera,...

Benvinguts / benvingudes a la cul-tura!

El nostre patrimoni cultural i festiu sergi seguí Esteve Regidor de Cultura i Patrimoni

elbutlletí agost-setembre 2012

12 12 12

El 12 de setembre, 1.227 alumnes de primària i més de 500 de secundària obli­

gatòria, s’incorporaran als centres educatius públics —escoles Cani­gó, Montserrat i Montseny, Insti­tut Sant Just i el concertat Madre Sacramento— així com 107 a l’Es­cola Bressol Municipal Marrecs.

Segons el calendari escolar per al curs 2012/2013, les vacances de Nadal seran entre el 22 de desem­bre i el 7 de gener, i les de Set­mana Santa del 23 de març a l’1 d’abril. Els festius de lliure elecció seran el 2 de novembre, el 7 de desembre i el 8 i l’11 de febrer.

A banda dels projectes que cada escola engega, l’Ajuntament cada any ofereix activitats molt dife­rents incloses a la Guia d’Activitats Educatives, que es podrà consultar íntegrament, a partir del setem­bre, a la web santjust.cat. Aquesta

guia és una eina que sorgeix de forma compartida amb la voluntat d’acompanyar l’escolaritat de nois i noies de Sant Just i oferir­los a la comunitat educativa que li puguin resultar del seu interès.

D’altra banda, el 6 de setem­bre a l’equipament de la plaça de la Pau la xarxa 0­6 ha organitzat la jornada de treball “Què i com aprenen els infants?”.

El Centre de Persones Adultes amplia la seva oferta formativa➤ L’edifici de l’antiga escola Montserrat acollirà el proper curs escolar 2012-2013 una àmplia oferta de formació permanent a través del Cen-tre de Formació de Persones Adultes, els cursos de català del Consorci per a la Norma-lització Lingüística i els Ta-llers de Música.

Pel que fa al Centre de Persones Adultes, augmen-ta l’ofer ta de TICs i idiomes i oferirà proves d’accés als Cursos de Formació de Grau Mitjà i Superior.

De cara al curs 2013-2014, hi ha el compromís de la Generalitat d’oferir també el graduat en educació obli-gatòria secundària.

Prop de 1.900 escolars començaran el curs 2011-12

L’Ajuntament té coneixement que un nombre indeterminat de persones residents a Sant

Just Desvern podria estar incom­plint l’obligació d’empadronar­se en el nostre municipi, tot contravenint el que disposa l’article 54 del Reial Decret 1690/1986, d’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Població i Demarcació de les entitats locals. Aquest article determina que tota persona que resideixi a l’Estat està obligada a inscriure’s al padró del municipi en què resideixi habi­tualment. Es tracta, doncs, d’una obligació de carácter legal indispo­nible que tothom ha d’acomplir.

A partir de les dades padronals, l’Ajuntament, entre altres finalitats, pot abastir el municipi dels serveis que utilitza la ciutadania i millorar

la qualitat de vida i la prestació dels serveis al territori. Quan es posa en marxa un projecte es té en compte el nombre de ciutadans al qual va adreçat; quan aquest no és el real, pot fer variar paràmetres com ara avaluar les necessitats de la ciutadania en matèria de ser­veis, els possibles ajuts que poden ajudar a finançar­lo, els recursos que s’hi han de destinar, com es presta, etc. Les transferències de l’Estat a l’Ajuntament també tenen en compte el número de persones residents empadronades.

Les persones que han d’em pa­dronar­se per primera vegada han de fer­ho personalment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la Casa de la Vila —de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 19 h (excepte

divendres tarda; en horari d’estiu fins a l’11 de setembre, de 9 a 14 h ). Cal aportar la còpia simple de l’escriptura de compravenda o con­tracte d’arrendament o, algun rebut de subministrament de serveis com el de l’aigua, la llum o el de telefonia —per comprovar la residència—, el DNI original i, si hi ha menors, el llibre de família. L’empadronament és instantani.

