4 11 primavera,poesia,paraula dia 21 març 11
-
Upload
antonio-fortuno-sas -
Category
Documents
-
view
215 -
download
0
description
Transcript of 4 11 primavera,poesia,paraula dia 21 març 11
POESIA
PARAULES
21-MARCcedil-11- RECULL POEMES FESTA PRIMAVERA A ITINERAgraveNCES POEgraveTIQUES ndash PROPOSTA CARME
REALITZACIO ANTON- anforsatinetcat - httppersonatgesitinerantsblogspotcom
INVICTA POESIAINVICTA POESIADE NOVES FLORS
Les paraules esclaten perquegrave eacutes la poesia
perquegrave eacutes la primavera
perquegrave res no pot veacutencer la flor ni la canccediloacute
I deixarem la vida penjant dun fil si cal
i ens voldran exiliats dels nostres pensaments
i ens prendran el descans potser com aquell
Comte
pel desert de la nit vagarem entre flames
i el moacuten el moacuten ja no sabem si seragrave moacuten
Perograve lesclat retorna
sempre la veu dels versos salccedilaragrave poderosa
sempre hi hauragrave pastores per cantar una
canccediloacute
Disciplinadament abatuts
capcots i avergonyits a voltes
Claviacutecules de temps i de temors
acabem trobant refugi
en lanvers i lombra duna magrave
-genuiumlna i dolccedila-
que amolla poesia
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN
VERSOS
M
O
N
Lentament ressusciten els colors
i les aromes adormides Primavera
El sospir del rossinyol ja no eacutes quimera
ni tampoc els brots tendres de les flors
El contrallum teixeix amb subtil dansa
sensacions que es barregen virolades
Drsquoun polsim de lluna neixen fades
el ventijol srsquoadorm en gerd estanccedila
Lrsquoabril em va dur la llum primera
Al jardiacute de deliacutecies matinera
una oreneta alccedilagrave el vol
PILAR
Les estrelles tremolen la seva solitud de fred
si no es bressolen en els meus braccedilos
Un nen habita sota la pell dels meus dits
un insaciable teixidor de faldes
per a les seves desmesurades pors
De vegades els ulls del rostre soacuten per a la tristesa
els de les mans per al desig
De vegades el meu cos eacutes un ull enfebrat
i immens i unes altres un plor cec
precipitat de dissort
Sota laparent silenci
sempre porto una melodia
comenccedila en la vida que tinc
la vida eacutes blava com la tintahellip
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
BATEC DE FLORS
CELIA
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
INVICTA POESIAINVICTA POESIADE NOVES FLORS
Les paraules esclaten perquegrave eacutes la poesia
perquegrave eacutes la primavera
perquegrave res no pot veacutencer la flor ni la canccediloacute
I deixarem la vida penjant dun fil si cal
i ens voldran exiliats dels nostres pensaments
i ens prendran el descans potser com aquell
Comte
pel desert de la nit vagarem entre flames
i el moacuten el moacuten ja no sabem si seragrave moacuten
Perograve lesclat retorna
sempre la veu dels versos salccedilaragrave poderosa
sempre hi hauragrave pastores per cantar una
canccediloacute
Disciplinadament abatuts
capcots i avergonyits a voltes
Claviacutecules de temps i de temors
acabem trobant refugi
en lanvers i lombra duna magrave
-genuiumlna i dolccedila-
que amolla poesia
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN
VERSOS
M
O
N
Lentament ressusciten els colors
i les aromes adormides Primavera
El sospir del rossinyol ja no eacutes quimera
ni tampoc els brots tendres de les flors
El contrallum teixeix amb subtil dansa
sensacions que es barregen virolades
Drsquoun polsim de lluna neixen fades
el ventijol srsquoadorm en gerd estanccedila
Lrsquoabril em va dur la llum primera
Al jardiacute de deliacutecies matinera
una oreneta alccedilagrave el vol
PILAR
Les estrelles tremolen la seva solitud de fred
si no es bressolen en els meus braccedilos
Un nen habita sota la pell dels meus dits
un insaciable teixidor de faldes
per a les seves desmesurades pors
De vegades els ulls del rostre soacuten per a la tristesa
els de les mans per al desig
De vegades el meu cos eacutes un ull enfebrat
i immens i unes altres un plor cec
precipitat de dissort
