l’aixarop

portada y contrap interior 17.in3 3 9/1/07 17:52:57

l’aixarop

portada y contrap interior 17.in4 4 9/1/07 17:52:57

3

l’aixarop gerència

Evolució DE lES novES tEcnologiES a l’oficina DE farmàcia i la rEcEpta ElEctrònica

Per tal d’entendre com han evolucionat les noves tecnologies en l’oficina de farmàcia, i en el sector salut tal com en d’altres sectors, ens hem de situar en el marc general de l’evolució de la societat.És a dir, no únicament evoluciona un sector o un altre, sinó que evoluciona tot plegat més o menys ràpid dins d’una societat que mou aquests canvis.Així, doncs, cal assenyalar que en general hem evo-lucionat d’una societat on la base de l’èxit ha passat de temes materials a la informació. És evident que la riquesa pot estar encara en temes materials, no obstant això la gestió d’aquesta riquesa resideix en el coneixement i la gestió de la informació.Cada cop aquesta informació és més a l’abast de tot- hom i saber gestionar-la pot donar un factor dife-rencial respecte a algú altre.Les noves tecnologies permeten la gestió eficient de la informació.

Com s’ha traduït aquesta evolució en general a l’oficina de farmàcia? Doncs bé, en les últimes dècades l’oficina de farmàcia ha evolucionat molt ràpidament adaptant-se a les noves tecnologies i amb l’avantatge afegit que com que aquesta evolució moltes vegades ha estat no tan sols voluntària sinó totalment necessària per poder continuar, el sector ha anat avançant de manera unifi-cada sense que pogués quedar ningú fora. Hem passat, doncs, de la gestió interna sobre els ar-xius paper a la gestió interna informatitzada amb els programes de gestió d’oficina de farmàcia, després a comunicar-se exteriorment tant amb els proveïdors com amb els col·legis, més endavant la recepta elec-

trònica i com a futur es planteja la comunicació te-lemàtica amb d’altres professionals de manera horit-zontal i també comunicació amb el pacient. (Això es donarà quan la societat civil estigui evolucionada i quan el principal públic objectiu de les receptes hagi conviscut habitualment amb les noves tecnologies.Per exemple, a països nòrdics com Finlàndia estan implantant solucions en les quals el pacient és part activa, és a dir, des de la seva connexió a Internet pot accedir al seu compte de salut, comunicar-se amb el metge, el farmacèutic i fins i tot aportar dades.) A nivell nacional coneixem algun cas privat però enca-ra en fase d’inici.

De manera gràfica podem veure aquesta evolució, tenint en compte que la part rosa és l’oficina de farmàcia. En primer lloc, com hem assenyalat, hi ha hagut una informatització interna, i més endavant s’ha passat a interactuar amb d’altres agents i evolucionar cap a la comunicació global.

• Projecte e-recepta

Així, doncs, entrem a parlar de la visió pel que fa a la corporació farmacèutica del novedós projecte de recepta electrònica a Catalunya.Com a objectius del projecte cal dir que va ser im-pulsat pel Departament de Salut, i el Consell de Col·legis tot seguit va valorar-lo i decidir participar-hi molt activament a fi de fidelitzar el finançador, i assegurar-se que es feia d’una manera coherent i tenint en compte la visió dels farmacèutics.Per tant, tal com he comentat, el Departament de Salut impulsa la implantació de la recepta electròni-ca a Catalunya. El Consell de Col·legis Farmacèutics

de Catalunya (CCFC), com a proveïdor de serveis mitjançant les oficines de farmàcia, va valorar la par-ticipació d’aquest projecte:• Per tal de fidelitzar el principal finançador: Cat-

Salut.• Per tal de visualitzar que la concentració es realitza

amb una xarxa de 3.000 farmàcies i no individual-ment.

• Per tal de continuar impulsant la utilització de les TIC a les oficines de farmàcia i, per tant, moder-nitzar i enfortir el sector.

El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalu-

4

l’aixaropgerència

nya (CCFC), conjuntament amb el CatSalut, està desenvolupant el projecte de recepta electrònica a Catalunya, assumint el lideratge en els aspectes que implica a les oficines de farmàcia. El projecte de recepta electrònica estableix un siste-ma integrat de processos de prescripció, dispensació, facturació i utilització de medicaments, basats en les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que possibilita disposar d’informació en temps real de la prestació farmacèutica amb l’objectiu de mi-llorar l’atenció al ciutadà. Les principals línies de millora que aporta la recepta electrònica són:• Millora de la facturació• Millora de la comunicació prescriptor-dispensa-

dor• Millora de l’accessibilitat a la base de dades de me-

dicaments• Millora de l’accessibilitat a la informació del me-

dicament, el seu ús eventualment a l’accés de la informació farmacoterapèutica del pacient

• Millora administrativa de la dispensació: no devo-lució de receptes.

El projecte de recepta electrònica s’ha dissenyat de manera que sigui escalable en tres vessants:• Àmbit funcional: El conjunt de funcionalitats

serà ampliable al llarg del període 2006-2007, i s’afegiran noves funcions i procediments respecte al disponible en la fase de prova pilot (SIRE1). Les funcionalitats complertes, a utilitzar en el període d’implantació total, reben el nom de SIRE2.

Funcions implantades a SIRE 1

• Consultes de dispensacions realitzades • Consulta de prescripcions disponi-

bles• Insertar dispensacions• Insertar diligències• Consulta de data de propera dispen-

sació• Insertar avís adreçat al metge• Bloquejar prescripció

• Consulta d’avisos• Consulta de dispensacions pendents de signar pel

farmacèutic• Creació i signatura de lots de receptes dispensades• Consulta de dispensacions introduïdes per help

desk.• Àmbit territorial: El ritme d’implantació serà

progressiu, partint de les zones escollides per a la prova pilot (Salt, La Bisbal d’Empordà, Tortosa i Ulldecona) fins a l’extensió total al territori de Ca-talunya.

• Àmbit tecnològic: S’anirà evolucionant des d’unes capacitats de procés restringides durant la prova pilot fins a la plena extensió en tot el territori.

Aquesta escalabilitat garanteix l’eficàcia en el desplegament, el control del procés i la rendibili-tat de les inversions. Pel que fa al procés, cal saber que per tal d’accedir a les prestacions el pacient ha de portar:• TSI• Full de medicació activa. (facilitat pel CAP)

Aquest full relaciona les prescripcions electròni-ques i porta un codi de barres de seguretat mit-jançant el qual, un cop el farmacèutic ha accedit al sistema, es visionen les dispensacions pendents.

