Dijous, 3 d’abril de 2014núm. 2.514

www.diarimes.com

REUS

Els jutges carreguen contra el president del CGPJDemanen que rectifiqui les seves desafortunades declaracions. P7

ESPORTS

Adjudiquen les modalitats esportives a les subseus dels Jocs 2017S’han repartit 36 disciplines entre setze localitats. P30

ESPECIAL

P15-26

Hard Rock Cafe gestionarà un dels sis ‘resorts’ del complex BCN WorldTURISME Adserà feia l’anunci ahir mentre CiU i PSC donaven llum verd a la reforma fiscal i urbanística a la Comissió d’Economia, al Parlament. P9

TARRAGONA

El jutge crida a declarar tècnics pel pàrquing Jaume ILa compareixença judicial serà el pròxim 26 de maig . P2

TARRAGONADow Chemical premia a l’enginyer Jaume Albornà. P5

CAMP DE TARRAGONANuevas Generacions del PP a Salou surten en defensa del portaveu Mario Garcia. P11

CATALUNYAL’atur ha caigut en cinc mil persones a Catalunya durant el març. P12

ESPORTSEl Nàstic i CF Reus arribaran al derbi amb dinàmiques ben diferents. P14 I 27

AVUI

Els mossos escorcollen un xalet a Vilafortuny, possible laboratori de drogaCAMBRILS Els agents van entrar al número 10 de l’avinguda de Les Flors i van decomissar diversos objectes, entre aquests, alguns que semblaven tamisadors. P10

L’actuació durar més de 3 hores i podria formar part d’una operació més àmplia realitzada simultàniament a altres indrets.

CRISTINA AGUILAR

2 diarimés 03/04/2014 TARRAGONA

RedaccióEl cas del pàrquing Jaume I entra en una fase crucial. La Platafor-ma Veu Ciutadana, que va impo-sar la primera demanda contra els responsables d’un projecte que ha multiplicat per deu la in-versió prevista —de quatre mi-lions d’euros inicials a gairebé quaranta—, demanarà al jutge que es coneguin els noms dels membres de la Comissió de Go-vern de l’Ajuntament de Tarra-gona que, el 25 de març de 2002, van aprovar l’acord per l’adjudi-cació de les obres del pàrquing a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Sistemes Alem i la pròpia AMT. «L’Ajun-tament no ha facilitat aquesta informació al jutjat i creiem que és vital saber qui formava la Co-missió de Govern perquè van ser ells qui van aprovar l’adjudicació de les obres, tot i saber que Sis-temes Allen no era una empresa solvent», diu Ignacio Barroso, advocat de Plataforma Veu Ciu-tadana.

Barroso, que admet que es pot intuir qui formava part d’aquella comissió, afirma que vol saber en un document oficial els mem-bres de la mateixa per a poder fer la petició al jutge perquè els cridi a declarar. «Evidentment que es pot saber qui en formava

part, però no demanaré que es citi a declarar algú després d’ha-ver extret els noms de la premsa. Sabem, per alguns documents, que l’alcalde d’aleshores presi-dia aquella comissió, i també hi havia el secretari», diu Barroso. El batlle de Tarragona, aleshores,

era Joan Miquel Nadal.L’advocat de Veu Ciutadana

assegura que ja té el llistat dels membres que formaven el Con-sell d’Administració de l’AMT entre el 3 de juliol de 1999 i el 14 de juny de 2003 i que, arran d’ai-xò, demanarà al jutge que citi a declarar les persones que forma-ven part en aquella època. Així, la llista la formen Manolo José Montero, Josep Sementé, Carlos Javier Calderón, Manuel López Pasca, Xavier Magriñà, Antonio Granell, Francisco Ortega, Ri-card Pomerol i, l’actual regidor d’Esports i Neteja Pública, Joan

Sanahujes, i l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ambdós membres d’aquell Consell d’Administra-ció.

Responsabilitats polítiquesIgnacio Barroso va destacar que el que es pretenia era investigar les responsabilitats polítiques del cas i no deixar-lo únicament en una causa tècnica. «Per nosal-tres, tot el cas consta d’un esque-ma de tres parts: un autor intel-lectual, que seria la Comissió de Govern presidida per l’alcalde d’aleshores, un braç executor que era l’AMT i una eina per-ho efectiu que va ser Sistemes Alem. Volem demostrar, amb els nos-tres arguments, que hi ha una su-posada prevaricació per part de funcionaris i polítics i una mal-versació de fons públics», diu. En aquest sentit, ahir es va saber que el jutge cridarà a declarar el 26 de maig el cap de serveis de l’AMT d’aleshores, José Tomás, i el cap de secció d’enginyeria industri-al, Julio Cadena. El 27 de maig,

declararan Eduardo Martínez, cap de secció d’enginyeria de camins, Luis Fernando Bañeras, cap de secció d’arquitectura i Jo-sep-Òscar Macian, cap de secció tècnica d’urbanisme. «No volem que la investigació estigui centra-da només en si es van fer correc-tament les obres o no, o si tenien les llicències respectives. Volem saber perquè es va decidir fer el pàrquing, tot i que hi havien una sèrie d’indicis que apuntaven que la UTE no era capaç d’exe-cutar aquella obra», diu Barroso. Es refereix a que Sistemes Alen, quan se li va proposar formar la UTE, només volia participar en un 1%, mentre que, dies després, ho va fer amb el 49% del capital. L’informe de la comissió d’inves-tigació que es va publicar el 2009 va afirmar que Sistemes Alem no tenia la solvència per fer l’obra i que aquesta empresa tenia deu-tes pendents amb la Seguretat Social. «Confiem que el jutge es decideixi a cridar a declarar els responsables polítics de tot això», diu Barroso.

L’advocat de la plataforma assegura que van demanar al jutge l’auxili de la Policia Judici-al per a fer la investigació, però que el jutge ho va denegar. «Ni Veu Ciutadana ni el jutge tenim la capacitat de remenar entre els centenars de factures que hi han, per això vam demanar l’ajut de la Policia Judicial, que va ser rebut-jada», explica Barroso.

JUDICIAL

Reclamen els noms dels membres de la comissió de govern de Jaume IPlataforma Veu Ciutadana vol saber qui en formava part per demanar al jutge que els cridi a declarar o imputar-los en la causa

L’advocat de la Plataforma ja té el llista del Consell d’Administració de l’AMT

El 25 de març de 2002, la Comissió va aprovar l’adjudicació de la construcció del pàrquing

CRISTINA AGUILAR

Una imatge de les escales del pàrquing Jaume I.

Rafa MarraséUn treballador que realitzava tasques de manteniment a la refineria de Repsol va resultar ferit en un accident que va ocór-rer dimarts a les set del vespre. L’home, de 30 anys i que tre-balla per l’empresa Meisa, es troba hospitalitzat després que

els serveis mèdics de l’empresa petroliera l’evaquessin del re-cinte industrial i el traslladessin a l’hospital Joan XXIII de Tarra-gona. El treballador, al qual se li ha fet un TAC (Tomografia Axial Computeritzada), es trobava, al moment de tancar aquesta edi-ció, estable, tot i que sedat, i amb

un control continu sobre les se-ves constants vitals.

L’home estava treballant amb un altre company en la zona d’unitats de combustible, con-cretament en l’unitat on es treu el sofre, que estava aturada. L’equip de treball d’aquesta em-presa subcontractada per Rep-

sol, havia de fer una instal·lació en un reactor. Així, quan els ope-raris estaven muntant una tube-ria gran en forma de colze, un dels treballadors va ensopegar i va anar a parar, a la part baixa del reactor, en una zona que s’havia omplert de nitrogen. La presèn-cia d’aquest element químic va

deixar la zona sense oxigen per tal d’evitar que es generessin at-mòsferes explosives i és allà on va anar a parar el treballador. El problema no va ser l’ensopega-da, sinó el fet d’haver entrat en una zona on no hi havia oxigen. La rapidesa amb què van actuar els seus companys de feina per retirar-lo de la zona va permetre evitar una desgràcia. L’home va arribar conscient a l’hospital.

El treballador no portava màscara d’oxigen en aquell mo-ment perquè l’àrea on treballava no ho requeria. L’ensopegada va provocar que l’home anés a parar a una zona imprevista i que patís l’asfixia per falta d’oxi-

gen, segons informen des de Repsol. L’àrea de l’accident va quedar tancada temporalment a l’espera dels resultats de la investigació, però ahir al matí ja s’hi tornava a treballar després que Inspecció de Treball donés el seu vistiplau per continuar amb la planificació prevista en aquella zona. Amb tot, Repsol continua investigant les causes de l’accident per fer el pertinent informe.

Des de l’empresa es va voler destacar el caràcter fortuït de l’accident mentre s’activava el protocol d’actuació previst en aquest tipus de casos en aquesta indústria.

Un ferit per falta d’oxigen en un accident a la planta de Repsol a Tarragona

SUCCESSOS

El treballador, que feia feines de manteniment, va caure en una zona plena de nitrogen

303/04/2014 diarimés TARRAGONA

Rafa MarraséJoan Bel i Sara Rosa Serrano van declarar ahir al migdia al jutjat de Tarragona arran de la de-núncia que CatalunyaCaixa va interposar contra ells després de l’ocupació de la seu central de la Plaça Imperial Tarraco el mes de desembre de 2013. Bel i Serrano van comparèixer davant el jutge després que Jesús Sánchez i José Antonio García ho fessin la set-mana passada pel mateix motiu. La denúncia anava adreçats a ells com a portaveus de la Platafor-ma d’Afectats per la Hipoteca i se’ls imputa un delicte de vio-lació de domicili jurídic i d’em-brutar l’oficina. «El jutge ens ha preguntat si havíem envaït l’ofi-cina. Jo li he dit que no perquè nosaltres vam entrar en horari d’atenció al públic i després ens vam reunir amb el recuperador d’aleshores, Tomàs Murciano», va dir Serrano.

Les declaracions de Bel i Serra-no van començar a dos quarts de dues de la tarda, dues hores més tard del previst. Serrano va de-fensar la seva postura argumen-

tant que els portaveus havien es-tat negociant amb l’entitat que, posteriorment, els va denunciar. «Un cop va venir el recuperador vam sortir fora, tal i com havíem acordat. Després, quan vam par-

lar amb ell, vam entrar a l’ofici-na, a petició seva per continuar negociant. No entenc perquè ens van denunciar», va explicar. Sara Rosa Serrano, a qui els seus com-panys anomenen Soraya, es va

mostrar sopresa pel fet d’haver rebut una denúncia. «No m’ho esperava perquè aquell dia vam acabar negociant i arribant a un acord. No té lògica allò de què ens acusen», va dir.

Pendents de judiciEl jutge haurà d’estimar ara si ne-cessita més al·legacions de Cata-lunyaCaixa o ja té prou elemen-tes per emetre un veredicte. Amb la declaració dels dos últims membres de la PAH denunciats finalitzen també les protestes diàries de la plataforma davant les oficines de l’entitat finance-ra, que reclamaven la retirada de les denúncies. Finalment, CatalunyaCaixa no ho ha fet, tot i que l’Ajuntament de Tarragona i l’alcalde, a nivell personal, van demanar-ho. D’altra banda, el judici per agressions arran d’una denúncia de Sara Rosa Serrano a un guàrdia jurat de Catalunya-Caixa, s’ha ajornat fins el 10 de juny perquè el guàrdia de segure-tat ha demanat portar testimonis i les imatges de les càmeres de l’oficina.

JUDICIAL

Declaren els últims membres de la PAH denunciats per CatalunyaCaixaLa plataforma posa fi, d’aquesta manera, a un mes de protestes davant de l’entitat financera

CRISTINA AGUILAR

Membres de la PAH davant CatalunyaCaixa.

ACNEl Campus Catalunya de la URV a Tarragona acollirà del 30 de juny al 5 de juliol el congrés mundial de dret ambiental en el qual està prevista l’assistència d’uns 270 ponents de 44 països. Es tracta del dotzè Colloquium de la IUCN Academy of Envi-ronmental Law, organitzat pel Centre d’Estudis en Dret Am-biental de Tarragona (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili, sota el lema «Energia per a una societat justa en un planeta segur». L’energia i la protecció del medi ambient seran alguns dels temes centrals del debat. El gran nombre de ponents assis-tents el convertirà en el congrés més gran fet fins ara per l’Aca-dèmia de Dret Ambiental de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

Els combustibles fòssils, l’aigua, l’energia nuclear, els biocombustibles, les energies solars i eòliques, la transició energètica a Europa, els resi-dus, les smart cities, el despla-

çats a causa del canvi climàtic, són aguns dels temes que es tractaran en el congrés mun-dial de dret ambiental. Segons ha informat l’organització, «hi ha nombrosos aspectes direc-tament vinculats amb l’ener-gia, des de la recerca de fonts segures i sostenibles —un dels problemes més urgents en l’ac-tualitat—, fins a la degradació ambiental i els conflictes soci-als que provoca el manteniment del subministrament d’energia. El desenvolupament, la justícia ambiental i la conservació de la vida al planeta són recurrents quan es consideren aspectes re-lacionats amb l’energia».

Els dies 2,3 i 4 de juliol es des-tinaran al tema central del con-grés amb un format de sessions plenàries i sessions simultàni-es. Durant la resta de dies els participants podran prendre part en un seguit d’activitats prèvies organitzades pels comi-tès de docència i de recerca de l’Acadèmia de Dret Ambiental, pel CEDAT i d’altres entitats.

El congrés mundial de dret ambiental reunirà 270 ponents a Tarragona

ECOLOGIA

L’energia i la protecció de la natura, els eixos

Jornada sobre el tràfic de persones al Col·legi d’Advocats

El Col·legi d’Advocats de Tar-ragona serà la seu, demà a partir de dos quarts de deu del matí, d’una jornada sobre el tràfic de persones. El presi-dent del Consell de l’Advoca-cia Catalana, Miquel Sàmper, i el degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Manel Albiac, inauguraran la jornada. Es faran dues taules rodones: la primera sobre el tema de tràfic de persones a nivell internaci-onal i la segona a Catalunya.

Presentació del llibre ‘Signes’ a la seu social de l’Ateneu

Aquest proper diumenge 6 d’abril, a la seu social de l’Ate-neu de Tarragona, es presen-tarà el llibre Signes, a càrrec de Josep Maria Bru Roig. La presentació anirà acompanya-da d’un recital poètic a càrrec dels autors i dels rapsodes Carles Clanxet i Josep Ferré, que tindran un fons de piano a l’hora de recitar els versos. La presentació és una iniciativa del Col·lectiu Indret, poetes de la terra i de la llar.

4 diarimés 03/04/2014 TARRAGONA

S.J.A només un dia per finalitzar la nova edició de la Tarragona Restaurant Wine –organitzada per Makro Tarragona en col·laboració amb la Cambra de Comerç– alguns dels establi·ments que hi participen en la campanya ja han anunciat que la perllongaran durant el cap de setmana. Les bones xifres acon·seguides avalen aquest propòsit.

El director de Makro Tarra·gona, Rafael Pérez·Armenteros, assegurava ahir que alguns es·tabliments «han servit ja més de 1.000 menús, amb les cor·responents copes de vi» durant aquests dies. Pérez·Armenteros

feia aquest balanç ahir des del Mesón del Mar, un dels 21 res·taurants que participen d’aquest esdeveniment en el qual els pro·tagonistes són els vins del terri·tori.

Assegurava també que tot apunta a què se superaran les xi·fres aconseguides durant l’edi·ció que es va organitzar durant el 2011.

D’altra banda, Makro Tar·ragona estudia la possibilitat d’organitzar una segona edició de cara a la tardor. «El que busca aquesta promoció és posar en valor els vins i la riquesa vitiviní·cola que tenim, i s’està assolint amb escreix», deia el director

de Makro. Tarragona Restaurant Wine va començar el passat 19 de març i finalitzarà demà. En la promoció hi participen 21 res·taurant del territori que servei·xen menús al preu comú de 17 euros. Els comensals poden triar

entre 13 grans vins de diversos cellers de les diferents denomi·nacions d’origen de Tarragona a un preu unitari també d’1,90 euros. Els participants en la pro·moció poden aconseguir lots de vins si completen el winebook.

CRISTINA AGUILAR

Dani Martin, director de la Cambra, i Rafael Pérez de Makro.

Tarragona Restaurant Wine supera les xifres de la primera edició

VINS

Alguns restaurants l’allarguen el cap de setmana

Anna FortunyEl volum d’infants que presenten transtorn de l’espectre autista a les comarques tarragonines arri·ba a un total de vuitanta famílies. Entre aquestes, s’hi troben nens als quals ja se’ls hi ha detectat la malaltia amb només quinze me·sos.

La directora de l’Associació de Famílies amb disminuïts psí·quics de les comarques tarra·gonines (Astafanias), Alejandra Salor, va ser l’encarregada de difondre aquesta dada, ahir di·mecres durant la celebració del

Dia munidal de conscienciacó de l’autisme, i va detallar que «s’ha de lluitar per aconseguir la inclusió de les persones que pre·senten autisme o també el sín·drome d’asperger, que passa més desaparcebut, dins de les escoles ordinàries i de la societat en ge·neral». A més, Salor va subratllar que «cada vegada ens truca més gent preguntant, ja que la diag·nosi és més precoç gràcies a les formacions interdisciplinàries que hem fet durant tot l’any». Així, a través d’un programa de la Generalitat, en el darrer any

s’han format a infermers, logo·pedes, psicòlegs, però també a cossos policials. La presidenta també va anunciar que, al llarg del 2014, «es preveu oferir cur·sos per formar a personal del món jurídic i de l’advocacia», ja que contribuirà a donar un ma·jor coneixement una pràctica en les seves labors. L’Ajuntament de Tarragona va pronunciar un manifest, ahir al matí, a través del qual es demanava «els ma·teixos drets i privilegis per als

que presenten discapacitats psí·quiques». El regidor de Serveis a la Persona, Javier Villamayor, va argumentar que «és important que l’esforç sigui diari, i que la crisi no sigui una excusa per no parlar del rebuig i la falta de co·neixement de l’autisme». Amb tot, Tarragona s’ha adherit a la campanya internacional Light it up blue. Autism speaks amb la il·luminació en blau de la façana del Palau Municipal i la torre dels Vents que s’allarga fins avui.

SALUT

Prop de 80 famílies de Tarragona tenen un fill amb autismeLa ciutat commemora el dia mundial de conscienciació de l’autisme amb el color blau

CEDIDA

Membres d’escoles i d’Astafanias van llegir el manifest ahir.

La processó del Divendres Sant de Bonavista a la pantalla

L’Ajuntament de Tarragona ha organitzat, amb la col·laboració de la parròquia de Bonavista, la Banda de Música, les Confraries del barri i el pa·trocini de Aitasa, la presenta·ció i projecció d’un documen·tal que mostra la processó del Divendres Sant del barri. El proper dissabte es projectarà, a les sis de la tarda, al Centre Cívic de Bonavista. La peça audiovisual està realitzat per Miguel Ángel Navarro.

Els instituts participen en el projecte ‘Comenius Regio’

EDUCACIÓ

Al llarg d’aquesta setmana un grup de professors i tècnics d’Ensenyament de la ciutat han viatjat fins a Polònia per formar part del programa educatiu i d’intercanvi europeu Come-nius Regio. En aquesta ocasió, la trobada es dóna entre la ciutat de Mikolow i Tarragona. Així, fins demà, treballaran les competències clau que promou la Unió Europea, en relació a l’ocupació i emprenedoria. A més, debatran sobre aspectes

de desenvolupament personal com aprendre a aprendre, de·senvolupament i cohesió social, aspectes artístics i d’educació emocional, estratègies peda·gògiques i dels processos edu·catius. A més, també treballen les bases específiques dels pro·grames europeus com la comu·nicació, les llengües, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la coo·peració transnacional dins de la Unió Europea.

503/04/2014 diarimés TARRAGONACRISTINA AGUILAR

Anna FortunyLa multinacional Dow Dhemical Company es va convertir en l’es-cenari de la 36a edició del Premi Dow, ahir dimecres. La trobada va servir per plantejar davant de la plana tarragonina el futur del país i el camí a seguir al voltant del sector químic i premiar, un cop més, a un enginyer del ter-ritori per la seva vàlua personal i professional.

Així, després de valorar les competències, els projectes i les trajectòries curriculars i perso-nals de desenes de candidats, el jurat de l’edició –format per representants de la companyia, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) i de la Universitat Rovira i Virgi-li– el jove Jaume Alborà va rebre el premi. La menció confereix una oferta laboral al seleccionat. D’aquesta manera, amb 25 anys, el jove –natural de l’Arboç– rebrà

un lloc de treball en una posi-ció estructural relacionada amb l’enginyeria química, dins del marc geogràfic de Dow EMEA –desenvolupat a Europa, l’Orient Mijtà i l’Àfrica–.

L’acte de lliurament, fruit de la col·laboració entre Dow i l’ETSEQ, va comptar amb la pre-sència del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, el qual va destacar que «la indústria és el tractor fonamental perquè Ca-talunya tiri endavant». Adreçant-se a les comarques tarragonines va argumentar que, en els dar-rers trenta anys, el territori «s’ha desenvolupat amb una vocació turística, a la vegada que ampli-ava la seva implantació industri-al». Puig considerava que «hem sabut trobar la balança, i hem de mirar cap a punts de logística i d’economia del coneixement». Amb aquestes paraules, el con-seller va defensar una aposta pel

territori i pel desenvolupament d’estratègies competitives a ni-vell Europeu. A més, va detallar que «el pacte entre la química i el turisme, avui es torna a posar en joc a través del clúster ChemMed Tarragona». Puig va defensar el projecte tot subratllant nous models de governança en una societat civil «més formada i in-formada».

D’altra banda, Puig també va criticar els mecanismes ac-tuals de regulació, tot posant d’exemple que «el 60% del cost de l’energia són costos regulats» –envers els quals no s’hi pot in-tervenir– i, així, va demanar un model amb «una política energè-tica que no només es basi en un model tarifari».

Aposta per la versatilitatEl president de Dow Chemical Ibérica, Anton Valero, va desta-car l’estreta relació entre la uni-

versitat i la companyia a l’hora de cercar i promoure valors com la «la iniciativa, la competència tècnica, la versatilitat, el lide-ratge i la comunicació». Valero argumentava que «generem in-

novació en els camps de la física la química i la biologia». A més, va advertir que «el clúster no ens servirà de res si no tenim infraes-tructures que ens permetin com-petir amb Europa». El rector de

la URV, Francesc Xavier Grau, va donar suport a una aposta per la formació i va recordar que Dow «ha escollit vuit universitats de referència, entre les quals es tro-ba la URV».

Els assistents també van poder gaudir de la ponència del vice-president executiu de la com-panyia per a matèries pimeres i transformació de plàstics, James R. Fitterling.

GUARDONS

Jaume Albornà guanya el Premi DOW 2014 i se l i atorgarà una plaça laboralEl conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, dóna suport al nou clúster ChemMed Tarragona i demana noves polítiques energètiques de futur

La URV es troba entre les vuit universitats de referència amb les que Dow treballa

El conseller fa un reconeixement al pacte entre el camp de la química i el turisme

El jove enginyer va rebre la menció de la mà de Felip Puig i del vicepresident James R. Fitterling.

6 diarimés 03/04/2014 REUS

Mónica PérezEls estudiants dels Cicles Supe-riors d’Educació Infantil i Inte-gració Social a l’Institut Gaudí, entre els pocs a la zona que ofe-reixen ambdues titulacions en classes de matí, temen que el centre suprimeixi el proper curs aquest torn i la formació passi a oferir-se únicament a la tarda. El canvi, fruit de la transició cap al model de formació dual en què s’integrarà l’institut, deixaria, segons diuen, els 120 alumnes que ara mateix cursen el primer dels dos anys necessaris per ti-tular-se ‘penjats’. Els estudiants demanen poder completar els Cicles tal com els van iniciar, en el torn de matí, i que el sistema de formació dual s’implanti per a aquells que es matriculin de cara al proper curs i no afecti els que ja s’hi troben.

Entre un 50 i un 60% dels alumnes combinen els estudis de Cicles Superiors a l’Institut Gau-dí amb feines a la tarda o conci-lien estudis i obligacions famili-ars en aquest horari. El canvi de torn, segons apunten, obligaria a triar entre continuar formant-se o renunciar al seu lloc de feina. La direcsió del centre demana calma i ahir, en una reunió man-tinguda amb dos representants dels alumnes, es va comprome-tre verbalment a que la transició a la formació dual es faria ofe-rint el proper curs doble torn: al

matí els que ara ja acudeixen en aquesta franja, que haurien de completar només el segon any; i a la tarda els qui es matriculessin als Cicles Superiors a partir d’ara. Això sí, el professorat que fins ara impartia les classes hauria de repartir-se ara entre el matí i la tarda, sense noves incorpo-racions previstes. Segons apun-ten els mateixos alumnes, part d’aquest professorat ja els hauria comunicat la decisió de deixar el centre en cas que haguessin de destinar-se al torn de tarda.

Sense portaveusLa decisió sobre si engegar o no les classes a la tarda es debatrà avui en el marc d’una reunió del Consell Escolar, de què prenen part representants dels profes-sors, dels alumnes, de l’AMPA i de la direcció de l’Institut Gaudí. Els estudiants denuncien, però, que els portaveus dels profes-sors de Cicles Superiors estan de baixa i no hi podran assistir, igual que els dels estudiants. Afegeixen, a més, que la inclu-sió d’aquest punt a l’ordre del dia de la reunió es va fer tot just dimarts i mitjançant l’enviament d’un mail als qui hi estan con-vocats, «sense deixar-nos opció de prendre una decisió consen-suada sobre el que preferim en el que ens afecta, ni de tenir un representant que la pugui trans-metre».

Ahir, en conèixer la convoca-tòria de la reunió que mantenen que se celebrarà, els alumnes van dirigir-se a la regidora d’En-senyament de l’Ajuntament de Reus, Dolors Sardà. Segons

apunten, aquesta, després de re-bre’ls al moment i atendre la seva qüestió, va animar-los a la conci-liació amb la direcció de l’institut o, en tot cas, a trobar un punt d’acord de la mà d’Ensenyament

a Tarragona.La seva única petició, mante-

nen, és «acabar aquest cicle de dos anys en les mateixes condi-cions en què ens vam matricular a primer». I és que, segons asse-guren «mentre que les classes acabarien a les deu de la nit, l’ho-rari del transport públic només arriba fins a les nou. A més, la zona no és gens segura i, de ve-gades, quan venim al matí, ens trobem que s’han fet destrosses als cotxes aparcats que ningú no

controla».Amb tot, el col·lectiu d’alum-

nes espera ara la resolució de la reunió del Consell Escolar men-tre continua recelant de la pa-raula de la direcció, i no descarta mobilitzar-se davant una situ-ació que, asseguren «és resultat d’un conflicte intern que ha aca-bat esquitxant els estudiants una setmana abans de finalitzar les classes i sense que en tinguem cap culpa».

Els horaris de transport públic i la «inseguretat a la zona», apunten, no afavoreixen la situació

Asseguren que haurien de triar entre atendre feina i obligacions familiars o formar-se

ENSENYAMENT

Els alumnes de Cicle Superior a l’INS Gaudí volen mantenir el torn de matíLa transició a la formació dual amb classes a la tarda, diuen, comprometria 120 estudiants; la direcció del centre demana calma

OLÍVIA MOLET

El col·lectiu no descarta portar a terme mobilitzacions.

La DOP Siurana dóna suport al cicle «Cuina amb DO» de demostracions

El Consell Regulador de la De-nominació d’Origen Protegida Siurana dóna suport al cicle «Cuina amb DO» de demos-tracions de cuina amb pro-ductes de proximitat que es va estrenar als Mercats de Reus el mes de febrer. L’aliança pre-veu l’aportació de l’oli d’oliva extra verge per a l’elaboració dels plats i la col·laboració en la difusió de la iniciativa dels Mercats. L’acord s’ha fet efectiu aquest dimecres en el taller d’abril de «Cuina amb DO» al Mercat Central. «Cuina amb DO» és una inciativa dels Mercats de Reus en el marc de la programació d’activitats re-lacionades amb els productes frescos i la cuina, on els pro-tagonistes són els productes de proximitat reconeguts amb Denominació d’Origen (DO) i Indicació Geogràfica Protegi-da (IGP). El calçot, l’avellana, l’arròs i el peix blau protago-nitzen aquesta primera edició, que va començar el mes de fe-brer i s’allargarà fins al maig al Mercat Central i al Mercat del Carrilet. Per primera vegada, les demostracions de cuina que es fan als Mercats de Reus es completen amb el maridat-ge de vins també de proximi-tat: DO Tarragona, Montsant, Terra Alta i Conca de Barberà. Després de la d’ahir al Mercat Central, el Mercat del Carrilet acollirà divendres, a partir de dos quarts de sis de la tarda, una nova jornada, en la què es cuinarà «Arròs de botifarra d’ou amb xips Laurie», recepta de la tasca Xivarri.

«Reus a 4 bandes» s’inaugura amb un concert de la Banda d’Ulldecona

El proper diumenge 6 d’abril, a partir de les sis de la tarda, el teatre Bartrina acollirà el con-cert inaugural d’un nou cicle de «Reus a 4 bandes», organit-zat per la Banda Simfònica de Reus, que l’impulsa cada any i en el què convida a diferents bandes del territori. En aquest primer concert hi intervindrà la Banda d’Ulldecona, entitat amb més de 140 anys d’an-tiguitat que compta amb 80 membres, escola de música pròpia i un extens currículum d’actuacions. Per a l’edició d’aquest any s’han convidat també les bandes de l’Agrupa-ció Musical Rapitenca, de Sant Carles de la Ràpita (17 de maig) i la Banda del Pare Manyanet de Reus (6 de juliol). A més, la Banda Simfònica de Reus ac-tuarà en tots els concerts.

L’Associació d’Alzheimer organitza una jornada a l’antic Hospital

L’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp ha organit-zat demà al matí una jornada a l’antic hospital. Dirigida a personal sanitari, psicòlegs, educadors socials, terapeu-tes, treballadors i integradors socials, es lliurarà el llibre «Tractament no farmacològic en la malaltia d’Alzheimer». L’exemplar conté més de 600 fitxes d’estimulació cognitiva dividides en diferents àrees. A la jornada hi prendrà part Margarita Torrente, neurop-sicòloga; Lluis Heredia, psicò-leg; Sofia Diaz, neuropsicòlo-ga; i Elena Royo, diplomada en educació social. A més, Maria Jesús Lerín, directora del pro-grama San Rafael, detallarà aquest programa d’estimula-ció cognitiva per malalts d’alz-heimer.

