Act1 desforestació i desertització
-
Upload
dgcampillo -
Category
Education
-
view
62 -
download
9
Transcript of Act1 desforestació i desertització
Nom i cognoms:
ACTIVITAT 1 AVANÇ DELS DESERTS
I
DESFORESTACIÓ
Mientras los campos de cultivo de todo el mundo sigan sufriendo los efectos de la
erosión y la población continue aumentando, la perspectiva de frecuentes hambres será cada vez más preocupante.
Lester Brown
ACTIVITAT 1: AVANÇ DELS DESERTS I DESFORESTACIÓ
L’acció de l'home sobre el planeta ha estat notable, especialment durant l’últim
segle. No existeix ecosistema que no estigui afectat per la nostra activitat. Des de fa
mil·lennis l’home ha estat explotant i modificant la natura per subsistir, però en els darrers
anys ha produït, a més, milers de substàncies noves que s’han difós per tota l’atmosfera,
la hidrosfera, el sòl i la biosfera.
En l'actualitat, no es pot comprendre el funcionament de la majoria d’ecosistemes,
sense tenir en compte l’acció i influència humana. Quan es cultiven camps, es talen
arbres, es pesca o es cria bestiar, s’està explotant la natura de la terra i es provoca, així,
la seva regressió ecològica.
Si ens centrem en les causes de la degradació del sòl, aquesta pot deure’s a varis
processos: erosió, salinització, contaminació, drenatge, acidificació, pèrdua de
l’estructura del sòl, o també, una interacció de tot plegat. Els efectes d'aquestes
degradacions, segons la FAO, es poden traduir en la pèrdua total o parcial de la capacitat
del sòl per suportar vida, per:
pèrdua d’elements nutrients (N, P, Ca, Mg...);
modificació de les seves propietats físiques,
deteriorament de l’estructura;
disminució de la capacitat de retenció d’aigua;
pèrdua física de materials;
increment de la toxicitat; ...
en definitiva, un empitjorament de les seves propietats i disminució de la seva massa.
Això pot provocar, a llarg termini, infertilitat total, abandonament i desertització del territori.
NOTÍCIA
https://www.worldvision.es/noticias-ayuda-humanitaria/los-ninos-de-mali-sufren-las-consecuencias-de-la-sequia
Hamidou Goro es un padre de familia
que vive con muchas preocupaciones. El
principal problema al que tiene que hacer frente es la educación de su hija Djidia. La niña no
puede ir a la escuela porque necesita un
certificado de nacimiento y para conseguirlo debe viajar 120 kilómetros hasta Koro, y sus
padres no pueden pagarlo. Ahora, en lugar de
recibir una educación, Djidia tiene que ayudar en las labores de agricultura, lavar los platos y
recoger agua del pozo.
Sin embargo, la situación se recrudece
y las preocupaciones de Hamidou ahora se
centran en la falta de alimentos para su familia.
Como consecuencia de las pocas lluvias, la
cosecha de finales del año pasado solo ha
proporcionado el alimento necesario para tres
meses. Para hacer frente a esta situación,
Hamidou reparte estrictas raciones de comida a
su familia.
Los niños de Malí sufren las consecuencias de la sequía
Las familias de Malí se ven gravemente afectadas por la falta de lluvias. La ayuda es
urgente porque las consecuencias de esta sequía en el Sahel están empezando a ser cada
vez más peligrosas para los niños
Ellos comen "taw", una gruesa pasta
hecha con mijo y agua, tres veces al día pero
la cantidad por persona es cada vez
menor. La poca cantidad de alimentos y la falta
variedad de alimentos tiene un efecto
perjudicial sobre la salud de Djidia y su
hermana. "Mis hijas sufren de dolores de cabeza
y de estómago", dice Hamidou.
La hermana menor de Djidia,
Nassourou, está enferma, duerme todo el día, no
quiere comer ni tomar la medicina. Hamidou
pone la medicina en su comida, pero ella no
quiere comer. Si Djidia y su familia no reciben
ayuda se verán obligados a vender su burro y un
toro para comprar comida. Si eso ocurre sólo
serán capaces de arar una pequeña porción de
tierra a mano consiguiendo una cosecha mínima
también para este año.
Como Djidia y su hermana, miles de
niños en Malí y en África occidental tratan de
hacer frente a la falta de comida de la mejor
manera posible.
La situación en el Sahel
Actualmente, 1.700.000 personas están
afectadas por la crisis en Malí, incluyendo más
de 840.000 personas que viven en las
comunidades. Algunes acciones de ayuda se
centran en intercambiar dinero o alimentos a las
familias a cambio de trabajo en beneficio de la
comunidad. También se desarrollan iniciativas
a largo plazo para la reducción de riesgos
mediante bancos de cereales, la horticultura y la
gestión de los programas de desnutrición
aguda. Pero el problema va mas allà.