Per fer ús dels serveis públics cal estar inscrit al padró d’habitants

Tota persona està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideix habitualment

elbutlletí agost-setembre 2012

13 13 13

Breus

Lliurament dels Premis Conviu 2012➤ Amb la finalitat de reconèixer públicament actituds personals que siguin exemple de convi­vència veïnal, de voluntariat i col·laboració desinteressada i posar de relleu valors cívics i convivencials, l’Ajuntament con­voca la primera edició dels Premis Conviu. Una vintena de persones i/o col·lectius podran ser premiats en el context de la celebració, el 25 de setembre, dia del patró de la Policia Local.

La intenció és que en les pro­peres edicions sigui la ciutadania qui proposi les persones candi­dates; els d’ara ho són a iniciati­va dels serveis municipals.

Reducció del cost de vaixelles reutilitzables per a les entitats ➤ Amb l’objectiu de fer un pas més en la reducció de re­sidus, l’Ajuntament ha signat un acord amb la Fundació Proa mitjançant el qual les entitats locals poden beneficiar­se d’una reducció de preus del 20% en el lloguer de vaixelles reutilit­zables. La Fundació Proa,que també ofereix aquest servei a particulars i empreses, és un centre especial de treball per a persones amb disminució psí­quica d’Esplugues que atén, també, persones de Sant Just Desvern mitjançant l’acord que té amb l’Ajuntament.

El nou grup Just Gospel comença a assajar al setembre➤ El proper mes de setembre comença a caminar amb mol­ta il·lusió un nou projecte. Just Gospel està obert a totes les per­sones que tinguin ganes de can­tar i de compartir l’esperit del gospel i el seu missatge d’ale­gria, d’energia i de passió.

Els assajos seran els dijous al vespre a partir del mes de se­tembre. Inscripcions i més in­formació: justgospelcor@gmail.com o trucant al tel. 619 482 731.

imatge feta a finals dels anys 60 per l’empresa de fotografia aèria Paisajes Españoles

La benzinera Tres santoscelebra 50 anys de servei

Els treballadors de la benzi­nera Tres Santos han bufat, al mes de juny, 50 espelmes.

Aquesta estació de servei, arrelada a la història de Sant Just Desvern i al territori, està ubicada al punt de confluència entre Sant Just, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí, d’aquí ve l’origen del nom: ‘tres santos’.

Bonaventura Bassegoda la va fundar l’any 1962. Recorda que en un principi eren dos socis, amb molta empenta però no gaires diners, per això vam haver de buscar un ter-cer soci que va actuar de capitalista.

Els inicis no van ser fàcils, però amb molt de treball i esforç el negoci va tirar endavant. Els va ajudar molt la situació estratègica que van triar perquè, aleshores, només hi havia aquesta carretera —que unia Barcelona i Madrid— i hi havia força trànsit. Després es va construir l’autopista i això va fer que perdéssim vendes, però mirat amb perspectiva fins i tot aquest canvi ens va anar bé, perquè l’autopista va as-

sumir un gran volum de vehicles. I és que ningú vol passar per una via que sempre està congestionada.

La filla de Bonaventura, Rosa Bassegoda, va agafar les regnes del negoci l’any 2004 amb la ma­teixa il·lusió que el seu pare i amb la incorporació d’alguns canvis com el tancament en horari noc­turn per reduir costos, l’ampliació de la pista i la instal·lació de nous sortidors.

Al llarg d’aquest mig segle, la benzinera Tres Santos han om­plert milers i milers de dipòsits dels vehicles del veïnat. També, durant els últims anys, molts juga­dors del Barça reposten habitual­ment en aquesta benzinera per la proximitat amb la Ciutat Esporti­va. Aquest pas dels blaugranes es pot veure dins del recinte, on hi ha un munt de fotografies dedica­des dels jugadors a l’establiment. Segons Bonaventura Bassegoda, aquesta relació amb els jugadors del Barça s’ha convertit fins i tot en un re-clam a l’hora de triar benzinera.

