Javi Gombao

1 Valenci: La plaa del Diamant

Javi Gombao

2 Valenci: La plaa del Diamant

La Plaa del Diamant s una obra escrita per Merc Rodoreda (novellista ms important de la

literatura catalana contempornia) i constitueix una de les novelles ms conegudes de la literatura catalana.

En termes generals, tota la seua obra es correspon a la literatura moderna occidental que es fa

contempornia a partir de la seua experincia en la guerra i de l'exili. En particular, aquesta obra sinclou

dins duna de les tres etapes literries que presenta lautora. La primera delles, correspon a abans de la

Guerra Civil espanyola, escrigu contes per a peridics i posteriorment fou influenciada pel moviment

avantguardista, fet que lobservem en Aloma. La segona etapa es correspon en el moment de lexili (aquesta

experincia eixampla els lmits del realisme literari, i destaca un to realista, la introducci de noves tcniques

estrangeres com el subjectivisme narratiu, la incorporaci del monleg interior i es tracta el tema del pas de

la joventut a la maduresa). Ac, sincorpora, la Plaa del Diamant i El carrer de les camlies i Jard vora al mar

(1966). La tercera etapa correspon quan lautora torna de lexili, i les obres tracten sobre temes de vellesa,

amb un to fantstic i la represa de tcniques narratives ms tradicionals com el narrador omniscient: La

meva Cristina i altres contes (1967) o Mirall Trencat (1974). Aix doncs, en totes aquestes produccions vol

narrar situacions humanes: descriu espais, conta fets ocorreguts; per cal l'expressi ntima dels

protagonistes per a completar la narraci. Daquesta manera, lautora connecta amb el corrent ms

important dels anys 20 i 30 a la literatura europea: la novella psicologista (destaca la subjectivitzaci, la

introspecci en la psicologia i el mn interior del protagonista) i s influenciada pels seus autors. Tot i aix, la

seua producci presenta altres caracterstiques que la doten duna singularitat especial. Per exemple, el ttol

de lobra La Plaa del Diamant ja presenta un significat especial que estar present al llarg de tota lobra: s

el nom duna plaa de Barcelona, al barri de Grcia on passa tota lacci. En aquesta plaa comena la

novella, un dia de festa major, quan la Colometa coneix en Quimet, el seu futur marit.

Pel que fa als criteris de classificaci de textos, podem dir que la presentaci de lobra est

estructurada en captols, amb marges i sagnats constituint un text complet; la temtica que s literria, el

tema s simblic, dactualitat en el seu context (no ficci), general i quotidi; lmbit ds s literari, el

gnere narratiu es correspon a la novella, lestructura s narrativa, la finalitat s esttica i ldica, la funci s

expressiva o emotiva i referencial, el canal s escrit i els participants sn formals i per ltim podem apreciar

dilegs i per tant hi ha una presncia del emissor i del receptor. A banda, aquesta obra presenta una finalitat

suggeridora, commovedora i emotiva. Aix i tot, es caracteritza pel to realista i per la introducci de

tcniques narratives de la novella europea i nord-americana dentreguerres o generaci perduda, que

analitzarem ms endavant: subjectivisme narratiu, desaparici del narrador, monlegs interiors... Aix doncs,

la novella s un discurs (abundncia del verb parlar) amb un propsit subjectiu, un s de la 1a persona

gramatical i lexpressi de sentiments ntims i un lxic familiar o afectus (enamorat, cor, beneit,

estimava...). Pel que fa al lector model, podrem dir que a partir de les caracterstiques que presenta el llibre,

el que millor lentendr i millor ho passar llegint-lo serien aquelles persones que tinguen una alta formaci i

una alta sensibilitat (recordem que el llibre apareix reflectit la vida i les inquietuds de la protagonista i per

arribar a comprendre el significat de la histria sha de tindre un coneixements determinats).

