9.Personalitat

Personalitat

1.Etimologia del terme personalitat

Origen etimològic de “PERSONA”

Prosôpon: mascara teatral

Significats de PERSONALITAT-El que apareix davant dels altres = rol que assumim en la vida social

-Prestigi i dignitat: criteri d’atractiu social = qualitats que els altres admiren (tenir “molta” personalitat)

-Allò que ens fa individus i alhora éssers humans

Cada persona és com:Totes les altres personesAlgunes altres personesCap altra persona

1.Etimologia del terme personalitat

2.La personalitat i els miralls

Som com ens veiem? ... O som com ens veuen?

¿Com en veuen els altres?

Personalitat:Resultat de les percepcions que tenim del que pensen els altres de nosaltres.

El “jo” és relacional, és la intuïció que tinc del que pensen els altres de mi.

“LOOKING-GLASS SELF”

2.Característiques de la personalitat

Personalitat: forma característica i habitual en què cada persona pensa, sent i es comporta.

“Organitzacio dinàmica, dins l’individu, d’aquells sistemes psicòfisics que determinen la seva conducta i el seu pensament característics” (Allport)

“Organització complexa de cognicions, emocions i conductes que dóna orientacions i pautes a la vida d’una persona” (Pervin)

TRETS COGNITIUS

TRETS AFECTIUS

TRETS CONDUCTUALS


COGNITIUS CONATIUS

Creo que me gustaría trabajar como

bibliotecario Me gusta leer novelas de amor Me preocupan el dinero y los negocios

Cuando acepto un nuevo empleo, me gusta descubrir a quien debo “caerle bien”Si los demás no se la hubieran tomado conmigo, hubiese tenido más éxitoEn mi vida diaria hay muchas cosas que meresultan interesantes

EMOCIONALS BIOFÍSICSA veces siento deseos de romper cosas A veces tengo accesos de risa y llanto que no puedo controlarA veces mi pensamiento ha ido más rápido y delante de mis palabrasA veces siento que verdaderamente soy un inútil.

Varias veces a la semana me molesta la acidez de estómagoMi sueño es irregular, inquieto Sufro ataques de náuseas y vómitos Casi siempre me levanto por las mañanas descansado y como nuevo


•No és una entitat física, com si fos una part anatòmica de l’organisme. Es un constructe psicològic per comprendre i explicar la conducta.

•Es la forma habitual de comportament d’una persona. Inclou la conducta, els pensaments i els sentiments de l’individu.

•Es produeix per la interaccio de l’herència genètica i l’ambient de l’individu (aprenentatge social, experiències personals).

•Es desenvolupa al llarg de la vida.

•Es individual, social i cultural.

2.Característiques de la personalitatHerència vs. ambient (nurturisme vs naturisme)

Herència: la composiciò genètica d’un individu que influeix en el seu creixement i desenvolupament al llarg de la vida.

Ambient: la influència de la família, amics, nivell socioeconòmic, cultural, escola, mitjans de comunicació, alimentacio... i totes les experiències a les quals està exposat una persona.

50% Heredabilidad

5% Ambiente

compartido

45% Ambiente específico


Herència i personalitat. Metodologia d’estudi:

•Genètica de la conducta: estudi de les influències genètiques sobre la conducta

•Estudis de bessons: s’avalua la semblança entre bessons idèntics o fraterns

•Estudis d’adopcions: s’avalua la semblança entre el nen adoptat i la seva família biològica i adoptiva

•Estudis de bessons i d’adopció: s’avalua la semblança entre bessons idèntics adoptats per separat amb bessons criats junts


• Herència: alguns trets del temperament sí són hereditaris i es mostren a edat molt temprana:

1. Nivell d’activitat: despesa global d’energia (vigor, ritme)

2. Sociabilitat: preferència per estar amb altres persones

3. Emocionabilitat: tendència a activar-se fisiològicament, fàcil i intensament (tristesa, ira, por)

• Ambient:

1. Créixer en la mateixa llar no ens fa més semblants en personalitat.

2. L’ambient que ens influeix és el que escollim o el tracte diferencial que rebem (ambient específic).

3.Teories biològiques de la personalitat

El cos, l’organisme, influeix en la personalitat?

