A PROPÒSIT DE EL PARADIGMA SOSTENIBLE A LA … PARADIGMA SOSTENIBLE EN LA... · EL PARADIGMA...

STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel. (0034) 93 300 00 34

e-mail · stem@stem

EL PARADIGMA SOSTENIBLE

L'equip del Departament Tècnic

a una sèrie de conferències,

de la conservació preventiva

Conference de l'ICOM-CC a Lisboa

patrimonials en relació al medi

de diferents institucions per presentar els seus

l'octubre, el FAD de Barcelona va organitzar el

Segons l'Informe Brundtland

actual sense comprometre la

conservació preventiva i els professionals que

ambiental i la sostenibilitat

STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56

[email protected] www.stem-museos.com

A PROPÒSIT DE ...

SOSTENIBLE A LA CONSERVACIÓ PREVENTIVA

Tècnic de STEM, entre ells el seu director tècnic, Ignasi

, jornades i congressos que en els últims mesos han

preventiva i la sostenibilitat. El mes de setembre va tenir

a Lisboa, i entre els temes, es van plantejar les

en relació al medi ambient. En aquest mateix mes, a Girona es van reunir

per presentar els seus projectes a la II Jornada cultura

Barcelona va organitzar el Simposi "La sostenibilitat dels edificis

Remodelació col·lecció gòtic del MNAC, 2010

del 1987, la sostenibilitat és "Satisfer les necessitats

comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions

professionals que ens dediquem, comencem a tenir

de les nostres pràctiques. Per aquest motiu

STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona

museos.com

Pá

gin

a1

PREVENTIVA

Ignasi Millet, han assistit

mesos han plantejat el tema

de setembre va tenir lloc la 16th Triennal

les noves necessitats

es van reunir membres

cultura i medi ambient. A

edificis".

necessitats de la generació

generacions futures." La

a tenir present l'impacte

comencem a trobar


e-mail · stem@stem

publicacions, participacions

desenvolupar noves aproximacions a la

respecte mediambiental.

El punt de partida és una professió

l'acumulació de material de rebuig

de reciclatge i reutilització...

general? Calcular el carbon footprint

les formes. En els museus, els

tenir presents com a dades empíriques

parlar de conservació preventiva

1 La petjada de carboni mesura la totalitat de gasos d'efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d'un individu,

organització, procés o producte. L'anàlisi de la petjada de carboni engloba totes les etapes de desenvolupament de

com a resultat una dada que pot ser utilitzada com a indicador ambiental global de l'activitat i com a punt de referència bàs

l'inici d'actuacions de reducció del consum energètic. La finalitat última de conèixer la petjada de c

les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, per tant, la reducció del consum energètic i els impactes ambient

les actuacions en matèria de petjada de carboni ajuden a distingir les empreses en

preferentment les empreses i productes més sostenibles.



participacions en congressos, experiències, material on

aproximacions a la conservació patrimonial tenint en compte els

una professió que tendeix a utilitzar un consum energètic

de rebuig com paper, fusta, escumes o plàstics, dissolvents

reutilització... Com podem identificar i quantificar l'impacte

footprint1 o la mesura del nostre impacte mediambiental

, els kW/h o les emissions de CO2 serien els paràmetres que

empíriques. Quines serien algunes de les idees que podem

preventiva i sostenibilitat?

Etiqueta del certificat d’eficiència energética

La petjada de carboni mesura la totalitat de gasos d'efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d'un individu,

organització, procés o producte. L'anàlisi de la petjada de carboni engloba totes les etapes de desenvolupament de

com a resultat una dada que pot ser utilitzada com a indicador ambiental global de l'activitat i com a punt de referència bàs

l'inici d'actuacions de reducció del consum energètic. La finalitat última de conèixer la petjada de carboni és aconseguir una reducció en

les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, per tant, la reducció del consum energètic i els impactes ambient

les actuacions en matèria de petjada de carboni ajuden a distingir les empreses en un mercat cada vegada més conscienciat i que valora

preferentment les empreses i productes més sostenibles.


museos.com

Pá

gin

a2

material on-line... que volen

compte els criteris de

energètic alt en climatització,

dissolvents amb una falta

l'impacte mediambiental en

mediambiental seria una de

paràmetres que podríem

que podem trobar per

La petjada de carboni mesura la totalitat de gasos d'efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d'un individu,

organització, procés o producte. L'anàlisi de la petjada de carboni engloba totes les etapes de desenvolupament de l'activitat i dóna

com a resultat una dada que pot ser utilitzada com a indicador ambiental global de l'activitat i com a punt de referència bàsic per a

arboni és aconseguir una reducció en

les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, per tant, la reducció del consum energètic i els impactes ambientals. A més,

un mercat cada vegada més conscienciat i que valora

STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona Tel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56

e-mail · [email protected] www.stem-museos.com

Pá

gin

a3

En primer lloc podem tenir en compte el tema de la climatització en museus.