Per altra banda, el tema essencial de lobra correspon a la vida de la protagonista, Natlia, que narra

en primera persona els seus sentiments o pensaments en un llarg monleg interior a un interlocutor

imaginari: des que coneix al seu marit Quimet, fins que amb els seus fills ref la vida amb Antoni, el seu

segon marit. Entremig, estan els denominats temes secundaris: els fets histrics (ladveniment de la

Javi Gombao

3 Valenci: La plaa del Diamant

Repblica, lesclat de la guerra, les penries de la rereguarda, les dificultats de supervivncia, i la recuperaci

econmica), la fam, la por i la mort. Un altra idea important que observem al llarg del de la novella s

levoluci que presenta la protagonista: des de la Natlia adolescent, insegura i dcil del principi, a la

senyora Natlia, que recobra la identitat i crea un mn de somnis i records a la fi de la histria. En aquestes

dues poques Natlia esdev Colometa, ja que perd la seua identitat per sotmetres a la voluntat del seu

marit, fins que a poc a poc la recobra. A lobra, es narra, per tant, la histria del festeig, casament, vidutat i

segon casament de Natlia durant un perode de temps de 25 anys que va des de poc abans de la

proclamaci de la II Repblica fins a la Guerra Civil i postguerra. Aix i tot, podem establir una estructura o

parts principals determinades en funci de la vida de la protagonista en les etapes segents:

- Primera etapa: (introducci) correspon a un ball de festa que propicia la coneixena de Natlia i

Quimet. Des de linici, sestableix una relaci desigual, marcada per labs dautoritat i la progressiva

anullaci i submissi de Natlia (que perdr el nom per passar a ser Colometa). Seguidament,

aquesta etapa se centra en el casament i els primers anys de matrimoni (i el naixement dels seus

fills, Rita i Toni). El casament i maternitat acceleren el procs de despersonalitzaci de Natlia i en la

relaci, els coloms es converteixen en un smbol molt important i Quimet utilitza la imaginaci per

fer-se el centre d'atenci: l'exclamaci pobra Maria i els mals imaginaris que apareixen quan la dona

necessita una atenci especial que ell no li vol atorgar. Amb el transcurs dels captols observem la

monotonia de la vida diria, el dolor davant el sexe, la dominaci del mascle... Tot s acceptat, sense

cap dramatisme, com a coses prpies de la vida de la dona. Llavors, en aquesta etapa predomina la

comunicaci entre els diferents personatges i correspon als 17 primers captols (tres anys).

- Segona etapa: (nus) Colometa, obligada per les circumstncies a fer feines fora de casa, pren

conscincia de la seua situaci d'explotada dintre de la societat i acaba amb els coloms. Per no s

ella l'nica que canvia, sin que tots els personatges del seu mn evolucionen i es tornen madurs.

Per exemple, Quimet li proporcionava ms independncia a la dona ja que estava en la guerra. En

aquesta etapa, es produeix la mort del marit i uns amics seus. A partir dara, Colometa viu una

realitat que fa que es preocupe menys de s mateixa, per aix no hi trobem a la narraci paraules en

estil directe o indirecte, sin la forma narrativa. La Repblica i el final de la Guerra Civil que

sesmenta a aquests captols ens permeten deduir que, del captol XVII al XXXII, van uns vuit o nou

anys

- Tercera etapa: (desenlla) es caracteritza per lallament i la recuperaci de la prpia identitat. La

desaparici dels principals protagonistes que ella coneixia, lligat a una vida miserable, li proporciona

la idea de sucidar-se. Aquesta idea de sucidi no sarriba a realitzar perqu es casa amb Antoni,

treballador duna adrogueria. El segon marit demostra ser un home dun carcter contrari a Quimet

perqu li proporciona la seua vertadera identitat i tamb elimina de les seues relacions el trauma del

sexe. En la nova relaci hi predomina els pensaments de Natlia, en un procs d'interioritzaci a

causa del seu allament. Ara, els anys passen perdent realitat i concreci i Natlia s'adona del temps

que ha passat, ja sense remei. A partir d'ac ja no es fa cap altra menci del temps, per podem

observar el procs de creixement dels fills i els seus respectius casaments.