RedaccióL’alumna de l’Escola i Conser-vatori de Música de la Diputa-ció de Tarragona a Reus Mireia Heimann Figueroa, de 10 anys, ha guanyat el primer premi en la categoria B del Concurs Infantil d’Interpretació Jose Luis Lopa-tegui. El certamen, que es va celebrar aquest cap de setmana, està organitzat per l’Associació Musical i Cultural J.L. Lopategui de Barcelona i l’Aula de Música 7, en homenatge a aquest guitar-rista i pedagog.

Mireia Heimann ha estat guardonada amb una guitarra clàssica del luthier Manuel Ro-dríguez, un diploma acreditatiu

i amb la realització d’un concert a Barcelona durant el mes de no-vembre de 2014, en el Concert de Joves talents del Certamen Llobet 2014.

Precisament fa un any, Mire-ia Heimann, i el també alumne de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus, Alejandro Saiz van resultar pre-miats en aquest concurs.

El certamen estableix dues categories per als participants: Categoria A (nens i nenes d’en-tre 11 i 12 anys), i categoria B (nens i nenes d’entre 8 i 10 anys). Alejandro Saiz del Cid, de nou anys, va obtenir el Primer Premi de la Categoria B, i Mireia Hei-

mann va guanyar el segon premi d’aquesta categoria.

A banda de rebre el diploma i la dotació econòmica corres-ponent, tots dos alumnes teni-en previst gravar un CD amb la resta de participants premiats,

i Alejandro Saiz, havia de parti-cipar també al Concert de Joves Talents dins del Certamen In-ternacional de Guitarra Miquel Llobet de Barcelona, durant la seva celebració al novembre de l’any passat.

CEDIDA

Mireia Heimann, de 10 anys.

Una alumna del Conservatori guanya un prestigiós concurs

RECONEIXEMENT

Premiada en el concurs Jose Luis Lopategui

703/04/2014 diarimésREUS

S. Cases«Al jutge se’l controla amb el pal i la pastanaga». Aquestes decla·racions del president del Con·sell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes (Madrid, 1958), fa uns dies en el marc d’una en·trevista a El Mundo, han incen·diat els jutges. En la línia d’altres agrupacions en altres ciutats, la Junta de Jutges de Reus ha emès un contundent comunicat car·regant contra aquestes paraules i exigint al president del CGPJ una rectificació pública, negant ro·tundament que per la seva feina necessitin cap «premi o càstig».

«Només el sacrifici personal dels jutges als què el president es refereix, ha contribuït a man·tenir el funcionament de la justí·cia», resa el comunicat. De fet, els jutges de Reus remarquen que si alguna cosa se’ls pot retreure és el seu «silenci».

«Aquest [silenci] que ha servit per deixar que la imatge davant la opinió pública, d’una carrera privilegiad que afronta la seva tasca amb deixadesa i desgana, situada al costat del poder, allu·nyada del ciutadà i causant del mal funcionament de l’adminis·tració de justícia, hagi sigut inte·rioritzada, assumida i creguda, per la societat per la que treba·llem», remarquen els magistrats, que recorden que «hem callat, hem consentit, hem contribuït a danyar la nostra pròpia imatge, a generar desconfiança en el ciuta·

dà sobre nosaltre, sobre la funció que realitzem, però hem seguit treballant».

Informe GRECOPrecisament, l’informe publicat el passat mes de gener pel Grup d’Estats Contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa, insta a les autoritats a evitar la «politització» dels «sobrecar·regats» tribunals espanyols, a més de demanar que es restauri

la confiança en les institucions polítiques i judicials i plantejar onze recomanacions dirigides a l’Estat espanyol per millorar la independència institucional.

Citant aquest informe, els magistrats de la capital del Baix Camp denuncien la «sobrecàr·rega aclaparadora» de feina que suporten, amb uns mitjans que han anat la baixa.

«Hem seguit treballant, amb dedicació, esforç, amb la col·

laboració dels funcionaris, se·cretaris judicials, forenses i fis·cals, per a que el malament o bé que funciona l’administració de Justícia es mantingui», recorden en el comunicat.

RectificacióPer tot això, i per les «desafortu·nades» paraules del president del CGPJ, els jutgesde Reus demanen una rectificació pública.

«Una societat democràtica i avançada demana càrrecs pú·blics responsables, no només en les seves manifestacions, sinó també en la tasca que se’ls enco·mana, i no hi ha millor expressió de la seva responsabilitat que de·dicar tots els seus esforços a exi·gir els mitjans personals i materi·als que garanteixin als ciutadans l’obtenció d’una resposta judicial raonada i en un temps raonable, resposta oferta per uns jutges i magistrats, independència dels quals han de garantir i defensar per sobre de tot», afegeix el co·municat.

Per tot plegat, la Junta de Jut·ges de Reus ha decidit assumir i presentar la denúncia elaborada per la Plataforma Cívica per la in·dependència judicial sobre la po·litització de la Justícia Espanyola a l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

La valoració de la Junta de Jut·ges de Reus se suma a la d’altres, així com les peticions de rectifi·cació de diverses associacions de jutges.

Els jutges remarquen que si alguna cosa se’ls pot retreure és el seu «silenci»

JUDICIAL

Els jutges de Reus carreguen amb duresa contra el president del CGPJDemanen una rectificació de la frase de Lesmes: «Al jutge se’l controla amb el pal i la pastanaga»

OLÍVIA MOLET

La Junta de Jutges va enviar un comunicat ahir.

Presentaran la denúncia sobre la politització de la Justícia Espanyola a l’ONU

RedaccióEl Casal de Joves estrena aquest mes una novetat: «Sopars del món» que, a través de la col·laboració amb diferents entitats de cooperació i solidaritat de la ciutat, proposa un sopar on es tracta de conèixer la realitat de diferents països a través de la seva cuina. L’activitat comen·çarà avui al vespre dedicada a l’Equador.

Per la seva banda, com a ac·tivitats d’orientació laboral cal destacar el taller «Aprèn a tro·bar ofertes de feina a Europa» (9 d’abril a les cinc de la tarda) a càrrec del Servei de Treball de l’Oficina Jove del Baix Camp i el

taller «Què estudiaré l’any que ve?» (30 d’abril a les cinc de la tarda), que es complementa en una petita exposició sobre l’oferta formativa per guiar els joves a triar els seus estudis, que es podrà visitar al Casal de Joves del 22 al 30 d’abril.

A més, a la programació s’han previst activitats relacio·nades amb la lectura coincidint amb Sant Jordi, com l’activitat de «Videobook», on es tracta de gravar un petit vídeo reco·manant un llibre (16 d’abril a les onze a la Biblioteca i 23 d’abril al matí al Mercadal), un taller de «Lightroom» o un programa d’edició de fotografies.

«Sopars del món», novetat del mes d’abril al Casal de Joves

ACTIVITATS

Començarà avui al vespre amb l’Equador

Els alumnes de La Salle visiten el Centre Cívic Llevant

SOCIETAT

El Centre Cívic Llevant rebrà aquest matí la visita dels alum·nes de La Salle, en el marc de diverses visites que en les dar·reres setmanes estan realitzant diverses escoles als Centres Cívics de la ciutat. L’objectiu d’aquestes visites guiades és apropar els centres cívics a les escoles, per tal de donar a co·nèixer aquests equipaments municipals, i posar a l’abast dels alumnes i de les famílies els recursos de què disposen

(sales, cuina, cursos, xerrades, etc.). Pedagògicament, aquestes visites serveixen per consolidar els continguts de l’assignatura Coneixement del Medi.

La regidora de Participació i Ciutadania, Àngela Tello, ex·plica que des de la regidoria s’està treballant cada dia per tal d’establir una complicitat i una col·laboració i major interacció entre els centres cívics i la resta d’agents de la capital del Baix Camp.

8 diarimés 03/04/2014 REUS

RedaccióClam per aconseguir la instal·lació d’una baixador ferroviari a l’àrea de Bellissens que doni servei als veïns, així com a es·tudiants i usuaris dels diferents equipaments de la zona. Després que divendres, el Ple de Reus aprovés, per unanimitat de tots els grups municipals represen·tants, la moció del PSC que recla·mava que «l’Ajuntament de Reus realitzi les gestions oportunes i demani, formalment, al Minis·teri de Foment la construcció d’un baixador ferroviari a l’àrea de Bellisens», els socialistes han mogut fitxa a Madrid.

El grup parlamentari socia·lista al Congrés dels Diputats ha

entrat a registre una proposició no de llei que insta al Govern de Rajoy a construir un baixador ferroviari a l’àrea de Bellisens de Reus, dins de la xarxa de rodalies per tren del Camp de Tarragona posada en servei recentment.

La proposta serà debatuda properament a la comissió de Foment del Congrés.

Més de 20.000 persones«L’habilitació d’aquest baixador serà fonamental com a element addicional per dinamitzar la línia i fer·la més funcional. A més, la construcció del nou baixador no suposa cap sobrecost econòmic important, pel que s’hauria de dur a terme de manera urgent»,

subratlla el diputat, Francesc Va·llès, que recorda que aquest bai·xador «és una reivindicació llar·gament reclamada que permetrà millorar la mobilitat dels més de 20.000 habitants d’aquest en·torn de la ciutat».

En aquest sentit, el diputat reusenc destaca i recorda que en aquesta zona s’hi localitza un campus universitari de la URV –Facultat d’Economia i l’Escola Superior d’Arquitectura–, l’Hos·

pital Sant Joan, la Fira de Reus, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i el Tecnoparc.

«És una iniciativa realista i enormement útil que també aju·darà a esponjar la circulació i el trànsit de vehicles per la T·11, i millorar les comunicacions entre els principals nuclis de població del Camp de Tarragona», afegeix el socialista reusenc.

«Demanarem al Govern cele·ritat en la construcció d’aquest baixador a Bellisens. Confiem que la resta de grups estiguin a l’alçada i que ben aviat el baixa·dor sigui una realitat», conclou Vallès.

Tal com ha manifestat el go·vern municipal, el baixador fer·

roviari se situaria a tocar de la Biblioteca Pere Anguera, just al darrere de les facultats de la URV.

En la línia de la moció presen·tada el passat divendres al Ple, els socialistes recorden que, a més de la posada en marxa del servei de rodalies al Camp de Tarrago·na, «els criteris que es fan servir per la construcció de noves es·tacions és que aquestes estiguin separades entre si per un mínim de dos quilòmetres».

«L’estació de Renfe a Reus dona un servei acceptable a les persones que viuen en una ro·dona que acaba al carrer Pere Cerimoniós però que per a la resta de persones que viuen en els barris Sud de la ciutat cau oficialment lluny. Això suposa que prop de 20.000 habitants no poden gaudir, per la llunyania de l’estació de la clara avantatja que suposa el nou servei de rodalies, i el mateix succeeix amb els prop de 3.000 persones que es mouen diàriament per l’Hospital Sant Joan i el Campus universitari de Bellisens», argumenten.

Prop de 3.000 persones es mouen diàriament entorn l’Hospital i el campus de la URV

INFRAESTRUCTURES

El PSC registra una proposició al Congrés pel baixador de BellissensLa proposta serà debatuda a la comissió de Foment del Congrés dels diputats de Madrid

SOCIETAT

Reflectir la importància de l’articulació i coor·dinació de tots els agents socials implicats com a eina efectiva per a la minimització de danys i riscos al voltant del fenomen de consum de dro·gues és l’objectiu principal del nou documental que han impulsat el Servei d’Addiccions i Salut Mental Hospital Universitari Sant Joan de Reus,

l’Associació Reus som Útils (ARSU), el Pla d’Ac·cions sobre drogues de Reus) i Hokusai films, amb la col·laboració de la Generalitat i Grup Igia. El documental, amb música de Fetitxe 13, mostra el treball en xarxa del Grup Convivència i Salut (Pla Comunitari Sant Josep Obrer), on col·laboren tècnics, veïns i usuaris.

Un documental mostra la tasca entorn al fenomen de consum de drogues

OLÍVIA MOLET

EFEL’Associació Contra la Tortu·ra i el Maltractament Animal (Actyma), ha al·legat contra l’ordenança de civisme a Reus, aprovada inicialment i en perío·de d’al·legacions, per restrictiva amb les mascotes i animals ja

que, entre d’altres, prohibeix l’accés d’animals als espais pú·blics, informa Actyma. En el seu article 22, l’ordenança regula que «els propietaris de gossos evitin que aquests facin les seves deposicions en la via pública» i en «cas de no poder evitar la de·

fecació, s’hauran de recollir im·mediatament els excrements». Els animalistes argumenten que veterinaris i etòlegs recomanen que cal evitar «la micció i defe·cació dins dels habitatges, i si no fos així, es podria diagnosticar a aquests animals trastorns d’an·sietat, excitació, etc». Actyma també s’oposa «rotundament» a la prohibició d’alimentar ani·mals al carrer.Els animalistes també al·leguen contra la prohi·bició d’accés de mascotes en es·pais públics o a l’interior d’edi·ficis públics –excepte els gossos guia– i recorden que a d’altres ciutats fins i tot permeten el seu accés al transport públic.

Actyma al·lega contra l’ordenança de civisme per «restrictiva»

CIUTAT

Critiquen la normativa sobre les mascotes

Arriba la «Nit de monòlegs i vi» als Vermuts Rofes

ACTIVITATS

La nau central de Vermuts Ro·fes acollirà dissabte, a partir de dos quarts de deu del vespre, la primera edició de la «Nit de monòlegs i vi», una actuació organitzada per Konixi Wa Es·deveniments amb el patrocini del Celler De Muller de Reus i que comptarà amb les actuaci·ons de tres monologuistes de primer nivell: Xavier Deltell, Al·bert Boira i Alberto Demomen·to, en un espectacle que estarà presentat per Enric Company.

Tots els assistents a aquest festival de monòlegs podran gaudir d’un tast de vi cortesia de les bodegues De Muller de Reus amb la seva entrada i un piscolabis.

Les entrades anticipades per la «Nit de monòlegs i vi» es poden comprar a 15 euros ea Cal Massó de Reus (Pròsper de Bofarull, 7) i Discos Arsis de Tarragona. A més, dissabte es podran comprar a guixeta, per 20 euros.

El PSC pregunta a Madrid quants habitatges del Fons Social s’han llogat

El diputat socialista Joan Ruiz va preguntar ahir al Govern espanyol quants dels 31 habi·tatges del Fons Social d’Habi·tatges de Reus s’han llogat ja a les famílies que ho han sol·licitat. El diputat tarragoní va recordar que el Govern de Ra·joy va posar en marxa aquest Fons Social d’Habitatges el gener de 2013 com la gran aposta en matèria de política de foment de l’habitatge que havia de donar resposta a la gravíssima situació que es vi·via al carrer. Així, aquest fons havia de permetre l’accés a un habitatge a les famílies en situ·ació d’especial vulnerabilitat, en especial, a les famílies que havien estat desnonades de les seves cases. «De les qua·si 6.000 vivendes integrants d’aquest Fons en el conjunt del país tan sols s’han lliurat a les famílies menys del 15% dels habitatges disponibles, segons ha reconegut la matei·xa vice·presidenta del Govern. Com s’explica un nombre tan baix? Passa el mateix a la província de Tarragona i a la ciutat de Reus? Per què el PP opta, un cop més, pel silenci en un tema tan important com aquest?», es va preguntar ahir el diputat, que qualifica «d’in·versemblant i insòlit» que el grup del PP hagi rebutjat la compareixença urgent de la ministra responsable d’habi·tatge per tal que doni explica·cions del perquè aquest Fons Social hagi atorgat un lloguer a tan poques sol·licituds tenint en compte el context actual.

La Biblioteca Central acull una exposició sobre exlibris del fons del Museu

En el marc de la setmana de Sant Jordi, la Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà l’expo·sició «Ex·libris» (del 22 al 28 d’abril), que presentarà peces d’exlibris pertanyents al fons Marià Casas·Hierro del Museu de Reus. Aquesta mostra co·incidirà amb el congrés inter·nacional d’exlibris que es rea·litzarà a Tarragona la mateixa setmana. Altres exposicions que es podran visitar durant el mes d’abril a la Biblioteca són «Primavera turca: un zoom cap a la plaça Taksim» (foto·grafies d’Anna López Figueras, fins demà), «Raras pero inte·resantes» (del 7 al 10 d’abril) i «1714, dibuixant el mite» (de l’11 al 29 d’abril). Aquest mes, l’hora del conte del dimecres 23 d’abril es traslladarà al di·vendres 25.

903/04/2014 diarimés CAMPDETARRAGONA

AgènciesEl president de BCN World, Xa-vier Adserà, anunciava ahir que l’empresa Hard Rock gestionarà el segon dels sis resorts que està previst construir als terrenys del Consorci Recreatiu i Turístic PortAventura.

Durant una conferència pro-nunciada en el marc d’un es-morzar informatiu organitzat per PWC, Adserà assegurava que el president de la cadena viat-jarà a Barcelona per donar més detalls del projecte una vegada s’hagi aprovat la llei que regula-rà aquest macro complex d’oci, pactada entre CiU i PSC i va in-formar que ara estan treballant «intensament a l’acord».

El també conseller delegat de Veremonte, promotor del projec-te, va subratllar que el complex que gestionarà Hard Rock a BCN World serà el més gran de la ca-dena a Europa.

Adserà va afegir que el cafè d’Hard Rock a la plaça de Ca-talunya de Barcelona és el més rendible del món i que la cadena complementa a les companyies que ja havien anunciat la seva participació en el projecte, ja que està dirigida a un públic jove i amant de la música.

Hard Rock factura 3.300 mili-ons de dòlars, té més de 31.000 treballadors i rep més de 52 mi-lions de visitants en els seus lo-cals. Adserà recordava que el soci

per al primer resort integrat, que disposa d’hotel, casino, teatre i botigues de luxe, és l’operador de casinos Melco. La firma hotelera Melià; Value Retail, propietari dels outlet de Las Rozas i La Roca Village, i PortAventura també participen en el projecte.

Adserà explicava ahir que, després de l’acord entre PSC i CiU per aprovar la llei que possibili-tarà la creació del macrocomplex d’oci BCN World i rebaixar la fis-calitat dels casinos del 55 al 10%, «tenim gairebé la certesa que la llei s’aprovarà» i va agrair el su-port de la Generalitat i del PSC, encara que va dir que segueixen treballant per aconseguir el su-port «més ampli possible».

També va esmentar que la construcció es començarà abans de «final d’any» i que es necessi-ten tres anys per acabar el primer resort , més un altre any per can-viar el planejament urbanístic actual, pel que treballen amb el departament de Territori per poder començar amb permisos provisionals.

El conseller delegat de Vere-monte va explicar que turisme i ocupació són dos dels conceptes que defineixen el projecte i que per augmentar els 16 milions de turistes estrangers que rep cada any Catalunya es necessita po-tenciar els mercats emergents, com el rus i l’asiàtic, i que, per a aquest últim, el joc és un dels ele-

ments principals. Per això, el joc és una part important com acti-vitat complementària del macro-complex d’oci, com el turisme de congressos. Adserà va explicar que només el 7 % de la pobla-ció de Tarragona està en contra d’aquest BCN World, davant del 87 % que està a favor.

Amb el futur complex a l’ho-ritzó, i amb el projecte també anunciat de Ferrari a dins de PortAventura, Adserà deia que BCN World puja a un tren que ja està en marxa i que ells volen donar-li més impuls. Comparava el projecte amb el que fa més de 20 anys havia de portar Eurodis-

ney a la zona, tot i que va acabar a París. Malgrat que Disney admet l’equivocació, el parc d’atracci-ons francès atreu 14 milions de visitants anuals, davant dels 5 de PortAventura. Dels 16 milions de turistes que va rebre Catalunya l’any passat, 5 van passar per la Costa Daurada.

TURISME

Adserà anuncia que Hard Rock gestionarà un ‘resort’ de BCN WorldL’empresa s’encarregarà del segon i serà el més gran de tota la cadena a Europa; els detalls es presentaran en breu

ACN

El president de BCN World durant la conferència que va pronunciar ahir i on va fer l’anunci.

CiU i PSC aproven la reforma fiscal i urbanística L’acord entre CiU i PSC per Barcelona World es va traduir ahir en l’aprovació parlamentària del projecte a la Comissió d’Economia. Els diputats socialistes i els de la federació van ser els únics que van votar a favor de les qüestions fiscals i ur-banístiques, però en contra només es va situar ERC, ICV-EUiA i la CUP. Tot i haver criticat el pacte, C’s i PPC es van abstenir en considerar que no s’han de posar traves a la inversió. Per quedar de-finitivament aprovat, el text haurà de superar la votació al Ple del Parlament, proba-blement a finals d’abril.

El ministre d’Indústria abraça el futur complexEl ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, es va con-gratular ahir perquè un projecte com BCN World pugui estar a Catalunya. Després d’una reunió amb representants del sector turístic català, Soria va be-neir el macrocomplex d’oci i joc. «A qualsevol iniciativa empresarial, d’inversió, que generi activitat econòmica i ocupació al sector turístic i en tota l’economia se li ha de donar la benvinguda», va dir satisfet. I és que el mi-nistre creu que «el que cal és activitat econòmica» com la de BCN World.

RedaccióEl tradicional sopar social que cada any organitza a Cambrils la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) estarà dedicat a la figura dels padrins. La catorzena edi-ció de l’esdeveniment solidari, que com sempre se celebra amb la col·laboració de l’Ajuntament, tindrà lloc al Restaurant Mas Gallau (avinguda de Vilafortuny, 134) el proper dijous 10 d’abril a les nou de la nit. L’objectiu és recaptar fons per diferents pro-jectes del centre de dia Mas Sa-bater de Reus, que ofereix servei d’atenció sociosanitària amb un enfocament multidisciplinari a persones afectades per l’escle-rosi i altres malalties neurològi-ques progressives. L’any passat

es van servir 209 menús i es van recollir 4.641 nets. El preu és de 36 euros i també es pot col·laborar adquirint tiquets de Taula 0 a 3 euros, adreçant-se al Centre Cívic Les Basses (car-rer de Sant Pere, 32) els dilluns i dimecres de dos quarts d’onze a dos quarts de dues. El menú consisteix en un pastís d’all i porros amb gambes, ànec con-fitat i brotxeta de fruita i gelat. L’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau; la regidora de Benes-tar, Lluïsa Rom; la presidenta de la Fundació Esclerosi Múlti-ple, Maria Teresa Campanera, i la responsable de comunicació i organització de la Fundació, Sefa Bové, van presentar ahir el sopar, que també compta amb

la implicació de diversos perso-nes i entitats, així com una am-plia col·laboració dels sectors econòmics de la ciutat. «Estem molt contents i satisfets de tor-nar a acollir aquest sopar i espe-rem que repeteixi l’èxit de l’any passat», va afirmar l’alcaldessa, que també va destacar la tasca de la fundació per millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple. Per la seva banda, Maria Teresa Cam-panera va dir que aquest 2014 la FEM celebra el seu 25è aniver-sari i segueix amb l’esperit i la il·lusió del primer dia. El sopar de l’any 2001, que es va celebrar dos mesos abans d’obrir l’hos-pital de Reus, va ser recordat ahir durant la presentació.

El XIV Sopar Solidari de Cambrils es dedica a la figura dels padrins

SOLIDARITAT

Se celebrarà el pròxim 10 d’abril, a les nou de la nit, al Mas Gallau

10 diarimés 03/04/2014 CAMP DE TARRAGONA

Sílvia JiménezEls Mossos d’Esquadra van re-gistrar ahir durant hores un ha-bitatge a l’avinguda de Les Flors de Vilafortuny, a Cambrils, on podria amagar-se un laboratori de droga, segons els objectes que van requisar els agents. L’actua-ció policial d’ahir podria formar part d’una operació més gran per un delicte contra la salut pública –tràfic de drogues– i que es rea-litzava simultàniament a altres punts del territori. El cos policial autonòmic no ha donat detalls de l’operació que podria desvet-llar-se en els pròxims dies.

El registre va començar abans de les deu del matí. Una furgo-neta i una dotació de Mossos –i altres vehicles que podien pertànyer a la policia científica– restaven aparcats davant de la porta del xalet de dues plantes, a l’avinguda de Les Flors, mentre alguns agents vigilaven als ex-trems del carrer. Durant més de tres hores, policia uniformada i de paisà va entrar i sortir de l’im-moble tot realitzant un escorcoll exhaustiu del mateix. L’actua-ció policial va finalitzar amb el rastreig efectuat per un gos an-tidroga de tot l’habitatge i amb el decomís de diversos objectes, com ara tamisadors, que acostu-men a utilitzar-se per extraure o purificar droga. Els agents també van endur-se algunes mostres en bosses segellades, un aparell elèctric i algunes caixes amb proves. Part dels objectes es tro-baven a una part de la casa, en concret, al garatge, des d’on els mossos van carregar-los fins als vehicles.

Tot apunta que no hi havia ningú dins de l’habitatge en el moment del registre policial. De fet, els mossos d’esquadra no van detenir ningú ahir. El xalet restava ahir al matí amb totes les persianes abaixades.

SUCCESSOS

Escorcollen un xalet a Vilafortuny on podria haver un laboratori de drogaEs tracta d’un habitatge a l’avinguda de Les Flors, d’on van endur-se tamisadors i diversos objectes

CRISTINA AGUILAR

Els agents van decomissar diversos objectes, com aquests, que semblaven tamisadors.

CRISTINA AGUILAR

Un gos antidroga va rastrejar tot l’habitatge un cop els agents van finalitzar l’escorcoll.

ACNEl 51.866 és el número de refe-rència que servirà per desem-patar en les preinscripcions a educació infantil, primària i secundària. El sorteig públic s’ha celebrat aquest dimecres al Departament d’Ensenyament, d’on n’ha sortit aquest número aleatori a partir del què s’or-denarà tot el volum de preins-cripcions, un número del qual n’estaven pendents les 149.723 famílies catalanes que havien presentat sol·licitud per als di-versos ensenyaments del curs 2014-2015 -el gruix més im-portant són per entrar a P3. La consellera d’Ensenyament, Ire-

ne Rigau, ha destacat aquest di-mecres la quantitat important d’alumnes inscrits pel pròxim curs escolar, durant la visita a una escola del Vendrell que es-trena nou edifici.

Després de set anys en bar-racons, l’escola Marta Mata va estrenar nou edifici aquest se-tembre passat, coincidint amb l’inici del curs escolar. Ales-hores ja es va celebrar un acte inaugural i aquest dimecres la consellera Rigau ha volgut co-nèixer ‘in situ’ les instal·lacions, on hi estudien prop de 500 es-colars, des de P3 fins a 5è de pri-mària –el centre encara no té el curs de 6è.

El número de desempat de la preinscripció escolar és el 51.866

FORMACIÓ

El sorteig es va celebrar ahir

ACNL’Ajuntament de Valls millo-rarà la senyalització de la zona de seguretat dels paratges del Freixa i la Granja, un espai deli-mitat on hi és prohibida la caça des de l’any 1998. L’actuació preveu la col·locació de 45 se-nyals indicatives del perímetre delimitat i de la prohibició de caçar en aquest espai, i està pressupostada en 1.786 euros. La intervenció per a la millora de la senyalització d’aquesta zona de seguretat respon a la necessitat d’actualitzar-la des-prés que es detectessin man-cances pel deteriorament de la senyalització amb el pas dels

anys arran d’una inspecció duta a terme pel cos d’Agents Ru-rals, que també han col·laborat en la elaboració de la proposta per millorar la senyalització d’aquest espai. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pes-ca (DARP) de la Generalitat va aprovar l’any 1998, a petició de l’Ajuntament de Valls, la deli-mitació de la zona de segure-tat dels paratges del Freixa i la Granja com un espai on es pro-hibia qualsevol activitat relaci-onada amb la caça. La zona es va delimitar en aquell moment amb la instal·lació d’un seguit de senyals indicadors, que ara s’han de renovar.

Valls millora la senyalització als paratges de Freixa i la Granja

ALT CAMP

Són zones on la caça és prohibida

1103/04/2014 diarimés CAMPDETARRAGONA

RedaccióL’Ajuntament de Mont-roig del Camp a través de la Regidoria de Promoció Econòmica organitza una nova edició de la Jornada Tècnica de Desenvolupament Econòmic.

En la seva cinquena edició, la Jornada Tècnica es consoli-da com la trobada anual d’em-presaris i entitats de diferents sectors econòmics del munici-pi i del territori, amb l’objectiu principal d’esdevenir un marc d’intercanvi d’idees i experièn-cies, mitjançant el coneixement, la participació i la interacció dels diferents agents implicats.

Aquesta edició estarà ori-entada cap a la relació entre les tecnologies i el comerç, tot

intentant obrir nous nínxols o oportunitats de negoci a través de les plataformes digitals que ofereix el segle XXI.

Un ventall de ponències composaran la imatge de pro-grés que vol oferir el municipi, i donaran eines a empresaris i co-merciants que vulguin millorar les seves possibilitats.

En un context on cada vega-da més, la venda online a través de l´ús de les noves tecnologies estan guanyat més pes, cal estar ben posicionats i poder assentar una bona base per tal d’assumir els reptes que sorgiran els pro-pers anys.

Gerard Mitjà, Desenvolupa-dor de negoci de l’Àrea de Màr-queting de Telefònica, tractarà

del sector del Retail; mentre que Dani Olivares, gerent de Studio-genesis parlarà del comerç elec-trònic com a eina fonamental en el sector del consum i en el sector turístic.

En la segona part de la jorna-da hi intervindran, Jaume Gené, coordinador del MBA de la Uni-versitat Rovira i Virgili, que ofe-rirà els elements imprescindi-bles per qualsevol empresa que vulgui tenir presencia a la xarxa. I seguidament, Andrea Valverde i Maria Llorach de Pajarería-newton explicaran la importàn-cia del disseny d’estratègies co-municatives a les xarxes socials i la gestió de la reputació online com a generadora de noves vies de negoci.

Se celebra la 5a Jornada Tècnica de Desenvolupament Econòmic

ECONOMIA

Mont-roig del Camp acull aquestra trobada anual d’empresaris i entitat

RedaccióEl conseller d’Emrpesa i Ocu-pació, Felip Puig, va fer ahir una crida «a sumar esforços per a millorar resultats». El conseller, va destacar que la retallada de re-cursos del 60% per a Polítiques Actives d’Ocupació per part de l’Estat tenien un efecte negatiu en els serveis que es presten al territori. Insuficiències pressu-postàries que per al conseller trobarien sol·lució en unes es-tructures pròpies. «Dos de cada cinc euros que es paguen d’im-postos no retornen a Catalunya»,

deia Puig mentre apuntava que sense aquestes estructures no es podran materialitzar tots els esforços en suport a l’emprene-doria i a l’ocupació.

