APUNTES 8 Schutz Searle i Elster
Transcript of APUNTES 8 Schutz Searle i Elster
TEORIA SOCIOLÒGICA CONTEMPORÀNIA3 ENFOCS, 3 PERSPECTIVES
PERSPECTIVA SISTÈMICA: la realitat social està determinada pels sistemes i les estructures
PERSPECTIVA SUBJECTIVA: la realitat social està creada per les accions de les persones i dels grups
PERSPECTIVA DUAL: posa l’èmfasi en amdós aspectes: sistemes i persones
BLOC 2.-
3.- El caràcter social de la naturalesa humana
3.1.- Naturalesa social de la persona: Schütz i Searle
Naturalesa social de la persona(Schütz i Searle)
Característica principal:
Són les persones i no els sistemes els que creen la realitat
Schütz. Realitat construida socialment.
Corrent més constructivista
Els subjectes donen sentit a la realitat i en donar aquest sentit, la creen.
Schütz, A. 1993. La construcción significativa del mundo
social. Barcelona: Paidós.
Context• Segle XX: als anys seixanta explota la preocupació per la vida quotidiana. La gent comença a viure de forma diferent, sense esperar un canvi global del sistema. • Època dels moviments hippies, l’ecologia, el feminisme, l’amor lliure i el qüestionament de l’autoritarisme en les organitzacions. • Moltes persones i grups se senten capaces de construir les seves pròpies biografies sense seguir els dictats del sistema.
Schütz. Realitat construida socialment.
Corrent més constructivista
Tipificacions: coneixement que tenim de la societat.
- De primer ordre: menys elaborades. Idees i conceptes que provenen del sentit comú i de la vida quotidiana.
- De segon ordre (o tipus ideals): Idees i conceptes científics provinents del món acadèmic.
Schütz. Realitat construida socialment.
Corrent més constructivista
Tipificacions: idees prèvies en base a les que construïm la realitat.
- De primer ordre: totes les persones tenen intel∙ligència cultural
- De segon ordre: són apreses i depenen de les oportunitats i provisions educatives
3.1.Naturalesa social de la persona: Schütz
Polèmica objectivistes-subjectivistes (Durkheim –Weber) Parsons – Schütz
Vivències conscients dels actors.
Món de la vida (el que donem per suposat)
Durkheim: origen de l’orientació estructural de la sociologia (base de les metodologies quantitatives de recerca)
Weber: perspectiva més subjectiva (fonament de les metodologies qualitatives)
Polèmica objectivistes-subjectivistes (Durkheim – Weber) Parsons – Schütz
Durkheim: objetivista. Concepció de societat sense persones o amb agents que són productes no-productors de les estructures i sistemes en què es socialitzen i viuen.
Weber: subjectivista. Concepció de societat construïda per les accions de les persones. El seu estudi de la societat requereix les veus d’aquells subjectes recollides en diferents metodologies qualitatives de recerca.
Món de la vida (Husserl):
Els fets socials són generats per persones i grups de persones d’acord amb el sentit que donen a les seves accions. Els conceptes sociològics que construïm han d’estar lligats amb les reflexions dels actors.
Vivències conscients dels actors
Transfons d’autoevidències i conviccions inqüestionades que usen els participants en els processos cooperatius d’interpretació. El que “donem per descomptat”: per exemple:
- Els diners- La universitat- El matrimoni, el metro, els dies de la setmana, un partit de futbol, la salutació, la cua del cinema...
• Schütz: Realitat construïda socialment
Tot ho construïm les persones?
Berger, P. & Luckmann, T. 1966. The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology of Knowledge. Garden City, NY: Doubleday.
Searle, J. R. 1995. The construction of social reality. New York: Free Press.
3.1.Naturalesa social de la persona: Berger/Searle
La construcció social de la realitat: Berger
Berger & Luckman. (1968). La construcció social de la realiat
- Externalització (l’ordre social és un producte humà)- Objectivació (institucionalització, legitimació)- Internalització (fem nostre el que ve de fora)
Searle: existeix la realitat més enllà de tota construcció social
La construcció de la realitat social (Searle, 1995)
LIMITACIONS DEL CONSTRUCTIVISME
LIMITACIONS DEL CONSTRUCTIVISME
Existeix una realitat més enllà de tota construcció social:
- Fets bruts: no depenen de l’acord humà (la realitat natural com la muntanya de Montserrat, el riu Ebre...)
