Les europees ens deixenuna dreta encara més fortaLes recents eleccions europees han suposat unanova embestida de la dreta que ha avançat posi-cions al vell continent. A casa nostra, els resul-tats d’Iniciativa Internacionalista obren unaporta a l’esperança.

>> Països Catalans 4

Arriba el judici a Per i Yannper les protestes anti-LLRUEls dos joves nord-catalans han d’enfrontar-sea un judici arran de les protestes que es visque-ren a la Universitat de Perpinyà en contra deles reformes universitàries que s’han projectata l’Estat francès.

>> Països Catalans 6

Reforma a la vista!

100 economistes de “renom” han presentatun document per a la discussió de la reformalaboral que properament, si ens refiem de lahistòria, haurà de debatre -i aprovar-el Governde Zapatero. El Col·lectiu Economia Critica iCrítica de l’Economia ens l’analitza.

>> Economia 10

PEPA MURTA PÀG. 2 // ALBERT BOTRAN PÀG.2 // RAFA ESCOBAR PÀG.7 // // CESK FREIXAS PAG. 14 // LAIA JURADO PAG. 16

El partit independentista InuitAtaqatigiit es proclamà vence-dor de les passades eleccions aGrenlàndia, obrint, així, unanova etàpa en la seua història.

>>Pàgina 11

L'assemblea nacional de la Candida-tura d'Unitat Popular (CUP) debatràuna ponència que aposta per presen-tar-se a les properes eleccions auto-nòmiques al Parlament de Catalun-ya. A la ponència “La CUP i les elec-cions al Parlament de la ComunitatAutònoma de Catalunya” s'hi han pre-sentat dues esmenes a la totalitat queaposten per centrar-se en la lluitamunicipalista. L'ACCENT n'explica elseu contingut i dóna veu a l'AnnaGabriel i en Lluís Sala, militants dedues assemblees locals que defensenun i altre posicionament.

>>Països Catalans 5

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

>>>>EEnn PPrrooffuunnddiittaatt 88 ii 99

Periòdic popular dels Països Catalans

Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP del passat gener

Debat nacional a la CUPsobre les autonòmiques

156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

INTERNACIONAL

Grenlàndia s’apropa a la

independència

La DiadaNacionalomple elpaís de focArriba la data en què les fogueres iels petards ompliran totes les pobla-cions catalanes. La Nit de Sant Joantots els Països Catalans s'omplen defoc en la Diada Nacional més festi-va. Repassem les principals tradi-cions que trobareu en aquesta dataal nostre país on el foc és el rei dela celebració. Sense oblidar que aMenorca els protagonistes són elscavalls..

A més, us expliquem com fer lacoca més bona per la nit més curtade l'any

>>Cultura 13 i 15

Els especialistes en estudis de demos-còpia des de sempre ens han dit que elPaís Valencià és un territori decisiu al'hora d'aconseguir majories al governcentral. Segurament perquè, entre altresmotius, és una societat molt permea-ble, fàcilment mal·leable, "muelle" vagosar dir l'inefable Comte-duc Olivares,sense profundes conviccions dirienaltres. Fos el que fos, la veritat és queaquesta característica dels valencians

ho saben molt bé els dos partits majo-ritaris espanyolistes, el PP i el PSOE,que en arribar qualsevol campanya elec-toral s'esmercen en posar-hi tots elsrecursos disponibles. Sense anar méslluny, i una vegada més, aquestes darre-res eleccions europees ens ho ha con-firmat.

És així que prop del 15% dels votsqua ha aconseguit la llista encapçala-da per Jaime Mayor Oreja són dels valen-

cians. Mariano Rajoy hauria de fer-liun monument al president Camps. Ésmés, hauria de parlar molt seriosamentamb ell perquè li done les receptes màgi-ques per aconseguir treure aquesta insul-tant majoria absoluta.

Bé, la pregunta és, i ara què? Si ambun president de la Generalitat imputaten l'escàndol del cas Gürtel; si amb unmalparlat president de la diputació deValència, Alfonso Rus, que insulta adret i a tort; si amb un cacic presidentde la diputació de Castelló, Carlos Fabra,jutjat per múltiples irregularitats; si elmateix Govern valencià està denunciatper la Unió Europea per les irregulari-tat urbanístiques, si malgrat tot plegat,i moltes corrupteles més, en aquesteseleccions el PP trau majoria absoluta,doncs em begut oli, que més hem d'es-perar?

[...] Diu el senyor Fabra arran de lamajoria del PP en aquestes eleccionsque “A la gent li preocupa que som qua-tre milions d'aturats ara mateix i no siCarlos Fabra o Paco Camps som culpa-bles o innocents”. Efectivament, pen-se que és la millor reflexió que s'ha fetsobre aquesta descarada majoria. És devergonya, però és així. A la gent atura-da que està amb l'aigua al coll, als petitsi grans empresaris que han vist dismi-nuir substancialment els seus benefi-

cis, al petit comerç que comença a patirel descens del consum, als hostalersque veuen perillar la temporada d'es-tiu, etc, etc, els importa un rave que elpresident Camps s'haja beneficiat d'unsvestits, o que el president de la diputa-ció de Castelló siga un mafiós. Els atu-rats el que volen és continuar teninttreball per pagar l'hipoteca i anar tirantde veta. Els empresaris que continuegovernant el PP amb la seua políticad'especulació urbanística, doncs aixíse'n beneficiaran la resta de serveis comels comerciants, els hostalers, etc. Pertant, a tots els interessa aquesta políti-ca depredadora que el PP ha portat acap aquests anys i que els ha donat moltbeneficis. Tots ells es passen per l'arcdel triomf la degradació de les nostrescostes, la corrupció de la classe políti-ca, el segrest de la llibertat d'expressióa Canal 9, l'empobriment i desprestigide l'educació pública i tot el que vul-gueu afegir. Ja saben que el PP és corrup-te, però els hi dona beneficis, treball.

[...] Fet i fet, Déu ens agafe confes-sats, perquè si la crisi continua uns anysi el PP segueix amb aquesta política, elsvalencians tenim PP per a un bon gra-pat d'anys. Amén.

Vicent Luna

La participació d'una part de l'esque-rra independentista en plataformessobiranistes és un dels punts calentsdel debat sobre la tàctica en l'allibe-rament nacional. A voltes s'ha cre-gut més oportú, quan ha sigut el casde les massives manifestacions defebrer del 2006 i desembre del 2007.D'altres s'ha vist perillós, quan hasemblat que servien de maquillatge- reciclatge per a l'establishment auto-nomista. El debat és viu i escric aques-tes ratlles per contradir l'opinió segonsla qual reforçar un front interclas-sista (com la PDD o l'assemblea decàrrecs electes pel dret de decidir) vasempre en detriment de la classe tre-balladora. Com a mínim, abans d'a-firmar això, s'hauria de tenir en comp-te que:

Amb una anàlisi de classe de lasocietat catalana actual podem ado-nar-nos que amplis sectors de la bur-gesia ja no depenen del mercat espan-yol i que, per tant, ja no estan objec-tivament interessats en el manteni-ment de la seva unitat. Ja no es potdir que l'acció política de la burgesiaacabi sempre en l'acatament del pro-jecte monàrquic espanyol. Per mos-tra, vegi's la rellevància que prenenels ideòlegs independentistes, comara els del Cercle d'Estudis Sobiranis-tes, en alguns cenacles burgesos.

Això no és motiu suficient per dirque cal sumar l'esquerra indepen-dentista al moviment sobiranista, sipodria acabar fent de comparsa deles reivindicacions del "sector nego-cis" del catalanisme. Si cal fer l'op-ció de participar en aquestes plata-

formes és, fonamentalment, perquèpoden ser l'embrió d'un gran movi-ment popular per l'autodetermina-ció. Un moviment que si s'estén terri-torialment serà una potent eina enel camí de la ruptura democràtica. Isi la màquina engega i és dinàmica,no la podrà aturar la burgesia quans'ho proposi.

Mobilitzar i treure la gent al carrerés essencial, doncs, per a qualsevolprojecte alliberador. Que hi hagi movi-ments civicopolítics que qüestioninla dominació política (de l'Estat espan-yol, en aquest cas) és objectivamentpositiu per a la classe treballadora.

Qualificar aquesta opció estratè-gica d'aliança interclassista és por-tar-ho més enllà, si bé tampoc ens hade fer por parlar-ne. Històricament,els moviments populars (sovint sotala direcció dels partits comunistes)s'han aliat amb altres sectors socials

per conquerir certs objectius com,per exemple, l'alliberament nacio-nal. I mirant més a prop: no era elPacte de Lizarra de 1998 una aliançainterclassista per la sobirania delpoble basc?

L'èxit estratègic de l'independen-tisme contemporani català ha estatunir l'alliberament social a la cons-trucció nacional. Efectivament, ladinàmica nacional ens pot fer coin-cidir amb altres sectors socials aliensa les reivindicacions de la classe tre-balladora. En cap cas, disputar ladirecció del moviment nacional a laburgesia és bufar i fer ampolles. Perògirar-nos d'esquena i abraçar els rao-naments de "l'espanyolisme obrer"seria un error històric. No podemrenunciar a participar d'un movi-ment pel sol fet que no el dirigim. Laconsciència política es forma immer-sa en la dialèctica dels fenòmens

socials. Per tant, la nostra acció enaquest àmbit és un mitjà importantper a fer trontollar les ambigüitatsdel contradictori i vacil·lant inde-pendentisme burgès.

Per altra banda, aquests punts nohan d'amagar les mancances de lesplataformes sobiranistes, com ara lapoca visió de Països Catalans o l'en-focament excessivament mediàtic deles accions polítiques (fotografies ambl'star-system autonòmic, etc).

Sabem que el socialisme és l'úni-ca alternativa possible per a la huma-nitat a llarg termini. Però també pen-sem que la República dels Països Cata-lans, amb un fort contingut demo-cràtic, és la forma política que ha depermetre el desenvolupament de l'al-ternativa socialista, és una primerconquesta (una observació: fixeu-vosque certs sobiranistes sempre parlend'estat propi però mai de República,per la connotació social que aquestmot té). Quan s'agreugi la crisi del'Estat espanyol, la burgesia sobira-nista pot encapçalar la construcciód'un Estat català i el moviment d'U-nitat Popular haurà de presentar elprojecte republicà com a alternati-va. Podem assumir el repte i la neces-sitat, situant-nos al capdavant de laconstrucció d'un moviment popularper l'autodeterminació que vagi mésenllà dels cercles de simpatitzantsde l'EI?

*Albert Botran participa a la PDD com a representant del Moviment de

Defensa de la Terra (MDT)

L’ACCENT 156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 200902 OPINIÓ

Unim les lluites cap a lavaga general

PEPA MURTRA SABADELL

Seria fals dir que ara el capitalismeno està funcionant, perquè si quefunciona. La qüestió és que el capi-talisme funciona així, així de mala-ment. La crisi econòmica que estempatint totes les treballadores és prò-pia del capitalisme i de les seves con-tradiccions sense resolució.

I és en aquest context de crisique veiem com a la nostra comar-ca les treballadores de diversesempreses pateixen les dramàtiquesconseqüències d'un sistema econò-mic basat en contradiccions, en ellucre econòmic i en l'explotació.

I això es tradueix en més preca-rietat laboral, reduccions de planti-lles, tancaments i altres retalladesde drets laborals i socials. Davant d'a-questa situació treballadores de diver-ses empreses de diverses comarquess'han decidit a organitzar-se per donaruna resposta unitària a aquestesagressions, una resposta coordina-da per així tenir més força.

Amb aquest objectiu ha nascutdarrerament la Coordinadora deTreballadores del Vallès en Lluita,i ha estat a les mobilitzacions coma resposta a la repressió sindical,als tancaments o als ERO on s'hacomençat a detectar la necessitatde coordinar les diferents lluitesque es duien a terme a la comarca.

Alhora cada cop és fa més evi-dent que cal treballar per una vagageneral, una vaga que ni CCOO niUGT tenen intenció de fer-li algovern del PSOE, i és per això quecal organitzar nuclis de lluita des-centralitzats i des de la base comen-çar a treballar per mobilitzar elmàxim gent per així poder arribar-hi. Aquest és un altre dels objectiusmés importants que s'ha marcat laCoordinadora.

Cal que l'esquerra independen-tista doni tot el suport a aquestainiciativa de rabiosa rellevància inecessitat, ja que únicament des dela base i amb la unitat dels i les tre-balladores es pot canviar el pano-rama desolador al que ens està abo-cant el capitalisme. Ara més quemai és vigent i necessàriament recu-perable l'eslògan de "Socialisme obarbàrie", una disjuntiva que ensha d'obligar a reflexionar i a posi-cionar-nos en favor d'un projecteque estigui basat en el repartimentde la riquesa, en la socialització idemocratització dels mitjans deproducció i de la banca, i en ladefensa i preservació de la digni-tat de totes les persones.

PUNT DE MIRA

““AA llaa ggeenntt nnoo llii pprreeooccuuppaa ssiissoomm ccuullppaabblleess oo iinnnnoocceennttss””

COL·LABORACIÓ ALBERT BOTRAN*

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

“La crisi econòmicaque estem patint és

pròpia del capitalismei de les seves

contradiccions”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrrii-bbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellllddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu Ginés,

Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: JoanBuades, Martí Cirici, Guillem Colom, Laia Creus, PepGiner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Fran-cesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgelli Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tis-minetzky.IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Alta-rriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa:: Joan Balles-ter,Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.IIll··lluussttrraacciioonnss:: JoanCarbonell,Roger Ferriols. DDiissttrriibbuucciióó:: Guillem Rome-ro Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: AlbertBotran,Borja Català,Col·lectiu d'Economia Crítica i deCrítica a l'Economia, Vicent Company, Anna Gabriel,Gemma Galdon,Laia Jurado,Anxo Lamela,Pepa Mur-tra, Justa Revolta, Mercè Rubió, Lluís Sales.

Número 156. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

L'autodeterminació i les classes socials

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 OPINIÓ 03

Contra el que certa propaganda socialista volia fer creure, la

dreta no ha pagat la crisi. És més, ha estat premiada. Tant a l'Es-

tat Espanyol com al francès el socialistes han patit una dura

clatellada. I ha estat un fenomen d'abast europeu. Realment és

difícil d'entendre per quina obstinació quasi religiosa l'electo-

rat de dreta reincideix en les receptes liberals que estan en l'o-

rigen de la crisi, i això es preguntarà la socialdemocràcia amb

gest d'incredulitat. Però el que no costa entendre gens és el per

què una bona part de l'electorat socialista s'ha quedat a casa.

La crisi econòmica que patim ha estat, també, el resultat de la

manca de receptes pròpies de l'"esquerra" i del seu idili amb la

religió del lliure mercat. Fer campanya fent veure que no tenien

res a veure amb la crisi equivalia a reconèixer que no tenen cap

altra manera d'afrontar el futur que la que han mostrat els

governs de Gordon Brown al Regne Unit i Zapatero a l'Estat

Espanyol, així com les seves versions autonòmiques al Princi-

pat i a les Illes. I una part dels seus electors no té una fe tant

intensa en el lliure mercat com per sacrificar un cap de setma-

na a la costa.

La victòria de la dreta s'ha manifestat de maneres molt dife-

rents als diversos territoris del país. Al Principat el creixement

de Convergència i Unió confirma la tendència a l'alça de la dre-

ta regionalista, que tindrà la seva prova de foc a les properes

autonòmiques, i la crisi de les forces del tripartit (també ERC i

IC-EU han perdut vots). Al País Valencià el PP ha demostrat que

Berlusconi no és un fenomen local i que també a altres llocs

d'Europa es vota en favor de la més pura corrupció a plena cons-

ciència. Pel que fa a les Illes, el PP ha estat la llista més votada

però els socialistes han millorat els resultats del 2004. Final-

ment els socialistes esdevenen tercera força a la Catalunya Nord,

on la UMP de Sarkozy ha estat la llista més votada, superats pels

ecologistes de José Bové.

Tot plegat enmig de la ja rutinària victòria de l'abstenció.

Més que manifestar una estranya "desafecció" de l'electorat, les

dades posen en dubte la pròpia legitimitat de les institucions

europees. Però és cert que mentre al Principat els efectes del

vergonyant procés estatutari han accentuat encara més l'esmen-

tada desafecció, no ha estat així al País Valencià, on l'augment

de la participació no ha canviat res de substancial al panorama

a banda del refermament del PP.