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, va visitar ahir la seu de Concactiva, on va ser rebut per les autoritats del ter-ritori i una nodrida represen-tació de la patronal PIMEC i de representants de les principals empreses de la Conca de Barbe-rà. Entre els que van rebre al con-seller, en destaquen el president del Consell Comarcal, Ramon

Borràs; l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu; Joaquim Nin, de-legat territorial del govern de la Generalitat; Josep Maria Poca, conseller comarcal de Promoció Econòmica i Carme Mansilla, di-rectora dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació, entre d’al-tres autoritats del territori.

Felip Puig va destacar, només arribar a Montblanc, les tasques que desenvolupa Concactiva, reconegudes i amb consonància amb els objectius de la Conselle-ria d’Empresa i Ocupació, com ara la promoció de l’emprene-

doria, el suport al teixit empre-sarial de la Conca de Barberà, el suport a la creació d’ocupació, i la formació i inserció laboral de persones desocupades.

Ramon Borràs va ser l’encar-

regat d’obrir el torn de paraules, on va destacar la importància de Concactiva pel conjunt de la comarca. El president del Con-sell va destacar els esforços que s’estan fent en tots els nivells per

a superar la crisi, mentre feia una crida al conseller per a augmen-tar els recursos i la cooperació per a combatre l’atur a tota la co-marca, amb menció especial per a Santa Coloma de Queralt.

CONCA DE BARBERÀ

Felip Puig fa una crida a sumar esforços entre administració i empresaEl conseller d’Empresa i Ocupació va visitar ahir Concavia

cedida

Felip Puig va visitar ahir la seu de Concavia i va ser rebut per les autoritats.

FORMACIÓ

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va visitar ahir l’Escola Marta Mata del Vendrell. La consellera va estar acompanyada per l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer; el delegat del Go-vern a Tarragona, Quim Nin, i la directora dels

serveis territorials d’Ensenyament a Tarragona, M. Àngels González, entre d’altres autoritats i membres de la comunitat educativa. La conse-llera va visitar les instal·lacions del centre i l’acte va acabar amb els parlaments de les autoritats.

Irene Rigau visita l’Escola Marta Mata del Vendrell

cedida

RedaccióLes Noves Generacions del PP a Salou sortien, ahir, en defensa del portaveu del líder popular a l’Ajuntament, Mario Garcia, tot assegurant que «l’única pe-sona que ha estat deslleial és la regidora Reyes Pino». D’aquesta

manera sortien al pas a les críti-ques vessades contra Garcia des de la FUPS, formació que lidera l’alcalde de Salou, Pere Grana-dos, amb les que es demanava, a més, la seva sortida del pacte de govern. «Deslleial és una persona que va accedir al càrrec

sota unes sigles i quan falten tres mesos per a què, el que era el seu partit, ocupi per primera vegada en la història de Salou l’alcaldia, l’abandona i no torna la seva credencial de regidora», denunciaven mitjançant un co-municat públic.

D’altra banda, denuncia-ven també ahir que la regidora Reyes Pino fa més de dos anys que no assisteix a les reunions mensuals del partit «en les que debatim i decidim les nostres accions», ni a cap acte públic organitzat pel mateix. Assegu-ren també al comunica que és la regidora la que ha abandonat les seves funcions.

Les Noves Generacions del PP a Salou surten en defensa de Mario GarciaDiuen que Pino no anava a reunions del partit

12 diarimés 03/04/2014 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ACNEl nombre de persones inscrites a les oficines del Servei d’Ocu-pació de Catalunya va tancar el març amb 624.467 persones, cosa que suposa 5.119 desocu-pats menys que el febrer i 39.583 aturats menys que el març del 2013, el -5,96%, segons les da-des del Ministeri d’Ocupació. Aquestes xifres indiquen que es tracta del tercer mes de març consecutiu de baixades des de l’inici de la crisi i que la caiguda mensual de 5.119 persones és la més intensa des de l’any 2005, abans de començar la crisi. En termes anuals, el descens de l’atur aquest març acumula nou mesos seguits de descensos inte-ranuals i per trobar una caiguda tant rellevant del -5,96% la sèrie del Ministeri es remunta fins el juny del 2000.

En el conjunt de Catalunya també s’acumulen nou mesos seguits de caigudes interanuals de les xifres de l’atur, en concret des del juliol de l’any passat que

va començar a registrar taxes in-teranuals negatives per primera vegada des del juliol del 2007.

La dada significativa d’aquest mes de març és que aquest per-centatge anual de caiguda del -5,96% és a Catalunya el percen-tatge de caiguda més intens que es registra en la sèrie històrica del Ministeri d’Ocupació i Segu-retat Social des del juny de l’any 2000 quan el percentatge intera-nual va caure del 9,25%.

En termes mensuals, el març ha estat un mes on tradicio-nalment l’atur ha registrat un comportament a la baixa, per les contractacions de la campa-nya turística de Setmana Santa. La sèrie que comença des de l’any 1996 únicament registra increments de l’atur en el mes de març durant el període de crisi i recessió entre el 2008 i el 2011. Els últims tres mesos de març ja les xifres de l’atur han registrat descensos, recuperant el com-portament que es va mantenir entre el 1996 i el 2007.

A més, aquest descens de la de-socupació en relació amb el fe-brer de 5.119 persones es tracta del registre més elevat que ha recollit un mes de març des de l’any 2005, quan en aquell any l’atur va decréixer de 5.500 per-sones.

Les llistes del SOC s’han apri-mat a totes les demarcacions, en especial a Barcelona on l’atur ha

baixat de 2.749 persones en rela-ció amb el febrer, el -059%, i de 32.605 persones en relació amb el març del 2013, el 6,60%. El nombre d’aturats de Barcelona ha quedat fixat en 461.565 perso-nes. Les comarques de Barcelona acumulen com Catalunya 9 me-sos seguits de caigudes interanu-als. A Girona el nombre d’aturats

a finals de març va arribar fins les 57.883 persones, 1.381 aturats menys que el febrer (-2,33%) i 2.754 desocupats menys que el març del 2013, el -4,54%, el per-centatge més intens de caiguda en taxa interanual des del març del 2007 quan en aquell mes el descens percentual va ser del 7,70%. Amb la caiguda intera-nual d’aquest mes de març, les

comarques gironines ja acumu-len 8 mesos seguits de descensos interanuals en les llistes de l’atur.

El nombre d’aturats a Lleida va tancar el mes de març amb la xi-fra de 31.097 persones, cosa que suposa una reducció de l’atur de 98 persones en relació amb el febrer (-0,31%) i un descens de 2.063 desocupats en relació

amb el març de l’any passat, una caiguda percentual del 6,22%, la més important en termes anu-als des del març del 2007 quan va caure el 10,18%. Les comar-ques de Lleida porten 10 mesos de descensos seguits en termes anuals, un mes més que el regis-tra del conjunt de Catalunya i de les demarcacions de Barcelona i Tarragona.

Per últim, a Tarragona les ofi-cines del SOC van tancar el març amb 73.922 persones, cosa que suposa 891 aturats menys que el febrer (1,19%) i 2.161 menys que el març del 2013, el -2,84%. Les comarques tarragonines acumu-len en termes anuals nou mesos seguits de descens de la desocu-pació.

També a l’EstatEn el conjunt de l’estat espanyol l’atur ha disminuït de 16.620 persones el març, cosa que su-posa la reducció més intensa que s’ha registrat des de l’any 2006. El nombre d’aturats a l’Estat s’ha

situat en 4.795.866 persones. En els últims cinc anys, l’atur re-gistrat en el mes de març havia registrat creixements a l’Estat.El col·lectiu de persones que estan censats en el SOC com immigrants, la majoria de fora de països de la Unió Europea, segueixen abandonat les llistes del SOC i aquest mes de març ja s’acumulen 21 mesos seguits de caigudes interanuals d’aquest col·lectiu. El nombre d’aturats immigrants a Catalunya el març va quedar en 124.941 persones, un 13,72% menys del màxim que es va registrar el febrer del 2012 amb 144.804 desocupats.

La precarietat de la contracta-ció que existeix actualment, me-surada pel pes de la contractació indefinida en el conjunt dels contractes a tot l’Estat es manté en nivells similars aquest mes de març en relació amb el març de l’any passat, tot i haver-se superat els dos anys de reforma laboral que tenia com objectiu acabar amb la dualitat del mercat de treball.

El nombre de contractes que es van realitzar a Catalunya el març van sumar 175.114, cosa que suposa un 14,32% més que el març del 2013. D’aquest nom-bre de contractes, només 23.434 van ser en caràcter indefinit, el 13,38% del total, un percentat-ge molt similar i inclús per sota del 13,48% que es va registrar el març de l’any passat.

LABORAL

L’atur enregistra una caiguda de més de cinc mil persones a CatalunyaEl descens, en termes mensuals, és el més fort que s’ha produït en els últims nou anys en el mateix període

Les quatre demarcacions catalanes han enregistrat baixades en el nombre d’aturats

Amb aquest, és el tercer mes de març consecutiu en què l’atur es redueix al Principat

ACNEls 77 membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea Naci-onal Catalana (ANC) va acordar en una reunió celebrada ahir que la seva proposta per aquest Onze de Setembre és omplir la Diagonal de punta a punta. Una proposta que, aquest dissabte,

es debatrà i s’oficialitzarà a l’as-semblea general que l’entitat celebra a Tarragona. El secreta-riat ha triat l’opció de la Diago-nal entre les 300 propostes que han rebut per donar un altre cop d’efecte en l’objectiu de l’assem-blea. Es calcula que, per omplir l’emblemàtica avinguda de Bar-

celona, s’hauria de superar el milió i mig de participants de la Via Catalana, que l’any passat va unir des del Pertús fins a les Ca-ses d’Alcanar en la ja mítica Via Catalana.

Tot i que el secretariat ha aprovat l’opció de la Diagonal, la decisió encara no és definitiva i

no es descarta fer la mobilitza-ció en alguna altra via principal de la capital catalana. De fet, s’ha volgut que les persones que l’any passat van organitzar la Via Catalana donin la seva opinió a l’hora de proposar i realitzar una iniciativa que atreu milers de ca-talans.

ACN

L’ANC proposa omplir l’avinguda Diagonal per la Diada d’enguany

POLÍTICA

L’assemblea general haurà de ratificar aquest dissabte la proposta del secretariat

ACNEl govern britànic va alertar ahir dimecres dels elevats nivells de contaminació que afecten Lon-dres i el sud-est d’Anglaterra i va recomanar a les persones que pateixen malalties respiratòri-es i a la gent gran que evitin les activitats a l’aire lliure. La conta-

minació, que pot arribar al nivell 9 o 10 d’una escala de 10, està provocada per les emissions locals, de la indústria europea i per pols de sorra que arriba a través del vent des del Sàhara. El núvol de contaminació ha dei-xat partícules en alguns cotxes i els experts prediuen que durarà

fins almenys divendres. La Co-missió Europea ja ha amenaçat el Regne Unit amb una multa milionària pels seus nivells ex-cessius de diòxid de carboni.

Els elevats nivells de conta-minació al sud-est del Regne Unit són habituals, tot i que mai a l’escala actual, la de major risc segons el baròmetre del govern britànic. Aquest 2014, altres ciutats europees com París o Brussel·les també han patit ni-vells excessius de contaminació que han obligat a les autoritats a prendre mesures per tal de pali-ar els seus efectes i reduïr-ne les conseqüències per a la població de la zona.

Alerta pels elevats nivells de contaminació a Londres i Anglaterra

CONTAMINACIÓ

Recomanen no fer exercici a l’aire lliureACNLes pluges previstes per avui po-den superar el llindar d’intensi-tat i d’acumulació i deixar més de 20 litres per metre quadrat en mitja hora i més de 100 litres en 24 hores, segons va informar Protecció Civil, que ha activat la prealerta del Pla Especial

d’Emergències per Inundaci-ons a Catalunya (Inuncat). Les precipitacions s’iniciaran pel sud de Catalunya i al llarg del dia s’estendran al llarg de tot el territori, on, excepte al quadrant nord-oest, poden caure amb in-tensitat. A més, segons l’Institut Geològic de Catalunya les eleva-

des temperatures actuals poden accelerar el desglaç de la neu, que acumulen gruixos per sobre la mitjana al Pirineu Occidental.

Així doncs, el cabal dels rius podrien augmentar conside-rablement, sobretot a la Val d’Aran i a la conca alta del Pa-llars Sobirà. En aquest sentit, i tot i que no s’esperen afectaci-ons greus, el Centre de Coordi-nació Operativa de Catalunya (CECAT) s’ha posat en contacte amb els municipis i els consells comarcals de la Val d’Aran, del Pallars Sobirà i de l’Alta Riba-gorça per què incrementin la vigilància davant possibles afec-tacions per l’augment de cabals.

Previsió de pluges de vint litres per metre quadrat en mitja hora per avui

METEREOLOGIA

Protecció Civil activa la prealerta d’Inuncat

Una imatge de la passada Via Catalana.

1303/04/2014 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

EFEEl jutge de l’Audiència Nacio-nal, Pablo Ruz, ha citat de nou a declarar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, el 10 d’abril a la vista dels indicis que podria haver-se apropiat de diners de la «caixa B» del PP per augmentar el seu patrimoni i el de la seva dona, Rosalía Iglesias, també citada di-jous que ve.

En un auto, el jutge accepta la petició de les acusacions i de la Fiscalia que declari davant la previsió que està a punt de con-cloure la instrucció del cas Gür-tel, pel qual està a la presó des del 27 de juny de 2013.

El jutge el cita pels indicis exis-tents d’una «eventual distracció» per part de Bárcenas dels fons de la «comptabilitat paral·lela o B del PP» que ell controlava com a gerent i tresorer del partit, «amb el consegüent presumpte crei-xement del seu patrimoni i de la seva esposa a través de deter-minats moviments en comptes bancaris mantingudes per tots

dos a Espanya i Suïssa».Ho fa seguint el criteri de les

fiscals del cas Gürtel, que indi-quen que hi ha indicis que Bárce-nas s’hagués apropiat d’una part dels fons de la «caixa B» del PP, la qual «es nodriria, bàsicament, de donatius efectuats per persones

relacionades amb entitats bene-ficiàries d’importants adjudica-cions públiques».

Segons les fiscals, l’extresorer hauria encobert aquestes «sos-traccions» com suposades entre-gues a «diferents destinataris», com podria ser el cas de 150.050

euros que hauria dipositat en els seus comptes suïssos i altres 149.600 que haurien estat reti-rats de la «caixa B».

Fons de SuïssaAquests últims diners els hau-ria tret Bárcenas de la suposada comptabilitat paral·lela del partit per comprar accions d’un mitjà de comunicació, però la quanti-tat finalment podria haver estat ingressada en un compte de la seva dona per pagar un immoble.

Les fiscals Concha Nicolau i Concha Sabadell afirmen en el seu informe, donant suport a la citació, que els fons de Suïssa del matrimoni Bárcenas pro-cedirien, «almenys en part, del cobrament de diferents comissi-ons vinculades a adjudicacions públiques i s’haurien ocultat a la Hisenda Pública no reflectint-se en les corresponents declaraci-ons tributàries».

Actualment, el jutge està a l’espera de rebre informació de moviments d’aquests comptes,

així com d’un informe de la Poli-cia sobre les correlacions que hi pugui haver entre la comptabili-tat paral·lela manuscrita de Bár-cenas i moviments dels comptes a Suïssa de les que ell va ser be-neficiari.

Ruz també amplia en l’auto una petició d’informació a Suïs-sa en relació al compte Bisbat del banc Lombard Odier (titularitat de l’apoderat de Bárcenas, Iván Yáñez) i les transferències que va rebre d’un altre compte de la Banca d’Gottardo a Lugano i que Bárcenas relacionar amb el tam-bé extresorer popular Rosendo Naseiro.

El jutge també es refereix a la petició de la defensa de Bárcenas que advocat i client puguin en-trevistar-se a la presó de Soto del Real (Madrid), on està ingressat el tresorer, sense una mampara pel mig i en un habitacle espe-cial. La Fiscalia dóna suport a aquesta petició i Ruz demana ara a l’advocat que argumenti les raons.

JUDICIAL

Ruz cita Bárcenas per «apropiar-se» de diners de la «caixa B» del PP El jutge de l’Audiència Nacional l’ha cridat a declarar el proper 10 d’abril, el mateix dia que a la seva dona, Rosalía Iglesias

ACN

Imatge d’arxiu de Bárcenas.

Mariano Rajoy, «obligat» a seure al costat de Teodoro Obiang

Mariano Rajoy seurà al costat del president de Guinea Equa-torial, Teodoro Obiang, durant el sopar posterior a la cimera Unió Europea (UE)-Àfrica que va començar ahir a Brussel·les. A l’entrada del Consell Euro-peu, el president del govern espanyol va restar importàn-cia a aquesta trobada assegu-rant que té previstes diverses reunions bilaterals amb líders africans però cap amb el dicta-dor de l’excolònia espanyola i que durant el sopar parlaria amb ell «igual que amb qual-sevol altre» perquè és la seva «obligació». Segons apunten algunes informacions, els dos mandataris han de seure junts pel protocol de la UE, que fixa el lloc dels comensals en fun-ció de les «coincidències idio-màtiques». En canvi, a la sala de conferències Rajoy i Obi-ang estaran separats perquè els mandataris internacionals seuen per ordre alfabètic dels seus països en francès. Aquest dimarts Obiang va fer una conferència a l’Institut Cer-vantes de Brussel·les i també va intervenir en un acte a la Cambra de Comerç d’Espanya a la capital belga. ACN

El nou primer ministre Manuel Valls recupera Ségolène Royal com a ministra d’Ecologia

El nou Govern francès liderat pel socialista Manuel Valls in-clou el fins ara ministre d’Hi-senda, Bernard Cazeneuve, com a nou titular d’Interior, i recupera l’excandidata presi-dencial Ségolène Royal com a responsable d’Ecologia. Des-prés d’una reunió de més de dues hores al Palau de l’Elisi entre Valls i el president, Fran-çois Hollande, una font de la presidència va revelar que l’Executiu compta també amb el fins ara ministre d’Ocupa-ció, Michel Sapin, com a nou titular de Finances, i afegeix a Arnaud Montebourg, fins ara al capdavant de la Recuperació Productiva, el càrrec de res-ponsable d’Economia.La llista confirma que Royal, exparella d’Hollande, es fa amb un Mi-nisteri rebutjat pels ecologis-tes aquest dimarts per les se-ves desavinences ideològiques amb Valls. Aquest dilluns, un dia després de la derrota soci-alista a les eleccions munici-pals, en què l’esquerra va per-dre les alcaldies de més de 150 ciutats de tot el país, Hollande va indicar que havia arribat el moment «d’obrir una nova etapa». EFE

ACNEl govern espanyol nega que una embarcació de l’Estat fes aquest dimarts una incursió en aigües britàniques de Gibraltar, com assegura el Regne Unit, que ha convocat a consultes l’ambai-xador a Londres, Federico Tri-llo, per queixar-se formalment.

L’executiu de Mariano Rajoy ha replicat que l’embarcació, un oceanogràfic, feia tasques d’in-vestigació al mar «en aigües es-panyoles» quan se li van acostar quatre embarcacions de la Royal Navy i dues de la Royal Police. Així ho va assegurar ahir un por-taveu d’Exteriors, que va afegir

que es va enviar la Guàrdia Civil per «auxiliar» el vaixell de recer-ca. Madrid ha tramès una queixa a Londres pel que considera un «assetjament».

Un portaveu d’Exteriors ha assegurat que el que Londres considera «incursions» en zona britànica són «activitats rutinà-

ries» dels vaixells espanyols en les seves aigües. Segons Exteri-ors, el govern espanyol també ha convocat a consultes l’am-baixador britànic a Madrid per trametre-li una protesta formal perquè sis vaixells britànics, di-uen, van voler «obstaculitzar» la tasca de l’oceanogràfic.

El govern de Londres assegu-ra, en canvi, que el vaixell de re-cerca espanyol i una embarcació de la Guàrdia Civil van entrar en aigües britàniques i van provo-car una situació «perillosa». El ministre d’Afers Europeus, Da-vid Lidington, lamenta el que considera una violació de la so-birania britànica i ha demanat al govern espanyol que no re-peteixi aquest tipus d’activitat. Després que el govern britànic convoqués a consultes Trillo per queixar-se d’una «incursió provocadora» en aigües britàni-ques, el govern ha replicat que el vaixell espanyol va patir un «assetjament» de la Royal Navy.

El govern espanyol nega cap incursió en aigües britàniques i critica el Regne Unit

POLÍTICA

Madrid ha enviat una queixa formal a Londres pel que considera un «assetjament»

ACNEl Fons Monetari Internacional (FMI) va demanar ahir al Banc Central Europeu (BCE) que «fle-xibilitzi la política monetària» per combatre la baixa inflació. En un discurs, la directora ge-rent de l’FMI, Christine Lagar-de, va dir que la baixa inflació a

l’Eurozona pot afectar negativa-ment la demanda i «suprimir el creixement i els llocs de feina». «Una flexibilització addicional de la política monetària, inclo-ent mesures no convencionals, és necessària per millorar les perspectives i aconseguir l’ob-jectiu d’estabilitat de preus del

BCE», va dir Lagarde. Es tracta d’un nou avís pel president del BCE, Mario Draghi, que avui li-dera la reunió mensual de l’or-ganisme a Frankfurt per decidir els tipus d’interès.

En un discurs pronunciat a Washington, Lagarde ha situat la baixa inflació a l’Eurozona

com un dels tres principals ris-cos per a la recuperació econò-mica mundial. Els altres dos, segons va dir, són la volatilitat de les economies emergents i la crisi geopolítica causada per la incursió de Rússia a Crimea. «La situació a Ucraïna, si no es gestiona bé, podria tenir impli-

cacions de contagi», va advertir, demanant que es practiqui una «bona política» per evitar posar en risc l’economia mundial.

Lagarde va dir que el món està en una «cruïlla crítica» i que el creixement global se situarà per sobre del 3%. Segons ella, l’economia mundial està emer-gent de la «major crisi financera en gairebé 100 anys» però ho fa a un ritme «massa lent i amb massa obstacles». Reclama que es prenguin les mesures apropi-ades per evitar una nova caiguda de l’economia, que en l’Eurozo-na estarien dirigides cap a una major voluntat del BCE a flexibi-litzar la política monetària.

Lagarde pressiona el BCE perquè «flexibilitzi la política monetària»

ECONOMIA

La directora gerent de l’FMI assegura que la baixa inflació a l’Eurozona és un risc pel creixement

14 diarimés 03/04/2014 ESPORTS

Mónica Pérez/Vicente M. Izquierdo El Reus i el Nàstic arriben al der-bi amb dinàmiques diferents, però positives per als seus inte-ressos. Mentre que els reusencs s’han mostrat pràcticament in-franquejables quan juguen da-vant la seva afició, pels resultats dels darrers enfrontaments, els tarragonins han demostrat una evident millora en les darreres jornades i han estat capaços de sumar quatre victòries consecu-tives que els han tornat a situar a prop de la zona de promoció d’ascens a Segona Divisió A.

Cap dels últims cinc equips que han visitat la capital del Baix Camp en les darreres jornades han aconseguit consumar l’as-salt a l’Estadi. El quadre que di-rigeix Emili Vicente s’ha fet fort al seu feu contra rivals d’entitat com Espanyol B o L’Hospitalet. La recepció del Nàstic no ha de ser l’excepció a una dinàmica positiva que ja és la norma da-vant l’afició roig-i-negra.

D’això s’encarregaran, sota pals, Edgar Badia o Ángel Blasco. El primer, titular aquest darrer tram de competició, ha salvat ja per als seus més d’un partit complicat mentre la davantera reusenca es lluïa de cara a por-teria. La comanda un Álex López que ha esclatat aquesta tempo-rada amb el tècnic lleidatà a la banqueta, i que avança amb pas segur en direcció a la fita d’esde-venir el pitxitxi del grup tercer de la Segona B. Amb el play-off ja massa lluny com per a pensar-hi, la propera meta del Reus ha esdevingut tancar el curs dins les places que donen accés a dis-putar la Copa del Rei la propera campanya. Sumar contra l’etern rival serviria, de moment, per acostar-s’hi.

Els de la capital del Baix Camp avancen en aquesta setmana d’entrenaments amb la previsió de recuperar per al partit totes les baixes. Jugadors determinants com ho són David Cuéllar, Carlos Quesada o Jorge Giménez podri-en no arribar-hi al 100% men-tre Marquès sí que sembla estar completament refet per al matx. Vicente treballa, a més, amb un altre front obert: el de fer que la consecució de la permanència virtual no acabi desmotivant una plantilla amb poca cosa més que

l’orgull –que ja és prou– en joc en aquest derbi.

Si el precedent a l’Estadi la temporada passada no és bo, aquesta és la millor oportuni-tat per a canviar-ho. La derrota encaixada pels roig-i-negres, llavors amb Santi Castillejo al capdavant, ja va passar gola avall amb el 2-2 de l’anada al nou Es-tadi aquest curs. Acabar-lo de di-gerir amb una victòria a casa se-ria la cirereta per a un 2013-2014 que acabaria sense assignatures pendents.

El Nàstic, amb més pressióAmbdós conjunts arriben en un bon estat de forma al duel, tot i que els darrers resultats del Nàstic el situen com a un dels millors equips del grup tercer de Segona B en el darrer tram de la temporada. Han estat quatre els triomfs, de forma consecutiva, els que han sumat els tarrago-nins, amb sis partits consecutius sense perdre, en els quals els de Vicente Moreno han sumat setze punts.

Aquests números han aportat la suficient confiança com per afrontar el derbi amb garanties, tot i que un derbi sempre és un derbi, i els jugadors locals sorti-ran, segurament, extramotivats per intentar frenar l’empenta dels grana. Tota la pressió per sumar els tres punts quedarà traspassada al terreny del Nàstic, ja que és l’equip que més s’hi juga sobre la gespa. Per als de More-no, sumar el triomf és vital per poder seguir aspirant a les qua-tre primeres places, ja que de no guanyar dirien adéu a tota pos-sibilitat d’assolir la meta fixada.

Almenys pel que s’ha vist en el darrer mes i mig, el Nàstic ha après a guanyar a tot tipus de rivals, tant als que volien jugar la pilota com als que intentaven tancar-se al darrere. Potser ha arribat una mica massa tard, però el poder de competitivitat d’aquest equip és màxim, amb què podran jugar de tu a tu, sen-se cap problema, davant d’un Reus que aquesta temporada ha demostrat amb escreix que és un rival temible.

A més, juga a favor del Nàstic que, tot i que semblava que re-sultava impossible guanyar lluny del Nou Estadi, l’equip ja recorda com fer-ho. Ho va aconseguir a Olot, després d’haver sumat tres punts fora de casa únicament en una ocasió, al Prat (0-1). Tots ells, motius per pensar que el partit estarà més que equilibrat i resul-tarà molt emocionant.

Un Nàstic en un estat de forma envidiable visita un Reus que ho guanya tot a casaEls reusencs volen fer valer el seu poder quan juguen davant l’afició; els tarragonins no tenen altra opció que sumar els tres punts

Les claus del derbi: així arriben

Reus Nàstic

Després de cinc jornades seguides

sumant a casa, serà difícil que el Nàstic trenqui una brillant dinàmica

davant l’afició roig-i-negra que rivals d’entitat

com Espanyol B o L’Hospitalet només

han alimentat

Tot i la previsió de buidar la

infermeria a temps per afrontar la cita amb tot, és provable que algunes de les

baixes recuperades –Quesada,

Cuéllar, Jorge Giménez– no

arribin al 100%

Edgar Badia i Ángel Blasco s’encarreguen de custodiar

amb garanties la porteria

reusenca mentre el canterà Álex López presenta credencials per

esdevenir ‘pitxitxi’ del grup tercer

Emili Vicente assegura que

la permanència virtual no ha

minvat les ganes al vestidor; mantenir

viva la set de victòries serà un altre del grans

reptes en aquest darrer tram de

competició

Amb el ‘play-off’ pràcticament

descartat, els roig-i-negres continuen

més que vuis en la pugna per

disputar l’any que ve la Copa del Rei; guanyar contra el Nàstic els serviria per mantenir-se enganxats a dalt

Tot i que el precedent més proper, a camp

contrari, deixa per als reusencs el

regust dolç d’haver esgarrapat un punt al descompte, la derrota del curs

passat a l’Estadi no és el millor punt de

partida ara

Han fet de l’Estadi

un fortí inexpugnable

Baixes que es recuperaran justes per a

la cita

Segurs a la

rereguarda i prolífics en atac

La salvació virtual es va segellar fa setmanes

La propera

meta podria ser la Copa del Rei

El mal record de la temporada

passada

Amb quatre victòries

consecutives, els homes de Vicente Moreno arriben a l’enfrontametn en un moment molt dolç, ja que s’han

confirmat com a un dels millors equips d’aquest tram final

de temporada

Un dels fets que pot jugar en

contra del Nàstic és la imperiosa

necessitat que té el conjunt tarragoní de sumar els tres

punts, ja que de no guanyar, els grana dirien adéu a tota opció de disputar

la promoció

És indiferent qui sigui el rival del Nàstic. Ja sigui un equip que es tanqui al darrere o un que intenti jugar la pilota, el

Nàstic té apresa la lliçó. Darrerament

ha demostrat que no hi ha res

impossible

L’inici de temporada dels

tarragonins va ser molt negatiu, i

l’equip encara ho està pagant. No hi ha res impossible,

però resultarà pràcticament un

miracle aconseguir l’objectiu fixat a

l’inici

Una de les assignatures

pendents de l’equip era guanyar fora

de casa. Amb el triomf a Olot,

gràcies a un penal aturat per Reina quan acabava el partit, l’equip ha

tornat a recuperar la confiança fora

Tot i que el Nàstic estigui per damunt a la taula classificatòria, el seu rival arribarà més que motivat

al derbi, amb opcions encara de classificar-se per a la Copa del Rei de la temporada

vinent

És el millor

moment de la temporada

La pressió existent per sumar els tres punts sí

o sí

Saben guanyar

de qualsevol manera

Una llosa de punts massa

important

Jugar lluny del

Nou Estadi no és problema

Un derbi és un derbi i no hi haurà favorit

EL DERBI DEL TOT O RES

Recentment l’ONU ha fet públic el se-gon d’un total de tres informes sobre el canvi climàtic. Les notícies no són bo-nes, ja que alerten de greus riscos si no es fan accions per frenar l’escalfament global del planeta. Una d’aquestes té a veure amb la racionalització de les po-lítiques energètiques i de l’aigua, tema principal del Dia Mundial de l’Aigua d’enguany. I en clau local, el nou Pla Hi-drològic de l’Ebre ha tornat a fer sortir al carrer milers de ciutadans que cla-men en contra de l’aprovació del Pla.