Sota laparent silenci
sempre porto una melodia
comenccedila en la vida que tinc
la vida eacutes blava com la tintahellip
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
BATEC DE FLORS
CELIA
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Disciplinadament abatuts
capcots i avergonyits a voltes
Claviacutecules de temps i de temors
acabem trobant refugi
en lanvers i lombra duna magrave
-genuiumlna i dolccedila-
que amolla poesia
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN
VERSOS
M
O
N
Lentament ressusciten els colors
i les aromes adormides Primavera
El sospir del rossinyol ja no eacutes quimera
ni tampoc els brots tendres de les flors
El contrallum teixeix amb subtil dansa
sensacions que es barregen virolades
Drsquoun polsim de lluna neixen fades
el ventijol srsquoadorm en gerd estanccedila
Lrsquoabril em va dur la llum primera
Al jardiacute de deliacutecies matinera
una oreneta alccedilagrave el vol
PILAR
Les estrelles tremolen la seva solitud de fred
si no es bressolen en els meus braccedilos
Un nen habita sota la pell dels meus dits
un insaciable teixidor de faldes
per a les seves desmesurades pors
De vegades els ulls del rostre soacuten per a la tristesa
els de les mans per al desig
De vegades el meu cos eacutes un ull enfebrat
i immens i unes altres un plor cec
precipitat de dissort
Sota laparent silenci
sempre porto una melodia
comenccedila en la vida que tinc
la vida eacutes blava com la tintahellip
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
BATEC DE FLORS
CELIA
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN VERSOS
ESTEacuteN
VERSOS
M
O
N
Lentament ressusciten els colors
i les aromes adormides Primavera
El sospir del rossinyol ja no eacutes quimera
ni tampoc els brots tendres de les flors
El contrallum teixeix amb subtil dansa
sensacions que es barregen virolades
Drsquoun polsim de lluna neixen fades
el ventijol srsquoadorm en gerd estanccedila
Lrsquoabril em va dur la llum primera
Al jardiacute de deliacutecies matinera
una oreneta alccedilagrave el vol
PILAR
Les estrelles tremolen la seva solitud de fred
si no es bressolen en els meus braccedilos
Un nen habita sota la pell dels meus dits
un insaciable teixidor de faldes
per a les seves desmesurades pors
De vegades els ulls del rostre soacuten per a la tristesa
els de les mans per al desig
De vegades el meu cos eacutes un ull enfebrat
i immens i unes altres un plor cec
precipitat de dissort
Sota laparent silenci
sempre porto una melodia
comenccedila en la vida que tinc
la vida eacutes blava com la tintahellip
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
BATEC DE FLORS
CELIA
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Lentament ressusciten els colors
i les aromes adormides Primavera
El sospir del rossinyol ja no eacutes quimera
ni tampoc els brots tendres de les flors
El contrallum teixeix amb subtil dansa
sensacions que es barregen virolades
Drsquoun polsim de lluna neixen fades
el ventijol srsquoadorm en gerd estanccedila
Lrsquoabril em va dur la llum primera
Al jardiacute de deliacutecies matinera
una oreneta alccedilagrave el vol
PILAR
Les estrelles tremolen la seva solitud de fred
si no es bressolen en els meus braccedilos
Un nen habita sota la pell dels meus dits
un insaciable teixidor de faldes
per a les seves desmesurades pors
De vegades els ulls del rostre soacuten per a la tristesa
els de les mans per al desig
De vegades el meu cos eacutes un ull enfebrat
i immens i unes altres un plor cec
precipitat de dissort
Sota laparent silenci
sempre porto una melodia
comenccedila en la vida que tinc
la vida eacutes blava com la tintahellip
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
BATEC DE FLORS
CELIA
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Les estrelles tremolen la seva solitud de fred
si no es bressolen en els meus braccedilos
Un nen habita sota la pell dels meus dits
un insaciable teixidor de faldes
