2613

44
Temperatöres ćialdines, vicì che ćianta, saioć che agüza y tof da fëgn dai prà. Insciö é fat nosc isté de munt! Mo laprò pro chësta sajun tla natöra alda inće la “sajun” (saisonn) da d’isté, chë sajun che nos aratun implida inće da sciori, cun i bars y i restoranć te nüsc paîsc indô daverć, manifestaziuns naturalistiches y culturales plajores por düć (sciori y jënt da chilò). L’isté te nostes munts y valades é pordërt interessant, al sa da pité tröp de natöra, spaziers alaleria, incuntades te paîsc y pro festes y conzerć. Y ć’él pa plü de bel co podëi stè da sëra alaleria sentà sot a ones lesieres y morjeles, s’la cuntè de chësc y de chël, damanè i atri ći che ai fej de bel tla vita y ći ligrëza che ai à da fà n iade ći che i plej. L’isté tles munts me vëgn imënt n tëmp taié fora dal ann, zacó él vacanza inće sce an n’à instësc nia vacanza, le monn cun natöra y jënt se mostra cun söa plü bela cîra. L’isté é n “ann” tl ann, sciöche na man che scialda le brac y n som che implësc le pinsier... Y sce i ne orun le roviné y le desfà da ion - chësc tëmp, nes móstrel morvëies y nia ma parüdes. Ascutun i conzerć di vicì, ascutun le bel sonn de stomënć sonà da de beles porsones, la usc tocada y sota de ćiantarins lirics y les parores dla jënt che nes ô bun. Dantadöt chësc é isté, por me! Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 26/2013 - 05 de messel 2013 4 7 15 Le Museum Ladin Ćiastel de Tor mët da jì deboriada cun l’Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin de Tor n curs de ladin por prinzipianć, vigni vëndres dai 5 de lugio ai 30 d’agost. Pro chisc cursc de ladin vëgnel portè dant les fondamëntes y le svilup dl lingaz ladin tres jüć y conversaziun. Les porsones che tol pert al curs à tl medemo tëmp la poscibilité da imparè da conësce la storia y la cultura dles valades ladines y po spo dedô inće jì a ti ćiarè al Museum Ladin. I cursc de ladin por prinzipianć gnarà tignis vigni vëndres dai 5 de lugio ćina ai 30 d’agost (ater co nia ai 16 d’agost) dales 10.30 ales 12.00 tl Museum Ladin Ćiastel de Tor a San Martin de Tor. Le Museum mët da jì chisc cursc deboriada cun l’Istitut Comentar de pruma Finalmënter isté 18 online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 Curs de ladin 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de Iaco Rigo 20 23 28 29 Rodes Maratona dl’armonia L’olandesc Michel Snel à davagné la 27ejima ediziun. Intervista al patron Michîl Costa. Lies Ancunteda Dé inant la legrëza per la montes y la natura: N sada dan otodì iel stat te Gherdëina sun Mastlé la 21ejima ancunteda dla lies da mont ladines. Sport Olimpiada La flama dl spirt sportif à vardù cin dis alalongia. Reprejentanc de 29 nazions pra la Olimpiada de sport per duc te Gherdëina Ert Tl’Africa L artista de Urtijëi Filip Moroder Doss ie unì nvià a reprejenté la Talia tla scultura dl lën pra l di mundiel dl lën tla Tanzania Anpezo Istade co i schie Su ra Tofana, s’à podù se montà co i schie a i 29 de śugno; no suzedea da dodesc ane. Val Badia aterTEater Le festival internazional de teater ”aterTeater” röia tla valada dai 11 ai 23 de messè. Musiga Andrè Schuen Le ćiantarin lirich da La Val fej na bela cariera sön i paiuns interna- zionai. I se l’ùn cuntada impara. Fascia Sègres de paìsc I paìjes de Moena, Soraga e Vich à onorà si sènc patrons co la messa grana e momenc de festa anter la comunanza. Atualité - Chest ann ne deida l temp nia massa, no la gastronomia tles monts no la agricultura. L procedere sajonal dla vegetazion é - a gauja dles temperatures basses de mei y jugn - cheles trei edemes endò. De chest s’n à entenù ence i presciapuech setanta scienziés ruvés dant otedì a La Val per cumpedé y analisé la fauna y flora de Armentara. Biodiversité: richeza dles sorts “Biodiversité” pér ester na parola tant nueva y artifiziala, ma en realté vuélela mé dì “la cuantité Natura: marevueia y miracul L “Di dla diversité” GEO per Südtirol é gnu tignì chest ann sun Armentara a La Val. Cie richeza de species de fauna y flora che al é y cie desfides che al nes speta per l davegnì él gnu fora tla conferenza da seira a La Val de sorts”, y ala vel per tiers y plantes. L di dla biodiversité sun Armentara anter La Val y La Crusc (Badia) é sté na ocajion per ti cialé plu avisa con esperc y amatours a les sorts de plantes y flora che vegn dant te chest cianton dolomitich ciamò en pert stravardé da coltivazions agricules sforzedes y forestes, ma ence al pericul sciche trueps pres da mont tles Alpes. A scoté su y cialé uciei Tratant che i scienziés de Bulsan, dal Vanet, Dispruch y dai Paisc Todesc jiva a grups a chirì y cumpedé ejempli de flora y fauna, é n grup con l acompagnadour Arnold Rinner ju a scoté su y cialé i uciei. Anter Furnacia y La Crusc él gnu cumpedé en chest danmesdì fresch 45 sorts de uciei. L espert Rinner à sapù da i splighé duc con inoms y ence da conté deplù sun chisc uciei, dantaldut sun les carateristiches de ousc y jole che ai à. Sun la domanda tant de sorts de uciei che vif te chest ambient via per l isté (cun temperatures de sajon normales) dij l espert Rinner che al nen sarà zirca cheles Sun les pedies di uciei da Armentara (La Val) su. va inant a plata 3 va inant a plata 2

description

edition 2613

Transcript of 2613

Page 1: 2613

Temperatöres ćialdines, vicì che ćianta, saioć che agüza y tof da fëgn dai prà. Insciö é fat nosc isté de munt! Mo laprò pro chësta sajun tla natöra alda inće la “sajun” (saisonn) da d’isté, chë sajun che nos aratun implida inće da sciori, cun i bars y i restoranć te nüsc paîsc indô daverć, manifestaziuns naturalistiches y culturales plajores por düć (sciori y jënt da chilò). L’isté te nostes munts y valades é pordërt interessant, al sa da pité tröp de natöra, spaziers alaleria, incuntades te paîsc y pro festes y conzerć. Y ć’él pa plü de bel co podëi stè da sëra alaleria sentà sot a ones lesieres y morjeles, s’la cuntè de chësc y de chël, damanè i atri ći che ai fej de bel tla vita y ći ligrëza che ai à da fà n iade ći che i plej. L’isté tles munts me vëgn imënt n tëmp taié fora dal ann, zacó él vacanza inće sce an n’à instësc nia vacanza, le monn cun natöra y jënt se mostra cun söa plü bela cîra. L’isté é n “ann” tl ann, sciöche na man che scialda le brac y n som che implësc le pinsier... Y sce i ne orun le roviné y le desfà da ion - chësc tëmp, nes móstrel morvëies y nia ma parüdes. Ascutun i conzerć di vicì, ascutun le bel sonn de stomënć sonà da de beles porsones, la usc tocada y sota de ćiantarins lirics y les parores dla jënt che nes ô bun. Dantadöt chësc é isté, por me!

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.comNr. 26/2013 - 05 de messel 2013

4

7

15

Le Museum Ladin Ćiastel de Tor mët da jì deboriada cun l’Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin de Tor n curs de ladin por prinzipianć, vigni vëndres dai 5 de lugio ai 30 d’agost. Pro chisc cursc de ladin vëgnel portè dant les fondamëntes y le svilup dl lingaz ladin tres jüć y conversaziun. Les porsones che tol pert al curs à tl medemo tëmp la poscibilité da imparè da conësce la storia y la cultura dles valades ladines y po spo dedô inće jì a ti ćiarè al Museum Ladin. I cursc de ladin por prinzipianć gnarà tignis vigni vëndres dai 5 de lugio ćina ai 30 d’agost (ater co nia ai 16 d’agost) dales 10.30 ales 12.00 tl Museum Ladin Ćiastel de Tor a San Martin de Tor. Le Museum mët da jì chisc cursc deboriada cun l’Istitut

Comentar de pruma

Finalmënter isté

18

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

Curs de ladin

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de Iaco Rigo

20

23

28

29

Rodes

Maratona dl’armoniaL’olandesc Michel Snel à davagné la 27ejima ediziun. Intervista al patron Michîl Costa.

Lies

AncuntedaDé inant la legrëza per la montes y la natura: N sada dan otodì iel stat te Gherdëina sun Mastlé la 21ejima ancunteda dla lies da mont ladines.

Sport

OlimpiadaLa fl ama dl spirt sportif à vardù cin dis alalongia. Reprejentanc de 29 nazions pra la Olimpiada de sport per duc te Gherdëina

Ert

Tl’Africa L artista de Urtijëi Filip Moroder Doss ie unì nvià a reprejenté la Talia tla scultura dl lën pra l di mundiel dl lën tla Tanzania

Anpezo

Istade co i schieSu ra Tofana, s’à podù se montà co i schie a i 29 de śugno; no suzedea da dodesc ane.

Val Badia

aterTEaterLe festival internazional de teater ”aterTeater” röia tla valada dai 11 ai 23 de messè.

Musiga

Andrè SchuenLe ćiantarin lirich da La Val fej na bela cariera sön i paiuns interna-zionai. I se l’ùn cuntada impara.

Fascia

Sègres de paìscI paìjes de Moena, Soraga e Vich à onorà si sènc patrons co la messa grana e momenc de festa anter la comunanza.

Atualité - Chest ann ne deida l temp nia massa, no la gastronomia tles monts no la agricultura. L procedere sajonal dla vegetazion é - a gauja dles temperatures basses de mei y jugn - cheles trei edemes endò. De chest s’n à entenù ence i presciapuech setanta scienziés ruvés dant otedì a La Val per cumpedé y analisé la fauna y fl ora de Armentara.

Biodiversité: richeza dles sorts

“Biodiversité” pér ester na parola tant nueva y artifi ziala, ma en realté vuélela mé dì “la cuantité

Natura: marevueia y miraculL “Di dla diversité” GEO per Südtirol é gnu tignì chest ann sun Armentara a La Val. Cie richeza de species de fauna y fl ora che al é y cie desfi des che al nes speta per l davegnì él gnu fora tla conferenza da seira a La Val

de sorts”, y ala vel per tiers y plantes. L di dla biodiversité sun Armentara anter La Val y La Crusc (Badia) é sté na ocajion per ti cialé plu avisa con esperc y amatours a les sorts de plantes y fl ora che vegn dant te chest cianton dolomitich ciamò en pert stravardé da coltivazions agricules sforzedes y forestes, ma ence al pericul sciche trueps pres da mont tles Alpes.

A scoté su y cialé uciei

Tratant che i scienziés de Bulsan, dal Vanet, Dispruch y dai Paisc Todesc jiva a grups a chirì

y cumpedé ejempli de fl ora y fauna , é n grup con l acompagnadour Arnold Rinner ju a scoté su y cialé i uciei. Anter Furnacia y La Crusc él gnu cumpedé en chest danmesdì fresch 45 sorts de uciei. L espert Rinner à sapù da i splighé duc con inoms y ence da conté deplù sun chisc uciei, dantaldut sun les carateristiches de ousc y jole che ai à. Sun la domanda tant de sorts de uciei che vif te chest ambient via per l isté (cun temperatures de sajon normales) dij l espert Rinner che al nen sarà zirca cheles

Sun les pedies di uciei da Armentara (La Val) su.

va inant a plata 3

va inant a plata 2

Page 2: 2613

2

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Letres y Atualité

Vendres5 de messel

Sabeda6 de messel

Domenia7 de messel

Lunesc8 de messel

Les temperatures plu basses y plu autes

23°/32°11°/16°

25°/33°12°/17°

25°/32°12°/18°

25°/33°12°/18°

Segureza dles previjions

70% 70% 70% 70%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

Encuei vendres y endoman sabeda él der da soredl, assut y da aria. Tles perts a süd dla provinzia y tla Val dl Adesc passerà via l termometer i 30°.En domenia y en lunesc réstel der da soredl, ma domesdì podaral endò se porté pro valch temporal.

Bele da plö tëmp vëgnel baié dla cumpra di fl iegri da vera f35. La Talia partezipëia al program y s’à impegné da cumprè zacotan de fl iegri. Da plö perts vëgnel damanè de trà inzeruch chësta dezijiun y de ne menè nia ite i ordins de cumpra.

Ai 26 de jügn él stè la presentaziun de plö moziuns, danter l’ater chëra por impegné

le govern a ne cumprè nia chisc fl iegri. Chësta é stada sciurada inezruch dala maioranza de govern. Aproè indere él ma gnü na moziun che impegnëia le govern a damanè le consëns al parlamënt por cumprè plö fl iegri respet a chi che é bele stà odüs danfora. Chësc – te d’atres parores - lascia man lëdia al govern por cumprè i fl iegri bele preodüs.

I deputać dla SVP, danter l’ater

inće le deputat ladin, à lité por chësta moziun. Al é bëgn da se damanè sön ći planët che certa jënt vir, dal momënt che te chësta situaziun economica él bëgn d’atres prioritês co sciurè fora scioldi por fl iegri da vera. La moziun é la 1-00125 dl 26.06.2013.

Ladins Dolomites

Cumprada di fl ighri f35

Da les zentrales di partic politics

Pordou tout come en gran “pisciatoio pubblico a cielo aperto” se dijëssa per talián, e come en gran bidon da le Imondizie. Chëste le constatazion de nvalgugn osć del Pordou davò l’ultima “Bike Day”. Ma de segur se se jisa a sentì ence chi dei autri jous la no la cambiëssa de trop. Toca dì che se s’a bu el temp de ste a cialé duta sta jent che smonta da le rode e piscia su per le machine, su per i mur dei locai o daperdut ulache la capita e buta dut el refudam ju per jubas o sot le machine ite, vol dì che de segur laour no n’eva trop. Defati i ristoránc i é stei “snobei” da duc. A laoré velch i bar, ma ence chi tánt mánco de l ann passé. Sta de fato che per n auter ann nos òsć son che penson che, a se mëte duc d’acordo, s’a dut de vadagné a tignì sarèi i ambienc fin a la fin de la manifestazion e giourì chële pèr de ore davò la manifestazion. La “Bike Day” l’eva nasciuda co l’intenzion de saré le strade per ji co la roda da na val a l’autra, o demè su su nen sou e se n tourné ndrio. Nveze per colpa da na decijion falada, chëla de dé n senso de márcia ai ciclisć, s’a de l’ocajion a chi che no spetáva auter, de fe deventé chësta anifestazion n’autra gara de

La Bike Day l’é deventada demè n’autra gara de rode

rode. Se i prums agn defati, se vedëva bele dadomám clapade de tosac e fameie che jiva ntourn co la roda, ades chisc i é sparis. La spiegazion se po la ciapé nte chël che m’a dit en scior con fëmena e tosat, che s’a fermé a se tò velch nte mio bar: Volei ji pián co la fameia , con tosac e volei se cialé dintourn l é imposcibile. Chëst no l é l modo de ji co la roda. I emper duc mac.” La maiou pert de nos òsć dei jous ntourn al Sela onve fat la proposta de tò via el senso de márcia de modo che duc mosse ji plu pián e che la jent la pobe giré co che la vol. coche suzede su ciclabili de dut el mondo. Zerto che chëst assa de segur arbasse de trop l numer dei partecipánc . Ma se sta giornada l’a da ester per ji co la roda en pèsc, chi che vòl core l é meio che i se n vade da n’autra pert. Sta de fato che sta proposta i organizadous i no l’a gnánca touta en consciderazion. A lori ie nterescia demè i numer. Con bona pesc de la natura e de la pesc. Nos cater giac che mosson scombate per tignì su n’ativité su per ste mont ci vosto che contombe? Mánco de zero. A se sentì n auter viade, de segur.

Davide Testor, òst sun Pordou

Curs de ladin

Ladin Micurà de Rü. Por tó pert al curs él da paié 5,00 euro, sc’an ô inće jì a ti ćiarè al Museum Ladin cóstel 10,00 euro. Chi che à interès

va inant da la pruma plata po se prenotè tl Museum Ladin al numer de telefonn 0474 524020. De lugio y d’agost é le Museum Ladin Ćiastel de Tor davert dal lönesc ala sabeda dales 10.00 ales 18.00 y la domënia dales 14.00 ales

18.00. De plü informaziuns ciafa interessà tl Museum Ladin Ćiastel de Tor, Str. Tor 65, San Martin de Tor (numer de telefonn: 0474 524020) y sön internet sot a www.museumladin.it

Politica - Ai 24 de juni à la Jonta provinziela fat ora la ndeniteies per i chemuns y i presidënc dla sëntes de vela. Leprò àla nce metù a desposizion i mesuns per la vela tres lëtra, che sarà per l prim iede.

Pra l’ultima veles, dl 2008, à i zitadins dl Südtirol che viv oradecà pudù de ju si stima per la veles provinzieles, ma mé sce i univa a cësa tl Südtirol per jì a lité. “Dan cin ani ons perchël paià ora i custimënt de viac”, à dit l presidënt Durnwalder tla cunferënza stampa do la senteda dla Jonta. Chësta forma de partezipazion à nce abù

si custimënc. “De chëi de Südtirol che viv oradecà, àl tl 2008 lità 5.000 y chësc à purtà pro a n custimënt de feter doi milions de euro”, à spiegà l presidënt dla Provinzia. Cun la lege de vela nueva, vëniel chëst ann per l prim iede pità la puscibltà de lité tres lëtra. A chësta maniera dëssel vester plu saurì a fé pea la veles y tl medemo mumënt vëniel nce sparanià scioldi publics. “Fajon cont cun n custimënt de feter 450.000 euro, che ie n gran sparani”, à dit Durnwalder. De ndut ie al mumënt ntëur n 24.000

zitadins dl Südtirol scric ite tl AIRE, l register de chëi che viv oradecà. A chësta maniera ài la rejon de dé ju si stima ai 27 de utober. La Jonta provinziela à nce dat pro na lingia de d’autri custimënc per la veles provinzieles. Ala Assoziazion di Chemuns dl Südtirol uniràl paià ora na ndenità de 9.500 euro, i Chemuns giaperà duc 2.424 euro cun leprò 2,08 euro per uni zitadin che à l dërt de lité. Per i presidënc dla feter 400 sëntes de vela à la Jonta provinziela dat pro na ndenità de 200 euro. (ufi ze stampa provinziel de Bulsan).

Veles provinzieles 2013: Jonta dà pro ndeniteiesLa urganisazion per la veles provinzieles ala fi n de utober 2013 va inant a var plën

Per la veles provinzieles 2013 iel unì segurà la ndeniteies. (Foto USP)

Page 3: 2613

3

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Zoom

70 sorts. En chest di él gnu cumpedé do rata truepes sorts, ma puec individuums dles sorts. Per les temperatures massa freides

s’à valch sort y individuums dessegur bele trat contra süd.

Na fl ora y fauna rica

Tla conferenza serala él sté duc

Natura: marevueia y miracul

Tl salf Dumëne Moling a La Val é ruvés adum i scienziés dla biologia per conté sun cie che ai à podù vedei y analisé de species sun Armentara.

L espert dla natura y di uciei de Psaier Arnold Rinner conesc la sort de uciei a si ousc.

i grups de inrescida che à prejenté cie che ai à podù vedei y cueie adum en chest di sun Armentara. Interessant él sté da audì tant de sorts de pitli tiers che vif ti pres, lagosc, bosc y majareis de Armentara.Per les condizions meteorologiches nia adatedes de chesta sajon é deplù grups de recoiuda restés senza gran suzes, p.ej. per i ciofs y les orchidees, i aragns, i fonc (fonguns), i paviei (paoi) y les bisches (beches). Deplù scienziés à ence auzé fora la gran funzion y valuta de Armenetara per la biodiversité, laudan l laour tradizional di paurs y critican ence valch comportament nia rispetous la fl ora y fauna sensibla che é da ciasa te chest ambient da milions de agn.

Simbiosa y desfi da: paur y natura?

La monocultura dla coltivazion di pres per la produzion de lat vuel dal paur che al ae truep fen per pascenté si armenc te stala. Con messei tré fora truep pramì dai

pres y tres l anuzament de mascins comotes à trueps paurs metù man de jì ence plu alaut con la coltivazion programeda - cie che interferesc con la souravivenza dla fl ora y fauna di pres dolomitics plu delicac. I scienziés dla conferenza a La Val à metù sun meisa chesta problematica y ence chesta desfi da. “Al é n picé che al vegn inculté con boacia enfi n sot i creps, chest à de conseguenza che truepes species de ciofs y de pitli tiers muer ju. I pres de Armentara é n miracul dla natura y la persona ne po nia cialé pro che al vegn fat burt empera”, à dit deplù scienziés.

L ucel é na ora de alarm

Interessant él ence sté da audì dai scienziés che i uciei é de gragn indicadours di mudamenc tla natura, che studié i comportamenc y i trasferimenc tradizionai y alternatifs di uciei conta dl status di habitats y dles zircostanzes de chisc habitats. Sun i uciei pòssen dagnora se lascé, y n di sce i ne aldion nia plu i versc y la ousc de

uciei, savonse che i on scombussolé l ecuiliber dla natura y la biodiversité fora de mesura. I uciei y si cianté, o la assenza de uciei y de si cianté, é na ora de alarm per l’umanité. (ir)

va inant da la pruma plata

A La Val en gaujion dla conferenza sun la prejentazion di resultac scientifi cs de Armentara onse ence rejoné con l assessour provinzial a la contrada de Bulsan Elmar Pichler-Rolle.

La Usc: Sig. Elmar Pichler-Rolle, vos seis sen president dla Fondazion Dolomites Unesco, cie vuel pa dì chest tl sens organisatif y operatif?

Elmar Pichler-Rolle: “La senta legala é y resta te Belun, chest él gnu fat fora anter i raprejentanc dles provinzies laota, y duc fova ence a una che la senta dess ester a Cortina d’Anpezo. Tl statut dla Fondazion stàl ence che la presidenza muda y roda vigni trei agn da na provinzia a l’autra, sen él Südtirol che l’à. I on abù n event nia speté, l secreter general dla Fondazion s’n é ju a bonora y sen onse scrit fora l post danuef, l termen per les candidatures é bele tomé. I messon dì che Belun à laoré bon chisc ultims agn, ence les relazions manedes a Paris a la Unesco é gnudes valutedes con notes positives. La Fondazion Dolomites é na cossa straordinara - chest él ence da dì, voluda da l’Unesco, per ester raprejentativa y podei arjonje da pe su de bogn resultac per la natura y les monts. I ne podon nia sforzé su proibizions y fé ditac, messon informé, eduché, tré ite la popolazion. Al vuel ester la derta coscienza per chesta Fondazion y la sconanza di valours. Vedaron cie che la Fondazion é bona da fé chisc agn che vegn sot la presidenza de Südtirol! Da dì él ence che vigni assessour dles provinzies compartezipantes vuel podei dì la sia, ajache i pion via da situazions tant desferentes.”

Ne podessa pa nia la Lia di Comuns Ladins se dé plu da fé con la Fondazion Dolomites Unesco, é pu dutes les vals ladines perts de teritori Unesco?

“L ladin é senz’auter na particolartié te dut l contest dolomitich. L ladin é n elemnet che se tira soura i confins de provinzia fora. Chest element é da respeté. Per les Dolomites Unesco ne vuélel nia mé ester la Lia di Comuns Ladins y la colaborazion anter duc i ladins, ma la colaborazion generala de dutes les provinzies, sies categories y la jent. Al foss n grum de poscibeltés y ocajions de laoré adum. Cialon mo tres l’Unesco de ruvé n vare inant de chest vers.”

I ladins é jent de mont che à messù for se porvé per souravive y se adaté ai mudamenc volus dai temps. La vedeise ence vos enscì? Ciuldì ne vàla pa spo nia de ciafé na soluzion per regole l trafi ch su per i joufs y ciafé n compromis anter n transiament

mojel (rodes) y i mesi motorisés (dantaldut i motors de streda)?

“I à dit en gaujion dla conferenza stampa dla Maratona dles Dolomites che l di dla Maratona él tanc che passa con la roda su per i joufs che auti y motors ne ess nience plu lerch de passé, chest vuel dì che la roda ess sburlé demez i motors... Chest anedot dij che la roda ciafa tres plu y plu valuta, che la jent se damana i joufs senza auti y motors. Ie dije che al é ora de pensé a n di a l’edema senza motorisazion su per i joufs, per che les rodes y i escurscionisć ae sia pesc. Ma i messon laoré a una con duc, da una na pert plej chesta idea, ma dl’autra él ence temes tl’aria - chest é dut da capì. Messon enjingé ca adorassé la jent, tó ite la jent. Ie laorarà de chest vers. I me sentarà n iade adum con i ombolc de Gherdëina y Badia y l assessour ladin Florian Mussner, per vedei co che i podesson mete a jì valch iniziatives y ruvé a n di a l’edema senza auti y motors su per i joufs. An mess cialé de fé dut con

n conzet, de laoré fora dut cant der ben. No che i saronse n jouf y che i autri joufs ae spo dut l trafi ch. Nos duc savon che i messon fé valch. I son tl’Unesco y i messon ester tant madus y sinziers de vedei ite cie importanza che al à n patrimone dl’umanité.”

Rateise vos de jì dl vers de scluje n iade a l’edema i joufs dolomitics y de i lascé a desposizion de chi dla roda?

“Scì, ie volesse jì te chesta direzion.”

Vos conesceis i pres de Armentara y i eis nu l problem che al vegn inculté con boacia, cie che é de dann por la microfauna y -fl ora.

“Scì, chilò él da dì che nos on n patrimone dla umanité che à bele la persona laite, che laora y vif dal teritore. La persona à daidé enjigné ca chest teritore. L Wattenmeer per ejempl, ence Unesco, n’é nia habitat de persones, enlò él plu saorì de sconé la natura y proibì n grum de laours. Ma nos on ence plan plan la jent che se damana concretamenter la sconanza: i comuns de Gherdëina - p.ej. - à dit de volei che l Saslonch dess ence gnì tout ite tl teritore Unesco Dolomites, y chest comportament plej, ajache al desmostra che la jent vuel sconanza y che la sconanza n’é nia mé na cossa sforzeda su. Y chest vuel ence dì che i messon mete man de respeté i termens di raions sot sconanza y i limic dés dant da les regoles, tant sinziers messonse ester con nos enstesc.”

Dijeise vos che ala buta con l ampliament di lifc te Südtirol?

“I vedon che ence i imprejars dij

che ala buta, raions nuefs ne adoronse bonamenter nia plu, cie che al vuel ester é n amodernament dles strutures tres endò y n turism de plu cualité.”

Cie nen pensa pa l assessour provinzial dla contrada nuef y l president dla Dolomites Unesco dla mont de Antersasc, n’é duta la cuestion nia n pugn tl uedl al paur?

“Antersasc é deventé n simbol y n prinzip. Chilò ne vala nia plu tant dl paur y de sia ativité. Chestes edemes cialaronse de s’enconté con l patron dl grunt y con chi che é pro y contra na streda de azes. Jiron sun l post y cialaron. I po ben capì la jent, duc i capesci... i dije mé che i on ence deplù monts te Sdütirol, olache la Provinzia paia chi 1.000,00 - 1.200,00 euro al ann per jolé su la mangioca y ne pensa nience a na streda, te chisc caji funzionélela ence.”

An à liet che Reinhold Messner dess gnì porta-ousc y ambasciadour dla Dolomites Unesco... Vuélel pa perdret ester n porta-ousc o ambasciadour dla Fondazion Dolomites Unesco?

