83-novembre-13.pdf

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

1/31

Peridic digital - nm. 83 -novembre- 2013 - Tercera poca

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

2/31

EMPORIONNM. 83 NOVEMBRE2013 pg. 2

Editorial

Proposta d'una Entitat MunicipalDescentralitzada (EMD) a l'Estartit

Emporion no s un grup poltic. No podem ni volem prendre decisions polti-ques en cap sentit. Com a mxim, podem ser un grup d'opini que exposi les se-

ves preocupacions d'una manera imparcial i respectuosa sobre assumptes queafecten el nostre municipi i la seva gent. s amb aquest esperit que s'han escritles lnies que segueixen.

El municipi de Torroella de Montgr s gran en superfcie (66 km2) i privilegiat enla seva diversitat. Aquesta varietat ha propiciat que es poguessin compaginar almateix temps activitats econmiques diverses relacionades amb l'agricultura,la pesca, la industria, el comer i sobretot el turisme i aix ha comportat moltesvegades contradiccions d'interessos i fins i tot enfrontaments. Tot i aix, al llargdels darrers anys s'ha pogut consolidar una manera de fer i d'entendre aquestpetit pas amb una estratgia comuna, que l'ha fet avanar en desenvolupamenteconmic i, en general, amb respecte per al territori.

Fa uns anys aquesta estratgia comuna es va afeblir per l'intent de segregacide l'Estartit per formar un nou municipi, amb aproximadament la meitat del ter-ritori, la qual cosa va ser rebutjada per totes les instncies legals fins al TribunalSuprem. Desprs de la sentncia denegatria, l'Ajuntament va crear l'any 2002,amb consens de tots el grups municipals, un ens per descentralitzar la gesti imillorar la capacitat de decisi dels estartidencs: el Consell Municipal de l'Estartitque ja t una llarga i, amb alts i baixos, fructfera experincia, desprs de ms dedeu anys de funcionament.

Simultniament, s'inici un procs de creaci d'una Entitat Municipal Descentra-

litzada, una figura territorial que ve regulada par la Llei Municipal de Rgim Localde Catalunya, que t el seu precedent en les antigues entitats locals menors.Aquest procs ha arribat ara a la seva fi, i es presentar a la Generalitat per a laseva aprovaci. El termini per presentar allegacions acaba el 25 de novembre.

En un moment tan transcendent per al futur del nostre municipi, el Consell deRedacci d'Emporion va creure d'inters publicar un Editorial que reflects lanostra opini. Mentre recollem informaci, vrem ser invitats a la presentacique en faria l'Ajuntament el dia 25 d'octubre, on serem informats i escoltats. Perla nostra banda, vrem convocar els nostres socis, que depassen mpliament ennombre el del Consell de Redacci, a una reuni prvia, per tenir el mxim d'opi-nions possibles. Acompanyaven la nostra convocatria unes consideracions que

podien servir de base de debat.

Els nostres associats varen expressar diverses opinions, alguna decididament afavor de l'EMD ("el millor producte s el de proximitat, cal acostar l'administracials administrats, ho vol la majoria dels estartidencs"), altres radicalment en con-tra ("el principi de sostenibilitat econmica i la reducci de costos s el mes im-

sumari

Editorial

Notcies

El nostre cementiri

La meva tardor -Meditaci-

El nou informe del clima

"Catalans contra la indepen-

dncia":

Projecci digital al Cinema

Montgr

Salvador Espriu - teatre

Memria de la gent de torroella

Sr. Obama, vost m'ha decebut

Quan neix un llibre

Toni Snchez, cooperativista (II)

Microrelats-6

L'Europa inacceptable

Dubtes?

Tardor: Temps de castanyes

Torroella, espai d'art

Catal. exercicis i consultes

A l'aguait del nostre patrimoni

La cuina de la Catrina

Gotes d'humor

Mots en creu

Cinema i espectacles

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

3/31


portant"). Un soci, d'opini en general molt respectada, ens deia: "recomanaria a tothom parar l'EMD perqu t un suportexcessivament feble per la importncia que t l'assumpte... Les diferncies sn necessries, per els acords amplis, no dicunnimes, pels grans temes, sn tamb desitjables".

Els punts de preocupaci expressats per la majoria, ja que no per unanimitat, es varen expressar el dia 25 a la reuni ambl'Ajuntament. Aquests:

1. Les EMD varen ser creades per a la gesti de nuclis allats de muntanya o de llocs distants del nucli capital on hi hal'Ajuntament, bsicament per a l'ordenaci de boscos, pastures comunals i gesti de camins rurals. Hi pot haverdoncs mancances a l'hora d'aplicar la seva normativa al cas que ens ocupa.

2. Crear un altre nivell d'administraci pot comportar un increment de funcionariat i burocratitzar ms la gesti,repercutint en la qualitat del servei fent-la ms complexa i cara. Potser fa deu anys, aquests problemes no esplantejaven tan seriosament, per en temps de crisi, quan la preocupaci de totes les administracions s cercarfrmules de gesti que disminueixin el seu cost, s'hauria d'anar amb cura per tal que les frmules que es proposinno compliquin la gesti ni incrementin el cost del que el ciutad ha de pagar.

3. Noms el president de l'EMD s elegit democrticament a la mesa electoral de l'entitat. L'altre rgan que la lleipreveu, el consell assessor, pot estar format per persones nomenades per cada grup municipal, que no necess-riament hagin estat votades a les eleccions. Aix podria generar dubtes sobre la representativitat democrticad'aquest consell.

4. El territori afectat que es proposa inclou no noms el nucli urb, sin tamb una part important del territori de laplana, eminentment agrcola, que s'estn des de la lnia de la costa fins uns dos kilmetres cap a l'interior i des dedarrere de Roca Maura fins al riu Ter. Aix provoca incertesa i fins i tot rebuig d'una part de la poblaci involucradaper raons de residncia o de propietat agrcola.

5. s cert que s bo acostar l'administraci als administrats, per podria passar que cercant una nova frmula em-

pitjorssim una descentralitzaci que funciona prou b.6. Dintre l'Ajuntament no hi ha el consens desitjable.

Resumint breument, i amb risc de no ser prou encertats, les respostes van ser:

1. Els estudis jurdics mostren l'adequaci del model al cas de l'Estartit.

2. Els estudis econmics, realitzats fa anys per gabinets especialitzats, i avalats per la Universitat de Girona, s'hanactualitzat i mostren la viabilitat econmica del nou organisme, sense perjudicar la del municipi. L'Ajuntament re-captar tots els impostos i taxes i acordar amb l'EMD el pressupost per a l'execuci dels serveis on s competent.

3. El poder unipersonal, amb el consell assessor, t competncia noms sobre determinats serveis, i la seva estruc-tura no difereix essencialment de la de l'actual Consell Municipal.

4. El territori ve definit per l'actual assignaci a la mesa electoral de l'Estartit.

5. Segons els estudis realitzats, res no ha de fer tmer que el nou sistema no sigui tan efica com l'actual.

6. Histricament, sempre hi havia hagut consens dels grups poltics municipals sobre aquest punt. El fet que aracosti d'aconseguir-lo no ha de paralitzar l'expedient, l'Ajuntament t un procs en marxa i l'ha de dur a terme.

Aquelles eren les nostres reserves i aquestes les respostes. Creiem que la decisi s de gran importncia per a un municipiamb uns vincles geogrfics, histrics, socials i econmics que no conv trencar, que s'ha de saber trobar solucions que

acostin i consolidin la participaci de la seva gent en la gesti municipal, i que aix s'ha de fer amb sensibilitat, analitzantb les propostes, cercant el mxim consens, sense egoismes, tenint en compte la idiosincrsia d'una i altra poblaci i fentque els recursos s'inverteixin de la manera ms justa i eficient possible. Per escoltar, per intentar de trobar ms consens,hi ha temps fins al dia 25.

Aquesta decisi afecta tot un municipi i s una responsabilitat histrica de la qual no ens podem desentendre.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

4/31


NotciesTORROELLA

EMD de lEstartit. El dia 3el ple de lAjun-tament va rebutjar la revocaci de lapro-vaci de lexpedient de lEMD de lEstartit,amb els vuit vots en contra de loposici.A finals de mes lAjuntament va organitzar

reunions per informar les entitats. Empori-on hi va ser, vrem expressar la nostra opi-ni i es van donar respostes. Llegiu lEdito-rial daquest mes.

La neteja. La Generalitatha desestimat elrecurs contra lanullaci del segon con-curs, i aix obligar a reiniciar-lo (per tercercop des de la tardor de 2012).

Programaci de lEspai Ter. Lauditori vapresentar la primera programaci prpiade tardorhivern, Harmonies. Festival demsica i darts escniques, que preveuactuacions escniques de grups locals i defora, i concerts musicals. Inclou conversesa La Sala amb diversos artistes.

Joventuts musicals. Tamb ha anunciatel seu Cicle de Concerts de tardorhivern,amb actuacions musicals previstes al CinePetit, La Sala, Espai Ter, El Recer i can Gali-

bern.

Protecci contra incendis forestals. ElsAjuntaments de Torroella i de lEscala, ambla Diputaci, creen una franja contra incen-dis al cam dels Termes, que separa els dos

municipis.

Calefacci ms econmica al Con-vent. Sha dividit en quatre sectors dife-renciats, amb sensors de temperatura iprogramaci telemtica.

Gesti de la fusta, la pastura i la cacera alMontgr. Sha adjudicat a lempresa MarcFigueras, de lEscala, la concessi dexplo-taci de la fusta del Montgr, als pastorsJos Antonio Amezcua i Jordi Muxach lapastura, i per a la cacera sha formalitzat laconcessi amb la Societat de Caadors.

Model de turisme responsable. El dia2 el municipi va presentar les seves actu-acions (Pletera, Medes) a la confernciainternacional de turisme sostenible deBarcelona.

La rotllana den Peric. Va continuar totel mes Hora del conte a la Biblioteca Mu-nicipal Pere Blasi els dijous dies 3, 10, 17,24 i 31, a la tarda.

El canvi climtic a casa nostra. LAsso-ciaci de Naturalistes de Girona el diven-dres 4 va exposar el recurs a Casa Pastors.

Nit de lEsport. Lrea dEsports la va pre-sentar el dissabte 5 al vespre a lAuditoriEspai Ter.

Excursi a la Catalunya Nord. La Confra-ria del Roser la va organitzar el diumenge6 a Arles de Tec, Sant Mart de Fonollar iColl de Panissars, amb el guiatge a crrecde Joan Badia-Homs.

Desfilada de moda.El diumenge 6la vaorganitzar ngrid Moda a la plaa de la Vila.

Concert Xarxa 2013-14. Eullia Fantovava actuar la tarda del diumenge 6al CinePetit en un concert organitzat per Joven-tuts Musicals.

Premi internacional del Cmic CostaBrava.LAjuntament de Torroella, el Patro-nat de Turisme Costa Brava i lempresa Pa-nini van presentar el dilluns 7a Barcelonala segona edici del Premi, que es convocaen el marc del Festival del Cmic, i s undels ms ben dotats en aquest mbit.

Cursos i tallers de les Xibeques delCau.La presentaci es va fer el dijous 10aCasa Pastors.

Alimentaci econmica. El Collegi deMetges i Dipsalut varen organitzar unaxerrada sobre aquest tema el divendres11a la tarda a Casa Pastors.

Harmonies. Dins daquest cicle, ambOperetta, va actuar a lAuditori Espai Terla companyia Cor de Teatre, de Banyoles,eldivendres 11a la nit.

Cinema i berenar solidari. El dissabte12a la tarda la Fundaci Oncolliga va pre-sentar al Cinema Els Barrufets.