per a les seves desmesurades pors
De vegades els ulls del rostre soacuten per a la tristesa
els de les mans per al desig
De vegades el meu cos eacutes un ull enfebrat
i immens i unes altres un plor cec
precipitat de dissort
Sota laparent silenci
sempre porto una melodia
comenccedila en la vida que tinc
la vida eacutes blava com la tintahellip
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
BATEC DE FLORS
CELIA
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
Fent giravoltes
amb un nou renaixement
Batec de flors
BATEC DE FLORS
CELIA
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Reneixla llum
slsquo a l l a r g a e l d i a
Reneix la llum
sallarga el dia
De quegrave tens por
en aquesta vida
Per un instant
tot comenccedila
eacutes lesclat del jorn
de la primavera
Un instant que tot ho impregna
i nomeacutes per un moment
oblida
que seragrave cagraveduc
com qualsevol
regne
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
El laberint meus
vull que siguin els drsquoun altre
He entrat al laberint per perdrersquom
per trobar lrsquoarrel el moll drsquouna
mirada
drsquoaquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els drsquoun altre
Per perdrersquom en aquest terrat
immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que soacuten les drsquoaquell pis
on torno ulls clucs de matinada
Nomeacutes per poder ser un altre
J
o
a
n
V
i
g
oacute
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Heus aciacute
Que lesclat de les flors
Ignora el dol dels homes
Heus aciacute
Que les muntanyes superbes
Desconeixen lesforccedil del grimpeur
Heus aciacute
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants
Heus aciacute
Que no hem sabut parlar-li al moacuten
Ni somriure als cims
Ni solcar dolccedilament les aiguumles
Heus aciacute
Que aquest silenci rebut
Lhem pres com a indiferegravencia
I hem estegraves el veriacute del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents
Heus aciacute
Que lhome ha posat lhome
Al bell mig daquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra
Heus
aciacute helliphellip
Vicicle
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Si jo pogueacutes el temps aturaria
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots
Quants de bressols serien establia
lrsquoocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol
Si jo pogueacutes la Pau feliccedil viuria
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concograverdia dels sers humans
Que tots foacutessim germans com ho voldria
- abraccedilada i petoacute sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -
Si jo pogueacutes seria sempre dia
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens
Si jo pogueacutes la nit no existiria
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent
Si jo pogueacutes el temps aturaria
vivint en el record em complauria
allunyant lrsquooblit que pot fer-nos mal
Per meacutes que la distagravencia existiria
sempre lrsquoesperit alliacute hi restaria
en un fratern abraccedil goig desitjat
La violegravencia jo arrencaria
negant-li tot favor lrsquoofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir
Menuts i vells amb cor defensaria
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destiacute
Si jo pogueacutes el temps aturaria
i a la venjanccedila el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu
La fam a mossos me la menjaria
fent galtes roges plenes drsquoalegria
tots tindriacuteem plat fondo i tovalloacute
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric drsquoesperit drsquointelbulllecte i de cos
Si jo pogueacutes el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa
Lrsquohora que ha de venir jo pararia
restant quiet ja mai despertaria
com si assoliacutes el somni eternal
Si jo pogueacutes el temps aturaria
PRIMAVERA- SI JO POGUEacuteS
ANTON
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Radiant
floriragrave un camp
ple de paraules
i aromes poegravetiques
Inhalant
