Les eleccions del 29 de novembre han debilitat la posició de força del presi-dent Manuel Zelay deposat per un cop d'estat. Tanmateix la resistència noes dóna per vençuda. El seu representant a l'Estat espanyol, Wilmer Rickli,explica en una entrevista a L'ACCENT que “guanyaran encara que sigui alquart o cinquè round”.

>>Internacional 11

En plena crisi l'Institut Nacionalde la Seguretat Social (INSS) apli-ca retallades dels drets socialsdels treballadors. L'ACCENT enrelata tres casos en primera per-sona: la discriminació d'una tre-balladora embarassada, la reduc-ció il·legal de les prestacions a lesvídues de treballadors morts perl'amiant i el frau institucionalit-zat que suposen les mútues d'ac-cidents de treball. Tot i això unasentència del Tribunal Supremespanyol sobre el cas d'una joveamb paraplegia mitigarà algunesde les pràctiques antisocials del'organisme depenent del Minis-teri de Treball.

>>Economia 12

MARIA OLIVER PÀG.2 // ARNAU ALONSO PÀG.2 // GERARD SOLER PÀG.13 // MARC PERIS PÀG.3 // MARC GARCIA PÀG.16

Els múltiples escàndols delPSOE de SabadellEl control sobre els mitjans, l'ad-judicació irregular de pisos deprotecció oficial a familiars deregidors o l'existència d'una fun-dació amb molt patrimoni i pocaactivitat són alguns dels escàn-dols que assetgen els socialistessabadellencs. Són molts anys deldenominat estil Bustos.

>> Països Catalans 6

L’excursionismecompromès passaper la ValldignaLa Valldigna va acollir el 33è AplecExcursionista dels Països Cata-lans. Un esdeveniment que res-segueix el fil del vell excursionis-me català que combina l'activi-tat esportiva amb l'esperit reivin-dicatiu i el coneixement científicdel medi. L'ACCENT repassa lahistòria de l'excursionisme alsPaïsos Catalans

>> Esports 13

SUMARI

INTERNACIONAL

La resistència hondurenya esprepara per una llarga batalla

La Seguretat Social agreujala crisi dels treballadors

El ministre Corbacho,a les antigues instal·lacions siderúrgiques de Sagunt

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

168DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

>> EN PROFUNDITAT PÀGINES 8 I 9

>>Editorial / Països Catalans 4 i 5

L’ACCENT 168DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 201002 OPINIÓ

Premis bàrbars MARIA OLIVER CAMPINS

Avui dia, mentre als Països Catalanss'incentiva la maternitat obsequiantxecs de 2.500 euros, als països del sudes desenvolupen programes antina-talistes encaminats a minvar la pobla-ció pobra. I és que, com defensen elspolítics neoliberals, l'explosió demo-gràfica rau darrere de la pobresa, laimmigració i la destrucció del mediambient i ignoren així les veritablescauses polítiques i econòmiques queregeixen aquest desequilibri. El con-cepte de superpoblació no designa capfet concret i per tant es fa necessàriauna interpretació dels fets i dels inte-ressos que s'hi amaguen. Un estudid'aquests interessos exigeix, indefu-giblement, un anàlisi de l'ordre eco-nòmic mundial, o més concretament,de l'imperialisme patriarcal. Paul Ehr-lich, ideòleg líder de la política demo-gràfica moderna afirma que "Hemd'instar amb obstinació a la implan-tació global del control de població.(...) Aquesta operació exigirà segura-ment decisions brutals i despietades,i causarà molt de dolor, però la malal-tia [de la superpoblació] es troba enun estadi tan avançat que el pacientnomés tindrà alguna possibilitat desobreviure mitjançant un tractamentradical." Aquest tractament radical,en la majoria de països del sud arri-ba en forma d'ajuts econòmics a can-vi de polítiques de control de pobla-ció: esterilitzacions, anticonceptiusinjectables i implants d'incerts efec-tes secundaris. I és que, aquestes inter-pretacions demogràfiques, d'arrel mal-thusiana, consideren que la causa dela pobresa radica en la superpoblació.És des d'aquest punt de vista, queencaixen un seguit de polítiques demo-gràfiques encaminades a eliminarl'excedent de població pobra que faperillar els privilegis de les classes pri-vilegiades. Atenent a les dades, lapoblació dels països industrialitzatsrepresenta escassament una quartapart de la població mundial; no obs-tant, consumeix més de tres quartesparts de la producció mundial de matè-ries primeres, energia i aliments. Ésevident que pobresa i benestar no sónni de bon tros una qüestió de densi-tat de població, sinó una qüestió derepartiment. La gent de l'anomenattercer món no es mor de fam perquèprodueixi molts infants, sinó perquèla riquesa que produeix no la benefi-cia a ella mateixa, sinó quasi exclu-sivament a l'anomenat primer món.La pobresa doncs, és la conseqüènciai condició necessària de la dominaciódel nord sobre el sud. I part d'aques-ta dominació rau en les polítiques decontrol de població practicades con-tra dones concretes dels països empo-brits que han d'ésser conduïdes a ladesitjada reducció de la seva fecun-ditat. Allò més lamentable de tot ple-gat és que aquestes pràctiques no sónexercides secretament i troben en paï-sos del primer món una amplia apro-vació -fins i tot, des de l'esquerra i desd'organitzacions feministes- malgratconèixer-se els mètodes emprats. Coma mostra d'això, el Premi Ramon Mar-galef d'Ecologia d'enguany, atorgatper la Generalitat de Catalunya i dotatamb 100.000 euros ha estat per l'en-tomòleg ianqui i assessor d'Obama,Paul R. Ehrlich.

PUNT DE MIRA

La desinformació ha estat una de lesprincipals armes que han utilitzatels governs per dur a terme les últi-mes reformes educatives, que supo-sen una gradual privatització de l'en-senyament. Durant el curs passat vampoder veure com governs i equips rec-torals volien reduir el Procés de Bolon-ya a una adaptació dels títols a grausi postgraus, i a l'homologació de cre-ditatge introduint els ECTS. Però l'aug-ment de les protestes contra l'EEESva visualitzar a tota la societat el ver-tader objectiu d'aquestes reformes:la mercantilització de l'ensenyament.Ara, desgastats aquests noms, governsi equips rectorals s'han dotat de noussubstantius com és el cas de l'Estra-tègia Universitat 2015, per a conti-nuar encobrint el desmantellamentde la universitat pública.

L'Estratègia Universitat 2015 noés més que el procés d'aplicació del'EEES a l'Estat espanyol, un procésd'aplicació que, a l'igual que les refor-mes recents fetes per governs cen-tral, autonòmics i universitaris, s'hadissenyat sense cap debat previ impo-sant la implantació de l'EEES en dife-rents àmbits. En aquest procés d'a-plicació trobem una de les principals

actuacions, lacreació dels Cam-pus d'Excel·lèn-cia Internacional(CEI).

Els CEI sónprojectes especia-litzats en un àreade coneixementconcreta on esdesenvolupentècniques inno-vadores relacio-nades ambl'I+D+i per tal de superar un renoma escala europea. Per rebre la deno-minació de CEI les universitats hanpresentat els seus projectes a un con-curs convocat pel Govern espanyolon han estat seleccionats cinc pro-jectes.

Tant als criteris d'avaluació de lespropostes com als objectius veiem cla-rament quines seran les conseqüèn-cies dels CEI. Els objectius generalsdels CEI són la plena adaptació del'EEES a totes les universitats, la "con-solidació com a centres de referèn-cia i excel·lència internacional enàrees estratègiques (....) i des de lesquals es transferisca a la societat, en

general, i al teixitproductiu, en par-ticular, el coneixe-ment generat",posant sempreèmfasi en la neces-sitat d'anar con-juntament univer-sitat i sector pri-vat. D'aquestamanera es valorapositivament laimplicació de lesempreses en els

projectes dels CEI i, a més, marca comobjectiu la creació d'aliances amb lesempreses per a transmetre el conei-xement generat.

A més de la distinció amb el nomde CEI, els projectes seleccionats hanestat premiats amb incentius econò-mics. Aquest finançament anirà acàrrec dels governs central i autonò-mics, i a més podran ser cofinançatsper empreses, amb el Programa Ope-ratiu d'I+D+i per al benefici de lesempreses (Fons Tecnològic), del FonsEuropeu de Desenvolupament Regio-nal (FEDER).

Les conseqüències d'aquest siste-ma són clares. D'una banda, ja ha

suposat la diferenciació entre uni-versitats d'excel·lència internacio-nal, regional i altres de tercera; d'u-na altra l'elitització progressiva delsestudis, així el finançament selec-tiu, basat segons els resultats mer-cantils que aporten la docència i lainvestigació al món empresarial, esde-vé una vertadera desviació de dinerspúblics i augmenta els beneficis delsector privat. Aquest nou finança-ment obliga la resta d'universitats asumar-se a la recerca del mercat i dela transferència bidireccional deconeixements entre les empreses pri-vades i públiques i la universitat; i areduir les investigacions a nomésaquelles que siguen atractives i inte-ressants per a la inversió privada.

En definitiva, aquest nou pas ensencoratja més a l'hora d'exigir unauniversitat pública, de qualitat i popu-lar, sobre la base d'un coneixementenfocat a formar persones cultes, crí-tiques i capacitades per decidir cons-truir el nostre futur, individual icol·lectiu i que reste fora de les pres-sions mercantilistes.

*Secretari tècnic de Política Educativa del SEPC

Campus d’Excel·lència Internacional (CEI): l’elitització de les universitats

COL·LABORACIÓ ARNAU ALONSO*

Hermann Tertsch fou agredit dilluns7 de desembre. O potser la matinadade dimarts. Potser la vacil·lació entreles fonts informatives sobre aquestparticular es deu a que no se'n recor-da ni ell. Ja se sap que la nit és llar-ga i, a voltes, confusa.

Hi havia molt bons motius. L'ho-me és membre del Foro Ermua, tre-balla per l'ABC i TeleMadrid, abansper El País. Havia parlat prou darre-rament. I el seu clam va ressonar comaquell llegendari: "con seis hombrescomo éstos se habría conquistado Amé-rica del Sur". Concretament va dir:

"si jo pogués matar quinze o vint mem-bres d'Al-Qaeda per alliberar els nos-tres tres compatriotes ho faria".

Doncs caldrà que s'entreni. Demoment un desconegut el va engan-xar per l'esquena, a altes hores de lanit, fatalment desprevingut. Li hafotut enlaire un parell de costelles ili ha fet un toll als pulmons. Un bap-tisme de foc discret si més no.

Però suficient per integrar-se almartirologi cañí dels intrèpids infor-madors-demòcrates-independents-perseguits. Un tipus Fernando Sava-ter, però; més que no pas en la líniad'en Lluís Canut quan fou agredit peruns afeccionats pericos per motiusfàcilment identificables.

És tal la idoneïtat de Tertsch coma màrtir del pensament lliure-demo-cràtic-constitucional-espanyol -és adir: ells- que la seva mare és guipus-coana. El procés de beatificació el vaencetar Esperanza Aguirre aprofitantque el Wyoming havia fet escarni deles declaracions esmentades (ja se sap:Wyoming apunta, al-Qaeda dispara).Però tant se val. El que interessa ésla substància. L'home deia el que deiaamb aquella gesticulació testosterò-nica tant pròpia dels entorns perio-dístics de Madrid. Vicenç Villatoro,per exemple, ho diria d'una altramanera. Diria que el terrorisme isla-mista "no el podem llegir amb crite-ris racionalistes" ("Segrestats. Objec-tius. Negociar", Avui, 10 desembre).

La resta de fenomens de l'univers,com tothom sap excepte els catòlicsde debò, està subjecte a unes lleisracionals. Però es veu que aquest no.Diu en Villatoro que "el terrorismeislamista no neix d'aquest procés racio-

nalista de connexió entre causa i efec-te". És una bona manera de no bus-car les causes a certs efectes. SegonsVillatoro el terrorisme islamista "nos'equivoca en els seus objectius: tothomés el seu objectiu. Musulmans o nomusulmans. occidentals o orientals.Ho són els turistes. Ho són els qui aga-fen el metro. Ho són també els quivan als seus països a ajudar la gent".

Tampoc els usos dels exèrcits impe-rialistes són exquisits en la selecciód'objectius. I en canvi l'exèrcit d'Is-rael provoca en Villatoro una estran-ya excitació. Estarà patint l'atraccióirresistible de l'irracional? Estariadisposat a matar quinze o vint mem-bres -més- d'al-Qaeda per alliberar trescompatriotes? I si és així: quina este-sa hauria de fer per alliberar tot un

poble? Però potser Villatoro és simple-

ment la versió jesuïtica de HermannTertsch. Al cap i a la fi, Tertsch no vacaure en la terrible temptació de lle-gir el terrorisme islamista "amb cri-teris racionalistes". Segurament nodeu ser capaç ni de llegir-lo amb cri-teris racionals. Particularment a leshores en que fou agredit.

Però molt més fascinant que Tertschi que Villatoro és el tercer home. Elnostre heroi: era un home mogut perl'ebrietat? Tertsch l'havia mirat mala-ment? Era un musulmà que s'haviadonat per al·ludit? S'havia equivocatde persona? O potser era un incondi-cional del Wyoming? El que és mésimportant: estaria disposat a fer elmateix amb en Villatoro? .

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner, Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),JoanSebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,FelipPineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C.(coord.).CCoorrrreecc-cciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorr-ddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: MariaOliver, Marc Garcia, Arnau Alonso,Marc Peris, GerardSoler.

Número 168. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

El tercer home

El passat referèndum regio-nalista a Arenys de Muntgenerà una onada expan-siva que es deixà sentir atots els Països Catalans. Unacte engrescador, i perquèno dir-lo, un pèl folklòric,va generar moltes pregun-tes fora del país, i moltesmés, a dins. És un fet queuna paraula escrita al nordde l'Ebre, ens arriba a laresta multiplicada en riusde tinta, desbordant totesles previsions, i mostrantque el transvasament és alcap i a la fi, un fet. Unaconsulta en un poble, ialguns s'enfilen al Micaleta proclamar la RepúblicaValenciana, o a inventar-se una nació, altres remu-guen que això no té impor-tància per nosaltres, i ambaquestes fatigues no aca-ben de provar les seuesparaules, uns altres denuncien l'inge-rència de l'agent exterior, la invasiódels ultracossos, o qualsevol imitacióbarata de la paranoia McCarthista, iels més sensibles, ploren en un racóallò de " per què no em volen?". Totplegat seria ben divertit, si no fora per-què representa el que pareix: Una granpèrdua de temps.