“No, al ne vuel nia ester, al n’é nience prevedù. Ie à mé dit che Reinhold Messner é nasciù tles Dolomites y conesc les Dolomites sciche sia gofa... ie à ence dit che Messner dess preibel dé na man. El arà abù sies rajons de critiché cie che la Fondazion n’à nia fat dert enfi n sen. Podon pu se senté adum y laoré a una sun propostes, per mioré y ciafé soluzions. A la fi n é Messner na persona famoja soura dut l mond y la Fondazion Dolomites Unesco adora portadours y promotours.” (ir)

“Antersasc é deventé n simbol per la natura salveda!”Intervista al Assessour provinzial per la natura de Südtirol Elmar Pichler-Rolle sun la Fondazion Dolomites Unesco, la simbiosa y colaborazion “persona-mont”, la scluta di joufs a la motorisazion y Reinhold Messner sciche porta-ousc dles “Dolomites”

Elmar Pichler-Rolle: “Ie personalmenter volesse arjonje n di a l’edema resservé a les rodes su per i joufs!”

Page 4: 2613

4

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Maratona dles Dolomites

Ziclism - Al ê plütosc frëit en domënia da doman, canche passa 9.000 ziclisć piâ ia da La Ila por desfi ré la Maratona dles Dolomites. Cun cin’ degrés sura le nul, les pizes di crëps y di jus imblancoiades dala nëi, mo cun le cil bröm y n bel sorëdl él gnü dè le via ala 27ejima ediziun dla gara de rodes, che é danter les plü conesciüdes de döt le monn. 9.138 ziclisć de 52 nazionalitês é pià ia dala mesa dales set da doman por afrontè i jus dolomitics, le Ćiaulunch, le Sela, le Pordù, le Frara, le Giau, Falzares y Valparora, stlüć al trafi ch de auti y motors. Trëi ê indô i percursc de gara, le percurs lunch de 138 km, cun 4.190 m de deslivel, le percurs mesan de 106 km y 3.090 m de deslivel y la roda cörta, la roda dl Sela, de 55 km cun 1.780 m de deslivel.

La vënta de Snel

Davagné à l'olandesc, franzesc de adoziun, Michel Snel. Al ostì de 40 agn, de Plombier sur Bains, ti él garatè de ruvé sön le scalin plü alt dl podest, do ester ruvé terzo l’ann passè y secundo dl 2011. “I sun propi contënt de avëi davagné chësta gara straordinara, cun 40

Corvara - Cun la conferenza stampa, tignida la sabeda domisdé tl salf de comun a Corvara, é gnüda inaudada la 27ejima ediziun dla Maratona dles Dolomites, Maratona dedicada al’armonia. La conferenza stampa é stada n momënt particolar dla manifesta-ziun, n momënt

agn él ciamò plü na gran sodesfaziun”, à dit le davagnadù, fajon de gran complimënć ai organisadus dla gara. “Chësc iade êi gnü por davagné. I m’à alenè dassënn, i m’à arjigné sciöche al toca cun mi compagns y al é na gran ligrëza davagné na gara te chësc scenar fantastich.” Michel Snel é ruvé al travert dl percurs lunch cun n tëmp de 4 ores, 43 menüć y 29 secunć. Al secundo post s’à plazè Vincenzo Pisani da Pisa y al terzo post él ruvé Roberto Napolitano da Biella. Pro les ëres à davagné la ziclista romana Claudia Gentili. Ara à concuisté le pröm post cun n tëmp de 5 ores, 22 menüc y 50 secunc. “N angel me à daidé y m’à acompagné”, àra dit. Secunda s’à plazè Sandra Maconi y terza Ilaria Lombardo.

Debora Agreiter concuistëia la Sellaronda

Pro le percurs mesan, de 106 km, é la devënta jüda a Emanuele Alessiani, cun le tëmp de 3 ores y mesa. Astrid Schartmüller à davagné tla categoria dles ëres cun n tëmp de 3 ores, 57 menüć y 44 secunć. Le percurs Sellaronda é gnü davagné da Davide Ferrari, che

Michel Snel, trëi tentatifs por rovè söinsomDo n secundo y n terzo post ti él garatè al ziclist olandesc de ruvé sön le scalin plü alt dl podest

Cun n panorama fantastich y na cuntra de nëi che curî les pizes plü altes de crëps y jus s’à desfi ré la 27ejima ediziun dla Maratona dles Dolomites, dedicada al’armonia.

à taié le travert do da n’ora, 58 menüć y 12 secunć. Debora Agreiter da La Ila é stada la miù dles ëres cun n tëmp de 2 ores, 17 menüć y 58 secunć.

Personalitês ala partenza

Deplü é inće les personalitês che à tut pert ala Maratona dles Dolomites. Le teologh Siur Paolo Renner y le fi losof y ex ombolt de Aunejia Massimo Cacciari à partezipé adöm cun le patron dla manifestaziun, Michil Costa, ala direta tla televijiun, dales 6 da doman ćina misdé. Garejé ala gara à personaji conesciüs dl monn dl spetacul, dl sport, dla politica y dl’economia sciöche Paolo Belli y Linus, Paolo Rossi, Iuri Chechi, Alessandro Zanardi, Manfred Mölgg, Debora Agreiter y Maria Canins, Th omas Widmann, Rodolfo De Benedetti, Matteo Marzotto, Mauro Benetton y Fausto Pinarello.

N aiüt al Uganda

Inće pro chësta ediziun dla Maratona él gnü sostignì proieć de solidarieté. Cun la venüda de iscriziuns a prisc plü alt (al é inće

gnü venü iscriziuns a 1.500,00€, ndr) gnaràl daidé la popolaziun dl Uganda, Paîsc olache – sciöche Michil Costa recorda – al ne manćia nia le patüć da mangé, mo i contegnidus por süa conservaziun. Chilò êl l’ann passè gnü fat sö scores vërdes y en chësc ann gnaràl fat sö n silos. Deboriada cun la Onlus “Insieme si può” vëgnel spo inće dè na man, intres tl Uganda, a

porsones che vëgn discriminades y isolades por via che ares à n handicap. Le fi n dl proiet é chël de sostegnì la reabilitaziun, les poscibilitês de integraziun, de formaziun y de profesciun de chëstes porsones. Ćina ai 6 de messè él ćiamò la poscibilité de menè n sms solidal al numer 45501: n pice aiüt, che po daidé tan tröp. (kp)

Le podium dl percurs lunch di ëi, (dmc) Pisani Vincenzo (2.), Michel Snel (1.) y Roberto Napolitano (3.).

olache le teologh Siur Paolo Renner y le fi losof y ex ombolt da Aunejia, Massimo Cacciari, é jüs ite te chël che é le signifi cat plü sot dl’armonia, dla acordanza danter la porsona y la natöra, la porsona y l’ambiënt che é incër ëra ia. La incuntada cun i jornalisć é inće stada na ocajiun

particolara por le presidënt dla manifestaziun, Michil Costa, che à fat n apel ai ombolć y ai politics ruvà adalerch: “Stlujun i jus al trafi ch de auti y motors. Porvun almanco da jì chësc tru.” Les parores de Costa à descedè n aplaus te salf y à inće abiné ca na impormetüda dal

assessur provinzial al ambiënt, Elmar Pichler Rolle. “Inće la politica à debojëgn de armonia, de acordè interesc desvalis. Da öna na pert nen vàra de garantì le turism, dal’atra él tler che le crabal di motors sön i jus n’é nia plü da tignì fora”, à dit l’assessur, assiguran che pian ia

“Stlujun i jus, i podun le fà!”L’apel de Michil Costa ai politics y la impormetüda de Elmar Pichler Rolle

da na manifestaziun sciöche la Maratona dles Dolomites, gnaràl ciarè tl dagnì de limité le trafi ch sön i jus; magari ma n dé al’edema, magari ma por val’ora, n pice vare, n travert important por chi che porta inant bele plü dî chësta batalia.(kp)

Claudia Gentili. Dales sis da doman ćina misdé é jüda inant la direta sön i canai dla Rai. Le comitê de organisaziun dla Maratona dles Dolomites.

Page 5: 2613

5

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Maratona dles Dolomites

Tlassifi ches assolutes138km Ëi (4146 tlassifi cà)1. Snel Michel, 1972, F-Plombieres les Bains 4:43.292. Pisani Vincenzo, 1981, Pisa (PI) 4:46.203. Napolitano Roberto, 1968, Occhieppo Superiore (BI) 4:46.224. Burrow Jamie-Verden, 1977, Caprese Michelangelo (AR) 4:49.56 5. Lombardi Tiziano, 1976, San Mauro Pascoli (FC) 4:51.09

138km Ëres (228 tlassifi cades)1. Gentili Claudia, 1976, Prato (PO) 5:22.50,3 2. Marconi Sandra, 1972, Villa Rosa te (TE) 5:41.48,9 3. Lombardo Ilaria, 1970, Tizzano Val Parma (PR) 5:45.54,6 4. Prati Maria Cristina, 1967, Forli Cesena (FC) 5:54.34,1 5. Ciacci Lorna, 1975, Bolzano (BZ) 6:01.52,8

106km Uomini Ëi (2658 tlassifi cà)1. Alessiani Emanuele, 1974, Grottammare 3:30.13,8 2. Camozzi Antonio, 1977, Villa di Serio (BG) 3:35.21,7 3. Corsello Giuseppe, 1971, Bologna (BO) 3:35.27,1 4. Loguercio Marco, 1974, Brunico (BZ) 3:38.09,4 5. Ceragioli Giuseppe, 1972, Lucca (LU) 3:44.01,4

106km Ëres (277 tlassifi cades)1. Schartmüller Astrid, 1973, Merano (BZ) 3:57.44,2 2. Mabritto Valentina, 1983, Fusine (SO) 4:17.47,4 3. Finazzi Nadia, 1975, Grumello del Monte (BG) 4:28.04,0 4. Raggiante Sabrina, 1968, Prato (PO) 4:30.27,7 5. Fleischmann Elisa, 1985, Bormio (SO) 4:32.27,3

55km Ëi (1359 tlassifi cà) 1. Ferrari Davide, 1976, Lesignano Dè Bagni (PR) 1:58.12,1 2. Mich Roberto, 1966, Egna (BZ) 1:59.21,7 3. Cecchini Stefano, 1978, Lucca (LU) 1:59.25,7 4. Sandner Harald, 1970, E-Es Camp de Mar 2:02.59,4 5. Gismondi Matteo, 1990, Predazzo (TN) 2:03.36,6

55km Ëres (278 tlassifi cades) 1. Agreiter Debora, 1991, La Villa (BZ) 2:17.58,2 2. Sonzogni Manuela, 1985, Paladina (BG) 2:19.41,3 3. Canins Maria, 1949, La Villa (BZ) 2:33.16,1 4. Demetz Esther, 1990, Ortisei (BZ) 2:33.38,1 5. Posch Doris, 1966, D-Waakirchen 2:35.44,1

La Usc: N pröm pinsier sön la ediziun dla Maratona dles Dolomites che s’à apëna stlüt jö...

Chësta é stada la Maratona dl’armonia. I pënsi che por mëte da jì na te manifestaziun n’ôl nia ma ester vëia da fà, da laurè y impëgn, mo dantadöt cör y entusiasm. An mëss se sintì pert de chël che an fej, por che val garetes. Cun la Maratona dles Dolomites ti dùnse vita vigni ann a na manifestaziun che nes liëia nos ladins, na manifestaziun cun chëra che i orun miorè la cualité de nosta vita; i sun dla convinziun che le bëgnester dla porsona ne sides nia ma lié al bëgnester economich: por ester contënć ôl inće ester val’ d’ater. Vire en armonia, cun se instësc y cun la natöra, passè n dé zënza le trafi ch di auti y l’incuinamënt acustich, se relazioné cun d’atres porsones. Chëstes é fontanes de ligrëza. L’impresar Rodolfo De Benedetti m’à dit che chilò da nos pàssel i plü bi dis dl ann. Chësc desmostra che la richëza n’é nia döt; che por ester contënć ôl ester inće l’entusiasm, chël entusiasm che nos y che la belëza de nosta natöra y de nostes munts sun bugn da trasmëte.

La 27ejima ediziun dla Maratona ê dedicada al’armonia. Co sëise pa ruvé sön chësc tema?

Tl pröm âi ponsè de dediché la Maratona dles Dolomites 2013 ala fortüna, mo canche i à porvè de svilupé n conzet incër chësc tema ia, m’ài intenü che la fortüna é liada dër tröp ala perzeziun sogetiva, che ara à inće aspeć negatifs. Spo m’él tomè ite l’armonia, parora che vëgn dal grech y che ô dì ecuiliber, acordanza. Armonius é le lian che

nasc danter la porsona y la natöra, mo inće danter döes porsones, nia individuums, mo creatöres umanes, zitadins dl univers.

Dër gran é dagnora l’entusiam de chi che tol pert a chësta manifestaziun sportiva, che chërda adalerch ann por ann intres plü partezipanć...

L’entusiasm é gran y iö arati che al sides propi nosta jënt che trasmëtes chësc sentimënt. Pro la festa di volontars, tl stadium dala dlacia da Corvara, ài odü y sintì n entusiasm gnanca da dì, na energia positiva che tira para. N gran giulan ti va a düć i volontars de dötes les valades, al comité de organisaziun y n gran complimënt oressi ti fà a nosc ofize, a Claudio, Cindy y Florian.

Tratan la conferënza stampa che à inauguré la Maratona da en chësc ann ëise fat n apel ai politics ruvà adalerch. I ti ëis damanè de stlüje plü gonot i jus al trafi ch de auti y motors…

Tl publich êl deplü ombolć y rapresentanć dla politica. Al é ruvé adalerch l’assessur provinzial al ambiënt Elmar Pichler Rolle y porchël m’ài ponsè che al ne foss nia stè plü na bela ocajiun por fà n apel y ti fà la proposta de jì tl vers de stlü plü gonot les strades dolomitiches al trafi ch de auti y motors. I messun se infi dé da mudé strategies, i sun sigü che chësc sides n gran potenzial, por le turism, mo inće por miorè la cualité de nosta vita.

Al é bele dî che i portëis inant

“Al ô ester cör y entusiasm”Intervista al presidënt dla Maratona dles Dolomites, Michil Costa

Gran partezipaziun pro la “Maratona for kids” che s’à desfi ré la sabeda. Roberta Rinna Mellauner, Thomas Widmann y Michil Costa. Maria Canins cun Alberto Rossi.

Alex Zanardi, campiun paralimpich, à desfi ré le percurs mesan.

chësta batalia. Elmar Pichler Rolle à assiguré che al ô jì chësc tru. Tan tignîse pa sön süa impormetüda, tan importanta éra pa por os?

Sön chësta impormetüda tëgni bëgn dassënn. Al à dè da capì che al é inće ël dla minunga che ara vais debojëgn de stlü i jus al trafi ch, dantadöt di motors, y por n valgönes ores al dé inće di auti. Chësta é na chestiun fondamentala por me. Inće Massimo Cacciari, s’à intenü dl problem dl incuinamënt acustich. Ara ne va nia che an va sö por munt y an alda en sotfunz le crabal dl motor. I ne sun nia plü competitifs sön le marćé y la politica de arbassè i prisc ne porta a nia, deache al é localitês che s’la stica. Nos messun jì tl vers de n turism de cualité, n turism che tëgn sön trëi punć: natöra, cultura y individualité. Chël ô dì che al ne sarà nia plü tliënć, mo ghesć; la promoziun de nosta cultura é fondamentala. I pënsi che chël che é gnü fat a San Martin, cun le proiet SMACH, sides na cossa straordinara. (Intervista de Katia Pizzinini)

Manfred Mölgg. (Fotos: Freddy Planinschek, Daniel Töchterle y Concetta Bonaldi)

Matteo Marzotto.

Paolo Belli.

Page 6: 2613

6

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

de Armin Moroder

Aiut Alpin Dolomites

Nce sce n ie śën ti mënsc da d’instà seméiel aldò dla temperatures basses y dla nëif che ie mo alauta de vester ala fi n dl inviern, ma mo dalonc dal ciaut che n ie usei da chësta sajon. Purempò iel vel’ arpizadëur che se resieia de jì su per vel’ parëi de nosta bela Dolomites. Nia duc ne se aspieta tan de nëif y frëit. Nscila iel suzedù a cater jëuni de Praga che se ova ncaprizià de fé la via fereda dl Pössnecker. L fova iló mo truepa nëif y ëi se ova nscila ntardivà dassënn. I à pona tëut la dezijion de passé la nuet tla grupa dl Sela, ma dala trëi daduman ài mpo mo cherdà aiut tres l 118 de Bulsan che à pona cherdà i Judacrëp de Gherdëina. Pernanche l univa linëus ie doi judacrëp muec a pe, ajache pervia dl nibl ne fòvel nia mesun ruvé permez cun l joler. Permò ntëur mesa la nuef se à l nibl giaurì y n ie ruvei cun l joler sun Piz Ciavazes, ulache n à pudù ciarië i cater alpinisć deberieda cun i doi judacrëp. I cater jëuni fova moi defi n y ova n drë frëit.

N l medemo di ruvòvel pona mo ite na segonda cherdeda dal Pössnecker. Chëst iede se tratòvel de n alpinista de 37 ani dl’Austria che fova pià su da sëul, ma canche l ie ruvà sun piza se òvel trat ite n nibl che l ne se ntupova nia plu ulà jì

inant. Nscila àl cherdà aiut. Ma nce te chësc cajo ne pudova l joler nia ruvé permez pervia dl nibl y nscila ie mueta inò na scuadra di Judacrëp a pe. Sun piza fòvel n jenodl de nëif y nia saurì da jì inant. Do che n ie ruvei pra l alpinista l àn menà ju de viers de Val Lasties nchin sot al nibl y nscila àn pudù julé permez cun l joler y l julé al segur sun Plan de Gralba.

Tla nëif ie nce ruvei doi turisć dl’Olanda che fajova la via fereda Gustavo Violi tl raion dl Brenta. I se ova fi cià tla nëif y ne ruvova nia plu inant. Nce tlo àn pudù i purté al segur cun l joler.

Fertuna tla desfertuna à abù n’ëila che fova tl lëur de fé l Viel del Pan sëura l jëuf de Fedaia. La ie sbrisceda ora burdlan ju plu metri y ie pona unida tenida su dala rëies de prutezion per i sasc. L’ëila de 65 ani de Milan ova batù dassënn l cë y ova riesc debujën de n dutor. Nscila iesen ruvei sun l post cun l dutor che ie for pea tl joler. Ël ti à dat la prima cures dan la julé te spedel de Trënt.

N auter cajo ulache n à messù purté aiut ti crëps ie stat tl raion dla Drëi Zinnen y plu avisa sun la piza ”Westlicher Sandbichl” che ie daujin ala utia Pian di Cengia. N tudësch de 24 ani fova tumà ju n tòch ntan che l se arpizova. Ël ova falà la via y fova ruvà dala fauza pert dl crëp. L à abù na gran fertuna a se fermé te chëla luegia,

ajache dessot fòvel pona n parëi de 100 metri. L alpinista ova pea doi fonins, ma degun ne piova l senial dl’antëna y nscila àl scumencià a svaië per cherdé aiut. Nce tlo àl abù na gran fertuna che zachei l à audì y à nscila cherdà i judacrëp. Cun la cunlaurazion di judacrëp de Sest iesen stac boni de l tò ora dl crëp y de l julé a Burnech te spedel.

Oradechël iel chisc dis nce mo stat plu ntervënc per emergënzes saniteres o nce per desgrazies cun l motor o cun la roda. I Judacrëp de Gherdëina à nce abù da fé n ntervënt particuler y plu avisa sun Secëda. Ntëur la 11 da sëira à zachei audì cherdan aiut dal bosch de Pic dala pert dl Lech Sant. Nscila àl cherdà su l 118 che à mandà na scuadra de judacrëp cun l Jeep a cialé do. Canche n fova ruvei pra l lech àn riesc audì che n ël cherdova aiut amesa l bosch y n ti ie jic permez. L ël dl post fova jit a crì ravises y fova sbriscià ora se rumpian la lesura de n jenodl y ne fova nia plu bon de jì inant. N l à nsci ciarià sun la barela y l à purtà nchin pra l Jeep. Da iló iesen furnei nchin ju n S. Cristina ulache l aspitova bele na ambulanza per l mené te spedel.

Mendranzes - N sada ai 22 de juni 2013 à feter 170 reprejentanc dla FUEV (Föderalistische Union der Europäischen Volksgruppen) vijità l Museum Ladin. I 170 reprejentanc dla FUEV se à ancuntà chëst ann per trëi dis a Persenon per tenì si cungres anuel. Davia che i ladins reprejentea la mëndra mendranza dl Südtirol ne pudòvel nia mancë na vijita al Museum Ladin Ćiastel de Tor che ie n simbol dla ladinità.

L ultim di dl cungres ie unì

dedicà ala mendranza ladina y nscila à l assessëur per la cultura Ladina Florian Mussner tëut l’ucajion per ti splighé la particulariteies di ladins che reprejentea la plu vedla grupa linguistica dl Südtirol. La grupa ie unida acumpanieda dala vizepresidënta dla FUEV, la assessëura provinziela Martha Stocker, che à purtà l salut de cësa deberieda cun l presidënt dl cunsëi scientifi ch dl Museum Ladin, l dr. Heinrich Huber. L presidënt dla

La mendranza ladina al ordn dl diReprejentanc de mendranzes de duta l’Europa tl Museum Ladin Ciastel de Tor

La delegazion dla FUEV tl Museum Ladin a San Martin de Tor.

Marina Riz, vèrdabagn del Dòlaondes a Cianacei

Co se fèjel a doventèr vèrdabagn?

“É ciapà l patentin de la FIN (Federazion Talièna Nuoto) a Trent. Se cogn fèr n cors e i ejames che dura en dut doi meisc. Son jita n’outa en setemèna via per da sera a la Fogazzaro de Trent.

Te cognes saer nodèr n muie ben, l’é na proa de amiscion sui stii e l’é n muie senester percheche te cognes fèr duta na lingia de proes ti tempes che i te dèsc ic e che i é medemi per duta la Tèlia e no te pes jir fora nience de 1 secont.

Per ejempie l’era da fèr 100 m. de stil te 1 menut e 40”. Sun 20 che siane, 11 no i é passé. Dapò l’era da fèr en recupero en apnea, en “rana subacquea” zenza fèr vegnir fora na bola de aria dal nès. Apede a chest l’era 4 lezions col dotor e 2 con l’avocat. A l’ejam i me à domanà de l’ictus, del bot, de la digestion.”

Èste lurà ence al mèr?“Na, aesse podù fèr l patentin

ence per l mèr o l lèch, ma no me enteressèa. Me pièsc l’èga e me à semper piajù nodèr e é domanà la SITC e n’outa che é fat l cors e é prejentà l patentin i me à tout, ades l’é n an che son chiò”.

Te él mai sozedù de salvèr zachei?

“N fajon semper te la vasca de la sliziadoa. No l’é che la sie pericolousa, ma perché se va su persones mìngol più de età o che à problemes de claustrofobia o smariment, ti toc neigres o coi led pel dèr che i se perde te l’orientament e canche i vegn fora ence se l’èga la é auta 55 cm, i se sent stormenii e no i sà olache i é. N’aon tirà sù belebon, ma sion semper tedant e vertesc e jà canche i va sù capion se podessa esser pericol. Ence perché chiò l’é n muie de ghesć. Te na nodadoa de paìsc olache la jent va demò

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

per nodèr te sès presciapech se i sà nodèr o manco, chiò l’é ogne dì jent neva e l’é n muie de bec. Ge vel aer mile eies”.

Canche l’é da salvèr valgugn te tireste fora coran la maia desche ti fi lm?

“Se rue me tire fora i ciuzé, se no se va ite coche se é, con la maieta e la braes. N’outa peissete che da la prescia, dant mia colega e dò a roda ence gé, sion sluzièdes e se aon ciapà zeche paches. Dò aer tirà fora l ghest dal pericol siane più pienes de mèi nos che el...”.

Él vera che l’é l “fascino” del vèrdabagn?

“Son de l’idea che na femena l’à n auter carisma de n om e dapò ge pèrle con duc. Chest an l’é jà ruà jent che se recordèa de me. Dapò l’é ence da dir che per nos vèrdabagnes dal post sozede che la jent te domane di monc che se veit da fenestra e i te domane che che i pel fèr chiò te val. Con i vèrdabagnes da fora l raport col client l’é segur più freit.”

No te èi mai domanà apuntamenc?

“Na, na ence percheche no te ge dès nience l met de te l domanèr! L lurier l’é lurier!”

Él n bel mestier o te stufeste?“L me sà più che bel e peisse

de esser fortunèda a poder l fèr. Me sà de aer vent a l’Enalotto. Cogne rengrazièr la SITC che l’é na gran Sozietà. Chesta dapò l’é na strutura neva e bela!”

Él zachei che, enveze che i tor sù, te aesses bolintiera petà endò te l’èga?

“Te l dighe canche te destudes l registrator. Sgherze dai... ma ogne tant l’é ben senester con vèlch bez dal post, che no semper ne respeta.” (vr)

FUEV, l dr. Hans Heinrich Hansen, à rengrazià l Museum Ladin per si uspitalità, laudan la urganisazion y la beliscima strutura. Duc i vijitadëures mustrova n gran nteres per la cultura y dantaldut per la rujeneda ladina.

Per l Museum Ladin fova chësta vijita inò na ucajion per se fé cunëscer a n publich nternaziunel y per la FUEV na puscibltà de stlù ju si cungres cun belëza. (Cmunicat stampa dla Provinzia)

Page 7: 2613

7

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Mutons/mutans ne à nchin śën mo mandà ite deguna fotografi es – chël ie da muië, ajache l mut/la muta tla categuria mutons/mutans nchin a 14 ani (nasciui dal 1999 inant) che vënc, giapa n aparat da fotografé Canon Powershot SX260 dl valor de 255 euro. L pest prinzipiel dl cuncors tla categuria di granc ie na aparat da fotografé Canon Powershot G1X dl valor de belau 600 euro.

Plu respet per l’ega

L ann nternaziunel dla cuoperazion per l’ega ie unì cherdà ora dala Nazions Unifi edes (ONU) cun l fi n de sensiblisé la jënt per la problematiches for plu grieves n cont dl’ega, de ncurajé a crì soluzions per i bujëns y sustenì la jënt a sparanië l’ega y a la traté cun plu respet.

I Parcs naturei dl Südtirol à

Ambient - Vedli y jëuni, fotografs per pascion y de prufescion – duc ie cherdei a fé pea pra l cuncors de fotografi a. L ne ti vën metù dant degun rëm ala

Cuncors de fotografi a n cont dl’egaPer l ann nternaziunel dla cuoperazion per l’ega 2013 mët la Cësa dl Parch naturel Puez-Odles a jì deberieda cun la Bibliotech de Funes n cuncors de fotografi a n cont dla tematica dl’ega. Granc y pitli possa dé ju si fotografi es nchin ai 31 d’agost

criatività, de mpurtanza iel mé che l se trate de fotografi es che à da n fé cun l’ega tl raion dl Parch naturel Puez-Odles. La fotografi es dla cuntredes à da vester tëutes su tl

Parch Naturel y tieres y plantes muessa unì dant te chësc parch.

A chësta moda à chëi che fej pea truepa pusciblteies de traté cun si aparat da pultré la tematica dl’ega tl Parch naturel Puez-Odles. L’ega possa unì reprejenteda te si culëures y formes defrëntes tres la sajons. La fotografi es muessa unì mandedes ite nchin ai 31 d’agost 2013 ala Cësa dl Parch naturel Puez-Odles. Iló uniràl ai 20 de setëmber nce tenì la premiazion. La fotografies plu beles unirà metudes n mostra tla Cësa dl Parch naturel Puez-Odles y tla Bibliotech de Funes.

N bel pest nce per i plu jëuni

Ntant iel tla Cësa dl Parch naturel Puez-Odles bele ruvà la prima fotografi es per l cuncors. Longiarü, de Sepp Hackhofer.

perchël detlarà l argumënt di raions de vita tl’ega cun si fl ora y fauna rica coche la tematica zentrela dl ann. Te uni Parch naturel vëniel metù a jì escurscions te raions da ega y da paluch. Per la scoles elementeres y mesanes àn metù a despusizion la ufi erta didatica “ W a s s e r L e b e n s R ä u m e ” (RaionsdeVitadaEga) y duc i vijitadëures possa unì a ti cialé ala mostra “WasserLebensRäume-Naturparks Südtirol”.

