11347.)142.11)*''•

iltUgt

-.2cm 117 SI Wei I IS 111 C 4INP?. 4-'79 - Auy LI - 1•/IL 4C:11■1\T-TILTYlEt_I - 1 993

'•

A principis del segle passat els carrers no eren així ni estaven tan ben cuidais.Vista de la fi del carrer de Sa Trona devora Es Pou d'Es Dau. (Dibuix de Matou Rigo)

2 LA NOSTRA HISTORIA

Montuïri a principis del segle XIX: Una estadística de 1821La documentació del nostre arxiu

municipal esté dividida en sériesdocumentais (contribucions, actesmunicipals, urbanisme i obres,etc.). Algunes són evidentment mésantigues que altres però totes ellesresponen a una funció o funcionsespecifiques de l'ajuntament i és,mitjançant el seu estudi I compro-vent la seva evolució, com perce-bem la política social, económica,etc. dels governants de cada época.

Una d'aquestes séries és la ques'anomena Estadística. En ella s'in-clouen els censos de població, elscadastres i altra documentació moispeculiar sobre la qual avui treballa-rem, pare), abans anem a entroncarIa documentació amb el momenthistòric.

A finals del segle XVIII, les"Sociedades Económicas deAmigos del Pais", associacions deles quais ja parlàrem a altres escritsi que tenien com a missió principalde la seva existència l'aplicació deles doctrines de la "II.Iustració" anivell local, comarcal o regional,per tal de conèixer la realitat del'Estat Espanyol, iniciaren un pro-ces d'elaboració d'estadístiques,les quais eren contestades per lesautoritats locals. Aquesta febre es-tadística durà fins ja ben entrat elsegle XIX, essent promocionadaprincipalment pels governs ilibe-rals.

El valor d'aquests documents ésprou evident, ja que les respostesdonades pels secretaris dels ajun-taments respecte a temes com sónl'ensenyament, la política, les obrespúbliques, etc. ens serveixen perrealitzar una mena de fotografia queens mostrarà com era el nostre mu-nicipi a principis del segle XIX.

Els documents estudiats sónplecs que comprenen des del generde l'any 1821, fins al mes de marçde 1823 en que es restableix el go-vern absolutista de Ferran VII.Aquests plecs recolleixen cadascunla informació de tres mesos i, enca-ra que són prou exhaustius, tansols exposarem els trets que consi-deram més importants o curiosos,deixant de banda altres informa-cions que sense voler restar-losimportància no ens interessen ara.

De conclussions se'n poden ex-treure moites, però l'autor d'aquestescrit prefereix que siguin els pro-pis lectors els qui observin i treguinles seves pròpies deduccions.Començarem per l'any 1821.

Pueblo de MontufriPliego trimestral del mes de Enero,Febrero y Marzo del año 1821

Sección de Gobierno PolíticoEn los tres meses no ha habido

elección de Diputados en Cortes niDiputaciones provinciales.

Habido nombramiento en propiedaddel M.Y.S. Gefe político por S.M. se-gún circular de 11 de Febrero últimoque recayó en D. Guillermo de Montis.

Tranquilidad y seguridad públicaNo habido novedad alguna en este

Artículo y sigue el buen orden y segu-ridad de los vecinos y de sus propie-dades, siguiendo el sistema del dia.

Obras públicas de comodidad yadorno

No habido elección de Ayuntamientoen estos tres meses, sigue en el diaprimero de enero se ha justado elnuevo Ayuntamiento elegido el dia 31de diciembre último, cuya elección re-

cayó en las personas D. Gabriel Roca,Alcalde Constitucional, D. PedroFrancisco Martorell, D. BernardoGrau, D. Juan Bautista Mas, regidoresconstitucionales y para procuradorsíndico a D. Jaime Andreu.

Habido recomposición de un trozode la carretera de Manacor. Comociento a ciento cincuenta pasos, ta-pando dos atascaderos y haciendouna alcantarilla para el corriente delagua.

En el dia se está empedrando unaparte de la calle Mayor, como unostrescientos pasos.

Teatros y diversiones públicasHabido un bayle público el dia de

San Antonio Abad en obsequio delsanto.

Cumplimiento de reales órdenesLa milicia nacional local se compone

de treynta y dos individuos, inclusoslos oficiales, sargentos y cabos.

Educación de la niñezHay una escuela de Primeras Letras

de Niños y no hay otra alguna. Su es-tado es de decadencia por falta de laconcurrencia de los Alumnos.(Continu*

Guillain Mas likalles

La foto retrospectiva

Ara fa 38 anys. Quan don Bernat era rector de Montuin. Del 24 al 30 de gener de1955 aquesta cinquantena de joves de Montuiri i Sant Joan practicaren els Exercisis

Espirituals a la Casa de la Sagrada Familia de Can Tapera. Eren altres temps.

OPINIÓ 3

!cLinc)allin]No volem la macropresó a MallorcaEl pla directori de construcció de

centres penitenciaris del Ministerio deJusticia de l'Estat preveu la construc-ció d'una macropresó a Mallorca. Laubicació d'aquesta prase) encara esuna incògnita, malgrat que ja s'haginapuntat algunes possibilitats a la zonadel raiguer i a Palma.

La macropresó es una ciutat presó,ja que es el conjunt de 14 minipresonsde 68 presos —enrevoltats de paretsde 4 metres d'altitud— a més de tot unconjunt de serveis —minihospital, edifi-ci cultural, edificis de serveis, piscinacoberta, poliesportiu cobert, etc.— queprecisa d'unes 40 hectàrees deterreny pla i sense cotes a prop, ambuna necessitat d'aigua de 36 tones/ho-ra. Tendrà una cabuda de 950 reclu-sos, la qual cosa contradiu la LleiGeneral Penitenciaria (1979) i recoma-nacions del Consell d'Europa que xi-fren la cabuda maxima en 350.

La construcció d'aquesta ciutat-pre-se) a la vora de qualsevol poble manor-qu i suposa un greu impacte i irrepara-ble dany: impacte ambiental degut al'elevat número d'hectàrees en zonaplana que necessita, a la torre de vi-gilancia de 40 metres; impacte econò-mic, destrucció de zones de conreus iinfluência sobre altres sectors; impac-te social, degut a la possible instal.la-ció d'uns 600 funcionaris —amb les se-ves families— al mateix poble, quecapgirarien la seva vida quotidiana ique aquest no podia assimilar, creant-se una situació de conflicte. Impactesocial que no es produeix a una ciutat.

La ciutat presó tendria molts mésserveis que qualsevol poble de la partforana mallorquina, i això no es just.

La preso de Palma —ara en diuenCentre Penitenciari— té uns 625 reclu-sos, quan la seva cabuda sols es de400. Possiblement ha quedat petita,owe) al mateix temps esta saturada depresos preventius —en espera de judi-ci—. S'ha de cercar una solució, quepot radicar en l'ampliació de l'actual—hi ha terrenys suficients als seus vol-tants prevists d'ús penitenciari al PlaGeneral d'Ordenació Urbanística dePalma—, agilitar els processos judi-cials, reformar penes i condemnes.

L'actual presó esta a una zona de

desenvolupament urbanístic per a ha-bitatges, la requalificació de zona deserveis penitenciaris a zona urbanitza-ble dispararia el valor econòmic delsterrenys. ¿Ens trobam davant una no-va operació especulativa? ¿Qué hi haal capdavall del Pla directori?

Els experts en presons i juristes opi-nen que la preso es una escola de de-linquents i un destrossar la personaque no ho es, que la macropresó solses rendable econòmicament, que nova totalment encaminada a la reinser-ció del delinquent i en detriment del'atenció al reclús i que calen solucionsmês humanitzadores i penes alternati-ves com: arrests de caps de setmana,regim obert, pisos d'acollida, treballsútils a la comunitat i de rescabalamenta la víctima del delicte.

És evident que la macropresó no esuna necessitat social, que no es unasolució. Pere) cal trobar una solució al'augment de la delinqüència, realitza-da per persones amb serioses dificul-tats personals i socials, en una socie-tat cada cop més competitiva i inso-lidaria. Cal anar al bessó del problemad'evitar l'aparició de delinquents: cam-

panyes de prevenció, ajuts a familiesproblemàtiques —amb membres pre-sos—, de promoció sociolaboral de jo-ves en dificultats, reinserció del reclús,reforma del codi penal —canvi cap apenes comunitàries—, agilitar els pro-cessos judicials —es a dir, dotar l'admi-nistració de justicia dels recursos queprecisa—.

La solució de la macropresó es lamés fàcil i que permet mês guanyseconòmics, però està buida de contin-gut huma, buida i enfora del problemaque pretén solventar.

I es ben clar i evident, no volem lamacropresó a Mallorca.(Editorial conjunt de Premsa Forana).

Premis Premsa ForanaEls guardons de la VII edició del

Premis Premsa Forana de Mallorca fo-ren Iliurats en el Centre Cultural "SaNostra" a Ciutat el passat 10 de desem-bre. Van correspondre a les següentspersones o revistes: Premi Llevant aPere Josep Calafat, de Coanegra (Sta.Maria); Migjorn, a Francesc CanutoBauza, de Mel i Sucre (Sant Joan);Ponent, a Miguel Cardell Santandreu,de Llucmajor de Pinte en Ample,Tramuntana, a Ressò (Campos) i el del'hemeroteca a Rafel Bordoy de Sta.Margalida.

4

DE MONTUÏRI

IE3t 4:710 1\TA._31E:»AlLT

Director

Onofre Arbona Miralles

Redactor en cap

Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors

Joan Miralles i MonserratCatalina Sastre PericbsMg Antdnia Rigo Gallard

Guillem Mas MirallesMiguel Martorell Arbona

Gaspar Socias MoraAntoni Mateu SociasJoan Miralles BibiloniOnofre Torres Ramis

Francesca Gomila Garau

Dibuixants

Mateu Rigo BonetCatalina Sastre PericAs

Administració

Aine Socias MirallesJoana Ramonell Sastre

Repartidores

Joana Ramonell Martorell, MargalidaMesquida, Margalida Pocovf, Francisca

Gomila, Antònia Jaume, Miquela Pocovf,Catalina Ramonell, Antònia Pocovf,

Francisca Fiol, Maria Sastre, MiquelaAdrover, Paula Pocovf, Francisca Pocovf,

Joana Ramonell Sastre, Aina Linares,Antònia Garcias, Antònia Verger i

Margalida Lladó.

Vt4a)tueel klt1Conferencia

Dia 18 de desembre en MiguelPons vengué a Montufri per exposaren una conferencia, una visió obregloses i glosadors d'antany i de l'ac-tualitat a Mallorca i a Montuïri.Llàstima que l'auditori fos tan escàs.

A la seuDia 22 de desembre un grapat de

persones majors de Montuïri acudirena la seu a Ciutat per participar a la ce-lebració que presidí el Bisbe amb mo-tiu de Nadal i rebre la seva felicitació.

Festa de fi d'any175 persones es reuniren en "Es

Cantó" dia 29 de desembre per cele-brar amb un bon dinar i ball la festad'acabament d'any. I tots, contents.

DCA CM3 dc4 [oyInsatisfacció i violència

Un no sap si es gent externa opròpia del poble. Però siguin els quesiguin no tenen dos dits de seny obé això que fan respon a insatisfac-cions no cobertes d'hora i ara les ex-pressen mitjançant la violència i elscrits.

Cada cap de setmana es recullenpoals —i ho deim be, poals— de vi-dres de tassons romputs. Semblaque la festa del cap de setmana éstrencar i trencar tassons desprésd'haver begut. I ja tenim el "pub" iels carrers plens de vidres. Uns vi-dres i uns crits que possiblementsón signes de la descérrega de latensió de tota la setmana.

Fets que són propis de gent queno te els dos dits de seny suficientsper considerar que hi ha altres me-dis més pacífics per fer-se fugir elsnirvis.

I ¿per que duen tants de nirvis i"estress"? Una pregunta que tal ve-gada s'hauria de contestar un altredia, ja que el fets que consideramavui són el vidres romputs i els critsa deshora, a altes hores de la nit oja de matinada, quan ells es retirena dormir, sense pensar, o no volersaber, que n'hi ha molts d'altres quefa estona que dormen. Un fet queens fa pensar que la gent "nocturna"no sap o no li han ensenyat la pa-raula "respecte". Això sí, els pares síque la saben, ja que ells mateixoss'encarreguen de no fer renou ni endeixen fer en tot el matí perquè, "po-brets, s'han colgat fa poc temps hihan de dormir".

Els pares també haurien de tenir elseny suficient a l'hora d'educar elsfills. Si no se saben fer respectar, elsseus fills entendran que la vida ésfet tot quant un vol, sense importar-los el altres.

Gent "nocturna": Pensau que cadavegada que rompeu un tassó o cri-dau pel carrer expressau un senti-ment negatiu o d'insatisfacció inte-rior. Encara hi sou a temps: rectifi-cau i trobareu el plaer que us om-plirà de bon de veres.

Salomó

PCALKEie2Com s'anomenaven

les persones quetreballaven en el camp

Al.lotes que estudiaufins que ja no podeu mes,ses vostres arrels oblidaui només vos preparauper poder guanyar doblers;però en el món hi ha mesi voltros no ho preguntau,¿gué no vos mou s'interès?

Jo escric sense peresa,perquè ho puguin recordarel jovent i la infantesaque l'any dos mil naixerá;que encara cent anys no faMallorca, en mig de la mar,era una illeta pagesa.

Molts vivien en es camp,a una possessió,o a un Hoc, petit o gran,que era seu o d'un senyor.

Jo vos anomenaréun per un el que els deiensegons sa feina que feiendes primer fins es darrer.

Es primer era es senyorcom a cosa ben normal,llavors l'amo o arrendador,amitger o majoral,i es pareller majori es que anaven a jornal.

També hi havia escaraders,missatges, oguer i pastors,guardes-jurats, garriguers;bovers i exsecalladors,plaça morta i margedors,per fer marges i clapers,i a ses cases des senyorshi solia haver cotxers,majordoms i servidors.