El suport de l'esquerra abertzale, de part de l'esquerra indepen-

dentista catalana i d'altres pobles i de sectors anticapitalistes d'am-

bit estatal a la candidatura d'Iniciativa Internacionalista era un

dels factors d'interés de les eleccions. La candidatura, però, ha que-

dat lluny de l'eurodiputat que s'havia marcat com a objectiu. En

espera d'un recompte definitiu que aclareixi, si és que mai no ho

farà, l'extraordinari desordre (que alguns qualifiquen, amb certes

raons, de "tupinada") en el recompte de vots, està clar que l'inde-

pendentisme basc manté miracolosament bona part del seu electo-

rat però no té la capacitat que va mostrar el 1999 en un context de

treva i amb una major cobertura mediàtica. Com era d'esperar, els

resultats més notables d'aquesta candidatura fora del País Basc s'han

produït als Països Catalans (més de 21.000 vots), però no superen

els que va rebre Euskal Herritarrok el 1999 malgrat el suport de sec-

tors que en aquell moment no apostaven per aquesta candidatura.

I tampoc no han arreplegat la considerable abstenció dels descon-

tents d'ERC i EU-IC. Uns resultats insuficients, per tant, que no

s'han vist compensats pels suports d'altres nacions de l'Estat. Altres

opcions anticapitalistes com Revolta Global- Esquerra Anticapita-

lista i el PCPE han obtingut xifres molt més modestes.

E D I T O R I A L

Un càstig al’ambigüitat

JUSTA REVOLTA COL·LABORACIÓ

Enguany ens trobemdavant d'una possiblemodificació de la Lleiorgànica del 9 de juliolde 1985 sobre la Inte-rrupció Voluntària del'Embaràs. Aquesta lleitipifica l'avortamentcom a delicte dins delCodi Penal excepte entres supòsits (en cas deviolació fins a 12 setma-nes, malformacions delfetus fins a 22 setmanesi risc per la salut psí-quica i física de lesdones sense termini). Amés, manté una ambi-güitat jurídica que posaen situació de vulnera-bilitat les dones i el per-sonal sanitari davantde qualsevol denúncia.Fins el moment des delGovern no s'han generat les condi-cions perquè es consideri l'avorta-ment una prestació sanitària públi-ca i gratuïta, ja que molts centreses declaren objectors de conscièn-cia per temes morals i per l'ambi-güitat que planteja la Llei.

L'informe de la subcomissió delCongrés dels Diputats sobre la refor-ma de la Llei de la InterrupcióVoluntària de l'Embaràs apuntadiferents qüestions a tenir en comp-te a l'hora de modificar la Llei:

1. Es planteja limitar el ter-mini per interrompre l'embaràs a14 setmanes i en cas de malforma-

ció fetal o risc per la dona emba-rassada a 22 setmanes.

2. Durant aquestes 14 setma-nes la persona podrà exercir el seudret sense necessitat del consenti-ment d'una tercera persona (met-ge, psicòleg, etc.), si bé serà impres-cindible donar un termini de tresdies per la reflexió personal unavegada feta la primera consulta.

3. Es pretén reformar la Llei41/2002 sobre l'Autonomia delPacient. Fins ara es consideravaque una persona podia decidir sobresi es volia operar o no, o sobre altrestractaments terapèutics, a partirdel 16 anys excepte en tres casos,un dels quals era en el cas de laInterrupció Voluntària de l'Emba-ràs. La reforma de la Llei va en ladirecció d'eliminar aquesta limi-tació i que les persones majors de

16 anys no necessitin el consenti-ment patern en cas que vulguinpracticar una Interrupció Volun-tària de l'Embaràs.

Entorn aquesta modificació dela llei anterior des de Justa Revol-ta se'ns plantegen diferents refle-xions crítiques, que fan que no esti-guem d'acord amb aquesta refor-ma:

1. Considerem que l'avorta-ment no ha de figurar en el codipenal com a delicte, sinó que ha deconstar en una llei específica. Lainterrupció voluntària d'un emba-ràs correspon al dret de les donesa decidir sobre la maternitat i, coma dret, no pot estar regulat pel CodiPenal. Només haurien de constaren el Codi Penal les situacions enquè aquest es practica sense el con-sentiment de la persona. A més,l'Assemblea Parlamentària del Con-sell d'Europa va aprovar el 16 d'a-bril de l'any passat la Resolució1607, que reconeix el dret de lesdones a l'avortament i fa una cri-da als 47 estats membres a despe-nalitzar l'avortament i que aquestesdevingui una pràctica legal, segu-ra i accessible per a les dones.

2. Creiem que s'ha de garan-tir la pràctica de la InterrupcióVoluntària de l'Embaràs dins la xar-xa sanitària pública, ja que actual-ment el 97% dels avortaments s'es-tan practicant en centres privats.Això significa que la nova llei hau-ria d'adoptar mesures que garan-tissin que en tots els hospitalspúblics, de totes les comunitatsautònomes, les demandes de lesdones fossin ateses. Per a això, cal-dria regular de forma clara l'objec-ció de consciència i iniciar la nor-malització de la formació de pro-fessionals sobre la pràctica de laInterrupció Voluntària de l'Emba-ràs des de les instàncies universi-tàries.

3. Considerem que cal que esrespecti el dret a les dones a deci-dir i, per tant, que no es limiti eltemps en el qual es poden practi-car avortaments, com no es fa en

altres operacions toti el risc que suposenen molts casos. Al'Estat espanyol, el88% de les donesavorten abans de les12 setmanes, el 98%ho fa abans de les 21setmanes. Els avor-taments que es pro-dueixen més enllàde les 21 setmanes esfan, majoritària-ment, per risc fetal.Per tant, és clar queles dones preferei-xen avortar en lesprimeres setmanesi que en cas de nofer-ho en aquest ter-mini és perquè sor-geixen altres causesdurant el procés queles empenyen a prac-

ticar una Interrupció Voluntàriade l'Embaràs, fet que cal respectar.A més, la limitació a 14 setmanes,o a 22 en casos de risc, està per sotadels països europeus amb legisla-cions més avançades, en els qualsel límit se situa en 24 setmanes.

4. Respecte el període dereflexió previ a la InterrupcióVoluntària de l'Embaràs, conside-rem que aquest suposa un qüestio-nament de la capacitat de les donesper prendre decisions sobre la sevavida. La pràctica de la InterrupcióVoluntària de l'Embaràs no pot veu-re's obstaculitzada per judicismorals d'altres persones que no

sigui la pròpia dona.5. Considerem que, a part de

mesures de caràcter normatiu comuna regulació específica de l'avor-tament, cal que s'adoptin mesuresper garantir els drets sexuals ireproductius de les dones, com sónla informació sexual i afectiva atots els nivells d'ensenyament i queels mètodes anticonceptius siguingratuïts i accessibles.

6. Pensem que la Llei no hade deixar espais per la persecucióde persones que hagin viscut o hagindefensat el dret a l'avortament:dones citades a declarar per la Guàr-dia Civil, professionals empreso-nades, agressions físiques, etc. Calrecordar que a l'estat espanyol esprodueixen uns 90.000 avortamentsanuals.

“Considerem quel'avortament no hade figurar en el codipenal com a delicte,

sinó que ha de constar en una llei

específica”

“Considerem quel'avortament no hade figurar en el codipenal com a delicte,

sinó que ha de constar en una llei

específica”

Per un avortament lliure i gratuïtReflexions entorn la llei

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Les opcions més dretanes han sor-tit reforçades de les eleccions depassat 7 de juny al Parlament Euro-peu. Aquesta ha estat una tendèn-cia de tot el continent, i els PaïsosCatalans no se n'han escapat. Aixíque PP i la coalició formada perCiU-UM-BNV al sud de l'Albera hanaugmentat el primer 78.260 vots iels segons 73.222, i l'UMP de Sar-kozy ha passat de 17.940 a 34.111.

El PSOE continua sent la prime-ra força al país, però pateix unadavallada a tot arreu que suma243.707 electors. I a la CatalunyaNord el seu homòleg francès perdla meitat dels vots i passa a ser lasegona força electoral.

Qui ha sortit especialment tocatde les eleccions és, doncs, el tri-partit principatí, ja que totes lestres formacions que l'integren hanperdut votants. Tot i això, ERC iICV han aconsgeuit mantenir undiputat cadascuna gràcies a lesaliances amb altres partits políticsde l'Estat espanyol.

Augmenten l'abstenció, elsblancs i els nulsUna altra constant a les urnes d'a-

rreu del país ha estat l'augment del'abstenció. L'increment més elevatha estat a la Catalunya Nord, on hacrescut del 52,48% fins al 60,49%.

Menor augment, però també signi-ficatiu, ha estat al Principat de Cata-lunya amb 2,2 punts i a les Illes amb1,6 punts. El País Valencià és l'únic

territori on l'afluència a les urnesha estat major que fa quatre anysamb 3 punts més de votants.

Els vots nuls i els vots en blanc

han crescut a arreu. L'augment méssignificatiu ha estat al Principat,on s'han multiplicat per 6 i hanarribat al 2,94% del vots.

L’ACCENT 156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 200904 PAÏSOS CATALANS

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

En aquestes eleccions europees, bonapart de l'esquerra independentistacatalana ha donat suport a la can-didatura Iniciativa Internacionalis-ta - La Solidaritat entre els Pobles.Hi donaven suport grups d'esquerresindependentistes de la resta denacions dins d'administració espan-yola i també organitzacions antica-pitalistes de l'Estat espanyol.

La candidatura es presentava,principalment, per denunciar lamanca de democràcia a l'Estat tantper l'existència de la Llei de partitsque impedeix a desenes de milers debascos d'exercir el seu dret de parti-cipació política com per la impossi-bilitat que nacions com els PaïsosCatalans puguin exercir el dret a l'au-todeterminació.

La resposta dels electors als Paï-sos Catalans ha estat similar a la queva rebre l'any 1999 la candidaturabasca Euskal Herritarrok. Si alesho-res va aconseguir 22.446 vots, enaquesta ocasió n'ha obtingut 21.727.El resultat ha estat força superior alque van aconseguir les CUP en elsdarrers comicis europeus al nostrepaís: 6.985 vots.

Els vots dels Països Catalans, però,no han aconseguit que, sumats alsde 140.000 bascos i d'altres arreu de

l'Estat, s'aconseguís l'eurodiputat.Era una fita que els darrers dies decampanya molts persones confiavenque seria possible d'aconseguir. Peròla nit electoral va mostrar les difi-cultats d'una candidatura d'aques-tes característiques d'obtenir els votsnecessaris.

Poc després de fer-se públics elsresultats, en un article públic, el cap

de llista català, Josep Garganté, queocupava el número 3 de la llista esta-tal, reconeixia que "evidentment,els resultats no són ni els que espe-ràvem, ni els que desitjàvem; pertant, no farem com els polítics pro-fessionals que, encara quan perden,es feliciten per la seva 'victòria'".

Malgrat això, reconeixia que "tots itotes sabem de les dificultats judi-cials per les que la candidatura hapassat, tots i totes sabem que ni comp-tem amb els pressupostos de cam-panya dels partits oficials, ni ambla visibilització dels seus projectesal grans mitjans de comunicació i,per suposat, tots i totes sabem queno és senzill llançar una candidatu-ra sense un nom conegut i amb tantpoc temps."

L'esquerra independentistavalora el resultatJoan Sebastià Colomer, militant d'En-davant (OSAN), ha explicat a L'AC-CENT que, en la seva opinió l'obten-ció de l'eurodiputat "era difícil peròpossible". Recorda que el 1999 "unsresultats semblants als 21.000 d'en-guany als Països Catalans van valerper què Euskal Herritarrok, amb ETAen treva i Otegi per la tele, poguéstenir un eurodiputat. Però aquestcop es repartien quatre escons menysi els resultats de l'esquerra abertza-le han estat inferiors".

Recorda, però, que també hi haviaaltres candidatures anticapitalistesi que "ha estat un projecte que s'habastit amb molta urgència i no hi hahagut temps de convèncer prou gentde donar-hi suport". Afegeix, a mésque "siguin molts o pocs, aquests vots

tenen el valor d'una aportació soli-dària i de la denúncia de la Llei dePartits i la retallada de les llibertatsa l'Estat Espanyol".

Malgrat això, reconeix que el fetque hi hagués catalans i catalanes ales llistes i un discurs sobre els Paï-sos Catalans, a més de que "hi haviagent donant suport a Iniciativa Inter-nacionalista que potser no hagués

participat en una campanya per l'es-querra abertzale" i que potser s'hau-ria pogut esperar "alguna cosa (nogran cosa) més".

La nota positiva la posa David Fer-nández, autor del llibre Cròniquesdel 6 i membre de la Torna. "Si qual-sevol nit pot sortir el sol, com anun-ciava un dels cartells a la xarxa d'II-SP, diumenge, als Països Catalans, a

plena llum, van aparèixer 21.727 inter-nacionalistes. Vots conscients, delluita i ben útils. Per suposat quevolíem que fossin molts més. I persuposat que assumim el bany de rea-litat, com assumim la greu derivaautoritària i lliberticida que patim.Per això, precisament, vam votarIniciativa Internacionalista. Pelsque lluiten, un peu a terra -i l'altreal futur- sempre és imprescindible.I cap gest mai és inútil. Com no ésgens inútil la il·lusió generada i lapossibilitat d'esmenar a la totalitatla llei de Partits. Doble lectura tam-bé: ningú mai no podrà negar ja queun mínim de 176.000 internaciona-listes van posar 176.000 pedres a lasabata del Poder i de l'espanyolismeel 7 de juny de 2009. Tal i com estanles coses. Felicitats, doncs, i enda-vant. La propera molts més i moltmillor".

I també Arnau Mallol, militantdel SEPC, que havia donat suport iel vot públicament a II-SP, que con-sidera que "després de tot el procésd'il·legalització i criminalització queha partit la candidatura, malgrat nohaver obtingut l'eurodiputat que esbuscava, el resultat demostra que hiha una força independentista d'es-querres que rebutja i demostra cla-rament la situació antidemocràticaque es viu a l'Estat espanyol".

Camps, Rajoy, Mayor Oreja i Barberà en un acte de campanya a València

Els comicis europeus reforcenels partits més dretans

“La resposta dels electors als PaïsosCatalans ha estatsimilar a la que varebre l'any 1999 lacandidatura bascaEuskal Herritarrok”

“Josep Garganté,reconeixia que

‘els resultats no són ni els que esperàvem,

ni els que desitjàvem’”

Valoració dels 21.727 vots d'Iniciativa Internacionalista

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

ANNA GABRIEL* SALLENT

Les persones que fa temps que mili-tem a les CUP i que fa temps que tre-ballem per crear un espai polític cla-rament rupturista a viles i ciutats,sabem que la política no només es for-ja a cop de manifest o amb els fruitsde campanyes puntuals. Sabem, i finsi tot hem patit, que definir les prio-ritats en un terreny de joc institucio-nal, que ens és molt sovint hostil, nonomés requereix de militants dispo-sats a fer cursa de fons sinó també demolta, molta humilitat.

Amb tot, amb la diversitat inter-na, amb la concurrència de diferentsprojectes i cultures polítiques i ambla divergència evident en el si de lesCUP, el resultat de l'assemblea gene-

ral no només determinarà les prope-res autonòmiques al principat, sinóque, al meu entendre, decidirà si l'es-querra independentista fa un pas enda-vant consolidant el projecte per a lesproperes municipals o fa un pas enre-re creient que el terreny parlamenta-ri ens farà forts en un moment en quela debilitat interna és més que evi-dent.

* Regidora de la CUP a Sallent

OPINIÓ

REDACCIÓ BARCELONA

En el moment de tancar aquesta edi-ció de L'ACCENT, falta una setmanajusta per la celebració de l'assembleanacional de la CUP a Girona.* Aques-ta vegada el debat se centra molt cla-rament en la necessitat o no de laparticipació de la CUP en les prope-res eleccions al Parlament de la Comu-nitat Autònoma de Catalunya.

En aquest sentit s'ha presentat laponència titulada "La CUP i les elec-cions al Parlament de la ComunitatAutònoma de Catalunya", favorablea la participació electoral que inicial-ment signaven les assemblees localsde Celrà, Girona, Manresa, Mataró,Montesquiu, Sant Cugat del Vallès iViladamat, i a les quals s'han afegitles d'Elx, La Garriga, Salt i Sant Sal-vador de Guardiola. I a banda d'unpaquet d'esmenes presentades permillorar el text base, destaca la pre-sentació de dues esmenes a la totali-tat, que rebutgen l'oportunitat d'a-nar a les autonòmiques i que apos-ten per centrar-se de moment en lesproperes eleccions municipals. D'a-questes dues esmenes a la totalitat,una la signa l'assemblea local de Vic(titulada "Els reptes de la CUP: horit-zó 2011"), i l'altra és recolzada per lesCUP de Berga, Capellades, Reus,Sallent, Valls, Vilafranca i Vilanovai per la UM9 de Sant Pere de Ribesamb el nom "2011: des de viles i ciu-tats, construïm l'alternativa!".