Prescripcions protegides: el pacient pot sol·licitar al metge que algun medicament sigui prescrit de forma protegida.• Anirà en un full a part amb un codi diferent.• Només serà visible a l’historial quan es con-

sulti des de la farmàcia que va realitzar la dis-pensació.

Full de medicació activa

5

l’aixarop

FaRmàcIa Rull dE VallS

La família Rull és una família vallenca lligada a la professió farmacèuti-ca durant més de cent anys amb quatre generacions.

El Sr. Ramon Sarró i Bella, avi del Sr. Ramon Rull Sarró i primer far-macèutic de la nissaga, es va instal·lar a Valls als voltants del 1885-90, al carrer de la Cort, dues cases més amunt de l’actual farmàcia. El carrer de la Cort era centre neuràlgic de la ciutat i va ser la cinquena farmàcia de la capital de l’Alt Camp. En aquells temps exercir d’apotecari volia dir estar constantment amb el morter i elaborar els medicaments de forma individualitzada.

L’any 1900 es trasllada la farmàcia al local actual, al mateix carrer de la Cort. El Sr. Sarró va tenir dos fills, l’Ignasi Sarró i Roset, que es va decantar per la professió de metge, va ser un gran professional i pioner en l’exercici de la medicina als seus temps. Avui dia el CAP de Valls porta el seu nom, tothom el coneix com a “CAP Sarró”. La filla, M. Consol Sarró Roset és la que va perpetuar la nissaga quan es va casar amb el farmacèutic Sr. Francisco Rull Uch i és així com va canviar de nom l’oficina de farmàcia.

L’any 1956 el fill Ramon Rull Sarró acaba la carrera de farmàcia i es posa a treballar amb el seu pare. El senyor Rull ens va rebre junt amb la seva filla Consol i el seu fill Biel.

El Senyor Rull ens diu que quan ell va estudiar farmàcia la carrera era de sis anys i en aquells temps es va viure la revolució de la indústria farmacèutica, les fórmules magistrals van do-nar pas al específics fabricats per la indústria i es va iniciar el sistema de pagament de re-ceptes per part de l’administració. Recorda que primer no hi havia cupó precinte i es feien uns llistats d’allò dispensat, unes 40 receptes al mes. El dubte del col·lectiu farmacèutic era saber si allò ho cobrarien.

farmàcies amb història

Esquerra: El Sr. Ramón Rull, tercera generació de farmacèutics a la biblioteca.

Dreta: La Consol Rull ficada a la feina

Ramón Sarró i Bella, primer farmacèutic de la nissaga

6

l’aixaropfarmàcies amb història

El Sr. Ramón Rull Sarró amb els seus fills, la Consol i el Biel

Llibre de la biblioteca familiar amb el qual van estudiar les primeres

generacions de farmacèutics

Quan ell era petit l’horari de la farmàcia era molt ampli, de 8 a 23 hores. Van instal·lar una cuineta, que avui és el lavabo, i feien vida dins de la farmàcia. Després es van començar a fer torns de guàrdia entre les farmàcies de Valls. Això va representar un descans i una millora de la qualitat de vida. A més, a proposta del Sr. Rull, el diumenge que es feia guàrdia s’acordà que aquella farmàcia el dilluns tancava i això s’ha respectat fins als nostres temps. I el súmmum va ser quan es va acordar fer una setmana de vacances! El Sr. Ramon va decidir fer-la per Sant Joan, patró de la ciutat i així no tenir tancat tants dies laborables; els semblava impossible tancar i deixar la població sense servei.

Als anys 90, quan van aparèixer les noves tecnologies, el Sr. Ramon Rull va veure que era temps de renovació generacional, i van entrar a formar part de l’empresa els dos fills farmacèutics, la Consol Rull Ferré primer i dos anys més tard el Biel Rull Ferré, després de fer la tesina a la càtedra de bromatologia.

Ara fa tres anys el Biel va tenir l’oportunitat d’instal·lar-se per compte propi a Valls mateix després de pagar un traspàs. En un principi al pare li va saber greu que la família es separés, ell preferia seguir tots junts en la farmàcia que el seu avi havia iniciat, però cal evolucionar i de cinc farmàcies a finals del segle XIX hem passat a deu actualment. Llavors va ser el moment de la jubilació per part del Sr. Rull, encara que cada matí fa una visita per la farmàcia.

Esperem que la continuació de la nissaga estigui assegurada amb els fills de la Consol o del Biel. Per cert, el Biel ha sigut pare per tercera vegada al mes d’octubre.

Agraïm als tres que ens van rebre a la Pilar Salvador, com a reportera gràfica, i a mi com a veïna, molt gustosament, encara que vam fer can-viar els hàbits del Sr. Ramon Rull i va venir a la tarda.

Montserrat Rocamora

7

l’aixarop article

La preparació de citostàtics de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa es centralitza al Servei de Farmàcia. S’hi preparen els quimioteràpics per donar servei a l’Hospital de dia i a les plantes d’hospitalització on s’atenen pacients oncohematològics. El personal encarregat de la preparació de quimioteràpia està compost per una farmacèutica i dues infermeres. S’elaboren 8.000 preparacions de citostàtics l’any.La farmacèutica s’encarrega de les tasques d’organització, validació de la prescripció mèdica, actualització dels protocols de manipulació de citostàtics i terapèutics, i formació/informació de personal.El procediment de preparació de citostàtics que se segueix consta de tres apartats: recepció de la prescripció mèdica, preparació de la medi-cació i control postpreparació.

• Recepció de la prescripció mèdicaPer evitar errors de medicació, la prescripció de cada cicle de qui-mioteràpia està preimpresa, seguint els protocols de tractament, i es baixa de la Intranet de l’Hospital de forma que el metge únicament ha d’escriure les dades identificatives del pacient, la data d’administració, la superfície corporal, la dosi i signar-la. Una còpia d’aquest mateix full s’utilitza per a la preparació i l’administració a fi i efecte d’evitar errors en transcriure d’un full a un altre.

