SUMARI - ADVENTURE GIRONAPRIMERA EDICIÓ

LA RUTA - COSTABONA DES DE LA COLLADA FONDA

SALUT - L’ESPORT I LA PSICOLÒGIA

LA RUTA - RESSENYES 4X4

UN MUNT DE LLIBRES

REPORTATGE - BESALÚ MEDIEVAL

RUNNING L’ESPORT EN MARXA

VIA FERRATA - CALA DEL MOLÍ

LA RUTA - SENDERISME

COSTABONA des de la COLLADA FONDA

El Costabona , és el primer cim de més de 2000 metres (té 2465 metres d’alçada) que trobem venint del Cap de Creus. Això fa que durant l’ascensió gaudim d’una esplèndida panoràmica sobre tota la província de Girona, des del mar fins el Balan-drau i (ja a França) des del Canigó fins a Montserrat.

És una ascensió que no presenta cap mena de dificultat i extrem-adament agraïda ja que amb poc esforç podrem gaudir d’unes vistes excel.lents (teniu en compte però la

presència de neu). Si heu de programar una sortida amb gent poc acostumada a cami-nar, aquesta és sens dubte una de les ascensions més recomanables, ja que ofereix esplèndides panoràm-iques durant tota l’ascensió amb un esforç molt moderat. Per tal d’arribar a la Collada Fonda cal que anem fins a Espinavell i que prenem la pista forestal cap a Setcases (també podem pendre la pista a Setcases ja que la Collada Fonda es troba gaire be a meitat de camí entre Setcases i Espinavell). Si prenem la

pista en sentit Espinavell-Setcases no haurem de parar fins trobar el rètol indicatiu del terme municipal de Setcases (a la Collada Fonda). Un filat separa ambdós termes tot resseguint la carena d’ascensió al Costabona, per tant el camí és molt senzill de seguir: només cal pujar deixant el filat a la nostra dreta.També podem iniciar la tornada per la cara sudest del Costabona fins un grup de roques, per després con-tinuar el descens en direcció sud, això escurça una mica la distància recorreguda.

SALUT - L’ESPORT I LA PSICOLÒGIA

FER ESPORT: Un model per la teva salut PSICOLÒGICA

L’èsser humà és un ser actiu per naturalesa. Ja des de temps remots la dedicació a la caça, a l’agricultura, a la pesca o a la ramaderia... implica-va una important càrrega d’activitat física, obviament necessària per a la supervivència humana. Amb el pas del temps, aquestes activitats han anat menguant deixant lloc ara a pro-fessions majoritàriament sedentàries que absorbeixen en bona mesura, aquell temps que evolutivament ne-cessitariem dedicar al moviment del nostre cos.

Davant l’era informàtica i de les noves tecnologies, la nostra feina quotidiana es basa gairebé en la seva totalitat en un consum d’energia mental, però no física. Ara bé, com que el nostre cervell s’ha format des de la prehistòria, ha adaptat la seva estructura i el seu funcionament a una activitat físico-motora que re-sulta necessària per al funcionament òptim hormonal i dels neurotransmis-sors.El temps de dedicació al moviment físic ha disminuït molt en molt pocs

anys, donant lloc a una necessitat natural inherent a l’èsser humà: el moviment, l’acció.Neix aleshores una nova forma d’entendre l’esport. La cultura de l’esport entesa com un model de culte al cos i de culte a la salut física i psicològica, com un model d’autocuida necessària per a fer front a les demandes quotidianes i per poder alhora gaudir d’una millor con-dició física i emocional.

L’espai de culte al cos, l’activitat física i de la salut, l’esport d’oci i la competició esportiva, se situen en un context totalment independent de l’alt rendiment espor-tiu. Aquest últim remonta els seus orígens a l’Antiga Grècia, i pren un valor de mèrit esportiu i d’espectacle.

