Aproximació als ambients naturals de la comarca del Valles Oriental · Aproximació als ambients...
Transcript of Aproximació als ambients naturals de la comarca del Valles Oriental · Aproximació als ambients...
Aproximació als ambients naturalsde la comarca del Valles Oriental
Martí BOADA i JUNCA
1. Evolució i dinámica histórica del paisatge
Un dels aspectes que rnillor caracteritzen el paisatge de la comarca del Valles Oriental,es la seva diversitat natural, car s'hi troben de manera diferent les tres grans regions biogeográfiques que configuren l'Europa Occidental. Des del típic alzinar amb llur marfullde corologia mediterrania; l'eurosiberiana fageda amb el-lebor verd, fins el vestigials matollars i prats subalpins del Montseny boreo-alpí,
En la dinámica histórica dels paisatges, l'home hi apareix amb intensitats diferents comun important agent modificador.
1.1. Bren introdncció als origens contemporanis
Les actuals biocenosis que configuren la part viva dels paisatges de la comarca delValles Oriental, deixant de banda les fortes transformacions d'origen antropic que s'iniciaren segurament amb els primers assentaments neolítics, semblen ser una conseqüencia notoria de la darrera fase glacial, el Würm. Aquest va durar aproximadament 100.000anys, situat el seu episodi final uns 10.000anys enrere dels nostres dies. El glaciarisme,pero, segons Llobet, en el Montseny, en forma atenuada de periglaciar, fou el responsable d'un important modelat, que prengué la seva máxima expressió amb unes coladesque caracteritzen les parts altes del massís, arribant per dessota dels 600 m a la vilade Montseny.
Amb la nova situació post-glacial, la vegetació i la fauna lligada als freds, a la neu ials gels, seguiren la direcció d'aquests cap aterres septentrionals.
(497) 11
L'actual tapís vegetal i la seva fauna associada, sembla que, en una part molt notable, procedeix de les regions circumveínes de clima més sec i temperat del surest europeu, el ProximOrient i el nord d'África. Algunes comunitats d'ambients freds i humits, pero, romangueren a les obagues muntanyoses i en algunes valls fluvials amb manifesta inversió térmica.
La manca, pero de paleo-sols importants, de torberes i de jaciments i estacions rics enpol-lens, afegit a l'estat incipient de la ciencia palinologica, dificulten l'aproximació rigorosa a la paleo-ecologia de la comarca.
Tanmateix les conseqüencies paisatgístiques del post-Würm, foren la formació a nivellde l'Europa Occidental de les tres grans regions biogeografiques que actualment la configuren: La Boreo-Alpina, al nord; l'Euro-Siberiana (Centre-Europea), al centre i la Mediterránies al sud. Cada una d'elles ambunes característiques ambientals ben propies,
La nostra comarca latitudinalment es troba efectivament a la regió Mediterránia,
En extensió i de manera més important a la plana hi predominen els elements corologicsd'aquesta regió. Tot i que en alguns indrets muntanyosos del Montseny, Montnegre, Corredor, Bertí, Puigraciós, Granera, etc. i en les riberes i fondalades d'alguns cursos d'aigua,hi ha elements centre-europeus que penetren fins a la plana. En canvi, les plantes i animals boreo-alpins es troben minsament i estrictament representats només a l'Alt Montseny.
1.3. Del procés de feudalització ñns la ti de l'Antie Regím
Durant el proces de feudalització (segles Ill-Xll), l'alteració ambiental que no semblariamolt intensa, aniria paral-lela als increments demográfics amb el conseqüent augment desuperfície de conreus i pastures, introducció de tecniques de regadiu, rompudes intensives. Al final d'aquesta etapa i sobretot durant l'expansió catalana per la Mediterránia, semblaque hi juga un paper destacat la diversitat de fustes procedents dels boscos del Montseny,Montnegre, Corredor etc., que eren molt importants per la construcció de vaixells, sobretot de les drassanes de la demarcació de Barcelona, Mataró i Arenys (recordi's que el nombred'especies d'arbres actuals és de vuitantanou). El primer en citar els magnífics boscos delMontseny fou Jeroni Pujadas en la seva Crónica.
Ara bé, des del punt de vista de l'estat dels paisatges de la comarca són interessantsles descripcions que en grau i estil en fan alguns viatgers, com l'ambaixador florentí Guiciardini (1511), que diu que entre Hostalric i el castell de la Roca, és un lloc de molt malpassar, tot és boscat, molt perillós i ple de bandolers. Als riberals hi havia alguns sembratsi algunes vinyes, més al sud vallesa els horitzons s'eixamplen, els camins són més bonsi abunden els conreus i les pastures, fins i tot reconeix alguns camps de regadiu, amb canals i sequies que porten aigües del Besos. Curiosament, el viatger es dol del mal habitde tirar al Besos tota mena de deixalles i cadavers dels escorxadors, fet que es podria qualificar d'una primerenca i profética protesta ambiental.
El conseller del rei de Franca, Joly (1603), parla de la comarca de la Tordera, fms Cardedeu, com un país arenós, ple d'aiguamolls, difícil de transitar i amb moltes pinedes;cita també l'alzina surera de la que li sorpren l'explotació d'escorca, Pere Gil (1600) ensdescriu una comarca rica en recursos forestals, ramaders i agrícoles i cita algunes explota-
12 (498)
cions minerals singulars, com l'or garbellat a la llera del riu a Palautordera i les ametistesde la capcalera de la Tordera, que tenen anomenada i són obrades per orfebres vigatans.
Una infortunada disposició del virrei castella Garciade Toledo, l'any 1561, en la que manacremar tots els hoscos per on hi hagi un camíde pas important, per acabar amb els lladres de camíral, semblahaver estatla causa d'una importantperduade superficie forestal (REGLA, 1962).
Finslafidel'AnticRegim, imoltparticularmentpelmanuscritdefinals del XVIllde Franciscode Zamora, elque avuiéselVallesOriental, ésconsideratpelscronistescomelterritorimésabundantdemonts de Catalunya (enunsentitmés forestal i productorque orografic). ProveeixBarcelonaid'altrespobles de la sevaperiferia, de totamenade productes forestals peralacombustió: llenya, carbó, costals, feixines, pega (brea). Primeres materies per a carros, carruatges,cadiratge, fusteria, fusteriaderibera (dressanes), ebenisteria, envigats, formes, solesiescloperia.
1.2. Prehistoria i Edat Antiga
El paisatge és dinámic i canviant pel seu propi metabolisme i els factors ambientals quel'acompanyen. Sens dubte, pero, l'home a partir de la revolució neolítica, en la que abandona progressivament el nomadisme i les practiques recol-lectores per a sedenteritzar-sei assentar-se territorialment, esdevindra a partir d'aleshores de manera progressiva el responsable principal de les transformacions dels paisatges. Ja en els inicis del Neolític Antic, es pot dir que cada pam de pastura o de conreu que establirá, ho fara de forma derompudes o artigues, substituint les formes de paisatge natural, principalment boscos ialguns casos aiguamolls (BOSCR, 1985) en formes de paisatge antropicament productius,en un sentit vetust economicista de l'expressió.
Els primers assentaments neolítics coincideixen en l'episodi post-glacial: Balma de Salomó a Granera, Balma de l'Espluga a Sant Quize de Safaja, Can Gafa de Santa Eulalia,Can Tabola de Montmeló, etc.
Del Neolític final fins a l'Edat del Bronze, atesos els jaciments, es caracteritza per unaalteració poc important del medi al Valles Oriental (BOSC, VILA, ALACAMBRA, 1985).L'aparició de la metal-hirgia, pero, especialment a partir del Bronze final o primera Edatde Ferro, tindrá una forta significació als nostres paisatges forestals, amb la creació acíi allá de fargues, com consumidores de carbó vegetal, activitat que persistirá de maneracreixent i amb ritmes diversos fins al llindar de la historia contemporania,
Els ibers s'instal-len majoritariament a les planes tluvials del Tenes, el Besos i la Tordera, amb assentaments fortificats als turons, amb una activitat agrícola de carácter cerealista (PARDO, 1985), sobretot concretada a la plana, en detriment dels boscos i dels aiguamolls. Amb la romanització i fins la crisi del segle ID es produeix el més important incrementdemográfic, La creació de diverses vil-les, l'augment de l'activitat agrícola i la implantacióde la vinya i l'olivera suposarien una nova transformació del paisatge. Lligat a la romanització i associat a les especials condicions del relleu, és en aquest llarg període que escrearan dues importants vies de comunicació, que han estat decisives en la construcciódel canemás historie de la comarca. La més important fou la Ruta dels Vasos Apol-linars o pre-Augusta (practicament l'actual autopista A-7), que unia Gades (Cadis) amb Roma.L'altra, la via Ausa, N-TI i 152, que unia Barcino amb Ausa (Vic).
(499) 13
L'obertura del comen; ultramarí incentiva l'explotació del castanyer en el Valles humit,per a la construcció de botes i cercols. La nova demanda de castanyer afavorira la sevaintroducció i posterior expansió en detriment dels roures que en molts casos seran substituíts pel castanyer. A mitjans del xvm, les fustes anomenades llaurades, de roure, faig,álber pins, pollancres, etc. són portades a la Fabrica de Cartagena per a la construccióde navilis. En aquesta epoca hi ha en alguns pobles de la comarca els anomenats «Comisionados de Marina», que controlen les densitats d'arbres i regulen la seva tala. La significació de l'activitat forestal és tal que obliga a pendre mesures adrninistratives ben singulars. A Sant Celoni amb data 11-8-1768 apareix una ordre que obliga a que cada veí hade plantar cada any al menys cinc arbres!