De Mataró a Girona La de Girona és la segona assembleanacional en menys d'un any. El segoncap de setmana del mes de gener vatenir lloc a Mataró una assembleanacional extraordinària en què s'ha-via de decidir l'estratègia de l'orga-nització. En aquella ocasió es vancontraposar quatre ponències, d'en-

tre les quals la militància en va esco-llir una. El sistema de votació fou pereliminació de la ponència menys vota-da en cada ocasió, prèvia retiradad'una de les ponències, la que pre-sentava la CUP de Berga.

De les tres que en restaren, fou laponència "L'alternativa necessària",signada per les CUP de Manresa, deLleida i de Sant Celoni la que obtin-gué la majoria dels vots totals, tot ique la més votada en primera instàn-cia havia estat "Municipalisme d'a-lliberament i unitat popular", pre-sentada per les assemblees locals deCapellades, Martorell, Sallent, SantPere de Ribes, Valls, Vilafranca i Vila-nova. "L'alternativa necessària" espresentà en aquell moment com unasolució de consens entre dues líniesque es manifestaven contradictòries,ja que volia mantenir la identitatmunicipalista de la CUP, però tambéla volia convertir en una organitza-ció amb capacitat d'intervenció anivell nacional, que fos "la punta de

llança de l'esquerra independentis-ta i la unitat popular".

Aquesta vegada l'element fona-mental de l'ordre del dia és molt mésconcret. Cal anar, sí o no, a les elec-

cions al Parlament de la ComunitatAutònoma de Catalunya? Però mal-grat el caràcter excloent de les pos-sibilitats que hi ha sobre la taula,algunes de les esmenes que s'han pre-sentat plantegen alguns matisos ocondicionants a la decisió que la mili-

tància pugui prendre diumengevinent. Com per exemple la possibi-litat d'haver de ratificar la decisióque es prengui en una assembleanacional extraordinària en el cas quesigui favorable a anar a l'esmentadaconvocatòria electoral. O també, i encas que la decisió sigui contrària apresentar la CUP a les autonòmiquesdel Principat, la possibilitat d'obrirun procés de consultes amb la restad'organitzacions de l'esquerra inde-pendentista per, en cas de consens,presentar una possible candidaturaelectoral que alliberi a la CUP del tre-ball autonòmic i la permeti centrar-se en la convocatòria municipal del2011.

Un debat públic Dues setmanes abans de l'assembleanacional, el diari Avui publicava unanunci a pàgina completa amb elmanifest "Volem que la CUP es pre-senti a les eleccions al Parlament".Impulsat pel militant de la CUP de

Manresa Pere Fontanals, el manifestdemana, entre altres coses, "una novamanera de fer política a les institu-cions, (...) ampliar el ventall de pos-sibilitats de vot nacional (...) i obrirel panorama i l'acció política insti-tucional a agents de base, socials,populars i ecologistes". A més, pre-tén "posar fi a la desorientació i frus-tració que pateix una part de la ciu-tadania, i en concret d'una part delsobiranisme, amb l'actual situaciópolítica i que podria provocar un des-encís en les properes eleccions auto-nòmiques, amb la consegüent absten-ció".

Algunes de les adhesions que hanrecollit, i que no tenen perquè sig-nificar un compromís de votar la CUPen cas que es presentés, trobem gentque no milita a la CUP com VíctorAlexandre, Joan Reig, Pep Riera, JosepMaria Terricabres i fins i tot VíctorTerradellas, conseller nacional deConvergència.

En nom del Secretariat Nacional dela CUP, Marc Sallas ha afirmat a L'AC-CENT que "aquest manifest ha sorgitdes de fora de l'organització i expressales aspiracions de determinats sectorspopulars, però que en qualsevol cas, iaixò és molt important, la decisió laprendrà la militància més enllà de lesopinions externes que s'expressin enuna o altra direcció".

* El caràcter quinzenal de la nostrapublicació farà que, en molts casos,aquest article sigui llegit una vegada jahagi acabat l'assemblea nacional, i pertant, es conegui la decisió de la CUP.

LLaa CCUUPP ddeebbaatt ssoobbrree uunnaa ppoonnèènncciiaa qquuee pprrooppoossaa aannaarr aa lleess pprrooppeerreess eelleecccciioonnss aauuttoonnòòmmiiqquueess ddeell PPrriinncciippaatt

Assemblea extraordinària de la CUP celebrada el passat mes de gener

De nou les CUP a l'assemblea nacional

MÉS INFORMACIÓ

“Destaca la presentació de dues

esmenes a la totalitat,que rebutgen l'opor-

tunitat d'anar a lesautonòmiques ”

“De cares endins i de cares enfora”LLUÍS SALES I FAVÀ* GIRONA

Que dotze nuclis de la CUP de natu-ralesa i condició tan diferents (desd’Elx a Viladamat, passant per Mata-ró), s’ajuntin i proposin de fer unpas endavant com el què planteja laponència “La CUP i les eleccions alParlament de la Comunitat Autòno-ma de Catalunya” és una bona notí-cia. És una bona notícia perquèaquests assemblees locals volen posar-se a treballar per superar una difi-cultat compartida, que és la de dotarde recorregut ‘supramunicipal’ lesexperiències polítiques que fins avuis’han desenvolupat estrictament enl’àmbit local. També es tracta d’unagran notícia en termes ideològics:concórrer en aquestes eleccions és

una oportunitat per poder dur mésenllà dels nostres municipis un for-ma de treball assembleari, que sub-ordina la política a les idees (i no al’inrevés!). De cares endins i de caresenfora: Ser presents a les eleccionsautonòmiques del Principat enfor-tirà a la CUP.

*Militant de la CUP de Girona

“La política no només

es forja a cop de manifest

o amb els fruits de

campanyes puntuals”

“Concórrer en aques-tes eleccions és una

oportunitat per dur mésenllà dels municipis eltreball assembleari”

L’ACCENT 156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 200906 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ PERPINYÀ

El proper 29 de juny tindrà lloc a Per-pinyà el judici a Pere i Yann, dos jovesmilitants llibertaris nord catalans queel desembre del 2007 van ser detingutsdurant més de 48 hores després de fina-litzar una vaga contra la LRU, llei emmar-cada en el procés de Bolonya. Pere iYann, aleshores estudiants, havien par-ticipat activament a aquestes lluites ialhora eren militants de diverses orga-nitzacions polítiques i sindicals, mili-tància política que segons Pere Habetés el que motivà la seva detenció i pos-terior enquesta policial.

"La campanya s'ha enfocat a denun-ciar la repressió política i no només almoviment estudiantil, ja que són aquei-xes idees polítiques, que vehiculava lanostra lluita que han volgut condem-nar" explica Habet a L'ACCENT, que afe-geix que "n'és una prova que de totesles acusacions inicials: ultratge, violèn-cies, robatori, amenaces de mort, degra-dacions i fins i tot fabricació d'explo-sius segons un diari local, només ensqueda l'ultratge i el refús del fitxatged'ADN". És doncs en aquest sentit queha treballat el comité de suport creat

especialment per aaquest cas, al quals'han adherit nom-brosos col.lectiusnord-catalans, peròque han tirat enda-vant les organitza-cions en què milita-ven els dos estu-diants: Coordinationdes Groupes Anar-chistes, Maulets i elsindicat Sud étu-diants.

A banda de lesacusacions primerescaldrà estar atents ala condemna quepodria comportar elrefús de fitxatgeADN. "Avui en dia al'Estat francès qual-sevol sospitós de delicte (menys deno-minats delictes de "coll blanc") pot serfitxat genèticament, el que vam refu-sar i ha estat una excusa que han fetservir per tirar endavant un dossier queha quedat buit de proves pel què fa ales acusacions inicials" explica Habet.A més, afegeix, aquesta persecució polí-

tica s'ha d'emmarcar en "la necessitatde l'Estat francès, i en general a Euro-pa, de crear o recrear un enemic intern,mitjançant la repressió directa de qual-sevol acte un poc més radical que el queels hi convé".

De moment, el passat dissabte 13 dejuny es va fer la primera concentració

UUnnaa ccrriiddaa aallFFaacceebbooookk aapplleeggaa uunn mmiilleerrddee ppeerrssoonneessccoonnttrraa CCaammppss Les noves tecnologies poden sertambé una eina a favor dels movi-ments socials, així ho demostrala concentració contra el presi-dent de la Generalitat Valencia-na, Francesc Camps, convocadael passat 13 de juny a la ciutat deValència des del portal de la cone-guda xarxa social Facebook. Enpoques setmanes un grup de per-sones organitzades sota el nomde "Col·lectiu contra la corrup-ció" han creat un grup de suporten aquesta pàgina web i han acon-seguit el recolzament cibernèticde més de 9.000 persones, perdenunciar les diverses trames fos-ques que envolten el govern valen-cià: cas Gürtel, la Formula 1, Fabra,etc. Un recolzament que aquestdissabte de juny s'ha materialit-zat amb una concentració de mésde mil persones a la Plaça de Mani-ses, davant el Palau de la Gene-ralitat, amb la participació derepresentants de diversos movi-ments i entitats cíviques valen-cianes, com Salvem el Cabanyal,Joves d'ACPV, Escola Valencianao Ca Revolta.

MMaarrxxaarr ppeerr ““ssaallvvaarr”” llaa IILLPPaannttiittrraannssggèènniiccaa Tres dels partits amb representacióal Parlament de Catalunya (CiU,PSC i PP) han presentat sengles esme-nes a la totalitat per evitar debatrela iniciativa legislativa popular (ILP)per prohibir el cultiu de transgè-nics al Principat (veure L'ACCENT155). Per la Plataforma Som lo queSembrem aquesta postura és un"menyspreu" tant a les 105.000 sig-natures recollides com als 60 muni-cipis i quatre comarques declara-des lliures de transgènics. Amb lavoluntat de "salvar" la ILP, han con-vocat pel 28 de juny una manifes-tació a Barcelona. La marxa, ambel lema "Democràcia, salut i bonsaliments" començarà a la plaça deCatalunya i finalitzarà a davant delParlament. "Cal que ens mobilitzemtotes les persones dels territoris permanifestar el nostre rebuig a aques-ta posició d'aquests tres partits polí-tics" expliquen.

MÉS INFO: WWW.SOMLOQUESEMBREM.ORG

BREUS

i una roda de premsa per convocar alsactes que el dilluns 29 de juny, a partirde les dues de la tarda, es faran davantdels jutjats de Perpinyà: activitats musi-cals i animacions diverses, recordaranque al mateix moment, a l'interior, s'es-tarà fent un judici a les lluites autoges-tionades i llibertàries nord-catalanes.

La universitat de Perpinyà bloquejada durant les protestes estudiantils de 2007

UUnn aannyy ii mmiigg ddeesspprrééss ddee lleessvvaagguueess ccoonnttrraa llaa LLRRUU,, jjuuddiiccii aaddooss mmiilliittaannttss nnoorrdd-ccaattaallaannss

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

Commemoració dels 30 anys “d'estratègia independentista”

l'MDT i exmilitant del PSAN-p i IPC,va argumentar que l'èxit de la conti-nuïtat de la lluita independentistarau en el fet d'haver aconseguit aglu-tinar sectors populars en base a lesreivindicacions de la defensa de laterra o la llengua. I Carles Benítez iPep Musté (exmilitants de Terra Lliu-re) van centrar-se en la seva expe-riència armada, que consideren queva aconseguir dinamitzar els anhelsde llibertat de la societat catalanadurant els 15 anys de funcionament.

Ramón Piqué, membre dels anticsCSPC, va explicar el funcionament d'a-quest organisme que durant anys vaexercir la defensa política dels mili-tants detinguts, exiliats i empresonats.I va posar especial accent en el seupaper aglutinador. Mentre que MartíMajoral, portaveu d'Alerta Solidària,va enllaçar-ho amb casos repressiusrecents, com el d'en Jona o en Karimi va encoratjar les assistents a seguirlluitant per fer front a la repressió quepateix el moviment.

actualment membre de la Intersin-dical-CSC, va centrar-se en l'evoluciódel moviment independentista des-prés dels "paranys de la transició"amb noves formes de reivindicació,a més de recordar lluitadors comManuel Viusà i Jordi Martínez Ven-drell.

Carles Castellanos, militant de

L'historiador Augstí Barrera (exmi-litant del FNC, PSAN i PSAN-p), actual-ment militant de la CUP d'Arenys deMunt, va posar èmfasi en el paperdel FNC en la resistència durant laSegona Guerra Mundial, el franquis-me i la denominada Transició. Aixícom Carles Sastre (exmilitant del FNC,ÈPOCA i fundador de Terra Lliure),

REDACCIÓ VIC

El passat dissabte 13 de juny es va realitzara Vic l'acte commemoratiu dels "30 anysd'Estratègia Independentista per una TerraLliure". Organitzat pel Casal Independen-tista Manel Viusà de Vic i amb la col·labo-ració d'Alerta Solidària,l'acte recordà la cre-ació dels Comitès de Solidaritat amb elsPatriotes Catalans (CSPC), la creació d'In-dependentistes dels Països Catalans (IPC)i el naixement de Terra Lliure.

Augstí Barrera, Carles Benítez, Car-les Sastre, Pep Musté, Carles Caste-llanos i Ramon Piqué, militants inde-pendentistes històrics, van recordarla lluita duta a terme al llarg d'a-quests 30 anys a través de les dife-rents organitzacions a les que vanmilitar: el FNC, PSAN, PSAN-p, TerraLliure, ÈPOCA o els Comitès de Soli-daritat amb els Patriotes Catalans(CSPC). A més de repassar les dife-rents experiències repressives viscu-des, i les èpoques que van passar repre-saliats o exiliats.

Intervenció de Carles Sastre a l'acte de Vic //FOTO:Adrià Costa /Osona.com

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

RAFA ESCOBAR MANISES

A la ciutat de València estem assis-tint estupefactes a la fallida tècni-ca de la institució esportiva mésimportant del cap i casal, el Valèn-cia CF. En els darrers mesos aques-ta societat anònima esportiva hasegut incapaç de fer front als paga-ments de les obres del nou estadiemplaçat a Benicalap, en unsterrenys inicialment destinats a laconstrucció d'un polisportiu per albarri.

En conseqüència, des de desem-bre del 2008 les empreses adjudica-tàries de l'obra, FCC i Bertolín hanaminorat els treballs fins al puntde pràcticament aturar-los, ritmeque contrasta amb l'activitat fre-nètica portada a terme fins a aques-ta data i que representà una de lescauses de la mort de quatre treba-lladors el 26 de maig de l'any 2008.

La fallida de la SAD València CFs'ha degut a la pèssima gestió por-tada a terme pels seus màxims accio-nistes, destacant per damunt de totsJuan Soler, fill del poderós cons-tructor Juan Bautista Soler, qui ambla connivència del poder polític

aconseguí la requalificació delsterrenys de l'actual camp de Mes-talla, obtenint unes perspectives deguany que ha dilapidat fent serviraquesta expectativa de benefici coma aval de la seua malbaratadora ges-tió de l'entitat.

En l'actualitat, en el context dela crisi econòmica, ens trobem quela taxació dels terrenys de Mesta-lla ha baixat i l'entitat arrossega un

deute molt superior als ingressosque l'entitat pot obtenir de la ven-da de la devaluada parcel·la (a 8 dejuny 547 milions d'euros). Simultà-niament el projecte de la ciutatesportiva a Porxinos (Riba Roja delTúria) es troba aturat als tribunalsper indicis de prevaricació en larequalificació dels terrenys.

Amb aquesta situació crítica coma marc, és on les institucions públi-

ques i semipúbliques han passatdecididament a l'acció, tot sabentque no poden permetre's el luxe deque l'existència de l'emblemàticainstitució esportiva perille, a lavegada que el fet de recolzar-la potsuposar un important rèdit polític.

És per això que el Govern Valen-cià, a travès de la semipública Ban-caixa ha engegat un pla de saneja-ment de l'entitat, ara encapçalada

per Manolo Llorente però amb JavierGómez, home fort de Bancaixa a laJunta d'Accionistes, com a poder enl'ombra.

