antígona

7/16/2019 antígona

http://slidepdf.com/reader/full/antigona-568bd09011a96 1/15

A N T Í G O N ASÒFOCLES

ARTS ESCÈNIQUES IProfessora: Carmina SalvatierraAlumnes: Sergi Bueno, Cristina Jimenez, Margarida Pedrol,

Josep Riera i Maria Souza.

7/16/2019 antígona


2

índex.

L’autor i el seu temps ………………………………… 3

L’obra

1. Argument i Mite …………………………………….. 4

2. Parts de la tragèdia ………………………………… 5

3. Context ……………………………………………….. 7

4. Personatges que hi participen …………………… 8

5. Conflicte que planteja l’obra ……………………… 9

6. Actualitat de l’obra ………………………………… 10

7. Text escollit de l’obra ………………………………11

8. Posada en escena ………………………………… 12

Retalls i crítiques …………………………………….. 13

7/16/2019 antígona


3

L’autor i el seu temps

Sòfocles 406-496 aC.

Sòfocles considerat un dels tres dramaturgs de l’antiga Atenes, juntament ambÈsquil i Eurípides introdueix el tercer actor i amb aquest dóna un majordinamisme als diàlegs escènics i les seves accions. De les moltes tragèdies deSòfocles, només en queden 7: Aiax, Antígona, Èdip rei, Electra, Filoctetes, Lestraquinies, Èdip en Colono.

Fill de Sofilo, un acomodat fabricant d’armadures. Sòfocles va rebre la milloreducació aristocràtica tradicional. De jove va ser cridat a dirigir el cor de noisper celebrar la victòria naval de Salamina a l’any 480 aC.. Al 468 aC., amb 28anys va derrotar a Èsquil, qui va ser el millor poeta tràgic de l’època, guanyantun concurs dramàtic. Al 441 aC. va ser derrotat per Eurípides en un dels

concursos dramàtics que es celebraven anualment a Atenes. És a partir del468 aC. que Sòfocles guanyarà aquest premi durant vint ocasions. Mor al 406aC. amb noranta anys i coincidint amb l’esplendor d’Atenes.

A més de considerar-se com un dels millors en el seu gènere, se li atribueixennombroses aportacions a la tècnica dramàtica, i dos importants innovacions: laintroducció d’un tercer actor a escena, que permet complicar la trama i marcarel contrast entre els altres personatges, i també la ruptura de la moda a l’èpocade les trilogies, imposades per Èsquil.

Sòfocles també va transformar l’esperit i la importància de la tragèdia, encaraque la religió i la moral van ser els seus principals temes dramàtics, la voluntat,les decisions i el destí dels individus van passar a ocupar el centre de l’interèsde la tragèdia grega.

Dotat d’un caràcter amable i conciliador, tenia un gran atractiu i era estimat pertots els que el coneixien. Tenia un esperit religiós, ètic i cívic. Va ser qui varebre la imatge de Arkeplios, Deu de la Medicina, a la seva llar, al introduir-se elseu culte a Atenes, fins que es va construir temple públic. Va composar tambéun “pean” (cant) en el seu honor. Va fundar una Associació d’Artistes ambl’objectiu de fomentar l’esperit creador i va ser sacerdot de culte a Herakles a

un dels santuaris locals. A més de la seva amistat amb polítics com Cimón iPèricles, entre els seus amics també hi havia el filòsof Arquelao (mestre deSòcrates), l’historiador Herodot, el poeta Ión, etc.

Sobre la seva tomba a les afores d’Atenes, una sirena simbolitzava l’encís de laseva poesia.

7/16/2019 antígona


4

L’OBRA

1. Argument

Aquesta obra explica la història d’Antígona, una jove heroïna que per respectar

les normes dels déus, lluitarà contra els designis del tirà Creont.

Antígona és la germana d’Eteocles i Polinices que, enfrontats en dos bàndolsdiferents, han mort en lluita fratricida. El primer Eteocles, que lluitava en elbàndol guanyador, serà enterrat amb honors. El segon Polinices serà castigatper l’actual monarca de Tebes, Creont, a restar insepult.

Per a Antígona és un dret que el seu germà tingui un funeral i per tant decidiràrebel·lar-se contra els designis del rei i donar sepultura al seu germà.

