Aixarop 30

25Setembre 2009

30Desembre 2011

l’aixarop

3

l’aixarop

Gerència ..................................... 4-5Grups de treball del COFT ............ 6-7Jornades, cursos i campanyes ..... 8-9Efemèrides .............................. 10-11Un poble, una farmàcia........... 12-13En profunditat ....................... 14-15Notícies ................................... 16-18El pols de les zones ..................... 19Retalls de premsa .................... 20-21Altes, baixes i defuncions ............. 22

sumari

staffEdita: Col·legi Oficial de Farmacèutics de la província de TarragonaCodirectores: Amàlia Oliete Mathioux i Pilar Salvador ColladoConsell Redactor: Andreu Suriol RibéAmàlia Oliete MathiouxPilar Salvador ColladoGema Pons CiprésM. Paz Salamanca DomínguezTina Rubio PlazaArt i disseny: Feeling ComunicacióCoordinació editorial: Montse Preciado Maydeu

DLT: 637/01ISSN: 1888-430X

junta de governSr. Andreu Suriol Ribé PresidentSr. Tomeu Fullana Fiol VicepresidentSr. Jordi Blanch Pastor SecretariSra. Francesca Masot Roigé TresoreraSr. Francisco Mateo del Pozo Vocal 1 - Promoció i Docència ProfessionalSra. Anna Sánchez Farré Vocal 2 - Consell de Col·legis Farmacèutics de CatalunyaSra. Mercè Maduell Canals Vocal 3 - Oficina de FarmàciaSra. Zara Magre Sánchez Vocal 4 - Distribució

Editorial

COM ENS EN SORTIREM D’AQUESTA?

No crec que ningú ignori la difícil situació en la qual ens trobem. Comunitats autònomes que no compleixen amb els seus compro-misos de pagaments amb les farmàcies. Comunitats autònomes en què ni tan sols existeix una previsió de pagaments. La indefensió absoluta.

Què hem de fer per sortir-nos-en? A casa nostra, tenim més o menys resolta la qüestió del finançament, encara que depenem del volum de vendes de bolquers i del preu d’aquests. Si se’n venen menys o se n’abaixa el preu, haurem de posar-hi més recursos propis. Recursos que reclamarem a l’Administració com a interessos de mora.

Però què ha de fer cada un de nosaltres per —almenys— tirar enda-vant? Penso que hem d’anar transformant els nostres establiments de dispensació de medicaments en un espai de salut, alhora que potenciem tot allò que la nostra funció sanitària ens permeti. Cal que oferim els serveis que la població pugui necessitar, encara que la farmàcia sigui petita i els hagi de compartir amb farmàcies veïnes.

I als col·legis, què els pertoca? Obrir tant com els sigui possible el ventall de serveis que es poden brindar en una oficina de farmàcia, des de la cartera de serveis actual fins als que es puguin oferir en un futur (podologia, formació per afrontar determinades patologies, teràpies naturals, literatura complementària...). Cal convèncer la Conselleria que això és el que necessiten els pacients, el que neces-sita la salut pública, perquè no s’entengui com una reivindicació del sector.

Desprès veurem quin d’aquests serveis és finançat i quin no, tal com passa amb la prescripció pública i la privada.

I, com deia un candidat en aquestes últimes eleccions generals, pen-sant (també) en la cartera...

Que tingueu unes bones festes!

Andreu Suriol RibéPresident

NOTA: El Consell Redactor de L’AIXAROP no es fa responsable de les opinions expressades a la revista, ni necessàriament les comparteix totes, encara que, en pro de la llibertatd’expressió, les respecta i les publica íntegrament.

4

l’aixaropGerència

FINANÇAMENT EN EL CONTEXT ACTUAL

En un context de crisi com l’actual, els directors o responsables financers de les empreses, siguin més grans o petites, han esdevingut una peça clau per al seu desenvolupament o, fins i tot, la seva subsis-tència.

No són poques les empreses que, tot i disposar de clients a qui vendre els seus productes o serveis, es troben amb moltes dificultats a l’hora d’accedir a crèdit per al seu funcionament. Les raons poden ser diverses segons cada cas i van, des de l’enduriment de les anàlisis de riscos, fins a les operacions que alguns clients no hagin pagat, motiu pel qual han absorbit el capital circulant d’aquestes empreses.

Per aquesta raó, la gestió financera dels recursos és, avui en dia, un element clau. Empreses de tots els àmbits s’han vist afectades a causa d’això. Dins del nostre, trobem laboratoris i hospitals, entre d’altres. En el cas de les oficines de farmàcia, el fet que un gran percentatge de la facturació anés a càrrec de l’Administració pública sempre havia estat un avan-tatge important, perquè aquelles que ho necessita-ven podien accedir a crèdit després d’oferir com a garantia les facturacions a l’Administració.

No obstant això, avui en dia és sabut que l’Administració ma-teixa té problemes de liquiditat, la qual cosa fa que la facturació, en molts casos, no sigui tan fà-cil de transformar en diner cir-culant. És més, el fet que gran part de la facturació depengui de l’Administració comporta que, si aquest «client» endarrereix el pagament i no es disposa d’un gran volum de facturació que depengui d’altres «clients», el funcionament de tota l’oficina de farmàcia es pugui veure com-promès. Des de l’agost de 2010, les farmàcies catalanes pateixen endarreriments en el pagament de la facturació per part de l’Administració.

L’avantatge de facturar mitjançant els col·legis de farmacèutics va permetre que, gràcies a la relació fluïda amb l’Administració, els col·legis tinguessin coneixement de l’endarreriment abans que es pro-duís. Això va ser possible uns dies abans d’entrar en ple mes d’agost, però, tot i així, els col·legis, cons-cients de la situació de crèdit d’aleshores, van creure convenient arribar a una solució de finançament col·lectiva que, amb tot, no costés més del que les farmàcies ja aporten al sistema de salut mitjançant les retencions a la pròpia facturació.

Llavors, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tar-ragona va contactar amb la Caixa, entitat amb la qual té conveni per oferir serveis als col·legiats i amb qui treballa des de fa ja molts anys.

Accedir a un finançament per imports mensuals tan elevats i en un temps límit era gairebé una missió impossible. Afortunadament, després de dies d’intenses negociacions i d’haver escalat tots els nivells d’interlocució possibles dins de l’entitat bancària, es va poder aconseguir un facturatge que va permetre que el Col·legi de Farmacèutics de Tar-ragona avancés els imports facturats a les oficines de farmàcia i els pogués pagar en

5

l’aixarop Gerència

FINANÇAMENT EN EL CONTEXT ACTUAL

la data prevista, la qual cosa els va evitar les dificul-tats d’accés a finançament, que moltes d’elles hau-rien pogut tenir.

A més, aquesta alternativa té l’avantatge que assegura el finançament tot i que l’Administració no disposi de límit en les línies de pagament pròpies. Això es deu al fet que, aquest producte atorgat al col·legi, romandrà en vigor fins a la data de venciment pac-tada amb la Caixa.

Actualment, la facturació de receptes a càrrec de CatSalut ha tornat a patir nous endarreriments, que, afortunadament, també s’han pogut resoldre mit-jançant l’ampliació del facturatge per part del col·legi

i la Caixa, la qual cosa ha permès que les oficines de farmàcia, fortament castigades per les darreres reta-llades, com a mínim, tinguin accessibilitat als diners mitjançant el col·legi. No obstant això, els costos financers, evidentment, han anat pujant i això se suma a la resta de retallades.

En el moment de tancar aquesta edició, encara està en l’horitzó la incertesa de l’estabilitat dels paga-ments de 2012. Seguim treballant per tal de poder garantir la major estabilitat possible.