Les tres notícies de Ràdio Desvern més consultades a santjust.cat durant el mes de juny: 11695 Clicks

1. Mor el santjustenc Pau Albornà en un accident de moto. 2. Som Energia presenta avui a l’escola Montseny el seu projecte de foment de l’energia renovable. 3. Dissabte 23 de juny, es plantarà una senyera gegant a la Penya del Moro.

elbutlletí agost-setembre 2012

14 14

Què li suposa haver rebut aquesta distinció?Per qualsevol persona que hagi nas­cut aquí, rebre la Creu de Sant Jordi fa il·lusió perquè és un premi que valora una trajectòria més que un fet concret.

s’ha sentit poc valorat a casa seva?En absolut. Crec que ha estat un grapat de coincidències. De jove me’n vaig anar a viure a Alema­nya i després a Bèlgica i a París. Fi­nalment vaig decidir tornar a viure aquí —on sóc molt feliç—, però la meva obra ha crescut, principal­ment, a l’exterior.

Per què va triar sant Just?Crec que va ser com un miracle. Jo tenia l’estudi a Sant Feliu de Llobregat i el meu somni era tenir una casa amb palmera. Un dia la meva dona, passant per la Rambla de Sant Just, va veure que sortia una palmera d’una casa i no me’n vaig poder estar.

i s’hi sent còmode aquí?Molt. Em sento totalment integrat i crec que és un lloc meravellós per viure­hi. Em considero un viatger incansable i sense arrels però a Sant Just he trobat l’equilibri necessari per viure i treballar.

Moltes de les seves obres estan instal·lades a espais públics d’arreu del món com Alemanya, EUA o Ja-pó. Li agrada aquesta vessant que mostra l’art al carrer?A banda de les meves obres a museus i galeries, tinc un treball molt potent a l’espai públic perquè m’interessa molt la integració de la bellesa i l’art en el dia a dia de les persones. Això és una responsabi­

litat enorme perquè has d’establir un diàleg amb algú que, de cop, se sent sorprès. I per a mi és un tre­ball meravellós perquè, des d’un punt de vista democràtic, és com­partir l’art d’una manera generosa amb la comunitat on s’instal·la la peça.

i és aquest el camí que ha anat pre-nent l’art contemporani?Bé, una part sí. Jo, personalment, combino aquesta vessant més uti­litària de l’art contemporani —que té la capacitat de fixar el perfum d’una societat que és tan fugaç— en les meves obres al carrer, amb la creació de peces al meu estudi que, en si mateixes no tenen utili­

tat, però que em permeten expres­sar­me d’una forma més poètica, parlar de coses més fràgils i etèries com la condició humana.

Cal seguir uns paràmetres per enten-dre segons quines obres d’art?A vegades ens compliquem la vida intentant llegir més del que hi ha. Sempre he recomanat a l’especta­dor que miri l’obra sense cap mena de prejudicis. Si li agrada bé, i si no, no passa res. No es tracta de cap examen per veure la nostra ca­pacitat intel·lectual ni posar ningú contra les cordes.

En moments tan convulsos com els que estem vivint, l’art ha de tenir un paper de reflexió i denúncia?Sempre ha tingut aquesta funció pública permanent. L’actitud de l’art ha de ser d’introducció de la bellesa perquè tot el que l’envolta guanyi en qualitat i d’aspiració de l’èsser humà a millorar. Si els artis­tes aconsenguissim només això ens podríem sentir molt ben pagats.

Les seves últimes obres giren entorn la figura humana i les lletres. És la relació entre humanisme i cultura?Jo vaig nèixer en una casa on hi havia molts llibres i envoltat de la música del piano. He crescut amb això, impregnat d’aquella cultura visual del text, i ara penso que, potser, el text és el que ens fa sentir mès humans davant d’altres for­mes de naturalesa. Les lletres, els alfabets, acaben sent una de les ex­pressions més precises de la cultura de cadascun de nosaltres. Per això, ja fa molts anys que estic barrejant aquesta espècie d’alfabet de dife­rents cultures també com un acte d’homenatge a la unitat.