Antígona serà descoberta i castigada per haver desobeït les ordres del seuoncle, Creont. Així serà condemnada a morir enterrada viva. Creont no voldràescoltar ni a les veus del poble, ni del cor ni del seu propi fill (Hemón) i seràinflexible en la seva decisió. Només el fa canviar d’opinió el savi Tirèsias que livaticinarà que si s’acompleix la condemna, caurà la desgràcia sobre la ciutat isobre la seva pròpia família.

Però Creont no arribarà a temps d’evitar la tragèdia. Antígona es penjarà a lacripta on és reclosa per evitar el sofriment d’una mort per inanició. El fill deCreont i promès d’Antígona intentarà rescatar-la però al veure que és mortas’alçarà contra el seu pare i acabarà suïcidant-se. D’altra banda, Eurídice, mare

d’Hemón no pot suportar la notícia de la mort del seu fill i també acabarà ambla seva vida. Per a Creont aquestes morts tràgiques són el resultat de la sevaactitud tirànica i inflexible.

Mite:

En les tragèdies gregues, són els déus els que decideixen les victòries i elscàstigs que rebran els seus protagonistes que no poden fer res per escapar delseu destí. El Mite d’Antígona forma part del conegut com a “cicle Tebà”. Lahistòria d’aquesta heroïna és el desenllaç d’una sèrie d’històries familiars que

parteixen d’una ofensa contra els deus feta pel seu besavi Labdaco.

Antígona parteix del drama protagonitzat pels seus dos germans Polinices iEteocles, fills del rei de Tebas Èdip. Tots dos van protagonitzar una lluitafratricida per aconseguir el tron. Al mite d’Antígona, tal i com passa al de lesTroianes, no es parla d’herois guerrers, sinó d’aquells que han perdut desprésde la batalla i com s’han d’aixecar després de la derrota. Per tant consideremque Antígona no és una heroïna d’acció sino una heroïna moral querepresentarà el seny contra la barbàrie i la tirania.

7/16/2019 antígona


5

2. Parts de la tragèdia.

Pròleg: Apareixen en escena Antígona i la seva germana Ismene que s’han reunitd’amagat. Antígona, resolta a enterrar Polinices tot i la prohibició de Creont que

el considera un enemic per haver atacat la ciutat (i que, en canvi, sí enterraamb honors Etèocles). Ismene, temorosa, no la vol acompanyar.En aquest preludi s’orienta a l’espectador sobre els aconteixements quesucceiran a la tragèdia.

Pàrode:Ismene va cap al Palau i Antígona marxa cap a la muntanya. Entra el Cor (elConsell de Savis) i fa una oda al Sol, a la vegada que celebra la victòriatebana: “Rayo de sol, luz la más bella, si que cualquiera de las que hasta hoybrillaron en Tebas de las siete puertas”. Al Pàrodes se’ns explica la funció delcor i la seva situació en relació amb els personatges.

Primer Episodi:Creont es presenta davant el Consell de Vells i explica el seu "programa": lapàtria està per damunt temors i amics; per això ha manat enterrar Etèocles ideixar Polinices per als cans i els ocells.En aquestes arriba el guardià per fer-li saber que algú ha fet les honresfúnebres a Polinices, i el rei li diu que si no li presenta el culpable ell seràcastigat (perquè els creu còmplices subornats).

Estàsim: El Cor parla sobre la fortalesa de l’home i les seves decisions però avisa de lesdesgràcies del que no ajusti les lleis terrenals amb les dels déus: “Muchascosas hay portentosa, pero ninguna tan portentosa como el hombre, él, queayudado por el noto tempestuoso llega hasta el otro extremo de la espumosamar, a pesar de las olas que rugen, descomunales...”

Segon episodi:Entra Antígona en escena portada per un guardià que explica que ella és quis’ha saltat l’edicte reial. Antígona i Creont discuteixen argumentant cadascú les seves raons. Creontinflexible condemna a mort a Antígona.

Estàsim:El cor avança la tragèdia que esdevindrà per culpa de la tossuderia del reiCreonte amb una oda al desastre dels Labdàcides i de qui confon bé i mal:“Felices aquellos que no prueban en su vida desgracia. Pero si un dios azotade males la casa de alguno, la ceguera no queda, no, al margen de ella y hastael final del linaje la acompaña”.