Tina Rubio PlazaGerent

6

l’aixaropGrups de treball del COFT l’aixarop

NOvA JORNAdA dE GRUPSdE TREBALL dEL COL·LEGI

El dia 15 de desembre de 2011 celebrem la Jornada de Grups de Treball del Col·legi i, com cada any, durant aquesta jornada es posarà en comú el treball dut a terme i s’exposaran els nous projectes de cada un dels grups.

Cap a l’any 2005, en veure que els farmacèutics del col·legi participaven amb assiduïtat en accions for-matives i d’investigació, des de la Junta de Govern, es va pensar que, si es proporcionava una estructura organitzada a aquestes activitats, se’n podria millo-rar el desenvolupament. Es va demanar a cada un dels grups que es formaven que es marquessin un objectiu i que nombressin un coordinador i un se-cretari, i se’ls va oferir l’estructura del col·legi per donar-los suport.

En cada un dels grups de treball, els farmacèutics es reuneixen per tirar endavant iniciatives lligades a la professió, siguin de divulgació envers la població o per dur a terme estudis de recerca. En tots els casos, permeten que el farmacèutic trenqui amb el seu aïlla-ment com a professional al seu lloc de treball i que, fins i tot, en més d’un cas, comparteixi feina i expe-riència amb altres professionals sanitaris com ara met-ges o llevadores. Aquesta participació facilita la for-mació continuada dels membres i fomenta la bona pràctica farmacèutica, a l’hora que permet potenciar la imatge del farmacèutic com a agent de salut.

Durant aquests anys, s’han elaborat protocols, s’han presentat pòsters a congressos, s’han pre-parat i desenvolupat xerrades adreçades a la po-blació i s’han elaborat treballs d’investigació i eines divulgatives de salut per a les farmàcies. La participació és oberta a tots els col·legiats amb ganes de treballar en grup i a totes aquelles ini-ciatives emmarcades dins de la nostra professió. La dinàmica de treball, la marca el grup mateix, amb el suport de la comissió de grups de treball i del CIM del col·legi. Gràcies a la nostra for-mació sanitària, mantenir-se al dia i actius res-pecte dels avenços científics és quelcom innat al farmacèutic, i la participació en els GdT, és una manera més d’aprofundir en aquest coneixement i aplicar-lo.

En l’actualitat, hi ha dotze grups de treball en actiu: dESHABITUACIÓ TABÀQUICA, PARASITOSI, HOMEOPATIA, NUTRICIÓ EN L’EMBARÀS, NU-TRICIÓ A L’ESCOLA, SORTIdES PROFESSIONALS PER ALS FARMACÈUTICS, dISPENSACIÓ ACTIvA, FARMACÈUTICS MUNdI, ATENCIÓ FARMACÈU-TICA EN PACIENTS vIH POSITIUS, CONSELLS: MALALTIES CRÒNIQUES, EdUCACIÓ SANITÀRIA EN GENT GRAN i FARMASALUT 2.0.

Anna Sánchez FarréCoordinadora de Grups de Treball del COFT

7

l’aixarop jornades / cursos i campanyes

7

l’aixarop Grups de treball COFT

MALALTIES CRÒNIQUES

LA DIABETISCONSELLS DEL SEU FARMACÈUTIC

Grup de Treball“CONSELLS EN MALALTIES CRÒNIQUES”:

Mercè Maduell, Èlia Esteve, Mercè Estapé, Tània Piqué, Mar Rosell, M. Paz Salamanca,

Gema Pons, Isabel Garrido, Rita Soler, Jaume Bonet

Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona

Enric d’Ossó núm. 1 43005 - Tarragona Tel. 977 25 09 37

www.coft.cat [email protected]

CONSELLS DEL SEU FARMACÈUTIC

Si amb les mesures per controlar la diabetes no n’hi ha prou, cal anar al metge perquè li pauti un tractament farmacològic.

Tot i prendre un medicament per la diabetes cal realitzar un canvi en l’estil de vida.

Consulti al farmacèutic abans d’automedicar-se amb altres medicaments, plantes medicinals, medicaments homeopàtics o productes dietètics.

·

·

·

CONSULTI AL SEU FARMACÈUTIC

NO S’AUTOMEDIQUI

A MÉS A MÉS RECORDEU:

La diabetis és una malaltia crònica que cal controlar.

No abandoni mai el tractament farmacològic sense consultar-ho prèviament amb el metge.

Mantingui un estil de vida saludable. Segueixi una alimentació sana i equilibrada i realitzi exercici físic regularment i amb moderació.

Compte amb els peus: Vigilar lesions i tenir unabona higiene.

Compte amb els ulls: Revisar una vegada al any.

Autocontrol: Conèixer les tècniques per saber els nivells de glucèmia.

Realitzeu 5 àpats diaris.

Controleu l’hemoglobina glicosilada.

CONSELL DE SALUT

ALIMENTACIÓ INFANTIL COMPLEMENTÀRIA

Grup de treball Alimentació infantilI. Garrido, A. Sánchez, R. Soler




CONSELLS

• La llet materna és el millor aliment. Mantenir la lactància materna com a mínim fins als 6 mesos.

• Si no és possible la lactància materna, utilitzar fórmules adaptades.

• Preparar els biberons respectant les proporcions. • Oferir aigua al bebè a partir de la incorporació de les farinetes.

• Incorporar els alimentos nous de forma lenta i amb una diferència entre ells de 15 dies, per observar-ne la tolerància.

• Els aliments s’han de cuinar amb poca aigua i no exagerar la cocció per aprofitar la major quantitat de nutrients possible.

• Procurar donar sempre aliments fets a casa, utilizant productes frescos.

• No administrar llet de vaca sencera abans dels 12 mesos.

• Evitar la sal y el sucre fins als 12 mesos. No són necessaris per a la dieta del nen.

• Garantir la higiene en la manipulació dels aliments.

Grup de treball:Nutrició a l’Escola




TALLER DE CUINAGrup de treballNutricio a l'Escola


HIPERTENSIÓ ARTERIALCONSELLS DEL SEU FARMACÈUTIC








· Si amb les mesures generals no n’hi ha prou per mantenir controlada la pressió arterial, cal anar al metge.

· Tot i prendre una pastilla per la pressió, cal realitzar un canvi en l’estil de vida.

· Si vostè segueix un tractament farmacològic, consulti al farmacèutic abans d’automedicar-se amb altres medicaments, plantes medicinals, medicaments homeopàtics o productes dietètics.

· Els medicaments per la hipertensió arterial, poden interaccionar amb altres medicaments. Consulti sempre al seu farmacèutic.


NO S’AUTOMEDIQUI

A MÉS A MÉS RECORDEU: Es considera hipertensió, l’elevació crònica dels

valors de pressió arterial per damunt de 140 mmHg de màxima i 90 mmHg de mínima.

No abandoni mai el tractament farmacològic sense consultar-ho prèviament amb el metge.

Mantingui un estil de vida saludable. Segueixi una alimentació sana i equilibrada i realitzi exercici físic regularment i amb moderació.

CONSELLS DE SALUT

A LA MENOPAUSACol·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona



GRUP DE TREBALLVOCALIA D’ALIMENTACIÓ

C. Pons, I. Garrido, J. NollaI. Felipe, A. Oliete, F. Mateo, R. Soler

EL 80% DE LES DONES TÉ SUFOCACIONS. SÓN TRANSITÒRIES I DISMINUEIXEN AMB EL TEMPS.

• CUIDAR LA IMATGE

• CUIDAR LA MENT

• MANTENIR UN ESTIL DE VIDA ACTIU

• CONSULTA EL TEU METGE

• FES LES REVISIONS GINECOLÒGIQUES PERIÒDIQUES

• DEMANA CONSELL AL FARMACÈUTIC

PER A L’INSOMNI,

RECÓRRER A PLANTES MEDICINALS, TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ,

MASSATGES, EXERCICI, INFUSIONS


HIPERCOLESTEROLÈMIACONSELLS DEL SEU FARMACÈUTIC








NO S’AUTOMEDIQUI


Si amb les mesures anteriors no es controla el colesterol no n’hi ha prou, cal anar al metge perquè li pauti un tractament farmacològic.

