ESCÈNIQUES I - INTRODUCCIÓ

Fins el 1950, el teatre era lligat a la literatura i era estudiat des de la filologia. Vito Pandolfi estudia el teatre com a espectacle.Pandolfi (1964): Història del teatre universal.Cesar Oliva i Francisco Torres Monreal (1994): Historia bàsica de l’art escènic.

Estudi del teatre com a espectacle: elements que hi participen Autor: Matèria prima.Obra: Base a partir de la qual s’estructura l’espectacle/motiu pel qual tothom participa en l’espectacle. Director escènic: Proesa de convertir el llibre en obra (teatre).Actor: Joc teatral.Accessoris: Creen la il·lusió de la irrealitat real (decorats, llum, utillatge).Públic: Receptor a qui s’adreça (l’actor i el públic són els únics indispensables). Jutge i subjecte pel qual s’experimenta fins a quin punt afecta el teatre.Sala teatral.Decorador.Productor: Món modern. Negoci. Indústria cultural.

TeatreRepresentació d’una experiència humana en un espai físic determinat per a un o més espectadors. Cada representació ha de ser forçosament nova. Basat en una experiència humana.

Elements essencialsIntenció prèvia: embrió que conté l’experiència humana que es desenvolupa (només de forma completa quan es fa el propi espectacle). El text és l’experiència prèvia. La dramatúrgia és l’experiència humana prèvia (darrera d’un text hi ha tot un món i molt de treball). No tota l’experiència prèvia és text. Algunes peces teatrals (folklore) poden ser orals. Text i experiència prèvia no és el mateix. Quan una obra no té text s’anomena happening (contemporani). Espectacle: limitat només per l’espai i el temps. La durada és de gran flexibilitat (gag, obra).Com a límit d’espai cal dir que se sol fer a dins d’un edifici. Teatre a la italiana: frontal. L’espectador va a veure un joc que no l’implica, però quan un espectador va a veure un espectacle ritual (com una missa) s’ho creu, és una iniciació de la veritat suprema (temps màgic). Recepció de l’espectacle; implica la lectura de l’espectacle, però no tots els espectadors tenen la mateixa impressió amb una obra. El teatre és una experiència artística consumida de manera col·lectiva. L’experiència fa que es gaudeixi de l’obra de manera plena.

Elements- En un primer temps de la història el poeta era l’important en l’obra. Implica que el crear l’obra és fonamental. A partir de la figura del dramaturg sorgeix el terme “clàssic”. En altres èpoques el director no tenia cap paper important. - El primer director de la història reconegut (1887) fou André Antoine. Pas d’un director anònim a un intel·lectual que dona caràcter propi a les obres. Director de les obres de Zola. Director del naturalisme.

Teoria de la 4a paret (habitació a la que li falta un envà). Decorats corporis (no pintats). Teatre polític en el que parla el poble. K. Stanislavsky, Vs. Meyerhold, P. Brook, R. Wilson...Molèire: actor i director.

- Moments de la història a on l’actor era el centre. A Grècia els actors eren una mena de sacerdots de Dionís (déu de la transformació). - Commedia Dell’Arte: S. XVI no hi ha dramaturgs. Treball d’improvisació. Els actors sempre interpreten els mateixos personatges. Ells són artistes.Fins el segle XIX l’actor era un recitador; a finals del XIX es plantejà com es pot fer que un actor sigui regular i natural.Stanislavsky treballa amb Txèkhov: un actor és qui domina ment i cos. La matèria del seu treball és ell.Mètode Stanislavsky: principi de Hollywood.- Hi ha moments en què els elements tècnics (tramoia) són els importants. Il·lusions. Aparells mecànics.

Espectacle: Allò que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual com una cosa notable; representació pública. Obres teatrals, cinema o esdeveniments esportius. S.XX-XXI: societat de l’espectacle. Espectacle conjunció d’espai-temps. Un espectacle no es crea només amb imatges. Hi ha efectes sonors (espectacles amb so i sense). L’espectacle comunica quelcom.

3 característiques:

1) Aparició de l’home: - Espectacle que comunica de manera directa (actor).- Espectacle de tipus projecció (no apareix un actor en directe).- Forma humana (titelles).2) Amb o sense veu: molts no tenen paraula (concerts, ballets, esports). 3) Afabulació: Introducció d’un relat o d’una història. Acció composada per successió de valors. Afabulació al teatre, pantomima, cine... Una cançó ens pot remetre a la mateixa història. Té nivells i tipus dintre d’ella. Els esports no tenen intenció comunicativa.

1. Espectacles amb els 3 elements: teatre, òpera, recitació... 2. Espectacles amb afabulació i actor sense veu: ballet, pantomima, cine mut.3. Afabulació i paraula amb presència humana: cine.4. Afabulació i paraula sense home: dibuixos, titelles.

Anàlisi teatral

1 Paraula , 2 To: text pronunciat; signe auditiu (dimensió temporal). 3 Mímica, 4 Gest, 5 Moviment: Expressió corporal (espai-temps). 6 Maquillatge 7 Pentinat 8 Vestuari: Aspecte extern de l’actor (dimensió espacial). 9 Accessoris (utillatge), 10 Decorat, 11 Il·luminació: Aspecte de l’espai escènic. 12 Música, 13 Sorolls: Efectes sonors no articulats.

To: Dicció de l’actor.

Mímica: Rostre-cos. Gest: Expressió del cos. Moviment intermediari entre interior i exterior. Noció de Gestus (tota acció escènica pressuposa una dimensió social). Moviment: Desplaçament respecte els demés. Maneres de desplaçar-se. Entrades i sortides. Coreografia col·lectiva.