Recepció de la prescripció mèdica per infermeriaA la recepció del full de l’ordre mèdica, la infermera col·loca en una safata, per a cada malalt (amb el full de prescripció a sota), tot el mate-rial necessari com: citostàtics, sèrums, bossa de transport de citostàtics, material (agulles, xeringues,...), calcula el volum necessari del citostàtic segons la dosi prescrita i ho apunta al full de prescripció; escriu el nom i el volum del citostàtic al corresponent sèrum; etiqueta la bossa de transport de citostàtic amb el nom del pacient, unitat d’infermeria, habitació i llit, i prepara les etiquetes per a cada citostàtic.

Validació farmacèutica de la prescripció mèdicaLa farmacèutica confirma els càlculs de la dosi prescrita dels citostàtics (ateses les dosis establertes als protocols i la superfície del pacient) i si hi ha alguna discrepància es contacta amb el metge prescriptor. També supervisa la coincidència entre les dosis dels citostàtics prescrites i el nombre dels vials o ampul·les utilitzades; comprova que el tipus, el volum i l’envàs dels sèrums són correctes; controla el volum del citos-tàtic que cal per a la dosi prescrita, i comprova que la informació de l’etiqueta coincideixi amb la prescripció (nom del pacient, tipus de citostàtic, dosi i temps d’administració).

PREPaRacIÓ dE cITOSTàTIcS a la FaRmàcIa dE l’HOSPITal VERGE dE la cINTa

8

l’aixaroparticle

• Preparació de la medicació per administrar al pacient

Els citostàtics s’han de considerar potencialment citotòxics per al per-sonal que els manipula i cal adoptar les mesures que calgui per garantir la mínima exposició i la màxima protecció. Amb més protecció del manipulador hi ha menys risc de toxicitat. Per tant, cal prendre les mesures adequades per disminuir el grau d’exposició del manipulador i una de les principals és fer les preparacions a la cabina de flux laminar vertical de classe II B de seguretat biològica, per disminuir la inhalació d’aerosols que es formen durant la manipulació.Un cop comprovada la prescripció mèdica i tot el material necessari per a la preparació es procedeix a la reconstrucció i dilució dels citostàtics amb els sèrums corresponents. La preparació s’efectua per dues infer-meres: una que manipula dintre de la cabina i una altra d’ajuda fora de la cabina. Es treballa amb la indumentària adequada, i se segueixen els protocols de treball en cabina de flux laminar vertical i de maneig de citostàtics.Els residus de citostàtics es llencen en contenidors especials que es tan-quen hermèticament i els recull diàriament una empresa que els porta a incinerar en forns especials.A Farmàcia hi ha preparat un equip per a vessaments de citostàtics.Es realitzen controls mèdics periòdics a tot el personal manipulador de citostàtics per part del Servei de Riscos Laborals.

• control post preparacióUn cop a punt la quimioteràpia, la farmacèutica comprova que els citostàtics i les dosis preparades per a cada pacient coincideixin amb els que consten al full de prescripció mèdica, si la barreja s’ha fet en el sèrum, volum o envàs adequat i si estan ben etiquetats. Després es col·loquen a les bosses especials de transport de citostàtics per enviar als serveis clínics.

En un futur proper, s’avançarà en disposar de programes informàtics que connectaran Farmàcia amb els serveis clínics i permetran la pres-cripció assistida per ordinador i la connexió entre la prescripció, la pre-paració i l’administració.

Montserrat Canela SubiradaCap del Servei de Farmàcia Hospital Verge de la Cinta. Tortosa

9

l’aixarop jornades / cursos i campanyes

Durant els dies 4, 5 i 6 d’octubre els farmacèutics es van reunir a Cadis en el 15è Congreso Nacional Far-macéutico. Va ser una posada al dia de la professió en tots els seus vessants, i aquestes són les diverses conclusions que se’n van obtenir:

• La Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris és el marc idoni per preservar l’actual model de farmàcia i millorar la qualitat de la prestació farmacèutica atenent les necessitats dels ciutadans.

• La Plataforma d’Informació per al Subministra-ment de Medicaments ajuda el farmacèutic a assegu-rar la traçabilitat del medicament, detectar els desa-bastiments i a actuar per corregir-los.

• La implantació de la gestió de la qualitat a les di-verses facetes de la professió farmacèutica es facilitarà des de l’organització farmacèutica col·legial en coor-dinació amb les administracions sanitàries.

• La naturalesa continua sent una excel·lent font d’inspiració de nous fàrmacs.

• Els anticossos monoclonals estan resolent favora-blement situacions patològiques per a les quals no hi havia tractament.

• Les vacunes de nova generació eviten la utilització de virus vius en la seva composició.

• L’efecte sensorial dels cosmètics actua al sistema biològic de la pell.

• Hi ha estudis del control de les cèl·lules cutànies per neurotransmissors i que aquestes cèl·lules són ca-paces de sintetitzar i alliberar neuromediadors.

• La traçabilitat i la xarxa d’alerta són eines bàsiques davant de qualsevol risc o incidència relacionada amb els aliments.

• L’atenció farmacèutica és una realitat professional. Ha de ser integrada ens els diversos programes de gestió de les oficines de farmàcia. El BOT PLUS és una eina bàsica.

• Cal habilitar sistemes d’acreditació corporativa per vendre medicaments sense recepta per Internet des de les oficines de farmàcia.

• Cal formar adequadament el farmacèutic per im-plantar el nou servei d’atenció farmacèutica domici-

liària, així com per a l’actuació professional de l’òptica oftàlmica i acústica audiomètrica i l’ortopèdia.

• La professió farmacèutica ha d’estar unida a l’entorn de les diverses estructures col·legials per aconseguir efectivitat davant l’actual procés europeu.

• La recepta electrònica és una realitat professional que avança de diferent manera i ritme a les comuni-tats autònomes.

• La prescripció per principi actiu revaloritza el con-cepte de dispensació per part del farmacèutic.

cONcluSIONS dEl cONGRESO NacIONal FaRmacÉuTIcO dE cadIS

Ajuntament de Cadis

Façana del Palau de Congressos de Cadis

10

l’aixaropjornades / cursos i campanyes

El passat dia 21 de novembre va tenir lloc al COFT la VII Jornada d’Atenció Farmacèutica, organitzada pel Pius Hospital de Valls en col·laboració amb el COFT, dirigides a les noves tecnologies aplicades a l’àmbit de l’atenció farmacèutica, on ens vam reunir al voltant de quaranta professionals sanitaris.