“The maintenance of specific museum climates in general is an active, expensive, and time-

consuming responsibility. An appropriate climate will contribute to the permanence of a collection,

but maintaining a climate chosen on the basis of incorrect or incomplete information may be both

damaging and wasteful of money and energy.2”

Els paràmetres marcats des de la conservació preventiva seguint els estudis de Michalski

presenten la humitat relativa com un dels factors de risc destacats per les col·leccions. L'interval

entre el 25-75% HR seria el que comenta l'autor com adequat per evitar la proliferació de plagues

sumant una temperatura que seria l'altre factor a tenir present. D'aquesta manera ens trobem

amb uns paràmetres habituals d'uns 21 º C i 50% HR tenint en compte els materials de les

col·leccions i la seva adaptació al clima. Avui en dia els especialistes comencen a qüestionar

aquestes teories generals per ajustar-les a les necessitats de la col·lecció, l'espai on es troben, els

materials que els componen... Buscant sempre com a màxima l'estabilitat ambiental. Entre les

noves aproximacions es plantegen anàlisi de cost benefici en els nivells d’HR en relació a les

possibilitats estructurals de l'edifici, l'aïllament, les característiques externes i els sistemes de

climatització dels museus. Ens trobem en un moment de revisió dels estàndards tradicionals per

proposar estudis sistemàtics que aportin paràmetres màxims i mínims, diaris, mensuals i anuals,

que ens donen un rang d'oscil·lació en el qual s'han adaptat les nostres col·leccions.

La sostenibilitat passa per una eficiència energètica que en el cas del control climàtic ha de tenir

en compte la veritable necessitat de climatització en espais del museu o en determinats moments

de l'any o del dia. Un estudi climàtic d'eficiència i sostenibilitat energètica acurat pot donar noves

perspectives sobre aquest tema, potser podem reduir el funcionament dels aparells quan la HR i la

2 Erhardt, David., Charles S. Tumosa, and Marion.F. Mecklenburg: Applying Science to the Question of Museum Climate. In Museum

Microclimates. National Museum of Denmark, 2007. “El manteniment de climes específics per a museus, en general, és una

responsabilitat activa, cara i consumeix molt de temps. Un clima adequat contribueix a la permanència d'una col·lecció, però el

manteniment d'un clima elegit sobre la base d'informació incorrecta o incompleta pot ser perjudicial i malbaratadora de diners i

energia”



Pá

gin

a4

temperatura entre l'interior i l'exterior s'equilibren en moments concrets de l'any, si no del tot si

parcialment en un edifici, o incorporar mètodes alternatius de ventilació, garantint sempre

l'estabilitat ambiental. La legislació, el Reglament d'Instal lacions Tècniques dels Edificis, RITE, així

ho recull en la revisió de l'any 2009 sobre eficiència energètica.

Un exemple concret el trobaríem en el Victoria & Albert Museum de Londres, estudis realitzats per

Boris Pretzel proposen adoptar un sistema de control passiu en el disseny del museu a través de la

ventilació i la temperatura de l’espai: "The design strategy developed for stabilizing the RH

environment involves exploiting the external air condition together with the ventilation and

heating of the interior"3 que en conclusió aporta: "In conclusion, the passive approach developed

provides a level of control compatible with the conservation requirements of the project, it requires

less capital investment in terms of mechanical equipment and leads to reduction in energy usage,

running cotes and carbon dioxide emissions of the galleries.” 4

Gràfic 1 i gràfic 2 del Victorian & Albert Museum

La gràfica 1 mostra en verd el rang màxim i mínim permès, més ampli que el marcat en vermell per

a la conservació preventiva tradicional. Quan la HR puja o baixa d'aquests paràmetres adequats,

3 “L'estratègia de disseny desenvolupat per l'estabilització de l'entorn de la HR consisteix a explotar la condició de l'aire extern,

juntament amb la ventilació i la calefacció de l'interior” 4 “En conclusió, l'aproximació passiva desenvolupada proporciona un nivell de control compatible amb les exigències de conservació del

projecte, es requereix menys inversió de capital en termes d'equips mecànics i condueix a una reducció en el consum d'energia, la

diferència de rangs i les emissions de diòxid de carboni de les galeries”



Pá

gin

a5

43-47% HR, s'augmenta la temperatura o es ventila segons el cas, com mostra el segon gràfic. Les

peces patrimonials amb necessitats específiques presentarien vitrines de control climàtic segons

cada obra.