Antònia Adro ver "Manxes"

Els que redactam Bona Paudesitjam a tots el nostres lectors,

Molts d'anys iventurós 1993!

RESTAURANT

CdnE ka®TM.MCRMIPM2 _OTWRO

-riarc:g.d.©TMwtm,

U6TTEMS

ESDAU •■•

F 1z[1_ n -joa.TgEMOMPrum osmnõm[jmo

Avda. Es Dau, s/n Telf. 64 62 80Montuïri (Mallorca)

OPINIÓ 5

Joc acabatAllargassat, tiradot damunt el sofà, el

jove passava les hores deixant que suc-cesius programes de televisió ii embotis-sin per complet el cap. Un sobirà avorri-ment el consumia, el fonia, l'apagava,fins arribar a un estat letàrgic que noméspodien rompre, amb crits desesperats,els seus pares.

Ara, pert', des d'aquell dia a un hiper-mercat, tot ha canviat. Va comprar la fe-licitat. Va adquirir, per un preu raonable,la llibertat. De llavors ençà, és el princi-pal protagonista d'excitants histõriesbèl.liques. Viu multitud de peripècies isituacions envitricollades. S'enfronta ahorribles monstres, grossers artefactes iesquizofrènics robots, que finalment,venç en heroi combat. També, és el mi-!tor jugador de futbol o un hàbil conduc-tor de Fórmula I. Fins i tot, és un famóscantant de rock o l'atleta més admirat.Passa hores i més hores dins la sevacambra, que ha convertit en castell irre-ductible, en "bunker" infranquejable, onguarda, amb gran zel, el tresor que liproporciona totes aquestes emocions.

Es el boom. No, no és el boom turfs-tic, aquest ja ha passat. Es el boom de

les sensacions plastificades, de la encan-tadora fredor mil.limètrica, de la perillo-sa dependencia digital. Cada al.lot, cadanin, cada jove, haurà de tenir, a casa se-va, l'anhelat atuell. Serà el regal més de-manat en aquestes festes, serà l'objectemés desitjat. No vos preocupeu, el tro-bareu a moltíssimes botigues, als hiper-mercats i als supermercats. N'hi ha per atots els gusts i per a totes les butxaques:portAtils, fitxos, grans i petits. No s6nd'aquí. Van esser congriats al Jape',Taiwan, als Estats Units o a un altre Roctecnològicament més avançat que aquestpoble nostre, envoltat només per terresgruixades i marronoses que, descolori-des per les gelades i torrades al fort ba-ter de l'estiu, resten estèrils, improducti-ves.

Pert), veniu, passau amb mi a l'estançade qualsevol al.lot, i sense fer renou, as-seguts o arravatats a les pareds blanques,suaument engroguides pel tuf caracterís-tic de la pubertat, contemplau el grantresor, admii-au l'immens espectacle quela bèstia, tant sospirada, engendra.

Respira impulsos elèctrics. Una com-binació estranya, densa, matemàtica dó-

na forma a unes imatges amorfes i sintè-tiques que es belluguen cômiques, irre-als, dins una pantalla fosforescent. Elsxips enfollits per la vertiginosa velocitat,supuren continues distorsions queoscil.len, crispades, cabotes, dins petitsguars. Bavarades d'electrons de colo-fins, saturen per complet l'aire electrit-zant tots els mobles i racons de l'habita-ció que resulta inhòspita i hostil. Un re-petitiu, agut i fràgil so metAl.lic, llisca,escarrufa tot l'ambient que bitetja acorn-passat: bit, bit, bit, paropa bit, bit, bit. Eljove, pen), assegut al caire del Hit al.lu-cina. Es deixa seduir per l'amalgama ca-lidoscópica de colors i formes que eltransporta a un m6n de fantasies artifi-cials i estridents. Resta mut, quiet, com-pletament absort. No pipelleja. Nomésels dits es mouen a una velocitat inusita-da, prement els polsadors que controlenaquell cervell de plAstic que fa possiblela inversemblant aventura. Es un fredenginy modern. Un insensible cúmul delaberints electrònics, perfectament cal-culats, nítidament programats. Es unaesburbada i humorística miniatura. Esun vídeo joc.

Sa Talaia d'en Rubí.

BAUZA

MUEBLES BAUZA° S.A.

EXPOSICIÓ

Apartat de Correus, 106Carrer Major, 22

07500 - MANACORTeléfon 55 03 50

(Mallorca)

6 POLÍTICA

Convergència Balear a Montuïri informaSopar de germanor

El divendres 4 de desembre el grup deConvergència Balear a Montuïri es vareunir per a un sopar de germanor a SonBase6s. La trobada, a la que hi assistirenprop de 40 persones, va esser un èxitd'assistència i de participació, acabant jaa la matinada del dissabte. L'acte fina-litza amb sengles discursos del Presidentdel Partit, Lluís Pinya, i del regidor deC.B. a Montuiri, els quals entre altres te-mes tractaren del proper congrés queprepara el partit pels primer mesos d'en-guany i de les converses amb la resta degrups nacionalistes en quant a possiblespactes en vistes a les eleccions generalsa celebrar enguany.

Llei d'espais naturals

Aquests dies tothom parla de la L.E.N.El tema en qüestió és que el PartitPopular, per raons poc clares, amb dife-rents acusacions per part dels grupsd'oposició, de que actua per interessosno socials o col.lecius, ha modificat ditallei, desprotegint diverses zones que lallei tenia protegides. La reacció popularen contra de la modificació fou clara,evident i massiva (manifestació celebra-da a Palma, nombroses mostres de pro-testa de tot tipus de col.lectius: grupspolítics, associacions, empresaris, artis-tes, etc.), pel qual el que hauria d'haverfet el grup Popular davant les mostres derebuig del poble mallorquí i balear era

esqueixar la modificació i tractar proble-mes econômics i socials que avuimés que necessaris i urgents.

Ara bé, la LEN, des del nostre punt devista és una hei que gaudeix de nombro-ses i importants mancances de tipus tèc-nic, politic, econòmic, sociològic i so-cial. Sens dubte ha d'esser derogada isubstituida per una altra: tècnicamentmés ben elaborada; políticament méspensada i adequada; econòmicamentmés productiva i rendible, no tan solspensant en un rendiment a curt plaç, si-n6 en el futur de la nostra terra, que serala que heretaran els nostres fills; ecolò-gicament més encertada, evitant la des-trucció sense to ni so de zones naturalsd'una bellesa i quietud que es rompquan la barrejam amb el ciment; i social-ment més admesa, consensuada i profi-tosa per al col.lectiu, ja que no cal quesols es tengui en compte el poble a l'ho-ra de demanar el vot, actuant després so-bre motles i interessos forans a les illeso d'un grapat de persones poderoses,oblidant la sobirania del poble i la deci-sió per ells mateixos del seu futur, ate-nent al joc democratic.

zQué és el nacionalisme?

Cada persona, cada col.lectiu, cadagrup politic, cada país l'entén de maneradiferent, essent el mateix. En general laidea nacionalista aspira, coin a minim, al'autogovern. Des del punt de vista del'economia la perspectiva és clara: ac-

tualment, en l'estat politic actual, ¿quèguanya (per dir-ho de qualque manera)Mallorca, les Balears? ¿Quin percentat-ge del guany que tenen les balears esqueden les illes i quin es queda l'EstatEspanyol? Evidentment, el sistema ques'empra, no ens agrada. Els Balears pa-gam els doblers que van a Madrid i desd'allà ens tornen petites quantitats pelque volen i quan volen. Es clar que aixòno pot seguir així, no ens convé de capmanera; en aquest aspecte, entre altrescoses, la idea nacionalista el que desitjaés canviar l'Estat de les Autonomies perun Estat tipus federal (no rebutjant la in-dependència, sin6 tenint-la en compte,examinant economia política i emocio-nalment si ens convé), en el qual, tenintBalears absoluta competència en els te-mes clau, i governat pels mateixos ma-llorquins (partits i politics d'aquí), re-capti els seus propis recursos i compar-teixi solidàriament el que resti o sobri deles seves necessitats amb la resta deFederacions amb l'Estat Central. De to-tes maneres, lector, ¿vostè que hi troba?

Joan Verger Gomila

ARGETATRA" SERVE

PER POSARBENZINA„

PER ANARDE COMPRES,„

PER ANAR ASOPAR„,

, ¡PER GUANYARMOLTS DEPREMIROuan faceu les vostres compresant) la targeta Sa Nostra parocipareuautornaticament en el soneigde 2 compres gratuites cada did, deI 0 cameres de video i de I 5 televisorsen color durant la promoci6

PROMOCIÓ RAMA DE LI DE DESEMBREDE I 992 ALOE DE FERRER DE 1993.

"SA NOSTRA"CA/XA 0E BALEARS

UN INTERÈS* Des de 500.000 Pts.les primeres 175.000 sense remunerar.Remuneració segons trams.Exemples de T.A.E.: 1.000.000 F'ts.: 5,62%;10.000.000 Pts.: 9,82%; 50.000.000 Pts.: 12%

D'ALTURAT.A.E.* Informi's a qualsevol

de les nostres oficines otelefonant al 900-300 202

suPER COMPrr. ,

jik BANCA MARCH

FINS AL

A L'AGUAT

7

Vhn cih colcuuu... un no comprèn ben bd per

qué quan un concert a l'església —per nodir a un altre Hoc— l'ofereix un determi-nat grup hi acudeixen certes personesque no van an es que interpreta un altregrup. Pensant-ho be i detingudament unarriba a creure que —an aquests— es con-cert es lo que manco interessa. Pub...tothom es així com és.

•s'al.lusió que el director de

"Camerata-Orquestra de Llevant" féu aBaltasar Pocoví dia 5 de desembre, fentaturar l'orquestra per dedicar-li una es-pecial menció, va complaure i emocio-nar molts de montuirers; tant aquells quegaudiren del seu ensenyament com elsque saberen reconèixer l'eficaç laborque feu dirigint la nostra banda.

•s'arquitecte municipal diu

que es contractistes asseguren que sapiscina municipal s'inaugurarà es pro-per juny. S'han superat les dificultats deterreny i econômiques. Esperem i desit-gem que sien positives aquestes expecta-tives.

•...tornem-hi: encara n'hi ha que

se queixen de ses despeses per hum.Diuen: "No bastava es de l'església i perses festes n'han posat a plaça i pes ca-rrers Major i des Pujol. Pea)... sa majo-ria ho troba bd. Sempre n'hi ha d'es-quius.

•... de matines tothom sortí "es-

trellat". L'obsequi del nins de catequesifou celebrat.

•més de dos mesos sense que

es morís ningú a Montuïri. Ni es rilesyells ho recorden.

•... a unes declaracions a sa

premsa de Ciutat es nostre bathe parlades projectes que han quedat a l'aire perfalta de dobbers. Sempre lo mateix: esdobbers.

•també en Ramonell diu en

aquestes declaracions que aquesta po-dria esser sa seva darrera legislaturacom a batle de Montuïri. Lo que no diuper() es si o no esta cansat i qui podriaencapçalar sa formació política munici-pal des seu partit.

•segons "Diario de Mallorca"

alguns veins estan molests que a SonPalou s'hi hagi instal.lat un Top Gun.Altres diuen que no hi haura problemesperquè aquesta finca esta acotada.També asseguren que per alla han vistpersones armades amb vestits para-mili-tars. Per altra part les autoritats estantranquil.les.

•... a les fosques, durant cinc ho-

res, el dia de sa segona festa de Nadal,foren suficients per amargar-nos-la.S'electricitat es avui tan indispensable...i per afegitó brusca i vent.

•... tot i que a plaça hi hagues

bulla i algun tro i coets, sa nit d'aquest

cap d'any pot considerar-se tranquil.la idigna d'un poble civilitzat. Pacíficamentpassàrem de 1992 a 1993, encara que notothom pogué assaborir es raïm.

I molts d'anys!En Xerrim

Camins veinaisEl ple de la Mancomunitat del Pla de

Mallorca va aprovar una distribució de117 milions de pessetes per a millora-ment de camins.

Pel que fa a Montuïri ens ha benefi-ciat extraordinàriament, ja qued'aquesta quantitat ens corresponen32 milions de pessetes, la qual cosasuposa més del 27 per cent.

L'Ajuntament ha decidit que s'inver-tesquin en aquests deu camins veï-nals:

Can CalussaSon PastorSon BagesCa S'AlcoraiéSon RipollSon MoiàCan PelutCan PelluscoNa PeladaSa Fita

Se subvencionaran així::El 60 % per la Consell. d'AgriculturaEl 20 `Y. pels veïnatsEl 20 % per l'Ajuntament.

Canalització d'aigiiesLes excavacions per a la canalitza-

ció de l'aigua potable en el poble japodran començar-se a finals del pro-per marc, tota vegada que el dia 11d'aquest gener en el Conseil Insulars'obriran les pliques i la feina serà ad-judicada a l'empresa constructora.

Com ja se sap, el caudal d'aiguaque es trobà en el Pou del Rei és mésque suficient per poder abastir totMontuïri.

Les obres per dur a terme la xarxad'aigua possiblement duraran un any,durant el qual haurem de sofrir elsinevitables inconvenients propis de talempresa.

La piscina municipalEsperam que la construcció de la

piscina sia prest una ralitat.Darrerament s'ha duit a terme una

nova exacavació i es confia que lesobres puguin estar enllestides de talmanera que el proper mes de juny jaes pugui efectuar la inauguració i elpròxim estiu, utilitzada.

8

DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informa

El pis dels graons es renovarà

La renovació del pis del graonsprest serà realitat. És massa lagent que es queixa d'així com es-tan en l'actualitat.

Ara bé; es pretén que essentuna millora que beneficiarà tot-hom, sia també tot el poble el quicorri amb les despeses.

Ja s'ha triat un nom per a l'em-presa d'aquesta millora: s'anome-narà del metre quadrat, perquè espretén que totes aquelles familiesque puguin, que són la immensamajoria, corrien voluntàriamentamb les despeses del m 2

A l'hora de redactar aquesta in-formació manca que l'arquitectedoni el vist i plau i ordeni així comhaurà d'estar. De totes maneresl'empresa de les obres de Ca

S'Escola ja fará una part del gra-ons: la que està davant l'edifici. Iaixí després sols s'hauran de con-tinuar les obres.

