APRENENTATGE BASAT EN PROBLEMES & APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES Tècniques d’aprenentatge constructivistes Aquest document recull informació sobre aquestes dos metodologies d’aprenentatge.

2011

Román Rodríguez Director de E-STUDI

Pàg

ina

1 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

INDEX

ABP .............................................................................................. 2

TREBALL PER PROJECTES. EN QUÈ CONSISTEIX L'APRENENTATGE

BASAT EN PROJECTES? ................................................................. 3

ELEMENTS D'UN PROJECTE AUTÈNTIC (REAL) ............................. 4

BENEFICIS DE L'APRENENTATGE PER PROJECTES ......................... 4

ENFOCS DIFERENTS ...................................................................... 7

Pàg

ina

2 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

ABP

L'ABP és una metodologia centrada en l'aprenentatge, en la investigació i reflexió que

segueixen els alumnes per arribar a una solució davant un problema plantejat pel

professor.

COMPETÈNCIES:

• Resolució de problemes

• Presa de decisions

• Treball en equip

• Habilitats de comunicació (argumentació i presentació de la informació)

• Desenvolupament d'actituds i valors: precisió, revisió, tolerància ...

Prieto (2006) citant a Engel i Woods afegeix:

• Identificació de problemes rellevants del context professional

• La consciència del propi aprenentatge

• La planificació de les estratègies que s'utilitzaran per a aprendre

• El pensament crític

• L'aprenentatge autodirigit

• Les habilitats d'avaluació

De la mateixa manera, Benito i Cruz (2005) a part de les competències ja esmentades

indiquen que l'ABP afavoreix el desenvolupament del raonament eficaç i la creativitat.

A part de totes les esmentades i com a complement a totes elles podem dir que l'ABP

afavoreix el desenvolupament d'habilitats pel que fa a la recerca i maneig

d'informació, els alumnes en el procés d'aprenentatge, hauran de , a partir d'un

enunciat, esbrinar i comprendre què és el que passa i aconseguir una solució

adequada.

CARACTERÍSTIQUES

En paraules de Exley i Dennick (2007), l'ABP implica un aprenentatge actiu, cooperatiu,

centrat en l'estudiant, associat amb un aprenentatge independent molt

motivat. Vegem una mica més detingudament alguna de les seves característiques

principals:

Respon a una metodologia centrada en l'alumne i en el seu aprenentatge. A través del

treball autònom i en equip els estudiants han d'assolir els objectius plantejats en el

temps previst.

Pàg

ina

3 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

Els alumnes treballen en petits grups (autors com Morales i Landa (2004), Exley i

Dennick (2007), de Miguel (2005) recomanen que el nombre de membres de cada grup

oscil·li entre cinc i vuit), cosa que afavoreix que els alumnes gestionin eficaçment els

possibles conflictes que sorgeixin entre ells i que tots es responsabilitzin de la

consecució dels objectius previstos. Aquesta responsabilitat assumida per tots els

membres del grup ajuda a que la motivació per dur a terme la tasca sigui elevada i que

adquireixin un compromís real i forta amb els seus aprenentatges i amb els dels seus

companys.

Aquesta metodologia afavoreix la possibilitat d'interrelacionar diferents matèries o

disciplines acadèmiques. Per intentar solucionar un problema els alumnes poden (i és

aconsellable) necessitar recórrer a coneixements de diferents assignatures ja

adquirits. Això ajuda a que els estudiants s'integren en un "tot" coherent els seus

aprenentatges.

L'ABP pot utilitzar com una estratègia més dins del procés d'ensenyament i aprenentatge, encara que també és possible aplicar-lo en una assignatura durant tot el curs acadèmic o, fins i tot, pot planificar el currículum d'una titulació al voltant d'aquesta etodologia.

TREBALL PER PROJECTES. EN QUÈ CONSISTEIX L'APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES?