Ambrs Maria Busquets. Aquest frarebenedict de Montserrat, fill de Torroella,va ser beatificat el diumenge 13a Tarrago-na, dins dun grup de 522 assassinats lany1936, 20 dells de Montserrat.

XV Talaia del Ter. Gent del Ter va organit-zar aquesta vegada el diumenge 13 unavisita a Santa Brgida - Santa Lena (El Ter iel Brugent).

Blau, bleu, blue, azul.... El divendres18al vespre es va Inaugurar lexposici defotografies de Christine Grunder a la Cape-lla de Sant Antoni.

Presentaci de Llora Palestina.Va anara crrec de lautora del llibre, Carme Lafay,el divendres 18 al vespre a la BibliotecaMunicipal Pere Blasi.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

5/31


X Jornada Ernest Lluch. La poltica avuidavant la fi dels grans consensos.El dis-sabte 19al mat es van fer a lAuditori delMuseu de la Mediterrnia dues confern-cies i una taula rodona de debat sobre elsconsensos bastits als anys 70 i 80 i les con-

seqncies de la seva fallida. Hi van inter-venir Joaquim Nadal, Xavier Casals i JosepMartinoy.

Harmonies. Dins daquest cicle progra-mat a lAuditori Espai Ter, el dissabte 19alvespre es va presentar Juan Perroamb elseu darrer treball Casa en el aire.

A Montserrat pels beats. El dia 20 unacolla de torroellencs varen anar a celebrarla beatificaci de monjos mrtirs, entre ellsel fill de Torroella Ambrs Maria Busquets.

Histria de lEsglsia. El divendres 25alvespre va continuar a Casa Pastors el cicle

de conferncies organitzat per la Confrariadel Roser.

Mercat de Productes Ecolgics. Organit-zat per Mn Empord, es va fer eldissabte26, tot el mat, a la plaa Pere Rigau.

Harmonies. Tamb el dissabte 26, alvespre, es va representar a lAuditori-Te-atre Espai Ter Testimo, ets perfecte, jaet canviardElisenda Roca, una obra dereferncia.

El Ter Vell i el seu entorn. El diumenge

27 el Museu de la Mediterrnia va orga-nitzar, de la m del bileg Xavier Quinta-na, una visita guiada dins el cicle Apro-pem-nos al Baix Ter per observar de propla llacuna del Ter Vell, els diferents ambi-ents inundables, i la resta daiguamolls.

A la vall de Santa Caterina. Per al ma-teix dia 20, lErmita de Santa Caterina vaorganitzar una passejada per les munta-nyes de la vall.

Concert del Cor Anselm Viola.Conjunta-ment amb la Coral Canticela de Barcelona ila Coral Riudebitlles de Sant Pere de Riude-bitlles, es va fer eldiumenge 27a la tardaal Cine Petit.

El Petit Princep. Va ser el llibre de lespaiLlegim? Club de lectura, deldimarts 29alvespre, a la Biblioteca Municipal Pere Blasi.

Kafka al Palau Solterra.Es va inaugurarlexposici Observatori K del dissenyadorcatal Jordi Cerd i lartista francs ClaudeJeanmart, una relectura visual de luniversde lescriptor txec. A la sala del Pou shi pre-

senta una exposici dedicada al paisatgis-ta brasiler Roberto Burle Mar.

LESTARTIT

Les obres del Molinet.Comena el refor-ament de la muntanya, amb dos murs perprotegir la zona. Es preveu la circulaci ilaccs dels vianants per Setmana Santa. Elgovern de Madrid no ha incls fons per a

aquesta inversi al pressupost del 2014.

El port renova la concessi. A primers demes van comenar els trmits per la licita-ci de la gesti.

Immersions illegals a les Medes. LAsso-ciaci de Naturalistes de Girona va comu-nicar a la fiscalia de Medi Ambient de Giro-na la sospita que alguns centres superen ellmit de 400 llicncies diries.

Regata de Vela.Va tenir lloc el Trofeu IllesMedes els dies dissabte 5i diumenge 6al

Club Nutic.

Actes solidaris de lOncolliga Giro-na. El diumenge 6 al mat va tenir llocelConcurs de Pesca Solidria a la platja, iel Dinar solidari.

Trobada de puntaires. LAssociaci de

jubilats Bell Rac la va organitzar el matdel diumenge 6a la plaa del Port.

Dia Internacional dels ocells. Es va cele-brar el diumenge 6 a crrec del Parc Natu-ral del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter.

Donaci de Sang. La Germandat de Dona-dors de Sang va fer la seva tasca humanit-ria, un cop ms, el vespre del dilluns 7a lasala dactes del Consell Municipal.

Sortida en vaixell pel Parc Natu-ral.El diumenge 13al mat es va fer unavisita guiada amb observaci daus ma-rines per la badia de lEstartit, els penya-segats i les Medes.

Dia mundial del cncer de mama. LaFundaci Oncolliga Girona es va fer cr-

rec de la celebraci de la diada a lEstartitel dissabte 19.

Els tresors den Roc. La Biblioteca vafer les sessions Hora del conte les tardesdels dimecres dies 2, 9, 16, 23 i 30.

El Petit Princep.El dimecres 30al ves-pre es va escollir aquest llibre per a lespaiLlegim? Club de lectura de la Biblioteca.

Vuitenes Jornades Gastronmiques La

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

6/31


Poma a la cuina. Organitzades per lEs-taci Nutica Estartit Illes Medes, hi varenparticipar durant tot el mesdiversos res-taurants del municipi.

El far de les illes Medes. Amb aquestttol es presenta fins al 24 de novem-bre una exposici, al Consell Municipal,sobre els fars i levoluci de linstallat a laMeda Gran des del 1868.

CATALUNYA

Terratrmols al Delta de lEbre. Preo-cupaci a les poblacions del territori. Esvaren superar els 4 graus i es van atribuiral magatzem submar de gas a la costa deVinars. Segons el ministre, lempresa ad-met relaci directaamb la injecci de gasnoms en moviments inferiors a 3 graus.

El procs poltic. El president Mas es reu-neix a Brusselles amb els vice-presidentsde la Comissi Europea. Duran Lleida de-fensa una tercera via, sense eco a Madrid.Contactes Duran-PSC, i PSC-PPC. MiquelRoca recorda que la consulta t cabuda ala constituci i que el problema s poltic.

Finanament. El dia 7 Ma. Dolores de Cos-

pedal, va tancar la porta a Alicia SnchezCamacho: El nou finanament tractarigual tots els espanyols. Ho van ratificarel dia 8els ministres de Guindos i Montoroi el dia 15 Rajoy. Mas actualitza els impaga-ments de lEstat en 9.375 milions.

Pressupostos 2014. LEstat invertir a Ca-talunya 944 milions, un 25% per sota del2013. No contemplen la devoluci de deu-te estatutari (4.000 milions segons la Cam-bra de Barcelona).

Mas i Junqueras refermen el full deruta. Desprs del rebuig de Madrid a lesalternatives de Duran i de Camacho, el dia9 CiU i ERC blinden al Parlament la consul-

ta com a nica via possible.

Som Catalunya, somos Espaa. El dis-sabte 12 el PP, Cs i organitzacions ultresvan concentrar a Barcelona 30.000 mani-festants, segons la G.U., per una Catalunyade tots dins una Espanya plural.

Partits poltics. En alguna enquesta, ERCsobrepassa CiU. Convergncia i Reagrupa-ment de lexdirigent dERC Joan Carreterosassocien per anar junts a les eleccions.

La Grossa de Cap dAny.La Generalitat hapresentat la campanya de llanament delsorteig, que es far el 31 de desembre

Acte religis a Tarragona. El diumenge13es van beatificar 522 religiosos catlics,mrtirs de la guerra civil. Mas hi assisteix

per honorar els morts per una idea, dunabanda o de laltra. Entre ells un fill de Torro-ella, Ambrs Maria Busquets.

Reestructuraci financera.Banc Sabadellintegra les oficines de Caixa Peneds.

Desallotjaments.A lltim moment el Tri-bunal Europeu de Drets Humans, amb seua Estrasburg, va aturar el desallotjamentdun edifici a Salt.

Problemes protocollaris. Mas plantaSoraya Santamaria que presideix un acte

de Foment, i Rajoy no deixa parlar Mas alprimer Frum del Mediterrani Occidental,a Pedralbes.

ESPANYA

Llei Wert deducaci. El congrs va apro-var el dijous 10 la LOMCE, que refora elcastell com a llengua vehicular, i nomsfalta el trmit del senat. Tota loposici hi

s en contra. Vaga i manifestacions a totlestat el divendres 25.

Ensenyament a les Balears. Varen con-tinuar la vaga i les grans concent racionscontra la poltica lingstica de Bauz. Apartir deldia 7 els mestres tornaven a clas-se, per sense aplicar el decret.

Present i futur de les Pensions. El governde lEstat treu 6.000 milions deuros delfons de reserva (en dos anys, 24.000 mili-ons), i incrementa totes les pensions un0,25 %.

Fluixos en Educaci. Linforme PISA pera adults colloca Espanya penltima delOCDE en comprensi de lectura i ltimaen matemtiques. Els joves puntuen ms isacosten a la mitjana.

Duran avisa Rajoy al Congrs. Li diuel dia 16 que no fer res pot portar a unadeclaraci unilateral dindependncia.

Tribunal internacional dEstrasburg.Condemna el govern espanyol per aplicarla doctrina Parot i obre la porta a lexcar-ceraci detarres.

MN

Estats Units. Durant mig mes, el governfederal paralitzat per falta de pressupost,per oposici dels republicans a la reformasanitria dObama. El dia 16 sassoleix unacord temporal.

Vatic.El Papa disposat a comenar la re-forma de la cria i del govern de lEsglsia.La cort s la lepra del papat, diu.

Itlia. El dia 3 Berlusconi vol fer caure elprimer ministra Letta, per desprs es faenrere.

Illa de Lampedusa (Itlia). Senfonsael dia 3 un vaixell on viatjaven 500 im-migrants, dels quals es compten uns 300morts i desapareguts, i hi ha un nou nau-fragi el dia 10, amb uns 40 morts.

Sria. Acord per destruir les armes qumi-ques, les armes convencionals segueixenmatant.

Espionatge mundial. LAgncia Nacionalde Seguretat dels Estats Units ha pogutestar espiant massivament a Europa i elslders europeus i fins i tot el telfon deMerkel.

ESPORTS

Selecci catalana de Futbol. GerardLpez s nomenat nou seleccionador.

Rcord del Bara. Per primera vegada,lequip de futbol comena la Lliga amb vuitvictries en vuit partits. Lentrenador Mar-tino supera Tito Vilanova i Pep Guardiola.

Campionat del mn de MotoGP. MarcMrquez ho tenia tot a favor per procla-mar-se campi el diumenge 20, per va

veure bandera negra i va haver dabando-nar la cursa.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

7/31


El nostre cementiriPer Joan Surroca i Sens

Sempre que puc, quan viatjo, m'agrada donar un vol pel lloc dels vius (el mercat s l'esclat de vida ms evident) i per on descansen elsmorts. Mercats i cementiris sn uns bons espais per obtenir una primera radiografia d'una poblaci.