Per inaugurar la jornada, Josep M. Sabaté (director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona), Andreu Suriol (president del COFT) i Ismael Roldán (director dels Ser-veis Territorials de les Terres de l’ Ebre) van fer una ben-vinguda amb introducció al tema. Aquest últim va ser l’encarregat de fer la ponència sobre la importància de les noves tecnologies en l’àmbit sanitari i explicar els im-pactes i objectius que s’han establert amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). A continuació, Tina Rubio, gerent del COFT, va introduir els assistents al futur més pròxim que ens espera: la recepta electròni-ca (el projecte a Catalunya, model, requeriments, neces-sitats...). Tot seguit, Joan Antoni Schoenenberger, cap de servei de Farmàcia de l’Hospital Arnau de Vilanova i vicepresident de la Societat Catalana de Farmàcia Clí-nica, va parlar sobre les TIC i els sistemes automàtics de dispensació de medicaments (SADME) com a eines molt útils per poder guanyar temps, seguretat, i poder atendre millor el pacient. Després del torn de preguntes als tres primers ponents, va arribar la monografia que Francesc Pàez, cap de servei

de Farmàcia de l’Hospital Móra d’Ebre i gran aficionat a la informàtica, ens va fer sobre la PDA: descripció, sis-temes operatius, consells, funcions (agenda, ofimàtica, Internet, vademècums, gestió clínica de pacients, etc.) El següent ponent va ser Xavier Ansa, director assistencial SAP Tarragona-Valls, que va parlar sobre els beneficis de la informatització a l’ICS i de l’estació clínica eCAP. Després, va arribar el torn de Xavier Fábregas, adjunt de servei de Farmàcia de l’Hospital de Mataró, que ens va explicar l’experiència del seu hospital amb la prescripció electrònica, no només defensant tots els seus beneficis, sinó també explicant els problemes d’implantació. El tema de robotització a l’oficina de farmàcia va anar a càr- rec de Josep Ibáñez, president de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària i farmacèutic comunitari amb oficina de farmàcia robotitzada a Gavà. Per finalitzar el torn de ponències, vam gaudir de la intervenció de Lluís Escuder, farmacèutic comunitari de la Sénia que ha tin-gut l’oportunitat de portar a terme la prova pilot de la recepta electrònica i que ens enviava un clar missatge de necessitat de flexibilitat als farmacèutics en el moment de la dispensació.

Cap a les dues de la tarda, l’Antoni Schoenenberger es va fer càrrec de la cloenda d’aquesta interessant jornada, on esperem trobar-vos l’any vinent.

Mireia GonzálezMarta Ibarz

JORNada d’aTENcIÓ FaRmacÈuTIca a la PROVÍNcIa dE TaRRaGONa

“atenció farmacèutica i noves tecnologies”

Ismael Roldán Bermejo, Andreu Suriol Ribé i

Josep M. Sabaté Guasch

11

l’aixarop jornades / cursos i campanyes

Com molts de vosaltres sabeu, els dies 4, 5 i 6 del no-vembre passat, va tenir lloc el XV Congreso Nacional Farmacéutico a Cadis, on vam assistir alguns membres de la Junta de Govern per tal de conèixer els temes d’actualitat de primera mà i fer-vos-els arribar a tots vosaltres.Com a vocal de Distribució, no em podia perdre la con-ferència sobre traçabilitat dels medicaments, que va ser una de les més entretingudes perquè es van confrontar les opinions dels màxims representants de la indústria, distribució, oficina de farmàcia i el ministeri, i de la qual us he fet un petit resum. S’ha de dir que l’acollida que vam tenir va ser magnífica i vull donar l’enhorabona a tots els organitzadors que van fer possible aquest esde-veniment.A títol anecdòtic, cal remarcar que el sistema emprat per controlar l’entrada dels congressistes va ser la ràdiofreqüència, consistent en una etiqueta que havíem de dur penjada i que permetia llegir el nostre nom en una pantalla, quan passàvem a prop d’un lector d’ones. Per finalitzar, us adjunto una pinzellada del projecte de reial decret de traçabilitat, la publicació del qual és posterior al Congreso de Cadis. D’aquí que molts ar-guments exposats al Congreso Nacional ja no tinguin cap sentit.

• Resum de la ponència

Punt de vista de la indústria

El director general de Farmaindústria, Humberto Ar-nés, en la seva intervenció va assenyalar que, a l’espera de la publicació d’un nou RD sobre traçabilitat previst pel primer semestre de 2007, la indústria (tant europea com espanyola) proposa el sistema Data-Matrix per fer el seguiment del medicament durant tota la cadena. Es tracta d’un mètode òptic, on el lector llegeix les etiquetes d’una en una i s’han de trobar lector i etiqueta un davant l’altre (a diferència de la ràdiofreqüència, on el lector pot llegir cubetes o caixes de medicaments senceres).Finalment va fer un esquema cronològic de les eines per portar a terme la traçabilitat: • avui: traçabilitat quantitativa a través del mètode CN

EAN-13 (codi de barres).• demà: traçabilitat total amb lectura òptica: DATA

MATRIX, PDF-417, etc.• demà-passat: traçabilitat total per ràdiofreqüència:

RDIF.

Punt de vista de la distribució

El president de FEDIFAR, Antonio Mingorance, va comentar que sempre ha donat suport a la creació de sistemes que permetin obtenir informació sobre el sub-ministrament i dispensació de medicaments per motius sanitaris, és a dir, per garantir l’abastiment, per evitar falsificacions o per retirar ràpidament del mercat un lot, sempre que es compti amb la participació de tots els agents de la cadena. Pel contrari, la distribució no estaria d’acord amb la traçabilitat concebuda a favor d’interessos particulars d’alguns agents.Per altra banda, mentre es treballa per aconseguir la traçabilitat de cada envàs, FEDIFAR ha estat propo-sant durant anys la creació d’un grup de treball que desenvolupi un protocol d’informació amb l’objectiu que laboratoris, distribuïdors i oficines de farmàcia fa-cilitin a l’Administració les dades dels moviments de les presentacions que se sospita que tenen problemes d’abastiment. Aquest protocol podria activar-se d’ofici o a requeriment de Col·legis, distribuïdors o laborato-ris.