Dates y lueges dla mostra fotografi ca itineranta, duc i proiec che vën metui a jì y l formuler de fé pea ie da ciarië ju dala plata web dla Repartizion provinziela Natura, cuntreda y svilup dl teritore sot a www.provinz.bz.it/natur-raum y tla Cësa dl Parch naturel Puez-Odles, tel. 0472 842523 o tla Bibliotech de Funes, tel. 0472 840410. (ufi ze stampa provinziel de Bulsan)

Dé inant la legrëza per la montes y la naturaN sada dan otodì iel stat te Gherdëina sun Mastlé la 21ejima ancunteda dla lies da mont ladines

Lies - La lies da mont dla valedes ladines tën su bele dai ani la bela usanza de se ancunté n iede al ann, for inò te n’autra valeda, danter jënt dai medemi nteresc y dala medema pascion per la montes y la natura. Nsci nce n sada ai 29 de juni, se àn urtà chëst iede te Gherdëina pra la capela da Stufan sun Mastlé, per scumencé l di deniamënter cun na santa mëssa zelebreda da Sn. digan Vijo Pitscheider. La perdica à Sn. digan dedicà ala natura sciche gran scincunda che nes ie unida data per pudëi viver, per pudëi nes tré l viver. Y ajache la nes dà la puscibltà de pudëi viver – te nosc raions monce scialdi bën – iel nosc duvier de cialé lessù acioche trueps posse se goder nosc biei raions y acioche i reste varentei nce per chëi che vën do nëus.

Pra la pitla capela sun ch’l col sëura Stufan, a mez ala natura plu bela y ncertlei da nosta bela montes dla Dolomites, jiva uni parola dita da Sn. pluan mo plu sot ti pensieres de duc chëi che se ova abinà per chësta funzion. Danterite à mo l bon sunadëur de armonica Mattia Demetz lascià

audì de bela meludies sun si armonica y cumëmbri dl cunsëi dla Lia da Mont de Gherdëina y di Judacrëp à purtà dant si preghieres adatedes per l’ucajion.

Do la santa mëssa se n ie pona la tlapeda de chëi da mont pieda su de viers dla utia Trojer, ulache n à tenì la rujenedes ufi zieles per la festa.

L fova reprejentanc de duta la lies da mont ladines, che à tëut la parola. Tullio Mussner à purtà l salut sciche ”patron de cësa” y presidënt dla Lia da Mont de Gherdëina. Luis Vonmetz, che ie stat per truep ani a cë dla lia provinziela AVS, à ulù auzé ora che l ti sà for bel a vester leprò pra chësta ancuntedes y n cont de cie che ti stà a cuer per nosta montes y che uni persona da mont dassëssas cialé de fé, ne n’òvel drë de dì nia, ajache – nsci àl dit – de chësc viers à bele l digan dit dut cun paroles drët tuchedes ntan la mëssa.

Tëut la parola à nce i presidënc o reprejentanc dl’autra lies da mont Ladines. Nsci Fortunato Flatscher dla Lia da Mont dla Val Badia, che fova dant spartida su

te plu grupes y se à l ann passà metù adum te una na lia sëula y ie śën bën la majera dla lies da mont cun passa 1500 scric ite y na gran atività sibe d’instà che d’inviern per jëuni y manco jëuni. Dla Val de Fascia iel la lia dl’Auta Val de Fascia cun la presidënta Lucia Favé, de Zënter Fascia cun la presidënta Christine Gögele Fontana y l Grop da Mont de Moena. L vizepresidënt dla lia de Moena, Domenico Sighel, à lecurdà la bela cossa de avëi metù sot a scunanza dl’Unesco na gran pert di raions dla Dolomities, ma che n ne dassëssa nia se fermé tlo y jì inant cun l mpëni de mëter mo d’autri raions sot a defendura. N pensier drët tucà per chësta ucajion fova nce chël de Christine Fontana, che à paredlà nosta bela montes cun n mantel che Seniëur Idie nes à scincà, che nes fej ite y nes fej sté saurì y che n dëssa curé y avëi gën. Dla grupa Cai de Cortina à la presidënta Paola Valle partì ora ai autri espunënc dla lies da mont n pitl cudejel, ulache l ie repurtà n curt la storia dla lia da mont de Cortina, che ie dessegur una dla plu vedles, metuda su bele tl 1882 sciche ”Sektion Ampezzo des Deutschen und Österreichi-schen Alpenvereins”.

N gran mpëni per la lies da mont ie daniëura nce chël de cumedé y tenì al ordn i troies da mont, metan su nce la tofl es che mostra de ce viers jì. Per chisc lëures iel nce na bona cunlaurazion danter i respunsabli dla lies, dantaldut per i troies sun i jëufs, ulache n va a sëida cun l’autra valedes. Manco bona ti vàla de chësc viers ala grupa da mont de Fedom, che ne n’à nia chël sustëni sciche tl’autra provinzies, y coche l reprejentant de Fedom à auzà ora, cëlen bën dé fé cie che la va, ma l fossa mo tan truep da fé y n

aiut nce da pert de ulenteres fossa for bëunì.

Chësta ancunteda dla lies da mont ie for nce na bona ucajion per se giamië ideies y esperienzes, per cunsëies y sambën nce per se cunëscer miec.

Per gauja dl tëmp ie pona la festa jita inant dedite te hutia, pra

de bona bales cun golasc, ulache n à pudù mo se ndleté dla bela sunedes di cater jëuni de Urtijëi cun Mattia al'armonica.

Per l ann che vën àn fat ora de se urté via a Moena y iló – nsci ài dit mpue ironicamënter – fajeràn pa bën inò l’ancunteda d’instà.

Luis Vonmetz, Tullio Mussner, Christine Fontana, Fortunato Flatscher, Maria Senoner, Domenico Sighel y Paola Valle.

Ntan mëssa tla capela da Stufan, cun Sn. digan Vijo Pitscheider.

La capela da Stufan.

Page 8: 2613

8

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Sozietà - “Leames, en rei con tia Val” l’é n projet del Comun general de Fascia, pontà via a la fi n del 2011, che se met dant de investir sui joegn e si talenc. L’é ben de giusta che nesc joegn vae a studièr e a fèr esperienzes foradecà, ma fossa bel che i posse vegnir de retorn per meter a la leta de sia comunanza chel che i à emparà e dèr n contribut emportant al svilup de sia val de naa.

La condizion de basa percheche la posse jir coscita, schivan l risech che chisc joegn, n’outa sturtà sù sie percors de studies zaolà utró, no i vegne più de retorn, l’é che chiò te Fascia i posse aer possibilitèdes de vita e de lurier.

Con chest projet l Comun general de Fascia se à metù dant trei obietives: cognoscer la cernudes di joegn fascegn che à tacà via n percors de formazion universitèra, meter a jir na relazion stàbola con i joegn laureé travers scontrèdes olache l’é stat regoet sia proponetes e sia idees, ge prejentèr a la sozietà chisc joegn talenc te la convinzion che a chesta vida posse nascer ocajions e colaborazions tel ciamp del lurier.

Vegnir de retorn per portèr nosc contribut

Angela Pederiva, Pamela Ghetta, Stefano Davarda, Erik Dantone, William Basilico, Luca Planchensteiner, Enrico Cigolla, Erica Scopoli, Maurizio Bonani, Marco Ghetta, Rosa Carpano, Davide Pezzei, Simonetta Iori: l’é i inomes di prumes joegn fascegn che enstadì te sala del consei del Comun general de Fascia à portà dant sia competenzes e sia desponibilitèdes dedant a n publich de imprenditores, operatores economics e raprejentanc de la categorìes economiches e de la istituzions, che à tout pèrt en gran numer. Chisc joegn fascegn à fat n percors dassen de relief te ciampes n muie desvalives, che va dal design a la

L Consei provinzièl enstadì l’à aproà la proponeta de mozion 546/XIV che rejona de la ladinità di nonejes. Se trata de n emendament, prejentà da Caterina Dominici e sotescrit da 13 conseieres de desferenc partic, che é stat belebon mudà da la pruma mozion prejentèda te Consei con chela che se aessa volù empegnèr l goern provinzièl a se dèr jù per portèr dant i mudamenc normatives te l’ordenament de l’autonomìa trentina che recognosce e defene la mendranza linguistica noneja descheche l’é pervedù per chela ladina de Fascia. Mozion che é semper stata refudèda dal conseier provinzièl Luigi Chiocchetti, “no percheche i fascegn sie de contra

a slarièr fora la prerogatives de mendranza ence ai ladins nonejes – descheche l’à spiegà - ma percheche i passajes giuridics per l recognosciment de mendranza no cogn vegnir suté: la lege 482 no pel vegnir aplichèda “tout court”, ge vel passèr da la normes de atuazion del Statut de autonomìa.”

La neva mozion à ciapà la stima ence del conseier Chiocchetti, se jontan apede a autra 20; cater enveze l’é stat i astegnui.

L test vel uzèr fora la valuta del dombrament del 2011, canche l 21% de la popolazion se à declarà de partegnuda al grop linguistich ladin co l’afermazion de l’identità culturèla e linguistica de la jent noneja e de Spormaggiore e

Na mozion per sostegnir l prozess identitèr di nonejesL Consei provinzièl à aproà n nef test, che à mudà fora chel originèr prejentà da la conseiera Caterina Dominici

La conseiera provinzièla Caterina Dominici, pruma sostegnidora de la ladinità noneja.

I “joegn talenc” fascegn se prejentaTel chèder del projet del Comun general “Leames, en rei con tia Val”, l’é stat portà dant saeres e desponibilitèdes de joegn fascegn che dò l’università i se met a la leta de sia comunanza

I “joegn talenc” de Fascia se à binà te sala grana del Comun General.

informatica, da la comunicazion a la fisioterapìa, dai lengac a l’economìa, e n muie de auter amò, percors che i à contà, ence col didament de na prejentazion en power point, con capazità e determinazion, dassen desche imprenditores de se enstesc, palesan l’intenzion de poder scomenzèr a lurèr ence te sia val, a chela che ben segur é resté taché dal pont de veduda afetif, per poder dèr sie contribut.

Na val joena che spieia la calità de noscia vita

Sion la Val più joena del Trentin - l’à dit la procuradora Cristina Donei - e coscì volon restèr, ajache chest l’é zenza dubie n indicator contra corent, che spieia la calità de noscia vita. Nesciuna sozietà vel destrabonir si joegn, ge jontèr l’investiment fat su de ic, defat la formazion de l’om domana n percors lonch, fat de sinergìa anter familia e scola, de n contest vif dal pont de veduda cultural, sozièl, sportif e tinùltima, se sà ben, de la partezipazion al mond produtif.

Duc saon che l’é na crisa grieva che fèsc cruzièr l Paìsc e che la é dò che la met a la proa ence i sistemes produtives più stàboi - la é jita inant la procuradora - saon che a livel nazionèl la dejocupazion te anter i joegn à tocià livìe da no creer e che ence te noscia tera privilegèda vegn registrà

perzentuèles che no se assane mai spetà acà vèlch an, ampò peisse che la profescionalità de nesc joegn posse esser dassen na sort de nef “levà” per noscia economìa e che no l’é dubie che la ressorsa umèna abie n post zentrèl te la cernudes strategiches de ogne impresa.

No semper se troa l miec fora de cèsa

L mond di “gregn”, a chi che se à prejentà chisc joegn, l’à palesà belebon enteress e conscidrazion, che se spera posse se concretisèr prest te vèlch colaborazion o proponeta de lurier, descheche à dit la sorastanta Mirella Florian, che à portà l salut de la Scola de Fascia e l’à metù al luster apontin l’emportanza che dal teritorie posse ruèr bele prest respostes concretes. A chest propòjit l joen imprenditor Silvano Ploner à dit de tachèr a chierir profescionalità te cèsa noscia, ajache no l’é dit che l miec sie semper da poder troèr da fora. L’é stat ence dit che la preparazion de chisc joegn pel esser dassen de gran ùtol per nosc teritorie e ge é stat sport l’envit a palesèr projec e idees, ajache la val à segur debesegn de sie contribut de inovazion e competenzes. Sul sit del Comun general sarà prest a la leta la lista de duc i joegn enscinué al projet con si referimenc, a na vida che chi che fossa enteressà a i contatèr podarà l fèr sorì. (cri.m)

Trent - La “giustizia reparadora” pel esser conscidrèda desche un di strumenc ùtoi per fèr front al tem n muie atuèl de la perjons massa pienes, ma tel medemo temp l’é ence na ocajion acioche l temp de la pena dovente per l condanà l scomenz de n percors envers na assunzion de responsabilità individuèla e sozièla.

Na sp eranz a vegnuda fora endèna na scontrèda de studie sul raport anter giustizia reparadora e pena tradizionèla, che é stat metù a jir a Trent sun scomenzadiva de la Facoltà de Giurisprudenza, en colaborazion co la Region Trentin Sudtirol, che tel chèder de sia competenzes en materia de giustizia de pèsc à metù sù del 2004 l Zenter de mediazion penala.

L’Assessor regionèl Luigi Chiocchetti, à avert i lurieres, e l’à metù al luster coche sie semper più debesegn de ge dèr n segnifi cat concret ence a chela previjions normatives leèdes ai conzec de comedament e donca leé a na maniera desferenta de entener la pena tradizionèla, speran che col temp e con sistemes de giustizia reparadora se sie bogn de fèr doventèr la pena n moment de assunzion de responsabilità individuèla.

L professor Luciano Eusebi, ordenèr de derit penal a la Facoltà de Giurisprudenza de l’Università Catolica del Sacro Cher de Milan, l’à metù al luster coche la mediazion posse raprejentèr l’ef de Colombo. Chest percheche con chest sistem vegnissa a se creèr n teren de dialogh olache se pel pissèr sora a chel che se à fat e tel medemo temp de responer al besegn de la vitima de veder recognosciuda l’ingiustizia padida.

“Recuperèr n condanà no l’é demò na costion umanitèra, à dit

I vantajes de la “giustizia reparadora” A la Facoltà de Giurisprudenza de l’Università de Trent l’é stat na scontrèda de studie per rejonèr de tant che pel esser de ùtol fèr paèr i reac con sistemes desvalives da la perjon

L’assessor regionèl Luigi Chiocchetti endèna la scontrèda a la Facoltà de Giurisprudenza de l’Università de Trent.

Cavedago. “Te chisc ùltimes egn se à smaorà la scomenzadives culturèles outes a valorisèr l’identità noneja – à dit Caterina Dominici – con publicazions, trasmiscions radio e percorsc de aprofondiment. L prozess de crescimonia e de percezion identitèra no pel esser descognosciù e sotvalutà da nesciugn, ma alincontra l cogn vegnir didà dò. Amò apede – disc la mozion – la prejenza de la mendranzes l inguistiches recognosciudes sul teritorie de la Provinzia de Trent, apede che esser na richeza e na ressorsa sozio-culturèla, l’é ence n fator fondamentèl per l recognosciment de noscia autonomìa spezièla e donca ge vel valorisèr chesta

prejenza.”Con chesta mozion l Consei ge

domana a la Jonta de recognoscer la legitima domana de la jent de la Val de Non e di Comuns de Spormaggiore e de Cavedago de sostegnir e de svilupèr sia identità culturèla e linguistica e de envièr via n projet de studie per l’aprofondiment scientifi ch, sot l perfi l storich, linguistich e culturèl, de la carateristiches identitères de la popolazions de la val.

I conseieres Penasa, Paternoster, Borga, Filippin, Savoi e Viola à palesà sodesfazion per l’aproazion de la mozion enceben che – descheche i à declarà – chest nef test sie stat sbetà de si contegnui maores. (mci)

Eusebi, ma l tol sù n segnifi cat de prevenzion generèla olache se pel veder tant che n condanà recuperà l podarà endò jir contra la lege e falèr amò. Dut chest l’é ence metù al luster dai dac su la “recidività”. Da chisc vegn fora che te la Tèlia l 65% di aresté e che paa sia pena demò te perjon n’outa fora i ge sauta endò ite e i va contra la lege. Enveze, de chi che paa sia pena con mesures desvalives, demò l 19% fala endò”.

La dotora Daniela Arieti, del Zenter per la mediazion de la Region à recordà che l’atività del Zenter la é dò a mudèr envers n smaorament de la perferida di servijes e di programes de giustizia reparadora, più avisa ti confronc de la vitimes de sogec aresté o te n regim de mesura desvaliva da la detenzion, de gra ence a n protocol de cordanza fi rmà dal Ministèr de la Giustizia, la Provinzia de Trent e la Region Trentin Sudtirol de setember del 2012.

Chest protocol perveit l’empegn da pèrt del Zenter per la mediazion de Trent a colaborèr con i Servijes periferics de l’Aministrazion penitenzièra e con chi de la Giustizia di bec sot i 18 egn, dut chest per realisèr percorsc de mediazion anter vitimes e autores de reac, endèna l’esecuzion de la pena tant daìte che defora de la perjon, e ence per l prozediment penal di bec sot i 15 egn.

Page 9: 2613
Page 10: 2613

10 www.lauscdiladins.com

Culinaria - Scumencion a dì la urità, per ne vester nia ipocric: i priejes da nëus ie suvënz auc, l ie do la rata plu cër che no nzaul d’auter a jì sa mont a maië. Ma n muessa dal’autra pert nce auzé ora che la cualità dla strutures y dl maië tlo da nëus ie sëura la mesaria. Coche dì, on de bela uties da mont, da sté saurì. Y on de bona cësesdafuech, che nes

Roda - Tl raion de Gherdëina - Mont de Sëuc iel trënta raides desferëntes da pudëi fé, dala plu saurides a chëles plu ries, dut adum per mile chilometri. Tipich dl raion de Gherdëina y Mont de Sëuc ie l’autëza particulera, che va da 700 a 2.450 metri de autëza sëura l livel dl mer. La raides sun Mont de Sëuc ie tan che dutes ora per l bosch y sun i troies amesa i prei ora. Bel iel nce sun Resciesa. Una na raida va ite sot ala Odles tl Parch naturel Puez-Odles. N highlight ie pona la Selaronda, che n possa fé de doi viers, sun i troies ma n pert nce cun la furnadoies. Ma pona iel coche dit na lingia de d’autra de bela raides. Duc i nteressei giapa nfurmazions a puntin sun la plata internet www.mtb-dolomites.com. Tlo iel lessù la carateristiches dla raides, dac, l roadbook, l profi l de autëzes da fé su y ju y i dac GPS.

Selaronda MTB Track Tour

La Selaronda possa i turisć, ma nce chëi da tlo, fé deberieda cun na guida. Dl viers dl’ëura ie la raida 60 chilometri longia, cun na desferënzia de autëuza dut adum de 4.379 metri (netto 733 metri de autëza). Contra l viers dl’ëura ie la raida de 50/53 chilometri, aldò de ulà che n pëia via, cun na desferënzia de autëza dut adum de 3.540/3.520 metri (netto 1.360/1640

metri de autëza). La urganisazion dla Lies de Turism cun „Val Gardena Active“ y la Scola de Mountain Bike de Gherdëina, ma nce butëighes pieta l mesun de se mpresté ora la roda da mont.

La roda a lectrisc o E-Bike

Da coche conta Walter Bertagna de Urtijëi ie la E-Bike na auternativa nteressanta per chiche ie mpue’ manco n forma, che ne n’à nia l’ucajion, via per l ann, de fé alenamënt tresora, ma nce per jënt plu de tëmp. Nteressanta ie la roda a lectrisc, coche auza ora Bertagna, nce per la umans cun pitli mutons: “I stuei per i pitli mutons éi tan che duc sun la rodes a lectrisc, ajache l ie do la rata na gran dumanda de chësc viers da pert de genitores che ne uel nia se lascé tò de passé n bel di deberieda cun la roda cun duta la familia.”

La particularità tecnica dla roda da mont ie che la ie da una na pert medema coche l’autra rodes da mont, mé che l ie nce mo n motor a lectrisc cun bataria che sustën l’atività de jì cun la roda: coche dì, la ne n’ie nia nscila che n ne ëssa nia plu drë’ de zapé ite ti pedai, ma n possa sparanië la forzes y vester nscila boni de ruvé nce su per tòc ërc che n ne fossa scenó nia boni de fé. Chësta rodes à al didancuei na autonomia de za. 40 chilometri

Cun la roda te Gherdëina y sun Mont de SëucChe on la cuntreda y l panorama plu bel dl mond, chël savons. Na cuntreda da ti cialé, ma nce da se goder jan da mont su a pe, ma nce cun la roda. La belëza dl sport dala roda, sambën for tl respet de chiche va a pe y dla fl ora y fauna da mont

te nosc raions, chël uel dì jan mpo mpue’ de tòch nce suvier, fajan na raida te n raion tipich da mont coche Gherdëina. Tl daunì, ti proscimi doi ani, coche rata Bertagna, saràl bonamënter n svilup tecnich che lascerà pro che la bataria se cërie nce canche n va juvier, cossa che ne n’ie mo nia al didancuei. Summa summarum: la E-Bike possa y ie n’auternativa nteressanta per truepa categuries de jënt.

Codesc de cumpurtamënt canche n va cun la roda

Coche n sà iel da mont su sibe chëi che va a pe che nce cun la roda. Fundamentel ie l respet un cun l auter. L vën perchël cunsià de se tenì ala regules de jì cun la roda da mont su, dates ora dala „International Mountain Bicycling Association“. Danter l auter vëniel tlo cunsià de jì cun la roda mé sun troies che ie nce per la roda, lascian vester chëi troies che ie mé per chiche va a pe. Inant vëniel metù a cuer de respeté l grunt di privac, de ne lascé nia pestaria ncantëur, de ne jì nia massa debota, de lascé passé for chëi che va a pe, sce n ti passa dant pona iel drët passé via bel plan. Da mëter a verda iel nce di tieres, che se merita respet y ne daussa nia unì desturbei. Dan fé na raida iel drët njenië ca dut cant

Jì cun la roda te Gherdëina.

Maië bon sa montDo che n à fat na bela raida a pe o cun la roda iel for bel a tlamé te una dla truepa uties da mont che ie te Gherdëina. N possa zënzauter se nfi dé a dì che l vën pità cualità, tla uties da mont de Gherdëina y Mont de Sëuc

pieta da una na pert spëisa tipica de nosc raions, ma nce derzedes da gourmet. Y pra i vins iela suvënz ënghe nscila che n possa se bever n bon got, ora de ciuleies da ti dé dl Vo. La cualità de nosta uties da mont à zënzauter purtà pro a fé l saut de cualità, per n turism de cualità.

David Lardschneider

Sa mont vëniel sambën nce pità de bona derzedes tipiches de nosc raions.

danora, tenian cont de tan boni che n ie y de tan rie che ie l percurs che n uel fé. L casco ie for da tré sëura. Da tò pea iel nce n kit per la emergënzes, l telefonn y l kit per cuncé la roda scencajo che zeche

se rumpissa. Y dantaldut iel da tò pea la bona

ueia, de pudëi fé sport ti plu biei raions dl mond.

David Lardschneider

Page 11: 2613

11www.lauscdiladins.com

A fondament de dut cogn esser l’amor per la tera e la besties, ajache l lurier da bacan l’é n lurier sfadious, che no perveit feries e dis de festa. Ampò, se l’é la pascion che fèsc manco pesoch chest empegn, l dèsc ence de bela sodesfazions.

Dò egn che la monocultura turistica aea spent noscia jent a arbandonèr pré, ciampes e stales a favor del lurier da hotelier, conscidrà più sorì e prestigious, ades la robes taca endò a mudèr, soraldut en conscidrazion de la neva atenzion che é cresciuda da pèrt de duta la jent per na vita più vejina a la natura, na alimentazion più sèna e na maor conscidrazion per produzions biologiches e locales.

Apede al lat, con formaes e duc i etres prodoc derivé, che l’é segur l maor setor produtif local de magnadiva, se slèria fora pian pian ence la produzion de prodoc da cèrn e ence mìngol chel di fruc, enceben più che auter per consum de cèsa, ajache l’auteza e l tempram de noscia val no permet produzions n muie percacentes te ort.

Ence la formula de l’agriturism, che à stentà mìngol a ciapèr pe chiò da nos, taca ades a se fèr strèda e con gran bon ejit.

Trei aziendes te chisc setores é peèdes via apontin te chest ùltim temp, per ge sporjer prodoc locai de calità tant ai ghesć che a noscia jent.

Con l’agua e l zedron n sgol anter Poza e Pera passan

per Jumela

Silvano Chenetti de Nacio da Pera l’à pech più che 30 egn, e jà na vita da bacan su la schena. Fin da pìcol l ge jìa dò al nono Ignazio, che ge à passà na pascion cresciuda dapò te cèsa col bèrba. Acà dotrei egn l’à volù se meter sù na stala enstes e dò pian pian, l’esperienza de cèsa olache i à l’hotel El Paster e la pizerìa Pìcola Majon, ge à fat pissèr de se meter ence tel setor de la restorazion. Coscita con sia fémena Claudia Pescol de Badia, apede a la stala, sunsora l parch di jeghes de Piciocaa de Pera, l’à avert l’Agritur “L’Agua Biencia”. Chest bel inom fascian, cernù – descheche ne disc Claudia - per la regalità de la bestia, soscedea enteress e marevea ti foresć, che de spes timpruma i peissa che “agua” vobie dir “èga”.

I à na stala con 25 vaces da lat e 15 manses che ades les é monteèdes sa Val, sunsora Jumela. A fèr da cornisc dapò l’é ence n muie de

autra besties, desche lama, alpaca, pony, e la gialines particolères che l’é la pascion de Mario, l père de Silvano, che l les met ensema per otegnir razes desvalives de ponjins. Chesta “fatoria” deida a endeletèr e arvejinèr a la natura i bec, no demò chi da fora ma ence chi da chiò, che i rua a veder la besties ence con si compagnes de scola, e i é n muie curiousc e ge sà bel.

La gran pèrt del lat che i produsc l vegn portà te la Mèlga de Fascia, de chela che i é sozi, ma na pèrt i se la tegn per se fèr enstesc si prodoc. “Fajon l formai “Gustavo” – ne conta amò Claudia - che fossa nosc formai più ensaorì, dapò l “Gold” che l’é na sort de fontina e le caciottine fresce aromatisade con nousc, jeneiver, cevions, timo, peperoncin e c.i. Dapò aon ence la ciarn de manz, le mostardine de fruc per compagnar i formaes, le marmelade, l yoghurt e i douces che fajon noi per l disnar, e desche agriturism ruon a aer na gran part de noscia produzion. Chel che no fajon noi l tolon chiò vejin, aon n bon raport de colaborazion con le autre aziende agricole da chiò, per ejempie la miel e i eves i tolon sa Valongia da Filippo e da Mario, e se no vardon semper de star sui prodoc del Trentin. Chest an aon tout ence la stala sun Jumela, olache mia sor Lucia la tegn l restorant, e con nesc ghesć de l’agriturism de vender sera jon su a ge far veder coche le bestie vegn endò menade te stala e moute, e dapò ge enjignon na cena tipica colassù. Ades se aon pissà de far l “trekking di Gustavo” da l’inom de nosc formai: aon enjignà le pìcole toae da desch che fasc ence da mapa, con i percorsc che lea l’Agua Biencia con Jumela e l Zedron sun Bufaure, e te ogni post i pel troar nesc prodoc: donca l pont panoramich, la pìcola malga sa mont e apede al paìsc l’agritur più struturà, con le cambre ades ence l zenter welness e la nodadoa che aon giusta avert ence per l publich.”

Sun Col dei Soldai a Moena “per ge enjignar n cuert ai

ciavai”

A Michelangelo Croce, chef de l’Hotel Tyrol a Moena, ge à semper piajù le bestie, soraldut i ciavai. L projet che l’à portà a averjer l’agritur “El Mas” sun Col dei Soldai l’é peà via da chesta pascion. “I ciavai i è da canche ere monelo, i doreane a jir co la caroza, co la cherìa, a sela, e sentive l besogn de ge enjignar n

cuert. Ajache mio pare l’aeva chisc teregn me è empensà de far sù na stala, e meter int ence n par de vace. Ades le é a montear, ma en dut aon 9 vace da lat, 15 anter vedele e manse che vegn dò, ciavai, musciac, 4 porcié e cognesse me enjignar ence le gialine. Jà dant olache stajeve aeve 2 porcié e fajeve int valch liania, da monelo è laorà da n velge becé, e è emparà e ciapà maneta ence per i scialames. Enveze musciac e ciavai i arleve percheche i me piasc, no fosse bon de i magnar.