No cal oblidar que Bancaixa ésla principal creditora del ValènciaCF, al qual ha concedit préstecs enunes condicions en les que no elshaguera concedit a cap empresa i/oparticular, amb avals eteris i pers-pectives de cobrament dubtoses.

Però és que el València CF ha ren-dit enormes serveis a l'oligarquiavalenciana de constructors, encap-çalant la mare de totes les requali-ficacions urbanístiques, pràctiquesde dubtosa legalitat que han servitper a que els constructors campenper les ciutats i pobles valencianscom a amos i senyors.

Pel que fa als polítics... A quinpolític no li agradaria passar a lahistòria com a aquell que va arri-mar el muscle per salvar al gloriósValència CF?

Així doncs, podem estar segursque el nostre València CF no des-apareixerà, no es mereix desaparèi-xer pels serveis prestats... Però i elLlevant UE? Desapareixerà? Algúsap alguna cosa?

L’expresident Vicente Soriano hagué de deixar el club per no poder obtindre els recursos que havia promés; la venda de Villa serà un bon negoci

ARNAU URGELL RIPOLL

Mentre el curs escolar arriba a la seva fi,el col·lectiu de mestres i professors con-tinua en peu de guerra. L'escola públicacatalana ha viscut la tercera jornada devaga del curs i la quarta amb Ernest Mara-gall com a conseller.

De fet, una de les demandes delssindicats convocants és, a bandad'exigir la retira-da de la Llei d'e-ducació de Cata-lunya, la dimissiódel polític del Par-tit dels Socialistesde Catalunya(PSC).

Una jornada de lluita detres horesMalgrat que l'opo-sició a la LEC i ala política delDepartament d'E-ducació és moltmajoritària entreel sector la jorna-da de lluita delpassat 10 de juny va ser la menysseguida de les realitzades. Segura-ment no hi va ajudar el fet de seruna convocatòria de només tres

hores -tot i que la CGT demanavafer vaga tot el dia- i situar-se en elsdarrers dies del curs quan les esco-les intenten acabar els seus progra-mes. Tanmateix la realitat és que,molt probablement, el Parlamentaprovarà la LEC al mes de juliol iels professors han volgut recordarque el consens entre PSC, CiU i ERCno inclou de cap manera la comu-nitat educativa.

Els quatre sin-dicats convocants-USTEC-STE,CCOO, ASPEPC-SPSi FETE-UGT- vanconsiderar que “lamobilització haviacomplert els seusobjectius”. La pla-ça de Sant Jaumede Barcelona vareunir un miler deprofessors, aixícom pares i maresi estudiants, men-tre que centenarsde docents vanprotagonitzar con-centracions endiverses ciutats

d'arreu del Principat com Girona,Tarragona, Lleida, Olot i Vic entrealtres.

Pels sindicats de mestres la jor-

nada va servir per “expressar lanegativa a assumir la proposta d'ho-res extres per al professorat i laretallada de plantilles”. Unes mesu-res entenen que van en contra tantde la qualitat de l'educació com deles condicions laborals del profes-sorat. En aquest sentit assenyalenque la immensa majoria de centress'han negat a portar-les a terme.

La desaparició del batxillerat nocturn

El curs acaba, les peticions de dimissió de Maragall no

“XXXXXX”

Mobilització unitària contra les polítiques d’Ernest Maragall

“L'escola pública catalana ha viscut la tercera jornada de vaga del curs i la quarta amb

Ernest Maragall com a conseller”

VVaallèènncciiaa CCFF:: ll’’eessttrreettaa ffrroonntteerraa eennttrree ll’’eemmpprreessaarriiaatt,, eell ppooddeerr ppúúbblliicc ii ll’’eessppoorrtt

En la jornada de lluita els sindi-cats convocants es van fer ressò delconflicte per la desaparició pro-gressiva del batxillerat nocturnpresencial. El pla del Departamentd'Educació consisteix en reduir almàxim al nombre de places per afa-vorir l'ensenyament a distància.Les raons esgrimides, la baixa matri-culació i l'elevat absentisme; perla seva banda els professors recor-den que justament en situacionscom aquestes -en el qual l'alumne

OPINIÓ

fa un esforç per compatibilitzar laseva formació amb la feina- és mésnecessari que mai la relació pre-sencial amb els mestres i companys.Un dels casos és el de l'Institut Jau-me Callís de Vic, que si res no can-via, es quedarà sense aquesta ofer-ta el curs vinent. Si finalment tirésendavant aquesta decisió -que comp-ta amb l'oposició dels sis grupsmunicipals de Vic- els alumnes d'O-sona i el Ripollès s'haurien de des-plaçar fins a Manresa.

REDACCIÓ TORRENT

Arriben temps difícils pels especuladorsvalencians.Fa poques setmanes BenjamínMuñoz,secretari general de la Federació dePromotors Immobiliaris de la ComunitatValenciana i vicepresident de l'homòlogaassociació a nivell estatal (l'ACPE), anun-ciava a la premsa que el mercat del sectorde la construcció es troba totalment para-litzat com a conseqüència de la crisi eco-nòmica i financera. Segons Muñoz aques-ta "recessió és de dimensions desconegu-des" i poden estar quatre o cinc anys sen-se construir cap habitatge nou.

Amb aquestes declaracions Muñozens mostra un panorama d'indiges-tió urbanística al País Valencià, ambuns 85.000 habitatges sense sortidaal mercat -tot i que hi ha estimacionsque ho xifren en 130.000- i amb des-enes de programes d'actuació inte-gral (PAI) arreu del territori que noes poden assumir. Uns projectes quesegons la pròpia patronal "dormenals calaixos de la conselleria i allíseguiran durant molt de temps. Enca-ra que es requalifique el sòl, els bancsels qualifiquen com a actius tòxics".

Per eixir de la crisi els promo-tors valencians demana més crèditsi una revisió urgent de la legislacióurbanística. En aquest sentit el con-seller d'Urbanisme de la Generalitat,José Ramón García Antón, ha anun-ciat que "abans d'agost esperem tenirl'esborrany d'un document que uni-

fique la normativa urbanística actuali que incloga algunes recomanacionsde la Comissió Europea". Segons Gar-

cía Antón es tractarà d'un documentsimple per facilitar el desenvolupa-ment del negoci immobiliari i evitarque hi haja els problemes actuals per"complir tots i cadascun dels seusarticles i normes". Tot i això, Muñozpensa que "molts promotors no podraneixir de la crisi immobiliària" i quesense la venda dels habitatges quesaturen el mercat no es pot assegu-rar la supervivència del sector.

Mentrestant els joves valencianscontinuen sense poder accedir a unhabitatge digne i han de veure comajuntaments de tots els colors apro-ven diverses actuacions a costa dedestrossar el seu patrimoni històrici natural.

08 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

EEllss pprroommoottoorrss uurrbbaannííssttiiccss nnoo vvoolleenn ccoonnssttrruuiirr mméésshhaabbiittaattggeess ffiinnss aall 22001144

Panoràmica de Benidorm

ALBERT SO

L'urbanisme pta) amb el projpretén construtatges,sobre l'úcipi. Si s'execuhabitants amb

La polèmica nístic des delplegat d'"irreel col·lectiu trajectòria dcalde de Catconstructorala Vivenda d

La figura deEl Nou Mil·lCatarroja id

REDACCIÓ VALÈNCIA

La Conselleria d'Urbanisme de la Gene-ralitat Valenciana té sobre la seva taulapropostes d'una cinquantena de munici-pis de menys de 50.000 habitants per tirarendavant 718.106 nous habitatges. Es trac-ta tant de programes d'actuació integra-da (PAI) com de modificacions dels plansgenerals d'ordenació urbanística (PGOU).Les dades les ha recollit el catedràtic deGeografia de la Universitat de València,Eugeni Burriel, i no han tingut en comp-te -a part dels municipis amb un major

nombre d'habitants- les dades dels 34ajuntaments que no han volgut revelar-les. Si desafiant la crisi del sector immo-biliari es tiressin endavant totes les pro-mocions previstes el sòl residencial d'a-quests municipis es multiplicaria per tres(de 92 milions de metres quadrats a 272).

Mentrestant Burriel calcula queel parc d'habitatges sense vendresupera arreu del País Valencià els130.000 pisos i que entre el 2006 i elsetembre de 2008 Urbanisme ha donatllum verda definitiva a pràcticament50.000 habitatges inclosos en la modi-

fica

Xifrla reLes d'unen egrupta fconsprobdre-riencita

52 municipis del País V construir 718.000 nous “Els promotors immobi-

liaris consideren queaquesta recessió és de

dimensions desconegu-des i que poden estar 4o 5 anys sense construir

cap habitatge”

Crisi? Quina crisi?

No hi hh

La crisi financera i productiva ha afectat de ple el sector immobiliari dels Països Catalans.En el cas del País Valencià es dóna la paradoxa que mentre els promotors demanen unaaturada de noves promocions per la impossibilitar de donar sortida a milers d'habitat-ges els ajuntaments continuïn aprovant nous desenvolupaments urbanístics que per-metrien arribar a construir 718.000 pisos. Mentrestant, projectes “estrella” del boomurbanístic com el Nou Mil·lenni d'Alacant es troben en entredit per dues sentències delTribunal Superior de Justícia. Si la paralització acaba sent definitiva, la jurisprudènciapodria afectar a altres macroprojectes arreu de les comarques.

Urbanisme al País Valenci

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 156

OLER VALÈNCIA

postmodern arriba a Catarroja (l'Hor-ecte Nou Mil·lenni.Una iniciativa queuir una ciutat nova, de 13.446 habi-única zona d'horta que resta al muni-utés, Catarroja passaria dels 28.000b què compta actualment, a 50.000.

ha acompanyat aquest pla urba-l seu païment. I no sols per estar

egularitats urbanístiques", segonsSalvem Catarroja, sinó per la

dels seus actors principals: l'al-tarroja, Francisco Chirivella, laa Llanera i l'Institut Valencià dede la Generalitat (IVVSA).

e Chirivellalenni és el projecte amb el qualdentificarà qui ha estat el seu

alcalde durant una dècada, Francisco Chi-rivella, del Partit Popular. El primer edil haarribat a convocar un ple extraordinari, enel qual es votaven dos recursos de particu-lars contra el Nou Mil·lenni, a les dos quartsde 9 del matí; o fer coincidir el mes d'expo-sició pública per presentar al·legacions ambles vacances de Falles i Pasqua.

Malgrat aquestes casualitats, el fet mésgreu és la "utilització arbitrària" de la poli-cia local, denunciada per Salvem Catarroja,contra els qui s'oposen al projecte urbanís-tic. De fet, una ordre directa de l'alcalde vaobligar a desmuntar el mes passat una fallaque satiritzava el Nou Mil·lenni. Chirivella,que ha utilitzat les televisions locals perdenigrar els seus crítics, controla amb màde ferro l'Ajuntament. Un control que evi-dencien els llistats de persones que la poli-cia havia d'escorcollar abans dels plens per

evitar l'entrada de pancar-tes contra el macroprojec-te urbanístic.

El deute de LlaneraL'altra pota del negoci ésl'empresa Llanera, que l'oc-

tubre de l'any passat reconeixia davant eljutge un deute de més de 700 milions d'eu-ros. La companyia tenia en projecte 24 urba-nitzacions amb camp de golf en el litoralmediterrani. Amb un sistema ben definit:adquisició de grans borses de sòl rústic -apreu molt barat- per una posterior reclassi-ficació a "residencial" (amb el vist-i-plau delsajuntaments i la Generalitat). L'objectiufinal, un habitatge turístic assequible, enbona mesura per al mercat britànic.

Llanera no era una empresa desconegu-da pel gran públic. Les seues campanyes demàrqueting agressiu es reflectien en el patro-cini (per sumes exorbitants) del ValènciaClub de Futbol, el Charlton (equip de la lli-ga de futbol anglesa), l'orquestra simfònicade Xàtiva o els grans anuncis en tanquespublicitàries. Funcionava com una fàbricadel boom immobiliari (a finals de 2006, tenia

736 treballadors sense comitè d'empresa).Fonts consultades per L'ACCENT assegu-

ren que el creixement de la companyia s'ac-celera vertiginosament a partir de 1995, quanarriba a la presidència de la GeneralitatEduardo Zaplana, I que el declivi coincideixamb l'ocàs del polític de Cartagena. Les aspi-racions frustrades a la construcció del nouMestalla, que finalment Juan Bautista Soler,Francesc Camps i Rita Barberà van adjudi-car a les germanes Koplowitz i Construc-cions Bertolín, anuncien la fi de l'imperiLlanera.

El paper de l'IVVSAL'Institut Valencià de l'Habitatge (IVVSA)per la seva banda és una empresa pública dela Generalitat, que té com a objectiu "facili-tar l'accés a un habitatge digne, de qualitati en un entorn habitable als ciutadans". Mal-grat aquesta declaració de principis, el quefora conseller de Territori i Habitatge, RafaelBlasco, va impulsar el 2005 vuit "empresesmixtes" (en les quals participa l'IVVSA ambconstructores privades) per fomentar teòri-cament la construcció d'habitatge protegit(HPO). Una d'aquestes és IMPROVA, forma-da per l'IVVSA i Llanera amb l'objectiu detirar endavant el Nou Mil·lenni.

L'excusa és l'habitatge social. Però, a lapràctica, l'institut públic s'allunya de la seuafinalitat i s'embarca en tot tipus de projec-tes descabellats. Amb el constructor alacan-tí Enrique Ortiz, l'IVVSA forma una altra"empresa mixta" per executar el projecteGran Manises, per a la reclassificació d'1,4milions de metres quadrats i la construccióde 9.400 habitatges. O es llança a l'aventu-ra del Pla de la Vega de Cullera (conegut comel Manhattan), que preveu 33 torres de finsa 25 altures i cinc mil nou habitatges.

D'altres vegades l'IVVSA col·labora ambempreses públiques, com AUMSA (propie-tat de l'Ajuntament de València). Les duesentitats controlen el 55% de Cabanyal 2010SA, encarregada de dur a terme la "prolon-gació" de Blasco Ibáñez fins a la mar.

Totes aquestes actuacions han estat envol-tades d'una gran polèmica. A més de l'opo-sició de col·lectius ciutadans i movimentssocials, la Comissió Europea va impugnarl'any passat les "empreses mixtes" i va dema-nar la seua dissolució per no respectar-se lesdirectives en matèria de contractació públi-ca. El mateix va fer el Síndic de Comptes, endeterminar que havia quedat "sense contin-gut" l'objecte social d'aquestes empreses.

Dos personatges -principal i subaltern-sobreeixien en aquest panorama de desga-vell urbanístic. El conseller Rafael Blasco,que va passar del FRAP en temps de la dic-tadura franquista, a responsable de les polí-tiques urbanístiques amb el PSOE i el PP. Ila seua mà dreta, l'exgerent de l'IVVSA, JoséFermín Doménech, premiat per la seua ges-tió en l'institut públic amb el càrrec de direc-tor general de la Fundació de la ComunitatValenciana per al Medi Ambient, i despréscom a responsable de l'empresa municipalNous Espais de Torrent.

Intent de salvar LlaneraEl desembre de 2008, en un ple extraordi-nari convocat per l'alcalde, Francisco Xiri-vella, un dilluns a les 9 del matí, es vaaprovar un augment de les cessions perpart dels propietaris de terrenys a lesempreses promotores, Llanera i el IVVSA.Des d'alguns sectors es va interpretaraquesta mesura com un intent de donarrespiració assistida a Llanera, en suspen-sió de pagaments.

Recreació virtual del PAI del Nou Mil·leni

ació de 33 plans generals.

res inèdites i que contrasten ambealitatxifres presentades per Burriel són

na magnitud espectacular -encara mésel context de crisi- i tenen el valor d'a-par una informació dispersa i inèdi-

fins ara. En aquest sentit ha calgutsultar municipi per municipi -amb elblema que 34 no han volgut respon-- per disposar d'unes dades que hau-

n de ser absolutament públiques i publi-des segons la legislació urbanística.

Costa d'entendre per exemple queentre set municipis del litoral de laPlana Alta pretenguin promoure107.000 pisos i nou camps de golf,una xifra similar als habitatges queesperen comprador arreu del PaísValencià. O que mentre els promo-tors demanin una aturada (veurepeça superior) els consistoris no tin-guin aturador. L'única explicació,més enllà de motius poc clars, és laimperiosa necessitat d'alimentar laroda del creixement per finançar lessofertes arques municipals.