Sens dubte la trama i lestructura de la novella sn, com hem vist, dos elements amb capacitat suggeridora.

Per la riquesa de la Plaa del Diamant no es redueix a aquest dos elements, sin que li deu molt tamb a la

fora i vitalitat psicolgica dels personatges, especialment a les de la seua protagonista, Natlia que es troba

sotmesa (almenys en les dues primeres etapes de la seua vida) al sotmetiment de lhome que en molts casos

provoca un desig de trobar un espai propi. No obstant, t una forta personalitat i presenta una descripci

psicolgica, amb les segents caracterstiques: la recerca de lequilibri en la vida (smbol de la balana), la

Javi Gombao

4 Valenci: La plaa del Diamant

maduresa i el complex mn interior (lobservem al llarg de tota lobra), lallament de la societat (Era

veritat, per, que el meu pare sempre em deia que jo era de mena exigent... per s que a mi em passava que

no sabia ben b per qu era al mn), els naixements (Rita i Toni), la sensibilitat cap a lpoca perduda de

la infantesa i de la adolescncia (L'Antoni es va engelosir de la nena i l'havia de vigilar molt. Un dia el vaig

trobar enfilat en un tamboret, al costat del bressol [...]), i la interioritzaci dels sentiments (entre campana

i campana, un cargol de mar d'aquells que, si hi acostes l'orella a dintre se sent el mar [...]i cap persona no

podria viure amb aquell anar i venir de les onades ficat a dins). En altres aspectes, es descriu com una noia

que es regeix pels costums i les normes de les classes menestrals de Barcelona de lpoca: havia aprs de

llegir i descriure i venia pastissos i caramels i xocolatins plens i xocolatins buits amb licor a dintre. La resta

dels personatges tenen molta menys fora, tret de Quimet, que s introdut per una descripci llarga de

carcter realista fruit de la necessitat narrativa de fer ressaltar la seua importncia desprs de lencontre

amb Natlia: tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Uns altre personatges

importants sn Antoni, que s un home que estima la persona amada sense imposar res i que per aix

mateix, facilita unes relacions personals home-dona basades en lamor pur i el respecte; i Enriqueta (li fa de

mare a la protagonista i cuida dels fills Rita i Toni). A banda dels anteriors protagonistes, tamb hi ha

personatges secundaris que sn tractats de passada com, per exemple, en Pere (primer marit de Natlia), ,

Julieta (amiga de Natlia), Cintet i Mateu (amics de la parella que tamb moriran a la guerra), Vicen (el

marit de Rita), Griselda (esposa den Mateu) i altres personatges que surten sense nom i sn la mare den

Quimet i el pare de la Colometa.

Al seu torn, la seqncia doracions coordinades per la conjunci i, doncs, reprodueix duna manera que

es pot considerar natural lordenaci temporal dels fets referits. El propsit de lautora s dimitar una

manera de parlar senzilla, popular, que correspon al personatge de la Colometa. Ms tcnicament es pot dir

que en el monleg de la Colometa hi predomina absolutament una sintaxi de tipus paratctic (coordinaci).

Tot i que el vocabulari s senzill i quotidi, no deixa de ser molt elaborat, sobretot pel que fa a la precisi i

riquesa lxiques, i a labundncia de figures retriques, com per exemple el polisndeton (s doracions molt

simples enllaades mitjanant la conjunci i), repeticions i redundncies (el matrimoni dels sogres i el

matrimoni dels joves que eren ell i la seua senyora, filla dels sogres, s a dir, ell i la seua senyora vivien amb

els sogres, o sigui els pares de la meua senyora, va dir), metfores i personificacions (desmais del cor) i

connotacions (beneit, desmais, malalt del cap).