Punt de vista de l’oficina de farmàcia

El vicepresident del Consejo General de Colegios Ofi-ciales de Farmacéuticos (CGCOF), Manuel Fuentes Rodríguez, va definir la traçabilitat com un concepte derivat de l’obtenció dels màxims nivells de qualitat. Des del seu punt de vista, els sistemes d’informació en els processos de subministrament i dispensació (i per tant la traçabilitat) són eines d’utilitat per evitar el de-teriorament de la prestació farmacèutica, amb la con-seqüent reducció de la qualitat del servei.A més, des del CGCOF sempre s’ha tingut present que la informació que es generi sobre el medicament, des de la seva fabricació fins a la seva dispensació, ha de ser responsabilitat dels mateixos farmacèutics. A tal efec-te, quan el desabastiment començà a agreujar l’activitat de les oficines de farmàcia en matèria de dispensació, el Consejo General aportà la solució de la Plataforma d’Informació sobre el Subministrament de Medica-ments al Mercat Espanyol, la qual es troba plenament operativa de fa més d’un any, i aporta setmanalment les dades al ministeri.

TRaÇaBIlITaT dElS mEdIcamENTS

12

l’aixarop

RElacIONS “EXTERIORS” (24/11/2006)

jornades / cursos i campanyes

Punt de vista del ministeri de Sanitat i consum

Begoña Girón Sierra, com a cap d’Àrea de la Subsecre-taria del Ministeri de Sanitat i Consum, va fer un repàs del capítol V de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, destinat íntegrament a la traçabilitat. Aquest capítol diu que els laboratoris han de comunicar les dades de vendes i devolucions de medicaments al ministeri; els magatzems majoristes, a les comunitats autònomes (CA) i al ministeri, i les ofi-cines de farmàcia, a l’òrgan competent de la seva corres-ponent comunitat.

Projecte de decret de traçabilitat

El dia 25 d’octubre, el ministeri va presentar un dels primers desenvolupaments reglamentaris de la Llei de garanties aprovada, com ja sabeu, el juliol passat. Aquest futur decret derogarà el 725/2003 i neix per garantir la seguretat i l’abastiment, per combatre les falsificacions i per facilitar les retirades de medicaments defectuosos.El punt clau és el canvi de l’actual cupó-precinte amb codi de barres EAN-13, per un altre de les mateixes di-mensions, però amb un codi PDF-417, en el qual es trobaran quatre dades: CN, lot, codi individual iden-tificatiu de cada envàs i caducitat (tot i que encara restaria espai per incloure-hi més informació).

Podeu comprovar que el ministeri s’ha decantat per un sistema de lectura òptica abans que per la ràdiofre-qüència.

A partir d’aquí, es crearan les següents obligacions:• El laboratori haurà d’emetre el codi PDF individua-

litzat per cada unitat de medicament amb tota la in-formació requerida i informar el ministeri de totes les unitats que ven o que accepta de les devolucions.

• El majorista ha de fer el control de cada unitat recep-cionada o subministrada i transmetre les dades a la CA i al ministeri.

• La farmàcia ha d’efectuar la lectura del codi a cada dispensació i informar la CA.

Tot i que es pretén que el decret estigui en vigor l’1 de març de 2007, es farà una aplicació gradual, que acabarà el 2008.Per efectuar un control correcte, tots els membres de la cadena hauran de fer una declaració d’existències prèvia a la primera informació de les dades.Tanmateix, es determinarà un període perquè majoristes i oficines de farmàcia tornin les unitats amb l’embalatge antic (codi de barres).Espero que la informació hagi estat del vostre interès i us envio una forta abraçada.

Zara MagreVocal de Distribució

notícies

Vaig assistir (ja fa dos anys, si la memòria no em falla) la tarda en què el conseller de Justícia va presentar als Col·legis Professionals el projecte de Llei de col·legis professionals.Després d’escoltar l’exposició del conseller, vaig treure, entre d’altres, una conclusió que és de la qual us vull parlar.Inspira aquesta Llei, ara ja aprovada, el mateix esperit que s’espera veure reflectit en l’Estatut: l’equiparació de categories entre les estructures estatals (espanyoles) i les nacionals catalanes.En el nostre entorn, representa anivellar el Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya.Ja aleshores, en aquella sessió de presentació em vaig aixecar per expressar que, mentre la política del medicament (registre, oferta als SNS, preus, etc.) fos exclusiva del Govern central, el Consell estaria

vinculat i supeditat al Consejo per raons òbvies.Tot aquest preàmbul és el que justifica les cometes amb què la paraula del títol es veu adornada.Qui vegi, en la compareixença del president i de la secretària del Consejo en l’assemblea informativa que vam tenir el proppassat dia 7 de novembre, una relació “amb l’exterior”, erra, ja que van estar aquí com a responsables d’una política que, ara per ara, és competència del Consejo, acceptant una invitació de molt bon grat que els va fer el Col·legi de Tarragona.Crec que l’experiència va ser molt satisfactòria i que el fet que els responsables de la política professional donin explicacions als col·legiats no fa més que enfortir el teixit corporatiu, fet molt necessari en tota comunitat.Ho repetirem.

Andreu Suriol

13

l’aixarop

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de tota la nostra vida, plorar i menjar és el primer que fem quan naixem.Fonamentalment, l’ésser humà s’alimenta per sobreviure, ja que privar-se dels aliments implica morir-se en breu espai de temps. Per mitjà de l’acte d’alimentar-nos, obtenim dels aliments els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments que el nostre organisme necessita, perquè el desenvolupament físic i mental es produeixi d’una manera adequada, en cadascuna de les etapes de la nostra vida.

Un bon estat de salut es relaciona directament amb un bon estat nutricional, i amb l’adquisició d’hàbits d’alimentació adequats. Menjar, doncs, és prevenir les malalties.L’alimentació està estretament lligada a la salut. Mantenir una bona dieta i uns bons hàbits alimentaris va lligat a la nostra salut, i el que hem d’aconseguir

és conservar la nostra dieta mediterrània i apostar per una bona educació nutricional per a tota la població.En aquesta línia, el Departament de Joventut i especialment el seu coordinador, Carles Castillo, juntament amb el nostre Col·legi, el 16 d’octubre van organitzar l’acte “Enganxa’t a una bona alimentació!” Durant aquest acte la vocal d’Alimentació, Rita Soler, va parlar sobre la importància dels bons hàbits alimentaris, i després Joaquim Nolla, Neus Valveny, Blanca Cogul i Immaculada Felipe es van fer càrrec de la taula rodona on es va tractar com menjar correctament i de forma equilibrada, i els riscos de dur una mala alimentació.El Col·legi vol agrair la seva participació, tant al Departament de Joventut, com als professionals farmacèutics que van fer possible aquest acte.