A les vessants de muntanya, el trencament de pendents mitjancant petites feixes, sovintminúscules i suportades amb parets seques, hi són notoris, per implantar-hi cultius de seca,fruiters i molt especialment vinya i oliveres.
Durant aquest període prolifera una explotació singular, la neu i el glac. A la comarcaapareixen dues formes d'obtenció de gel: les poues de neu, a l'alt Montseny i els pousde glac a Castelltercol, Montmeló, Llinars, Aiguafreda, O1zinelles, etc. Segons Ros deRamís (com. verb.), aquest gel s'arriba a exportar a Sicília.
A la plana, abunden els conreus de canem, cereals, naps, remolatxa. EIs regadiussón importants pel sistema de rascloses, bagants, pous i mines. A' Caldes hi ha untipus de regadiu amb aigua calenta, especialment pensat per avancar les collites. Enalgunes planes i riberes s'hi conreuen arbres (ZAMORA, 1789), segurament om, pollancres i veros.
Aquest període es caracteritza per una forta explotació dels recursos forestals i ramadersa la muntanya, amb les conseqüents modificacions i alteracions de les formes de paisatgenatural. La plana coneix un important creixement demográfic, La millora dels sistemesde regadiu, suposaríen un canvi substancial en l'estructura i funcionament dels paisatgesagrícoles.
1.4. La industrialització
En el període compres de la industrialització a la Guerra Civil, els impactes de l'increment de població i la seva concentració a les viles, les transformacions socials derivadesdels nous modes de producció, les noves energies, l'aparició del ferrocarril, el creixementi millora de la xarxa viaria i les formes de transport rodat, suposen una accelaració enels processos d'explotació dels recursos naturals. S'accentúa el comerc forestal: suro, pinyes, llenya, carbó (consum industrial i domestic) i fustes, travesses de ferrocarril, palsde telegraf i enllumenat. El proces d'industrialització, ja en les seves primeres etapes, vaanar estretament lligat als factors ambientals de la comarca, amb la instal·lació de molinsi fargues a les riberes dels cursosd més cabalosos, asserradores, més endavant les indústries de tints i acabats, indústria lletera, fins les primeres factorís quírniques es dedicariena l'obtenció de productes quírnics a partir de la llenya i la fusta (Derivados Forestales,DIMSA, etc.). Aquest període d'expansió de la demanda de productes forestals, tinguéun gran impacte en les masses forestals de la comarca. A l'any 1879, Antoni Massó, del'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, fa una proclama (probablement la pri-
14 (500)
mera) de denúncia contra les tales desmesurades que sofreixen alguns boscos de la comarca. Segurament, fou durant aquest agitat episodi quan s'assoliren els nivells més alts dereducció i aclarides dels paisatges forestals vallesans.
1.5. De la post-guerra fins els nostres dies
A la post-guerra, i molt partieularment a partir dels anys seixanta, hi ha un ensorramentde les economies forestals i de l'agricultura de muntanya. Aquesta, unida a la forta implantació industrial que es concentra significativament en alguns corredors de la plana, provoca un descens de població molt gran als municipis de muntanya, amb perdues molt significatives del poblament disseminat. Per contra, als municipis de la plana hi ha un incrementespectacular de la població.
L'augment de població s'acompanya d'un augment de mobilitat d'aquesta. Apareixen noususos dels paisatges associats a la nova demanda social de lleure. Sorgeix un fenomen deles segones residencies, que el capital especulatiu controla amb l'adquisició de sols forestals o agrícoles devaluats amb una manca total de control o planificació per part d'unaAdministració ultramontana, més preocupada en el control de les llibertats ciutadanes, queen frenar el creixement especulatiu. Com a resultat, els paisatges vallesans patiren unamoderna agressió de greus conseqüencies: L'aparició d'urbanitzacions il·legals arreu delsmunicipis més o menys muntanyencs o d'economia rural, quasibé sempre sense uns criteris rnínims de planejament.
Aquest ha estat un dels traumatismes més notoris de la historia dels paisatges de la comarca, que unit als canvis d'ús social dels ambients de muntanya, forestals o de ribera,alguns de manera sobtada han vist com les seves biocenosis han perdut la seva indispensable tranquilitat ambiental secular, en ser sobtadament envaíts de manera sovintment massificada, amb artefactes agressius com les motos, els vehicles 4X4, etc. EIs efectes no s'hanfet esperar: increment d'incendis forestals, augment de l'erosió, vandalisme generalitzatcap a les formes de vida silvestres i cap a elements arquitectonics, etc.
A la plana, la creixent industrialització, acompanyada de l'augment progressiu de gransinfrastructures, tot plegat exempt també de criteris racionals d'ordenació territorial i depresa de mesures correctores adients, ha produít impactes de diversa magnitut en el medifísic, l'aigua, l'aire i en els sistemes naturals, sense cap precedent historie.
La moderna preocupació social en els problemes mediambientals, hauria d'ajudar aferpossible una recuperació i un desenvolupament harmonic de la comarca. La qualitat delsseus paisatges s'ho mereix, ja que en darrer terme són indispensables per al mantenimentde la qualitat de vida dels seus habitants.
Actualment, els paisatges vallesans, després d'aquesta historia inseparable amb l'home,són encara merces a la seva excepcional diversitat, dels més rics del país en biodiversitat, amb unes dues especies de plantes superiors, un mil-ler de fongs, més de set milanimals invertebrats i uns tres-cents animal s vertebrats. Revelen en definitiva una historia com s'ha dit inseparable de l'home i els paisatges amb una herencia notable indicadora de qualitat ambiental, que cal com a rnínim preservar, gestionar correctamenti, si pot ser, millorar.
(SOl) IS
2. Els ambients naturals del Valles Oriental
A l'hora de fer una aproximació als sistemes naturals que configuren el mosaicde paisatges de la comarca, hem optat de cara la seva comprensió ates el deliberatesperit pedagogic del treball, per presentar com a grans conjunts, els ambients naturalsprincipal s que la defineixen de cada un s'ha fet un transecte, ubicant-hi les especiesen els espais de més freqüencia en funció de la seva densitat o singularitat. Cada uamb unes diferencies suficients d'estructures i de morfologia com per a diferenciar-losdels altres.
Finalment s'han descrit els vuit ambients naturals, que ens semblen el més tangiblesi notoris. Cada u amb unes diferencies estructurals o morfologiques propies.
1. Medi antropogen. Nuc1is urbans i zones habitades.2. Conreus i erms.3. Brolles i pinedes.4. Alzinars, suredes, perxades i rouredes de roure martinenco5. Riberes, cursos i estancaments d'aigua.6. Cingles, penya-segats, esqueis i tarteres.7. Avetosa fageda i roureda de roure de fulla gran o africa.8. Landes matollars i prats subalpins.
2.1. Medí antropogen. Nuclis urbans i zones habitades.
Aquest és un ambient fortament artificial, humanitzat, amb tota mena de problemes derivats de la contaminació ambiental (atmosférica, aquatíca, sonora i odora).
Tot i que a l'hora de definir-lo tipologicament no esta exempt de dificultats, a grans tretspero es pot dir que en grau diferent la flora espontania que s'hi troba, son especies ruderals i/o arvenses, totes elles nitrofiles, poc exigents ambientalment, amb una gran capacitat colonitzadora. Malgrat el seu origen antropogenic, és realment significatiu el paperque hi jugen les plantes i els arbres de carácter ornamental, dels jardins i de l'arbrat viarien l'ordre estetic, lúdic, pedagogic i ambiental; en aquest sentit poden arribar a reduir contaminació sónica en més de 20 decibelis, i un arbre urba rnitjanament desenvolupat potarribar a absorvir més de 80 kg de pols ambiental en un any. Es també significativa laproducció d'Oz' Són el genotob o zona de cria i reproducció i el recurs trofic per a moltes especies de fauna silvestre que viu a les ciutats.
En general, la fauna vertebrada que s'hi allotja, és caracteritzada pel seu comensalismei antropofília. La majoria són especies que es beneficien de l'absencia de predadors naturals, de la relativa bonanca i estabilitat termica de l'estructura urbana i de l'elevada producció de deixa1les i la biomassa animal -invertebrats- associada.
A la nostra comarca, com a mínim, podríem diferenciar: a) e1s nuc1is urbans del pla,amb una demografia i una implantació industrial elevades; b) els nuc1is urbans de muntanya, de població concentrada reduída, escassa industrialització amb un fenomen important de segones residencies; e) població disserninada, masies (primera i segona residencia), arees de lleure i de serveis (restaurants, campings, escoles de natura, etc.).
16 (502)
Des del punt de vista de funcionament com a sistema, cada una de les tres tipologiespresenta aspectes diferents:
El grup a), metabolicament funciona com un ecosistema en estrés continu, s'engega ies mante actiu merces a les entrades sostingudes de materies i energies, que li arribenmitjancant costosos desplacaments horitzontals.