Tot i prendre una pastilla per la hipercolesterolèmia, cal realitzar un canvi en l’estil de vida.

Si vostè segueix un tractament farmacològic, consulti al farmacèutic abans d’automedicar-se amb plantes medicinals, medicaments homeopàtics o medicaments convencionals.

·

·

·

FITOTERÀPIA, SUPLEMENTS ALIMNTARISI OLIGOELEMENTS QUE AJUDEN ACOTROLAR LA PRESSIÓ ARTERIAL

All

Carxofa

Olis de peix

Magnesi (oligoteràpia)

A MÉS A MÉS RECORDEU:

No abandoni mai el tracament farmacològic sense consultar-ho prèviament amb el metge

Mantingui un estil de vida saludable. Segueixi una alimentació sana i equilibrada i realitzi exercici físic continuat i amb moderació. Evitar grasses animals, bolleria i marisc

Els tractaments per la hipercolesterolèmia poden interaccionar amb altres medicaments. Consulti sempre al seu farmacèutic. No s’automediqui

És recomanable prendre la medicació per la nit, amb el sopar

CONSELL DE SALUT

ALIMENTACIÓSALUDABLE ENL’EMBARÀSVocalia d’Alimentació COF de TARRAGONA

Grup de treballRita Soler, Paco Mateo, Amalia Oliete, Ángeles Turrión,Joaquim Nolla, Anna Sánchez, Pilar Gutiérrez i M. Nadal




Alimentació saludable en l’embaràs

L’ estat nutricional i els hàbits alimentaris de la futuramare són factors directament relacionats amb la seva salut ila del seu fill.Una alimentació equilibrada en aquestaetapa fisiològica de la vida femenina és lamillor ajuda per prevenir parts prematurs i fins i tot problemes lligats al desenvolupament del nounat, com pot ser la disminució de pes o talla, una menor ¨resistència a les infeccions, etc.

DISTRIBUCIÓ CALÒRICA AL LLARG DEL DIA

25% valor calòric totalESMORZAR

35%DINAR

10% BERENAR

30 % SOPAR

CONSELLS

1r Incloure aliments de tots els grups bàsics en quantitats adequades a cada individu en la dieta diària.

2n Fomentar el consum d’aliments rics en fibra, vitamines i minerals (fruita, verdura, llegums, cereals integrals), peix (omega 3), calci (lactis i derivats).

3r Consumir oli d’oliva com a greix de la dieta.

4t Evitar el consum d’aliments rics en calories i pobres en nutrients (dolços, alcohol, greixos animals).

5è Moderar el consum de sal.

6è Fer activitat física segons les possibilitats de cada persona.

Grup de treballNutrició a l’Escola




TALLERS FORMATIUSVocalia d'AlimentacioGrup de TreballNutricio a l'Escola

8

l’aixaropJornades / Cursos / Campanyes l’aixarop

8

vII CONGRÉS NACIONAL d’ATENCIÓ FARMACÈUTICALa salut al segle XXI, un repte per al farmacèutic

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT), amb la col·laboració dels laboratoris Novartis, va posar en marxa la continuació del curs «Resolució de casos de dis-pensació en diferents patologies des de l’oficina de farmà-cia». Aquesta formació, que es va iniciar el mes d’octubre de 2010, tindrà una durada de vuit mesos.

Aprendre a identificar problemes relacionats amb els me-dicaments en el procés de dispensació i a resoldre’ls, a l’hora que ens involucrem en la millora dels resultats en salut gràcies a l’ús de medicaments, adquirir habilitats per a la presa de decisions (saber buscar informació, valorar-la i buscar la solució adequada) i millorar la confiança i el coneixement en aquesta matèria, són els principals objec-tius d’aquesta formació adreçada a farmacèutics i a altres professionals sanitaris que estiguin interessats en el tema.

Quant a la metodologia del curs, amb grups reduïts d’alumnes es treballa d’una manera participativa, es dis-cuteix i reflexiona sobre els problemes de salut i els trac-taments. Cada alumne disposa prèviament d’un cas clínic per estudiar el problema de salut i els medicaments impli-cats. Es tracta d’identificar problemes relacionats amb els medicaments i els efectes negatius de la medicació, plan-tejar possibles solucions i escollir quina d’elles es considera idònia.

Durant el curs, s’abordaran, concretament, quatre pato-logies: artrosi, depressió, alteracions en la glàndula tiroide i diabetis. L’última sessió consistirà en com ha de ser la comunicació adreçada al pacient i en un cas d’examen.

Redacció

CURS SOBRE RESOLUCIÓ dE CASOS dE dISPENSACIÓ EN dIFERENTS PATOLOGIES dES dE L’OFICINA dE FARMÀCIA

«Què volem dir quan parlem d’atenció farmacèutica?»

El mes d’octubre de 2011 es va celebrar a Vigo el VII Con-grés Nacional d’Atenció Farmacèutica. Hi va haver tallers interessants encaminats a oferir eines al farmacèutic per brindar una atenció farmacèutica de qualitat. Hi va haver conferències i ponències, unes més encertades que unes al-tres... perquè és aquí on, des del meu humil punt de vista, va fallar el congrés. En aquest punt, em va semblar que havia assistit a dos congressos clarament diferenciats, bar-rejats sota un mateix títol: atenció farmacèutica.

És per això que em pregunto què volem dir quan parlem d’atenció farmacèutica? Crec que gairebé tots els farmacèu-tics ho tenim clar, però, i els usuaris i la societat en general? La meva resposta és que no, que no saben què és l’atenció farmacèutica ni què vol dir, i aquest fet va quedar clar al congrés.

Arran d’una de les ponències a les quals em refereixo a l’inici d’aquest article, vaig adonar-me que les associacions de persones diabètiques, de persones afectades pel glauco-ma i d’usuaris i usuàries en general entenen l’atenció far-macèutica com una simple definició de la tasca informativa que ha de fer un farmacèutic quan dispensa un medica-ment. És a dir, que si l’heu de conservar a la nevera, que si l’heu de prendre abans, durant o després de cada menjar, que si s’ha d’administrar en dejú, etc. I això, benvolguts companys, no és l’atenció farmacèutica de la qual parlem.

I doncs, què és realment? És aquell servei «extra» de quali-

tat que engloba la dispensació, el seguiment personalitzat, la farmacovigilància, la detecció d’errors tant en la pres-cripció com en l’ús racional i el compromís de presa per part del pacient. És a dir, un món totalment diferent del que es percep des de fora.

I va ser en aquest àmbit que els tallers van estar a l’altura del títol del congrés, atès que van proporcionar eines d’ajuda per buscar informació, per comunicar-se amb les persones usuàries, per utilitzar noves tecnologies... Eines, totes elles, orientades a destacar com el que som i, el que és més im-portant encara, per allò en què volem destacar: un model farmacèutic de qualitat.

Irene Ruiz BalaguerVocal de Farmacèutics Adjunts

9


9

l’aixarop Jornades / Cursos / Campanyes

SISENA EdICIÓ dEL CURS «RECICLATGE EN FARMACOLOGIA»

El dijous 20 d’octubre de 2011, coincidint amb el Dia Mundial de la Prova Ràpida del VIH, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) ha celebrat la jornada «Diagnòstic precoç del VIH: la prova ràpida del VIH» en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarra gona, associacions diverses i el grup de treball Salut Sexual i VIH de Tarragona, en el qual el COFT també participa activament.