D’aquesta manera, la psicologia esportiva té en compte, a més de l’entrenament mental per als esportistes d’alt nivell, el seguiment de totes aquestes vessants es-portives tant importants per l’èsser humà, procurant extreure’n el màxim benefici psicològic per a cadascun dels esportistes, adequant-los en un context d’estil de vida saludable i garantizant el seu benestar personal i la seva salut.

Els beneficis que la pràctica de l’esport ens aporta, no solsament queden en la disposició orgànica, sinó que trascendeixen en el benefici psicològic, en el benestar personal, en la regulació emocional i en la millora dels vincles.

L’esport per oci és una de les formes més comunes de practicar esport. De fet, tots els nens i nenes practiquen esport per divertir-se! Ara bé, també els adults hem desc-obert que a través del joc, de l’aventura, de l’experiència, de l’exploració, de l’aprenentatge de noves capacitats...sentim un alliberament i un benefici immediat en el nos-tre estat personal.

Tant és així que, gran part del temps lliure que disposem el dediquem a disfrutar de la pràctica d’activitats físico-esportives que ens motiven, que ens agraden, ja sigui: sortir en bicicleta, patinar per la vora del mar, jugar a tennis, muntar a cavall, esquiar, fer excursions, escalar, jugar al golf o navegar... e la mateixa manera que plan-tegem sortides d’aventura per: provar el ràfting, els bar-rancs, la btt, el parapent, el salt lliure i un llarg etcètera.

Però, quins són els beneficis psicològics de fer de l’esport una font d’oci?

◌ Produeix una sensació immediata d’alliberament.

◌ La diversió alleugera la pressió i l’estrés quotidià.

◌ Fomenta la convivència i alimenta els vincles.

◌ Fomenta la il.lusió i la motivació.

◌ Genera emocions positives i benestar personal.

◌ Estimula la participació i la iniciativa.

◌ Estimula l’afany de treball en grup.

◌ Canalitza l’agressivitat.

Cal tenir en compte que és important donar un caire de continuïtat a aquestes activitats diàries, ja que sense elles, el cos torna al declivi habitual. Cal ser perseverant en la pràctica, encara que sigui a inten-sitats més baixes, per tal d’aprofitar-ne els beneficis psicològics o inclús, de ponderar-los!

Tot plegat per aconsseguir desplegar tot el rendiment de l’esportista, que sovint davant la pressió que suposa una competició, és ineficaç en demostrar les marques que en canvi obté en un entrenament.

Seguir un bon programa de preparació mental espor-tiva pot ser el millor complement de l’entrenament físic, tècnic i tàctic, per tal d’integrar tots els components necessàris i d’obtindre així el màxim rendiment!

LA RUTA - Ressenyes 4x4

De Molló a VallterRecorregut d’uns 61 quilòmetres, 38 Km per carret-eres asfaltades i 23 km per pistes de terra.

Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes tot terrenys, motos trail i BTT. Desnivell de 978 m. entre Molló i l’estació d’esquí de Vallter 2.000.

Aquesta és una excursió per uns paratges típicament pirinencs, amb uns paisatges fantàstics i unes vistes meravelloses.

Podreu fer 3 excursions, la primera d’un quart d’hora per pujar al Montfalgars (1.610m), la segona d’una hora i quart per pujar a Costabona (2.464m), i la tercera d’uns 20 minuts per anar al refugi d’Ulldeter(2.220m),

El punt de sortida es troba a la carretera que va de Cam-prodon a Coll d’Ares, després de Molló seguir fins el trencant d’Espinavell. Un cop passat l’Hostal El Quintà comença la pista de terra.

De la Colonia Estabanell a Ribes de FreserRecorregut d’uns 32 quilòmetres, 8 Km per carret-eres asfaltades i 24 km per pistes de terra i pòrtland.

Recorregut que no presenta cap tipus de problema per a cotxes, tot terrenys, motos trail i BTT.

