Dilluns, 28 d’abril de 2014núm. 2.529

www.diarimes.com

TARRAGONAGrau: «La URV s’ha desenvolupat i seguirà fent-ho, com totes les universitats» . P4

MÓNEl Papa santifica el retorn de l’església als seus orígens. P16

AVUI

David Rocha, celebrant el segon gol, eufòric, amb Ramón Verdú, que l’abraça. Els tarragonins tenen molt a prop la meta fixada.

CRISTINA AGUILAR

El Nàstic és a tocar del ‘play-off’ESPORTS La victòria sobre l’Elx Il·licità (2-0) deixa els grana a un punt del quart. P20-21

ESPORTS

Un gol d’Álex Colorado dóna la victòria al Reus davant del Llevant B (1-0)Ambdós van oferir un partit avorrit a la capital del Baix Camp. P22-23

OLÍVIA MOLETREUS

L’Ajuntament obrirà la primera àrea de serveis perquè hi puguin accedir autocaravanesEn principi, quedarà ubicada a la carretera d’Alcolea, per aprofitar el solar que acollia l’Escola Teresa Miquel i Pàmies. P10

2 diarimés 28/04/2014 TARRAGONA

Anna Fortuny—La fita del seu mandat s’ha regit per consolidar la URV?—La URV s’ha desenvolupat i seguirà fent-ho, com totes les universitats. Darrere d’això es necessita una reclamació direc-ta d’una major inversió pública, perquè encara ha de créixer la seva estructura investigadora. La idea de consolidació, si va asso-ciada a una idea d’estabilitat, no la tenim assolida encara, però sí pel que fa al reforçament de la institució. No veig per quina raó nosaltres hem de ser un sistema universitari diferent del sistema alemany, danès o holandès.—Ens hauríem de quedar a Eu-ropa o hem de mirar més enllà?—Jo en tinc prou amb Europa. Si vols Estats Units, però, només t’agafaré el 5% de les universitats americanes. Sempre posem els Estats Units com a exemple, però n’hi ha 4.000, de les quals només en valen la pena 200. En canvi aquí, hi ha més universitats bo-nes a Europa que als Estats Units. —Quan sortim de Catalaunya, el nom de la URV es coneix?—Sí. En el sistema universitari espanyol totalment. Això és un efecte secundari positiu que es deriva dels rànquings. El fet que hagin sortit rànquings i, automà-ticament, la universitat estigui situada sempre al capdamunt del sistema, ha fet que la resta d’universitats prenguin plena consciència sobre la URV com una capdavantera a l’estat. —En quina posició es troba?—Quan mesures productivitat o qualitat, la URV sempre està en-tre les cinc primeres. Pel que fa a quantitat, aquesta és proporcio-nal a la dimensió. La Compluten-se és com a vuit vegades la URV, per tant, no pots esperar tenir el mateix volum de producció cien-tífica que aquesta o d’altres com la UB o la UAB. En aquest sentit, parlant de quantitat, ens trobem al voltant del lloc vint a Espanya, mentre que som el centre 37 en dimensió. —I fora de l’Estat?—A nivell internacional, també ha avançat el reconeixement. Darrerament he viatjat al Perú i a Xile i ens coneixien com a uni-versitat. El fet de que estiguem tan ben posicionats en els ràn-quings, permet que ens puguin trobar fàcilment. —Entenc que la línia d’actua-ció s’ha basat en establir con-tacte i promocionar els estu-dis?—El motiu principal d’aquests

viatges era reunir-se amb el mi-nisteri. Això no ho acostumen a fer les universitats, però el que hem fet ha estat establir amb els diferents ministeris d’educació marcs d’acord perquè el país cor-responent bequi als seus ciuta-dans per venir a la URV. —Quants convenis han creat?—Crec que tenim més de 200 convenis amb universitats per mobilitzar estudiants. —Parlem de grau o també de màster?—La mobilitat en conveni la tenim bàsicament en el grau perquè el que fem és intercan-vi. També s’ofereix en el màs-

ter, però és més excepcional. El màster és molt curt, mentre que si te’n vas una temporada, dins d’un període de quatre anys, pots aprofitar-ho millor. —S’ha d’apostar pels doctorats internacionals?—Tenim doctorats internacio-nals, però en primer lloc hem de saber perquè volem la internaci-onalització. I d’aquí bé l’instru-ment. Primer la funció i després l’òrgan. En aquest cas, l’objectiu de la internacionalització no és tenir estudiants estrangers, això és el resultat. El que ens interes-sa és que els nostres estudiants tinguin experiència i visió inter-

nacional, oferint-los la possibi-litat d’anar a diferents llocs. En correspondència, el que fem és portar gent d’altres països a casa nostra, cosa que amplia la cultu-ra internacional de la institució. A més a més, els volem tenir perquè la base de la generació de coneixement d’una universitat és la seva investigació bàsica, el nombre de tesis que elabora. El que hem de procurar és que hi hagi el màxim nombre d’estudi-ants bons de doctorat, ja siguin d’aquí o de fora. —Aquests anys han estat el pe-ríode per buscar l’excel·lència a nivell científic?—Bé, hi ha hagut mesures con-cretes de la universitat que ens han col·locat en el punt que som i havien estat dissenyades per ser-ho. Per tant, ha estat un objectiu funcional i hem posat els instru-ments per aconseguir-ho. —Alguns exemples pràctics?

—Hem tingut, per exemple, des del 2010, un Pla de Foment de la Recerca. En alguns moments vam destinar recursos propis, que s’haurien pogut usar per contractar personal, per aconse-guir més estudiants de doctorat. Per tant, sí que hi ha hagut una política específica dedicada a millor la quantitat i la qualitat de la recerca i això dóna com a resultat el posicionament que tenim. La idea de fons és que una universitat completa ho és en la mesura que sigui reconeguda internacionalment com a centre investigador. —En temes d’humanitats, qui-na és la seva posició a la pos-sible desaparició d’ensenya-ments com Filologia Catalana?—Totalment contrari. Crec que totes les institucions tenen la responsabilitat de definir la seva oferta formativa, segons les ne-cessitats del país i els recursos de què disposa. I això és una fei-na de les universitats. En aquest sentit, qualsevol concepte que parli d’un mapa d’ensenya-ments, per damunt de les uni-versitats, ho trobo una ingerèn-cia universitària. Hem de definir el nostre mapa d’ensenyaments amb els recursos que ens dóna la societat. La universitat haurà de donar comptes al govern de com gestiona els recursos, però no permetre que defineixin el mapa. —És preocupant que hi hagi grans diferències de nombre entre titulacions?—El que ha d’importar és el nombre total d’estudiants de la universitat i no el nombre d’es-

tudiants d’una sola titulació. A més, s’ha de tenir en compte que aquest total no sigui més car pel ciutadà del que toca. —Promocionar les carreres d’humanitats és un compte pendent?—No ho sé si ho ha de fer la universitat. Veritablement la so-cietat necessita gent formada en l’àmbit de les humanitats, la ne-cessita professionalment. Si en falten hi haurà una demanda. El que passa és que estan contami-nades per certes modes. Potser hem de treure missatges que no són correctes i deixar que funci-oni la llei d’oferta i demanda.—Quin és l’error de les univer-sitats?—Com a autocrítica, diria que les universitats hem associat, ex-cessivament, titulació i professió. De manera que es produeixen unes identificacions de pres-sumpta demanda que ens fan mal. Deixant de banda algunes professions concretes, com met-ge o advocat, si una persona vol treballar a l’adminsitració, pot fer qualsevol carrera. I si algú vol treballar en una editorial, pot fer un gran ventall de carreres. Dar-rere de la majoria de professions no hi ha una titulació determi-nada. —Podem parlar de fracassos a nivell d’infraestructures?—L’any 2010 havia de començar la construcció de l’edifici de psi-cologia i acabar-se al 2012, i no va ni començar. Darrere d’aquest també havia de començar un al-tre edifici d’administració de la universitat que tampoc s’ha fet i havíem de fer les primeres inver-sions per poder començar l’edifi-ci de medicina. —De cara als candidats creu que algun duu una línia més trencadora que l’altre?—Encara no m’ho he mirat. Però quan sigui el moment de votar ho faré coma professor de la universitat. I l’únic que demano als candidats és que, en els seus plantejaments, a partir d’un bon coneixement de la realitat, se-gueixin desenvolupant-la a par-tir de les necessitats de la nostra societat. Una universitat forta en generació de coneixement i en projecció internacional. —Professionalment quin és el següent destí?—Sóc professor d’universitat de mecànica de fluids. Una matèria que s’utilitza en moltes branques de l’enginyeria química. Ara hauré de recuperar un posicio-nament i l’activitat que tenia.

«La base de la generació de coneixement és la seva investigació»

Francesc Xavier Grau.Rector de la Universitar Rovira i Virgili

Grau deixarà el càrrec després de vuit anys sota l’impuls d’un centre que ha encapçalat els rànquings d’excel·lencia universitària

Grau podrà començar a recuperar aficions com és el joc dels escacs.

Perfil

Vuit anys al capdavant de la URVFrancesc Xavier Grau (Lleida, 1958) ha estat el rector de la Universitat Rovira i Virgili dels darrers vuit anys. Tot i que defineix la feina de rec-tor com la d’un alcalde «que ha d’estar pensant perma-nentment enla seva ciutat», es mostra satisfet amb la feina feta i està convençut que la URV seguirà creixent. El proper mes de maig, les eleccions a la comunitat universitària decidiran si Josep Anton Ferré o Agustí Segarra es converteixen en el nou successor, mentre Grau tornarà a la vida de professor.

L’any 2010 vam crear un Pla de Foment de la Recerca per tenir més estudiants de doctorat

L’edifici nou dels estudis de psicologia i el recinte de medicina són infraestructures aturades

CRISTINA AGUILAR

328/04/2014 diarimés TARRAGONA

RedaccióEl Col·legi Lestonnac-L’Ense-nyança obrirà demà a la tarda, a les set, les seves portes per tal de donar a conèixer el seu Batxillerat i respondre a totes les preguntes que de ben segur tant els pares com els fills us preocupen per preparar el vos-tre futur.El col·legi Lestonnac-L’Ense-nyança t’ofereix:- Dissenyar el teu propi currí-culum. Comptaràs amb l’as-sessorament de professors especialitzats en cada un dels àmbits que t’ajudaran a escollir aquelles matèries més adients als teus interessos.- Flexibilitat del currículum. De

1r a 2n de Batxillerat tindràs la possibilitat de reorientar el teu itinerari.- Excel·lència acadèmica. La metodologia de treball del Bat-xillerat Lestonnac et perme-trà preparar-te per accedir als graus universitaris o els CFGS. Els resultats obtinguts a les Pro-ves d’Accés a la Universitat i els resultats dels primers cursos de grau dels alumnes avalen el nostre sistema de treball.- Dues de les tres modalitats de Batxillerat (Humanitats i Cièn-cies Socials, Ciències i Tecno-logia) però la nostra oferta de matèries és tan àmplia (inclou matèries també de la modalitat d’Arts) que et permetrà acce-

dir a qualsevol grau universi-tari. Tens la possiblitat de cur-sar el batxillerat musical per la distribució de franges horàries i la proximitat del nostre centre amb el Conservatori de Música de Tarragona. - Formació sòlida en llengua anglesa que et permetrà asso-lir un nivell B2 o C1. Tenim un conveni de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili que fa que des del primer trimestre a les classes d’anglès hi hagi un professor nadiu que col·labora amb el professor titular de la matèria. Abans d’anar a la universitat podràs certificar el teu nivell amb les proves de Cambridge que es fan al mateix

centre (en aquest curs es realit-zaran el 14 de juny).- Que et puguis plantejar anar

a l’estranger a continuar la teva formació. Amb el Batxillerat pots accedir a qualsevol grau

d’una universitat europea. Si vols anar a una universitat dels EEUU necessites fer una sèrie d’exàmens: TOEFL (Test of En-glish as a Foreign Language), SAT (Scholastic Aptitude Test) i ACT (American College Tes-ting), al col·legi t’assessorarem de com preparar-te’ls (però has de tenir present que els títols del estudis superiors dels EUA no es reconeixen directament a l’estat espanyol perquè no exis-teix un conveni específic entre els dos països).- Motivació i empenta. L’acció tutorial i l’acompanyament dels professors et portarà cap als teus objectius. Adaptem els nostres recursos a cadascú de vosaltres.- Educació en valors, ser una persona íntegra, coherent, compromesa i solidària és fo-namental a la nostra societat, t’oferim diferents activitats de voluntariat o camps de treball a l’estiu perquè donis significat a aquestes paraules.

PUBLIREPORTATGE

Jornada de portes obertes de Batxillerat a Lestonnac-L’EnsenyançaEl centre educatiu realitzarà aquesta trobada amb les famílies interessades demà a la tarda

“Educar en la vida i per a la vida” ha estat i continua sent un dels nostres pilars fonamentals.

Rafa MarraséNou episodi més de tensió entre CatalunyaCaixa i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). L’entitat financera va decidir interposar un recurs el passat 7 d’abril contra la decisió del jutge que, el 14 de març, va desestimar la demanda de CatalunyaCaixa en la qual es sol·licitava una or-dre d’allunyament per un mem-bre de la PAH. «Van decidir de-mandar-me a mi i a tot un seguit de persones que eren allà [davant l’oficina] el 21 de febrer. Malgrat tot, només surt el meu nom en la demanda perquè les altres perso-nes no han estat identificades», explica Jesus Sánchez, membre de la PAH demandat per Catalu-nyaCaixa.

Així, segons consta en la de-núncia feta per l’entitat finan-cera, Jesús Sánchez no podria apropar-se a la seu central de CatalunyaCaixa a Tarragona, és a dir, a l’oficina que es troba a la plaça Imperial Tarraco a menys de 50 metres. El fet més curiós és que Jesús Sánchez, un colombià de la ciutat de Palmira que porta

14 anys a Espanya (té la nacio-nalitat), és l’interlocutor oficial entre els afectats de la PAH amb CatalunyaCaixa i la mateixa enti-tat. «Jo sóc la persona que porta les negociacions dels casos entre les persones que tenen deutes o hipoteques amb CatalunyaCai-xa i la pròpia caixa. Que reiterin el seu intent d’aconseguir una ordre d’allunyament mostra cla-rament quina és la voluntat de l’entitat en voler negociar», afir-ma Sánchez.

Un cas únicSegons afirmen des de la Plata-forma d’Afectats per la Hipoteca, el cas de Jesús Sánchez és únic no només a Catalunya sinó a la resta de l’Estat. Mai, segons la PAH, una entitat havia demanat una ordre d’allunyament, i molt menys recórrer la decisió d’un jutge en aquest sentit. «A Sant Boi de Llobregat hi va haver un cas semblant però la caixa no es va presentar el dia del judici», diu Sánchez. En el seu cas tot va anar molt ràpid, perquè la demanda es va produir el 12 de març i el 14

el jutge la va desestimar. L’entitat va tornar a la càrrega el 7 d’abril i ara tothom espera la resolució del magistrat en aquest sentit. «La meva advocada creu que el jutge es manifestarà en el mateix sentit que ho va fer la primera ve-

gada, però som prudents i volem veure com acaba tot això», expli-ca Jesús Sánchez.

Jugada a dues bandesTot i que CatalunyaCaixa ha in-terposat el recurs per continuar amb la demanda d’ordre d’allu-nyament contra Jesús Sánchez, l’entitat continua utilitzant-lo com a interlocutor vàlid en les negociacions per tal de resoldre els nombrosos expedients que hi han sobre la taula en relació a la condonació del deute per part dels afectats i la dació en pagament. «Ara entenc algunes

coses. De fet, el 10 d’abril em van convocar a una reunió de treball per resoldre tots aquests temes i resulta que el lloc on la vam fer era a l’oficina de CatalunyaCaixa a la Rambla Nova 68 de Tarrago-na. No em van citar a la plaça Im-perial Tarraco perquè dies abans ja havien interposat el recurs», recorda Sánhez. Així, Catalunya-Caixa, alhora que demanava una ordre d’allunyament per aquest representant de la PAH, continu-ava citant-lo per negociar. «Tot això no hi ha qui ho entengui», diu.

De moment la PAH no es plan-teja com mobilització extraordi-nària per aquest motiu, a falta de conèixer la decisió del jutge. Els membres d’aquesta plataforma també estan pendents de les re-solucions contra quatre dels seus principals representats arran de les denúncies de CatalunyaCai-xa per destrossos i embrutar la seu de la plaça Imperial Tarraco abans de Nadal. La PAH va fer una sèrie de manifestacions di-àries perquè l’entitat retirés les denúncies, cosa que no va fer.

SOCIETAT

CatalunyaCaixa insisteix en demanar una ordre d’allunyament per la PAHHa recorregut la decisió del jutge, que no va admetre a tràmit la demanda el 14 de març

L’entitat vol que Jesús Sánchez no s’acosti a menys de 50 metres de l’oficina de la Imperial

CULTURACRISTINA AGUILAR

Una imatge d’una de les actuacions d’ahir al vespre.

El Teatre Tarragona, ple de goma a gom per la dansaEn motiu del Dia Internacional de la Dansa, el Teatre Tarragona va viure ahir al vespre la seva Gala de la Dansa que va deixar petit el recinte. Alumnes de les escoles Artis, Estudi de Dansa Montserrat, Escola Endantza i el Taller, van omplir l’escenari amb tota la força de les seves composions, coreografies i la vitalitat d’aquells que volen obrir-se un camí en aquesta disciplina o bé, simplement, disfrutar d’ella.

Així, els ballarins que for-men part de les escoles adscri-tes a l’Associació Foment de la Dansa, es van poder veure diferents disciplines artístiques dins el món de la dansa. Fami-liars, amics, coneguts i amants del ball van poder gaudir de la varietat d’estils en una exhibi-ció que va permetre a una gran mostra de joves valors tarrago-nins poden mostrar el seu ta-lent davant del nombrós públic que hi havia.

4 diarimés 28/04/2014 TARRAGONAOLÍVIA MOLET

Anna FortunyL’arribada del bon temps tam-bé es converteix en l’època més fatídica per a les persones al·lèrgiques. A la zona de Tarra-gona, els períodes de màxima pol·linització de determinades plantes –com el plataner d’om-bra, la gespa, l’olivera o els camps de blat– provoquen que un 25% dels ciutadans reaccionin amb l’al·lèrgia respiratòria coneguda com rinitis –irritació que apareix amb obstrucció nasal, esternuts i la sensació d’estar constipat–, mentre que un 7% també desen-volupa asma.

El metge adjunt de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, Gaspar Dalmau, explica que les malati-es al·lèrgiques s’han duplicat en els últims quinze anys, a escala global, i assegura que, durant els mesos d’hivern, el pol·len del xiprer «ha afectat dues o tres ve-gades més a la població que els

altres anys». Dalmau detalla que aquesta espècie vegetal és una de les més comunes a la zona del litoral mediterrani i del sud de Catalunya, juntament amb les denominades espècies parietàri-es i les gramínies.

L’arribada de la primavera es caracteritza per concentrar les èpoques de màxima polinització d’aquestes espècies vegetals. Així mateix, Dalmau assegura que la reacció al·lèrgica que pot provo-car en les persones creix com a conseqüència del canvi climàtic i, destaca «s’ha demostrat cien-tíficament que la pol·lució de les ciutats industrial afavoreix que el pol·len sigui més agressiu per a la persona al·lèrgica». D’aquesta manera, el doctor alerta que cada persona es pot veure afectada durant tot l’any per les plantes –ja que moltes d’elles pol·linitzen en totes les estacions– però re-corda que el plataner d’ombra té

la pol·linització més forta durant les darreres setmanes del mes d’abril. Pel que fa a les més de 200 varietats que formen part de les gramínies, entre les qual s’hi poden trobar plantes tan comu-nes com la gespa, les canyes, el blat o certs cereals.

Al·lègies alimentàriesDeixant de banda les al·lèrgies provinents de les plantes, Dal-mau també destaca que, cada vegada és més habitual que les persones desenvolupin reacci-ons a través dels aliments. «Amb les festes de la Mona o per la Cas-tanyada detectem un augment de les al·lèrgies típiques als fruits secs o a la xocolata» manifesta l’al·lergòleg.

A més, durant els mesos de ca-lor, també incrementa la reacció a les picades de determinats in-sectes, sobretot d’abelles, vespes i formigues. Dalmau adverteix

que si el diàmetre de la picada supera els deu centímetres 24 hores després d’haver estat fe-rits, significa que és al·lèrgia. En clau territorial, la proximitat al mar també és un factor que afa-voreix la reproducció de l’espora del fong conegut com l’alternà-

ria. L’aparició d’aquesta s’accen-tua durant les èpoques plujoses de primavera i tardor. A més, alerta que aquest fong afecta na-joritàriament als infants, desen-cadenant-los asma.

Anualment, l’Hospital Joan XXIII suma 2.500 primeres visi-

tes que responen a pacients que consulten i creuen tenir algun ti-pus d’al·lèrgia. Pel que fa a tracta-ments, a l’hora de determinar si el pacient pateix alguna al·lèrgia, a aquest se li practica una prova cutània a través de la qual s’apli-quen els al·lèrgens més comuns.

També existeixen tractaments per contrarestar els efectes respi-ratoris amb antistamínics o colí-rics, mentre que només part de la població pot rebre immunoterà-pia –amb vacunes–.

SALUT

El pol·len de plataner, l’olivera i la gespa són els principals agents al·lèrgics Tarragona presenta un 25% de persones afectades per rinitis i un 7% desenvolupen asma amb l’arribada de la primavera i la tardor

La pol·lució que caracteritza les ciutats industrialitzades agreuja l’agressivitat del pol·len

L’alternària és una espora que es troba en l’aire i s’afavoreix amb la humitat i la pluja

L’olivera és una de les plantes mediterrànies que més afecta a les persones al·lèrgiques.

TEATRECEDIDA

El programa oferia tallers, activitats i actuacions.

Tornavís Teatre celebra un cap de setmana culturalSota el nom de Fem cultura! l’agrupació tarragonina Tor-navís Teatre celebrava el seu cinquè aniversari amb una pro-posta cultural per a tota la ciu-tadania. Durant el cap de set-mana, el grup va oferir tallers i activitats per a totes els edats, entre les quals es combinava el món de les arts escèniques, la pintura i la gastronomia. Així, van comptar amb la participa-ció d’actors com Oriol Grau o Pere Navarro que van oferir un

taller dissabte al matí. Tornavís Teatre està format per un grup de joves que procedeixen de l’INS Antoni de Martí i Fran-quès. Després de cinc anys so-bre els escenaris, una vegada més, participaran a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona amb una obra de Cesc Gay i Tomás Aragay, Una pistola a cada mà. L’actuació tindrà lloc el proper dijous 29 de maig a les nou del vespre al Teatre Metropol. L’en-trada és gratuïta.

528/04/2014 diarimésPUBLICITAT

6 diarimés 28/04/2014 TARRAGONA

RedaccióEl meravellós monument romà anomenat Pont del Diable de Tarragona, un antic aqüeducte que servia per transportar aigua a l’antiga ciutat de Tarraco, va ser l’escenari ahir de la trobada de més de 400 Tarraconins Saluda-bles en el marc d’una iniciativa en la que es pretenia fomentar el fet de caminar entre els nens i nenes.

Aquesta va ser la primera edi-ció de la Trobada dels Tarraco-nins Saludables, una caminada

popular des de l’Escola Natura, situada al Parc Francolí, fins al Pont del Diable. Aquest acte ha estat coorganitzat per Mare Ter-ra Fundació Mediterrània i dife-rents serveis de l’Ajuntament de Tarragona: Promoció de la Salut, Europe Direct Tarragona i el Club dels Tarraconins.