El paper de la Confederació Hidrogràfica És molt recurrent llegir notíciesencapçalades pel titular "La Confe-deració Hidrogràfica del Xúquer encontra del Pla urbanístic de..." (veu-re l'exemple del Nou Mil·lenni a lapàgina següent). Segons el TribunalSuperior de Justícia del País Valen-cià (TSJPV) aquesta circumstàncias'ha donat en els darrers anys vora200 vegades i, sovint, respon més ala lògica de l'enfrontament entreGovern espanyol i Generalitat queno pas a una preocupació real perl'abastament futur dels nous desen-volupaments urbanístics. En aquestsentit des del TSJPV s'ha assenyalatel poc rigor tècnic d'alguns dels infor-mes de la CHX. Només a les comar-ques de Castelló el tribunal ha depronunciar-se sobre el futur de quin-ze plans urbanístics que inclouen12.000 habitatges.

Valencià pretenen s habitatges

u Mil·lenni, sota l'horta ha el negoci

UUnn PPAAII eenn eennttrreeddiitt

REDACCIÓ VALÈNCIA

El Nou Mil·lenni ha rebut dues clatella-des judicials pràcticament consecutivesque han deixat el projecte en entredit.El mes de maig el Tribunal Superior deJustícia del País Valencià (TSJPV) el vasuspendre de manera cautelar en no acre-ditar-se la suficiència de recursos hídricsper a les noves edificacions després d'uninforme negatiu de la Confederació Hidro-gràfica del Xúquer. Al cap d'un mes, sego-na suspensió per part del mateix Tribu-nal i amb una decisió de major enverga-dura. El TSJPV qüestiona la sostenibili-tat del projecte. Segons la resolució, undesenvolupament urbanístic que generialteracions en la geografia, les relacionssocials, els serveis... de tanta magnitudrequereix una modificació del planeja-ment general i no mitjançant un PAI,figura pensada per a actuacions concre-

tes. Si el recurs de la Generalitat no pros-pera, el Nou Mil·lenni podria tenir elsdies comptats. Així mateix, la jurispru-dència que crearia podria afectar a altresmacroprojectes com el Pla Rebassa d'A-lacant o el mateix Manhattan de Culle-ra.

Però aquest és només un dels elementsque fan del Nou Mil·lenni un PAI sotasospita. En desembre de 2008, en un pleextraordinari convocat per l'alcalde,Francisco Xirivella, un dilluns a les 9 delmatí, es va aprovar un augment de lescessions per part dels propietaris deterrenys a les empreses promotores, Lla-nera i el IVVSA. Des d'alguns sectors s'hainterpretat aquesta mesura com un intentde donar respiració assistida a una empre-sa actualment en suspensió de pagaments,Llanera.

Precisament Salvem Catarroja haviaassenyalat que era "inexplicable" que unPAI que implica una "ciutat nova" l'apro-vés la Generalitat i el consistori sensemodificar el Pla general d'ordenació urba-nística (PGOU).

ià: entre l’abús i l’aturada

L’APUNT

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 200910 ECONOMIA

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

CONSELL DE REDACCIÓ DELCOL·LECTIU ECONOMIA CRÍTICA ICRÍTICA DE LA ECONOMIA*

L'estàvem esperant i ha arribat elmoment. Finalment i amb la col·labo-ració de 100 economistes liberals pre-tesament experts en economia deltreball, ja tenim sobre la taula unadiscussió pública sobre futures refor-mes laborals a l'Estat espanyol. Noens sorprèn en absolut perquè és elmecanisme immediat amb el qual elsliberals busquen donar sortides a lescrisis econòmiques, i en aquest puntpoc importa que la qüestió discutidatingui molt o poc sentit mentre com-pleixi la seva funció.

Un document sobre premisses falsesPrecisament per això mateix aquestscent economistes reconeixen en elseu document que la crisi actual s'haoriginat en el mercat financer i quede manera directa gens té a veureamb l'àmbit laboral. No obstant això,seguidament donen un salt mortal icontinuen argumentant que cal llan-çar-se a reformar la forma en què s'a-comiada i contracta els treballadors,els impostos associats a l'activitatproductiva i una sèrie de mesures declar biaix liberal i regressiu. Aques-ta estratègia argumentativa tan cíni-ca permet visualitzar perfectamentl'objectiu últim de la proposta: donarsortides a la crisi en la manera derecuperació de les taxes de rendibi-litat productives, el que només potaconseguir-se en un nou empitjora-ment de la situació dels treballadorsi altres precaris. I és que de debò estàel problema en l'àmbit laboral?

Efectivament la taxa d'atur a l'Es-tat espanyol està molt per sobre dela mitjana en la resta dels països euro-peus, i de lluny és el país que méspaga la crisi internacional en termesd'ocupació. No obstant aquesta situa-ció ha estat causada precisament perla forta exposició espanyola a sectorstan inestables com la construcció iel turisme, el que explica aquest com-portament tan diferent, i no tant perl'actual configuració de les relacionslaborals de contractació.

Els acomiadaments es produeixenamb relativa facilitat i sobretot esdestrueixen aquells llocs de treballque són més precaris. La precarietatd'ahir és l'atur d'avui. Els qui no esvan beneficiar ahir del creixementeconòmic són els qui pagaran avuiles crisis que exploten en els quatrepols del planeta terra.

Orígens de la crisiPer a comprendre aquesta situació

cal remuntar-se a l'entrada de l'Es-tat espanyol a la Unió Europea,moment en el qual el nostre país esva especialitzar en aquests sectors(construcció i turisme) i va abando-nar tota política industrial. Aquestaconfiguració de l'estructura produc-tiva va tenir conseqüències imme-diates en el mercat laboral, precisa-ment en la mesura que requeria demà d'obra poc qualificada i molt dinà-mica (exposada als cicles de turismei a les bombolles immobiliàries).

Aquest model que pretenia sercompetitiu ha estat sustentat a mésen els baixos salaris. No obstant això,aquesta inserció va ser reeixida entermes de creixement econòmic, jaque amb l'impuls de les bombollesformades en el sector immobiliarihan permès a l'Estat espanyol gau-dir d'un creixement sense precedents.

Però en canviar les condicions con-junturals i esdevenir l'esclat de la

bombolla immobiliària les coses hancanviat radicalment. La competèn-cia d'altres destinacions turístiquesi el canvi en el patró de consum turís-tic, la caiguda de la demanda mun-dial com a conseqüència de la crisifinancera, l'estancament econòmicen termes d'inversió productiva des-prés del tancament de l'aixeta delcrèdit, i el ja esmentat fi de la bom-bolla immobiliària espanyola són elsfactors que conjuntament han pro-vocat l'actual situació.

Esclat de la crisiTota la producció ha hagut d'ajustar-se a la nova situació, i el procés haestat més ràpid del normal per l'al-ta precarietat pròpia de l'estructuraeconòmica espanyola. Però l'àmbitlaboral no és la causa dels problemes,ja que la seva configuració concre-ta respon a un model productiu deter-minat, que en el cas espanyol és eld'una economia subdesenvolupada.De tal manera que cap mesura queno passi per la radical reconfigura-ció d'aquest model tindrà èxit sen-se arrasar encara més els drets delstreballadors i altres precaris.

I és precisament això últim, unaregressió en termes de drets socialsi laborals, el que busquen els autorsliberals que han escrit el documentamb el qual obríem aquest text. Dela mateixa manera que el debat delsplans de pensions ha ressorgit en elsmoments en els quals els bancs ialtres institucions que administrenplans de pensions privats més neces-siten capitals d'aquesta naturalesa,el debat en el mercat laboral ressor-geix en el moment en el qual les ren-dibilitats productives necessitenreactivar-se en base a més benefi-

cis. No en va, el model productiu que

proposen els liberals és el mateixque el qual hem tingut fins a ara, ique ha fracassat, però accentuat enles seves condicions objectives ambla finalitat d'incrementar la com-petitivitat internacional per la viabaixos salaris. Això comporta novesreformes regressives tant en l'àm-bit fiscal (amb rebaixes d'impostos)com en l'àmbit laboral (fent caureencara més la proporció de la ren-

da que obtenen els treballadors o, elque és el mateix, ampliant la quotaque reben els beneficis).

Alternatives radicals o continuï-tat en els models fracassatsEls sindicats han de despertar d'u-na vegada i han d'enfrontar-se ambpropostes en positiu i que planteginuna reforma estructural de l'econo-mia espanyola. Cal transcendir l'àm-

bit laboral per entrar en la discussióno només del model productiu, sinótambé del sistema econòmic, tant perdiscutir les seves possibles reformescom per evidenciar els seus límitsestructurals en la seva gestió per unesélits polítiques i econòmiques, leslògiques de les quals estan totalmentdesprestigiades amb la situació actual.En cas contrari únicament s'estaràjugant al joc que volen els de daltcontra els de baix, i sens dubte no hiha pitjor sortida que aquesta per alstreballadors i desocupats, mestres-ses, jubilats, dones, joves, immigrantsi altres precaris, sectors als que lacrisi ensenya amb força les sevesarpes.

I hem de rebutjar mitges refor-mes del model productiu que man-tinguin la subordinació laboral delstreballadors de les decisions econò-miques, o que arrenquin minses millo-res en alts despatxos en els quals pocels importa que determinats avan-ços socials en els països centrals esportin a terme a costa d'una expro-piació a les perifèries subdesenvolu-pades, i que la seva agudització tam-bé sembla estar convidada al soparde les reformes d'Obama, d'en Sar-kozy, en Zapatero i companyia.

No se sap en quina direcció final-ment anirem, si cap on volen anarels 100 economistes, o en direcció deles propostes radicals de base que pro-posen la plataformes i col·lectius queproliferen des dels moviments socialscontra la crisi. Però el cas és que, sensdubte, corren temps de canvi....

*El col·lectiu Economia Crítica i Críticade la Economia és una iniciativa de

diversos professors d'Economia de Facultats d'arreu l'Estat espanyol

“Les altes taxes d'aturhan estat causadesper la dependència

de sectors tan inestables com la

construcció i el turis-me,i per la precarietat

i temporalitat delscontractes”

Govern espanyol, patronal i sindicats encaixant mentre escalfen motors per una nova reforma laboral

110000 eeccoonnoommiisstteess lliibbeerraallss hhaann pprreesseennttaatt uunnaa ddiissccuussssiióó ppúúbblliiccaa ssoobbrree ffuuttuurreess rreeffoorrmmeess llaabboorraallss

Reforma laboral en temps de crisi

“Els economistes liberals reconeixen

que la crisi actual s'haoriginat en el mercatfinancer però sorpre-nentment proposensolucionar-la refor-

mant i precaritzant elmercat laboral”

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 INTERNACIONAL 11

ció, i reconeix el grenlandès com aúnica llengua oficial.

Tan sols sis àrees romandransota control de Copenhaguen: cons-titució, nacionalitat, TribunalSuprem, defensa i seguretat, polí-tica monetària i de divises i polí-tica exterior. A més, Nuuk hauràde ser tinguda en compte en lesqüestions que afectin al seu terri-tori. Es tracta d'un acord similaral que fa uns anys negociaren lesIlles Feroe, l'altra autonomia inclo-sa en el Regne danès.

L'estatut grenlandès és el resul-

tat d'anys de negociacions en unacomissió mixta, que es van veureendarrerits pel repartiment delshipotètics ingressos del subsòl, quesegons estimacions recents conte-nen reserves enormes de gas i depetroli. Al final hom ha consen-suat una fórmula que reduiria pro-gressivament la subvenció anualde Copenhaguen d'uns 430 milions

positius, però ocasionà enormesdanys socials en obligar els gren-landesos a abandonar llurs aldeesi concentrar-se en nuclis més gransde població. Aquesta experiènciala visqué en pròpia carn el mateixKleist, recentment elegit presidentautonòmic.

Que l'àrea social tindrà, com amínim sobre el paper, una impor-tància central en el nou Govern hoindica el fet que s'hagi elegit unasociòloga especialista en nens,Malliina Abelsen, de l'IA, pel Minis-teri de Família o que la construc-ció de nous habitatges socials i esco-les bressol figurin al programa.

Kleist també ha complert ambla promesa de construir una coali-ció el màxim d'ampla possible, dela qual tan sols quedà exclòs ini-cialment el Siumut. El pacte final,després de la sortida per desacordsamb la resta de partits de l'Attasut(liberal), inclou una agrupació ciu-tadana sense definició ideològicaclara, Kattusseqatigiit Partiiat, iel Demokraatit, un partit liberalpartidari de mantenir la unió ambDinamarca que fou l'únic que dema-nà el "no" al referèndum sobre elnou estatut.

La inclusió d'aquesta darreraformació a la coalició de Govern -que suma 19 dels 31 escons- revelala voluntat conciliadora de l'IA ila convicció que cal regenerar elsistema polític i anteposar la solu-ció als greus problemes socials deGrenlàndia a les reivindicacionsindependentistes, satisfetes en bonamesura amb el reconeixement pelnou estatut del dret a l'autodeter-minació del poble grenlandès, quesitua la independència en un horit-zó visible.

El nou règim autonòmic entra-rà en vigor el mateix dia que s'a-compleixen 30 anys de l'aprovaciódel primer estatut i representa unsalt substancial pel Govern gren-landès, que podrà accedir a compe-tències com política penitenciària,administració judicial i immigra-

Tot i que l'IA té un perfil mésnacionalista que el Siumut, amb-dós partits recolzen en darrer ter-me la independència de Grenlàn-dia, i no tingueren grans desavi-nences en las negociacions que por-taren a l'acord per a un nou estatut,que entrarà en vigor el proper dia21 després de ser aprovat el novem-bre (75% de vots a favor).

Més que en clau independentis-ta, el triomf de l'IA cal llegir-lo coma conseqüència de l'esgotament dela paciència d'una població cansa-da de les pràctiques clientelars del

Siumut -capaç de prometre als elec-tors bitllets d'avió subvencionatsper a visites familiars a altres partsdel país- i de la seva deficient ges-tió a l'àrea social.

Els governs del Siumut no hansabut solucionar problemes coml'alt índex d'alcoholisme i abusossexuals -en els quals també s'hanvist implicats polítics com Johans-sen o Motzfeldt-, així com de des-atenció infantil, originats en partper l'especial evolució històrica deGrenlàndia.

Colonitzada per Dinamarca elsegle XVIII, romangué sotmesa almonopoli danès sota un règim colo-nial i tancada al mon exterior finsel 1953, quan es convertí en provín-cia del Regne de Dinamarca. Durantla dècada següent, Copenhaguenimpulsà un programa de modernit-zació forçosa que tingué efectes

ANXO LAMELA

"Grenlàndia s'ho mereixia", excla-mà la matinada del 3 de juny aNuuk, la capital, un exultant Kuu-pik Kleist, líder de l'Inuit Ataqati-giit (IA), després que es confirmésla victòria del seu partit a les elec-cions autonòmiques d' aquest paíssota sobirania danesa.

La victòria de l'IA ha estat indis-cutible: quasi el 44 per cent delsvots -el doble que fa quatre anys- i14 dels 31 escons totals, en front del26,5 per cent i els 9 parlamentarisdel Siumut (socialdemòcrata).

Però sobretot ha servit per pro-tagonitzar un canvi històric: perprimer cop en els 30 anys de règimautonòmic, el Siumut es queda foradel poder.

Des que a principis de la dèca-da dels 70 un grup d'estudiants gren-landesos creà el moviment de ten-dència nacionalista Siumut, méstard constituït en partit polític,per reclamar un estatut d'autono-mia per a Grenlàndia, Siumut inacionalisme, Siumut i poder hanestat sinònims a l'illa més gran delmón, habitada per 57.000 persones,la majoria inuits, en una superfí-cie de 2 milions de quilòmetres qua-drats, més del 80 per cent cobertspel gel.

Les eleccions del 3 de juny hanmarcat la fi d'una etapa històricaper a Grenlàndia, la de la genera-ció dels "pares" de la pàtria, comels expresidents autonòmics Lars-Emil Johanssen (1991-1997) o Jona-than Motzfeldt (1979-1991, 1997-2002),que han dominat la política nacio-nal durant tres dècades, però hanacabat sucumbint al desgast delpoder i els nombrosos casos decorrupció que han envoltat la clas-se política, en especial el Siumut,els darrers anys.

Motzfeldt exemplifica perfecta-ment aquesta caiguda: en els pas-sats comicis obtingué 91 vots per-sonals, una xifra ridícula que eldeixa fora del Inatsissartut (Par-lament).

d'euros (que constitueix el 27% delPIB de Grenlàndia) en la mesuraque vagin creixent els ingressos degas i petroli.