A finals del segle XVIII, Carles III va disposar que, per raons sanitries, els cementiris fossin allunyats dels llocs cntrics de les poblacions,per no va ser fins a la segona meitat del segle XIX quan molts pobles van fer el trasllat, i altres no ho van executar mai. Des del meupunt de vista, s una qesti psicolgica la que va predominar a l'hora de treure la mort de la vista. Quan els avenos de la medecinavan aconseguir augmentar l'esperana de vida, el trasllat dels cementiris evitava recordar que la mort seguia existint. La mort i el sol,diuen, no es poden mirar de front. Torroella va optar per traslladar el cementiri adossat a la seva esglsia, per va ser en va perqu, ambel creixement del nucli urb, el cementiri actual ha quedat molt proper a les cases del sector de ponent del municipi.

En el nostre mbit geogrfic s tradici que els cementiris siguin llocs tancats (cosa fora absurda perqu ning de dins en pot sortiri ning de fora vol entrar-hi) i es construeixen els nnxols en pisos. Sn ciutats en miniatura, sense trnsit. Altres cultures disposen lestombes directament al sl i els cementiris resten al bell mig de la poblaci com un jard urb ms. El de Torroella s un cementiri socia-litzat. Noms dues tombes senyorials al pati de l'entrada destaquen sobre la resta al llarg de carrers i placetes.

Els vius som molt sensibles a l'estat de conservaci dels cementiris i els ajuntaments han tingut cura d'arranjar-los i mantenir-los nets,emblanquinats i amb plantes decoratives. El de Torroella va donar un tomb molt positiu grcies al regidor Plcid Fernndez i Mateuquan en va tenir cura als inicis dels vuitanta. Impecable, aix s'ha mantingut. Fa uns anys, la gesti va passar a una empresa privada, pers l'ajuntament que ha de vetllar per l'estat de conservaci i la pulcritud del nostre cementiri.

De vailet, una visita al cementiri em semblava trobar-me en un mn ocupat per vells, annims i llunyans, desconeguts per mi. Ara,quan passo pels carrers i llegeixo els noms dels seus habitants, resulten ser coetanis meus. Sn els meus morts, coneguts amb qui heparlat, estudiat, treballat, m'hi he divertit... Regna en aquest recinte la ms perfecta de les igualtats i no hi ha ni ombra de les ideologies,creences, patrimoni, fama o bellesa dels seus residents. s la pau dels cementiris. All que queda s la bondat, el somriure franc i lesvirtuts que han adornat les vides dels que reposen eternament. Som molts els que, quan arribi l'hora, preferirem no tant de descansi que ens fos perms venir un momentet cada dia al mn dels vius a prendre caf, a donar un cop d'ull a algun diari, a contemplar unGiotto, a delectar-nos amb Schubert... res de res i mai ms. Sn ben ridcules les pretensions i maneres de fer descorteses perqu, comdeia Clemenceau: "Tots els cementiris del mn sn plens de gent que es considerava imprescindible."

Sense un pl d'humor no es pot fer front a la mort i de deb que ens prenem la vida massa seriosament perqu, segons un annim, alcap i a la fi, no en sortim vius, d'ella.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

8/31


La meva tardor- MeditaciPer Merc Pags

En Joan Surroca i Sens, en el seu article publicat a Emporionel mesdoctubre passat amb el ttol Quan elcos sen va anant,fa unabonica introducci a la vellesa. Jo tamb hi voldria dir la meva. Noparlar del primer curs, com fa en Joan, perqu jo ja estic acabantla carrera!

Estic a una avanada tardor de la meva vida. He passat les prima-

veres, els estius, i ara mateix la tardor... Guardo bonics records delmeu passat, i tamb ms dalgun contratemps: disgustos, decep-cions, entrebancs... La vida s una barreja de penes i alegries. Jo elque faig ara s preparar-me per al curs hivernal, un curs difcil, quecal treballar si vols obtenir bones notes en els exmens finals. Enaix sc ambiciosa, magradaria acabar la carrera amb bona nota.

La vellesa sabem que s una etapa de la vida que tots hem dafron-tar si tenim prou salut per arribar-hi. s una de les poques certesesde la vida, per aquest fet biolgic i natural s fcil que ens aga-fi desprevinguts perqu, com diu lEvangeli, no en sabem ni elcom ni el quan.I en algun altre indret tamb hi he llegit que elfet dacceptar la prpia mort sense defallir s un indicatiu que hasarribat a la maduresa. Jo encara mho estic pensant.

Al llarg dels anys anem perdent les forces, ens adonem que no ca-minem tan lleugers, que no fem les nostres tasques tan b, ni ambtanta agilitat, que no hi veiem, que no om prou, que no parlemtan b... Ah! renoi,que costa dacceptar aix! Hem de renunciar atantes coses, coses que sempre ens havien agradat i que ara ja nopodem fer. Seguint les paraules del centenari Dr. Moiss Broggi,cal acceptar que ests en un pendent i t hihas de deixar anar.

Per vull donar la benvinguda a la tardor de la meva vida, per-qu tamb mha portat coses molt boniques, una tranquillitatque no coneixia, un reps que necessitava, un saber ser feli ambben poques coses tot i que sempre les he tingudes a labast dela m, com saber estar recollida a casa meva, fent el que mai nohavia pogut fer amb la tranquillitat necessria. Per exemple lle-

gir (disposo dun munt de llibres per poder fer-ho), escriure, cosir,escoltar la msica que magrada, passar una estona a lordinador(fins all on arribo, el que s s un bon exercici!), pensar (que bonicque s intentar treure les teves conclusions dels fets de cada dia),escoltar quan estic en companyia i comentar, si mabelleix. Finsara ens eren plaents petites passejades pels entorns de la nostrabonica vila: arribar fins a lEstartit, veure el mar, la platja, el cel tanblau, les Medes... En Cels, el meu marit, ja no es veu amb nimsper fer aquestes caminades, les hem fet tant com el cos ens ho haperms. Ara les haig de fer sola, ja no s el mateix, per les faig!Mhi haig dobligar una mica, agafar el bast i el mbil, i al meuritme, al meu pas, emprenc la passejada que tant ens recomanenels metges a la gent gran.

A cada revolt del cam de la vida, crec que hem de trobar quelcomque ens entusiasmi, que ens engresqui. Alg va dir: Que mai ensfalti un somni pel qual lluitar, un projecte per realitzar, unacosa per aprendre, un lloc on anar i alg per estimar.Daques-tes paraules nhe fet el meu ideal. Fins all on arribi, s clar!

Projecci digital al Cinema MontgrPer Jordi Bellapart

Si tot va tal com est previst, abans que s'acabi l'any el CinemaMontgr disposar d'un equip digital de projecci cinematogr-fica. Aquesta important incorporaci tcnica no suposar l'eli-minaci total de la projecci clssica, la cinta de celluloide (arapolister) de 35 mm. La mquina de projecci d'aquest sistema esmantindr disponible a la cabina i es podr utilitzar sempre que si-

gui necessari. Els nostlgics del cinema de sempre no deixaran detenir l'oportunitat, encara que sigui espordica, de poder gaudirde la mgia del cinema de tota la vida, des del seu naixement arafa quasi cent trenta anys, en el seu format original.

Amb el nou sistema, les pellcules vnen gravades en un disc durque es connecta a un ordinador, el qual transmet la imatge al pro-jector, i a travs d'aquest projector la imatge queda reflectida a lapantalla. La qualitat de la imatge projectada tant en definici comen lluminositat ser superior a l'actual i la grandria de la imatgeser la mateixa, la qual ocupar tota la superfcie de la gran panta-lla del Cinema Montgr, installada l'any 1956.

Les cpies vnen encriptades i sn accessibles mitjanant una

contrasenya, clau secreta i personal que entrega la distribudorai que permet accedir a la informaci continguda al disc dur, no-ms vlida per a la projecci a les dates i al nombre de passis con-tractats prviament. Tot plegat suposar un modus operandi mstcnic, per relativament fcil i menys pesat que l'actual, perquhaver de muntar i desmuntar els rotllos de pellcula, un darrerel'altre, no deixa de ser una tasca feixuga. Per altra banda, podensorgir nous problemes. Fins avui, quan una pellcula es tallava, esparava el projector, es treia la part dolenta i es tornava a afegirla pellcula encara que noms fos amb un petit tros de cinta ad-hesiva. Amb el nou sistema, quan una projecci es pari, ser mscomplicat saber qu fer.

Aquesta s una inversi important, per absolutament necessria

per a la continutat del cinema. L'Ajuntament t previst incloureuna partida en els propers pressupostos per finanar una partd'aquesta inversi. La resta l'avanar el Cine Club Torroellenc,entitat cultural sense nim de lucre amb la qual l'Ajuntament tsignat un conveni per a la gesti d'aquesta activitat.

El Cinema Montgr comena una nova etapa de la seva llarga his-tria des que va comenar a funcionar com a teatre el 25 d'agostde 1928. Durant uns anys, va alternar la seva funci de teatre icinema fins que a la mateixa data de l'any 1956 es va anullar lapossibilitat de continuar oferint representacions teatrals, es varensuprimir les llotges (camarilles), es va anullar l'escenari i davantseu s'hi va collocar una gran pantalla de cinemascop, que fins avuiencara perdura. Ara es posa al dia amb les noves tecnologies i aix

far possible la seva supervivncia. Cal que aix sigui un atractiums perqu el pblic de Torroella i l'Estartit, el dels pobles vens, elque ens visita els caps de setmana i a l'estiu, grans i petits, puguincontinuar gaudint de la mgia del cinema. De tots depn la conti-nutat del Cinema Montgr.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

9/31


El nou informe del climaPer Albert Llauss i Pascual

La setmana passada, vaig tenir ocasi d'assistir a una presentacidel cinqu informe del Grup d'Experts sobre Canvi Climtic (IPCC,per les seves sigles en angls). Aquesta organitzaci cientficainternacional agrupa milers de cientfics i t les responsabilitatsd'informar la societat i d'assessorar els organismes poltics en totall referent al canvi climtic. A finals de la dcada dels 80 del se-

gle passat, les Nacions Unides van crear aquest grup per tal deverificar si la hiptesi que el planeta s'estava escalfant era certao no. Des de llavors, l'IPCC ha ems informes peridics adreantno noms els canvis observats en el clima, sin posant atencitamb en els efectes que els canvis poden tenir sobre el planetai els seus habitants, aix com les accions que es poden dur a ter-me per frenar el fenomen o adaptar-nos als riscos creixents quedu associat. El cinqu informe al qual em referia encara no estenllestit en la seva totalitat, per s que ja s'ha presentat el primervolum, referent a la cincia del canvi climtic, que analitza les cau-ses del fenomen, la seva intensitat, la distribuci dels canvis sobreel planeta i que formula possibles escenaris de futur en funci delnostre comportament en relaci amb les emissions de dixid de

carboni i altres gasos a l'atmosfera.

Entre els cinc ponents de la presentaci hi havia alguns dels au-tors coordinadors de captols de l'informe. Aquest reclam va sersuficient per atraure unes 500 persones de pblic, que van omplirla sala i que van deixar 200 persones ms en llista d'espera. Enprimer lloc, ens van fer un resum de les principals troballes fetesal llarg dels cinc anys transcorreguts des del darrer informe. Denovetats n'hi ha poques, de fet: la tendncia a l'escalfament glo-bal tant de la superfcie terrestre del planeta com dels seus marsi oceans segueix ajustant-se als models elaborats pels fsics i, al-hora, aix s'est traduint en un increment de fenmens meteoro-lgics extrems (ms sequeres persistents i ms pluges torrenci-

als). La cincia tamb ha anat fent passos vers la comprensi del'enorme complexitat i de les interaccions que acaben determi-nant el clima, mentre que la certesa que l'activitat humana s lacausa principal del seu escalfament ja s'afirma amb un nivell deconfiana del 95%. Si a aquesta dada hi afegim que un 97% dela comunitat cientfica est d'acord amb aquest origen hum de

l'escalfament, el fenomen resulta gaireb inqestionable.