L'estructura exterior dels edificis, lineal, dura i inorgánica, constitueix la superficie quantitativament més important del sistema. Amb aquestes condicions són poques les especies,tant animals com vegetals, que el puguin ocupar eficientment. Algunes plantes ruderals,pioneres i resistents, ho fan en les clivelles de parets poc o molt envellides, així com enalgunes teulades.
Pel que fa a la fauna vertebrada, sols algun vertebrat parietal, com el dragó i la sargantana. A les teulades i comises, els falziots i les orenetes, hi troben condiciones semblants,probablement millors, que en els seus antics hábitats naturals, els penyassegats i rocamsde muntanya, així com abundancia de bosses de aeroplancton.
El grup b) sol presentar bona part dels caracters ambientals del grup a), pero és significativa la reducció de la superfície construida, de manera particular, la vertical. A nivellde flora i fauna silvestre hi ha una forta influencia dels ambients periferics i un increment notori de la flora ornamental, que és utilitzada per diverses especies d'ocells pera criar i ajocar-s'hi.
Totes les variables d'assentaments humans isolats, correspondrien al grup e): masies,corrals de pastor, barraques d'hortes, centrals, embassaments, equipaments hostalers, etc.El poblament vegetal i animal, en una fracció variable, sera de carácter antropofJl, d'aquestssón significatius alguns ocells teuladers, com el pardal comú, (Passer domesticus) i elxárrec (Passer montanus), l'estornell, (Sturnus vulgaris), la puput (Upupa epops) i elmussol comú, (Athene noctua). També sera considerable l'augment d'especies dels ambients naturals immediats.
Els problemes més significatius són la contaminació ambiental, en totes les seves variants i manifestacions, el desordre urbanístic i industrial, la hiperconcentració d'infrastructures particularment viaries, el vandalisme.
2.2. Conreus i erms
Ambient clarament afavorit per l'home que, tan bon punt s'hi va instal-lar, hi ana guanyant espai per a les diverses tipologies de conreus i en algun cas de pastures en detrimentde les formes de paisatge, espontani o silvestre -particularment bosc. Aquest tipus d'implantació humana en els paisatges vallesans es troba en diferents intensitats i qualitats arreu de la comarca, de la plana a la muntanya, fins a 1.250 m d'alcaria, a partir d'aquí,el clima es fa incompatible amb l'activitat agrícola.
La cobertura vegetal dominant d'aquest ambient és imposada i regulada per l'home; peromalgrat aquest fet, hi ha una gran diversitat de plantes, sobretot anuals, que apareixen espontaníament o subespontaniament. Normalment, són especies amb una gran capacitat in-
(503) 17
vasora, en general no gaire exigents ambientalment, que s'instal-len fácilment en substractes de tota mena i que colonitzen els espais conreats. Unes anomenades arvenses,conviuen en els conreus mateix, com els gallerets (Papaver rhoeas) i la vinagrella (Rumex sp.). D'altres, les ruderals, escampades per marges, camins i vores de camps, constitueixen en alguns casos autentics bardissars, com l'esbarzer (Rubus sp.) i l'aranyoner(Prunus spinosa). En conjunt, la majoria estan en un estat latent d'invasió deis conreus,estadi que assoliran si aquests darrers són abandonats, per esdevenir, primer, rostollsi més tard, erms, que tot seguit tendiran a ser envaíts per les especies més pioneresdeis ambients veíns.
Així mateix, són considerables les plantes anomenades adventícies, procedents, en alguns casos, de latituds molt llunyanes, que han estat transportades indesitjadament, barrejades amb 11avors, principalment de farratges i cereals per cultivar. De mica en micas'han anat instal-lant i propagant, principalment pels paisatges amb més intervenció antropica, de manera important, diversos blets (Chenopodium sp.), algunes panissoles (Setaria sp.), raím de moro (Phytolaca americana), etc.
Sorprenentment, aquest tipus de paisatge tan intervingut és deis que presenta una mésgran diversitat d'especies vegetals. 1 encara més, si hom considera els dos contingents ques'hi donen: les plantes conreades i les espontánies.
Tot plegat fa que la diversitat productiva de vegetal s en el decurs de les quatre estacionssigui el suport estructural, i sobretot trofic, d'una gran quantitat d'animals. Alguns d'e11s,els més tímids i antropofobics, no hi estan assentats permanentment, sinó que visiten aquesttipus ambient per nodrir-se, i es desplacen cap a d'altres ambients periferics més tranquils, on hi realitzen la resta de 11ur activitat vital: tal és el cas de la tórtora (Streptopeliaturtur) , l'esparver (Accipiter nisus), el toixó (Meles me/es) i el senglar (Sus scropha),entre molts d'altres.
Algunes especies animals presenten un elevat nivell d'adaptació en aquest medi, comles terranejants cogullada (Galerida cristata) i guatlla (Coturnix coturnix), totes dues decoloració terrosa i vol incompatible amb l'espai arbrat. Altres, per sociabilitat i toleranciaantropica, s'hi desenvolupen optímament: la puput (Upupa epops) i el bitxac (Saxicolatorquata). Singularment, algunes especies de passat forestal, com el xot (Otus scop), s'hihan instal-lat bé, aprofitant l'estructura deis fruiters.
En parlar de la fauna vertebrada dels conreus no podem deixar de referir-nos a certesespecies d'habits en ocasions nocius per a l'agricultura, com la rata talpera (Pitymis doudecimcostatus) .
És, en definitiva, un ambient natural molt a l'abast -perireries de nuclis urbans ivores de masies- d'un considerable interés, donada la gran biodiversitat que elcaracteritza.
Els problemes més greus que pateix aquest sistema són: la contaminació deis sois ide la vegetació per la utilizació de pesticides i biocides, la presencia d'organofosforatsi organoclorats afecta greument totes les baules de les cadenes alimentáries, l'expansiódemográfica, l'especulació urbanística, el despoblament rural.
18 (504)
2.3. Brolles i pinedes
Aquest ambient l'integren paisatges amb matissos diferents pero que en canvi, presentensemblances en llur morfologia estructural, funcionament i continguts especialment pelque fa a la flora i molt particularment, a la fauna.
Les pinedes i brolles arbrades que cobreixen la comarca presenten una interessant diversitat bioclimatica, que va de les pinedes litorals de pi pinyer (Pinus pinea) fms lespinedes de carácter submediterrani de pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus silvestris).Les primeres s'escamparien pel Valles sec i les segones ocuparien antigues rouredes humides d'alguns indrets del Valles més monta i humit.
Habitualment, aquestes formes de paisatge són series regresives de superfícies forestals, abans cobertes d'alzinars o rouredes, que han estat sobreexplotats.
La major part de les pinedes naturals de la zona són esclarissades i tenen un denssotabosc de bruc boal (Erica arborea) , arboc (Arbutus unedo), gatosa (Ulex parviflorus)i estepes (Cistus sp.). En geobotanica aquestes formacions no són considerades boscos,sinó brolles. Aquestes, dones, són formacions vegetals amb la dominancia arbustiva esmentada clarament heliofiles, és a dir, aimants del sol, que, rarament, assoleixen els 2metres d'alcada, i normalment són estadis de transició cap a d'altres formes de paisatge.
Algunes pinedes, pero, són la conseqüencia de l'abandó de certes practiques agrícoles,actualment poc competitives perqué estan situades en llocs poc favorables, com és el casde les vinyes, avui quasi totes plantades de pins.
En el Valles ponentí i nord hi ha algunes pinedes de pi roig, d'ambient humit, acompanyades de boix (Buxus sempervirens) i d'herba fetgera (Hepatica triloba). Les condicions ambiental s hi són notoriament diferents: més humides i fredes. AcuIlen plantes ianimals de latituds més nordiques, com en el cas del trencapinyes (Loxia curvirostra)i el reietó (Regulus regulus) , ambdós nidificants.
A la resta de pinedes i brolles vallesanes, les condiciones són netament mediterranies.Plantes punxoses, com l'argelaga negra (Calycotome spinosa) i aromatiques, com el tomanyí (Lavandula stroechas) , etc., integren una estructura vegetal que dóna suport aun poblament faunístic divers, tant per l'oferta trofica com per a la cobertura estructural.
Alguns animals han assolit nivells d'especialització en aquest ambient. Aquest és el cas del'esquirol (Sciurus vulgaris) , curiosament també s'ha pogut observar al pínsá (Fringilla coelebs), obrint habilment les pinyesde pi roigo Continuael'exemplelesenjogasadesmallerengues(Parus sp.), i també l'acolorit picot verd, (Picus viridis) que troba en els troncs febles dels pinsbones condicions per a la sevaalimentació a nidificació. D'altres, procedents d'ambients mésoberts com la garsa (Pica pica), aprofiten la inexpugnabilitat dels pins alts, per niar-hi.
Alguns dels animals són de carácter euriotic o transambiental, com l'esparver, (Accipiternissus) que pot cacar en els conreus i prades, niar a l'alzinar i ajocar-se a les pinedes. Altres, com els tallarols (Sylvia sp.), colonitzen les brolles en les seves primeres etapes arbustives, i en desapareixen, quan l'atapei'ment de les capcades dels arbres fa presencia intensa.
(505) 19
En les zones arbustives i especialment a les c1arianes, durant les estacions primaveralsi estiuenca fortes hi ha insolacions que expliquen la presencia de diversos reptils.