Durant aquesta sessió, que ha tingut lloc a la seu del COFT a Tarragona, s’ha informat la població en general del proper desplegament de la prova ràpida del VIH a les oficines de farmàcia de la demarcació de Tarragona.

A la jornada «Diagnòstic precoç del VIH: la prova ràpida del VIH», hi ha hagut tres taules d’experts. A la primera taula, s’ha fet un recorregut històric sobre els orígens de la malaltia i la seva evolució i s’ha plantejat, en compendi, quina és la situació actual. Hi han assistit metges referents

d’algunes de les unitats de sida de la província, concre-tament, dels hospitals de Santa Tecla, Joan XXIII i Sant Joan de Reus.

A la segona taula, s’ha parlat de la prova ràpida del VIH. Hi han estat presents experts del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que han introduït diferents aspectes de la prova.

Per cloure la jornada, s’ha abordat el tema «El VIH i trenta anys d’integració». Hi han intervingut represen-tants d’UGT, els quals han valorat la qüestió de la dis-criminació laboral i el VIH; la Fundació ECOM, que ha introduït el problema de la integració social i laboral; i l’ONG H2O, que ha parlat del col·lectiu masculí homo-sexual i el VIH.

Redacció

EL COL·LEGI dE FARMACÈUTICS dE TARRAGONA CELEBRA UNA JORNAdA SOBRE LA PROvA RÀPIdA dEL vIH

Des del 27 d’octubre de 2011 fins al mes de desembre, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) ce-lebra la sisena edició del curs «Reciclatge en farmacologia». «Estar al dia dels últims avenços en farmacologia i que el professional de l’oficina de farmàcia disposi del coneixement necessari per poder atendre les consultes que es generen en el dia a dia al taulell de la seva farmàcia, són els principals objectius d’aquesta formació», exposa Francisco Mateo, vo-cal de Promoció i Docència Professional del COFT.

Amb aquest curs, es pretén oferir una actualització farma-cològica i terapèutica en els diferents camps en què s’està avançant més, a banda, de proporcionar una base i un reci-clatge en farmacologia, per tal de millorar la feina diària dels farmacèutics i altres professionals sanitaris.

El curs «Reciclatge en farmacologia» va néixer a proposta dels col·legiats mateixos arran de la necessitat de mantenir-se al dia quant a un dels pilars fonamentals de la seva pro-fessió: la farmacologia. Aquesta iniciativa, que enguany ha arribat a la seva sisena edició, ha tingut molt bona accepta-ció entre els farmacèutics i altres professionals sanitaris.

El Dr. J. Camarasa, catedràtic de Farmacologia de la Univer-sitat de Barcelona i un dels organitzadors d’aquest curs, jun-tament amb Francisco Mateo i Irene Ruiz, vocal de Farma-cèutics Adjunts del COFT, ha manifestat que «els avenços en aquest terreny són constants; diàriament, surten medicaments nous, alhora que se’n retiren d’altres del mercat; per això, és tan important que el farmacèutic conegui aquestes qüestions, per dur a terme una correcta atenció farmacèutica».

Actualització farmacològica i terapèutica de deu patologies

La formació consisteix en sessions monogràfiques de dues hores de durada dos cops per setmana sobre les patologies amb més permanència actual i futura. Concretament, ex-perts en diferents matèries tracten aquests deu camps:

1. Farmacologia i actualització terapèutica de l’ansietat i la depressió. 2. Farmacologia i actualització terapèutica dels trastorns intestinals. 3. Farmacologia i actualització terapèutica de la diabetis. 4. Farmacologia i actualització terapèutica del càncer. 5. Farmacologia i actualització terapèutica de l’úlcera gastroduodenal. 6. Farmacologia i actualització terapèutica de la malaltia de Parkinson. 7. Farmacologia i actualització terapèutica de l’esquizofrènia. 8. Farmacologia i actualització terapèutica de la malaltia d’Alzheimer i altres demències. 9. Farmacologia i actualització terapèutica de l’epilèpsia. 10. Farmacologia i actualització terapèutica de l’artritis reumatoide.

Aquestes sessions consisteixen en xerrades, que es comple-menten amb l’exposició de situacions i casos pràctics, grà-cies als quals els participants actualitzen els seus coneixe-ments en el marc de la farmacoterapèutica.

Redacció

10

l’aixaropEfemèrides l’aixarop

10

LA CELEBRACIÓ dEL 500è ANIvERSARI dELA CONCÒRDIA A TARRAGONA

El dissabte 17 de setembre de 2011 es va celebrar al saló d’actes del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona (COFT) el cinc-centè aniversari de l’edició a Barcelona l’any 1511 de la segona concòrdia publicada al món, la primera feta al nostre país, titulada Concordie apotheca-riorum Barchinone 1511. La sessió va ser organitzada conjuntament pel Col·legi de Farmacèutics de Tarragona i la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia.

Aquesta publicació, que va tenir un ressò bàsic en aquells moments, regulava la farmacopea i tota la formulació que feien els apotecaris d’aleshores. Va ser trobada a casa d’un farmacèutic vallenc, el Dr. Fran-cesc Ballester i Castelló, que venia d’una nissaga de professionals de la farmàcia de diverses generacions. Ell la va heretar, juntament amb altres llibres de gran importància i amb una assortida col·lecció de reci-pients ceràmics o pots que, des del segle XV fins al XVIII, es van utilitzar per guardar les diferents pól-vores i plantes medicinals. La representació col·legial

a l’acte va ser nombrosa: hi havia des de la Reial Aca-dèmia de Farmàcia de Catalunya fins a la Societat Ca-talana d’Història de la Farmàcia, passant pel Consell de Col·legis, el president del Col·legi de Lleida i la fundació Concòrdia Farmacèutica, a més dels llicen-ciats, les autoritats i els familiars que hi van assistir per donar suport a tal commemoració. Aquesta celebració va servir també d’homenatge al Dr. Ballester que, en-demés de ser propietari de l’obra Concòrdia, es va pre-ocupar de fer-ne la transcripció i divulgació, amb el suport del Sr. Manuel M. Bertran Bordieu, l’aleshores president del col·legi.No podem deixar d’expressar el nostre agraïment a tots aquells qui hi van participar i van lliurar docu-ments, articles, edicions i publicacions facsímils que fan referència a tot el coneixement d’aquesta Concòr-dia i que s’han exposat en una vitrina del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona. Agraïment, que també s’ha de dirigir al Dr. Josep Suñé, catedràtic emèrit d’Història de la Farmàcia i Legislació Farmacèutica de la Universitat de Barcelona, que va ser qui va gestionar l’adquisició d’aquesta Concòrdia, que avui se serva a la càtedra esmentada.

Ma. Jesús Gallart MoraFarmacèutica i especialista en Farmàcia Hospitalària

Reproducció de la carta 2 de F. Ballester al Dr. Sergio Caballero,

en la qual el primer comunica al segon que li envia la

monografia que ha publicat sobre la Concòrdia de 1511.

Reproducció de l’acta de la reunió de la Junta

de Govern del 7 de novembre de 1943.