En contra de tota evidncia, encara hi ha persones, i particular-ment grups meditics vinculats a certs grups de poder, que insis-teixen a negar la cincia o que, simplement, es neguen a conside-rar l'escalfament un problema. Haurem d'esperar a tenir el segon

volum de l'informe per conixer els riscos i les vulnerabilitats queels canvis en el rgim climtic comportaran a cada zona del pla-neta, per si van en la lnia dels darrers informes, es remarcar quesuperar el llindar de 2C d'escalfament generar conseqnciescatastrfiques. De moment el planeta, en conjunt, ja s'ha escalfat0,6C noms en les darreres cinc dcades, i el ritme s'accelera.

La mateixa cincia que demostra l'existncia del canvi climtictamb remarca que encara es pot moderar l'escalfament si esredueixen de manera drstica les emissions de carboni i gasosd'efecte hivernacle. El problema, per, s que les negociacionsper assolir aquesta reducci gaireb no donen fruits, i any rereany les emissions baten nous rcords a un ritme similar al de les

temperatures mximes.

En el torn de preguntes de la presentaci, tots els ponents vanmostrar la seva preocupaci davant la falta de reacci. Un d'ellsva illustrar la situaci amb una tira cmica. S'hi representava uncientfic de l'IPCC i com ha anat canviant el seu missatge al llargdels anys durant els quals l'organitzaci ha presentat informe.Al principi hi dominava el missatge purament cientfic: "Creiemque el clima est canviant." En un informe posterior dna un tocd'atenci: "Ja us vam dir que el planeta s'escalfa i s la nostra res-ponsabilitat." Davant el tercer informe, es desespera davant l'es-cassa resposta: "Ei, de deb, que no ens ho estem inventant!" Fi-nalment, presentant el quart informe es pregunta, donant copets

al micrfon: "Toc, toc. Que hi ha alg?"

A mitjan 2014, el cinqu informe estar complet i oferir direc-trius sobre les possibilitats d'acci que tenim per evitar o mini-mitzar les conseqncies ms negatives del canvi climtic. En elsdarrers anys la crisi ha servit d'excusa per a la inacci, per l'eco-nomia global ha recuperat embranzida i s'obre una nova opor-tunitat per adrear una amenaa que, els cientfics insisteixen,tindr uns efectes especialment notoris a la conca mediterrnia.Esperem que a la propera cimera pel clima la veu dels cientfics, ino el soroll meditic o els interessos econmics d'alguns, gui lesdecisions poltiques.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

10/31


Catalans contra la inde-

pendnciaPer Adri Arboix

Un punyent i abrupte assaig dHc-tor Lpez Bofill

Les elits de la trama unionista sn una minoria, per fan veu-re que sn majoria.

Crec que s important que se spiga qui soposa al procs in-dependentista i per qu. Cal saber qui tenim en contra, ambqui ens hem denfrontar i amb qui no podem negociar, tretque savingui a donar suport a lestat catal.

La independncia haur de ser un procs unilateral. I no hemdesperar ajuda de ning. Tinc la impressi que el procs smassa tenyit dingenutats.

Lestat espanyol no ha sortit mai dels territoris que ha ocupatduna manera pactada. I difcilment ho far de Catalunya, te-nint en compte la dependncia econmica que t del poblecatal.

Quan un interlocutor planteja reticncies al procs deman-cipaci nacional de Catalunya, quan aquest mateix interlocu-tor tira pilotes fora tot emparant-se en largument de la resig-naci, de lexistncia daltres prioritats (com sortir de la crisi),sempre cal preguntar-se sobre el benefici que obt (o que haobtingut) aquesta persona de la dependncia.

Patricia Gabancho remarca que cada cop que es trobava ambun defensor de la unitat dEspanya, arribava a la conclusi queo b es tractava dun immigrant no integrat espanyol o b dun

franquista.

(Lpez Bofill, H., La trama contra Catalunya. Poders catalansque frenen la independncia, Angle Editorial, 2013)

Hctor Lpez Bofill, escriptor, doctor en Dret, professor deDret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, dirigentde Solidaritat per la Independncia i membre del grup poticEls Imparables, acaba de publicar un polmic, coratjs i brillantassaig, en el qual argumenta sense embuts que els principalsobstacles per assolir la independncia sn dins de Catalunya.Lestat espanyol, que disposa duna gaireb illimitada quan-titat de mitjans de repressi (poltics, judicials i diplomtics, itamb militars), resultaria menys perills i eficient si no dispo-ss de collaboradors dins mateix del principat. Es refereix alsadversaris interiors o catalans que a canvi de beneficis perso-nals treballen amb la voluntat de reprimir el procs deman-cipaci nacional catal. Sn elits (poders fctics en lmbiteconmic, energtic i meditic) que essencialment tenen ne-gocis amb Espanya i intueixen que la independncia els fariaperdre els seus privilegis personals, econmics i socials. Sn,en el llenguatge metafric i punyent de lautor, la cinquenacolumna del segle XXI o els vigilants del gueto; s a dir, per-tanyents a lestirp dels oprimits per collaboracionistes amblopressor per tal dobtenir rdits (com integrar-se a loligar-quia poltica i econmica o mantenir-se al capdamunt de lapirmide social de la regi espanyola), fent doponents a laCatalunya amb estat propi. Es beneficien, per tant, del negocide la dependncia. O sigui, treballen per la preservaci de laregionalitzaci catalana, per la submissi a un estat espanyolque, tal com remarca lautor, no tan sols ens menysprea, sin

que ens explota i ens margina severament i impunement.Segons Lpez Bofill, aquesta trama unionista o contrainde-pendentista s sociolgicament transversal, i en el seu assaigse centra en lanlisi desacomplexada daquestes poderoseselits, tot remarcant que acumulen molt ms poder del que po-drem imaginar; i sovint, fins i tot errniament, han estat con-siderades dels nostres (sic). I posa com a exemple unes elitsempresarials que tenen poc dempresarial ja que viuen delsmercats captius, que depenen duna decisi del poder pblic,del Butllet Oficial de lEstat i de les relacions de poder i vas-sallatge amb lestat espanyol. Els grans oligopolis vinculats alenergia (Repsol, Gas Natural) o a les infraestructures (Aber-tis), tots participats per La Caixa, serien el paradigma daquestmarc empresarial depenent del Butllet Oficial de lEstat. Re-marca lautor que en bona part van fundar o engreixar les se-ves fortunes al caliu de locupaci franquista.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

11/31


Lautor, amb valentia, va identificant, analitzant i personalitzantaquests collaboracionistes. I La Caixa seria, segons ell, la pun-ta de llana dels poders econmics compromesos a mantenirla unitat dEspanya, el principal actor daquesta trama unio-nista i, per tant, el ms poders dels enemics de la Catalunyalliure. Insisteix que aquesta entitat esdev tamb accionista de

Telefnica, Repsol i Gas Natural. I recorda que tots els partitspoltics parlamentaris, tret de la CUP i Ciudadanos, tenen deu-tes colossals i milionaris amb La Caixa, cosa que li atorga ungran poder dinfluncia sobre aquests partits: el deute de CiUseria de 27,9 milions deuros; el del PSC de 13,4 milions; el delPP de 2 milions; el dICV d1,5 milions, i el dERC de 672.000euros. Lentitat ha finanat tamb els iots del monarca (Fortu-na i Bribn) i va patrocinar la selecci espanyola de futbol enel Mundial dAlemanya del 2006. s un gegant financer, perrecorda que el seu creixement va ser sota la protecci del r-gim de Franco, amb comptables ms o menys competents (Vi-larasau, Fain, Nin), sempre obedients a lestatus autonomista.

Javier de God, lleial monrquic, en seria un altre exemple,amb el seu buc insgnia:el diariLa Vanguardia. Lany 2008, vaobtenir del rei el ttol de Grande de Espaa, el mxim grau no-biliari al qual pot aspirar laristocrcia espanyola. Maragall lihavia concedit tamb la Creu de Sant Jordi. Seria un clar expo-nent dun mxim dirigent duna xarxa meditica amb mitjansde comunicaci orientats a desprestigiar o silenciar la causasecessionista. Lautor, esmoladament crtic, considera La Van-guardia com un diari colonial que no qestiona en absolut elmarc nacional espanyol amb un missatge tardofranquistaredut a lautonomisme benpensant, portaveu del projecte as-

similista espanyol i que ocupa actualment el primer lloc delsdiaris subvencionats, ja que el govern convergent va regalarla monstruosa subvenci (sic) d1,45 milions deuros al GrupGod en els pressupostos del 2011. Remarca que els seus ne-gocis shan ests a la rdio (RAC1) i la televisi (primer City TVi desprs 8TV ), i s lexemple clar de paradigma de periodismeque pretn reflectir lesperit dels catalans al servei de la naciespanyola.

Jos Manuel Lara Bosch, fill dun dels soldats que va entrar perla Diagonal amb les tropes franquistes, presideix un altre granimperi comunicatiu: el grup Planeta, compost pel conglome-

rat editorial ms mastodntic del mn hispnic (amb adquisi-ci dAgostini, Deusto, Seix Barral, Ariel, Salvat, Plaza y Jans)i participa a Antena 3, Onda 0, Europa FM i La Razn. Ha pe-netrat amb fora en altres sectors (lnies aries com Vueling,banca amb accions al BBVA, hotels com el Juan Carlos I). Es potconsiderar el grup Planeta, segons lautor, com un dels princi-pals responsables de la consolidaci de lhegemonia culturalespanyola a Catalunya i de la marginaci de la cultura en llen-gua catalana. El catalanisme editorial representat per Enciclo-pdia Catalana, per Edicions 62 i per Columna, en una opera-ci patrocinada per la Generalitat, va regalar-li, paradoxalmenta Lara, lany 2007, el principal grup de producci editorial en

catal. I tamb li fou concedida, el mateix any, la Creu de SantJordi. Lara Bosch ja ha mostrat pblicament la seva frontaloposici a un projecte catal independentista.

Lautor tamb repassa les figures de lempresari valenci JuanRoig de Mercadona, de Leopoldo Rods (lder dun grup de

publicitat) i de Salvador Alemany, entre daltres, com a altresexemples dempresaris que han fet el negoci en el marc espa-nyol. I satura en el sector del cava, on Josep Llus Bonet Ferrer,del grup Freixenet, i la famlia Ravents de les caves Codorniu,amb antecedents de clara adhesi franquista, sn exemples desectors de la burgesia catalana descendents dels guanyadors

de la guerra civil i combatius contra el projecte catalanista. Alautor no li paga la pena parlar de Duran i Lleida perqu, se-gons ell, s noms un missatger, un servent de la trama unio-nista, i sentret amb la figura de Narcs Serra com la dun granhome destat espanyol unionista i integrant, del qual considerasense escrpols i provocadorament el socialisme franquista.

Tampoc soblida que en els sectors dels indignats del 15-M dela primavera del 2011 de lextrema esquerra, tamb hi ha per-sonatges que formen part daquesta trama unionista, i no tro-ba casual que un dels seus primers objectius fos el Parlamentde Catalunya. Sha acabat demostrant que alguns tenien con-

nexions amb Ciudadanos i moviments espanyolistes (UPyD) .I recorda com va costar daprovar el dret dautodeterminacidels pobles en lassemblea de la plaa de Catalunya, aix comla manifesta hostilitat a ls de la llengua catalana en les sevesassemblees.

Lautor tamb alerta i fa esment dels infiltrats, que sn aquellsque passen per formar part del procs independentista perque hi sn noms amb lobjectiu final de boicotejar-lo.