Per acabar, anotem que aquest és sens dubte el tipus de paisatge que presenta més riscd'incendi en el nostre país, car moltes de les especies vegetals que hi habiten són pirofites,amb una gran capacitat de combustió. Per aixo es fa de tot recomanable, servar-hi comportaments molt cautelosos, especialment durant l'estiu, epoca de máxim perill. Altresriscos i amenaces són l'especulació urbanística, la freqüentació agressiva, la mala gestióforestal.
2A. Alzinars, suredes, perxades i rouredes de martinenc
Probablement, aquests hagin estat en algunes epoques preterites els paisatges forestalsdominants en el conjunt de la comarca. Des del punt de vista historie, els estudiosos delsregistres polínics (REILLE, PONS) estan cada vegada més convencuts del paper que vatenir l'home en l'expansió dels alzinars despres de la darrera glaciació. El pol-len de l'alzina és escas en el registre pol-línic i sembla que deiva estar circumscrita a algunes zonesrefugi des del final del Würm fins fa uns 10.000 anys, com s'ha dit la seva expansió posterior hauria estat associada a les activitats humanes (LLORET, 1991). Compartim amb aquestautor que és impossible entendre la dinámica dels ecosistemes mediterranis sense integrar-hil'acció de l'home com a element base.
Actualment, malgrat la importancia territorial, estan notablement reduíts i substituítsper formacions forestals secundaries, particularment pinedes de pi blanco Les raons d'aquestaregressió son diverses, la majoria amb un punt de convergencia comú: l'acció de l'home,la qual s'ha manifestat historicament de diverses maneres. El carboneig i l'extracció dellenya són els factors regressius més importants. Es carbonaven principalment els boscosmés allunyants de les bones comunicacions, ja que la forta reducció en pes de la llenyatransformada en carbó disminuia les dificultats del transport, habitualment es feia ambmatxo de basto
La tala d'aquests boscos ha estat i és encara una practica habitual en les zones muntanyoses del Valles; es fa per el sistema de torns i ve regulada per la Llei Forestal, aprovada,recentment pel Parlament catala,
Malgrat l'aparent salubritat d'aquests boscos, cal dir que l'impacte huma ha estat moltfort, de tal manera que és difícil de trobar-hi conjunt d'alzinars que superin els cinquantaanys. La major part del bosc és menut o de rebrot, l'area basal i la densitat d'arbres ésrelativament baixa. EIs boscos més ben desenvolupats tenen una mitjana de valors normalsper dessota de les desitjables en un paisatge relativament ben preservat. Tot i que la crisidel sector forestal dels darrers decennis, ha afavorit la progressió i millora d'algunes masses forestals ben gestionades.
EIs boscos d'alzines (Quercus iZex) i sureres (Quercus suber), en tenir les capcades atapeídes de fulles persistents, presenten una estabilitat climática i llumínica interior moltacusada, de la qual cosa se'n deriva la uniforrnitat estacional que els caracteritza. Fenomen que explica el sedentarisme de bona part dels ocells que s'hi ubiquen i la relativaactivitat hivernal d'alguns amfibis, reptils i petits marnífers.
20 (506)
El poblament vertebrat sol presentar una coloració molt discreta i, en el cas dels ocells,unes dimensions molt reduídes. És molt difícil de fer-hi observacions visuals. No hi hauna gran diversitat d'especies ja que no m ha gaire variabilitat trofica. Algunes hi habitenperqué aquí troben condicions de refugi i seguretat superiors a d'altres ambients naturals,tot i que, a l'hora de cercar el menjar van als espais oberts.
Afavoreix la nidificació i el refugi de diversos ocells i alguns altres vertebrats.L'escorca per els mateixos principis enunciats, és més rica en invertebrats que la delsalzinars. Tot plegat fa que encara que les poblacions vertebrades són molt semblantsen ambdos ambients, les suredes, pero, tenen una densitat d'animals més gran, particularment d'ocells.
El roure martinenc (Quercus humilis) no arriba a formar-m boscos, apareix generalment junt amb l'alzina, en petites quantitats i principalment en les obagues. Junt amb l'alzina i la sureda produeix grans quantitats de glans, que són la menja principal de diversosanimals forestals.
Aquests tipus de paisatge són poc transitables per a l'home perqué tant el sotabosc coml'estrat lianoide n'impedeixen el transít normal. Com que la tranquilitat és un dels factorsque rnillor tipifiquen aquest ambient, m viuen especies animals marcadament antropofabes, que hi troben refugi de les persecucions de carácter cínegetic o cultural.
Les amenaces més importants són el risc d'incendi, l'excés d'obertura de pistes forestals, les tales desmesurades, les línies d'alta tensió, la freqüentació agressiva, les recol-leccions selectives i la pressió cinegética descontrolada.
2.5. Riberes, cursos i estancaments d'aigua
Aquest conjunt natural compren diversos ambients ecologics, tots ells vinculats al mediaquatíc, A grans trets, agrupa aquells animals i vegetals que m mantenen dependenciesdirectes o indirectes.
Hi ha dones, la vegetació de ribera, els cursos dels rius, les rieres, els torrents, elssots, les fonts, els abeuradors, els biots i llurs arees d'influencia. Alguns tenen entreells caracters forca diferents. Vegeu, si no, els cursos de mitjana i alta muntanya-encaixonats, rapids i d'aigües netes- en contrast evident amb els del pla -lents, deHit ample i amb nivells de contaminació molt elevats-. BIs cursos aquatics vallesansd'aigües contínues més importants són la Tordera, el Congost, el Tenes, el Besos i lariera de Caldes, amb alguns tributaris notables com les rieres d'Olzinelles, de Gualba,de Pertegas, de Vallgorguina, de Trentapasses, de Vilamajor, de Vallfornés, de Picamena,de I'Avencó, del Rossinyol, etc.
Algunes formes artificials de retenció d'aigües, com les basses de regar i els abeuradors,també tenen un especial intereso Per a algunes especies animals són el medi ideal per desenvolupar-s'hi la fase larvaria. Aquest és el cas de diversos mosquits, espiadimonis, pixaHits, com també gripaus, granotes, tritons i salamandres. Alguns embassaments, per laseva grandária i antigor, han arribat a assolir condicions ecologiques semblants a les d'unestany natural. L'exemple més clar és l'estanyol de Santa Fe -inicialment artificial-, el
(507) 21
qual ha assolit uns caracters naturals de gran valor, ja que té moltes i variades especies,tant animals com vegetals;, sens dubte, les poblacions de granota roja (Rana temporaria)i les de gusarapa de muntanya (Sorex araneus) són molt notables. Ambdues especiestenen al Montseny la localitat més meridional de la seva distribució en la regió paleartica.Altres estancaments significants d'aigua són elllac d'en Viada, al terme de Fogars de Montclús, l'Estanyol, prop de la Serra Bardina al Brull, el de Vallfornés, el de Sto Esteve dePalautordera, el de l'Avencó d'Aiguafreda, el del Crous de Fuirosos al Montnegre i el deGranera.
Dels ambients naturals, l'aquatic és sens dubte el més vulnerable i el més amenacat.Actualment, els principals cursos d'aigua dels massissos del Valles, en arribar al pla, esdevenen autentiques clavegueres, particularment la Tordera i el Congost. La forta contaminació que sofreixen abassega, quasi de manera total, el poblament animal i vegetal queels són propis i l'anorreen quasi de manera absoluta; d'aquesta manera, els organismesvius d'aquest medi tan singular i important, s'extingeixen.
Antigament, per exemple, la plana al-Iuvial de la Tordera i del Besos eren, en algunstrams, aiguamolls, on diverses especies d'aus aquátiques hi criaven. Fins recentment, encara ho feien l'oreneta de ribera (Riparia ripariay, la xivitona (Tringa hypoleucos) i l'áneceoU-verd (Anasplatyrhynchos) , entre d'altres, com també era normal la hivernada del bernatpeseaire (Ardea einerea), del beeadell (Gallinago gallinago), etc. Avui, aquests poblaments estan quasi anorreats de tot, car la forta contaminació, com també la pressió cinegetica, n'expliquen l'actual desertització.
Les conques de la Tordera i del Besos són importants rutes migratories, en les qualss'hi poden observar especies tan singulars com la cigonya negra tCiconia nigra) i la grua(Grus grus) en epoca de paso
La recuperació dels ambients aquatics de la comarca és una urgencia i un paradigma,car aquesta segurament sera o no sera ambientalment en funció de la capacitat de restauració de les agressions que ha sofert i sofreix modernament.
2.6. Cingles, penya-segats, esqueis i tarteres
L'estructura física d'aquest ambient ecologic és molt accidentada, generalment esta formada de cingles, penya-segats verticals al solo esqueis i codines amb molta pendent, sense cobertura vegetal quantitativament rellevant.
Aquests aspectes impedeixen la presencia abundant d'animals. Les especies més habituals són algunes aus, pero hi són molt rars els altres vertebrats com els amfibis, els reptils, els mamífers, als quals exceptuant alguna rata-pinyada (quiropters) els és practicament impossible d'establir-s'hi i fins i tot d'accedir-hi.
Altra cosa són els rocams més suaus, com les codines, els esqueis i les tarteres, sovinthabitats per mamífers molt tímids com el gorjablane (Martes foina). A les vessants mésassolellades hi proliferen alguns reptils com el rar Ilangardaix verd (Lacerta viridis) ila sargantana de roca (Podareis muralis).