L’artista de projecció internacional i veí, Jaume Plensa, Creu de Sant Jordi 2012Viu a Sant Just Desvern des de fa més de 20 anys i és considerat un dels artistes espanyols amb més projecció internacional. La seva obra s’exposa en els millors cen-tres i institucions d’art contemporani d’arreu del món. Pràcticament no hi ha manifestació artística o tècnica

que Jaume Plensa no hagi experimentat. La Generalitat l’ha reconegut amb la Creu de Sant Jordi, 2012, per “la prestigiosa aportació a l’art català i a la cultura cata-lana, que ha contribuït decisivament a internacionalit-zar”.

elbutlletí agost-setembre 2012

15 15

Manuel La­ma Baena, de Còrdo­

ba, ha guanyat el primer premi del III Concurs Interna­cional de Fotogra­fia amb la imatge de la botiga Kasbah de AitHaddou —a la dreta. El segon i tercer premi, res­pectivament, han estat per a Javier Pedro Fernández Ferrera i Maria Vic­toria Planas. El jurat també ha atorgat dos accèssits. En aquesta edició, organitzada per l’Agrupació Fotogràfica Sant Just, s’han presentat 270 fotografies. Resten pendents, els premis del Concurs Popular, que es do­naran a conèixer el 4 d’agost, en el marc de la Festa Major.

El guanyador del safari fotogràfic que es va fer al juny va ser l’Arnau Varea Mas, de 10 anys.

El Concurs internacional de Fotografia ja té guanyadors

Els tags: embruten i generen despesa➤ És una pràctica massa habitual veure tags al mobiliari urbà, espais o parets públiques i privades; són pintades que embruten la via públi-ca i que netejar-les té una despesa econòmica important per l’Ajun-tament. Responsabilitzar una per-sona d’aquests actes no és senzill, la Policia Local ho ha de fer en el moment que es fa la pintada i amb el material que utilitza. En aquests cas, se sanciona i quan es tracta de joves menors, d’acord amb la família la primera multa pot ser commutada fent treball comunitari, anomenat de reparació. L’educació cívica en l’àmbit familiar és la que ha de contribuir al correcte comportament i respecte comunitari, i és on es realitzen els aprenentatges bàsics per a la socialització i la interi-orització de les normes de convivèn-cia. Al Casal de Joves també es fan activitats encaminades al desenvolu-pament d’actituds positives des d’un oci divertit i variat per als joves.

elbutlletí agost-setembre 2012

16

Les escoles visiten la Casa de la Vila➤ Al juny es van dur a terme les darreres dues visites d’alumnat a la Casa de la Vila. En aquesta ocasió van ser­hi grups de 3r de l’escola Montserrat i del Montseny. Aquesta activitat està inclosa en la Guia Educativa de Sant Just Desvern i a través d’ella l’alumnat coneix el funcionament de l’Ajuntament i el treball que desenvolupen les per­sones que hi treballen. També tenen l’oportunitat d’intercanviar opini­ons amb l’Alcalde i el regidor d’Educació, Lluís Montfort.

oberta la piscina d’estiu➤ L’11 de juny es va obrir la piscina descoberta, de la qual la ciutadania podrà gaudir fins al 8 de setem­bre, de 10 a 20 hores de dilluns a divendres i de 10 a 19 hores els festius i caps de setmana. Durant el mes de juliol hi ha hagut servei de bibliopiscina, organitzat per la Biblioteca Joan Margarit.

(santjust.cat)

elbutlletí agost-setembre 2012

17

EN FLAIX

Una desena de colles d’arreu de Catalunya han participat a la Trobada Gegantera de sant Just. A més de la tradicional cercavi-la, enguany el CiM ha acollit una exposició de cartells d’aquesta activitat que es fa al municipi, cada dos anys, des del 87.