Noi col lat vardon de far più robe che l’é meso: i formaes, ma ence l giacin, la sgnapa de lat, la poìna. Duron trop la poìna, perché a far formai n’aon teis che ne vanza. Sui primes piac duron trop la poìna enfumiada, enveze che l grana gratà, e dapò l strudel, aon tirà cà ence na velgia rezeta per far la pasta de strudel con la poìna, e autres piac de la tradizion, orc col stinco de porcel, luganeghe...

Chigiò aon fat i volti che se pol stagionar dut l’an, perché ades se magna porcel dut l’an, no desché na oita che se l copava demò dai Sènc. I é climatisé, en realtà somea n volto ma l’é na cela, col computer che tegn regolà la temperadura e l’umidità. Aon int luganeghe e formai. Le luganeghe le fae giö, l formai enveze me l fae far con mio lat dal nöf cajelo che l’é chigiò a Moena, chel del Carpano. L fa n formai a lat cruf, un lijier e doi sort de caciote, e dapò aon int i formaes de val, l Puzzone e l Cher de Fascia, perché l’é giust far cognoscer le produzion de val e perché più roba tu pode ge far tastar a la jent e più la é contenta. Giö me augure de esser bon de vener dut mie prodot e de cogner comprar ence chel di autres, semper vardan dant ai

produtores del post. Aon fat coscita ence per far sù l’agritur: dut fi rme da chigiò entorn. E su la roba da magnar valif, roba del post o en cajo del Trentin. Ence se cogne dir che no l’é semper che i prodoc più vejign sie chi miores. Ades i prodoc a km. 0 i é ence bogn, chi che à bestie i se à endrezà via dalvers, nossacan la velgia vacia de ciasa no l’era dit che la sie bona...

Ades é comprà dotrei orc te paes per meter jù capusc e patac, ence se chest an no aon de gran sodesfazion da l’ort, e chigiò apede volesse far n pìcol ort per i saores e son en contat con jent de Fiem che i à patac biologiches. L’agritur “El Mas” l’à na bela strutura architetonica, con la majon e apedejù stala e tobià, e tel restorant l’é na fenestra che dèsc diretamenter su la stala. “Noi voleane proprio far l locale te stala – ne disc amò Michelangelo - ma no se podeva e coscì aon vardà de jir più vejins possìbol. Per me l’intimità che l’é te stala no la é da nesciuna man, demò fosc davant al föch, perché le bestie dasc n senso de serenità.”

Con la vaces neigres per orir na produzion

desferenta

Daniele Florian l’à metù a frut jà da egn sia pascion per la cojina a la Malga Aloch. Tel veie masc de familia l’à fat fora n restorant aprijià, ma ades l se à metù dant na neva endesfi da. Dut é peà via percheche acà vèlch an i tacà a tor vèlch musciat e ciaures da tegnir entorn la Malga Aloch. Ai bec ge saea bel, ma i dajea ence mìngol de lurier. Aló apede i aea n bon toch de teren, che no vegnìa desfrutà, l’era demò da sear e rencurar. Coscita con sia

familia i se à pissà de proèr a tor ence vèlch bestia per produzion. Daniele l’à fat 2 egn de scola de agraria de “primo insediamento” e dapò i à tacà a jir a veder co che vegn fat stroz. I à vedù che chiò entorn e te dut l Trentin l’é n muion de aziendes che laora col lat, ma béleche nesciuna spezialisèda su la cèrn.

“Sion jic stroz a veder le raze da ciarn, la Piemontese, la Chianina, e la Pustertal – ne à dit Daniele - e sun Contrin aon vedù la Angus, na raza che vegn da la Scozia, l’à l peil neigher curt e no l’à corni, la fasc pech lat ma la se adata n muie sorì a ogne sort de pascol. N’é sentù parlar n muie ben, aon volù proar e aon vedù che respet a le autre le dasc più ciarn, perché le à na strutura desferenta, con na ossadura manco grossa.

Aon na trentina de Angus e aon fat scuerjer ence le autre vace col toro Angus per crescer vedìe mescedé. En dut aon 60 vace, i porcìe, 18 i aon mazé e ades volesse n tor 25 o 30 più pìcoi e i arlevar chiò e 40 gialine. Che che produjon l duron a la Malga Aloch, l venon te la boteiga che aon fat fora cassù e ence a autre aziende. Endana aon scomenzà a vener trei prodoc, che se pel i troar ence al Fassa Coop: gulasch, gulaschsuppe e ragù. Aon vedù che aldidanché te becarìa va soraldut le part da bisteche, perché la jent no l’à più tant temp de cojinar, donca se aon pissà de durar noi le autre part de la bestia per enjignar, aldò de noscia esperienza a la Malga Aloch chele robe desche gulasch e ragù che saane far ben. I fajon zenza farine, derivé del lat o conservanc, perché aon vedù che l’é semper più jent che à intoleranze, e i meton “sottovuoto”, che i pel durar fi n a 45 dis. Aon fat na belota confezion, olache apede a duc i ingredienc l’é sù ence na poejìa de Pare Frumenzio, per ladin e con soa traduzion. Spere che n prodot jà enjignà, ma deldut san, posse vegnir aprijià. Apede a chesta produzion de cot se aon endrezà e son jit a emparar a far lianie con aromatisazion desferente, spech, prosciut cot de fesa, ardel, scialames, copa, valch da enfumià e na ciarn cruva taada al cortel tipo tartare. Endana no aon spent tant su la boteiga cassù da vener, ma segur podon dir che sporjon ciarn de nosce bestie, tirade su a fen e erba e demò l’ùltim meis ge dajon mìngol de cereai che i li deida a fermar la ciarn e far mìngol de gras percheche la ciarn reste più tendra.”

L’amor per noscia tera dèsc de bogn frucEnce te Fascia ciapa pe aziendes agricoles e agriturismes, che ge dèsc neva valuta al lurier da bacan e les desfruta l bel e l bon de nosc ambient per sporjer prodoc locai de calità

Page 12: 2613

12 www.lauscdiladins.com

I ultims agn él gnü laurè cotan te Mareo por ciafè na soluziun de viabilité ite por la Val de Mareo cuntra Pederü. Ann por ann é le sorvisc gnü intres damì, y le UNESCO Shuttle - sciöche le bus vëgn tlamè - pîta na dërta alternativa al auto. Bele ai pröms de jügn à le bus metü man da transié ite por la val indöt 8 iadi al dé; śëgn de messè ćina ala fi n d’agost gnarà le sorvisc amplié cotan, cun n bus che jarà feter vigni mes’ora, por n total de 17 iadi al dé.

La novité de chësc ann é le bus che condüj sö Furćia. Le sorvisc é gnü miorè cotan y pîta śëgn 6

Jì sö alalt te munt é dagnora na bela esperiënza. Da cotan d’agn vëgnel inće daurì d’isté tröc implanć portamunt, che pîta la poscibilité da rové sö tles altöres zënza fà massa fadies, lassö se gode la contrada o se fà n spazier, y spo gnì indô jö a val, o cun l’implant, o inće tres na bela spazierada fora por la natöra. Inće iniann él sides tl’Alta Badia co tl raiun de Plan de Corones tröc implanć daverć.

15 implanć tl’Alta Badia

Tl’alta valada él stè i lifć da La Crusc che à daurì por pröms: bele ai 16 de jügn podôn s’anuzè di scagns por rové sö dal santuar sugestif. Cun i 22 de jügn à daurì inće i tröc atri implanć dl’Atla Badia: tl raiun da Corvara él gnü daurì le Col Alt, Boè, Vallon, Pralongià, Braia Fraida, Costoratta, Cherz y Campolongo. A Calfosch é jüs en funziun le Col Pradat y les cabines Plans y Frara, a La Ila l’implant Piz La Ila y a San Ćiascian le Piz Sorega. Düć chisc implanć deura les portes por spazierades y contrades demorvëia, tl zënter dl chît y dla pêsc tla natöra. Sön Piz La Ila y Piz Sorega vëgnel laprò pité i bi parcs ”Movimënt” (ćiara articul a pert). I implanć romagnarà daverć fi na ai 22 de setëmber. I dui implanć de Badia tëgn davert n’edema plü dî, ćina ai 29. Cun la cherta ”Mountain Pass Alta Badia”

”Movimënt” se tlama i dui areai sentà ite sön Piz Sorega y Piz La Ila, che pîta davëi na novité por i amanć dl sport. I dui parcs panoramics pîta injins por fi tness, laprò dui percursc por i amanć de kneipp, o percursc naturai por la refl essologia plantara.

Söinsom Piz Sorega él la laûrs al zënter dl’atenziun. Por rovè sö dal ander dles laûrs mësson ćiarè da fà plan y jì tres n percurs cun raites, na sliziadoia che pëia da n gran lëgn jö, implü punć y lëgns, olache an po desmostrè la capazité da s’arpizé.

Sön Piz La Ila él indere gnü alestì le Activ Camp. Saltè cun inćiamps, flesciuns y eserzitaziuns por i muscui dla punza é ma valgügn eserzizi che an po fà denant co porvè fora le percurs arjigné cun portes y la poscibilité da tó jö le tëmp. Laprò vëgnel sön Piz La Ila amplié

po i ghesć anuzé düć i implanć dl’Alta y les corieres de ligna incër le Sela, sciöche inće tla Val Badia, Gherdëna, Puster y Isarch fi na Balsan, y ciafa reduziuns te deplü strotöres dl tëmp lëde. Informaziuns sön www.mountainpass.it.

Sön Ju o Plan de Corones

En mertesc ai 2 de messè à daurì i dui implanć portamunt d’Al Plan y Furćia demez. Dal zënter marou pòn tó les cabines comotes dl lift ”Pedagà - Piz de Plaies” che condüj fi na sön Ju. Da ilò pòn spo s’la spaziré te deplü direziuns. Por chi

che ô jì dal ater vers sö, vëgnel pité la poscibilité da jì cun le lift da Furćia demez y rové sön Plan de Corones, olache an ciafa por i mituns le paîsc di indians, y an po inće s’la spaziré sön le tru panoramich incër la munt dai schi. I implanć d’Al Plan sarà daverć fi na ai 15 de setëmber. D’agost é i implanć daverć vigni dé. De messè y setëmber palsa intrami i implanć le lönesc y la sabeda. Sön Plan de Corones röion inće cun le lift da Bornech y da Valdaora sö. I ghesć cun la Summercard ciafa reduziuns dl 10% sön i lifć d’Al Plan, dl 50% sce ai va 2 iadi cun le medemo implant. (pablo)

Cun i lifć sö alaltAlta Badia y Plan de Corones deura tröc implanć por l’isté

I lifć da La Crusc é stà i pröms da daurì y sarà i ultims da stlü. (Foto: Freddy Planinschek)

trasporć al dé, plü o manco vigni döes ores. Insciö ti vëgnel pité inće a chi che ô jì cun le lift o a pé da Plan de Corones o Piz da Peres sö la poscibilité da lascè l’auto a ćiasa y s’anuzè dl trasport publich. Cun la Summercard po i ghesć anuzè le trasport debann. Le diretur dl’Assoziaziun Turistica d’Al Plan Martin Resch é contënt di traverć che an à arjunt, do n gröm de tratatives cun Comun y suradöt Provinzia. Al dij porchël cun plajëi che: ”Al Plan é öna dles püćes destinaziuns che à na gran oferta de mobilité d’isté. Sce n scior ô, pòl gnì en vacanza y lascè l’auto chît.” (pablo)

Cun le bus ta Pederü y sö FurćiaTe Mareo él gnü fat i ultims agn de gran vari tla mobilité tratan l’isté. N bus va 17 iadi al dé ta Pederü y 6 iadi al dé ta Furćia

Le bus d’isté é te Mareo deventè n sorvisc d’öga y na alternativa al auto.

l’oferta da s’arpizé cun parëis nüs, danter l’ater inće chi cun le pitl por simulé l’arpizada sön la dlacia. L’ultima novité à inom Geocaching. Danter Piz Sorega y Piz La Ila àn la poscibilité da imparè da adorè le GPS. Le percurs prevëiga deplü tapes, olache an messarà superè val’ jüć por passè inant, ćina a ciafè le pest - sambëgn ascognü.

I areai ”Movimënt” pòn anuzè debann. An po rovè pormez saurì tolon ca i implanć portamunt da San Ćiascian o La Ila sö. Y por chi che ô, él la poscibilité da fà tours sö alalt s’anuzan dles rodes eletriches, cun chëres che an po s’la pedalè saurì tres la bela contrada sugestiva. Les rodes pòn se imprestè fora pro öna dles cater staziuns sön Col Alt, Piz La Ila, Piz Sorega y Pralongià, y an po les dè jö te öna dles cater staziuns, olache an ô. (pablo)

”Movimënt”, bëgnester a 2.000 metriSön Piz Sorega y Piz La Ila pòn s’alenè te na palestra alaleria cun de vigni sort de injins, se gode percursc de kneipp, sky running, fà nordic walking. Iniann vëgnel pité la novité geocaching

I parcs ”Movimënt” sön Piz La Ila y Piz Sorega pîta bëgnester a 2.000 metri. (Foto: Consorz Turistich)

Page 13: 2613

13www.lauscdiladins.com

Ghesć y jënt dl post sa da aprijé de buna musiga inće sö tles altöres de munt. De chësc vers vëgnel pité cotan tla Val Badia. Tles proscimes edemes sarà la musiga jazz protagonista tles üties da munt, cun deplü apuntamënć. Le Südtirol Jazz Festival fej tapa sön les munts de Mareo, cun bëgn 4 conzerć, chësta domënia ai 7 de messè. Dales 13.00 inant saràl da aldì tla Üćia de Fanes le ”Jan Schreiner Trio”, tla Üćia Lavarella le grup ”Le Cafè bleu International” y tla Üćia Fodara Vedla i ”Peppers Delight”. Dales 16.30 se sposta le Jazz tla Üćia da Pederü, cun n conzert di ”Jam Session”.

Tl’Alta él le Val Badia Jazz Festival che fej tapa te munt, plü avisa cun dui conzerć tla Ütia Jimmy: la sabeda ai 20 de messè

Inće musiga jazz sön muntCotanć é i apuntamënć tla Val Badia cun grups musicai y cors sön munt. Dal Südtirol Jazz Festival te Mareo ala iniziativa ”Cantando per rifugi” tl’Alta Badia

dales 13.00 sona ”Annika e Franz”, le mertesc ai 20 d’agost - intres dales 13.00, i ”Hot Vibes”.

Ćiantan tles üties

Ti mëisc de messè y agost sarà spo deplü i conzerć di mius cors de munt che vëgn pità tla cornisc dla iniziativa ”Cantando per rifugi” tl’Alta Badia. Ai 14 de messè tla Ütia Lée él le cor ”Monti del Sole” de Sedico che lascia aldì sües usc, ai 21 de messè tla Ütia Scotoni le cor di ”Alpini Monte Cervino” de Gessate (MI), ai 28 de messè tla Ütia Las Vegas le cor ”Plose” da Porsenù, ai 4 d’agost tla Ütia Nagler le Coro Fodom d’La Pli de Fodom y ala fi n ai 18 d’agost tla ”Malga Valparola” le cor ”Valfassa” de Poza. (pablo)

Da na ediziun passada dl Südtirol Jazz Festival: i "Mood Filter" sona tla Üćia Lavarella. (Foto: G. Pichler)

Chi che é ruvà ultimamënter te Fanes à odü tan tröpa nëi che al é ćiamò incërch y tan bel plëgn che le Lé de Limo é. Al é na morvëia da podëi odëi śëgn chësc lé tan su y chît, söl iade danter Pices Fanes y Gran Fanes, cun sü corusc danter

Curiosité de chësc isté: bel gran Lé de Limo

smeralt y turchîs. Al é jënt che dij che le Lé de Limo é le plü bel lech tles Dolomites, val’ é sigü: vignun che passa de chisc versc y vëiga chësc lé cun sü corusc lascia tomè vigni festide y se lascia injopè dal mistêr y dla belté. (ir)

Le Lé de Limo chisc dis. (foto: Stefanie Obojes)

Al é na escursciun nia prigorosa, che condüj impò fora por tòć de tru dolomitich y ala fi n sön öna dles pizes plü sugestives dles Dolomites marores. Da Piz da Peres, 2.507 metri, vëigon dër bel incërch y inće dër bel jö tla Val de Mareo y ian Plan de Corones. An pëia ia dal ju de Furćia, da abiné chësc isté inće comotamënter da Al Plan de Mareo sö cun le bus publich (ćiara articul a pert sön chëstes plates de “munt”). Les direziuns por ruvé sön Piz da Peres é döes: la sëmena numer 3) che condüj ite por Lapadures, se torcherëia spo danter i bosc da cier sö y la forcela por jì ian Fojedöra o gnì caissö söla piza de Piz de Peres; y le tru numer 12B che pëia ia da Piz da Peres jö cuntra la Para y Al Plan, passa tres les crëpes y de pices forceles por ruvé jö sura Pre da Peres y la Üćia Picio Pre.

N dé sö por munt sön Piz da

Nia ma sëmenes da Raiscia, Moja, Sares, Pojù, Prades y La Pli röia sön n bel tru da jì a pé sön Plan de Corones, na bela spazirada morjela fora por bosc y prà pôn se fà da Furćia sö. Chësc iade i va inće adincuntra a jënt plü atempada y a families cun de pici mituns, inće cun le bàghele röion saurì da Furćia sö por na strada de saurun ćina sönsom Plan de Corones. Sön tru sura la frunt dl bosch pàsson dlungia la Üćia Graziani ia (che à davert d’isté), y spo sura les viles marores da Frena y sura Col Catovì sönsom. D’isté é inće en funziun le lift da cabines Ruîs da Furćia sön Plan de Corones y i lifć da Raiscia sö. Plajores é les escursciuns fora por les pastöres incër Plan de Corones ia, y chi dla roda röia inće pro le sò sön i trus y söles strades sö por Plan de Corones. Chësc isté saràl les sozietês di lifć de Plan de Corones che metarà man i laûrs por la costruziun dl MMM Corones

Peres pîta döt: bosc de munt moscedà de pećiôs, lersc y ciers, majarëis dolomitics, pastöres de munt amples y na piza da olache an vëiga altafora. La vegetaziun sö por Piz da Peres é interessanta y variënta, en ur’ dla sëmena numer 3) dossö incunton ćiamò na fl ora tipica de prà plü grassins y a posserì, söla pert de sorëdl cuntra süd, sot la piza jö cuntra Pre da Peres röion

pro i plü bi ciüfs de n corù sterch y che tofa bun. N iade sö por Piz da Peres é bele por tröc na bela escursciun dolomitica, inće sce le crëp n’é nia le plü alt dàl emoziuns y n panorama de morvëia.

Pro nosta escursciun da Furćia sön Piz da Peres dan chinesc dé unse tut atira bele le tru dlungia pista da Pre da Peres sö, deache la forcela nord sura les Lapadures ê ćiamò curida de nëi. Inće söl costëi a süd, la sëmena numer 12B, sunse ruvà plü otes te lënghes de nëi, y denanco ruvé söla spiza unse podü porvè fora ćiamò plü iadi da jì - sciöche amez invern - söa nëi döra. Chësc ann à l’invern albü dî da tó comié, sö alalt sön nostes munts él te tröc posć ćiamò massa nëi por jì zënza prighi, inće por chësc podess na escursciun sön Piz da Peres, o inće sö por Plan de Corones plü comota y plajora. (ir)

Piz da Peres, un di plü bi crëpsDa Furćia sö zënza de gran fadies y ertitês

Incër Plan de CoronesLa munt che s’aüsa al isté

de Reinhold Messner. En ater ann d’isté arà Plan de Corones na atraziun culturala y storica implü, chësc museum de Messner söla storia dl alpinism, cun laprò na seziun inće söla storia y cultura di ladins. Sugestiva por d’isté é inće na escursciun a pé dal zënter paîsc

d’La Pli de Mareo y dles viles desvalies sön Plan de Corones, nia ma jënt da chilò, mo inće i sciori di agriturisms de Mareo podess aprijé ćiamò deplü les cultures da paur, inće daidé do le laûr da paur y jì spo al’aria “frësca” sön munt. (ir)

Na palsa bun meritada inće por i ćiavai sön Plan de Corones.

Sö cuntra la crusc de Piz da Peres.

La bela odüda da Piz da Peres jö tla val de Mareo y altafora söi crëps dolomitics.

Page 14: 2613

14 www.lauscdiladins.com

Da nvalgugn agn a sta banda, via per l istà, ven metude a jì desferete atività con l obietef de prejentà a duc i nteressai, foresć ma incia jent del post, le realtà culturai e storiche che ogni teritorio l à a disposizion. Sto tant l ven fat, se sà ben, n grazia del aiut e de la colaborazion de volontari, assoziaziogn e Comugn, che met a disposizion temp, laor e fi nanziamenc.

Col e le Miniere del Fursil

Percors da fà a pe de 5,5 km ntorn Col che nconsent de ruà apede a le vege miniere del Fursil. Sto percors pol ester fat da sa posta o compagnei (per podè jì ite nte le miniere). L percors l inconsent de ruà ntei luoch de le vege miniere e de cugnesse meo l pais con sue fraziogn, suoi bosch e suo teritorio. La storia de Col e de le miniere la cor auna per ben 6 secoi, da la fi n del 1100 a la fi n del 1700 anter le doi guere mondiai le miniere i é stade iaro ciote n considerazion e per nvalgugn agn, dal 1939 al 1942, i à dat, ncora n viaz, da lor a la jent del luoch. Po dut s’à fi nì via. Ncuoicondì le ven

vidude coche risorsa per l turism.

Ciastel de Andraz

N grazia a la colaborazion anter Comun da Fodom e Istitut l é da podè vijità l Ciastel de Andraz. Documentà ntorn l an 1000 l ciastel l é stat per secoi riferiment aministratif per la jent de Col e Fodom, parduda sua funzion ntei

Via per l istà, cultura, storia e auter ncora...L Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan l s’à dat ju nte sti agn, anter dute sue atività, incia a la valorizazion e promozion del patrimonio cultural che se ciapa sul teritorio dei trei comugn de Ampez, Col e Fodom

Col de Santa Luzia, senta dl Istitut Cultural “Cesa de Jan”.

prim agn del 1800 degugn s’à pi nteressà al manteniment. A la fi n del 1980 s’à metù man ai laor de restauro che ades nconsent a duc de podè ie ruà apede.

Le domenie de agost ven incia dat, a duc chiche à la passion del caminà, la possibilità de vijità, co la guida, l ciastel de Andraz, fà dut l percors, a pe, de la Strada da la Vena, 13 km zirca, semper compagnei, visità le miniere del Fursil a Col. A la fi n de la giornada n mezo nconsentirà de tornà sa Ciastel.

Ampez

L Istitut Cesa de Jan, n colaborazion con la Union de i Ladis de Anpezo, l propon nvalgune atività per valorizà aspec culturai e storizi de sta comunità. L professor Paolo Giacomel, espert de storia, l compagnarà duc i nteressai nte sti percors culturai per consentì de cugnesse l Ciastel de Podestagn, monumenc, la gejia de la Madona, la gejia de San Jaco e auter.

Per maor nformaziogn: Istitut Cesa de Jan 0437 / 720609, [email protected] o www.istitutoladino.org. (Moreno Kerer) L Ciastel d’Andrac é vegnù restruturé y an po jì a l vijité.

Les condizions dl temp tant particolares, che à caraterisé la aisciuda de chest 2013, à fat

Danter sport y devertiment, danter l jì con la roda y l jì a pé, é la sajon da d’isté plena de manifestazions y de iniziatives musicales, culturales y liedes a la enogastronomia. Tres deplù é les manifestazions che vegn organisades su al aut, su per les crodes, sun les uties da mont. I lifc y implanc portamont tegn davert ence fora per l’isté y duc canc po ruvé plu ensù zenza fé gran fadia. Per ti fé plu plajora la sojornanza ai ghesć che passa les vacanzes te nost raion, ma ence per la jent dl post, che po se gode n bel di su per mont, végnel metù da jì tles uties de vigni sort de iniziatives musicales y culturales, ma ence eno-gastronomiches.

Musiga

Conzerc de cors da mont y de musiga tlassica végnel metù da jì fora per l isté tl raion dla Tofana. Per la rassegna CortinaIncanta saràl da audì en domenia ai 14 de messel, do la santa messa sun Cima Tofana, en ocajion dl Tofana Day, n pice conzert dl cor de ei Montevenda. Ence l Festival de musiga tlassica Dino Ciani ruvarà su per les crodes. Tla Utia Col Druscié saràl la juebia ai 1 de aost n conzert de vidoles.

Libri y cultura da mont

Gran lerch ri végnel dè a la

cultura y a la leteratura, con l cercl de encontedes con i autours “Una montagna di libri”, metuda da jì dal joen ampezan Francesco Chiamulera, che piarà via entourn mez messel.

Poejia, musiga y leteratura sarà ence al zenter dles encontedes de Cortina in Croda, rassegna dedicheda a la mont, ruveda en chest ann a sia cuinta edizion. Alpinisć y scalatours da dut l mond, fi lms y spetacui, fajarà da cornisc al isté ampezan.

Cené sot les steiles y ciarcé de bon vin

Nia mé manifestazions musicales y culturales ne gnaràl metù da jì fora per l isté te Ampez, ma ence iniziatives liedes al bon mangé y al beive de cualité. Enscì saràl deplù ocajions per cené sot les steiles, tla utia Col Druscié, con la poscibelté de vijité l osservatore astronomich. Ma ence la cercia de vins de ezelenza giatarà na lerch particolara. “Vino Vip Cortina” y “Calici sotto le stelle” é does manifestazions enogastro-nomiches che à l obietif de porté permez a la jent la conescenza de posć y de produc da mangé y de beive vin de bona cualité. Por nformazions plu menudes sun i evenc y les manifestazions che sarà fora per l’isté te Ampez pòn vijité la plata internet www.cortinadolomiti.org. (kp)

Musiga, cultura y gastronomia… su al autN isté rich de iniziatives y manifestazions, per i ghesć ma ence per la jent dl post

Deplù é les manifestazions y les iniziatives che vegn metudes da jì fora per l isté sunsom la Tofana.

Jì con i schi, ence d’istéCon la Freccia nel cielo, sun Tofana, per se gode l’alba sun les pistes

poscibla la idea, proveda fora bele plu outes chisc ultims agn da la Freccia nel cielo: jì con i schi ence

d’isté, a Ra Vales. Gran fova sté l suzes de la iniziativa dl 2001, canche trueps apascionés de chest sport invernal, danter chisc ence l atlet ampezan Kristian Ghedina, ova podù se vestì i schi tratant la sajon ciauda y se gode l’alba sun la neif. Da sabeda ai 29 de jugn, enfi n che les condizions dl temp l permetarà, saràl donca poscibel tò l lift Freccia nel cielo per ruvé a Ra Vales con i schi. L lift peia via adora, da les 6:30. Con i schi, che an po se impresté fora pro la stazion a val dl lift, pòn jì da les 7:00 enfi n les 9:30 da doman. Per informazions sun les condizions dl temp y dla neif y sun l funzionament dl servisc, él conseié de se enformé al numer de telefon 0436 5052. (kp)

En sabeda à davert les pistes a Ra Vales, per jì con i schi ence d’isté.

Page 15: 2613

15

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected] Gherdëina

Olimpiada - N sada ai 29 de juni iel unì stlut via ufi zialmënter la 13ejima Olimpiada de sport per duc, manifestazion sportiva che ie unida a s’l dé dai 25 ai 29 de juni de chëst ann te Gherdëina. Pra la zeremonia tl stadio Pranives de Sëlva dala doi domesdì, se òvel abinà inò na bela cumpëida de jënt, sportives che ntan l’ena à fat pea pra la disciplines olimpiches dl IVV (Internationaler Volkssportverband - Federazion nternaziunela de sport populer).

La Olimpiada de sport per duc dl IVV vën metuda a jì uni doi ani te n auter luech. Pra chësta manifestazion se mesura sportives de dut l mond te plu sortes de sport, nsci tl jì a pe, jì cun la roda y nudé

Jites - Tan de nëif alauta mo ai prims de lugio ne se lecurdons bën mei. Trueps ie bele de reviers dal mer y la sajon per jì da mont su pudëssa scumencé, ma ...

Chëst’ena passeda àl inò fat ju la nëif y chël nia puecia dantaldut alauta, sce n se resieia su sëura i 2000 metri rùven bën tosc tla nëif. Dantaldut da pert da dumbria, sun la pertes che cëla de viers de nord, te sciortes, bujes y valedes ne se n’ie suvënz mo nianca no jita la nëif che se à sentà sëura ntan l inviern.