Si les exploracions que vàriesmultinacionals ja realitzen a la cos-ta oest i est tenen resultat, i és ren-table extraure el cru -el gel dificul-ta i encareix les tasques-, KalaallitNunaat (el país dels éssers humans,en llengua grenlandesa) podria serindependent en una dècada, segonsles previsions més optimistes. Qües-tions com la manca de personal qua-lificat propi o la desproporció entresuperfície territorial i nombre d'ha-bitants afegeixen nous interrogantssobre la viabilitat del projecte, queen tot cas necessitaria d'algun tipusd'associació amb Dinamarca o altrespaïsos en àrees com defensa.

La política exterior i el canvi cli-màtic -fonamental en un país afec-tat de ple per les conseqüències deldesgel sobre el seu principal recurseconòmic, la pesca- han estat inclo-ses entre les àrees sota control direc-te de Kuupik Kleist, licenciat entreball social de 51 anys, amb àmpliaexperiència en l'administració iexdiputat al Parlament danès.

Regenerar la cultura política,respondre als greus reptes socialsi climàtics i seguir avançant cap ala independència seran els dursreptes que haurà d'afrontar aquestgran afeccionat a la música, quefins i tot enregistrà un disc fa unsanys i que al seu país comparenamb Leonard Cohen.

GGrreennllàànnddiiaa iinnaauugguurraa uunnaa nnoovvaa eerraa ddeesspprrééss ddeell ttoommbb eelleeccttoorraall

Cartells elecotrals d’Inuit Ataqatigiit amb les imatges dels candidats

“Grenlàndia és l'illa més gran del

món i està habitadaper 57.000 persones,

la majoria de les qualsinuits”

“Les eleccions del 3de juny han marcat lafi d'una etapa històri-ca per a Grenlàndia, lade la generació dels"pares" de la pàtria”

les autoritats són, com a mínim, res-ponsables de no garantir la proteccióals seus ciutadans, i en ocasions, direc-tament còmplices d'uns empresaris sen-se cap escrúpol en assassinar sindica-listes.

L'informe recull també que elsgoverns de països com Birmània, Xina,Corea del Sud, Iran, Tunísia, Turquia oZimbabwe, entre altres, foren respon-sables d'empresonament de sindicalis-tes per causa de les seves activitats ensuport a la gent treballadora.

Acomiadament de sindicalistesAl llarg de 2008 es van poder constatar7.500 casos d'acomiadaments de treba-lladors i treballadores implicats en acti-vitats sindicals en un total de 68 paï-sos, 20 dels quals a l'Àfrica. No obstant,la CSI explica que aquests casos noméssón la punta de l'iceberg, ja que la majorpart no es registren. Turquia ha estatel país on s'han registrat més casos, finsa 2.000, amb un govern que persisteixen la seva intolerància cap a les activi-tats sindicals en general. El segon de lallista és Indonèsia, amb 600 casos com-provats. Altres països destacats són Mala-wi, Paquistan, Tanzània i Argentina.

A Birmània, Xina, Laos, Corea delNord, Vietnam i altres països només esva permetre l'activitat dels sindicatsoficials controlats per l'Estat, mentreque a l'Aràbia Saudita l'activitat sindi-cal genuïna és pràcticament impossi-ble. A Bielorússia també s'ha denunciatla ingerència del govern en els afersdels sindicats.

La crisi agreuja la situacióL'informe denuncia que la repressiós'ha agreujat amb la situació econòmi-ca mundial actual. En particular, granpart de la repressió per tota l'Àfrica con-

Belize, Costa Rica, El Salvador, Guate-mala, Hondures, Jamaica, Jordània,Mèxic, Nicaragua, Oman, Polònia o laRepública Dominicana. 22 països méshan destacat per l'explotació dels tre-balladors migrants, als quals se'ls neguenfins els drets més bàsics.

"Centenars de milions de personestreballadores, tant en països en desen-volupament como en els industrialit-zats, veuen denegats els seus drets fona-mentals de llibertat sindical i negocia-ció col·lectiva. Per a molts, sobretotaquells amb feines precàries, aquestanegació causa estralls en les seves vides,ja que es veuen obligats a treballar jor-nades llarguíssimes en situacions peri-lloses o insalubres, a canvi d'ingressostant baixos que no permeten ni man-tenir-se a ells mateixos ni a les sevesfamílies. La falta de respecte pels dretsdels treballadors ha suposat més des-igualtat al món i ha contribuït a dispa-

L’ACCENT 156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 200912 INTERNACIONAL

rar la recessió mundial", ha afirmat elsecretari de la CSI, Guy Ryder.

L'informe no oblida les tendènciesa la greu retallada de drets laborals alspaïsos industrialitzats, on es recorrecada cop més la mà d'obra temporal ila subcontractació, minvant així elsingressos, les condicions i els drets enel treball.

En l'aspecte positiu, destaca algunesmodestes millores registrades amb algu-nes modificacions legislatives en paï-sos on canvis de govern han milloratuna mica les condicions de drets i lli-bertats sindicals que anteriors governshavien empitjorat. És el cas d'Austrà-lia, Burkina Faso, els EUA, Kenya oMoçambic.

INFORME COMPLET: HTTP://SURVEY09.ITUC-CSI.ORG/

sistí en reaccions repressives per partdels governs contra els treballadors queintentaven obtenir millores salarialsper poder sobreviure amb les seves famí-lies davant la crisi alimentària. Una cri-si que afecta de manera especial als tre-balladors del mateix sector agrícola.Cap a finals de 2008, amb la crisi finan-cera, s'agreujà la repressió i es comen-çà a veure un retrocés encara major enla seguretat laboral, els sous i les con-dicions de treball arreu.

Vulneració sistemàtica a les ZonesFranquesEn especial s'esmenta l'espai d'explota-ció i vulneració sistemàtica dels dretsdels treballadors que suposen les ZonesFranques Industrials (ZFI) del món queencara empitjorà el 2008. En l'informese citen 34 països on la protecció delstreballadors de les ZFI és dolenta o inexis-tent, casos com Albània, les Bahames,

Greu retrocés dels drets sindicals al món

REDACCIÓ BARCELONA

Un informe de la Central Sindical Internacio-nal (CSI) presentat aquest 10 de juny denun-cia l'assassinat de 78 sindicalistes,milers d'a-comiadaments i detencions arreu del móndurant el 208.Colòmbia encapçala la llista d'as-sassinats,al costat de Guatemala,mentre Tur-quia, Indonèsia, Malawi o Paquistan, entrealtres, mantenen una dura repressió antisin-dical.

L'any passat hi hagué abusos contra elsdrets fonamentals dels i les treballado-res en 143 països. 78 sindicalistes vanser assassinats per dur a terme activi-tats en defensa dels drets laborals i moltsaltres foren agredits, amenaçats, detin-guts i empresonats per les autoritats.L'informe fa esment especial de la man-ca de drets a les Zones Franques Indus-trials, així com els retrocessos de con-dicions laborals en el primer món.

78 sindicalistes assassinatsEl nombre total de sindicalistes mortsha disminuït respecte les 91 de l'any2007. Tanmateix, en el país que desta-ca per sobre de tot en la repressió con-tra els treballadors, Colòmbia, la xifrade morts reconegudes va ser de 49, 10més que l'any anterior, desmentint lesafirmacions del president Alvaro Uri-be segons les quals la situació estavamillorant.

Nou dels assassinats foren a Guate-mala, on ha augmentat l'activitat anti-sindical. Quatre casos reconeguts forena Filipines, quatre més a Veneçuela, tresa Hondures, dos al Nepal, i a Panamà,Nigèria, Tunísia i Zimbabwe hi haguéun cas registrat a cadascun. Per l'infor-me, en el cas de Colòmbia, Guatemalai Filipines, el fet que apareguin any rereany en la llista d'assassinats indica que

Protestes dels professors nordamericans per uns contractes laborals justs

ANÀLISI

LAB*

Des que convocàrem aquesta vaga tení-em clar que serien molts els agents quees posicionarien en contra nostre. Tantpatronal com alguns sindicats i par-tits polítics es van unir amb un únicobjectiu: desprestigiar i afeblir la mobi-lització de la classe treballadora. Erad'esperar.

La patronal segueix amb la sevaofensiva contra les i els treballadors.Una vegada més, els governs es mos-tren sotmesos i esclaus del sistema delpoder econòmic i els sindicats handemostrat de nou que acaten les polí-tiques dels diferents governs i que notenen cap alternativa. Tots ells hanutilitzat tot tipus de mani-pulacions,intoxicacions i falsedats:

que si la vaga és discriminatòria, queés política, que no té reivindicacionsconcretes etc. I ara que la classe treba-lladora d'Euskal Herria ha sortit alcarrer segueixen atacant. Per a això,han engegat tota la seva maquinàriai intenten amagar la realitat, utilit-zen la paraula "fracàs" tal com ja hohavien decidit per endavant. No tenencap intenció d'escoltar les reivindica-cions de les treballadores i treballa-dors i, a més de mirar per a altre cos-tat, creuen que poden fer-les callar.

És indiscutible que existeix un con-flicte entre el poder econòmic i la clas-se treballadora, encara que els discur-sos oficials ho neguin; i en nom de larecuperació econòmica pretenen queels de sempre s'omplin les butxaquesa costa de les i els treballadors. Han

estat milers les persones que han sor-tit al carrer per a denunciar la crisi ien concret, el model econòmic i socialque està a l'origen d'aquesta; que noestan disposades a pagar una crisi queno han generat; han sortit al carrer adir que no pensen acceptar les sevesdemandes.

Davant unes institucions que famolt que van deixar de protegir elsnostres interessos i contra la infinitaavarícia del capital; la classe treballa-dora ha passat a l'ofensiva. Aquestavaga general ha demostrat que la clas-se treballadora ha de ser la protago-nista i que és capaç de ser-lo; tant enel debat sobre la solució a aquesta cri-si com a l'hora de prendre decisionsper a construir una alternativa al sis-tema actual.

Les i els treballadors hem sortitreforçats d'aquesta vaga. Hem millo-rat posicions a l'hora de confrontaramb patronal, condicionar polítiqueseconòmiques i socials, fer un sindica-lisme real i aconseguir els canvis pro-funds que Euskal Herria vol i necessi-ta.

Les decisions polítiques i econòmi-ques que han pres aquests últims anysles administracions i la patronal enaquest país han estat guiades per alian-ces estratègiques. El model de concer-tació de Navarra ha fracassat i així hohan expressat les i els treballadors;també a les Bascongades s'ha pogutveure que l'alternança política no supo-sa canvi polític. Les diferents adminis-tracions i les patronals han utilitzatel mateix guió amb el mateix objectiu:la patronal ha estat qui ha dirigit l'or-questra i els responsables institucio-nals han cantant al so dels empresa-ris.

Qui diu que la vaga ha estat un fra-càs, té un objectiu molt concret: fercallar, desmobilitzar i frenar les pro-testes de la classe treballadora i de lesclasses populars. Però que sàpiguenque a Euskal Herria això no funciona-

rà. Hem deixat clar que existeix unaàmplia massa social que reivindica elcanvi i que aquest poble vol i necessi-ta un model econòmic i social just.

Hem passat "de fer soroll" a cons-truir una ofensiva, no és hora de que-dar-nos en meres protestes; és hora desortir al carrer, de mobilitzar-se, dedefensar els nostres drets. No ens que-darem de braços plegats mentre pre-paren noves reformes i agressions, tam-poc acceptarem el joc que es porten elpoder econòmic i les administracions;per això les i els treballadors i sectorspopulars plantarem cara a aquells quevolen fer-nos pagar aquesta crisi. Hemdeixat clar que ens mantenim fermesdavant les intencions de fer-nos pagarla seva crisi; al contrari que altres, hemdemostrat que no estem sota el con-trol del sistema.

Ara bé, la vaga en si no és un objec-tiu, ni tampoc la meta. De cara al futurla vaga ha suposat un abans i un des-prés, però aquesta lluita no acaba aquí.Ens queda molt per fer, encara que enshem demostrat que tenim capacitatde sobres per a això.

*Langile Abertzaleen Batzorde

EEll vvaalloorr ddee llaa vvaaggaaDes que s'ha fet evident que hi ha una crisi econòmica,arreu la classe de treballadora s'ha començat a mobi-litzar per fer front a les seves conseqüències.El passat 21 de maig Euskal Herria vivia una vaga general perevitar que la crisi la pagui la classe treballadora.Reproduïm la reflexió que ha fet després de la vaga el sin-dicat abertzale LAB,per l'interès que pensem que pot tenir per les treballadores i treballadors catalans.

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 CULTURA13

Borja Català PALMA

El 24 de juny, dia de Sant Joan, ésuna data especial al calendaride la nostra cultura popular.Del Rosselló a Alacant tot pas-sant per Menorca la festa i el

foc prenen els carrers de viles i ciutats, itambé les muntanyes, a través d'un con-junt de celebracions que, atesa la seuapresència a gairebé totes les terres de par-la catalana, fan que aquest dia es conside-ri la diada nacional dels Països Catalans.

Les festes de Sant Joan se celebrenmajoritàriament la nit del 23 al 24 dejuny, molt a prop del solstici d'estiu (el 21de juny), i integren diversos rituals ipràctiques nascuts de les diverses festivi-tats paganes en honor del sol i dels cultesvinculats al solstici d'estiu, amb el queacostuma a arribar el bon temps. De fet,fou l'església la que féu coincidir la datadel naixement de Sant Joan Baptista ambaquestes celebracions.

Bona part d'aquestes festes té un papercabdal el foc, un dels elements més carac-terístics de la nostra cultura (i sobre elque pesa l'amenaça d'una restrictivadirectiva europea) i que, en aquests ritusactua com a element purificador. El focés, doncs, protagonista d'aquesta nit, laqual queda amarada de la seua flaire, talcom passa a l'hivern amb les celebracionsde Sant Antoni (17 de gener).

Al nord del país, aquest culte al focs'ha materialitzat el darrer mig segle ambl'encesa de la flama del Canigó, amb laqual s'encenen molts dels focs que il·lumi-nen la nit de Sant Joan a bona part delpaís. Aquesta flama roman durant l'any ala cuina del Museu del Castellet de Per-pinyà. En arribar el 22 de juny el foc ixdel Castellet per pujar a la muntanya del

Canigó, situadaentre les comar-ques del Conflent,el Rosselló i elVallespir. En arri-bar al cim s'encénuna foguera lesflames de la qualseran l'origen detantes altres denord a sud delPaïsos Catalans.

Sense abando-nar els Pirineus, adiverses pobla-cions hi ha el cos-tum de córrer o bai-xar falles, una mena de torxes que s'ence-nen a un punt elevat d'una muntanya pro-pera al poble. Llavors comença unrecorregut que acaba al centre del pobleon la festa continua amb música i ballfins a la matinada. Una de les baixades defalles més espectaculars és la que té lloc lanit del 23 al 24 de juny a Isil (el PallarsSobirà).

Molt més als sud, la ciutat d'Alacantcelebra per Sant Joan una de les seuesprincipals festes, les fogueres. Si bé en elseu origen aquest durant aquesta nit escremaven mobles vells i altres objectesinservibles, des de les darreries dels anysvint del segle passat la festa adoptà unmodel semblant al de les falles de Valèn-cia amb l'objectiu d'atraure el turisme.Les fogueres d'Alacant són actualmentgrans monuments artístics en els quals lacrítica social no és la protagonista i quequeden reduïts a cendres la nit del 24 dejuny.

Les tradicionals fogueres d'andròmines,però, no han desaparegut i arreu del países basteixen i cremen la nit de Sant Joan

amb el seu caràcter comunitari i socialit-zador, i totes les seues reminiscènciespaganes.

II ccaavvaallllss aa CCiiuuttaaddeellllaaLa celebració de Sant Joan és especial aCiutadella, on els cavalls detenen el prota-gonisme de la festa. El dia 23 de vespradaels caixers (representants de cada un delsestaments de l'antiga organització socialde l'illa) i els genets es reuneixen i for-men un cercavila que acaba a la plaça delBorn. Allí comença el primer caragol, unacavalcada en què es fan voltes en mateixlloc i on els cavalls s'alcen sobre duespotes. En fer-se de nit s'encenen els fes-ters (fogueres).

El dia 24 hi ha caragols al altres indretsde Ciutadella. Els genets i els cavalls.Entrenen, a més, per als jocs d'ensortillari de córrer abraçats que tindran lloc enfer-se fosc. Al capvespre, amb el so deltambor i del flabiol, se celebren els diver-sos jocs (s'Ensortilla, ses Carotes...) eqües-tres. Amb el darrer toc del flabiol, la festas'acomiada fins a l'any següent.