Antecedents (medicina); Hipòcrates (460-377 a.C.)

Teoria dels 4 temperaments

3.Teories biològiques de la personalitat: els temperaments d’Hipòcrates

MELANCÒLIC Basado en un tipo de sistema nervioso débil, posee una muy alta sensibilidad, un alto nivel de actividad y concentración de la atención. És introvertido, sin embargo, puede actuar de forma extrovertida. Lo caracteriza una baja flexibilidad a los cambios en el ambiente.

Es abnegado, perfeccionista y analítico. Es muy sensible emocionalmente. No se lanza a conocer gente, sino deja que la gente venga a él. Sus tendencias perfeccionistas y su conciencia hacen que sea muy fiable, pues no le permiten abandonar a alguien cuando están contando con él. Además de todo, posee un gran carácter que le ayuda a terminar lo que comienza. Pero es difícil convencerlo de iniciar algún proyecto, debido a que siempre está considerando todos los pros y contras en cualquier situación.

La Mélancolie c’est le bonheur d’étre triste

(Victor Hugo)


SANGUINI Es una persona cálida y vivaz. Comunicativo y receptivo por naturaleza. Siente verdaderamente las alegrías y tristezas de otros como si fueran las suyas, y posee un estado de ánimo muy variable.

Tiende a tomar decisiones basándose en los sentimientos más que en la reflexión. Es tan comunicativo que, es considerado un superextrovertido. Tiene una capacidad insólita para disfrutar y por lo general contagia a los demás su espíritu que es amante de la diversión

Tiende a tomar decisiones basándose en los sentimientos más que en la reflexión.Es tan comunicativo que, es considerado un superextrovertido.


COLÈRIC Es rápido, muy activo, práctico en sus decisiones, autosuficiente y sobre todo independiente. Es extrovertido, pero no tanto como la persona de temperamento sanguíneo. Se fija metas y objetivos. Es muy ambicioso. Valora rápida e intuitivamente y no reconoce los posibles tropiezos y obstáculos que puede encontrar en el camino si busca lograr una meta. Es caluroso, rápido, activo, práctico, voluntarioso, autosuficiente y muy independiente.Tiende a ser decidido y de firmes opiniones, tanto para él mismo como para otras personas, y tiende a tratar de imponerlas.Es extrovertido, no hasta el punto del sanguíneo.Generalmente, prefiere la actividad.No necesita ser estimulado por su ambiente, sino que más bien lo estimula él con sus inacabables ideas, planes, metas y ambiciones.


FLEMÀTIC Es tranquilo, nunca pierde la compostura y casi nunca se enfada. Por su equilibrio, es el más agradable de todos los temperamentos. Trata de no involucrarse demasiado en las actividades de los demás. Por lo general suele ser una persona apática, además de tener un buena verborrea. No busca ser un líder, sin embargo puede llegar a ser un líder muy capaz.

Es un individuo calmoso, tranquilo, que nunca se descompone y que que casi nunca se enfada.Es el tipo de persona más fácil de tratar y es por esa naturaleza el más agradable de los temperamentos.El flemático es frío y se toma su tiempo para la toma de decisiones.Prefiere vivir una existencia feliz, placentera y sin estridencias hasta el punto que llega a involucrarse en la vida lo menos que puede.


3.Teories biològiques de la personalitat: la fisiognomia

Fisiognomia: disciplina segons la qual per l’estudi de l’aparença externa d’una persona, especialment el rostre, podem conéixer el caràcter d’un individu

Aplicacions de la fisiognomia a la criminologia. Lombroso

3.Teories biològiques de la personalitat: la fisiognomia

Manuel Delgado, el arropiero (22)

Ted Bundy (14) Ed Gein (2)

Jeffrey Dahmer (18) Aileen Wuornos (7)Harold Shipman (238)

Tenen cara d’assassí els assassins?

3.Teories biològiques de la personalitat: Kretschemer i Sheldon

Tipologies morfològiques de Kretschmer (1925) i Sheldon (1940). Els somatotipus.