11


11

l’aixarop Efemèrides

15341.- Reproducció de l’acta de 30-XI-1534. Tercer llibre d’actes del gremi d’apotecaris de Barcelona (Ateneu Barcelonès). El Col·legi d’Apotecaris de Barcelona en la reunió del 30 de novembre de 1534 acorda la impressió d’una nova Concòrdia. La segona, impresa l’any 1535. 19432.- Reproducció de l’article de Ballester i Castelló, Francesc. «De li-bros viejos». Farmacia Nueva [Madrid], vol. viii (1943), en el qual es donava la notícia de la possible existència d’una Concòrdia anterior a la fins llavors coneguda de 1535, de manera que podia ser considerada com la primera farmacopea d’Espanya. Facilitat per la fundació Concòrdia Farmacèutica.3.- Reproducció de l’article de FolCh andreu Rafael. «Un comentari a l’article de Francesc Ballester titulat “De libros viejos”». Farmacia Nueva [Madrid], vol. viii (1943). En aquest document, l’autor es pronuncia a favor de la tesi que sosté que es tracta de la primera farmacopea editada a Espanya. Facilitat per la fundació Concòrdia Farmacèutica.4.- Reproducció de l’article de CaBallero villaldea, Sergio. «Libros viejos de D. Francisco Ballester». Farmacia Nueva [Madrid], vol. viii (1943). També va intervenir en la qüestió i va intentar precisar la data d’edició de la Concòrdia. Facilitat per la fundació Concòrdia Farmacèutica.5.- Reproducció de l’article de FolCh andreu, Rafael. «Más comentarios de libros viejos». Farmacia Nueva [Madrid], vol viii, núm. 83 (1943), p. 700-702, en què ratificava que l’obra era la primera Concòrdia editada a Barcelona l’any 1511 i rectificava la data d’impressió, 1501, que en un primer moment havia llegit Ballester. Facilitat per la fundació Concòrdia Farmacèutica.6.- Llibre d’actes de la Junta de Govern del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona.Reproducció de l’acta de la reunió de la Junta de Govern del 7 de no vembre de 1943. En aquest document, s’aprova la publicació de la monografia sobre l’incunable del farmacèutic Dr. Ballester.Reproducció de l’acta de la reunió de la Junta de Govern del 22 de gener de 1944, en la qual es determina el nomenament d’una comissió encarregada de publicar la monografia.Reproducció de l’acta de la reunió de la Junta de Govern del 20 de febrer de 1944, en la qual s’acorda ampliar l’edició de la monografia fins a quatre-cents exemplars.7.- Ballester i Castelló, Francesc. Concordie apothecariorum Barchi-none 1511: la primera farmacopea española. [Tarragona: Publicacions del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona], núm. 182 (1944). Exemplar propietat del COFT.8.- Ballester i Castelló, Francesc. Concordie apothecariorum Barchi-none 1511: la primera farmacopea española. [Tarragona: Publicacions del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona], núm. 37 (1944). Exemplar cedit pel fons bibliogràfic del Dr. Ramon Jordi Gonzàlez (EPD).9.- Ballester i Castelló, Francesc. Concordie apothecariorum Barchi-none 1511: la primera farmacopea española. Nova ed. [Tarragona: Pu-blicacions del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona] (2011).10.- Correspondència manuscrita entre Francesc Ballester i Sergio Caba-llero. S’han exposat tres de les vint-i-cinc cartes que formen part del llegat de Flavio Caballero. Cartes cedides per la Dra. M. Montserrat Duch i Torner.Carta 1 - Valls, 28 de gener de 1944, Sr. Dr. Sergio Caballero, Madrid Carta 2 - Valls, 9 de març de 1944, Sr. Dr. Sergio Caballero, Madrid Carta 3 - Madrid, 11 de març de 1944, Sr. Francesc Ballester, Valls.

194911.- Ballester i Castelló, Francesc. 80 anys a l’escenari o al pati de butaques. Records de la meva vida. Valls, 1949. Al llarg de 424 pàgines, el Dr. Francesc Ballester i Castelló ens ofereix la seva autobiografia. Obra cedida per E. Ribé.

195012.- Recordatori de la seva mort. Ballester moria el dia 18 d’abril de 1950. Propietat de la Dra. Duch i Torner.13.- Reproducció de l’article de Martínez, Àngel «Estudio comparativo de las farmacopeas catalanas o Concordias de 1511, 1535 y 1587». Farmacia Nueva [Madrid], núm. 164 (1950), p. 341-350. Cedit pel fons bibliogràfic del Dr. Ramon Jordi Gonzàlez (EPD).14.- Coberta del discurs «Las concordias de Barcelona del siglo xvi» del Dr. Josep M. Suñé Arbussà, professor i catedràtic d’Història de la Far-màcia i Legislació Farmacèutica en ingressar com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

198015.- Jordi Gonzàlez, Ramon. «La segona farmacopea més antiga del món fou propietat d’un vallenc: el doctor Ballester». Cultura [Valls], vol. liii, núm. 395 (desembre 1980).16.- Primera cara del díptic del programa d’actes «Presentació pública de la Concòrdia» a l’aula magna de la Facultat de Farmàcia de la Univer-sitat de Barcelona, a càrrec del prof. Dr. Suñé Arbussà amb motiu de la commemoració de la patrona de la facultat l’any 1980. Va pronunciar una conferència en què va fer pública l’adquisició de l’exemplar original de l’any 1511 i va precisar que es tractava de la primera farmacopea espanyola i de la segona del món.17.- suñé arBussà, Josep Maria. Introducció i comentaris a «Concordie apothecariorum Barchinone 1511». Nova ed. facsímil. Barcelona: Uni-versitat de Barcelona. Centre de Publicacions, Edicions, Intercanvi Cien-tífic i Extensió Universitària, 1980. Exemplar número 456 propietat de la Dra. M. Montserrat Duch i Torner.

200018.- duCh torner, Montserrat. La Concòrdia dels apotecaris de Bar-celona de 1511. Estudi, transcripció i traducció. Barcelona: Funda-ció Uriach, 1838. Exemplar facilitat per la SCHF.

200319.- roldán Guerrero, Rafael. Diccionario biográfico y bibliográfi-co de autores farmacéuticos españoles. Ed. facsímil, tom I. Madrid: Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, 1958.

200720.- A càrrec de La Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i sota el segell Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona té lloc l’edició Les Concòrdies de Barcelona del segle XVI. = Las Concordias de Barcelona del siglo XVI. = The 16th-century concordias of Barcelona, obra en quatre volums que recull en facsímil les Concòrdies de Barcelona publicades els anys 1511, 1535 i 1587, amb un estudi introductori en català i anglès. Els textos de l’original s’ofereixen en llatí, amb comentaris en català, castellà i anglès. Obra cedida per la Reial Acadèmia de Farmà-cia de Catalunya al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona.

200821.- duCh torner, Montserrat. Estudi dels pròlegs de les tres Con-còrdies dels apotecaris de Barcelona. Editat per la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia. Publicació facilitada per la SCHF.

20102 22.- «Noves aportacions sobre el retrobament de la Concòrdia de 1511». Discurs de la Dra. Duch i Torner amb motiu del seu ingrés com a acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, editat per l’acadèmia esmentada. Publicació cedida per la SCHF.23.- Reproduccions de sis xilografies de la Concòrdia, traduïdes del llatí al català per la Dra. Duch i Torner.

Síntesi bibliogràfica

articlel’aixaropUn poble...

12

Avui anem a la Riba a conèixer la Galyna Lokhmatova, més coneguda com Gala, «com la dona d’en Dalí», se-gons ens diu ella.

Ella és la nova farmacèutica del poble i dic la nova, per-què durant trenta anys la Riba ha tingut una farmacèuti-ca, la Francesca Tomàs, que ara ha decidit donar un caire nou a la seva vida.

Arribem i ens rep amb molta amabilitat. La Gala és ucraï-nesa, d’Odessa, una bonica i històrica ciutat a la riba del mar Negre. Li preguntem per què va deixar el seu país per venir tan lluny i ens explica que el responsable va ésser el qui ara és el seu marit, un anglès afeccionat a la pesca, que vivia a Xerta, i que va anar allà a pescar i se la va trobar.

Viu aquí des de l’any 2006 i sorprèn com de bé parla el català. Ens diu que la gent li ensenya dites i després li pregunten la lliçó.

Per poder treballar a Espanya, després de tenir tota la do-cumentació en regla, va haver de demanar l’homologació del títol pel Ministeri de Sanitat i, quan la va aconseguir

al cap d’un any i mig, va trobar feina a través del col·legi i va començar a treballar a Benifallet.