Tercer Episodi:Hemón, fill de Creont compareix davant d’ell i suplica per la vida d’Antígona enva. Després de dir-li al pare que està al seu seu favor elogiant la disciplina

enfront de l'anarquia, defensa que canviï de criteri adaptant-se a la voluntat delpoble (democràcia) i a les lleis divines. Tanmateix Creont no l'escolta.

7/16/2019 antígona


6

Estàsim:El cor explica com Hemón actua embogit per l’amor que sent per Antígona. Ésfa una oda a l'amor i al final es decanta per la protagonista: “Eros invencible enel combate que te ensaña como en medio de reses, que pasas la noche en las

blandas mejillas de una jovencita y frecuentas, cuando no el mar, rústicascabañas. Nadies puede escapar de ti, ni aun los dioses inmortales; ni tampoconingún hombre, de los que un día vivimos, pero tener a ti enloquece”.

Quart Episodi:Torna a aparèixer Antígona, ja és conscient de la pena que se li imposarà iplora per la vida que no podrà tenir: “Ay tumba! !Ay lecho nupcial! !Aysubterránea morada que siempre más ha de guardarme! Antigona plora “Miradme qué he de sufrir y por obra de qué hombres!”

Estàsim:El cor equipara el destí d’Antígona al de personatges mitològics com Dànae,Driant o els fills de Tideu: “También Dáne tuvo que cambiar la celeste luz poruna cárcel con puerta de bronze: allí encerrada fue uncida al yugo de untálamo funeral”.

Cinquè episodi:Tiresias el savi vaticina la tragèdia que esdevindrà a Creont, a la seva família ia la ciutat de Tebes. Aquest és conscient finalment de la seva tirania i intentaevitar la catàstrofe. Creont recapacita i es posa a disposició del Consell delsVells i ordena alliberar a la jove.

Estàsim:El cor fa una súplica als deus per a que Creont pugui arribar a temps i aixísalvar a la ciutat de Tebes del mal amb una invocació a Dionís.

Sisè episodi:Creont no pot evitar que Antígona mori, com a conseqüència d’això esprodueixen tota una sèrie de morts tràgiques que acabaran amb la sevafamília. Creont és conscient de que tot això ha estat per culpa seva.

Èxode:El cor marxa donant una lliçó: “Con mucho, la prudencia es la base de lafelicidad. , en lo debido a los dioses, no hay que cometer ni un desliz. No. Laspalabras hinchadas por el orgullo comportan, para los orgullosos, los mayoresgolpes; ellas, con la vejez, enseñan a tener prudencia”.

7/16/2019 antígona


7

3. Context

Context històric i polític Antígona és una de les set tragèdies completes conservades de Sòfocles.L’obra està ambientada a la ciutat grega de Tebes, al nord-est d´Atenes i al

voltant del segle V a.c.

En aquests moments Grècia, després de viure durant segles en una societataristocràtica en mans d’uns pocs, està experimentant un procés de canvi moltimportant amb la implantació de la democràcia. Sòfocles recull a Antígonaaquest conflicte entre dues maneres de governar: la democràtica i basada en elbé dels homes representada en Antígona, i d’aristocràtica representada en lafigura de Creont.

En aquest moment de canvi polític, el dramaturg retreu l’actitud tirànica idèspota de Creont. Però ara l’heroi és una figura amb més matisos reflex de

les complexitat i la diversitat d’opinions que es produeixen en una democràcia. Ara ja no és un personatge model sinó que pot passar a convertir-se enl’objecte de crítica; reivindicant així una actualització del passat social cap auna democràcia resplendent.

Context socialGrècia estava governada sota un sistema democràtic que feia partícips a totsels ciutadans. Però hem de tenir present la nul·la consideració que patien lesdones i els esclaus. A elles els hi era atribuïda la irracionalitat, l’emotivitat il’anarquia sent la característica dels homes l’ordre i la maduresa cívica iracional.

Una altra de les característiques de la societat grega que es veu representadaa l’obra és l’enfrontament de l’individu vers la societat. Creont és elrepresentant de la polis, encarregat de fer que les lleis acordades es compleixinper mantenir l’ordre i el bon funcionament. Antígona serà la intimitat, els valorsfamiliars per damunt dels interessos polítics.