Respecte a totes les opinions gene-rades arran del referèndum, crec sin-cerament que vénen de persones ques'estimen el país, i que només patei-xen perquè sobrevisca, en un formato un altre, al cap i a la fi, el debat éssaludable, però no ens ha de paralit-zar. Com a valencià que visc a Mallor-

ca, sempre em meravella la claredat imanca de complexos amb què, ací, s'as-sumeix la cultura catalana com a prò-pia. Defensar-la, només és la manerade fer sobreviure el caràcter mallor-quí, el seu bonic accent, els noms quedescriuen aquesta roqueta i el llegatguerrer d'un poble que ha defensat elsseus trets d'identitat a través dels segles.Mai no han vist aquesta defensa com

a quelcom contraproduent per a ellsmateixos, mai han pensat que defen-saven els interessos d'un altre. Ho enve-ge, perquè a la meua terra hi ha mas-sa monarques de repúbliques imagi-nàries. Serà que les taifes sobrevisque-ren a aquells que les crearen.Senzillament, crec que hem de comen-çar a deixar-nos de complexes perifè-rics, i a pensar que som un país queno té un centre, sinó molts, i no és percasualitat que el nom del nostre pro-jecte nacional és en plural. El nostrebocí de terra, allò que alguns anome-nen Ebre, altres Horta, Pego, altresMallorca, i encara uns altres Arenysde Munt, això són els Països Catalans.El nostre discurs ha de ser local, rei-vindicar les nostres singularitats, elsnostres símbols, arrabassar-los als reac-cionaris, però sense perdre de vistaque hi ha més gent com nosaltres mésenllà del nostre poble. En efecte, ésmolt difícil que existim uns sense elsaltres, dividir-nos és rendir-nos, espe-rar amb un somriure en la cara l'ho-ra que l'últim català no tinga amb quiparlar, per no poder fer-se entendre.

Per això m'allunye de qualsevol pro-posta de tercera via, o com se li vulgadir. Per a mi no plantegen bé les pre-guntes, són com aquell, que en rebreuna potada als genitals, li pregunta al'agressor: "Quin peu calces?". Aixídoncs, la meua pregunta és: qui bus-ca la nostra divisió, qui ha deixat perescrit a la constitució que no ens podemunir, qui fomentà el bipartidisme ambbarreres electorals injustes per espan-yolitzar-nos, qui ens nega la vertebra-ció viària, institucional, popular, terri-torial, cultural, lingüística, qui ensnega que compartim un espai audio-visual català? Espanya. La resposta éssenzilla per tant, i la següent pregun-ta també ho és. Quina és la millor mane-ra de lluitar contra Espanya, doncs?Junts. Per tant, plantegeu els referèn-dums com millor ho considereu, enclau regionalista, a nivell comarcal,en un poble o en la taula d'un bar, peròno oblideu que aquest país el formemtots i totes, i que només junts podremalliberar-nos de l’ocupació espanyola.

Per separat, som només onesen la mar, junts som un tsu-nami.

I allò que diem del nos-tre país, també ens ho podemaplicar al nostre moviment.Hem servit unes sigles con-cretes durant tant de temps,arribant a competir amb ger-manes que defensen exacta-ment el mateix que nosal-tres, escandalitzant-nos perdetalls insignificants, jugantal joc de la política, com sifórem polítics professionals,movent les peces baix la tau-la, que ja hem oblidat queaquesta marca nasqué per adefensar un país i unes ide-es que compartim. Sovintconfonem l'instrument ambla seua finalitat. I això hade canviar. Tots hem estatcapaços de sobreviure a larepressió, al cansament, ales derrotes, a les traïcions,

sense esperar res a canvi, només perconviccions. Hem arribat fins ací, ambforces per seguir creixent. Per tant,màxim respecte per tothom. Som partde la mateixa lluita, som d'esquerres,volem un canvi radical en el sistema,i volem la independència. Ah, i no hopareixem, però som molt cabuts, creieu-me.

Així que per a mí la millor notíciad'aquesta diada, és que hi ha un car-tell que signarà l'Esquerra Indepen-dentista de Mallorca, i dins aquest car-tell, hi serem tots i totes: joves, no tanjoves, municipalistes, socialistes, estu-diants, treballadors, finalment unmoviment. Aquesta diada per a mi no

celebra el passat del nostre país, assen-tat sobre una conquesta com la que araens volen imposar els espanyols, aquestdia en celebra el futur. I aquest futurdepèn en gran mesura de que anemjunts. Per separat només som ones enla mar, junts som un tsunami.

*Professor i membre de Gent Activa Palma

L’ACCENT 168 OPINIÓ 03

Les consultes celebrades diumenge 13-D a 166 municipis catalans

han generat molta il·lusió, tant en el 30% de les persones que podien

votar i que van fer-ho, com en centenars de milers de catalanes i

catalans que ho van seguir però que no podien votar perquè en els

seus municipis no s'hi havien organitzat consultes.

La pregunta que ara hi ha sobre la taula és què fer després del 13-

D, i de respostes n'hi ha diverses. Alguns s'han afanyat de seguida a

posar les seves sobre de la taula. Són part dels s'han implicat en la

coordinació nacional de les consultes, que el mateix dilluns després

del 13-D han llençat una proposta per a la “constitució d’un movi-

ment unitari per la creació d’una alternativa electoral independen-

tista per tal d’assolir un Estat català independent”, que portaria per

nom Suma Independència. Tot i que la proposta ha generat retrets i

molts se n'han volgut desmarcar (malgrat que hagin signat el mani-

fest de Suma Independència), el que evidencia és que darrere de les

consultes hi ha persones que busquen donar una sortida electoral

que reculli tot el moviment generat al voltant d'aquestes iniciatives.

És legítim voler crear una candidatura candidatura, però no es

pot oblidar que una de les virtuts del procés de les consultes és la

diversitat de persones que l'integren, que difícilment es poden veu-

re representades per unes mateixes sigles. A més, que precisament

els impulsors de Suma Independència siguin cares visibles de la coor-

dinadora nacional i que s'hagi fet de manera precipitada després de

saber uns resultats que molts interpreten com a positius, no ha gene-

rat pas confiança en moltes de les persones il·lusionades amb les con-

sultes.

Alhora que es feia pública la voluntat de constituir una nova alter-

nativa electoral, algunes de les persones de la coordinadora nacional

presentaven una ILP (iniciativa legislativa popular) al Parlament prin-

cipatí per tal que el 25 d'abril es faci un referèndum a la comunitat

autònoma sobre la independència. Sense esperar les properes tongades

de consultes previstes tant pel febrer com per l'abril, ni esperar a veu-

re com s'articula amb la resta d'iniciatives que a nivell de Països Cata-

lans treballen des de fa temps per vertebrar el país, aquells que hau-

rien de vetllar per una bona coordinació han decidit tirar pel dret i fer

un salt endavant. Ni tan sols han volgut esperar valoracions de les pla-

taformes locals o l'opinió de la diversitat de persones i moviments impli-

cats en les consultes. El que els pot acabar passant és que quan hagin

fet el salt i mirin enrere, es trobin sols.

I és que el que ha generat il·lusió no ha estat només votar per la

independència, sinó la implicació en el procés de milers de persones

des dels seus pobles i barris. Aquí possiblement rau la clau de l'èxit

i també pot ser una de les respostes a la pregunta sobre què fer des-

prés del 13-D. De fet, és la resposta diària dels centenars de persones

que formen part de l'esquerra independentista i s'organitzen per fer

avançar la lluita contra les imposicions espanyoles

Les consultes, doncs, han estat i continuen sent una eina inte-

ressant per generar il·lusió i per implicar més gent en la lluita inde-

pendentista, però no es pot oblidar que per ara només s'han limitat

a algunes de les poblacions del país amb més consciència nacional.

Contràriament a les maniobres que tenen la mirada posada en les

eleccions autonòmiques principatines, l'esquerra independentista

valorava la jornada pel compromís i mobilització que han suposat de

milers de persones, i indicava que aquest és el camí per al qual cal

seguir. Les diverses organitzacions d'aquest moviment coincidien que

caldrà treballar perquè la il·lusió es converteixi en mobilització i

organització popular per poder avançar cap a la vertebració i la inde-

pendència dels Països Catalans. No es pot malbaratar la il·lusió i fer

salts endavant sense xarxa.

E D I T O R I A L

Convertir la il·lusióen mobilització per avançar

“Hem de començar adeixar-nos de

complexes perifèrics,i apensar que som un paísque no té un centre,sinómolts.El nostre bocí deterra,allò que alguns

anomenen Ebre,altresHorta o Mallorca,i encara

uns altres Arenys deMunt,això són els Països

Catalans”

Junts som un tsunami((ssoobbrree eellss rreeffeerrèènndduummss))

MARC PERIS* COL·LABORACIÓ

DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010

“Plantegeu els referèndums com millorho considereu,però no

oblideu que aquest país el formem tots,i que només junts

podrem alliberar-nos del'ocupació espanyola.

Per separat,som només ones en la mar,junts som un tsunami”

ABEL CALDERA BERGA

A les 9 del matí obrien les portes delscol·legis electorals a les 166 localitatson ahir hi havia convocada la consul-ta sobre la independència. L'atencióinformativa del matí girà al voltant depossibles incidències que no ocorregue-ren enlloc, i les cròniques d'urgènciaparlaven d'una afluència constant a lesurnes. El sistema de vot anticipat ques'havia organitzat havia fet que fossinmoltes les persones que decidissin votaruns dies abans, arribant a proporcionsdesconegudes fins a data d'ahir com el15% de vot anticipat de Vic. La impor-tant afluència de votants matinals esveié acompanyada per centenars d'ac-tivitats festives a moltes localitats, quees despertaren amb molts balcons enga-lanats amb senyeres i estelades.

Les mobilitzacions espanyolistesfracassen La resposta de l'espanyolisme al carrerresultà un fracàs estrepitós. Si unes set-manes enrere Falange amenaçava amb166 concentracions, fa pocs dies les des-convocava davant la impossibilitat nitan sols de crear un ambient de por ales poblacions del referèndum.

La impotència es traduí en una con-vocatòria suposadament ridiculista deCiudadanos a Molins de Rei, l'anome-nat "Butifarrendum", que tot i obtenircert ressò en mitjans electrònics noaconseguí reunir ni 80 persones. Els

neonazis, per la seva banda, no acon-seguiren ni tan sols consensuar unaresposta unitària. Mentre Alianza Nacio-nal -on milita Pedro Cuevas, assassí deGuillem Agulló- només podia fer desfi-lar una seixantena d'individus pel carrerPelai, Alternativa Española reunia 100acòlits a una de les portes d'entrada dela Fira de Montjuïc.

Els partits parlamentaris opinen Cap al migdia els diversos responsa-bles de les formacions parlamentàries

catalanes començaren a efectuar rodesde premsa. Des de CiU es llançarendiversos missatges d'ambigüitat cal-culada. Oriol Pujol marcava el perfilmés sobiranista, afirmant que Con-vergència incorporaria el dret a deci-dir com una de les seves prioritatsd'actuació. En canvi, Lluís Recoderreconvertia les consultes en un tocd'atenció a Espanya per l'assumpte del'estatut i Felip Puig afirmava que"sabrem escoltar tant el resultat comla participació", sense aclarir si la

interpretació que en feien era positi-va o negativa. A Duran i Lleida no se'lva escoltar en tot el dia.

Pel que fa a ERC, Puigcercós inten-tà, amb les seves declaracions de fer-mesa, copar el discurs que darrera-ment semblava monopoli d'un Rea-grupament que també intentà treureel cap en la persona de Carretero, queen un matí visità Sant Cugat i Vic.

El PSC, que el dia anterior haviaconvocat una modesta concentraciód'alcaldes en defensa de l'estatut, res-

tà tot el dia a l'expectativa i fent decla-racions de baix perfil. ICV, que des defeia dies s'esforçava en fer equilibrisper mostrar respecte a les urnes alho-ra que es desmarcava de la convoca-tòria, s'afanyà a interpretar el 30%com una punxada de participació.

Un dilluns de ressaca No eren ni les 9 del matí quan el res-ponsable de les consultes a Osona,López Tena, declarava a RAC1 que lesconsultes organitzades per la Coordi-nadora Nacional eren un fracàs. Alho-ra, responia a la iniciativa de presen-tar una proposta parlamentària perun referèndum vinculant titllant-lad'iniciativa irresponsable i declarantla impossibilitat de fer una consultaa Barcelona amb garanties. També acu-sava alguns dirigents de la Coordina-dora Nacional d'utilitzar les consul-tes per a treballar-se carreres políti-ques personals. Al cap de poca esto-na, l'alcalde d'Arenys de Munt idirigent de la coordinadora admetial'existència de la iniciativa Suma Inde-pendència i explicava que diversespersones de l'àmbit de les plataformessobiranistes com Enric Canela, apro-fitant l'empenta de les consultes, pro-posaven crear una candidatura uni-tària independentista al Parlament.El futur de les consultes, doncs, sem-bla que es veurà afectat, en més omenys mesura, per les vicissituds dela constel·lació "sobiranista".

L’ACCENT 168DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 201004 PAÏSOS CATALANS

JOAN TERAN BARCELONA

El dia després de la jornada de con-sultes els mitjans de comunicacióespanyols (i també bona part delscatalans) han donat un gir més enla seva estratègia de minimitza-ció i de menyspreu a la mobilitza-ció independentista. En portadadestaquen la divisió entre els pro-motors de les consultes (El País ol'Avui), o el fet que aquestes nohan assolit els objectius de parti-cipació desitjats (El Periódico).Aquest esforç comunicatiu, quecontrasta amb el silenci que aquestsmateixos mitjans van dedicar a lesconsultes durant els mesos i diesprevis, és degut a que una anàlisiuna mica més acurada dels resul-tats representa una seriosa adver-tència per als defensors de la viaestatutària.

Consultes i referèndumsI és que la comparació entre elsvots favorables en els referèndumsde l'Estatut del 2006, els de la Cons-titució Europea de febrer de 2005,

i els vots afirmatius a les consul-tes per la independència d'aquestdiumenge deixen ben clar que elsresultats del 13-D han de ser tin-guts en compte.

Si comptem els resultats obtin-guts a les capitals de comarca onfins ara s'han celebrat consultes,i els comparem amb els esmentatsreferèndums, la independència dela nació catalana tindria moltamés legitimitat que la ConstitucióEuropea que cap dels mitjans hadubtat mai en consagrar; és d'a-quell referèndum que n'extreuenla legitimitat de l'actual Tractatde Lisboa que mai no ha estat sot-mès a discussió popular i en el quales sustenta tota l'arquitectura ins-titucional de la Unió Europea.

En relació amb l'Estatut de 2006de la Comunitat Autònoma de Cata-lunya, a la majoria de grans ciu-tats, el suport al text estatutariva ser superior en vots al suportque ara ha rebut l'independència.Però és significatiu que en duescapitals de comarca on s'ha fet unacampanya més ben treballada, Vic

i Berga, hagi estat a l'inrevés. End'altres, el nombre ha esta moltajustat, com el cas de Banyoles oles Borges Blanques.

També és significatiu que pobla-cions on l'esquerra independen-tista proposava que s'endarrerísla votació (com és el cas de Vila-franca del Penedès o Vilanova i laGeltrú) per tenir més temps perfer campanya, els resultats de par-ticipació o de suport a la indepen-dència respecte a l'Estatut hanestat més pobres.

Però malgrat tot, potser deter-minats polítics i analistes hauriende saber també que, per exemple,que la legitimitat del presidentMontilla quedaria seriosamentqüestionada si es comparessin elsvots obtinguts pel PSC el 2006 ambels partidaris del "sí" a les consul-tes del 13-D en aquestes mateixescapitals de comarca (comptant-hiSant Cugat del Vallès): 24.481 votsa Montilla, contra 55.351 vots afir-matius a la consulta. Cal dir queMas (CiU) obtingué 42.534 vots enaquestes mateixes localitats.

La participació en una consulta popularPer altra banda, els que discutei-xen la legitimitat dels resultats peruna participació insuficient tam-bé haurien de tenir en compte totsels factors que condueixen a la par-ticipació en una convocatòria elec-toral qualsevol.