22 (508)
Aquest tipus d'ambient sol esser habitat parcialment o transitoriament per algunes aus-rapinyaires i grans corvids-> que lligades a altres entitats ecologícament superiors, aprofiten la inexpugnabilitat dels rocams per niar, descansar, atalaiar, etc. i evitar així l'intrusisme. Hi ha pero, altres especies totalment lligades a aquest medi; són les anomenadesrupícoles o rupestres.
L'accidentat relleu i l'escassetat del sol expliquen l'absencia quasi absoluta d'arbres i arbustos. Les formes de vegetació més abundants són els líquens i determinades molses;en els replanets i escletxes s'hi troben diferents plantes, la majoria rupícoles, per tant benadaptades a aquestes condiciones de sol sumament pobre i sotmés a canvis climátics moltforts.
A les canals i pendissos, particularment els d'orientació Nord, s'hi troben especies decaracters latitudinalment més nordics, l'habitat optim de les quals seria de característiquesfisiografiques diferents de les que presenten les localitats vallesanes, vegi's l'exemple dela genciana groga (Gentiana Zutea), típica de les prades pirinenques, o el nabiu (Jilccinum rnyrtillus) i la boixerola (ArctostaphyZos uva-ursi); tots dos arbustos solen anaracompanyats de certs boscos subalpins i alpins de coníferes i bedollars, així com tambésón propis de matollars i landes de regions montanes més septentrionals). Al Valles aquestes especies es troben en llocs rocosos, sobretot a la vessant Nord de les Agudes (massísdel Montseny), com a testimonis relictes d'una situació climática anterior, més freda, ique han subsistit de manera relictual gracies a les condicions microclimatiques que trobenen aquests indrets, efecte que els a permes, algunes vegades de manera ben excepcional,la subsistencia. És també altament remarcable la presencia de plantes considerades calcícoles, com l'orella d'ós, (Ramonda rnyconi) i l'onosma borda (Saxifraga aizoon), en unterritori netament silícic, a les vessants Nord i Sudest de les Agudes i el Matagalls respectivament (massis del Montseny).
En els rocams calcaris vallesans de Bertí, Riells del Fai i Granera, predomina una vegetació clarament vinculada a la composició calcaría d'aquests substractes.
Malgrat la seva heterogeneítat, aquest ambient és sens dubte un dels més singulars delValles monta, des del punt de vista de les rareses biogeográfiques i d'especies d'ambientestricte: el rupícola.
Les principals amenaces son la perdua de la inexpugnabilitat i de la tranquilitat ambiental, derivades de l'excursionisme agressiu modero, les recol-leccions selectives, alguns projectes d'electrificació.
2.7. Avetosa, fageda i roureda
L'avetosa, a la comarca, sols es troba a l'alt Montseny. Situada a partir dels 1.200m d'alcária, El nucli més important amb uns 4.000 arbres es troba a l'obaga delTuró de l'Home, en un ambient propi dels paísos centreuropeus, amb poblacions d'animals i plantes isolades de llurs poblacions europees, més nordíques, Algunes d'aquestsespecies, com el reietó o la becada, tenen en el Montseny el límit sud de la sevaárea de distribució a Europa.
(509) 23
L'avetosa troba en les aixelles més obagues de la muntanya, un refugi ambiental recordatori de períodes més freds. Actualment esta suportant un considerable estrés ambiental(hídric i possibles efectes de la pluja ácida), sembla que esta en una incipient fase regressiva, suportant una dura lluita amb el faig, que tendeix a colonitzar-la i a reduir-li efectius.
La fageda és el bosc superficialment dorninant en les parts altes del massís del Montseny, a la comarca hi ha algunes interessants localitats relictuals a la vall d'Olzinelles iel turó Gros al Montnegre, a Sto Quize Safaja i un nucli de bosc a Castellcir.
El faig és l'arbre dorninant en aquest sistema forestal, i el més representatiu dels arbresde la regió Centreuropea. De fulla caduca, anualment en produeix més de 2,5 tones perhectárea. Aquesta aportació anual de fullaraca fa que en descompondre's forrni un tipusde sol molt ric en materia orgánica, entre la qual hi abunden diverses menes d'animalonscom escarabats, miriápodes, acars oribatids, cucs, etc... , que de manera ordenada van trinxant les fulles fins a convertir-les en un sol organicament ric i fértil.
La fageda és un ambient caracteritzat per la gran diversitat estacional, que es posa demanifest fins a nivell cromatic. Cada estació de l'any es caracteritza amb una coloraciódiferent. Hi ha pero durant l'any dos grans periodes per a les biotes d'aquest paisatge. Latardor i l'hivern, sense cobertur foliar, representen una entrada térmica i llurnínica completament contrastada amb el tancament termic i llurnínic de la primavera i l'estiu. Aquestsfactors condicionen extraordinariament els poblaments, que en el cas de la fauna vertebrada és variada d'una estació i l'altra.
El període de més activitat animal és a la primavera i a l'estiu, a causa de les baixestemperatures de la resta de l'any. El nombre d'especies d'animals vertebrats típics és moltreduít i molt especialitzat. La considerable extensió territorial i l'alunyament d'aquest medide les grans concentracions humanes en fan un bon refugi per a certes especies anomenades antropofobes, és a dir molt temeroses de l'home. Actualment, les fagedes del Montseny pateixen una preocupant hiperfreqüentació.
Les rouredes hurnides de roure de fulla gran, ocupen algunes vessants del Montsenyi del Montnegre, presenten un gran interés biologic, cal dir que fins l'actualitat han estatpoc estudiades. Al Montegre hi ha unes rouredes úniques a Catalunya de roure africa,d'una singularitat distribucional extraordinaria.
Els perills que amenacen l'equilibri ecologic d'aquests ambients són la freqüentació enqualsevol de les seves manifestacions agressives associades als nous usos socials; en aquestsentit convé recordar que la majoria d'aquests ambients estan afectats per la figura de PareNatural, la qual cosa és una garantia de control de les activitats forestals i urbanístiques
•que els podrien afectar, pero en canvi fins avui no n'hi ha cap pel que fa al control deles modernes, massives i agressives freqüentacions sense nord ambiental.
2.8. Landes, matollars i prats subalpins
Aquests tipus de paisatge es troba circumscrit a l'alt Montseny, per damunt de les masses forestals, forma part dones d'un paisatge vallesa local i molt reduit, amb una singularitat extrema.
24 (510)
EIs prats subalpins i els matollars de ginebró nan, es troben de manera vestigial alscims més alts -Turó de I'Home, les Agudes, Matagalls-. Les landes ocupen vastes extensions, de les quals la més important és la zona de la Calma, aquesta és una peneplanad'uns 12 km de longitud, amb una mitjana altitudinal de 1.000 m. Sembla que antigament, la Calma i d'altres paisatges semblants de la periferia del Matagalls i havien estatpoblats d'extenses fagedes i avetoses que varen desapareixer de resultes de factors climatics i antropogenics,
Probablement, un deIs esdeveniments histories que va contribuir majorment a la regressió deIs avets i d'altres arbres d'interes per la fusteria de ribera, va ser l'expansió catalanaper la Mediterrania: l'episodi almogaver va ésser significativa en aquest sentit, car pera la construcció dels vaixells s'empraven grans quantitats de fusta d'avet, i els del Montseny eren molt més facilment transportables a les importants drassanes del Maresme queno els avets pirinencs. A aquest fet s'afegí l'aparició de les pastures. EIs ramaders, perinstal-lar-hi els ramats, van eliminar grans extensions de bosc. Finalment, l'artigueig una forma molt arcaica de conreu, que va perdurar fins la immediata post-guerra-, fouel darrer factor economic que va contribuir de manera important a la regressió del boscen diverses arees altes del massís.
L'acció humana sobre aquests espais dona pas a la formació de vastes extensions de territori ocupades per arbustos i mates baixes, denominades landes, particularment de ginestell, balec, bruguerola, ginebro, bruc d'escombres, etc.
EIs caracters que diferencien aquest ambient natural d'altres són, particularment, la duresa i diversitat del clima, les grans extensions amb escasses visites humanes i I'abundancia de corrents termics, que a les fondalades i valls formen corrents ascendents, les qualssón aprofitades especialment per les aus migradores i les d'envergadura, com les rapinyaires-aguiles i fu1cons.
El mantell vegetal és format d'una vegetació baixa i en general estructuralment uniforme que configura un tipus de paisatge obert. Un altre aspecte molt important que hiconcorre és la gran diversitat estacional, és a dir, durant l'hivern les temperatures sónmolt baixes, amb llargs períodes de glacades i neu, i en canvi, a l'estiu, s'arriben a assolir temperatures molt elevades. Aquest fort contrast climátic determina la presenciad'animals i vegetals molt resistents, capaces de suportar aquestes variacions. En el casdel poblament animal vertebrat, no són gaires les especies que hi hivernen, cap en aquesta epoca d'adversitat ambiental la majoria es desplacen cap a d'altres contrades de climamés benigne.
Les fonts d'alimentació principals són a grans trets -sobretot a la primavera i a l'estiula diversitat de floracions que hi ha, així com les restes organiques deIs ramats. Aquestsfactors, entre molts d'altres, expliquen l'existencia de nombrosos insectes i d'altres invertebrats, que són la dieta principal deIs animals insectívors que hi viuen en abundancia;aquests, al seu torn, són la font trofica básica deIs diferents carnívors, especialment rapinyaires.