- Fets institucionals: depenen de l’acord humà (hi ha realitats que són construccions humanes com els diners, el matrimoni monògam o el sentit que donem a Montserrat)
La reforma educativa espanyola de finals del segle XX es va basar en la concepció constructivista
Constructivisme social i educació
LIMITACIONS DEL CONSTRUCTIVISME
Supera les limitacions del constructivisme:
La consciència dels subjectes individuals és generada en les seves relacions intersubjectives amb la resta de persones i no de forma individual Les nostres idees sobre la realitat (tipificacions) no sempre han estat en la nostra ment
Crítica al postmodernisme: existeix una realitat objectiva (fets bruts) que no depèn de les interpretacions dels subjectes
ACTES COMUNICATIUS: REELABORACIÓ DE LA TEORIA DELS
ACTES DE PARLA
ACTES DE PARLA LOCUCIONARIS, ILOCUCIONARIS I PERLOCUCIONARIS
LOCUCIONARIS: TENEN UN SIGNIFICAT
ILOCUCIONARIS: TENEN CERTA FORÇA EN DIR ALGUNA COSA
PERLOCUCIONARIS: ACONSEGUEIXEN CERTS EFECTES DIENT ALGUNA COSA
LOCUCIONARI: plou
ILOCUCIONARI: us prometo que la setmana que ve anirem d’excursió
PERLOCUCIONARIS: avui plou i no podrem anar d’excursió
LOCUCIONARI: aquest nen marroquí no sap català
ILOCUCIONARI: aquest nen anirà a reforç de català durant la classe de llengua
PERLOCUCIONARI: l’escola està plena, no tenim lloc per aquest nen marroquí
ACTES DE PARLA: TOTS SÓN ILOCUCIONARIS
ILOCUCIONARIS: TOTS ELS ACTES DE PARLA TENEN CERTA FORÇA. PER TANT, ELS QUE AUSTIN CONSIDERAVA LOCUCIONARIS SÓN ILOCUCIONARIS
PERLOCUCIONARIS: EL QUE AUSTIN ANOMENAVA ACTE PERLOCUCIONARI ÉS UNA DESCRIPCIÓ DE L’EFECTE QUE ELS ACTES ILOCUCIONARIS TENEN EN L’OIENT
ACTES DE PARLA LOCUCIONARIS, ILOCUCIONARIS I PERLOCUCIONARIS
LOCUCIONARIS: dir alguna cosa
ILOCUCIONARIS: actuar dient alguna cosa
PERLOCUCIONARIS: produir alguna cosa a través d’actuar dient alguna cosa
DIFERENCIACIÓ ILOCUCIONARIS i PERLOCUCIONARIS (I)
ILOCUCIONARIS: LA SEVA INTENCIÓ COMUNICATIVA -QUE L’OIENT ARRIBI A ENTENDRE EL CONTINGUT MANIFEST DE L’ACTE DE PARLA (no vull admetre’t en aquesta escola perquè ets marroquí)
PERLOCUCIONARIS: EL SEU OBJECTIU NO ES SEGUEIX DEL CONTINGUT MANIFEST DE L’ACTE DE PARLA I NOMÉS POT DETERMINAR-SE AVERIGUANT LA INTENCIÓ DE L’AGENT(no puc admetre’t perquè l’escola està plena)
DIFERENCIACIN ILOCUCIONARIS I PERLOCUCIONARIS (II)
ILOCUCIONARIS: ELS FINS ILOCUCIONARIS NOMÉS PODEN ACONSEGUIR-SE FENT-LOS EXPRESSOS, S’EMETEN OBERTAMENT(no vull admetre’t en aquesta escola perquè ets marroquí)
PERLOCUCIONARIS: ELS FINS PERLOCUCIONARIS, PER A TENIR ÈXIT, NO ES PODEN DONAR A CONÈIXER, NO PODEN CONFESSAR-SE COM A TALS (no puc admetre’t perquè l’escola està plena)
DOS TIPUS D’ACTES ILOCUCIONARIS
BASATS EN PRETENSIONS DE PODER: vull ser president del govern. Si no em voteu, trec els tancs al carrer (imposar)
BASATS EN PRETENSIONS DE VALIDESA: vull ser president del governs, però si no em voteu, hauré d’estar a l’oposició (acordar)
DOS TIPUS D’ACTES ILOCUCIONARIS
BASATS EN PRETENSIONS DE PODER: l’investigador/a és qui sap analitzar la realitat. Les reflexions de les persones investigades no són un coneixement vàlid per la ciència. (imposar una veritat)
BASATS EN PRETENSIONS DE VALIDESA: les persones investigades aporten interpretacions des dels seus móns de la vida. Aquestes es poden contrastar amb els anàlisis de la comunitat científica i avançar en el coneixement. (arribar a una veritat)
L’ACCIÓ COMUNICATIVA, EL DIÀLEG ES CONSTRUEIX AMB ACTES ILOCUCIONARIS BASATS EN PRETENSIONS DE VALIDESA
TRES CRÍTIQUES DE SEARLE A LA CONCEPCIÓ D’ACTES DE PARLA
DE HABERMAS (I)
I) DIU QUE ES BASA EN LA INTERPRETACIÓ QUE SEARLE FA D’AUSTIN I NO L’ENTÉN. NO SE N’ADONA QUE, PER SEARLE, TOTS ELS ACTES DE PARLA SÓN ILOCUCIONARIS.