Des del punta de vista informa-tiu, no hi ha color entre la infor-mació que cada ciutadà pot rebrepersonalment en el curs d'una cam-panya electoral oficial amb la quequalsevol ciutadà rebia durant lacampanya per les consultes: d'unabanda tenim la recepció de la tar-geta del cens, trameses de tots elspartits i seguiment electoral quo-tidià, amb espais publicitaris endiferents franges horàries i infor-mació per quotes a tots els mitjansde comunicació, tot plegat finan-çat per l'estat o per les diferentsmaquinàries electorals, i amb lesgrans mitjans de comunicació demasses posats a disposició d'aques-tes maquinàries. I per l'altra ban-da, unes campanyes informatives

realitzades per comissions popu-lars, sustentades per personesvoluntàries i finançades pel mateixpoble.

Però a banda de l'abismal dife-rència comunicativa entre les con-vocatòries oficials i la del 13 de des-embre, cal recordar que altres aspec-tes organitzatius també influeixendecisivament en la convocatòria:tant des del punt de vista dels orga-nitzadors, que no disposaven delcens, com des del punt de vista delsvotants que havien de comptar ambdocuments que acreditessin la sevaresidència actual al municipi, ésclar que els obstacles a l'hora d'e-xercir el dret a vot eren molt majorsen el cas de les consultes popularsque no en el cas de les convocatò-ries oficials de l'estat.

En aquest sentit, i en això hancoincidit tots els observadors inter-nacionals que han presenciat lesconsultes, aquestes han estat unexemple d'autoorganització i mobi-lització popular d'acord amb totesles garanties democràtiques exigi-bles.

ANÀLISI

El 13-D ha estat un exemple d'autoorganització ciutadana

13-DD: urnes per al poble

LLeess ccoonnssuulltteess hhaann eessttaatt uunnaa sseerriioossaa aaddvveerrttèènncciiaappeerr aallss ddeeffeennssoorrss ddee llaa vviiaa eessttaattuuttààrriiaa

L'afluència als col·legis va ser massiva mentre la ultradreta fracassava en el seuintent de generar un clima de por

L’ACCENT 168 DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

EExxppeeccttaacciióó ppeerr lleess ccoonnssuulltteess

La gent gran ha votat amb il·lusió

Marc Sallas, portaveu nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

“Les consultes són una clara mostra que és amb l'autoorganització popular iamb la mobilització continuada com elsPaïsos Catalans guanyarem la independència. No es pot deixar en mans de cap parlament autonòmic aquesta responsabilitat”

LL’’EEuurrooppaa ddee lleess nnaacciioonnss eess ffiixxaaaammbb eellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss REDACCIÓ BARCELONA

Una trentena d'observadors internacionals -entre els quals eurodipu-tats, parlamentaris i diversos líders de moviments independentistesd'arreu d'Europa- van ser presents a les poblacions on se celebraven lesconsultes del 13-D. A banda de con-siderar que els catalans esdevenienun "exemple" per l'Europa de lesnacions coincidien en destacar l'or-ganització de base com un fet excep-cional. L'ACCENT ha recollit lesopinions d'observadors de Galícia,Euskal Herria, la Vall d'Aosta i lesIlles Fèroe.

Robert Loudin, expresident de la regió autònoma de la Valld'Aosta "En aquest moment els ulls de l'Eu-ropa sencera estan fixats sobreCatalunya, que escriu una pàginahistòrica dins l'exercici del dret al'autodeteminació. He pogut sertestimoni d'un moment autènticde la voluntat popular sincera iespontània."

Agurne Barruso, alcaldessa deBergara (Euskal Herria) "Als bascos ens interessa saber quèesteu fent els catalans. Hem d'a-prendre uns dels altres però cadascú ha de trobar el seu camí. Veig difí-cil a curt termini un procés com aquest a Euskal Herria"

Bjort Samuelsen, diputada del Partit Republicà de les Illes Fèroe "Fer les consultes des dels municipis i a partir de l'autoorganització ciu-tadana és una idea genial. Són un exemple per la resta d'Europa. Nosal-tres també treballem per poder organitzar un referèndum."

MONTSE VENTURÓS BERGA

Ioana Pourtator és una berguedana d'o-rigen romanès. "Visc i treballo aquí,per tant, sóc catalana" va explicar abansde votar al referèndum per la indepen-dència dels Països Catalans que es feiaa la seva ciutat.

La Ioana va arribar al Berguedà l'any2000 i per primera vegada ha pogutparticipar d'unes eleccions i inseriruna papereta a les urnes. "És molt posi-tiu que prescindint de les administra-cions de l'Estat, diferents pobles i ciu-tats dels Països Catalans hagin tingutla capacitat per organitzar un referèndum des delpoble i pel poble" explica.

La Ioana considera que les actuals polítiques d'im-migració espanyoles provoquen una clara dicoto-mia pel que fa a la mal anomenada "integració cul-

tural", ja que diu que "si no podem participar acti-vament d'unes eleccions, si no podem decidir el nos-tre futur com a treballadors i com a ciutadans delque ara és el nostre país, en què es basa la nostraintegració?".

Albert Roig, responsable d'or-ganització nacional d'Endavant

“El compromís i lail·lusió de les consulteshan de reforçar elmoviment d'allibera-ment nacional arreudels Països Catalanssuperant els marcsautonòmics imposats”

Xavi Gispert, militant de Gent Activa de Mallorca

“Des de l'inici hem vist amb preocupació queno s'hagi tingut en compte el conjunt dels Paï-sos Catalans. És molt satisfactori que hi hagiuna autoorganització ciutadana però és unallàstima que no s'hagi implicat de maneralegal els ajuntaments”

Xevi Oca, portaveu delMoviment de Defensa de laTerra (MDT)

“Les consultes són unexercici de gimnàsti-ca política que hande servir a la gent perexercitar-se en el dretd'autodeterminació”

Xosé Manuel Beiras, històriclíder del nacionalisme gallec

“Les consultes són unamostra del que suc-ceïx arreu d'Europa. Elsciutadans estan cadavegada més frustratsamb els aparells delspartits polítics, i si elsenganyen actuen pelseu compte”

Les consultes sobre la independència han aconseguit un dels seus objectius: internacionalitzar el fet nacional català. Per unavegada ha preocupat més el que explicaven del 13-D els mitjans europeus que els espanyols. L'ACCENT ha volgut recollir tantaquesta mirada internacional a partir de la presència dels observadors d'altres nacions sense estat com la realitza des dels Paï-sos Catalans, a partir de les organitzacions de l'esquerra independentista, de col·lectius d'arreu de la nació i dels nouvingutsque, per primera vegada, han pogut contribuir a "decidir" el seu futur.

Ioana Pourtator,abans de votar a Berga // FOTO: Montse Venturós

““VViisscc ii ttrreebbaalllloo aaqquuíí,, ppeerr ttaanntt,, ssoocc ccaattaallaannaa””

L’ACCENT 168DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 201006 PAïSOS CATALANS

ABEL CALDERA BERGA

El 2003 Manuel Bustos, del PSC,guanyava per segona vegada l'alcal-dia de Sabadell. Aquesta vegada hofeia amb una àmplia majoria abso-luta. Tot i així, optà per un governquatripartit amb ERC, CiU i ICV.Amb tot el poder a les seves mansi una oposició institucional pràcti-cament neutralitzada, inauguràuna forma de govern que popular-ment s'ha conegut com a Estil Bus-tos.

Contractats a dit Bustos sempre ha intentat aconten-tar els seus fidels. Quan el governquatripartit es trencà, alguns delsalts càrrecs de confiança designatspels altres partits no volguerenabandonar les tasques que desen-volupaven a l'ajuntament de formaremunerada. I és que la contracta-ció a dit per tal de comprar favorsha estat una de les ombres que hasobrevolat l'acció de l'alcalde deSabadell. Només entre gener de 2008i abril de 2009 es contractà 126 per-sones per via d'urgència -la fórmu-la per no haver de fer cap procés deselecció. Finalment, el maig passatun jutjat anul·lava 15 d'aquests con-tractes en considerar que no hi haviacap tipus d'urgència que els moti-vés.

Mitjans amics Afavorir els propis és la denúnciaque saltà a les pàgines de El Paísl'agost de 2007. S'acusava l'alcaldede contractar l'empresa del seu oncleMelquíades Garrido per tal de rea-litzar algunes de les obres més cos-toses de les institucions que aquestpresidia. La denúncia a les pàginesd'un diari de l'òrbita del PSOE vaestranyar en un primer moment atothom, però algunes veus vanassenyalar la seva connexió amb elfet que Bustos hagués afavorit laconcessió de llicències televisivesa Canal Català en detriment de Loca-lia, participada pel Grupo Prisa.

El control dels mitjans de comu-nicació ha estat també una de lesobsessions de Bustos. En el seu pri-mer mandat es va refundar RàdioSabadell, emissora que ha rebut unaallau de crítiques per la seva par-cialitat informativa i en la qual hancopat els llocs de direcció personesmolt properes a Bustos. L'actualgerent, Josep Abellán, és tambégerent de Fira de Sabadell, i com-pany de la cap de comunicació del'ajuntament.

Canviar el sentit de vot Amb tot, Bustos no ha pogut evitarque sortissin a la llum alguns delsepisodis que presenten més ombresdel seu mandat. Perduda la majo-ria absoluta el 2007, Bustos fa majo-ria al ple municipal a través d'a-cords amb un dels dos regidors delPP, Jordi Soriano. Que Soriano ha

esdevingut una crossa servil delPSOE es va demostrar en el plemunicipal del passat 1 de setem-bre. Des de 2006 l'ajuntament haviaanunciat que era propietari del Cas-tell de Can Feu -i s'hi havien orga-

nitzat diversos actes oficials-, peròun incompliment del conveni ambels antics propietaris deixava lasituació a l'aire. Per aquest motiu,Bustos va proposar al ple afegir unannex al conveni afavorint elsantics propietaris per així acabarde tancar el tema de la propietat.En primera instància, una majo-ria s'hi oposà o bé s'abstingué. Bus-tos manà suspendre el ple i es tan-cà al despatx amb Jordi Soriano.Només sortir, va comunicar al Pleque hi havia hagut un error i quel'abstenció de Soriano en realitatera un vot afirmatiu. Assumpteaprovat.

Pisos socials per a la parentela Dies després es destapava un altreescàndol: l'adjudicació fraudulentadels pisos tutelats per a gent gran deSant Oleguer. Un de cada cinc benefi-ciaris van obtenir el pis sense complirels requisits demanats a les pròpiesbases (per exemple, no estar empa-dronats a Sabadell o bé tenir ja pri-meres residències en propietat). L'es-càndol esdevingué majúscul quan esdescobrí que entre les beneficiàriesirregulars d'aquells pisos es trobavenels oncles de Maria Ramoneda, la regi-dora d'Assumptes Socials, i els sogresde Rosa Graells, cap de Serveis Socialsde l'ajuntament. Alhora, es descobrítambé que l'esposa d'un fill de Ramo-neda havia comprat l'immoble d'undels avis a qui s'obsequià amb un pis.L'oposició també denuncià que la mei-tat dels adjudicataris vivien prèvia-ment en cases de planta baixa i pri-mer pis, les quals passaven a ser des-habitades i es possibilitava la sevareconversió en solars edificables. L'es-càndol obligà l'alcalde a enviar elsexpedients a la Fiscalia per tal de deter-minar si hi havia alguna irregulari-tat i evitar, de pas, que l'oposició hipogués tenir accés.

Una Fundació amb molts eurosi pocs fets També aquesta tardor sortia a la llumles vinculacions del PSOE sabadellencamb la Fundació privada Barnola-Vallribera. Una fundació fins ales-hores desconeguda, amb una activi-tat quasi nul·la però amb un pressu-post anual de 400.000 euros. Presi-dida per l'actual tinent d'alcalde,Joan Manau, amb una vicepresidèn-

cia en mans de l'exregidor del PPAndreu Gil -en l'actualitat amb elscomptes embargats i sense localitza-ció judicial-, la regidora Maria Ramo-neda i altres persones del món empre-sarial vinculades a les activitats de

l'ajuntament -com Joaquím Ferran-diz de Viatges Zoetrope, que té la con-cessió dels viatges de la gent gran deSabadell-. Aquesta fundació d'activi-tat desconeguda posseïa el 2006 unaquarantena d'immobles, gran partdels quals han estat venuts en aquestperíode. El fet que aquesta informa-ció aparegués paral·lelament als casosPalau i Santa Coloma va fer que moltsdirigents del PSC temessin una inter-venció judicial a l'Ajuntament saba-dellenc.

Un alcalde amb aspiracionssuperiors La biografia de Manuel Bustos és lad'un self-made man segons els seus

amics, i la d'un arribista segons elsseus crítics. Inicià la seva carreraafiliant-se al PSOE el 1991, i durantels anys 90 donà suport als postu-lats anticatalanistes del Foro Babel.Fou també el diputat més jove delParlament, on protagonitzà el 1996un escàndol en descobrir-se quehavia falsificat el padró dels seusfills per tal de poder-los escolarit-zar en un centre determinat. Hacompaginat el seu càrrec d'alcaldeamb el de president de la Federa-ció de Municipis de Catalunya. Enmotiu de la crisi provocada per lareunió entre ETA i Carod-Rovira,fonts socialistes apuntaren a ell ia Celestino Corbacho com els enca-rregats d'escindir el PSOE del PSCsi Maragall no feia fora Carod delgovern. Precisament, una de lesaspiracions polítiques de Bustos haestat la d'esdevenir ministre, fetque no ha pogut materialitzar, alcontrari que Celestino Corbacho.

La CUP protestarà al carrer Davant de tots aquests fets, la CUPde Sabadell ha anunciat que duràa terme una campanya de denún-cia. La formació muntarà paradesinformatives durant desembre igener a diversos punts de la ciutat.Des de la CUP plantegen vuit pre-guntes a l'equip de govern, la res-posta de les quals consideren neces-sària per tal d'aclarir aquest seguitd'irregularitats. L'Ajuntament deSabadell podria esdevenir un nouprotagonista del serial de corrup-cions en què s'està veient immersel poder local metropolità del PSOEbarceloní.

Bustos,presidint un Consell de Ciutat el 2007 // FOTO:www.sabadell.cat

Els escàndols posen contra la paret el PSOE sabadellenc

“L'oposició sospitaque l'adjudicació depisos a familiars deregidors forma part

d'una trama de compravenda immobiliària”

Control de la premsa; pisos de protecció adjudicats a familiars de regidors; canvis de votsobre la marxa al ple municipal i una fundació amb molt patrimoni i poca activitat

“La Fundació Barnola,sense

activitat coneguda,s'ha venut una

trentena d'immobles en els

darrers anys”

L’ACCENT 168 DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

CESC BLANCO SAGUNT

El passat dijous 3 de desembre esdonà a conèixer a la Biblioteca Cen-tral de Terrassa la campanya desolidaritat i defensa d'en JaumeSoler, militant d'Endavant i la CUPde Terrassa. En Jaume va ser detin-gut el 10 d'agost d'enguany acusatde la crema d'una pantalla geganten aquest municipi. I a hores d'a-ra ha d'anar cada 15 dies a signara la comissaria mentre espera laresolució completa del seu expe-

dient i el possible judici.El militant independentista fou

acusat de cremar el 20 de juny de2009 a Terrassa una pantalla geganton es projectava un partit de laselecció espanyola. L'esdevenimentespanyolista patrocinat i subven-

cionat per l'Ajuntament es va rea-litzar just davant del consistori.Quasi dos mesos més tard, JaumeSoler fou detingut mentre estavaamb la seua família, dies desprésva ser alliberat.