destilmiddotlaragrave lessegravencia
penetra dins del cor
i queda com a record
Exhalant
volaragrave pels aires
perfuma lambient
i deixa petjada
Persistint
arribaragrave el poema
ressona la veu
i entonem el cant
VINT-I-U DE MARCcedil
montse
montse
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Marreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes despreacutes de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran
Mesmicolo com els cagraventirs que besen el sogravel
com la terra que llaura el pagegraves
com la carta que no hauriacuteem volgut rebre mai
Maixoplugo com les orenetes a les oliveres
com linfant a la falda de la mare
com la noia a lesguard del seu amant
Momplo com la riba quan el mar labraccedila
com els jardins de flors a la primavera
com les ilmiddotlusions al principi duna histograveria
Principidunahistograveria
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Eacutes un dia clar sol sorra daurada
nrsquoeacutes el primer dels jorns de primavera
un suau ventijol mrsquoempolsina drsquoaigua
i la salabror em resseca la cara
Allargo la vista sense veure flors
perograve a les altes crestes de les ones
endevino tots els bells colors
de les margarides tulipes i roses
La mar estagrave inquieta plena de frisanccedila
potser sent enveja dels enamorats
que aprofitant-ne aquesta bonanccedila
tendrament es miren i enllacen les mans
I veu en sos ulls espurnes de plata
castells drsquoilmiddotlusions noves esperances
segurs drsquoun amor que duraragrave sempre
de primaveres sempre nrsquohi hauran drsquoaltres
I quan els anys passin hi hauragrave alguns infants
infants de pell bruna o blanca de lluna
drsquoulls negres com ell o molt blaus com ella
que amb molta tendresa veuran fer-se grans
I que allagrave a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels
que srsquoenlairaran com vol drsquoocellada
fent mil giragonses pels camins del cel
M Roser Algueacute Vendrells
La primavera desperta el mar
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Concert de fonemes
simfonia de mots
preludi de ritmes
camins per la magravegia dels sons
Fades alades
melodies
amb cantarella de fons
Vides paralmiddotleles
a lunivers del teu jo
Ficcioacute o innocegravencia
somnis i velles remors
Poesia fluint pel moacuten
Fum cap els nuacutevols
llums per niar aromes i flors
Joc de lupes tremolor de fulles
que destilen paraules amb cor
Concert
Isabel
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
PrimaveraPrimavera
PrimaveraSomriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Somriu el sol
De verd es vist el prat
de flors la vida
Joana
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Mrsquoinundagrave la mar
Arrelada als joncs
tinc el cor mullat
Nomeacutes soacutec murmuri
mots mig ofegats
ressograve de silenci
fragagravencia subtil
Fragagravenciasubtil
maijo
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
1 Platxegraveria
Garbuix de reixes mentre el marduix floreix
I la xerrameca embruixa amb xerinola la xurma
Que xuma la xocolata de la mateixa xicra
He deixat el xipoll del xagravefec entre xiuxiueigs
Per xopar la xibeca i eixamplar el seu xiscle
Per aixoplugar la fluixedat abans que xarboti
Amb la xardor que exhaureix fins a legravextasi
Xerro per no desxifrar ximples exhortacions
Que ruixen de xaragalls les xurriaques
De la puixanccedila i gronxen cotxinilles i xinxilles
En els xiprers del niacutenxol extrem i exhumat
Puix que xollo els xais del xafardeig
Mafegeixo al xivarri i a la platxegraveria
Com el peix que es queixala i no es queixa
2 Miacutenima
Memmirallo en la mar de murmuris dun matiacute massa mans
I moc les mans amb moviments de marees meditabundes
Nedo endebades naufrago nego cada nou natalici del moacuten
I no obstant em nomeno nauxer dun nafrat llagut lagravenguid
(La llagravegrima llanccedilada al sobrevent em brinda versos de biaix
Per lloar els mots la muacutesica la marxa del moment que mor
Per mantenir la miacutenima musa de la lluita anogravenima ben viva)