Context religiòs Al segle V a.c, la tragèdia va gaudir d’una època d’esplendor. Les obres esrepresentaven al voltant de les anomenades festes Dionisíaques, que

s’organitzaven cap a l’inici de la primavera, amb una durada de set dies i ambel Teatre de Dionís com el lloc de trobada.

Una de les funcionalitats de la representació de les tragèdies era provocarl’efecte catàrtic -com ho anomenaria posteriorment Aristòtil. Si plantegemaquesta possibilitat a la tragèdia de Sòflocles, podem veure com Antígona espresenta com a víctima voluntària d’un ritual als déus que expiarà els pecatsdel seu germà i el salvarà de la seva condemna eterna com a ànima en pena.

A la Antígona, la celebració d’un rite religiós que s’havia prohibit per designireial serà la clau que donarà pas a la tragèdia. Perquè és tan important què

Antígona enterri al seu germà? La societat grega era politeista i els seus déusdeterminaven la seva manera d’actuar. Un dels rituals que utilitzaven era el

7/16/2019 antígona


8

d’enterrar els morts per evitar que les ànimes d’aquests estiguessin destinadesa vagar eternament a la terra. Aquestes creences eren tan fortes que Antígonaarriscarà la seva vida per donar sepultura al seu germà, desobeint la lleiimposada pel seu oncle.

4. Personatges que hi participen

Antígona , filla d´Èdip Antigona és la filla d'Èdip i de Iocasta i germana d'Eteocle i Polinices, ambdósenfrontats i morts en guerra. Antígona és la heroïna d'aquesta obra ja que,saltant-se l'edicte del rei de Tebes, Creont; donarà sepultura al seu germàPolinices. Amb aquest gest decidit, Antígona signa la seva condemna a mort. Aquesta heroïna representa l'ideal de la defensa de les lleis marcades pelsdéus i pel respecte al seus avantpassats per davant de les lleis marcades perun tirà.

Ismene, germana d’Antígona És la germana d'Antígona. En un principi es mostra obedient al tirà i noemfatitzarà amb la causa de la seva germana. Tot i això, es manté fidel a laseva germana quan aquesta es descoberta i al reconèixer tenir també part deculpa en l'enterrament de Polinices.

Corifeu i el cor d’ancians Es el president del cor d'ancians de Tebes. Representa la màxima autoritatdesprés del Rei. En un principi actuarà a remolc de les decisions del rei però

poc a poc es posicionarà a favor de la causa d’AntígonaCreont, mandatari de Tebes Creont és el rei de Tebes. En càstig per haver-se aixecat en contra de la sevaciutat natal, Creont deixarà sense sepultura el cos del seu nebot Polinices i faràun edicte per mitjà del qual es castigarà amb la mort a tot aquell que intentidonar sepultura al difunt.Creont es presenta així com una figura autoritària i venjativa que es creu persobre de les lleis del deus. No serà fins al final de l'obra que serà conscientdels seus errors i tractarà d'esmenar-los en va.

GuardiàÉs un personatge secundari. És l’encarregat de donar la notícia de que algú haenterrat el cadàver de Polinices. És un guardià poruc temerós de Creont que lidemana no ser castigat per portar una mala notícia. També és qui detindrà a Antígona i portant-la davant de la presència de Creont.

Hemón, fill de Creont Hemón és el fill del Tirà Creont i el promès d'Antígona. El respecte que sentenvers el seu pare el fa actuar a l'inici amb molta prudència. Intentaràconvèncer al seu pare de que s'està equivocant. El seu destí serà tràgic, jaque, al veure que el seu pare no canvia d'opinió anirà a buscar a Antígona i per

suïcidar-se al seu costat.

7/16/2019 antígona


9

Tirèsies, endeví grec Tirèsies és un savi que pot esbrinar el futur. És una persona molt respectadaper Creont, de fet serà l'únic que el farà veure els seus errors vaticinant unagran tragèdia si es compleix la condemna.

Eurídice, esposa de CreontEurídice és l’esposa de Creont i mare d’Hemón. En aquesta obra el seu paperes justifica com a part del càstig que rebrà Creonte per no haver fet cas de leslleis dels déus. Eurídice, al morir el seu fill, no pot suportar la pena i essuicidarà.