Ara b, una caracterstica que destaca per excellncia a la Plaa del Diamant s la utilitzaci dels

smbols. Els podem classificar en dos grups: els elements dinmics i esttics. Al primer grup trobem els

coloms que constitueixen un dels smbols ms rics i polismic. La seua arribada es produeix en l'inici dels

grans problemes, histricament i personalment de la protagonista. Els ocells entren progressivament a la

casa per fer-la fora dels seus dominis: primer ocupen el terrat i, ms endavant, comencen a envair altres

indrets. De la mateixa manera que ho ha fet Quimet, els coloms entren en la vida de la protagonista i

imposen la seva voluntat. Esdevenen, per aquest motiu, un element parallel de la supeditaci de

Natlia/Colometa al sotmetiment i els capricis de Quimet. Per aix mateix, la determinaci i lacte dacabar

amb els coloms s tamb un clar exponent de la voluntat de Natlia de rebellar-se contra una familiar

angoixant i especialment frustradora per la seua personalitat. No obstant, quan es casa de nou amb el segon

marit, aquest t una relaci simblica significativa amb els coloms. Antoni s l'adroguer de les veces, el

botiguer que li compren el menjar dels ocells i que, acabada la guerra, es fa crrec de Colometa i els seus

fills. Aleshores, la seua significaci canvia en la darrera part de lobra en convertir-se en un element del

record, que tendeix a embellir el passat i a reviurel com un somni. Per altra banda, l'embut constitueix un

altre element simblic que arriba a la casa al mateix temps que el primer colom i s el smbol d'aflicci i de

Javi Gombao

5 Valenci: La plaa del Diamant

mort, perqu s l'instrument triat per matar els fills de Colometa. A l'ltim captol s'inclouen tots els

elements: el colom, smbol de vida-opressi, i l'embut, smbol d'angoixa-mort. Ac, l'embut s'ha tancat i el

colom s'ha mitificat, assenyalant la liquidaci definitiva de la joventut de Colometa i una possible vida futura.

Uns altres smbols que sesmenten a la producci literria de Rodoreda per no tenen la mateixa presncia

sn: les flors i les nines, que simbolitzen la felicitat i la illusi del temps de la innocncia (que tamb

corresponen al primer grup). Amb el pas del temps laparador de les nines es torna un referent trist i

decadent (es transforma en un smbol de vellesa). Mentrestant, el caragol de Mar que Natlia escolta amb

atenci s tamb un smbol interessant perqu representa un canvi en les circumstncies vitals de la

protagonista. El segon grup de smbols es caracteritzen pel seu valor unvoc: les cintes, que simbolitzen el

carcter purament decoratiu assignat a les dones; el ganivet que s el smbol de mort i de venjana, de

liquidaci de la vida vella; les balances, que simbolitzen la justcia i l'equilibri; el quadre de les llagostes, que

representa el sexe que mata la dona; i la fusta, qu s el material que treballa Quimet, un element al qual

dna forma de la mateixa manera que modela a Colometa.

Pel que fa als modes o estils del discurs direm que per introduir les paraules dels personatges en una

narraci es pot optar per lestil directe (prescindint dels dos punts i cometes), on les paraules del personatge

es transcriuen de forma literal, com les que un personatge pronuncia o pensa, (La meva reina va dir) i per

lestil indirecte, quan el narrador introdueix les paraules del personatge amb un verb de dir (en Quimet

em va dir Pobra Maria). Posteriorment, la novella moderna (principis del segle XX) prefereix en canvi les

tcniques narratives de lestil indirecte lliure que esborra la frontera entre el narrador omniscient i els

personatges, permetent al lector endinsar-se en els pensaments i en el monleg intern del personatge

novellat (I aquell dia no mho preguntava i jo no sabia de quina manera comenar a dir-li que ja havia dit a

en Pere, amb mi, no podia ser) i lestil directe lliure noms hi ha les paraules del personatge, no hi ha verb

introductori ni trencament oracional i es mant a la persona del personatge que parla (I en Quimet, al cap

danys, encara ho explicava com si fos una cosa que ens acabs de passar, se li va trencar la cinta de goma i

corria com el vent). Pel que fa al temps narratiu, lacci es situa en el eix verbal de present, encara que de

vegades podem trobar temps verbals en passat, per exemple, en els records que t la protagonista de la

seua infantesa o quan estava amb en Quimet. Aix i tot, lestil que presenta lobra es caracteritza per la

naturalitat, lequilibri entre la llengua viva i la norma, i el seu to lric. Un aire de poesia envolta les frases ms

vulgars, daquesta manera s com aconsegueix expressar els sentiments ms profunds.