El militant d'Endavant (OSAN)va presentar a la Biblioteca deTerrassa, juntament amb una mem-bre d'Alerta Solidària, de la Soli-daritat Antirepressiva de Terrassa(SAT) i un advocat, la campanya endefensa de la seua innocència. Aixímateix, Soler defensà que ell no hiera en l'esdeveniment de la cremai també va criticar la situació devexació a la qual s'ha d'enfrontar,ja que després de quatre mesos enca-

ra no tenen tota la informació sobreel seu cas: "No tenim l'expedientencara". L'independentista es quei-xava: "T'agafen i no t'expliquen elperquè". Tanmateix, han rebut partde la informació i segons Soler ambla part de l'expedient que l'han faci-litat n'hi ha prou per confirmar "labase política, la voluntat políticade la imputació". L'encausat assen-yalava que en cas de celebrar-se unjudici, tindrà lloc d'ací un any imig o dos, tot i que creu que noesdevindrà atesa la manca de soli-desa de l'acusació. Finalment, Solerva encoratjar el públic assistentamb les següents paraules: "El quetoca en un poble que està ocupat és

Es presenta la campanya per a l’absolució d’en Jaume de Terrassa

organitzar-se i no abaixar la cara,que és el que volen".

Comunicat de la SATPer la seua banda, la SAT ha publicatun comunicat de suport a en JaumeSoler. En aquest text es defensa lapersecució política al membre de laCUP Terrassa, es posa de manifest l'ac-tuació totalment equivocada de l'A-juntament finançant i organitzantactes de Telecinco (cadena que va fir-mar un manifest Por la LenguaComún), s'esmenta el rebuig que sus-

cità aquest acte espanyolista i, pertant, es demana al consistori del muni-cipi que done "explicacions sobre actesd'exaltació de l'espanyolisme i de cla-ra provocació" que acaben provocant"incidents com els del passat mes dejuny".

Roda de prensa de Jaume Soler

Milers de manifestants perl’ensenyamentpúblic a València iBarcelonaREDACCIÓ BARCELONA

Mentre que les estudiants de les uni-versitats valencianes varen sortir alcarrer el passat 19 de novembre, aquestmes de desembre milers de personestambé s'han manifestat per reivin-dicar un ensenyament públic i dequalitat a Barcelona i València.

A València, la Plataforma per l'En-senyament Públic -que agrupa mes-tres, pares, mares i alumnes, entreels quals el sindicat SEPC-, va sortiral carrer el passat dia 1 contra la polí-tica d'una conselleria que en el darrerany ha revoltat els mestres amb mesu-res polèmiques, sancions i fins i totels insults del president de la dipu-tació de València Alfonso Rus.

Les reivindicacions es van cen-trar sobretot la retirada de l'ordred'impartir l'educació per a la ciuta-dania en anglès i les mesures repres-sives per tal de fer-la complir, peròtambé en d'altres més vertebrals pera un sistema veritablement públic ide qualitat com dotar de places gra-tuïtes en escoles de 0-3 anys a tot l'a-lumnat del país que ho desitgi o obli-gació que tot el professorat tingui,en cinc anys, la capacitat de realit-zar les classes en valencià.

Per la seva part, a Barcelona eldia 3 de desembre el SEPC i la Coor-dinadora d'Assemblees d'Estudiantsvan sortir al carrer amb el lema “Cons-truïm l'alternativa contra la univer-sitat neoliberal i repressiva”. La mani-festació va estar marcada en totmoment pel desmesurat dispositiudels Mossos d'Esquadra, que no nomésva impedir el seu pas per la Rambla,sinó que també va impedir l'entra-da de la manifestació a la plaça deSant Jaume.

Mig miler de persones contra eldesallotjament delCasal Popular deGràcia

El Casal Popular de Gràcia podria serdesallotjat properament. Davant d'a-questa amenaça, més de 500 perso-nes es van manifestar el dissabte 12de desembre pels carrers de la vilaconvocades tant per l'AJG, que és l'en-titat que okupa el casal, com per laPlataforma d'Entitats Juvenils deGràcia (que a més de l'assemblea dejoves, aplega esplais i agrupamentsdel barri).

El judici s'havia celebrat el diven-dres, i d'aquí a pocs dies es farà públi-ca la sentència. Com que l'AJG no vapoder defensar-se perque el jutgedemanava 30.000 euros de caucióper personar-s'hi, representants del'assemblea de joves han explicat aL'ACCENT que preveuen que la sen-tència dictarà una ordre de desallot-jament.

“En Jaume va serdetingut el 10 d'agost acusat

de la crema d'unapantalla gegant i ha

d'anar cada 15 dies a signar a la

comissaria”

REDACCIÓ BARCELONA

En una roda de premsa el passat 9 dedesembre la CUP va denunciar el paperde l'Institut Català del Sòl (INCASOL)i que les polítiques d'habitatge delgovern principatí"han estat un fra-càs". A més del fetque el Decret de lesÀrees ResidencialsEstratègiques (ARE)està fet al servei delsinteressos del sec-tor privat. Aixímateix, van aprofi-tar per anunciar quepresentaran diver-sos contenciososadministratius al Pla Director Urba-nístic (PDU) de diferents comarques.En aquest sentit, la CUP considera quealguns dels preceptes del Decret 1/2007suposen "la més gran vulneració del'autonomia municipal des de la res-tauració dels Ajuntaments".

D'altra banda, la CUP va explicartambé en la roda de premsa que, desdel seu punt de vista, Incasol ha estat

deslleial als municipis, ja que la com-pra estratègica de terrenys que ha fetels últims anys en certs municipis hadefinit o condicionat el creixementd'aquests, d'esquena als Ajuntamentsi la ciutadania. Entre altres pel fet que

el Decret de les AREpermet a la Genera-litat definir el crei-xement dels muni-cipis i la seva pobla-ció, i d'aquestamanera el govern"elimina l'autono-mia municipal i elsdrets dels ciutadansa la participació enla definició del pro-pi municipi".

Així mateix, la CUP també va valo-rar que el major promotor de l'espe-culació immobiliària al Principat ésl'Incasol, ja que dos anys després del'aprovació del Decret de 2007, de mesu-res urgents en matèria urbanística,bona part de les ARE han estat para-litzades a petició dels Ajuntamentsafectats o a causa de la pressió popu-lar contrària.

La CUP denuncia el paper d’INCASOL i interposa diversoscontenciosos administratius contra les ARE

REDACCIÓ BARCELONA

Les marxes de torxes tornaran arecórrer onze ciutat del país elcap de setmana del 19 i 20 de des-embre per reivindicar la llibertatdels presos polítics catalans. Entreles convocatòries, hi ha dues deles capitals del país, Barcelona iValència. Les marxes les organit-za Rescat, el col·lectiu de suporta les catalanes i catalans que estanempresonats per motius polítics.

Enguany les marxes se celebra-ran un mes abans que siguin alli-berats dos d'aquests presos: enZigor Larredonda i en Diego Sán-chez. Després de nou anys empre-sonats per una acusació de col·labo-rar amb l'organització armadaETA, sortiran en llibertat. Totsdos hauran complert íntegramentla condemna, a diferència del quesucceeix amb la resta de presos,que gaudeixen de beneficis peni-tenciaris.

Trasllat del ZigorPoques setmanes abans de ser alli-berat, però, en Zigor Larredondaha estat traslladat de la presó onestava a Albaceta a una de Caste-lló de la Plana. Des de Rescat

denuncien que aquest trasllat afec-ta directament al seu règim devisites, ja que en una nova presónecessita autorització de totes lespersones que el vulguin anar aveure (que no siguin família), iaquest és un tràmit que s'allargaentre 2 i 3 mesos.

ConvocatòriesBBaarrcceelloonnaa: 19 de desembre a les19h a CanaletesCCaasstteellllóó ddee llaa PPllaannaa: 18 de desem-bre a les 19h a la Plaça MajorLLlleeiiddaa: 19 de desembre a les 19.30ha la Plaça de la CatedralMMaannrreessaa: 19 de desembre a les 19ha la Plaça Sant DomènecRRiibbeess ddeell GGaarrrraaff: 19 de desembrea les 19h a l’Ajuntament.TTaarrrraaggoonnaa: 19 de desembre a les19h a la Plaça VerdaguerTTeerrrraassssaa: 18 de desembre a les 20hdavant de l’Ajuntament.TToorrrreeddeemmbbaarrrraa: 20 de desembrea les 19h a la Plaça Joaquim BoronatVVaallèènncciiaa: 18 de desembre, a les 20ha la Torre de SerransVViillaaffrraannccaa ddeell PPeenneeddèèss: 19 de des-embre a les 20h a la Plaça de la VilaVViillaannoovvaa ii llaa GGeellttrrúú: 19 de desem-bre a les 20h a la Plaça de les Neus

Marxes de torxes per la llibertatdels presos

“Solidaritat Antirepressiva de

Terrassa demana alconsistori que expli-

qui els actes d'exaltació de

l'espanyolisme i declara provocació”

“La CUP consideraque el decret de les

ARE està fet al serveidels interessos del

sector privat”

DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 201008 EN PROFUNDITAT

laran el bloc independentista de lamanifestació del dimecres 30 dedesembre, junt a Maulets i el SEPC,

són Gent Activa i Endavant. Amb-dues entitats han nascut a

Mallorca durant el darrer any,fruit de la necessitat de ver-

tebrar el moviment més enllàde la lluita juvenil i estu-

diantil. Gent Activa és unaplataforma local de

Mallorca, integrada permilitants de l'esque-rra independentista,

activistes de l'entornecologista i feminista,

membres del moviment perl'alliberament gai i lèsbic i,

en general, per persones inte-ressades en el projecte munici-

palista de les Candidatures d'Uni-tat Popular (CUP). Actualment,

REDACCIÓ PALMA

L'esquerra independentista torna-rà a commemorar enguany la Dia-da Nacional del 31 de Desembre.Però el 2009 no serà "un anymés", com acostuma a dir-se enel marc de la resta de diadesque se celebren als Països Cata-lans. Ara ja es pot parlar, tam-bé a Mallorca, d'un movi-ment independentista i d'es-querres que va més enllàdels joves de Maulets i delsestudiants del SEPC, lesdues principals organit-zacions que han man-tingut l'esperit comba-t iu

i reivindicatiu d'aquesta Diadadurant els darrers anys.

Enguany, les orga-nitzacions queencapça-

compta abres disttra bandSocialisnal) és ppaís. Hema per actualmca, al Pade Catalnitzacioi activedentista

Així,MauletsDiada depresentaIndepenla marcaconvocava amb la la Unicia", qudesembrseig delmateix, de convoelles intde la Pla

La PlataLa Platade la quunitàriaEstà intezacions polítics per col·lquerna o

“‘Des de Mallorca i cap a la Unitat Popular:

Independència’és el lemaque ha escollit l’Esquerra

Independentista de Mallorcaper sortir al carrer el proper

30 de desembre”

Dues noves organitzacions de l’Esquerra Independentista de Mallorca, Gent Activa i Endacombatiu de la manifestació del dia 30,que en els darrers anys havia sigut liderada pels joves d

Un 31-DD que no serà com t

TTeennssiióó ii eennffrroonnttaammeennttss aallaa ppllaaççaa EEssppaannyyaa REDACCIÓ PALMA

Històricament, el moment més tens deldia 30 no és durant la manifestació, sinóquan ja ha acabat, a la plaça Espanya, i enmotiu de l'ofrena floral dels partits polí-tics al monument del rei Jaume I. Sovint,els manifestants de la mobilització inde-pendentista fan acte de presència perdenunciar la hipocresia de molts partitsi, també, la presència d'elements feixistes iultres en un acte oficial de la Diada. Tanmateix, la Policia Nacional espan-yola acostuma a fer de mur de contenció, silenciant les veus crítiques del'homenatge i protegint el públic d'extrema dreta que es troba a la plaçaEspanya. La policia, a més, acostuma a escorcollar tots els joves i persones"d'aspecte progressista" que entren a la plaça.

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 168

REDACCIÓ PALMA

El SEPC inaugurarà elsactes de l'esquerra

independentis-ta organitzatsaquest 2009 enel marc de la

Diada Nacionaldel 31 de Desem-

bre. Ho farà a la uni-versitat, el dimecres

16 de desembre a les 12del migdia amb una con-

ferència sobre "orígens iactualitat" de la Diada. El sin-dicat estudiantil ha organit-

zat una taula rodona en la qualintervindran Tomeu Martí, de l'O-

bra Cultural Balear (OCB), i un mili-tant d'Endavant Mallorca.

La següent cita està preparada pel capde setmana abans de la Diada. Gent Acti-va ha convidat un membre del Secreta-riat Nacional de les CUP, Joan Teran, queoferirà xerrades a Montuïri (diumenge27 a les 18:30 al restaurant S'Hort desPont), Inca (dilluns a la mateixa hora allocal de l'OCB) i Manacor (dilluns, a les20:30 al Cafè Can Lliro). Les conferènciesserviran per presentar el projecte de lesCandidatures d'Unitat Popular (CUP),presents a molts pobles del Principat idel País Valencià i amb l'aspiració deconstruir un projecte nacional.

Per la seva banda, el col·lectiu juve-nil Pinyol Vermell, de sa Pobla, ha anun-ciat dos actes el diumenge 27. A les 17:00hores la plaça Major de Sa Pobla acolli-rà una concentració sota el lema "Rei-vindiquem les nostres arrels. El 31-D, Fes-ta Nacional". Una hora més tard, Tomeu

Martí (OCB) i Joan Valls (historiador) ofe-riran una conferència sobre la històriade la Diada a Can Verdal, el local de latercera edat al municipi.

Escalfant motorsEl dia més carregat d'activitats seràdimarts 29, jornada prèvia a la històri-ca manifestació del dia 30. Maulets obri-rà el dia amb una xerrada a les 13:00 horesal Casal Popular Voltor Negre (Palma)sobre "el jovent davant la crisi", que comp-tarà amb la presència d'un militant dela Coordinadora d'Assemblees de Jovesde l'Esquerra Independentista (CAJEI).Maulets també tancarà el dia amb unsopar al Casal Popular Voltor Negre a les21:30 hores. Durant l'horabaixa, a les18:00 hores, Maulets ha organitzat uncercavila juvenil titulat "La nostra terra,el nostre poble. El jovent per la Indepen-dència i el Socialisme". El cercavila cul-minarà a Can Alcover cap a les 19:30 hores,quan començarà l'acte polític organitzatper Endavant i en el qual intervindranmembres de totes les organitzacions del'Esquerra Independentista de Mallorca.

El dia 30 és el de la manifestació, queculminarà a la plaça dels Patins de Pal-ma, on parlaran els portaveus de la Pla-taforma 31-D. Després es celebrarà un con-cert que cada any aplega centenars depersones.

Val a dir també, que una de les enti-tats més actives entorn de la Diada deMallorca és l'Obra Cultural Balear, quecada any organitza multitud d'actes a lamajor part de pobles. En principi, estàprevist que l'OCB organitzi xocolates iactuacions musicals, representacions tra-dicionals de la Festa de l'Estendard, xerra-des i conferències, etc.