El seu somni era poder trobar un poble petit, perquè diu que la gent és més tranquil·la, no té pressa i el tracte és personal, tot el que no havia tingut durant la seva etapa professional a Ucraïna, on va exercir com a farmacèutica durant quasi vint anys. Així, després de recórrer molts po-bles, va arribar a la Riba i de seguida va saber que era el que havia estat buscant.

La Riba és un poble que es pot definir com a pintoresc, amb carrers empedrats amb grans pendents i raconets plens d’encant, que recorrem amb la Gala, qui també els desco-breix a la vegada que nosaltres. Està envoltat d’un bosc, que ha estat castigat per grans incendis. No fa massa que es va produir l’últim i la Gala, que ja vivia aquí, ens el descriu com a impactant.

El Francolí ha excavat un profund congost anomenat l’estret de la Riba i allí rep el seu afluent, el Brugent, que recull les aigües de la serralada de Prades. Això ha fet que des del segle XVIII al poble s’hagi desenvolupat una indústria paperera, que avui n’és la principal font de riquesa. Els primers mo-

Un poble, una farmàcia, un farmacèutic

La Riba. Galyna Lokhmatova

l’aixarop Un poble...

13

lins de paper van sorgir uns a la vora del riu i d’altres al mig del poble. De fet, mentre passegem, veiem l’antiga fàbrica de paper, ara convertida en edifici d’habitatges. Avui en dia, funcionen cinc papereres, que treballen 24 hores al dia en diversos torns i són el motor econòmic del poble.

El turisme també és un factor important. Des dels anys trenta s’hi practica l’escalada, perquè hi ha indrets molt adequats per fer-ho. Altres possibilitats són l’acampada (l’Ajuntament ha habilitat uns terrenys destinats a aquesta activitat), el senderisme o les rutes amb bicicleta.

Ens criden l’atenció l’església de Sant Nicolau, un edifici barroc i neoclàssic del segle XVIII, i l’Ajuntament. Ja fa molts anys que l’Ajuntament va construir el consultori mè-dic i, al costat, en va posar un altre per a la farmàcia. Això és una comoditat per a la gent gran i les persones amb dificul-tats en un poble on els carrers són molt costeruts.

Mentre dinem, la Gala ens explica una mica com és el seu dia a dia al poble. La gent l’ha acollida molt bé i, en general, té una bona relació amb tothom, que moltes vegades va més enllà de la relació merament professional.

Al poble hi viuen tres famílies ucraïneses amb les quals pot practicar la seva llengua. Ells parlen rus, l’idioma oficial en l’època de la Unió Soviètica, i ucraïnès. Ens explica que la diferència entre tots dos és més o menys com passa aquí amb el català i el castellà: hi ha paraules molt semblants i d’altres, que no s’assemblen gens.

També parlem de la situació que es viu al seu país. La sa-nitat és totalment privada i només està a l’abast de la classe econòmicament poderosa i les classes socials més dèbils no tenen accés als tractaments ni a la medicació, perquè les seves possibilitats econòmiques són molt precàries. Ens diu que la classe mitjana és pràcticament inexistent.

El temps ha passat de pressa i arriba l’hora de tornar, ella i nosaltres, a les nostres feines respectives de cada dia. Ens alegra molt haver compartit unes hores amb una com pa-nya tan amable i tan vital i li donem la benvinguda entre nosaltres.

Andrea Peña AnglésFarmacèutica, Vimbodí

Instantànies de la visita a la Riba

Antiga fàbrica de paper

Paisatge des de la farmàcia

Visitem el poble

14

l’aixaropl’aixaropEn profunditat

14

Ja feia temps que la idea em rondava pel cap, però no la posava en marxa. I un pont de la Puríssima em vaig decidir. Unes companyes de la facultat hi havien anat uns anys abans i, a més de recomanar-m’ho, em van «proporcionar» dues altres farmacèutiques que també tenien ganes de moure’s per ajudar, l’Anna Blanco i l’Alba Martin. Després de mesos amb vacunes i pastilles amunt i avall, arribàvem a Accra a finals d’abril.

Ghana és un país emergent, amb la intenció de sortir de la misèria tan aviat com pugui. De fet, segons diverses previ-sions econòmiques, al llarg de 2011, serà un del països que experimentarà més creixement (de manera proporcional) del món, s’ha calculat un 20,146 % gràcies al cacau, l’or, la fusta i el petroli. A diferència d’alguns dels seus veïns, és un país pacífic, cosa que es veu tant en el fet que no hi ha guerres com en la gent que l’habita, tots són molt agrada-bles i, en veure’t de raça blanca, només fan que saludar-te i donar-te la benvinguda.

Des del primer moment ja vam copsar les diferències: una calor espantosa amb tempestes tropicals que es veien venir amb tan sols cinc minuts d’antelació, cotxes atrotinats, ca-rreteres com a camins de carros, dutxes amb aigua de la plu-ja recollida amb galledes, cabretes pel carrer en lloc de gats o gossos, nens passejant sense rumb pel carrer sense anar

a escola... Tot plegat, una aventura amb sorpreses diverses cada dia.

Després de tres dies acompanyades per la Precious, una vo-luntària ghanesa de l’ONG, tombant per l’estrès de la capi-tal, vam arribar a l’orfenat, a la «ciutat» de Ho. L’entrada a l’orfenat ens va posar la pell de gallina: els nens ens esperaven amb candeletes. Hi havia la Mawnyo, la Juliette i la Juliana, l’Hubert, l’Emmanuelle, la Victoria i la Veronica, l’Eugene i l’Eugenia, que ens van cançons i, aquella mateixa nit, ja ens consideraven les seves germanes: «Sister Ingrid» cridaven i cridaven. També vam conèixer la Mamma Viak, una senyora gran encarregada de l’orfenat que va ser com la nostra mare durant la nostra estada, i en Prince Clayman, el director de l’ONG amb la qual col·laboràvem, un home jove amb moltes idees profitoses en ment.

Al vespre ens quedàvem a l’orfenat amb els nens i els fèiem companyia fins al moment d’anar-se’n a dormir. El dia co-mençava ben d’hora, recollíem aigua en galledes i preníem una bona dutxa a l’aire lliure sota una palmera. Tot seguit, esmorzàvem, quasi sempre un plat d’arròs amb llet amb un pa de motlle boníssim. I després, cap a classe, on primer de tot s’ajuntaven tots per cantar una cançó per donar gràcies a Déu i a continuació es repartien en cinc grups segons el nivell. L’escola es componia d’uns setanta nens, majoritària-

GHANA: UN ALTRE MÓN

Podeu consultar més informació sobre l’ONG mencionada a www.davsghana.org

15

l’aixarop En profunditat

15

ment orfes i també n’hi havia alguns de famílies pobres que no tenen recursos per portar els fills a altres escoles, i d’uns deu professors, que, en realitat, no eren mestres sinó joves que voluntàriament passaven hores allí fent classe. És per això que la implicació i els coneixements són una mica limitats, però més val això que tenir els nens pels carrers o mercats deam-bulant sense formar-se. La nostra funció era la d’ajudar-los a les classes i també proposar-los idees per poder millorar-les i innovar. Era graciós perquè, entre els més grans, vam aconse-guir que alguns aprenguessin, en castellà i català, quatre frases típiques de l’estil com em dic o quants anys tinc, això sí.

Teníem les tardes lliures per anar a tombar amb voluntaris de l’ONG que ens ensenyaven Ho o bé anàvem al cíber per do-nar notícies als de casa, algun dia vam fer piscina... De tant en tant, compràvem xocolatines per donar-les als nens en tornar i es tornaven bojos de contents. Llavors sopàvem i vèiem la tele amb ells, una televisió antiga i petitona en què la imatge era ben distorsionada, però que a ells els proporcionava un gran moment del dia.