Els vehicles tot terreny podran accedir fins a prop de la Pedra dels tres Bisbats, 6,8 km anada i tornada.

Aquest és un recorregut per una pista que es troba en perfectes condicions, en el tram central està recoberta de pòrtland, on passarem pels vessants de la Serra Cavallera, gaudint de meravelloses vistes.

El punt de sortida es troba a la Colònia Estabanell, C-151 sortint de Camprodon en direcció a Sant Pau de Segúries. Creuant la Colònia trobarem un semàfor al mig, on girarem a la dreta, per una carretera asfaltada que s’enlaira, seguirem per aquesta carretera fins ar-ribar a l’església romànica de Sant Miquel de Cavallera i seguirem.

+ info a: www.adventuregirona.cat

UN MUNT - DE LLIBRES

ADVENTURE RECOMANA!!

ESCALADAS EN EL MACIZO DELMONT BLANC

Editorial:EDICIONES DESNIVEL

François Damilano, prestigiós esca-lador i guia d’alta muntanya de Cha-monix, ens ofereix una presentació exhaustiva dels itineraris glaceres que recorren els cims del massís

del Mont Blanc.

El resultat és aquesta guia defini-tiva i absolutament actualitzada, que posa al teu abast diversos cen-tenars de colls, canals, corredors i

escalades mixtes.

CIRCO DE GREDOS

Editorial:EDICIONES DESNIVEL

La Serra de Gredos ocupa la zona intermèdia del Sistema Central, entre la Serra de Guadarrama i les de Gata i Penya de França. Orientada aproxi-madament en direcció est-oest al llarg de més de 140 km entre el turó de Guisando i el corredor de Béjar, la majoria dels seus 3.500 quilòmetres quadrats de superfície pertanyen a la província d’Àvila, i una petita fracció del Massís Occidental, a les provín-

cies de Càceres i Salamanca.

Totes les vies descrites en aquesta guia se situen en l’enclavament més popular i visitat de la serra: el Circ de Gredos. Et presentem una selecció de 100 vies, en què destaquen princi-

palment les vies de gel.

ANDORRA: 15 ASCENSIONSI 11 ESCALADES HIVERNALS

Editorial:COSSETÈNIA EDICIONES

Andorra és terra de muntanyes i de valls amagades, fascinant i remot in-dret situat al bell mig dels Pirineus.

Aquest és un dels països més antics d’Occident. També és un dels més petits d’Europa i a la vegada un dels més muntanyosos, si no el que més.

Andorra és una petita illa amagada entre altes muntanyes, que s’enlairen fins a gairebé tocar el cel dels tres mil metres. El pic de Comapedrosa (2.942 m) n’és el punt culminant. En aquest llibre hi trobareu 15 ascen-sions d’alta muntanya i 11 escalades hivernals que els permetran desco-brir les muntanyes d’aquest petit país

dels Pirineus.

BESALÚBesalú és una vila i municipi de la comarca de la Gar-

rotxa, a les Comarques Gironines.

És una població situada a 150 metres d’altitud i que

compta amb una extensió de 4,81 km². Com el seu origen

indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el

Fluvià al sud i el Capellades al nord.

Medieval

Besalú és un dels conjunts medievals més importants i ben conservats

de Catalunya. La seva situació geogràfica va afavorir que s’hi instal.lés

poblament humà ja en temps reculats i que hagi estat un lloc de trobada

de diverses cultures, que han enriquit el patrimoni monumental de la vila.

Les terres que formaven el comtat de Besalú esdev-ingueren, després de la conquesta franca, al final del segle VIII, una dependència del comtat de Girona. El seu territori no adquirí plena autonomia fins que es produí la reordenació territorial portada a terme per Guifré el Pelós al final del segle IX i es convertí en un comtat independent i separat de la influència gironina.