16 diarimés 03/04/2014 MEDI AMBIENTACN

ACNLes conseqüències del canvi cli-màtic ja no són només una ame-naça futura, sinó que són visibles a tots els continents i oceans del planeta. Així ho indica l’últim informe del Panel Intergover-namental d’Experts del Canvi Climàtic de l’ONU que s’ha pre-sentat aquest dilluns passat a la ciutat a japonesa de Yokohama.

Aquest estudi alerta que l’es-calfament global comportarà que baixi la productivitat de les collites i, en conseqüència, que pugin els preus dels aliments. També pot provocar que hi hagi més inundacions i incendis, l’ex-tinció d’espècies animals i la de-gradació d’alguns ecosistemes. L’informe de l’ONU alerta fins i tot del risc que generi migraci-ons humanes importants i alho-ra conflictes violents o guerres civils, per la falta de recursos de primera necessitat.

L’informe, titulat «Canvi cli-màtic 2014: impacte, adaptació i vulnerabilitat», és l’avaluació més exhaustiva que s’ha fet mai sobre les conseqüències a curt i mitjà termini de l’escalfament global i del canvi climàtic que està patint el planeta.

En aquest treball d’investiga-ció, hi han treballat centenars de científics internacionals i responsables polítics de 70 paï-sos, i conclou que si no es fa res per reduir les emissions de CO2, les conseqüències seran «greus, generalitzades i potser irreversi-bles».

Problemes amb els conreusA nivell global, si la temperatura augmenta més de dos graus, pot comportar problemes per culti-var blat de moro, arròs o blat, a més de sequeres i problemes im-portants per alguns ecosistemes. Segons l’estudi, la manca d’aigua

i d’aliments podria generar mi-gracions massives de persones que busquen terres fèrtils i men-jar o de ciutadans que fugen de la costa per l’augment del nivell del mar. I els desplaçament massius, alerta l’ONU, poden comportar violència o fins i tot guerres civils en alguns països en desenvolu-pament.

En el cas europeuEn el cas d’Europa, l’estudi reco-mana que s’inverteixi en tecno-logies d’estalvi d’aigua i que es dediquin esforços a la gestió dels rius per contrarestar el descens del cabals dels aqüífers subter-ranis i l’augment de la demanda

per ús industrial o domèstic. També alerta que les restriccions d’aigua es poden intensificar al sud d’Europa perquè augmenta l’evaporació natural. Precisa-ment, en el Dia Mudial de l’Aigua d’enguany on es va argumen-tar la necessitat de millorar les polítiques de gestió de l’aigua i energia.

Un altre risc per Europa és

que l’augment d’intensitat i de freqüència les onades de calor afecti la salut dels ciutadans, la productivitat laboral i agrícola, la qualitat de l’aire i el risc d’incen-dis forestals. Finalment, l’ONU adverteix que la urbanització ex-cessiva, l’augment del nivell del mar i l’erosió de la costa poden provocar inundacions.

L’informe que s’ha presentat a

Yokohama és el segon de tres es-tudis clau per les negociacions de futures cimeres polítiques inter-nacionals sobre el canvi climàtic. El primer, que es va presentar al setembre, deixava clar que l’ho-me és el principal responsable de l’escalfament global. L’últim informe pendent es publicarà du-rant aquest mes d’abril i donarà més pistes sobre la situació real.

MÓN

L’ONU alerta que el canvi climàtic portarà conflictes i probresa Els principals riscos a Europa són la restricció d’aigua, les onades de calor i les inundacions, que cada vegada seran més severes

Si no es redueixen les emissions de CO2 les conseqüències poden ser greus, segons l’informe

Camps de soja als EUA, durant l’estiu de 2012.

1703/04/2014 diarimésMEDI AMBIENT

ACNLa contaminació atmosfèrica causa cada any prop de 7 milions de morts a tot el món, el doble que les anteriors estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons dades fetes publiques recentment, la conta-minació de l’aire és responsable d’1 de cada 8 morts que es pro-dueixen a tot el planeta i s’ha convertit en «el risc ambiental per a la salut més important del món». Segons l’OMS, el vincle entre l’exposició a la contami-nació atmosfèrica i les malalties cardiovasculars, respiratòries i el càncer és cada vegada més estret. La contaminació atmos-fèrica es produeix a l’aire lliure (fums dels cotxes, indústria, etc.) però també a les llars on s’utilitzen estufes de carbó o de llenya.

En concret, segons l’OMS, la contaminació de l’aire que causen, entre d’altres, els fums

dels vehicles o les indústries va causar la mort de 3,7 milions de persones a tot el món durant el 2012. Un 40% va morir per una cardiopatia isquèmica, un 40% per problemes vasculars al cer-vell, un 11% per pneumopaties obstructives cròniques i un 6% per càncer de pulmó. La resta, un 3%, eren nens que van morir per infecció de les vies respiratòries.

A més de la contaminació de l’aire lliure, l’OMS també alerta de la contaminació atmosfèrica en espais tancats. És la que cau-sen les cuines de carbó, llenya o biomassa i que el 2012 va pro-vocar uns 4,3 milions de morts arreu del món, sobretot dones i nens, que en moltes regions del planeta són els qui passen més hores a casa. Un 34% van mo-rir per problemes vasculars al cervell, un 26% per cardiopaties isquèmiques, un 22% per pneu-mopaties obstructives cròni-ques, un 12% per infecció aguda

de les vies respiratòries infantils i un 6% per càncer de pulmó.

Per regions, els països amb les rendes més baixes de l’Àsia sud-oriental i del Pacífic occidental són els que van registrar més morts relacionades amb la con-taminació atmosfèrica.

En l’estudi, l’OMS alerta que calen polítiques més decidides per atacar aquest problema. «L’excessiva contaminació at-mosfèrica sovint és conseqüèn-cia de polítiques que no són sostenibles en sectors com el transport, l’energia, la gestió dels residus i la industria pesa-da», explica el coordinador del departament de Salut Pública de l’OMS, el doctor Carlos Mora. L’expert assegura que aplicar estratègies per lluitar contra la contaminació de l’aire surt a compte a llarg termini per “l’es-talvi en els costos de l’atenció sanitària” i pels «beneficis que comporta pel clima».

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Els fums nocius provoquen cada vegada més càncers i malalties cardiovascularsSegons la OMS, la contaminació atmosfèria està relacionada amb 1 de cada 8 morts que es produeixen arreu del món

CEDIDA

La contaminació atmosfèrica causa cada any prop de 7 milions de morts a tot el món.

RedaccióUn total de 106 són les orga-nitzacions que formen part del programa «Acords Voluntaris», que el Departament de Territori i Sostenibilitat va posar en mar-xa al 2010 per reduir les emissi-ons contaminants de CO2 i dels gasos amb efecte hivernacle.

Els Acords Voluntaris són un segell de qualitat que poden ob-

tenir empreses, organitzacions i intitucions de Catalunya que acreditin un compromís ferm per a la reducció d’aquests ga-sos, responsables del canvi cli-màtic.

La tipologia dels inscrits és molt variada. L’àmbit que compta amb més adhesions és el de les empreses, amb un 74%, de les quals 84% són pimes i el

16% són grans empreses. El 17% són administracions públiques.

De les comarques de Tarrago-na, destaca l’Autoritat Portuària de Tarragona qui té la certifica-ció, a més d’Activa Mútua 2008 i el Celler Carles Andreu SL de Montblanc.

En conjunt, en aquests tres anys les 106 entitats han dut a terme 574 actuacions.

Més de 100 organitzacions catalanes tenen la certificació ‘Acords Voluntaris’

CONTAMINACIÓ

Les entitats amb el distintiu es comprometen a reduir les emissions de CO2

18 diarimés 03/04/2014 MEDI AMBIENT

RedaccióEl municipi de Vila-seca porta a terme diferents actuacions de respecte mediambiental i gestió dels recursos més sostenibles. En aquest sentit, la localitat ha reduït en els darrers tres anys el consum de l’enllumenat públic en un 58,6%, gràcies a la inter-venció en 5.275 punts de llum del municipi. Així doncs, entre els anys 2010 i 2013 la despesa s’ha reduït en un 51,53%, produ-int un estalvi de 363.000 euros. Vila-seca va optar per aprofitar els punts de llum existents i va substituir-ne l’hemisferi superi-or de vidre per un d’alumini, to-talment opac, per tal d’evitar el flux lumínic cap a la l’hemisferi

superior, alhora que també es van substituir les bombetes, els seus equipaments electrònics i el cablejat interior.

En el seu moment, l’Agenda 21 Local de Vila-seca va plante-jar un Pla d’Adequació de l’En-llumenat Públic Exterior amb l’objectiu de reduir el consum energètic i adequar les instal-lacions al nou marc legal, tant en matèria d’eficiència energè-tica com de contaminació lu-mínica. Un cop executat aquest pla, l’Ajuntament de Vila-seca ha pogut comprovar com el con-sum i la despesa en enllumenat públic s’ha vist reduïda enorme-ment. Per tal de fer-ho possible, l’Ajuntament, entre el juny de

l’any 2011 i l’abril del 2013, va invertir 2,3 milions d’euros en l’execució del Pla d’Adequació.

Ús de l’aigua potableUn altre dels àmbits d’actuació ha estat les millores en l’ús de l’aigua potable que, a través de diferents accions, l’Ajuntament de Vila-seca ha realitzat per a millorar-ne la gestió. En aquest sentit, pel que fa a l’àmbit dels parcs, jardins i platja, el consis-tori ha finalitzat els treballs de la xarxa separativa d’aigua no potable destinada al reg dels es-pais verds públics. Properament entrarà en servei una gran part de la mateixa, que tindrà per objecte fer arribar aigua dels

pous municipals a les principals zones verdes del nucli urbà de Vila-seca (campus educatiu-esportiu, barri Miramar-les Illes i Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba).

Així mateix, l’Ajuntament és concessionària des del 6 de febrer de 2004, de gairebé 360.000 m3 anuals d’aigua re-generada de l’EDAR de Vila-se-ca. Actualment s’utilitza el 35% d’aquesta concessió pel reg del parc de la Torre d’en Dolça i un 15% a les noves zones verdes del Raval de la Mar.

Des del municipi s’està treba-llant en l’automatització i cen-tralització de la xarxa de reg i la implantació d’una estació me-

teorològica per a regar més efi-cientment, en funció dels parà-metres meteorològics diaris, per tal d’aconseguir majors estalvis en el consum de l’aigua de reg.

Així mateix, la major part del reg de zones verdes del municipi es realitza en horari nocturn per tal d’evitar les pèrdues per eva-poració. I altres actuacions que es porten a terme són el segui-ment especial per a la detecció de fuites a les instal·lacions de reg i que els difusors de les dut-xes de platja són de baix consum amb control horari pel seu fun-cionament.

D’altra banda, també s’han realitzat actuacions a la xarxa municipal de subministrament d’aigua potable. En aquest sen-tit, hi haugut un increment de la inspecció per a la detecció de fuites d’aigua potable a la xarxa municipal, mitjançant un correlador acústic, així com la instal·lació estratègica d’un ma-jor nombre de comptadors per tal d’incrementar el control de cabals d’aigua.

El pla d’adequació de Vila-seca redueix a la meitat la despesa d’enllumenat públic

ACCIONS MEDIAMBIENTALS

El municipi porta a terme diferents actuacions per a l’estalvi i millor ús de l’aigua potable

L’estalvi en l’enllumenat municipal, en xifres

En totes les actuacions que l’Ajuntament de Vila-seca ha engegat en matèria de l’enllumenat públic de la lo-calitat ha aconseguit un es-talvi de consum d’un 58,6%, és a dir s’ha passat dels 5.207.655 kWh l’any 2010 als 2.155.899 kWh al 2013. Així mateix, també hi ha-gut un estalvi en la despesa anual, que correspont a un 51,6%. Això es tradueix en les següents xifres. Al 2010 el cost era de 748.506 euros, mentre que l’any passat la despesa va correspondre a 362.798 euros. I per últim, el consistori de Vila-seca ha aconseguit reduir les emis-sions dels gasos de l’efecte hivernacle en un 36%. Unes dades molt possitives que reflecteixen la voluntat de treball per al medi ambient.

RedaccióLa conca del Francolí disposa actualment de 13 depuradores, que es troben distribuides a les comarques de l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès, que tracten un ca-bal d’aigües residuals de 39.000 m3/dia (que representa el sane-jament de 190.000 habitants). Això es tradueix en què més del 95% de la població de la conca està sanejada.

La primera estació depurado-ra d’aigües residuals de la conca

del Francolí es va posar en fun-cionament al 1977 i d’aleshores ençà l’evolució del sanejament

en aquesta conca ha estat cap a l’alça en nombre de depuradores en actiu. En aquest sentit, hi ha depuradores d’aigües a Solive-lla, l’Espluga de Francolí, Mont-blanc, El Pla de Santa Maria, la de Valls, al polígon industrial; Valls ciutat, Alcover, La Selva del Camp, Perafort i Puigdelfí, La Se-cuita, La Pobla de Mafumet i a la ciutat de Tarragona.

El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes PSARU inclou les actuacions necessàries per a la millora dels

sistemes existents així com la posada en marxa dels nous siste-mes que han de permetre assolir el sanejament del 100% de la població i la consequent millora de l’estat ecològic de les nostres aigües.

Evolució qualitativaTotes aquestes actuacions de-senvolupades en els darrers 35 anys en matèria de sanejament han comportat la millora quali-tativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològi-

ques (macroinvertebrats i diato-mees) i la reducció del nitrogen i del fòsfor en un percentatge molt significatiu, que ha permès mi-llorar l’estat ecològic i qualitatiu d’algunes de de les masses d’ai-gua de la conca.

CONCA DEL FRANCOLÍ

Les depuradores permeten el sanejament de l’aigua del 95% de la població L’activació dels sistemes de sanejament ha comportat la millora progressiva de la conca i la recuperació d’algunes comunitats biològiques

CEDIDA

Fotografia de la depuradora de Tarragona.

La primera estació depuradors de la conca del Francolí va començar a funcionar al 1977

Actualment la conca disposa de 13 depuradors que tracten un cabal diari de 39.000 m3/dia

1903/04/2014 diarimésMEDI AMBIENT

RedaccióConcretament, 7.518 clients tin-dran enguany implantat el ser-vei de telectura. La implantació d’aquest sistema d’estalvi econò-mic i d’eficiència energètica la va iniciar l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona l’any passat.

De fet, aquesta lectura de comptadors a distància és un sis-tema innovador, eficient i còmo-de que va començar com a prova pilot a un sector del barri de Sant Ramon amb 571 comptadors al llarg de l’any 2011.

Un cop comprovat el bon funcionament d’aquest sistema, l’empresa d’aigües de Tarragona té previst estendre la telectura a altres zones de Tarragona. En concret, a Serrallo, Part Baixa, a Bonavista i finalitzar la im-plantació a tot el barri de Sant Ramon. Progressivament s’anirà desplegant per tot l’àmbit d’actu-ació d’EMATSA fins d’aquí a deu anys, quan estarà plenament im-plantant més de 59.000 abonats que té Ematsa.

Un projecte de ciutat intel·ligentEl sistema de telectura és una de les iniciatives que formen

part del projecte de Tarragona Smart City, l’objectiu del qual és utilitzar la tecnologia per mi-llorar la qualitat de vida i gastar la menor quantitat de recursos possibles. Tarragona es planteja aprofitar els Jocs Mediterranis per fer una gran transformació de la mobilitat, la sostenibilitat i buscar tecnologies per la gestió de la ciutat. En aquest sentit, el principal avantatge del sistema de telelectura és que es pot ob-tenir la lectura diàriament sense necessitat d’accedir físicament al comptador i, sobretot, que avisa als abonats de les possibles in-cidències sobre el consum amb uns paràmetres que es podran ajustar a cada consum particular.

Els avantatges de la telelectura Els avantatges que presenta la te-lelectura són: - Una major acces-sibilitat de les dades i, per tant, de la facturació. - La telelectura posarà a l’abast del client informació actualit-zada dels seus propis consums, oferint la possibilitat de prendre mesures d’estalvi i verificar a curt termini els resultats acon-seguits.

- La telelectura ajudarà a reduir l’ús de lectures estimades.- El menys nombre de dades so-bre consum permetrà als tècnics de l’abastament prendre noves mesures i a aconseguir ser més eficients.- Major eficiència i rapidesa en la presa de lectures. - Millora del seguiment del ren-diment hidràulic, amb dades de rendiments diaris, pel control del funcionament de la xarxa de distribució. - En definitiva, qui vulgui con-tribuir al medi ambient ja poden dir adéu a la factura de paper a través de l’oficina virtual que es troba al web d’Ematsa www.ematsa.cat.

El principal avantatge és que es pot obtenir la lectura diàriament sense accedir físicament al comptador

EMATSA

Ematsa implanta la telelectura que permet consultar el consum d’aigua diàriamentLa implantació d’aquest mètode d’estalvi econòmic i eficiència energètica el va iniciar EMATSA en el decurs de l’any passat

CEDIDA

El sistema de telectura és una de les iniciatives que formen part del projecte de Tarragona Smart City.

CEDIDA

EMATSA anirà implantat la telelectura a tot el seu àmbit d’actuació.

En un termini de deu anys, els 59.000 abonats d’EMATSA tindran disponible el sistema

20 diarimés 03/04/2014 MEDI AMBIENT

RedaccióVecsa es dedica al reciclatge d’escòries d’incineració i al sub-ministrament d’àrid reciclat a les diferents obres del Camp de Tarragona. Desenvolupa la seva activitat des de fa 12 anys amb l’objectiu d’utilitzar aquestes es-còries sense necessitat d’enviar-les als diferents abocadors de la zona i contribuir de forma molt positiva al medi ambient.

La seva missió és la transfor-mació de les escòries d’incine-ració dels residus sòlids urbans

(material final després del procés d’incineració de les escombrari-es), i l’obtenció d’un àrid reciclat a partir d’aquestes escòries. Les escòries que es tracten corres-ponen als residus gestionats de 350.000 ciutadans de les tres co-marques Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp. Aquestes escòries va-loritzades reben el nom comerci-al d’Escograva, un àrid apte per a ús en obra pública i que s’utilitza en construcció de carreteres, ur-banitzacions, rebliments de fin-ques i camins rurals, restauració

d’àrees degradades per les activi-tats extractives, etc.

A més de l’Escograva, s’ob-tenen altres subproductes com són ferro, alumini, coure, llautó, paper i plàstics, que es destinen al reciclatge, per tornar a utilit-zar-los. L’Escograva processada s’emmagatzema en una zona habilitada, que posteriorment es car rega en els diferents camions de les em preses constructores o de moviment de terres i s’uti-litzen en les obres del Camp de Tarragona. En aquests deu anys

Vecsa ha utilitzat el material en obres de tot tipus com l’aeroport de Reus, naus industrials dels diferents polígons de la zona, construcció d’urbanitzacions a Constantí, Perafort. També s’ha

utilitzat en el Port de Tarragona, aparcaments subterranis, etc.

Reptes de futurEls reptes de futur de Vecsa són donar a conèixer el material en-

tre les empreses promotores i cons tructores de la zona i poder comptar amb el suport dels tèc-nics municipals dels diferents ajuntaments que integren el Servei d’incineració dels residus urbans (Sirusa).

A Tarragona, el consum per càpita dels àrids de pedrera se situa en 6 tones per habitant i any, una dada molt alarmant, ja que en pocs anys el nostre con-sum serà insostenible per l’es-cassedat de recursos naturals. D’aquí la importància d’utilitzar tots els àrids reciclats possibles per contribuir a una societat sostenible i evitar la degradació dels espais naturals més pro-pers.

En aquests deu anys Vecsa ha reciclat i utilitzat en les obres del Camp de Tarragona prop de 345.000 tones de Escograva i ha obtingut unes 18.000 tones de subproductes metàl·lics. Això vol dir que ha reciclat el residu d’in-cineració equivalent a 1.400.000 tones d’escombraries produïdes en els diferents municipis.

EMPRESA RECOMANADA

Vecsa, compromís de sostenibilitat i respecte amb el medi ambientLa valorització d’escòries i la seva utilització com a àrid reciclat redueix el consum de recursos naturals explotats al territori i el nombre d’abocadors

cedida

L’Ecograva s’emmagatzema a les naus de la mateixa empresa.

RedaccióEl PRECAT20 és un nou instru-ment de planificació de residus de Catalunya que actualment està troba en una fase d’exposi-ció pública perquè els ciutadans que ho desitgin a través del por-tal de participació de l’Agència de Residus de Catalunya puguin fer els seus suggeriments sobre la planificació de residus, que es valoraran i s’inclouran, si s’escau, a la documentació que haurà de seguir la tramitació prevista. Així mateix, s’estan du-

ent a terme sessions territorials i sectorials per als productors i gestors.

Què preveu el PRECAT20?El PRECAT20 és el programa general de prevenció i gestió de residus que preveu que en els propers set anys es redueixi un 15% la generació de deixalles i que la recollida selectiva dels residus municipals assoleixi ja el 60% del total. Aquests són els seus dos principals objectius, tal i com a principis del mes de fe-

brer van presentar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, el secretari de Medi Ambi-ent i Sistenibilitat Josep Enric Llebot, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost.

L’aplicació del programa su-posarà també la reducció del 30% de la petjada de carboni, que l’any 2012 va ser d’1,5 mili-ons de tones de CO2 eq/any.

El nou instrument de plani-ficació s’ha dissenyat per donar resposta als canvis significatius

del conjunt del sector de la ges-tió de residus en els darrers anys, el seu creixement progressiu i la previsible finalització dels mer-cats de recursos a baix preu. El PRECAT20 es complementa amb el Pla Territorial Sectorial d’In-fraestructures de Gestió de Re-sidus Municipals de Catalunya, que fins l’any 2020 programa

unes inversions per valor d’uns 400 milions d’euros.

El pla d’inversions parteix de la necessitat de millora la situ-ació actual pel que fa referèn-cia al desequilibri del model de tractament de la fracció resta, les instal·lacions en expolació, l’alt nombre de dipòsits controlats sense tractament previ, la intru-

sió desordenada del sector privat en la gestió dels residus muni-cipals i la manca de garantia del finançament íntegre per a noves infraestructures.

El programa també determina l’estratègia d’actuació de la Ge-neralitat fins l’any 2020, tot i que s’introdueix una visió de cara al 2050.

RECICLATGE

El PRECAT20 pretén una reducció del 15% en la generació de deixalles Aquest programa sobre la nova planificació de residus de Catalunya té per objectiu que la recollida selectiva als municipis assoleixi el 60% del total

cRiSTiNa aGUiLaR

Contenidors de recollida selectiva, en un dels barris de la ciutat de Tarragona.

2103/04/2014 diarimésMEDI AMBIENT

Laura GómezEl dissabte 22 de març es va ce-lebrar a nivell mundial el Dia Mundial de l’Aigua que any rere any es dedica a un tema relacio-nat amb aquest be tan escàs. Així doncs, enguany, aquesta jornada es va centrar en el binomi aigua i energia, una unió molt impor-tant pel que fa al desenvolupa-ment sostenible del planeta.Aigua i energia són essencials per a la vida, per al creixement econòmic i el progrés humà. En-cara hi ha moltes persones que no tenen accés als serveis bàsics de l’aigua i l’energia. Segons les dades recollides en el portal de dedicat al Dia Mundial de l’Ai-gua, 780 milions de persones no tenen encara avui dia accés a aigua potable i 2,5 bilions no té accés a sistemes de sanejament de l’aigua. Pel que fa a les dades d’accés a l’energia, 1,3 bilions de persones viuen encara sense electricitat i aproximadament 2,6 bilions utilitzen els combus-tibles fòssils com la biomassa per cuinar.

Amb el desenvolupament de la societat, els ciutadans deman-den més electricitat i aigua, és per això que el progrés econòmic ve acompanyat de nous i majors reptes per equilibrar uns recur-sos, com és l’aigua, limitats amb unes demandes que cada vegada són més elevades. I és que tal i com recullen les xifres de les Na-cions Unides, al 2035 el consum d’energia global incrementarà un 35% i això comportarà que el consum d’aigua també augmenti en un 85%.

Amb aquestes xifres al davant és el moment que els països si-guin conscients de l’estat de la situació. Tant l’aigua com l’ener-gia són imprescindibles i l’una

sense l’altra no tenen raó de ser. En aquest sentit, totes les fonts d’energia, l’electricitat entre elles, utilitza l’aigua en totes les fases del seu procés productiu, incloent, l’extracció de les matè-ries primeres, la refrigeració de les centrals tèrmiques, les activi-tats de neteja, el cultiu dels bio-combustibles, la turbinació dels cabdals,etc. De la mateixa ma-nera, també es necessita ener-gia per a la provisió dels serveis de l’aigua per al consum humà i

per als usos econòmics, en par-ticular per al regadiu. L’energia també és necessària per el bom-beig, el transport, la distribució de l’aigua, l’aplicació als cultius, el tractament d’afluents, la desa-lització, etc...

Així doncs, els problemes de l’aigua i de l’energia en l’actu-alitat estan interconnectats de manera que, les solucions parci-als d’arrenjar una o l’altra estan abocades al fracàs.

En aquest sentit, veient les

dades, cal saber donar una res-posta coordinada per als reptes de l’aigua i l’energia. Tal i com s’exposa en la documentació de les Nacions Unides les solucions no poden consistir en seguir al-ternatives que resolguin els pro-blemes de l’energia, augmentant l’escassetat d’aigua o que millo-rin la seguretat híbrica agreu-jant els problemes energètics o, el que encara és pitjor, és que es pretengui resoldre els dos pro-blemes a la vegada fent malbé el

medi ambient. Les conseqüències de percebre

els problemes de l’aigua i l’energia com a dos reptes independents poden ser molt negatius per al medi ambient i poden posar en perill els avenços aconseguits en el desenvolupament econòmic. Per això, el nexe aigua-energia ajuda a pensar en la interdepen-dència d’aquests dos recursos i és per això que les polítiques que cal portar a terme a partir d’ara han d’incloure aquesta comprensió

d’interdependència. Si s’entén que per la producció energètica, l’aigua és vital i que per tractar i transportar l’aigua, l’energia és essencial es podran tractar la gestió dels sistemes de provisió d’aigua, la gestió sostenible de les infraestructures hídriques fins al disseny de sistemes energètics eficients.

El Dia Mundial de l’Aigua d’en-guany va posar sobre la taula to-tes aquestes qüestions relaciona-des amb aquest binomi.

AIGUA

El binomi aigua-energia planteja reptes de futur en l’àmbit de la sostenibilitatSegons les estimacions dels experts es preveu que al 2035 el consum d’energia incrementi un 35% i el de l’aigua augmenti en un 85%

Accés a la electricitat

Més de 1,3 milions de persones no tenen

accés a l’electricitat i 2,6 bilions usen

biomassa per cuinar

Accés a aigua potable

Al 2011, 768 milions de persones no tenien accés a aigua potable

i 2,5 mil milions a sistemes de sanejament

Biofuels La demanda de

biocombustibles és la major font de

nova demanda de la producció agrícola dels darrers temps

Ús de l’aiguaLa majoria de l’aigua

que s’utilitza per a l’energia hidroelèctrica es retorna al riu i això

té un impacte en la qualitat dels cabals

FinançamentPels països

desenvolupats fins a 103 bilions per

anys són necessaris pel finançament del tractament d’aigües

Ús industrial de l’aigua

Tal i com es veu en el gràfic, aproximadament el 75% de totes les extraccions d’aigua

industrials s’utilitzen per a la producció d’energia.

Hidroelectricitat

La hidroelectricitat és la font renovable més gran pel que fa a la generació

d’energia i la seva participació en la generació elèctrica total s’espera que es mantingui al voltant del

16% fins a l’any 2035.

Carbó i torba:40,6%

Energia hidroelèctrica: 16%

Energia nuclear: 12,96%

Energia eòlica: 1,6%Biomassa: 1,5%

Energia geotèrmica: 0,3%

Altres: 0,1%Energia solarPV: 0,2%

22 diarimés 03/04/2014 MEDI AMBIENT

SolutionismTM és l’enfocament que vincula la química i la innovació per generar noves formes de resoldre els problemes més latents a la societat actual. En aquest sentit, SolutionismTm és la línia d’actuació de l’empresa Dow, i és l’expressió de la transformació estratègica que s’està portant a terme per part d’aquesta empresa. Seguint aquesta línia, Dow ha centrat tots els seus esforços en aconseguir els seus propòsits a través de l’interacció amb els seus clients, del treball conjunt i de la col·laboració amb els grups d’interès, demostrant d’aquesta manera, que amb la unió entre la ciència, la tecnologia i el factor humà es poden resoldre qüestions i molts reptes presents. Així doncs, l’èxit d’aquesta filosofia no seria possible sense l’impuls i el compromís que dia rere dia van demostrant els treballadors de Dow.

Dow ha catal·logat tots els seus negocis en quatre megatendèn-cies que són Agri-cultura, Consum i Estil de Vida, Ener-gia i Infraestructura i Transport. A través de la unió d’aquestes megatendències i de les inversions que Dow porta a terme en investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i), s’estan obtenint solucions pràctiques per a l’aigua neta, l’energia assequible, l’habitatge digne i més recursos alime-nàris, a la vegada que generen noves fonts d’ingressos.

Dow ha optimitzat la seva cartera de negocis di-versa, integrada i global amb la finalitat d’acon-seguir valor afegit en els diferents sectors. Això permet respondre a les necessitats canvi-ants de la societat. L’es-tratègia renovada de Dow considera que cada negoci ha de mantenir un avantatge com-petitiu, complir amb els objectius de be-nefici i aportar solucions a tots els mer-

cats actuals. Un exemple de tot plegat, ho trobem en els

diferents segments i les so-lucions que s’intenten ofe-rir a la societat en concret.

• Ciències agrícoles

Augment de la produc-tivitat dels

cultius a través de la millora del seu rendi-ment i del control de plagues, mantenint el nivells màxims de sos-tenibilitat.

• Construcció Solucions per a l’aïlla-

ment, protecció i millo-ra de les cases i edificis comercials per arribar a resultats més fiables, complint les normati-

ves energètiques.

• Electrònica i Comunicació

El 95% dels dispositius electrò-nics del mercat produeixen amb les so-lucions aportades per Dow.