Jites che on for fat, che i seniëures che vën adalerch te Gherdëina ulëssa fé ajache les toca mpue pra la atrazions per chëi che va da mont su, ie melsegures. Son perchël jic a damandé do tl ufi ze di mëinacrëp a Urtijëi, ajache chi plu de ëi possa pa nes dé n bon cunsëi de coche dasson se deriejer te chësta

Nia dlonch da mont su ne n’iel cunsià de jìN tëmp stravagant y bën nët nia aldò dla sajon fej tribulé mpue duc chëi che lëura cun l turism, ma nce duc chëi che de nosc luesc che va gën da mont su

a na maniera nia cumpetitiva. Sciche l ie tradizion, vëniel, pra la zeremonia che stluj ju la manifestazion sportiva, sëurandat ufizialmënter la urganisazion dla proscima Olimpida, che ie ududa dant tl 2015, a Changdu, na zità da 10 milions de abitanc tla provinzia cineja dl Sichuan.

Trueps dala roda y dal fl ucion ora per la valeda

Chësta manifestazion populera ie stata n bel suzes per Gherdëina. N tel bel muvimënt de jënt te valeda ntan chësta sajon fej drët plajëi canche n aud ncantëur mé rujenan de sparanië y de for manco turisć. L fova te Gherdëina sportives che

La fl ama dl spirt sportif à vardù cin dis alalongiaReprejentanc de 29 nazions pra la Olimpiada de sport per duc te Gherdëina

La delegazion de Chengdu se tulerà pea la bandiera dla Olimpiada IVV.

Ntan la zeremonia per stlù ju chësta Olimpiada tl stadio Pranives de Sëlva.

reprejentova bën 29 nazions, dantaldut dai Paejes Tudësc, dala Norvegia y dal Luxemburg, ma nce da plu dalonc sciche dal Canada univi, dal’Estonia, dala Cina y dal Iapan, y de duc chisc ne fova belau l 80% mo mei stac te Gherdëina.

Trueps à judà pea y nsci à dut butà

“Son scialdi cuntënta de coche ie jita la manifestazion y de gra a duta la lies y assoziazions che a judà pea. L lëur ntëurvia ie stat grant, dan doi ani ans bele scumencià a se dé ju cun la urganisazion, un n iede al mëns se urtans pona for per se rujené y mëter a jì dut a puntin. On cialà de tré ite duta Gherdëina te chësta manifestazion, cossa che nes ie defi n garateda. Unit adalerch iel dantaldut pasciunei dla montes y dl jì a pe, da dlonch caprò. Chësta manifestazion nes à dessegur judà a fé cunëscer Gherdëina y Südtirol oradecà y me mpënse che l unirà mo rujenà scialdi dla belëzes de nosc raion dla Dolomites y vel’un o auter unirà dessegur inò a nes crì per passé n valgun dis de blëita te Gherdëina”, chëstes la paroles de Christina Demetz, presidënta de Val Gardena-Gröden Marketing y dl cumité de urganisazion dla 13ejima Olimpiada de sport per duc te Gherdëina.

Irene Delazzer

situazion. Nce tlo nes vëniel cunfermà che i troies che ruva su daujin y sun i crëps ie danz suvënz curii de nëif. L n ie velch che ie bën mpo zapei ju, n vëija che la jënt va mpo, ma l ie danz mpue plu da mëter a verda, ajache l possa suvënz vester dlacia sotite y nce mé sun la nëif pòssen sbriscé ora plu saurì. Perchël vàla de avëi n bon var segur y sambën de bon ciauzei.

Bele a plu che un, sibe da tlo che patins, ti iel suzedù de frì ju sot tla nëif se stentan pona a ruvé inant y nce su per la vies feredes, coche on liet tla nutizies dl Aiut Alpin, àn messù n tò ju propi per gauja dla nëif y dlacia che ie mo su per i crëps.

N cont de vies feredes, nsci ons nrescì, ie chëla de Stevia da pudëi fé, la Pitla y Gran Cier, bel plan nce la Tridentina unian ju per Val da Mesdì, ajache Val Setus ie mo massa

da nëif. Sun Mëisules o Sela iel mo scialdi da nëif y n generel nia da jì, nce la sostes da mont da iló su dëssa mo vester stlutes. La fereda de Sas Rigais pudëssen ënghe bel plan fé sce n sta sun la via da pert da surëdl.

La sciorta de Pana y chëla dla Piza sun Stevia o la Furcela de Saslonch, che ie dutes mpue plu dala man per i escurscionisć, ie mo scialdi da nëif y nia da cunsië a uniun. L ie perchël miec se n sté mpue plu ala bassa y crì ora jites auternatives o scenó a uni moda damandé vel’ cunsëi a jënt cumpetënta y che sa nëut sce n possa mpo la mplanté a fé vel’ jita.

Speron che la temperatures ciaudes cunedides per i dis che vën se n tole mpuecia de ch’la nëif su alauta, acioche pudon inò se lascé savëi bel a jì su per nosta montes y crëps. (uk)

Da Mastlé ite de viers de Piz Duleda. Fotografi a fata n sada ai 29 de juni 2013.

A Urtijëi à na gran fola de jënt acumpanià Stefan Prinoth n merdi ai 2 de lugio te si ultim viac sun chësc mond. Dantaldut truep sportives, funzioneres y jugadëures de hockey dla valeda y da oradecà y mo trueps d’autri à ulù ti purté si ultim salut. Na burta malatia l à tëut demez da si familia y da duc chëi che ti stajova ntëurite y ti ulova bon. Duta la cumenanza de Gherdëina se lecurderà for de ël dantaldut sciche uem che se à dat ca y à fat truep per l sport dl hockey.

L cuer de Stefan Prinoth batova per l hockey, chël ie segur, y mo mpue deplù per l hockey de Gherdëina. Bele da jëunn, ti prim ani do l ’70, fòvel zapà ite a judé a deriejer chësta turba de jëuni che ova na gran ueia de mparé chësc sport asvelt sun la dlacia. Do vester stat per n valgun ani l respunsabl di jëuni dl Hockey Club Gherdëina, àl sëurantëut la ncëria da ”diretëur tecnich” dla prima scuadra, che ël à menà nchin tl ’81, ann di campiunac dl mond grupa B, ulache l à fat da diretëur sportif de chësta manifestazion nternaziunela che à abù n gran suzes.

Rujenan cun l vel’ jugadëur che ie chersciù su cun Prinoth iel stat blòt a audì che Stefan ie stat per ëi

belau mpue sciche n pere, che i crauniova sce i ne fajova nia bontà y savova suvënz de ëi plu che si genitores. Tan deplù sentirà chisc śën de avëi perdù na persona che à abù n cër pëis te si vita.

Stefan Prinoth ie for stat na persona da ideies inuvatives, sibe sciche mprenditëur che nce cun l hockey – cun ël à, mé per dì, i jugadëures scumencià cun l alenamënt a sut d’instà y a fé turnoies cun de bona scuadres da oradecà, nce per tò ca jugadëures adatei per judé te scuadra, òvel n ”bon nés”. No mé sciche funzioner dl hockey ma nce cun si fi rma che marciadea de furnimënt y njins per hockey se àl fat n gran inuem y fova cunesciù lonc y lerch. Do plu ani che l ova lascià l hockey mpue da na pert iel mo n iede unit de reviers tl 2008 per tré su mo n iede l hockey de Gherdëina. Sciche presidënt dl Hockey Club Gherdëina àl menà la scudra a de biei suzesc, per trëi ani alalongia nchin che tl 2011 àl ora de nia messù dé ju chësc mpëni per gauja de na malatia, che à purtruep senià i ultimi ani de si vita.

Stefan Prinoth à lascià n sëni sterch tla storia dl hockey de Gherdëina y unirà for lecurdà per si dedizion y bon cuer.

Cumià da n gran sustenidëur dl hockeyStefan Prinoth de Urtijëi, ex presidënt y per truep ani funzioner dl Hockey Club Gherdëina ie mort tl’età de 66 ani

Stefan Prinoth.

Page 16: 2613

16

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Ert - Te n mond globalisà, ulache la mascins à bele da n pez incà tëut la sëuravënta sun la persona y dut muessa jì snel, for plu y plu debota y dantaldut a n bon priesc, iel da prijé for plu y plu l valor dl lëur fat a man, nia ndustrialisà, y che devënta nsci sciche n giuel rer, n pez unich.

William Morris

Se cunlian a chësc argumënt y fajan n pitl viac de reviers, te d’autri tëmps, iel tlo da sotrissé l inuem dl artista nglëisc William Morris (nasciù tl 1834 a Walthamstow y mort tl 1896 a Londra), cunesciù nce coche piunier dl „Arts and Crafts Movement“. Davia che si pere, che fova bele unì a mancë abenëura, tl 1847, fova drët dal muet, ova l mut abù la fertuna de pudëi studié tl Marlborough College a Wiltshire, na scola cun ideies scialdi inuvatives per ntlëuta. Per se davanie l viver ova Morris metù man a fé l architet te n stude spezialisà te urnamënc de interieurs. Chësta furmazion ti ova dat la sburdla per realisé si ideies y ti jì do a si pascion.

L muvimënt dl „Pre Rafaelism“

De mpurtanza fundamentela fova pona stat l cuntat, ntan i ani de stude a Oxford, cun l muvimënt dl „Pre Rafaelism“ y cun si majer espunënt Dante Gabriel Rossetti. Morris y si cumpanies univa ratei

danter i studënc scialdi stravaganc y cun na maniera de pënsé mpue autramënter. Si ntenzion fova chëla de ti dé plu vivanda ala pitura y dantaldut de descuvierjer la natura tres chësc mesun.

Al scumenciamënt fova chësc muvimënt unì refudà, davia che l ne curespundova nia al stil academich dla pitura.

L „Arts and Crafts Movement“, che fova unì su plu inant, ova i medemi obietifs. La natura tulova ite n pont zentrel y ova nce si nfl usc sun i prudoc.

“L artejan ie n artista”

Morris y si cumpanies se damandova n liam danter ert y artejanat artistich: per ëi fova l artejan n artista. Chësc muvimënt fova nce contra l lëur ndustrialisà, miec dit, l ti ova l sgric ala mascins. Y propi tlo madurësc tl artista l’idea de na sozietà ideéla, aldò de n si cunzet y se cunlian cun l mond dla politica; defati mëtel chësc sun papier publican l roman „News from Nowhere“ tl 1890. Te chësc mond de fantasia lëura la jënt mé per idealism y ti scinca si lëures de livel artistich aut a chi che i stima. Morris ova purvà a fé do chësc, ma purtruep òvel messù cunstaté che si opres d’ert preziëuses jiva a fi né tla mans di tei dal muet.

Stima per l’ëila

De gran valuta per i tëmps da ntlëuta ie l cumpurtamënt de viers

dl’ëiles, pra chël che l ulëssa ti mëter na fi n al messëi ti sté sot ai ëi. Tlo tulòvel ite na posizion contra l despotism dl’età vitoriana. Ntan si ani de stude òvel nce cunesciù Jane Burden, che univa dala tlas dl proletariat, che fova plu inant pona deventeda si fëna. Da chësc matrimone fòvel nasciù doi mutans. Una na muta, Mary May, fova deberieda cun si pere danter i prims socialisć dla Ngheltiera; l artista ova dat n cuntribut de valuta al muvimënt di socialisć.

Pel linëusa y i ciavëi cueceni

La pel linëusa y i ciavëi cueceni de Jane univa ratà da Morris y si cumpanies n simbul de belëza ora de uni mesura; perchël iela unida reprejenteda dal artista y dantaldut da Dante Gabriel Rossetti sun plu portrec. L ie da dì che Rossetti fova stat per trëi ani l ujin de Morris, che stajova a Kelmscott Manor, y ajache Jane fova nce si model, nasciova na storia d’amor danter i doi. Per mucé da chësta situazion, se ova William trasferì tl’Islanda, se dajan ju cun la lijëndes

L valor dl lëur fat a manL artista nglëisc William Morris ie l piunier dl „Arts and Crafts Movement“. L liam danter ert, artejanat artistich, leteratura, aspet soziel y politica

islandëijes. Tlo abinovel pona si nteres per la leteratura, scrijova romans y poejies, desmustran nsci che iusta te de rie' mumënc pòssel suvënz nascer nce velch de bon.

Mutifs scëmpli

Tl 1861 ova William Morris y si cumpanies metù su na firma, tlameda plu inant Morris & Company, che se ova spezialisà te interieurs, dantaldut de tepihs, pitures da parëi, reprejentazions sun scipa, mubilia y auter. Tipich ie l design che Morris y si cumpanies ova pruietà y che vën mo vendù al didancuei tres na lizënza dala fi rmes de Londra Sanderson and Sons y Liberty. Tl „Arts and Crafts Movement“ che se ova nravisà tla Nghiltiera y tl’America nchin ala fi n dl 20ejim secul, univa i mutifs scëmpli ratei danter i plu biei. Nfl usc ie nce da abiné tl „Art Nouveau“ y tla „Sezescion Vieneija“.

La inuvazion de Morris

Ciuna fova pa perdrët la gran inuvazion tla maniera de pënsé de Morris? Al cuntrer de si cumpanies

ne udova l artista nia l lëur coche n duvier, ma coche na atività criativa dla persona. Mo ti tëmps d’al didancuei vën chësta ideologia metuda n droa dal scritëur y teologh Ernesto Cardenal tres l proiet Solentino. I abitanc dl arcipel dl’ijula dl lech de Nicaragua se nuza dl artejanat artistich per sëuraviver.

Te si vedli ani ova mo Morris, che fova nce n scritëur de valuta, metù su na stamparia renumeda, la Kelmscott Press cun libri de prestige.

N vëija che la sumënza che Morris ova senà à purtà si fruc nce ti tëmps d’al didancuei, davia che la renumeda “National trust” nglëija, che se cruzia de mantenì la costruzions storiches, se cunlieia propi al inuem de chësc artist che ova bele ntlëuta vijions futuristiches. Per uneré l inuem de Morris ti ie unida dedicheda na galaria, la “William Morris Galery” (nfurmazions plu avisa pòssen giapé sot a www.williammorrisgallery.com) che à venciù, ai 4 de juni de chëst ann, l „Art Fund Prize for Museum of the Year 2013“.

Ulrica Perathoner

First Wallpaper Design, William Morris and Philipp Webb,1862, William Morris Gallery London.

William Morris: Tapestry Summer. William Morris: Big blue. Morris: muebles arts crafts.

Owl Embroidery, William Morris Gallery.

William Morris: Morris & Co, 1885, Medway.

Dante Gabriel Rossetti: Jane Morris as Proserpina.

Page 17: 2613

17

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Resciesa - Engelbert Mauroner, reprejentant dla Lia per Natura y Usanzes scrij nsci: ”D’ansciuda àn metù su na cumiscion metuda adum da reprejentanc de chemun y de n valguna lies per udëi sce l ie l nteres per mëter l bosch de Resciesa sot a Troi Paian sot a scunanz a d la cuntre da (Landschaftschutz). I reprejentanc de chemun, che à purtà nfurmazions n cont dla sëides cunsiedes da Bulsan (cëla fotografi a), à spligà avisa metan a desposizion documentazion y chertes topograf iches ai reprejentanc dla lies.

Mé doi sentedes ti à bastà ai reprejentanc de chemun per pudëi cunstaté che la majera pert di reprejentanc dla lies te chësta cumiscion ne udova ite degun utl. Pudëi mustré su o audì tl daunì che l chemun de Urtijëi à la gran pert dl bosch de Resciesa sot a scunanza ova per i prejënc puech

valor. Sëuraprò ti unìvel ert sëura a vel’un de azeté che n messerà fé vel’ papier mplu canche l sarà da fé zeche tl bosch y de ne pudëi nia se muever coche n ulerà”, chësc ie chël che ie unit ora do doi sentedes de chësta cumiscion, nsci Mauroner. Ël jonta mo pro na si cunscidrazion critica n chësc cont dijan: ”Che l mpëni de stravardé l ambient – bosch y tieres – ie tan pitl, me à da stramp desplajù. Dijan chësc ne ulëssi nia desmendrì l nteres persunel y l idealism di cumëmbri dla lies. Purempò me féjel marueia che uni lia vëija mé l sie y ne ebe nia na vijion plu ampla per l daunì, demustran na cërta solidarietà.” Y per stlù ju se damàndel mo: ”Ciunes ie pa la gran tëmes, a chi ne uelen pa nia ti zapé sui piesc, dà pa la burocrazia y l cuntrol sëuraprò tan mpaz, ne n’ons’a nia l snait de jì n iede de n auter viers, pensan al bën dla natura?

Ala fi n dla fi nedes ti à chësta cumiscion fat al cunsëi de chemun na pruposta nia tlera, lascian nsci

Urtijëi - Chëst’ena, danter dumënia y lunesc de nuet, à i leresc rot ite te n valgun hotiei a Urtijëi, pra la stazion dla furnadoia de Mont Sëuc y mo te n valgun luesc l’ài purveda ma la ne ti ie nia jita fata. Per mucé se ài rubà n auto, n Land Rover, che fova unì lascià cun la tleves mo lessù. Nsci iel unì dit da pert dl cumandant Bastanza di Carabinieri de Urtijëi, che ova riesc dat inant la nutizia dl auto rubà y n l à pona nce tosc do abinà a Bulsan, ulache i leresc l ova lascià sté. Tl auto chireràn mo do fusties per la proes scientifiches che dëssa judé a identifi ché i leresc. Tla stazion dla furnadoia y ti hotiei à i leresc rot ite tla reception, y l fova da udëi che i jiva dantaldut sun i scioldi. I ie stac boni de se rubé i scioldi ora dla casses y n tresor cun documënc, scecs y scioldi. L dann y la somes rubedes ne dëssa nia vester tan grandes. Dl auter cont iel da dì che te plu che un de chisc luesc ulache l ie unì rubà, ova leresc dan feter n ann bele rot

ite. Bele l fat che l ie unit ite i leresc te cësa y chël monce plu iedesc, te fej sté ert y dà for na sensazion de melsegurëza. L cumandant di Carabinieri Bastanza segurea a uni moda che l se trata de leresc che vën da oradecà, che l ne n’ie nia na urganisazion che se à sentà sëura tl luech y n ie nce dla minonga che l ne se trata nia di medemi che à ova rot ite d’autonn te plu luesc. Chëst iede àn nce registrazions video drët tleres che juderà dessegur a i abiné. L cuman-dant uel nce mo ti mëter a cuer ala jënt dl luech de dé nce ëi si aiut ala forzes dl ordn, ti fajan a l savëi sce i vëija persones che se cumporta te na maniera ora dl normal y da fé suspeté, dantaldut ora de sajon, abadé ai auti furesć y ulache i furnea o nce la jënt che va da cësa a cësa a pité si marcanzia o per zënza velch pudëssa avëi d’autra ntenzions. Oradechël cunsiéiel de stlù y dsaré portes y vieresc, nce di auti, a na moda da ne ti la fé almanco nia plu saurida ai leresc. (uk)

N “sci” per l bën dla natura?Te n comunicat mandà ite dala Lia per Nauta y Usanzes vëniel stlarì la cuestion de ulëi mëter dut l bosch de Resciesa sot a defendura

Senià a ghiel l tòch che n ulëssa tò ite tla scunanza dla cuntreda.

dut daviert. Śën iel da udëi sce la maiuranza dl cunsëi de chemun dijerà bën de “sci” canche l unirà

tratà chësc argumënt pra la senteda”, nsci Engelbert Mauroner dla Lia per Natura y Usanzes.

I leresc à inò rubà de nuetA Urtijëi à i leresc inò rot ite te hotiei y pra na furnadoia. I Carabinieri dij de vester sun la bona streda per i abiné

Tëmp - L mëns de juni 2013 ie stat plu frëit che chël dl ann passà cun 12,32 C° de mesana (13,33 C° tl 2012), ma mo for de 0,2 degré sëura la mesana di ultimi 40 ani.

L di plu frëit éi muserà ai 24 dl mëns cun na mesana de 5,00 C° y na minima ai 27 de juni de -1,00 C° dala 4.30 daduman. L di plu ciaut éi muserà ai 18 dl mëns cun 18,33 C° de mesana y na mascima for ai 18 de 24,00 C° dala 14.40 domesdi.

L mëns à scumencià cun temperatures frësces, cun plu dis de mez y mez nchin ai 23 dl mëns, dopro à l surëdl scumencià a se lascé udëi plu dinrer cun temperatures damprovia for plu basses. L à fat ju la nëif ai 24 dl mëns (10 cm) y ai 28 àl nevët ju nchin a 1750 metri.

Sëura i 2400 metri se n ie jita puecia nëif via per l mëns. N possa dì che juni ie stat n mëns mesan, sarëinn iel mé stat 2 dis, 19 de mez y mez y bën 9 dis de bur’ tëmp. 11 dis iel stat da vënt, 4 dis fòvel bruma

Dal bon ciaut ala nëifTëmp y temperatures ntan l mëns de juni 2013 te Sëlva (a 1595 metri)

daduman. Pluët àl mesan, 14 iedesc cun 136 mm de ega (4 temporai de ndut ntan l mëns de juni).

N valguna funtanes dal’ega, da ulache l univa ti ultimi mënsc bëndebò d’ega, à inò scumencià a n mené mo deplù, for scialdi do la rata permez ai ultimi ani. Nce i ruves dla Planadura Padana sciche

l Pò mëina mesan ega, sciche dan plu ani.

Nteressant iel che l tëmp y la temperatura muda suvënz nce mé te curt tëmp da n estem al auter. Chësc ne fòvel dan 40 ani mo nia. É tëma che lugio y agost ne sarà, n cont dl tëmp, nia miëures che l juni. (jm)

I ciofs sa mont se à bele giapà n valgun iedesc la nëif.

Page 18: 2613

18

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Ert - “Chësta esperienza tl’Africa me à dat na grandiscima mprescion y forza tl ciamp dl’ert, a ne udëi nia mé la tecnica ma nce cie che i fej. L lëur african ie mpue’ extra, zeche d’auter, tipich da lajù. Nce tla scultura ti dài for mpo ite, nce sce i fej ert moderna, l carater african, cun la gran stilisazion. L ie stat na fertuna a pudëi jì ju.” Nscila conta l artista de Urtijëi Filip Moroder Doss, che ie stat tl’Africa per l di mundiel dl lën, de merz a Dar es Salaam, y pona nce a Zanzibar. L ie stat la prima edizion dl di mundiel dl lën, ma dessegur nia l ultimo. L inuem ufi ziel dla manifestazion ie per nglëisc, World Wood Day. Sot al moto “Wood is good”, “lën ie bon”, o “lën ie bel”, o povester monce “lën ie drët”. Finalità dla manifestazion metuda a jì dala “IWCS - International Wood Culture Society” che à si sënta a Bejing - Pechin, ie la prumozion culturela, la tueda y nfrusceda y l’educazion tl ciamp dl lën. Cun chësta manifestazion uelen sensiblisé de viers de dut chël che à da n fé cun l lën, da ulache l vën tëut, cun n gran desbuscamënt, ala maniera de coche l vën nuzà, tl ciamp artistich sambën ma nia mé.

Ucajion de ancunteda y per se giamë esperienzes

Una na pert dla manifestazion de ziplé tl’Africa fova n cuncors, n’autra pert na ancunteda de duc i majeri studiei dl mond che se giamiova si tuedes y nrescides di studies fac. La Tanzania ie unida crissa ora coche luegia che reprejentea l’Africa. “Plucheauter

ài cris ora l’Africa,” coche conta Filip Morode Doss, “per la cultura tan sota, per la luegia ulache l’umanità ie nasciuda y cresciuda su, ma pona nce per la gran tradizion de ziplé che i à tl’Africa.” Savove bën che l vën ziplà nce dedora da Gherdëina, ma che l ie na gran tradizion dl ziplé tl lën tl’Africa savovi manco. Filip Moroder: “Dai africans se à bele lascià ispiré truep artisć, scialdi boni y de livel mundiel; l tleca pensé a Giacometti o Picasso. L’ert dl ziplé ie scialdi vedla. L’esperienza che é abù l mesun de fé ie stata scialdi bela, a udëi coche i scultëures zipla mo tenian l tòch de lën danter i piesc. L ie stat nteressant a udëi che i ne à abù deguna evoluzion tla tecnica, che i zipla coche i ziplova bele scialdi plu da giut.”

“Na sburdla criativa”

“I dis tl’Africa me à dat na sburdla criativa.” Filip Moroder Doss ie muet dala ntraunides, dal’esperienza fata, dala jënt che l à ancuntà. Fazion che vën ora de regula canche n va de viac. Moroder Doss sënt la ispirazion tëuta pea da chësc si viac tl’Afrtica, che ie coche dit dantaldut la stilisazion, tipica di africans, l vester boni de auzé ora i elemënc, cun la linies plu mpurtantes dla refigurazion, demez dala reprejentazion naturalistica o iconica, per ti dé pëis al pensier che un à sot tl’ana, te sé nstës.

“N raport corelatif cun la vita”

“L ie stat nteressant a udëi i pec che i fajova,” coche conta Moroder

Doss: “Mé per dì; un à fat na oma cun trëi mutons: la oma senteda cun un n pop tl brac che tetova, n auter mut che ti ruva mpue’ sëura l jenodl y l auter mpue’ majer che ti cialova a mami, ntan che l’oma cialova tl nia. Ti damande al artista: “Ies’a tu un de chisc mutons?” Ël, n jëunn de 18 ani: “Sci!” L ziplova, ma te n raport corelatif cun la vita, tulan ca n problem che ie suvënz cajù, na oma resteda sëula cun truep mutons y cun degun daunì, che cialova tl nia, ne udan nia nzaul na puscibltà de vita. Na maniera de ziplé, cajù, che tol povester ite deplù l pensier o l’ana persunela. I zipla nce spirc d’uni sort, che à for na fundamënta tlera, nia mé de fantajia, coche l mel, l suenn, tematiches dramatiches, for zeche de vivù.”

Show de livel mundiel

Unit adalerch iel scultëures da duta l’Africa, per n cuncors de scultëures ma nce per na show a livel mundiel.

Moroder Doss: “L bel ie stat a udëi la criazion dl lëur sun l post. Nia mé roba turistica, elafonc, afes, lions, l’ëiles cun l mut dossù, nsciuma, nia mé i stereotips africans da vënder sun marcià mé ai turisć. Te chësta ucajion ne udòven nia de dut chësc, ma uriginalità y cuintessënza dl’ert africana.”

Filip Moroder Doss cumëmber de iuria

Filip Moroder Doss fova cumëmber dla iuria dl cuncors

Tl’Africa l di mundiel dl lën L artista de Urtijëi Filip Moroder Doss ie unì nvià a reprejenté la Talia tla scultura dl lën pra l di mundiel dl lën tla Tanzania

african. Jita iela nscila, che n cumëmber dl IWCS a Trënt ie unì nciarià de crì ora n scultëur talian. Ël à fat l inuem de Filip Moroder Doss, savan che l ie de Gherdëina, valeda cun na gran tradizion dl ziplé, ma nce tla cunscidrazion che l ie presidënt dl’Unika. Tla iuria fòvel cin’ cumëmbri, n scultëur indian dl Nordamerica, na spanuela che lëura tl ciamp dla genetica dl lën, n storich american, un n cumëmber che univa dala Vergin Islands. Y Filip Moroder:” On metù su criteres de valutazion, cun la tecnica y la defi cultà de realisazion y, ajache l fova mé doi dis a desposizion, ons nce valutà cie che l ie unì fat te chisc doi dis. Ti on dat gran pëis al aspet dl cuntenut, dl messaje dla scultura nstëssa.” I 27 partezipanc de duta l’Africa ova coche tematica “Wood, Fun, Culture and Live”. Uniun messova prejenté n lëur dan la iuria. Moroder Doss: “Chël ie stat scialdi nteressant, ajache te foves nscila bon de udëi plu sot tl lëur y ntënder l pensier che fova dovia.”

Show mundiel

Un n di iel nce stat na show mundiela, cun plu artisć: doi cinesc, n indian dl’India y un dla Fiji Islands, y Filip Moroder. Uniun à ziplà n si pez, cun tematica liedia. Vel’ un cun n tòch de lën tëut pea, d’autri cun lën da iló.