Vicent Company SIMAT DE LA VALLDIGNA

El setmanari valencià El Tempsva ser el primer mitjà imprèsíntegrament en català desprésde la dictadura. Un reportatgede natura de la revista ha

rebut una Menció d'Honor en els darrersCiutats de Barcelona. La revista té lec-tors arreu dels Països Catalans.

La revista ha perdurat un quart desegle, aguantant el setge institucionalque sofreixen aquests tipus de mitjansen l'actual política cultural promogudades del PP valencià. La professionalitza-ció i modernització del setmanari haestat el gran repte que iniciaren els pri-mers instigadors i promotors, entres elsquals destaquen Joan Fuster, JosepVicent Marquès o el simater Rafael Man-

sanet. L'objectiu era crear un espai propide la mateixa manera com ho havien fetLe Monde a l'Estat francès després de laSegona Guerra Mundial o El País a l'Estatespanyol, tal com explica l'editor EliseuCliment en la mateixa revista.

Abans del primer número publicat elmaig del 1984, va caldre la mobilitzacióde moltíssima gent per tirar el projecteendavant. Es van fer participacions de5.000 i 10.000 pessetes per poder avançarel projecte econòmicament, una enques-ta prèvia i la campanya publicitària depresentació, en una València on alesho-res la presència del català era inexistenten tots els àmbits.

En la portada de l'actual número1302, signada per l'escriptora i periodistaNúria Cadenes es recorda qui va interve-nir en el primer número: Francesc PérezMoragon signava l'editorial, el primerreportatge l'escrivia Ferran Torrent iVicent Partal assumia la mirada interna-cional. Les opinions destacades de Fusteri Ventura remataven la feina.

En l'actual número, però, Camps i lacorrupció omplin mitja revista desprésdels darrers escàndols judicials viscuts aValència, i altres columnistes comMiquel Payeras, Sebastià Alzamora, Mar-ta Pessarro Llibert Ferri, Salvador Cot,Oriol Junqueras, Àlex Milian, XavierVinader, Francesc-Marc Álvaro, JosepGifreu, Oriol Amat, Muriel Casals, JaumeFàbrega expressen llurs opinions.

LLaa rreevviissttaa EEll TTeemmppsscceelleebbrraa eellsssseeuuss vviinntt--ii--cciinncc aannyyss

EEll ffoocc pprreenn eell ccaarrrreerr ppeerr SSaanntt JJooaann

“La revista ha perduratun quart de segle,aguan-tant el setge institucional

que sofreixen aqueststipus de mitjans en

l'actual política culturaldel PP valencià”

Jordi Garrigós BARCELONA

Un estiu més el país s'omplirà demúsica independent gràcies alsdiversos festivals musicals repar-tits per tot el territori. Com gai-rebé sempre, l'encarregat d'en-

cendre la traca serà el Sonar, a Barcelona. Eltradicional festival de música electrònica iavançada se celebra els dies 18, 19 i 20 de junyals escenaris habituals: el Centre de CulturaContemporània del Raval i la Fira de GranVia 2. Com a grans caps de cartell podremveure als Orbital, Grace Jones i, sobretot, Ani-mal Collective. La banda liderada per PandaBear presentarà, en l'únic concert que oferi-ran als Països Catalans, el seu darrer i acla-mat disc, Merrywheater Post Pavilion.Només una setmana després, la cita serà a lapoblació d'Arbucies (la Selva) per assistir a lacinquena edició PopArb. De visita obligadapels amants de la nova escena de pop catala-na, el festival comptarà aquesta edició amb la

gran sensació de la música local d'aquest2009, Manel. Acompanyant als barceloninsactuaran diverses bandes que presenten noudisc com Mazoni, Love Of Lesbian o el guita-rrista i compositor mallorquí Joan MiquelOliver. Una de les actuacions més esperadesd'aquest PopArb serà, sens dubte, la dels gra-ciencs Nueva Vulcano, que preparen noumaterial de cara a la tardor. El polifacèticMiqui Puig, Èlena o The New Raemon com-pleten un cartell que aposta pel bo i millor dela música pop feta al Principat.

DDee nnoorrdd aa ssuuddNi una setmana de relax per viatjar fins aVilanova i la Geltrú. El Faraday compleix sisanys i per celebrar-ho fa una aposta perampliar els horitzons del festival amb ungran cap de cartell. Ni més ni menys queNeil Hannon aterrarà al Principat amb elrepertori dels llegendaris The DivineComedy. Això serà el dissabte 4 de juliol, oncompartiran dia amb els escocesos 1990s,

Manel i una de les bandes més prometedoresde l'escena de Vilanova, els The Lions Conste-llation i la seva aposta shoegaze. Un diaabans el cartell del Faraday haurà portatfigures internacionals de la talla dels TheLucksmiths, banda australiana que es trobaen plena gira de dissolució i que oferirà elseu darrer concert al país, The LesiureSociety o el tarragoní Espaldamaceta. El focd'encenalls del juliol el tancarà el festivalmés massiu i comercial del país, el FestivalInternacional de Benicàssim. Tot i que elsgermans Moran segueixen amb la seva ten-dència de no apostar per cap banda que cantien català, enguany si que actuaran els barce-lonins The Unfinished Sympathy i Joe Cre-pusculo. En aquesta edició, i malgrat la crisi,el FIB ha sorprès tothom amb l'edició menysindependent dels darrers anys, col·locantcada nit grans caps de cartell. Així, FranzFerdinand, Oasis, The Killers i Kings of Leonseran els grups principals d'un cartell on estroba a faltar la denominada classe mitjaque separa els grups més minoritaris de lesbandes ompleestadis. Tot i això, caldrà veu-re, per quarta vegada enguany, als The WavePictures, el cantautor anglés Paul Weller o auna de les grans bandes de l'any passat, elsTV on the Radio.

EEssttiiuu ddee ffeessttiivvaallss ddeemmúússiiccaa iinnddeeppeennddeenntt

EEll ddiiaa 2244 ddee jjuunnyy ssee cceelleebbrraa aa llaa mmaajjoorr ppaarrtt ddeell tteerrrriittoorrii SSaanntt JJooaann,, ppeerr aaiixxòò eess ccoonnssiiddeerraa llaa ddiiaaddaa nnaacciioonnaall ddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

L’ACCENT 156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 200914 CULTURA

Cesk Freixas BARCELONA

Farà cosa de tres anys, vaigfer un viatge a Portugal. Pri-mer pel sud, a la ciutat deFaro. Després, a Lisboa. Abanda de descobrir que els

portuguesos són gent amable i afable,en vaig conèixer un que es va passaruna bona estona explicant-me histò-ries de la cultura més abstracta, aque-lla que es transmet oralment i que, enla majoria dels casos, descriu situa-cions irreals i força surrealistes. Sal-vant les distàncies lingüístiques, quese salven, em va ensenyar, molt curio-

sament, que la mitologia d'un poblediu molt de la seva gent. I que moltséssers mitològics tenen el seu referenten altres cultures properes. No enrecordo el nom, però em va semblarmolt interessant que a Portugal exis-tís una figura amb les mateixes carac-terístiques que l'Home del Sac. I, dei-xant de banda si cal o no espantar a lamainada, una pregunta: hem pensatmai la influència de la mitologia en elnostre llenguatge? I en la toponímia?Quan a Riudebitlles encara hi haviaCasal Popular, observava sovint elmapa mitològic dels Països Catalansque hi havia en una paret. Potsermirant-lo un altre cop, podríem resol-dre, per exemple, d'on ve el nom dePirineus. Segons la llegenda, quanHèrcules anava per aquestes muntan-yes, el foc va fer-se amo dels seus bos-cos. Pirineus prové del grec Pyrenea,mot derivat de pyr, que vol dir foc.Una altra: qui era Gerió? Explica lahistòria que es tractava d'un monstrede tres caps, fill de Crisaor iCol·lírroe, que va fundar la ciutat deGeriona. És a dir, la Girona actual.Tots ells, per la nostra mitologia, sónconsiderats gegants fundadors, tot ique també hi ha algunes històries malexplicades, com la que diu que Tomba-tossals va ser el fundador de la ciutatde Castelló de la Plana, quan en reali-tat només va ajudar que el rei Barbutla fundés. Hi ha una part de la nostracultura molt interessant, que sovintdesconeixem. Les dones d'aigua ensón un exemple bellíssim, amb con-tradiccions extremadament seducto-res, depenent del lloc dels Països Cata-lans on se n'expliqui la seva història.A Occitània, sense anar gaire lluny,ens parlarien de les daunas d'ayga. I,ja que hi som, sabeu per què el Pontdel Diable, de Martorell o de Pinedade Mar, s'anomena així?

TTrroo ddee bbaacc

MMiittoollooggiiaa iilllleenngguuaattggee

BBuussooss ppeerr aarrrriibbaarr aall FFeesslllloocchhEixiran busos des d'Elx, Alacant, Alcoi,Ontinyent, Castelló de la Ribera, la VilaJoiosa, Benissa, Ondara, Oliva, Picassent,València, Sagunt, Castelló de la Plana i

Vinaròs. Reserves: gira@fev.org

TTaarriiffeessEl preu de les entrades de l'edició d'en-guany del Feslloch inclouen l'acampada,piscina i dret a participar a totes les acti-vitats del festival, són: 20 euros per a l'a-bonament anticipat dels dos dies, 25 eurosper a l'abonament anticipat amb autobús,

o 12 euros l'entrada de cada dia.

LLllooccss oonn ccoommpprraarr lleess eennttrraaddeessAjuntament de Benlloch, Partisano, Abacus,Ca Revolta, Terra de Benimaclet, LlibreriaBabel, Cadena SER de Morella, Casal Popularde Castelló, Seu Universitària d'Alacant, Cen-tre Ovidi Montllor d'Alcoi, Espai País Valen-cià a Barcelona, Pub Marge de Xaló, Casal Jau-me I de Catarroja, el Montó d'Alcàsser, Casa deCultura de Picassent, Ca Bassot de Burjassot...i per internet a Productes de la Terra: www.pro-

ductesdelaterra.cat

Redacció VALÈNCIA

La Gira 09, la gira itinerant de músicaen valencià que acompanya les Tro-bades d'Escoles d'Ensenyament enValencià, toca a la seua fi. Però desde fa tres anys la cloenda d'aquesta

gira no és, en absolut, poc sorollosa. El Fes-lloch, el festival que tanca les Trobades, enspresenta una edició tan completa perenguany, que s'ha situat en una de les citesmés esperades en l'agenda de festivalsestiuencs del nostre país. Les activitats, de cai-re ben variat, ja mostren l'atractiu: més de 15actuacions musicals en només dos dies, zonad'acampada, piscina, excursions, trobada d'en-titats, fira alternativa, tallers, futbet, video-clips...

Una vegada més, l'escenari el posarà Ben-lloch, un emblemàtic emplaçament de la Pla-na Alta situat als peus de la Serra d'en Garce-ran i a escassos quilòmetres de les platges deCabanes i Orpesa. Durant divendres 10 i dis-sabte 11 de juliol, l'ambient a aquesta localitats'espera que siga festiu i reivindicatiu. Motiusno en sobren. Si fem una ullada al cartell, enstrobem amb bandes de renom que, de segur,ompliran de gom a gom el recinte de concerts:Betagarri, Gertrudis, Joan Miquel Oliver, LaGossa Sorda, Aspencat, Rapsodes, Sva-ters, AtVersaris, Orquestra Pato Daniel, Cesk Frei-xas... No es pot eludir l'actuació al mateix fes-tival de l'humorista alcoià Xavi Castillo.

Dins la programació, també hi ha previstuna taula rodona sota el títol "Joventut i par-ticipació al segle XXI" que reunirà represen-tants de diferents organitzacions i col·lectius,alguns d'ells de l'esquerra independentista.També es presentarà el llibre Ara País Valen-cià, reflexions i experiències de la generacióque ve, per part d'alguns dels seus autors, edi-tat per la Universitat de València i Valencianspel Canvi i que tanca la trilogia "País Valencià,Segle XXI".

El Feslloch està organitzat per Reviscola,l'entitat de joves d'Escola Valenciana, l'Ajunta-ment de Benlloch, l'Associació Cultural Pitxu-rrull, els Col·lectius per la Llengua i la Culturade Castelló i el Benlloch Club de Futbol. L'AC-CENT és, a més, un dels mitjans col·labora-dors.

FFeesslllloocchh:: ccaarrtteellll ddee lluuxxeeppeerr aaccoommiiaaddaarr llaa GGiirraa 0099

MONOGRÀFIC

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 CULTURA 15

Pau Tobar VALÈNCIA

En José Pellicer. El anarquistaíntegro, l'historiador i analistaMiquel Amorós ha fet un exerci-ci magistral en eixe camp tantampli que anomenem memòria

històrica. L'obra, sota els paràmetres de larigorositat i a l'abric d'una extensa docu-mentació, transita en dues direccions.D'una banda, recupera la figura d'unhome excepcional, amb una profunda èti-ca revolucionària i un sentit innat de lajustícia. De l'altra, reconstrueix una partclau de la història del moviment obrer acasa nostra: l'esdevenir de l'anarquismevalencià durant el període 1930-1940.

José Pellicer Gandia va sortir al món el27 d'abril de 1912 a el Grau, un dels poblatsmarítims annexionats a València. D'ori-gen burgés, prompte donà senyals d'unagran sensibilitat front les desigualtats, laqual cosa el portà a afiliar-se a la CNTamb només setze anys. Naturista, vegeta-rià i posseïdor d'un gran bagatge culturalen l'ambient llibertari amb la presentacióa València de l'Ateneu de Divulgació Anar-quista, del qual va ser secretari.

Amb l'adveniment de la República, unsector de la CNT, en una trajectòria sem-blant a la de la socialdemocràcia aleman-ya, va apostar per una acció constructiva,fent una crida sindical als treballadorsper tal d'ampliar les llibertats polítiques iels drets econòmics i, sobretot, dotant laConfederació d'una poderosa burocràcia.Som a principis de la dècada dels 30 i ja espoden dibuixar amb certa claredat dosbàndols al camp anarquista: un, reformis-ta; l'altre, insurreccional. José Pellicer vapertànyer, sempre, al segon.

L'enfrontament entre ambdues tendèn-cies passarà a un segon plànol amb el colpd'Estat. La necessitat de respondre demanera contundent a l'alçament feixistacomporta una unitat sense precedents en

l'organitzaciócenetista. És enaquest moment,quan José Pellicer,junt al seu germàPedro, Segarra,Cortés, Rodilla,Berga, PanchoVilla i FranciscoMares, entrealtres, impulsen laColumna de Ferro,que lluitarà de for-ma heroica alFront de Llevant ique es convertiràen un autènticreferent per a totsaquells que creienen la realitzacióde la revolucióamb totes les seuesconseqüències. Fe,per cert, que elscomportarà unamarg enfronta-ment amb la direc-ció de la CNT en eltranscurs de laguerra, i que s'in-tensificarà amb laimposició de la mili-tarització i la integració de les milícies enl'exèrcit popular.

No obstant, la Columna mai va defallir.Front el pragmatisme de la reraguarda,intentà reforçar a contracorrent el projec-te anarquista. El temps els acabariadonant la raó, doncs el possibilisme acabàposant-se en contra d'aquells que tantl'havien propugnat.

Truncada la revolució i perduda la gue-rra, es negà a prendre el camí de l'exili.Després d'un judici en el qual, per cert, espresentaren nombrosos testimonis de gentde dretes a qui els germans havien ajudat

a salvar, sota la màxima de Malatesta ("Jopreferiria violar tots els principis del mónper tal de salvar un home"), els Pellicervan ser condemnats a mort i afusellats el8 de juny de 1942.

WWW.TDK.CAT

Roger Sánchez Amat BARCELONA

La coca i la revetlla de Sant Joan.Una fa per l'altra. La doctoraPilar Senpau considera la cocatotalment apropiada per a la cele-bració solsticial. Ens dóna energia

i ens aporta vitamines per aguantar ballantfins a la matinada. "Està feta a mida d'a-quells que participen en aquesta nit màgi-ca, ja que ens prepara el cos i l'esperit perseguir el ritme que ens marqui la vida",assenyala transcendentalment la singulargastrònoma poetissa metgessa. Una glossa-da mallorquina canta "una coqueta ambsucre i oliet / i enmig un foradet, / menja-la pes nasset". I per evitar possibles confu-sions, puntualitzar que en cap cas parlemde res més que no sigui la nostrada prepa-ració pastissera. Energia, festa, nasset… Dis-culpeu. Tot i que una nit com la de SantJoan sempre va acompanyada d'excessos detot tipus. Com s'explica a la cançó en laqual el galàctic Sisa s'encarna en una cocade Sant Joan ("m'hauré de fer passar peruna oca / si no, se'm menjaran aquesteslocas") si no fou composada sota efectesd'alguna substància psicotròpica?