Rita Soler

notícies

14

l’aixaropun poble...

Un poble,una farmàcia,

un farmacèuticL’entorn de Capçanes

Al rebre l’encàrrec, per part d’Amàlia, de triar la farmàcia que donaria a conèixer aquesta secció em vaig inclinar perquè visitéssim una de les farmàcies de la província en les quals exerceix la nostra professió una companya amb la qual comparteixo procedència (ambdues vam néixer al País Valencià) i a més és companya de l’AFRUC. Es tracta de M. Àngels Turrión i és la farmacèutica de Capçanes.

Amb Sara i Amàlia vam anar a conèixer aquest poble en un dia ra-diant, en el qual l’intens blau del cel contrastava amb el color púrpura tardorenc que vestien els pàmpols de les nombroses vinyes del lloc. Capçanes està situat damunt d’un turó i envoltat per serres. Des d’allí contempla els vehicles que arriben en cerca seu, tant per carretera com per mitjà del tren (Capçanes té baixador propi pel qual passen sis trens en direcció a Móra i sis en direcció a Reus cada dia). També contempla com l’aigua que procedeix de l’avenc del Fou, uns quilòmetres més amunt, discorre pel rierol de La Vall i s’emmagatzema als seus peus en l’embassament dels Guiamets.

Ibers i romans ja van habitar en aquest emplaçament i durant el segle XVI experimentà un notable augment de població, que va configurar l’actual població. En el seu nucli urbà destaca l’església parroquial de la Nativitat de la Verge de 1791 i l’ajuntament que va ser restaurat en 1991. Ja als voltants es troben les Fonts dels Canals, que gaudeixen de prestigi ja que diuen que les seves aigües guareixen afeccions del fetge i de la bilis. A part d’això també serveixen com a àrea recreativa i és un paratge de gran bellesa en el qual els vilatans i forans disposen de bar-bacoes, bancs i seients en els quals passar un bon dia.

El motor econòmic del poble, eminentment agrícola, és la cooperati-va agrícola. Nascuda en 1933 per la iniciativa de diverses famílies del poble va anar creixent a poc a poc fins que en 1995 la comunitat jueva

caPÇaNES

15

l’aixarop un poble...

de Barcelona els va fer l’encàrrec d’elaborar el seu vi kosher. El fet de ser considerat un dels millors vins kosher del món ha donat a aquesta cooperativa fama mundial. En l’actualitat té vuitanta socis comandats per tres enòlegs i produeixen quinze varietats de vi embotellat. Tot un assoliment.

A mitjan matí vam ser rebuts per M. Àngels i el seu marit, Paco Mateo, a casa seva, on es troba la farmàcia. En una amena conversa ens van contar que després d’estudiar ambdós la carrera a Granada, durant uns mesos van peregrinar per tretze províncies a la recerca d’un poble on establir-se i obrir la seva oficina de farmàcia. Van viure aventures i contrarietats fins que van arribar a la província de Tarragona i gràcies a la bona impressió que van tenir dels seus pobles i al bon tracte rebut en el Col·legi de Farmacèutics, per fi van trobar la seva agulla en el paller; bé, van trobar dues agulles: una a Capçanes i l’altra a Vinebre, on Paco va obrir la seva pròpia farmàcia. En 1987 M. Àngels va inaugurar i des de llavors exerceix la professió en la seva farmàcia, la qual cosa no li impedeix formar part d’associacions com l’AFRUC i assistir a activi-tats col·legials de tot tipus. Ah, a més és mestressa de casa i ha criat els seus dos fills de 16 i 17 anys, “déu n’hi do!”.

Gràcies a M. Àngels i al seu marit Paco, Amàlia i Sara, i per descomptat a L´aixarop, vam gaudir d’un bonic dia en el qual vam conèixer una mica mes les seves vides i aquesta bonica població on viuen.

Moltes mercès a tots ells. Vicenta M. Devesa Català

M. Àngels i Vicenta a la farmàcia

Visitant el poble

16

l’aixarop

FaRmàcIa RuRal

reportatge

Hola, em dic Paco, Paco Mateo, i desenvolupo la meva activitat professional a Vinebre, Ribera d’Ebre.

Em presento així perquè crec (a la millor estic equi-vocat) que en la nostra professió (sigui la branca que sigui -hospitalària, primària, anàlisis, indústria, do-cència... i comunitària-) ens manca un coneixement personal entre nosaltres. Ens hem de conèixer.

Bé, ja em coneixeu una mica més.

Més dades meves. Vaig estudiar la carrera a “Gra-ná”, al contrari que molts de vosaltres que sou “fills putatius” de la facultat de Barcelona. I estic casat amb M. Àngels Turrión, valenciana, que exerceix a Capçanes (Priorat).

Bé, doncs, ja ens teniu instal·lats aquí a una valen-ciana i un alacantí que havíem tombat més que una baldufa.

Per qui no hagi sortit de la costa, que n’hi ha, us diré que Capçanes és al Priorat (polític, no l’històric) i que Vinebre és a la Ribera (al costat de la nuclear d’Ascó). Estem a trenta quilòmetres que un servidor recorre quatre cops al dia.

Quan vam inaugurar les nostres farmàcies l’any 1987 els sistemes de carreteres de la província, pel que fa a la nostra zona, eren catastròfics, per donar-los un adjectiu qualificatiu carinyós.

T’instal·les i no coneixes a ningú, tot i que tens una sèrie de bons companys que s’apropen a tu per do-nar-te un cop de mà. Des d’aquí un record carinyós a Pere Cortiella (q.e.d.) a qui li va faltar el temps per presentar-se a Capçanes i oferir-se. També a M. Carmen Hernández, que de seguida va estar al cos-tat nostre.

Però a nivell professional, les distàncies eren grans; no coneixies els teus companys del costat, cosa que ens indueix a veure “fantasmes”, i això al seu torn et porta a “muntar-te pel·lícules”. Totes aquestes si-tuacions desapareixen en un 99% quan t’ajuntes pel motiu que se t’ocorri (seriós o distès) i veus que els del costat són companys i que la majoria de cops (si no tots) tenen els mateixos problemes, que volen sortir-se’n i que et proposen idees complementàries a les teves.