3 A Xegravenia
(o CREIX XINO-XANO LA XARUGA XEIXA PER AL XAROacute XEFLIS DE XAUXA
I JO XAU-XAU I ENTRE DISBAUXA EM QUEIXO DE LA XIRIPIA ndash
ESQUEIX PER AL FREIXE- AMB EL XERIC DEL XEREC MOIXOacute XOP I XOLL
ENGANXAT AL BURXANC DEL XIPELL MEacuteS EIXORC SENSE RAUXA)
Xarxoacute del xap que mrsquoesqueixa
La xanxa de la xinxa
Que em xucla la sang em deixa
En la caixa de la queixa
Em creix la xacra del trinxa
Lrsquoesperit mrsquoesgarrinxa
Mentre el xuetim mrsquoengreixa
Amb aqueixa eixorca xeixa
La congoixa que no es boixa
Mrsquoenxarxa en la Cartoixa
I mrsquoangoixa amb lrsquoardent torxa
Del xuplit de la conxorxa
Srsquoeixampla en la meva moixa
Vida fins que lrsquoescorxa
Platxegraveria miacutenima a Xegravenia
deomises
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
ABANS
de neacuteixer
ja escoltava paraules
les de la mare
el pare agravevia padrins
Aixiacute que vaig neacuteixer
la descoberta del
moacuten de les paraules
I mrsquoacompanyen
des de sempre
em soacuten el caliu
pel fred la llum
pel somriure
la cariacutecia en
la solitud la muacutesica
per les llagravegrimes
soacuten el viatge
al meu interior
i quan floreixen
amb fruit de poema
i la flama quan
tot srsquoapaga
i es trempen a la
fornal de la lluna
Paraules a lrsquoenclusa
de viure i forgen diagraveleg
esdevenen petjada
de passat i present
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci
soacuten batec en
el cor trencat
Paraules
elles fan lrsquoestel
que ens eleva
soacuten la llibertat
de pensament
lrsquoaire per lrsquoofec
la flor en el comiat
lrsquoalmiacutevar pel dolor
la besada en
la profunditat
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert
soacuten el pa a la
taula de tots els sentits
Paraules
a la rima
entre cos i cos
paraules
al poema de les mans
al silenci amb
veu progravepia
una guspira de vida
la llum en la foscor
Paraules
al vaixell de paper
a lrsquoaltar de la vida
a les arrels
camins drsquounioacute
abraccedilades amb accent
el dictat de la memograveria
testament de sentiments
el tacte de les idees
onatge
A les paraules
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
He desat les mantes a laltell
Els coixins ja no fan la teva olor
Plego sense esma uns llenccedilols
Madormo sense son
Cap meacutes nit vindragrave a encendre
un nou silenci
Oblit
El veiacute de dalt
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Subtilment la llum esclata
Potser lrsquoagravensia drsquoescalfor
ha generat el desfici
potser massa fred
o massa foscor
potser lrsquoagravensia de color
que tenia lrsquoaire gris
Finalment tot eacutes possible
Amb tota la forccedila
la vida reneix
des de la boira
Joan Guasch
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Aiguumles de primavera
que degoten pels jardins
posades damunt les branques
les gotes es tornen brins
Al cor duna triste fotja clara
tremolen els cels divins
Sacuita la neu a fondres
i baixa torrent endins
ai fresa de les escumes
Com mou el fullam dels pins
Com solgen les flors novelles
Com dringuen aquets matins
Al riu de les aiguumles noves
diuen que hi ha tres remolins
Lun molia or i plata
laltre perles i robins
laltre lamor de les dames
que captiven els fadrins AIGUumlES DE PRIMAVERA
Pakiba
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
el temps acaba
trencant tots els fils
nomeacutes queden
els que el poeta
aniragrave trenant per no ser
mai meacutes
titella de ninguacute
li queden les paraules
i els records
i un gran desig de dir de ser
que a ell no li cal cap manual
la seva vida eacutes una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alegrave
somiar
lluitar
trencar malsons
i si cal
menjar pedres
per enrunar tots els murs
poeta
zel
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Necessito mirar-te per
descriurersquot sanava dient
I mentre trepitjava amb els
ulls el camp de blat
pensava si tu has estat la
que mha explicat el meu
record per quegrave soacuten ara les