Segons un primer tanteig, l'im-port del m 2 no superarà les 5.000pessetes.

De totes manes s'ha constituïtuna comissió que actuarà com apatronat, la qual estará constituidaper sis persones: dues represen-tant l'Ajuntament: el batle Joan A.Ramonell i el regidor JoanMoncadas; dues, la Parròquia, elRector Onofre Torres i un repre-sentant del Consell Parroquial,Jerônia Sampol, i dues represen-tant la Tercera Edat: el president,Rafel Socias i el vocal GabrielFerrer.

Les obres del Club de Majors

Les obres que actualment s'es-tan realitzan a Ca S'Escolà per alocal social de Persones Majors,s'espera que romanguin enllesti-des durant aquest mes de gener.

La data de la inauguració s'a-nunciarà oportunament.

Residència de Majors

Encara que s'hagin allargat mésdel que estava previst, esperamque dins el promer mes d'abril espugui realitzar la inauguració ofi-cial de la residència de PersonesMajors a l'edifici de Ca SesMonges

Primeres figures de la gala musical del 5 de desembre a l esglesia

Ìz

\, Son Mon Jo„

-

\pulg de Sant MiguelA \(259 m.)6 ei s \

„11 denr5v cC-7I5

6 ErmIta-OrGtorl

r -Font deSa tovaCelqda

C-715

3

La zona protegida del Puig de Sant Miguel

La Llei de Protecció d'Espais Naturals de la nostra comunitat que es va aprovar elpassat desembre va minvar lamentablement els espais preservats. Ara bé, pel que

fa al del Puig de Sant Miguel únicament s'ha desprotegit el tros retxat que en elgràfic apareix un poc abans d'arribar al començament de la carretera del Puig, a ladreta de la de Manacor i que comprèn la zona boscosa de Son Collell. L'altra part,enmarcada, que es veu a l'esquerra de la carretera, allà on realment hi ha el Puig,

amb la nova Llei contiva essent zona protegida.

NOTICIARI LOCAL

9

Gala musical

La gran gala musical que a l'esglésiatengué Hoc el passat 5 de desembre,dissabte de la fira, va omplir totalmentel temple. "Camerata-Orquestra deLlevant", que dirigeix Rafel Nadal, vaoferir un extraordinari concert,d'aquells que són per recordar molt detemps, un dels millors que hem sentita Montuïri.

Per als monkarers sobreeixiren duesactuacions: la del tenor Honorat Moll ila de la Coral "Mont-Lliri". I a dir verque no defraudaren.

Quan actuaren conjuntament corals(també hi havia la de Porreres) i or-questra eren un centenar els qui inter-pretaven les selectes composicionsque oferiren.

També volem deixar constància dela notable actuació de les sopranosMaria Josep Martorell i PaulaRosselló, del violinista Gyorgy Biro,del clarinet Pere Siquier i del trompaJoan Barceló.

Pel juny, piscina nova

L'arquitecte de l'Ajuntament ens ha

Nou negoci a la vila

En Miguel Barceló ha obert un local al'antiga fàbrica de Can Xiripa", per tald'oferir un servei al nostre poble enmateria d'instal.lacions sanitàries i re-paracions. El local també estarà obertels dissabtes.

Protestes contra el GAT

Una representació de pagesos de lavila es varen sumar a la protesta queaquest col.lectiu va fer davant laConselleria d'Agricultura. La protestaera contra els acords establerts en elGAT, i quedaren patents amb la cre-mada d'una bandera dels EE.UU.

Inaugurado d'un "pub"

En el restaurant "Es Dou" el passat30 de desembre fou inaugurat un"pub", el qual este situat a la part bai-xa de l'edifici. S'ha fet una renovació iadaptació oferint així una impresiómolt positiva, sobretot pel jovent quel'ha de freqüentar.

Excursions

Dues excursions s'han realitzataquest mes a la vila, organitzades pelPatronat de Música: Una al Puig deMassanella i l'altre al barranc deBiniaraix.

Francesca Gomila

dit que la piscina municipal estare aca-bada el proper juny d'enguany i que acausa de la mobilitat dels terrenysd'aquella zona, el pressupost inicials'ha incrementat en vuit milions.

10 POLÍTICA

El depositan i de l'Ajuntament rebat les acusacions delspartits de l'oposició

"S'hauran d'augmentar els ingressos i retallar les despesesa fi d'aconseguir un equilibri"

Declaracions de Joan MoncadasEl mes passat publicàvem unes no-

tes de premsa dels regidors del grupspolitics municipals del PSOE i CB ales quals s'acusava al grup municipaldel PP-UM d'haver pujat la contribu-eV, urbana i l'I.A.E. (impost d'activi-tats econòmiques). I també es desqua-lificava l'Ajuntament actual per nohaver sabut dur una bona administra-ció.

Com que la nota de CB al.ludia alregidor i dipositari de l'Ajuntament,Joan Moncadas Noguera, hem volgutque fos ell el qui defensAs la posturade la Casa de la Vila.

—¿Que deis a l'atac sobre la pujadadels imposts municipals?

—Que el que es pretén amb la lleugerapujada d'imposts és recuperar el poderadquisitiu, el qual s'ha anat deteriorantdegut a la constant erosió que any reraany ha sofert la pesseta, ja que no s'hasabut controlar i reconduir la inflació.

—Perd, ¿han pujat o no els impostsmunicipals?

—En els dan-ers set anys, clarament in-flacionistes, la taxa acumulada aBalears, de l'Index dels preus de consumha suposat un increment del 50'4 percent. Precisament durant aquests darrersset anys, els imposts municipals no solsno han sofert augment de cap classe, si-116 que foren rebaixats.

—¿No creis que seria mi//or equilibrarles despeses amb els ingressos?

—Efectivament. Ha arribat el momentd'equilibrar les despeses amb els ingres-sos, actuant en dos fronts: augmentantels ingressos i retallant les despeses, tantcom sia possible a fi d'aconseguir l'es-mentat equilibri i evitar la temuda espi-ral d'endeutaments.

- les inversions que us cornpromete-reu en el programa electoral, ¿no pen-sau fer-les?

—Naturalment, que sí. Pensam dur-lesa terme així com vàrem prometre.

—Se us acusa que heu recaudat menysdoblers que els pro grarnats en el capholde l'I.A.E. i això, naturalment duu a unlamentable "desfasse". ¿Com ho expli-cau?

—Enguany, efectivament, hem recau-dat manco en el capitol de l'I.A.E., elnou impost que ha vengut a substituirl'antiga Ilicéncia fiscal. Quan pressupos-tarem per a l'any 1992 es va consignarla xifra que tradicionalment es venia re-caudant per a aquest anterior impost. Enel ple ordinari celebrat el 28 de gener de1992 es va prendre l'acord, amb els votsfavorables del PSOE, la cessió de la ges-ti6 tributària del nou impost al'Administració de l'Estat. Això duia ensí la confecció del nou cens i dels rebutscorresponents a dita administració. Quancomprovàrem que el cens no s'ajustavaa la realitat es va decidir en el darer pleextraordinari celebrat en 10 de novem-bre tiltim, assumir per al pròxim any lagestió i confecció del cens, d'una mane-ra objectiva i rectificar, doncs, els errorsdetectats i que han provocat aquest "des-fasse" . Pens, idb, que no se'ns pot im-putar aquesta manca de recaudació.

—Com contestaries als partits deoposi cio?

—He d'agrair a l'oposició l'interès encol.laborar i ajudar a l'administraciómunicipal. Ara be, sense demagògiesenganyoses, sense voler confondre l'opi-nib pública amb mitges veritats i sobre-tot no exigint als altres les virtuts queells no practiquen. Que quedi ben clarque la responsabilitat de governar, i pertant de l'administració, ens l'ha conferidala majoria del poble.

—En determinades ocasions heu criti-cat el PSOE per la manera d'adminis-trar Espanya.

—Es evident que el model socialistad'adrninstració pública, posat en pràcti-ca durant aquests darrers deu anys, no esel model que s'ha de seguir, ja que haconduit el nostre país a una quebra totaldels valors económics, ètics i morals,que han defraudat fins a tot els seus pro-pis seguidors.

—El poder adquisitiu de la moneda enaquests darrers anys ha disminuït osten-siblement. ¿No pot esser aquest factor elculpable de molts de ,na/s?

—Sí; i més si pensam que segons l'in-dex de fluctuació, allb que l'any 1985(fa 7 O 8 anys) valia 100 pessetes, avuien val 154. 0 sia que en general tot cos-ta més del 50 per cent més que fa 8anys.

—Per altra part i des de tres anys enden el nostre Ajuntament el pressupost depersonal ha augmentat considerable-ment, tal vegada en excés. ¿A que veaixò?

- així. L'any 1989 es pressuposta-ren per personal 17.790.000 pessetes ienguany 25.836.000 pessetes. Aquestaugment de més de 8 milions en aquestcapitol és degut a que hi havia dos em-pleats que aleshores no eren fixos i nocobraven per aquest capítol, i ara sí.Lògicament agues( ha augmentat comtambé per la puja del nivell de vida.

—0 sia que el nombre de persones que

(Continua a la pagina següent)

Seguridad yLimpiezas, S.A.Gremio de Tejedores, 34 (Pasaje)

Tits. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

CULTURA

Patronat de música de Montuïri: balan; de l'any 1992També divulga certes puntualitzacions sobre alguns malentesosQuan acaba l'any, la Directiva del

Patronat ha pensat fer un petit balançde la feina feta per tal d'informar alssocis i aficionats a la música en gene-ral.

La tasca fonamental del patronat éscol.laborar amb l'Ajuntament deMontuïri gestionant l'Escola Municipalde Música. Aquesta activitat practica-ment requereix tots els nostres recur-sos econòmics, pert s'ha de reconèi-xer que dóna resultats gratificants.Basta veure la incorporació de gent jo-ve a la Banda de Música, en la qual,actualment, cursen els estudis musi-cals una cinquantena d'alumnes, vuitd'ells en l'especialitat de cant coral.

Així mateix encara ens ha quedattemps per dedicar a altres ocupacions,com l'organització de concerts i laFesta de Santa Cecilia, o recuperarfestes populars com el cant de pana-des per pasqua.

Declaracions de J. Moncadas(Ve de la pàgina anterior)

treballen per a l'Ajuntament no ha va-riat.

—Es així. No ha sofert cap variació

—Se us acusa que no heu sabut duruna bona administració.

—L'administració és senzilla i transpa-rent i l'Ajuntament té a disposició delsregidors tots els documents justificatius,tant els dels ingressos com els del paga-ments que es fan.

—¿Com es cobrira quest deficit de lesfestes?

—Com que l'any passat hi va haver su-peravit en el pressupost, aquest es podràaplicar a aquest concepte. L'Ajuntamentpràcticament no esta endeutat.

—Com a darrera pregunta. ¿Com con-testaries a l'afirmació que se us fadient-vos que és un abas de poder aug-mentar el 100% l'IAE?

—Queda contestada amb el nou impostque es farà. El cens esta mal fet i es rec-tificara ja per a l'any 1993. Aixíl'Ajuntament cobrara el servei que do-nara, i la Llei ho permet.

O. Arbona

Una altra cosa que ens fa sentir or-gullosos és l'èxit que ha tengut la novasecció que ha entrat en funcionamentenguany: l'excursionisme. Una vegadaal mes entre vint i trenta persones hansortit d'excursió pels racons més bellsde Mallorca. No cal dir que aprofitamper convidar tots els lectors a partici-par-hi.

Al final d'any és normal que les enti-tats presentin el seu balanç econòmic.Per tant vegeu d'una manera molt re-sumida el nostre pressupost per alcurs 92-93:

Ingressos

PessetesQuotes alumnes 1.218.800Quotes socis 310.000Subv. Consell.Cultura 350.000Subv. Ajunt.Montuiri

365.000Loteria de Nadal

60.000Rifa Santa Cecilia 70.000Cinta Cossiers 60.000Varis 75.000

Total 2.508.800Despeses

Honoraris professors 2.478.250Despeses d'oficina 25.000Augment hores instrum. 90.000

Total 2.593.250

Dèficit previst 84.450 pts.

Finalment voldríem puntualitzar al-guns malentesos que s'han produ'it elsdarrers mesos. Algunes persones han

criticat el Patronat per la polèmica en-tre la Banda de Música i l'Ajuntamentper les festes de Sant Bartomeu.Sense valorar aquell fet, hem d'aclariri repetir que el Patronat i la Banda sóndues entitats totalment independentsentre elles, i el Patronat mai ha influnen cap decisió de la Banda.

També s'ha criticat que el dinar deSanta Cecilia d'enguany es fes fora deMontuïri, pert la directiva actual vol-gué respectar el compromis de la di-rectiva anterior amb el restaurant. Enel futur els dinars de Santa Cecilia secelebraran a restaurants de Montuïri,sempre que la relació qualitat-preusno sigui inferior.

Agraïm la col.laboració de tots el s .

socis, persones i entitats que ens hanajudat i entenem les critiques com unestímul per superar-nos dia a dia, per()voldríem que les idees partidistes nointerferissin la important labor ques'està fent per la cultura musical alnostre poble. Tant la Banda de Músicacom la coral Mont-Lliri són dues enti-tats culturals que eleven el nivell cultu-ral i donen prestigi al nostre poble, ires justificaria la seva desaparició.Facem, per tant, crítica constructivasense oblidar una cosa important: no-més s'equivoca qui fa feina.

Molts d'anys i venturós 1993!La Junta Directiva del

Patronat de Música

12 ENTREVISTA

Rafe! Socias Miralles, President de la Federació de Persones Majors de BalearsPrincipals preocupacions: Alleujar la tasca dels presidents dels pobles

Aconseguir avantatges per als associats

Una de les persones més conegudesdins Montuïri i probablement fora delnostre terme, avui és en Rafel SociasMiralles. Una persona que des del co-mençament del moviment de la terce-ra edat dins Mallorca ve desenvolu-pant les seves activitats cap al millora-ment en tots els seus caires de l'entitatque tant aprecien les persones majors,particularment aquelles que ja gau-deixen d'una pensió amb la que esmantindran els darrers anys de vida.