Hctor Lopez Bofill conclou que li preocupa lelevat grau din-genutat que veu encara en una societat catalana illusionada,

motiu pel qual ens adrea amb fora el seu valent i provocadorassaig, per tamb t molt clar que quan arribi la independn-cia, aquests mateixos catalans que mantenen aquesta pugnacontra Catalunya i aquesta lleialtat amb Espanya, pot molt benser que finalment rectifiquin.

Bibliografia

1. Lpez Bofill, H., La trama contra Catalunya. Poders cata-lans que frenen la independncia, Angle Editorial, 2013.

2. Lpez Bofill, H., Socialisme franquista, dins Avui (5 dejuny de 2013), pg. 20.

3. Cassanys, R., Hctor Lopez Bofill: els principals obstaclesper a assolir la independncia sn dins de Catalunya [ar-ticle en lnia], VilaWeb,

4. Serrahima, M., Sn ms que no ens pensem, dins Avui (5de juliol de 2013), pg. 10.

5. Arboix, A., Indignats equivocats? [article en lnia], Em-porion, nmero 55 [XX de juliol [*2] de 2011].

6. Casanovas, E., Que envin algun tanc, per favor [article enlnia], VilaWeb [18 de juliol de 2013].

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

12/31


Salvador Espriu - teatrePer Santi Sat

Salvador Espriu havia publicat set llibres abans dels 25 anysi cap no era ni de poesia ni de teatre, s de prosa, en totes lesseves modalitats. Per en esdevenir la dictadura franquista iemps per la tasca de cantants com Raimon i descriptorscom Ricard Salvat, entre daltres, Espriu va donar a la literaturacatalana una dimensi extraordinria. Tamb ho va fer amb el

teatre, que li va donar una gran capacitat dexpressi mtica iamb el qual va entroncar amb la tradici bblica i hellnica,fet que tingu un paper important en la recuperaci del teatrecatal. A continuaci, recollim la seva obra:

La revolta dels sants. Va publicar aquesta seva primera obrateatral lany 1932. Una pea molt divertida, ambientada aArenys de Mar (Sinera) i que transcorre en el retaule barroc dela parrquia.

Primera histria dEsther.La va escriure entre els anys 1947i 1948, amb un llenguatge molt ric i treballat, on mostra laseva riquesa. Adaptaci del Llibre dEsther bblic, com una

representaci de titelles en el mtic jard dels cinc arbres, a lacasa dArenys, on estiuejava, i en qu establ un parallelismeentre la situaci del present del poble catal i el de les tribusjueves que lherona Esther salv de la tirania.

Molt ben acceptada en els cercles literaris, no fou representadaal pblic fins a lany 1957, dirigida per Jordi Sarsanedas, ilany 1962, sota la direcci de Ricard Salvat, al Teatre Romea.Espriu cre un testimoni duna llengua viva i rica, lompl demots, de variants i diferents nivells del catal, i utilitz fins itot paraules del cal. Mogu els titelles jueus per visualitzarla greu situaci de Catalunya desprs de 1939, comparant-laamb la dels deportats i esclavitzats a Babilnia, que la reina

Esther va salvar, en el regnat dAssuerus, rei de la Mdia i laPrsia, lactual Susa, Iran.

Esther, que amagava la seva identitat de jueva al seu marit irei, es va jugar la vida en demanar lalliberament del seu poble,cosa que aconsegu. El narrador, cec de Sinera (lAltssim),al final de lobra sadrea al pblic, als catalans i als joves:Atorgueu-vos sense desfullances, ara i en crixer, de grans i devells, una almoina recproca de perd i de tolerncia. Eviteu elmxim crim, el pecat de la guerra entre germans i la recerca delesplendor de la infantesa abans de les tragdies tant a Susacom a Arenys.

Antgona; Fedra. Palma de Mallorca: Moll, 1955

Escrita lany 1939 tot just acabada la guerra civil i publicadasetze anys desprs, el 1955, s el mite clssic que permet alautor lanlisi de la lluita fratricida entre les dues Espanyesenfrontades, interpretant-la en donar-nos les grans raonsdels personatges, de cada bndol. I la duna vctima innocent,

Antgona, noms empesa per lamor.

Lany 1958, lAgrupaci Dramtica de Barcelona la pos enescena, i cinc anys ms tard per a una nova representaci perlEscola dArt Dramtic Adri Gual, Espriu la va reescriure. Nofou publicada fins al 1969 per Edicions 62.

LAntgona dEspriu s una de les ms grans tragdies delsegle XX i certament la millor de les tantssimes que entre lade Sfocles i avui shagin escrit, i aquesta s una opini difosaextensament.

Una altra Fedra, si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1978

Es tracta duna pea de circumstncies i el ttol, queixa iprovocaci, reflecteix el cansament del tema mostrat per unaaltra. I el si us plau evidencia lencrrec insistit. Fou NriaEspert que li va demanar per representar el personatgede Fedra.

Lobra reprn el mite clssic duna dona que senamora delseu fillastre Hiplit, i aquest es nega als seus desitjos. Fedra,

molesta, el denuncia al seu marit i pare del noi, que ofuscat, elmata i desprs descobreix la realitat i se sucida. Per Espriu elref, es distancia del conflicte trgic i defuig del final i per ell noen sabem res del trgic final.

Les veus del carrer [teatre de fira].1980

Poesia i msica. Espriu no va pretendre mai ser un autor fcil,per s un autor llegit i escoltat.

Duna vella i encerclada terra. Barcelona: Centre Excursionistade Catalunya, 1980

En aquesta obra, Espriu ens mostra la seva visi de la identitatnacional catalana, fent un recorregut per diferents indrets delsPasos Catalans, amb la seva mirada de poeta, aix com amb lasimbologia que shi amaga.

Ronda de mort a Sinera(1966). s un muntatge, fet per RicardSalvat, sobre textos del poeta, que en va fer un dels artfexsdelaupament duna mixtura destampes, poemes i petitssainets que amb la posada en escena van adquirir dimensionsmtiques. Vol ser un fresc coral de la gent de Sinera, el poblecostaner de la infncia dEspriu, on els personatges (ls Nicolau,la borratxa Esperana Trinquis, mariners, saltimbanquis, nens,captaires, cecs...) apareixen al retaule, sense ms motiu que elde la seva mera evocaci.

Altres despectacles

Durant aquest Any Espriu, han estat innombrables lesrepresentacions tant de teatre, com de concerts, recitals iespectacles amb veu i msica. Nhan estat molts! Noms enfar menci potser dels ms recents: Concert dhomenatgea Espriu, per Raimon, a lAuditori de Barcelona, i a la Matar,al Teatre Monumental; el Rquiem a la memria de SalvadorEspriu, estrenat a Torroella de Montgr per Llus Llach ique oferir al Teatre Nacional de Catalunya; El mn perdut,de Salvador Espriu, a Torroella de Montgr, amb JoanMassotkleiner i Toti Soler, tamb a lEscala, a Montcada i Reixaci daltres poblacions; La pell eixorca, basada en lobra dEspriu;conferncies, dAntoni Puigvert, Llus Foix..., i tants i tants actesdhomenatge, interpretacions, lectures, que requeririen totauna revista EMPORION per fer-ne la ressenya adequada.

El meu desig, en aquest article, s posar en relleu que si hofem, si llegim qualsevol de les seves obres, podrem gaudir dela riquesa del mn espriu i voldrem conixer millor tota laseva obra.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

13/31


Memria de la gent detorroellaPer Jaume Bassa

En Ramon Bombard i la Lola Sols

Viuen en una amable casa, dotada d'un plcid jard, en un dels car-rers antics de la vila, el de la Codina, entre el cinema i el carrer delpintor Gimeno, abans conegut pel carrer Vermell. Ell t 92 anys,ella 90, i tots dos amb bona salut si no fos... sempre hi ha un "sino fos" a aquesta edat, ja se sap. En Ramon hi veu poc, s'ho agafa

b, ella li fa costat. I tenen molt bona memria i ganes d'enraonar,aviat es veur.

-Jo vivia al carrer de casa teva -em diu en Ramon-, al carrer d'enSopes, en una casa que en deien a can Gum, que era del teu pare.La mare era modista i venem a casa teva al temps d'esbossar.Tamb hi havia la Siseta Comalat, la Maria Botera, la teva mare, elteu germ... el teu pare collia molt de blat de moro...

Continua parlant d'altra gent del carrer.- Al costat de casa teva vivien El Rubio i la seva dona Magdalena,La Rubia, ja vells. Eren de Granada, ell cobrava la llum d'en Mun-det, ella tenia mal geni. Al carrer de sota, on ara hi ha la Rdio

Montgr, hi havia la casa de l'Anneta, Bonanya, que vivia sola, enla misria, i que amb un cistellet collia fems dels carrers i els veniacom a adob... Tothom la coneixia...

- S, me'n recordo una mica... o de petit n'havia sentit parlar...

- Ms amunt hi havia el caf de can Marsal. En un pis de dalt, enuna sala gran, hi havia el collegi del senyor Ribas, noms per anois, i all vaig anar a aprendre de lletra. Quan vaig tenir deu anys,la mare me'n va treure i em va dur a l'escola pblica, als "estudis".Vaig tenir de mestres el senyor Toms i el senyor Teixidor, i quanm'hauria tocat anar amb el senyor Blasi, ell se'n va anar de Torroe-lla. Quin mestre, el senyor Blasi! Quan va arribar, aquest era un po-

ble per civilitzar, ell ho va canviar tot. Has conegut els seus alum-nes? Feia goig de veure la seva cultura, la seva educaci... Tambmolt hum, recordo que en Plaja de cal Sabater Coix, a dibuix, vatrencar un gerro posat de model, molt estimat per la senyora Blasi,i ell es va esverar: - I ara, qu li dic a la meva dona!...

Li pregunto qu en sap de l'Ateneu Montgr, de mossn Viver...- De l'Ateneu poca cosa, era en un pis del Cine Centre del carrer

d'Ull, jo era petit. Mossn Viver sempre anava voltat de maina-da, ens repartia pastilles Juanola, ens feia cine mut a "l'Escuela"...Comprava el calat a can Castells i triava la mida tot dient que tantper tant sabates grosses.... Quan l'any 1936 va esclatar la guerra,jo tenia quinze anys, anava amb la colla de plaa, amb en CarlosVilallonga, en Mart Sals, en Quimet Castells, en Vicen Gum... aaquest encara el veig de tant en tant passejant per la vila...

- Com vares viure la guerra?- En esclatar la revoluci del 1936 tot es va collectivitzar, els mec-nics es varen ajuntar al taller d'en Vert, al passeig d'en Vicen Bou.Jo hi vaig anar d'aprenent. All davant hi havia hagut un safareig iuna branca que van quedar sota el passeig.

- I desprs de la guerra?- Em vaig escapar d'anar al front perqu era jove, per desprsvaig ser de la primera quinta incorporada, m'hi vaig haver d'estartres anys i mig. Explica-ho ara als joves, tres anys i mig de mili! Aartilleria, a Manresa, a Ripollet, destacat a polvorins, ja en vremarribar a remenar de projectils i municions! Quan ho tenem benestibat, el general feia una inspecci... i a capgirar-ho tot altre cop!

- I quan tornes, qu?- Tenia 25 anys, vaig de mecnic al taller dels cotxes de lnia d'enLlambert Presas, desprs a can Vert, a can Mercader dels trans-ports, altre cop a can Vert... fins al 1958. Llavors vaig saber que

plegava un taller de bicicletes del carrer del Roser, em vaig decidiri m'hi vaig establir, tot ho feia sol, noms amb l'ajuda del meu ne-bot. Bicicletes, motos... Vaig tenir la representaci de la Guzzi, emva fer guanyar molts diners.