Filip à laurà cun la sia a motor, lauran tl “teak”, n lën dur tipich dla Tanzania, fajan n’ëila punduda. I artisć da lajù se à fat scialdi marueia dla maniera de lauré, tol pu ëi la sia a motor mé per sië ju lëns, ma

nia per lauré sun l pez nstës.

Dal’Africa tla Cina

Dut adum iel stat na esperienza nteressanta, per Filip Moroder Doss, sibe a livel artistich, ma nce uman, iel pu nce jit ncantëur per se fé cheder dla realtà da lajù. Danter l auter iesi stai a senté lëns per na “re-mplantazion” de n bosch, pona te na berstot turistica de ziplé y pona mo a Zanzibar, a ti cialé ala zità. Śën de juni fossa Moroder Doss nce stat nvià a Pechin, ma l ne à nia pudù jì. Jit ie nscila Lorenz Demetz da Pincan, y plu inant se lascerons, tla USC, cunté da d’ël de si esperienza.

Filip Moroder Doss: “Ala fi n dla fi nedes ie chësc viac tl’Africa stat la plu bela esperienza de lëur oradecà che é pudù fé pea!”

David Lardschneider

Scultures dl'Africa, si massaria per ziplé y si tecnica particulera che ne n'à abù tan che deguna evoluzion.

La gran pert stài sentei a ziplé. Filip Moroder cun n scultëur. A senté lëns.

Page 19: 2613

19

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Redadoura: Katia Pizzininilunesc y mertesc a Badia, tel. 0471 839800, mercui a Cortina d’Anpezo, tel. 0436 868615

juebia a Col de Santa Lùzia, tel. 0437 720609 - [email protected] Souramont

Concors metù da jì da La Usc di Ladins

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

“N ultimo sclip de sorogle sun Boè.” Retrat manè ite da Lino Pezzei Crust da Ciastel.

Ampez - L lunesc ai 15 de messel piarà via ence te Ampez l Gr.Est, grup da d’isté per tosac. La comunité dla cuera de Cortina d’Ampez, deberieda con l capelan Don Fabiano Del Favero, met da jì per l cuinto ann chest projet che preveid na lingia de ativités, de juesc y devertiment per l isté di plu pici. Don Fabiano, che à de setember dl 2012 tout l post de Don Alberto, vegn dal Ciadoura. Al é vegnù preve dl 2009 y dan da ruvé a Cortina él sté capelan a Egort per trei agn a la longia. Don Fabiano é n preve joen, n preve che à sentì l dejidere de se mete al servisc dl Signour do les scoles autes. Bele tla cuera de Egort ova l capelan truep da fé con i joegn. Te Ampez àl bel atira sourantout la Pastorala Joenila y ence l Gr.Est, ma truep temp ti dedicheiel ence a la jent atempeda, a les families, a la zelebrazion de santes messes y de sacramenc. “I é laoré truep con tosac y con joegn,

Fodom/Col - Passé les vacanzes deberieda, se devertì, jughé, ma ence emparé y dantaldut descore ladin. Chest é l obietif con chel che al é nasciù dant trei agn l “Isté Ladin”. La iniziativa é pieda via dal consei de aministrazion dl Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”, con l fi n de porté l ladin permez ai tosac, ma ence per ti dé na man a les families che laora tl setour turistich. Dai 15 de messel enfi n ai 23 de aost – per sies edemes a la longia – jirà inant l projet, che se sclujarà ju la sabeda ai 24 de aost con na raprejentazion teatrala che i tosac metarà en pé deberieda con la rejista badiota Erika Castlunger. Deplù sun l “Isté Ladin” onse descorì con l diretour dl Istitut, Moreno Kerer:

La Usc: Cun cie obietif se tol pa dant n Istitut Cultural de mete da jì ativités da d’isté per i tosac?

Moreno Kerer: Tla provinzia de Belun ne vegn l ladin nia ensigné tles scoles. La lege 482/99 permet de realisé val’ projet per ladin te scola, ma al n’é nia prevedù n ensegnament sistematich dl lingaz. Perchel s’à l consei de aministrazion dl Istitut pensé fora de mete da jì fora per l isté n projet per porté l

ma l Gr.Est é per mi na esperienza nueva. Chest sarà per mi n ann de descorida”, nes dìjel. Sun les pedies de chel che Don Alberto ova fat per i cater agn denant, à Don Fabiano metù ju n program per l

lingaz permez ai tosac de Col y Fodom, per fé a na moda che ai descores ladin danter ai, ma ence per ti dé na man a les families che laora tl turism. L Isté Ladin, iniziativa fi nanzieda da la Region Trentin-Südtirol, à la dureda de sies edemes. Al scomencia ai 15 de messel y va inant enfi n ai 23 de agost. Vigni di, dal lunesc al vender, se enconta i tosac tles scoles da La Plie, olà che l comun y l istitut comprensif scolastich da Ciaurì à metù a desposizion i locai.

Co é pa pieda via la pruma edizion dl Isté Ladin?

I son jus tl Istitut Cultural da Lusern, olà che n tel projet vegn bele metù da jì da plu agn encà, nia mé d’isté, ma ence n di al’edema fora per l’invern. On cueiù adum informazions y dant trei agn onse metù jù n program y son piés via con la pruma edizion.

L ladin giata tla provinzia de Belun puecia y deguna lerch te scola. A Lusern vegn chest projet slarié ence fora per l ann. Podess pa chesta ester na idea ence per Col y Fodom?

I tosac da Col y Fodom va te

Isté Ladin: l isté di tosacJuesc, devertiment, jites, escurscions y n curs de teater gnarà inviés via en chest ann per i tosac dl Isté Ladin

scoles desferentes; un di obietifs dl Isté Ladin é pu ence chel de i mete en contat, de i fé conesce. I tosac da Col mess vegnì menés a Fodom vigni di d’isté, d’invern fòssal plu n problem, perchel per l moment se conzentronse sun l isté.

Co y da chi végnel pa metù adum l program dl Isté ladin?

L program vegn metù ju tl Istitut. Les ativités che ti vegn pitedes ai tosac à sciche obietif prinzipal chel de i fé descore per ladin de ti fé conesce l teritore. Al vegn organisé escurscions y spaziredes su per mont, jites culturales. En chest isté saràl danter l auter encontedes con i volontars dl Aiut Alpin, jiron a ciaté l falconier Fausto Menardi via en Ampez, a vijité a la senta de “La Usc di Ladins” via en Gherdeina y sciche novité metaron da jì n curs de teater con la rejista badiota Erika Castlunger.

L teater é na novité. Co penseise pa che ala vegnes touta su dai tosac?

Bele tles scoles fodomes fòvel vegnù metù da jì n curs de teater con Erika Castlunger, che ova abù n gran suzes. L ann passé à i tosac

dl Isté Ladin metù en pé da sousc na raprejentazion teatrala. Ai ova scrit la storia, fat les scenografi es, i costums y dut chel che toca laprò. I pense donca che l curs vegnes aprijé dai tosac, che podarà ence emparé y descorì deplù sun l’ert teatrala y sun l’esprescion artistica dl teater.

I tosac che tol pert al Isté Ladin vegn da Fodom y Col y descor variantes analoghes, ma empò desferentes de ladin. Eis rescontré problems de chest vers tles prumes does edizions?

Problems per cie che reverda l lingaz n’él nia sté chisc agn, i tosac mesceda paroles fodomes con paroles da Col y da se capì n’ài nia difi coltés. Te chesta edizion veide

enteressanta dal pont de veduda linguistich la colaborazion con Erika Castlunger, che é badiota. Enscì empara i tosac da conesce ciamò n’autra varianta ladina.

Chela da en chest ann é la terza edizion. Co é pa steda l’esperienza de chisc agn?

L’esperienza à abù na resposta positiva sibe da pert di tosac che da pert dles families. L Isté Ladin é n projet che respeta chela che é la fi losofi a dl Istitut: laoré l plu poscibel per la jent y per l teritore. Y l obietif prinzipal, chel de ti fé capì ai tosac che ai portegn a na mendranza y che ai descor n lingaz che merita de vegnì tegnì su, pense che sie vegnù arjont. (Intervista de Katia Pizzinini)

La esperienza nueva de Don FabianoL raport danter la persona y la tera é l tema che Don Fabiano Del Favero s’à pensé fora per la edizion da en chest ann dl Gr.Est, che piarà via en lunesc ai 15 de messel

isté di tosac. Les cater edemes é vegnudes partides su, aldò dl tema dla tera y dl liam danter la tera y la persona. Vigni edema vegnirà acompagneda da n salm fora dla Bibia. Atenzion particolara ti vegn deda al raport con l teritore y con la vita y la cultura da zacan. Perchel arà i tosac che tol pert a la seconda edema la poscibelté de vijité la Cesa de Jan y l Museum Etnografi ch d’Ampez. Te n mond olà che i valours, en particolar chi religiousc, vegn manacés, ne se lascia Don Fabiano y si otimism nia sprigolé: “L’esperienza tla gliejia y con la gliejia passa tres l dialogh y la conescenza dl auter. Les persones giata stimui dal preve, ma ence l preve po cueie truep da les persones che al à entourn via, tres l barat, de esperienzes y de minonghes”, dij l capelan, content dl bel raport che al à costruì te chisc prums nuef meisc te Ampez y te na comunité da chela che al se sent benvolù. (kp)

Don Fabiano é capelan te Ampez da setember encà.

I tosac dl Isté Ladin dl 2012 tratant na spazireda.

Pruma edizion dl Isté Ladin, 2011. I tosac en vijita al Ciastel de Andrac.

Page 20: 2613

20

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

El Sestier de Azon ‘l à un presidente noo. Ra foula ra s’à ciatà, domegna ai 30 de śugno, par bete su Matteo de Zanna de Nuco, che el tol el posto de Michele Valle Da Rin. Un outro śoen, par chesto sestier, agnó che ‘l è un grun de tośate, che laora. Par chesta foula s’à vorù fei algo de noo, de outramente: i s’à ciatà su a Colfi ere, daante a chel magaśen noo, de len, fato su da ‘l Comun, su un so fondo. Ra pi parte de chel ciaśamento r’é par ra Copa del Mondo de schie, da bete via ra so machines, i so atreze, duto chel che i dora par fei ra gares, poco indalonśe, su ra pista Olimpia, che ra rua a Rumerlo, alolo sora de Colfi ere. Un outro toco de el magaśen ‘l é par el Sestier de Azon, che el no n’aea un posto so, da diverse ane, da canche i à petà śo chera baraca de len, alolo sora Jilardon, agnó che el Comun de Anpezo ‘l à fato fei su chera doa ciaśes, par ra śente de ‘l paes. Coscita ‘l ea da ingrumà duto, a ra manco peśo, in stazion, ma ‘l ea da strento, e d’istade, in stajon, propio de agosto, canche ‘l é da parecià ra festa de el Sestier, ‘l ea difi zile podé lourà polito.

Domegna 30 de śugno, con cuatro toures, cuatro bances, una bela śornada de soroio cioudo, ra festa r’ea beleche fata, algo de bon da magnà, un goto da bee. Dapò ‘l é stà dito cuatro paroles, da el presidente, a contà de el laoro fato de ‘l 2012, da ra gares de Copa del mondo de schie, a ‘l palio d’inverno,

Par ra Copa del Mondo de schie

Un souto pi bel, ma anche pi seguro, su da ‘l Duca d’Aosta. Ben da laore śo da ‘l pe, a Rumerlo, agnó che rua ra gara. Chestes ‘s é ra noes pi grandes, par ‘l inverno che vien, par ra doa gares de schie de ra femenes, de ra Copa del Mondo, de jenaro 2014. I dis pasade ‘l é ruà in Anpezo, su ra pista Olimpia de ra Tofana, Atle Skaardal, che ‘l é stà un gran canpion de schie e ancuoi ‘l é diretor de gara, par ra Federazion internazionale de i schie, e Jan Tischhauser, che ‘l é chel che i tende a ra gares de discesa e super G, par ra Fis. Par Jan Tischhauser chesto ‘l é ‘l ultimo an de laoro: co ra fi n de el 2014 el s’in stajarà a ciaśa, dapò de ra Olinpiades de Sochi. Chiste doi, aduna co i nostre ome, che laora par ra Copa in Anpezo, i à vardà drio duta ra pista, da Pomedes in śo. I à vardà ce che ‘l é da fei par el souto de el Duca d’Aosta; i à vardà i laore che mancia a Rumerlo. Dinultima i s’à dito dute contente, anche el presidente Enrico Valle de Morìs e i ome che laora con el. E s’à parlà anche de i Mondiali 2019 de schie, che se vorarae portà in Anpezo.

Un istade duto da vive, par i sozie Cra

Sarà un istade pien de bela robes da fei, da vede, da scotà, da vive, par i sozie de ra Casa rurale e artejiana de Anpezo e de ra Dolomites. Aduna con alcuanta asociazios de cultura, r’à acaro de sporśe algo a i so sozie. Se scomenza sabeda 13 e domegna 14 de luio, aduna co ‘l Fondo per l’ambiente italiano, a śì a vede el castel de Andraz. Alcuanta guides contarà ra storia e ra architetura de chesto castel, agnó che ‘l é stà fato outre laore, par el comedà. Aduna co ra asociazion Dino Ciani se podarà scotà biei conzerte, par deban, sabeda ai 27 de luio e śoiba ai 8 de agosto. Da ra musica a r’arte, sabeda ai 3 de agosto, a Piee de Cadore, par Tiziano, canche i mostrarà el depento “El vescovo Jacopo Pesaro e Papa Alessandro VI daante a San Piero”, che ‘l é da ‘l 1823 inze ‘l museo de Anversa. Dute i sozie che i à acaro saé algo depì, o tuoi parte a chesta manifestazios, i pó domandà a ‘l ufi zio sozie, in Anpezo, o inze dute i ufi zie de ra Casa, in śiro par ra provinzia de Belun.

Cortina InCanta

Par doa setemanes, ra vojes de i core res sona par duta ra val de Anpezo, e anche fora. S’à scomenzà sabeda 29 de śugno, co ‘l coro de ciaśa, che à daerto ra edizion 2013 de Cortina InCanta, inze ra jeja de San Iaco. Dapò inaante, con outre conzerte, mercui 3 de luio, inze ra jeja de ra Madona de ra Difesa, e sabeda 6 de luio, inze ‘l Alexander Girardi, co ‘l grupo Note in blu, da Pove del Grappa. Se fenisce ra setemana che vien: sabeda 13 de luio, fora a ‘l istituto Dolomiti Pio

Co i schie, su ra pistes de Tofana. No sarae nuia de fora de oula, se no fosasone drio a parlà de ra fi n de śugno, de i prime de luio. Con duto el gnee che ‘l à fato d’ousciuda, con chel che ‘l é ruà fi namai d’istade, s’à podù daerśe i inpiante, petà ra pistes, fei ruà un grun de śente, da ‘l paes e da fora. Alolo bonora, dares 6.30, dute su ra teleferica Freccia nel cielo, par ruà su, a 2.500 metre. Dapò, su ra scentes, fi n a ‘l Busc de Tofana, a 2.700, e ‘pò śo, par ‘na pista che someaa de ese d’inverno, deboto a sfaria.

“Una stajon d’ousciuda con un grun de gnee, tomà indrioman, co ‘na sopa ben folada, su in outo, ra m’à dià: no vedaon tanto da un

X, aduna co ‘l Coro Sanvito e el coro Montevenda da Padova. Chi cantore venete i sarà da ‘l indoman, domegna ai 14 de luio, in Tofana: dares 11 su ‘l Col Druscié, par ra mesa, e dapò disnà, dares 15, su in outo, par un conzerto in curto.

Studià e preà

I é ruade da duta r’Italia, par stà alcuante dis su ra Dolomites, par i so studie, par preà, par conosce chiste poste. Par ‘na setemana intiera, da ‘l lunes a ‘l vendres, esperte de derito canonico i à fato i so studie, fora a Borcia, inze ‘l istituto Dolomiti Pio X. De ‘l śoiba i é vegnude in Anpezo, par un bon azeto de ra nostra parochia de i sante Felipo e Iaco. I é śude a vede ra bela jeja de ra Madona de ra Difesa, coscita benvoruda da ra devozion de i anpezane. Dapò i s’à ciatà, inze ra jeja basilica de San Iaco, par dì mesa, aduna co ‘l cardinal Francesco Coccopalmerio, presidente de el Pontifi cio consiglio per i testi legislativi, con el vescovo da Belun - Feltre monsignor Giuseppe Andrich, el vescovo de Ragusa monsignor Paolo Urso e supośò cuaranta prees, ruade casù par chiste studie.

El 4G de Vodafone

In Anpezo, conpain de chel che suzede inze outre vinte luoghe de turismo, par duta r’Italia, ades de luio se scomenzarà a podé lourà co ra rede de telefonis 4G de Vodafone Italia. Par ci che dora Internet, chesta r’é una rivoluzion, parcé che se viaśa tropo pi svelte. Se podarà tuoi fora fi les fi n a 100 Mbps in download, che vó dì 100 mega byte a ‘l secondo, e mandà via, da ‘l conputer, a 50 Mbps, in upload. Dapò de aé portà chesta rede inze ra zitàs pi grandes d’Italia, par duta ra rejos, supośò a diesc milioi de parsones, ades se varda a i poste par ra vacanzes, a ‘l mar e su par ra ra crodes, agnó che i taliane i śirà, de luio e de agosto. Vodafone spende ogni.

I toche de ‘l hockey talian

“El nosc zavario no n’é el Bolzan, ma ra Federazion” – souta su Luca Dell’Osta, presidente de el Cortina, dapò che s’à sapà che ra scuadra de Bolzan ra và a śuià in Austria, ‘l inverno che vien. Chesta burta noa ra rua dapò chera de ra zinche scuadres de el Sudtirol che es và a śuià in Slovenia, par un hockey talian che ‘l é drio a perde i toche. “El Bolzan el fesc benon a śì agnó che el pó ciapà depì e cresce – el śonta Dell’Osta – ma inveze ‘l é ra Fisg che r’à daerto el porton, dute scanpa, e ra no và pi adora a ‘l sarà. Ades vedaron ce che suzede, de ‘l hockey talian, par ra scuadres che resta ca. Vedaron, par el nosc Cortina, ce che se podarà fei”.

Intanto ra sozietà r’é drio a mudà ra faza, dapò de el gnon. Presto i fajarà ra foula, da ciatà fora el presidente noo, a ‘l posto de Sandro Moser, che ‘l é là da pi de vinte ane. E sarà da vede se ra śente, i tifose, restarà pede a chesto sport.

Ra FregoresAlcuanta noes in curto, da ‘l paes e da fora

da Carnaal, canche Azon bete fora el bacuchè par i nighele, e ‘pò dute i tornee, ra gares de duta ra sortes, aduna con chi outre Sestiere. Un outro laoro ‘l é chel de i stà drio a ra famea, da portà i pi pize a fei sport, d’istade e d’inverno. Pecà che, in Azon, de spes no se và adora a ciatà fora ra femenes, o i pize, da fei duta ra scuadres, pi che see par el Palio. Dinultima ra elezios, par el consilio noo: Michele Valle Da Rin el lascia el so braghier de presidente, ma el resta in consilio, a i dià ‘na man a Matteo de Zanna de Nuco, aduna con chi outre

Par el Sestier de Azon Un presidente śoen, un magaśen da lourà polito, algo de noo, par el śestier de Sant’Andrea

In Colfi ere ‘l é stà fato su el magaśen noo, da ‘l Comun de Anpezo: pi che see par ra Copa del Mondo, nafré par el Sestier de Azon, da lourà e da se ciatà.

consiliere, che resta, e con calchedun de noo. Un de i prime laore da fei, sarà fei fora chel magaśen, da podé bete via polito ra roba, da podé se ciatà.

Intrà duto chel che ‘l é stà fato, de ‘l 2012, ‘l é stà anche un donatio, de mile euro, a ra confraternita de Sant’Andrea, par dià a fei algo de noo, algo de bel, par ra jeja in Col: un depento, da tacà su par el muro, de inze. I à dito che ades, che se fesc ra festa de fora, senza el tendon via par sora, beśen s’i tegnì boi, i sante in Paradis.

grun de anes, e coscita s’à podù daerśe i inpiante” – el me disc Mario Vascellari, presidente de ra sozietà Tofana e Marmolada. Dapò el recorda de chel che ‘l ea suzedù, śa dodesc ane, sabeda ai 30 de śugno de ‘l 2001, canche i aea daerto par un di, e ‘l ea stà su, a proà, anche el nosc canpion Kristian Ghedina Broco.

“Chesta ota se vó daerśe depì, dute i dis che se và adora, fi n che el gnee el dura. Se sà, sarà da moe presto, da bonora, canche ‘l é pi fi edo, ignante che el soroio scioude e deleghe el gnee. Ma son parsuaśe che se pode fei polito, parcé che de gnee in é un grun. Coscita ón betù algo pede: se pó anche magnà algo de bon, su chel sorei, in son

Istade co i schieIn Ra Vales, su ra Tofana, s’à podù se montà co i schie a i 29 de śugno; no suzedea da dodesc ane. Algo de noo, par mostrà algo de bel de el nosc paes

de Tofana, dapò de i schie. Sport da bonora, un bon magnà alolo dapò, sote el soroio d’istade”.

I prime dis, sabeda 29 e domegna 30 de śugno, ‘l é stà un gran reśiro, tropa parsones, a se montà coi schie. Ma de seguro no in ea asei, par cuerse ra speśes; e alora, parcé fei ‘sto tanto?

“Pi che see par mostrà algo de bel, de chesto paes, par el bon gnon de Cortina e de el so turismo – el me responde Vascellari – parcé che son parsuaśe che see biśoin de fei parlà polito de nośoutre, soralduto ades, che se parla pi che see malamente, de Cortina. Burta stories, che de seguro no śoa par ‘l paes”. (Mdm)

In Ra Vales, su ra Tofana, s’à podù se montà co i schie a i 29 de śugno.

Page 21: 2613

21

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Par doi dis, in Anpezo, i s’à ciatà, ruade da tropa rejos, su ra nostra Alpes, par parlà de turismo. Ma pi che see par ciatà algo de noo, da ‘l vecio in fora, da fei turismo. I à vorù zerne, intrà dute i poste agnó che i podea śì, propio ra Val de Anpezo, propio el gnon de Cortina, un de i poste pi conosciude, un de i poste agnó che rua pi śente. Ra presidenza taliana de ra Convenzione delle Alpi, r’à vorù se ciarà ca, da nośoutre,

d’acordo co ra Rejon Veneto.“No son ruade ca par cajo, ma

parcé che ón pensà sora polito – ‘l à dito Marino Finozzi, loudaduó a ‘l turismo de ra Rejon, canche ‘l à daerto i laore – e ón vorù Cortina nafré par el so gnon, nafré parcé che r’é inze meśo ra Dolomites, inze un gran bel posto. Soralduto parcé che r’é inze un coign, fi cià intrà doa rejos a statuto spezial, el Trentin Sudtirol e el Friul. Ca no se và adora

Un turismo noo, par ra Alpine green economyBeśen fei algo par no sofeà ‘l anbiente, algo che no peśa su ra natura de ra nostra crodes, ra Dolomites, coscita beles. Doi dis de laore, in Anpezo, par ra presidenza taliana de ra Convenzione delle Alpi

In ciaśa de comun de Anpezo: el vizecapocomun Enrico Pompanin Marco i dà el bon azeto a Marino Finozzi, loudadó de ra Rejon Veneto, e a Paolo Angelini, de ra presidenza taliana de ra Convenzione delle Alpi. A ogà i laore ‘l é Magda Antonioli, de ra Università Bocconi.

a aé ra medema condizios de ches’outra provinzies. Coscita ón vorù vegnì in Anpezo, par dì danoo de chesta situazion, che ra porta cridore, inze una Europa agnó che, inveze, sarae da ese dute conpagne. Pi che see intrà ra popolazios che es vive inze chesta vales, su par ra crodes”.

Par el Comun de Anpezo, che i à dà un bon azeto a dute, ruade da r’Italia e da fora, el vizecapocomun Enrico Pompanin Marco ‘l à dito de el laoro, che i é drio a fei, da anes, par precurà ‘l anbiente, ra natura. Pi che see ancuoi, che dute i tende. Coscita ‘l à dito de ra spazadures, de el laoro che se fesc, de chel che se spende, par res strutà su polito, res zerne; ‘l à dito de r’urbanistica, de el fabricà polito e poco; de chel che se fesc, in comun, par dorà eletrico che viene da enerjia neta, da r’aga, el soroio.

“On acaro de se ciatà ca, de ve dà un bon azeto a dute – ‘l à śontà Pompanin – parcé che son parsuaśe che see da scotà e da inparà da chi outre”.

Intrà Comun e Rejon i à recordà ‘na leje noa, de el Veneto, vegnuda fora ai 30 de maśo de ‘sto an: “Chesta

r’é una leje – ‘l à dito el loudaduó Finozzi – che ra và par zinche strades: ignante de duto ‘l é da consumà de manco. Dapò ‘l é da fei manco spazadures. Beśen sporcà de manco r’aria, no solo ra tèra. Beśen ciatà fora, senpre depì, enerjia neta, da produje senza brujà, senza sporcà. Dinultima ‘l é da fei duto chel che se pó, par ciapà ra documentazios anbientales, i documente che à valor in Italia e par duta Europa”.

Finozzi ‘l à dito algo anche de el turismo, par ra śente che stenta: “Dute à da podé vede e vive el bel de ra nostra tèra; ‘l é da fei algo par duta chera parsones che stenta a se moe, mangare par nafré, che es s’à fato mal, o par el resto de ra so vita, che ‘s é veces o marades. No se pó pensà che see chesta parsones a fadià, a struscià: son nośoutre che ón da fei de duto, par i dà un bon azeto, ca da nośoutre”.

Paolo Angelini, de ra presidenza taliana de ra Convenzione delle Alpi, ‘l à dito che chiste laore i prozede polito, canche se se parla, se se conosce depì; ‘l à dito gramarzé a ‘l Veneto, de aé vorù portà inze chesta Rejon tropa śente, trope

studiose, da fora, par parlà de el turismo. Chesto turismo che, par el Ministero talian de ‘l Anbiente, ‘l é algo de gran valor.

Dapò de ra autoritàs, ‘l é scomenzà el laoro, ogà da ra profesoresa Magda Antonioli, de ra Università Bocconi, da Milan: s’à dito de el laoro fato fi n ancuoi, inze trope paes, e de chel che ‘l é da fei, de chel che sarae da fei. Par el turismo, ‘l é stà dito de cemodo che ‘l é drio a mudà, ancuoi; ‘l é senpre pi śente stufa de ruà inze un posto, un paes, su par ra crodes, e de ciatà automobiles, susuro, stradoi da no podé pasà, da ‘l reśiro de machines. Senpre depì se và a vede de un verde ceto e neto, de poste noe, con poca śente, agnó che se vede i segne de ra tradizion, de ra storia. El zavario pi gran, par el turista, ‘l é ruà su ‘l posto: dute vorarae bete poco, viaśà in prescia, su gran stradoi, dute par lore. Ma i stradoi porta reśiro, porta susuro. Dute vorare se montà co i schie, ma par contentà dute, ‘l é da fei su inpiante noe. Cemodo che se vede, chel troi el no n’é fazile. Chel che conta, ‘l é el fei dute aduna.

Marco Dibona Moro

“Canche ón scomenzà duto chesto, śa diesc ane, saee che sarae stà da lourà, ma no m’arae mai pensà che ra sarae stada coscita grea” – el disc Massimo Miraglia, de ra sozietà Codivilla, de ‘l ospedal de Anpezo, el 1 de luio, intanto che i fesc festa, par i diesc ane de laoro, de chesta sozietà, meśo e meśo, intrà ra Ulss 1 da Belun e ra Giomi da Roma. Chesta sozietà r’à portà inaante el laoro de chesto ospedal, scomenzà śa nonanta ane, de ‘l 1924. Miraglia ‘l à parlà a i so lourantes, dapò de ra mesa, dita su ‘l pra, agnó che ‘l é chera capela, daante a ‘l ospedal Putti. Una festa a ra bona, senza autoritàs, deboto in ciaśa: “Ra nostra storia, par chiste diesc ane, ‘l é stà un caminà, su par un troi, in croda. Dapò ‘l é ruà el fi edo, el guergno, ra pioa.