EIs perills que pateix aquest ambient són la freqüentació excessiva i agressiva (moto-cross,4X4, etc.) i les recol·leccions selectives.
(511) 25
3. Bibliografia
3.1. Títols d'ámbít comarcal
ABEL, J i JORDANA, J. (1987): L'activitat economica al Valles Oriental, col. Espais iSocietat, El Racó del Llibre de Text, Barcelona.
ARRIZABALAGA, A., PARDO, l i SADURNÍ, l (1984): «Els orígens de Granollersi del Valles Oriental», a Pobles de Catalunya, Caixa d'Estalvis de Catalunya-Aj. deGranollers.
BOADA I JUNCÁ, M. (1982): Fauna del Valles, Centre de Documentació, Granollers.BOADA, M. i ROSELL, C. (1990): Bibliografia del Montseny. Aixa, La Gabella, Museu
Etnológic del Montseny, Arbúcies.CANYAMERES, F. (1961): El Valles, vigor i bellessa, Biblioteca Selecta, Barcelona.CARRERAS, 1. et alii (1990): La població i el poblament al Valles Oriental, col. Contra
punt, Ed. Rourich, La Garriga.DANTÍ I RIU, l (1981): Granollers i comarca. Als segles XVI i XVIII: Evoluciódemogra
fica i economica, Montblanch-Martín, Granollers.- (1988): Terra i població al Valles Oriental. Epoca Moderna. El creixementdemogra
fic i economic als segles XVI i XVIII. Aj. Santa Eulália de Roncana,DIVERSOS (1971): Dinámica i perspectiva del Valles, 15 vols., CEDEC-ISPA, Caja de
Ahorros de Sabadell.(1983): «Els últims quixots», a La columnadel Valles Oriental, Imp. Roca, Granollers.(1985): «Els orígens del Valles Oriental», a Introduccióa l'Arqueologia de la comarca, Área d'Arqueologia, Museu de Granollers.(1986): El Medi naturaldel Valles, I col. de Naturalistes Vallesans, Annals del CEEM,Sabadell.(1987): El Medi naturaldel Valles, II col. de Naturalistes Vallesans, Annals del CEEM,Sabadell.(1986): «Introducció al Medi Natural del Valles», a Quaderns de Divulgació, Áreade Ciencies Naturals, Museu de Granollers..
GALOBART DURAN, Ll. (1983): El paisatge del Valles, I.G. Sta. Eulalia.GARRIGA I ANDREU, l (1990): El Valles Oriental. Estudi d'una comarca, Consell Co
marcal, Valles Oriental.GAVÍN, lM. (1990): Valles Oriental. Inventarid'esglésies, Arxiu Gavín, Ed. Portie, Bar
celona.GORDI, J. i MAS, l (1984): Boscos i brolles del Valles. Aproximació a la vegetaciódel
torrent de can Gurri, col. Torrent de la Feu, Ed. l'Aixernador, Argentona.JANÉ I MARCELLES, A. (1991): Guia de laformació per a l'ocupació. Valles Oriental,
Consell Coordinador del Valles Oriental, Granollers.LLOPÍS LLADÓ, N. (1942): Estudio geológico del Valles del Congost, Inst. Geológico
Topográfico, Diputació de Barcelona.MAS I CANALS, D. (1981): La geomorfologia del Valles Oriental, Insto d'Estudis Cata
lans, Barcelona.MASGRAU, R. i FERNÁNDEZ, M. (1989): Valles Oriental. Paisatge. Població. Econo
mia. Historia. Art. Tradicions, Ed. Barcanova, Consell Comarcal, Valles Oriental.SERRA ROSELLÓ, J. Ermites del Valles, Unió Excursionista de Catalunya, Rafael Dal
mau Editor, Barcelona.
26 (512)
SOLÉ SABARÍs, Ll. i LLOBET, S. (1957): Formations quaternaires du Valles et du Besás, INQUA, Barcelona.
- et alii (1968): Geografia de Catalunya, vol. ID, Ed. Aedos, Barcelona.TINTÓ ESPELT, Ll. (1990): Bibliografia sobre el Valles Oriental, Hemeroteca Munici
pal, Josep Mora, Granollers.VILA, Pau (1930): El Valles, assaig geografic, Imp. La Ibérica, Barcelona.VILAGINÉS SEGURA, J. (1987): La transició alfeudalisme. Un cas original. El Valles
Oriental. Estudis, Ajuntament de Granollers.
3.2. Títols de territori i medi
ARRIZABALAGA, A., MONTAGUT, E. i GONSÁLBEZ, J. (1986): Introduccióa la Biologia i Zoogeografia dels petits mamifers (insectívors i rosegadors) del Montseny(Catalunya), CIRIT, Generalitat de Catalunya.
AVILA, Anna (1988): Balanc d'aigua i nutrients, en una conca d'alzinar del Montseny,Servei de Medi Ambient, Diputació de Barcelona.
BOADA M. et alii (1984): Ulzinar. Vall d'Olzinelles. Montnegre, C.E.D.B.M.M., Ajuntament de Sant Celoni.
- (1984): Les Pinedes i les Brolles. Sot de Bosc. Montnegre, C.E.D.B.M.M., Ajuntament de Sant Celoni.(1984): Flora, fauna i plantes remeieres del Baix Montseny-Montnegre, Premi SantCeloni lCJ77, C.E.D.B.M.M., Ajuntament de Sant Celoni.(1989): Els arbres de la regió del Montseny (1). La vida entom de l'arbre, Premi PauVila 1987, ICE, Universitat de Barcelona.
- (1990): Arboretum -l'arbreda del Montseny-, Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.
- (1990): Fauna i home al Montseny i al Montnegre, Ajuntament Santa Maria de Palautordera.
BOLOS, O. de (1983): La vegetació del Montseny, S.P.N., Diputació de Barcelona.CANO, F., CUENCA, M. i SAURÍ, D. (1984): El medi rural i les activitats agráries al
Montseny, S.P.N., Diputació de Barcelona.CERVERA, M. i FRANQUESA, T. (1984): ltinerari pel riu Tordera, Obra Social, Caixa
de Pensions, Barcelona.CROS, R.M. (1985): Flora Briologica del Montnegre, Premi P. Font i Quer, 1982, Inst.
Est. Cat., Barcelona.DIVERSOS (1986): El Patrimoni Biologic del Montseny, Catálegs de flora i fauna, 1, SP.N.,
Diputació de Barcelona.- (1986): Aproximació al medi natural i a la historia de Granollers, Estudis de Grano
llers i del Valles Oriental, Ajuntament de Granollers.- (1990): Sant Mateu-Cellecs. Un espai a protegir, Comissió Gestora Sant Mateu
Cellecs.FONTSERE, E. (1950): Una visió meteorologica del Turó de l'Home (Montseny), Ed. GG.,
Barcelona.GONZÁLEZ, J.M. et alii (1CJ78): Les aigües superficials del Montseny, Estudis i Mono
grafies, UNECA, Diputació de Barcelona.HLADUN, N.L. (1985): Aportaciá a la flora, morfologia i vegetació dels líquens
de la part alta del Montseny, Premi Pius Font i Quer, 1982, Inst. Est. Cat.,Barcelona.
(513) 27
LAPRAZ, G. (1971): Cartephytosocilogique du massifdu Montnegre, Dept. Botánica, Fac.Ciencias, Universidad de Barcelona.
LÓPEZ, J. (1990): Montseny, Guía excursionista, vol. I-TI, C.E.e., Ed. Montblanc-Martin,Barcelona.
LLEONART, P. et alii (1988): Corredor de la Tordera. Un model de creixement industrialvertebrat per l'autopista. El potencial economic el sistama de ciutat de Catalunya,Banaca Catalana & DProP, Generalitat de Catalunya.
LLOBET, S. (1947): El medio y la vida en el Montseny. Compendios de Investigación,Ed. Alpina, Granollers.
- (1951): Granollers. Estudio geográfico e histórico. Compendios de Investigación, Ed.Alpina, Granollers.
MARÍN, E. i MIGUEL, M.R. (1984): Introducción al ecosistema urbano de Mollet delValles, Aj. Mollet del Valles.
MARTÍ, R. i GORINA, M. (1980): Apunts de la historia i geografia de Parets del Valles.MARTÍN, J. (1971): El Bosque en el silvetum del Montseny, Servicio Forestal, Diputación
Provincial de Barcelona.MONTSERRAT, P. (1989): Flora de la Cordillera litoral Catalana (porción comprendida
entre los ríos Besós y Tordera), Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.MORA, J. et alii (1980): Les Fonts de Vallgorguina, Ajuntarnent de Vallgorguina.
- i RIERA, J.M. (1991): Els Arbres Monumentals i d'Anomenada de Vallgorguina, Associació Cultural de Vallgorguina.
PARDO, J. (1951): La Garriga. Geografía y topografía médica, Premio R. Acad. de Medicina, 1949, Ed. Alpina, Granollers.