La Lola entra a la conversa.

- A casa meva rem de l'altre extrem de la vila, del carrer del Roser.De joves anvem a Fora Portal i al carrer de Figueres, i es pot dirque en Ramon i jo ens vrem conixer de casualitat. Al final de laguerra el pare va marxar a Frana i no va tornar fins al cap de deuanys. Vrem quedar cinc filles amb la mare... Has sentit a parlar deldoctor Broggi?

- I tant! Ha mort fa poc, als 103 anys...

- Doncs va operar de franc la meva mare i una seva germana...Quin gran home!

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

14/31


- Com ho vreu fer per sortir-ne, sis dones en una casa, en plenapostguerra?- La mare ens va voler fer espavilar a totes, que tingussim ofici.Jo era la segona, vaig fer de perruquera, la gran era modista, duesms sastresses a can Vidal, la petita tamb perruquera. Una de lessastresses tenia una vida avorrida, era poc xerraire, no sabia parlar

castell, per va venir a la perruqueria i va acabar garlant pels des-cosits. Als 42 anys es va casar amb en Quimet Castells i va canviaraquella casa de la plaa de dalt a baix. Li va treure les teranyines,per dir-ho d'alguna manera. Els dos germans vivien en una llartrista...

- Vares conixer el seu pare, en Josep Castells?- S. Era un home molt culte. Escrivia, feia discursos, teatre, era re-gidor a l'ajuntament... Havia fet companyia amb el senyor Llus Pu-jol a la fbrica d'espardenyes del carrer de l'Hospital, per li va ha-ver de vendre la seva part, el seu negoci no rutllava. La seva donano era capa de dur la botiga, era molt diferent d'ell, tenia pocapreparaci, no valia per vendre. La casa va anar anant a menys, i

tampoc els fills n o eren bons botiguers. La meva germana va can-viar la casa, per no hi havia gaire res a fer... Va morir als 42 anys.En Quimet es va tornar a casar, per finalment els dos germansvaren acabar a l'hospital.

La Lola no t gaire bona opini d'en Pere:- No era original com el seu pare, escrivia b, dibuixava molt b,per tot ho recollia d'altres llocs, i no tenia gaire do de gents... EnQuimet s, va aprendre angls i feia de guia al comenament delturisme.

En Ramon hi afegeix que en Quimet era simptic, molt barcelonis-ta, que parlava de Samitier, Alcntara, Gorostiza, Zamora...

- Heu dit que us vreu conixer de casualitat.- Jo menjava a ca la Maria Ramades del carrer Major. Un dia la Lolahi va venir a arreglar-li el cap, la vaig acompanyar... Vrem festejarsis o set anys, jo estava tip d'anar a dispesa, ella no es volia casar

fins que no s'hagus establert...

En Ramon es dedica a passar revista a la Torroella de fa setantaanys i em recita:

- En Pepe de la Fonda tenia ms histria que Colom. L'Enriquet,

Xiulem, gaireb no s'hi veia, per era capa de xiular una sardanaamb acompanyament i tot. L'estanquer Rafel, Mostela, que es deiaRafel Deulofeu i de broma Dioslohizo, et venia un segell i, per can-vi, et donava un caramel. Els empleats de l'ajuntament eren moltpocs: Pere Busquets, Francisco Lloret, Josep M. Tauler, el nunci Sa-let, l'agutzil Ligero... Sabies que l'alcalde senyor Niset, farmacuticde la Porta Nova, va aprofitar el crrec per posar prtland al seucarrer?

La Lola hi fica cullerada:

- Ara no hi ha aquell caliu, ni baralles ni amistats, semblem comBarcelona... Abans hi havia ms histries... El pare era d'esquerres,

va tenir por de revenges o represlies, per aix va marxar i ens vahaver de deixar soles. Va tornar al cap de deu anys, ho vaig saberel mateix dia, era amb en Ramon i m'ho van dir: Ha arribat el teupare!

- Heu viscut molt...- N'hem passat de totes. Hem treballat, per tamb ens hem diver-tit, hem ballat, hem viatjat, hem fet tot Europa, el Marroc, Tnger,Turquia... Amb en Casino rem competncia lleial, amics, fins i totvrem fer plegats un viatge a Rssia. No es decidia a fer vacancesper por de perdre clients, fins que va veure que jo en feia.

- I ara qu?

- A la nostra edat ja est tot vist. No parlo de poltica. Independn-cia? Em sembla que s, a Catalunya hem estat sempre els "paga-nos", potser ja tocaria...

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

15/31


Sr. Obama, vost m'hadecebutPer Josep Fuster

Desprs de l'atac amb armes qumiques contra la poblaci deSria, coms pel bndol pro governamental, fet d'una indiscu-tible gravetat, el president dels Estats Units, Barack Obama, vamostrar al mn la seva cara ms bellicista. Impulsivament iquasi de manera instantnia, volia donar una resposta al rgimde Bashar al-Assad, executant una operaci militar de cstig,sense ni tan sols comptar amb el seu tradicional aliat britnic,l'ONU, o el suport popular.

Desprs, tots sabem com van evolucionar els esdevenimentsfins avui. Al crit de guerra d'Obama, no va passar gaire tempsperqu s'hi volgus afegir el primer ministre britnic i els altresaliats de sempre. Per sort, tant el poble nord-americ com elbritnic, cansats de tanta guerra intil, de sofriment estril ide tants sacrificis econmics, no van donar suport a les inici-atives blliques dels seus lders, que desprs de molts dubtesi canvis de posicionaments, van cedir bona part del protago-nisme al president rus Vladmir Putin, al mateix Al-Assad, quen'ha sortit reforat, i com a ltim recurs tamb a l'ONU, fent elpaper de comparsa, com ja ens t acostumats.

Des que el mn s mn, de guerres n'hi ha hagut sempre. Sen'han fetes en nom de tots els dus, de reis, de causes, de ra-ons i d'homes de diferents races i condici. Cap d'elles justa,perqu no hi ha guerra justa, ni causa que la pugui justificar.Totes estan infectades pels virus de la condici humana, compoder ser: la cobdcia, l'afany de poder, imposar ideologies,el racisme o els fanatismes religiosos. Quan actuen, les con-seqncies que tots ells generen van regides pels mateixoscomuns denominadors: sofriment, destrucci, maldat, mort ivessament de sang.

Al meu entendre, tota guerra comena amb una derrota per

a cadascuna de les parts belligerants, que al mateix temps espodria fer extensiva a tota la humanitat. La derrota del racio-

cini, de la intelligncia, de l'tica, del sentiments i dels valorsmorals, que per naturalesa tots ells haurien de formar part in-nata de la raa humana, per que malauradament no sempres aix. Emprendre una acci de guerra, malgrat que es puguicreure o pensar que la causa b s'ho val, que es t la ra, o ques una causa justa, ha de ser l'ltim dels recursos. Qui ho fa, nohauria d'oblidar mai que la major part dels efectes directes icollaterals els pagaran els mateixos de sempre: persones inno-cents, que ni l'han buscat, ni res tenen a veure amb el conflicte.

Voler emprendre accions militars d'aquesta ndole, ho puc ar-

ribar a entendre -mai acceptar- que ho facin alguns dels tirans,dictadors o dspotes que encara queden al mn, seguramentaix deu formar part de la seva idiosincrsia. El que no puc en-tendre s que ho vulgui fer qui hauria de ser un palad de lapau. Em refereixo a vost, Sr. Obama, el president de la nacims poderosa de mn i premi Nobel de la Pau. S, de la PAU.

Crec que, si hi ha voluntat per buscar-la, sempre existeix i espot trobar una escletxa o una via, per ms petita o amaga-da que sigui, que ens portar al cam de l'enteniment; per,malauradament, moltes vegades preval ms el mesqu inters

econmic que la vida i el sofriment de les persones. Tamb,moltes vegades, es dna la paradoxa i la hipocresia de volerpacificar grups o pasos que per la porta del darrere se'ls estvenent armament.

Entre altres, una bona iniciativa per part seva hauria estat, Sr.Obama, tallar de soca-rel la venda de material militar i municia les parts belligerants a Sria i instar els altres pasos a seguirel seu exemple. Aquesta -sc conscient que la tasca s difcil icompromesa-hauria estat una actitud molt ms noble, digna,coherent i prpia d'un premi Nobel de la Pau.

Sr. Obama, vost m'ha decebut, no s aix el que jo esperavade vost, i crec que qui li va concedir el Nobel de la Pau, o es vaprecipitar, o anava equivocat, o vost ens portava a tots moltenganyats.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

16/31


Quan neix un llibrePer Javier Zuloaga

Gaireb a totes les persones els arriba, per poca sort que tin-guin, un moment mgic en la seva vida. I per mgic em referei-xo a les situacions que excedeixen el que podrem anomenarfelicitat quotidiana, la ms normal, per no per aix menys im-portant. s a dir, no em refereixo a un enamorament fulminant,la grandesa de la paternitat o el comiat o retrobament amb unamic de tota la vida. Aquestes sn situacions que, per fortuna,gaireb tots els humans tenen oportunitat de treure-hi el capalguna vegada.

La mgia a la qual em refereixo s aquella que et transporta aun escenari que durant un temps, generalment llarg, tha sem-blat inabastable i que, a mesura que sapropa, encongeix el corde les teves emocions ms personals. S, ja s que sona unamica cursi, per mha passat a mi, quan he anat veient com lesmeves histries narrades han anat prenent forma dun llibreben enquadernat.

Aquests dies arriba a les llibreries El cas Ruglons, la meva quar-ta novella, que edita novament El Aleph. s narrativa, ficciversemblant, perqu explica coses que podrien ocrrer i que

porta a les seves pgines una bona dosi dintencionalitat, queno vol dir, ni de bon tros, mala intenci.

De la mateixa manera que en la meva primera novella, Lhomeque va poder ser lliure, retratava la societat altburgesa i aristo-crtica de Bilbaola ciutat en qu vaig nixer, i que en Lilladels rebelsviatjava fins a un lloc inexistent al Carib per novellarsobre lestrany maridatge que crec que hi ha entre el popu-lisme i els fils que mouen els diners cosa que no es veu, oen Llibreria Llibertat, on recreava una Barcelona que el 2002 vaser capital dEuropa durant uns pocs dies, enEl cas Ruglonsheemps a caminar dos personatges de diferent classe i pelatge:

una castellana rural, amb ambici sense aturador, i un gitanode sis anys, que dna estrebades a les bosses de les senyoresi que, un dia, veu com li canvia la vida quan la Gurdia Urba-na latrapa in fraganti.

Fins on arriba la meva memria, lescriptura ha ocupat gaireb

tot lespai que mha envoltat. La meva mare deia en algunesocasions que el pare ens tenia a tots embolicats en paper de

diari i el temps restant ens inculcava, de vegades esgotado-ra i insolentment, que si no llegem bona literatura no seremres en la vida. Quan ho recordo, se macut que si el meu parehagus estat torero o promotor immobiliari, els germans Zulo-aga, els meus dos germans i jo, haurem acabat aixecant pas-sions en places de toros i en la premsa del cor, o potser folratsdeuros fcils, abans de lesclat de la bombolla immobiliria, isegurament en fallida, des del 2008.

Sense pretendre posar-me en el rebuf de Luigi Pirandelloen Sis personatges en busca dautor,he de reconixer que lesdues darreres novelles varen comenar pel dibuix del perfil

dels seus protagonistes. I les dues ltimes transcorren a Barce-lona, on visc des de fa gaireb 25 anys.