• Emmagatzematge d’energia Combinant la química aplicada i l’experiència, Dow millora les fonts d’energia i, optimitza el

seu ús i minimitza les pèrdues amb tecnolo-

gia d’emmagatze-matge d’energia de tot tipus.

• Salut i MedicinaEls productes i serveis

dirigits a aquest mercat ajuden a la resolució del repte del desenvolupa-

ment de tractaments i medica-ments més eficients.

• Llar i oficina Productes més nets, soste-nibles i fàcils de mantenir, a través de la tecnologia de materials avançats per a la fabricació de mobles, electrodomès-tics i teles.

• Infraestructura Fort compromís en I+D per

al desenvolupament de les infraestructu-res i serveis públics, oferint una àmplia gamma de matèries primeres de tot tipus.

• Nutrició Solucions per a ali-

ments i begudes relaciona-des amb la fabricació i l’en-

vàs, així com els additius nutricionals.

• Petroli i gas Química avançada i tecnologia basada en I+D per ajudar a impul-sar la nova producció de fonts convencionals i no convencionals i por-

tar eficientment subministraments al mercat.

• Embalatge Contribució al desen-volupament global de la indústria de l’emba-

latge, aportant soluci-ons intel·ligents, soste-

nibles i rentables.

• Cura personal Tecnologies avançades per a la millora de productes de bellesa i higiene.

• Energies renovables Futur energètic sostenible, basat en l’obtenció d’energia a través de vies re-novables. En pro de tot plegat, Dow pro-porciona una energia solar més eficient o pales de turbina per a l’energia eòlica

més lleugera.

• Transporte Eficiència energètica i reducció de les emissi-ons de CO2.

• Aigua Empresa líder en tec-

nologies de purificació, reutilització i de separa-ció de l’aigua. Dow tre-

balla solventant de manera fiable i eficient el problema del subministra-ment d’aigua potable.

Com es pot comprovar, Dow treballa en molts àmbits de la vida quotidiana de les persones, per resoldre els problemes que van sorgint. La seva tasca, dividida en aquestes megatendències, fa que la majoria dels àmbits de la societat que-din estudiats i treballats al màxim.

2303/04/2014 diarimésMEDI AMBIENT

Dow realitza un esforç cons·tant en el treball per al respec·te de l’entorn i la sostenibilitat en la seva tasca empresarial. Aquest esforç de Dow a nivell internacional li ha merescut el reconeixement per diverses or·ganitzacions, i és que Dow ha estat guardonada set vegades en els Premis Presidencials ‘Green

Chemistry’; i ha obtingut els pre·mis ‘Most Innovative Corporati·on’ de la Xina o la presència en el ‘Dow Jones Sustainability Index’, des de fa més de 10 anys.

En aquesta línia, Dow ha assu·mit el repte de garantir l’equilibri entre les necessitats de la seva activitat diària i el respecte per les persones i l’entorn. Per aques·

ta raó, ha basat la seva estratègia de sostenibilitat en quatre pilars que són imprescindibles.

En primer, solucions intel·ligents pel presents: les tecnolo·gies de Dow permeten als seus clients desenvolupar productes i serveis adaptats a les seves ne·cessitats.

· Innovacions per al demà:

contribueix a la sostenibilitat i del planeta mitjançant el de·senvolupament de tecnologies innovadores per als mercats ac·tuals i futurs.

· Operacions responsables: Les inversions en infraestruc·tures de Dow tenen un impacte positiu en la pròpia Companyia, en els seus treballadors i en les

seves comunitats pròximes. · Socis per al canvi: Dow és

líder en l’avanç de la Sostenibi·litat, col·laborant proactivament amb els clients, proveïdors, co·munitats, societat civil i admi·nistracions públiques.

A nivell global, The Dow Che·mical Comany ha adquirit un compromís voluntari amb dife·rents causes globals en matèria de sostenibilitat:

· Pacte Mundial de les Nacions Unides, que té per objectiu pro·moure un compor·tament soci·a l m e n t r e s ·

ponsable i respectuós en matèria de drets humans, laborals, de medi ambient i de lluita contra la corrupció.

· Tha Natural Conservancy, dedicada a la preservació de plantes, animals i comunitats naturals que representen la di·versitat de la Terra.

· Global Water Challenge, coalició sense ànim de lucre, el qual el seu objectiu és liderar a diferents organitzacions i oferir solucions creatives i sostenibles

per solventar les neces·sitats bàsiques de

l’accés a l’ai·gua pota·

ble.

Sostenibilitat significa prendre decisions presents, però amb la mirada sempre posada en el futur. Per aquesta raó, l’empresa Dow està fortament compromesa amb el fet de minimitzar la seva petjada i proposar solucions als reptes globals, convidant a aquesta tasca no només als seus treballadors i clients, sinó també a la resta de la societat a compartir aquest compromís amb el planeta. La companyia Dow creu fermament que si una empresa vol ser sostenible més allà de les paraules, ha d’elevar el seu nivell d’exigència i medir el seu procés amb rigorositat. I això, precisament, és el que fa Dow.

DOW treballa per al respecte a l’entorn i la sostenibilitat

La companyia Dow assumeix en el dia a dia de la seva activitat el compromís amb les persones i l’entorn. Aquesta responsabilitat, compartida tant per l’equip directiu com per a tots els treballadors de l’empresa, té com objectiu principal el compliment de les normes legals aplicacles i, especialment, de les pròpies regles autoreguladores de Dow. L’aplicació voluntària d’aquest tipus de normativa per a la millora del seu rendiment, fa que Dow Chemical Ibérica sigui empresa líder en el seu sector.

Dow Chemical Ibérica ha fet un treball des·tacat en matèria mediambiental, implantant la gestió en aquest sentit segons la normativa ISO 14.001 a les seves plantes de Tarragona i Estarreja. Dos aspectes importants a tenir en compte en aquesta gestió sostenible són les inspeccions regulars i auditories periòdiques i la formació i la comunicació. En aquest sen·tit, a continuació s’exposen les actuacions fetes a la planta de Tarragona en aquestes tres matèries, segons es recullen en l’Informe Públic de 2012.

Salut i prevenció • Auditoria integrada de Seguretat, Salut i Medi Ambient en el Departament de Servei Tècnic i d’investigació i Desenvolupament, Laboratoris analítics, Terminal Marina i planta de Poliols.

• Gestió de la documentació i formació re·querida per a la gestió i control de la situació dels treballadors i de les empreses de serveis mitjançant una aplicació web.

• Pla d’higiene industrial: mesures de soroll i d’exposició a la pols, potabilitat de l’aigua i l’aire.

• Caminata organitzada pel Servei de Vigilàn·cia de la Salut de Dow per fomentar l’exercici

físic, com una part important del dia a dia. • Tres tallers amb el nom «Cura de la teva es·quena i gaudeix», del Servei de Vigilància de la Salut de Dow.

• Nivell Or en el «Health Work Index», en ma·tèria de llocs de treball saludables.

Medi Ambient • Pla de Reducció d’Emissions Fugitives.

• Pla d’auditories: Auditories de manteni·ment del sistema de gestió mediambiental; i auditoria de verificació de gasos efecte hiver·nacle.

• Inversions durant el 2012 per un import de 1.404 milions d’euros entre les que desta·quen:

• Craker d’Etilè: instal·lació d’instrumentació en el col·lector d’antorxa de la IFP per medir les emissions mediambientals. Modificació del sistema de drenatge dels tancs per conte·nir possibles vessaments.

• Terminal de matèries primeres. •Infraestructures: adequació de la il·luminació de les plantes del polígon sud, instal·lació del sistema de comunicació ex·tern connectat amb la planta que realitza la

transmissió de dades mediambientals a l’ad·ministració. • Actuacions a la planta de Poliols, a la planta de Solució i d’Alta Pressió.

Seguretat • Pla d’auditories: auditoria per al Dictamen de Seguretat d’Accidents greus; auditoria in·tegrada de Seguretat, Salut i Medi Ambient en el departament de Servei Tècnic i d’in·vestigació i Desenvolupament, Laboratoris analítics, Terminal Marina i planta de Poliols.

• Èxits aconseguits en diferents plantes i de·partaments de Tarragona.

• Participació i seguiment en el programa d’implementació REACH.

• Inversió de 7.602 milions d’euros en matèria de seguretat: gran part d’aquestes inversions es van realitzar durant les dos grans parades tècniques de les plantes de solució, Craker i Octè.

•Durant els mesos de maig i juny de 2012 es van realitzar també la primera parada tècnica del Tren III de Solució des de la seva inaugu·ració al 2006. La planta, després de 48 dies de parada, es va posar en marxa sense proble·mes.

Assumint el Zero incidentscom valor en el dia a dia

The Dow Chemical Company ha donat un pas més

en el seu nivell d’exigència i proactivitat enfront als

riscos laborals, llançant la nova campanya «Live it!»,

que promou la vivència personal sempre pensant en

la seguretat: en arribar al Zero Incidents.

»Live it!» és l’evolució de la campanya Drive tot

Zero, iniciada al 2005, que sota la premissa «Zero

accident, Zero lesions, Zero excuses», promoure

conductes que protegeixen a tots, estimulant

la vigilància per part de tots els treballadors i

contratistes i la identificació proactiva de situacions

de risc.

24 diarimés 03/04/2014 MEDI AMBIENT

Segur que molts de nosaltres desitjaríem saber què passarà en el futur. La curiositat és així: po·sem la vista en el demà sense saber què és el que vindrà. Davant d’aquesta incertesa, però podem fer els passos necessaris perquè aquest futur sigui el més semblant possible a com l’imaginem i el desitgem. Aquest és el mètode de treball i desen·volupament que seguim a Perafort i Puigdelfí, és a dir, fent les passes necessàries perquè el nostre desenvolupament garanteixi un futur sostenible.

Fa molt temps que, a Perafort i Puigdelfí, ho tenim clar. La nostra qualitat de vida està molt vinculada a la natura que ens envolta i sempre l’hem cuidat i respectat. Per això, des de l’Ajun·tament hem promogut campanyes de formació i sensibilització, hem recuperat espais verds, com l’actual Parc de Salut, i hem exigit i controlat que la indústria compleixi la normativa mediambi·ental i garanteixi la màxima seguretat en els seus processos productius. En aquest sentit, disposem d’un polígon amb una superfície edificable de 17 hectàrees de les quals, el 50 per cent, ja ho estan. Les empreses que hi ha instal·lades doncs, han ac·ceptat el nostre compromís amb el medi ambient i tenim clar que les empreses que es vulguin instal·lar al nostre municipi en un futur no llunyà, tam·bé hauran d’acceptar aquestes condicions, perquè el desenvolupament de Perafort i Puigdelfí no es pot fer, ni volem que es faci, a qualsevol preu.

A nivell ciutadà, el nostre compromís amb la natura també es manté ferm i els nostres veïns i veïnes han respost de manera positiva al conjunt d’accions en favor del medi ambient que impul·sem. En aquest sentit, per exemple, l’Ajuntament ha posat a la seva disposició un circuit saluda·ble que transcorre a través de dues hectàrees de bosc. Aquesta actuació, no només és bona per als nostres veïns i veïnes, sinó que també ho és per al nostre entorn, ja que prèviament a la creació d’aquest circuit, es va realitzar una acció de neteja del sotabosc que va servir perquè aquest espai es recuperés de l’estat d’abandonament que presen·tava fins al moment.

Una altra de les accions en favor del medi am·bient que realitzem, ja va rebre en el seu dia un important reconeixement. Es tracta del distintiu d’Escola Verda que la Generalitat de Catalunya va atorgar a l’Escola Josep Veciana del nostre muni·cipi, la qual, desenvolupa un programa formatiu per conscienciar als nostres joves en la necessi·tat de ser respectuosos amb la natura. En el marc d’aquest programa, els nostres joves han de cuidar un hort que ells mateixos han cultivat dins els ter·renys de l’Escola, d’aquesta manera, aconseguim un doble objectiu. D’una banda, que desenvolu·pin el sentit de la responsabilitat i, de l’altra, fer que sentin estimació per la natura. Aquesta acció que a simple vista pot semblar petita, té un gran sentit per a nosaltres, perquè estem inculcant va·lors sostenibles en els més joves que, al cap i a la fi, són la part més important del nostre futur. Per a ells i amb ells, a Perafort i Puigdelfí, seguirem promovent un desenvolupament que garanteixi un futur sostenible.

El nostre desenvolupament ha de garantir un futur sostenible

PERAFORT I PUIGDELFÍ

JOAN MARTÍ PLA I PLAAlcalde de Perafort

A La Pobla, estem compromesos amb el futur i és per això, que realitzem totes aquelles actuacions que estan al nostre abast per preservar·lo. Sota aquest precepte, desenvolupem la nostra agenda política ja que sabem que donar bon exemple, és fonamental per aconseguir que tothom camini en el mateix sentit. Aquest és el paper que hem d’adoptar les administracions i aquest és, per tant, el paper que l’Ajuntament de La Pobla ha assumit.

Conscients de les nostres obligacions en ma·tèria de sostenibilitat, a La Pobla hem realitzat fa poc, una acció encaminada a vetllar pel medi am·bient. Es tracta de la instal·lació de plaques solars en la recentment inaugurada coberta de la pista poliesportiva. Aquesta nova coberta és impor·tant per al municipi per dos motius. D’una banda, perquè ens permet fer ús de la pista poliesportiva independentment de quines siguin les condici·ons climatològiques i, de l’altra, perquè a nivell de sostenibilitat, representa un avenç per al nostre municipi. Això és així perquè aquestes plaques serviran per escalfar l’aigua de les piscines cober·tes annexes.

Un pas endavant, doncs, que ens permet afir·mar que La Pobla no deixa de mirar cap al futur des d’una perspectiva sostenible i ecològica.

Aquesta recent actuació en matèria de sosteni·bilitat, se suma a d’altres que hem anat fent i que mantenim com a mostra del nostre compromís amb el medi ambient. En aquest sentit, i en el marc de l’Agenda 21 del nostre municipi, tenim dissenyades una quinzena de línies estratègiques que tenen l’objectiu de millorar i desenvolupar, les polítiques sostenibles en diferents àmbits, com el social, l’econòmic, el territorial, el mediambiental i el referent a l’administració pública.

A banda, realitzem també altres accions, potser més petites però no per això menys importants, que mostren el nostre compromís amb el medi ambient. En aquest sentit, ja fa temps que impul·sem el reciclatge al municipi amb illes ecològiques per a la recollida selectiva de residus, mentre que també volem promoure el reciclatge d’oli domèstic a través d’una campanya conjunta amb el Consell Comarcal del Tarragonès.

Per tot plegat, m’agradaria destacar que la nos·tra agenda municipal té marcades com a prioritat, les actuacions encaminades a aconseguir un futur més sostenible. Fa temps que vam engegar aquest sistema de treball i el mantindrem perquè per a La Pobla, és completament satisfactori contribuir a l’obtenció d’un futur més sostenible.

Les accions en matèria de sostenibilitat, part important de l’agenda municipal de La Pobla

LA POBLA DE MAFUMET

JOAN MARIA SARDÀ PRADELLAlcalde de la Pobla de Mafumet

El municipi ha instal·lat fa poques setmanes plaques solars a la recent inaugurada coberta de la pista poliesportiva per vetllar pel medi ambient

2503/04/2014 diarimésMEDI AMBIENT

ACNEl Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) coordinaran la nova plataforma ‘Newforests’, un laboratori de recerca interna-cional encarregada d’analitzar com responen els ecosistemes forestals als canvis ambientals que pateix el planeta. El projecte s’ha finançat amb 405.300 euros de la Unió Europea i durant tres anys reunirà un total de 36 in-vestigadors de cinc institucions de recerca de prestigi en ecologia forestal: els dos centres públics catalans, una institució francesa (Bio-Arqueologia i Centre d’Eco-logia - CBAE), i dues universitats canadenques (Universitat del Quebec - UQAM i la Abitibi-Té-miscamingue - UQAT).

La plataforma ‘Newforests’ es va presentar a Montreal amb l’objectiu d’analitzar com res-ponen diferents ecosistemes forestals, els mediterranis i els boreals, al canvi climàtic, canvi d’usos del sòl, sequera, incendis, etc. El coordinador del progra-ma, Lluís Brotons, va destacar durant la presentació que «el coneixement científic que sor-girà d’aquest treball conjunt ens servirà per desenvolupar models de gestió i planificació forestal més adients i innovadors que els actuals».

De la seva banda, Enrique Do-blas, investigador del CREAF va recalcar que «amb ‘Newforests’ volem demostrar que la gestió forestal sostenible és una estra-tègia clau per adaptar els boscos del planeta a les amenaces del

canvi global ambiental». Brotons va afegir que «volem posar de relleu que, precisament, perquè l’activitat humana és un dels motors del canvi global ha de ser també un conjunt d’accions hu-manes ben planificades les que ens ajudin a mitigar aquest can-vi». La iniciativa ha de permetre crear un laboratori de recerca global que posicioni l’activitat de recerca forestal desenvolupada en els dos centres catalans en un marc de referència internacional. El projecte reunirà investigadors de cinc institucions de recerca de prestigi en ecologia forestal.

Trobar solucions globalsCanadà, Catalunya i França in-tercanviaran experiències i co-neixement sobre dos ecosiste-mes forestals molt diferents: els

boscos d’Amèrica del Nord, que només han hagut de fer front a l’impacte de l’activitat humana els darrers temps; i els boscos de la muntanya mediterrània i del sud d’Europa, que han estat afectats durant mil·lennis per la interacció entre l’activitat huma-na i els canvis ambientals.

A més, la forma d’entendre la gestió forestal en cadascun d’aquests territoris també és ben diferent. Segons informen des de la nova plataforma ‘NewForests, mentre que les estratègies ca-nadenques podrien aportar una nova visió sobre la gestió dels paisatges a Europa, l’experiència al sud d’Europa podria aportar al Canadà noves tècniques per fer front un futur on les pertor-bacions humanes aniran en aug-ment.

BOSCOS

Catalunya coordinarà una plataforma internacional de recerca forestalInvestigadors participants del projecte analitzaran com responen els ecosistemes a canvis ambientals

CEDIDA

Amb aquest projecte es crearan sinergies entre diferents ecosistemes, del nord i del sud del planeta.

RedaccióEl govern català va aprovar a mitjans del mes de febrer l’Es-tratègia per promoure l’activació de la gestió forestal sostenible a través de l’aprofitament energè-tic de la biomassa forestal i agrí-cola de Catalunya.

Aquesta estratègia té com a objectius essencials l’aprofita-ment energètic de la biomassa activant la cadena forestal per millorar l’estat dels boscos que, per altra banda, diferents asso-ciacions han alertat que estan en un estat crític. El què també es pretén és reduir la càrrega de combustible que s’hi acumu-la any rere any -al voltant de 3 milions de tones-, reduir el risc d’incendis i potenciar la resili-ència de les masses forestals, la qual cosa afavoreix a la millora de la biodiversitat i la reducció dels efectes negatius del canvi climàtic i dels riscos naturals.

L’estratègia prioritza l’aprofi-tament dels usos energètics de la biomassa en tots els sectors, atenent a criteris d’eficièn-cia i diversificació, i aposta per no impulsar noves plantes de producció elèctrica. D’aquesta manera s’ajudarà a potenciar el sector forestal, a dinamitzar els aprofitaments de la superfície arbrada de Catalunya, i con-tribuirà al desenvolupament econòmic general i de manera significativa en l’àmbit rural en generar activitat econòmica i llocs de treball. D’altra banda, es preveu que en el marc d’aquesta Estratègia es puguin mobilitzar 500.000 tones més en altres aprofitaments com les de fusta per a serradores, suro i altres productes, que permetria arri-bar a un volum total de 1.700.00

tones en l’horitzó 2020, i repre-senta el 50% del que creixen els boscos cada any. Això permetrà assolir l’equilibri entre el crei-xement de la massa forestal i la gestió forestal sostenible dels boscos.

Aquesta Estratègia s’inscriu en els objectius del nou Pla general de Política Forestal de Catalunya 2014-2024 així com en els de l’Estratègia 2020 de la Unió Europea i del Pla de l’Ener-gia i el Canvi Climàtic 2012-2020.

El Pla de l’Energia i Canvi Cli-màtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020), aprovat pel Go-vern català el mes d’octubre de 2012, fa una aposta decidida per l’aprofitament energètic de la biomassa forestal, proposant una estratègia singular especí-fica en aquest àmbit, que inclou una sèrie de propostes concretes d’actuacions. L’aprofitament de la biomassa per a usos tèrmics contribueix a la disminució de la dependència energètica externa (combustibles fòssils), a la millo-ra de la competitivitat de les em-preses consumidores d’energia i al desenvolupament d’un teixit empresarial format per noves empreses.

Aquesta Estratègia vol as-sentar un model de producció energètica sostenible que reper-cuteixi directament en un estal-vi directe sobre els consumidors finals, molt especialment per a ajuntaments, corporacions lo-cals i empreses.

L’Estratègia permetrà fer treballs silvícoles i millores a 25.000 ha/any l’any 2020, quan actualment ens situem en unes 10.000 ha/any per a l’obtenció d’energia tèrmica.

La Generalitat aposta per la gestió sostenible dels boscos

BOSCOS

L’aprofitament energètic de la biomassa forestal de proximitat és una de les línies estratègiques del govern català

26 diarimés 03/04/2014 MEDI AMBIENT

ACNUna xarxa de deu sensors instal·lada en punts de difícil accés al Delta de l’Ebre permetrà als tècnics del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code) disposar tele·màticament de dades en temps

real sobre l’increment del nivell de l’aigua per anticipar la proli·feració de larves de mosquits i aplicar els tractaments imme·diatament. Els dispositius, que costaran 14.000 euros, s’ubica·ran a l’Encanyissada i el Canal Vell. Podran ser gestionats des

d’un mòbil o un ordinador.Tant el Code, el Govern, els

consells comarcals com els ajuntaments, confien que la campanya d’aquest 2014 per·meti, almenys, repetir els bons resultats de la passada.

La principal preocupació de les administracions locals con·tinua sent, però, el finançament de la lluita contra la plaga dels mosquits, que es desplega al Delta de l’Ebre des de fa 24 anys.

Els consistoris de la zona del Delta aporten anualment uns 260.000 euros i volen rebaixar aquesta xifra davant els proble·mes de tresoreria dels últims anys.

Deu sensors oferiran dades reals per avançar en els tractaments dels mosquits

DELTA DE L’EBRE

Els dispositius estaran a l’Encanyissada i Canal Vell

ACNLa Diputació de Tarragona va iniciar la setmana passada un programa d’itineraris de natu·ra guiats a l’Albereda de San·tes Creus, per fomentar aquest Espai d’Interès Natural com a recurs pedagògic. Un indret, se·

gons l’ens supramunicipal, amb gran potencial per a l’educació ambiental i per a la interpreta·ció de la Conca del Gaià, de la vegetació de ribera i dels valors del Cister. Es tracta d’una prova pilot, impulsada des del Servei de Medi Ambient, Salut Públi·

ca i Territori del Servei d’Assis·tència Municipal de l’entitat, que servirà per valorar el grau d’interès d’un futur programa d’educació ambiental en aquest espai. Alumnes de l’Escola Ber·nardí Toldrà de Vila·rodona van protagonitzat el primer itine·rari. La Diputació de Tarragona ha manifestat la importància i singularitat de l’Espai d’Interès Natural de l’Albereda de Santes Creus, pels seus valors naturals, pel seu valor dins el patrimoni cultural i històric català (mones·tir de Santes Creus), per la seva espiritualitat, pel seu simbolis·me i pel seu valor com a actiu econòmic i turístic del territori.

La Diputació impulsa itineraris de natura a l’Albereda de Santes Creus

NATURA

L’ojectiu és fomentar aquest Espai d’Interès Natural

ACNEl divendres passat, el Consell de Ministres va aprovar el Pla Hidrològic de l’Ebre, un nou ca·pítol d’aquest llibre. El cap de setmana passat, milers de ciuta·dans van sortir pels carrers de les localitats de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre per manifestar el seu desacord al Pla Hisdrològic de l’Ebre, amb una pancarta que es podia llegir «L’Ebre sense cabal és la mort del Delta». Aquesta vegada, a diferència del primer Pla Hidrològic, CIU també es va

posicionar en contra de l’aprova·ció del govern espanyol.

Detalls del Pla HidrològicL’actual Pla Hidrològic de l’Ebre limita el cabal del tram final del riu a 3.220 hectòmetres cúbics anuals d’aigua per poder·ne des·tinar 11.000 a regar 1,4 milions d’hectàrees.

Així mateix, el pla planteja la construcció de nous embassa·ments que se sumarien als 109 que hi ha actualment en explo·tació, majoritàriament per rec, i

preveu també un augment subs·tancial del consum de l’aigua del riu. Val a dir que, a dia d’avui, la demanda de l’aigua de l’Ebre ascendeix a 8.210 hectòmetres cúbics anuals, el 55% del total, però la planificació del govern espanyol amplia aquesta xifra i permet arribar a 10.700 hectò·metres cúbics al 2027, que cor·respont el 70%, de manera que el Delta de l’Ebre hauria de so·breviure amb el 30% restant del cabal, una dada que des de les entitats ecologistes i de defensa

del riu veuen inviable. El pla aprovat reserva per a

Tortosa un volum mínim de 3.100 hm3 a l’any, és a dir, un cabal de 100 metres cúbics per segon de mitjana, mentre que el Govern en reclamava 7.167

en any sec, 9.508 en any mitjà i 12.543 en any humit. En canvi, no incorpora la previsió de cap transvasament de l’Ebre. El Mi·nisteri d’Agricultura argumenta que el pla garanteix per primera vegada cabals ecològics per a 41

punts del riu, i assegura que les dades que ha aportat la Generali·tat exageren de manera substan·cial els cabals històrics. En l’àm·bit econòmic, el pla comportarà unes inversions de més de 2.500 milions d’euros.

DELTA DE L’EBRE

El Pla Hidrològic de l’Ebre limita el cabal del tram final a 3.220 hm3 anualsAquest cap de setmana passat, veïns de la zona del Delta van sortir en manifestació contra aquest Pla Hidrològic aprovat pel Govern estatal

cedida

El Pla preveu un 30% del cabal per al Delta de l’Ebre.

2703/04/2014 diarimésESPORTS

Mónica Pérez/Vicente M. Izquierdo Alcaldes i presidents de les Cam-bres de Reus i Tarragona, i presi-dents dels Consells Comarcals i dels Consells Esportius del Baix Camp i el Tarragonès es mullen amb el derbi. Cadascú mira cap a casa seva en una cita en què no s’espera golejada i només un dels consultats contempla la hipòtesi de l’empat. La resta preveu la vic-tòria dels seus. Només els més afortunats podran celebrar-la.

Complicat, a Reus, arribar a un acord sobre allò que reflectirà el marcador quan el derbi arribi al desenllaç. Entre els quatre VIP’s d’aquest encontre, en què pre-domina un ajustat triomf local per 2-1, fins i tot un concedeix les taules als grana. El president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joaquim Calatayud, més que as-sidu a l’Estadi –i també, de tant en quant, al feu del Nàstic–, sap que «aquest serà un derbi igua-lat» pel fet que «el Nàstic encara té alguna possibilitat d’acabar en places de play-off i el Reus jugarà a plaer perquè ja ha aconseguit l’objectiu de salvar-se». En els golejadors, «no dubto: dos per De la Espada i dos més d’Álex López», diu.

L’eufòria corre a càrrec de Josep Llebaria, president del Consell Esportiu del Baix Camp, que arrisca amb un 3-1 en què «hi poso cor» igual que uns ju-gadors que «lluitaran la victòria al límit». Més moderats dins aquesta tendència roig-i-negra es mostren l’alcalde Carles Pe-llicer i el president de la Cambra

Isaac Sanromà. Tots dos auguren un 2-1 basat en els ajustats resul-tats de la categoria per al batlle i en la bona dinàmica a casa per a Sanromà.

A Tarragona les expectatives de victòria són màximes. Tot-hom aposta per un triomf del Nàstic, i dues persones, de les que han estat requerides per aquest diari, coincideixen a dir que el resultat serà de 0-2 a favor de l’equip que entrena Vicente Moreno. Es tracta de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, i de Frederic Adán, president del Consell Comarcal del Tarrago-nès.

El batlle assegura que «aniré al camp del Reus, com he anat en els últims derbis. Es tracta d’un partit molt especial, que afrontem per damunt d’ells a la classificació». Ballesteros, a més, és del parer que l’enfrontament «ens agafa en un gran moment. Portem molts punts. Si els tres punts que tenim pendents con-tra l’Atlètic Balears els guanyem, tenim moltes possibilitats de ju-gar el play-off». Per la seva ban-da, Adán remarca que «també aniré a Reus. Tots els derbis són disputats, però crec que aques-tes quatre victòries consecutives ens donen peu a tenir una il·lusió en aquest final de temporada». El president del Consell Comar-cal, a més, està completament convençut que l’equip assolirà l’bojectiu, ja que «li ha costat te-nir un patró de joc, però tenim un davanter que ens portarà a Segona Divisió, com Marcos De la Espada. A més, no crec que el Nàstic tingui gaire problemes per tirar el partit endavant».

El president de la Cambra de Comerç, Albert Abelló, aposta per un 3-4, «un resultat que em porta molts bons records –ja que va ser el mateix que es va produir entre el darrer derbi en-tre Reial Madrid i Barça». Abelló espera que l’esportivitat regni a l’enfrontament». Finalment, el president del Consell Esportiu del Tarragonès, Raül Font, dei-xa clar que «quedarem 1-2. Serà molt igualat, però hem de recor-dar que mentre que a Reus mana l’hoquei patins, a Tarragona mana el futbol».

Tothom escombra cap a casa seva a la porra d’aquest Reus-GimnàsticLa victòria mínima d’un o altre és l’aposta més segura a una cita en què no s’esperen empats ni golejades

La porra dels ‘VIP’

JosepLlebaria (3-1)

«El Reus obté bons resultats a casa, juga molt la pilota i els ju-gadors hi posaran tot el cor del món, més que a qualsevol altre partit, per emportar-se una victòria. També jo hi poso cor, i no puc esperar altra cosa que un 3-1 per als locals, perquè sé que el lluitaran al límit».

President del Consell Esporitu del Baix Camp

IsaacSanromà (2-1)

«Els roig-i-negres saben res-pondre en els partit imporants, Vicente tenen una plantilla molt competitiva que no baixa mai els braços. Amb el factor de l’Estadi a favor, aposto per un 2-1 que segueixi en la línia dels darrers resultats positius aconseguits a casa».