Deixant de banda "carcamalades", afir-

mar que ens trobem davant d'unamenja compartida en tot el territo-ri, un altre dels símbols culturalsdels Països Catalans. Al foc i lesrevetlles de Sant Joan, elementsque compartim valencians, illencs icatalans, l'hi hem d'afegir la coca. Ino només perquè se'n mengin perl'esmentada data. De coques sen'endrapen tot l'any i a tot arreudel país, a diari o en motiu d'algu-na festivitat: coca bamba, coca derecapte, coca de llanda, coca devidre, coca de pa, coca flaonera,coca de dacsa, coca de Nadal, cocade raïssons-greixons-roes-llardons-xitxarrons… Per no parlar de lescoques salades, com la de recapte o lade tonyina que mengen per Sant Joan a l'A-lacantí. I és precisament per la revetlla quemengem la coca més celebrada. Citant JoanAmades, que sempre suposa un honor, imés coincidint amb el cinquantè aniversaride la seva mort, el seu consum potser benbé "una romanalla d'algun ritu solar", i méssi tenim en compte que originalment lescoques eren rodones i amb un forat al mig.El mateix Amades explica que la coca esmenjava a l'aire lliure, ja que fer-ho sota

teulat portava desventura, i en col·lectiu, ila seva elaboració resultava tot un reptepels forners, ja que d'una única coca enmenjaven els veïns i les veïnes d'un carrer.De fins a 12 metres n'havien arribat a fer,coent-la per una punta primer i per l'altradesprés. A més a més, havia d'arribar sen-cera a taula. El veïnat escollia una comissióque tenia l'honor d'anar a buscar-la al forn,i abans de dur-la, la passejaven per dife-rents carrers per mostrar la seva grandà-

ria. No es podia menjar fins a mitjanit, i elmés vell de la taula tenia l'honor de repar-tir la coca, preferentment si el seu nom eraJoan. A Barcelona, era tan gran l'afició acelebrar la revetlla que va donar nom alpasseig Sant Joan, abans anomenat passeigNou, a causa de la concentració de joventque s'hi produïa la nit màgica.

De la coca també en diem cóc, mot ambquè es coneixien també els cuiners medie-vals (i que dóna nom a la secció). I semblaprovenir del baix alemany koka (i que alho-ra ha donat nom al cake anglès), fet queens mostra l'empremta germànica en lanostra cultura. També podria tenir origenen la llatina cocta (cuita). Néstor Luján laconsidera una paraula que "ha tingut unagran difusió a tots els Països Catalans i elmot ha passat intacte al castellà". De fet, laparaula apareix normalitzada als dicciona-ris del país veí.

Per acabar, i com a excepció, ens estal-viarem la recepta. Les coques que podeutrobar a les fleques i les pastisseries no usdecebran. A més, no permetré que la vostrasort depengui d'una recepta per un servi-dor presentada. Com es nota que la reboste-ria no és el meu fort… Només em queda des-itjar-vos una bona revetlla, que acompanya-reu amb coca. I com clou el magistral Sisa,"ens és igual si n'hi ha molta o poca / per-què ens agrades més que la tapioca. / Ja etpots ben amagar sota una roca, / i si ara t'a-trapem et mengem tota."

TTeerrrraa dd''EEssccuuddeellllaa,, SSaannttss,, PPaaïïssooss CCaattaallaannss

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaAAuuttoorr:: Miquel AmorósTTííttooll:: José Pellicer. El anarquista íntegroEEddiittoorriiaall:: Virus LLlloocc:: Barcelona AAnnyy:: 2009NNoommbbrree ddee ppààggiinneess:: 383

EEll rraaccóó ddeell ccoocc

CCaapp rreevveettllllaa sseennssee ccooccaa

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 16 al 29 dejuny de 2009

AAggeennddaa>> Durant el mes de juny hi haurà diferentsaccions descentralitzades per demanar l'allibe-rament de Joaquin Garcés i Amdeu Casellas. Usdestaquem les concentracions del divendres 19de juny a les 19h a les seus del PSOE. L'endemà,dissabte, hi haurà manifestacions arreu de l'Es-tat espanyol. El dissabte 4 de juliol, marxa a lapresó de Castelló. >>El 20 de juny se celebra la Jornada per la Llen-gua a Gràcia. Hi haurà danses populas, lecturade poesia, un acte polític i recital musical i poè-tic amb Cesk Freixas i David Caño. Durant totala vesprada hi haurà parades de llibres i de men-jar i de beguda. A la plaça de la Revolució. Hoorganitza Endavant Gràcia.>>La Diada de Sant Joan veurà fogueres arreudels Països Catalans. Al barri de Sants de Barce-lona el Casal Independentista organitza una deles revetlles més concorregudes del nostre calen-dari lúdic i polític. A les 20h hi arribarà la fla-ma del Canigó, a les 21h serà el sopar i, desprésde l'espectacle dels Diables de Sants, hi hauràconcert a Cotxeres. Fins altes hores de la mati-nada.>>El 20 de juny s'inaugura l'exposició fotogrà-fica "Imatges de les mobilitzacions populars aBarcelona" a càrrec d'Albert Salamé (fotògraf iautor de l'exposició, i col·laborador de L'AC-CENT), d'un estudiant militant del SEPC i d'unmembre del CSOA La Teixidora. A la Cooperati-va Ítaca a les 19h. >>L'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòscelebra el seu 12e aniversari i ho fa amb una pro-gramació ben especial. Entre altres, el dissabte20 de juny hi haurà, al Casal d'Amistat amb CubaJosé Sánchez, una xerrada sobre l'AlternativaBolivariana per a l'Amèrica Llatina i pel Carib(ALBA) i una trobada de Brigades Catalanes deSolidaritat. >>Per últim, el dilluns 29 de juny, el Comitè deJusticia pel Pere i pel Yann ha convocat una con-centració davant del Palau de Justícia de Per-pinyà, a partir de les 14h.

CCrrííttiiccaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: JJoosséé PPeelllliicceerr.. EEll aannaarrqquuiissttaa íínntteeggrroo

EEll DDuurrrruuttii vvaalleenncciiàà

L’ACCENT 156DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 200916 CONTRAPORTADA

HÈCTOR SERRA VALÈNCIA

Quina és la feina que voleu portarendavant amb el vostre projecte?Reviscola era una idea fins a l'estiupassat, des de feia temps que jovesde les comarques valencianes queens coneixíem, teníem ganes de cre-ar una entitat cívica, cent per cent, per dir la nostra sobre temes queens afecten als joves però sobretotper iniciar una tasca seriosa entreel jovent en matèria de promociólingüística del català, de servir deplataforma cultural en el marc delPaís Valencià i, en definitiva, d'ini-ciar accions que dignifiquen el nos-tre poble en el marc dels Països Cata-lans.

A l'agost de 2008 la idea es vaposar sobre paper en forma d'esta-tuts i iniciarem tota la paperassaper a donar vida a aquest movi-ment jove que es diu Reviscola, unmoviment que pretén reviscolar,revolucionar, reil·lusionar, referun sentiment de defensa, de denun-cia, de construcció positiva delsnostres drets lingüístics, socials iculturals com a joves valencians ivalencianes.

En aquest sentit vam veure quepodia ser molt positiu formar partd'Escola Valenciana i actuar en con-sonància amb l'entitat cívica mésimportant del País Valencià. Peraixò ens federàrem a les 23 entitatsi coordinadores que formen la Fede-ració d'Associacions per la Llengua.Formar part d'Escola Valenciana ensobri moltes portes d'actuació, peròal mateix temps ens deixa mante-nir una absoluta autonomia de deci-sió i actuació com a Reviscola, jaque tenim molt d'interès a sumar,a participar en iniciatives d'altresmoviments de joves, siguen polítics,sindicals o cívics que tinguen objec-tius comuns als nostres.

La presentació de Reviscola laférem el 17 de març en la primerconcert de la Gira 09, el concert deFalles, davant de 3.000 persones ital com diguem al nostre vídeo depresentació, que es pot veure awww.reviscola.cat, la nostra apos-ta és que Llengua, més País, més Tudóna vida a Reviscola.

Què cal reviscolar al nostre país?Al nostre país cal reviscolar el sen-tit crític entre els joves respecte atemes com la corrupció del molthonorable Francisco Camps i el seuConsell, com el Pla Bolonya, coml'accés a l'habitatge, com els des-gavells als quals ens té acostumats

la Conferència Episcopal en matè-ria sexual.

Creiem també que cal que els jovesreviscolen en matèria lingüística,que coneguen de primera mà les res-triccions existents ara mateix pera viure en valencià, és a dir, per aveure pel·lícules en català, per veu-re videoclips de música en valenciàa TVV, per comprar aliments etique-tats en la nostra llengua, perquè nohaguem de denunciar les "forces del'ordre" perquè hem tingut proble-mes amb un guàrdia civil o un poli-cia nacional per raons lingüístiques,que ens atenguen, o almenys enscomprenguen, quan parlem en valen-cià a la recepció d'un hotel de Beni-dorm, que hi haja oferta d'ensenya-ment de la nostra llengua als insti-tuts i a les universitats i un llargetcètera.

Com valoreu la implicació deljovent en la difusió de la nostracultura i en el voluntariat pelvalencià?Quan s'organitzen activitats en aquestsentit, la gent hi participa i molt. Unexemple és la Gira, el festival itine-rant de música en valencià, queenguany superarà els 20.000 assis-tents. Pel que fa al Voluntariat pelValencià, a Reviscola tenim clar quea la gent jove li agrada aquesta ini-ciativa, de fet un 20% de les personesque hi participen en aquest progra-ma tenen entre 18 i 30 anys i el Volun-tariat pel Valencià té més de 1.300amics al Facebook, la majoria joves.

Amb la Gira, la música en valen-cià ha aconseguit un espai d'iden-titat pròpia des de fa uns anys.Quins números està deixant la Girad'enguany (assistents, grups, con-certs...)?Aquesta és la quarta edició d'aquestfestival que va nàixer per sumar-sea l'oferta de festivals i concerts quesón plataforma de la música en cata-là. Aquest és el primer any que Revis-cola s'estableix com a una de les enti-tats organitzadores, junt a EscolaValenciana. El fet d'haver organit-zat 30 concert, amb la participacióde més de 40 grups i que estem orga-nitzant un final de Gira, el Feslloch,amb la voluntat d'oferir un cartellde primera divisió ens motiva mol-tíssim.

Enguany la nostra aposta del Fes-lloch és la de pegar un salt qualita-tiu i arribar al major nombre de gentd'arreu dels Països Catalans, amb unpreu molt assequible per a 2 dies i,on a part de la música de quasi 20grups i cantants de la talla de la Gos-sa Sorda, Gertrudis, Sva-ters o JoanMiquel Oliver, tindrem un munt d'ac-tivitats durant el dia per a la gentque assistesca als concerts, actua-cions com la de Xavi Castillo, tallers,piscina...

Quin paper penseu que té el joventen la construcció d'una alternati-va (política, cultural, social...) acasa nostra?Un paper fonamental, nosaltres somel present i el futur, a nosaltres ens

Segona carta obertaa l'alcalde de VicLAIA JURADO VIC

Benvolgut alcalde: fa cosa d'un any,em dirigia a tu per recordar l'esperitdel teu discurs de presa de possessió,que tan aviat vas oblidar. Les tevesganes de crear una espai de debat onpoder discutir obertament dels dife-rents temes que afecten la ciutat. Unespai on poder aportar les propostesde millora per aconseguir que Vic siguiuna ciutat model en tots els sentits,una ciutat on hi hagi cohesió veïnal,una cohesió ciutadana on la base deles discussions sigui el diàleg.

Des de que vam començar la legis-latura (ara fa 2 anys) els regidors dela CUP hem acceptat les diferents pro-postes que se'ns han fet per tal d'anaraconseguint uns plens on hi hagi cadavegada més un fonament polític, unadiscussió que interessi als ciutadansi acotar, en l'àmbit municipal, les pro-posicions de millora de cada ple. Quehi podem estar més d'acord o menys,això ja és discutible, però ho hemacceptat i respectem la decisió que esva prendre.

Per contrapartida què ens trobem?Doncs que has perdut la direcció dela ciutat, representada en el Ple muni-cipal. No sé si és que tens el cap ja alParlament, però el què ara has de ferés governar Vic, i en aquests moments,no tens cap control en el Ple i t'ha per-dut totalment el respecte un grup del'oposició que, per altra banda, et faballar al seu compàs.

Permetre en un plenari munici-pal amenaces públiques, per part dellíder del grup xenòfob PxC, cap a laCUP en general i directament cap elsmembres que en formem part, sen-se fer-hi absolutament res és indig-nant. No és democràtic i tan sols repre-senta una total feblesa per part tevael permetre que algú totalment forade lloc, encès d'ira i amb crits amena-çants digui en plena sessió que la CUPsón uns borratxos, bruts i que si nocallem ens ho explicaran d'una altramanera. Això traspassa tots els límitsadmissibles.

Alcalde, ja estem cansats de l'acti-tud passiva que portes tant tu com elteu equip de govern. Si tot això nocanvia i no pots retornar el control ala Sala de Plens, des de la CUP tambéhaurem de canviar la nostra actitud.No ens quedarem impassibles veientcom es transgredeixen les normes quetots hem acatat, ni com insulten almoviment independentista qualifi-cant-nos el mateix personatge com arates del casal.

Alcalde, com ja et vaig dir a la pas-sada carta oberta, reflexiona sobre totel què està passant a l'ajuntament quetu representes i posa els punts sobreles i. No pots permetre que el plena-ri del nostre ajuntament, per causad'alguns personatges, prengui un aspec-te propi del feixisme i la dialèctica de"dels punys i les pistoles". No pots per-metre que el nostre Ajuntament siguiun lloc on es tinguin actituds antide-mocràtiques pròpies d'èpoques quecreiem passades i que són l'únic apa-rador que té aquest grup per exhibir-se de cara al públic i obtenir un res-sò que de cap altra forma tindrien.

Alcalde, has de prendre el controldels plens d'una vegada per totes,estem a mitja legislatura, encara soma temps de fer les coses ben fetes.

LA REMATADA“Cal reviscolar el sentit crític entre els joves”

toca intentar canviar el que no ensagrada, som els qui hem de revisco-lar, els qui hem de despertar i donarempenta a un canvia valencià real.A Reviscola ho tenim molt clar i peraixò, en el marc del Feslloch, hempreparat la " I Trobada d'EntitatsJoves: Joventut i Participació al sXXI". Serà el dia 11 de juliol i hemconvidat els representants dels jovesd'altres entitats cíviques, associa-cions, sindicats i partits polítics ambels quals cal cohesionar un movi-ment jove i nacionalista que tingauna veu potent. Volem que tots itotes desenvolupen en el marc d'a-questes jornades les seues propostesconcretes i els mecanismes de par-ticipació i difusió de les mateixes.

Com es presenta el futur més imme-diat? Com encareu els reptes i leslluites que ja s'estan movent dinsel món de l'educació i de la cultu-ra al País Valencià (retallada de leslínies en valencià, agressions alvalencià, normativa europea de l'úsde pirotècnia, silenciament insti-tucional de la música en valencià...)?Els nostres mecanismes d'actuaciósón la denúncia de les incongruèn-cies polítiques d'aquest País a tra-vés de la difusió mediàtica i l'orga-nització de tot tipus d'activitats pera potenciar el que per a nosaltres ésimportant. Reviscola està treballantper a fer-se visible, perquè la gentse sume a la nostra aposta, perquèla veu dels joves nacionalistes delPaís Valencià tinga presència.

'Reviscola' és el nom d'una nova enti-tat nascuda al País Valencià de la màde diferents joves amb moltes ganesde treballar per la llengua i la culturadel nostre país. El col·lectiu, que desdel primer moment es va federar aEscola Valenciana, està endinsat enprojectes de gran abast com la Gira09, que està portant als municipis detotes les comarques la música en valen-cià que tanta censura pateix als àmbitsinstitucionals. Precisament de l'èxitd'aquesta iniciativa i de tots els objec-tius que es marca aquest col·lectiurecentment batejat, hem parlat ambla presidenta Anna Pascual.

Entrevista a Anna Pascual, presidenta de

Reviscola

ENTREVISTA

Anna Pasqual, presidenta de Reviscola