A Llibreria Llibertatvaren nixer la Laia, altburgesa revolucio-nria empadronada a Pedralbes; en Ddac, un capell que hova ser perqu estava escrit i que va penjar els hbits per desco-brir com era la vida; en Ryan, camell surrealista que ni tan solsell mateix sabia quines coses, de les que contava, eren certes iquines no, i lArmengol, un esperpntic malastruc fill de la dre-ta rncia, extremenya i anarquista de lHospitalet.

En El cas Ruglonshe fet el mateix en posar al capdavant delrepartiment dos personatges que no van seguir la lgica dela seva biografia i que, segurament per aix, pateixen debatsinterns bastant durs.

Lescenari s la vida mateixa, plena de realitats, algunes foracruels, que cada mat ens sorprenen en connectar la tauleta,encendre la rdio o fer un cop dull a les portades dels diaris.Elspelotazos, les burles al fisc, les evasions de capitals, la doblemoral dels ciutadans exemplars, les falses aparences... i moltesms coses, es donen a Barcelona com a qualsevol altre lloc.

Com dic en la introducci de la novella, tot el que va passarimaginriament al Club de Polo de Barcelona podria haver

succet a la Puerta de Hierro de Madrid o a la Sociedad Bilbanade la ciutat del Nervin.

Res ms. Avui, disculpin-me, he hagut de parlar de mi.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

17/31


Toni Snchez, cooperati-vista (II)Per Norbert Botella I Ventura

El cooperativisme s una filosofia de vida

(vegeu-ne la primera part a Emporion nm. 82, octubre 2013)

Podria ser que el consum reculi molt en aquest pas?

S, una persona no fa res, per cent o cent mil, s. En el meu cas,bona part de la meva alimentaci no la compro a la botiga;lobtinc de la cooperativa, desprs hi ha persones artesanesque fan xamps, persones que fan cereals i moliners que elmolen i fan productes, i aix fa que tinguem comandes collec-tives daquests productes. Si comprem cereals a un productorde lAnoia, per exemple, sabem a qui li estem donant els diners,sabem que ell es guanya la vida amb aix, i no negociem. Sa-bem que val tant, i li paguem tant. A ms qui ens subministra

els productes tamb est en un procs de canvi de mentalitat,perqu els productes sn ecolgics i noten que el consumidors diferent, i entenen aquest nou model.

El model cooperatiu don ve?

Aquest moviments vnen molt de Sud-Amrica, perquaquests pasos han tingut molts problemes per poder auto-gestionar-se. Hi ha hagut molts poltics corruptes, molts po-ders fctics, moltes dictadures, manipulacions, dictats sobre elque sha de cultivar... Estan empobrint els sls, i s clar, hi hacomunitats que lnica manera de viure s mitjanant lauto-

gesti, collectivitzar i cooperativitzar les feines i les formes derelacionar-se.

Perqu, al cap i a la fi, si fas un pensament seris, tadones queno necessites tant per a viure: menjar en part tel pot proveirlhort; viure (si tens la sort de tenir algun habitatge, ja ho tens;si no, pagues un lloguer) i loci... Home, hi ha moltes maneresdomplir aquest oci de manera gratuta i plaent, especialmenten aquest entorn on vivim tan privilegiat. Potser la primeracosa que sha de fer s desendollar la tele i deixar de llegir elsdiaris, i pensar per un mateix. Aleshores, quan encenguis latele, ja la podrs criticar amb ms llibertat.

Els diaris tamb?

Tots els diaris defensen uns interessos, perqu qui hi ha darrerevol que tinguin aquesta lnia editorial o aquesta altra... La ma-joria dels mitjans no volen veure lsser hum, perqu lexerci-

ci crtic va contracorrent. A ms, el missatge dominant s queaix no s vlid, que sha de pagar hipoteca, cotxe, canviar denevera, de televisi i dordinador... Un procs que et menja. Jo,per exemple, he decidit no votar, i testigmatitzen aquest fet;en canvi, veus que en seu parlamentria molts poltics estanabsent i, per tant, no voten, o semprenyen i decideixen marxardel parlament sense votar. Es veu que ells, que cobren per vo-tar, poden no votar, per en canvi, tu, si ho fas, tho critiquen.

Quina histria t el cooperativisme a Catalunya?

El cooperativisme catal comena el 1887. Pels volts del 1936,nhi havia de treball, de vi, de consum. Les cooperatives tenienmolts colors poltics, i era un lloc on es feia poltica. Era un llocdesquerres, on es podia fer poltiques constructives (tamb enalguns casos destructives), per bsicament era una feina perpoder sobreviure. Lindustrial daleshores tenia segrestats elstreballadors recorda que tenien molts pocs drets-, els indus-trials daleshores, pensa en les colnies txtils, eren lamo de lateva vida, els que et donaven sostre i menjar. El moviment co-operatiu era en aquest sentit una eina per alliberar-te daquestdogal.

I lEquitativa?

LEquitativa de Palams era de la ms important de Catalunya,tenia ms de dos mil famlies associades. Produen el menjar,loli, el vi, el pa, i tenia una botiga de queviures... I va funcionardurant molt de temps. Estava situada davant del cinema Arin-co, on actualment hi ha el prquing, all hi ha una placa com-

memorativa que la recorda. Aquesta cooperativa es va fer tanforta que va arribar a tenir un gran poder inversor: va comprarmagatzems, immobles. No van tenir problema dabastiments,durant la guerra, perqu estava federada amb altres coopera-tives, algunes franceses. Tamb era una cooperativa de crdit,per pagar el gra de la collita, o el vi o el que sigui...

No va perdre lesperit en fer-se tan complexa?

Home, si llegeixes les actes veus com sorgien els problemes,per va funcionar, i una pila danys. No fa gaire es va fer la pre-sentaci dun llibre de Xavier Paunero i Octavio Montes que en

parla a bastament.

Les cooperatives actuals com sn?

La majoria que duen aquest nom no tenen res a veure ambaquell model. Sn una SA o SL, s a dir, utilitzen aquest ele-ment fiscal per funcionar. Nosaltres no volem aix, el que vo-lem s potenciar un mode de vida cooperatiu. Agafar la parau-la cooperativa i usar-la.

s monetria?

En part, noms. Utilitzem la moneda social, que ja est implan-

tada arreu de Catalunya i ens permet intercanviar productes,bns i serveis sense pagar un euro. Aix ja ens permet esca-par de leuro s una moneda alternativa. Aqu, per exemple,tenim lecoxarxa de lEmpord, que gestiona la moneda socialde lEmpord, a Catalunya hi ha 25 ecoxarxes. Sn moviments

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

18/31


L'Europa inacceptablePer Xavier Ferrer

Fa pocs dies, s'ha posat de manifest una situaci que passa desde fa temps, per que ha esdevingut primera notcia per la im-portncia del desastre que ha provocat. Em refereixo a la mortde prop de 300 persones que anaven en un vaixell que tenial'objectiu d'arribar a l'illa de Lampedusa. Era una pastera gegantamb 500 persones que volien deixar les penries del seu pasd'origen i recalar a la desitjada Europa.

Aix passa cada setmana, per la magnitud de la tragdia hafet que sigui notcia, fins al punt que el president de la ComissiEuropea, Jos Manuel Durao Barroso, i el primer ministre itali,Enrico Letta, han anat personalment a l'illa.

All han estat rebuts amb crits d'assassins i insolidaris. La im-

pressi dels mandataris, pel que fa al dipsit de cadvers amb300 baguls i a l'aspecte del centre de refugiats on estan retin-guts els supervivents, ha sigut molt forta, en paraules de Duraoi Letta. Tots dos, davant la premsa, s'han comproms a buscarsolucions a aquest drama.

Letta proposa que el proper Consell Europeu (reuni de capsd'estat i de govern de la UE) posi el tema de la immigraci al'ordre del dia, ja que ara per ara no hi estava previst. I Duraose'n va de Lampedusa, impressionat diu ell, amb la voluntat detrobar-hi solucions. Paraules i ms paraules i la situaci empit-

jora cada dia.

s veritat que la Uni Europea t molts temes a solucionar, comla crisi econmica, especialment la situaci dels estats del sud;

l'atur, especialment amb les dificultats futures pel que fa almanteniment de l'estat del benestar; la integraci poltica, etc.Per tamb ho s la immigraci, que provoca malestar real alsque busquen una vida millor i tamb genera incertesa en la ciu-tadania europea. I per extensi, s un element ms dels que uti-litzen els partits d'extrema dreta, xenfobs i antieuropeus, pera modular el seu relat en contra de la immigraci, que provoca,diuen ells, dificultats als natius per trobar feina, a ms de ser unfactor d'inseguretat ciutadana.

I s en aquest escenari que aquesta mateixa setmana s'ha publi-cat una enquesta de la intenci de vot a Frana per les futureseleccions europees, en la qual, per primera vegada, posa al da-vant el Front Nacional. Ja hem vist que l'extrema dreta ha estat

a punt d'entrar al Parlament en les recents eleccions alemanyesi tamb la seva presncia als Pasos Baixos o a Grcia, posempel cas.

Davant d'aquest escenari, calen solucions abans que no siguimassa tard. s evident que no n'hi ha de miraculoses, per sque, a la meva manera de veure-ho, seria una bona lnia de so-luci avanar cap a una poltica nica d'immigraci a la UE.

I en el pla econmic, caldria establir un programa d'ajuts con-crets, un pla Marshall per dir-li d'alguna manera, per a la zonadel nord de l'frica i de l'Orient Mitj, amb la finalitat que els

joves tinguessin alguna esperana de trobar feina en origen. Itamb, algun moment s'haur d'afrontar la situaci del creixe-ment de la poblaci mundial, que si segueix en la lnia actual, al

final ser del tot insostenible...Esperem que els mandataris tinguin la fora i voluntat polticad'afrontar tots aquest temes.

de base, i no surten gaire a la tele. Si venim a fer una hora alhort, ens remunerem amb ecovents, que s la moneda de laxarxa Empord. Cada cinc setmanes hi ha una assemblea delecoxarxa de lEmpord. All s on es decideix qu es pot ferper augmentar lextensi daquesta moneda.

I com es gestiona?

Aquesta moneda es gestiona per un portal web dInternet.Et dnes dalta en el portal de lEmpord, que s la nostrabioregi, i ofereixes alguna cosa. Totes les bioregions estanconnectades. Aleshores tu ofereixes, per exemple, en el meucas, serveis de fotografia o fer un massatge de reiki o dur lacomptabilitat, i pots oferir aquests serveis a canvi deuros odecos, o b 50% amb ecos i 50% amb euros. Leco no s unamoneda en si mateixa, sin que s una moneda virtual basa-da en lintercanvi. Si alg agafa un dels meus serveis, jo cobroamb ecos, en el meu compte dinternet, similar a un comptebancari, tinc X ecos, i els puc utilitzar o comprar patates, si hiha algun senyor que maccepta ecos. Per tant, tota aquestapart de leconomia salta de leuro i sen va a la moneda soci-al. La moneda social s molt interessant perqu tadones quequan et desconnectes de leuro, no tot ha de ser tan car, per-qu primer lintercanvi s directe, generalment, si tu tens olii laltre t gallines, i, per tant, ous, ja hi pot haver lintercanvi,o es pot sofisticar una mica i fer-ho en forma de triangle. Esprodueixen creuament doferta i demanda i es genera mo-neda, apunts comptables, que es gestiona en un software.Nosaltres a lhort de Sant Antoni treballvem i consumem,

per en tenir lhort de Palams, que s molt ms gran, calia feruna redistribuci ms justa, per exemple, si jo feia una hora imen duia deu quilos de patates, i un altre feia cent hores i senduia deu quilos de patates (que s el que consumeixen), aixclarament no era just. I com que estava desproporcionat vampensar introduir la moneda social, i aleshores per cada horaque treballaves a lhort, o administrativament a la web o ambcomptabilitat, rebies ecovents.