MissatgerÉs qui porta la notícia de la mort de Antígona i Hemón a Palau (on està elCorifeu i Eurídice). És un testimoni que ens explica què ha passat amb Antígona (acció que succeix fora d’escena). En boca d’aquest personatgeSòfocles fa que el poble expressi les seves opinions.

5. Conflicte plantejat a l’obra

L’obra parla de la posició entre dos drets, el de la família i el de l’Estatrepresentats per Antígona i Creont. El conflicte resulta del xoc entre dos heroisdogmàtics e inflexibles. Creont infravalora les obligacions implícites als llaçosde família i Antígona els valora tant que no l’importa que provoquin crear unconflicte d’Estat. Ambdós actuen amb la intransigència característica delsherois. Però el fet de que l’obra presenti dos fonts antagòniques del dret no voldir que tingui dos protagonistes del mateix valor. Antígona es piadosa i obeeixlleis immutables quan desafia el decret de Creont, mentre que aquest està enpugna també amb la civilització, que tributa honors fúnebres als morts. I,sobretot, actua amb una conducta tirànica i usa el llenguatge del poderós, queutilitza la paraula per ordenar i mai per dialogar. El cor d’ancians Tebans amida que avança l’obra es posicionarà a favor d’Antígona. Creont en canvi,només reconeix el seu error quan el savi Tirèsies l’adverteix que amb la mortd’Antígona començarà el seu càstig.

Mite (antic o contemporani) o arquetip al que es pot associar.

Antígona adquireix una dimensió política i ètica a Occident amb el pas delsanys: es la prefiguració de tota dona que es decanta pel més dèbil i s’enfrontaal poder o llei amb el risc de la seva vida o prestigi. És una anticipació deJoana d’Arc, Mariana Pineda i de totes les heroïnes conegudes i anònimes quees varen enfrontar als qui eren mes poderosos que elles.

7/16/2019 antígona


10

6. Actualitat de l’obra

El tema que ens planteja Sòfocles a Antígona continua plenament vigent avuien dia. Aquesta lluita entre deure moral i deure civil ha continuat fins els

nostres dies perquè el compliment del deure moral està imprès a l’esperit del’ésser humà, és inherent a ell mateix. Quan hi ha una llei que no s’ajusta enalgun aspecte a la moral o consciència individual dels drets humans aquestconflicte sorgeix.

Val a dir també que aquest duel és present a totes les etapes de la vida, éscom una veu interior que de seguida ens diu si una cosa està ben feta o no, siés justa o no. Així, de ben petits ja portem a dins nostre aquesta veu que ensacompanyarà durant tota la nostra existència.

Pensem, per exemple, en el cas de l’eutanàsia. Les lleis de la majoria depaïssos del nostre àmbit cultural (occident) estan basades o influïdes en bonapart en l’herència del que s’ha vingut a anomenar “l’humanisme cristià”. Aquestes lleis no permeten la seva pràctica. Malgrat tot, hi ha gent que enconsciència no pot acceptar aquestes lleis i creu que en determinats casos laseva aplicació està plenament justificada. Així, tenim un conflicte entre una lleique, per humanitat, no permet ajudar a morir algú que estigui en situacióterminal i ho demani i persones que, per humanitat també, creuen que aaquests malalts se’ls ha d’ajudar a morir.

Fora d’aquest àmbit cultural també és present aquest conflicte. Per exemple

fixem-nos en les nombroses guerres civils que dissortadament hi ha arreu delmón. Els bàndols contendents es consideren traïdors els uns als altres i, pertant, no mereixedors de cap consideració com a persones i de cap pietat. Peròaquesta situació entra en conflicte amb la consciència de persones que creuenque tot ésser humà mereix un tracte humà sigui del bàndol que sigui. Llavorsen aquestes persones sorgeix un conflicte davant una situació creada per uneslleis, escrites o no, d’unes organitzacions que les consideren plenament justificades. Les conseqüències a què s’enfronten les persones que decideixenincomplir-les ja ens les podem imaginar.

De casos i d’exemple n’hi ha molts, no és qüestió de posar-los tots aquí, però

amb aquests considerem que són suficients per a adonar-nos que aquestconflicte està plenament vigent dins l’home actual ja què és una cosa inherenta l’ésser humà.