L’orfeó Enric Morera ha clausurat les activitats del seu 60è ani-versari amb un concert a l’Ateneu a mitjan de juny. El repertori, que forma part de la trajectòria de l’orfeó, constava d’una part en català i altra amb peces en diferents llengües.

La Parròquia va organitzar una trobada festiva en el marc de la qual es van exposar propostes d’alternatives per combatre la crisi que els diferents grups parroquials han treballat durant aquest curs. També es va fer un dinar de germanor.

Més de 70 alumnes dels Cursos de Català per a Persones Adultes, el voluntariat lingüístic, les professores i el regidor d’Educació, van cloure el curs el dimarts 26 de juny, als jardins de Can Ginestar, amb un sopar de cloenda i música.

El passat 6 de juny la veïna Genoveva Rodríguez Rodríguez va fer 101 anys. L’Alcalde i la regidora d’Acció social, Gina Pol, van fer-li una visita als habitatges d’El Mil·lenari, on viu, per felicitar-la personalment i compartir una estona amb ella.

La Bonaigua, des de fa anys, i el Club Can Mèlich, per primera vegada, s’han adherit a l’acte ‘Mulla’t per l’esclerosi múltiple’, que se celebra de forma simultània a més de 600 piscines de Catalunya.

elbutlletí agost-setembre 2012

18

Mas Lluí: un camí llarg i feixucAquests dies ha tornat a ser notícia en dife-rents mitjans de comunicació el barri del Mas Lluí. Alguns veïns han fet arribar el seu enuig davant dos fets: el vial que ha de connectar el barri amb l’ITV encara no està fet i el servei de transport públic al barri és deficient. Per aquest motiu es plantegen els veïns no pagar l’impost de mobilitat, impost que recapta l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Voldria aprofitar aquest espai per explicar tot el procés de construcció d’aquest nou bar-ri, ara que aquest s’acosta al seu final. Mas Lluí consta actualment de 350 habitatges, tots ells de protecció oficial. Han estat promo-guts per l’Obra Social de La Caixa, Llar Unió Catalònia i PROMUNSA.

Per arribar aquí el camí ha estat llarg i fei-xuc. I en molts moments ple de dificultats. En primer lloc, la Junta de Compensació del Polígon (de propietaris) va adjudicar les obres d’urbanització el gener de 2008 però aquestes no van començar fins al 15 d’abril del 2009. Aquest ajornament va provocar im-portants retards en temes cabdals com era el soterrament de línies elèctriques d’alta i mit-ja tensió que travessaven les finques del Mas Lluí. La primera fase va acumular un retard de 5 mesos i la segona de 9 mesos.

Tanmateix, d’una cosa n’estem ben segurs: si malgrat totes les dificultats, no haguéssim començat la construcció, avui no hi hauria habitatges al Mas Lluí. En tot aquest camí hi ha hagut dos elements fonamentals per tirar endavant: la col·laboració i, sobretot, la com-prensió de la majoria dels nostres adjudicata-ris.

Ara estem quasi al final del trajecte, la qual cosa no vol dir que hagin desaparegut totes les dificultats. L’Ajuntament, en data 20 de setembre de 2010 va prendre la decisió de dissoldre la Junta de Compensació i rescatar les facultats per seguir urbanitzant la resta del polígon i poder enllaçar el barri amb el cen-tre del poble. Aquesta mesura va propiciar que els propietaris dels solars interposessin un contenciós, paralitzant tot el procés. Su-perada aquesta fase, ben aviat s’adjudicaran les obres. Aquesta és una obra important per aconseguir la integració del nou barri al nucli urbà.

Respecte a la millora de l’accés amb trans-port públic, l’Ajuntament està treballant amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per portar l’L-10 al barri, malgrat la situació financera de l’AMB obliga a ser molt prudents a l’ho-ra d’ampliar serveis en un context en el qual l’entitat els està reduint.

www.socialistes.cat/sectorials/política-municipal

Felicitats sant Just!!!Benvolgut veïns i veïnes ja hem arribat, una vegada més, a l’estiu. Aquest temps, serveix per moltíssimes coses, però sobretot per gaudir de les vacances la gent que té la sort de treballar.