L’agenda independentistade la Diada 2009

tats locals. Es tracta, per tant, d'u-na realitat gairebé insòlita a la res-ta de territoris del país. Enguanyla mobilització del dime-cres 30 de la Platafor-ma 31-D s'ha convocatsota el lema "Espanyai França són crisi. Deci-dim Països Catalans", unade les consignes més clares icontundents dels darrers anys.Des de la plataforma i les entitatsque la integren sempre s'han mun-tat una gran varietat d'actes durantla segona quinzena de desembre.

amb una trentena de mem-tribuïts per tota l'illa. D'al-da, Endavant (Organitzacióta d'Alliberament Nacio-

prou coneguda a la resta delereva de l'antiga Platafor-

la Unitat d'Acció (PUA)ent ja té presència a Mallor-aís Valencià i al Principatlunya, i és una de les orga-ons polítiques més àmpliess del moviment indepen-

a català. Gent Activa, Endavant, i el SEPC han aprofitat la

el 31 de Desembre per fer laació pública de l'Esquerra

ndentista de Mallorca (EIM),a unitària sota la qual s'ha

at la manifestació combati-lema "Des de Mallorca i capitat Popular: Independèn-

ue partirà dimecres 30 dere a les 6 de la tarda del pas-l Born de Palma. D'allàparteixen també la resta

ocatòries de la jornada, totestegrades en la manifestacióataforma 31-D.

aforma 31-Daforma 31-D és l'entitat desual es convoca de maneraa la manifestació del dia 30.egrada tant per les organit-de l'EIM com pels partits(PSM i ERC, entre altres) ilectius com el Grup Blan-o l'STEI-I, entre moltes enti-

avant, s’han afegit aquest 2009 al bloc de Maulets i els estudiants del SEPC

tots els altres

“La Policia silenciales veus crítiques

amb l'homenatge iprotegeix els ele-

ments ultres ”

L’ACCENT 168DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 201010 INTERNACIONAL

ARIADNA JOVÉ MARTI CISJORDÀNIA (PALESTINA)

Així s'acomiada, bikaf, ja n'hi haprou. S'ha acabat dormir fora decasa. S'han acabat les nits fredesen vetlla, caminant d'un lloc a unaltre, esperant el Uaden de la pri-mera pregària del matí. Prou defugir.

Ara ja està a la presó. Només ellsap el que li està passant. Ell i elssoldats israelians en un recinte tan-cat, presó, centre d'interrogació,en una habitació aïllat, en una salade tortura. Ningú pot donar-li veu,ningú pot posar paraules per denun-ciar-ho. Ell i els soldats que el tenen,cada divendres en manifestar-se encontra de l'ocupació israeliana, alpunt de mira de les seves M-16. Elsmateixos soldats que van disparar-li a la cama uns mesos enrere. Elsmateixos que van assassinar elsseus dos veïns. Els mateixos quevan assassinar el seu pare. Els matei-xos soldats, diferents rostres delmateix exèrcit ocupant.

Va néixer a Ni'lin, un poble de5.000 habitants situat a l'oest de laregió de Ramallah prop de la líniaverda del 1967, fill de refugiats pales-tins després de la guerra dels SisDies. Va fer les primeres passesentre germans, cosins, pares, tietsi avis, va anar a l'escola del poble,caminant cada dia amb la motxi-lla plena de llibres escrits per l'Au-toritat Palestina. Llibres que des-apareixen a mesura que Israel robai s'annexiona territori. Llibres quepinten Palestina sense fronteresinternes, llibres que no coneixenel West Bank ni la Franja de Gaza.Llibres sense murs ni tanques elèc-triques de l'apartheid, sense assen-taments il·legals ni check points.

Després de l'escola, aquests nenspassen les tardes al carrer, envol-tats de grans i petits, escoltant dediferents veus les mateixes histò-ries. Escoltant dia rere dia comIsrael els roba les terres, com Israelels talla les oliveres, com Israel elstortura, com Israel els assassina,com l'exèrcit fa i desfà, com els sol-dats ataquen i disparen, com elsseus germans i amics són ferits imutilats. Nens que viuen amunte-gats en camps de refugiats o poblescom Ni'lin que poc a poc quedenaïllats i estan obligats a abando-nar, sense feina ni distraccions,sense possibilitat d'emigrar, sensellibertat.

Infants que es converteixen d'undia a l'altre en adults, cossos denens adults.

I un dia com qualsevol altre l'e-xèrcit israelià els persegueix perempresonar-los. Els dies passen;durant les hores de sol es revoltencontra els soldats i esquiven la mortper fer-los fora, perquè els 730 qui-lòmetres del mur d'apartheid queels ofega es construeixin més len-tament. Durant la nit, aquests nensadults no dormen, no viuen, man-tenen els ulls oberts cada minutperquè l'exèrcit no els sorprengui,els segresti i els empresoni en espaismés estrets, més claustrofòbics. Noimporta on siguin ni a on vulguinescapar, l'exèrcit controla i bloque-

dels seus llits, envaint el poble iles seves cases, agredint les sevesfamílies i llars, robant l'oli d'olivai destrossant el mobiliari, per aca-bar segrestant-los. Nens que pas-sen mesos a la presó, maltractats,discriminats, torturats, sols i aïllatsde la família i d'aquells que esti-men. Després d'uns mesos o anyssortiran d'aquestes presons esta-tals i seguiran empresonats dinsdels pobles-presó i aquests segui-ran envoltats i emmurallats, dinsd'una presó quilomètrica que ano-menen West Bank.

Aquests nens adults poc a poc sesenten morir en vida, se sentenmorir per dins i els seus cors es con-verteixen en bomba. És així comaquests nens adults han deixat d'a-nar a l'escola per dedicar-se a laresistència. La resistència prennoms i colors polítics, colors queja estaven sembrats pels seus fami-liars molts anys abans. Arriba unmoment que la vida i la mort sónel mateix. La vida és el camí de noviure. A no viure dins ni fora de laresistència, perquè sense resistèn-cia tampoc hi ha vida. La resistèn-cia floreix per a guanyar-li tempsa la batalla de l'extinció. Perquèdesprés de no viure durant anys ode viure empresonat en diverses idiferents cel·les, després d'havervist com els robaven tot el quetenien, s'adonen que el camí ja estàfet. Aquests nens adults passen aser adults que empunyaran un armaper lluitar amb la resistència encontra l'ocupació i l'apartheid israe-lià, com quan de petits lluitavenllançant pedres amb la muclea. I

ossos. A dia d'avui, l'estat d'Israel té

segrestats aproximadament 11.000civils palestins a les seves presons,en els 31 recintes penitenciaris (21presons, cinc centres de detenció,quatre centres d'interrogació i uncentre d'interrogació del serveisecret d'intel·ligència israelià) dela Palestina històrica. Aproxima-dament 1.000 d'aquests presos polí-tics estan en detenció administra-tiva (349 d'ells menors de 18 anys i75 dones) és a dir, sense tenir eldret de ser jutjats, sense tenir acu-sacions. Més de 100 d'aquestes deten-cions administratives van ser efec-tuades abans del 2006. En els darrers19 mesos, 90 joves han estat segres-tats per l'estat d'Israel al poble deNi'lin, el més jove, un nen de 13anys. Des del setembre de l'any2000, més de 2.500 nens han estatempresonats per l'estat d'Israel, adia d'avui 340 d'ells segueixensegrestats.

Tot això ho sap quan surt de casaamb el cap alt, una samarreta gro-ga, els texans i una bossa de plàs-tic on porta el pijama que l'acom-panyarà les llargues nits que l'es-peren a la presó. Setmanes i mesosesperant el judici, esperant la sen-tencia militar. Ho sap i hi pensaabans de creuar la porta groga i elcartell que diu "Benvinguts a la pre-só d'Ofer". S'entrega per després sermés lliure, per tenir més espai perrespirar, per poder dormir.

Tot i no saber quan tornarà acasa, en creuar la porta s'acomia-da amb un Bikaf, ja n'hi ha proude fugir.

un dia, sense avisar ningú, es con-vertiran en màrtirs lluitant per lallibertat del poble palestí.

Una història concreta que ésrepeteix successivament per totsels nois del West Bank i Gaza. Aral'hi toca al Mohammed, aquest noiprim, esquerrà i de 19 anys. Ahirera el torn dels seus dos germansgrans. Demà serà el torn del seugermà petit. Moltes de les parau-les aquí dites són seves, van serescrites entre crits de ràbia i mani-festacions en solidaritat amb el

poble de Gaza, ara fa gairebé unany, quan Israel bombardejava laFranja de Gaza i assassinava 1.400persones. Avui, en Mohammed estàsegrestat en una presó israeliana.L'esperarem per acabar d'escriurela història dels joves palestins, toti què només podrà fer-ho si lesparaules no s'han enquistat als

ja les carreteres, no hi ha sortida,ni on anar.

I és així com un dia, algun d'a-quests nens adults es planteja queles pedres s'esmicolen a l'aire. Demica en mica, decideixen canviar-les per ampolles amb pintura decolors per llançar-les contra elsjeeps de l'exèrcit. I mentre uns tirenpedres i ampolles de colors, elsaltres reprimeixen salvatgement iviolenta. L'exèrcit israelià practi-ca i s'entrena, amb civils palestinsdesarmats, disparant munició real

amb M-16 i assassinant personesper l'esquena.

Quan el cos no pot resistir mési emmalalteix, quan les forces s'es-goten i fugir es fa cada dia méspesat i impossible, quan després deno dormir durant mesos el cansa-ment guanya, l'exèrcit israelià elsempresona. Els busca a les nits dins

“L'exèrcit israeliàpractica i s'entrena,amb civils palestins

desarmats, disparantmunició real amb M-16 i assassinant

persones per l'esquena”

// FOTO: Ariadna Jové

“L'estat d'Israel té segrestats

aproximadament11.000 civils palestinsa les seves presons, en

els 31 recintes penitenciaris de laPalestina històrica”

Bikaf, ja n’hi ha prouCRÒNICA DES DELS TERRITORIS PALESTINS OCUPATS

L’ACCENT 168 DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010 INTERNACIONAL 11

REDACCIÓ BARCELONA

El Moviment al Socialisme (MAS),encapçalat per Evo Morales, ha estatel clar guanyador de les eleccionsbolivianes del 6 de desembre, ambmés del 63% dels vots favorables.

Les eleccions, que comptavenamb observadors de l'ONU, l'Orga-nització d'Estats Americans, la UnióEuropea i Mercosur, han mostratun increment del suport a la for-mació d'esquerres, ja que hi ha hagutun augment de nou punts respecteals darrers comicis.

Malgrat els grans esforços i recur-sos destinats per les oligarquies eco-nòmiques i els grans grups de comu-nicació que controlen per intentarbastir una alternativa de dreta, elseu candidat Manfred Reyes ha que-dat per sota el 24%.

La formació de Morales ha guan-

yat tant a l'Assemblea (90 dels 130diputats) com al Senat, i ha aug-mentat suports tant a les àreesrurals, cocaleres i mineres, on téla immensa majoria, com a les zonesmés riques i feus de la dreta, comSanta Cruz, Pando o Beni, on s'a-costa ja a l'empat tècnic. L'absten-ció ha estat molt baixa, al voltantdel 10%.

Morales, en un discurs al Pala-cio Quemado va dedicar la victòriaals governs i processos antiimpe-rialistes, i va refermar el seu com-promís amb l'aprofundiment delprocés de transformació socialista.

Els moviments sindicals, indí-genes, de dones i la resta de grupsque donen suport al MAS, esperenque la victòria serveixi per apro-fundir en les reformes iniciades enbenefici de la població i en contradels interessos dels grans empresa-

ris del país i les empreses multina-cionals que abans de Morales expo-liaven els recursos de Bolívia a moltbaix cost.

El MAS guanya entre els resi-dents a BarcelonaA Barcelona, que comptava ambdiverses taules de votació, el MASes va situar per davant del PPB amb6.982 vots contra 6.183. A València,en canvi, el candidat de la dreta vaobtenir 4.556 suports, per 3.280 delMAS. Els bolivians que donen suportal MAS als Països Catalans inter-preten la gran quantitat de vots ala dreta perquè bona part dels elec-tors són immigrants anteriors a l'as-cens del MAS i, per tant, reben bonapart de la informació del que suc-ceeix al seu país a través de mit-jans espanyols que tergiversen larealitat.

mostrar un aparentretorn a la normalitatdemocràtica, en acabarla passada elecció? Crec que cal distingirentre Hondures abansdel cop i Hondures des-prés del cop. El canvi queha viscut el país ha estatprofund.

Des de la meva mira-da, d'aquesta conjuntu-ra estem sortint mésenfortits que la dreta.

En aparença el triomfde la dreta és haver donatun cop d'estat per legiti-mar unes eleccions frau-dulentes. Però fins fapocs anys la dreta notenia la necessitat de feraquesta mena de coses,perquè la població, sen-se que la forcessin, vota-

va majoritàriament per partits de dre-ta. Recordem que aquesta va ser unadreta que va tenir 120 anys d'alternan-ça en el poder. Per estrany que ens sem-bli, fins només fa alguns anys el dis-curs neoliberal va ser molt atractiu peral poble. Ara com ara, a Hondures, aixícom en altres llocs de l'Amèrica Llati-na, la dreta no té discurs, ni planteja-ment alternatiu.

Per a mi, en termes de construccióde democràcia, el país va avançar. Perprimera, vegada en molts anys, la pobla-ció s'atreveix a desafiar el poder. Ja noés només l'esquerra o el moviment social.

Crec que hem guanyat perquè hi vahaver una fallida. Ja no és l'esquerraradical, la feminista radical o l'indíge-na radical el que qüestiona el sistema,és la població plana qui qüestiona en el

LATINOAMERICA21

El cop d'Hondures apareix per moltscom un fet "del passat", com veus tuaquesta mena de comentaris segonsel procés de lluita del poble hondu-reny? A Hondures, com en molts països de l'A-mèrica Llatina, els 90 són anys en quèla dreta va implementar un model neo-liberal que l'únic que va fer va ser empo-brir, encara més, la població. Això d'u-na banda. I de l'altre, no es van resol-dre problemes de caràcter estructural:el tema de l'ocupació, de la tinència dela terra o el tema de la sobirania nacio-nal. A més a més, aquest model va pri-vatitzar molts serveis que ja eren dedifícil accés abans.

Enfront això hi va haver una sèriede respostes de la població. La respostatípica va ser la massiva emigració de lapoblació principalment als EUA peròtambé a Europa. Entre els anys 90 i finsavui, l'emigració ha augmentat un 300%.

En aquest context, el moviment socialhondureny es va reorganitzar i va assu-mir diverses banderes de lluita. La pri-mera consigna va ser recuperar terra.La conclusió a la qual varem arribar és

seu discurs i amb la seva participaciódirecta en les manifestacions la conti-nuïtat del sistema.

Aquest nou escenari constitueix ales-hores la base que dóna continuïtat ala lluita del poble hondureny... El primer que farem com a Front pas-sades aquestes eleccions serà veure quèhem après en aquesta conjuntura. Però,en general, veig un esquerra que miracap endins, en una primera etapa, i des-prés es planteja cap enfora com conti-nuar la resistència a la repressió, algovern il·legítim i oposar un discurs iuna pràctica que el porti al poder.

Crec que, a Hondures, ningú no téla ruta dissenyada. És, per així dir-ho,el nostre primer "assalt" en aquest com-bat. I ens queden d'altres. Podem guan-yar el primer, el quart o el cinquè round.A mi, amb tot i això, em queda la cer-tesa que la gent, el Front de Resistèn-cia guanyarà. No només per la justesadel que planteja, sinó pel afartamenthistòric de la població.