Tots els nens i nenes inscrits a la Trobada dels Tarraconins Saludables van rebre una mot-xilla que contenia una samarreta del Club dels Tarraconins, una poma, una aigua i una gorra.

Abans de l’inici de la caminada, les famílies han tingut la oportu-nitat de veure una exposició del Riu Francolí a l’Escola Natura. A les deu, més de 400 persones han iniciat la caminada fins al Pont del Diable. Sobre les onze del matí, els participants han co-mençat a arribar a l’emblemàtic monument. Durant l’esmorzar, els assistents van poder esmor-zar i gaudir d’un contacontes que va narrar les diferents llegendes del Pont del Diable. Un cop fina-litzada l’actuació, es va donar per

acabat l’acte i moltes de les famí-lies es van quedar per la zona i d’altes han tornat de nou cap al Parc del Francolí.

La Trobada dels Tarraconins

Saludables té com a objectiu fomentar el fet de caminar amb la família com exemple d’hàbit saludable i de cohesió social i, al mateix temps, descobrir indrets

del municipi amb grans valors naturals i paisatgístics. L’activitat ha tingut la col·laboració de les AMPES de les escoles de Tarra-gona, entre d’altres.

SOCIETAT

Més de 400 persones fan la caminada popular dels Tarraconins SaludablesEl trajecte tenia com a punt de destí el Pont del Diable en una activitat en la qual es pretén fomentar l’hàbit de caminar entre els més joves

CRISTINA AGUILAR

Un moment en què un contacontes explica una història a tots els assistents.

RedaccióEl festival Minipop va aconse-guint nous seguidors poc a poc. Aquesta iniciativa, que va sorgir com un festival de música i cul-tura contemporània que reivin-dica l’ús de l’espai públic com a lloc de trobada intergeneracio-nal, on conflueixen grans i petits per compartir cultura i noves experiències, celebra enguany la seva quarta edició, que es farà el 6, 7 i 8 de juny.

Així, en la promoció de la cita de 2014, el Minipop organitza diversos actes, entre ells, una sèrie de vermuts. Ahir al migdia, a la terrassa de l’Hotel Husa Im-

perial Tarraco, els habituals del Minipop van donar-se cita per, entre música, vermut, patates i olives, passar una bona estona.

Un nombrós públic es va acostar a aquest acte públic i obert a tothom per tastar l’am-bient del Minipop, gaudir en família d’un fantàstic dia de sol i relaxar-se en un espai privilegiat amb vistes al mar i al passeig on els dies 6, 7 i 8 de juny s’hi cele-brarà el festival.

A més de fer el vermut els as-sistents van poder ballar al ritme del rock&roll, música dels 60 i doo wop de dj Primy i els seus petits ajudants, fer un taller de

garlandes amb els ja famosos ocellets, i comprar samarretes de Tecletes i del Minipop. A més, els que van marxar amb l’abo-nament, que fins el 16 de maig es ven al preu súper-reduït de 5 euros, podran entrara en un sor-teig d’un doble parell de sabati-lles esportives Munich, dues en-trades pel rocòdrom Climbat de Reus i una samarreta del festival.

El proper vermut de presenta-ció del Minipop serà el 3 de maig a La Plaça de la Baixada de la Tri-nitat de Lleida, coincidint amb la Fira de Titelles. En aquesta ocasió, la música anirà a càrrec dels djs Lupe i Lluís Gavaldà i el

vermut del bar Can Ramon. El Minipop ja s’ha convertit en

una referència en el panorama

cultural de la ciutat de Tarrago-na. El fet de barrejar edats, gene-racions, li proporciona una sin-

gularitat que no tenen les altres propostes culturals que es fan a Tarragona.

CRISTINA AGUILAR

L’animació i el bon ambient van ser les notes predominants en el vermut Minipop.

Rock&Roll, sol i molta xerinol·la en la presentació del festival Minipop de Tarragona

SOCIETAT

Pares i fills van poder gaudir d’una matinal esplèndida

Els professors de secundària, en contra del Decret de Plantilles

EDUCACIÓ

El sindicat de professors de secundària de les comarques de Tarragona ASPEPC·SPS és l’impulsor d’una campanya de recollida de firmes en contra del Decret de Plantilles que la Generalitat de Catalunya ha posat sobre la taula. Des del sindicat, han recollit 400 signa-tures provinents de Tarragona ciutat, mentre que a nivell de tot Catalunya han reunit prop de 10.000 firmes. Els professors de la demarcació que s’opo-

sen a aquest projecte de decret dins de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) defensen que «es dóna poder al director dels centres per escollir el seu pro-fessorat sense atendre al currí-culum». Després de presentar el cúmul de signatures sota el dret de petició al Registre de Presi-dència de la Generalitat, profes-sors de la Conca de Barberà, el Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Baix Penedès, esperen que s’aturi.

728/04/2014 diarimésPUBLICITAT

Este mes especial

¡Haz la primera consulta

a MITAD DE PRECIO!

8 diarimés 28/04/2014 TARRAGONA

RedaccióLa nova línia d’autobús entre Tarragona i Valls ja és una rea-litat. Avui arrenca la nova etapa que enllaçarà la capital del Tar-ragonès amb la de l’Alt Camp de forma directa i que comptarà amb un total de 22 expedicions (11 d’anada i 11 de tornada) de di-lluns a dijous i 24 els divendres. Són serveis directes entre les dues ciutats sense parades inter-mèdies i que connectaran amb l’estació de tren de Tarragona per enllaçar amb els serveis de rodalia del Camp de Tarragona i amb les estacions d’autobusos de Valls i Tarragona.

A banda d’aquest nou servei, conegut amb el nom d’exprés.cat, continuaran funcionant les 12 expedicions d’anada i 12 de tornada de dilluns a divendres que comuniquen els dos muni-cipis amb l’estació del Camp de Tarragona per possibilitar la con-nexió amb l’AVE/AVANT.

La nova línia que enllaçarà de forma directa les dues localitats comptarà amb una millor flo-ta de vehicles que faran aquest

servei. Els passatgers trobaran uns autobusos 100% adaptats a persones amb mobilitat reduïda, que tindran wifi (internet) i, fins tot, premsa gratuïta. Perquè els passatgers no es confonguin, la flota de vehicles que farà aquest serve anirà identificada amb les imatges de la xarxa exprés.cat.

Xarxa a tot el territori catalàEl Departament de Territori i Sostenibilitat està desplegant de manera progressiva des de l’oc-tubre de 2012 les línies de bus ràpid. Aquest tipus de xarxa de bus exprés, que ja funciona a al-tres ciutats com París, Istambul, Hamburg o Nantes, presenta un conjunt d’avantatges respecte les línies convencionals, com ara una reducció notable del temps del trajecte del recorregut, atès que els vehicles assoleixen velocitats comercials més com-petitives. Així, aprofiten infra-estructures com ara carrils bus o prioritats semafòriques en els encreuaments, i compten amb poques parades al llarg del recor-regut, per tal d’oferir un servei

atractiu a l’usuari, amb millors freqüències de pas, informació en temps real dins i fora dels ve-hicles i una imatge corporativa comuna.

La xarxa de bus exprés estarà formada per 40 línies interurba-

nes que són les que actualment concentren una major demanda de viatgers. Concretament trans-porten anualment 21,32 milions de passatgers, la qual cosa supo-sa el 40% de la demanda total, amb ocupacions mitjanes de 30 viatgers/expedició. Al Camp de Tarragona estan previstes les se-güents línies exprés: Tarragona-Torredembarra-El Vendrell, Tar-ragona-Valls, Tarragona-Reus, Tarragona-Salou-Cambrils, Reus-Salou i Tarragona-Vila-seca.

A la demarcació de Tarrago-na ja funciona des de fa un mes

la línia exprés e1 Tarragona-Torredembarra-El Vendrell. La resta són totes a la demarcació de Barcelona. Concretament als corredors que connecten Saba-dell, Terrassa, Cerdanyola-UAB, Ripollet (totes des de l’octubre de 2012), els municipis de la Vall del Tenes (Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells, en funcionament des del setembre passat), Igualada (primera fase des del juny de l’any passat i se-gona des d’aquest febrer) i Vila-franca (des d’aquest febrer) amb Barcelona.

El creixement de la demanda de les línies de bus exprés des de la seva posada en marxa és important. Així, al corredor de Cerdanyola-UAB l’increment ha estat d’un 17% en l’últim any; al de Ripollet d’un 23%, amb un grau de satisfacció dels usuaris de 9,1 punts sobre 10; el corredor sencer d’Igualada ha crescut un 4% i al de la Vall del Tenes del 31%. per posar alguns exemples. La valoració dels usuaris de les línies exprés.cat és superior al 8.

TRANSPORT

Tret de sortida per la nova línia d’autobús entre Tarragona i VallsExprés.cat ofereix 22 expedicions (11 per cada sentit) directes entre els dos municipis

La flota de vehicles estarà adaptada a persones de mobilitat reduïda i tindrà wifi

SOCIETATCEDIDA

Un grup d’alumnes del col·legi Sant Rafael.

L’escola Sant Rafael, amb la campanya de ‘Save the Children’El col·legi públic d’educació especial (CPEE) Sant Rafael de la Diputació a Tarragona, s’ha adherit a a una campanya pro-moguda per Save the Children una ONG que impulsa una ini-ciativa per fomentar la lectura. La campanya, que porta el nom Marcapáginas por la Solidari-dad, compleix la seva sisena edició i es va fer el dia de Sant Jordi.

D’aquesta manera, Save The Children, convida als alumnes

de les escoles que s’adhereixen a la campanya a fer punts de llibre artesanals que es venen a canvi de la voluntat. El col·legi Sant Rafael va muntar una pa-radeta en la Diada de Sant Jor-di i els diners que van recaptar aniran destinats a proporcionar vacunes i diferent material sa-nitari pels infants més desafa-vorits d’Etiòpia.

El col·legi Sant Rafael va org-nitzar també un punt de venda de manualitats.

928/04/2014 diarimésPUBLICITAT

10 diarimés 28/04/2014 REUS

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

¡¡¡En este día tan especial te queremos desear muchas fe-licidades!!! Con cariño, de tus hijos y mujer que te quieren.

Muchas felicidades.  Por tí no pasan los años. Aún nos quedan muchos abrazos por darnos.

Irene, feliz cumpleaños, Hoy cumples 13 años. Que pases un buen día, te lo deseamos con mucho cariño, los que te quieren mucho. Tus iaios Emilia-Fernando.

Mónica PérezL’Ajuntament obrirà a Reus la primera àrea de serveis per a autocaravanes, que en princi-pi aniria ubicada a la carretera d’Alcolea per aprofitar el solar on s’havien emplaçat al seu mo-ment els barracons que acollien l’Escola Teresa Miquel i Pàmies. Tres espais més han estat estudi-ats i descartats pel consistori per qüestions de seguretat tot i estar validats tècnicament, donat que en tractar-se de punts relativa-ment aïllats del centre haurien requerit una vigilància especial en horari nocturn, o bé per no esdevenir zones de titularitat pública. L’àrea de serveis per a autocaravanes permetria l’esta-cionament dels vehicles per un període d’entre 24 i 72 hores a un preu aproximat de 3 a 6 euros diaris.

La posada en funcionament d’aquest nou espai serviria per atraure un tipus de turista «fami-liar, europeu, de nivell adquisitiu mitjà-alt i que encaixaria perfec-

tament en l’estratègia de capta-ció turística per la ciutat de Reus que s’ha engegat des de l’Agència Reus Promoció. Si bé no és un tu-rista nombrós, disposar d’aquest servei posiciona la ciutat a la resta d’Europa com una ciutat al servei del turisme i la posa tam-bé al mapa dels circuits, rutes i viatges especialment dissenyats per a aquest tipus de turista», explicava la regidora de Promo-ció Econòmica Alícia Alegret, al darrer plenari municipal i a con-seqüència d’una de les preguntes d’Ara Reus.

Tot plegat és resultat de les converses que van iniciar fa me-sos el delegat a Catalunya de la Plataforma de Autocaravanas Autónoma (PACA), Josep Maria Franch, i el consistori reusenc, que hauria acollit amb bona pre-disposició la proposta de l’entitat turística. «Preparar un terreny per tal que faci funció d’àrea de serveis per a autocaravanes no és gaire costós, menys encara si ja està habilitat per a l’accés de

les caravanes amb grava o asfalt, i sí que suposa un punt impor-tant d’atracció turística, sobretot per incloure la ciutat a les gui-es d’àrees d’autocaravanes. En aquest cas, fins i tot ja existeix una tanca i només caldria arran-

jar petits detalls com punts d’il·-luminació o d’aigües», explica Franch, que assegura que «des que es va començar a plantejar aquest projecte, són moltes les persones que s’han interessat per venir a Reus, ja que fins ara

no hi havia cap espai d’aquest tipus. També se n’han projectat dos més a Tarragona i esperem que tot plegat tiri endavant per-què és una forma de turisme in-teressant i que cada cop té més adeptes».

Una inversió mínimaTal com explica el delegat a Ca-talunya de la PACA, convertir un solar en una àrea de serveis per a autocaravanes «només» re-quereix «alguns fanals, un punt de recollida d’aigües grises i un d’aigües negres, una aixeta d’ai-gua potable i poca cosa més». Per a Franch, «sovint la inversió no passa dels 6.000 euros i tot i que el preu per l’estacionament és molt baix per als turistes, aques-tes àrees acostumen a deixar beneficis a finals d’any per al qui les ha posat en marxa». El darrer precedent a la zona, «l’àrea que es va obrir a PortAventura l’any passat, de la qual estem més que satisfets i que ha donat molt bons resultats. De fet, a finals de

maig se n’obrirà una altra a Alco-ver, la més propera aquí fins que es posi en marxa la de Reus».

A la pregunta d’Ara Reus al ple, es destacava que l’àrea hauria de ser «un lloc segur i tranquil, rao-nablement lluny d’espais exces-sivament sorollosos com els de reunió nocturna o les autopistes. Les places han de tenir, aproxi-madament, 8 per 3,5 metres que facilitin la maniobra, ha d’haver accessibilitat per vehicles de fins a vuit metres de llarg i els arbres no poden tenir branques baixes». A més, seria necessària «una reixa connectada a la xarxa de la depuradora d’aigua, una ar-queta o embornal que vagi al cla-vegueram per buitar el contingut del dipòsit del vàter i una aixeta per al subministrament d’aigua neta».

«Estem quantificant els costos per veure’n la viabilitat i possible execució», concloïa la regidora de Promoció Econòmica, que destacava al plenari que «hi es-tem treballant. Des de la PACA es mostren «confiats» que l’àrea de serveis per a autocaravanes esdevingui una realitat «a molt tardar, abans que acabi aquesta legislatura» i celebren el fet que «l’Ajuntament sospesés la ini-ciativa des del primer moment i s’hagi compromàs a tirar-la endavant, perquè és molt impor-tant també per la ciutat i el seu atractiu comercial i cultural, que s’obriria a un altre públic».

PROMOCIÓ

Reus habilitarà la seva primera àrea de serveis per acollir autocaravanesEl consistori estudia emplaçar-la a la carretera d’Alcolea per atraure un turisme familiar, europeu i de nivell adquisitiu mitjà-alt

OLÍVIA MOLET

Ocuparia el solar de l’antiga Escola Teresa Miquel i Pàmies.

RedaccióUn total de 200 professionals i estudiants de fisioteràpia van participar al I Congrés Multidis-ciplinar de Ciències de la Salut, que va tenir lloc divendres i dis-sabte a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, organitzat

per estudiants del Grau de Fisi-oteràpia de la Universitat Rovira i Virgili. Hi van participar estu-diants de Fisioteràpia, Medicina i Nutrició Humana i Dietètica de les diferents universitats de tota la Península, així com professio-nals de la salut. El certamen va

comptar amb personatges des-tacats dins del món de la medi-cina, com Ricard Pruna, metge del primer equip del F.C. Barce-lona; Juanjo Brau, fisioterapeuta i readaptador del mateix club; i altres membres del personal sanitari de l’Hospital Sant Joan de Reus.Durant els dos dies, van tenir lloc ponències sobre diver-sos temes d’actualitat en Ciènci-es de la Salut; tallers, on es van dur a terme activitats pràctiques realitzades per experts de cada rama; Comunicacions Orals i Pòsters, un espai dedicat a pre-sentar projectes d’investigació o revisions bibliogràfiques durant l’últim any.

Unes 200 persones participen en el Congrés de Ciències de la Salut

SALUT

S’ha celebrat a l’Hospital Sant Joan

RedaccióEl carrer Sant Joan i el raval de Robuster van lluir ahir més cal-mats de l’habitual. Entre les vuit del matí i les cinc de la tarda, la circulació va quedar restringi-da entre la plaça del Nen de les Oques i el raval de Robuster,

amb motiu dels treballs de re-tirada d’una grua al carrer del Vent, que estava a les obres del futur edifici de la Diputació.

El responsable de l’obra va posar un senyalista a la plaça del Nen de les Oques per resoldre dubtes sobre els accessos. Així,

l’accés al carrer de Sant Joan va estar totalment prohibit per a camions i autobusos. La com-panyia municipal d’autobusos va senyalitzar les parades de les línies afectades amb les parades alternatives més properes.

Així mateix, els veïns que tin-guin pàrquing podien tenir ac-cés fins al carrer Alt de Sant Sal-vador a través del raval de Jesús.Finalment, també es va prohibir l’estacionament al raval de Mar-tí Folguera, entre els números 2 i 10.

Sense circulació, en el dia de la setmana amb menys proble-mes de trànsit, alguns veïns van seguir els treballs.

Tallen la circulació entre la plaça de les Oques i el raval de Robuster

MOBILITAT

Durant el dia, per la retirada d’una grua

1128/04/2014 diarimésREUSL’AEG Misericòrdia realitza una acció als aiguamolls del Pla de Santamaria

En el marc de les diverses ini·ciatives que realitzen al llarg de l’any, l’Agrupament Escolta i Guia Misericòrdia es va des·plaçar dissabte fins els aigua·molls del Pla de Santamaria (Valls), per realitzar un projec·te de conservació d’aquest pa·ratge natural. Els infants i joves de l’agrupament, juntament amb els caps, van fer tasques de neteja i desbrossament dels aiguamolls, van construïr cai·xes niu i les van col·locar als arbres, van plantar arbres au·tòctons de la zona i van ajudar en l’anellament d’ocells. Els aiguamolls del Pla de Santa·maria són únics en la comarca de l’Alt Camp, se’n té coneixe·ment des dels anys vuitanta i són una parada de nombrosos ocells, destacant importants espècies protegides.

La Gata Borda estrena a la Sala Santa Llúcia ‘M’agraden les fruites seques’

La nova obra de la Gata Bor·da s’estrena passat Sant Jordi. Aquest passat cap de setmana es va poder gaudir de «M’agra·den les fruites seques», a la Sala Santa Llúcia de Reus. Aquesta és la tercera obra d’una trilogia que va començar el 2009, però que és una obra que es pot veure perfectament sense haver vist les altres. «M’agraden les fruites seques» és la novena producció de la companyia de teatre reusenca La Gata Borda i és la tercera incursió en el món de la Co·mèdia de l’Art. Aquesta obra, de creació col·lectiva, dóna la seva peculiar versió d’una part de la història del país. La Gata Borda ve de muntar al Bartri·na l’espectacle amb finalitats solidàries, «Tenia una casa el meu somni».

CULTURAOLÍVIA MOLET

El cantant dels Mishima, David Carabén.

‘L’ànsia que cura’ dels Mishima omple el teatre BartrinaEl grup Mishima, amb el seu cantant David Carabén al cap·davant, va tornar ahir al vespre al teatre Bartrina per presentar a la capital del Baix Camp el seu nou treball discogràfic, L’ànsia que cura. Un setè àlbum, més lluminós i abocat a «l’ànsia» de viure, que va ser enregistrat en només mes i mig i va comptar amb la col·laboració del pro·ductor alemany Peter Deimel.

Reus va respirar cultura aquest cap de setmana pels

quatre cantons, ja que, a més de l’apartat musical, el teatre Bartrina va acollir dissabte la representació de l’obra «Ma·ridos y mujeres», un text del cineasta Woody Allen adaptat per Àlex Rigola i interpretat per Luis Bermejo, José Luis Torrijo, Miranda Gas, Elisabet Gelabert, Fernando Soto i Nuria Mencía. A més, el teatre fortuny també va acollir dissabte la Gala de Dansa de l’Associació de Pro·fessors de Dansa.

Susanna CasesL’Ajuntament de Reus està repin·tant la senyalització horitzontal al barri Sol i Vista amb l’objectiu de minimitzar el risc d’accidents de trànsit a la zona.

Després que recentment s’ha·gin donat a la zona diversos ac·cidents de trànsit, i a instàncies dels veïns del barri Sol i Vista, el PSC va demanar al passat Ple millores en la circulació entorn als carrers Roger de Llúria, Josep Iglésies i Fort i Almirall Recasens, tres de les principals vies d’accés i circulació del barri.

Els socialistes reusencs van demanar repintar la senyalitza·ció horitzontal i instal·lar ele·ments de plàstic en passos de vianants concrets per evitar acci·dents, com els que s’han produit, quan els vehicles s’incorporin al carrer Roger de Llúria.

En aquesta zona del barri, la senyalització horitzontal, que

s’està repintant, pràcticament havia desaparegut i no quedava clar qui s’havia d’aturar.

Aparells de gimnàsticaEn aquesta línia, i com una altra reivindicació dels veïns de Sol i Vista, el Grup Municipal del PSC també va demanar la instal·lació d’aparells de gimnàstica per adults al parc Tirant lo Blanc. D’una banda, per fomentar la pràctica esportiva i, d’altra ban·da, com a funció socialitzadora, sobretot, per a la gent gran del barri, que representa més de la meitat de la població de la zona. Els socialistes reusencs van re·cordar també que amb aquesta acció també es podrien benefici·ar els avis de la residència Roger de Llúria.

El regidor de Via Pública, Hi·pòlit Monseny, tot i remarcar que no els constava cap demanda de la gent del barri de voler una

zona esportiva a l’aire lliure, va assegurar que s’estudiaria la pos·sibilitat.

Tal com va detallar Monseny, la regidoria de Via Pública ha adquirit recentment sis equips nous, que contenen 5 aparells per poder fer gimnàstica a l’aire lliure. Entre altres, hi ha el com·promís d’instal·lar·ne al carrer Miami, a Horts de Miró, al Mas Carpa i a la Urbanització Pelai.

De moment, l’Ajuntament ha instal·lat aparells de gimnàs a la zona d’El Pinar, al parc del Trenet –a tocar del santuari de Misericòrdia– i al carrer Vinebre –cantonada amb la carretera de Castellvell–.

A més, el consistori de la capi·tal del Baix Camp té instal·lats al parc de Sant Jordi i a la plaça de Juli Garola Monné –a prop del pavelló olímpic municipal– dues zones de jocs i aparells psicomo·trius per a la gent gran.

SOCIETAT

Es millora la senyalització horitzontal al barri Sol i Vista per evitar accidentsEl PSC va demanar, a instàncies dels veïns, millores en la circulació als carrers Roger de Llúria, Josep Iglésies i Fort i Almirall Recasens

12 diarimés 28/04/2014 REUSACN

Susanna CasesEl Consell Social de la Universi·tat Rovira i Virgili (URV) ha reno·vat tres dels seus membres i, amb el canvi, Reus ha perdut presèn·cia. Format per membres de la comunitat universitària i de la comunitat civil, aquest òrgan col·labora en l’elaboració d’accions i plans de la Universitat proposats per l’equip de govern i posa a la seva disposició els recursos i la influència per executar la missió de la Universitat.