Pels volts del l’any 1.000, a les acaballes del domini carolingi, el de Besalú era, sense cap dubte, un dels comtats catalans més importants. No era dels més amplis però tenia un territori heterogeni, que anava des de les valls de Camprodon fins a les contrades de Banyoles i Figueres. A vegades pot sorprendre tant pel que fa als seus límits com ala seva configuració: In-clou la conca alta del riu Ter, el límit sudest s’aproxima extremament a la ciutat de Girona, el costat est parteix de sud a nord la plana de l’Empordà.

Al llarg de la seva història el Vallespir i Fenollet també en van formar part. Una clau per entendre el Besalú medieval és valorar de forma adequada el pes que tenia la població de Besalú com a lloc central d’un ampli territori que feia de nexe entre les terres planes properes al litoral, agrícoles i comercials, i les terres altes on predominava la ramaderia.

El mercat de la Vila de Besalú ja surt documentat l’any 1027, amb el pas dels anys el seu pes econòmic es-devingué molt important. Al segle XIV era encara el primer centre comercial de la Garrotxa, al qual acu-dien pagesos, artesans, comerciants i negociants de tota la zona.

L’aplegament de moltes persones que hi anaven a vendre i, el fet de què una part dels ingressos obtin-guts els destinessin a comprar productes manufactur-ats a la mateixa vila feien prosperar tot tipus de comer-ços: drapaires, merceries, sabaters, teixidors i fusters entre altres oficis.

Besalú Mediaeval

Miró I el jove, va ser el primer comte inde-pendent de Besalú ja que fins el 920 el comtat anava unit a Girona.

A partir d’aquest moment el destí del comtat anirà més unit als comtats pirinencs. El seguiren en la dinas-tia comtal besaluenca Guifré II (que fou assassinat), Sunifred, Miró Bonfill (bisbe fundador de tres esglé-sies a Besalú), Oliba Cabreta (que expandí el territori a terres més enllà del Pirineus),

Bernat I Tallaferro ( que consolidà el territori comtal heretat de Cabreta i augmentà el poder religiós: por-tador de la Vera Creu i promotor del Bisbat de Besalú l’any 1017), Guillem I el Gras, Guillem II el Tro, Bernat II i Bernat III (amb el que, per contracte matrimonial, Besalú passà a formar part de la Casa de Barcelona i començà la Vegueria).

El segle XII fou un bon moment per l’Abat del Monestir de Sant Pere ja que fou el màxim representant del poder administratiu i religiós de Besalú fins l’arribada del Veguer.

L’origen de la ciutat fou el castell de Besalú que ja trobem

documentat al segle X, bastit dalt del turó on hi ha les

restes de la canònica de Santa Maria, a l’alta edat mitjana.

El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat

original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la

urbanització de l’edat mitjana amb l’existència d’importants

edificis: el pont, el miqvé o banys jueus, l’església del Mon-

estir de Sant Pere, Sant Julià (antic hospital de peregrins),

la Casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i la Sala gòtica

del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una es-

tructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el

passat medieval.

La importància monumental de Besalú ve

donada fonamentalment pel seu gran valor de

conjunt, per la seva unitat, que la determina

com una de les mostres més importants i sin-

gulars dels conjunts medievals de Catalunya.

El primer cap de setmana de setembre, Besalú torna mil anys enrere per transformar el centre

històric en un plató únic, on la fantasia i la història transporten al visitant a l’antic Comtat de Besalú.

El valor del conjunt arquitectònic i històric de la Vila, la converteix en una de les mostres més im-

portants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya i durant dos dies, els carrers, la gent, les

botigues, els edificis, el passeig fluvial, les muralles, places i racons, no s’escapen de la influència

de la Fira Medieval.

Aquest esdeveniment s’ha convertit en una de les cites més importants pels milers de visitants que

anualment s’apropen a Besalú per gaudir de la seva màgia. Una gran producció que compta amb

la implicació de l’administració i més d’un centenar de voluntaris.

La Fira Medieval