Per primera vegada veig una pobla-ció que s'afarta de la classe política. Ladreta hondurenya està essent molt tra-çuda cap a endins i cap a fora; obre unprocés de negociació que des del prin-cipi sap que torpedinarà: convoca Zela-ya, però sap que no l'acceptarà; els EUApassen de no reconèixer les autoritatscolpistes a reconèixer-les mitjançant lalegitimació d'unes eleccions il·legals.

Però, des de la meva perspectiva,quan un sistema es reprodueix nomésdes de les seves habilitats i no és capaçde crear consens intern, i no és capaçde donar un mínim d'alternatives eco-nòmiques, aquest sistema està fos. Nomésli queda recolzar-se en les forces arma-des.

mulació de força a nivell social, algu-na cosa calia fer amb aquesta força.

En aquest procés emergeix la figu-ra de Carlos H. Reyes, com a figura cen-tral, que passa de ser un líder social sin-dical a un líder polític a escala nacio-nal. Per això es va decidir d'inscriurela seva candidatura independent a lapresidència. Però no només es tractad'ell. Existeix un lideratge social moltlegitimat i és el moviment social coma figura el que té avui la capacitat demobilització.

Per això la dreta no ha estat capaçde destruir aquest moviment de resis-tència, perquè ja hi havia milers mobi-litzant-se abans del cop.

I com valores aquest moment que elsmitjans de comunicació tracten de

que calia no demanar reforma agrària,sinó construir reforma agrària. Aixòpassava per un enfrontament amb elsparamilitars i amb els grans empresa-ris de la terra.

D'altra banda, hi va haver una defen-sa massiva contra les privatitzacions.Imagina't: en un país de 7 milions d'ha-bitants es van mobilitzar de 50 i fins100 mil persones. De vegades de mane-ra simultània entre Tegucigalpa i SantPedro de Zula, les dues ciutats més impor-tants.

Aquestes mobilitzacions van con-nectar amb la població indígena. LaCopin, que és una central de diversoscol·lectius indígenes i negres, va sumara la lluita per la terra i contra la priva-tització les demandes per participaciópolítica i reconeixement de la identi-tat.

En aquest període, les esquerres, quehavien tingut un caràcter polític mili-tar, passen a crear un partit polític: Uni-ficació Democràtica.

Aleshores per primera vegada cap afinals dels 90, existeix a Hondures unmoviment social a l'alça que es trobaen un procés de reagrupació dels col·lec-tius d'esquerra, amb menys puixança,però que estava aprenent amb la pobla-ció. Ja abans del cop, la combinació detots dos factors va fer que l'esquerra nonomés fos ja un factor d'oposició almodel sinó una opció de poder.

I en aquest context d'alça de lluitessocials arriba Zelaya? Zelaya des de l'inici és una figura tran-sitòria. No és un Evo, ni un Chávez, nitan sols és un Lula. Bàsicament és unafigura mediàtica. Potenciada per la sevacondició de president. Però tots sabíemque era una figura que tendiria a des-aparèixer després del procés electoral.No té un arrelament com a partit i anivell social la seva vinculació era bai-xa fins abans del cop d'estat.

Al contrari, al Front per la Resistèn-cia existeixen líders que per primeravegada són referents polítics i socials.La Coordinadora per la Resistència, queexistia des d'abans del cop, ja va cons-tatar que encara que hi havia una acu-

Evo morales arrasa a Bolívia i prometaprofundir en la transformació socialista

““GGuuaannyyaarreemm eell pprriimmeerr,, eell qquuaarrtt oo eell cciinnqquuèè rroouunndd.. LLaa ggeenntt ddeell FFrroonntt ddeeRReessiissttèènncciiaa gguuaannyyaarràà””

Com en una pel·lícula "ianqui" dolenta dels80,després del cop d'estat a Hondures rea-pareixen als telenotícies les imatges demilitars amb sobrepès, presidents terrati-nents corromputs vestits d'un blanc impe-cable i capellans acompanyats de senyo-res que abanderen entre les seves cridesel seu amor a la pàtria i a Déu.La fotogra-fia es completa amb la "invisible" però per-sistent presència de la CIA, amb la sevacàrrega d'agents experts en desestabilit-zació, i les seves maletes plenes de dinersverds capaços de comprar el sempre libi-dinós respecte de jutges i militars a la sagra-da Constitució.

Però el que passa a Hondures no éspart d'un escenari fictici,i cap director fra-cassat pot parar aquesta comèdia dramà-tica, l'últim capítol: les passades eleccionsdel 29 de novembre,en què no es preténsinó consolidar l'aposta de l'oligarquia hon-durenya per una "democràcia tutelada",és a dir una democràcia en què el vot noés suficient.

Wilmer Rickly, sociòleg hondureny irepresentant a l'Estat espanyol del FrontNacional per la Resistència està preocupatperò també profundament convençut que,malgrat els militars i els fraus electorals,enel poble hondureny existeix suficient for-ça i convicció per passar de l'obscuritat dela dictadura, a un nou temps que doni lallibertat inèdita en la història d'aquest paíscentre americà.

ENTREVISTA

Wilmer Rickly, és membres de la resistència hondurenya

WWiillmmeerr RRiicckkllyy,,rreepprreesseennttaannttddeell FFrroonntt ddeeRReessiissttèènncciiaadd''HHoonndduurreess

L’ACCENT 168

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3. Capella-des // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos,Lleida // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20,baixos.Valèn-cia // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona //Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

La crisi retalla encara més les pensions de la Seguretat SocialÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Una darrera sentència del Tribunal Supremha deixat al descobert la política restric-tiva de drets dels ciutadans que aplicad'Institut Nacional de la Seguretat Social(INSS), entitat depenent del Ministeri deTreball espanyol,dirigit per Celestino Cor-bacho. El cas analitzat per l'alt tribunalespanyol ha estat la denegació de la pres-tació a una jove barcelonina amb unagreu tetraplegia,però en els darrers mesoss'han denunciat casos de l'INSS de rebai-xes il·legals de les indemnitzacions a lesvídues dels treballadors morts a causade l'amiant, la discriminació de donesembarassades o actuacions humiliantsamb els usuaris dels tribunals mèdicsavaluadors. La Seguretat Social, àmbitespecialment sensible per afectar els sec-tors més vulnerables de la nostra socie-tat,sembla que es veu també afectat perla crisi.

L'any 2003 una jove barcelonina ieducadora social va patir una greupatologia, que finalment li va cau-sar la impossibilitat de moure cappart del cos, amb l'única excepció delcap. Per aquest motiu va ser declara-da beneficiària d'una prestació degran invalidesa, el grau d'incapaci-

tat més elevat, que determina la neces-sitat d'una tercera persona duranttot el dia per dur a terme les activi-tats més fonamentals de la vida quo-tidiana, com menjar, vestir-se i ren-tar-se.

La noia va seguir tractament enel centre Guttman de Barcelona, iuns pocs anys després aquest hospi-

tal, especialitzat en aquestes greuspatologies, li va oferir treballar rea-litzant "l'acompanyament emocionali l'assessorament" de les persones quepatien lesions equiparables a les seves.

En comunicar la seva nova feinaa les autoritats, l'INSS va retirar laprestació, amb el resultat que la joveva perdre molts diners per intentar

treballar, mentre continuava amb lanecessitat d'una tercera persona perrealitzar les tasques més fonamen-tals dels dia a dia, i amb totes les des-peses que aquest fet comporta.

Una sentència que deixa enevidència l'INSSFinalment, i després d'anys de

demandes judicials, el TribunalSuprem ha sentenciat que la joveté dret a percebre la prestació dela Seguretat Social, i que és com-patible amb la feina que duu a ter-me, ja que continua patint la matei-xa patologia que la va dur a serdeclarada en situació de gran inva-lidesa.

Segons argumenta l'alt tribunalespanyol, la interpretació de la lleique duia a terme l'INSS és "extre-madament restrictiva", i no s'ade-qua amb el principi de promocióde les persones amb greu depen-dència i de foment de la inserciósocial de les persones amb greuspatologies. Segons la nova doctri-na, seria "inhumà" no tenir encompte els "enormes esforços quehan de dur a terme" les personesamb greus patologies per inserir-se socialment, fet que "no els potrepresentar una penalització eco-nòmica".

Segons declara en Jaume Cortés,advocat del Col·lectiu Ronda, "lanova doctrina permetrà obrir mol-tes possibilitats socials i professio-nals a persones dependents, supe-rant els obstacles que fins ara hanpatit per part de l'INSS".

La treballadora, que delsdarrers set anys n'ha cotitzatcinc a la Seguretat Social, vaser contractada en una empre-sa com a administrativa tresmesos abans de donar a llum.En demanar la prestació dematernitat l'entitat públicala va "suspendre" i va enviarel cas a la Inspecció de Tre-ball, per "investigar" si veri-tablement la jove havia tre-ballat a l'empresa.

Segons denuncia la treba-lladora, amb un nadó depoques setmanes, va haver depersonar-se a la seu de la Ins-pecció de Treball on va haverde "demostrar" la relació labo-ral. Alhora, l'escrit denunciaque una empresa que havia"gosat" contractar una treba-lladora embarassada "ha hagutde presentar mil papers sota

l'amenaça de sancions milio-nàries".

Finalment, i quatre mesosdesprés del part, la Inspeccióde Treball va certificar queveritablement la treballado-ra havia prestat els seus ser-veis a l'empresa, i l'INSS vaabonar la prestació a la jove.

En declaracions a L'AC-CENT, la treballadora que havolgut restar a l'anonimat,afirma "que és vergonyós queen un país amb tan altes taxesde sinistralitat laboral es dedi-qui el temps dels inspectorsde treball a investigar les tre-balladores embarassades", ique l'actuació de l'INSS "ésclarament discriminatòria,ja que l'únic element que s'hatingut en compte ha estat con-siderar sospitós que se'm con-tracti estant embarassada".

DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010

Discrimació a treballadores embarassadesUna jove gironina ha denunciat l'INSS per discriminacióde gènere

Set sentències dels darrers sismesos de diferents jutjats socialsde Barcelona han reiterat uncop i un altre el dret de lesvídues dels treballadors mortsper malalties professionals, lagran majoria afectats per l'a-miant, a rebre una indemnit-zació 7.000 euros superior a lesabonades per l'INSS, però l'en-titat pública no rectifica.

El conflicte en aquesta matè-ria va sorgir quan l'INSS vamodificar fa poc menys d'unany la manera de calcularaquestes indemnitzacions, toti no haver-hi cap canvi norma-tiu. Amb el nou càlcul, les quan-titats abonades oscil·len, segonsels casos, sobre els 3.000 euros,quan anteriorment s'abonavenuns 10.000 euros.

Les reiterades resolucions

judicials determinen que lesreduccions en les indemnitza-cions són il·legals, l'entitatpública continua abonant aaquestes vídues quantitats moltinferiors a les que els perto-quen.

Segons denuncien des dela Plataforma d'Afectats del'Amiant de Castelldefels, "ambla seva actuació, i sense rec-tificar el que els jutges ja handit que és il·legal, l'INSS espe-ra que una proporció impor-tant d'aquestes dones, ambavançada edat i poc assesso-rament legal, no reclamin elque els pertoca per llei, o sim-plement morin sense poderexercitar els seus drets, estal-viant uns diners a costa delsdrets de les vídues de l'a-miant".

Múltiples fòrums socials isindicals han denunciatdurant anys les pràctiquesabusives de les mútues patro-nals d'accidents de treball,però el darrer informe delmaig de 2009 de la Federa-ció d'Associacions per a laDefensa de la Sanitat Públi-ca ha deixat en evidència lesgreus irregularitats d'aques-tes entitats, que s'establei-xen al límit del terreny pri-vat i el públic, i que l'any2006 van gestionar d'espec-tacular xifra de 10.601,52milions d'euros.

Amb el títol On està el fraua la Seguretat Social?, l'in-forme analitza les pràctiquesil·legals i atemptatòries delsdrets dels treballadors de les

mútues. I en una primeraaproximació a les dades ofi-cials, l'informe recalca quesorprenentment aquestesentitats durant anys no handeclarat haver diagnosticatcap defunció per malaltiaprofessional a l'Estat espan-yol, a pesar que es calculaque només de l'amiant morencentenars de persones cadaany.

Entre altres greus irregu-laritats, l'informe determi-na que tot i ser, teòricament,entitats sense afany de lucre,les mútues als darrers anyshan declarat repartimentsde beneficis, fet claramentil·legal que sembla que lesautoritats no han tingut encompte.

Prestacions reduïdes il·legalmenta les vídues de l’amiantL'INSS abona indemnitzacions 7.000 euros inferiors a lesvídues dels treballadors morts per inhalació d'amiant aRocalla de Castelldefels (el Baix Llobregat)

Les mútues d’accidents de treball,el frau institucionalitzatUn nou informe denuncia que les mútues d'accidents detreball amaguen gran part de les malalties causades perla feina i es reparteixen il·legalment els beneficis de laSeguretat Social

El ministeri de Celestino Corbacho retalla drets socials // FOTO: www.mtas.es/

L’ACCENT 168 ESPORTS 13

ANDRÉS GONZALEZ TORRENT

L'excursionisme als Països Catalans téuna llarga tradició i els seus orígenscal buscar-los a finals del segle XIX enel context de la Renaixença, un movi-ment (o moviments) del qual va here-tar el desig de coneixement, investi-gació i estima per la pròpia terra. Ésper això que en certa manera la his-tòria de l'excursionisme està lligada al'esdevenir dels moviments de cons-trucció nacional d'arreu del nostreterritori. A més, segons Vicent Pitarchl'excursionisme a casa nostra té unescaracterístiques comunes, com la inves-tigació científica, l'ecologisme i el com-ponent nacional.

La primera organització excur-sionista fou l'Associació Catalanis-ta d'Excursions Científiques (1876)que poc després es fusionà amb altresper formar el Centre Excursionistade Catalunya el 1890. En el cas delPaís Valencià, pocs anys després, Lo

Rat Penat, presidit de Teodor Llo-rente, tractà d'impulsar un Grupd'Excursions, però sense massa èxit.D'entre les iniciatives conjuntes des-taca una excursió a Canet i SantesCreus el maig de 1882, en la qual par-ticiparen, entre d'altres, T. Lloren-te, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer,Àngel Guimerà, Emili Vilanova iAntoni Gaudi.

Pel que fa a les Illes Balears les pri-meres mostres d'aquesta pràctica lestrobem lligades al turisme, amb la cre-ació del Foment del Turisme de Mallor-ca (1905), però també al món del higie-nisme i la recuperació cultural, ambentitats com l'Associació per la Cultu-ra de Mallorca. D'altra banda, a la Cata-lunya Nord trobem el Sindicat d'Ini-ciativa de Vernet (1907).

Al llarg de la primera meitat delsegle XX l'activitat es va estenentarreu de la nació i apareixen novesassociacions i butlletins de difusió.D'entre les entitats destaquen, en el

cas del Principat, la Lliga de Socie-tats Excursionistes de Catalunya(1920), que agrupà 36 associacionsdiferents; i la Unió Excursionista deCatalunya (1933), fruit de la unió dediverses entitats. En el cas del PaísValencià destaquen la Colla Excur-sionista El Sol (1926), la secció excur-sionista d'Acció Cultural Valencia-na (1930) i el Centre ExcursionistaCastellonenc (1933).