El mes passat ja dèiem que en RafelSocias a més d'esser president del'Associació de Montuiri havia estatreelegit president de la Federació dePersones Majors de Balears. Però arahem tengut oportunitat de parlar ambell i de saber més coses respecte al seucàrrec, el present, el futur i perspecti-ves de la junta que ell presideix.

—¿Per quin temps, aquest nou càrrec,Rafel?

—Per quatre anys?

—Ja en fa quatre que ho fores per pri-niera vegada.

—Sí. Els feia a finals d'octubre. Ara hiva haver de bell nou eleccions. No sabiaque havia de fer, ja que l'any passat vaigestar molt malalt; però foren molts elsqui em digueren que sí, que m'hi tornAspresentar. I és clar, quan un veu que téuns amics que esperen la teva coliabo-ració, també et fa un poc de gràcia...Perõ vaig voler que es votAs i tots elspresidents de les distintes associacionsvaren dir que sí.

—¿Quants sou a la Junta Directiva dela Federació?

—Ara l'hem ampliada i serem 19. Iaixò perquè n'hem posats dos més perEivissa i altres dos per Menorca. 0 siaque hi ha 13 mallorquins, 3 eivissencs i3 menorquins, ja que cada ilia germanaté 2 vocals i un vice-president.

—¿Hi ha més montidrers a la junta dela federació?

—Sí, en Joan Moncades, a qui enguanyvaren elegir per formar part de la juntade la federació.

—Els altres cdrrecs, ¿són també per 4

Sí, tots. Per mitat es renoven cada dosanys, manco el president que s'elegeixcada 4 anys.

—¿Com estan representants el poblesdins la junta de la federació?

—Cada comarca té un vocal regional.Hi ha sis comarques i tres districtes aPalma, que venen a ser 9 i cada un té unrepresentant.

—¿Quines són aquestes comarques idistrictes?

—Hi ha cinc comarques: Llevant,Raiguer, Marines, Es Pla i Migjorn, mésMenorca i Eivissa. A Palma hi ha tresdistrictes: barri antic o centre i dos d'ei-xampla, separats per la carretera d'Inca.Cada una d'aquestes comarques o barrisestà integrat entre 10 i 15 associacions. Iaquestes sOn les que elegeixen el seupresident, que després els representadins la junta directiva regional.

—¿Quantes associacions teniu aBalears?

—119 a Mallorca, 8 a menorca i 5 aEivissa.

—¿l socis?

—Aproximadament 60.000. El 30 dejuny passat érem 59.800. Amb exactitudés mal de dir perquè contínuament n'hiha que s'afegeixen i altres que es moren.

—¿Quina es la principal tasca de laJunta Directiva?

—En primer lloc alleugerir la dels pre-sidents dels pobles. Per exemple ges-lions amb els restaurants per aconseguirpreus més avantatjosos; demanar alsmuseus visites i rebaixes... Intentam po-der dir als presidents locals: "Si anauallà podreu visitar all6 o aiiò altre".D'altre manera quan entrAs un nou pre-sident estaria perdut, no sabria coms'hauria de desfer de moltes coses.

—¿Podries concretar allies beneficisque le la tercera edat?

—Hi ha el descompte que aconseguí-rem amb la companyia d'aviació"Iberia". Un descompte que no sols ésper als associats sin6 que es feu extensiua totes aquelles persones que tenen mésde 63 anys. Tenen el 20 %. I per tenir-lobasta mostrar el carnet d'identitat. A la"TransmediterrAnia" és a partir dels 60,el 20 %. I en els transports inter-insularsde viatgers, els 25 % a partir dels 65anys.

—¿/pels autobusos de Palma?

—Ara també estam amb això perquèaquest any que començam puguem gau-dir del 25 % en els transports urbans dePalma, per a gent de pobles.

—¿Altres beneficis?

—Podem dir que tenim gratis llicènciade pesca. Ara estam gestionant la decaça. També el conveni que firmàremamb la fundació "Covacs", mitjançant elqual la medicina que està ubicada dins laCreu Roja i que té tant d'èxit per a reu-ma, ossos, lumbars... Aquestes visitess6n gratis, pert) sols n'hi poden anarcinc cada dia. Necessiten vals per anar-hi amb aquestes condicions. I despréss'han de posar en contacte amb la CreuRoja per demanar dia i hora. I aixé, sónvisites que valdrien i costen 22.500 pes-setes. Per a nosaltres són gratis.

—¿Quin temps fa que això estd aconse-guit?

(Continua a la pagina següent)

Ara farà tres anys, era el 22 de febrer de 1990, que Rafel Sociasfou rebut en audiència pel Rei

ENTREVISTA 13

(Ve de la página anterior)

—Fa devers un any i mig. De Montuïrin'hi han anat i han tornat molt contents.

—Pei que es veu la junta de laFederació es mou per aconseguir millo-res per als associats.

— Així es. Hem d'estar sempre damunttotes aquestes coses que beneficien elsassociats i el col.lectiu. Ara estam espe-rant el respatller juridic per part del go-vern en el sentit que es fara la targetaque s'havia de fer a nivell europeu, en-cara que es molt possible que no es faciperquè Espanya fa "anques enrera".Seria de 12 estrelles, o sia que serviriaper a tot, per als de més de 60 anys.Aix() també permetria un control mésexacte dels socis, perquè n'hi ha algunsque estan inscrits a més d'una associa-ció. Tot funcionara amb ordenador i espodran detectar els duplicats.Comprarem un ordinador i un "fax" iprocurarem =be per aquest medi estaren contacte amb els pobles. Les comuni-cacions així seran més rapides i benefi-ciaran tothom.

—Algun cas concret.

—Com anècdota dire que tenc unaoferta de xampany —això era uns diesabans de Nadal— i si l'he de passar percarta hauran passat les festes en rebre lacontestació. I si l'han de posar per telè-fon, per poder xerrar amb les 119 asso-ciacions... Una vegada varem haver defer 428 cridades, perquè o bé no contes-taven, o comunicaven. Amb un "fax", hihaura més agilitat i la part econòmicasera riles beneficiosa.

—Aquests dies s'haurà constitud la no-va junta directiva.

—Sí. A les eleccions tots surten vocals,però després el president dóna els cà-rrecs. Hi ha quatre vice-presidents ele-gits per l'assemblea: un per Menorca, unper Eivissa, un per la part forana deMallorca i l'altre per Palma.

—¿Com van les relacions entre laFederació i el Govern de la CAIB?

—Han de millorar en el sentit que enshan de tenir més en compte... si bé arasembla que volen cooperar més. No esque no fessin coses per a nosaltres, peròles feien sense demanar-nos res i ara in-

tentarem que s'insti-tucionalitzin. Si, perexemple, hi ha milmilions per invertiren tercera edat, no-saltres podrem dirqui ho necessitamés... Si, per exem-pie, un vol aire con-dicionat mentrestantes dona una greuproblema com es quea Ciutat, on encara hiha centres que no te-nen res, ni seu social.A partir d'ara comp-taran amb nosaltresper planificar el ques'hagi de fer.

—61 amb el ConseilInsular?

—Sempre hem ten-gut cooperació a tra-vés de la Conselleria d'Acció Social.Han subvencionat amb un tant per centmoltes de les nostres activitats, com perexemple la gimnàstica.

—A nivell d'Espanya, ¿corn está?

—En general estan més malament quenosaltres. Es pot dir que sols tenen all()que té INSERSO, Ilevat de la FederacióCatalana , que va tant o més bé que no-saltres, perquè ells tenen més gent invo-lucrada, de professions liberals. Ellscompten amb metges, economistes, ad-vocats.. , gent que coopera amb aquestmón.

- les aides regions d'Espanya?—Ens demanen molta informació per

saber com i com no... van molt més re-tardats que nosaltres i no estan organit-zats. Ara ho intenta Aragó... Alacant... itambé

—I de la FIAPA (FederacióInternacional d'Associacions dePersones d'Edat), ¿tu as vocal perEspanya?

—Sí, perquè alla es per sis anys i enca-ra me'n resten dos. En fa quatres que hosom.

—¿Teniu reunions de cardcter interna-cional?

—Sí. Així com enguany fou aBarcelona, el pròxim sera a Poitiers

(França), en el setembre. Per cert quepensam organitzar un viatge. Hi hauraun dia i mig de temes i després es visi-tar Paris.

—En certa ocasió t'entrevistares ambel Rei d'Espanya. ¿No es així?

—Sí; i fou amb motiu d'intentar fer elConseil Espanyol de Persones Majors.Convocaren les províncies que tenienqualque cosa muntat i hi vaig anar perBalears. El Rei ens anima a que Iluitas-sim per aconseguir, sinó una millor qua-litat de vida, sí per millorar-la en el sen-tit de fer-la més agradable.

—I ja per acabar, ¿amb quina il.lusiócomences aquests quatre anys de... co-mandar, si es pot dir aixf?

—Més que comandar, es feina. I elsque em coneixen ja saben que en faig ono en faig. I si vaig acceptar que m'ele-gissin fou perquè vull continuar treba-llant. Intent esser així com diul'Evangeli: "El talents no es poden ente-rrar. Si no els fas fructificar, el BonJesús després te'n demanarà compte i etdonara creu per una altra banda".Consider que puc fer una labor positivaen el sentit de millorar bastant la qualitatdels nostres majors dins Balears. I ho fa-re amb gust i entusiasme.

0.Arbona

"Consider que puc fer una labor positiva permillorar la qualitat de vida dels majors"

L'any amb

Sa Fira d'enguany va convocaEl bon temps que va acompanyar féu

que l'assistència de públic a Sa Firad'enguany esdevingués un acte multitu-dinari. Els carrers que donen a Plaça, lamateixa Plaça i l'Avinguda d'Es Dau re-sultaren petits a partir de les deu del ma-tí i fins a les 2 de l'horabaixa del dia 6de desembre passat.

Els montuirers diuen que aquesta firafou la más participada. I no tan sols degent, sin6 també d'expositors. Tot EsDau n'estava ple: maquinària, vehicles,bestià, joguines, queviures, articles decasa i del camp, mostres de ca rater, deca de caça, de ca de bestiar, d'aus varia-des... tot atreia l'atenció de la gent. I adir ver que pertot n'hi havia. D'aquí id'allà. Bastava veure com pràcticamenttots el carrers de la vila i de riles enllàestaven ocupats per vehicles vinguts depobles externs i de Ciutat.

I no parlem de "Sa mostra de SaPerdiu". Enguany va superar en partici-pació la dels anys passats. N'hi acudiren51, la majoria de fora poble, de la moda-litat del reclam.

A les onze en punt la banda de músicadonava la benvinguda a les autoritats i

acte seguit començava el cercavila desde Plaça fins a la fi «Es Dau. A mes deles autoritats locals, encapçalades pelbatle, vengueren els consellersd'Indústria, Alexandre Forcades, i el deCultura, Educació i Esports, BartomeuVidal, i naturalment el President delCIM, el nostre paisà Joan Verger.També destriàrem a la comitiva algunsbatles de pobles de la Mancomunitat desPla.

Entre les distincions que foren entre-gades cal esmentar la de l'anterior presi-dent de l'Associació de Caçadors ambreclam, Miguel Ferrer, ja difunt i que varebre la seva viuda; la que s'entregà aJoan Miralles Julià, guanyador absolutde la prova de cant i les que reberenmolts de participants.

Com es costum, aquesta XIV Fira deSa Perdiu se celebrà a Plaça i les provesde cant, davant el local de l'Associacióde Majors, on es va instal.lar el parat si-mulacre. Una fira, i no sols pel que fa ala de la perdiu, sinó en general, que esrecordarà per la nombrosa participació ipel bon temps, que també va col.laborara la festa.

Pou tanta la gent que es va reunir a Montuïri el matí del dia de I

:o pressupost

a Montuïri multitud de visitants

; concursos de Sa perdiu, de cans de tota classe, de)stres de bestiar i d'aus diverses, revelaren l'interès

d'aquesta manifestació popular

ira, que pertot hi havia gent i resultava quasi impossible circular

EL CAA MES CURTPER TOT EL QUE VOLS SABER

SOBRE L'ADMINISTRACIÓ

erve d irtforrv..ci6 i 40n.cic; CA44r4cielGOVERN BALEAR

CONSELLERIA ADJUNTA A LA PRESIDENCIA

16

DIVULGA CIO

L'alimentació del moixCaracteristiques diferencials i necesitats especifiques

Durant molts d'anys el moix ha estatconsiderat com un animal de companyiade segon grau, comparat amb el seugerma el ca.

Avui, pel contrari, s'observa una mi-llor evolució en el moix que en el ca. Iaixò fa que de cada dia s'especifiquimés la nutrici6 d'aquests animals.

Té molta importancia en l'alimentaciódel moix, la ingestió d'aigua, essent laquantitat òptima que ha de consumirdiàriament, de 60 a 70 mil.lilitres perquilo de pes (aproximadament 3 6 4 ve-gades la matéria seca menjada),

Els moixos sOn més triats, capritxo-sos, més difícils que el ca en qüestió del'alimentació. Poden estar molt de tempssense menjar, si no els agrada. Tenenapetència pels aliments que On agres.proteina animal, grasses d'origen vege-tal... i són indiferents davant llepolies osubstancies aferradisses.

Particularitats fisiològiques

El pas dels aliments pel tub digestiudel moix és molt rapid (18-20 hores):per això ha d'esser molt intens i nutritiu.

El moix esqueixa molt bé pea) rosegamolt malament. La seva saliva no téamilacia, la qual cosa fa que no serveixiper a la funció digestiva. També el moixnecessita proteïnes de qualitat, les qualsles troba en els aliments d'origen ani-mal. I respecte a les grasses, li van bé lesd'origen vegetal i animal, els hidrats decarbó els necessita mig preparats.