Després que Àngel Cunillera, expresident del Tecnoparc, dei·xés fa dos anys la presidència del Consell Social del a URV en mans d’Anton Valero, president de Dow Chemical Ibérica, el pro·pi Cunillera i també l’exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Jordi Bergadà (ERC), han deixat el Consell Social de la URV, en finalitzar el seu mandat.

Per llei, el Consell Social de

cada universitat pública està composat per 15 membres, entre els quals nou persones represen·tatives de la societat catalana. Aquests ho són per un període de quatre anys i són renovats o reelegits per meitats cada dos anys.

Noves caresAixí, després de ser cessats Ber·gadà i Cunillera, el Govern de la Generalitat ha nomenat Robert Vendrell i Aubach i Carles Ferrer i Rovira. A més, el psicòleg Jacint Andreu, nomenat pel Parlament de Catalunya, també substituirà Albert Pallarès.

Cunillera i Bergadà estan im·putats als Jutjats de Reus pels pagaments presumptament co·brats sense justificar pels seus càrrecs al Tecnoparc i denun·ciats per Ara Reus. Com la resta de regidors de l’antic govern tri·partit, Bergadà (ERC) també està

imputat en el cas Innova. Militant d’Unió Democràtica

de Catalunya (UDC) i regidor a l’Ajuntament de Tarragona, Ro·bert Vendrell ostenta diferents càrrecs dins del partit i, en l’àm·bit social, ha estat vinculat a di·ferents moviments associatius, principalment, en l’àmbit de l’educació en el lleure, el volun·tariat, l’església i la política.

Per la seva banda, Carles Fer·rer presideix el consell d’admi·nistració del Complex Hoteler Estivalpark Salou i de diferents complexos arreu de la demarca·ció i també a Barcelona.

Ferrer també és vicepresident de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Pro·víncia de Tarragona (FEHT) i de l’Associació Hotelera de Salou, Cambrils i La Pineda.

L’òrganEn aquest sentit, el Consell Soci·

al de la URV està format per An·ton Valero, com a president, Car·les Ferrer i Robert Vendrell, tots tres representants del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Com a representants del Par·lament de Catalunya hi ha Jacint Andreu i Joaquim Via. L’alcalde

de Vila·seca i president de la Di·putació de Tarragona, Josep Po·blet, també forma part d’aquest òrgan com a representant dels ens locals.

Jordi Salvador hi és com a re·presentant de les organitzacions sindicals de treballadors i Ignasi Puig com a portaveu de les orga·nitzacions empresarials.

Com a representants del Con·sell de Govern hi ha el rector, Francesc Xavier Grau; el secre·tari general, Antoni Gonzàlez; i

el gerent, Manuel Molina. Com a membres designats hi ha Josep Manel Ricart, representant el personal docent i investigador; Noelia Valdivieso, del perso·nal d’administració i serveis; i l’alumna Joana Ramos.

Joan Enric Carreres hi és com antic alumne de la URV. Per úl·tim, com a convidats, hi ha al Consell Social de la universitat Joan Canela i Rosa Rueda, repre·sentant organitzacions sindicals i empresarials, respectivament.

INSTITUCIONAL

L’exregidor d’Urbanisme Jordi Bergadà deixa el Consell Social de la URVLa Generalitat nomena Carles Ferrer i Robert Vendrell per substituir Bergadà i Ángel Cunillera, expresident de l’òrgan, finalitzat el seu mandat

Com a representant del Parlament, Jacint Andreu substitueix Albert Pallarès

L’exregidor d’Urbanisme, Jordi Bergadà.

RedaccióLa regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, i el vicepre·sident de la Fundació Privada Banc dels Aliments de les Co·marques de Tarragona, Pedro M. Ormazabal, han signat el conve·ni anual de col·laboració, per tal de continuar treballant conjun·tament a favor de les persones

que més ho necessiten.Mitjançant la renovació

d’aquest conveni, l’Ajuntament de Reus renova la subvenció al Banc dels Aliments, que conti·nua sent de 5.000 euros, com l’any passat. L’any 2012 va pu·jar en 2.000 euros respecte als anys anteriors. L’any 2010 i 2011 la quantitat assignada va ser de

3.000 euros.Aquests diners es destinaran

a facilitar el suport necessa·ri al transport d’aliments a la a ciutat. Un fet clau per tal de reduir el temps de distribució d’aquests aliments en benefici dels seus destinataris

L’Ajuntament de Reus i el Banc dels Aliments col·laboren

en diversos projectes com, per exemple, el recent programa de gestió alimentària de Reus, basat en la recuperació del pro·ducte fresc que molts supermer·cats i altres establiments llencen quan encara és apte per al con·sum humà.

Aquest programa aprofita la tasca que des de fa anys re·alitza la Xarxa de distribució d’aliments, que fins ara només distribuïa producte sec i que ara també distribueix producte fresc als que més ho necessiten. Un projecte de ciutat impulsat pel Pla Local d’Inclusió Social de l’Àrea de Benestar Social de la capital del Baix Camp.

L’Ajuntament de Reus destina 5.000 euros al Banc dels Aliments

BENESTAR SOCIAL

El consistori i la fundació renoven la seva col·laboració anual

L’orientació acadèmica, al Casal de Joves La Palma

ACTIVITATS

L’orientació acadèmica i pro·fessional i el foment de la so·lidaritat i la formació artística marquen novament la proposta d’activitats organitzada pel Ca·sal de Joves La Palma pel mes de maig. Aquesta programació, que es difon a través del cartell d’activitats i de les xarxes so·cials, també inclou diferents esdeveniments impulsats per entitats reusenques que treba·llen a l’àmbit juvenil.

Entre les activitats, hi ha xer·

rades d’orientació acadèmica per donar informació sobre les diferents possibilitats d’estudis. Seran els dies 7, 14 i 21, de cinc a set de la tarda.

Entre altres, i en el marc del cicle solidari «Sopars del Món», el dia 15, el protagonista serà Nicaragua. A un preu de 10 eu·ros, està organitzat per la Fun·dació «El Sueño de la Campa·na». El proper dia 28 també es farà una xerrada sobre treballar «D’Au Pair».

El Centre Cívic Llevant homenatja Joan Vinyoli

CULTURA

La Sala Hort dels Canonges del Centre Cívic Llevant, amb mo·tiu de Sant Jordi, va organitzar divendres la «Tarda literària». Enguany, per tal de celebrar els cent anys del naixement de Joan Vinyoli i els cent trenta anys del naixement de Josep Carner, va estar dedicada a la lectura de fragments d’obres d’aquests dos autors catalans, a càrrec de membres de les diferents entitats i altres pro·fessionals i usuaris vinculats a

aquest centre cívic. L’alcalde de la ciutat i diversos regidors teni·en prevista la seva participació.Aquesta iniciativa va començar fa quatre anys amb l’any Mara·gall. Des de llavors s’ha home·natjat a Pere Calders, Josep Ma·ria de Sagarra, Salvador Espriu i Joana Raspall. Al començament de l’acte es va entregar un llibret on hi figuren tots els lectors i les poesies que es van llegir. El dibuix de la portada era obra d’alumnes del centre cívic.

1328/04/2014 diarimés CAMPDETARRAGONA

S’inicien les obres del passeig marítim de Calafell, amb un pressupost d’1,2 MEUR

L’Ajuntament de Calafell va iniciar la setmana passada les obres del passeig marítim de Calafell. Aquesta primera fase de les obres comprèn des de la Carrerada d’en Ralet fins al carrer Mallorca, i té una cost aproximat d’1.200.000 euros. «És una obra molt esperada i per això estem molt contents que pugui ser una realitat», ex-plica l’alcalde de Calafell, Joan Olivella. Les noves rajoles se-ran de pedra natural i tindran una tres tonalitats de colors que concordaran amb la línia del mar. A més, s’enderrocarà el mur existent i se’n crearà un de nou, sense jardineres, i amb entrades i sortides a la sorra. Així mateix, una de les nove-tats d’aquest nou passeig serà que es convertirà en un nou recurs cultural, ja que l’objec-tiu és construir «un passeig musealitzat». És per això que hi haurà textos de diferents es-criptors i també escultures. Pel que fa a aquesta primer tram de les obres, els textos seran d’escriptors o artistes que van formar part del cercle d’amis-tats de Carlos Barral, com po-den ser Mario Vargas Llosa, Juan Marsé o Jorge Edwards.

Silvia JiménezEl portaveu del PP a Salou, Ma-rio Garcia, va presentar un escrit al vicesecretari municipal amb data del 16 d’abril tot assegurant que el seu grup municipal s’abs-tenia en el traspàs de la conces-sió d’una guingueta al cunyat de la regidora de Platges, Júlia Gómez. En el document, al que ha tingut accés Diari Més, Mario Garcia assegura que no va poder analitzar prèviament l’expedient en tenir carácter d’urgència a la junta de govern local. «En fi-nalitzar la reunió vaig demanar l’expedient amb aquest objectiu, i després d’aquest análisi, i donat que no vam procedir a la votació formal a la junta de govern local, vull deixar constància expressa de la meva abstenció, tal i com li vaig comunicar via email ahir mateix», diu l’escrit rubricat per Mario Garcia i acompanyat per la signatura del vicesecretari.

El polèmic traspàs de l’autorit-zació per a l’explotació d’un «xi-ringuito» ha desfermat una nova

tempesta política entre els socis de govern. El passat divendres, sense anar més lluny, al web mu-nicipal es publicava un comuni-cat suscrit per part de l’equip de govern titllant al portaveu popu-lar de mentider sobre el seu sen-tit de vot en la junta de govern on es va aprovar el polèmic traspàs. Mario Garcia, però, mai ha afi-mat haver votat negativament al traspàs, sinó que, tal i com va publicar aquest rotatiu, va pre-sentar un escrit al vicesecretari a posteriori en el que comunicava la seva abstenció.

«Vam presentar l’escrit per-què consideràvem que hauríem d’haver debatut prèviament, a nivel polític, si el carácter d’ex-cepcionalitat en el traspàs de les guinguetes de platges que s’esta-bleix en el plec de condicions es donava en aquest cas, i això mai no ho hem fet», explica Mario Garcia en declaracions a Diari Més. El debat sobre l’excepcio-nalitat del cas, però, no es va arri-bar a produir i la publicació sobre

el traspàs de l’explotació de la guingueta s’ha convertit en una arma més per llençar-se en la guerra de retrets que protagonit-zen els socis de govern a poques setmanes perquè s’exhaureixi el termini per al relleu en l’alcaldia a Salou. «Mai hem qüestionat que una persona per tenir vincle familiar amb un regidor no pugui tenir les mateixes oportunitats que la resta, però, hem de fer tot

el posible per evitar suspicàcies», puntualiza el portaveu popular.

Mario Garcia assegura que l’escrit presentat al vicesecretari comunicant la seva abstenció va obtenir resposta. «Se’ns va res-pondre dient que tècnicament això no era possible, i no hem volgut entrar més en debat ni generar cap tipus de confusió al respecte, aquesta fou la nostra actuació i així la vam intentar ex-posar en la reunió de l’altre dia, però no se’ns va voler escoltar, i en veure que alguns membres presents ens faltaven al respec-te no vam voler continuar a la mateixa», recorda Garcia. I és que l’assumpte del traspàs de la guingueta va provocar que l’alcalde, Pere Granados, convo-qués una reunió extraordinària per tal que Mario Garcia donés explicacions sobre l’assumpte divendres passat. Hores després de celebrar-se la trobada, al web municipal apareixia un comuni-cat de premsa en la que s’oferia una versió totalment diferent a la

que sosté Mario Garcia. Segons la nota de premsa, «la sorpresa es dóna quan el regidor Garcia es nega a donar cap explicació de la seva conducta i abandona

la reunió de l’equip de govern junt amb els altres dos membres del seu grup». El portaveu popu-lar assegura, però, que en el de-curs de la reunió algún o alguns membres del govern els van fal-tar al respecte i, davant d’això, els seus regidors i ell van abandonar la sala.

«El primer que ens crida l’atenció és que s’utilitzi un mit-jà municipal com és el web de l’Ajuntament de Salou per publi-car una notícia totalment tergi-versada sobre una reunió interna de l’equip de govern. Quan havia passat això? Mai. És quelcom

inèdit amb una clara intenció, nosaltres no tenim cap intenció de crear un circ mediàtic sobre aquesta trobada», diu Mario Gar-cia. Es referia al comunicat on es diu, textualment: «És indigne que un regidor que aprova un punt de l’ordre del dia hagi volgut introduir confusió fent pública la seva disconformitat tot mentint sobre el sentit del seu vot, quan sempre ha estat positiu respecte al traspàs d’una concessió d’una guingueta de platja».

La tensió entre els dos socis de govern ha desviat l’atenció del traspàs de la guingueta número 4 de la platja de Ponent al cunyat de la regidora de Platges Júlia Gómez. Cal recordar que, en la darrera junta de govern local, es va aprovar el traspàs a Juan Carlos Faura, del «xiringuito» de platja. El nou titular era proposat per l’antiga concessionària qui va presentar un informe mèdic en el que assegurava no estar capa-citada per explotar la guingueta de platja.

POLÍTICA

Mario Garcia: «Hauríem d’haver debatut sobre el traspàs de la guingueta de platja»El portaveu del PP afirma que calia un debat polític sobre aquest fet i confirma que va comunicar la seva abstenció en referència al canvi de concessió

Garcia assegura que alguns membres de l’equip de govern li van faltar al respecte

DIARI MÉS

El portaveu Mario Garcia.

14 diarimés 28/04/2014 CAMP DE TARRAGONA

Anna FortunyLa festivitat de la Diada de Sant Jordi ha estat el motiu principal perquè tot el cap de setmana es vestís amb faixa i camisa per acollir un seguit de diades caste-lleres en diverses localitats de la demarcació. Així, ahir diumenge, Torredembarra va reunir als cas-tellers de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona amb els castellers de la casa, els Nois de la Torre. A la vegada, la localitat d’Altafulla va configurar una diada formada per les actuacions dels Xiquets de Reus, els Xiquets d’Alcover i els Castellers d’Altafulla.

Torredembarra va acollir les festes del barri de Sant Jordi amb una posada en escena protago-nitzada pels Nois de la Torre. Així, els de la camisa blaucel van descarregar un 3 de 7, un 4 de 7 en un segon intent i un 5 de 6. Un dels castellers de la pinya, Raúl García, manifestava que la trobada va ser satisactòria amb la segona actuació de la colla que reunia més de vuitanta camises.

Pel que fa a la colla de Jordi Gaya, els camises verdes van ini-ciar la seva actuació amb un 3 de 7. En segona ronda, van descar-regar un 3 de 7 amb agulla des-prés d’un primer intent. Així, els castellers del barri cooperativista

demostraven la seva vàl·lua amb les estructures de 7 i mig. En la tercera ronda, van descarregar un 4 de 7 sense cap tipus de pro-blema. El cap de colla, Jordi Gaya, va detallar que «inesperadament no ens expliquem perquè ens ha caigut el 3 de 7 amb agulla, però estem molt satisfets». A més, el cap de colla va destacar que «mai havíem fet un castell de set i mig tan aviat». Així, Gaya recordava que, en la temporada passada, no van poder desenvolupar estruc-tures de set i mig fins mesos més tard. Pel que fa al volum de par-ticipació, Gaya va destacar que en les darreres dues setmanes la participació dels castellers de la colla ha anat creixent i assegura-va que «hem recuperat el punt de confiança a l’hora de fer castells de set amb seguretat». El proper 11 de maig, els de la camisa verda participaran en la diada que es tindrà lloc al local de la Colla Jove de Tarragona.

Altafulla també va reunir l’afer casteller, ahir diumenge, en una actuació protagonitzada pels Xi-

quets de Reus, els Xiquets d’Al-cover i els Castellers d’Altafulla. Els del color avellana van portar a plaça castells de 7 i de 7 i mig. Així, van descarregar un 5 de 7, un 2 de 7 i un 4 de 7. Un dels dos caps de colla, Oriol Ciurana, va explicar que «la idea era fer la mateixa actuació que a la diada de Sant Jordi, però hem descar-cat el 7 de 7 per la quantitat de gent que érem». Tot i això, els reusencs van consolidar les es-tructures, a la vegada que Ciura-na va recordar que «tenim molts canvis dins de la colla i estem acabant de formar castellers per assolir estructures de 8». Així, la setmana passada, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, la co-lla va sumar deu camises noves, assolint entre 120 i 150 camises durant els primers mesos de temporada castellera. Els Xi-quets d’Alcover van descarregar un 3 de 6 amb agulla i un 3 de 6 sense problemes. Pel que fa als castellers d’Altafulla, aquests van completar la diada un 4 de 6 amb agulla, un 5 de 6 i un 3 de 6.

Els castellers de Sant Pere i Sant Pau descarreguen el 3 de 7 amb agulla

Els Xiquets de Reus repeteixen la seva millor actuació de la temporada a Altafulla

CASTELLS

Sant Jordi omple les places de diades castelleres per tota la demarcació Torredembarra acull als Nois de la Torre i als camises verda de Sant Pere i Sant Pau, mentre que Altafulla rep als Xiquets de Reus i als d’Alcover

CRISTINA AGUILAR

D’esquerra a dreta, 3 de 7 amb agulla, 3 de 7, 2 de 7 i 5 de 6.

La Vella porta castells de 8 fins a Sitges i els Joves de Valls mostren la seva força a Vilanova i la GeltrúLes colles vallenques també han sortit de casa per mostrar la seva força castellera arreu del territori català aquest cap de setmana. El bon temps va afavorir que les diades es desenvo-lupessin sense imprevistos arreu del territori. Així, la Vella de Valls va descarregar un 3 de 8, un 4 de 8 i un 2 de 7 a la ciutat de Sitges. A la vegada, participava de costat dels Castellers de Sants i la Colla Jove de Castellers de Sitges. Els vallencs van completar la diada sense com-

plicacions. Pel que fa a la Colla Jove Xiquets de Valls, també es van servir de castells de vuit per afrontar una de les primeres diades de la tem-porada. Així, el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7 també van servir per posar les cartes sobre la taula a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. En aquesta oca-sió, els vallencs van participar en una jornada castellera que comptava amb les actuacions dels Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Barcelona i els Nens del Vendrell.

CRISTINA AGUILAR

CEDIDA JEAN SEGOVIA

1528/04/2014 diarimés CAMPDETARRAGONA

¡Amor después de 10 años se sigue escribiendo contigo! ¡Te quiero cada día más!

FELICITACIONS

ACNDesprés d’un cap de setmana ple d’activitats lúdiques i formati-ves, els 600 monitors i monito-res participants a la Monifesta’t 2014 han posat el punt i final a la trobada amb una acció reivindi-cativa. La Rambla de Catalunya de Vila-seca es va omplir de mu-rals que van realitzar per posar de manifest els motius que els porten a ser monitors de manera altruista. El president d’Esplais Catalans, Raimon Carreras, va valorar «molt positivament» la reunió, que va ser un «èxit de participació». Carreras també es va referir a l’actualitat, i es va mostrar partidari de protegir els més petits amb mesures com la Llei de Protecció de la Infància que vol tirar endavant el govern espanyol.

Ja tornen a faltar tres anys per a la propera Monifesta’t, la trobada que fan, periòdicament, els monitors i les monitores d’Es-plais Catalans. Aquest cap de set-mana han realitzat a Vila-seca la cinquena edició de la festa, amb activitats de formació —com ara tallers o debats— però també de lleure. Raimon Carreras, presi-dent d’Esplais Catalans (Esplac), va explicar que s’ha aconseguit implicar «tots els territoris d’Es-plais Catalans, i tots els esplais han pogut aportar propostes i activitats i s’han involucrat en l’organització». També va desta-cat que «es veuen somriures a la cara dels monitors i monitores,

que això és el més important per nosaltres». Com a conclusió de les jornades va expressar que «l’espai està més viu que mai», i va recordar el lema de la trobada, Som monitors d’esplai, res no ens atura!.

Com a fi de festa, els 600 par-

ticipants van realitzar una ac-ció reivindicativa. A la Rambla de Catalunya de Vila-seca van confeccionar uns murals on van plasmar els motius i valors de la seva tasca com a monitors. Fi-nalment, es va llegir un manifest en què es va posar en valor el fet que ser monitor sigui una feina voluntària, amb un dels grups més importants de la societat, els nens. Quant als més petits, Car-reras va parlar de l’informe que es va presentar divendres al Con-

sell de Ministres sobre l’avant-projecte de Llei de Protecció de la Infància que vol aprovar el govern espanyol. La norma pro-posa, entre altres, que per acce-dir a professions que comportin un contacte habitual amb nens, s’estableix com a requisit no ha-ver estat condemnat per delictes contra la llibertat sexual o explo-tació de menors. En aquest sen-tit, el president d’Esplac va dir que qualsevol mesura d’aquest tipus «ens sembla estupenda».

Els assistents van confeccionar murals on van plasmar la seva feina com a monitors

VILA-SECA

Mig miler de monitors reivindiquen la seva feina en una reunió a Vila-secaFormen part d’Esplais Catalans i es mostren a favor de la llei de Protecció de la Infància

ACN

Una imatge de la concentració dels monitors que portava el lema de «Monifesta’t».

16 diarimés 28/04/2014 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

EFEEls papes Joan XXIII i Joan Pau II van ser proclamats ahir sants en una cerimònia històrica i multitudinària en què el Papa Francesc va destacar que tots dos «van restaurar i actualitzar l’Església» a la seva imatge origi-nal. El papa va proclamar la san-tedat dels dos pontífexs davant mig milió de pelegrins arribats de tot el món a la Plaça de Sant Pere i els seus voltants, segons dades del Vaticà, que va estimar en prop de 800.000 dels quals es van congregar a Roma per a l’ocasió.

Amb la fórmula pronunciada en llatí, Francesc va demanar que s’inscriu als dos papes en el llibre dels sants i un fort aplaudiment es va sentir a Sant Pere ia les pla-ces de Roma on se seguia la ceri-mònia, que va evitar la pluja.

Va ser també el dia històric dels «quatre papes» ja que a més que Francesc va proclamar sants Karol Wojtyla i Angelo Roncalli, amb els cardenals presents, a l’esquerra de l’altar, va estar el papa emèrit Benet XVI, a qui el papa argentí va abraçar abans de començar la missa. «Joan XXIII i Joan Pau II van col·laborar amb l’Esperit Sant per restaurar i ac-tualitzar l’Església segons la seva fesomia originària, la fesomia que li van donar els sants al llarg dels segles», va explicar Francesc en la seva homilia.

El papa argentí va començar la missa comentant l’episodi bí-blic sobre Sant Tomas que toca les nafres de Jesús ressuscitat i el pontífex argentí va subratllar que Wojtyla i Roncalli «van tenir el valor de mirar les ferides de Jesús, de tocar les mans ferides i el seu costat traspassat». «No es van avergonyir de la carn de Crist, no es van escandalitzar d’ell, de la seva creu, no es van avergonyir de la carn del germà, perquè en cada persona que pa-tia veien Jesús», va afegir.