meves mans les que
revesteixen el teu passat
Ni jo soacutec tu ni tu ets jo perograve
en aquest trosset de vidre ens
hi reflectim les dos
Realitat de Mortadelmiddotla
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
lamor el conhort
la franca llum de les paraules
Nosaltres als poetes
els ho devem tot
en la vida
lamor el conhort
la franca llum de les
paraules
Alspoetes
Jordi Dorca
Als
poetes
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Carme
Sota del desmai
tot sembla tan lluny
en lespai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments
que no hi ha cap confluegravencia
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques
Des de la finestra
obrireacute els finestrons
per escoltar la canccediloacute
del fregadiacutes de les fulles
Quan la sabreacute cantar
penjareacute els meus mots
al capdavall
de cada branca
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Amb mots i paraules
bastireacute una casa
la vestireacute de garlandes
de flors de colors
avui eacutes primavera i la
poesia escampa
Amb mots i paraulesAmb mots i
paraules
Amb
mots
i
para
ules
pegravetals i aromes per les
itinerants estances
noteu aquesta dolccedilor de
perfum en laire
Emplenem-nos els cors obrim
les mans
trepitgem ben fort i tanquem
els ulls
ebris de metagravefores celebrem
el dia
Elfreelang
Elf
re
el
an
g
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Ondulats reflexos de magravestils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats
El silenci impera sota el sol matiner
la vida sota lrsquoaigua discreta feineja
i el cel srsquohi emmiralla tiacutemid tremolant
enamorat del mar
que salat i fresc el saluda
i al fons de lrsquohoritzoacute quan ja ninguacute els veu li
dona la magrave
Laura T Marcel
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Potser els nuacutevols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol
que lrsquointimida
Ves a saber si sota
E l meu llit
Si amaga un malson
o beacute una mentida
Qui sap on para el camiacute
O a on srsquohi troba lrsquoombra
Potser si que es veritat
que nrsquoes ple drsquoolles
Als peus dels arcs
que pinten el cel
Potser tenir pors eacutes
perdre el senderi
Complicar-se la vida
o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
Dubtes
D u b t e s
Dubtes
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
In ven ta ri
Mrsquoarrossega el somni
venccedilut desperanccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
Mrsquoarrossega el somni
Venccedilut drsquoespernccedila
Mrsquoarrossega la vida
que a meacutes no mrsquoabasta
Mrsquoarrossega el teu nom
que faig servir de comiat
Mrsquoarrossega la pau de Deacuteu
Res meacutes no em manca
In ven ta ri
inventari
josepmanel
josepmanel
josepmanel
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Ple de
combinacionsGuspira
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Tespere tota plena destiu
pels racons del temps
enganxant els vents amb la punta dels dits
migjorn
llebeig
migjorn
llebeig
xaloc
torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de lrsquoull de lrsquohuracagrave quegrave eacutes
un somni
un ocell
la tristesa
lrsquoalegria
i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ragravepida puja i baixa
i mrsquoesclata als ulls
als llavis
quan dic tremolosa el teu nom
Marccedil marccedilador o d El pas del vent
La Senyoreta Reykjaviacutek
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
Plora
la mar
arena fina
llagravegrimes de somnis
que mai no seran
de lluny
un lladruc
moshiwakearimasen(ho sento)
lolita lagarto
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire
La
lentitud
de les
coses
belles
Mrsquoenfilo
anagraverquicament
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen
amb timidesa riallera
com si fos primavera
Dits que es trenen sense soroll
pels voravius de somnis
no confessats
Que baden ballarucs
com androgravemines que es gronxen
a lrsquoespera
de la lentitud de les coses belles
Barbollaire