Sòfocles va posar per escrit una lluita interior que l’home tenia des del principi icom veiem ha perdurat fins els nostres dies. Així, aquesta és una lectura quecontinua vigent i que ho seguirà essent mentre existeixi dintre seu aquestalluita interior.

7/16/2019 antígona


11

7. Text escollit de l’obra

…¡Oh, túmulo, oh cámara nupcial, oh excavado habitáculo que meaguardo por siempre, a donde avanzo junto a los míos, infinito

numero de los cuales, acabados de mala manera, a recibido en elmundo de los muertos Perséfone, la ultima de los cuales yo, y de la peor manera con mucho, bajo allá antes de que se me hayaagotado mi plazo de vida! sin embargo, me recreo vivamente en laesperanza de que, cuando llgue allí, mi presencia será grata a mi padre, y mas que grata para ti, madre, y grata a ti, hermano. y esto porque, cuando moristeis, os lavé y preparé vuestra mortaja y sobrevuestro sepulcro ofrecí libaciones, todo con mis propias manos.Pero ahora, Polinices, por recubrir tu cadáver, mira lo que consigo.Y sin embargo, a juicio de los inteligentes, no hice otra cosa quetributarte las honras debidas. Pues ni aunque se hubiera tratado deunos hijos nacidos de mí, ni de un marido, que, muertos, seestuvieran descomponiendo, jamás habría arrostrado esta prueba

llevando la contra a mis conciudadanos. Pues bien, ¿en gracia aque ley me expreso así? simplemente porque marido, muerto uno,otro habría, y un hijo de otro hombre se hubiera perdido al primero.Pero, ocultos en el Hades madre y padre, no hay hermano algunoque pueda retomar jamás. Sin embargo, pese a haberte dedicadolos mas altos honores de acuerdo con tal ley, Creonte entendió que

ese mi comportamiento constituía un delito y una osadía tremenda,¡ Oh hermano! y ahora, tras cogerme en sus manos, me lleva así,sin haber conocido el tálamo, sin haber escuchado los cantos de miboda, sin haber obtenido asignación de matrimonio alguno ni deuna criatura infantil, sino que, así como veis, abandonada de losamigos ¡desventurada de mi! me encamino viva a las profundidadesde los muertos, ¿por haber transgredido que legalidad de los

dioses? ¿ De que me vale ¡desdichada de mi! levantar ya mis ojoshacia los dioses? ¿A que aliado llamar en mi ayuda? Bien se ve que

con mis buenas consideraciones lo que gané fueron estas amargasdesconsideraciones. Sin embargo, si se confirma que las medidastomadas contra mi son bien vistas por los dioses, una vez que sufrael castigo impuesto podría reconocer que he faltado, pero si los quefaltan son estos, entonces ¡que no lleguen a sufrir un daño mayorque el que me afligen fuera de toda razón!..

7/16/2019 antígona


12

8. Posada en escena

Els temps canvien, però els conflictes de la naturalesa humana són sempre elsmateixos. Antígona tracta un tema universal que encara és vigent als nostresdies: les conseqüències nefastes de voler imposar una voluntat personal per

damunt de qualsevol dret. Per tant Antígona presenta una trama del tot vigent iperfectament comprensible avui en dia sense haver-ne de fer una gran esforçd’adaptació.

L’èxit o el fracàs de l’obra en aquest cas concret no dependrà de l’actualitatd’aquesta sinó en la seva qualitat representativa: en els actors i la bona posadaen escena entre d’altres.

Donada l’actualitat de l’obra, per a la posada en escena d’aquesta, l’aposta esde fusionar el drama grec amb el contemporani.L’escenari, exterior, estaria format per un joc de volums plans amb una clara

imatge minimalista i amb tons foscos i que poguessin permetre, segons elsangles, escenificar els diferents tipus de llocs on transcorre l’obra, la llum seriala caiguda del sol de tarda.El vestuari dels actors format pels vestits clàssics emfatitzarien l’origen del’obra.Com a personatges per la interpretació d’aquesta obra proposem:Núria Espert seria la nostra Antígona per la seva personalitat, Josep Maria Pouper la seva força interpretativa com a Creont i Margarida Minguillón amb unclar registre de submissió en el paper d’Ismene.

7/16/2019 antígona


13

7/16/2019 antígona


14

7/16/2019 antígona


15

antígona

Documents

Transcript of antígona