Per al papa Jorge Bergoglio, «en aquests dos homes contem-platius de les nafres de Crist i tes-timonis de la seva misericòrdia havia una esperança viva, al cos-tat d’un goig inefable i radiant».Una esperança i un goig, «que els dos papes sants van rebre com un do del Senyor ressusci-tat, i que al seu torn van donar abundantment al Poble de Déu, rebent d’ell un reconeixement etern». Pel papa «aquesta espe-rança i aquesta alegria es respira-va en la primera comunitat dels creients« en què es vivia «l’amor, la misericòrdia, amb senzillesa i fraternitat» i va ser llavors quan va dir que Wojtyla i Roncalli «van restaurar» l’Església als seus orígens. D’ells, Francesc va recordar que van viure un segle XX del que «conèixer les seves tragèdies, però no aclaparar. En ells, Déu va ser més fort» , va ex-

clamar.Sobre la personalitat de tots

dos sants, Francesc va explicar que convocant el Concili Vaticà II (1962), Joan XXIII va demostrar «una delicada docilitat a l’Esperit Sant, es va deixar conduir i va ser per a l’Església un pastor, un guia - guiat. Aquest va ser el seu gran

servei a l’Església va ser Papa de la docilitat a l’Esperit».Mentre que el pontífex polonès Francesc va definir «el papa de la família».

«Ell mateix, una vegada, va dir que així li hauria agradat ser recordat , com el papa de la fa-mília. M’agrada subratllar ara que estem vivint un camí sinodal

sobre la família i amb les famíli-es, un camí que ell, des del Cel, certament acompanya i sosté», va afegir.

Durant la cerimònia es van exhibir a l’altar les relíquies dels papes recentment proclamats sants, les mateixes que en la be-atificació. El reliquiari de plata

amb la sang del papa Karol Wo-jtyla va ser portat a Francesc per Floribeth Mora Diaz, la dona de Costa Rica la sanació de la qual el 2011 va ser considerada el segon miracle que va servir per cano-nitzar Joan Pau II. Mentre que la relíquia de Joan XXIII , el «papa bo», era un tros de pell que va ser remogut del seu cos va ser lliurat pels néts de Roncalli.

Lloances de Jaume Pujol«Mai el papat havia gaudit de tant prestigi com en l’últim se-gle», va afirmar el president de la Conferència Episcopal Tar-raconense i arquebisbe de Tar-ragona, Jaume Pujol, en la seva carta dominical, que va dedicar a la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II. Després d’as-senyalar la «importància enor-me» del papat de Joan XXIII i «els viatges i popularitat» de Joan Pau II, «la persona més vista directa-ment de tota la història», Pujol vav destacar el papa Francesc «que té característiques que el fan similar als dos que avui de-clararà sants: una profunda vida espiritual, una proximitat molt gran a les persones i la confiança en la misericòrdia de Déu». L’ar-quebisbe Pujol va destacar que la doble canonització portada a terme al Vaticà va coincidir tam-bé amb la festa de la Mare de Déu de Montserrat, santuari que va visitar el papa Wojtyla en el seu primer viatge a Espanya durant l’any 1982.

L’arquebisbe de Tarragona va recordar que la d’ahir va ser la seva glossa dominical número 500 a l’arxidiòcesi tarragonina i va dir que «des del primer dia com a arquebisbe he ofert una reflexió setmanal que espero que sigui presa com una expansió del cor, com la meva benedicció per a tots».

INTERNACIONAL

El papa Francesc canonitza els papes Joan Pau II i Joan XXIIIEn una cerimònia multitudinària, l’argentí va destacar ambdues personalitats com els «restauradors» de l’Esglèsia Catòlica

EFE

El Papa Francesc durant la canonització dels dos papes.

EFEAlmenys 24 persones van mo-rir ahir i cinquanta van resultar ferides per bombardejos dels rebels a diversos barris contro-lats pel règim sirià a la ciutat septentrional d’Alep, segons l’agència oficial de notícies Sana. L’agència Sana va asse-nyalar que grups «terroristes», com anomena als rebels, van llançar atacs amb projectils de morter que van causar 24 morts i 52 ferits. Fins a quinze projec-tils van caure a les zones de Bab al Faray, Al Bustan, Al Qasr al Baladi i Al Barun, segons Sana, que va negar que els rebels ha-gin dominat diversos mercats

del centre històric d’Alep.Per la seva banda, el direc-

tor de l’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH), Rami Abderrahman, va informar a EFE que hi va haver almenys 21 morts, entre ells un menor d’edat, mentre que nou ferits estan en estat crític, de manera que la xifra de víctimes mortals podria augmentar. Segons l’or-ganització, brigades islamistes van llançar projectils de morter contra barris que estan sota el control de les forces gover-namentals, alguns d’ells en el casc antic de la ciutat. Més de 150.000 persones ha mort des de l’inici del conflicte de Siria.

Almenys 24 morts per bombardejos dels rebels a la ciutat de l’Alep

SUCCESSOS

També hi hauria més de 50 ferits

ACNEl president de la Generalitat, Artur Mas, va refermar ahir la seva predisposició al diàleg «no només amb el govern espanyol, sinó també amb les instituci-ons de l’Estat i els partits de l’oposició». Mas però, va insis-tir en què aquest diàleg ha de ser «sense condicions prèvies ni renúncies imposades pels interlocutors», ja que així seria «molt més franc, constructiu i democràtic». Sobre la seva pre-sència al Congrés Internacional Liberal de Rotterdam (Holan-da), Mas no va voler revelar si ha rebut cap tipus de sintonia per part dels països participants

per tal de no comprometre nin-gú davant «l’ofensiva interna-cional» de l’Estat per intentar «desdibuixar i anular el procés polític català».

El president de la Generalitat va explicar que aprofita qualse-vol possibilitat de projecció in-ternacional per «fer progressar la causa democràtica catalana» i va revelar que «hi ha molta gent que ens escolta i ens en-tén». Ara bé, «d’aquí a fer un reconeixement explícit hi ha molta distància», va afegir. Mas va fer aquestes declaracions du-rant l’acte de celebració del 50è aniversari de la cooperativa Co-vides a Sant Sadurní d’Anoia.

Mas referma la seva predisposició al diàleg amb l’Estat

POLÍTICA

No vol, però, «condicions prèvies»

EFECentenars de manifestants pro-russos van ocupar ahir la seu de la radiotelevisió regional de Donetsk, a la ciutat homònima situada al sud-est d’Ucraïna, van informar mitjans locals. Els manifestants van derrocar una de les portes grans i van in-gressar al recinte de la radiote-levisió, on van hissar la bandera de l’autoproclamada «república popular de Donetsk». La presa de la radiotelevisió es va produ-ir després d’un míting a la plaça Lenin de Donetsk de suport del referèndum sobre l’autonomia de la regió convocat pels pror-russos per al pròxim 11 de maig,

consulta que ha estat declarada il·legal pel Govern de Kíev.

Els efectius policials que cus-todiaven la seu de la radiotele-visió van abandonar l’edifici sense oposar resistència als manifestants, com es va poder apreciar en imatges transme-ses en directe per internet. «Donetsk és una ciutat rus-sa!», «Crimea, Donbass (conca hullera de Donetsk), Rússia!», «Rússia, Rússia», corejaven els manifestants. Després de dei-xar sota custòdia la seu de la ra-diotelevisió, els participants en la manifestació van tornar a la plaça Lenin, al costat de la seu Govern regional.

Manifestants prorussos ocupen la seu de la radiotelevisió a Donetsk

UCRAÏNA

Dies abans del referèndum sobre l’autonomia

1728/04/2014 diarimésMONOGRÀFIC

Col·legis professionalsTreball conjunt per afrontar reptes de futur

Sembla que hem après poques coses de la crisi del 2007: els bancs han tornat a dissenyar i a comercialitzar nous productes financers com-plexos per a consumidors (warrants, pagarés, fons estructurats, asse-gurances de renda vitalícia...) aprofitant el fracàs de les MiFID; certs sectors econòmics segueixen volent tornar a fer el que feien abans de la crisi (la construcció com a principal motor de l’economia); se se-gueix reduint en R+D+I i, en canvi, encoratjant projectes faraònics de dubtós model de negoci i creixement; i el que faltava, es vol fer desa-parèixer com a professió autònoma i col·legiada segons l’art. 7 i la DA 1a de la Llei de Serveis Professionals a un dels pocs professionals espe-cialitzats en un dels pocs béns que tots, especialment els poders pú-blics, hauríem cuidar especialment, vist el vist, com és l’habitatge: els administradors de finques. De veritat que l’activitat dels professionals de la gestió d’habitatges no té prou «interès general», com requereix aquest art. 7 per poder-se exigir col·legiació ?

Els administradors de finques desenvolupen la seva activitat prin-cipalment en dos àmbits, directament vinculats a les dues formes de tinença majoritària a Espanya: la propietat (82%) i el lloguer (12%).

En quant a la propietat, el Codi Civil imposa importants obligaci-ons als propietaris d’immobles, entre ells, tenir cura dels mateixos i

suportar els danys que es derivin de la seva falta de cura. Al mateix temps, la vida en comú, com és l’organitzada en propietat horitzon-tal, imposa una sèrie de limitacions al domini a fi a les relacions de veïnatge i la convivència, la gestió no és senzilla. A aquesta complexi-tat s’afegeix que les comunitats de propietaris no tenen formalment personalitat jurídica, però a efectes pràctics és com si la tinguessin.

Així, el nostre dret civil sempre ha vist amb desconfiança tot el que impliqués un condomini per la dificultat de la seva gestió i la seva in-herent antieconomicitat. De manera que algú ha d’organitzar el que és de tots: convocar les reunions, informar dels acords degudament i portar-los a terme; informar tècnicament els propietaris de les noves disposicions legals que els incumbeixen col·lectivament, intervenir en les disputes d’acord amb la Llei 5/2012 i seu reglament de desen-volupament; proposar iniciatives i solucions; reorganitzar els vots i comptabilitzar les majories, custodiar el patrimoni de la comunitat, emprar adequadament per al manteniment dels elements comuns, assessorar els òrgans de la comunitat en la presa de decisions i als propietaris, reaccionar en situacions d’urgència i emergència, apro-fitar l’economia d’escala dels industrials, etc. Què millor que un pro-fessional extern assumeixi la responsabilitat de tot això? Un exemple. La recent Llei 8/2013 incrementa les possibilitats per a la rehabilita-ció i regeneració d’habitatges i de l’entorn urbà, proporcionant aju-des públiques, algunes d’elles vinculades a fons europeus pensats per restaurar edificis, illes de cases i barris. En aquest context, són

les comunitats de propietaris que han d’assumir més protagonisme i han de ser degudament informades de les possibilitats, avantatges, costos i conseqüències. De nou un professional especialitzat que es-tigui del seu cantó per dur a terme aquesta funció.

En definitiva, l’administrador de finques, professional especialit-zat i controlat col·legialment és el cridat a organitzar la comunitat, a mediar en els conflictes veïnals, a preocupar perquè l’immoble estigui en condicions d’habitabilitat, a organitzar reclamacions col-lectives, a garantir que un bé immoble sigui un «autèntic habitatge» en sentit constitucional i de drets humans en la seva dimensió es-tructural, funcional i imbricada en el seu entorn.

I, pel que fa al lloguer, una de les principals crítiques que s’ha fet al nostre sistema d’arrendament és la falta de la seva vertebració i professionalització, comptabilitzant-se un 55% habitatge llogat en negre, és a dir, ni declarada ni controlada. Per tant, la tendència del legislador hauria de ser anar cap a aquest major control, però l’elimi-nació de l’administrador de finques com a professió especialitzada, controlada i col·legiada, sense perjudici de la tasca que puguin exer-cir altres professionals qualificats, no sembla una decisió encertada. El legislador no pot permetre, i menys en aquests moments, l’elimi-nació d’un gatekeeper que professionalitzi i controli l’accés a l’ar-rendament; no pot deixar-se el mercat d’arrendament en mans de «caseros» no professionalitzats. O que no hi hagi un professional es-pecialitzat que pugui redactar i executar un contracte perfectament adaptat a la recent Llei 4/ 2013.

En definitiva, tot el relacionat amb el món de l’habitatge, s’ha tor-nat molt més complex si cap arran de la crisi del 2007. No sembla raonable que desaparegui com a professió col·legiada un dels pocs col·lectius que la poden comprendre en tota la seva extensió, quan precisament la crisi es va produir per no haver entès res en absolut.

L’administrador de finques i la conservació del patrimoni immobiliari i l’entorn urbà

COL·LEGI OFICIAL D’ADMINISTRADORS DE FINQUES DE TARRAGONA

Prof. Dr. Sergio NaSarre azNarCatedrático de Derecho Civil Director de la Cátedra de Vivienda UrV

18 diarimés 28/04/2014 MONOGRÀFIC

El pressupost sanitari per càpita de la Gene-ralitat es troba entre els pitjors d’Espanya. Aquest descens va co-mençar l’any 2011 i no ha parat des d’alesho-res.

Amb una despesa total de 1.095,34 euros per persona, Catalunya és la tercera comunitat pitjor de l’Estat, per darrere de les Balears i el País Valencià que en-cara destinaran menys diners per persona a assistència sanità-ria. Molt lluny estem dels 1.500 euros que, segons va indicar el conseller de Salut, Boi Ruiz, serien els idonis en aquest moment per poder sostenir la sani-tat pública catalana.

En els últims tres anys, el sistema sanitari de Catalunya ha perdut 1.400 milions d’euros del seu pressupost. El d’enguany puja a 8.290 milions, el que representa el 40% dels diners de què dispo-sarà la Generalitat en el seu global. I el que també continua baixant és la retribució dels metges, que s’ha reduït, com a mitjana, un 20% des del 2011.

Però tot i així, els profes-sionals de la salut continu-em treballant cada dia més per aconseguir que les re-tallades no afectin l’excel·-lència del sistema sanitari català. Però també és cert que hem arribat a un punt d’inflexió i que ara com ara, el sistema ja no admet més retallades. Un exem-ple són les llistes d’espera, que han augmentat en els últims tres anys, en nom-bre de pacients i en dies d’espera. Quan parles amb els companys metges veus un cert desànim acompa-nyat d’una frustració que sembla no tenir fi.

La qualitat dels serveis assistencials es manté grà-cies als esforços del perso-nal sanitari que no ha de-fallit davant les adversitats

i tot i estar en una situació molt crítica, continuem treballant amb professionalitat, vetllant sobretot per la salut dels pacients. Per això, demanem a l’executiu que preservi la nostra professió i que no permeti empitjorar les condicions de treball dels metges, ja que pot acabar empitjorant la qualitat del sistema sanitari i repercutint negativament en la salut de la societat.

«El sistema sanitari ja no admet més retallades»

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

FERNANDO VIZCARROPresident del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

RedaccióEl Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona (CETIT) va celebrar el divendres passat 25 d’abril la Diada de l’Enginyer, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

L’acte multitudinari va ini-ciar-se amb la benvinguda del degà del col·legi, Santiago Crivi-llé Andreu i seguidament el jove empresari i comunicador Pau García-Milà va pronunciar la conferència «Tens una idea, sí».

Acte seguit es va fer públic el guanyador del VIII Premi del concurs de fotografia Industrial i de la XX edició del Premi de Pro-jectes Fi de Carrera «Lluís Roca Garcia». Els guanyadors d’aquest any van ser Clemente Griso Vieiros i Albert Murillo Musté alumnes de l’ETSEQ especialitat mecànica, pel seu projecte titulat «Polideportivo Juegos del Medi-terráneo 2017».

Així mateix, durant aquesta jornada també es va retre home-natge als enginyers i enginyeres de 25 i 50 anys de col·legiació. Els homenatjats de 50 anys varen ser: Pedro Samarra Carbonell i Joaquín Sardinero López.

Enguany es va fer un reconei-xement especial a l’exdirector de l’ETSE, el Dr. Javier Maixé pels

anys de col·laboració amb el Col-legi. L’acte va estar amenitzat per l’actuació musical a càrrec de Darío Barroso i Laura Urte-aga. Per finalitzar la diada es va comptar amb l’actuació del mo-nologuista tarragoní Javi Sancho. Un sopar a peu dret al mateix Pa-lau va posar punt i final a aquesta Diada de l’Enginyer 2014.

COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE TARRAGONA

El CETIT celebra la Diada de l’Enginyer al Palau de Congressos de TarragonaEl jove empresari i comunicador Pau Garcia- Milà va pronunciar la conferència que va portar per títol «Tens una idea, sí»

CEDIDA

Fotografia de l’edició anterior de la Diada de l’Enginyer.

1928/04/2014 diarimésMONOGRÀFICCEDIDA

RedaccióEl graduat social és el professio·nal que en el dia a dia desenvo·lupa tasques d’assessorament laboral i fiscal a empresaris i treballadors en matèria de dret laboral i de Seguretat Social.

En aquest sentit, el graduat so·cial és un dels principals valedors de les actuacions que tenen lloc en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social, funció que desenvolupen tant en l’assessorament a empre·ses i particulars com en l’assistèn·cia en representació davant els jutjats. I és que cal recordar que la de graduat social és una de les tres professions jurídiques existents a Espanya, junt amb la d’advocat i la de procurador. Els graduats so·cials estan legitimats per a la seva intervenció en processos judicials que englobin el dret laboral i la Seguretat Social. Actualment, hi ha més de 25.000 graduats soci·als exercint a Espanya.

D’aquests, uns 500 formen part del Col·legi de Graduats So·cials de Tarragona, ens que acu·mula més de 40 anys de trajectò·ria des de la seva fundació, l’any 1973. Durant aquestes quatre dècades ha crescut com a entitat i ha esdevingut un dels agents socials més importants del nos·tre territori.

El Col·legi aglutina el conjunt dels graduats socials de les co·marques de Tarragona, i la seva destacada i intensa activitat li ha merescut diversos reconeixe·ments per part de diferents ad·ministracions. En aquest sentit, cal destacar el Diploma de Mèrits de Serveis Distingits, concedit per l’Ajuntament de Tarragona l’any 2007. I més recentment, el Col·legi de Graduats Socials de Tarragona va ser honrat amb la Placa al Treball President Macià 2012, concedida per la Generali·tat de Catalunya l’any 2012.

Aquests reconeixements posen de manifest l’excel·lent imatge que del Col·legi tenen les diferents administracions, amb les quals l’ens col·legial manté una relació de permanent i estre·ta col·laboració. A més, aquestes distincions posen en relleu la important tasca que desenvolu·pen els graduats socials de Tar·ragona, i per extensió el seu Col·legi. Entre les funcions d’aquest destaca la de formació dels seus membres. En aquest sentit, l’Es·cola de Pràctica Professional del Col·legi tarragoní celebra un gran nombre d’activitats forma·tives al llarg de l’any, sempre amb l’objectiu de reciclar i actualitzar els coneixements dels graduats socials per a que, així, puguin aplicar millor i amb un major co·neixement les normes i lleis.

Així doncs, el Col·legi de Gra·duats Socials de Tarragona és ga·rant de qualitat i d’actualitat dels

seus col·legiats, en la mesura en què els proporciona les eines i coneixements més actuals per al correcte desenvolupament de les seves funcions professionals.

En aquest sentit, la figura del graduat social pren especial re·llevància amb la propera entrada en vigor del nou Sistema Cret@ (Control de Recaptació per Tre·ballador), implantat per la Tre·soreria General de la Seguretat Social. La principal diferència amb el sistema actual sorgeix en la seva pròpia filosofia de cotització, basant·se en el treba·llador i no en l’empresa. Un dels

principals objectius d’aquest nou sistema consisteix en que serà la pròpia administració qui farà el càlcul de les quotes de Segure·tat Social dels treballadors amb les dades/incidències facilitades per les empreses. Així, a priori, sembla que es simplifica aques·ta gestió, però cal aclarir que la responsabilitat final de les da·des de cotització seguirà sent de l’empresa. És en aquest punt que el graduat social es torna impres·cindible, ja que és l’únic expert que pot garantir la correcta actu·alització i tramesa de dades a la Seguretat Social, assegurant així

que tant treballador com em·presa estiguin al dia en les seves cotitzacions i evitant possibles conflictes amb l’administració. Per això, des de fa temps els gra·duats socials s’estan preparant per oferir als seus clients la mà·xima atenció i qualitat en l’apli·cació del nou Sistema Cret@ o en qualsevol altre canvi normatiu i de tramitació.

La complexitat que té el marc jurídic de les empreses (en es·pecial l’àmbit laboral i fiscal) fan que sigui imprescindible la intervenció d’un Graduat Social col·legiat.

COL·LEGI OFICIAL DE GRADUATS SOCIALS DE TARRAGONA

Els graduats socials, professionals de qualitat i en constant evolucióEl graduat social desenvolupa tasques d’assessorament laboral i fiscal a empresaris i treballadors en matèria de dret laboral i Seguretat Social

Una de les moltes activitats formatives que el Col·legi ofereix als seus col·legiats a través de l’Escola de Pràctica Professional

20 diarimés 28/04/2014 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoAquest Nàstic no para. Ahir va su-mar la vuitena victòria consecu-tiva davant un Elx Il·licità que va ar-

ribar en posicions de promoció d’ascens i que va acabar fora de les quatre primeres places. Aquest triomf deixa els tarrago-nins a només un punt de la quar-ta posició, tot i que no depèn d’ell mateix per jugar la promoció, tret que tornin els tres punts de l’At-lètic Balears.

El d’ahir era un dia gran. Amb un ambient espectacular, com en les grans ocasions, el Nàstic havia de respondre a la seva afi-ció, i així ho va fer. El partit dels de Vicente Moreno va ser com el que fan els equips grans, amb un clar domini, i deixant clar, en tot moment, que els tres punts no es podien escapar del Nou Estadi.

Poc van trigar a avisar els lo-cals, per mitjà de De la Espada, tot i que el xut, potent, del davan-ter, va acabar desviat per damunt de la porteria defensada per Die-go. Ahir, però, era el dia de Lago Júnior. Tant l’afició com el propi futbolista sabien que mancava un partit en què l’ivorià esde-vingués decisiu, i ahir ho va fer. Amb una jugada digna dels més grans, d’aquells davanters que actuen a la banda i que marquen gols impossibles partint des d’un cantó, Lago Júnior va pujar el pri-mer a l’electrònic. El davanter va arrencar amb la pilota als peus des de la línia de mitjos, escorat a la banda esquerra. Va arribar al vèrtex de l’àrea, on va deci-dir retallar cap a dins i, deixant segut Miguel Ángel, va disparar molt ajustat al pal dret de Diego. El porter visitant no hi va poder fer res.

Totes les accions de gol durant el primer acte van ser locals i, tot i que els grana van anar baixant el ritme progressivament, van tenir el partit controlat en tot moment. En el minut 20 David Rocha va botar una falta molt tancada que a punt va estar de rematar De la Espada. El punta del Nàstic, cinc minuts després,

va disparar des de l’interior de l’àrea, però l’acció va acabar en córner. Poc a poc, l’Il·licità va anar agafant el control de l’esfè-rica, un control estèril, ja que la pilota mai arribava amb perill a la porteria de Manolo Reina. Tam-bé va protagonitzar una acció clara de gol Piojo, qui va sortejar un rival, va internar-se a l’àrea,

però la seva centrada, rasa, va fi-nalitzar amb un tret defectuós de Lago Júnior.

Nico al travesserAbans del descans, però, va do-nar l’ensurt Nico, amb un tret des de fora de l’àrea que va topar amb el travesser. Una jugada que va donar pas al final dels primers

45 minuts. No li agradava a Vi-cente Mir com funcionava el seu equip i va decidir realitzar dues substitucions al descans, deixant al vestidor un escridassat per l’afició local Sergio León i Samu, donant entrada a Juan Agudio i a Jairo. També va haver de moure banqueta l’altre Vicente, More-no, ja que Lago Júnior va caure lesionat als dos minuts de joc. David Querol va ser l’encarregat de substituir-lo.

A punt va tornar a estar De la Espada de marca el segon dels locals, en el minut 58. Una juga-da per banda dreta va acabar a peus del davanter, que va tenir temps per a col·locar-se l’esfèrica a la seva cama bona i va disparar buscant l’escaire esquerre tot i que, en aquest cas, Diego va es-tar molt atent i va poder desviar

a córner.