En el moment de crear un espai en un edifici, ja sigui nou o històric, dedicat a la conservació del

nostre patrimoni amb una despesa energètica mínima que mantingui un clima estable, hem de

tenir clars una sèrie de punts clau:

� Elaboració d'estudis climàtics d'eficiència i sostenibilitat energètica curosos per a museus i

institucions culturals com a punt de partida.

� Tenir en compte la climatologia local i els seus pronòstics.

� Tenir en compte el clima interior en relació al clima exterior, l'edifici com a membrana.

� Aïllament i asolació arquitectònica.

� Factors interiors: presència humana, il·luminació, circulació d'aire...

� Filtració de la pol·lució externa i dels agents contaminants.

� Climatització en els moments i espais necessaris tenint un rang d'actuació i estudiant les

necessitats i solucions sostenibles. Pensar en la possibilitat de permetre variacions suaus

en un rang moderat, que no afectarien a les peces per que aquestes s'han aclimatat sense

sobrepassar la seva zona de risc, seguint els estudis de Michalski o Mecklenburg.

� Nou enfocament en la cura de les col·leccions segons materials que les componen.

� Les col·leccions més delicades en vitrines climàtiques adequades o sales condicionades.

Els exemples danesos de conservació preventiva presenten aïllaments en revestiments que amb la

presència de deshumidificadors mecànics, tenen un cost energètic inferior en contraposició a la

ventilació en espais amb calefacció intermitent. Els especialistes danesos han treballat àmpliament

aquest tema i algunes de les experiències es troben a la web d'estudis i projectes::

http://www.conservationphysics.org


e-mail · stem@stem

Edifici de

En segon lloc parlaríem de la il

atenció a les col·leccions cal utilitzar llums que siguin adequades, amb filtres UV, que no escalfin

l'entorn de les peces... Per aquest motiu e

de la seva emissió és calor i no respecten els estàndards

desenvolupament de les llums LED és un dels nous recursos combinat amb detectors de presència

que els encenen (com el sistema adoptat pel Museu de Badalona

museus una il·luminació més eficient, de cicle de vida més llarg i que permeten tenir en compte les

sensibilitats lumíniques de les peces patrimonials. El baix consum d'energia, baix ma

emissions baixes de CO2 i la llum freda dels LEDs moderns ha donat lloc al desenvolupament

d'aplicacions en una gran varietat d'equips i

Miró, han realitzat propostes en aquest sentit que van

MNAC, la nova instal·lació per les sales de gòtic representa un estalvi energètic anual aproximat de

5 http://www.museudebadalona.cat

6 Recordem també la publicació del manual

pràctiques ambientals. A la nota de premsa podem llegir:

d'ambientalització en matèria de residus a les seve

ISO 14.001 i EMAS, que acrediten la instauració d'un procés de millora contínua. el Manual de bones Pràctiques ambiental té c

prioritat la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus. com a primer fita per assolir el 2012 es proposa reciclar el 50% de tots els

residus que generen i disposar d'un punt verd dins de les



de magatzem patrimonial prototip situat a Ribe, Dinamarca.

En segon lloc parlaríem de la il·luminació, un dels factors habituals de degradació. Per prestar

leccions cal utilitzar llums que siguin adequades, amb filtres UV, que no escalfin

l'entorn de les peces... Per aquest motiu els museus eliminen els llums incandescents que el 90%

de la seva emissió és calor i no respecten els estàndards d'il·luminació per a museus. El


el sistema adoptat pel Museu de Badalona5) Aquesta opció és per als

luminació més eficient, de cicle de vida més llarg i que permeten tenir en compte les

sensibilitats lumíniques de les peces patrimonials. El baix consum d'energia, baix ma


d'aplicacions en una gran varietat d'equips i instal·lacions. Museus com el MNAC

Miró, han realitzat propostes en aquest sentit que van presentar en la jornada de Girona. Al

lació per les sales de gòtic representa un estalvi energètic anual aproximat de

Recordem també la publicació del manual La Gestió dels Residus al Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC

. A la nota de premsa podem llegir: "El MNAC és la primera entitat cultural que ha posat en pràctica un pla

d'ambientalització en matèria de residus a les seves dependències. D'altra banda el Museu està treballant per obtenir les certificacions

ISO 14.001 i EMAS, que acrediten la instauració d'un procés de millora contínua. el Manual de bones Pràctiques ambiental té c

i el reciclatge dels residus. com a primer fita per assolir el 2012 es proposa reciclar el 50% de tots els

residus que generen i disposar d'un punt verd dins de les instal·lacions "


museos.com

Pá

gin

a6

luminació, un dels factors habituals de degradació. Per prestar

leccions cal utilitzar llums que siguin adequades, amb filtres UV, que no escalfin

ls museus eliminen els llums incandescents que el 90%

luminació per a museus. El


) Aquesta opció és per als

luminació més eficient, de cicle de vida més llarg i que permeten tenir en compte les

sensibilitats lumíniques de les peces patrimonials. El baix consum d'energia, baix manteniment, les


lacions. Museus com el MNAC6 i la Fundació

presentar en la jornada de Girona. Al

lació per les sales de gòtic representa un estalvi energètic anual aproximat de

tió dels Residus al Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC. Manual de bones