En el cas principatí la pràcticaexcursionista estava àmpliamentdifosa, tant entre la burgesia comentre les classes populars. En can-vi, en el cas valencià es vincularàmolt al moviment obrer, principal-ment naturalista i d'idees llibertà-ries. Segons el professor Cruz Oroz-co, es “configurarà un discurs decaràcter progressista, valencianis-ta, idealista i dirigit a la joventut,que difícilment podria haver assu-mit la burgesia valenciana de la dèca-da dels vint i els trenta”.

D'entre les activitats, en el cas valen-cià cal citar la Primera Acampada deGermanor Excursionista del País Valen-cià, celebrada el 1936, que preteniaseguir la tradició de les trobades prin-cipatines, organitzades des de 1910,data en la que es convocà el primerAplec Excursionista Català, a l'emble-màtic municipi de Poblet. Però sobre-tot destaca la realització el 1930 delcampament Germanor Catalana, elprimer aplec d'àmbit nacional, que foucelebrat al Pla de la Garga (Osona) orga-nitzat de forma conjunta per entitatsde tot el territori: Palestra, Acció Cul-tural Valenciana i l'Associació per laCultura de Mallorca. Sense dubte unprecedent dels actuals Aplecs Excur-sionistes dels Països Catalans.

Amb la Guerra Civil la majoria deles entitats anaren desapareixent i lesque quedaren passaren a formar partdel Consejo Nacional del Deporte (1939).Tot i això, al llarg dels anys s'anarenrecuperant de nou associacions prò-pies i durant el franquisme s'edita-ren butlletins excursionistes i es rea-litzaren activitats importants com l'A-plec del Matagalls de 1951 o la prime-ra Acampada del Regne de València,el 1959.

Els orígens de l’excursionismeals Països Catalans

Futbol 1 - Països Catalans 0 GERARD SOLER BARCELONA

Darrere d'aquest títol tant meta-fòric, no s'hi amaga res més queel desig de voler posar sobre lataula un debat pendent dels sec-tors que propugnen la rupturanacional amb els estats espan-yol i francès. Aquest giraria alvoltant del grau d'implicaciórequerit per a transformar o eli-minar les seleccions regionalsde futbol.

Des que va néixer el futbol amitjans del segle XIX fins a l'ac-tualitat, ha estat motiu d'espe-cial interès per a la classe domi-nant, ja sigui des de la burgesiabritànica decimonònica fins arri-bar a les actuals oligarquies petro-leres del Golf Pèrsic. En origen,aquesta atracció comportà l'ex-pansió d'aquest esport més enllàdels cercles universitaris, perarribar als barris obrers de Cork,Londres, Manchester o Glasgow,i més tard a la resta dels païsosindustrialitzats del moment, ambl'objectiu fonamental d'inhibirles aspiracions revolucionàriesd'una classe obrera en plena efer-vescència.

Bé doncs, tot i el coneixementque ens ha reportat la històriasembla ser que no hem après lalliçó. Desprès de fer la lecturaindiscutible que "l'esport rei" delnostre país és el futbol, mal pesia alguns, sembla ser que l'inde-pendentisme combatiu es trobainoperant a l'hora d'instrumen-talitzar-lo per a traçar una líniad'assoliment d'objectius. En elcas que ens atén, a la creació d'unsentiment d'adhesió/rebuig a lesseleccions de les tres comunitatsautònomes dels Països Catalans.

Arguments com la poca assis-tència, la manca de reconeixe-ment internacional o la pocaimportància del rival, no podenjustificar la desafecció a les selec-cions si s'opta per treballar enaquest pla. Potser amb un fortrecolzament es podria vèncer elregionalisme imperant. O potseres pot acumular la massa socialnecessària per facilitar el tren-cament públic d'alguns futbolis-tes a defensar la samarreta espan-yola o francesa. O potser es pottransformar el límit territoriald'una de les tres, tal i com va ferla selecció basca fa un any. O pot-ser seria convenient crear de for-ma paral·lela una altre entitatesportiva que actués de contra-poder a les seleccions regionals.Moltes són les preguntes querequereixen resposta.

ESPORT ÉS POLÍTICA

DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010

ANDRÉS GONZALEZ TORRENT

Durant els cinc dies que ha duratl'Aplec Excursionista dels PaïsosCatalans han participat més de 1000persones en les diverses activitatsprogramades. Les més multitudi-nàries han estat les excursions perles muntanyes de la Safor-Valldig-na (800 participants), l'actuació del'humorista Xavi Castillo (700 assis-tents) i el sopar de germanor amb600 excursionistes.

L'Aplec d'enguany s'ha celebrataquest desembre a Simat i Benifai-ró de la Valldigna (la Safor, PaísValencià) i l'ha impulsat el grup demuntanya Viarany, el Grup de Mun-tanya Valldigna i el Grup d'Esportsde Muntanya de Benifairó de laValldigna. El número d'inscripcionsha arribat a les 800 persones, vin-gudes de les diferents comarquesdels Països Catalans, destacant unaampla representació de la Catalun-ya Nord i de les Illes Balears. Elsassistents han pogut gaudir d'una

gran oferta d'actes musicals, xerra-des i excursions.

33 anys d'història L'Aplec Excursionista dels PaïsosCatalans és una iniciativa que va

nàixer el 1977 alTossal dels TresReis, al massísdels Ports de Tor-tosa-Beseit. Estracta un punt detrobada anual dela potent xarxad'entitats excur-sionistes de lanostra nació, peròtambé de qualse-vol persona sen-sibilitzada amb elmedi ambient il'alliberament na-cional del nostrepoble. Recuperantel vell esperit rei-vindicatiu i deconeixement

científic del primer excursionis-me català, els aplecs see celebrenany rere any a un punt diferentdels Països Catalans. L'any que ves'organitzarà a Sóller, a les IllesBalears.

L’Aplec d’enguany ha sigut un éxit de participació

L’Aplec Excursionista ressegueix el fil de l’esperit reivindicatiu i del coneixement científic del primer excursionisme català

“Els aplecs se cele-bren any rere any a

un punt diferent delsPaïsos Catalans”

L’ACCENT 168DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 201014 CULTURA

Joan Sebastià Colomer BARCELONA

Através del Carmel preténreflectir la quotidianitat albarri - muntanya del Carmel.El documental de ClaudioZulian es va filmar el 2006 i

recentment s'ha estrenat a Barcelona.Un pla seqüència de quasi una hora i mit-ja pel qual Adrià Pujol i Cruells, antropò-leg, va fer les tasques d'ajudant de direc-ció i de documentalista.

QQuuii ffiinnaannççaavvaa eell pprroojjeeccttee dd''AA ttrraavvééss ddeellCCaarrmmeell??D'entrada és un encàrrec de la FundacióADSIS, organització vinculada a la Teolo-gia de l'Alliberament. Desenvolupa tas-ques d'integració social amb grups exclo-sos, des de joves sense feina a immigrats,dones i gent gran. La productora d'enClaudio aconseguí la resta de finança-ment, via la Generalitat de Catalunya.

EEnn qquuèè ccoonnssiisstteeiixx llaa ttaassccaa ddee ddooccuummeennttaa--lliissttaa??Calia que la càmera passegés pel barri,des de la part més baixa -barri de la Clo-ta- fins al cim, allí on hi ha els antiaeris.La càmera entra a les cases, als comerços,al mercat, als serveis públics i a l'esglé-

sia, entre d'altres, i nos'atura mai. La meva fei-na consistí -nou mesos,de dilluns a diumenge- acontactar unes 250 perso-nes. Parlàvem del barri,les entrevistàvem, i pac-tàvem com volien sortirdavant la càmera. Moltsvan triar "escenificar"alguna cosa, i fins i totalgú se'ns va disfressar.Podríem dir que hi surtun ventall prou represen-tatiu: professionals,exclosos, veïns, tècnicssocials, passavolants,exbarraquistes, immi-grats recents, lladres, ion-quis, joves i vells...

LL''aammbbiieenntt qquuee hhaavvííeeuu ddee ttrraannssmmeettrree ééss eellddeell CCaarrmmeell ppoosstteessvvoorraanncc......Sí. El barri estava immers en una menade revolució, a tots nivells. L'esvoranc elshavia posat en lluita. Dit diferent, elforat situà el Carmel al punt de mira, itothom aprofità per reivindicar alguna oaltra cosa. L'Associació de Veïns, perexemple, trobà una excusa perfecta perfer demandes a l'administració, queixes

que anaven molt més enllà de l'incident:millora del transport, dels carrers, de laseguretat...

QQuuèè hhaass aapprrèèss ssoobbrree eell CCaarrmmeell??Per a mi, i suposo que per a una majoriade barcelonins, el barri era una mena dereducte aïllat. Vaig entendre que, mal-grat la proximitat, poca gent sabia què escoïa a la muntanya. De fet els estranyavaque algú volgués fer-hi una pel·lícula. Lamalfiança i fins i tot l'agressivitat era elque em trobava d'entrada, quan m'hi pre-

sentava. Barri d'al·luvió, oblidat, elterreny em parlava de la Barcelona postolímpica, aquella ciutat que va "maque-jar" el centre, i que va llençar la brossa ala rerebotiga, és a dir, als barris com elCarmel.

CCoomm vvaalloorreess eell rreessuullttaatt?? CCrreeuuss qquuee ttééaallgguunnaa uuttiilliittaatt ssoocciiaall??Bé, un cop acabat el procés de participa-ció, l'ambient entre el veïnat era que, perfi, algú s'havia interessat per ells. Vamsituar 25 televisions al barri, als apara-dors i a les places, on la pel·lícula es pro-jectava durant 24 hores. La gent poguéveure's i reflexionar. Però, més enllà d'ai-xò, el regust és el mateix que he tingutamb d'altres documentals: acabada la fei-na, el director s'ha dedicat a rebre pre-mis arreu, i, personalment, no he tornatal barri. Bo, de tant en tant, quan m'hideixo caure, encara hi ha gent que m'atu-ra pel carrer, tot preguntant si voldríemtornar-hi a treballar. En resum, iniciati-ves d'aquesta mena -allò que sovint s'ano-mena el vídeo social-, ajuden a rumiar lagent, fan col·lectivitat, i això és positiu.Però no deixen de ser iniciatives efíme-res, sense continuïtat i, en aquesta línia,un pèl magres alhora de fomentar el des-envolupament sociohumà de la zona.

revolució industrial" i que,de resultes de les condicionsinsalubres en què la novamà d'obra ha de viure i quegenera epidèmies decideixeixamplar els seus límits.Són diverses les personesque, a partir d'aquestmoment, comencen a estu-diar les condicions de vidadels barcelonins -LaureàFiguerola amb l'Estadísticade Barcelona (1849) o Pas-cual Madoz amb el Dicciona-rio Esadístico (1855)- i queserveixen a en Cerdà per aelaborar una "Memòria" quereflexiona al voltant de l'ur-banització i que el porta aplantejar un eixamplamentde la ciutat en què les caseses pensaran tenint en comp-te criteris higiènics, socials,econòmics i polítics. Elsdiferents àmbits de quèconsta l'exposició i que pre-tenen explicar el conjunt d'ele-ments que conformen el projecte de Cerdà-habitatge, quadrícula, carrer, xamfrà,claveguera, illa industrial, equipaments,espais verds i transports i salts de llindar-disposen de textos de prou envergaduracom per traçar les línies mestres de cadaproblemàtica i les solucions a cada cas. Laprofusió de plànols, maquetes i fotogra-fies de què estan dotades ens permetenuna millor compressió de tot allò que s'ex-

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

L'Ajuntament de Barcelona va deci-dir declarar el 2009 Any Cerdà. Elmotiu és que enguany es comme-mora el 150 aniversari de l'aprova-ció del Pla de Reforma i Eixample

de Barcelona. D'entre les diverses activitatsque es projecten en relació a aquest AnyCerdà cal destacar les dues exposicions ins-tal·lades al Museu Marítim i al Centre deCultura Contemporània de Barcelona(CCCB).

"Cerdà, 150anys demodernitat"és l'exposicióque acull elMuseu Marí-tim i elscomissaris dela qual són enFernandoMarzà i enFrancescMagrinyà. Elrecorregutque ens pro-posen -gra-tuït, per cert-ocupa els 150anys que vande l'aprovaciódel Pla finsl'actualitat. Barcelona és, a mitjans delXIX, una ciutat emmurallada que pateix"una gran densificació amb l'arribada de la

“Barcelona com-memora l'any Cer-

dà amb duesexposicions:‘Cer-dà,150 anys de

modernitat’i ‘Cer-dà i la Barcelonadel futur.Realitatversus projecte’”

““LL’’eessvvoorraanncc ssiittuuàà eell CCaarrmmeell aall ppuunntt ddee mmiirraa,, ii ttootthhoomm aapprrooffiittàà ppeerr rreeii--vviinnddiiccaarr aallgguunnaa ccoossaa””

plica, observant d'aquesta manera els can-vis que l'Eixample i amb ell Barcelona hananat experimentant. A més, com que untreball d'aquesta complexitat requereix decol·laboradors, se'ns parla també de perso-natges com en Pere Garcia Fària, intro-ductor del concepte de cicle de l'aigua queChadwick havia desenvolupat a Londres el1848 o del de connexió de les aigües resi-duals de l'habitatge al clavegueram.

Per altra banda, l'exposicióque acull el CCCB "Cerdà i laBarcelona del futur. Realitatversus projecte" comissionadaper en Joan Busquets i enMiquel Corominas té tambévoluntat de recórrer l'Eixam-ple fins l'actualitat però, enaquest cas, els components his-tòrics i socials són pràctica-ment inexistents. Com si fospolítica d'empresa, el CCCB enspresenta, altre cop, una expo-sició on sembla que la forma ésmés important que el fons -perposar un exemple, què explicauna habitació folrada d'un plà-nol d'illes de l'Eixample?-.Però és només una impressió,perquè ja des de l'inici se'nsinforma que "hom creu que, engran mesura, la realitatEixample arriba a ser millorque el projecte inicial". Iaquesta afirmació, que no sesustenta en cap argument sòlid

i que sembla que oblidi que fa 150anys del Pla Cerdà, no és res més que l'inicid'una apologia de la Barcelona actual on, ala vista del que se'ns mostra, ja ha estatresolta qualsevol contradicció social, unplantejament impropi d'un treball que pre-tén reflexionar al voltant d'en Cerdà, comsi una de les seves preocupacions, per nodir la preocupació, no hagués estat elbenestar de les classes subalternes frontl'interès especulatiu.

AAll vvoollttaanntt ddeell PPllaa ddee RReeffoorrmmaa ii EEiixxaammppllee dd''IIllddeeffoonnss CCeerrddàà

L’ACCENT 168 DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 2010 CULTURA 15

Isa Cervera VALÈNCIA

Fa poc més de dos anys Eric Can-tona, exjugador del ManchesterUnited, va contactar amb eldirector anglès Ken Loach -pre-miat aquest dissabte amb l'hono-

rífic de l'Acadèmia de Cinema Europeu enreconeixement a la seua carrera. Cantona,que manté una càlida relació amb part del'afició de l'United, demanà a Loach rodaruna pel·lícula que parlara de futbol o,més concretament, que explicara comd'important pot arribar a ser la cervesaamb els amics mentre es mira un partit oels crits de la colla en el camp del teuequip. Producte d'aquest contacte i deltreball del guionista Paul Laverty, sorgeixLooking for Eric.