L’Elx no va disparar62 minuts va trigar Reina en ha-ver de lluir-se, en una falta direc-ta de Nico, en una acció assajada. La pilota va acabar en servei de cantonada, acció en la qual es va començar a forjar el segon gol local. El córner va arribar a peus dels locals, que van iniciar un contraatac per banda dreta i amb una centrada en direcció a David Rocha. El servei era massa dèbil, però una errada de la defensa visitant va provocar que l’esfèri-ca acabés a peus del centrecam-pista qui, amb la cama esquerra, va afusellar Diego. Amb el partit sentenciat, Vicente Moreno va donar entrada primer a Xavi Mo-lina per un Juanjo que va acabar amb molèsties, i a Iván Aguilar per Piojo. Fins el final, els alacan-tins, amb més cor que cap, van intentar reatallar distàncies per tenir possibilitats de marxar amb algun punt del Nou Estadi. Tot i això, la seguretat en defensa que oferien els locals va ser suficient per deixar els punts a casa. Al final, únicament va resultar una petita picabaralla entre els juga-dors dels dos equips que va aca-bar en res. Per cert, nova targeta groga a Reina per perdre temps.

Una espectacular jugada personal de Lago Júnior va servir per obrir la llauna

Piojo, lluitant una pilota amb un rival, sota l’atenta mirada d’Adrián Cuevas. Els dos van tornar a ser titulars ahir.

CRISTINA AGUILAR

Rocha, culminant un contraatac amb un tret creuat, va dictar sentència

FUTBOL

A un pas del ‘play-off’ i sense frensEl Nàstic derrota l’Elx Il·licità (2-0) i queda a només un punt de les posicions de promoció; el Nou Estadi, ple a rebentar

GIMNÀSTIC 2elx Il·lICITÀ 0

Gimnàstic. Reina, Juanjo (Xavi Mo-lina, 66’), Xisco Campos, Pablo Marí, Ramón Verdú, David Rocha, David Sánchez, Piojo (Iván Aguilar, 67’), Adrián Cuevas, Lago Júnior (David Querol, 47’) i De la Espada.Elx Il·licità. Diego, Miguel Ángel, José Ángel, Charly, Marín, Nico, Omgba (Migue García, 75’), Sergi, Anaba, Samu (Juan Agudo, 46’) i Ser-gio León (Jairo, 46’).Gols. 1-0, Lago Júnior (11’); 2-0, Da-vid Rocha (63’).Àrbitre. Francisco J. Hernández Maeso (Extremeny). Va mostrar la targeta groga als locals David Sánchez, David Querol i Reina; i al visitant Charly. Incidències. El Nou Estadi va aco-llir 8.234 espectadors. Abans de començar el partit es va guardar un minut de silenci en memòria de l’exentrenador del FC Barcelona Tito Vilanova.

Els jugadors, celebrant un dels dos gols que ahir es van poder veure al Nou Estadi.

CRISTINA AGUILAR

2128/04/2014 diarimésESPORTS

• Reina Tranquil.Elsdavantersrivalsno

elvanobligargaire.

• Juanjo Tocat.Vasersubstituïtperunes

molèstiesdesprésd’unbonpartit.

• Xisco Campos Immens.Éstotaunaassegurança

devidaaldarrere.

• Pablo Marí Atent.Comlasevaparelladeball,

infranquejable.

• Ramón Verdú Defensiu.Novapoderpujargaire

labanda.Moltbéaldarrere.

• David Rocha Líder.Semprejugabé.Ahir,amés,

vamarcar.

• David Sánchez Genial.Nougranpartitentasques

d’elaboració.

• Piojo Perillós.Vaprotagonitzaralgunes

ocasionsofensivesdenivell.

• Adrián Cuevas Decreixent.Vacomençarbé,però

esvaanardiluint.

• Lago Júnior Geni.Vamarcarungolde

bandera.

• De la Espada Sacrificat.Ahirlivatocarlluitar

moltidispararpoc.

• David Querol Esforçat.Totinoestaralcentper

cent,vacrearperillalsrivals.

• Xavi Molina Comsempre.Vaactuardelateral,

ivacomplirambescreix.

• Iván Aguilar Actiu.Vahaverdejugarenbanda

esquerra.Mésminutspelpunta.

• L’entrenador: Vicente Moreno Enelscanvisvaestarobligatperlesmolèstiesdelsseusjugadors.Arribaala

rectafinaldelatemporadaambopcionsdejugarlapromociód’ascens.

CLASSIFICACIÓEquip P J G E P GF GC1.Llagostera 65 36 18 11 7 59 352.L’Hospitalet 62 36 17 11 8 57 323.AtlèticBalears 62 36 18 8 10 52 364.Lleida 62 36 17 11 8 46 325.GIMNÀSTIC 61 36 16 13 7 47 356.ElxIl·licità 61 36 17 10 9 57 407.Alcoià 60 36 16 12 8 49 328.Huracán 52 36 14 10 12 39 349.Olímpic 52 36 13 13 10 37 3310.Vila-realB 51 36 15 6 15 43 3811.EspanyolB 50 36 13 11 12 37 4112.REUS 48 36 13 9 14 36 4513.Olot 45 36 12 9 15 44 5414.Badalona 43 36 10 13 13 36 3615.SantAndreu 41 36 10 11 15 31 4216.ValènciaM. 37 36 10 7 19 35 4817.Prat 35 36 8 11 17 28 4318.Constància 33 36 7 12 17 22 5019.LlevantB 32 36 8 8 20 39 5720.Ontinyent 27 36 7 6 23 34 65

RESULTATSJornada36,2aDivisióB

Badalona-Vila-realB 0-1Olímpic-EspanyolB 1-1At.Balears-L’Hospitalet 1-2ValènciaM.-Prat 2-2Llagostera-Constància 2-2Olot-Huracán 3-2GIMNÀSTIC-ElxIl·licità 2-0REUS-LlevantB 1-0Ontinyent-SantAndreu 0-1Alcoià-Lleida 0-1

PRÒXIMAJORNADAAt.Balears-ConstànciaL’Hospitalet-OntinyentSantAndreu-Olímpic

EspanyolB-ValènciaM.Prat-AlcoiàLleida-Olot

Huracán-BadalonaVila-realB-GIMNÀSTIC

ElxIl·licità-REUSLlevantB-Llagostera

LES DADES

Vicente Moreno: «Quan surten els resultats. un es va alliberant»El tècnic grana creu que l’únic canvi de l’equip resideix en els resultats

Vicente M. IzquierdoL’entrenador del Nàstic, Vicente Moreno, és conscient que enca-ra queda molta feina per fer, i creu que el major canvi que ha protagonitzat l’equip en com-paració amb la primera volta és pel que fa als resultats. «Quan els resultats acompanyen, un es va alliberant. No crec que la in-

tensitat sigui un factor que hagi canviat», puntualitza l’entrena-dor.

«De vegades, no som consci-ents de què vol dir guanyar vuit partits seguits. Estem on hem fer mèrits per estar», assegura un Vicente Moreno que espera «que tinguem sort i ens tornin els tres punts que vam guanyar

al camp davant de l’Atlètic Bale-ars». L’entrenador, de moment, prefereix no marcar-se metes gaire llunyanes, ja que «l’ob-jectiu és guanyar la setmana vinent, i a veure on arribem». Sobre la participació de Querol, que no estava al cent per cent, Moreno deixa clar que «preferi-ria que no hagués participat».

Vicente Moreno agraeix molt el suport rebut per l’afició i ma-nifesta que «a veure si en el dar-rer partit a casa podem posar-hi més gent». Aquest duel serà contra l’Huracán, equip ja sense res en joc.

Pel que fa al tècnic visitant, Vicente Mir, aquest no va mar-xar gaire satisfet amb el resultat final, ja que «hem fet un partit amb molta possessió, molta ar-ribada però poques ocasions. Ells han estat més efectius, però crec que nosaltres hem estat mi-llors». Mir finalitza assegurant que «el Nàstic sempre ha estat favorit per acabar entre els qua-tre primers».

Vicente M. IzquierdoFeia anys que els espectadors del Nou Estadi no s’aixecaven per fer la ona i unien les seves ànimes en una de sola. Feia molt de temps que els jugadors no se sentien tan recolzats. I és que un s’ha de remuntar a les èpoques de Sego-na Divisió per recordar una en-trada de 8.234 espectadors.

Van ser aquests els que ahir van fer acte de presència a un dia històric, ja que el Nàstic, després d’un inici de temporada amb molts dubtes, ja ha aconseguit acostar-se al seu objectiu prin-cipal: quedat a tocar dels quatre primers classificats. L’ambient que es va viure ahir a l’Estadi va resultar inoblidable, amb llar-gues cues a l’autovia, fins i tot, amb el partit ja començat.

I és que fins ben començada la primera meitat van seguir en-

trant aficionats, sobretot, a les zones de Preferent i de Gol –Sud i Nord–. El camp va presentar un

aspecte immillorable, i els afi-cionats van tornar a ser aquell jugador número 12 que tant es

trobava a faltar. I és que quan el Nàstic necessita els seus, aquests sempre responen.

El Nou Estadi torna a rugirSe superen les previsions i el Nàstic guanya davant de 8.234 espectadors, rècord de la temporada

L’ambientqueesvaviureahiralNouEstadivasuperar,finsitot,lesexpectatives.

CRISTINA AGUILAR

CRISTINA AGUILAR

Labogeriavasermàximaduranttotl’enfrontament,sobretotdesprésdelsgols.

1x1

22 diarimés 28/04/2014 ESPORTS

Mónica PérezUn gol d’Álex Co-lorado, associat amb el portuguès Guedes a la repre-sa, torna el som-riure a l’afició roig-i-negra després de

quatre setmanes sense triomf i més ensopiment que futbol a l’Estadi. L’equip que dirigeix Emili Vicente fa bo l’avantatge mínim davant un Llevant B que va deixar-se ahir a la capital del Baix Camp pràcticament totes les opcions de permanència malgrat haver aconseguit posar contra les cordes els reusencs al tram fi-nal de cita. Amb l’1-0, el CF Reus salva la jornada en aquest desen-llaç plàcid de temporada en què l’equip avança amb tot enllestit des de fa setmanes. El resultat avala, de retruc, un Colorado que tot just es troba en plenes nego-ciacions per la renovació. La pro-posta del migcampista ja està so-bre la taula de la direcció esportiva i és el club, immers en el procès de conversió a SAD amb la tercera fase de subscripció d’accions en marxa, el que haurà de decidir.

El CF Reus havia saltat a la ges-pa endollat per retrobar-se amb dues cares conegudes: Rubén

Fonte i Álvaro Traver tornaven després de passar pel vestidor roig-i-negre la temporada passa-da. A càrrec del primer va anar el pitjor ensurt per als de Vicente,

batent per dalt Edgar Badia arran d’una pèrdua de pilota al mig del camp. Però Fonte estava en fora de joc i la millor oportunitat dels seus d’aconseguir premi, consu-

mida. Corria el 16’ i el Llevant B presentava credencials amb una ocasió més que seriosa. Abans, al primer minut d’encontre, Cu-éllar havia penjat una pilota per

a Guedes que el porter visitant atrapava sense problemes. Els dos primers assaigs d’un partit que no va anar sobrat d’emo-ció deixarien pas llavors a una

primera meitat lenta i avorrida com ho han estat els darrers xocs al feu roig-i-negre. Cap al 20’, una successió d’accions a pilota aturada cedia el protagonisme a Ñoño, que estavellava l’esfèrica contra la barrera en picar una fal-ta al límit de l’àrea, tot precedint dos córners amb què el CF Reus tampoc no va moure el 0-0 inici-al. Va poder fer-ho Guedes en re-collir un centre de Masqué al 23’, però va faltar punteria. Tampoc no va estar encertat Fonte dos minuts més tard, amb un xut ras que el davanter granota va voler ajustar excessivament al segon pal. Ni Traver, amb una falta al 28’ que marxava per sobre del travesser.

Premi a la perseverançaL’encontre perdia intensitat a mesura que avançaven els mi-nuts. I això que Colorado ja venia avisant. Superada la mitja hora, empenyia amb el cap un centre de Folch que obligava a Ovejero a una estirada magnífica per evi-tar que la pilota es colés per da-munt. Al fil del decans, i llavors novament a pilota aturada, el de Jerez de la Frontera ho tornava a provar. La blocava sense remei un brillant porter visitant amb què tampoc no va poder Masqué al 42’, en aprofitar un rebot que no va ser prou per enganyar l’ar-quer del Llevant B. Seu és gran part del mèrit que el marge dels roig-i-negres no fos una mica més ampli.

La represa va deixar un CF Reus d’energies renovades. Molt més incisiu que al primer temps, el conjunt de Vicente va sortir decidit a embutxacar-se sí o só una derrota. Colorado va tornar a aparèixer en escena al 54 per recuperar un refús, combinat amb Masqué, que la posava per-fecta per a Cuéllar però l’interior no hi era a temps. Llavors, sí. Per la insistència i les ganes, s’ho

FUTBOL

Colorado va disparar ajustadíssima al segon pal una pilota que Ovejero, porter del filial granota, no tenia opcions d’aturar.

OLÍVIA MOLET

REUS 1LLEVANT B 0Reus. Edgar Badia, Sobregrau, Que-sada, Tobias, Ñoño, Folch, Colorado, Cuéllar (Marquès, 80’), Guedes (Asi-er, 70’), Masqué i Álex López (Fran Carbia, 85’). Llevant B. Ovejero, Marcelo, Mos-sa, Altares, Jero (Álvaro, 67’), Polaco, Higón (Matías, 51’), Camarasa, Fon-te, Andy i Traver (Calderón, 60’).Gols. 1-0, Colorado (62’).Àrbitre. Mateo Montañés (arago-nès). Va amonestar els locals Sobre-grau, Tobias i Edgar Badia; i els visi-tants Marcelo i Traver. Incidències. L’Estadi Municipal va acollir 300 assistents.

Contra l’ensopiment, Álex ColoradoEl migcampista torna el somriure a l’afició roig-i-negra quatre jornades després amb un gol al 62’ que fereix de mort el Llevant B

Guedes va ser el soci necessari del migcampista per al gol. El partit va arrencar amb un minut de silenci per Tito Vilanova.

2328/04/2014 diarimésESPORTS

Mónica Pérez«Feia dies que treballàvem per obtenir aquest resultat però sem-pre sen’s complicaven els partits i no acabava d’arribar. Avui, per fi, en una cita difícil, igualada, amb una primera meitat en què ells han tingut més possessió i ens han fet patir, ha arribat un gol que ha estat definitiu». Així explicava ahir l’entrenador del CF Reus, Emili Vicente, una victòria que els seus homes es-peraven des de quatre jornades enrere. Visiblement alleugerit i satisfet per tornar a sumar de tres en tres, el tècnic reconeixia que «el Llevant té qualitat i ju-gadors amb bon futbol que ens han compromès i al tram final no hem sabut sentenciar quan podríem haver tingut un partit més còmode. Cal donar-ho com a bo i felicitar i reconéixer l’es-forç que han fet els jugadors tant avui com quan els resultats no eren favorables».

En relació a un rival que posa-va en joc a l’Estadi gran part de les seves opcions de permanèn-

cia, Vicente afegia que «és un equip amb molt de dinamisme. Els hi deixàvem tenir més la pi-lota i això ens anava desgastant. A la segona meitat hem estat més agressius i els ha costat més sortir de darrere i el partit s’ha anivellat, els nostres jugadors hi han posat la qualitat que tenen i han arribat les jugades de perill».

«El mèrit també és del rival, es jugava molt i és ofensivament molt poderós, i amb una bona actuació ho hem pogut evitar», acabava el de La Seu d’Urgell.

Sobre l’estat d’ànim dels roig-i-negres, que avancen en lliga des de fa setmanes amb els ob-jectius complits i sense cap de nou la vista, Vicente explicava

que «tots ells són professionals i sempre ens busquem motivaci-ons. Només l’orgull de competir i de voler fer les coses cada dia millor ja els fa tirar endavant. Molts són joves i els veterans també tenen la mentalitat de voler-se superar i de revelar-se quan les victòries no surten. Aquesta setmana hi havia mol-tes ganes de trencar la mala ratxa i d’acabar entre els deu primers, que és una meta que encara te-nim a l’abast».

«Si hi ha cap opció, la lluitarem»«Les opcions s’han esfumat. Ha-víem de guanyar els tres partits i si no no hi havia pràcticament opció de salvació», explicava José Gómez sobre la situació en què queda el Llevant B després de la derrota, i concloïa que «ho hem intentat». «Marxem una derrota i havent-ho donat tot al camp, que és el mínim que es pot exigir. Hem treballat al màxim i hem provat de fer-ho a cada par-tit, i la classificació allà està. Si hi ha cap opció, la lluitarem».

Vicente: «L’orgull de competir i de millorar fa tirar endavant l’equip»El tècnic del CF Reus, amb la salvació assegurada, es fixa l’objectiu d’«acabar entre els deu primers»

Els serveis mèdics de la Creu Roja que acudien ahir a l’Esta-di per garantir la seguretat dels assistents al CF Reus-Llevant B van haver d’atendre i evacuar a l’Hospital Sant Joan un segui-dor granota, amb una fractura a la cama després de caure a la graderia de preferent trobant-se en estat etílic. L’aficionat va protagonitzar l’incident poc abans de la mitja part i, després de gairebé mitja hora de cures, es va determinar el seu trasllat

al centre sanitari. El personal de control d’accés al recinte garan-tia ahir amb especial rigorositat que no entrés alcohol a l’Estadi, potser per l’allau de seguidors que havien preparat des del Lle-vant B oferint a l’afició autobu-sos gratuïts per acompanyar el seu equip en el partit. El despla-çament en massa, però, tampoc no va tenir lloc, i el conjunt gra-nota va agrair al final del partit la presència als que els havien fet costat a Reus.

Un aficionat granota es trenca una cama en caure a la graderia

OLÍVIA MOLET

El seguidor va rebre atenció mèdica a la zona de preferent.

mereixia. Al minut 62, Colora-do es feia amb una pilota cedida per Guedes i perforava la meta d’Ovejero llepant el segon pal. El gol va acabar de convèncer els de la capital del Baix Camp, que potser tornaven a agradar-se una mica després de tant de temps. al Llevant B, li anava en joc la vida.

Els granota van començar a pressionar llavors amb més duresa un CF Reus que es re-plegava. Desabastit d’homes a dalt, l’equip d’Emili Vicente no aconseguia treure rèdit de cap de les ocasions que va tenir des d’aquell moment. Masqué, sa-crificadíssim ahir i una altra de les peces determinats al quadre roig-i-negre, la va tenir poc des-prés en una internada en solitari. Va buscar recolzament a primera línia, l’extrem, i la perdre l’esfèri-

ca. Amb prou feina per contenir l’empenta visitant, els reusencs van cremar l’última opció al deu del final, quan un xut perfecte de Ramon Folch va impactar contra el pal i va fixar com a definitiu l’1-0 de Colorado.

El resultat, però, podria haver estat un altre si Badia no hagués fet acte de presència al 85’ per refusar, amb els peus, un tret certer de Matias que hauria de-cretat el repartiment de punt. No estaven per romanços, a l’Estadi. No sense patiment, novament conseqüència de no haver fet més ampli l’avantatge quan ho van tenir a l’abast, el xiulet va ar-ribar per al CF Reus quan més ho necessitava. Encara havia tingut temps per lluir-se Sobregrau, disparant massa al per molt poc al 89’. Que no s’esborri el som-riure.

• Edgar Badia Creatiu. Al minut 85, va salvar

un xut certer de Matías i l’1-0 amb els peus per davant.

• Sobregrau Complidor. Coneix la seva feina

i dóna la cara setmana rere setmana com un dels fixos.

• Quesada Camaleònic. També formant

parella amb Tobias va respondre el central, novament titular.

• Tobias Treballador. Amb ell dins

els esquemes de Vicente, la porteria està segura.

• Ñoño Ferri. Intractable a la banda,

va deixar espai per al joc de lluïment a l’Estadi.

• Folch Exquisit. Va frustrar l’avanç

llevantí i va fregar el premi amb un pal a deu minuts del final.

• Colorado Necessari. El migcampista es va

reivindicar amb el gol del triomf mentre negocia la renovació.

• Cuéllar Dels millors. La il·lusió segueix

alimentant un futbolista brillant a qui no se li acaba mai la metxa.

• Guedes Assistent. De les seves botes

provenia el centre que Colorado va saber transformar.

• Masqué Referent. Va buscar el gol de mil

formes i va lluitar cada pilota; l’extrem és exemple de sacrifici.

• Álex López Diferent. En un Reus ahir menys

incisiu, va brillar també en tasques gairebé de contenció.

• Asier Voluntariós. Va rellevar Guedes

per oxigenar l’atac, complicat a una cita tan ensopida.

• Marquès Lluitador. Tot i que gairebé

sense temps, va intentar aportar el plus que l’equip necessitava.

• Fran Carbia Explosiu. En només deu minuts

al verd va demostrar que potser ha merescut més protagonisme.

• L’entrenador: Emili Vicente Motivador. Ahir, finalment i en part gràcies a la seva empenta, l’equip

va aconseguir reconciliar-se amb la victòria.

1x1

OLÍVIA MOLET

El roig-i-negre Emili Vicente, durant el partit d’ahir a l’Estadi.

24 diarimés 28/04/2014 ESPORTS

Por fín llego el día, muchas felicidades del Chus, papas, titos, primos y amiguos. Felici-dades “princess”.

El dia 27 va ser l’aniversari de la Jana, felicitats de tota la fa-mília. L’àvia.

¡¡¡Muchísimas felicidades!!! Campeón ya diez años. Que tengas un bonito día. Besos de tu iaia y mamá.

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Vicente M. IzquierdoSense metes que puguin extra-motivar la plantilla, el CF Pobla de Mafumet s’ha marcat la meta de finalitzar el més amunt pos-sible per tancar una nova gran temporada, ja que l’equip d’Iván Moreno va aconseguir fa moltes jornades la permanència, que era l’objectiu marcat a principis de temporada.

Els pobletans van aconseguir dissabte un bon triomf al camp del Santfeliuenc (1-2), en un duel en el qual s’enfrontaven el novè classificat –la Pobla– i el vuitè. La victòria del filial del

Nàstic va provocar que ambdós conjunts s’intercanviessin les posicions, de forma que la Pobla ja és vuitena. Són vuit punts els que separen els d’Iván Moreno de la setena plaça i, amb només tres jornades per disputar, resul-ta més que complicat que al final puguin assolir aquesta posició.

Tot i això, amb 51 punts, 15 per sobre de la zona de descens, un altre objectiu marcat abans de finalitzar la temporada serà el de guanyar els tres enfronta-ments que resten. L’entrenador pobletà, a més, aprofitarà per donar més minuts als futbolis-

tes que han tingut menys prota-gonisme al llarg de la temporada per acabar de decidir, d’aquesta

manera, quins són els jugadors que composaran la plantilla de la Pobla 2014-15.