President de la Cambra de Comerç de Reus

JoaquimCalatayud (2-2)

«Aquest serà un derbi molt igualat. El Nàstic encara té alguna possibilitat d’acabar en places de play-off i el Reus jugarà a plaer perquè ja ha conseguit l’objectiu de salvar-se. En els golejadors, no dubto: dos per De la Espada i dos més d’Álex López» .

President del Consell Comarcal del Baix Camp

CarlesPellicer (2-1)

«Per damunt de tot, el Reus-Nàstic ha d’estar presidit pel fair-play. Més enllà, i en un grup tercer en què les vic-tòries es resolen enguany amb resultats molt ajustats, espero un 2-1 que permeti celebrar diumenge tres punts més a casa» .

Alcalde de Reus

També ofereixen les seves sensacions sobre el derbi

Raül Font-Quer (1-2)

«Crec que el resultat final serà d’1-2. Serà un partit igualat, però el Nàstic acabarà empor-tant-se els tres punts, ja que arriba en un millor moment. Cal recordar que a Reus mana l’hoquei patins, però a la ciutat de Tarragona el que mana és el futbol»

President del Consell Esporitu del Tarragonès

AlbertAbelló (3-4)

«Tinc un molt bon record d’aquest resultat –va ser el mateix que va aconseguir el Barça en el darrer derbi contra el Reial Madrid– i és per això que aposto pel 3-4. Espero que sigui un derbi molt net i que l’esportivitat regni sobre la resta».

President de la Cambra de Comerç de Tarragona

Frederic Adán (0-2)

«Aniré a Reus. Tots els derbis són disputats, però aquestes quatre victòries seguides ens donen peu a tenir una il·lusió en aquest final de temporada. No crec que el Nàstic tingui gaire problemes per tirar el partit endavant. De la Espada ens portarà a Segona A».

President del Consell Comarcal del Tarragonès

Josep FèlixBallesteros (0-2)

«Aniré al derbi. És un partit molt especial, que afrontem per damunt a la classificació. Crec que ens agafa en un gran moment. Si els tres punts que tenim pendents contra l’Atlè-tic Balears els guanyem, tenim moltes possibilitats de jugar el play-off».

Alcalde de Tarragona

28 diarimés 03/04/2014 ESPORTS

Mónica PérezSegurament jugadors de Reus i Nàstic tinguin, lluny de la gespa, més punts en comú dels que un es podria imagi-nar. Entre ells, el perruquer. Futbolistes d’ambdós bàndols com-parteixen estilista i apro-fiten la jornada setmanal de descans per passar per les mans del que anome-nen Hurón, el perruquer de capçalera dels grana i, darrerament, també dels roig-i-negres. Jorge Gimé-nez ha estat el primer entre els reusencs a provar les tisores de l’Hurón, i no es queixa. Manolo Reina, Lago Júnior o Ramón Verdú ja ho havien fet abans. Tot sigui dit, un equip planteja reptes més elevats que l’altre. El perruquer dels futbolistes s’atreveix amb tot i seca-dors i planxes treuen fum els dimarts, quan la feina s’acumula. Querol i Ferran ja tenen cita per la propera sessió.

Un trasllat de feina el va portar a Tarragona fa quatre anys, des del seu Cadis natal. A través d’un contacte a la Pobla, va te-nir oportunitat de desple-gar una professió frustrada que ha derivat en afició, la perruqueria. «Em van presentar molts jugadors, vaig tallar-li el cabell a un d’ells i li va agradar com li quedava», explica l’Hurón, que diu que «a partir d’aquí la veu va anar corrent i he acabat pentinant també ju-gadors del Nàstic, del Reus i inclús algun que ara juga al Lleida». Els seus inicis al món de l’estilisme, però, venen de molt més enrere: «Amb 12 anys ja em tallava el cabell a mi mateix i després al meu pare, el meu germà, el meu avi i al final vaig acabar amb els veïns del bloc i amb diversos carrers sencers que venien perquè els pentinés». També un vincle amb el futbol que l’ha portat ara a una situació ben curiosa: «Jo he estat tota la vida aficionat del Barça, i ben con-vençut. Però ara he conegut a aquests futbolistes, m’hi he fet amic, hem com-partit tantes coses i he vist tants d’en-trenaments i tants de partits que sento més amb un gol de la Pobla que amb un

del Barça. Se’m posen els pèls de punta, pateixo molt més amb cada jugada, és una cosa molt diferent quan un segueix un equip de prop».

L’atenció a la perruqueria de l’Hurón és personalitzada. Tallar el cabell a un jugador pot suposar hora i mitja de pas per la cadira del seu particular saló. Tot aquest temps dedicat a la imatge de futbolistes de la zona ha deixat en el record de l’Hurón més d’una anècdota impagable. «Un dia em van dir que em portarien el Javi Martínez, que volia que li tallés el cabell. Jo no havia tenyit mai a ningú i m’hi vaig negar, no volia fer-ho

de cap manera, allò requereix tota una sèrie de passos que no he fet mai i no sabria fer... Després m’ho van explicar, és el seu color natural, és albí. Ara fem broma amb allò», comenta el perru-quer. Alguns hi acudeixen ja amb una idea fixa de com serà el seu pentinat, que transmeten a l’Hurón per tal que ell faci «el que pugui, perquè el cabell sí que més o menys els hi puc canviar, però la cara ja la porten de casa i amb això sí que els hi dic que no hi ha res a fer», riu. Entre els referents preferits a Reus i Nàstic, «m’han arribat a portar fotografies del Pablo Alborán, perquè

els hi fes el mateix pentinat, i també del Jorge Javier Vázquez, en aquest cas per dissimular que el cabell ja clareja i aviat no en tindran», afegeix, sempre en to simpàtic.

Secret de confessió«També hi ha algunes dones que es preocupen perquè els seus marits pas-sin tanta estona per tallar-se el cabell, es pensen que no és veritat que estiguin amb mi perquè, en realitat, pentinar-los no és més que mitja hora i la resta en la passem parlant, xerrant de les nostres coses, de la vida i del futbol»,

afegeix l’Hurón, i acaba dient que «jo ric, ens ho passem bé i, a sobre, surten amb un pentinat nou».

Durant l’estona que l’Hurón dedica a tallar el cabell dels jugadors, «em pre-gunten com els veig en els partits, què em semblen els resultats o si han millo-rat o no des que van arribar. Jo aporto el meu punt de vista i, entre tots, arribem a algunes conclusions que també ser-veixen en l’àmbit esportiu». A més de

fer-ho a les pissarres d’Emili Vicente i Vicente Moreno, roig-i-negres i granes també analitzen el rival a la perru-queria: «mirem quin és el següent equip amb què ju-garan, els seus punts forts, com s’ho podrien fer...».

A les converses que es tenen a la perruqueria de l’Hurón «no hi ha secret de confessió però és pràctica-ment com si n’hi hagués. Però no tot és així, també fem broma, expliquem acu-dits i fins i tot n’hi ha que m’ensenyen a fer algun truc de màgia». I és que després d’aquests anys mà a mà amb els futbolistes «ja em sento gairebé un més de la famí-lia, com si fóssim germans, integrat dins l’equip i aquí per recolzar-los al que els faci falta». Haver-li tallat el cabell fa pocs dies a Jor-ge Giménez, confessa, l’ha acostat també a un Reus a què no havia seguit fins ara. «Al final, m’agrada el futbol, tots som companys i hi ha bones persones tant a un equip com a l’altre. La riva-litat és al camp...», diu.

La tasca de l’Hurón -que és només una afició i no pas cap negoci– queda so-vint recompensada per les samarretes que els jugadors li regalen del pas per equips anteriors. Des de la seva perruqueria n’ha acumulat ja «moltíssimes i d’equips

molt diferents». Ell, però, no les reser-va, ni les emmarca ni les guarda a un racó especial. Com a bon aficionat, «me les poso totes. Quan no són de la meva talla, demano que me les arreglin per poder-les vestir en el dia a dia, que per això són».

Sobre el derbi que acollirà el proper diumenge l’Estadi, l’Hurón té ja gaire-bé el cor dividit entre uns i altres, com també sobre el desenllaç d’aquesta temporada: «M’agradaria que pogues-sin pujar tres equips, que ho aconse-guissin el Reus i el Nàstic i també el Lleida».

CEDIDES

Javi Martínez, Jean Luc, Jorge Giménez o Lago Júnior ja han passat pel saló d’aquest aficionat al futbol i a la perruqueria.

el ‘perruquer’ dels futbolistes també cita

reus i NàsticJugadors d’ambdós bàndols deixen la seva imatge en mans de l’Hurón

EL DERBI DEL TOT O RES

2903/04/2014 diarimésESPORTS

Vicente M. Izquierdo/EFEEl Jutjat del Mer-cantil número 2 de Palma ha de-clarat en les dar-reres hores el club de futbol Atlètic

Balears en concurs necessari de creditors.

La jutgessa de reforç del Jutjat del mercantil número 2 de Palma ha pres la decisió de dictar un acte en el qual declara en aques-ta situació a la Societat Anònima

Esportiva (SAD) Atlètic Balears, després que un grup de creditors ho sol·licités la setmana passada, segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears mitjançant un comuni-cat.

Els creditors que van instar el concurs són l’expresident d’aquesta entitat esportiva –fun-dada oficialment en 1942–, Mi-guel Ángel Gómez, al costat d’al-tres anteriors directius del club, que d’acord als seus càlculs, se’ls

deu una suma que ascendeix a uns 200.000 euros, segons va informar l’advocat que els està portant el cas. Cal recordar que l’Atlètic Balears és el segon clas-sificat del grup tercer de Segona Divisió B, i és un dels aspirants a finalitzar entre els quatre pri-mers per, d’aquesta manera, ju-gar la promoció d’ascens.

El recurs de TomeuEn aquest grup també hi parti-cipa un Nàstic al qual el Comitè

d’Apel·lació no li va donar la raó en el cas de la impugnació a To-meu Nadal per alineació inde-guda. Precisament, aquesta im-pugnació la va realitzar l’Atlètic

Balears.Segons ha pogut conèixer

aquest diari, el Nàstic no presen-tarà el darrer recurs, al Tribunal Administratiu de l’Esport, fins la

setmana vinent. Són quinze dies els que té el club per presentar-hi les al·legacions, i fins a trenta els que té l’esmentat tribunal per dictar sentència.

FUTBOL

Nico López, entrenador de l’Atlètic Balears, en la visita del seu equip enguany al Nou Estadi.

CRISTINA AGUILAR

El jutjat de Palma declara l’Atlètic Balears en concurs de creditorsUn grup de creditors ho va sol·licitar la passada setmana; el Nàstic presentarà la setmana vinent el darrer recurs sobre Tomeu Nadal

Mónica Pérez/Vicente M. Izquierdo La retransmissió del partit d’aquest diumenge continua a l’aire. La patata calenta està a les oficines del CF Reus, ja que el Nàstic ja ha comunicat a la Televisió de Catalunya, que és qui té els drets del partit, que està completament d’acord amb què es pugui veure per televisió. Tot i això, s’ha de matisar que el Nàstic no té cap tipus de poder de decisió en aquesta situació,

ja que és el Reus i el propietari dels drets són que s’han de po-sar d’acord.

Són dues televisions les que s’han interessat en retransmetre el partit. Una d’elles té el visti-plau de la Televisió de Catalunya per poder emetre el partit i l’al-tra possiblement també. El fet és que ambdues estan pendents de la decisió que prengui el CF Reus al respecte.

L’entitat que presideix Xavier Llastarri, en ser preguntada ahir per aquest diari, va especificar que encara no han pres cap de-cisió, tot i que el més possible és que finalment no es televisi el partit. Tot i això, no hi ha res descartat a hores d’ara, ja que

encara hi ha temps perquè arribi l’esperat derbi. En aquest sentit, avui l’entitat roig-i-negra podria prendre una decisió definitiva, segons les mateixes fonts, con-sultades igualment per aquest diari.

Cal recordar que la Televisió de Catalunya va decidir no re-transmetre en directe l’enfron-tament perquè hi ha altres cites esportives previstes a la graella. Si els de la capital del Baix Camp acceptessin la proposta, podrien trobar-se amb una situació no desitjada, com que l’assistència a l’estadi podria veure’s reduïda per la comoditat de quedar-se a casa.

Cal recordar que el preu de les

entrades pels aficionats del CF Reus és a partir de vuit euros i que cada soci en pot retirar tres. Els primers 400 que la comprin rebran l’obsequi d’una samarre-ta, que servirà per il·luminar de

roig-i-negre l’Estadi Municipal de Reus.

Pels que no siguin socis les entrades costen 20 euros i, grà-cies a la directiva i als jugadors del Nàstic, tot soci del club de la

ciutat de Tarragona que compri una entrada a la Federació de Pe-nyes, únicament haurà de pagar 12 euros. Aquest fet es produeix perquè la resta la subvenciona el club.

Continua encara a l’aire la transmissió del partitEl club local no ha pres encara una decisió al respecte

Una imatge del derbi a l’Estadi reusenc, disputat en la passada temporada.

CF REUS/GERARD REYES

30 diarimés 03/04/2014 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoEl Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis del 2017 ja tenen definides quines modalitats es-portives acollirà cadascuna de les seus escollides per a l’ocasió. En aquest sentit, el director ge-neral de l’esdeveniment, Ramon Cuadrat, va desgranar totes les dades en aquest sentit, de forma que «els Jocs acolliran un total de 36 disciplines, repartides en 16 municipis, que esdevindran seu».

Com és normal, la ciutat de Tarragona serà la que comptarà amb més competicions, amb un total de 18, més dues per a disca-pacitats i 19 equipaments que les acolliran –el futbol el comparti-ran els estadis del CDC Torrefor-ta i del Nàstic–. Les instal·lacions actuals de Camp Clar, el futur Palau d’Esports, el pavelló del Serrallo, la Tarraco Arena Plaça, el futur Centre Aquàtic, el velò-drom, el Club de Golf Costa Dau-rada o el Port de Tarragona seran els espais on es podran desenvo-lupar totes les proves.

Uns 4.500 esportistesCuadrat preveu la participació d’uns «4.500 esportistes», prop de 400 més que en els Jocs Me-diterranis de Mersin de l’any passat. En aquest sentit, el di-rector general de l’esdeveniment apunta que «hem parlat amb totes les federacions, tant cata-lanes com espanyoles, perquè puguin portar el màxim nombre d’esportistes del major nivell possible». Per la seva banda, el regidor de l’Ajuntament de Tar-ragona i comissionat per als Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, va afegir que «s’estan fent molts esforços per dur a terme un bon paper també pel que fa a esports per a discapacitats». En aquest sentit, l’atletisme i la natació per a persones amb dificultats es du-ran a terme a Tarragona, concre-tament a Camp Clar.

Els Jocs Mediterranis de Mer-sin van esdevenir un èxit, ja que la inversió que es va realitzar des de terres turques va resul-tar espectacular, amb la majoria d’equipaments de nova creació. Tot i això, Cuadrat deixa ben clar que «no ens plantegem res que no sigui organitzar uns Jocs Me-diterranis que superin aquells. Ells van construir nous equipa-ments, però nosaltres disposem de pavellons i camps suficients com per oferir els millors Jocs». Durant els prop de 3 anys que resten per a l’inici dels Jocs, es re-alitzaran visites a les escoles per-què cada municipi tingui cons-ciència de quins esports acull i perquè els nens puguin saber més sobre aquestes modalitats.

POLIESPORTIU

Els Jocs Mediterranis defineixen les seusCada municipi ja sap quina modalitat esportiva acollirà; seran un total de 36 disciplines repartides entre 16 localitats

Esport Equipament Capacitat Actuació

TARRAGONA

Atletisme Campclar 15.000 Provisional

Bàsquet masculí Palau d’Esports de Campclar 5.000 Nova construcció

Bàsquet femení Pavelló Municipal del Serrallo 1.000 Adequació

Futbol Estadi del Gimnàstic 16.000 Reforma

Futbol Camp Municipal de Torreforta 1.000 Reforma

Gimnàstica rítmica Tarraco Arena Plaça 6.000 Adequació

Gimnàstica artística Tarraco Arena Plaça 6.000 Adequació

Natació Centre Aquàtic de Campclar 3.000 Nova construcció

Waterpolo Centre Aquàtic de Campclar 3.000 Nova construcció

Tennis Club de Tennis Tarragona 1.000 Adequació

Voleibol masculí Pavelló Municipal Sant Jordi 1.000 Nova construcció

Voleibol femení Pavelló d’Esports del Gimnàstic 1.200 Adequació

Vòlei platja Espai per determinar 2.000 Espai ocasional

Petanca Velòdrom de Campclar 500 Adequació ocasional

Botxes Velòdrom de Campclar 500 Adequació ocasional

Tir amb arc Pista d’Atletisme de Campclar 500 Adequació ocasional

Golf Club de Golf Costa Durada 500 Adequació

Tir Espai per determinar 1.000 -

Esquí nàutic Port de Tarragona 500 Adequació ocasional

Atletisme (discapacitats) Campclar 15.000 Provisional

Natació (discapacitats) Centre Aquàtic de Campclar 3.000 Nova construcció

Cerimònia d’inauguració Campclar 15.000 Provisional

Cerimònia de clausura Campclar 15.000 Provisional

REUS

Futbol Camp Nou 5.000 Adequació

Handbol masculí Pavelló Olímpic 4.900 Adequació

LA SELVA DEL CAMP

Esgrima Pavelló Municipal 450 Adequació

VALLS

Tennis de taula Nou Pavelló Municipal 1.000 Adequació

Bàsquet Pavelló Municipal 2.000 Adequació

Esport Equipament Capacitat Actuació

CAMBRILS

Judo Pavelló Municipal 1.000 Adequació

Karate Pavelló Municipal 1.000 Adequació

CONSTANTÍ

Halterofília Pavelló Municipal 500 Adequació

SALOU

Vela Club Nàutic 3.000 Adequació

Taekwondo Pavelló Municipal 1.000 Adequació

VILA-SECA

Lluita Pavelló Municipal 600 Adequació

Ciclisme Circuit urbà - Adequació ocasional

CASTELLDEFELS

Piragüisme Canal Olímpic 2.000 Adequació

Rem Canal Olímpic 2.000 Adequació

BARCELONA

Hípica Real Club de Polo 2.000 Adequació

EL MORELL

Bàdminton Pavelló Municipal 600 Adequació

ALTAFULLA

Triatló Circuit urbà - Adequació ocasional

EL VENDRELL

Handbol Pavelló Club Esportiu Vendrell 850 Reforma

TORREDEMBARRA

Boxa Pavelló Municipal 1.000 Adequació

CALAFELL

Futbol Camp Municipal 1.000 Adequació

LA POBLA DE MAFUMET

Futbol Camp Municipal 1.000 Adequació

Totes les seus i les competicions que acolliran

Gràfic on s’indica l’ubicació de cada modalitat esportiva

Ramon Cuadrat: «No ens plantegem res que no sigui millorar els Jocs Mediterranis de Mersin»

El regidor Javier Villamayor afegeix que «s’està fent un gran esforç pel que fa a esports per a discapacitats»

3103/04/2014 diarimésESPORTS

Esta cosita es igual de bella por dentro que por fuera y hoy cumple 5 añitos. Feliz cumple-años Thelma, de parte de tus hermanos  y papas.

¡Muchas felicidades Alex en tu 14 cumpleaños! De parte de toda tu familia.

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Que pases un día muy feliz junto a los papas, abuelitos y toda la familia. Un besazo muy grande.

Gracias por brindarme  to-dos  esos momentos  mara-villosos  de tu vida... Y  como no,  recordarlo en  un día tan especial como el de hoy.

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

RedaccióGran victòria del Mortiz CE VEn-drell a la pista del Vilafranca (2-3), un triomf que té doble mèrit perquè els de Guillem Cabestany es van veure obligats a remuntar un resultat advers, i ho van fer gràcies a dues dianes de Ferrer i Cortijo, els herois del partit. Aquest resultat situa els vendre-llencs cinquens a la taula classi-

ficatòria.La primera meitat va finalitzar

sense gols, un fet força estrany en tractar-se d’un partit d’hoquei patins. Tot i això, d’oportunitats no en van mancar. De fet, en el minut 21 els vendrellencs van poder avançar-se a l’electrònic, però Sergio Miras no va ser capaç de transformar un penal.

En el segon acte, però, el ball de gols va ser màxim, i els dos equips van tenir el seu prota-gonisme de cara a les porteries contràries. De fet, únicament va trigar tres minuts Jordi Creus en avançar els vendrellencs, una alegria que no va durar gaire, ja que Jordi Galán, en el minut 32 i Pablo Aguarón, tres minuts des-prés, van marcar dos gols pels locals que van capgirar com-pletament l’electrònic. No es va rendir, però, l’equip de Guillem Cabestany, ja que va ser capaç de contraatacar i tornar a donar la volta a l’electrònic. Jordi Ferrer, en el 41’, i Carlos Cortijo, en el 42’ , van ser els encarregats d’obrar la fita gràcies a dues grans dianes.

HOQUEI PATINS

El Moritz Vendrell guanya amb remuntada inclosaEls tres punts deixen els de Guillem Cabestany en cinquena posició amb la vista a la part alta

Dues de les més joves prome-ses del Club Tennis Tarragona han aconseguit la fita d’avançar ronda en les seves respectives competicions que es troben disputant ara mateix i que s’acosten ja a la seva fase deci-siva.

Per un costat, a la fase final de la Babolat Cup que es juga al CN San Cugat Mariona Pérez es va aconseguir imposar-se a Cristina Flaquer per un contun-dent 6-2 i 6-2. El cap de setma-

na que ve la jove jugarà contra la dura jugadora Cristina Mayoro-va la següent ronda, i última per tal de classificar-se per la fase nacional d’aquesta competició.

Per la seva banda al Campi-onat de Catalunya aleví indivi-dual Anna Domingo es va clas-sificar per la ronda de vuitens de final en guanyar a Bàrbara Soriano per 6-3 i 6-1. El cap de setmana que ve s’enfrontarà a Sandra Ginés, en un duel que es preveu complicat. Redacció

Pérez i Domingo, a la recta final de la Babolat Cup

TENNIS

Amb l’objectiu d’apropar l’es-port als més joves i, alhora, donar a conèixer a les escoles la tasca que porten a terme els clubs multiesportius, el Ten-nisPark ha posat en marxa una nova iniciativa. Es tracta de TennisPark a les aules, un cicle de sessions que tindrà com a protagonistes a centres educa-tius de les comarques de Tarra-gona i que s’ha estrenat amb la visita de l’Escola les Codinetes de la Nou de Gaià.

Més de 70 alumnes han gaudit de valent tot practicant tennis, pàdel i sessions de gimnàs, unes activitats que han estat guiades i supervisades per l’equip tècnic i de monitors del TennisPark. «Volem posar de manifest els beneficis de la pràctica esporti-va a l’aire lliure i valors associats a l’esport com són la solidaritat, l’esperit de superació, el crei-xement personal, el joc net i el treball en equip», explica Xavi Pueyo, director del TennisPark.

El TennisPark s’acosta als centres educatius tarragonins

PÀDEL

vilafranca 2vendrell 3Club Patí Vilafranca Capital del Vi. Gerard Camps, Xavi Caldú, Marc Navarro, Pablo Aguarón i Jordi Galán. També van actuar Jordi Es-teva, Joan Vázquez, Ricard Pintado i Bernabé García.Moritz CE Vendrell. Xavi Puigbí, Jordi Creus, Lluís Ferrer, Eloi Albe-sa i Sergio Miras. També van actuar Carlos Cortijo, Ángel Rodíguez i Jor-di Ferrer.Gols. 0-1, Jordi Creus (28’); 1-1, Jordi Galán (32’); 2-1, Pablo Aguarón (35’); 2-2, Jordi Ferrer (41’); 2-3, Carlos Cortijo (42’).Àrbitres. Sergi Mayor Olivan i Ger-mán Sandoval Santos.

LES DADES

RESULTATSJornada 23, OK Lliga

CALAFELL-Lleida 5-2Noia-REUS DEPORTIU 1-2Cerceda-Barcelona 2-5Lloret-Lieco 2-5Vilafranca-VENDRELL 2d’abrilIgualada-Vic 3-6Vilanova-Voltregà 3-8Blanes-Tordera 3-1

PRÒXIMA JORNADA

REUS DEPORTIU-LleidaBarcelona-NoiaLiceo-Cerceda

VENDRELL-LloretVic-Vilafranca

Voltregà-IgualadaTordera-VilanovaBlanes-CALAFELL

CLASSIFICACIÓEquip Pts J G E P GF GC1Barcelona 64 23 21 1 1 161 512Liceo 53 23 17 2 4 123 563Vic 45 23 14 3 6 91 614REUS DEPORTIU 44 23 13 5 5 111 755VENDRELL 42 23 13 3 7 99 776Noia 38 23 11 5 7 91 737Voltregà 35 23 9 8 6 83 668CALAFELL 35 23 10 5 8 86 809Cerceda 33 23 9 6 8 88 8410Igualada 33 23 10 3 10 69 7911Lleida 25 23 7 4 12 68 8812Vilafranca 20 23 5 5 12 77 9913Tordera 20 23 6 2 15 6210514Lloret 19 23 5 4 14 63 9715Blanes 17 23 5 2 16 5310016Vilanova 0 23 0 0 23 56190

Dins les activitats programades pel 80è aniversari de la Secció Excursionista, diumenge pas-sat es va fer l’excursió Prades - Montblanc, seguint el sender de gran recorregut (GR) 171. Un dels motius va ser perquè la Secció és l’entitat mantenidora d’aquest tram, junt amb la vari-ant del GR 171-4 que va des dels Cogullons fins a Poblet. A més a més, al llarg del recorregut hi ha indrets molt significatius per a la Secció, com són la Taula dels

Quatre Batlles o el Clot del Llop, i un bon grapat de pals indica-dors que calia visitar en aquest any tant senyalat. Així doncs tot el grup va començar a caminar a les set del matí, des de Prades. El fred i un fort vent van acom-panyar durant bona part del recorregut. Entre els trams del recorregut, van travessar cap a la Taula dels Quatre Batlles i després cap al Clot del Llop, on hi ha el primer pal indicador de la Secció Excursionista.

El Reus Deportiu completa l’excursió Prades-Montblanc

EXCURSIONISME

32 diarimés 03/04/2014 CALÇOTADES

RESTAURANT MASIA FONTSCALDESwww.masiafontscaldes.com

Carrer de la Font, 7Fontscaldes-VallsTarragonaTelèfons: 977 612 836 609 319 630Correu electrònic: informació@masiafontscaldes.com

El Restaurant Masia Fonts-caldes s’ha anat situant com un dels millors establiments de l’Alt Camp, conegut arreu de Catalunya, per les seves calçotades. En el menús que ofereix inclou els calçots amb salsa salvitxada, lles-ques de pa torrat amb to-màquet i all, porrons de vi blanc i negre de l’Alt Camp, carn de xai llonganissa, cansalada i botifarra negra amb fesols i amb carxofa a la brasa. A més del morter d’all i oli, amanida d’escaro-la, cava brut, taronja amani-da amb vi dolç, crema cata-lana i aigües minerals, cafè, tallats o infusions.

RESTAURANT LA PLATJA

Germans Campabadal

C. de l’Arrabassada,2Tarragonawww.restaurantlaplatja.comHorari: Obert Dissabtes i Diumeges migdia i tambéper a grups entre setmana.Tel. 977 29 09 38Tel. 625 10 31 95

El menú consisteix en un petit aperitiu al jardí, cal-çots amb salsa i pa torrat (sense límit), plat mixt de carn (costelles de xai, llon-ganissa, carxofa, escaliva-da, patata al caliu...), taron-ja, crema catalana, aigua, vi del Priorat, cafè i copa de cava. El preus és de 29,50 euros més el 10% IVA. I hi ha menú infantil (9,80 eu-ros IVA inclòs). Les calçota-des se serviran fins al 30 d’abril tots els dissabtes i diumenges al migdia. I en-tre setmana per a grups amb reserva prèvia, per un preu especial de 30 euros amb l’IVA inclòs.

RESTAURANT SOL-RIC www.restaurantesolric.es

Via Augusta, 227Vall de l’Arrabassada, TarragonaTelèfon. 977 23 20 32info@restaurantesolric.es

El Restaurant Sol-Ric, situat a la Via Augusta, 227 de Tarra-gona, ofereix els seus clients un menú de calçotada d’allò més complet. Aquest consisteix en un pica-pica a base de fuet, botifarra blanca i botifarra negra i olives arbequínes per anar obrint la gana. Seguidament, es porten els cal-çots cuits amb la seva salsa salvitxada. Tant l’aperitiu com els calçots es degusten, si el temps ho permet, a la ter-rassa del restaurant. De calçots se’n poden menjar tants com el client vulgui, tot i que el restaurant ja fa una pre-visió d’uns 25 per persona. Una vegada s’ha finalitzat la

degustació dels calçots, els comensals passen al menjador per tastar el segon plat que és la llonganissa amb fesols i les costelles de corder amb carxofa a la brasa, patata al caliu i tomàquet a la brasa. Per fer baixar tot plegat, el menú de calçotada de Sol-Ric proposa per postres o bé la clàssica crema catalana o el sor-bet de llimona. El preu del menú és de 32 euros més IVA, on també s’inclou el cafè, licor, vi i cava. Així mateix, pels qui no vulguin aquest menú, el restaurant Sol-Ric té altres propostes culinàries a preus molt econò-mics. En aquest sentit, hi ha menús de cap de setmana a partir de 24 euros i un menú diari amb tres primers plats per escollir, tres segons i les postres i aigua i vi per tan sols 12 euros. A més, Sol-Ric és un indret idoni per celebrar-hi qualsevol tipus de festa, com comunions. El restaurant obre les seves portes d’una del migdia a qua-tre de la tarda i de dos quarts de nou a onze de la nit. Diu-menge al vespre i dilluns tenen tancat..

RedaccióLa Denominació d’Origen Cata-lunya va organitzar ahir un ta-ller conjugant dos dels aliments que millor expressen el caràcter mediterrani de Catalunya: el vi i els calçots. En el marc de la Fira Alimentària es va portar a terme un tast de diferents vins de la

DO Catalunya amb els calçots de Valls. L’objectiu del taller era conèixer quins són els millors vins que s’adapten al calçot de Valls i si són només els vins ne-gres els que millor cacen a les calçotades o hi ha altres alter-natives, veient el gran nombre i varietat de vins que s’elabo-

ren a terres catalanes. Tant els calçots com el vi formen part ja de la marca Catalunya, i són reconeguts internacionalment. En aquesta proposta, tampoc no hi va faltar la salsa salvitxada, ja que una calçotada no s’entén sense la comunió entre calçots i la seva salsa.