I el que més sorprèn és que, malgrat la misèria que hi po-dem veure els visitants que venim de països desenvolupats, la majoria dels ghanesos són feliços. Nosaltres tenim de tot i sempre volem més, ells tenen poc i ho valoren al màxim. I doncs, com s’ho fan?

D’una banda, cal tenir en compte que pocs d’ells són cons-cients del que hi ha fora del seu món, és a dir, estan descon-nectats de manera que qualsevol cosa bona els proporciona felicitat. Per exemple, amb els nens: mentre que els d’aquí no sabrien viure sense la consola, als nens de l’orfenat, els ense-nyaves un joc de picar de mans —quan vam marxar tots can-taven la cançó «Chocolate»— i eren els més feliços del món.

D’altra banda, Ghana és un país amb creients molt fervents, els diumenges gairebé tots van a missa i, només de donar un volt pels pobles, ja es veu que en les botigues, perruqueries, bars... apareix la paraula Déu en tots els noms i cartells.

I com podem col·laborar des d’aquí? Doncs, d’una banda, hi ha l’opció d’enviar-los material com ara llibres o ordinadors per a la biblioteca que estan construint, i també roba, estris


de neteja, algunes joguines... I, de l’altra, se’ls poden enviar diners, que les ONG inverteixen in situ en funció de les ne-cessitats que van sorgint.

Nosaltres vam col·laborar amb DAVS (Dream Africa Volun-teer Service). És una petita ONG amb el propòsit general d’aconseguir ajuda per millorar les vides de nens i adults de Ghana. Té diversos projectes per contribuir al desenvolupa-ment de la societat ghanesa: classes d’ordinador (mentre que aquí és tan tangible, molts ghanesos adults no en coneixen ni l’existència), construcció d’infraestructures, un programa de conscienciació del VIH / la sida, promoció de la salut en àm-bits rurals, assistència en orfenats o ensenyament en escoles.

16

l’aixarop

16

l’aixarop

A més, vam portar-los joguines i roba des d’aquí, i, amb diners que vam anar recollint de la família, amics i coneguts, un cop allí, vam comprar-los més roba i sabates, llibretes, lla-pis, gomes, regles, paper de vàter, sabó, gots i plats (coberts no perquè mengen amb les mans)... També vam insistir per-què es comprés llet per als nens, ja que és un recurs impres-cindible per assegurar un bon creixement dels infants, però allí tan sols existeix en format pols i el preu és exorbitant.

Amb tot, considero que és una experiència d’allò més reco-manable per a tothom, a l’edat que sigui. Tant a Ghana com

a altres països subdesenvolupats hi ha molt per fer, de manera que si tots invertíssim un mes de la nostra vida a ajudar-los o decidíssim fer un donatiu a qualsevol ONG, probablement, les coses serien diferents. I no només allí, on podrien viure amb més facilitats, sinó també aquí, on canviarien moltes filosofies, ja que, estic segura que, tal com ens va passar a nosaltres, tots valo-raríem més el que tenim perquè, en realitat, som més afortunats que ells pel sol fet d’haver nascut unes latituds per sobre...

Ingrid Fortuny de Miguel


En profunditat

17

l’aixarop

17

l’aixarop Notícies

CONCERT INAUGURAL DE LA CORAL CONCORDIE

El divendres dia 25 de novembre de 2011, a la sala d’actes de la seu del Col·legi Oficial de Farmacèu-tics de Tarragona (COFT) i de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) es va presentar el concert inaugural de la coral Concordie, gestada en el si de la seu col·legial, sota la direcció de Montserrat Rios Hevia, professora titular de l’àrea de música de la

URV i directora de la coral de la URV. La presentació de l’acte va anar a càrrec d’Antonio Salas, president de l’ICAT, i Andreu Suriol, president del COFT.

El concert debut de la coral Concordie va tenir una nodrida assistència de públic, que va omplir de gom a gom la sala d’actes col·legial.

CORAL CONCORDIEConcert inauguralDivendres, 25 de novembre de 2011 a les 21.30 h Sala d’actes col·legial Direcció: Montserrat Rios Hevia

Coral Concordie

Neix l’any 2011 en el si de la seu col·legial de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona i del Col·legi Oficial de Far-macèutics de Tarragona, sota la direcció de Montserrat Rios Hevia, i està integrada per col·legiats d’ambdós col·lectius professionals i per altres persones relacionades.

El nom de la coral, Concordie, s’inspira en la coincidència de l’any de la seva creació amb el cinc-centè aniversari de la Concordie apothecariorum, la primera farmacopea (successió de receptes medicinals agrupades per naturalesa: confeccions, pólvores, xarops, píndoles, ungüents, emplastres, olis, etc.) escrita per farmacèutics l’any 1511.

Montserrat Rios HeviaNascuda a Tarragona, cursa estudis de guitarra i cant al con-servatori d’aquesta ciutat. L’any 1980 comença la seva activi-tat com a directora de cors i estudia amb els mestres Erwin List i Francesc Llongueras. Fa estudis superiors de guitarra amb el mestre E. Sainz de la Maza. L’any 1987 obté una beca del Ministeri de Cultura que li permet cursar els estudis supe-riors de Direcció Coral a Ginebra amb el mestre Michel Cor-boz i, al mateix temps, canta a l’Ensemble Vocal de Lausanne. Paral·lelament als estudis de Direcció Coral, assisteix a cursos de Direcció d’Orquestra amb J. Bodmer i E. Schelle a Itàlia i França, respectivament.

L’any 1991 funda el cor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb el qual aconsegueix importants premis nacio-nals i internacionals. Dirigeix agrupacions corals i instrumen-tals a França, Suïssa i Catalunya. Des de l’any 1996 fins a l’any 2002, és la directora titular de la coral Càrmina de Barcelo-na, cor col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. I actualment, és professora titular de l’àrea de música de la Universitat Rovira i Virgili.

L’any 2010 guanya el premi al millor director en el concurs nacional de cors “A capella” (Pamplona).

PROGRAMA

DUM, DUM, DUM 3 i 3 i 3

LAUDEMUS VIRGINEMD’El Llibre Vermell de Montserrat: cants i danses s. XIV

SPRING Thord Gummesson

CANTEN, SEÑORES CANTORESCançó argentina anònima

CALYPSOJan Holdstock

À LA CLAIRE FONTAINECançó tradicional francesa, harmonitzada per Willi Trader

EL HADERECHCançó hebrea per N. Hirsch i T. Porat

O VOSO GALO COMADRE Cançó gallega harmonitzada per M. Groba

OH, COMPANYS, ALCEM ELS VASOS!W. A. Mozart

18

l’aixaropl’aixarop Notícies

18

El divendres 25 de novembre de 2011, s’inaugurà a la seu col·legial

una nova exposició del fons de la fundació Concòrdia Farmacéutica, fruit de la col·laboració, engegada ara fa un any pel COFT, amb la fundació Concòrdia Farmacèutica (FCF), una entitat que persegueix dues finalitats: salvaguardar el pa-trimoni farmacèutic i donar-lo a conèixer.

En aquesta ocasió, s’hi exposen, a més d’unes mostres de sàndal, una selecció d’objectes de fusta, usats tant per a la con-fecció de medicaments com per a la seva conservació: espàtules, culleres, morters, caixes per als productes vegetals, estris per manipular-los, etc. Tot això es pot trobar en molts racons de les antigues farmàcies.

Les caixes policromades per con-servar plantes constitueixen, junt amb armaris i calaixos de tota mida, els artístics mobiliaris de les grans farmàcies bicentenàries o tri-centenàries, tant públiques com pri-vades, de grans ciutats o d’hospitals i convents. Però, la fusta i sobretot el suro s’han fet servir, també, per protegir els medicaments compostos contra les temperatures elevades o la fragilitat del vidre en què estaven en-vasats.