TRES CRÍTIQUES DE SEARLE A LA CONCEPCIÓ D’ACTES DE PARLA
DE HABERMAS (II)
II) ELS EFECTES PERLOCUCIONARIS PODEN FER-SE EXPLÍCITS, NO FA FALTA OCULTAR-LOS.
TRES CRÍTIQUES DE SEARLE A LA CONCEPCIÓ D’ACTES DE PARLA
DE HABERMAS (III)
III) NO ES POT FONAMENTAR UNA TEORIA DE LA SOCIETAT AMB NOMÉS UN TIPUS D’ACTES ILOCUCIONARIS (ELS QUE BUSQUEN L’ENTENIMENT, EL CONSENS).
AUSTIN SEARLE HABERMASActes locucionaris
Dir alguna cosa
No existeixen Els considera però no els desenvolupa
Actes ilocucionaris
Fer alguna cosa dient alguna cosa
Tots els actes de parla tenen contingut proposicional, força ilocucionària i efectes perlocucionaris
Estan basats en pretensions de poder o en pretensions de validesa. Aquests últims formen part de l’acció comunicativa
Actes perlocucio-naris
Causar un efecte dient alguna cosa
Els transforma en “efectes” de tots els actes cap als oients
Formen part de l’acció estratègica o teleològica. Interessos del parlant no explícits
LIMITACIONS DE LA TEORIA D’ACTES DE PARLA DISCUTIDA
PER HABERMAS I SEARLE
LIMITACIONS
HABERMAS VOL DISTINGUIR ACTES DE PARLA AMB PRETENSIONS DE PODER I DE VALIDESA.SÍ PODRIA SERVIR ILOCUCIONARI I PERLOCUCIONARI PER A DISTINGIR UN EFECTE NO DESITJAT DE L’ACTE DE PARLA…
“Acabem la feina prenentun cafè?”
“Acabem la feina prenent un cafè? Tranquil·la, no és una cita”
“Acabem la feina prenentun cafè? Després anem a casa meva”
LIMITACIONS
L’EFECTE NO DESITJAT POT ÉSSER EXPLÍCIT (ENCARA QUE MOLTES VEGADES ESTÀ AMAGAT EN LA INTENCIÓ DEL PARLANT).
“Acabem la feina prenentun cafè?”
LIMITACIONS
ELS GESTOS, MIRADES, TONS... (NO VERBALS) TAMBÉ DONEN SIGNIFICAT A L’ACTE DE PARLA
“Acabem la feina prenentun cafè?”
“Acabem la feina prenentun cafè?” (jefe i empleada)
LIMITACIONS
EL CONTEXT DE L’ACTE DE PARLA, FRUIT DE L’ESTRUCTURA SOCIAL, ÉS RELLEVANT, NO NOMÉS LES PARAULES.
“Acabem la feina prenentun cafè?”(jefe i empleada amics)
LIMITACIONS
LA INTENCIÓ DEL PARLANT NO ÉS SUFICIENT, ÉS IMPORTANT EL RESULTAT DE LA COMUNICACIÓ
DINS D’UNA RELACIÓ DIALÒGICA EXISTEIXEN INTERACCIONS DE PODER
Relació dialògica
Relació de poder
Interacció dialògicaInteracció de poder
Debat amb Searle: actes comunicatius
PROPOSTA:Teoria dels actes comunicatius
ACTES COMUNICATIUS: • COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL
(MEAD)• CONTEXT DE LA COMUNICACIÓ
(ESTRUCTURA SOCIAL)• ÈTICA DE LA RESPONSABILITAT
(WEBER)
“Acabem la feina fent un cafè?”
ACTES COMUNICATIUS: REELABORACIÓ DE LA TEORIA DELS
ACTOS DE PARLA
BLOC 2.-
3.- El caràcter social de la naturalesa humana
3.2.- La construcció social de les emocions: Elster
Elster,J. 1999. Alchemies of the mind: Rationality and the Emotions, Cambridge University Press.
Elster, J. 1989. Nuts and Bolts for the Social Sciences. Cambridge: University Press
Elster
Individualisme metodològic: tant el canvi social com les institucions són resultat de les accions dels individus. Des de la teoria de l’elecció racional (Elster) s’evita el reduccionisme d’explicar les accions dels individus només des de l’utilitarisme.