Les vacances són aquell temps, on fem coses diferents de la rutina diària de l’any. I una de les coses que fem, és quedar més amb amics i família per fer qualsevol cosa, i acabar fent tertúlia.

Si una cosa podem destacar de Sant Just, són la quantitat d’actes i festes que es fan al poble.

Són petites festes majors, que organitzen les diferents entitats culturals, esportives, escoles, així com totes les festes tradici-onals. Aquestes festes, més tots els actes que s’organitzen durant l’any són les que donen identitat al nostre municipi.

Però si una festa és gran, com indica el seu nom, és la Festa Major. És la princi-pal festa de l’estiu, la que ve fins i tot de més endarrere dels dies dels nostres avis. Aquests últims anys, la gent jove del poble, amb les associacions, han agafat el protago-nisme de la Festa. És la festa feta pel poble per al poble.

Des d’aquesta columna cal felicitar a to-tes les entitats que durant tot l’any, s’esfor-cen a mantenir viu el municipi. Són aques-tes entitats i barris, els que organitzen fes-tes i actes que ens permeten quedar-nos al municipi, i no haver de marxar a municipis veïns. Això fa que augmenti el sentiment de pertinença al nostre Sant Just Desvern. Grà-cies a tots els qui ho feu possible.

Per acabar, només animar tots els veïns i veïnes de nostre municipi a gaudir de totes les festes, i en especial de la Festa Major. Només ens ho passarem bé si hi som tots. No hi podeu faltar!!!

Els regidors del grup municipal de Con-vergència i Unió, tot just ara fa 1 any que, vàrem entrar a l’Ajuntament. Ha estat un any d’aprenentatge, de saber com funcio-nen les coses i de viure molt Sant Just. Hem intentat ser presents en els actes i activi-tats que s’han fet que, en són moltíssims, al nostre poble, i ara ens preparem per a la Festa Major! que d’aquí uns dies ja la tin-drem aquí.

Bona Festa Major!!!!

www.ciu.cat/santjutst

impossibles possiblesDoncs això. Sembla que les grans transfor-macions, els canvis radicals i les decisions més agosarades són patrimoni dels sectors més poderosos de la nostra societat. Amb el mal menor com a pastanaga i la “doctrina de xoc” com a vareta, anem caminant cap a l’estable, retornant a un ordre que es va escapar al masover però ara que l’amo ha tornat, redreça amb mà ferma.

Tot allò que ens hagués semblat impos-sible de canviar ha estat fet amb una velo-citat espasmòdica. Tot allò que suposada-ment garantia l’equitat i la cohesió social ha estat ventilat en quatre dies. Tot allò que és fruit del pòsit d’una lluita contínua per la millora de les condicions de vida de les persones, està desapareixent.

I tot plegat amb la mateixa desimbol-tura parlamentària de qui aprova una llei menor: amb un Partit Popular entusiasta envers la testicular contundència, un Partit Socialista desaparegut, i una Convergència construint el pont sobre el riu Kwai.

I mentrestant el país va al col·lapse. Les receptes es mostren ineficaces, injustes i inútils. La fractura social augmenta, l’atur es dispara, els mecanismes de protecció social s’aprimen fins a esvair-se i es deixa la gent més desfavorida a la seva sort.

Però cal reaccionar. En primer lloc cal exigir més control democràtic: no pot ser que un partit, malgrat la seva majoria ab-soluta, estigui aplicant de manera unila-teral i contundent aquests canvis de gran transcendència. Per tant, caldria tornar a convocar eleccions o com a mínim fer un referèndum. En segon lloc cal mostrar amb radicalitat el rebuig a les mesures que car-reguen en la part més dèbil els costos de les retallades, al carrer i a les institucions, i treure’ns de sobre aquesta por que ens paralitza. I en tercer lloc cal tenir més clar que mai el model de societat que volem, i defensar-lo!