ALIMENTACIÓ

Els calçots de Valls i els vins de la DO Catalunya, a la Fira Alimentària

El Saló de l’agroalimentació va acollir un taller de maridatges amb aquests dos ingredients

Vins i calçots es van poder maridar en un taller al Saló Alimentària de Barcelona.

CEDIDA

Recepta: Arròs de calçotada

Ingredients (2 pers.): 200 g d’arròs de Pals, calçots cuits a la brasa, salsa de calçots o romesco, 3 o 4 brins de safrà, brou de verdures o aigua, un tros de botifarra que hagi so-brat, oli, sal i pebreElaboració: Peleu els calçots i els talleu a trossos d’apro-ximadament un centímetre. Els poseu a una cassola amb una mica d’oli roent, i els hi doneu un parell de voltes, ja que ja estan cuits. Hi afegiu un parell de cullerades de sal-sa i uns brins de safrà. Cobriu amb brou i quan bulli hi po-sem l’arròs. Salpebreu i deixeu coure durant uns 18 minuts (o el que indiqui l’envàs). Talleu la botifarra a petits daus i la fregiu en una paella amb una mica d’oli (si no és que ens n’ha sobrat un tros ja cuit). Quan a l’arròs li manquin 5 minuts de cocció hi afegiu la botifarra.I llestos per degustar!

foto I rECEptA: blog Els fogons DE lA borDEtA

3303/04/2014 diarimésGASTRONOMIA

RESTAURANT LA CATEDRAL

Carrer de les Coques, 9. 43003 TarragonaTelèfon 977 23 43 35Correu electrònic: rest.lacatedral.tarragona@gmail.com

Obert tots els dies excepte diumenge a la nit i dimecres tot el dia.HORARI:

Esmorzars de forquilla i continentals

Menú de calçotades

Especialitats de carn i peix a la brasa de carbó

La Catedral és un restaurant molt acollidor situat a la Part Alta de Tarragona que ofereix als seus clients canrs i peixos fets a la brada a més de plats típics de la cuina mediterrània. Així mateix, fan que un àpat sigui una experiència única amb les seves propostes de monòlegs, maridatges i actuacions musicals de tot tipus. Posen a l’abast un menú de dia, un per a les nits, i el dels dies festius per al mateix preu. A més, La Catedral és un espai idoni per realitzar qualsevol celebració, ja que es preparen els menús a mida. A tot això cal afegir que amb la temporada calçotaire en marxa, aquest establiment disposa del seu menú de calçotades, on es poden degustar els calçots, la graellada de carn amb mongetes i patata al caliu i la crema catalana, tot per tant sols 25 euros!

PIZZERIA GONDOLA

Port Esportiu. Moll de Llevant, local LA743004 TarragonaTelèfon 977230961 / gondola-cb@hotmail.com

Obert a partir de les onze del matí. Dilluns tancat (en horari d’hivern). A l’estiu tots els dies obert.

HORARI:

Especialistes en pizzes

artesanes i tradicionals

La Pizzeria Gondola ha obert les seves portes recentment. Ofereix un menú diari de dimarts a divendres per 10 euros on s’inclou la beguda i per 12 euros els dissabtes i diumenges. L’establiment és un restaurant, cafeteria i geladeria amb una terrassa amb vistes al Port i un saló de cara el mar i la platja.

RedaccióEl Rioja dels cellers Torres es vesteix de vermell intens, amb detalls daurats i petites per-foracions en forma de rombe en l’etiqueta que l’embolcalla. Amb aquest atractiu look, que vol ser una reinterpretació de les etiquetes clàssiques dels vins de Rioja, Altos Ibéricos ar-riba al mercat amb la vocació de convertir-se en un dels vins de referència de la denominació i l’acompanyant perfecte de les tapes i la cuina espanyola con-temporània.El vi, 100% tempranillo, pren el seu nom de l’Alto Otero, un paratge de bellesa excepcional en el cor de La Rioja Alavesa, on Miguel Torres té el seu celler, i evoca al mateix temps la gastro-nomia de la península ibèrica, reconeguda a tot el món. Sota la Denominació d’Origen Qualificada Rioja, Altos Ibé-ricos està elaborat amb raïms curosament seleccionats i una criança en barrica de roure americà i francès durant 12

mesos, afinat posteriorment amb un envelliment de 6 mesos en ampolla. El resultat és un vi d’excepcional qualitat que re-flexa la personalitat de la regió en tot el seu esplendor.

De color cirera picota, en nas té un intens aroma a flors blan-ques i fruits vermells i l’entrada en boca és fresca i vellutada. Un Rioja elegant i contemporani, perfecte per combinar amb les

propostes culinàries més tradi-cionals i innovadores de la gas-tronomia espanyola.

Premi Best Pack 2014El nou disseny d’Altos Ibéricos ha rebut el bronze en la moda-litat ‘Best Branding: Packaging’ per a vins i begudes espiritu-oses dels Best Pack 2014, els únics premis que reconeixen la creativitat en el sector de l’ali-mentació i begudes que orga-nitza Alimentària, juntament amb Ediciones y Estudios, empresa editora de les publi-cacions IPMARK, Restauración News y DA Retail.Un jurat format per experts i professionals del màrqueting alimentari han estat els en-carregats de concedir un total de 70 premis repartits en nou modalitats, després de valorar les 223 peces inscrites en el cer-tamen, que aquest any arriba a la seva 14a edició. L’entrega de guardons es va portar a terme ahir al vespre a l’Hotel Hesperia Tower.

SECTOR VINÍCOLA

Altos Ibéricos, de la casa Torres, reinventa la història amb un nou etiquetatgeEl disseny de l’etiqueta, que combina modernitat i tradició, ha estat premiat als Best Pack 2014 de la Fira Alimentària

Altos Ibéricos, de Torres, amb el nou etiquetatge.

CEDIDA

RedaccióDe calçotades se’n fan de moltes maneres i a tot arreu, però la calçotada, la més tra-dicional es pot trobar a pocs llocs, i aquesta és la que ofe-reix el Restaurant La Monto-liva: amb la salsa salvitxada, els calçots cuits amb redoltes, que si el temps ho permet es mengen al jardí; i després ben entaulats al menjador, la bo-tifarra negra, llonganissa a la brasa, fesols fregits, carxofes al caliu, carn i costelles de xai a la brasa. Tot plegat amb un bon porró de vi, pa de pagès, oli d’oliva arbequina, cava brut nature, crema catalana

i pinya natural amb taronja i maduixes, un bon cafè i car-quinyolis. Tot en un ambient molt familiar i sense presses. Això es pot degustar per no-més 32€, tot inclòs més el 10% IVA.

Per els nens menors de 12 anys que vulguin fer la calçotada, paguen la meitat del preu. A més, també hi ha l’opció d’un menú infantil de dos plats i postres per només 8 euros; o bé un plat i les pos-tres per 6 euros.

Reserves al 977 840 268 i més informació a www.res-taurantlamontoliva.com i facebook.

ESTABLIMENT RECOMANAT

La calçotada del Restaurant La Montoliva, la més típica i tradicionalCom a la teva masia, però la calçotada servida a taula

34 diarimés 03/04/2014 OPINIÓ Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Rafa Marrasé, Anna Fortuny,Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

TRIBUNA

A las puertas de la Semana Santa, las Cofra-días y la Banda de Cornetas y Tambores del Cristo de Bonavista, ultiman los preparativos para celebrar una de las citas que, desde su origen el viernes 8 de abril de 1966, más an-helan los vecinos y vecinas del barrio.

Como me contaba hace poco el párroco mossèn Isidre : «La primera procesión surgió de forma casi espontánea por parte de los vecinos de Bonavista al plantearle insisten-temente al entonces párroco Don Faustino lo importante que para ellos era su celebración en el propio barrio. Va teniendo pues, unas raíces antiguas que coinciden casi con el propio origen del barrio, pues la primera pro-cesión se celebró en 1966 y tanto el crucifijo, que veneramos actualmente en el Viacrucis de la mañana y en la procesión de la tarde, así

como la imagen de la Virgen Dolorosa, que honramos en otro de los pasos de dicha pro-cesión, fueron adquiridos por la parroquia en 1968, en un taller de imaginería religiosa de Olot, a tal efecto se organizó una excursión a la zona para que las imágenes escogidas fu-eran del gusto de la mayoría, algo más tarde tras la recogida de más fondos se incorporó también la imagen de la Virgen de la Soledad, todo ello sufragado principalmente por apor-taciones voluntarias de los vecinos que un pequeño grupo de mujeres se encargaban de recoger. Además, en este mismo año ya hay constancia documental de una pequeña gra-tificación a la Banda de Cornetas del Barrio por su colaboración en los actos religiosos de Semana Santa».

Quisiera, después de esta breve reseña his-tórica, reconocer el gran esfuerzo y el trabajo desinteresado que a lo largo del año vienen realizando los cofrades y los integrantes de la Banda del Cristo (tanto la banda infantil como la de los mayores). Sin su dedicación, el Viernes Santo de Bonavista no podría ser lo que hoy es: un acontecimiento singular,

donde se pueden escuchar las hermosas marchas procesionales de la Banda, así como las emocionadas saetas de nuestros vecinos Francisco Navarro Frasqui, de Teresa «la de Romualdo» y algún que otro espontáneo, en definitiva una fusión de las tradiciones de los distintos pueblos de procedencia de los vecinos (mayoritariamente andaluces y extremeños) que como una symploké se en-tremezclan y tejen aunque la simbología y la estética acaba siendo mayoritariamente andaluza, todo ello da lugar a una procesión de la que todos podemos sentirnos orgullo-sos pues, representan un patrimonio cultural colectivo que desde aquí les invito a conocer y vivir.

Este año como muestra de este reconoci-miento, organizado por el Ayuntamiento de Tarragona, vamos ha presentar, el día 5 de abril a las 18 horas en el Teatro del Centro Cívico C/ 22, nº51, el documental titulado Vi-ernes Santo en Bonavista que ha sido realiza-do por el empleado municipal Miguel Ángel Navarro y ha contado con la colaboración de Aitasa , también se inaugurará la exposición fotográfica que lleva el mismo título. En de-finitiva, unas atractivas propuesta a las que, reitero, están todos invitados.

JAVIER VILLAMAYORTinent d’alcalde i conseller del barri de Bonavista

TRIBUNA

Amb una ràpida mirada al títol del present article, hom ja es pot imaginar que aquest escrit té la finalitat de rebatre una de les dar-reres al·lucinacions dels actuals mandataris espanyols: «España es la nación más antigua de Europa». El terme Hispània, amb els que els fenicis, inventors d’aquesta paraula, ano-menaven els territoris més occidentals de la mediterrània, va ser reutilitzat pels romans per designar la península ibèrica, és per tant, ja des dels seus orígens, un mot propi de l’as-signatura de geografia i sense que se n’hagi de derivar d’ell, cap connotació política. De fet, a la península ibèrica (Hispània), cap nació de les que múltiples que històricament l’han habitada, ha gaudit mai de cap mena d’unitat política en la globalitat del seu territori. No hem d’oblidar que inclús avui en dia, en el territori hispànic coexisteixen, sense comptar Gibraltar, tres països independents i registrats tots ells en les nacions unides (Portugal, Es-panya i Andorra). Quan volem referir-nos a la història dels països és imperatiu tenir sempre en compte la diferenciació entre els aspectes purament geogràfics i els més culturals o so-ciològics. Si el que volem és parlar de la histò-ria d’un territori, poden fer referència a totes les nacions que l’han habitat i remuntar-nos, si volem, als primers pobladors prehistòrics de la zona; en canvi, si el que volen és expli-car la història d’una nació actual cal ser molt curosos en establir fins a on exactament hem d’allunyar-nos per començar a explicar els seus orígens. Aquests orígens l’han de marcar unes bases identitàries (la llengua, la cultura, la història, els costums i tradicions...) unes ba-ses polític-sociològiques (els idearis polítics o la interpretació o filosofia de la vida i el món), i un simbolisme (bandera, himne, toponímia) que de forma més o menys homogènia han d’haver compartit les diferents generacions d’habitants d’aquest poble fins a l’actualitat. Entès això és obvi que una persona de naci-

onalitat espanyola, no té res a veure amb un musulmà, un visigot, un romà o un iber. Dir per exemple que Sèneca era espanyol és un disbarat igual de gran que dir, que el famós auriga Eutyches era català pel fet que va viure i morir a Tàrraco. Malgrat que el castellà de-rivi del llatí, un espanyol no pot compartir la mateixa nació o nacionalitat amb un romà del segle I, si així fos, gran part dels actuals països europeus l’haurien també de compartir amb ells. A l’època medieval, a la península ibèrica coexistien un mosaic de nacions ben diferen-ciades (la portuguesa, la basca, la catalana, la castellana, l’aragonesa …). En aquella època, el sistema polític que imperava en totes elles era la monarquia; tots aquests territoris havien de tenir un monarca i a vegades un mateix mo-narca, bé sigui per matrimoni o per interessos comercials, regnava en dues nacions diferents sense que aquestes tinguessin cap mena de lligam polític en el seu funcionament.

A partir dels successors dels reis catòlics, les nacions que conformaven la corona Ca-talano-Aragonesa i Castella varen compartir un mateix rei hispànic; aquests reis havien de respectar, per llei, la independència política i nacional dels diferents territoris que gover-naven. Hem dit abans que aquests reis eren hispans, no perquè existís cap nacionalitat hispànica o espanyola, simplement perquè el seu àmbit territorial de poder era la Hispà-nia. Per posar un exemple fàcil d’entendre, en Messi i en Neymar podem dir que tots dos són jugadors sud-americans però evidentment tothom sap que pertanyen a dues nacions amb llengua i cultura diferents. És molt im-portant assenyalar que tant Felip II (“Hispani-arum Rex” tal com figuraven a les monedes de l’època, donat que era rei de Portugal, Castella i la corona Catalano-Aragonesa) com la resta de monarques hispans, eren identitàriament i nacionalment castellans; una Castella per altra banda molt reforçada amb la conquesta i posterior espoli dels recursos naturals de les Índies. Aquests reis, de gran tradició militaris-ta, tenien el poder absolut a Castella però en canvi a Catalunya i Portugal s’havien de sot-metre a la voluntat de les lleis d’aquests terri-toris. Aquest escenari, com podem imaginar, els hi era extremadament incòmode, per tant

el seu desig passava invariablement per ins-taurar el poder de Castella a tota la península. El primer intent important per a aquest pro-pòsit, el trobem en el segle XVII amb els mo-tius que originaren la guerra dels Segadors, aquesta guerra finalitzà amb la sortida de Por-tugal de la monarquia hispànica i la preserva-ció dels drets polítics de Catalunya, malgrat que aquesta va perdre definitivament el Ros-selló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i part de la Cerdanya. Amb la guerra de successió de principis del segle XVIII, el que va passar és que Castella i la corona Catalano-Aragonesa, dos països aleshores diferents, i cadascú amb els seus respectius aliats internacionals, varen lluitar per imposar la dinastia monàrquica que consideraven més adients pels seus inte-ressos. Com tothom sap, aquest conflicte bèl-lic, molt més sagnant del que alguns en volen fer creure, el va guanyar Castella i aquesta va imposar el borbó Felip V com a rei. Les dra-màtiques conseqüències per a Catalunya del tractat d’Utrecht i el decret de Nova Planta, amb la pèrdua total de la seva sobirania políti-ca (lleis, constitucions.) i el posicionament de Castella com a futura dominadora del centre i l’est peninsular és ben coneguda. Paradoxal-ment, aquesta ampliació per conquesta del territori castellà, no va seguir denominant-se Castella.

Aquest país i tota la seva cultura, amb el temps, es van rebatejar definitivament com a Espanya, la mateixa Espanya, i amb la matei-xa geografia que coneixem actualment, una Espanya que neix, per tant, de la conquesta i conseqüent imposició de les lleis i cultura castellanes als pobles que conformaven la corona Catalana-Aragonesa. La nomenclatu-ra geogràfica que els reis hispànics ja havien utilitzat anys abans per designar el seu àmbit territorial de poder es va acabar de consoli-dar i per extensió, es va imposar fins i tot a la denominació del nou estat creat i de tots els seus habitants. Per tant, amb una mica de coherència històrica, podem afirmar, sense por a equivocar-nos que la nació espanyola no és ni de bon tros la més antiga d’Europa; el seu naixement, ara fa uns tres-cents anys, la converteixen probablement en una de les més modernes, quedant molt lluny d’altres nacions mil·lenàries peninsulars com poden ser la catalana, la portuguesa i si es vol, també la castellana.

JAuME BEnAgEs OLIVé

Viernes Santo en Bonavista

La nació menys antiga d’Europa

L’acord entre CiU i PSC per Barcelona World es materialitzava ahir amb l’aprovació parlamentària del projecte a la Comissió d’Economia. Els diputats socialistes i els de la federació van ser els únics que van votar a favor de les qüestions fiscals i urbanís-tiques, però en contra només es van situar ERC, ICV-EUiA i la CUP. Tot i haver criticat el pacte entre socialistes i convergents, Ciutadans i el Partit Popular de Catalunya es van abstenir, en considerar que no s’han de posar obstacle a aquesta la inversió. Per quedar definitivament aprovat, el text (i les esmenes que han reservat els grups) haurà de superar la votació al Ple del Parlament, probablement a finals d’abril a no ser que algun grup decideixi sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutà-ries, un extrem que ICV-EUiA descartava a aquest rotatiu. De fet, ahir, l’anunci realitzat per Xavier Adserà amb el que confirmava la gestió del segon resort per part de Hard Rock Café donava una nova embranzida al projecte. Fa pocs dies PortAventura anunci-ava l’aterratge de Ferrari al parc temàtic. Companyies i marques conegudes com aquestes (Ferrari, Hard Rock Café...) són les que, realment, faran un efecte crida al territori i, d’alguna manera, diluiran la relació del complex amb el joc, amb els casinos.

Hard Rock Café construirà el segon ‘resort’ a BCN World, segons Veremonte

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Els rumors es confirmenXavier Adserà, delegat de l’empresa Veremonte, promotora

del projecte BCN World, confirmava ahir que la cadena Hard Rock Café serà l’encarregat de gestionar el segon dels resorts que es preveu construir dins del macro complexe lúdic i de joc. Ho feia en el decurs d’una conferència que pronunciava ahir i confir-mava, d’aquesta manera, els rumors que van començar a sonar ja al juliol de 2013. Aleshores el digital El Confidencial assegurava que Enrique Bañuelos estava negociant l’entrada del grup al pro-jecte BCN World. En aquell moment, l’empresa Veremonte es va negar a comentar la qüestió, però, s’esmentaven fonts immobili-àries que asseguraven que els contactes amb la companyia esta-ven molt avançats. Segons les informacions que es van publicar aleshores a la xarxa, del que es parlava és només de la gestió de l’hotel.

Sigui com sigui, els rumors eren certs, o almenys així quedava palès després dels parlaments d’Adserà.

3503/04/2014 diarimés

TarragonaSusana Hernández Jimé-nez. Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 9:30 h. a la parròquia de Sant Fran-cesc.

Juan de Rivas Nicolas. Ha mort als 80 anys. El seu fune-ral serà avui a les 11 h. a la par-ròquia del Loreto.

ReusMaría Josefa Trueba Agudo. Ha mort a l’edat de 88 anys. El seu funeral serà avui a les 9h a l’església de Sant Francesc.

Maria del Carmen Pasqual Pastor. Ha mort a l’edat de 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16:45h a l’església de Sant Joan.

Vila-secaJosefa Rodríguez Gala. Ha mort als 71 anys.

DEFUNCIONS

Manuela Román MarínAvui dia 3 d’abril, a les 20h, celebrarem una missa en memòria

de la nostra mare, que tindrà lloc a l’església deSant Josep Obrer de Torreforta.

La família Herrero-Román agraeix la seva companyia.Bonavista, 3 d’abril de 2014

DEFUNCIONS

ACNLa regidora de Ciutat Vella de Barcelona, Mercè Homs, ma-nifestava ahir a la Confraria de Pescadors de Barcelona la condolença per la mort aquest dimecres d’un tripulant del pesquer que s’havia incendiat a 12 milles del port de Barcelona. L’embarcació L’escandall, que tenia quatre persones a bord, va patir un incendi a primera hora del matí mentre feinejava a 12 milles al sud-est de Barcelona. El cos sense vida del pescador va ser trobat poques hores des-prés de l’accident a una milla del lloc on s’havien produït els fets. Mercè Homs va lamentar

els fets ocorreguts i va voler ofe-rir l’ajuda del Ajuntament tant a la Confraria com a els familiars, amics i a la resta de la tripulació rescatada del pesquer.

L’incendi al pesquer, amb quatre persones a bord, es va produir a primera hora del matí. Pel que fa l’embarcació afecta-da, es va acabar enfonsant. Els tres tripulants van ser rescatats pel pesquer Mar Vella, que es trobava proper al lloc dels fets en el moment de l’incendi, i traslladats al Port de Barcelona. Un dels ocupants patia crema-des de segon grau i els altres dos presentaven símptomes lleus d’hipotèrmia.

Dol per la mort d’un pescador al port de Barcelona

SUCCESSOS

El pesquer es va incendiar ahir

36 diarimés 03/04/2014 SERVEIS AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Maria, Nicetas i Ricard.

EL VENDRELL. 36è Festival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Penedès. A les 10h al Teatre Municipal Ángel Guimerà.

TARRAGONA. Contacontes: El Corb, de Leo Timmersum. A les 10h a la Biblioteca Pública de Torreforta.

REUS. Cicle Sopars del Món: cuina de l’Equador. A les 19h al Casal de Joves La Palma.

REUS. Presentació del llibre «Biblioteques personals», coordinat per Victòria Rodrigo i Fina Masdéu. A les 20h a la Biblioteca Central.

TARRAGONA. Concert: Reincidentes. A les 21:30h a la Sala Zero.

AGENDA

TARRAGONA:- Dronda Ayza, Dra. Mª Angels - Vidal i Barraquer, 7 - 977.22.18.62 (24 hores)- Pedrola Ferrando, Montserrat - Av. Pirineus, 121 (Sant Salvador) - 977.52.17.79 (Diürn)REUS:- Llevat Brianso, Josep - General Moragues, 107 - 977.31.30.46 (Diürn) - Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 Frozen: El reino del hielo 16.00 - 12.00 1 La hermandad 18.00 1 Monuments men 20.00 - 22.30 2 El gran hotel Budapest 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40 - 00.453 Capitán América: El soldado de invierno -3D- 16.45 - 19.30 - 22.30 - 12.05 - 00.204 Tú y yo (David Bisbal) 12.15 4 Enemy 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 - 00.005 Dallas Buyers Club 16.00 - 20.30 - 22.45 - 00.405 Una vida en tres días 18.15 6 Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 12.00 - 00.157 Kamikaze 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.30 - 12.00 - 00.458 La bella y la bestia 16.00 - 18.15 - 20.30 - 12.15 8 300: El origen de un imperio -3D- 22.40 9 Non Stop (sin escalas) 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40 - 12.00 - 00.4510 Futbolín 12.00 10 300: El origen de un imperio 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.4511 8 apellidos vascos 17.00 - 19.30 - 22.00 - 12.00 - 00.3012 La legopelícula 16.00 - 18.00 - 12.00 12 Philomena 20.00 12 12 Años de esclavitud 22.00 13 Capitán américa: El soldado de invierno 16.00 - 18.45 - 22.00 14 Aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 12.15 14 El lobo de Wall Street dv i ds: 22.45 / dg a dj: 22.00 15 Capitán américa: El soldado de invierno 17.15 - 20.00 - 22.45 - 11.55 - 00.4016 8 apellidos vascos 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.45

YELMO PARC CENTRALBallet: Marco Spada només diumenge 30 de març. 17.00 Capitan America, soldado de invierno -2D- dg: 12.00 / 16.30 - 19.15 - 22.00 Capitan America, soldado de invierno -3D- dg:

12.10 / 15.45 - 18.30 - 21.15 / dv i ds: 00.008 Apellidos vascos dg: 12.15 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / dv i ds: 00.20Dallas Buyers Club 19.45 - 22.05 / dv i ds: 00.30Philomena 17.45 excepte diumenge Las aventuras de Mr Peabody y Sherman -2D- dg: 12.20 / 15.45 - 17.45 - 19.45 Las aventuras de Mr Peabody y Sherman -3D- dg: 12.05 / 15.45 excepte diumenge La Legopelicula -2D- dg: 12.05 / 15.45 Non-Stop 18.00 - 20.10 - 22.20 300: El origen de un imperio - 2D- 19.45 - 22.00 / dv i ds: 00.10Her dv i ds: 00.30

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 Las aventuras de Peabody y Sherman (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 - 20.00 /

dl a dv: 18.00 - 20.00 1 El lobo de Wall Street (digital) 21.45 2 Kamikaze (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 / dl a dv:

18.00 - 20.00 - 22.00 / dv i ds: 00.00 3 La bella y la bestia (digital) ds i dg: 16.00 - 18.10 - 20.20 / dl a dv: 18.10 - 20.20 3 12 años de esclavitud (digital) 22.30 4 Capitan America: el soldado de invierno (digital) ds i dg: 16.00 - 19.00 - 22.00 /

dl a dv: 19.00 - 22.00 / dv i ds: 00.40 5 Ocho apellidos vascos (digital) ds i dg: 16.10 - 18.20 - 20.30 - 22.40 /

dl a dv: 18.20 - 20.30 - 22.40 6 La lego pelicula (digital) ds i dg: 16.15 - 18.15 / dl a dv: 18.15 6 Monuments men (digital) 20.15 - 22.30 / dv i ds: 0.45 7 300 El origen de un imperio (digital) ds i dg: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 /

dl a dv: 18.10 - 20.20 - 22.30 / dv i ds: 00.35 / 20.30 - 22.40 / dv i ds: 00.45 8 Non-Stop (sin escalas) (digital) ds i dg: 16.00 - 18.10 - 20.30 - 22.40 /

dl a dj: 18.10 - 20.30 - 22.40 / dv i ds: 00.45 9 Philomena (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 / dl a dj: 18.00 9 Ocho apellidos vascos (digital) 20.00 - 22.10 / dv i ds: 00.30 10 Capitan america: el soldado de invierno - 3D ds i dg: 16.30 - 19.30 / dl a dv: 19.30 10 Capitan america: el soldado de invierno (digital) 22.30

REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 754 978)1 Capitán América: el soldado de invierno 16.00 - 18.30 - 22.30 2 Lego 16.00 - 18.15 2 Robocop 20.20 - 22.353 300: El origen de un imperio 16.00 - 18.15 - 20.20 - 22.354 Peabody y Sherman 16.00 - 18.15 4 Monuments men 20.20 - 22.355 8 apellidos vascos 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.407 Her 16.00 - 18.3057 Cuento de invierno 20.308 12 años de esclavitud 16.00 - 18.30 - 22.15

LAUREN REUS MULTICINES (www.laurencinemas.net)1 El lobo de Wall Street 16.15 - 19.30 2 Nebraska 16.15 - 19.15 - 22.15 3 Jack Ryan: operación sombra 16.15 - 18.20 - 20.25 - 22.30 4 La ladrona de libros 16.15 - 19.15 - 22.00 5 Monuments men 16.20 - 19.20 - 22.20 6 Ocho apellidos vascos 16.20 - 18.20 - 20.20 - 22.20 7 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 8 Robocop 16.30 - 19.00 - 22.10 9 Capitán América: el soldado de invierno 16.30 - 19.15 - 22.00

EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778)Kamikaze -digital- 16.15 - 18.10 - 20.15 - 22.155Lego -digital- 16.10 El gran hotel Budapest -digital- 18.20 - 20.25 - 22.25Las aventuras de Peabody y Sherman -digital- 16.15 - 18.15 12 años de esclavitud -digital- 20.20La bella y la bestia -digital- 15.50 - 18.05 300: El origen de un imperio -digital- 20.20 - 22.25Monuments men -digital- 15.45 Non-Stop -digital- 18.05 - 20.15 - 22.25Capitán América: el soldado de invierno -digital- 16.30 - 19.15 - 22.008 apellidos vascos -digital- 16.10 - 18.20 - 20.25 - 22.25Capitán América: el soldado de invierno 3D 16.00 - 18.40 Capitán América: el soldado de invierno -digital- 21.30

VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre RecreatiuLa Lego pelicula 17.00 - 19.00 (diumenge 6 d’abril)

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 14:00 Telenotícies comarques 14:21 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:35 Cuines 15:51 La Riera 16:42 Divendres 18:32 Els misteris d’en Murdoch 19:26 Espai Terra 20:04 El Gran Dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:58 Amb ulls de nen 22:40 Polònia 23:20 Els visitants 00:16 Lost girl 01:02 Doctor Who 01:43 Doctor Who 02:31 Waterloo Road 03:22 Cava de Blues

TV311:52 Entranyes bestials 12:39 Projecte Terra13:36 A taula 14:03 Les aventures culinàries de

Sarah Wiener 14:30 Coses que es mouen 15:14 Itàlia des de l’aire 16:17 Entranyes bestials 17:06 Temps de neu 17:34 Rutes mítiques 18:26 Crackòvia 19:00 Flaix 19:56 Esport Club 20:25 Bàsquet 21:13 Flaix 21:24 Bàsquet 22:32 Temps de neu 23:00 Efectivament 00:05 Tot l’esport 00:28 Efectivament

ESPORT 315:10 Bola de drac Z 16:21 One piece 16:46 El llibre de la selva 17:00 mic 3 17:49 Una mà de contes 18:00 L’Spirou petit 18:16 Geronimo Stilton 18:45 Els pingüins de Madagascar 19:30 Info k 19:46 La casa d’Anubis 20:12 Tom i Jerry 20:55 Bola de drac GT

CANAL 3321:24 La Riera 22:08 Cinema 3 22:46 Sala 33 00:37 Extres 00:45 Estrelles de la gran

pantalla

CANAL SUPER3

03:30 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:05 Entre todos18:45 España directo20:30 Corazón21:00 Telediario 222:15 El tiempo22:30 Cuéntame cómo pasó23:40 Ochéntame otra vez00:30 El debate de La 102:00 La noche en 24H03:50 TVE es música06:00 Noticias 24H

TVE106:15 Las noticias de la mañana08:55 Espejo Público12:15 Karlos Arguiñano12:50 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson14:30 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 115:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 ¡Ahora caigo!20:00 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:30 Deportes21:40 La previsión de las 921:45 El hormiguero 3.022:40 Cine: Next00:30 Cine: El último hombre02:20 Minutos musicales

ANTENA311:50 Para todos La 213:40 Don Matteo14:35 Docufilia15:30 Saber y ganar16:05 Grandes documentales17:05 Grandes documentales18:00 Docufilia18:45 Para todos La 220:00 Don Matteo21:00 Docufilia22:00 Documental22:55 Documental23:50 En portada00:35 La 2 Noticias01:05 Días de cine02:05 Conciertos de Radio-302:35 Documental03:40 TVE es música06:30 That’s English07:00 Documental

TV2

08:30 Los cazadores de mitos09:30 Alerta Cobra10:30 Alerta Cobra11:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro14:45 Deportes Cuatro16:00 Ciega a citas16:45 Castle17:55 Castle18:45 Mi madre cocina mejor que la tuya20:00 Noticias Cuatro21:00 Deportes Cuatro21:30 Mi madre cocina mejor que la tuya22:30 Un príncipe para Laura00:45 Dreamland02:10 Dreamland02:50 Puro Cuatro

CUATRO02:45 Minutos musicales06:00 laSexta en concierto07:45 Al rojo vivo09:30 Crímenes imperfectos10:30 Informe criminal11:30 Investigadores forenses12:20 Al rojo vivo14:00 laSexta Noticias14:55 Jugones15:30 laSexta Meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 laSexta Noticias20:45 laSexta Meteo21:00 laSexta Deportes21:30 El intermedio22:30 El jefe infiltrado23:30 El jefe00:15 En el aire01:45 Ganing Casino

LA SEXTA02:30 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal08:55 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco16:00 Sálvame diario20:00 Pasapalabra20:55 Europa League: Oporto-Sevilla23:00 Intelligence23:45 Intelligence00:30 Intelligence01:25 Supervivientes 201402:10 Premier casino05:00 Fusión sonora

TELECINCO

13:30 Avui per demà. Redifusió14:00 Notícies. Edició migdia 14:30 La setmana Mira’t15:00 Notícies 15:30 El cercle virtuós. Redifusió16:00 Notícies16:30 Aventura’t. Redifusió17:00 Notícies17:30 La setmana Mira’t18:00 Notícies18:30 Gaudeix la festa. Redifusió19:00 Notícies19:30 Avui per demà20:00 Notícies. Redifusió 20:30 Esports en xarxa21:00 Notícies. Redifusió 21:30 Avui per demà. Redifusió22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Avui per demà. Redifusió23:00 Notícies

CANAL REUS TV04:50 Me gustas06:00 Impacto Total07:00 Zoorprendente07:30 Teletienda11:00 Impacto Total12:00 Walker12:45 Walker13:30 El equipo A14:22 El equipo A15:15 Cine: Mi nombre es Ninguno17:25 Ley y Orden18:10 Ley y Orden18:45 Walker19:35 Walker20:25 Sin rastro21:30 Sin rastro22:10 Rizzoli & Isles23:07 Rizzoli & Isles23:55 El chiringuito de jugones02:30 Juega con el 8

NITRO10:30 12 Qüestions 11:30 El Problema de Gettier 12:00 Caminant per Catalunya 12:30 El Problema de Gettier 13:00 12 Qüestions14:00 Noticies 12 14:30 12 Qüestions 15:30 El Problema de Gettier 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Noticies 12 18:30 12 Qüestions 19:30 Esports en xarxa 20:00 Notícies 12 20:30 Auditori 21:00 Gaudeix la Festa 21:30 Aventura’t 22:00 Noticies 12 22:30 Auditori 23:00 Informatiu El Punt al Dia

TAC 12

L’HORÒSCOP

Per aconseguir la persona que vo-leu haureu d’ela-borar un nou pla d’acció. La salut està subjecta a diverses influèn-cies.