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
L’acció social és un producte d’oportunitats i preferències.
- Oportunitats: Les restriccions físiques, econòmiques, legals i psicològiques creen el marc d’oportunitats de cada individu.
- Preferències: depenen dels mecanismes a través dels quals escollim entre les diferents opcions que tenim.
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
- Dins de les preferències, els mecanismes més importants són:
1. l’elecció racional2. les normes socials3. les preferències emocionals (Elster en dóna una importància creixent)
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
1. L’elecció racional: les persones fan allò que els proporcionarà millor resultat global quan s’enfronten a vàries alternatives d’acció.
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
L’elecció racional: Teoria de jocs
Exemple: el dilema del presoner:
• Denuncia:- si l’altre també 3 anys- si l’altre no llibertat
• Coopera:- si l’altre també 1 any- si l’altre el denuncia 5 anys
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
L’elecció racional: Teoria de jocs
Exemple: el dilema del presoner:
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
B1 B2
A1 1,1 5,0
A2 0,5 3,3
a1 i b1: estratègies cooperatives (cooperar)a2 i b2: estratègies no cooperatives (denunciar)
L’elecció racional: Teoria de jocs: actuem sempre per interès individual o també per solidaritat?
Exemples: - Rentar plats- Loteria - Success for All
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
2. Les normes socials: les persones no es guien a través dels millors mitjans, sinó de la propensió a complir les normes del grup social, especialment si s’han interioritzat.
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
3 . Les preferències emocionals: l’amor o l’amistat, l’odi o el temor, són els colors de la nostra vida quotidiana. Les emocions produeixen una força motivant i també distorsionant. Si no les tenim en compte pot ser que la racionalitat cognitiva no trobi motius per actuar, per escollir finalitats i/o mitjans.
Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.
EMOCIONSEmocions bàsiques: la gana, el desig sexual, les emocions maternals, etc.
Emocions complexes: l’autoengany, la tendència a pensar el pitjor, la gelosia, l’enveja, la venjança, l’amor no correspost, etc.
Exemple: Otelo i Desdèmona
Théodore Chassériau
Dos tipus de causes de les emocions:
- Percepcions: les principals desencadenants de les emocions bàsiques com el desig sexual i emocions parentals. - Creences: l’origen més important de les emocions més complexes com les que sentim per la música o la pintura.
EMOCIONS
EMOCIONSLes explicacions evolutives poden explicar les emocions bàsiques, però no les complexes: per exemple l’auto-descepció i la tendència a pensar el pitjor (com Othello amb Desdèmona). Els beneficis de les emocions com la gelosia no són clares, quan condueixen no només a matar el rival, sinó també a l’estimada (com els terroristes que es suïciden). Passa el mateix amb l’enveja, la venjança o l’amor que perdura durant anys sense ser correspost.
EMOCIONS
Jesús Gómez discrepa en un aspecte: Elster considera que el desig sexual és una emoció bàsica, mentre ell afirma que és una qüestió social pròpia de l’ésser humà i per tant, una emoció complexa.
Gómez, J. 2004. El amor en la sociedad del riesgo. Barcelona: El Roure Ciencia
RAÓ I PASSIÓ
Raó i passió: per Elster, no hi ha cap llei universal que associï inversament raó i passió. És a dir, una persona pot estar completament enamorada i alhora estar perfectament lúcida i controlar la seva conducta.
Una persona que está apasionadamente enamorada puede permanecer perfectamente lúcida sobre sus perspectivas y en completo control de su conducta (...) No hay ninguna ley universal de la naturaleza humana que extrese una relación inversa sobre las pasiones y la razón (pg 151)
Elster, J. 2001. Sobre las pasiones. Emoción, adicción y conducta humana. Barcelona: Paidós
RAÓ I PASSIÓ
Recollint aquesta idea d’Elster, Gómez diu que aleshores: podemos evitar ese “caer” irremediablemente en los brazos de la persona conquistadora (pg. 37)
I afegeix:¿No es tremendo que nos enamoremos de quienes nos desprecian? ¿No es terrible desconocer los mecanismos de la atracción? (pg. 39)Segons Gómez, Habermas profunditza més que Elster en la intersubjectivitat (racionalitat comunicativa), però no tracta a fons la irracionalitat de les emocions.
ELECCIÓ I INTERSUBJECTIVITAT
Elecció i intersubjectivitat: gir cap a la perspectiva comunicativa: en la línea de Habermas (teoria de l’acció comunicativa), elegim també a través del diàleg, els arguments, el consens, etc.
Elster, J. 2001. La democracia deliberativa. Barcelona: Gedisa
Habermas, J. 2001. Teoría de la acción comunicativa. Volumen I y Volumen II. Madrid: Taurus