El film comença amb l'intent de suïcidiper part del protagonista, Eric Bishop,magistralment interpretat per SteveEvets. Aquest treballador de correus estàpassant per moments difícils: a càrrec dedos adolescents complicats, fills de la seuasegona muller -la qual abandonà els tres- iincapaç de comunicar-se amb Lily, prime-ra muller d'Eric, a que va abandonar ambla seva filla quan la xiqueta tenia mesos.La vida d'Eric sembla estar fora del seucontrol ja que de fet és el pànic que elregeix, tot paralitzant-lo davant les situa-cions complicades. Malgrat l'esforç delsseus amics per fer-lo riure, Eric es trobaperdut. És en aquest punt on sorgeix EricCantona, l'heroi d'un futboler protagonis-ta que recorda els partits en el camp -ja fa

deu anys, quan encara era possible per alstreballadors anar al futbol- com els últimsmoments de felicitat. Cantona ajudarà elprotagonista a enfrontar-se a la vida apartir de les seues més que famoses frasesfetes que tot i resultar incomprensiblesper Eric a primer cop d'ull (i en francès!),faran que Bishop comence a acceptar-se aell mateix i compte amb la solidaritat delsamics per tirar endavant.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaTTííttooll oorriiggiinnaall:: Looking for EricDDiirreecccciióó:: Ken LoachPPaaííss:: Estat francès, Anglaterra, Itàlia, BèlgicaAAnnyy:: 2009 DDuurraacciióó:: 116 min.

"No mos fareu catalans".Història inacabada del blaverisme Francesc Viadel Publicacions de la Universitat de València2009

L'any 2006 es publicà la primera versió d'a-questa obra. Tres anys després, veu la llumaquesta versió ampliada, que també contem-pla els fets ocorreguts entre 2006 i 2009. L'au-tor, a mig camí entre l'assaig acadèmic i lacrònica periodística, ens ofereix un retrat del'anticatalanisme al País Valencià, caracterit-zant-lo com una evolució del franquisme iemmarcant-lo dins les corrents reaccionàriesi feixistes europees.

Front d'Alliberament Català.Sabotatges per la independènciaBlai Manté Editorial Base 2009

El FAC fou un grup independentista armatdels anys 70 que dugué a terme un activismemolt intens, perpetrant centenars d'accionsarmades i arribant un dels seus militants aparticipar en la cèlebre fuga de Segòvia.Malauradament, la llosa autonomista i lanefasta política comunicativa d'aquestaorganització feren que restés en l'oblit.Aquesta crònica, molt allunyada de l'assaighistòric, pretén recrear uns fets i uns perso-natges que formen part del fil que relliga lesdiverses fornades independentistes al llargdel segle XX.

La casa de la mesquitaKader AbdolahEl Gall Editor, 2009

Ara que l'actualitat de l'Iran omple les notí-cies, és un bon moment per endinsar-vos enLa casa de la mesquita. El llibre de KaderAbdolah novel·la, a través d'una família, l'e-volució del país els anys setanta i vuitanta:el govern del Xa, l'oposició de la població, larevolució islàmica, la repressió del governde Khomeini, la resistència comunista, elsmujaidins... Tot plegat passa per davantdels ulls de l'Aga Djan, venedor d'alfombresdel basar de la seva ciutat que veu com lafamília se li parteix amb l'auge dels aiato-làs. Una tieta carcellera que tortura les pre-ses d'esquerres, un fill i un nebot que s'u-neixen als comunistes, el marit d'una nebo-da que esdevé un aitaolà temible. Una histò-ria apassionant i terrible que t'atrapa.

Un de tantsFerran de PolClub Editor. 2009 Reedició

L’escriptor arenyenc Lluís Ferran de Pol varelatar en aquesta obra autobiogràfica laseva experiència de guerra i començamentde l’exili. Des de la batalla de l’Ebre fins alscamps de concentració de Sant Cebrià i delBarcarès.

Instructor de les Milícies Populars i capi-tà d'artilleria de l'exèrcit republicà, Ferrande Pol participà en la batalla de l’Ebre, vis-qué la desfeta i després de passar sis mesosen dos camps de concentració francesos, vapoder exiliar-se a Mèxic el 1939, a bord delSinaia.

“A Looking for Eric Loach esmanté fidel al seu estil”

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

A Looking for Eric Loach es manté fidelal seu estil, retrata la vida de les classespopulars angleses i, per tant, inclou eldrama -en forma de manca de recursospels treballadors i treballadores i d'exis-tència de màfies que s'aprofiten d'aquestfet- com a part indestriable del film, comja va fer en pel·lícules com My name is Joeo It's a Free World. En aquesta pel·lícula,però, el director va més enllà i introdueixdos elements nous: la fantasia i l'humor.El primer apareix de la mà de Cantona, jaque aquest sols és visible per Eric. La sego-na és present en tota la pel·lícula, destacaespecialment les entranyables converses ibromes entre els amics d'Eric així com eldivertit final del film.

"Quina és la millor jugada que has fetmai?", pregunta Eric a Cantona mentrerecorda, emocionat, alguns dels seusmillors gols. Després d'un silenci, respon"la meua millor jugada fou un passi".Aquesta és, precisament, l'essència delfilm: la unió fa la força. O dit en paraulesmés futbolístiques : Individualime 0 -Amistat 1.

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: LLooookkiinngg ffoorr EErriicc

IInnddiivviidduuaalliimmee 00 -- AAmmiissttaatt 11

L’ACCENT 168DEL 15 DE DESEMBRE DE 2009 A L’11 DE GENER DE 201016 CONTRAPORTADA

XAVIER GISPERT PALMA

El PP ja va ser foragitat de les prin-cipals institucions de les illes, i ambell el seu Pla de carreteres que tan-tes mobilitzacions va generar. Enca-ra és necessària la lluita per "defen-sar Mallorca"?Jo crec que cal defensar-la més quemai. Si no defensem el poc que ensqueda, d'aquí a 20 anys serà impos-sible viure a Mallorca. Actualment,hi ha una població flotant a l'illa detres milions de persones, i ja super-em en 400.000 persones la poblacióque hi hauria d'haver en relació al'espai que tenim i als nostres recur-sos naturals. A més, en una illa tanpetita, amb l'actual situació de crisii les conseqüents taxes d'atur, els per-judicis són molt greus. El que volenfer amb el Pla territorial nou, queencara no està enllestit, i amb el Plade carreteres, que s'acaba d'aprovar,és seguir construint més, degradantel nostre territori, fent fronteres pertot i, alhora, obrir noves vies de comu-nicació que són absurdes.

Quina diferència hi ha entre el Plad'autopistes del PP i l'actual Pla decarreteres? Molt poquetes. Ara han llevat l'au-tovia que va encendre la flama con-tra el Pla de carreteres del PP, l'au-tovia d'Inca a Manacor. Però de fet,el PP ja havia decidit no fer-la. El PPva deixar un parell de projectesdamunt la taula, i tots eren agres-sius. Per tant, per aconseguir el "sí"a l'autopista d'Inca a Alcúdia neces-sitaven jugar alguna carta. L'auto-pista d'Inca a Alcúdia ha sigut un xapenorme per Mallorca, una ferida moltgrossa per la terra gairebé irrepara-ble. I l'altra autovia d'Inca a Mana-cor era la carta que havien dissenyatper simular que cedien. A Mallorcahi havia molta mobilització i el PPveia que podia perdre-hi molt pelcamí. De fet, al final van perdre, peròel canvi no ha estat gens agradableper molta gent que es va mobilitzarllavors. Que ara hi hagi un "Pacte deProgrés" no crec que ens hagi ajudatmassa. Pensàvem que els polítics noustindrien més coratge, però les poquescoses bones que s'havien proposatdurant el primer pacte, van desapa-rèixer de cop.

Com s'està articulant ara la lluitacontra el Pla de carreteres del nouGovern?Ara hem de cercar noves vies i alter-natives, ja que el Consell de Mallor-ca acaba d'aprovar fa uns dies el Pla.Ha sigut la darrera decepció cap auns partits i uns polítics que s'hannodrit del vot de la gent que estavacansada del PP. Ara hem vist com elsnous han fet al mateix i això suposo

que els passarà factura el 2011. Comveig el present de la lluita contra elPla? Doncs crec que ens durà a unabatalla quasi incansable. Ells tenenel temps, l'administració del seu cos-tat, els doblers,... ho tenen tot a favor!A nosaltres ens queda dedicar-hi eltemps que puguem. De ben segur queaviat es faran accions. Unes no agra-daran tant com les altres, però enfarem perquè les hem de fer, i en aixòsi que no ens podem aturar.

De moment, les mobilitzacions con-tra el Pla de carreteres no estanadquirint el mateix ressò ni afluèn-cia que les mobilitzacions contrales autopistes. Què creu que estàpassant?Llavors es va produir un rebuig molt

més generalitzat perquè tots els sec-tors polítics que no governaven sor-tien al carrer i movien autocars. Esta-ven fent la seva "feina política", queés mirar de guanyar les eleccions. I siper aconseguir els seus objectius hand'utilitzar eines socials, doncs ho fan.Jo recordo a Francina Armengol (PSIB),que estava per allà, venia a les mani-festacions, signava els papers, es moviaper Mallorca... i semblava que hi teniauna preocupació. Però ara és la presi-denta del Consell de Mallorca i no hafet res per solucionar el problema.

En el cas del Pla de carreteres, comen tants altres, a vegades semblaque algunes lluites vagin acumu-lant una batalla perduda rere l'al-tre. És possible canviar aquestadinàmica d'una vegada?És que les lluites que duren massaanys acaben cansant a la gent. Ésmolt difícil estar 30 anys lluitantcontra una mateixa cosa, és esgo-tador i perds part de la teva vida.La gent torna major, i veu que l'ac-titud i problemes de la gent que llui-ta són molt diferents. La quimerade la revolució de quan ets jove, sino vas ben viu, sovint acaba, no perfer-te major, sinó perquè tensdoblers. Quan la gent té diners albanc, un cotxe, una casa, dos fills,...sovint perd aquesta quimera. Abansno era així, però ara si. Un altredels problemes és que darrere elsgrans projectes sempre hi ha inte-ressos, i tot passa per l'administra-ció. Com és possible que es politit-zi amb el desenvolupament i el mediambient? És impensable! Com ambla cultura. La cultura no hauriad'estar polititzada, és de tots i nopot ser que quan entri el PP ens tre-guin quatre hores de català, i quanentra el PSM les tornin a posar. Qui-na burla és aquesta? En aquest paíscada 4 anys estem canviant les pau-tes socials i culturals, i això deixapetjada. La gent està molt cansada,jo crec que al 2011 hi haurà moltaabstenció. Jo sóc el primer que sem-

Falten 42 bales

MARC GARCIA BARCELONA

Fa escasses setmanes em llevo ambla noticia d'un tiroteig a les por-tes de la caserna de la GuàrdiaCivil de Leitza. Un militar ferital braç i 4 impactes més a l'armi-lla, tot comença apuntant a ETAi poques hores més tard, desprèsde despertar l'alcalde per exigir-li condemnes i esquitxar de mer-da tot un poble als mitjans decomunicació, la teoria cau i ensanuncien un muntatge del mateixagent, que s'hauria ferit ell mateix.Aquest cap de setmana, parlantamb gent del poble, la versió can-via dràsticament. Segons m'expli-quen, els veïns van sentir critsdurant més de mitja hora dins lacaserna i diverses ràfegues de trets,i fins i tot, m'apunten que en rea-litat hi va haver 47 trets i no 5, ique el perímetre de 20 metres deseguretat al voltant de la caser-na, no era pas per protocol, sinóper reunir tots els veïns en unlocal del partit UPN, per saber quehavien sentit, per tal de fabricaruna versió versemblant, mentred'altres agents utilitzaven les obresdel Pla E del poble, per col·locartubs de plàstic a la muntanya quesimulessin una llançadora rudi-mentària que facilités la credibi-litat de la seva versió.

I tot això, sense que cap mit-jà, se'n faci ressò, sense que nin-gú demani responsabilitat als mili-tars destacats al poble, sense exi-gir cap condemna, etc... No és laprimera situació tràgica que viula població, 2 caçadors tirotejatsa les portes de l'antiga caserna ala dècada dels 80, un altre agentmort en estranyes circumstànciesen la mateixa caserna -la versióoficial diu: agent mort mentrenetejava l'arma-, i infinites situa-cions de prepotència del cos armatal llarg dels anys. No es d'estran-yar doncs que en els propers diesel poble es torni a manifestar perla desmilitarització del munici-pi, ja que la caserna fa més de 100anys que està instal·lada al poble.Cal recordar que 47 trets no els fauna sola arma, i que per tant, que-den molts agents al poble que algu-na cosa hi tenen a veure, ja siguicom a tiradors o com a còmplices,i que al poble ningú dubta que labala que porta al braç, no va sercap accident, ni disparada pelferit.

A tot això, tant sols cal mirard'altres situacions i veure que sisón capaços de tal muntatge, queno han estat capaços de fer en d'al-tres situacions. La desaparició delmilitant d'ETA, Jon Anza, les tor-tures arxivades a Portu i Saraso-la, la guerra bruta denunciadacada cop més sovint per militantsabertzales, les ràtzies contra eljovent organitzat, i fins al puntde fer despullar a un deficientcerebral per realitzar una visitaa un pres polític, tot esperant tro-bar-hi algun tresor amagat. Vistaixò, és normal que la gent no s'es-tranyi del cas, sinó del fet quecoses com aquestes no passin méssovint, o simplement surtin a lallum.

LA REMATADA““EEll PPllaa ddee ccaarrrreetteerreess ééss llaa ddaarrrreerraa ddeecceeppcciióó ccaapp aauunnss ppoollííttiiccss qquuee ss’’hhaann nnooddrriitt ddeell vvoott ccoonnttrraa eell PPPP””

pre he votat i aquest cop no aniréa votar. A no ser, és clar, que surtiuna alternativa realment agosara-da.

Des de Gadma, vostè també és undels impulsors d'una de les llui-tes més emblemàtiques de Mallor-ca: la defensa dels camins públicsde l'illa. Pot fer un esbós del queestà passant al voltant d'això?La lluita pels camins públics priva-titzats s'enfronta a tres administra-cions, i cap en vol sentir a parlar:ni la local, que és competent, ni elConsell, que hauria d'establir elseixos perquè això no passés, ni elGovern, que hauria de garantir quetots els camins públics fossin real-ment públics. Ningú s'hi vol posarperquè darrere un camí tancat sem-pre hi ha un senyor cacic, un pode-rós d'aquesta terra. Normalment ésaixí, acostuma a haver-hi una granpossessió de terra d'un senyor moltben connectat amb l'administració.És surrealista! La gent, sobretot elsexcursionistes i els senderistes, nopot gaudir de la natura perquè algús'apropia d'un camí públic i l'admi-nistració no fa res. En aquestsmoments ja tenim detectats uns 300camins públics emblemàtics que hansigut tancats. Camins que s'estanprivatitzant i els tanquen amb barre-res si volen. Normalment, darrered'això hi ha negocis urbanístics, il'administració tanca els ulls.

Bernat Fiol (Binissalem,1958) és cofun-dador i portaveu del col·lectiu ecologis-ta Gadma.És també un dels impulsor dela Plataforma Contra el Pla de Carrete-res,el principal cavall de batalla en defen-sa del territori actualment a Mallorca."Algunes accions agradaran, i altres notant.Però les hem de fer",sentencia Fiol.

Bernat Fiol , cofundador i portaveu del

col·lectiu ecologistaGadma

ENTREVISTA

“Hi ha molt poquetesdiferències entre el Pla

d'autopistes del PP i l'actual Pla de

carreteres del governprogressista”