FUTBOL

Acabar vuitè és l’objectiu que es marca la PoblaDissabte va derrotar el Santfeliuenc (1-2)

CLASSIFICACIÓEquip Pts J G E P GF GC1.Montañesa 67 35 19 10 6 58 302.Europa 66 35 19 9 7 51 263.Cornellà 66 35 20 6 9 53 374.Ascó 64 35 18 10 7 51 375.Rubí 63 35 19 6 10 52 346.Terrassa 60 35 17 9 9 50 337.Palamós 59 35 16 11 8 59 478.POBLAM. 51 35 14 9 12 35 329.Santfeliuenc 51 35 14 9 12 41 3510.Figueres 44 35 10 14 11 47 4811.Manlleu 43 35 11 10 14 34 3712.Castelldefels 42 35 10 12 13 454613.Cerdanyola 42 35 9 15 11 47 5414.Vilafranca 41 35 11 8 16 37 4215.Santboià 39 35 10 9 16 45 5016.VilassarMar 38 35 10 8 17 32 4617.Masnou 38 35 9 11 15 32 4518.Gavà 36 35 10 6 19 39 4919.Rapitenca 31 35 7 10 18 31 6320.Gramanet 15 35 3 6 26 23 71

RESULTATSJornada35,3aDivisió

Santfeliuenc-POBLAM. 1-2Gramanet-Manlleu 3-1Rapitenca-Castelldefels 1-0VilassarMar-Figueres 1-0Rubí-Ascó 3-0Vilafranca-Cerdanyola 0-0Terrassa-Gavà 1-1Palamós-Europa 0-0Montañesa-Cornellà 1-1Masnou-Santboià 2-1

PRÒXIMAJORNADASantboià-Cornellà

Gavà-MasnouCastelldefels-Terrassa

Europa-RapitencaCerdanyola-PalamósManlleu-Vilafranca

POBLAM.-GramanetFigueres-Santfeliuenc

Ascó-VilassarMarRubí-Montañesa

LES DADES

RedaccióEl Torreforta va ser l’únic equip, dels tres del Camp de Tarrago-na que militen en el grup se-gon de Primera Catalana, que va solucionar el seu partit amb victòria. Els de José Miguel Ló-pez van aconseguir un triomf al camp de l’Almacelles (0-2) que els continua deixant en tercera posició, a només quatre punts del segon classificat, el Vilade-cans.

Pel que fa al Catllar, l’equip es complica una mica la salvació, ja que ahir es va veure superat per un Marianao Poblet que va passar per damunt dels d’Àngel Garcia (0-3). Un triomf hauria

deixat a tocar la salvació al Cat-llar, però aquest resultat deixa l’equip tarragoní a cinc punts del descens. La novena posició dels catllarencs, però, encara provoca que no perilli amb es-creix la permanència a Primera Catalana.

Finalment, el Torredembarra va confirmar aquest dissabte la seva mala ratxa. Els de Gabriel Amores es van veure sorpresos pel Balaguer (1-2), en un partit en què els visitants van marcar amb molta rapidesa. Setens i amb 43 punts, els torrencs ja han dit el que havien de dir aquesta temporada i ja pensen en la propera campanya.

El Torreforta guanya a Almacelles i continua aspirant a la segona plaça

FUTBOL

Derrotes de Catllar i Torredembarra

El Reus s’adjudica el derbi al Joan Ortoll i segueix lluitant per acabar tercer

HOQUEI PATINS

El Calafell cau sentenciat en una falta directa que el roig-i-negre Adroher va transformar al 45’

RedaccióL’equip que comanda Alejandro Domínguez va embutxacar-se dissabte el derbi que l’enfrontava a un Calafell intractable a la seva pista, que va acabar en 4-5. Una falta directa al minut 45 executa-da amb encert per Jordi Adroher deixava el premi en mans roig-i-negres i sentenciava sense remei un Calafell a l’alçada de les seves millors nits. La victòria serveix el Reus Deportiu per aferrar-se a la tercera plaça a la classificació, posició en què els de la capital del Baix Camp voldrien cloure la temporada.

Els primers minuts deixaven entreveure un domini reusenc que ha acabaria transformant-

se en el primer gol de la tarda. Contraatac ràpid de Casanovas que cedia la pilota a Adroher i establia el 0-1 al marcador. Quan semblava que l’empat estava al caure, Jepi Selva ampliava les di-ferències amb una jugada perso-nal, fent pujar el 0-2 al marcador. Just un minut després, Ferran Rosa aconseguia el primer pels locals, però en la jugada poste-rior un xut llunyà sense perill aparent, va ser desviat per Joan Salvat i va acabar entrant direc-tament a la porteria d’Arellano.El descans va arribar amb l’1-3 brillant a l’electrònic.

La segona part començava amb un Calafell entregat a l’atac i en poc més de cinc minuts es-

tablia l’empat en el marcador. El primer en marcar va ser Borja Ferrer en un xut ple de ràbia, que s’escolava per la dreta de Molina.

El segon, Gerard Vergés, que aixecant la bola per darrere la porteria va establir el 3-3 al mar-cador amb encara 20 minuts de partit per endavant. Marc Ollé avançava de nou els de la capi-tal del Baix Camp amb un bon xut des de la banda, establint el 3-4. Però quedava partit i el Club Patí Calafell estava ben viu. Tot i errar la falta directa, Ferran Rosa es redimia amb una gran jugada personal aconseguint el 4-4 i desfermant l’eufòria de l’afició verd-i-blanca.

Restaven encara deu minuts

i podia passar de tot. Els calafe-llencs ho intentaven de totes les formes, esperonats en tot mo-ment per una afició que somnia-va en la victòria. Els roig-i-negres però, van aconseguir transfor-mar la desena falta del Calafell establint el definitiu 4-5.

Amb tot en atacTot així, en els últims compas-sos l’empat va estar a tocar, fins i tot David Arellano en els últims segons va pujar a l’atac. Al final, victòria en roig-i-negre a un par-tit que podria haver-se de cantat per qualsevol de les dues bandes i que acosta una mica més el Reus Deportiu al seu objectiu de la temporada.

RedaccióLa visita del Vendrell a la pista del Cerceda va concloure dis-sabte en un 4-4 que decreta el repartiment de punts. Així les coses, els homes que dirigeix Guillem Cabestany acomiaden la jornada instal·lats a la cin-quena plaça de la classificació amb 46 punts, dos per sota del Vic i a quatre del Reus Depor-tiu. El conjunt gallec va veure porteria primer i, cinc minuts abans de la mitja part, havia aconseguit col·locar un signi-ficatiu 3-0 a l’electrònic. Els del Baix Penedès, però, no van baixar mai els braços i de mica en mica vana anar retallant un

avantatge que desembocaria en l’empat final. Miras i Jordi Ferrer van marcar a la represa abans que contestés el Cerceda mitjançant Pérez, i novament Miras i Creus ho tornarien a fer més tard per fixar el 4-4 amb què va anar a morir l’encontre, després de la remuntada ven-drellenca.

Amb tot, un dels puntals de l’equip, Sergi Miras, ha renovat contracte amb el Vendrell i hi queda vinculat per una tempo-rada més. El jugador, que també era pretès pel Reus Deportiu, ha preferit romandre com a mínim una altra campanya al seu actu-al club.

El Vendrell firma les taules en la visita al feu del Cerceda

HOQUEI PATINS

Sergi Miras renova per una temporada més

2528/04/2014 diarimésESPORTS

CEDIDA

RedaccióEl president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el presi-dent de «la Caixa» i de la Funda-ció «la Caixa», Isidre Fainé, van signar al Palau Macaya de l’Obra Social «la Caixa» un conveni de col·laboració en els camps so-cial, educatiu, mediambiental i cultural que preveu que l’entitat financera elevi el pressupost de la seva acció social a Catalunya fins a 212,2 milions d’euros l’any 2014. Aquesta xifra incrementa en 12 milions la dotació assig-nada el 2013, que va ser de 200 milions d’euros.

El conveni subscrit inclou com a prioritats comunes la lluita contra l’exclusió social, prestant una atenció especial a la po-bresa hereditària; el foment de l’ocupació entre col·lectius amb dificultats; la participació en la societat i l’envelliment saludable de les persones grans; l’atenció

integral a persones amb malal-ties avançades; la facilitació de l’accés a l’habitatge; el suport a l’educació i a la recerca; la pro-tecció de la natura i del medi am-bient, i la divulgació de la cultura.

En les circumstàncies actuals, «la Caixa» eleva la seva inversió com a resposta a les necessitats socials creixents i com a reflex del seu compromís fundacional. Amb aquesta dotació, l’entitat consolidarà les seves línies d’ac-tuació pròpies i donarà suport a projectes impulsats tant per la Generalitat com per entitats so-cials de tot el país.

Algunes de les dades que són prova del compromís de l’entitat amb les necessitats dels ciuta-dans i ciutadanes de Catalunya són les següents:

- 18.370 nens i nenes de Bar-celona i l’àrea metropolitana van rebre el 2013 atenció a través del programa de superació de la

pobresa infantil CaixaProinfàn-cia que l’entitat desenvolupa en col·laboració amb 107 entitats socials.

- El programa Incorpora, de foment de l’ocupació entre col-lectius amb dificultats, va gene-rar l’ant passat un total de 4.399 oportunitats laborals a Catalu-nya, en col·laboració amb més de 1.500 empreses del país.

- Més de 195.000 persones grans van participar en l’exercici passat en alguna de les 5.773 acti-vitats de foment de l’autonomia, l’envelliment saludable i la pre-venció de la dependència impul-sades per l’Obra Social «la Caixa» en 205 centres de persones grans

- Els cinc equips que treballen dins del programa d’atenció a persones amb malalties avança-des i els seus familiars a Catalu-nya (Mútua de Previsió Social, Barcelona; Creu Roja – Grano-llers, Barcelona; Fundació Hos-

pitalària Residencial Sant Camil, Barcelona; Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, Barcelona, i SAR Fun-dació Privada. Lleida) el 2013 van atendre, en hospitals o a domici-li, 2.717 pacients i 3.603 familiars.

- Garantir l’accés a l’habitatge és una altra de les prioritats de l’Obra Social «la Caixa” a Cata-lunya. El programa Habitatge Assequible disposa de 2.578 pi-sos per a joves amb dificultats d’emancipació i persones grans. A aquests, cal sumar-hi els 1.313 habitatges que, emmarcats en el programa Lloguer Solidari.

- El suport a la formació i

l’educació a través de les beques de postgrau nacionals i interna-cionals de «la Caixa» (41 becaris de Catalunya el 2013) i del pro-grama eduCaixa (projecte im-partit en 1.850 escoles del país en què l’any passat van participar més de 477.500 escolars) és una altra de les prioritats.

- En matèria mediambiental, l’entitat mantindrà el seu esforç en la preservació dels espais na-turals de Catalunya en conveni amb la Generalitat i amb les Di-putacions de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. El 2013, la suma de la inversió en actuaci-ons mediambientals a Catalunya

ECONOMIA

”la Caixa” incrementa el pressupost de la seva Obra Social a Catalunya El president de la Generalitat, Artur Mas, i el president de la Caixa, Isidre Fainé, signen un acord de col·laboració entre ambdues institucions

El president Artur Mas i Isidre Fainé signant l’acord.

va arribar als 2 milions d’euros.- En l’àmbit de la recerca mè-

dica, l’Obra Social impulsa de manera sostinguda en el temps projectes d’excel·lència.

- A les actuacions anteriors cal afegir el suport a la recerca universitària que l’Obra Social impulsa de manera decidida, juntament amb l’Associació Ca-talana d’Universitats Públiques (ACUP), en el marc del programa RecerCaixa.

A totes aquestes actuacions cal sumar-li les d’àmbit cultural i social, voluntariat i les que han estat impulsades directament per la xarxa d’oficines de l’enti-tat.

La prevenció del consum de drogues, el suport a la infància hospitalitzada, l’atenció a dones víctimes de la violència de gène-re, el suport a l’emprenedoria i la cooperació internacional són també objectius prioritaris.

Isidre Fainé, president de «la Caixa» i de la Fundació «la Cai-xa», va manifestar que «l’Obra Social és la nostra essència més genuïna, la nostra veritable raó de ser. Des del naixement de «la Caixa» a Barcelona l’any 1904, l’entitat ha alimentat aquesta convicció generació rere gene-ració i, en les actuals circum-stàncies, el nostre compromís per contribuir a donar resposta a les necessitats socials dels col-lectius més vulnerables és més ferma que mai».

RedaccióEl Santfeliuenc-Club Bàsquet Tarragona era el darrer partit de la jornada d’aquest cap de setmana. El CBT ja era sabedor de la victòria del Quart a la pista del Collblanc, per tant neces-sitava la victòria per seguir per davant dels Gironins, i així va ser. Els tarragonins van aconse-guir guanyar el complicat Sant-feliuenc, per un clar 52-84. Els de Berni Álvarez van tenir clar l’objectiu des del principi, de forma que van sortir a per totes aconseguint amb només cinc minuts la primera renda impor-tant del partit 2-13. I tot gràcies a una defensa pressionant que va permetre recuperar pilotes i aconseguir cistelles al contraa-tac. Però van arribar les rotaci-ons i el ritme i la intensitat de-senvolupat durant els primers minuts es va perdre, permetent a Santfeliuenc recuperar dis-tància al marcador, fins a situ-ar-se només a 4 punts.

Gràcies a un triple de David Fernández als darrers segons

del primer quart es va arribar al final dels primers 10 minuts amb un 13-20 al marcador. Des-prés de la tímida reacció dels locals, el CBT va començar a controlar el ritme del partit i malgrat que l’equip local es va posar a defendre amb zona, els homes de Berni estaven On Fire. Eren els millors minuts del CBT, que va aconseguir a tres minuts per arribar a la mitja part el 20 punts de diferència (18-38).

Al descans es va arribar amb una diferència presumiblement definitiva (22-46), i així va ser. Els darrers vint minuts de partit van ser un tràmit on el CBT es va limitar a controlar el partit sense deixar que en cap mo-ment els conjunt local s’acostés en el marcador.

Després d’aquest resultat i si no hi ha cap sorpresa en la pro-pera jornada, la tercera plaça dels grup, la darrera que dóna dret a jugar la fase d’ascens, es decidirà al partit de la darrera jornada que enfrontarà al Ser-rallo al CBT i al Quart.

Victòria clara del CBT a la pista del Santfeliuenc (52-84)

BÀSQUET

En el descans ja es preveia el resultat final

RedaccióLa Real Federación Española de Patinaje va donar en primer ter-me com a tercer i poc més tard com a quart classificat el Grup Xou Gran de patinatge artístic del Reus Deportiu al Campio-nat d’Europa que es disputava aquests dies a Almere, amb l’ac-tuació Dear Santa. El resultat, fruit d’un desempat mitjançant el sistema white després que el grup italià Cristal Skating Team, el Masnou i el Reus Deportiu tanquessin la participació amb ajustadíssimes valoracions, dei-xa el club roig-i-negre fora de les places que donen accés a la disputa del Mundial. Amb tot, el Grup Xou Gran del Reus Depor-tiu no podrà estar al Mundial de Patinatge Artístic Reus 2014 que la mateixa ciutat organitza per aquest proper setembre i en què no tindrà opció de repetir l’or re-collit a Auckland al 2012.

La classificació per al Grup Xou Gran, determinada per un sistema que compara cada equip amb la resta en relació al nombre

de jutges que li atorguin la con-dició de guanyador, va deixar dissabte com a segon classificat el Cristal Skating Team i el Mas-

nou en tercer lloc. L’Olot va pro-clamar-se campió d’Europa, títol que revalida, amb la seva actua-ció Breathe. El Reus Deportiu va

tornar ahir del periple a Almere amb una medalla d’or a acon-seguida a la categoria Juvenil i un bronze assolit a la categoria Quartets. El regidor d’esports de l’Ajuntament de Reus, Sebastià Domènech, i la presidenta de l’entitat roig-i-negra, Mònica Balsells, van ser els encarregats de rebre la comitiva, que tot just desembarcava a mitja tarda a la capital del Baix Camp. El ba-lanç de la participació del Reus Deportiu a l’europeu ha de ser, malgrat tot, positiu pels èxits as-solits.

El Mundial de Patinatge Artís-tic Reus 2014 continua enllestint els detalls necessaris per la seva posada en marxa quan resten només 152 dies per la inaugura-ció. El darrer dels esdeveniments públics vinculats a la cita espor-tiva va tenir lloc fa poques set-manes, quan la princesa Letizia Ortiz va rebre part del Comitè Organitzador així com dels es-portistes que prendran part de la competició, en un acte que va tenir lloc a la Zarzuela.

PATINATGE ARTÍSTIC

El Mundial de Reus es queda sense el Grup Xou Gran del Reus Deportiu Els roig-i-negres acaben quarts al Campionat d’Europa després d’un desempat pel sistema ‘white’

REUS DEPORTIU

Sebastià Domènech i Mònica Balsells reben la comitiva reusenca.

26 diarimés 28/04/2014 OPINIÓ Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Rafa Marrasé, Anna Fortuny,Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Olis domèstics: un altre pas endavantTRIBUNA

La protecció del nostre Medi Ambient ha de seguir avançant malgrat les circumstàncies econòmiques. Tot el temps que perdem en aquest aspecte és molt difícil de recuperar, si més no, tardaríem molts anys en fer-ho.

Hi ha alguns aspectes en aquest sentit, de protecció del Medi Ambient, que són molt notoris perquè es veuen moltíssim o perquè hi ha moltes denúncies al respecte. Però n’hi ha d’altres que passen desapercebuts.

Quan parlem de recollir i reciclar els resi-dus que produïm, ens ve al cap el paper, el vidre, els envasos i la matèria orgànica, però n’hi ha un que és quasi invisible: l’oli domès-tic usat.

Gairebé tot l’oli que utilitzem a les nostres llar va a les aigüeres, una molt petita part va a parar a les deixalleries mòbils. Fins aquests moments era l’únic lloc on els ciutadans i ciu-tadanes podien portar-lo, això vol dir que un número molt gran de tones d’oli usat anava al clavegueram de la nostra ciutat. I, desprès, quan s’han de depurar les aigües residuals és una tasca força difícil: un litre d’oli embruta

mil litres d’aigua i ens fa emprar molta més energia per fer la depuració.

Des del mes de desembre, a la nostra ciu-tat i de forma progressiva, ja podem recollir els olis usats de les nostres cases. Enlloc d’ embrutar el nostre clavegueram farem bio diesel.

El sistema de recollida va començar el passat desembre a onze escoles de la nostra ciutat, les famílies de l’alumnat d’aquests centres saben que poden portar l’oli usat al centre escolar, amb uns pots especials que s’han lliurat a cada alumne. Per al proper curs esperem que la resta de centres s’hi afegei-xin, atès que educar als futurs ciutadans és fonamentar l’èxit de recollida. Aquesta, és una iniciativa pionera en una gran ciutat de Catalunya.

Des dels primers dies del mes d’abril hem instal·lat, al barri de Bonavista, al costat de les bateries de contenidors de reciclatge, un sisè contenidor per recollir l’oli usat a raó d’un contenidor per cada mil habitants. S’han posat contenidors a diferents indrets com poliesportius, centres cívics, llars de jubilats i associacions de veïns per tal d’oferir les mà-ximes facilitats a tothom. Totes aquelles per-sones que ho desitgin també se’ls regalarà un embut especial per recollir, en una ampolla de plàstic l’oli de casa, per després dipositar-ho en qualsevol dels punts establerts.

La implantació de la recollida d’oli domès-tic usat es farà progressivament: si al desem-

bre començàvem pels centres educatius, ara el sistema ja està totalment instal·lat a Bo-navista i en el decurs del mes de maig serà també operatiu a Sant Salvador, a l’estiu a Sant Pere i Sant Pau i al setembre a Llevant. Així, abans d’un any a tota la ciutat. La instal-lació dels contenidors es consensua amb els agents del territori, fonamentalment amb les Associacions de veïns.

Aquest pas endavant en la recollida selec-tiva, és un pas més. Després de la instal·lació de totes les noves bateries de contenidors

-finalitzada el maig del 2013- les dues màqui-nes lleva xiclets, etc, els tarragonins i les tar-ragonines tindrem gairebé tots el elements per reciclar els nostres residus fent la nostra ciutat ambientalment sostenible. Atesa la situació econòmica actual, la bona notícia és que aquest nou servei no implica cap despesa per l’Ajuntament ni pels ciutadans.

Una ciutat és com volen els seus ciutadans que sigui. Tenim els mitjans: fem de la nostra Tarragona una ciutat sostenible. Aquesta tas-ca de l’administració municipal, resulta im-possible sense la col·laboració de tots i cada un dels ciutadans i ciutadanes.

CARTES

El recolzament d’Europa a la consultaEl grup Liberal del Parlament Europeu, no és el primer gran grup polític que dona suport a Catalunya i a la consulta del 9-N, sinó que és el tercer. El primer grup en re-colzar Catalunya va ser la EFA-ALE (L’Ali-ança Lliure Europea) i el segon el grup dels verds, i el seu cap per presidir la Comissió

Europea, el Sr. Jose Bové, que va declarar a TV3 que estava d’acord amb la consulta del 9-N. Ara el tercer és el grup dels libe-rals, benvinguts siguin.

De tota manera, també són moltes les personalitats del grups Popular i Socialis-ta, d’arreu d’Europa, que recolzen Cata-lunya i estan d’acord amb la consulta del 9-N. Tenim molta feina davant nostre fins

el 9-N. Cal treballar fort per les eleccions europees del 26-M, cal fer una pedagogia intensiva del fet nacional/diferencial cata-là arreu de la UE; i desprès, informar amb precisió la multitud de turistes europeus que ens visiten durant l’estiu. Cal aprofi-tar al màxim el temps que ens queda fins el 9-N.

Josep M. Loste

Parlem-ne del salari de les donesTRIBUNA

És una trista realitat observar que l’avenç en la formació de les dones i les nombroses ac-cions legislatives dutes a terme no han resolt les desigualtats entre els homes i les dones en el treball. És cert que no hi ha massa diferèn-cies en el salari de les dones i dels homes en el moment d’accedir en el món laboral, però a mesura que s’avança en el temps la seva retri-bució minva respecte als homes. M’atreveixo a afirmar que l’explicació més lògica és que la maternitat «castiga» la trajectòria profes-sional de les dones, ja que moltes demanem excedències renunciant durant un període de temps a una feina o reduïm l’horari per prioritzar la cura dels fills.

A tots aquests motius cal sumar-hi que l’edat ideal de la nostra maternitat coincideix justament quan podem optar a llocs de pro-

moció, és a dir, degut a la nostra formació, ex-periència i vàlua és quan justament has d’es-collir entre ser mare o poder tenir un càrrec directiu o rellevant, per tant, un fet més que ajuda a «castigar-nos» laboralment. Aquests motius després ens repercuteixen en la ren-da, i com a conseqüència en el moment de cobrar la jubilació que lògicament serà molt més baixa que la d’ un home.

Però per mala sort la lògica no ens reflexa tota la realitat: Una dona en un càrrec di-rectiu cobra un 24,5% menys que un home que té el mateix càrrec. Les dones cobrem un 20,1% menys per hora que els homes, tenint en compte que un 44,8% de les dones tenim una formació superior. Una treballadora del sector de serveis rep un 30,1% menys que l’home.Una operadora d’instal·lacions un 28,9% menys. Les dones jubilades cobren un 38% menys..... Segons l’informe de la UGT sobre desigualtat salarial 2013, la diferència salarial entre homes i dones a Catalunya és del 23,7%, al País Valencià del 23,8% i a les Illes del 14,6%.

La igualtat de gènere en els salaris per fer la mateixa feina és un principi contemplat als tractats Europeus des de l´ any 1957, en tot

l’exposat podem deduir que aquest principi d’ igualtat després de 57 anys encara no s’ha complert. És cert que últimament s’ha reduït un 1,1% aquesta diferència de sous però això no és perquè ara les dones cobrem més, sinó perquè degut a la crisi s’ha retallat el sou dels homes, fet que resulta ben trist, ja que la cri-si hauria de ser el motor per aconseguir una igualtat tangible en tots els àmbits.