Aquesta estratègia d'ensenyament constitueix un model d'instrucció autèntic en el

qual els estudiants planegen, implementen i avaluen projectes que tenen aplicació en

el món real més enllà de l'aula de classe (Blank, 1997; Dickinson, et al, 1998; Harwell,

1997) .

En ella es recomanen activitats d'ensenyament interdisciplinàries, de llarg termini i

centrades en l'estudiant, en lloc de lliçons curtes i aïllades (Challenge 2000 Multimedia

Project, 1999). Les estratègies d'instrucció basada en projectes tenen les seves arrels

en l'aproximació constructivista que va evolucionar a partir dels treballs de psicòlegs i

educadors com ara Lev Vigotski, Jerome Bruner, Jean Piaget i John Dewey.

El constructivisme mira l'aprenentatge com el resultat de construccions mentals, és a

dir, que els nens, aprenen construint noves idees o conceptes, basant-se en els seus

coneixements actuals i previs (Karlin & Viannia, 2001).

Pàg

ina

4 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

Més important encara, els estudiants troben els projectes divertits, motivadors i

reptadors perquè tenen en ells un paper actiu tant en la seva tria com en tot el procés

de planificació (Challenge 2000 Multimedia Project, 1999, Katz, 1994).

ELEMENTS D'UN PROJECTE AUTÈNTIC (REAL)

Existeix una àmplia gamma de projectes: d'aprenentatge mitjançant servei a la

comunitat, basats en treballs, etc. Però els projectes autèntics tenen en comú els

següents elements específics (Dickinson et al, 1998; Katz & Chard, 1989; Martin &

Baker, 2000; Thomas, 1998)

• Centrats en l'estudiant, dirigits per l'estudiant.

• Clarament definits, un inici, un desenvolupament i un final.

• Contingut significatiu per als estudiants; directament observable en el seu entorn.

• Problemes del món real.

• Recerca de primera mà.

• Sensible a la cultura local i culturalment apropiat.

• Objectius específics relacionats tant amb el Projecte Educatiu Institucional (PEI) com

amb els estàndards del currículum.

• Un producte tangible que es pugui compartir amb l'audiència objectiu.

• Connexions entre l'acadèmic, la vida i les competències laborals.

• Oportunitats de retroalimentació i avaluació per part d'experts.

• Oportunitats per a la reflexió i l'autoavaluació per part de l'estudiant.

• Avaluació o valoració autèntica (portafolis, diaris, etc.)

BENEFICIS DE L'APRENENTATGE PER PROJECTES

De quina manera beneficia els estudiants aquesta estratègia? Aquest enfocament

motiva els joves a aprendre perquè els permet seleccionar temes que els interessen i

que són importants per a les seves vides (Katz & Chard, 1989). Addicionalment, 20

anys de recerca indiquen que el compromís i la motivació possibiliten l'abast d'èxits

importants (Brewster & Fager, 2000). Investigacions sobre els efectes a llarg termini en

el currículum de primera infància, donen suport a la incorporació de l'aprenentatge per

projectes tant molt jove com en educació secundària (bàsica i Mitjana) (Katz & Richard,

1989).

Cada vegada és més freqüent que els mestres treballen amb nens que tenen un rang

molt ampli d'habilitats, que provenen de mitjans culturals i ètnics diversos i que en

alguns casos estan aprenent anglès com a segona llengua. Les institucions educatives

estan buscant formes d'atendre les necessitats d'aquests estudiants. L'aprenentatge

Pàg

ina

5 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

basat en projectes ofereix una possibilitats d'introduir en l'aula de classe una extensa

gamma d'oportunitats d'aprenentatge. Pot motivar estudiants de diferents

provinences soci culturals ja que els nens poden triar temes que tinguin relació amb les

seves pròpies experiències, així com permetre'ls utilitzar estils d'aprenentatge

relacionats amb la seva cultura o amb el seu estil personal d'aprendre (Katz & Chard,

1989). Per exemple, en moltes comunitats indígenes es fa èmfasi en l'experiència

directa i en les experiències cooperatives d'aprenentatge (Clark, 1999; Reis, 1998).