I cal que qui governa tingui clar que al llarg de la història s’ha demostrat que, a vegades, els sectors menys poderosos, si s’organitzen i lluiten, poden ser capaços de fer els impossibles possibles.

www.iniciativa.cat/santjust

Joan Basagañas CampsGrup Municipal del PSC

Lluís Monfort Peligero Grup Municipal d’ICV-EuiA

Núria Nicolàs i CalopaGrup Municipal de Ciu

elbutlletí agost-setembre 2012

19

Un añoDurante muchos años he mantenido una re-lación fluida con el mundo de la enseñanza que dura hasta hoy y espero que por muchos años más; en todos estos años, sin ser edu-cador, y a pesar de mis limitaciones pedagó-gicas, algo creo que he aprendido y es que a cada uno se le ha de valorar no por hasta donde ha llegado si no desde donde partía y cuanto ha avanzado; es sin duda complica-do ser capaz de valorar esa circunstancia y requiere por parte del profesor un gran es-fuerzo de análisis.

Así mismo es importantísimo y aun más difícil de analizar qué esfuerzos y en qué di-rección hay que motivar para que se conti-núe por el mejor camino y al mejor ritmo.

Cuando los políticos tenemos que respon-der ante los ciudadanos de nuestros actos pocos somos capaces de reconocer errores o manifestar carencias, y es el ciudadano quien ha de hacer un esfuerzo de análisis de nuestros actos pasados, no desde como estamos, si no desde donde venimos y que medios utilizamos para llegar hasta donde estamos, así mismo aun mayor es el esfuer-zo para poder valorar que propuestas son las más eficientes para optimizar los recursos futuros.

Durante este año de gobierno tripartito en nuestro municipio hemos sido testigos de cómo la realidad ha dejado en la cune-ta sueños de campaña, y de cómo este go-bierno municipal nos intenta convencer que una posición económica correcta es un éxi-to de gestión, olvidándose de quien somos y de donde partíamos.

Me gustaría también que los ciudadanos de Sant Just Desvern hicieran el esfuerzo de considerar si es deseable continuar políti-cas que ya han demostrado que consumen muchos recursos y dan pocos rendimientos, aunque a pesar de esa mala praxis el muni-cipio pueda hacer frente por su capacidad de generación de recursos.

No quiero despedirme de vosotros sin ha-ceros 3 apuntes breves.

1º Pediros disculpas por no haber publi-cado en el anterior Butlletí por causa de un error burocrático municipal.

2º Recomendaros un libro para el verano “Las Almas Muertas” de Gógol.

3º Recordaros que seguimos a vuestra disposición en el correo ppsantjust@gmail.com y a todos los que tengais inquietud po-lítica y os pongais en contacto con nosotros os atenderemos inmediatamente.

ppsantjust@gmail.com

Oscar Gil HerrandoGrup Municipal del PP

Diguem prou!El passat 4 de juliol Esquerra Republicana de Catalunya posava en marxa la campa-nya “Prou espoli. Ara República Catalana” (http://www.prouespoli.cat/) amb la qual el partit vol evidenciar, encara més, que Cata-lunya és un país viable si no fos perquè pa-teix un greu espoli fiscal. Els impostos dels catalans han servit, durant massa temps, perquè l’irresponsable Estat espanyol hagi construït un model econòmic que s’ha de-mostrat ruïnós i centralista.

Catalunya som un país que no ens me-reixem aquesta situació. Som un país fort, exportador i solvent amb una economia que no caldria ser retallada si poguéssim gesti-onar els nostres recursos propis. Defensem que cal tenir la clau de la caixa dels nostres impostos per millorar el futur del nostre po-ble, a nivell nacional i a nivell local.

Aquest espoli s’agreuja encara més amb la crisi econòmica i financera i els catalans i catalanes ho estem patint en forma de menys benestar, menys serveis i més difi-cultats per a la nostra gent.