Encoratjo: Al Govern a aplicar polítiques socials que combatin la discriminació de gènere. Als Ajuntaments que prioritzin les empreses que implementen i realitzen un Pla d’Igualtat. Als empresaris que apliquin Plans d’Igualtat a les seves empreses. Als sindicats a que pactin seriosament convenis col·lectius i acords d´ empresa per tractar les discriminacions laborals esmentades. I a les dones a ser més valentes alhora de saber convèncer i demostrar la nostra capacitat perquè se’ns recompensi degudament si ens ho mereixem. Una tasca que demana im-plicació i compromís per part de tots i totes, un conjunt d’accions comunes per poder fer front a aquesta desigualtat en els salaris. Si ho fem així, d’aquí uns anys no farà falta que celebrem el dia europeu de la igualtat salarial.

Gairebé tot l’oli que utilitzem a les nostres llars va a parar a les aigüeres

JOAN SANAHUJESRegidor de Neteja ajuntament de Tarragona

ASSUMPCIÓ CASTELLVÍSectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC al Camp de Tarragona

Moltes de les persones que estaran llegint aquestes línies hauran viscut en primera persona la problemàtica que tot seguit s’expo-sarà. I és que, tot i que no estiguin catalogades com a malalties en si, les al·lèrgies resulten un dels mals més molestos per a les persones que les pateixen. En alguns casos, fins i tot, la persona que les ha «tastat», ha passat estones realment desagradables, no tan sols per a elles, sinó també per als del seu voltant. I és que no poder deixar d’esternudar, plorar en tot moment, haver de mo-car-se cada pocs segons o d’altres situacions similars solen incre-mentar-se en les persones en l’arribada de la primavera, que és quan els vegetals realitzen la seva pol·linització en la seva majoria i quan aquesta gent, que no està considerada com a malalta, més pateix. El pol·len del plataner, l’olivera i la gespa són, a Tarrago-na, els principals agents al·lèrgics i cada dia és més habitual que aquelles persones que no poden fer una vida normal –i és que no poden perquè és molt molest– acudeixin al seu centre mèdic per intentar solucionar el problema. Moltes d’aquestes persones, de fet la majoria, no poden solucionar la seva al·lèrgia i, simplement, en disminueixen els efectes. Estaria bé que l’avenç de la medicina ajudés, algun dia, a solucionar el problema definitivament.

Les al·lèrgies, insuportables tot i no ser tractades com una malaltia

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

I resar una micaIñaki Gabilondo va visitar Reus dijous passat per presentar una edició especial del programa Amb tu, que servia a Ràdio Reus per commemorar l’Any de la Ràdio a un Teatre Bartrina que havia assistit perplex noranta anys enrere a la primera emissió radiofò-nica a la ciutat. Sobre l’escenari, el comunicador havia citat a tot un seguit de representants d’entitats i institucions reusenques i del territori, que aportaven experiències en diferents àmbits i també punts de vista ben diversos en relació a l’actualitat local. Compartiem taula amb Gabilondo, el cap d’oncologia de l’Hos-pital sant Joan de Reus, Josep Gumà; el Prior del Monestir de Po-blet, Lluc Torcal; i el Conseller Delegat del Pere Mata, Joan Ami-gó. Preguntava el periodista, a Gumà, sobre alguns consells que les persones poguessin seguir a la seva vida diària per prevenir l’aparició d’un càncer. El cap d’oncologia contestava: «No fumar, fer esport, portar una alimentació equilibrada...». «I resar una mica, no?», apuntava, en una picada d’ullet a Torcal, Gabilondo.

2728/04/2014 diarimés

TarragonaFrancisca Rosales Ruiz. Ha mort a l’edat de 83 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, al tanatori.Praxedes Lopez Carrasco. Ha mort a l’edat de 87 anys. El seu funeral serà avui, a les onze del matí, a l’església de Sant Josep Obrer de Torrefor-ta.

DEFUNCIONSDEFUNCIONS

28 diarimés 28/04/2014 SERVEIS AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Pere Chanel, Prudenci, Cirí i Valèria.

TARRAGONA. Literatura: «Grans temes de la poesia», amb Adrià Targa. A les 19h a la Biblioteca Pública.

REUS. Dansa: «El esfuerzo y el ánimo», documental d’Arantxa Aguirre sobre la companyia Béjar Ballet Lausanne. A les 19.30h al Centre de Lectura.

EL VENDRELL. Esport: «Open Petanca Coma-ruga 2014». A les 9h a les pistes de petanca.

CAMBRILS. Taller: «Vivim la natura», per aprendre a ser un bon naturalista de la mà de l’Escola de naturalistes del GEPEC el Gaig Blau. A les 18h a la Biblioteca Municipal.

AGENDA

TARRAGONA:

- Fuertes Edo, Mª Assumpció - Raval, 56 (La Canonja) - 977.54.50.90 (Diürn)

- Esque Ruiz, Mª Dolors - Rovira i Virgili , 6 (tocant a Rambla Nova) - 977.21.94.55 (24 hores)

REUS:

- Díaz Martí, Maria - Carretera Alcolea, 27 - 977.32.10.70 (Diürn)

- Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

FARMÀCIES

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 La bella y la bestia 12.00 1 Moliere en bicicleta 16.00 - 18.10 - 20.15 1 Need for speed 22.15 - 00.402 Noé 16.00 - 18.45 - 22.00 - 12.00 - 00.353 Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! 16.00 3 Pompeya 17.45 - 20.00 - 12.00 3 Pompeya -3D - 22.15 - 00.204 El viento se levanta 17.00 - 19.30 - 22.00 - 12.00 - 00.305 La legopelícula 12.00 5 Tren de noche a Lisboa 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.456 El gran hotel Budapest 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.30 7 Aventuras de Peabody y Sherman 16.30 - 12.15 7 The amazing Spider-man 2 -3D - 18.30 - 22.00 8 Capitán América. El soldado de invierno 16.00 - 12.00 8 Mejor otro día 18.30 - 20.30 - 22.40 - 00.45 9 Una vida inesperada 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 12.00 - 00.45 10 El heredero del diablo 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.40 11 Río 2 16.15 - 18.15 - 20.15 - 12.00 11 Ballet. Lost illusions-Bolshoy de Moscou dl: 19.45 Des del Teatre Bolshoi de Moscou 11 Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! 22.15 12 El tour de los Muppets 16.00 - 18.15 - 12.00 12 Kamikaze 20.30 - 22.30 - 00.30 13 8 apellidos vascos 17.00 - 19.30 - 22.00 - 12.15 - 00.30 14 The amazing Spider-man 2 16.45 - 19.45 - 22.30 - 12.00 - 00.15 15 8 apellidos vascos 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.45 16 Pompeya 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.45 - 00.45

YELMO PARC CENTRALNoé 19.30 - 22.15 Las aventuras de mr Peabody y Sherman -2D- només dv: 12.25 - 17.30 Ciclo Yelmo kids frozen. El reino del hielo -2D- només ds: 17.30 El tour de los Muppets excepte ds: 15.45 Mejor otro día 22.50 - 00.558 apellidos vascos 12.15 - 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 - 00.30Rio 2 -2D- excepte ds: 12.10 - 15.45 - 18.00 Pompeya -2D- 12.20 - 15.45 - 20.15 - 22.20 Pompeya -3D- 18.00 - 00.25The amazing Spiderman 2 -2D- 12.00 - 16.00 - 19.00 - 22.00 The amazing Spiderman 2 -3D- només ds: 15.45 excepte ds: 20.00 Ciclo Yelmo kids free birds (vaya pavos) -2D- només dg: 17.30 El viento se levanta 12.05 - 16.15 - 18.45 - 21.15 - 23.45Opera Met Live- cosí fan tutte ds dia 26: 19.00 Ballet Roh- el cuento de invierno dl dia 28: 20.15

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 The amazing apiderman 2 -3D- ds i dg: 16.30 - 21.30 / dll a dv: 21.30 / dv i ds: 00.15 1 Kamikaze (digital) dv. ds i dg: 19.15 1 Ocho apellidos vascos (digital) dll i dm: 17.30 - 19.30 2 The amazing spiderman 2 (digital) ds i dg: 16.00 - 19.00 - 22.00 / la resta: 19.00 - 22.00

/ dv i ds: 00.35 3 Las aventuras de Peabodi y Sherman (digital) dv: 18.00 / ds i dg: 16.00 - 18.00

/ dll i dm: 17.30 3 Need for speed (digital) dv. ds i dg: 20.00 - 22.30 / dll i dm: 19.30 - 22.00 4 Ocho apellidos vascos (digital) dv: 18.10 - 20.15 - 22.40

/ ds i dg: 16.05 - 18.10 - 20.15 - 22.40 / dv i ds: 00.40 5 Pompeia (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.15 / la resta: 18.00 - 20.00 - 22.15

/ dv i ds: 00.15 6 Río 2 (digital) ds i dg: 16.00 - 18.00 - 20.00 / la resta: 18.00 - 20.00 6 Ocho apellidos vascos (digital) 22.00 / dv i ds: 00.00 7 Noé (digital) ds i dg: 16.15 - 19.15 - 22.00 / la resta: 19.15 - 22.00 / dv i ds: 00.35 8 Capitan America: el soldado de invierno (digital) ds i dg: 16.15 - 19.15 - 22.00

/ la resta: 19.15 - 22.00 / dv i ds 00.30 9 Brick mansions (la fortaleza) (digital) ds i dg: 16.30 - 18.20 - 20.15 - 22.30

/ la resta: 18.20 - 20.15 - 22.30 / dv i ds: 00.30 10 El tour de los Muppets (digital) ds i dg: 16.00 - 18.10 / la resta: 18.10 10 Pompeia -3D- 20.20 / dv i ds: 00.40 10 Pompeia (digital) 22.40

REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 754 978)1 Pompeia 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 2 Capitan America 2 16.00 - 18.35 - 22.15 3 Kamikaze 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 4 The amazing Spiderman 2 16.00 - 18.35 - 22.15 5 Ocho apellidos vascos 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 7 Río 2 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 8 Peabody y Sherman 16.00 8 Noé 18.00 - 20.35

LAUREN REUS MULTICINES (www.laurencinemas.net)1 Noé 16.15 - 19.10 - 22.10 2 El lobo de Wall Street 20.30 2 Las aventuras de Peabody y Sherman 16.00 - 18.00 3 Jack Ryan: operación sombra 16.15 - 18.20 - 20.25 - 22.30 4 Monuments men 16.20 - 19.20 - 22.20 5 Azul y no tan rosa 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 6 Ocho apellidos vascos 16.20 - 18.20 - 20.20 - 22.20 7 Capitán América: el soldado de invierno 16.30 - 19.15 - 22.10 8 La ladrona de libros 22.10 8 Rio 2 16.10 - 18.10 - 20.10 9 The amazing Spiderman 2: el poder de electro 16.00 - 19.00 - 22.00

EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778)The amazing Spider-man 2 -digital- 11.45 - 16.10 - 19.00 - 21.45 - 00.30Rio 2 -digital- 12.00 - 16.15 - 18.20 - 20.25 El gran hotel Budapest -digital- 22.30 - 00.30El tour de los Muppets -digital- 12.05 - 16.15 Brick mansion (la fortaleza) digital 18.30 - 20.25 - 22.25 - 00.20Need for speed -digital- 16.00 Capitan America: el soldado de invierno -digital- 11.50 - 18.30 - 21.15 - 00.10El tour de los Muppets -digital- 12.05 Noe -digital- 16.25 - 19.15 - 22.00 - 00.40Pompeya -digital- 12.10 - 16.20 - 18.25 - 20.30 - 22.40 - 00.45Ocho apellidos vascos -digital- 12.15 - 16.30 - 18.35 - 20.40 - 22.45 - 00.45Pompeya -digital- 16.00 Pompeya -3D- 11.50 - 18.05 The amazing Spider-man 2 -3D- 20.15 - 23.30

VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre Recreatiu300 el origen de un imperio -digital- (dijous 1 de maig)Non stop, sin escalas -digital- (diumenge 4 de maig)

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/24 08:00 Els Matins 14:00 Telenotícies comarques 14:21 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:35 Cuines 15:49 La Riera 16:36 Divendres 18:35 Els misteris d’en Murdoch 19:26 Espai Terra 20:04 El Gran Dictat 21:00 Telenotícies vespre 21:59 Crackòvia 22:40 Afers exteriors 23:25 Afers exteriors 00:07 Doctor Who 00:58 Doctor Who 01:43 Waterloo Road 02:35 Waterloo Road 03:26 Cava de Blues

TV312:01 Extincions 12:52 Parcs per a totes les

estacions 13:40 A taula 14:06 Les vacances romanes de la Catherine 14:30 Connexions d’enginyeria 15:16 Itàlia des de l’aire 15:52 Extincions 16:44 Batecs de natura 16:56 Les muntanyes del món 17:39 Els oceans de l’home 18:31 Esport Club 21:02 Futbol Cat. 21:29 Titan desert 21:55 Flaix 22:22 Especials esports 23:00 Efectivament 00:05 Tot l’esport 00:28 Efectivament

ESPORT 313:46 Shin Chan 14:56 Fanboy i Chum Chum 15:45 L’abella Maia 16:56 mic 3 17:51 Una mà de contes 18:04 Bubble bip 18:19 Les noves aventures de

Peter Pan 18:47 Els germans Kratt 19:30 Info k 19:46 Espies de veritat 20:11 Tom i Jerry 20:56 Bola de drac

CANAL 3321:23 La Riera 22:05 Cosins Germans 22:45 Ànima 23:12 Teatre 00:35 A vol d’ocell

CANAL SUPER3

02:50 TVE es música06:00 Noticias 24H06:30 Telediario Matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:05 Entre todos18:45 España directo20:30 Corazón21:00 Telediario 222:15 El tiempo22:30 Cine: La fría luz del día00:00 Cine: Kick-Ass. Listo para

machacar01:55 La noche en 24H03:45 Crónicas04:35 TVE es música

TVE106:15 Las noticias de la mañana08:55 Espejo Público12:15 Karlos Arguiñano12:50 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 115:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 ¡Ahora caigo!20:00 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:30 Deportes21:40 La previsión de las 921:45 El hormiguero 3.022:40 Velvet00:15 Más de... Velvet01:00 Equipo de investigación03:00 Minutos musicales

ANTENA311:50 Para todos La 213:35 Don Matteo14:30 Documental15:30 Saber y ganar16:05 Grandes documentales17:00 Grandes documentales18:00 Docufilia18:50 Para todos La 220:10 Don Matteo21:05 Una ventana al mundo22:00 Cinefilia: La vida de los

otros00:10 La 2 Noticias00:40 El cine de La 2: Dos

mujeres02:20 Conciertos de Radio-302:50 Cine: El síndrome de

Svensson04:20 TVE es música06:30 That’s English

TV2

09:00 Fauna letal09:30 Alerta Cobra10:30 Alerta Cobra11:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro14:45 Deportes Cuatro16:00 Ciega a citas17:00 Castle17:55 Castle18:45 Mi madre cocina mejor que la tuya20:00 Noticias Cuatro21:00 Deportes Cuatro21:30 Noche del fútbol22:00 La Liga: Celta-Valladolid00:00 Callejeros00:45 Callejeros01:30 Callejeros02:15 House

CUATRO02:45 Minutos musicales06:00 laSexta en concierto07:45 Al rojo vivo09:30 Crímenes imperfectos10:30 Investigadores forenses11:30 Informe criminal12:30 Al rojo vivo14:00 laSexta Noticias14:55 Jugones15:30 laSexta Meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 laSexta Noticias20:45 laSexta Meteo21:00 laSexta Deportes21:30 El intermedio22:30 Pesadilla en la cocina23:45 Pesadilla en la cocina00:45 En el aire02:00 Poker Caribbean Adventure

LA SEXTA03:00 Premier VIP05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco16:00 Sálvame diario20:15 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco22:00 Supervivientes02:30 Premier casino05:00 Fusión sonora06:25 Zumba GH Edition06:30 Informativos Telecinco

matinal

TELECINCO

13:30 La setmana. Mira’t14:00 Notícies. Edició migdia 14:30 Gaudeix la festa15:00 Notícies15:30 Sector Primari16:00 Notícies16:30 Catsons17:00 Notícies17:30 El cercle virtuós18:00 Notícies18:30 La setmana. Mira’t19:00 Notícies19:30 Avui per demà20:00 Notícies. Redifusió 20:30 Esports en xarxa21:00 Notícies. Redifusió 21:30 Avui per demà. Redifusió22:00 Notícies. Redifusió 22:30 Avui per demà. Redifusió23:00 Notícies

CANAL REUS TV04:55 Me gustas05:55 Impacto Total06:15 Las noticias de la mañana08:25 Teletienda11:00 Impacto Total12:05 Walker12:50 Walker13:50 El equipo A14:35 El equipo A15:30 Cine: Yo soy Trinidad17:25 Ley y Orden18:15 Ley y Orden19:05 Walker19:45 Walker20:45 Bones21:22 Bones22:15 Rizzoli & Isles23:55 El chiringuito de jugones02:30 Juega con el 803:55 Ganing Casino

NITRO15:30 Sector Primari 16:00 Notícies 12 16:30 La 7mana Camp de

Tarragona 17:00 Mancomunitat de

Catalunya 100 anys (5)

17:30 Sector Primari 18:00 Notícies 12 18:30 La 7mana Camp de

Tarragona19:00 Última Sessió 19:30 Última Sessió 20:00 Notícies 12 20:30 Cicles: Rafael López-Monné 21:00 Dorsal 12 22:00 Notícies 12 22:30 Cicles: Rafael López-Monné 23:00 Informatiu: El Punt al Dia 00:00 Notícies 12

TAC 12

L’HORÒSCOP

En temes del cor, no us deixeu portar per co-mentaris malin-tencionats. Amb dinamisme con-querireu noves oportunitats.

21/03 al 20/04

Ànim estable i sensibilitat favo-rable a l’alegria, ideal per gaudir de l’afecte, l’amor i l’amistat. Pos-sibilitat d’obtenir nous ingressos.

21/04 al 21/05

Compte amb les indiscrecions so-bre la vostra vida privada i el que compartiu amb per sones des-conegudes o per xarxes socials.

22/05 al 21/06

Els astres provo-quen satisfacci-ons sentimentals, torna la calma en el dia a dia, així com una visió profunda dels pe-tits detalls.

22/06 al 23/07

L e s a v e n t u -res clandest i-nes seran una gran temptació aquests dies, pro-tegiu-vos de les pròpies reaccions emocionals.

23/11 al 21/12

La seducció i els romanços t in-dran un impuls poderós. També serà temps ideal per ocupar-se de l’embelliment de la llar.

22/12 al 20/01

L’amor, la seduc-ció i la sexualitat seran força in-tensos, es poten-cia l’interès per la conquesta i per conèixer noves persones.

21/01 al 19/02

El vostre estat d’ànim tendirà a la malenconia, podríeu sentir so-ledat i tristesa, encara envoltat d’afecte. Gaudireu de bona salut.

20/02 al 20/03

Una jornada clau per millorar les relacions amb la vostra parella, la família i els amics. Per als solters, l’amor copejarà a la porta.

24/07 al 23/08

Un dia d’alts i bai-xos emocionals, i de tendència a la irritabilitat. El millor serà man-tenir-se allunyat de discussions per ideologies.

24/08 al 23/09

La intranquil·litat i enuigs no et dei-xaran pensar, dei-xa enrere desil-lusions passades i gaudeix d’una nova etapa d’en-tesa i maduresa.

24/09 al 23/10

E n t e m e s d e l’amor, no perme-teu que la gelosia us faci veure fan-tasmes inexis-tents, ni us atureu en pensaments negatius.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

2928/04/2014 diarimésCLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRENOVA , compra inteli-gente, piso con piscina, tenis, parking , 4 dormitorios, come-dor , 2 baños cocina equipada , todo el suelo de tarima, griferías de diseño, mucha luz. 120.000€. Tel.977.25.09.93

SE VENdE piSO EN Tarragona, zona Tabacalera, 100 m2, semi-nuevo, 4 habitaciones, 2 baños completos, cocina independien-te, armarios empotrados, suelos de madera, calefacción, amplia terraza, ventanas de aluminio, as-censor. 195.000€ www.rapejun.com - Tel. 977 242 160

EL CATLLAR ¡¡¡MAGNÍFiCA OCASiÓN!!!, Chalet individual, , 5 habitaciones, 2 baños, gran cocina comedor independien-te, salón comedor muy amplio, garaje, piscina y jardín privado de 385 m2. Sólo...175.000€. Tel. 977.25.09.93

Altres poblacions

SALOU ZONA ESTiVAL Y pUE-BLO. . Terrenos urbanizados de

500, 600 o 700 m2. Para cons-truir 1 o 2 casas. Desde 100.000€ Tel; 977.25.09.93

ApARTAMENT CAp SALOU. 1ª linea mar, piscina, parquing. “Edi-fici Ulises”. Tel: 691.605.992—977 31.23.17

pALLARESOS JUNTO AL pUE-BLO, casa con jardín. De 4 habi-taciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón co-medor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casa de muy buena calidad y diseño. 250.000€ Tel: 977.25.09.93

• Lloguer

AVENidA ROMA, piso 110 m2. semi-amueblado, 4 habitaciones, 2 baños, cocina muy amplia, gran salón comedor, terraza, totalmente exterior, muy solea-do, parking opcional, 650€. Tel. 977.25.09.93

Sp i Sp– BLOC St. Mateu, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, exterior, assolellat. Comunitat inclosa. 370 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

VidAL Y BARRAQUER.- Piso 4 habitaciones, 2 baños comple-tos, gran salon comedor, cocina 15 m2., terraza, armarios empo-trados, calefacción, parking, sin muebles. 600€. Tel; 977.25.09.93

ESTANiSLAU FiGUERES, pis de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina de gas natural, 1 bany, vestidor, comunitat inclosa. 380 € mes. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

CALLE ESpiNAC, NUEVO, 2 habitaciones, 1 baño, cocina equipada, amueblado, 400€. Tel.977.25.09.93

TGNA-RAMÓN Y CAJAL, pis de 4 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 1 bany, exterior, assolejat, ascensor, comunitat inclosa. 480 €/mes.

nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

TGNA-p. RAFEL dE CASANO-VAS, pis de 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 1 bany, cale-facció de gas, moblat, comunitat inclosa. 450 €/mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

TGNA- C/ GiRONA, piS de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina amb vitro i galeria, 2 banys, ascensor i comunitat inclosa. 500 €/mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

pERE MARTELL, 5 habitacio-nes, s/muebles, parking, 650€. Tel.977.25.09.93

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

Altres poblacions

LA piNEdA. piSOS NUEVOS Con muebles. Preciosos. Moder-nos. De calidad. 2 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. Desde 525 € con posibilidad de parking. Te: 977 25 09 93

SALOU-EMpRiUS SUd, c/ Eduard Punset, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk. 372,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS, ST. MAGÍ ALEGRE, pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, sol, ascensor, moblat Comunitat inclosa. 400 €/mes. Opció pàr-quing. nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ViLA-SECA, C/ ALFONS i (zona Castell), duplex semi-nou de 4 dormitoris, sala-menjador, cuina amb galeria, 2 banys, armaris encastats, calefacció, a/condicio-nat, ascensor, exterior, assolellat, amb mobles, pk i traster. Comu-nitat inclosa 600 €/mes nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

pERAFORT, CASA dE pOBLE de 3 dorm., sala-menjador amb te-rrassa, cuina amb galeria, 1 bany, calefacció, moblada i comunitat inclosa. 420 €/ mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ViLA-SECA-ERA dEL dELME, C/ Via Màxima, pisos semi-nous de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, 2 banys, pk i traster. 413,33 – 488,33 €/mes. nouhabi-tatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ViLABELLA, CASA CENTRO dEL pUEBLO, nueva, semi-sótano trastero y leñero, cocina come-dor, sala, 3 habitaciones dobles, baño completo, aseo, 140 m2. Útiles, chimenea, totalmente ex-terior, calefacción a gas-oil 375€/mes Tel. 977.250.993

LA CANONJA. AV. La pineda 1-3, piso nuevo 3 habitaciones, 2 baños, 395€. Tel. 651.826.272

EL VENdRELL-EL pèLAG, C/ Narcís Monturiol, pisos semi-nous de 1 i 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany i pk . 267,25 i 327,25 €/mes. nouha-bitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REUS-MàS iGLESiAS, C/ BER-NAT Torroja, pisos semi-nous de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany, pk i traster. 356,25 €/mes nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

ALFORJA, piS S/NOU de 2 dor-mitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, pk i comunitat inclo-sa. 325 €/ mes. Opció mobles nouhabitatconfort.com - Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

EL ROURELL. Magnífico adosado en el centro de la poblacion, 180 m2. nuevo a estrenar, 2 habita-ciones dobles con armarios em-potrados, cocina equipada, am-plio salón comedor, baño y aseo, recien equipado con muebles de diseño, aire acondicionado con bomba de calor. garaje para 2 coches y trastero en planta baja. 600€/mes. Tel. 977 25 09 93

REUS. pASSEiG pRiM. piS de 4 habitacions, 2 banys, amb mobles i electrodomèstics. To-talment reformat. Amb ascensor. Lloguer: 450€/ mes comunitat inclosa. Tel.: 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

TARRAGONA. C/ SALVAdOR ESpRiU, Local 204m2 . Precio 1.000 €/mes. Tel. 977.21.79.50

TARRAGONA. C/ BEEThOVEN . En edificio de oficinas, des-pacho de 75 m2 . Totalmente acondicionado. 500€/mes. Tel. 977.21.79.50

TARRAGONA. C/ SALVAdOR ESpRiU., Local de 204 m2. Ins-talación eléctrica. Aire acondicio-nado, Lavabo. Persiana a motor. 1000 €/mes. Telf. 977.21.79.50

dESpAChOS EN ALQUiLER a partir de 150€/mes. Alquila la superficie que precises, junto Rambla Nova, aire acondiciona-do y plaza de garaje. Gastos de comunidad, luz y agua incluidos. Tel. 629.636.310

EN ALQUiLER TRASTEROS NUEVOS en Tarragona, de va-rios tamaños, entre 8 y 16 m2, en planta baja, con acceso desde la calle Rebolledo, acceso directo a nivel de calle en coche o en furgoneta. Ideal pa el almace-nage (pequeñas empresas, au-tónomos...) posibilidad de plaza de aparcamiento adicional en la misma finca. A partir de 80 €. . www.rapejun.com - Tel. 977 242 160

TARRAGONA. ALQUiLO dOS pARkiNGS grandes cerca Corte Inglés y Jaime I. Económico. No-ches . Tel. 629.824.236

TARRAGONA. EN AV. ROMA, Local de 275 m2. Totalmente equipado. Despachos. Sala de

reuniones y archivo. Lavabos.