Aquest problema, junt amb la gran distància que hi ha als centres de formació, va ser una altra de les

AFRUC. Jornades d’atenció farmacèutica realitzades a Móra

17

l’aixarop reportatge

causes que ens van fer pensar que ens calia conèixer, tractar-nos i, com no, ajudar-nos. Tot això ens duia cap a la idea de crear una associació.

Perquè hi ha una cosa que tinc clara i és que si la nostra professió no es recicla i es posa al dia, cons-tantment, ens quedaríem obsolets, i “una” que no es queda obsoleta és la malaltia.

Aquestes dues premisses, amb una tercera que per mi seria la inserció efectiva en l’equip de salut dels nostres pobles, era el que ens reafirmava en la idea cada cop més gran de crear aquesta associació.

Aquestes són per mi les tres premisses que vàrem dur tots els integrants de l’ABS de Flix, quan hi va haver aquell gran canvi en el sistema de salut dels pobles, amb l’aparició de les ABS i els CAP.

Com podeu veure, i sense fer una cronologia exacta, us he intentat desgranar com respiràvem els apote-caris del CAP de Flix.

Quan es va crear els CAP nosaltres (sempre) ens crèiem que érem part d’aquesta estructura sanitària. I així, semblava que també ho creien els metges que formaven l’equip (però no l’administració). Amb molta imaginació vam crear una sèrie de reunions on vam exposar una sèrie d’idees i reivindicacions.

Parlàvem de com s’havia d’omplir bé una recepta, ja que estàvem farts d’haver-les de corregir i ells que els col·lapséssim les consultes amb les correccions. Vam pensar que era millor fer una sessió de com s’havia de complimentar una recepta i aclarir que “això” per nosaltres era el mitjà de comunicació pacient-met-ge-farmacèutic; el mitjà per fer un bon compliment terapèutic, una possible font d’errors en la medica-ció i, per últim, un taló a qui el porti.

D’allí en van sortir unes quantes més de farmacolo-gia, i d’una “miscelània” de la nostra vida professio-nal. Però que eren i són necessàries per conèixer-nos.

D’aquestes reunions, i de les tres premisses que dúiem els farmacèutics del CAP de Flix es va anar gestant el que més tard seria l’AFRUC.

A les reunions que assistíem a Tortosa no em can-sava de reivindicar coses per a la farmàcia petita i rural. No estava sol, ens trobàvem amb un company d’un poble que es deia el Masroig (i resultava que estava prop de Capçanes i no el coneixíem, un altre cop el desconeixement d’un company que era al teu costat), també amb un altre que era alacantí i exercia

en un poble que es deia Miravet, i una companya d’un poble que es deia Vilalba dels Arcs.

El llavors president era David Rovira. Havíem fet amistat, ja que va ser l’inspector que ens va fer l’obertura de les farmàcies de M. Àngels i la meva. Un dia d’aquells batalladors que tens (no en sé la causa), quan es va acabar la reunió a Tortosa, vam conversar una mica i em va comentar: “Paco, per què no creeu una associació de farmàcies rurals?”

I la idea ens va agradar. El primer pas havia de ser la confecció d’uns estatuts, però en necessitàvem algun de referència. David ens va posar en contacte amb els farmacèutics rurals de Navarra, ens van enviar els seus estatuts i ens vam posar a treballar.

Va ser a casa meva on vam tenir les primeres reunions José A. Mora, Joaquim Peri, M. Àngels i jo.

Més tard, els vam haver de passar a l’ordinador, però penseu que això de què us parlo era cap al 95/96, que fins al 99 no ens vam informatitzar les farmà-cies. Llavors, qui podia tenir un ordinador? En el món rural sempre n’hi ha d’avançats i aquest era el cas del meu amic Joaquim (el del Masroig), que a aquelles alçades ja preveia cap on s’encarrilava la far-màcia i ja tenia un ordinador.

I allí, al seu ordinador, també després de moltes ho-res i cafès vam transcriure “els nostres” estatuts.

Nosaltres estàvem convençuts que havíem de seguir endavant amb la nostra idea de reunir els farmacèu-tics rurals.

Ja teníem els estatuts, ara havíem de fer una reunió amb el major nombre de companys possible. Aques-ta seria la nostra prova de foc, segons com anés la resposta en nombre així seria l’encert o no amb la nostra idea de crear l’AFRUC.

Vam comprometre a aquesta companya de Vilalba, Isabel Garrido, perquè mobilitzés els companys de la Terra Alta; José A. Mora s’encarregaria de la Ri-bera -Móra-; Joaquim Perí, del Priorat, i un servidor de la Ribera -Flix-. A més, tots intentaríem estendre la idea per on fos possible.

La reunió va ser el dia 20 de novembre de 1997, la coincidència va ser pura casualitat. La va presidir el llavors president del COFT, David Rovira. Per nosaltres l’èxit va ser total, ja que érem entre 25 i 30 persones.

Es va nomenar una junta, amb uns delegats de zona

18

l’aixaropreportatge

perquè s’aportessin idees de tots els costats. Volíem una associació representativa i àgil.

Vam començar sense tenir idea de com s’havia de fer caminar aquell projecte, però sí que sabíem cap a on volíem anar.

A l’any següent, el divendres 4 de setembre i al COFT, se li va fer la presentació al llavors conseller de Sanitat, Eduard Rius. Aquest acte va anar a càrrec del COFT i ara, veient les fotos del Diari, veig que hi eren els més importants de la Sanitat del moment (Eugeni Sedano, el Dr. Beltrán, el Dr. Adserà...).

Entre una data i l’altra, vam conèixer Francesc Pàez, era el farmacèutic de l’Hospital Comarcal de Móra, per nosaltres el territori “comanxe” perquè era el cer-cle sanitari on no podíem accedir.

Francesc era com nosaltres, una persona amb in-quietuds dintre de la professió, dels que volien fer alguna cosa més.

Ell ja feia coses a l’hospital, però el seu ressò era li-mitat. També creia que s’havia de lluitar perquè hi hagués una coordinació entre nivells, més comuni-cació entre l’hospital i la farmàcia comunitària. En parlar de l’hospital vam incloure el servei de farmà-cia i el metge d’especialitzada.