A Junts per Sant Just creiem en la cons-trucció d’una Catalunya socialment justa i econòmicament pròspera i en defensem la construcció començant per aquí mateix, pel nostre poble. Per això des de fa alguns plens municipals hem presentat o ens hem adherit a mocions presentades per altres grups que feien referència a temes socials importants que s’han vist agreujats, preci-sament, per aquest espoli fiscal que patim a Catalunya:

1. Ens hem mostrat en contra de les reta-llades en el suport a les polítiques d’ocupa-ció de persones amb discapacitat

2. Hem demanat que es resolgués el co-brament de la renda mínima d’inserció a persones del municipi

3. Ens hem posicionat en contra de la reforma laboral sanguinària imposada pel Partit Popular des de Madrid

4. Estem a favor de la iniciativa legislati-va popular per la regularització de la dació en pagament

5. Creiem en el manteniment de les llars d’infants municipals.

Però les raons econòmiques són només la punta de l’iceberg. Per si algú ho ha oblidat la nostra llengua i la nostra cultura ja han estat atacades vàries vegades, així com el sistema d’immersió lingüística a les esco-les o el model de comerç amb el decret de liberalització d’horaris, sense comptar amb el dèficit en infraestructures que patim des de fa anys.

www.esquerra.cat/santjust

EsPAÑA se hundeYa estamos intervenidos formalmente. Los “hombres de negro” de Bruselas han obli-gado a Rajoy a subir el IVA, y ahora tienen en el punto de mira las pensiones. De poco vale ahora decir que el Gobierno del PP nos ha engañado con el incumplimiento de sus promesas electorales. Si no tenían ni idea del terreno que pisaban, estamos en manos de unos inútiles. O de unos inconscientes, que viene a ser lo mismo.

¿Por qué Rajoy sube ahora el IVA si hace unos meses dijo que subía el IRPF para no subir el IVA? Es más, pone en marcha prácticamente todos los cambios que venía negando en los últimos 7 meses en el Gobierno.

Un Gobierno serio habría tomado las medidas más duras desde el primer momento, sin esperar a que nos humillaran desde Bruselas. Pero las prioridades eran otras: ganar en Andalucía (vaya fracaso), no desgastar a su carismático líder y no enfadar a la gran banca.

La subida del IVA, al igual que la del IRPF y de los recortes en Sanidad y Educación, dañan a los de siempre: al pequeño comerciante, al autónomo, al asalariado. En una actitud cobarde y antisocial, no se plantea en ningún momento recortar en gastos superfluos de la casta oligárquica política.

Solamente con la desaparición, entre otros, del inútil Senado (vestigio borbónico), de las Diputaciones (oasis del enchufismo político), de los Consells Comarcals (santo y seña del contrapoder CiU-PSC), o de las televisiones públicas (armas de la manipulación informativa), nos ahorraríamos la friolera de más de 25.000 millones de €, casi 5 veces más que lo que va a aportar la subida del IVA al 21%.

Asimismo, con la reforma o supresión de, por ejemplo, las subvenciones estatales (sin-dicatos anacrónicos UGT-CCOO, patronales y amiguetes varios), de los sueldos de altos cargos públicos, de los 40.000 coches oficiales y las 10.000 tarjetas de crédito que pagamos entre todos, nos ahorraríamos otros 20.000 millones de €. Total, 45.000 millones de €, que nos permitirían de golpe liberarnos del chantajismo y el yugo del poder de Bruselas. Pero no, lo fácil es subir los impuestos y hundir más todavía en la miseria a miles de familias españolas.

Porque con la subida del IVA se retrae el consumo, se ralentiza la demanda, se cierran industrias, se crea más paro, se paraliza el crédito, y…se hunde al país.

Y de esta manera vamos camino de ser Grecia. O quizás hacia una sublevación po-pular. ¿Quién pensaba en 1931 que en unos meses Alfonso XIII huiría como un conejo y su régimen se derrumbaría?

www.viademocratica.org

Sergi Seguí Esteve Grup Municipal de Junts

per Sant Just

Pablo Barranco Schnitzler Grup Municipal

de Via Democràtica