21/03 al 20/04

Haureu de saber distingir entre fantasies i reali-tat. Tot el que in-diqui que podeu materialitzar les idees us millorarà l’autoestima.

21/04 al 21/05

Si teniu dubtes el millor és esperar. No us preocupeu, quan arribi el mo-ment ho sabreu immediatament. Poseu límits als hàbits negatius.

22/05 al 21/06

Doneu peu a l’im-previst, feu-li un buit a l’esponta-neïtat i a la cre-ativitat. El que lliureu ara us ho tornaran amb es-creix.

22/06 al 23/07

Parleu clar i des de la sinceritat per arribar a pac-tes. Uns exerci-cis d’estiraments cada matí són un bon protector per a la salut.

23/11 al 21/12

El present senti-mental és com-plex i està ple de matisos. El que heu de fer és viu-re-ho amb totes les conseqüèn-cies.

22/12 al 20/01

Algú us està bus-cant i vol estar a prop vostre. És probable que a partir d’ara us plantegeu les co-ses d’una altra manera.

21/01 al 19/02

En els assump-tes de l’amor no deixeu que els projectes es re-solguin a l’atzar. Utilitzeu sempre la lògica dels sen-timents.

20/02 al 20/03

Els assumptes del cor no s’atenen a cap regla prees-tablerta amb an-telació. Avui les decisions seran improvisades i ar-riscades.

24/07 al 23/08

El trànsit de Mer-curi pel vostre signe és un dina-mitzador, podeu rebre una propos-ta suggestiva a través de les xar-xes socials.

24/08 al 23/09

Els sentiments us portaran a una t r a n s f o r m a c i ó personal. Fareu tot el possible per mantenir allò que considereu relaci-ons de qualitat.

24/09 al 23/10

No feu voltes a la sínia, intenteu ser clars i direc-tes amb els sen-timents. Salut: pagareu un petit preu pels exces-sos comesos.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

3703/04/2014 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRENOVA , compra inteli-gente, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, come-dor , 2 baños cocina equipada , todo el suelo de tarima, griferías de diseño, mucha luz. 120.000€. Tel.977.25.09.93

PERE MARTELL. Dúplex 4 habi-taciones, doble parquing grande. Zona comunitaria, 245.000€. Tel. 630 925 071

EL CATLLAR ¡¡¡MAGNÍFICA OCASIÓN!!!, Chalet individual, , 5 habitaciones, 2 baños, gran cocina comedor independien-te, salón comedor muy amplio, garaje, piscina y jardín privado de 385 m2. Sólo...175.000€. Tel. 977.25.09.93

Altres poblacions

SALOU ZONA ESTIVAL Y PUE-BLO. . Terrenos urbanizados de 500, 600 o 700 m2. Para cons-truir 1 o 2 casas. Desde 125.000€ Tel; 977.25.09.93

APARTAMENT CAP SALOU. 1ª linea mar, piscina, parquing. “Edi-fici Ulises”. Tel: 691.605.992—977 31.23.17

PALLARESOS JUNTO AL PUE-BLO, casa con jardín. De 4 habi-taciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón co-medor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casa de muy buena calidad y diseño. 250.000€ Tel: 977.25.09.93

• Lloguer

RAMÓN Y CAJAL, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, assolejat, ascensor, comunitat inclosa. 480 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

P. RAFEL dE CASANOVAS, pis de 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 1 bany, calefacció de gas, moblat, comunitat inclosa. 450 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

AVENIdA ROMA, piso 110 m2. semi-amueblado, 4 habitaciones, 2 baños, cocina muy amplia, gran salón comedor, terraza, totalmente exterior, muy solea-do, parking opcional, 650€. Tel. 977.25.09.93

ALqUILO PISO AMUEBLAdO, 2 habitaciones, C/ León nº10. Tel. 647.535.395

TORRENOVA-TORREFORTA, 4 habitaciones, 2 baños, gran salón comedor, cocina muy amplia, parking, piscina, tenis, amuebla-do, 500€. Tel.977.25.09.93

SP I SP– BLOC St. Mateu, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, exterior, assolellat. Comunitat inclosa. 370 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ESTANISLAU FIGUERES, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina de gas natural, 1 bany, vestidor, comunitat inclosa. 380 € mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

TARRAGONA. ALqUILO PISO amueblado y parquing. Tel. 608.775.935

C/ GIRONA, PIS dE 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina amb vitro i galeria, 2 banys, as-censor i comunitat inclosa. 500 €/mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

CALLE ESPINAC, NUEVO, 2 habitaciones, 1 baño, cocina equipada, amueblado, 425€. Tel.977.25.09.93

PERE MARTELL, 5 habitacio-nes, s/muebles, parking, 650€. Tel.977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

MASPUJOLS (T.M. ALEIxAR). Terreny 2800m2, avellaners i olivers. 1 h.aigua/setmana mina/pou. Tel. 606.905.662

Altres poblacions

LA PINEdA. PISOS NUEVOS Con muebles. Preciosos. Moder-nos. De calidad. 2 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 525 € con posibilidad de parking. Te: 977 25 09 93

VILA-SECA, EL CASTELL, pis semi-nou de 1 dormitori, cuina americana amb vitro, electro-domèstics, 1 bany, aire/condicio-nat, ascensor, comunitat inclosa. 350 €/mes. Opció mobles + 50€, i també opció pk i traster nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ALqUILO HABITACIÓN REUS. TEL: 657.493.292

SALOU-EMPRIUS SUd, c/

Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS, ST. MAGÍ ALEGRE, pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, sol, ascensor , moblat i pk . Comuni-tat inclosa. 450 €/mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PERAFORT, CASA dE POBLE de 3 dorm., sala-menjador amb te-rrassa, cuina amb galeria, 1 bany, calefacció, moblada i comunitat inclosa. 420 €/ mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

VILABELLA, CASA CENTRO dEL PUEBLO, nueva, semi-sótano trastero y leñero, cocina come-dor, sala, 3 habitaciones dobles, baño completo, aseo, 140 m2. Útiles, chimenea, totalmente ex-terior, calefacción a gas-oil 375€/mes Tel. 977.250.993

2118.- VILA-SECA-ERA dEL dELME, c/ Via Màxima, pisos se-mi-nous de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 2 banys, pk i traster. 413,33 – 503,33 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

EL VENdRELL-EL PèLAG, C/ Narcís Monturiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk . 267,25 i 327,25 €/mes. nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS-MàS IGLESIAS, C/ BER-NAT Torroja, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany, pk i traster. 356,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ALFORJA, PIS S/NOU de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, pk i comunitat inclo-sa. 325 €/ mes. Opció mobles nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

EL ROURELL. Magnífico adosa-do en el centro de la poblacion, 180 m2. nuevo a estrenar, 2 ha-bitaciones dobles con armarios empotrados, cocina equipada, amplio salón comedor, baño y aseo, recien equipado con muebles de diseño, aire acon-dicionado con bomba de calor. garaje para 2 coches y trastero en planta baja. 600€/mes. Tel. 977 25 09 93

REUS. PASSEIG PRIM. PIS de 4 habitacions, 2 banys, amb mobles i electrodomèstics. To-talment reformat. Amb ascensor. Lloguer: 450€/ mes comunitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Local en C/ Blanca d´Anjou /Violant D´Hongria. Su-perficie de 180 m2 por 380 € . Telf. 977-21-79-50

TARRAGONA. C/ SALVAdOR ESPRIU., Local de 204 m2. Ins-talación eléctrica. Aire acondicio-nado, Lavabo. Persiana a motor. 1000 €/mes. Telf. 977.21.79.50

dESPACHOS EN ALqUILER a partir de 150€/mes. Alquila la superficie que precises, junto Rambla Nova, aire acondiciona-do y plaza de garaje. Gastos de comunidad, luz y agua incluidos. Tel. 629.636.310

TARRAGONA. ALqUILO dOS PARkINGS grandes cerca: Corte Inglés y Jaime I. Económico. No-ches . Tel. 629.824.236

TARRAGONA. EN AV. ROMA, Local de 275 m2. Totalmente equipado. Despachos. Sala de reuniones y archivo. Lavabos. A/A. Telecomunicaciones. Telf. 977.21.79.50

LOCAL COMERCIAL EN TARRA-GONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície inte-rior, 13 5.000 euros. 977.24.08.12

Traspàs

REUS. ZONA CAP, Horts de Miró bar de 60m2 en plé funcio-nament i equipat, terrassa davant plaça. Traspás; 9.500€ i lloguer; 550€ al mes. Telf.; 615.620.161-977.32.64.9 4

TRASPASSO FLECA-GRANJA CèNTRIC. Econòmic. 9.000€. Tarragona. Clientela. Tel. 678.641.425

URGE TRASPASO dE dIETÉ-TICA. Mercado Municipal VilaSe-ca. Tel: 661.230.605

ALMOSTER. PL. DE LA VILA. Casa individual de 270m2 construïts i parcel•la de 240m2. La casa consta de 3 plantes i planta baixa. Distribuïdes en 3 ha-bitacions, 1 banys, cuina office, men-jador amb sortida a terrassa de 40m2. Lloguer: 500€/mes. Telf: 977.32.64.94-615.620.161

REUS. PS. PRIM. PIS am-pli de 90m2 reformat, menjador i terrassa. 4 hab, 1 bany, 1 servei. Exterior a Ps. Prim. Te-rres de gres, portes de chapelly, cuina i gale-ria coberta. Mobles i electrodomèstics. Preu: 84.000€. Pàrquing gran i traster: 12.000€. Telf: 977.32.64.94-615.620.161

SE ALQUILA CASA CHALET En TARRAgOnA II, de OBRA nUEVA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla. Opción a compra si se desea. Más información en el 977.21.47.13

SE ALQUILAn PISOS nUEVOS En TARRAgOnA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes. Descuento para residentes en el gimnasio. Desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.promysa.com

SE ALQUILA DESPA-CHO-OFICInA en el vivero empresarial del complejo Royal-Tarraco. El vivero dispone de 13 ofi-cinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de re-uniones, baños y parking. Espacio de coworking para au-tónomos. Sin cos-tes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150€/mes. 977.21.47.13

MOnTBRIÓ DEL CAMP. Casa arranglarada de pocs anys, 170m2 amb 4 habitacions dobles, cuina-menjador, salá d’estar, 2 banys, calefac-ció. garatje per 2 cotxes i jardí privat. Consultar co-indicions. Preu, 142.000€ Possibilitat de lloguer amb opció a compra. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

REUS. ZOnA CInES REUS LAUREnS. Bar Restaurant totalment equipat de 410m2 amb qualitat i per-misos vigents. Capa-citat de fins a 200 començals, doble accés. Sense tras-pás. Lloguer; 1500€. Telf; 977.32.64.94-615.620.161

REUS. PETIT LOCAL/TR ASTER/gUAR-DAMOBLES. 55€. 666.140.989

REUS, En VEnDA 2 PLACES DE gARAT-gE; una al Passeig Prim i l’altre al carrer Joan Beltran, OCASIO 16.000€ les dues. TEL 977 32 6494 – 615 620 161

VEnTA DE TRASTEROS Y PARKIngS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IVA y financiables!!. Varios tamaños. 977.21.47.13

38 diarimés 03/04/2014 CLASSIFICATSTREBALL

“NECESITAMOS VENDEDO-RES DEL EUROBOLETO”, INTE-RESADOS. Tel: 977 235 812 / 630 851 423

NECESSITEM OpERARIS per a fàbrica llocdetreball@gmail.com

BUSCO TRABAjO INTERNA, cuidar ancianos, niños. Con referencias. Tel. 688.458.551 / 650.446.948

REFORMES

ALBAÑILERIA. REALIzAMOS toda clase de trabajos. Presu-puestos sin compromiso. Sr.Co-dina. Tel. 977 54.12.34 -- 609.240.935

COCINAS, BAÑOS, INSTALA-CIONES, pINTURA y MAN-TENIMIENTO DE VIVIENDAS. Presupuesto cerrado, sin sorpre-sas, precio económico. Garantía. Tel: 607.845.902

REALICE SU OBRA, REFOR-MA O pROyECTO SIN pRO-BLEMAS, diseño de interiores, técnicas feng shui. Tramitamos licencias y permisos. Técnicos y personal propio. Compromiso de garantía por escrito. Visitas y presupuestos sin compromi-so. Certificados energéticos y cédulas de habitabilidad. Tel. 977.250.993

INSTALACIONES VICENTE VILCHES. Electricidad, fonta-nería, mantenimiento aparta-mentos, comunidades, porte-ros electrónicos, boletines. Tel. 626.663.432

PROFESSIONALS

TApICERO RápIDO, ECONó-MICO. CLáSICO profesional. Tel. 691.586.879.

TAROT

TAROT EVA. Cartomancia y vi-dencia. - 1 h. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864.

VIDENTE TODO pODEROSO CURANDERO. Especialista, resuelve problemas, amor, im-potencia, mal ojo, negocios. Resultados garantizados. Tel. 672.547.838

ALTRES

INGRESOS EXTRAS ACTIVI-DAD INDEpENDIENTE Nom-bre, localidad y teléfono a j.francesc@outlook.com

VENDO DISCOS DE VINILO. Todos los estilos. Precio a con-venir. Tel: 615.830.018 –Tardes-

COMPRO

AMISTAT

MOTOR

MASSATGES

MASAjISTA TITULADA. Tera-péutico, sensitivo, 16e. Con-firmar. Tel. 647.757.630 - Zona Joan XXIII

MAyKA CATALANA. Un Masaje …un placer … una relajación total. Tel: 692.780.087

NATALIA y NUEVA GUApÍ-SIMA. CAp SALOU. Masaje profesional. Todos servicios. Sin prisas. Económico. Discre-to. Salidas. “FINAL FELIZ...” Tel: 628.892.397

RELAX

MASAjISTA 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegan-cia. Reus. Todos los servicios. 699.242.637

jOVEN, MASAjISTA profesio-nal. Máxima discreción. Dulzura y elegancia. También salidas. Tel: 608.996.179

CHICAS CALIENTES buscan relaciones esporádicas. Tel. 803.523.321

ALqUILO HABITACIONES pOR HORAS EN REUS. Suites confortables para relax, espe-cial parejas. Climatizado y dis-creto. Tel. 615.383.697

MóNICA francés natural. Besu-cona. Tel: 653.613.385

CASA pILI. ¡¡Las mejores chicas de Reus...!!. Tel: 633.805.896

RUSA MORBOSA 20 AÑOS. 692.426.496 SALOU

RELLENITA, MADURITA. Sí a todo… Tel: 693.731.224

REUS. MARITXELL catalana, madura. Tel: 688 313 590

TARRAGONA. CHICAS y TRA-VESTI. 24H. Tel. 611.394.652

TARRAGONA. GISELA Thailan-desa exótica. Tel: 611.394.652

TARRAGONA. TRAVESTI CATALANA LAURITA. Tel: 602.675.907.

TARRAGONA pALACETE-LA SIRENA. Renovación chicas nuevas. Tel. 977 11.20.90

pATRICIA. CULITO respin-gón. Todo de todo. Reus. Tel: 603.649.911

EMI NUEVA, masaje en cami-

lla. Discreción. De 15-20h. Tel.

691.782.692

ROBERTO. Cariñoso, guapo.

Desde 20€. Tel:660.851.172

REUS. DOS AMIGAS encan-

tadoras. Juntas hacemos toda

case servicios. Tel. 604.127.504

BRUNA 26A. Todos los servi-

cios. Tel. 977 54.20.21

¡¡NOVEDAD!! IMpRESIONAN-

TE mulata, muy completa, 24h.

Reus. Tel. 634.838.843

LA pINEDA. ESpAÑOLA. Eco-

nómico. Tel: 689.948.342

ESpAÑOLA MADURITA. Coneji-

to peludo. Tel: 602.627.628

MIREIA CATALANA. LAURA

rusa. Jovencitas. Novedad Reus.

Tel: 625.684.107

TARRAGONA VICTORIA.

Rubia grandes pechos. Tel:

603.170.435

DAVID pARA mujeres. Tel.

626.856.386

BUSCO CHICAS Latinas – Espa-

ñolas. Tel: 698.288.952

“CASA ANA”. Madurita españo-

la, LUCÍA 28 mulatita, MARTA

canaria. 25€ completo. Reus.

Tel: 659.377.652

ANDREA 23A, recién llegada

Reus. Tel. 653.613.385

SILVIA 20 años. Estudiante. No

profesional. Máxima discreción.

Reus. Tel: 602.431.552

15 EUROS. Catalana maduri-

ta, delgadita. Tarragona. Tel:

680.907.818

CARIÑOSA, DISCRETA, besu-

cona, rellenita 160p. 24h. Reus.

Tel: 633.536.079

SALOU. NECESITO SEÑORITAS

para chalet contactos. Buen tra-

to. Ambiente. Tel. 607.300.948

REUS. NICOL y SUS CHICAS

30e. Tel. 698.788.062

ROCÍO SEVILLANA, madurita.

Sí a todo. Tel. 698.475.554

TRANSEXUAL. Abierta a todo...

Mimosa. VENDRELL. Tel.

633.621.823

FORTUNATA y jACINTA. 46, 47

años. Tel: 655.323.366

LAURA 24 años. Española. Tel: 667.386.742

TRAVESTI jOVENCITA, cariño-sa, complaciente, ninfómana, viciosa, 24h, cachonda. Tel. 632.661.670

BRASILEÑA SEXy MóNI-CA. Pechos de infarto. Tel: 608.112.493 - 24 hrs-

DOBLE VICIO. 2 Chicas 60€. 24 hrs. Tel: 646.578.471

pARA CHICOS y MADURITOS. Cariñosa, sexy, agradable y muy discreta. Tel. 644.078.681

TINA. Abuelita supermimosa. Tel. 602.591.791

VENDRELL. NOVEDAD VERó-NICA. Atractiva, sensual, sim-pática. Todos los servicios. Piso privado. Tel: 647.254.331

SALOU jOVENCITA rellenita. “Minuto 1€”. Tel. 679.775.016

TRAVESTI ACTIVA, potente, muy bien dotada y complacien-te. Tel: 666.030.929 -Reus-

SARA jOVENCITA. Compla-ciente, muy completa. Fran-cés sin.30€. Tarragona. Tel: 602.485.492

STEVENN REUS. Moreno latino, fibrado, 23 cm, empalme asegu-rado. Tel. 657.601.717

NIÑATA pOLACA 19 añitos. Todo en sexo y fiesta. Tel: 650.801.498 - 24 hrs-

MADURITA. Recibo sóla. Máxi-ma discreción. Tel. 698.390.293

EL VICIO AL NATURAL qUE TE GUSTA !!!. OLGA rusa. Tel: 648.726.243

ENzO. ESpAÑOL, discreto, 20a, versàtil, 22 cm dotación. Tel. 631.451.822

TRAVESTI MARTA TORREFOR-TA, dotadísima, completísima, fiestera, besucona, francés total. Tel.603.141.934

REUS. CHICA áRABE. Boquita lec. Tel: 602.069.603

zAILER REUS. Cubano, versàtil, dotadísimo, supercompleto. Tel. 608.341.737

SE NECESITAN CHICAS jO-VENCITAS piso Relax 24h. Tarra-gona. Tel: 671.156.942

DAMIáN REUS. Supernovedad, 23a, masculino, complacien-te. Para clientes exigentes. Tel. 633.716.557

TRAVESTI NAHOMI. Morena, delgada, fiestera, cañera. Todos servicios. Tel. 618.896.207

FRANCÉS INSUpERABLE MA-RISA. Tel: 638.076.098

CASA CRISTINA. ¡¡¡Chicas nuevas!!! Variedad, Juventud , madurez... Tel: 977 21.49.29 Tarragona.

10 IMpRESIONANTES BOM-BONES DESDE 30e. Tel. 682.106.781

zORRITA BESUCONA A todo sí. jESSICA 21 añitos. Tel: 638.185.062 – 24 hrs-

LINA ITALIANA. 24h. Todo sí. 20€. Tel: 648.132.051

MUÑEqUITA GUARRO-NA. SARA. Vicio 24h. Tel: 648.827.815

NURIA MADURETA catalana, dolça, afectuosa. Pis particular VILANOVA I LA GELTRú. Tel: 610.589.727

COLOMBIANA BESUCONA, sin tabús, 35a. Tel. 611.354.962

jOVENCITA, COMpLACIENTE, 18a. Tel. 634.048.963

SONIA . ¡¡¡pURO VICIO!!. Reus. Tel: 634.073.849

FINA MADURITA – Reus – Tel. 657.547.080

CASADA JOVEN ES-PAÑOLA DiAbLiLLA PriVADO. CrEixELL. 691.087.230

AGENCiA MAiSOL. Vols trobar la teva parella estable? Club d´amics. 695.410.052. www.maisol.com

PRUDIX¿NECESITAS DINERO?COMPRAMOS ORO.

HACEMOS EMPEÑOS.MÁXIMA

VALORACIÓN. DINERO AL INSTANTE.

(Sin engaños)REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24VENDRELL - Benvin-

gut Socias , 32Tel: 977 18.15.15

SERIEDAD y DISCRECIÓN

MASAJiStA. DiSCrEtO. tEL. 636.449.788

rUSA 35 GUAPA, relle-nita, pechos grandes. MASAJiStA ErótiCA, SExUAL, táNtriCO. Otros servicios Salou... 611.340.889

CHiCA árAbE 29 AÑOS. 50€ comple-to -1hora-. Cariñosa, simpàtica. recibo sola. Para complacer todos tus deseos. te espero en Salou. 655.139.805

SOFiA. ESPAÑOLA 34 A. Cuerpo boni-to. Masaje sensual, erótica. Servicios to-dos. Salidas Salou. 688.488.620

KArLA. rubia, cuerpa-zo. Visito sóla. Diviér-tete conmigo!! repeti-rás. tel. 602.071.379

SE bUSCA rUSA. buenos ingresos. tel. 604.173.036

LAtiNA 30 AÑOS. Gua-pa, cariñosa. Masajis-ta complaciente. Nue-va. todos servicios. Salou 698.393.142

NECESitO JóVENES chicas casa relax. Doy 60% de cada servicio, desayuno, comida. tel. 626.035.418. Vi-LANOVA i LA GELtrÚ

G O t E r A S - H U M E -DADES. Solución para cubiertas, azoteas, bal-sas. Presupuesto sin compromiso, garan-tizado por 5 años de materiales y aplicación. tel. 675.484.598 / 977 77.19.08

Consulta cada dia l’edició online

3903/04/2014 diarimésCLASSIFICATS

40 diarimés 03/04/2014 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

14º

Estat del celEntre molt ennuvolat i cobert en conjunt, si bé a partir de la tarda s’obriran algunes claria-nes a les Terres de l’Ebre.

PrecipitacionsS’estendran ràpidament d’oest a est fins a afectar arreu a partir del matí. D’intensitat entre feble i moderada, si bé localment podran ser fortes a punts del terç sud, Ponent i al-tiplà central i a partir de llavors a punts del quadrant nord-est.

EL TEMPS Patrocinat per:

11ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Anna FortunyLa Diada de Sant Jor-di ja escalfa motors amb la presentació d’obres literàries que faran tronto-llar als lectors, però també als seus edi-tors. Una de les fi-gures del panorama tarragoní que apro-fita la data assenya-lada per mostrar el seu darrer treball és Amando Lacueva. Tot i que és natal d’una localitat d’Al-bacete, Lacueva es pot considerar fill adoptiu de Tarrago-na ja que, després de més de cinquanta anys a la ciutat, ha vist com la seva carrera d’escriptor s’ha anat obrint camí a través de diverses editorials. Així, avui a les vuit del vespre Lacueva presenta Guerra a Ultranza. Barcelona (1713-1714) al Se-minari de Tarragona. L’autor es serveix de les formes lietràries del món de la novel·la per tal d’introduir els fets del setge de Barcelona d’una manera àgil i que convida a la reflexió històrica a través de personatges com el militar defendor Antoni de Villaroel i el darrer conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanovas.

Per tot aquell que no conegui a Amando La-cueva, pot descobrir en les seves obres una cara polifacètica ja que, tot i provenir del món del dret mercantil i dedicar-se a l’àmbit de l’assessoria fiscal, Lacueva fa més de quinze anys que també combina la carrera professional amb l’escriptura. Des de ben petit, Lacueva s’havia interessat en el món de la poesia i els relats. Anys després, ha col-laborat en mitjans de comunicació locals donant la seva visió del món de les lletres. Així mateix, entre les primeres obres s’hi poden trobar títols com la novel·la fantàstica El triángulo vikingo o la història de misteri de El sexto Sol. A partir d’aquí, va decidir submergir-se en la història de Catalunya i l’any 2011 va publicar la primera part de La Guerra del Francés. La marca del traidor. La bona acollida que va tenir la publicació va per-metre que, dos anys més tard, exposés la segona part La Guerra del Francés. Muerte al invasor. Ara, arriba la tercera publicació que s’emmarca

dins d’un seguit que configurarien les Crónicas catalanas. Lacueva explica que «la intenció és es-criure deu novel·les relacionades amb la història de Catalu-nya». Amb Guerra de Ultranza, l’autor mostra el l’assetja-ment que van patir els vilatans de Bar-celona i comarques en mans de dues corones. La histò-ria comença el juny de 1713, quan les tropes de l’arxiduc han d’abandonar la

província i s’allarga en el temps fins al 12 de se-tembre de 1714, l’endemà de darrera batalla de Barcelona, la qual s’ha convertit en un símbol del patriotisme català. A nivell històric, l’escrip-tor presenta dues figures reals que són claus per l’època. En primer lloc, exposa la brutalitat i les barbaritats que el duc de Pòpuli va causar a tra-vés d’assessinats, violacions i la crema de ciutats. Mentre que, per l’altra banda, la figura del duc de Berwick es mostra com l’invasor que «va intentar respectar el poble de Barcelona amb un pacte».

«També hi ha lloc per l’humor i l’erotisme »Lacueva va comptar amb l’ajuda del director del Museu d’Història de Tarragona i amb més d’un any de treball de documentació. Tot i això, l’escriptor destaca que, dins de la novel·la, tam-bé hi ha lloc pels tocs d’humor i per l’erotisme. Així, entre els personatges s’hi poden trobar els miquelets –fusellers voluntaris de l’època–, monjos, burgesos i camperols. Lacueva detalla que es tracta d’una obra «coral, amb tot tipus de personatges transversals i amb múltiples care». D’aquesta manera, destaca personatges com el marquesito –que encapçala la trama–, un frare acompanyat del burrico clemente –el qual s’en-carrega de curar i ajudar als més desfavorits, tot i la seva bogeria– o personatges fogosos com és la baronesa de Montcada. A tot això, la història de l’enfrontament entre radicals i submissos ense-nya una Barcelona immersa en assassins, espies i nobles.

LITERATURA

el setge de barcelona en clau de

novel·laAmando Lacueva presenta el seu darrer treball, ‘Guerra a Ultranza.

Barcelona (1713-1714)’

Lacueva combina la professió d’assessor fiscal amb la seva passió per a l’escriptura i la poesia.

CRISTINA AGUILAR