Un excés de vitamina A li produeixmalestar i fins i tot el pot emmalaltir.Seria el cas dels moixos alimentats ex-clusivament amb fetge, aliment molt nu-tritiu per6 gens equilibrat, sobretot pels

alts nivells de vitamina A. Li seria con-traproduent.

Aquesta deficiència tal vegada es deua una pèrdua que el moix ha experimen-tat al llarg de la seva evolució, per la se-va gran facilitat per caçar preses ani-mals, donada la seva gran agilitat i silen-ci a l'atac.

De tot això es deriva que no hemd'alimentar el moix com si es tractassimplement d'un ca petit, sin6 conèixerles seves necessitats nutritives especifi-ques a fi d'aportar-les-hi amb un pro-ducte adequat a la seva espécie.

J. Miralles Bibiloni

Lluc, on devers els anys 52-70 I-hermano Cerdà" era l'encarregat de vendre objectes piadosos

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

17

Gabriel Cerdà Cerdà "Badia"Frare Ilec dels Sagrats Cors destacà per la serva humilitat i bondatUn bon dia de matinada, a co-

mençaments de any 1930, l'amo enJoan Cerda Verd "Badia", casat ambmadò Catalina Cerda Mayol, va agafarel carretet amb el seu fill únic (tambétenia dues filles) i partiren cap a Ciutatper anar al convent dels Missionersdels Sagrats Cors del carrer de la Pau,perquè en Gabriel, estava ben decidita esser religiós d'aquella Congregació.

En Gabriel, però, de petit ja haviaanat a escola a Ca Ses Monges, comla majoria dels infants montuTrers, finsa l'hora de fer la Primera Comunió, sibé des d'uns mesos abans d'aquestacelebració, sa madona de Ca SesDonades, que vivia a la Plaça Vella iera ve'inada de ca seva, es va moles-tar i esforçar perquè aprengués millorles oracions.

Una vegada haver combregat,passa amb altres nins a l'escola quealeshores impartia el mestre Palou, encarrer de Baix, damunt Can Ferrando.Alla estudià, sense distingir-se molt.Ben prest, però, els seus pares jal'obligaren a anar amb ells a fora vila.Això féu que els anys de la seva jo-ventut es dedicas a les feines delcamp, conrant blat, des de la sembrafins que el gra ja era a ca seva.També tenien una bona vinya, que enBiel vermava i en feia molt de vi in'omplien el cup. Així un any i un altre.No el preocupava gens la idea de lesal.lotes, ni el festejar, ni el matrimoni.Tenia dues germanes, na Rosa i naIsabel, i encara que elles es casaren,en Gabriel, interiorment ja havia presla determinació de fer-se religiós. Vatenir contacte amb el Pare Verd (1) ies va decidir, en plena joventut, a se-guir la vocació religiosa, a la qual s'ini-cia de ple aquell mateix dia que ambel seu pare es presentaven al Conventdels Sagrats Cors.

Gabriel Cerdà Cerdà nasqué aMontuïri el 4 de gener de 1903. Als 26anys havia sol.licitat l'ingrés a ditaCongregació i després d'haver-l'hiconcedit, l'any següent, des de Ciutatse n'hagué d'anar al Santuari de SantHonorat, a començar el noviciat, el 25de març de 1930. Estigué un any peraquells indrets, en contacte amb Déu iamb la natura, i el 26 de marc de 1931féu professió religiosa.

Com a germa Ilec i acabat de pro-fessar, se n'anà a Lluc i allà, malgratque tartamudejava des del seu naixe-ment, donava classes als blavets méspetits de l'escolania, tasca que alter-nava fent també d'hortolà en el mateixhort del Santuari Huck tot aprofitantque ja havia cuidat de petit hort queels seus pares tenien en el poble. Detotes maneres degueren tenir eficaciaaquelles xerrades i Iliçons, ja que dife-rents capellans d'aquella Congregació,de majors, encara recordaven molt,d'allò que els havia dit l'"hermanoGarda", quan eren petits, sobre la de-voció al Cor de Jesús.

Freqüentment, quan el seus pares elvisitaven —a Lluc, a Sant Honorat i finsi tot a Barcelona—, li preguntaven sis'enyorava. I ell sempre els contesta-va: "El Bon Jesús vol que estiguiaquí". I això que en Biel era l'estimatdel seu pare.

Més envant fou destinat a laPenínsula, a Navarra, a Artajona,Lamiarrita a Arizcun. Després torna aPalma i fou pel juliol de 1949 quan debell nou fou traslladat a Sant Honorat,i aquí, en aquesta ocasió, hi residí pocmés de dos anys, ja que pel setembrede 1951 es tanca la casa que laCongregació tenia en aquest indret, inovament l'enviaren a Lluc, on, i finsque la seva salut li permeté, el trobamcom encarregat de la venda d'objectespiadosos a la•botigueta d'aquestSantuari.

Al poc temps, pero, es va veure moltafectat per diferents malalties, lesquals li varen produir una vellesa pre-matura i li impediren qualsevol classede treball. I uns anys després, pelmaig de 1970 sofrí la fractura del fé-mur i des d'aleshores romangué im-possibilitat. Amb tot i amb això alla fouben atès al Ilarg de més d'un any demalaltia, fins que el 18 d'agost de1971 entrega l'anima a Déu. Sols tenia68 anys d'edat i 41 de professió reli-giosa.

Podem assegurar que durant tota lavida, el frare Ilec Gabriel Cerda fou fe-el complidor del seus deures i sempremolt ordenat. Posava el seu seny—encara que adesiara inoportuna-ment— perquè tots complissin la tascaque tenien encomanada, sobretotquan se n'adonava dels seus descuits.Això, en religió, li va suposar més d'undisgust, pare) Déu el va purificar alllarg d'aquesta malaltia, quan es vaveure obligat a dependre dels altres. Ifou aleshores quan el nostre ressenyatva donar proves de conformitat; tantfou així que, durant aquesta darreramalaltia, cada dia es mostrava mésamable i agraït amb tots aquells quel'enrevoltaven (2).

Onofre Arbona

(1) Montufrer . Cfr. Bona Pau, octubre 1992.(2) Les dades d'aquesta ressenya ens les

facilità Ia seva germana Isabel i laCongregació de MM.SS.CC.

18 ENTREVISTA

Joana Cloquell Fiol, "Juanita Xigala"Nasqué fa 85 anys a l'Argentina pert, des de la majoria

d'edat viu a Montuiri i encara enyora el temps viscutRecordam perfectament aquella jo-

ve d'aire distingit que els anys de lanostra guerra civil i posteriors vivia alcarrer Major, a un centenar de me-tres de ca nostra. La seva figura esmovia amb una certa dificultat quancaminava.

El firmant era un nin encara, peròcom tots els nins, observador del quepassa al seu entorn. Diríem també quea més de la seva dificultat Mica, s'hiafegien, estant en plena joventut, al-tres problemes, tal volta una certa in-comunicació humana a més de l'estre-tor pròpia de la post guerra civil. Elfatalisme s'havia apoderat de bonapart de la societat i el futur es veiafose.

Ella havia vingut d'un altre món.Un món jove i puixant que en res s'as-semblava al que tenia al seu entorn.No es trobava estranya al nostre po-ble, per?) li mancava el calor de lesamistats que comencen a la infancia ies reforcen en la joventut. Aquestesamistats d'infantesa que haurien cres-cut juntament amb ella, romanguerenAA, a Sud-Amèrica, on havia vist lahum per primera vegada.

En la nostra interlocutora observamun aire, un estil, unes maneres d'ex-pressar-se que ens recorden la inquie-tud que durant els anys trenta i qua-ranta tenien les classes humil i mitjade la nostra societat, quan lluitavenper tenir una cultura i per obrir-se aun món millor.

El que s'ha dit anteriorment es refe-reix a la nostra entrevistada, na JoanaCloquell Fiol "Juanita Xigala".

Nasqué a l'Argentina, al poble deColonia de Mendoza, provincia deMendoza, un vint-i-set de desembrede 1907. És la germana d'en Jaume, elpare d'en Sebastià "Xigala", casatamb na Francisca Maria Gomi la, iamb els gnats habita.

És també la darrera de dotze ger-mans i germanes dels quals sols en so-brevisqueren vuit: quatre germanes iquatre germans. Sap Ilegir i escriure

correctament.

A principi de segle, en plena febreemigratòria, els seus pares embarca-ren cap a l'Argentina, duent-se ambells sis fills de molt poca edat. Ella noera nada encara. Una vertadera aven-tura, que avui s'hauria de pensar mésde tres vegades abans d'arriscar-s'hi.Indubtablement, la necessitat fa fercoses.

Insisteix en que la tractem de tu.Ens costa i optam per un terme mitjà.El seu tracte és mesurat i agradable.

—¿Què us sembla, "Juanita", si enscould veu, des del principi, els recordsd'aquesta experiência viscuda durant 85anys? ¿Quê recordau de l' Argentina?

—Com et suposaràs, a l'edat de dosanys i mig que jo tenia quan vinguérem,els meus primers records d'allà són pocsi confusos. De la segona estada ja me'nrecord Ws be.

—1 de la curta estada a Monturri, du-rant la rostra itydncia, ¿quê ens podeudir?

L'atractiu de la seva cara s'accentuaquan ens contesta, amb veu greu.

—Tenc records dolorosos i altres fe-liços. Entre els primers destacaria l'atac

de poliomielitis que vaig sofrir poctemps després d'haver arribat del'Argentina. Vaig quedar molt afectada,amb el braç esquerre i la cama dreta im-mobilitzats. Tota la meva vida quedamarcada per aquest fet.

- recuperdreu d' aquesta malal-tia?

—No del tot, pen) sí, bastant. Em trac-tava el metge "Fraret", que a ca seva jam'aplicava l'electricitat. A més, em feiadur botes altes. Mes cuvant els meus pa-res em dugueren a Barcelona, on elsmetges em tractaren amb vitamines i emposaren uns ferros a la cama, que vaigdur juntament amb les botes altes finsque vaig complir set anys. Dit sia depas, ids anys quaranta també m'operadel peu aquell famós metge de Pollença.

—Aix() són les impressions i recordsdesagradables i dolorosos. sónels agradables?

—La meva Primera Comunió. La vaigcelebrar a Montuïri. Feia relativamentpocs anys que havíem vingut del'Argentina i ens trobàvem amb bonaposició econòmica. Per tant, als fami-liars i a uns pocs amies els obsequiaremamb un cafe amb llet i una ensaimada.Aquest dia també em llevaren els fermsde la cama i em compraren unes altresbotes altes. Record molt be aquests de-tails i també la felicitat que suposa per ami aquesta data.

—¿On andreu a escola?

—Estant a Montuïri només vaig anar aCa Ses Monges, perquè a l'edat de nouanys tornàvem embarcar.

Alçam el cap i la miram, umb mudainterrogació. Ella fa la mi/ja i continua.

—Com deia, als nou anys, reembarca-vem cap a [Argentina, i tornarem aMallorca definitivament quan jo haviacomplert els devuit anys. A Montuïri hihavíem deixat el meu germa Jaunie, ca-sat ja, pare del meu nebot Sebastià.

—Per tant estdreu nau anys Ines al'Argentina. ¿A quê us dedicdveu?

—A l'agricultura. Conravem la ten -a. Joanava a escola. Quan tornarem jo havia

ENTREVISTA

19

complert devuit anys, com he dit abans.El meu pare havia sofert una embdlia dela que s'havia recuperat parcialment i lameva mare patia del cor.

—¿ Oa ens podeu contar de¡'Argentina d' aquells temps?

—Mira —ens contesta—, jo record que elmeu pare a l'hora de dinar s'asseia a lataula amb tots els treballadors que tení-em. Els tractàvem tan bé com sabíem ipodíem. El nivell de vida de la gent hu-mil era allà molt baix, i el dematí, abansde començar la feina, demanaven "eldiario" a mon pare.

—¿"El diario"? ¿A que es referien?

—Era una anticipació, una bastreta enmetàl.lic del jornal que havien de co-mençar, perquè no tenien què menjar.Clar, hi havia gent que vivia millor.

—Be, parlem de la vostra tornada aMontuïri i a una edat rneravellosa: 18anys. ¿A que us dedicdreu aquí?

Quan ens contesta, la veu de na"Juanita" te un deix, una nota d'amar-gura.

—Estàvem enrevoltant l'any 1925. Enaquells temps hi havia poques oportuni-tats perquè les dones es realitzassin.Únicament el camp. Jo vaig estar a canostra fent feina a la casa i cuidant elmeus pares.

—¿Com passàveu els diumenges?

—El matí, a l'Ofici. Els horabaixes,amb les amigues anàvem a l'estació aveure passar el tren i els cotxes. Também'ocupava de cuidar les plantes decora-tives de ca nostra. Els vespres d'hivernanàvem a vetlar a S'Holanda.

—¿No andveu niai al ball o al cinema?

—A penes hi anava, i té una explicació:Jo tenia una tia molt religiosa, que eramestra, per cert: na Joana-Aina"Xigala". I per res li hagués donat undisgust anant a un ball. A més, les mon-ges també eren molt severes en aquestaspecte. Al cinema, que era mut, hi ana-va qualque vegada, pen) havia d'estaralerta als doblers.

—Podríeu dir-nos quins foren o quinssón els anys minors de la vostra vida?

—Del passat, els que vaig passar al'Argentina, sempre vaig viure amb l'es-perança de tornar-hi, perd el Movimentdestruí aquesta il.lusió. Ara també esticmolt bé, el meus nebots, en Sebastià i na

Francisca, em tenen molt d'esment.

—Hein observat que sempre heu ten gutpresent ¡'Argentina en la nostra conver-sa. ¿Que tenia aquest pals por vos?

Respira fons abans de contestar.

—Era un país jove, on es podia somniaren un futur. Et senties lliure, sense pre-judicis.

—Si ho permeteu canviarem el tema:El moll de Can Xigala, ¿te res que veureamb la vostra família?