PUIG, P. (1990): La Comarca del Baix Montseny?, IRBM, Ajuntarnent de Sant Celoni.PUJADE, J. i SANZ, X. (1990): L:Alzinar i la Pineda a La Roca del Valles, Ajuntarnent
de la Roca del Valles.RIBOT, P. (1975): El Montseny, Ed. Destino, Barcelona.RIU, J.M. (1945): Los encinares del Montseny, o los rayos y pinos de encina catalana,
Cámara Oficial Agrícola, Barcelona.ROSELL, e. (1988): La població de senglar al Montseny. Introducció a la biologia de
l/espécie, S.P.N., Diputació de Barcelona.SALA, M. (1980): La cuenca del Tordera. Estudio geomorfológico, Secc. Pub. Ediciones,
Universidad de Barcelona.SOLDEVILA et alii (1990): El Montseny i les Guilleries, paisatge, mite i literatura, Rutes
literaries, Ed. l'Aixemador, Argentona.TERRADAS, J. et alii (1984): Introducció a l'ecologia delfaig al Montseny, Dep. &010
gia, UAB, Diputació de Barcelona.VERGES, J.e. et alii (1977): Control de la polución y descentralización: Las empresas
de la Tordera. Sevicio de Estudios del Banco Urquijo, Barcelona.
28 (514)
Pla
tan
ar
Pfa
IBnu
sXh
Ybnd
aP
ass
aca
min
sP
ol)
'go
flu
ma
vicu
lare
elM
.R
o.d
.-
C.
Pu
che
Ag
osl
19
91
1.-
ME
DI
AN
TR
OP
OG
EN
.N
UC
llSU
RB
AN
SI
lON
ES
HA
BIT
AD
ES
MA
STO
FAU
NA
(DR
ata
tra
gin
era
Rat
tus
norv
egic
us[g
]Rat
oll
caso
láM
usm
uscu
Jus
@]M
oste
laM
ust
ela
niv
alis
OR
NIT
OFA
UN
A
CDO
tiba
Tyto
_®
Fa
lcio
lA
pu
sap
us
®O
riloO
tavu
lgar
Hiru
ndor
uStic
a@
Ore
neta
cuab
lanc
aO
eIic
honu
rbic
a®
Tal
iaro
lde
casq
uot
®=.
=P
assB
rdo
me
stic
us
oG
afar
ró5
eri
nu
sse
rln
U$
'VG
arsa
Pb
lpic
a
®E
slo
me
llS
tum
usl/l
I/gar
is
\ Xip
rer
\C
upre
ssus
sem
perv
irerJ
s
Mal
va\
MaIva
_\
I
Pla
nta
tge
defu
llae~
Pfa
n'ag
umla
ncoo
la'a
HE
RPE
TO
FAU
NA
&.S
arga
ntan
aco
mun
ab.
.Prx
Jarc
ism
uraJ
is~Dragó
Ta
ren
laa
mau
rilal
lJca
tje
dcn
er~
-'
Ge
lflss
ust
raJi
s
Mo
rella
_P
arle
tari
aCJf
fici
naJi
s
N 1.0
HE
RP
ET
OF
AU
NA
&G
rip
au
corn
ú
&~~~
~'~r
edor
/)..
Bu
foca
lam
ita
inT
ólil
lA'A
lyte
sO
Osf
etf.i
canS
&S
erp
ver
da
Ma
lpo
lon
mo
nsp
ess
ula
nU
5
OR
NIT
OF
AU
NA
G)X
ori
Qu
er
.Fa
1c(J
Unn
uncu
lus
®M
usso
lcom
úA
then
eno
ctua
@X
Ol
Otu
ssc
op
@,P
erd
iu;.
;."
Ale
cto
risr
ofa
\2J
Gua
tlla
eo
fUfn
lXco
/Urn
ll(
®C
ogul
lada
(j)G
aJen
dacr
is1a
ta7
Pup
ulu
pu
pa
epop
s
®P
arda
lxá
rtec
Pas
serm
onta
nus
®G
rata
palle
sE
mbe
nzaC
irlus
@C
ruix
idel
lM
lliaria
caJa
ndra
@T
alla
rolc
apne
gre
Sylvjam~phaJa
@T
ris'
Cls
lico
/sJu
ncl
fils
@C
ader
nera
C8I
dueh
sca
rdue
hs
@V
erdu
mC
aIdu
ell$
chlc
ms
@P
arda
lde
bard
issa
Pru
neJl
am
odul
afis
@C
apsi
gran
yLa
nius
sena
IQr
MA
ST
OF
AU
NA
[}]
Aat
ane
gra
r-;l
Rar
tusr
attu
s~
Tal
pór:
ilM
icrO
fus
du
od
ec¡
mco
sfa
rus
~R
ata
piny
ada
Myo
tism
yotis
H]e
uco
tosc
Er;
nace
useu
ropa
eus
@)T
oix6
Mel
esm
eles
@]
Mus
aran
yeta
Sun
cus
elru
scus
2,-
CO
NR
EU
SI
ER
MS
@M
.B
oada
-C
.P
uche
Ago
st19
91
1\-
Fig
uera
'Rom
aol,
Fic
Usc
area~
Ros
ms,
trlu
soffl
C¡n
alis
Cam
amill
acu
erer
/M
alric
atia
cham
Dm
¡Ua
prun
u,s
8V1u
m/
Cod
onye
rO
atci
daI
C)'d
onia
oblo
nga
Ga/
actit
eslo
men
tosa
Uev
aman
sC
ap/
CaJ
endu
laar
venS
isVl
1iSV
lnlte
r8
Ca
qu
i~
Dyo
spyr
uska
kI
Bor
ratia
/8o
ra9O
oftJ
cmal
ls
Vin
agre
lla/
Rum
ell
ace
cse
saB
lene
raV
erba
.scu
msp
Fono
H--
-;-c
,,--
----
'F
oeni
culu
mvu
lgar
e
LLlera~~
Eup
horb
iscy
pariS
Sl8
S
Fum
ater
ra~
Fum
anao
ffici
naJi
s
~::~j~Se~~=a
Bos
sesd
e.p
as:=
jor
Cap
sella
burs
a-pa
ston
s
Pre
sse
gu
er
Pru
nus
perS
1C8
HE
RP
ET
OF
AU
NA
.&S
arga
ntan
acuall~ga
&=U
Saig
IaJs
"""""'
&.C
olob
raIli
saC
om
ne
fag
iro
nd
ica
o
OR
NIT
OF
AU
NA
(j)
Agu
ilam
arce
nca
Cft:
aafu
sgal
icus
@E
spar
ver
Acc
ipit
ern
isu
s@
Pic
aso
qu
es
blau
5itt
a8
ll1D
pa
ea
@P
ico.
gars
erD
en
dro
cop
us
ma
pr
®P
ico
've
rdP
bJsw
ds
®M
aUer
enga
carb
oner
a.
Pw
usm
ajO
f
oM
alle
reng
apal
ila
®=~:nga
emrs
onen
eca
Pa
rusa
isfa
flls
®M
alle
reng
abl
ava
@~a:caeruws
@=~:~~
@~~;~SOOIIYbila
@C:
~;lo
dyre
Slr
oglo
dyte
s
@T=~~fn~:UUJs
Lox
iacu
rnro
stla
@T
alla
rol
gros
SyM
¡¡oo
n@
Col
ltort
Jynx
t«q
wlla
IIA
ST
OF
AU
NJI
UlR
ata
piny
ada
com
una
0~;Spipistrellus
~~~:~~
Eli~~~o~UBfcinus
~;~~IatOOIUS
I!l=~s
sylv
atic
us
[ZJ=a~S
[!}g
:lanJ
SSlJ
la
[i]~sc:;na
F6
Iissy
tolB
stri
s
3.-
BR
OLL
ES
IP
INE
DE
S
AQO
,sl19
91
Tor
tella
tga _......
.
A
~L=:=
cace
eJu
nipe
ws
oJlY
CfB
drus
Aur
6b1
anc
Ace
rca
mp
est
re
IH
arba
falg
ara
Hep
ati:
atri
loba
Boi
xJ
Bw
russ
smp
etV
ire
ns
..•..~,.,";
IF
arig
ola
Th
ymu
svu
Jga
ns
Pi
blan
cP
inus
ha
/ep
en
sis
Est
epa
negr
aC
istu
sm
onsp
ellle
nSJS
OR
NIT
OF
AU
NA
(i)A
stor
Acc
ipite
rge
ntl/I
s
®M
usso
lban
yut
®~s:r::~
rÚs
SW
aJuc
o@
Tu
dó
Col
Um
bapa
Jum
bcJs
®C
ueut
Cuc
uJus
cano
rus
®T
a",o
I<
lega
rrig
a
0~';:~
®C
e_
bn>c
h_"
BM
erla
®TU
fcA
JSm
eruJ
a9
Tor
d¡.
;ri\
turt
1usph
llom
~Jos
\bv
T6t
tora
@S;::
:~~~
~~rs
@'if:~~U'
FritJgilla~
MA
ST
OfA
UN
A
[TIG
cqa
bían
c
~~s:~lar
Su
sscr
op
tla
4.-
ALZ
INA
RS
,S
UR
ED
ES
,P
ER
XA
DE
SI
RO
UR
ED
ES
DE
MA
RT
lNE
NC
élU
.H
oada
•C
.P
uch.
Ago
st19
91
Bru
cbo
al_
am
a..
Alz
ina
Que
rcus
'~J(
{¡a
nti
sclaV
/:::"'"
'./
(~dallia
I~\
EtJ
¡Jho
tbia
am)V
dalrH
des
Cbn
atG
Xuc
lam
el/
Esl
epó
Bru
gu
erO
I;!
