Accentuació
Transcript of Accentuació
L'accentuació
* Agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula): S’accentuen quan acaben
en vocal, vocal+s, en, in.
Exemples: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín,
sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu
(acaben en semivocal - diftong).
* Planes (la penúltima síl·laba és la tònica) S’accentuen quan no acaben en
cap de les terminacions anteriors.
Exemples: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu.
Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
* Esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules
sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). S’accentuen
sempre.
Exemples: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.
Casos especials:
** Les paraules monosíl·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que
constitueixen l'accent diacrític).
** S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir
de la qual està format s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic
→mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.