—Sí. El molí de Can Xigala, que estàdevers Sa Torre, pertanyé als meusavantpassats, durant set generacions. Lameva família disposava de bastants te-rres. Econòmicament es pot dir que està-vem 1)6, pen) a rel d'un negocis que du-gué el cap de la família amb un soci quel'enganyà, quebraren.

Fa una petita pausa, i ens traslladarna una epoca agradable per a ella.

—Volia dir també que hi va haver untemps, que record amb enyorança i ambmolt de gust: Va esser poc temps des-prés del Moviment, quan decidírem, naMaria Andreu Oliver (d'Horteta) i jo,posar la perruqueria. Tenia en què ocu-par-me, tractava la gent... m'entretenia.Tinguérem aquest negoci obert durant39 anys. Es un dels temps millors que hepassat. Com també els anys en què elsfills d'en Sebastià i na Francisca erenpetits. També ara em sent molt 1)6 ambells, m'hi sent feliç, amb la meva famí-lia, que m'atenen molt be. Els temps dejove no els enyor, em sentia molt totasola.

—Ens podríeu dir una característicade la gent de llavors, d'aquell temps, icom som avui?

Ens mira com si mi rãs un nin petit.Amb una ¡han amable als seus ulls. Noha de pensar molt per contestar.

—Clar que sí. Altre temps eren méstancats. Les persones estaven més ailla-des unes de les altres. Avui són oberts,saben comunicar-se amb facilitat i sabenexpressar més bé els seus sentiments.

—Una darrera pregunta: ¿Quins vehi-cles de cultura hi havia a Montuïri alprimer quart del segle actual?

—Oh, fiet! Molt poca cosa. Qualquediari, pocs; les novelietes, "fulletons"que qualcú, si podia, comprava i que esrebien per entregues, periddicament...

Aproxtniadament aquesta toto de na"Juanita" fou feta fa 50 anys

poques coses més. També els "trobos"que ens cantaven pels carrers algun ceco baldat que venia al poble i es passeja-va pels carrers. Els con-fern darrera persentir-los cantar. Els "trobos" que et dicvalien una peça de quatre, generalment.Pea) no tothom podia comprar-los. Elsmitjans de cultura no arribaven a nosal-tres amb la intensitat corresponent ni laconstància adequada.

Deixam na "Juanita" amb la impres-sió que, com altres persones del nostrepoble, en aquells anys desitjava rompretraves i volar nies enfora, sortir de lamonotonia. Desgraciadament en aquellaepoca, l'horitzó on es pretenia arribarestava molt lluny. Impossible d'aconse-guir a les seves aspiracions.

Miguel Martorell Arbona

Programació de Radio Murta107.7 de la F.M.

Divendres- de 2130 a 2230 Murta Pop (música

en general)

Dissabte-1130: Llacor d'en Moiana (entrevis-

tes, debats, informació, divulgació, etc.)

-1230: L'entrevista del migdia.

-13: Informatiu Murta (informació local)

-14: Esportiu Murta (esportiu local).

-15: Programa escolar.

-15'30: El món del motor.

- de 16 a 17: Murta Heavy (Muscal)

GOVERN BALEAR

'Conselleria d'Agricultura i Pesca

FEIM SERVIR TOTS ELS MEDIS AL NOSTRE ABASTPER A ADAPTAR EL SECTOR PRIMARI A EUROPA

20 DE FORA VILA

LA NOVA P.A.C. (Política Agraria Comú)Resum de la conferencia donada per lènginyer agrònom i Director Territorial del M.A.P.A. de Balears,Jaume Grimait. La introducció fou exposada pel Director General d'Agricultura, Jaume Darder

Amb aquesta reforma, de laqual n'hem sentit parlar molt, la P.A.C,imprimeix una volta de 180Q a una con-cepci6 tradicional de l'agricultura: elque està a dalt passa a baix i el que estàa baix a dalt.

Aquests anys passats l'objectiu era eld'alimentar una població cada vegadamés nombrosa i garantir als pagesosunes rendes que els permetessin viuredignament.

És cert que en aquells moments l'EstatEspanyol no estava integrat dins laC.E.E., pen) la seva situació, en els as-pectes que hem assenyalat era compara-ble.

Era precis impulsar una agriculturaproductiva, de grans produccions, perdonar menjar a tothom. Per aconseguiraquesta productividad s'impulsaren mi-llores tecnològiques, genètiques, sanità-ries, i s'establiren preus de garantia delsproductes considerats de primera neces-sitat.

Europa va aconseguir els primers ob-jectius i fins i tot els va sobrepassar.Anys més tard el problema europeu jano era la falta d'aliments, si no els exce-dents del FEOGA : Gran part dels pres-supostos de la C.E.E. es gastava en laconservació dels "rius de llet i muntan-yes de mantequilla" que amenaçavenofegar l'economia de la comunitat.

Fou necessari establir mecanismes:quotes lleteres, tasses de responsabilitat,per frenar aquestes produccions.

D'altra banda, Europa es va haver deprotegir mitjançant barres arençaaries,de l'entrada de productes estrangers, ob-tinguts a preus mes competitius amb to-tes les dificultats que això comporta alcomerç exterior i a les relacionsinternacionals.

La nostra inorporació a la ComunitatEuropa es va fer en un temps en que lavella P.A.C. ja mostrava la seva inade-quació a les circumstàncies del moment.Això, afegit a les nostres deficiènciestecnològiques —escassa implantació del'associacionisme agrari i mancad'actualizació professional a la pagesia,o dit amb poques paraules, manca demodernització del sector agrari— consti-tuí un gran impacte, una mala ferida almon de la pagesia, que va quedar, a mésde ferit, desorientat i sense saber per

quin cap havia de prendre.La nova P.A.C. pretén donar res-

posta a demandes presents i futurs, queestan molt allunyades d'aquelles que esplantejaven els anys cinquanta i seixan-ta.

Per resumir les directrius de la no-va P.A.C. en unes poques línies, haul-f-ern de dir:

a).- En lloc de donar ajuda a la pro-ducció (preus de garantia), donar l'ajudaal productor (indemnització).

b).- Alin on es fomentada la produc-tivitat, ara s'incentivarà la qualitat delproducte.

c).-Afavorirà les actuacions dels pa-gesos que tinguin com a finalitat preser-var o millorar el medi natural.

L'aplicació de la nova P.A.C. esdurà a terme de forma gradual. La rodacomençarà a girar a partir de la campan-ya 1993 /1994 aproximadament els me-sos abril o maig.

Gaspar Socias Mora

Els nins i nines de 6e gaudiren extraordinanament de l'estada a anitaido

V PAGINES LITERARIES 21

Una estada a BinifalcIó i crítica d'una pel.lículaAquest mes, els alumnes de

la segona etapa escriuen so-bre dues activitats extraesco-lars que realitzaren el mes denovembre. Una nina deens conta l'estada de dos diesal camp d'aprenentatge que elMinisteri d'Educació i Ciencia iIa Conselleria d'Agricultura te-nen a Binifald6 i alumnes deseta i vuitè ofereixen la sevaopinió de la pallícula que va-ren anar a veure alMetropolitan, "Els darrers diesde l'Edèn"

ESTADA A BINIFALDÓ

Els alumnes de sisè cursanàrem a Bin ifaldó els dies 3i 4 de novembre. Ara conta-ré on varem anar, què varemfer i com ens ho varem pas-sar.

Dins l'autocar, les nines cantàvem"Mecano", "Ossifar" ... Els nins estavenfarts de sentir-nos i, per això, escoltavenmúsica d'una radio que havia dut enJoan Antoni.

Quan varem arribar a Binifaldó, varemdeixar les maletes a la casa i ens varemanar cap a Lluc. Alla, berenarem i va-rem començar el primer itinerari: "Joc dedescoberta de Lluc". Havíem de fergrups de quatre. Jo anava amb na Cati,na Joana i na Margalida. El joc consistiaen completar les preguntes del fulls queens havien donat. Després, varem di-nar, jugar i partírem cap a "Sa Cometades Morts".

Ens varem ficar dins una cova. Ensva agradar molt. Na Barbara, la monito-ra, ens va cronometrar per saber quintemps podíem aguantar sense xerrar.Estarem sis minuts!. El rècord de la nos-tra escola.

Seguidament, marxarem cap a la casade Binifaldó. Ens varen donar les habi-tacions i ens posarem el pijama...Ostres! Hauríeu d'haver vist el pijamad'en Collet!. Era del seu germa.Anàrem a sopar de bistec i botifarró to-rrats, pa amb oli i una ensalada de frui-tes... Meeel!.

"Saps, na Maria Francisca té doscors?"- demana-li. Era un joc que ensva ensenyar la professora, JerbniaCapó, i ens va divertir molt.

Mentre els mestres sopàvem, varemanar a jugar dins les habitacions amb elsnins. Més tard, varem contar acudits, ferjocs i ballar dins la sala gran, al costatde la xemeneia. Jo vaig ballar amb en

Joan Antoni, Pep Collet, Bernadí, Pere iun parell més. Aquest vespre ens ho va-rem passa "massa".

Devers les dues anàrem al Hit. Elsnins ja dormien i nosaltres, les nines,contàvem històries a na Jerônia.

Al matí berenarem i férem "Sa Volta asa Muleta" amb en Joan, el monitord'aquest segon dia. Quan pujavem, ensaturarem a la planta embotelladora. Ensvaren donar una ampolla d'aigua i un bo-li. Igual que ahir, ens ho varem passarsuper-bé.

Després del recorregut i d'haver aprèsmoltes coses, tornarem a les cases totsafamegats. L'arròs a la marinera, el ca-lamar a la romana i la fruita varen tornara ser mel.

Jugarem una estona i, a mitjan hora-baixa, varem dur a terme el darrer itine-rani: "El reconeixement de plantes". Eracom un joc: observaves la planta i sicontestaves be, les respostes et con-duïen per les pistes del nom del vegetal.

Finalment, varem berenar, esperareml'autocar que ens torna a Montuïri onarribarem devers les vuit les vespre.

No sé els altres, pert) jo vaig fruir dedebò. Ara mateix hi tornaria!.

Maria Antemia Rossinyol Pocovl, 6er

CRITIQUES CINEMATOGRÀFIQUES:"ELS DARRERS DIES DE L'EDÈN"

Ha estat un dels films que més m'hanagradat; molt educatiu per a petits igrans. Quan el veus, te n'adones de lasituació de la selva amazònica i del quehan de passar les tribus. Aix?) ens hamostrat que la vida al planeta, d'aquí a

un anys, sera molt difícil per als humans.Esper que els qui destrossen la natura,mirin aquesta pel.lícula i ho deixin ferperquè sera millor per a tots. El que nom'ha agradat és que ha estat molt curta.

Sofia Schultz Alberola, 74

Critic el govern brasiler per vendre elpulmó de la terra a les indústries, princi-palment a les americanes.

Critic la gent que es ven per dobbers.També critic les persones o societats

que posen en reserves el indígenes iaquelles que tallen un tros de selva, noel repoblen com s'hauria de fer.

També critic la gent que contaminal'aire o l'aigua i, a més a més, aquellesempreses amb fam expansionista i nopensen en el futur de la terra.

Miguel CaneHas Ramone!!, 86

Jo trob que aquesta pel.lícula és moltbona. El director ha pensat molt perquè,a la part final, mai no podien trobar el re-mei per a curar el cancer. Encara nos'ha descobert i, per això, es crema tot iel doctor i la seva ajudant se'n van abuscar a un altre Hoc de la selva amazò-nica la flor i les formigues que contenenla solució.

Té unes parts d'alegria i unes de tris-tesa. Les primeres es refereixen als mo-ments en que el metge i la seva ajudantcerquen les flors i es pengen per ague-

Iles cordes i, també, quan la tribu mesclales arrels de la flor amb fullaraca; totsvan "amb el cul a l'aire". Les escenes

tristes, quan es perd el remei i tot es cre-ma.

Cristòfol Andreu Amengua!, 76

22

DE L'ANY PASSAT

Els deu fets que més han destacat a Montuïri durant 1992

L'acte ¡iterad amb motu) dels 40 anys de Bona

Els 40 anys de Bona Pau

Dia 26 de gener tot el poble, encapça-lat per l'Ajuntament, reté homenatge aBona Pau amb motiu dels 40 anys. L'as-sistència dels que havien estat rectors,de les autoritats autonòmiques i locals,l'ofici solemne, l'acte literari a la salad'actes de la Casa de la Vila, la inaugu-ració dels monuments a la carretera delPuig i el dinar de germanor, tot això il'ambient que envolta l'esdevenimentsuposaren una mostra del recolzamentdel poble cap a Bona Pau.

La nova època dels carnavals

Dia 29 de febrer, la festa dels darrersdies va resultar extraordinaria. els con-cursos de carrosses, de comparses, dedisfresses i, sobretot, la rua, obriren unanova epoca dins els carnavals deMontuïri. Ara esperam la continuïtat.

El PSM impugna

L'acord de l'Ajuntament sobre la in-clusió d'un poliesportiu en el Plad'Instal.lacions Esportives aprovat el 13de febrer, fou posteriorment impugnatpel PSM mitjançant un recurs de reposi-ció contenciós administratiu. A la fid'any encara no s'havia resolt.

Aigua suficient

En el Pou del Rei es va trobar, després

Pau ten gué lloc a la sala d'actes de lAjuntament

d'intents a altres llocs, el caudal d'aiguasuficient per abastir Montuïri yuan s'ha-gi canalitzada. Això ocorria en el mes demarc.

Futbol base: campions

Aquesta darrera temporada fou decompleta satisfacció pel que fa al futbolbase montuïrer. Pel mes de juny publica-vem que "els benjamins i els infantilsacabaren amb la imbatibilitat dels líders;el cadets quedaren classificats en quintHoc, i el juvenils, campions imbatuts, as-cendien de categoria". Tota una tirad'èxits

La parròquia cedeixCa s'Escolà

Dia 15 de juny el batte i el rector fir-mayen el document de cessió de l'edificide Ca s'Escola a l'Ajuntament per dedi-car-lo a local de l'Associació dePersones Majors.