En definitiva, l’exposició «Els medicaments i la fusta» representa una selecció d’estris fabricats amb aquests materials i de medicaments que hi estan envasats, que, sovint, són fruit d’un treball artesà i artístic i confor-men un camp auxiliar de la professió farmacèutica poc conegut o inadvertit, segurament, per la humilitat dels materials emprats.

La mostra es podrà admirar a la seu del COFT (c/ En-ric d’Ossó, 1, Tarragona) fins al mes de juny de 2012.

Redacció

NOvA ExPOSICIÓ AL COFT: «ELS MEdICAMENTS I LA FUSTA»

GRÀCIES, JOANA!Des de 1977 la Joana Pedrola desenvolupa el seu tre-ball com a farmacèutica titular a l’Ametlla de Mar amb una dedicació i voluntarietat envejables. He tingut la sort de treballar amb ella com a veterinari dins del Departament de Salut i, ara que es jubila, és l’hora de donar-li les gràcies. Ambdues professions sempre han treballat juntes per un mateix objectiu, que no és altre que millorar la salut pública, cadascuna d’elles, des de la seva vessant, però amb moltes coincidències.

En aquests anys que hem pogut gaudir de la teva companyia, ens has demostrat moltes coses: la teva professionalitat, fins i tot en els moments més durs que t’ha tocat viure i en què has estat, a pesar de tot, al peu del canó; el sentit de la teva responsabilitat més enllà d’un horari establert; la teva amplitud de mires envers la salut pública sabent que es tracta d’un tema que abasta vàries professions; la teva predisposició a treballar braç a braç amb altres professionals; el teu re-

coneixement de l’educació sanitària com el millor mi-tjà per implementar les millores que es proposaven.Potser a causa del deliri pel control i de les mesures a curt termini en les quals ens veiem immersos en el marc de l’estructura actual, es confon activitat amb resultats, lideratge amb comandament-obediència, reunions amb participació, grups amb equips de tre-ball... Crec, Joana, que sempre has tingut les idees clares pel que fa a l’objectiu de la teva professió, un objectiu que, de ben segur, s’assolia millor amb es-tructures no tan excessivament jerarquitzades com la present.

Esperem gaudir molts anys més de la teva companyia, ara, des de la teva labor a l’oficina de farmàcia. Per tot aquest camí, gràcies, Joana!

Jordi Vendrell CedóVeterinari

19

l’aixaropl’aixarop Notícies

19

EL POLS dE LES ZONES

l’aixarop entrevista els delegats de zona

Ell mateix ens ho comenta:

«Tot i que el Quim em deia que la tasca no era gaire difí-cil, aviat em vaig adonar de la responsabilitat de treballar per a les cinquanta-tres farmàcies de la zona els 365 dies de l’any.»

«T’adones que en aquesta zona tots tenim els mateixos problemes, amb alguna petita diferència als barris, i que, una vegada estan organitzades les guàrdies, la principal preocupació és el tema econòmic i la incertesa del mo-ment actual que es viu a la professió.»

«El millor que m’ha aportat el càrrec és poder estar a prop dels companys (em paren pel carrer i tot!) i sentir el col·legi, al qual agraeixo la seva lluita en aquests mo-ments, més proper. Penso que hem d’estar units i “fer col·legi”.»

«Com a delegat vull ajudar a tots els meus companys i encoratjar-los a formar part de comissions com ara la de Guàrdies o la Deontològica, i a ajuntar-nos per prendre un cafè sovint! Els animo també a participar en el major nombre de formacions de les que s’organitzen aquí al COFT.»

L’Antonio s’acomiada després de transmetre’ns la seva il·lusió per continuar treballant pel bé de la seva zona.

Moltes gràcies i endavant!,L’AIXAROP

Antonio Salazar EchevarriaL’aixarop continua interessat en El pols de les zones i, per això, no hi ha res com que siguin els delegats mateixos qui ens n’informin.

Aquesta vegada ens hem reunit amb Antonio Salazar Echevarria, delegat de Tarragona i barris des de fa pocs mesos. Li hem preguntat sobre la seva trajectòria professional: membre d’una família tradicionalment farmacèutica, va estudiar a la Universitat de Santiago de Compostel·la i, després d’exercir com a adjunt amb el seu pare, Antonio Salazar Mena, és titular, des de 1999, de la farmàcia de la plaça de la Font de Tarragona.

Al maig de 2011, el nostre company Joaquim Nolla, li va proposar que el substituís com a delegat de zona de Tarragona i barris.

20

l’aixaropl’aixaropRetalls de premsa

2020

DIARI MÉSMoltes farmàcies estan per sota del llindar de subsistència, segons Suriol

ACTA SANITÀRIAEls farmacèutics voldrien deixar de

prestar gratis determinats serveis.

21

l’aixarop

DIARI DE TARRAGONALes farmàcies, els punts sobre les is

jornades / cursos i campanyesRetalls de premsal’aixarop

EL PUNTLes farmàcies alerten que

la crisi té contra les cordes un 9 % dels establiments

CORREO FARMACÉUTICOOrtopèdia: més formació

per a l’actualització

22

l’aixaropl’aixaropAltes i baixes l’aixarop

Ester Gines Rivas Cambrils

Silvia Miro Cañis Sabadell

Silvia Rodriguez Carot Tarragona

Marta Odena Vilarmau Salou

Fernando Garcia Aragones Tarragona

Ines Alguero Arnal Gavà-Barcelona

Cristobal Pons Servera Palma de Mallorca

Guadalupe Villazon Trabanco Tarragona

Rosario Soler Lluch Reus

Rocio Pardo Sanchez Tarragona

Laura Delclos Medina Terrassa

Zaida Nair Herrero Medina Vila-seca

Eva Maria Sorolla Clemente Roquetes

Carolina Mico Llopis l’Ametlla de Mar

Joan Vives Corbella Valls

Paquita Selva Marti Valls

Lydia Casanelles Miro Coma-ruga

Sara Sanchez Borrull Tarragona

Merce Ribe Dalmases Reus

Albert Salvat Felip Tarragona

Maria Isabel Larrea Clausell Barcelona

BAIXES

dEFUNCIONSMISERICORDIA GRAU GILABERT VICENT SANMARTIN PERALTA FRANCESC CATALA BALLESTER

22

NOvES ALTES

núm. 1816

Maria Aznar

Pedret

núm. 1817

Andreu Prados

Bó

núm. 1818

Mariona Sorribas

Constanti

núm. 1819

David Alijo

Salamanca

Josep Torrent Pounúm.

núm. 1804

Josep Matas Caelles

núm. 1805

TeresaEsque Englundnúm.

núm. 1806

CarlosGarrigaRomannúm.

núm. 1807

AlbertSalvatFelipnúm.

núm. 1822

Cristina Guzman Olieteúm.

núm. 1820

Maria Isabel Larrea Clausell

núm. 1823

núm. 1808

Cristina Pellicer

Aragonés

núm. 1810

Alba Mallafré

Torrell

núm. 1811

MarinaRius Miró

núm. 1809

Mireia Salaet

Escudé

Gloria Jové Artigau

núm. 1812

OriolFidelMulet

núm. 1813

Eliseo Millan Homedes

núm. 1814

Misericòrdia Alegre Ferrando

núm. 1815

Silvia Moyano Pellicer núm. 1821

NAIXEMENTS

Benvingut!

Alejandro Campos Ponsés net i nebot de les nostres companyes

Rosario Ciprés i Gema Pons, respectivament

23

l’aixarop

24

l’aixarop

Aixarop 30

Documents

Transcript of Aixarop 30