"El MNAC és la primera entitat cultural que ha posat en pràctica un pla

s dependències. D'altra banda el Museu està treballant per obtenir les certificacions

ISO 14.001 i EMAS, que acrediten la instauració d'un procés de millora contínua. el Manual de bones Pràctiques ambiental té com a

i el reciclatge dels residus. com a primer fita per assolir el 2012 es proposa reciclar el 50% de tots els


e-mail · stem@stem

142.163,85 Kw/h. La qual cosa suposa un estalvi mitjà aproximat de 19.900

anual de 4.400 kg d'emissions de CO

Il·luminació

En tercer lloc faríem referència als materials lligats a la conservació preventiva per

transport de peces... A grans trets es hauria d'afavorir la reutilització de materials com les escumes

o plàstics protectors, així com les caixes per transportar obres que s'han de reutilitzar per evitar la

despesa de material. Aquests materials, per la seva composició, han

específica com a residus i procurar

ethafoam per reciclar i fer-ne de noves amb un percentatge de material reciclat. En aquest sentit

són diversos els professionals que

transport i manipulació d'obres d'art. Un exemple seria la caixa de transport d'obra, normalment

de creació específica. Les noves propostes plantejarien caixes que permetessin adaptar

diferents mesures que poden presentar les peces, garantint sempre l'estabilitat amb materials de

densitat adequada per evitar les vibracions i xocs.

7 Dades mitges aproximades tenint en compte la varietat



142.163,85 Kw/h. La qual cosa suposa un estalvi mitjà aproximat de 19.900 € anuals i una reducció

anual de 4.400 kg d'emissions de CO₂7.

Il·luminació LED per vitrina climàtica en projecte realitzat per STEM

En tercer lloc faríem referència als materials lligats a la conservació preventiva per

.. A grans trets es hauria d'afavorir la reutilització de materials com les escumes


despesa de material. Aquests materials, per la seva composició, han de ser tractats de forma

específica com a residus i procurar el seu reciclatge. Algunes propostes recuperen les escumes de

ne de noves amb un percentatge de material reciclat. En aquest sentit

són diversos els professionals que reivindiquen la reutilització de molts d'aquests materials en el


de creació específica. Les noves propostes plantejarien caixes que permetessin adaptar


densitat adequada per evitar les vibracions i xocs.

Departament Tècnic de STEM

Jose A. Ortiz, Marisa Latorre

ompte la varietat existent de tarifes, Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.


museos.com

Pá

gin

a7

€ anuals i una reducció

En tercer lloc faríem referència als materials lligats a la conservació preventiva per a embalatge,

.. A grans trets es hauria d'afavorir la reutilització de materials com les escumes


de ser tractats de forma

reciclatge. Algunes propostes recuperen les escumes de

ne de noves amb un percentatge de material reciclat. En aquest sentit

reivindiquen la reutilització de molts d'aquests materials en el


de creació específica. Les noves propostes plantejarien caixes que permetessin adaptar-se a les


Departament Tècnic de STEM

isa Latorre, Ignasi Millet

s, Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.



Pá

gin

a8

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

16th Triennal Conference del ICOM-CC, pre-prints, Lisboa: 2011.

Brophy, S. y Wylie, E.: The green museum: a primer on environmental practice. AltaMira Press,

2008 .

Erhardt, Tumosa, y Mecklenburg: Applying Science to the Question of Museum Climate. In Museum

Microclimates. National Museum of Denmark, 2007.

http://www.natmus.dk/graphics/konferencer_mm/microclimates/pdf/erhardt.pdf

Mecklenburg: Determining the Aceptable Ranges of Relative humidity And Temperature in

Museums and Galleries. Smithsonian Museum Conservation Institute, 2007.

Michalski: “Relative humidity in museums, galleries, and archives: Specification and control” en

Workshop on Control of humidity for Health, artifact, and Buildings. Proceedings, Washington, DC:

The National Institute of Building Sciences, 2003.

Padfield y Borchensen: Museum Microclimates. National Museum of Denmark, 2007.

http://www.natmus.dk/sw53828.asp

A PROPÒSIT DE EL PARADIGMA SOSTENIBLE A LA … PARADIGMA SOSTENIBLE EN LA... · EL PARADIGMA...

Documents

Transcript of A PROPÒSIT DE EL PARADIGMA SOSTENIBLE A LA … PARADIGMA SOSTENIBLE EN LA... · EL PARADIGMA...