El cossiers a "I'Expo"

Va esser motiu de controversia l'anadai actuació dels cossiers a l'expo deSevilla, el 2 de juliol. Pel poble se'n par-la molt i Bona Pau i els diaris de Ciutatinclogueren articles de molt diversosmatisos.

Il.luminació de l'església

Dia 9 de juliol començaven les obres i

per les festes de Sant Bartomeu ja fouinaugurada la il.luminació exterior del'església i campanar. Una millorad'embelliment que no ha suposat exces-sives despeses.

Festes patronals conflictives

Quatre fets, durant les festes, feren queSant Bartomeu es consideras conflictiu:la cremada de la bandera nacional es-panyola de la balconada del'Ajuntament, la no tocada de la bandade música el dia de la festa major i lesbregues en el futbol i dins el poble. Unsfets que no s'haurien de tornar repetir.

Canvi de rectors

Dia 5 de setembre es feu el relleu derectors: Pere Orpí deixava Montuïri perresponsabilitzar-se de la feligresia de SaColónia de Sant Jordi i Mossèn OnofreTorres venia a regentar la parròquia deMontuïri. El Vicari Episcopal presidí lacerimónia.

Altres fets remarcables

No sols el descrits, sinó que altres fe-tes d'importància incidiren dins la vidade Montuïri durant l'any 1992. Podríemcitar l'exposició de 4 peces d'art antic(segles XIV i XV) de Montuïri aWashington (marc), la cessió de fotosantigues a la biblioteca municipal(abril), la tornada a la vila d'en MaciaManera (6 maig), la inauguració d'EsCantó (11 maig), l'homenatge que reté-rem a Gabriel Gomila pels 25 anys (12juny), el nomenament del batle, presi-dent del C.D. Montuïri (juny), la trobadade 1.000 persones majors a la vila (20juny), l'oferiment pel batte de càrrecs deresponsabilitat a regidors de l'oposició(juliol), si bd aquests no els acceptaren(octubre), la passada de la flama olímpi-ca per Montuïri (23 juliol), la inaugura-ció de la benzinera (27 juliol), la convo-catória del I Concurs de Conte Curt,guanyat per Gabriel Julia (agost), el fun-cionament d'una unitat d'educació in-fantil (setembre) i ja el concert de laCamerata de Llevant amb les corals deMontuïri, Porreres i n'Honorat Moll (5desembre) a l'església parroquial.

ESPORTS

Els cadets han estat dos mesos i mig sense perdreEls infantils de futbol sumen els primers punts i la primera victòria

Els trets mós significatius deldarrer mes de any han fet re-ferència als canvis d'entrenadors,a la bona marxa de equips de bas-guet i de futbol-sala benjamf, alsdos mesos d'imbatibilitat dels ca-dets i als primers punts obtingutspels infantils de futbol.

Els infantils havien estat entre-nats per sis persones diferents du-rant els primers mesos de la lliga.Els seus dos misters titulars nopodien preparar-los amb regulari-tat i, per aquest motiu, enCristòfol Ors se n'ha fet càrrec del'equip. També hi ha hagut substi-tució a l'equip benjamí: JoanVerger Jaume és ara el nou entre-nador en Hoc de Felip Ramis deSant Joan.

Tambó cal esmentar que els in-fantils de futbol han assolit la pri-mera victòria i amb l'empat da-vant del Binissalem tenen ja trespunts; que les nines de bàsquet in-fantil van les primeres i que elscadets de futbol han estat dos me-sos i mig sense perdre. Entre el10 d'octubre (Espanya) i el 26 dedesembre (Manacor) havien romasimbatuts.

El equips "no de futbol" s'hanportat molt (Dé en el comiat del'esportiu any 1992. Els dosequips de bàsquet (mini i infantils)han guanyat tots els partits dispu-tats i les segones lideren el seugrup. A futbol-sala benjamí, elsnins de tercer i quart no han per-dut cap encontre dels sis jugats.

RESULTATSEls resultats dels equips de fut-

bol montufters del passat mes dedesembre han estat el següents:

BenjaminsBarracar, 3 - Montuïri, 1Montuïri, 1 - Campos, 3Montuïri, 3 - Apa S. Servera, 3InfantilsMontuïri, 2 - Barracar,J.Sallista, 12 - Montuïri,Montuïri, 2 - Binissalem, 2CadetsMontuïri, 6 - Margaritense,3Montuïri, 1 - Manacor, 2JuvenilsMontuïri, O - Pollença,Montuïri, 2 - B. Cala Millor,

PRIMERA PREFERENTAtI6tic Rafal, 1 - Montuïri, 4.

El més ample resultat favorableobtingut a camp contrari mercó aun control absolut del joc durant lasegona part. La primera va acabaren empat sense gols. A la segona,marcaren Pascual (m. 65), Bussi(m. 72), Mas (m. 75) i Rotger (m.86), pels visitants.

Montuïri, 2 - La Unió, O.Encontre disputat el dia 8, festa dela immaculada. Horabaixa fred,vent gelat i assistència de seixantaespectadors. La psicosi de l'empaten "Es Revolt" va escaure's du-rant gairebé tot el temps.Sortosament, Pascual i Bussi des-feren la igualada en els minuts 82 i83, respectivament. Mal partitlocal i només els deus minuts da-rrers de ganes i esforç.

Calvià, 1 - Montuïri, 1.Excel.lent actuació montuYreradins un camp dels mós forts equipsde I Preferent. Una altra vegadamós, el MontuYri va demostrar quea camp contrari no perd i juga moltmillor que a casa. Aquest empatés realment meritori.

Murense, 1 - Montuïri, 1.En Joan Barceló, capita delMontuïri, ens comenta que va serel millor partit de la temporada,tant per part local com visitant.La premsa així ho va reconèixer,també. Quan mancava un quartd'hora per a complir-se el tempsreglamentari, va avançar-se elMurense i sis minuts després,Sebastià Mas a centre del juvenilMiguel Verd va empatar. Momentsmós tard, el mateix Verd va tenirl'oportunitat d'obtenir la victòriaen trobar-se sol davant del porterde Muro.

Mini -bàsquet femeníMontuiri, 52 - Santanyf, 10Ses Salines, 4 - Montuïri, 39Montuïri, 37 - Sagrat Cor, 29InfantilsMontuïri, 38 - Sineu, 30P. Manacor B, 12 - Montuïri, 32Montuïri, 39 - Ses Salines, 27Futbol-sala iniciacióMontuïri, 2 - Petra, 5Maria de la S., 1 - Montuïri, 6Montuïri, 4 - Sant Jordi, 5Futbol-sala benjamfV. Monti-Sion, 1 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Petra, 2Maria Salut, 1 - Montuïri, 2Montuïri, 4 - Sant Jordi, 3

JUGARAN A MONTUÏRIAQUEST MES DE GENER

. FUTBOL-SALA INICIACIÓ(Diumenges, a les 1030): Sineu(dia 10) i Vilafranca (dia 31).

. FUTBOL-SALA BENJAMI feme-nf (Diumenges, a les 11'30): Sineu(dia 10) i Vilafranca (dia 31)

• MINI-BASQUET i BÀSQUET IN-FANTIL FEMENí: Es desplacen afora els dies 16 i 30. No hi ha Iligael dia 23.

• FUTBOL BENJAMí (a les 11):Algaida (dia 16) i Santanyí (dia30).

. FUTBOL INFANTIL (dissabteshorabaixa): Llosetense (dia 16, ales 15 hores)

• FUTBOL CADET (dissabtes hora-baixa): Campos (dia 16, a les1 630)

. FUTBOL JUVENIL: Manacor (diu-menge 24, a les 1545)

• I PREFERENT: La Victòria (da-rrer partit de la I volta: diumenge3, a les 1530); Alaró (primerajornada de la Il volta: dimecres dia6); Espanya de Llucmajor (diumen-ge 17) i Santanyí (diumenge 31).

Biel Gomila

L'equip infanti l de bàsquet, líder dei seu grup :Canvi d'entrenadors a futbol benjami I infantil

Excellent CamPanytteik :Oorgarnins de futbol -salaque encara no ce:Oeben la derrota

Lirt darrer mes de ratel' 'e vict6ries en bàsquet

ESPORTS

Tomeu Verger ha firmat un contracte de tres anys amb el Mallorca

De petits, molts al.lots quan co-mencen a Jugar a futbol somniensemblar-se als seus Idols queveuen jugar per la televisió i s'ima-ginen en un gran estadi ple de gentque t'anima i admira. Seguramenttambé aquest era el somni deBartomeu Verger quan va començara jugar. Ell amb constância, ambgust i amb el suport de casa sevaanà formant-se com a jugador en elMontuiri. El seu pas al Mallorca su-posà, possiblement per primera ve-gada, recordar el somni que tot ju-gador té i imaginar-se'l com a real.Avui, quan només compta amb di-vuit anys, després d'aquest con-tracte firmat amb el Mallorca, haquedat demostrat que el somni potfer-se realitat. Ha aconseguit arribarmolt amunt I segur que encara as-cendirà

—e; Com s'ha produit aquest fitxatge?

—El Mallorca va estar interessat ambmi i jo també desitjava jugar amb elMallorca. Ens hem posat d'acord i pertant he firmat aquest contracte.

—Però, no havies de jugar ambl'Espanyol?

—No, el que va passar as que algunsequips, com ara l'Espanyol o elValencia, es van interessar per mi. Jo,evidentment, vaig escoltar les sevesofertes, però tenia clar que, per pocque pogués, amb el primer equip quevolia jugar era amb el Mallorca.

—¿Quines són les condicions delcontracte?

—És un contracte per tres anys, pro-rrogable a quatre anys mes i suposa

unes millores en les condicions econò-miques.

—¿Veus possibilitats d'alinear-te ambel primer equip aquesta temporada?

—Mai no es perd l'esperança, pen!)som conscient que enguany as moltdificil ja que el Mallorca compta ambjugadors molt bons.

—¿Quins són els jugadors de la tevafornada que han passat al primerequip o han de passar-hi?

—Dels jugadors amb qui jo vaig co-mençar a jugar, encara no n'hi ha pas-sat cap. Els qui ho han fet, com enSacares o en Julian, són més grans,tenen vint-i-un anys, mentre que jo en-cara només en tenc divuit. Aquestshan passat al primer equip des delMallorca Atlètic, on jo els vaig conèi-xer, no són de la meva fornada.

—¿Ow§ t'ha dit la gent de Montuïri,els teus amics...?

—La gent ha estat contenta. Elsmeus amics sempre em fan bromesamb el Mallorca però crec que es per-qua s'alegren qua hi jugui.

—¿Com ha acollit la teva famíliaaquesta notícia?

—Amb molta alegria. Ells sabien queel que jo volia era jugar a futbol i fitxarper un equip com aquest as molt difí-cil. Per això, en saber-ho van estar,com jo, molt contents.

—Historial esportiu: quan vas co-mençar a jugar, entrenadors...

—Vaig començar com a jugador defutbol sala. Aquests primers anys sem-pre faiem campions. Llavors vaig pas-sar al futbol com a benjamí. No era

com ara que disputen un campionatorganitzat pel Consell Insular; abans,amb una sèrie d'equips, es feia un tor-neig. Durant aquesta etapa l'entrena-dor era el meu pare, en Joan Verger.A continuació vaig, jugar a la categoriaalevi, on el meu pare continua essentl'entrenador. Les dues temporades re-cord que yam quedar en la quarta po-sició. Les dues campanyes com a in-fantil vaig continuar tenint el meu parecom entrenador, encara que a la sego-na ho era juntament amb en MiguelOliver. D'aquest segon any, tenc moltbons records, fou una de les tempora-des mós completes, yam guanyar-hotot: yam ésser campions del Torneigde la Llum, la Lliga i la CopaPresident. El primer any de juveniltambé va ser un exit, yam aconseguirascendir a segona, de la ma d'enXisco Sitjar. No vaig acabar la tempo-rada perquè vaig passar als grans,amb els quals vaig jugar la lliguetad'ascens a tercera divisió. Després javaig deixar el Montuïri per formar partdel Mallorca Juvenil. La primera tem-porada yam resultar ser un equip mi-llor del que esperàvem. La segonatemporada va ser igualment satisfactò-ria, amb un poc de sort haguessim po-gut pujar a la sub-19. A nivell perso-nal, va ser també un bon any ja quevaig acabar jugant amb el MallorcaAtlètic la Iligueta d'ascens a segona di-visió B, encara que no es va aconse-guir. Des d'aleshores i fins ara, he es-tat amb aquest equip. També, desd'infantil fins a juvenil, vaig formar partde la Selecció Balear, amb la qual vaigdisputar el campionat d'Espanya.

RestaurantPUIG DE SANT MIQUEL

Cd/marts tancat)

Ctra. Manacor, Qm. 31 - Tif. 64 63 14 - MontuïriLlom amb col

FritArròs brut a la marinera

ColomsSopes mallorquines Cabrit torrat

ESPORTS 25

Tomeu Verger recorda i enyora els èxits quan,com infantil, jugava amb el Montuïri

—¿Per qué creus que has arribat onara ets?

—Basta mirar qui m'entrenava quanera petit, des de sempre he tengut elsuport de tota la meva família. Ambl'interès que jo hi posava i el del meupare he pogut arribar fins aquí. Peròsense l'ajut d'en Miguel Oliver, XiscoSitjar, Llorenç Amengual (ens remarcaque el suport d'aquest ha estat moltimportant), en Joan Darder i de l'en-trenador que tenc ara, que han confiatsempre en mi, tampoc no hagués es-tat possible.

—Ara una pregunta tópica: ¿quina ésIa teva màxima aspiració?

—En aquest moment jugar amb elMallorca, que ha estat la meva il.lusiódes de sempre. Llavors, si és possiblei destaques, poder sortir a jugar ambun altre equip.

—¿Corn et definiries a tu mateix coma jugador?

—Definir-me... són els que em veuenjugar els que ho haurien de fer. De to-tes maneres crec que som un jugadorbastant tècnic, que pensa bastant almig del camp i té les idees clares. Elque em podria faltar, apart d'altres co-ses, és un poc de velocitat.