El Codivilla ancuoi, agnere e domanUna festa par i diesc ane de ra sozietà noa, che fesc śì inaante ‘l ospedal in Anpezo

Ma dinultima ‘l é tornà el soroio, a lujì”.

Inze ra so predica, padre Leone, de el convento de i frates de San Franzesco, de ra Madona de ra Difesa, ‘l à recordà i so sesanta ane de pree e in à augurà outretante a ‘l ospedal de Anpezo.

“Ra nostra fortuna ‘l é lourà co ra śente marada, con parsones che à biśoin: chesto ‘l é el nosc laoro, ra nostra miscion. Par pasà via par sora a duto chesto, ‘l é da aé forza. E tanta, tanta pazienza” – ‘l à śontà Miraglia. Dapò el śonta: “Ancuoi el nosc ospedal ‘l à un valor, ‘l é stimà. I se crida, par saé, par dezide cemodo ra fei śì inaante, ma chel che conta ‘l é che ‘l ospedal el và inaante, el fesc el so laoro, ‘l azeta e el dia i marade. Ancuioi el Codivilla ‘l é, e el fes sanità, de

chera meo. Anche se in é trope che i proa a desfei, chel che ‘l é stà fato”.

Padre Leone ‘l à dito alcuanta paroles de papa Francesco: “Canche ra note r’é pi scura, ‘l é deboto ousciuda. Inze ra letures ón ciatà canche i me disc che el nosc vanto ‘l é ra crosc. Senza ra crosc no son discepole de el Signor. E ca, inze un ospedà, se vive co ra crosc, par i marade e par ci che i serve”.

Par Carlo Brusegan, el diretor sanitario de ’l ospedal: “Ei acaro de ese ca, ades, e de aé fato algo, de el me, par ruà a fei duto chesto, dute aduna”.

Par Maria Lucia Cella de Dan, diretor aministrativo: “L é stà anes da fadia, ma biei, con gran sodisfazios. Pi che see da i marade: ‘l é lore, che te fesc sentì polito”. (Mdm)

Ra mesa, de fora, su ‘l pra, daante a ‘l ospedal Codivilla Putti de Anpezo, par i diesc ane de laoro de ra sozietà.

Ce de śente, in Anpezo, par ra Lavaredo Ultratrail. E ce un pecà, che el gnee ‘l à fato scurtà ra gara, e portà via alcuanta de ra pi bela crodes de el nosc paes. Duto ‘l ea stà parecià polito, con un grun de parsones de el paes, a lourà, par dis e dis. Ma, ra note ignante de moe, ‘l é vegnù el gnee e ‘l à roinà nafré ra festa: almanco 30 zentimetre de gnee noo, da i 2.20 metre in su, a se poià via par sora chel vecio, restà da ‘inverno, da r’ousciuda. Ra gara i é śude adora a ra fei isteso, duta does, chera pi longa e chera pi curta, ma i à abù da fei outra strades, par chi 800 atletes de ra gara longa, par i 700 de chera curta. Nuia Tre Zimes de Lavaredo, nuia Val Travenanzes e Col de i Bos, nuia Averau e Jou. Ra gara pi longa i r’à scurtada a 85 chilometre, inveze de 118; chera pi curta r’é restada supośò conpagna, ma duta does con manco strada da fei in su, manco spona. Par parecià duto polito, ‘l é stà biśoin de deboto dojento parsones, dute vorentie de el paes, alcuante vegnude da fora, da ca pede, pi che see da ‘l Cadore. Chesta gara r’é coscita bela, che dute à acaro de dià ‘na man, par ra fei pi bela, par mostrà el meo, de el nosc paes, de ra nostra crodes. I no n’à podù moe di note, cemodo che i aea fato ‘l an ignante, parcé che no se podea molà fora chiste atletes, co ‘l scuro, inze ‘l gnee, a ‘l fi edo. I é moeste dares 8 da bonora, par un śiro longo e duro: da ra piaza de Anpezo su par Ciadin, in Cianderou, inze fi n a forzela Posporcora, śo a

Fiames, su par ra vecia farata, fi n a ‘l Ospedà, e ‘pò su par ra Val Pedon, fi n in Son Forcia e Son Śuogo, śo in Valbona, ‘pò Misurina. Ca i no n’à podù ruà a ra Tre Zimes, ma i à voltà in śo, ves Landro, i é tornade par Sorabances, su par Gotres, fi n in Lerosa e a Ra Stua. Da ca in fora, par Pian de Loa, ponte de i Cadoris, Posporcora e Cianderou. Chi de el śiro pi curto, fato conpain a moe, i à voltà da Ospedà ves Gotres e Lerosa.

El bel de chesta gares ‘l é che trope i vien i dis ignante, par vede i poste, par vive el paes e ra crodes, o mangare i se ferma calche di, dapò. Coscita el sport dia el turismo, cemodo che s’à acaro, anche inze ‘l Comun de Anpezo. E ‘l é par chesto che trope, inze ‘l paes, i dia ‘na man a parecià chesta gara.

Core intrà croda e zielRa Lavaredo Ultratrail r’à portà inze ‘l paes 1.500 coridore, con tropa outra śente śo par pede. El laoro de el paes intiero, e de outre da fora. El gnee el no n’é śù adora a roinà duto

Core su par ra nostra crodes, sote el ziel. E mangare sora el gnee.

Page 22: 2613

22

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

Ai 14 de jugn l personal del Comun da Fodom l à fat festa grossa sa L Taulac co l Rugero “Ruge” ju n penscion da debota n ann. L ava scomencé a laoré nte Comun come operaio del 1984, davò avei fat na mascia de autri laour davántvia, a scomencé dai

Imu plu cera su le seconde cese per stopé ite i tai del Stato. L’aliquota la passarà dal 0.76 al 0.86 per cënt. Su del 2,4 per cënt ence la Cosap.

Chëste le decijion de maiou mportánza toute nchëstadì dal consei de comune. Troc dubi nveze su la Tares, la nuova couta per l refudam, che co l regolament e i conc fac ju da la Comunita Montana Agordina, la aumentarà del 300 per cënt per le cese da paussé.

Critica la mendránza: “Le tarife le deventarà l dople per artejagn e pizerie. Sbaliada la tarifa ugola per dut l Agordin, che no ten cont de le desferente vocazion del teritorio e che la jiara a penalizé le fameie fodome.” A la fi n sarà i paroni de le seconde cese a mossei to fora l tacuin per stopé chi scioldi, zirca 120 mile euro, che l Stato co la spending rewiew, l taiarà ntel 2013 al Comun da Fodom. Autritánc l se n’ava tignù n l ann passé e coscita, senza mëte mán su chelche couta, a l’aministrazion Ruaz i conc i risćiáva de no tourné. Le opzion i eva trei – spiega l assessor al bilánz Claudio Sorarui: taié chelche servisc a la popolazion, aumenté l’adizional irpef o l’Imu su le seconde cese.” A smonejelé ncin l cont per i fodomi paroni de seconde cese l’é stada perveduda n’aliquota plu bassa, l 0.46 per cënt, per le cese conzedude debann a parenc n linea dërta de prum grado. N dut l aument l assa da porté nte le casse del comun zirca

58 mile euro. L rest de zirca 60 mile euro per stopé ite i 120 mile che no ruarà da Roma, i é stei ciapei a limé, spò taié, nicn de ca e ncin de la su deplù ousc del bilánz. Autri 10 mile euro se pensa de i tre ite da azertamenc de jent che no n a paié davántvia.

Imu, l Stato “se mángia” l aument

N l ann passé l Stato, co l goviern Monti, l ava aumenté de chël bon le aliquote, tánt che l Comun da Fodom l ava ncassé zirca 1 milion e 200 mile euro respet ai 600 mile euro dei autri agn co l’Ici. Ma po l s’ava tignù plu che l mez per stopé ite l busc senza fonz del debit statal. Davò le proteste velch l é ste mudé. Ma no máncia la “talianada” che frega ncora nviade l Comun da Fodom. Sto ann i comun i posarà se tignì duta l’Imu che i ncassa da le prume e seconde cese.

Al Stato nveze jiarà duta chëla che ven da ativité comerciai: alberghi, boteighe e coscita nnavánt. A fe i conc l comun da Fodom, a chësta moda, l assa ncassé ben 104 mile euro deplù. Massa bel perciéche a Roma i no n pense una per te robé ence chëst. Dut chël che i comuns i ncassarà deplù defati, l mossarà vignì versé nten “Fondo di solidarietà comunale”, metù su per compensé chi comuns che co le nuove regole su l’Imu ncassarà demánco. “Fondo” che, ades come ades, degugn sa con precijion ulache l

fajarà rué i scioldi. Na bela fregada per i scioliti. A chësta moda i comuns che a na gran evajion, come chi del sud, i no fajarà nia per la fe vignì fora. Tánto pensa “o Stato” a paié ite.

Tares: stangada per artejagn e pizerie

Auna a l’Imu, l’autra stangada per i zitadins la ruarà da la Tares. Su l’aplicazion de chësta nuova couta sul servisc per la regoiësta del refudam, s’a levé n dubio “bi partisan” nte consei de comun. I consiadous i ava da aprové regolament e tarife ( la mendránza a voté a duc doi decontra ), ma auna i a damané de podei n savei deplù da la Comunita Montana che a fat i conc.

“No se capisc – spiega l assessor Sorarui – come mei che da na pert la Comunità Montana la n’a dit che l servisc ntel 2013 l costarà come ntel 2012 e da l’autra, co le nuove tarife, che le aumentarà ncin per duc, se ncassarà deplù.” Ma per la mendránza i dubi e le contestazion le no s’a fermé chilò. “No l é ste pervedù degun inzentif per l bon resultat otignù dai fodomi e da le aziende per la diferenziada, che l’é ruada al 82,8 per cënt – a dit Grones. Le tarife le deventarà l dople per artejagn e pizerie e coscita fameie e aziende le mossarà ndavò to fora l tacuin. L servisc l costa 3 milioni 420 mile euro al ann. De chisc l 60% per le cese e l 40 per cënt per l rest. N milion 650 mile euro i se n va per

coie su l refudam, 710 mile per l porté al tratament, 290 mile per la gestion dei ecozentri, 225 mile per neté su plaze e strade e 440 mile per cosć de aministrazion e personal. De sti temp l eva da cialé de reduje i cosć – a dit Grones. Per ejemple cialé cánche, via per l ann, se po ji mánco oute a svuoté i bidons.”

Bilánz e laour publizi: comuns co le mán liade

“La politica dei tai atuada da l’aministrazion central – a dit ncora Sorarui – l a de fat strent le poscibilité de manovra de le aministrazion dei comuns. La norma che dal 2013 mpon l “Patto de stabilità” ence ai comuns da 1000 a 5000 abitánc, la risćia de no ne lascé de investimenc. Ma mpò l’aministrazion, ntel fe ju l bilánza 2013, l’a cialé de de n’atenzion particolar a l’istruzion, con fi nanziamenc per scole e fameie, a la cultura, con deplù forme de contribuc a le associazion, al ambient con intervenc ntel setor che l é lié dassën al turismo e ntel social co i laour a la cèsa da paussé Vila S.Ijep.

Per cont dei laour publizi pervedus per l 2013, a la fe da paron l é ncora chi intervenc fi nanziei co l “Fondo Brancher” che prëst, coche nsomeia, l assa da sbloché i scioldi. Chisc duc i laour pervedus: laour che va prò al nuof Pont de Retic 46 mile 500 euro, sistemazion strada da Daghè

114 mile euro, impiánti produzion energia nëta 398 mile euro, adeguament strada silvo – pastoral Pont de le Fontne – Ru de Pestort 256 mile euro, consolidament boa de Busc del Bruo 134 mile euro, sistemazion boa strada Chierz – Salvacia 120 mile euro, sistemazion Strada de la Vëna ntra le Miniere del Fursil e l Ciastel d’Andrac 3 milioni 300 mile euro (Fondo Brancher), ristruturazion e ampliament scole elementari da La Plié 2 milioni 250 mile euro (Fondo Brancher), parchegio Val del Hotel 1 milion 65 mile euro (Fondo Brancher), nuof ufize turistico a Reba 800 mile euro (Fondo Brancher), mautenzion prei arbandonei 138 mile euro, sistemazion Vila S.Ijep 150 mile euro.

La discuscion, coche l’eva da se speté, su sto pont, l’é stada ciauda. L’opojizion l’a contesté la previjion de entrada da verbai al codesc de la strada che la passa da 1.600 a 8 mile euro per l’ativazion dei autovelox.

“L é debujen de marciapiesc, fe asfalté strade, comedé la viabilité comunal, parchegi nte le frazion, comedé le scole, fenì via Vila S.Ijep e no se capisc coche se pobe spëne 3 milioni de euro dal Fondo Branche per fe na strada, da trei corsie, vedù chël che la costa, ntra le miniere del Fursil e l ciastel d’Andrac. Coscita se fajarà n’autra catedral ntel dejerto, tipiche de l’Italia. L é n bilánz puoro a saré ite Grones. “Se podëva e s’ava da fe deplù e meio per Fodom.” (ls)

Comun: plu cère Imu e CosapL assessor Sorarui: "Sedenò s'assa mossù taié chelche servisc." Tares dopla per pizerie e artejagn

Festa per l “Ruge” n penscionI ex coleghi de Comun i a volù l saludé co na giornada n compagnia

L Rugero premié da l’Aministrazion comunal, co i autri trei operai “storizi” de gran valuda.

13 agn nsu: idraulico, paster, mecanico, alpin, autista, manoval, eletrizist, operaio e machinista sui impiánti e ntei cantier e sarevede cotán’ de autri ncora. Podei ve pensé se l no sarà sté prezious n tel om. Ncora ades l no sa co fora a ncontenté duc chi che ié damana

na mán ntei laour. Per nia l Comun no jiva n deprescion, davò che l Ruge é jù n penscion. Per chësta ocajion de festa i é ste dediché ence na poejia. Ma nte le rime l é ste lascé da pert i 100 loaur e le baronade sedenò le no n assa bu lerch su nen folgio. (Chi de Comun)

Page 23: 2613

23

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Val Badia

Teater/2 - Le festival “aterTEater” se deura la jöbia, ai 11 de messè dales 21.00 söl paiun dla Musiga a Al Plan de Mareo cun la proieziun dl fi lm ström “Der heilige Berg - La montagna sacra”. Arnold Fanck é le regist dl fi lm presentè tla Germania dl 1926 cun Luis Trenker y Leni Riefenstahl tles perts prinzipales. Al cunta na storia dramatica de amur, amizizia y mort, ambientada te n paesaje grandius danter pizes de crëps altes y imposantes, sot a sböres y lovines, olâ che al vëgn alzè fora valurs umans sciöche coraje, vega y eroism dla porsona che afrontëia la natöra atraënta y salvaria. La rimusicaziun é de Tiziano Popoli che à cherié na sintesa danter la musiga “tlassica”dl film, musiga eletronica y improvisaziun. Leitmotiv y secuënzes groovy se alternëia cherian atmosferes y contrades de sonn che descür y aprofondësc i sentimënć di protagonisć. La musiga vëgn sonada dal vì da Valeria Sturba (vidora, theremin, usc, eletronica),

Roberto Manzini (sax, tlarinet, chitara, pos) y Tiziano Popoli (synthesizer, secuënzes y samples). Der heilige Berg tla rimusicaziun de Tiziano Popoli é na produziun dl festival aterteater. L’entrada é debann.

“Eden”

Le festival va inant la sabeda, ai 13 de messè dales 21.00, te y en colaboraziun cun le zënter por i jogn UFO a Bornech, la domënia, ai 14 y le lönesc, ai 15 de messè, dales 21.00 tl Atelier Lè 19 a La Val cun la performance de bal “Eden” de Mala Kline (de y cun Mala Kline; scenar, löms y costüms Petra Veber; musiga Alen and Nenad Sinkauz (East Rodeo); sonn Sašo Kalan in Luka Ropret; diretur tecnich Luka Curk; produtur esecutif Žiga Predan; produziun Pekinpah / Kink Kong & E.P.I. center). La balarina, performera y coreografa Mala Kline vëgn dala Slovenia y ara à studié ert y fi losofi a a Ljubliana, Amsterdam y New York. So laûr é conzentrè sön la rapresentaziun di monns interiurs y sön le chirì n raport autentich danter performer y publich. Cun le tòch solo “Eden” à Mala Kline cherié na sort de performance rock interdisciplinara, na roda de fi göres bizares te na lerch

a deplü dimenjiuns. Le post é na taverna öta. Mala Kline trasformëia chësc local te n post onirich, olâ che al vir porsones imaginaries, sciöche inće le publich. Do che ara s’à arjigné ite te chësc post, mëtera man da se möie cun i sonns avantgardisć de Alen y Nenad Sinkauz, ara bala, ćianta, jobelnëia interpretan fi göres desvalies, tiers, emoziuns. Tl moscedoz danter autentizité y ironia nes trasmëtera chël, a ći che ara i dij “l’essënza umana”.

Nia ma por mituns: “Second hand puppets”

Na pert dl festival de teater é sciöche dagnora dedicada ai mituns. Le lönesc, ai 15 de messè dales 17.00 tl Hotel Alpenrose a La Val y le mertesc, ai 16 de messè dales 17.00 tla Ostaria Sotrù a La Pli de Mareo vëgnel ospité le Figurentheater Tübingen cun le tòch “Second hand puppets” (cun Karin Ersching; fi göres y rejia Frank Soehnle; tecnica Sigrid Kulik ; produziun Figurentheater Tübingen). Karin Ersching presënta n program cun les marionëtes dl fundus dl teater de fi göra de Tübingen. “Second hand puppets” mët adöm fi göres de 10 rapresentaziuns danter le 1983 y le 1998 che cunta danü sües stories

Le program va dala jöbia ai 11 al mertesc ai 23 de messè“Der heilige Berg - La montagna sacra”

La balarina, performera y coreografa Mala Kline che sarà da odëi y aldì al UFO a Bornech y al Atelier Lè 19 a La Val. (foto: Damir Žižić)

Le titul dl tòch “Above under inbetween” é program: dessura, dessot, danterite. (foto: Lisa Rast)

vedles y se brodora fi na al’estasa danter beles melodies da dlaié y ćianties sentimentales. Inće chilò èl da se aspetè n gröm de musiga. Por todësch, por mituns y adulć.

“Adamo y Eva”

Le program por mituns y families va inant le mertesc, ai 23 de messè dales 21.00 tl salf dles manifestaziuns a Al Plan, cun le grup inQuanto teatro y le tòch “Il gioco di Adamo” che nes cunta la storia de Adamo y Eva (de inQuanto teatro; cun Floor Robert, Giacomo Bogani, Andrea Falcone; dramaturgia Andrea Falcone; löms y sonn Giulia Broggi; produziun inQuanto teatro en colaboraziun cun Kinkaleri e La Piccionaia – I Carrara). Al é gnü chirì na storia che foss buna da lié adöm mituns y adulć söles desfarënzies dl monn da śëgn, söla lontananza tl tëmp, y an é rovà pro le pröm ël y la pröma ëra, te n monn zënza tëmp, olache döt é ćiamò poscibl. Ai à la fantasia di mituns y la poscibilité di adulć da la realisé. Tröpes é les stories de Adamo y Eva: stories vedles y modernes, dales prömes rapresentaziuns teatrales a ćianties medievales, da pitöres te dlijies fi na ales cunties de Mark Twain. Valgönes de chëstes é stades por inQuanto teatro l’ispiraziun por le tòch. Por talian, por mituns y adulc.

“Suicidal yodels” te majun da Ćiaminades

Magnifi camënter stramba é la performance musicala de Erika Stucky + Tuba (Mark Unternäher), la musizista svizer-americana che é chersciüda sö tla California, s’à spo trasferì tl Wallis y à ciafè süa formaziun tla Francia y altró. Chësc aspet te süa biografi a spliga l’estetica de süa musiga fantastica y stravaganta tl medemo tëmp, che ne se tëm nia da esperiënzes musicales de confi n. Cun “Suicidal

yodels” se dedichëiera al’ert dl iodler, ara ćianta blues verjiun jazz y bala la polca plü desliada. Süa musiga se möi tla strentöra dles munts y se deura al cosmos tla medema manira. Le tòch é da odëi le mercui ai 17 y la jöbia, ai 18 de messè dales 21.00 sön le lüch de Ćiaminades a Badia.

“Dessura, dessot, danterite”

Tles strades de Al Plan (start strada Plazores 7) le vëndres ai 19 de messè dales 18.00 y a Corvara (start Plaza de Comun) la domënia ai 21 de messè dales 11.00 vëgnel portè dant la performance de Willi Dorner. Le titul dl tòch “Above under inbetween” é program: dessura, dessot, danterite. Artistes y artisć anüza elemënć d’aredamënt y mebli te na manira contraditora y mët adöm tres danü sü corps y l’ambiënt te costelaziuns y strotöres nia aspetades. Le jüch complès y afascinant mostra le privat, l’abitaziun y so aredamënt tla lerch publica. Al deura perspetives y vijiuns nöies sön nostes usanzes, les porta fi na al’assurdité y svilupëia coreografi camënter l’invit da fà esperiënzes nöies te nosc ambiënt da vigni dé (coreografia Willi Dorner; cun Sebastijan Geč, Katie Green, Nick Keegan, Lisa Oettinghaus, Stève Paulet, Anna Reitbauer, Esther Steinkogler; conzet musical/composiziun Bernhard Lang; audio-software development y rejia audio Th omas Musil, IEM/KUG; scenografia Katharina Heistinger; costruziuns Katharina Heistinger, Andreas Baumgartner; produziun Regina Reisinger; tour management Christina Medosch).

Informaziuns

Por informaziuns y prenotaziuns pòn contatè: www.aterteater.it - [email protected] - tel. 342 0170364. La prenotaziun vëgn aconsiada.

Les “contrades” tl focus dla cuarta ediziunLe festival internazional de “aterTEater” pëia ia ai 11 de messè y dorarà ćina ai 23 de messè. Spetacui a Al Plan, Bornech, La Val, La Pli de Mareo, Badia y Corvara

Le festival “aterTEater” se deura en jöbia ai 11 de messè dales 21.00 söl paiun dla Musiga a Al Plan de Mareo cun la proieziun dl fi lm ström “Der heilige Berg - La montagna sacra”, ajunté da na rimusicaziun dal vi sot la direziun de Tiziano Popoli.

Teater/1 - “Aterteater” é deventè n festival internazional de teater che presënta te Südtirol n program che tol ite cun naturalëza, zënza mëte limić, deplü lingac y deplü genres de ert, y chësc bëgn da cater agn incà. I grups vëgn dala Talia, Germania, Austria, Svizera y Slovenia y les formes teatrales va da fi lm a musiga sperimentala, da bal a performance y al teater de fi göra por mituns. Tan ampla la varieté, tan davert ala esperimentaziun, insciö é inće i posć de rapresentaziund dër originai: al vëgn fat teater te ostaries, sön paiun, te zënter por i jogn, te majun, te atelier, sön strades y plazes de paîsc.

Incultè la contrada

L’azënt de chësta cuarta ediziun, che va dai 11 ai 23 de messè 2013 y che röia en chësc ann por le pröm iade inće a Bornech, é lié al tema

zentral “contrades”, che sta por post, ambiënt, raiun, vijinanza, natöra. Le incultè la contrada cun ert y cultura porta te na maniera reziproca sides publich co artisć y artistes a vijiuns y impulsc nüs. Y ara ne se trata nia ma de contrades alaleria y posć reai sciöche plazes de paîsc, majuns y strades. Al vëgn depënt y conscidré inće les contrades umanes interiures. An cunta stories strambes de mebli che brodora fora por plazes, de marionëtes de secunda man che vëgn descedades da ćianties sentimentales, de na ëra jona, n pü‘ Eva, n pü‘ olp, n pü‘ punk che chir le paraîsc pordü. Na bela varieté pita chësc ann i proieć interdisciplinai, dantadöt tl ambit dla musiga. Tiziano Popoli à fat la rimusicaziun dl fi lm ström “Der heilige Berg” moscedan musiga tlassica dl fi lm cun improvisaziuns y musiga eletronica. L’artista slovena Mala Kline porta cun so tòch “Eden” na

performance fantastica de bal y rock sön paladina. En colaboraziun cun le festival Badiamusica él gnü invié la svizera Erika Stucky che sona y interpretëia te süa performance musicala stravaganta “Suicidal yodels” le iodler che i conesciun, mo te na manira nöia y sorprendënta. Le resultat é n iodler jazz intënt tl blues, davert a na vijiun cosmopolitica.

Les portadësses dl festival y i mezenać

L’Assoziaziun Culturala ErehwoN é la l’uniun portanta dl festival sot ala direziun artistica y l‘organisaziun de Erika Castlunger, Valentina Kastlunger, Bernardetta Nagler, Barbara Tavella y Ursula Tavella. La cuarta ediziun vëgn realisada indô cun le sostëgn de plü sponsors pri-vać, de plü assoziaziuns turistiches dla Val Badia y istituziuns publiches.

Page 24: 2613

24

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

San Ćiascian/1 - I scolars dla 5a elementara da San Ćiascian adöm a sü geniturs à invié sü insegnanć a na bela festa de contlujiun dla elementara, por recordè, festejé y inće rengrazié i insegnanć che i à acompagné tres i agn de scora. Chësta festa é oramai deventada tradiziun, y é gnüda tignida söl ćiamp dl sport a San Ćiascian. Te na sëra de compagnia él gnü fat jüć desvalis, cun la partezipaziun de scolars, insegnanć, geniturs y val’ compagns. Na cëna deboriada tl bar sport à portè pro che la ”serada de contlujiun” dla scora elementara garatass particolarmënter.

Dedô él ćiamò gnü śoghé na bela partida al palê, olache düć s’à scialdi porvè y à desmostrè de bunes cualitês sportives.

N giulan sintì ai insegnanć

San Ćiascian/2 - Les gran plöies tomades l’ann passè da d’altonn à roviné dassënn le tru de meditaziun a Sarè daìte da San Ćiascian. Le tru dediché a Klaus von der Flühe é travert por tröpes porsones che vëgn a passè momënć de meditaziun y spiritualité tla natöra. Le tru pëia da

Natalia Ellecosta, Karin Verginer, Katia Pescollderungg, Hubert Pescollderungg y Marlies Agreiter. De cör bel giulan a düć y de bunes

N dilan por l’acompagnamëntA San Ćiascian à chi dla 5a elementara organisé na festa de contlujiun dla scora, inće por rengrazié i insegnanć

Mitans y mituns de 5a cun sü insegnanć.

Na partida sot les stëres.

vacanzes da d’isté! (I geniturs di mituns y dles mitans dla 5a elementara da San Ćiascian - ann 2012/2013)

Volontars à ressanè le truLe tru de meditaziun a Sarè/San Ćiascian ê gnü roviné dales plöies

Sarè demez y se sleria ite por bosch; passan tres staziuns tematiches desvalies röiel ite dala bela capela de Sass Dlacia. I volontars y i mëmbri dl comitê s’à śëgn dan l’isté tut a cör le ressanamënt dl tru y l’à insciö metü apost. N gran giulan a düć i volontars che à daidé cun ores de

laûr y mascînns. N bel giulan inće ala dita che à metü a desposiziun debann la giara por comedè fora le tru. A düć chi che röia a San Ćiascian i vàl l’invit da s’archité a Sarè por fà le bel tru de meditaziun che porta ala capela. (Le comitê dl tru de meditaziun)

Volontars y mëmbri dl comitê: Pepi Wieser, Angel Pedratscher, Angela Trebo Wieser, Anna Mellauner Pezzedi y Otto Pitscheider.

Al vëgn laurè sön le tru de meditaziun.

Porsones - Arjunje 100 agn de vita é bele insciö n fat de ligrëza y che à inće dl sensazional. Ćiamò plü da ezeziun él sce al é n ël che po festejé chësc compliann particolar. Insciö éra stada ai 24 de jügn a San Martin. Paul Pitscheider da La Ila, conesciü sciöche Paul Mescio, à podü festejé le secul de vita, tl cërtl de parentela y conescënć.

I 100 agn de Paul Mescio ê inće por la ćiasa de palsa na novité, ajache al é la pröma porsona che à podü festejé ilò chësta bela eté. A fà festa él insciö inće rové adalerch le presidënt dla Ćiasa Giovanni Mischì, l’ombolt dl Comun de Badia Iaco Frenademetz y le rapresentant dl comun tl consëi d’aministraziun Iaco Clement.