Per altra banda, com hem dit anteriorment, la novella psicolgica sorg als comenaments del segle XX

com a refs al Realisme i Naturalisme vigent. Ara b, aquest tipus de novella sutilitz en les lletres catalanes

quan a tot occident estava ja en plena decadncia. James Joyce, Virgnia Wolf i Marcel Proust sn els autors

ms importants d'aquest tipus de novella; l'ltim prengu de la filosofia de Bergson el concepte del temps

perdut i ms tard retrobat. Joyce i Virgnia Wolf agafaren de les teories del subconscient de Freud i les del

funcionament de la conscincia de James. Amb tot a, Rodoreda vol narrar situacions humanes: descriu

espais i conta fets ocorreguts; per cal l'expressi ntima dels protagonistes per a completar la narraci.

Lautora connecta aix amb la novella psicologista i fou influenciada pels anteriors autors. Ara b, Joyce, fou

el que tingu ms influncia en Rodoreda perqu practicava la tcnica del flux de conscincia, un monleg

interior desordenat, igual com ix de la ment; encara que les tcniques emprades per Rodoreda sn ms

prximes a les tradicionals. s a dir, lescriptora en les seues produccions literries utilitza tant el monleg

interior directe (pensaments duna persona plasmats duna manera desordenada, s a dir, el personatge

parla dell mateix) com el indirecte o escriptura (les paraules del personatge van dirigides a un interlocutor o

a una persona que escolta i que mai es fa present com a subjecte actiu). Si es centrem en lobra, observem

que la major part del text es tracta dun monleg interior indirecte i hi ha una supressi del narrador que

Javi Gombao

6 Valenci: La plaa del Diamant

accentua encara ms aquesta caracterstica (encara que en els ltims captols podem trobar el monleg

interior directe). Aquesta sensaci doralitat de narraci no escrita i poc literria que aconsegueix donar-li

lautora, ve donada pel propsit de remarcar la falta de poder, la fragilitat i la humilitat de la protagonista.

En conclusi, Merc Rodoreda s la novellista ms important de la literatura catalana contempornia.

La seua producci literria es pot classificar en tres etapes creatives: la primera en els seus inicis en la

literatura, abans de la Guerra Civil espanyola, i influenciada pel moviment avantguardista; la segona a les

produccions realitzades desprs de la guerra, i la tercera es correspon quan est fora de lexili. Tota la seua

producci literria es correspon a la novella psicolgica on la protagonista principal majoritriament es

tracta duna dona, que finalment descobreix el significat de la vida i la seua identitat, al mateix temps que hi

ha un predomini dels smbols, que ajuden a perfilar lestat dnim o el procs de transformaci del

personatge. Aquest fet i el subjectivisme que impregna els seus relats contribueixen a que lestil de la seua

prosa parega potica amb una visi del mn pessimista i trista. Ara b, lobra ms rellevant daquesta autora

s, sens dubte, La Plaa del Diamant, que narra la historia del festeig, casament, vidutat i segon casament

de la protagonista principal, Natlia, durant un perode de temps de 25 anys, que va des de poc abans de la

proclamaci de la II Repblica fins a la Guerra Civil i la postguerra, sent testimoni dels esdeveniments que es

produeixen en la seua poca. Llavors, en general, la producci literria de Merc Rodoreda incideix en la

psicologia dels personatges; i en particular, aquesta obra es caracteritza per la incorporaci de tcniques

narratives i apareix el concepte de escriptura parlada, una mena de monleg interior en el qual es produeix

una identificaci entre la llengua parlada o pensada de la protagonista amb la llengua del text narratiu.

BIBLIOGRAFIA http://www.xtec.cat/

http://www.mercerodoreda.cat

http://rua.ua.es/

http://www.iesjaumei.es/

http://www.foz.unioeste.br/