La incorporació de projectes al currículum no és ni nova ni revolucionària. L'educació

oberta de finals dels anys 60 i principis dels 70 va donar un impuls fort a omprometre's

activament els projectes, a les experiències d'aprenentatge de primera mà ia aprendre

fent (Katz & Chard, 1989). L'enfocament Regio Emilia per molt jove, reconegut i clamat

com un dels millors sistemes educatius que hi ha al món, es basa en projectes

Abramson, Robinson, & Ankenman, 1995; Edwards, Gandini, & Forman, 1993).

Els principals beneficis de l'aprenentatge basat en projectes inclouen:

• Preparar els estudiants per als llocs de treball. Els nois s'exposen a una gran varietat

d'habilitats i de competències com ara col.laboració, planificació de projectes, presa de

decisions i maneig del temps (Blank, 1997; Dickinsion et al, 1998).

• Augmentar la motivació. Els mestres sovint registren augment en l'assistència a

l'escola, major participació en classe i millor disposició per realitzar tasques (Bottoms

& Webb, 1998; Moursund, Bielefeldt, & Underwood, 1997).

• Fer la connexió entre el aprenentatge a l'escola i la realitat. Els estudiants retina

major quantitat de coneixement i habilitats quan estan compromesos amb projectes

estimulants. Mitjançant els projectes, els estudiants fan ús d'habilitats mentals d'ordre

superior en lloc de memoritzar dades en contextos aïllats sense connexió amb quan i

on es poden utilitzar en el món real (Blank, 1997; Bottoms & Webb, 1998; Reis, 1998) .

• Oferir oportunitats de col·laboració per construir coneixement. L'aprenentatge

col.laboratiu permet als estudiants compartir idees entre ells o servir de caixa de

ressonància a les idees d'altres, expressar les seves pròpies opinions i negociar

solucions, habilitats totes, necessàries en els futurs llocs de treball (Bryson, 1994; Reis,

1998) .

• Augmentar les habilitats socials i de comunicació.

• Augmentar les habilitats per a la solució de problemes (Moursund, Bielefeld, &

Underwood, 1997).

Pàg

ina

6 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

• Permetre als estudiants tant fer com veure les connexions existents entre diferents

disciplines.

• Oferir oportunitats per realitzar contribucions a l'escola o a la comunitat.

• Augmentar l'autoestima. Els estudiants s'enorgulleixen d'aconseguir alguna cosa que

tingui valor fora de l'aula de classe (Jobs for the future, nd).

• Permetre que els estudiants facin ús de les seves fortaleses individuals

d'aprenentatge i dels seus diferents enfocaments cap a aquest (Thomas, 1998).

• Possibilitar una forma pràctica, del món real, per aprendre a usar la Tecnologia.

(Kadel, 1999; Moursund, Bielefeldt, & Underwood, 1997).

Un docent que va utilitzar en les seves classes de matemàtiques i ciències

l'ensenyament per projectes, reportà que molts dels seus estudiants que sovint van

tenir dificultats en alguns entorns acadèmics, van trobar significat i motivació per

aprendre treballant en projectes (Nadelson, 2000). El mestre va anotar també, que en

facilitar l'aprenentatge de continguts de coneixement a més d'habilitats de raonament

i solució de problemes, l'ensenyament per projectes pot ajudar els estudiants a

preparar-se per les proves d'estat i assolir els estàndards establerts.

Pàg

ina

7 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

ENFOCS DIDERENTS

El PBL (Aprenentatge Basat en Problemes) un petit grup d'alumnes es dedica a

analitzar i resoldre un problema seleccionat pel professor per assolir certs objectius

d'aprenentatge. Es pretén assolir un objectiu d'aprenentatge concreta.