—¿Què enyores de la teva etapacom a jugador del Montuïri?

—Sense cap dubte, entrenar amb elcompanys i entrenadors que tenia, en-cara que això no vol dir que no estiguicontent amb els que tenc ara.

—Amb sinceritat, ¿com trobes la si-tuació de/futbol montuïrer?

—A nivell de preferent trob que tenenun gran equip. Potser, el que els pas-sa, segons la meva opinió, és que te-nen massa qualitat per a jugar aaquesta categoria i en el camp deMontuïri. Deis juvenils pràcticament noes pot dir res, els fets parlen per ellsmateixos, ha quedat ben demostratque tenen un bon equip. Els cadetscrec que encara seran millors que elsjuvenils, això si no es cansen i seguei-xen jugant. El problema dels infantilsés que són massa joves per jugar enaquesta categoria. Han de tenir un pocde paciència i esperar els fruits l'anyque ve. Seria bo per a ells que no elscriticassin tant com ho fan. Els benja-mins il.lustren la realitat del futbol delpoble. Demostren com cada vegadasera més difícil formar un equip com-post íntegrament per jugadors deMontuïri. Llavors s'haurà de recórrer al

que es fa ara amb aquest equip: jun-tar-se amb un altre poble .

—¿Què contestaries si et diguessimque hi ha al.lots que t'admiren?

(Abans de contestar, mentre s'hopensa, somriu)

—A primera vista fa un poc de gra-cia, per?) estic molt orgullós, és agra-dable que al.lots admirin la teva mane-ra de jugar. A tots ells els diria que sisegueixen entrenant i tenen qualitat iforça de voluntat poden arribar a serbons jugadors. Ara que el futbol, dei-xant de banda que tan sols una mini-ma part dels qui ho practiquen en potviure, suposa una vida sacrificada, en-cara que té la seva recompensa, en elmeu cas. Per exemple a mi, a la mevaedat, m'agrada sortir a riure i passar-m'ho bé amb els amics i a vegades nopuc fer-ho; però, Ilavors, si el diumen-ge em surt un bon partit o tenc la sortde marcar algun gol, això s'oblida.

—¿La millor temporada esportiva?

—Sense cap dubte la segona tempo-rada que vaig jugar com a infantil.Aquest any yam guanyar-ho tot. (Unarialla il.lumina la seva cara en recordarels kits aconseguits). També l'anypassat, tot i que no varem aconseguirl'ascens a la categoria sub-19, va serun any profitós, digne de ser recordat,també pel fet que, tot i ser juvenil, vaigtenir l'oportunitat de jugar amb elMallorca Atlètic mentre aquest dispu-tava la lligueta d'ascens.

—61 el millor gol? (és una preguntadifícil per a un jugador que n'ha fet

tants i duu tant de temps jugant, però,després de fer memória, ens respon)

—Contra el Colònia, mentre era juve-nil. El meu gol va suposar l'empat aun. També, l'any passat, davant l'Elx,en el darrer partit de lliga, el gol queva suposar l'un a zero. Sí, aquestshan estat els millors.

—Conta'ns dues anècdotes que re-cordis, una com a jugador del Montuïrii l'aftre com a jugador del Mallorca.

—De la meva etapa a Montuïri el queem fa molta gracia és recordar quanérem petits, que en CristòfolAmengual i en Gabriel Roig mai noduien la seva roba al partit. Se la inter-canviaven mútuament, sense voler,quasi a cada partit. Era una cosa quea tots els altres ens feia riure molt. DelMallorca em ve a la memòria el primerviatge que vaig fer per anar a jugarcontra l'Atlètic de Madrid. Durant latornada va fer una turmenta molt forta;en Toni Rabassa (que ara juga amb elMontuïri) i jo estàvem morts de por iels altres companys se'n reien de no-saltres.

—¿Es difícil compaginar el futbol i elsestudis?

—No és tan fàcil com un que nomésestudia, per() realment, si vols, potsdur les dues coses. El que em passaés que jo m'interés més pel futbol queno pels Ilibres; de totes maneres se-guesc estudiant i hi seguiré.

Fins aquí la nostra conversa amb enTomeu. Molta sort i endavant!

Maria Francisca Gomila Poco vi

El concert de la Camerata de Llevant amb les corals "Mont-Lhn"i de Porreres fou extra ordinari

26ESGLÉSIA EN CAM!

La participació de nins i joves afavoriren l'ambient de NadalCampanya del pot

La parroquia vol donar les gracies atotes les persones que varen col.labo-rar a la campanya del pot. Es recolli-ren nombrosos aliments per les casesi a l'església. Ja han estat entregats aCaritas diocesana. Des d'alla s'anirandistribuint segons les necessitats.Moltes gracies de part nostra i dels be-neficiaris per la generositat de tants demontuirers.

Extraordinari concert

Ens plau haver cedit el nostre tem-ple parroquial perquè fos el marc per al'extraordinari concert que la"Camerata de Llevant" amb la coral"Mont-Lliri" i la de Porreres, juntamentamb n'Honorat Moll i altres destacatsmúsics, delectasin dia 5 de desembretot un auditori que ompli l'església.

Col.lecta de NadalA favor de Caritas

Les col.lectes del dia de matinescom del dia de Nadal i qualque dona-tiu que ha arribat foren destinats comcada any a Caritas diocesana.Enguany hem recollit 106.480 pesse-tes (la de any passat fou de 72.725pts.). Moltes de gracies per tan gene-rosa col.laboració.

Ràdio Murta

Des que torna emetre Radio Murtaes radien de bell nou les misses delsdiumenges vespre, a les 20 hores, pera totes aquelles persones malaltes oque no poden sortir de ca seva.

NadalPreparatius i celebració

Gracies a la col.laboració de la gentdel poble fou possible preparar i cele-brar un bon Nadal. No voldriem deixarningú a l'hora de fer el balanç.

Les col.laboracions han estat a cà-rrec dels joves del procés de fe quedurant el temps d'Advent ens han anatrecordant amb uns gran rètols com foula vinguda del Salvador. Els grups delitúrgia cercaren bastant gent que par-ticipas en les lectures de les misses.

Destacam la col.laboració dels nins decatequesi i les catequistes preparantles estrelles que s'entregaren el dia dematines com a signe de pau i de felici-tació nadalenca. Ens han arribat mol-tes aprovacions per aquest detail.

Entre altres aportacions hi ha la po-sada de les neules, el betlem de laTercera Edat i la magnifiques cançonsi els esforços del cor parroquial perfer-nos més agradables les celebra-cions del temps d'advent i les matinesde Nadal.

El campanar i la façana del'església

Tard o prest informarem sobre la re-forma que es vol fer a la balustradadel campanar, que tanta falta fa, i a lafaçana del portal "dels homos".Totd'una que la comissió d'obres esposi en marxa mantendrem al correntels nostres lectors.

Formació per a cristiansresponsables

Dilluns dia 11 de gener hi haura unaxerrada a càrrec de Mn. Teodor Suausobre "el seguiment de Crist segonsl'Evangeli de Sant Marc". Sera aAlgaida a les 21 hores.

Dia 26 de gener tendrem una altra

xerrada per a catequistes sobre el te-ma de la importancia i el sentit de l'ai-gua a l'Antic Testament, a càrrec deMn. Pere Sunyer a les 21 hores, aVilafranca.

Preparació prematrimonial

El proper 8 de febrer començarà elcurset prematrimonial a la rectoria deMontuïri a partir de les 21 hores. Lesparelles que pensen casar-se dins uncurt termini, poden inscriure's a la rec-toria.

Les beneïdes de SantAntoni

El proper 17 de gener, dia de la fes-tivitat de Sant Antoni i que enguanycau en diumenge, després de la missade les 11 se celebraran les tradicio-nals beneides del Sant, com ja es cos-tum, en Es Dau. Esperam que comaquests darrers anys, sigui una festadigna i la participació i compostura ho-nori en nostre poble.

Els Reis Mags

Encara que sia una festa popular,desitjam que la venguda dels ReisMags a Montuïri ompli de satisfaccióles nostres liars i sobretot els infants.

CRAC43

A la Banda de MúsicaSense pensar una mica,

que no té res que pensarlo que sa fira va honrari es poble sense dubtarva esser tot llampant i clarsa banda de sa musicaquan es Dau va travessar.

Als del menjadorEs molts d'anys vos vull donar

a tots es d'aquest local:vos desig a cada qualsalut i un benestar;l'any que ve tornarem passartots plegats aquest Nadal;supès, com és natural,que qualcun en faltara,i an es qui li tocaraque pugui encontrar sa madel Pare Celestial.

Al batleA tots es de s'alcaldia

les desig això mateix;si tengués molts de doblersen pagaria un excési ben content quedaria.Que es batle actuas, voldria,més anys a dins s'alcaldiaque dies no té un mes;deman a Déu que jo ho ves,que un gran miracle seria.

A uns representants

De jove jo no sabiaquin suc era es vertaderi ara pec de"xuriguer"i és un suc que em cau tan béque en beuria nit i dia;que des fabricant voldriaque tengués més anys de vidaque s'encruia d'un ferrer.

Miguel Massant "Para"

rge9 gener 1968

Gabriel Roscar Garau (Titina) ambAina Nicolau Manera (Fustera)

18 gener 1968Julià Moger Cardell (Llucmajor)

amb Maria Sastre Amengual (de SaMata)

MISCELLANIA

27

Dic4Dx4m1P1Desembre de 1992

MatrimonisDia 6.- Jaume Llabrés Moranta amb

Isabel Miralles Català.

DefuncionsDia 29.- Antoni Mora Homar, viudo

de 80 anys. "Domàtiga"

Resum de 1992Naixements 17 (10 nins i 7 nines)Defuncions 37 (20 homes ¡17 dones)Pèrdua 20 (10 homes ¡10 dones)Matrimonis 12.

"Arflilp3 assa25 anys enreraGener de 1968

Inauguració de la Casa de la VilaDia 14 de gener de 1968 fou solemne-

ment inaugurat el nou i actual edifici deIa Casa de la Vila. Presidi el GovernadorCivil. La benef I'll.lustrfssim Mn. HonoratRibas, Prelat Domèstic de S.S. Es des-cobrf una placa commemorativa i segui-dament el batle Gaspar Oliver fou con-decorat amb la "Creu de Cavalier del'Ordre de Cisneros". Les autoritats forenconvidades a un bon dinar en el Puig i aPlaça hi hagué festa.

Bona Pau, enregistrada

Exigit pel Ministeri d'Informació iTurisme, desde principis de l'any 1968Bona Pau figura inscrita en el Registrede la Propietat Industrial a Madrid.Aquesta decisió ens va suposar un de-sembossament de 2.500 pessetes.

50 anys enreraGener de 1943

Subhasta a l'Ajuntament

A la Casa de la Vila es varen subhas-tar els drets sobre ocupació de la via pú-blica i llocs públics per a tot l'any 1943.Es varen adjudicar a Sebastià MoraFuster per la quantitat de 60025 pesse-tes.

100 anys enreraGener de 1893

Aigües brutes

Els veins del carrer de na Quintanahavien presentat denúncia a l'Ajunta-ment perquè pel seu carrer "hi ha desai-gües d'aigües brutes". Avui, 1 de generde 1893, la Corporació ha decidit posarmà a l'obra a fi de solucionar aquestadeficiència.

P0awItDr4Tic4Desembre de 1992

Dia 10

47 litres m2

" 16

194" 25

9'3" 26

38'2" 29

2'7Total

74'3

Resum de 1992

Gener

404 1 . m2 .

Febrer 144

Març 55'3

Abril

38Maig 504Juny 441

Juliol

13

It

Agost

22'2Setembre 157

Octubre 491

Novembre

103Desembre

74'3Total

427'?

El dia més plover de l'any fou el pas-sat 26 de desembre amb 38'2 litresper rn 2 .

'Mtkr0e21:? C4D asa

Coca de brossatamb pasta de galetes

- INGREDIENTS

Pasta: 150 gms. de galetes "Maria"80 gms. de mantega (fusa)50 c. c. de Jerez o Moscatell.

Farcit: 300 gms. de brossat3 ous125 gms. de sucre1 cullerada de "Maizena"150 c.c. de nata líquida.

E LABO RAC l

Primer fer una pasta amb totsels ingredients i forrar el motle.

Després mesclar el brossat, elsvermeils d'ou, el sucre, la "Maize-na" i la nata líquida amb el "tur-mitx''. Pujar els blancs dels ous imesclar-ho tot.

Posar-ho al forn pre-encalentit a160 g. durant tres quarts d'hora.

Quan sigui cuita, posar-hi confi-tura de "fresses" damunt.

Recepta de Coloma Garau Vaguer

ENSPREOCUPAM D'ESTAR AL DIA I PENDENTS

DE LES CONSTANTS INNOVACIONS DINS L'AMBIT DEL'ASSEGUNRANÇA, INCORPORANT, A MES, LA TECNOLOGIA

INFORMÁTICA ADEQUADA PER DONAR UNA MAJOR CELERITATAL NOSTRE TREBALL.

AIX() ENS PERMET OFERIR UN SERVE! HUMA I INTEGRAL, ESTUDIANTVALORANT LA VERTADERA NECESSITAT DEL CLIENT, EN FUNCIÓ

DEL RISC QUE DISITGI COBRIR I ACONSELLANT-LO SOBREQUINA ES LA PRIMA QUE MES LI CONVE

EN CADA CAS.

CORREDURIA DE SEGUROS

GOMILA S.A.

NO SOLS TRAMITAM ASSEGURANCES

¡CONSULTI'NS!25 ANYS D'EXPERIÈNCIA AL SEU SERVEI

MONTORI: Carrer Jaume II, 4 - Telf. 64 60 43Pasg. Sta. Catalina de Siera, 2 entres. C Plaça Ramón Llull, 22 - B07002 - PALMA Tell. 72 27 36 07500 - Manacor Tell. 55 13 56

TAME ESTAM A SANT JOAN i A LA COLÒNIA DE SANT JORDI