La
nce
raet
rusc
aC
lstU
SJa
wJt
O/IU
SC
aIU
1aW
lgan
s
GU
lnde
rP
lmpm
eüa
Gln
ebró
Ser
ver
Pru
nuscera;;;--
San
gUIs
orba
mln
'"Ju
nlpe
rUS
com
mU
fllS
So
'bu
sd
om
es/
ca
Tré
mol
Pop
ulus
tram
ula
.,
Po
llan
cra
Po
pu
lusn
;gfa
Bar
rete
ra ==1~~~SalbaS
arga
-'I·~
5a
lixe
lea
gn
us
Esb
arze
rR
ubus
sp.
'Si
M.
Ha.
da~
c.P
uche
Ag
osl
19
91
Gat
ell
Salu
o:al
locm
erea
5.-
RIB
ER
ES
,C
UR
SO
S1
ES
TA
NC
AM
EN
TS
D'A
IGU
AM
AS
TO
FA
UN
A
!TIM
usa
ran
yad
'aig
ua
Neo
mys
lodi
en5
¡g]C
o",II
deba
seD
tyct
ola
gl.(
Scu
mcu
lus
@!R
atol
ide
cam
pM
uss
pre
lus
~RatW
AM
CO
lasa
pldU
S
Ana
gall
d'a
igu
aV
efor
nca
an
ag
alis
-aq
Ua
f,ca
OR
NIT
OF
AU
NA
CDA
nec
cou-
verd
Ana
spl
atyr
t.ync
hos
@P
olla
d'a
igu
aG
aIJU
lula
chJo
ropu
s@
alau
etA
lced
oar
rhl$
@X
ivilo
naA
cllll
Shy
pole
tJC
OS
®A
ossi
nyol
balq
uer
Gen
,act
Ñt,
®dr
enet
ade
ribe
ra
(j)'=
~u':
'~A
cro
cep
ha
lus
iUU
lldm
act
:U5
@M
alle
reng
acu
alla
rga
Aeg
ilhal
usca
udal
us
®_
"aro
!M
erop
sapt
aSl8
f@
Alig
o!
GJ~::e~'7orrenlera
Mof
aQ/la
c;¡n
e{ea
@C
uere
labl
anca
@=:
-H
lppo
lais
po
lyg
lolta
eR
ossi
nyol
@~:;~~
me
ga
rhyn
ctw
s
Ef,'
hacu
sfu
becu
la@
Ori
o!O
flo/U
So"o
lus
@F
alc
óm
oS
lalX
ut
Fa1c
t:Jsu
bbut
eo
-I
......
."W""'
~canaL
ssa/
Eup
alor
lum
cann
abm
a
II
Gua
deca
vaü
Eq
uls
elu
msl
Ore
ixe
ns
Na
stu
rtlu
mO
fllC
lIld
/e
Esp
iga'
d'ai
gua
Pot
amog
eton
sp
t\E
RP
eT
OF
AU
NA
&.S
alam
andr
a
~=a:
:=an
aa&
~~~~
aigu
a
&T'=
""""""
AT
rtfU
fl.lS
he/v
ellC
llS
en
Tnt
6ias
piat
ATn~s
mar
mot
alU
s~Rellleta
.ó..
Hyf
am
endl
onal
lsm
Gri
paue
l.o.
PeJ
odyl
espu
nctB
lus
~O
olco
rad'
algu
a
&.\::
xes
cury
on
era
Na
trix
ma
ua
Ver
nA
lnus
glu
tino
sa
ICT
IOF
AU
NA
~T
ruita
dem
unla
nya
~=at
ndta
SliP
'ar/
O
~=~S~~:~a
é>~:m6f~$
C)p
nn
uS
caT
pIO
Cer
niol
--'
Aq
wle
gia
vulg
afls
Hau
ea _.-IS
aüc
pude
ntS
ambu
cus
ebul
us
OliV
e\la
1U
gust
rum
vulg
are
IF
reix
Bde
a.ili
agr
anF
faxi
nus
8Jlc
eJsi
or
6.- CINGLES, PENYA-SEGATS, ESQUEIS I TARTERES
ArC¡:bIanc/""'--
HERPETOFAUNA
&. Sargantana raquera
& :~m~ngardalx verd
&~;:tastet-'1Bla"
ORNITOFAUNA
CD Aguilacuabarrada
®=7"'"(0\ '0/00_"",,"",.¿, Duc
0~="'" """-" '"POStns\3J SaJIester
A,.,.",..,.
® Merlaroquera
0~sa:t<:\ -sOCh<onos\!lJCorb
Co"""".,..
Moixerade guilla/ Somus..""....
m M. Bo"•. C. Puche
Pomerola _AmelanctNerovahs
Sajolida /Sat1.treJamontana
EspigolLawtndulaJalifo/ia
Poliot de roca '/Sature,aflUCticosa
Genciana~ GentianaIUt.
f7\ Boixerola\:.I Arr:to!lapl'ly#osuwr_1IfS'
HieraCi- Hietactum$p.
o
oHarbade Sant Segimon5aJtiftagava)flKtiana
.........
Te;x __
~:P:·1i:0~'Sedum.,_,pAIi Victo'.'a;A/NumVl:tOnalI$'
HerbaplgotenrPohpodlUtn vulglUBS;J. vuJgare
TulipaTuli¡Jasyllo'85tns.austrahs
Hel't:fa d'en MínuartMtrlUaltralln:l1oMlr ____
s¡;J.OJOnlfJt1ls
Falsa altabrega __SapolllmaOC'f/flOldtls
----Malatae5empetYlrUmtectorum
34 (520)
Ca
rcá
rmn
eG
an1a
mm
e"""
,a
GE
DA
IR
OU
RE
DA
7._
AV
ET
OS
A,
FA
elM
.R
o.d
.-
C.
Pu
cho
Ag
osl1
99
1
lo1A
5TO
FAlJt
lA
f1l
Rat
ae
sccn
cera
~G
bs,p
s
OR
NIT
OFA
UN
A
Pale
óve
sper
~7::
~~:b
res
A,l
/hu
sttn
na
lIS
Pm
sábo
rrcn
erP
yr,h
ula
pyr
rhu
laB
ecad
aS
coIo
pa1c
fUsl
lCoJ
at
gars
ergr
os=
'oco
po
sm
a¡or
PiC
asoq
ues
b1au
Silra~~l.IiC1
:~sbonelh
Rei
eló
~=~~~~'d'aigUa
Pa
rusp
alu
sln
s
(j) ® ® o ® @ (])
@ ®
Por
rass
aA
sph
od
elu
sal
tJus
HER
PETO
FAU
NA
.&.
Trit
óm
un
tan
yen
cE
upto
ctus
aspe
¡
&:,
~::~d:"_a
&~=
::~
tlEIl
PI¡T
OfA
UN
Jl
&S
erp
devi
dre
&~:fSPld
&~~
~~'ESCUlapj
Ela
phe
tlng
lssl
ma
OIlN
ITO
FAU
NJl
G)G
riva
Tur
dus
I.IIS
CIV
OfU
S
(VC
Olil
griS
De
na
nfh
eoe
nom
lne
®C
olit
ros
De
na
n!h
ehl
span
lCa
@)5
ilneg
reE
mb
efi
zaa
a
®P
asse
reU
Ca
fr1
¡eJl
Sca
nn
ab
sna
®~S<
Xlrx
ador
Lani
usO
Ol/u
flO
<Vve
rcer
oaE
mbe
tizac
:il1u
rtMla
@A
IoS
aA
lau
daa
rvtJ
rlS
lS
MA
STO
FAU
NJl
[iJT
alp
~.~~e~o':~ea
Cle
lhti
on
om
ysgl
aref
Jlu5
~U
ebre
'Lep
useu
ropa
eus
B·-
LAN
DE
S.
MA
TO
LLA
RS
IP
RA
TS
SU
BA
LPIN
S
Cl
..,
Ba
.d••
C.
PU
9he
Ayo
s!19
91
Gljo
l --\pp
Gin
etlró
nan
Jun
ipe
fusn
an
a
~=~u,
=P
""u
,
Peu
cnst
Alc
hem
lMaa
lpln
a
Sale
eG
enIS
Iapu
rgan
s
Cor
nera
Co
ton
ea
ste
rJI
Ileg
em
ma
I~
0.J!.
L.-:z...
~n..'fJt
í~:~n...
.-·-::--
-~Hem:~er\
~Gerde
ra/!I
II
I\G
".,va
:[""
,,.,,me
mum
lomenlo
,"mRub
usda..
"~c~a
~rlln~a;
j~<ao:::
"~u~;::a
l·alu\m
~,,~,,
,,,,"''''
~~'::.":_al'~~
---.J
Gra
nOal
lalE
spun
Yld
ella
grog
aS
erpo
llC
ón'Ia
acau
tsLt
mus
scab
faN
arci
ssus
fXJ8
lIC
US
GaI
ítnlw
nmT
hym
uspu
legi
oidf
Js
Orq
uloe
aM
arxl
vol
Peb
rote
rabo
rda
Mllf
ulle
sO
rcIJ
ysss
pH
elJa
bolu
sph
oBlJ
dus
Ach
IIea
mlll
Blo
/lJm
Bru
cd
'esc
om
bre
sel
leex
J6'
J::a
.saJ
PW
liiC
aru
.5S
p