A/A. Telecomunicaciones. Telf.

977.21.79.50

LOCAL COMERCiAL EN TARRA-

GONA C/CASTELLARNAU. Obra

nueva, 100m2 de superfície inte-

rior, 13 5.000 euros. 977.24.08.12

Traspàs

REUS. ZONA CAp, Horts de Miró

bar de 60m2 en plé funciona-

ment i equipat, terrassa davant

plaça. Traspás; 9.500€ i lloguer;

550€ al mes. Telf.; 615.620.161-

977.32.64.94

TREBALL

“NECESiTAMOS VENdEdORES dEL EUROBOLETO”, INTERESA-

DOS. Tel: 977 235 812 / 630 851

423

EMpRESA hOMOLOGAdA dE CURSOS SUBVENCiONAdOS

selecciona comerciales. Condi-

ciones inmejorables para expe-

rimentados/as. Tel. 640.246.826

SE OFRECE SEñORA dE Alta-

fulla trabajo de Hostelería. Tel.

617.588.287

FEiNA AdMiNiSTRATiVA pER

UNES hores a la setmana. Tel.

977 33.04.91

ES NECESSiTEN COMERCiALS

dE SERVEiS. Interessats enviar

currículum a: prevencioamida@

gmail.com

TREBALLA COM A TèCNiC pro-

fessional en Tanatopràxia-Tana-

toestètica i Operari Funerari.

Pràctiques en tanatoris i gestió de

feina. Tel: 977 27.32.57

SE SELECCiONA SEñORiTA O

señora con o sin experiencia

para cubrir plaza de scort. Tel.

662.518.242

REUS. CTRA. DE SALOU. Pis de 70m2, reformat recent, ex-terior, 3 habitacions, 1 bany complet, cui-na independent, te-rres de parquet i gres, molt lluminós. A prop de col·legis i supermercats. Preu: 35.000€. 977.32.64.94-652.960.787

REUS. ALCALDE JOAN BELTRAN. A 50m P. Prim. Pis gran reformat, impecable, de 4 hab., 2 banys, cuina amb gale-ria. Exterior. Terres de gres, portes massisses. Ascensor. Calefacció. Preu: 92.000€. Hipoteca concedida. Possibilitat de pàrquing al mateix edifici. 977.32.64.94-652.960.787

SE ALQUILA CASA CHALET EN TARRAgONA II, de OBRA NUEVA, 155m2 con patio y jardín privado. Cochera doble y piscina comunitaria. También dispone de terraza solárium y buhardilla. Opción a compra si se desea. Más información en el 977.21.47.13

SE ALQUILAN PISOS NUEVOS EN TARRAgONA. Pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones en el complejo Royal Tarraco, cercano a la universidad. gimnasio y piscina. Comunidad incluida. Parkings desde 25€/mes. Descuento para residentes en el gimnasio. Desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.promysa.com

SE ALQUILA DESPA-CHO-OFICINA en el vivero empresarial del complejo Royal-Tarraco. El vivero dispone de 13 ofi-cinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de re-uniones, baños y parking. Espacio de coworking para au-tónomos. Sin cos-tes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150€/mes. 977.21.47.13

REUS. A 50 METRES DEL CARREFOUR, pis ampli de 110m2 amb qua-tre habitacions dobles, menjador de 30m2, dos banys i terrassa. Refor-mat, calefacció i aire condicionat. Molt as-solellat. Preu: 98.500€. 977.32.64.94-615.620.161

REUS. PS. PRIM. Ampli pis de 90m2 reformat, menjador i terrassa. 4 hab, 1 bany, 1 servei. Exterior a Ps. Prim. Terres de gres, portes de chapelly, cuina i galeria coberta. Mo-bles i electrodomès-tics. Preu: 84.000€. Pàrquing i traster: 12.000€. 977.32.64.94-615.620.161

REUS. PRAT DE LA RIBA. Pis de 4 habi-tacions, 1 bany, sen-se mobles i electro-domèstics. Recent pintat tot el pis de blanc amb ascen-sor. Preu: 74.500€. 9 7 7 . 3 2 . 6 4 . 9 4 -615.620.161

VENTA DE TRASTEROS Y PARKINgS en Tarragona centro (2 últimas plazas) Trasteros desde 4.500€ + IVA y financiables!!. Varios tamaños. 977.21.47.13

REUS. PETIT LOCAL/ TRASTER/ gUAR-DAMOBLES. 55€. 666.140.989

E M P R E S A D E TRANSPORTE PRE-CISA autónomos con vehículos F/CA-RROZADO y C/3500 con plataforma. Abstenerse no cum-plir requisitos. Se valorara experien-cia en distribución. Iván Ramírez 977 22.21.68

30 diarimés 28/04/2014 CLASSIFICATSREFORMES

ALBAÑILERIA. REALIzAmos toda clase de trabajos. Presu-

puestos sin compromiso. Sr.Co-

dina. Tel. 977 54.12.34 --

609.240.935

INsTALACIoNEs VICENTE

VILCHEs. Electricidad, fonta-

nería, mantenimiento aparta-

mentos, comunidades, porteros

electrónicos, boletines. Tel.

626.663.432

CoCINAs, BAÑos, INsTALA-

CIoNEs, pINTuRA y mANTE-

NImIENTo DE VIVIENDAs. Pre-

supuesto cerrado, sin sorpresas,

precio económico. Garantía. Tel:

607.845.902

REALICE su oBRA, REFoR-

mA o pRoyECTo sIN pRo-

BLEmAs, diseño de interiores,

técnicas feng shui. Tramitamos

licencias y permisos. Técnicos y

personal propio. Compromiso

de garantía por escrito. Visitas

y presupuestos sin comprom

iso. Certificados energéticos y

cédulas de habitabilidad. Tel.

977.250.993

PROFESSIONALS

TApICERo RápIDo, ECoNó-mICo. CLásICo profesional. Tel. 691.586.879.

pRoFEssoR DE músICA a do-micili. Tel. 665.566.905

muLTIREpARACIoNEs Ho-GAR. TEL. 698.294.777

TERÀPIES

HIpNoTERApIA. oRIEN-TACIoN psICoLóGICA y EspIRITuAL. sANACIóN Es-pIRITuAL. ARmoNIzACIóN psICoFÍsICA. EsTRÉs, ANsIE-DAD. Llamar de 13 - 15 h. Tel: 622.625.055

COMPRO

AMISTAT

ALTRES

INGREsos EXTRAs ACTIVIDAD INDEpENDIENTE Nombre, lo-calidad y teléfono a j.francesc@outlook.com

sACAmos ENJAmBREs DE ABEJAs. Tel: 666.991.531

MOTOR

TAROT

TARoT EVA. Cartomancia y vi-dencia. - 1 h. Tel. 977 75.47.27 / 661.606.864.

VIDENTE ToDo poDERoso CuRANDERo. Especialista, resuelve problemas, amor, im-potencia, mal ojo, negocios. Resultados garantizados. Tel. 672.547.838

MASSATGES

mAyKA DIpLomADA. Un dis-frute de masaje corporal... rela-jante... sensual. Tel. 692.780.087

mAsAJIsTA TITuLADA. Es-pectacular masaje terapéutico, sensitivo. (Zona Joan XXIII). Tel: 647.757.630

NATALIA y NuEVA GuApÍ-sImA. CAp sALou. Masaje profesional. Todos servicios. Sin prisas. Económico. Discre-to. Salidas. “FINAL FELIZ...” Tel: 628.892.397

RELAX

mAsAJIsTA 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegan-cia. Reus. Todos los servicios. 699.242.637

JoVEN, mAsAJIsTA profesio-nal. Máxima discreción. Dulzura y elegancia. También salidas. Tel: 608.996.179

CHICAs CALIENTEs buscan relaciones esporádicas. Tel. 803.523.321

ALquILo HABITACIoNEs poR HoRAs EN REus. Suites con-

fortables para relax, especial

parejas. Climatizado y discreto.

Tel. 615.383.697U

15 EuRos. Catalana maduri-

ta, delgadita. Tarragona. Tel:

680.907.818

CAsA pILI. ¡¡Las mejores chicas

de Reus...!!. Tel: 633.805.896

RusA moRBosA 20 AÑos. 692.426.496 SALOU

RELLENITA, mADuRITA. Sí a

todo… Tel: 693.731.224

TARRAGoNA. CHICAs y TRA-VEsTI. 24H. Tel. 698.397.688

TARRAGoNA. GIsELA Thailan-

desa exótica. Tel: 611.289.821

TARRAGoNA pALACETE-LA sIRENA. Renovación chicas

nuevas. Tel. 977 11.20.90

18A pEquEÑITA, juguetona, complaciente. Tel. 634.048.963

CoLomBIANA, besucona, sin tabús. Tel. 618.457.029

TRAVEsTI VENDRELL. Tel. 633.621.823

NoVEDAD DÉBoRA. Recién llegadita. El mejor vicio. Tel. 698.363.419 – 24h –

soLITA... sIN braguitas, mar-chosa, besos con lengua. Tel. 633.536.079. Reus

RoBERTo. Cariñoso, guapo. Desde 20€. Tel:660.851.172

pRECIosA BRAsILEÑA mó-NICA. Todo en sexo. Tel. 608.112.493 – 24h –

¡¡NoVEDAD!! EspAÑoLA 22 añitos BIBIAN. Tel. 676.680.160 – 24h -

LAIA ó CARmEN. Reus. Catala-na independiente, besos de cine con lengua. Tel. 693.985.896

ABuELA CACHoNDA. Todo sí. Tel: 642.740.412

móNICA 27. Grandes pechos, francés completo. 20€. Tel: 653.613.385

TARRAGoNA. LATINA ca-chonda, pechugona. Tel. 605.122.783.

TRAVEsTI CARoLINA, comple-tísima. Tel. 605.122.917

mARy CuRVAs XXXL, comple-ta. Tel. 603.303.000 -24h-

20€ sEXo. Rubia-Morena. Tel. 637.078.372

oRIENTAL. soLITA, 20e. Tel. 667.031.918

sILVIA 20 años. Estudiante. No profesional. Máxima discreción. Reus. Tel: 602.431.552

ALINA ITALIANA. Todo sí. 20€. Tel: 648.132.051

sARAy 53 años. Recibo sóla. Tel. 634.690.215

Dos AmIGAs te esperan en Reus… Tel: 604.127.504

sALou. NECEsITo sEÑo-RITAs para chalet contactos. Buen trato. Ambiente. Tel. 607.300.948

REus. NICoL y sus CHICAs 30e. Tel. 698.788.062

FoRTuNATA y JACINTA. 46, 47 años. Tel: 655.323.366

BRAsILEÑA sEXy móNI-CA. Pechos de infarto. Tel: 608.112.493 - 24 hrs-

VENDRELL. NoVEDAD VERó-NICA. Atractiva, sensual, sim-pática. Todos los servicios. Piso privado. Tel: 647.254.331

mARTA CANARIA, jovenci-ta, 25 completo. Reus. Tel. 660.056.981

Dos AmIGuITAs. ¡¡¡sEXo A TopE!!! Reus. Tel: 605.201.195

ANA mADuRITA, ANDALu-zA. Todos servicios. Reus. Tel. 659.377.652

mADuRITA. Recibo sóla. Máxi-ma discreción. Tel. 698.390.293

EL VICIo AL NATuRAL quE TE GusTA !!!. oLGA rusa. Tel: 648.726.243

CAmBRILs. VICToRIA. Ma-sajista todo terreno. Grandes curvas, culo tragón, grandes pechos. Tel: 636.448.816

CARIÑosA, BEsuCoNA. Francés natural, Griego. Tel: 688.318.299

EspAÑoLAs 18A. Bellas 20e. Salou. Tel. 877.017.906

¡¡¡NuEVAs!!! EspAÑoLAs INDEpENDIENTEs. Reus. Tel: 618.037.511

CHICA RumANA. Tel. 642.462.487

mADuRITA. RECIBo sóla. Máxima discreción. Tel. 698.390.293

REus. CHICA áRABE. Muy ca-chonda. Tel: 602.069.603

CAsA CRIsTINA. ¡¡¡Chicas nuevas!!! Variedad, Juventud , madurez... Tel: 977 21.49.29 Tarragona.

“NoVEDAD” BomBóN ca-ñera DENIs, 18 añitos. Tel. 650.470.388 – 24h -

EspAÑoLA mADuRITA. Co-nejito peludo. Tel: 602.627.628

zoRRITA BEsuCoNA A todo sí. JEssICA 21 añitos. Tel: 638.185.062 – 24 hrs-

REus. mARITXELL catalana, madura. Tel: 688 313 590

TRAVEsTI ERIKA especta-cular y complaciente. Tel. 680.874.562

FRANCÉs INsupERABLE mA-RIsA. Tel: 638.076.098

FINA CoRDoBEsA. mADuRI-TA, 120p. Sólo españoles. Siem-pre con. Discreto. Reus. Tel: 657.547.080

CASADA JOVEN ES-PAÑOLA DiAbLiLLA PriVADO. CrEixELL. 691.087.230

AGENCiA MAiSOL. Vols trobar la teva parella estable? Club d´amics. 695.410.052. www.maisol.com

PRUDIX¿NECESITAS DINERO?COMPRAMOS ORO.

HACEMOS EMPEÑOS.MÁXIMA

VALORACIÓN. DINERO AL INSTANTE.

(Sin engaños)REUS - O´Donell 25 - 27. Tel: 977 32.82.24VENDRELL - Benvin-

gut Socias , 32Tel: 977 18.15.15

SERIEDAD y DISCRECIÓN

CHiCA ÁrAbE 29 AÑOS. 50€ comple-to -1hora-. Cariñosa, simpàtica. recibo sola. Para compla-cer todos tus deseos. Te espero en Salou. 655.139.805

Consulta cada dia l’edició online

SOFiA. ESPAÑOLA 34 A. Cuerpo boni-to. Masaje sensual, erótica. Servicios to-dos. Salidas Salou. 688.488.620

LATiNA 30 AÑOS. Gua-pa, cariñosa. Masajis-ta complaciente. Nue-va. Todos servicios. Salou 602.110.611

NOVEDAD SALOU. Masajista venezolana, 25a, delgada, edu-cada, atractiva. Todo tipo masajes y mu-cho más. Salidas. Tel. 611.340.856

SArA ESPAÑOLA guapa y comple-ta. Excelente trato. Apartamento priva-do. CAMbriLS. Tel. 602.528.018

Venc taula de centre 1,20 x 0,70 fusta i vidre + prestatgeria fusta 1,20 x 1,45.

Preu: 900 € ☎ 619 802 730

TArOT AMANDA

806 499 500. Sólo mayores 18 años. Leandro Hernández, Urb/EL bOSqUE, 363 (46370) Chiva, precio máx. red fija 1.21 y red movil 1,57 euros/min. ViSA 960 038 896

GOTErAS-HUMEDA-DES. Solución para cubiertas, azoteas, balsas. Presupues-to sin compromiso.Garantizado por 5 años de materiales y aplicación. Tel: 675.484.598 // 977 77.19.08

3128/04/2014 diarimésCLASSIFICATS

32 diarimés 28/04/2014 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

24º

Estat del celDe matinada augmentarà la nuvolositat de tipus alt i mitjà i dei·xarà el cel entre mig i molt ennuvolat per la resta de la jorna·da, amb núvols menys abundants al migdia. A banda, hi haurà alguns intervals de núvols baixos al nord del litoral i prelitoral Central i sud de la costa Brava.

PrecipitacionsA partir de la tarda no es descarta algun plugim feble al Pirineu occidental. La cota de neu es situarà al voltant dels 2000 metres.

TemperaturesTemperatures mínimes similars o lleugerament més baixes. Es mouran entre els 0 i 5 ºC al Pirineu, entre els 3 i 8 ºC al Prepiri·neu, al nord de la depressió Central i al prelitoral nord, i entre els 8 i 13 ºC a la resta, puntualment més altes al litoral sud.

EL TEMPS Patrocinat per:

14ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Susanna CasesUn viatge fins a San·tiago de Compostel·la i el Cap de Finis·terre, entre el vent del nord, les ones contra les roques d’un vell far i les do·nes mariscant apro·fitant la baixamar, i amb tocs de la nos·tàlgia de la infantesa i els records amb la mar Mediterrània de protagonista.

Aquest és el fil conductor de l’Havanera del Camí, que ha composat des de la seva pròpia veu i experiència el reusenc Pere Elies, que combina la seva passió per l’excursionisme a parts iguals amb la seva afició a esciure no només havaneres, sinó també poemes, boleros, valsos mariners i fins i tot rumbes, que han sigut interpretats per diversos grups.

Els versos de l’Havanera del Camí, però, disten d’aquelles havaneres en què el mar i els pesca·dors són protagonistes per exaltar el Camí de Sant Jaume, traçat i caminat per tants de milers de persones. «Jo he tingut el meu ofici, mecà·nic, i a estones he practicat sempre l’escriptura. De gran, ja jubilat, he fet el Camí de Sant Jaume i un dia vaig tenir la idea d’escriure una havanera. Clar, havia d’estar relacionada amb el mar i no sé com m’ho podia fer. Vaig agafar records de la in·fantesa, resumint aquest Camí i enllaçant la Me·diterrània i l’Oceà Atlàntic, perquè una havanera ha de ser de temes mariners», explica Elies.

En l’Havanera del Camí, amb música de Josep Casanovas, la Mediterrània i l’Oceà Atlàntic es dónen la mà, en la línia dels records de la infante·sa, d’una banda, i ja de jubilat, d’altra banda, del compositor. «Quan jo tenia 9 anys recorria sovint 20 quilòmetres a peu per poder contemplar el mar a Salou i les barques. M’hi estava uns 20 o 25 minuts i corria cap a casa. Ho feia d’amagat de la mare, fins que la veïna em va enxampar, en una de les escapades». Una «malifeta» que també re·cull l’Havanera del Camí.

Estrenada fa uns 10 anys al municipi valencià de Tavernes de la Valldigna, l’Havanera del Camí ha estat adaptada també per a corals i traduïda a diversos idiomes. El secretari de la Reial Aca·dèmia de la Llengua Basca, Xabier Kintana, l’ha traduïda al basc, mentre que el filòleg Carlos

Ascenso, catedràtic de la Universitat de Coïmbra, al portu·guès i l’excatedràtic de filologia anglesa a la URV i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estu·dis Catalans (IEC), Joaquim Mallafré, a l’anglès.

Per molts païsosA més, aprofitant les seves excursions

i viatges arreu del món (Japó, Perú...), Pere Elies ha lliurat l’Havanera del Camí a centenars de po·blacions, amb l’objectiu que algun grup o coral la pugui interpretar. «Tinc molta fe en aquesta peça. També l’he portat per tot Euskadi», expli·ca Elies, que s’ha recorregut el Camí Francès del Camí de Sant Jaume diversos cops i ha arribat caminant a Santiago de Compostel·la fins a 5 vegades, acumulant etapes de més de 50 quilò·metres. «Ara faré la part basca. Sortint de Saint·Jean·Pied·de·Port i faré el Camí Francès un altre cop, fins a Finisterre i Muxía», relata.

Altres havaneresMés enllà de l’Havanera del Camí, la primera de·dicada a les «rutes compostel·lanes», Pere Elies, juntament amb Joan Andreu, ha composat més d’una vintena de peces i havaneres, interpreta·des per molts grups. «Amor Meu», per exemple, ha estat interpretada i enregistrada en un CD pels Pescadors de l’Escala, un dels grups d’havaneres més prestigiosos. També l’han interpretat els reusencs Les Veus de Reus, el grup Balandra, etc. «Encara no sé ara com la van agafar per al seu repartori els Pescadors de l’Escala», reconeix or·gullós Elies, que remarca la dificultat de compo·sar havaneres. «Són molt difícils d’escriure. Tot i que l’Havanera del Camí, un cop situat i enfocat i amb els elements de la Mediterrània i l’Oceà At·làntic clars va ser més fàcil».

Així, grups com Les Veus de Bot, Gavina o Ca·nya dolça també han interpretat altres havaneres amb la seva signatura, com «Noieta de Cam·brils». Elies, que també s’ha atrevit amb la rumba «No et rovellis», estrenada a Manresa pel duet de La Selva, Quim Xena i Rosa d’Osor, també és l’au·tor, juntament amb Joan Andreu, de l’himne del Club Natació Reus Ploms.

CULTURA

UNA HAVANERA

DE REUS A SANTIAGO

El reusenc Pere Elies combina la seva passió per l’excursionisme i lla

composició d’havaneres

El compositor Pere Elies, que ha recorregut el Camí de Sant Jaume diversos cops.

OLÍVIA MOLET