El POL (Aprenentatge Orientat a Projectes) els estudiants busquen solucions a

problemes complexos aplicant els conceptes i principis fonamentals apresos. Es pretén

integrar diferents coneixements per solucionar problemes complexos.

El CBL (Aprenentatge Basat en Casos) els alumnes han de trobar solucions a una

situació problemàtica de la vida real. Es pretén entrenar en la generació de solucions.

PROCÉS

L'Aprenentatge Basat en Problemes (model de Maastricht)

Cada semestre es divideix en blocs temàtics de diverses setmanes. Cada bloc té un

tema per al qual s'han planificat una sèrie de casos que els alumnes han de treballar.

Els casos intenten integrar pràctica i teoria. Cada alumne tria el cas en què treballarà.

Els alumnes es reuneixen en grups per analitzar els casos amb el professor. El professor

facilita el treball i la comunicació del grup, però són els alumnes els planifiquen i

discuteixen les solucions mitjançant un mètode de set etapes: definir conceptes,

definir problemes, analitzar problemes, buscar explicacions, formular objectius

d'aprenentatge, buscar informació addicional, i elaborar un informe. Hi ha un examen

individual de cada alumne.

Aprenentatge Orientat a Projectes (model d'Aalborg)

Aquest model de treball s'ha estès particularment en l'àmbit de les enginyeries a nivell

mundial. A Aalborg el treball per projectes ocupa sobre el 50% del temps

d'aprenentatge, encara que en altres universitats aquest temps es redueix fins a un

20%. Una ocupació major del temps implica major complexitat del projecte i una major

integració de temàtiques cientificotècniques allunyades. Per això, es pot distingir

entre: el projecte per disciplines i el projecte per problemàtiques (Kolmos, 1996).

- En el projecte per disciplines, el tutor selecciona les disciplines i els mètodes

professionals que s'utilitzaran en el projecte. Els grups seleccionen la problemàtica i la

seva solució dins el marc indicat pel tutor.

Pàg

ina

8 A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ble

mes

& A

pre

nen

tatg

e b

asat

en

pro

ject

es

- En el projecte per problemàtiques, el tutor delimita la problemàtica i els grups poden

treballar amb disciplines i mètodes diferents.

L'aprenentatge basat en projectes es planifica tenint en compte els objectius

professionals que s'han de cobrir en la carrera. Com que la profunditat amb què es

tracten els projectes fa que no es pugui abastar una visió àmplia dels coneixements, cal

assegurar que els estudiants siguin capaços de cobrir les seves possibles llacunes de

continguts. Les fases de la planificació de l'aprenentatge per projectes són: objectius i

perfil professional, temes i tipus de projectes, propostes de projectes, realització del

projecte, i avaluació dels assoliments d'aprenentatge.

Objectius i perfil professional. Cal considerar objectius en totes les fases de la

realització del projecte per poder aprofitar tota la seva potencialitat, tant en la

planificació, com en la seva realització i en la seva avaluació.

Temes i tipus de projectes. El tema és el marc en el qual es desenvolupa el projecte i ve

delimitat pels objectius, per les disciplines i mètodes professionals.

Propostes de projectes. Han de motivar als alumnes pel que poden ser presentades

pels mateixos alumnes, encara que de vegades prefereixen que les hi donin. No

obstant això, és fonamental que no s'indiqui el procés d'anàlisi perquè els alumnes

puguin formular alternatives i desenvolupar la seva autonomia.

Realització del projecte. Els alumnes tenen autonomia per planificar, proposar

alternatives de solució, i prendre decisions. Cal que aprenguin a comparar el procés de

realització del projecte amb la seva planificació, i revisar els resultats parcials per

corregir els seus errors i la qualitat del seu treball. El tutor ha d'assessorar i motivar en

la realització del projecte.

Avaluació dels assoliments de l'aprenentatge. Un cop finalitzat el projecte es valora

conjuntament (alumnes i tutor) els resultats i el procés realitzat (errors, èxits,

rendiment, etc.).