O sigui que pensava com nosaltres.

D’aquesta similitud i complementarietat de pensa-ments neix el que es va passar a dir Programa Sanita-ri de Formació Continuada. Va començar amb tres o quatre sessions clíniques i unes Jornades d’Atenció Farmacèutica Rural. Continuïtat en l’Atenció Far-macèutica Comunitària-Farmàcia Hospitalària.

I només cal dir que el 2007 serà el X Programa i les X Jornades. I hem evolucionat i vam passar de qua-tre sessions a nou, i enguany en seran dotze.

No ens vam conformar de fer coses que no tingues-sin una projecció social, el farmacèutic exerceix la seva professió amb una total projecció cap a la po-blació. Havíem de pensar en una estructura que ens pogués deixar desenvolupar aquesta idea. Aquest pas intermedi va ser la creació d’un “comitè científic”. Això ens donava peu a incloure-hi un metge de pri-mària i un altre d’especialitzada, i amb això vèiem com l’AFRUC feia el primer pas per començar a desenvolupar la idea de la coordinació entre nivells.

I vam començar a actuar com a “agents de salut”, i amb això a projectar-nos cap a la població amb

treballs com:

el 2000, “Correcta utilització dels inhala-dors”, que es va fer a 120 persones.

el 2001, “Cribatge de Diabetes Mellitus tipus 2”. Aquest treball es va fer en col·laboració amb el COFT, i ens va fer un “copiar i en-ganxar” el COF de Barcelona.

el 2003, “Cribatge nutricional a la gent gran”, també amb el COFT.

el 2005 “Com prenem els medicaments?”. Es van testar més de 1.400 medicaments.

Us puc dir que en aquests moments estem en una prova pilot amb la Conselleria de Salut i la de Be-nestar i Família fent uns tallers a les persones de més de 65 anys, i que això ens durà el 2007 a la sig-natura d’un conveni de col·laboració amb ambdues conselleries. Que possiblement el 2007 es comenci un assaig clínic a tot Catalunya i les Balears, on in-tervindran per primer cop la farmàcia hospitalària, la primària i la comunitària, i que de la província de Tarragona han comptat amb l’AFRUC, segons el comitè, per la seva experiència.

Ens han concedit premis de la premsa especialitzada i les entitats científiques, hem anat a congressos na-cionals de farmàcia. L’AFRUC ha estat reconeguda per entitats científiques i per l’administració.

El mèrit és tot de la il·lusió que hi posen uns seixanta membres. Il·lusió i ganes de fer, d’aquesta, la nostra professió, una cosa gran i bonica.

Francisco Mateo, president de l’AFRUC

Jornades d’atenció farmacèutica realitzades a Móra

19

l’aixarop I a més, sóc farmacèutic

Quan el nostre company va regalar a la seva esposa Cristina la maqueta d’un vaixell per construir-la, no sabia que des d’aquell mateix moment i per casualitat, la construcció de maquetes es convertiria en tota una afició que avui gaudeixen ambdós.

A la seva oficina de farmàcia n’hem pogut observar tres exposades a les seves urnes de vidre i envoltades de medicaments.

Fins ara, han construït una diligència i quatre vaixells, cadascun d’ells amb un estil diferent. Destaca l’enorme veler, rèplica del San Juan Nepomuceno, que participà a la batalla de Trafalgar, com el més difícil de muntar, per la quantitat de pals que es van haver de polir un a un, i a les veles, tretes totes d’una mateixa peça de tela.

Hi ha botigues especialitzades que vénen els lots de muntatge. Aquests poden incorporar un grau major o menor de detalls fets, com poden ser les àncores de metall, tot i que la majoria de vegades s’han de treballar les fustes fins al mínim detall, com esdevé amb el vaixell preferit de l’Alejandro, un antic vapor del riu Mississipí. En ell es poden apreciar tots els taulells de les baranes del passadís, les finestres de les cabines, les xemeneies en forma de corona, i, com no, la gran roda giratòria a la part del darrere tan característica.

cRISTINa TORTaJada I alEJaNdRO JORGE ENS mOSTREN lES SEVES maquETES

Pesquer exposat a la farmàcia

Rèplica del San Juan

Nepomuceno

20

l’aixaropI a més, sóc farmacèutic

Quan durant el muntatge s’ha de treballar amb peces petites, és la Cristina l’encarregada de fer-ho, ja que amb les seves petites mans arriba a tots els racons.

Actualment estan treballant en un model Américo Vespucio i un altre HMS Victory.

Agraïm a la Cristina i l’Alejandro que ens hagin donat l’oportunitat de contemplar les seves obres i els desitgem molta paciència i entusiasme perquè aquests dos últims vaixells arribin a bon port.

Amàlia Oliete Pilar Salvador

l’aixaropretalls de premsa

El Punt, 22 de novembre 2006

Diari Més Tarragona, 22 de novembre 2006

King of Missisipi

21

l’aixarop retalls de premsa

Diari de Tarragona, 8 de novembre de 2006

Diari de Tarragona, 24 de novembre 2005

22

l’aixaropaltes, baixes i esdeveniments

NOVES alTES

núm. 1617Ester Ginés Rivas

núm. 1613Ramón

NavarroGarcía

Blanca m. mari-Ruano mallach, València • Yolanda aguilar maraver, Reus • Silvia Rodríguez carot, Tarragona

BaIXES

M LluïsaMiró Martí

núm. 1614

Óscar VilluendasVázquez núm. 1616

núm. 1615Miriam BurilloSullan

Mónica Roca Bioscanúm. 1619

NaIXEmENTS

Xavier alegret

Ismael,

nét del farmacèutic

Josep m. Ismael

AgustíAytes

Meneses

núm. 1611

núm. 1612Laura

Delclos Medina

núm. 1620Yolanda Aguilar

Maraver

EstherCristià

Civit núm. 1618

23

l’aixarop

LA SALUD ES UNDERECHO UNIVERSAL

T e l . : 9 0 2 0 1 1 7 1 7 - i n f o @ f a r m a m u n d i . o r g - w w w . f a r m a m u n d i . o r g

HAZTE SOCIOFARMACÉUTICOS MUNDI NECESITA TU APOYO PARA SEGUIR ACERCANDO LA SALUD A LOS MAS NECESITADOS