Teniu un programa?

S, tenim un programa que enregistra les hores que fem i els

productes que ens duem, cada hora que fem ens la remune-rem. Vam incorporar dos tipus de socis: els consumidors o bels prosumidors (productors, que han de fer ms de deu horesde feina). Les condicions sn diferents en els preus del produc-te. La diferenciaci s perqu la gent se senti cmoda, i no sesenti lligada. Las-semblea s cada dimecres a les vuit de la tar-da, i s aqu on es decideix qu es fa: el reg, la palla, les llavors.Tenim un sistema de goteig, de bancals i de palla que ens dnaun gran rendiment. La idea s aprendre amb lexperincia iprovar coses que funcionin. I sobretot ser feli amb el que es fa.

I si en voleu saber ms cliqueu a:

https://plus.google.com/photos/104465782969700083470/albums/5763916762067228241/5763943779052551186?banner=pwa&hl=es&pid=5763943779052551186&o

id=104465782969700083470

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

19/31


Microrelats 6Per Santi Sat

Un mes ms, novembre de 2013, seguim publicant els micro-relats que han trams els participants en el concurs organitzatper la Biblioteca Municipal Pere Blasi i per l Oficina de Catal,amb la collaboraci de lrea de Cultura, Joventut i Festes delAjuntament de Torroella de Montgr. Un concurs, daltra ban-da, que tenia com a objectiu fonamental fomentar la narrativacreativa en la nostra llengua, i aix ho fem pals des dEmpori-on.

Els resultats del concurs estan demostrant, mes a mes en lesnostres pgines, linters que desperta la nostra llengua i cul-tura de la m de Salvador Espriu, que en una etapa de la nostrahistria, en ple franquisme, va deixar escrit:Salvem els motsde la nostra llengua. Ens mantindrem fidels per semprems al servei daquest poble.I tantes i tantes daltres, queanem recordant dia a dia entre les seleccionades per a lany2013, any Espriu.

Microrelat 6 dabril

Aleshores, a les portes daquell cementiri, la llum de la llunaprovocava un efecte fantasma, juntament amb les escultures

dngels sobre algunes tombes. Era all, Johan Wildfred, mortel 23 de juny de 1888, i a sota una inscripci: Ens mantindremfidels. Al costat, lElena de Wildfred, 22 de juny de 1888.

Shauria sucidat Johan desprs de morir la seva esposa?, vetaqu la inscripci. Si fos aix, lnima no descansaria en pau pelsentiment tan trist dhaver perdut la seva estimada.

En veu alta

A lentrada del mas dels meus avis, hi havia una inscripci: Ensmantindrem fidels. Quan era petita, aquesta frase em teniamolt encuriosida. Significava que els avis es serien sempre fi-

dels lun a laltre?Em feia molta vergonya preguntar-ho, aix que vaig fer vlidaaquella hiptesi.

Al cap dels anys, per, quan en el pas es va comenar a parlardindependncia en veu alta, vaig descobrir el veritable signif-

icat daquella inscripci.

Microrelat 5 dabril

Vam arribar amb ell de la seva estimada terra, molt llunydaqu, ja fa molt de temps. Ell mai es va adaptar i sempre lava enyorar. A vegades renegava dhaver deixat casa seva.Ell era aix. Per nosaltres vam crixer i ens vam ed-ucar en aquest indret que ara s la nostra ptria.Ja no hi s amb nosaltres i ens has deixat desconsolats. Persempre ens mantindrem fidels al teu exemple, pare, i a aquestaterra que tu ens has fet nostra.

Microrelat 3 dabril

Capficat per una profunda crisi didees, el poeta decid fer

reformes. Potser era el millor moment per cridar la brigada i,en transformar la decoraci del despatx, recuperaria inspir-aci. No sen refiava, per, i pregunt pels possibles canvis.El cap, home de paraula, impressionat per la gran llibreria, as-segur:

Ens mantindrem fidels a lestil... Tamb li dibuixar-em unes espigues, la mar i un poble. Estem al seu servei.El poeta, fent nmeros, pregunt:

Ara digueu, qu em costar la reforma?

Lassaig

Ara digueu: Ens mantindrem fidels... Deixem-ho cr-rer, sona massa forat. No em presento al csting i ja est!Home, Nil, s una oportunitat nica, fa temps que assagesaquest poema.

Em falta embat

Embat? Si ja parles com un poeta, ho fars de conya.LAnna li estampa un pet als llavis i marxa corrents a la feina.En Nil es posa davant el mirall i continua: Ens mantindremfidels per sempre ms al servei daquest Se li neguenels ulls, mai no sha sabut mantenir fidel en res.

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

20/31


Dubtes?Per Lluc Sal i Ferrer

Benvolguts i pacients lectors:

Honestament, em reconec un temperament o carcter extra-vertit. Extravertit i, fins i tot, moderadament agressiu -segonsl'eventual transcendncia del tema, amb una manifesta ten-dncia a desestimar el meu interlocutor, considerant-lo un

curtet tossut, un ofuscat, incapa de capir la lgica ms ele-mental. I ho sento.

Que s, aquest, un defecte generalitzat? Que aix mateix enspassa, sense excepci, a tots els ignorants que oblidem la nos-tra condici de tals? Saberuts, que parlem del que no sabem?B, no nego que aix sigui una lacra bastament verificada,per el que jo pretenc analitzar, ara i aqu, no sn les falles delprosme, i s les meves.

La pregunta que m'he fet sovint, no una, sin mil vegades, diu:

"Com s possible que jo defensi, sense concessions, la mevaveritat, sabent que s falsa?" Falsa, s, com tamb ho sn totesles altres. ...? Raonem: quan diem que la nostra veritat s fillad'una objectivitat llargament meditada, mentim. Conscient-ment o inconscient, per mentim. I la ra s lapidria, perqu...De quina objectivitat parlem? O s que oblidem que la matei-xa objectivitat s subjectiva?

Segons els llibres sagrats, la infallibilitat s un atribut reservatals dus. Sols Du s infallible, mentre que la resta d'ssers vi-vents -espcie humana inclosa- per voluntat divina. Aix, alsno creients, els pot sonar a lletra de tango, per el cert s que,amb Du o sense, l'home l'erra nou vegades de cada deu. Re-cordo haver llegit que un president dels EUA, cada mat, abansd'anar al despatx, passava per l'oratori, i li demanava a Duque permets que fossin encertades la meitat de les seves de-cisions.

Ara b, malgrat admetre el nostre possible error, jo penso ques natural que defensem all en qu creiem, i que persistim aconsiderar vlida la nostra veritat, considerant que la veritatdel nostre oponent pot anar tan errada com la nostra.

Llavors, qu cal fer amb els dubtes? Els dubtes han estat, sn iseran la fora que ha civilitzat l'espcie humana. Sense el dub-te encara seriem caverncoles, el dubte s el pare de la curiosi-tat, i la curiositat ha fet que es busquessin noves frmules. Tincper segur que Du, geners, va concedir a l'home la facultat

de dubtar, com a cam cap a la investigaci. I els errors? Els er-rors sn l'assignatura ms important, la que forja i endureix elshomes, quan lluiten i aprenen en la Universitat de la Vida. Enaquest centre d'estudis superiors, el millor dels catedrtics sl'error, i les llions que l'error imparteix no s'obliden. La segure-tat inclina a la indolncia, i els xits no ensenyen res.

Cert s que l'actitud intellectual del dubte s enrgicamentrefusada pels creients, quan aquest dubte qestiona el con-trovertit tema de la fe, tot i que, en el santoral, hi figuren nomscabdals que varen conixer i patir el neguit del dubte.

I si rebobinem, i tornem al tema que ha donat peu a aquestescrit, i que no s altre que la VERITAT, surten a la palestra duespreguntes cabdals. 1) Alg pot tenir la veritat i , en conseqn-cia, ser infallible? I 2) Existeix la veritat, o aquesta figura no sres ms que una entelquia?

Quatre-cents anys, abans que Pon Pilat es rents les mans,Lao Tse va sentenciar: "El qui parla no sap. El qui sap no parla."I val a dir que el mestre, confiant en l'agudesa mental de laparrquia, no va detallar prou, perqu la sentncia hauria deprecisar, bo i dient: " El qui parla no sap que s un ignorant. Elqui sap que s un ignorant no parla."

Els xinesos, al llarg de la seva millenria histria, han deixatconstncia de com han fet treballar la cantimplora, i no n'hantingut prou inventant la plvora, i han provat abastament que

coneixen a fons les misries humanes.

Havien passat quatre-cents anys des que Pilat es va rentar lesmans, quan un altre xins espavilat, Huang Po, va sentenciar:"No busquis la veritat; la teva recerca destruiria all que bus-ques."

En alguna ocasi, i en el curs d'algun dileg controvertit ambels meus amics, he oblidat quelcom important, com s fer-lospresent que, malgrat la seguretat que jo manifesto en defen-sar la meva tesi, no deixo d'admetre que la veritat absoluta noexisteix. Recordem R. Tagore, aquell filsof, escriptor i poeta

bengal que, parodiant els xinesos ja esmentats, va escriure: "Si tanques la porta a tots els errors, la veritat restar a fora." Ija s'entn que el Mestre, amb la seva sentncia, postula que laveritat s, tamb, un error. O sigui, que la veritat no existeix.

"Vaya terminando, Su Seora! Gracias, Seor Presidente, ter-mino."

I ho far tractant de provar com n's d'assenyat dubtar. El dub-te t ra d'sser sigui quin sigui el tema debatut. I pel que fa ala veritat, siguem conscients que cada mico pelat t la seva, i

que la seva -igual que totes les altres- sn veritats subjectivesi filles d'una escala de valors arbitrria. Arbitrria, en tant quefilla d'una objectivitat que, malauradament, s tamb subjec-tiva. I si la veritat inqestionable no existeix...?

7/27/2019 83-novembre-13.pdf

21/31


Tardor: Temps de castanyesPer Agns Pumarola Batlle

No s el que em va cridar l'atenci en ella. Anava vestida ambroba d'esport normal, unes malles ajustades a mitja cama i unasamarreta del mateix color gris, i un jersei prim lligat a la cin-tura. "s de la meva edat", vaig pensar, "ni gran, ni jove, mitja

cabellera, de color castany clar".

Vaig deixar mal aparcat el cotxe, com faig sempre cada dijousquan deixo el sobre a la bstia de ca la Roser. El recorregut elfaig d'esma, de vegades cantant, de vegades escoltant la r-dio, mai en silenci. Aturo el cotxe a la mateixa hora i al mateixlloc, cada dijous. I tamb veig la mateixa gent, asseguda al baresmorzant per segona vegada, comprant el pa al forn de baix,passejant per la vorera ampla d'aquell carrer. Per aix, aquelldia, la dona de la roba d'esport em va cridar l'atenci, no estavaincorporada al

meu paisatge setmanal. Va ser una estona curta, per em vadonar temps suficient perqu el meu cervell processs el quefeia i per qu ho feia. Va donar un cop amb el bra a l'arbre,un castanyer jove dels molts castanyers que trobem als carrersde Girona. Van caure unes castanyes a terra. Ella les collia i les

83-novembre-13.pdf

Documents

Transcript of 83-novembre-13.pdf