La transformació de les terres del Sahel
utilitzades per cultius o pasturatge a zones
desèrtiques o quasi desèrtiques amb la seva
conseqüent pèrdua de productivitat, és l’efecte
que estan patint molts països subdesenvolupats
del món. Aquest és un exemple clar de
desertificació, problemàtica de màxim impacte
a l’Àfrica (països subdesenvolupats) actualment
amb severs problemes de sequia, on dues
terceres parts de la superfície estan compostes
per terres àrides. Una cinquena part de la
població mundial i un terç de la superfície
terrestres esta afectat per la desertificació; es
perden 7 milions de hectàrees anualment per
erosió de la terra i mes de 20 milions de ha estan
afectades per la salinització. La desertificació
influeix a que es produeixin guerres,
contribueix a la inestabilitat política, a la fam a
la desintegració social a zones conflictives i al
gest de diners per socórrer als casos d’ajuda
humanitària.
La catàstrofe per sequía a principis de la
dècada dels 70 a la zona del Sahel van conduir
a la convocatòria de la citada conferencia de
Nacions Unides sobre desertificació (CNUD) a
Nairobi en 1977, on es va elaborar la carta
Mundial dels sòls per lluitar contra la
desertificació, on malauradament va ser un
catàleg de bones voluntats que mai es va portar
a terme.
1.- Observa la fotografia que acompanya a l'article individualment, correspon als nens
del Sahel a l'Àfrica i descriu el que hi veus. Quin problema creus que succeeix? Anota la teva resposta.
2.- Un cop vist aquest cas, com a grup podríeu definir el concepte de desertificació? Quina diferència presenta amb el concepte de desertització?
3.- Quines són les activitats humanes generadores d’aquest procés de desertificació?
Anoteu-les i expliqueu per què ho són.
La desertificació no es
exclusiva dels països
subdesenvolupats,
enca-ra que aquests
siguin els més
vulnerables, sinó que a
Espanya també estem
patint un greu impacte a
causa de la
desertificació. Aquest
mapa del Ministeri de
Medi Ambient (2006),
ens indica que la
desertificació esta
actuant a tres quartes
parts d’Espanya.
4.- Interpreteu el mapa: Féu una breu descripció del que mostra el mapa i determineu
quins penseu que són els factors que poden estar implicats en la desertificació d’algunes
d'aquestes regions del territori?
L’erosió representa la pèrdua de les capes més superficials del sòl, fet que el fa
empobrir de nutrients. El procés de desertificació està estretament relacionat amb el
procés de erosió. Quan l'erosió és alta, també ho és la desertificació. El Pla Nacional
contra la Desertificació preveu frenar l’avanç de l’aridesa per evitar l’erosió dels sòls amb
les següents mesures:
la conservació de les zones agrícoles,
evitar plantar a zones de màxima pendent i obrir drenatges perquè el reg
pugui fluir i no arrossegui l’humus;
utilitzar fertilitzants de manera racional als cultius ja que fan malbé el sòl,
ús de matèries orgàniques en la rehabilitació dels sòls i millora de la
fertilitat;
adequar la càrrega de bestiar a la oferta de pasturatge,
seleccionar els cultius amb menors exigències hídriques,
recuperar els sòls dessalinitzats,
i controlar la qualitat d’aigües de regadiu.
5.- Observeu aquest altre mapa, indiqueu quins factors creieu que es tenen en compte
a l'hora de determinar si un territori es vulnerable a la desertificació? Com ho relaciones
amb l’aridesa i erosió (relaciona els conceptes)?
6.- A partir dels dos mapes anteriors, digueu quina penseu que és la zona més afectada
per la desertificació actualment a Espanya? Perquè?
7.- Les solucions que es proposen pel territori espanyol es centren en tres línies d’actuació lligades a la repoblació forestal: l'estudi de les espècies idònies per a preservar el sòl sense afectar la producció, l'estudi de les tècniques i sistemes més idonis i el manteniment del concepte de desenvolupament sostenible i arribada de la informació a la població d'agricultors. A la pràctica, veiem com els diners de l’estat són dirigits per aquells projectes que beneficien l’augment de producció, explotació del territori i la canalització d’aigües dels rius cap a altres territoris.
Amb els conceptes que heu vist de desertificació i la situació actual d’Espanya, com
argumentaríeu al govern Espanyol la necessitat d’un canvi en la gestió dels territoris agrícoles i
del recurs hídric? Penseu en grup seguint la pauta pels texts augmentatius de continuació.
La meva idea és que
Les meves raons són
Arguments en contra respecte la meva idea
Voldria convèncer del següent argument
Dono com a evidència el següent enunciat
L'AMAZONES, EL GRAN PULMÓ DEL PLANETA, SOTA PRESSIÓ!
Anem ara cap a l'Amazones, un dels territoris més importants del planeta, que està patint una enorme procés de desforestació. Observeu la imatge adjunta i l'evolució d'aquest procés entre el 1996 i el 2006.
8.- Amb aquests panorama climàtic i nosaltres realitzant tala dels arbres a l'Amazones.
Quins aspectes
negatius creieu
que estem
aportant?
Que passa amb
les persones que
hi viuen allà?
I amb els éssers
vius que hi
viuen?
Que els hi passa
a les zones
forestals?
I als recursos de
l'Amazones que
els hi succeeix?
LA NASA I L’ALBEDO
La NASA ha determinat l’Albedo planetari i ha obtingut els següents resultats:
9.- Descriu el mapa, com és el valor del Albedo en els boscos i penseu de quina manera
contribueix a l'escalfament global i de quina manera contribueix a la desforestació. Realitzeu aquesta tasca individualment, imaginant que esteu explicant-ho a un
company de classe que no en sap res del tema.