3.Teories biològiques de la personalitat: Kretschemer i Sheldon

4. Teoria psicoanalítica de la personalitat

La conducta com a resultat del conflicte entre forces internes (impulsos, necessitats, motivacions) que es troban més enllà de la conciència de la persona.Estructura de la psique: consciència (ego), preconsciència (superjo) i inconscient (allò)La infància és un període molt significatiu en el desenvolupament de la personalitatEl seu enfocament és clínic.

Freud i Jung, els dos grans mestres de la psicoanàlisi

4. Teoria psicoanalítica de la personalitat

ALLÒ

Inconscient

Desigs o pulsions innates, que no formen part de la consciència i que rarament hi accedeixen. Nucli primitiu de la personalitat.

PRINCIPI DE PLAER = LIBIDO

SUPERJOPreconscient

S’hi troba el resultat de l’aprenentatge i la moral i social. Es forma a partir de les experiències infantils, l’educació familiar i la formació moral. Conté el sentiment de culpa.

MORAL

JO

Conscient

Percepcions, pensaments i records de què som conscients en cada moment. Bloqueja, desvia i allibera les pulsions de l’Allò.

PRINCIPI DE REALITAT

Com es pot conèixer les causes dels trastorns que pateix el malalt?

INTERPRETACIÓ

El malalt desconeix l’origen del que li passa perquè la seva consciènciaha enviat el molest a l’inconscient.

s’ha d’arribar a l’inconscient

PATENT: el que et passa i n’ets conscient

LATENT: el que hi ha a l’inconscient

4. Teoria psicoanalítica de la personalitat: la teràpia

-somnis-actes fallits-lapsus-neurosis

CATARSI

Presentar al malalt l’origen real del seu problema sense que intervingui la censura

S’ha d’enfrontar conscientment el problema. No reprimir-lo

4. Teoria psicoanalítica de la personalitat: la teràpia

4. Teoria dels trets

•Un tret (o dimensió) és un element bàsic de la personalitat que correspon a una qualitat persistent que s’infereix a partir del comportament i el pensament de l’individu.

•La composició de la personalitat és la mateixa en tots els individus; la diferència es troba en la manera com els trets es combinen.

•Els models de personalitat que defensen l’existència de trets s’anomenen models factorials.

•La qüestió és: quants trets formen la personalitat? 4, 5, 16?

4. Teoria dels trets: Eysenck

Model dimensional. 2 dimensions

EXTRAVERSIÓ VS INTROVERSIÓ

Reflecteix el grau en què una persona és sociable i participativa en la seva relació amb els altres.

ESTABILITAT VS INESTABILITAT (NEUROTICISME)

Es refereix a l’adaptació de l’individu al seu ambient i a l’estabilitat emocional que expressa en el transcurs del temps.

Hans Eysenck

4. Teoria dels trets: Eysenck

4. Teoria dels trets: els 5 grans

•5 grans factors de personalitat

•Basat en l’anàlisi del llenguatge que les persones fem servir per descriure les persones.

AMABILITAT

EXTRAVERSIÓ

NEUROTICISME

RESPONSABILITAT

OBERTURA A L’EXPERIÈNCIA

4. Teoria dels trets: els 5 grans

AMABILITAT: descriu l’actitud cap a les persones

Bòn caràcter, cooperatiu, pacífic, no gelós, generós, crèdul, sincer, honest, confiat, simpàtic

Irritable, negativista, obstinat, gelós, groller, cínic, no cooperatiu, desconfiat, hostil

EXTRAVERSIÓ: descriu el potencial de relació social

Obert, parlador, aventurat, amant de la diversió, entusiasta

Reservat, callat, solitari, previngut, tímid

ESTABILITAT EMOCIONAL: Com es reacciona emocionalment davant la pressió

Seré, tranquil, assossegat, segur Nerviós, tens, ansiós, excitable, hipocondríac, insegur

RESPONSABILITAT: organització i persistència a l’hora de perseguir objectius

Ordenat, rigorós, responsable, perseverant, prudent, puntual

Descuidat, informal, inconstant, mandrós, de fàcil frustració

OBERTURA A L’EXPERIÈNCIA: flexibilitat mental i ideológica

Imaginació, múltiples interessos, curiositat, inconformisme, creatiu

Tradicional, convencional, realista, repetitiu

9.Personalitat

Technology

Transcript of 9.Personalitat