La festa à metü man dala mesa dles trëi domisdé cun na santa mëssa de rengraziamënt, zelebrada da siur Christian Moroder. Ala funziun à tut pert la parentela, berbesc y mëdes dla ćiasa de palsa, sciöche inće le personal. Les cater sorus Moling de Cestun à fistidié dl abelimënt musical. Do mëssa é düć gnüs invià te bar por stè deboriada pro n bun tòch de turta, y dedô é la festa jüda inant tl cërtl dla familia. Döt adöm él rové alerch n bel grup de 20-30 porsones a ti fà a Paul les mius aodanzes. L’ombolt de Badia n’à nia orü manćé te chësta ocajiun particolara, y ti à surandè al festejé na turta. Por Paul él stè na bela ligrëza da odëi les tröpes porsones gnüdes a fà festa cun ël.

Fostüs de süa vita

Paul Mescio é nasciü ai 24 de jügn dl 1913 sön la Vila de Costa a

Döt le bun a Paul Mescio!Ai 24 de jügn él gnü fat gran festa te Ćiasa de Palsa a San Martin. Paul Pitscheider à complì la bela eté de 100 agn. Por n ël é chësta na ezeziiun plajora y por la ćiasa de palsa él le pröm centenar che an po festejé

Badia. Al à albü öna na só - mëda Oliva, y cater fredesc: Vico, Nando, Pire y Mariangel. Düć i é bele jüs danfora. Te süa jonëza àl messü jì sot a fà le soldà y à inće vit para la vera. Rové êl tla Norvegia, a Narvik.

Dla vera cuntâl pa scialdi püch, nes vëgnel dit. Sce an le damanâ mefo - zënza se tignîl plü ion döt por se instës. ”Süa uma ne le conesciô gnanca plü canche al é gnü zoruch dala vera”, cunta Wilhelmine Toniolo, che à conesciü Paul dan püch plü co 40 agn, canche al fajô ćiamò maester de schi. Da ilò êl nasciü na amizizia, y spo inće val’ deplü. N liam che à tignì ćina aldedaincö. Wilhelmine vëgn dötaorela dui iadi al’edema da Balsan ite a le ciafè.

Paul Mescio s’à plü inant aćiasè a La Ila. Al à fat na vita intiera maester de schi, pro la Scora da San Ćiascian. Canche al â metü man êl danter i pröms dla Talia, nes vëgnel dit. Al à acompagné y insigné da jì cui schi n gröm de jënt, inće sciori de inom y pom. Maester àl fat ćina che al â passa 80 agn, mo cui schi él jü ćinamai ćina daimprò ai 90, cunta la neza Paola. Dlungia le laûr söi schi, fajô Paul laprò le taxist, inće chësc ćina tla eté bindebò inant. ”Al ê na porsona da spavënt lezitënta y orentida”, cunta Wilhelmine, ”y al à dagnora fi stidié instës da se fà süa vita. Sparagné sparagnâl dër”. Cotan de porsones - nia ma Wilhelmine - se recorda de Paul sciöche na porsona da n bun cör, de compagnia y cun na bela manira de fà - che savô da ti an jì ala jënt. ”Na porsona da fà saurì, nia invidiosa y che lasciâ en pêsc la jënt”, dij Paola. A Paul i vàl inće da pert dla redaziun les mius aodanzes. (pablo)

Pro la festa di 100 agn tla Ćiasa de Palsa. Dant él Paul y Wilhelmine. Iadedô le presidënt dla Ćiasa de Palsa Giovanni Mischì, l’ombolt de Badia Iaco Frenademetz, la neza de Paul Pia y so om Tonino Manco.

Page 25: 2613

25

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Lies - En chësc ann él gnü fat la festa dl ANAP por i 40 agn de iubileum cun dötes les organisaziuns di artejagn en pensiun de Confartigianato. Por chësta ocajiun él gnü organisé na udiënza cun le Papa.

Ai 24 d’aurì é chës 16 porsones piades da Balsan demez por rové a Roma y tó pert al’udiënza cun Papa Francësch. Al é stè na incuntada n pü’ particolara, deache al ê da püch gnü lité le

Curiosité - Bunamënter ne sa degügn che al é dlungia Oies de Badia ćiamò n paîsc dal inom Oies. N turist â odü te internet che al ê na vila dal inom Oies tla Val Badia. Deache ël ê inće nasciü te n paîsc dal medemo inom, àl orü gnì adalerch a odëi chësc Oies. La desferënzia é che ”so” Oies scrion cun j lunch: Ojes. Mo olà é pa chësc Ojes? Al é tla Cehai, nia dalunc dal Erzgebirge de Böhmen, dlungia Görkau y Komotau. Chësc Ojes ê a 273 m y â na spersa de 293 ha. Al ê dailò na capela, mo degüna dlijia, degüna scora, ma dui fi stis por l’ega, döt l’ater ê ti paîsc dlungia.

La popolaziun laurâ da paur, da artejagn o jê te mineores a laurè; le paîsc â na botëga, na ostaria, n pech, cotanć laurâ te fujines a intorenè. Feter vigni ćiasa se nudrî

San Ćiascian - Por le secundo ann él gnü tignì ai 22 de jügn le festival folk “Tera Salvaria”, a San Ćiascian tl prè dles grilies sot le Sas Dlacia. Chësc evënt ô ester na ocajiun por jì idealmënter zoruch ales raîsc de nosc teritore. A chësc fi n é le program inzentrè sön la natöra, l’arpejun culturala alpina y la mitologia. Chësc se à inće respidlé tla scenografi a y tla impostaziun dla festa: al n’é gnü adorè degöna eletrizité, ne por fà löm, ne por sonè, ne por cujiné. Chël ô dì che la sora forma de iluminaziun ê rapresentada dala löna plëna, ćiandëres, füć y chentli, che ti à

insciö dè vita a n’atmosfera ćialda y sureala.

La festa à metü man cun la ćiacia al tesur por mituns, metüda da jì da Sofi a Triggiano, por l’assoziaziun Tera Salvaria y Giorgio De Grandi, por la staziun dl Corp Forestal da La Ila. Te chësta ocajiun à i plü pici podü se devertì y imparè tröpes cosses nöies sura le bosch y i tiers che vir laite.

N festival zënza eletrizité

Por da sëra êl preodü na pert culturala-mitologica y öna musicala. Baldi é la pröma pert tomada fora

Tera Salvaria: natöra, musiga y mitologia sot le Sas DlaciaJì zoruch ales raîsc ambientales y culturales é le fi n dl festival folk “Tera Salvaria”, ruvé en chësc ann a süa secunda ediziun

Ćiacia al tesur cun le verdabosch. (foto: Giulia Bortolini) L’atmosfera de n festival olache al ne vëgn adorè degüna eletrizité.La publicaziun “Pera Ascognüda”.

a gauja dl bur’ tëmp. Al foss gnü cuntè stories da laôta y liëndes incër le füch. I conzerc àn indere podü tignì zënza problems, do che le cil se à davert fora y la löna plëna é spizorada sura Sas Dlacia ca. Cater bands à sonè te na manira completamënter acustica, zënza eletrizité por amplifi cadus y o microfonns. Chësc à fat a na moda che i interescià al conzert s’tà abiné adöm incër le füch y la band, dan vita a na atmosfera lisiera y familiara. Al à sonè i ”Camerata Mediolanense” da Milan, Gerhard Hallstatt dal’Austria, ”NG” da Varese y ”Sangre de Muerdago”

dala Galizia tla Spagna.

Na publicaziun artejanala

En gaujiun dl festival à l’assoziaziun Tera Salvaria inće dè fora y presentè le liber ”Pera Ascognüda”, na racoiüda de pitöres y inzijiuns preistoriches söla pera. Ara se trata de n proiet completamënter artejanal, dala stampa ala liadöra, trames fates a man da Emil Valentini, Matthias Crepaz y Sofi a Triggiano. Le liber é impreziosì da na CD cun cater tòć musicai dl genre ”ambient”

ćiamò mai publicà, de ”Allerseelen”, Gerhard Hallstatt, Davidd y Adamennon. An le ciafa da cumprè tres la plata Facebook dla assoziaziun www.facebook.com/terasalvaria

L’assoziaziun Tera Salvaria representada da Emil Valentini, Giulio Sorà, Matthias Crepaz, Sofi a Triggiano y Thomas Wieser é contënta che le festival é garatè y se conforta bele ala proscima ediziun olache düć i interescià sarà sambëgn indô invià y tol la ocajiun por rengrazié düć chi che à daidé y sponsorisé la manifestaziun. (Matthias Crepaz)

da sora cun avëi te so urt verzöra, ordöra, tignî conici, alćes, adnes, iarines; an scialdâ cun ćiarbun; i inverns ê frëić y i istà ćialć y assöć. Le crëp plü alt de chësta pert dl

papa nü dl’Argentina. Passa 150.000 porsones à tut pert a chësta udiënza, y danter chisc inće 2.700 artejagn en pensiun. L’incuntada cun le Papa ti restarà dî imënt a chi che à tut pert.

Odëi n Papa tan scëmpl y che chir le contat cun tröpes porsones, ti à fat gran morvëia a düć. Le dé do él gnü vijité n valgünes dlijies, monumënć y posć de storia che la cité de Roma pîta. Do na buna marëna é pià ia düć dl vers de ćiasa. (Federico Ploner)

Oies y OjesSavôse che al ê n iade ćiamò n paîsc che â inom Ojes, mo scrit cun le j lunch. Na curiosité dla Cehai

Erzgebirge ê le Bernstein cun 917 m. Dl 1910 abitâ a Ojes 152 abitanć te 34 ćiases.

Canche al é gnü dl 1945 i rusci â i comunisć cehi surantut döt cant: i abitanć (al ê ma todësc) à te püćes ores messü s’un sciampé, i cehi gnüs adarlerch i à tut döt cant y le paîsc é gnü abité da blot cehi. Dl 1970 abitâl dailò inće ma plü 73 cehi te 21 ćiasines. I agn do le 1970 àn fat dailò n gran lêch. Ojes y deplü d’atri pici paîsc é jüs sot sciöche laota Graun sön Vinschgau. Dal 1979 él gnü sferié fora l’inom de chësc paîsc dala cherta orafi ca, al é ma plü romagnü scrit sön i documënć de chës porsones che é nasciüdes dailò y l’inom dl gran lêch é Ojes. Sce l’inom Ojes tla Boemia à les medemes raîsc linguistiches che nosc Oies, podess i linguisć ciafè fora. (Lois Trebo)

La plaza da Ojes incër le 1920.

Festa dla scolina a Ojes dl 1943.

Festa cun le PapaI artejagn en pensiun ANAP à podü tó pert a na udiënza cun le Papa. Inće n grup de Südtirol é jü jö

Le grup dan le Colosseo de Roma. Bel a man dërta él Federico Ploner.

Page 26: 2613

26

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Porsones - Les cherdades a prou é gnüdes da valgügn agn incà na gran meseria sciöche nos düć canć savun y gnun a porvè, él pö te vigni ploania incö cotan manco mësses che dan val’ ann.Vigni aisciöda pòn lì che ploans mëss söl altonn surantό deplü ploanies, da döes a sis. Chësc é sigü n gran pëis y ćiamò na maiù responsabilité por n ploan nia plü pro i jogn.

Sce n ël alda la cherdada a vita religiosa, mo ne se sënt nia al’altëza da gnì prou, pòl inće gnì n fre laich y dediché sü ideai, süa vita cun sorvì i atri en onù de Dî. Cun le mistier che al à imparè pòl ester de gran ütl ala comunité olache al laora. La vita da fre laich é scëmpla, al ne dij degüna mëssa noela cun gran festun, al dëida fora les cöres y laora tl chît indlunch olache al vëgn metü. Al po avëi na bela vita contënta y plëna de sodesfaziuns cun i laûrs che al fej. Vignun lascia indô val’ de bun, inće sce al à albü cotan de ambries

dlungia le lominus dla vita. Na vita plëna de sacrifi zi soportada cun rassegnaziun y contentëza é chëra de n Fre miscionar ladin.

Vëia da studié

Giuvani de Sotsas vir da agn bele tl convënt di Combonians a Mellatz tl Allgäu, 15 km sura Lindau. Giuvani é un di mituns de Engl Valentini (1902 - 1996) de Ćiach/Badia, maridé a Sotsas. La pröma fomena de Engl ê Maria Glira (1905 - 1938) da San Ćiascian; ai à albü les mitans Carlina, Paula y Maria. Cun la secunda fomena Anna Pezzei (1908 - 1981) da Laguscel a Lungiarü à Engl albü chisc mituns: Perpetua, Giuvani, Teresa, Gottfried y Hermann.

Giuvani é nasciü dl 1943 a La Ila. Canche al ê n te’ pice möt, s’â süa uma amarè. Giuvani s’â sentè dlungia y ti â dit: ”Uma, saste che i oress gnì n prou?” La uma se l’â ma

rita y â scutè chita. Da chël dé incà chersciôl te pice Giuvani la vëia da gnì prou. La scora elementara àl fat a La Ila. Cun 11 agn àl damanè sü geniturs sce ai l’ess lascè jì a studié a Porsenù tla ćiasa di miscionars a Milland. Dailò êl bele de sü berbesc y jormagn Pezzei miscionars. Scebëgn che la familia ê grana y n’â nia dessorora da mëte sot i dënz - ara viô plütosc tla pecügna - ti â i geniturs dè pro a Giuvani da jì a studié. Por i geniturs êl n gran sacrifi ze, mo ai le surantolô ion por i fà n plajëi al möt Giuvani che ê dër bun da imparè y mostrâ ligrëza da gnì prou.

A Milland pro i Combonians

Al ê dl 1955 che Giuvani Valentini â podü jì a studié. Al abitâ a Milland tla ćiasa di miscionars Combonians; a scora jôl sö te cité y nia plü tl Vinzentinum sciöche chi da Milland

ê jüs ćina dl 1955. Al se fajô dër saurì te scora. Tröc ladins ti la sticâ a scora a tröc todësc. Le degan Matî Declara (+1884) â naota dit: ”Na dermena ladina é plü scicada che n cialzà todësch!”

Giuvani dij che i agn ćina ala matura é stà por ël i plü bi agn de süa vita. Le studié ê por ël na gran ligrëza.Te plü materies i dôl leziuns a de sü compagns che â debujëgn. Podëi daidé d’atra jënt ê por le studënt Giuvani de Sotsas na gran ligrëza y al le fajô dër ion. Inće sport ti plajô dër y les munts. De sü compagns a Milland y de scora ê Claudio Crazzolara da La Ila, Giuvani Pescoller da Lungiarü fajô la medema scora, mo al abitâ tl Cassianeum. Tl chît dles munts sintî Giuvani de Sotsas tres deplü la cherdada da ti jì do a Gejù y da gnì prou. Inće la musiga ti plajô dër; al odô laite Dî, le cheriadù de dötes les cosses; al amirâ la porsona che é la gherlanda dla creaziun.

Na maratia müda la vita

L’ann 1964 à Giuvani fat la matura; al â la intenziun frëma de gnì miscionar y da jì fora Mellatz a fà le noviziat. Mo do la matura à le destin arferè les idees de Giuvani.

Na maratia i â metü la man ados. D’agost de chël ann do la matura ne se sintîl foradenia nia cis bun, mo al ê impò jü sön munt a daidé laurè ite le fëgn. Al gnô intres plü debl y sintî n gran mè de će. Do da 10 dis che al ê te let l’àn condüt tl ospedal a Bornech; le primar s’â spordü da l’odëi, deache al â capì che al â la punta chîta (meningite); al l’â atira fat menè fora Desproch tla clinica. Laôta se salvâ da chësta maratia ma le 5%, mo inće pro chisc restâl conseguënzes söl corp. La pert dërta dl corp dal će ćina al ćialćiagn ê gnüda stara, al ê inzotì, ma plü bun da jì a strefl un. Al â pordü daldöt le lingaz, la faela, la mënt ne le daidâ nia plü, ći che an ti dijô, se desmentiâl atira indô, al â dejimparè döt. Tla fl u dla vita - al â inlaôta 20 agn - ê Giuvani stè n ann intier fora por chi ospedai.

An messâ ti dè ite le mangé, al messâ se lascè lavè, alzè fora de let, socodì sciöche n te’ pice möt. Ći che chësc orô dì por na porsona jona tl’aisciöda dla vita po vignun se imaginé. Al ê danter üsc y poresc! Al messâ s’an doré de dötes les sorts. La penitënza ê grana, mo Giuvani ne rovâ porchël nia fora de tru, al ne gnô nia jö de rama. Al â idees tleres por süa vita. Giuvani é spo

”Gejù, fej cun me ći che t’ôs!”Giuvani de Sotsas da La Ila é tres crusc y dolurs gnü Fre miscionar. Tla vita él gnü metü dassënn ala proa, cun na maratia sterscia che l’à atochè tla fl u dla vita, mo la fede l’à daidé da jì inant so tru pazientus y desponü a jì la orentè de Dî

Fre Giuvani laora a Mellatz te ofi ze y fej le portier de ćiasa. La familia de Engl Valentini de Sotsas.

Giuvani dala Pröma Comuniun cun i insegnanć siur Valerio Frenes, Franzl Pizzinini, Lejio Lezuo y M. Madalena Sief da Col de Santa Lizia.

Page 27: 2613

27

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Giuvani dala professio tla ćiasa miscionara a Mellatz.

da Desproch gnü menè por ot mëisc tla clinica a Natters sura Desproch y spo él dedô indô stè dui mëisc tla clinica da Desproch, spo àl podü reinćiasè, gnì a ćiasa. Inće a Maran é Giuvani stè dui mëisc tl clinica INAIL y dedô te plü posć jö por la Talia. Laôta ne gnôl nia ćiamò fat terapies y insciö à Giuvani scialdi messü da su porvè da imparè certes cosses essenziales cun döta la traina dla maratia.

A Lourdes por ciafè aiüt

A Giuvani ti capitâl tres danü les

domandes, mo ne ciafâ degüna respogna lassura: Ćiodì ti â pa Chël Bel Dî menè chësta maratia rodunt a ël? A ći fosa n’orôl pa nia che al gniss n miscionar? Chëstes domandes ti à fat a Giuvani plü mè che la maratia instëssa. Ares romagnô davertes! Mo bel plan ti jôra a Giuvani damì. Al â imparè da zoterì cun la maza che al adora inće incö ćiamò. Sciöche n te’ möt tla pröma elementara messâl imparè da scrì cun la man ciampa. Da d’altonn dl 1965 àl fat fora da jì cun la ferata di pelegrins dla diozeja a Lourdes.

Sot tl cör âl la intenziun da damanè Santa Maria sce ara ne i damanass nia a so Fi Gejù la grazia da varì, deache al orô pö gnì miscionar. Chësc ti àl spo inće portè dant a Lourdes a Santa Maria. Al ti â dit: ”Uma, i oress tan ion gnì miscionar; porchël adori la plëna sanité. Prëibel, uma, prëieme tö pro Gejù, to gran Fi amè che à le gran podëi tles mans, la grazia da gnì indô sann intun. I gniss tan ion prou. Prëibel, uma, prëieme tö decà chësta grazia.” Al corp ne i sozedôl a Lourdes nia, al restâ sciöche al ê. Mo le gran miraco che é sozedü te Giuvani a Lourdes chël ê che la uma de Dî ti à perié da Gejù la grazia da soportè la maratia cun dötes les conseguënzes pazientus y sotmetü a Dî. Giuvani â imparè da azetè deplëgn la orentè de Dî. Da chël dé inant portâl te so cör ma plü chësta aodanza: Gejù, fej cun me ći che t’ôs. Iö sun dldöt te töes mans, al sozédes tüa orentè! Y Giuvani se metô a desposiziun dla orentè de Dî.

Fre di miscionars Combonians

Giuvani é spo stè dui agn a ćiasa.

Ala fi n dl 1967 é dui miscionars combonians rovà a Sotsas a le ciafè y ai le inviâ a ji a Mellatz tl Allgäu a laurè tl ofize dles misciuns. Giuvani ê atira stè a öna y â impormetü da fà döt ći che al foss stè bun de fà cun la man ciampa. Dl 1968 él jü fora Mellatz a laurè tl ofi ze dles misciuns.

Tl cör periâl tres Gejù: ”Fej cun me ći che Tö ôs!” Le medemo ann i â le pater general pité da gnì tut sö tla congregaziun, ći che Giuvani azetâ atira. Dui agn àl fat noviziat y dl 1970 àl albü la pröma professio y dl 1976 àl dè jö i ûs beterni; al s’à oblié tres joramënt da passè süa vita pro la congregaziun. L’ann do àl surantut dlungia le laûr te ofi ze inće le sorvisc pro porta, da fà le portier. Da 30 agn incà é Giuvani telefonist y portier dla ćiasa miscionara. Fre Giuvani sta al orar sciöche sü compagns: dales set da doman él mëssa, spo vàn a gostè, dedô i va vignun do a so laûr y dales 12 él la marëna; dales döes ia vëgnel sorvì le cafè, spo va le laûr inant y dales 6 da sëra vëgn düć cherdà dala bronsina a cëna y dala mesa dales ot vëgnel dit la corona. Insciö passa n dé indôlater.

Inće sce ara n’â nia orü ester por

gauja dla maratia che Giuvani de Sotsas gniss miscionar, àl impò podü gnì almanco Fre laich dles misciuns. Ma Dî sa a ći moda che Giuvani s’à amarè y n’à nia podü gnì miscionar, ći che al s’â aodè bele da pice. I trus de Dî é d’atri che chi dla jënt. Dî n’é nia oblié da realisé ći che la porsona ess ion; chësc foss massa bel y comot. La porsona ne po porchël nia perde la speranza, mo po confi dé inant tla buna orentè de Dî che i lascia plëna orentè da jì por so tru.

”Che al sozedes süa orentè!” Insciö pënsa le Fre laich Giuvani de Sotsas. Al se sënt fortuné y contënt cun düć sü mai! Sciöche Giuvani à dit ne rovaràl nia plü te so paîsc nadalin La Ila, deache cun süa magagna él apëna plü bun da jì. Al fej so laûr cun gran ligrëza, al é dër de sorvisc, al é da bëgn ala comunité cun döta süa malancogna, al mostra gran dediziun y pasciun por so laûr. I ti aodun a nosc compaejan che vir tl forest döt le bun, che süa maratia le lasces laurè en pêsc y che al ais tröpes forzes y ligrëza y vëia da laurè por le bëgn dla comunité miscionara. (Lois Trebo)

Page 28: 2613

28

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Musiga - Andrè Schuen é nasciü dl 1984, al é chersciü sö tla familia tan de musiga Schuen a La Val. Söa ligrëza y pasciun é da pice insö la musiga, al i é jü do a söa ambiziun y s’à dl 2010 diplomè te ćiantè opera, lied y oratore tl Mozarteum da Salzburg. Dal ann passè incà à inće la Val Badia podü aldì che söa cariera ćiamò jona l’à portè ai pröms gragn y bi suzesc: Andrè Schuen à podü ćiantè pro de plü orchestres conesciüdes sciöche i Berliner y Wiener Philharmoniker, l’orchestra dl Mozarteum, la Camerata Salzburg y d’atres che à prestisc.

Cun le ćiantarin baritonn/bas Andrè Schuen s’l’unse n pü’ cuntada.

La Usc: Andrè Schuen, de te àldon tröp foradecà: fi nalmënter este n iade da “aldì” tla Val Badia?

Andrè Schuen: “I sun corius sciöche nosc conzert i plajarà ala jënt. Al é na serada de lieder y la

jënt n’é magari nia tan ausada. Pro i lieder él ma test y musiga, le pianist y iö ne se moiun nia tröp, porchël se damana chësc repertore n ascutè sö sfadius y inteletual.”

Tö vëgnes mefodër da Madrid y Barcellona, olache t’as ćiantè töa pert solistica tl Requiem de Fauré, cun i B erl iner Philharmoniker y so dirighënt atual Simon Rattle, co àra pa buté?

“Ara é jüda bun. Al é n tòch musical super bel, dër val’ de romantich. Laite él dui soli por baritonn, un é da ćiantè scür y dadalt, l’ater se damana n corù plü lominus. Ći che é dagnora n pü’ n problem, é che an ne fej nia tröpes proes danfora. Da sëra êi a Madrid, à fat 5 menüć de proa por m’arjigné ca - cun tlavier, y le dé do êi sön paiun. Chësc é por la condiziun mentala n pü’ compliché, dantadöt sce an ćianta cun les orchestres. An mëss avëi i nerfs, ester bugn da trasformè le nervosité te energia positiva. I pinsiers y les tenjiuns

vëgn dagnora danfora, deache canche i sun naôta tl ćiantè sön paiun, suzed pö döt da su.”

Tö fejes na bela cariera da ćiantarin lirich sön paiun internazional, ći sodesfaziun él pa por te da ester bele a chësc livel de usc y de famosité, y ći strada te tôleste pa ćiamò dant? Olà oste pa ruvé?

“Iö ne me toli dant nia cis tröp. I oress ćiantè tan dî che al me sa bel. Tan inant che le tru me porta ne pôi nia iö dì. Śëgn naôta me dà les sodesfaziuns rajun che i feji dërt. Ći che i feji ćiamò é che i prôi da ne ponsè nia demassa.”

Ći disciplina y renunzies ôl pa pordërt ester da fà na te’ cariera?

“Da öna na pert ôl bëgn ester disciplina, dl ater vers ne pôi nia ponsè demassa y ne sforzé nia massa. Iö ne pënsi nia tan. Iö à metü man da fà le plü normal che ara va, chësc me dëida deplü co mo regolé y mo scrì dant che i ne

po nia fà chësc y chël.”

Tö as inće bele ćiantè deboriada cun de gragn ćiantarins sciöche Magdalena Kožená y Jonas Kaufmann, tla Carmen, t’as interpreté la pert de Moralès. Cara é pa stada töa plü gran desfida y inće spo sodesfaziun ćina śëgn te töa cariera?

“I à podü ciafè dër tröp da chisc gragn y imparè tröp. Spo ài odü tan scëmpla che na porsona famoja dla opera é. Kaufmann é inće un che ne mët nia bëgn tan averda a döt ći che al dess y po mangé y fà. I mëssi inće dì che la Carmen é gnüda por me tl dër momënt. Sce i ess messü ćiantè ilò la pröma pert, fóssel stè n pü’ adora. Al é dagnora da odëi tan bugn che an é y a ći altëza che an é bele.”

Chësta domënia sëra a Badia te aldiarunse acompagné dal pianist Daniel Heide. I lieder é de R. Schumann, F. Martin y H. Wolf. Ci poste pa nes cuntè de chësc repertore, y ćiudî n'él pa nia Schuber ala pert?

“Schubert ài ćiantè l’ultim iade te Südtirol, la Winterreise, de forà dl 2012. Por na te’ serada sciöche a Badia mësson ćiarè che i tòć dl repertore passenëies adöm. La gauja é porchël ma artistica.”

Ći sodesfaziun te dà pa n conzert de lieder te döta la serada y ći pa na pert de na opera conesciüda?

“La sodesfaziun é plü o manco dagnora la medema. Pro l’opera él mefo important che te sides inće n bun joblere. Chël é magari na desfi da laprò, mo spo te sìnteste sön paiun plü löcher, deache te pos te möie, dì fora inće cun i movimënć y la mimica. Na interpretaziun de lieder é da chë pert infora plü statica.”

Ći vantaje por töa cariera él pa da ester chersciü sö te n raiun

Andrè Schuen ćiantarà tla Val BadiaChësta domënia ai 7 de messè dales 21:15 tla Ćiasa Runcher a Badia. Sön invit dl’assoziaziun culturala y musicala Badiamusica. Intervista cun le ćiantarin lirich che fej na bela cariera sön i paiuns internazionai

Andrè Schuen. (foto: Angelika Schwarz)

olache al vëgn baié ladin y deplü lingac?

“Sce an crësc sö cun le talian y le todësch, spo él n gran vantaje por le monn dla lirica. Al é de chi che baia bun franzeje-todësch, franzeje-talian, mo nia tan todësch y talian. Spo cun baié ladin me feji inće tl franzeje plü saurì. I sun stè n mëis y mez tla Francia y ilò mësson inće savëi da baié franzeje (por la trà inant dé por dé) y nia ma da ćiantè por franzeje.”

Cai é pa tü gragn proieć por le tëmp che vëgn?

“I à intrês ćiamò n contrat de laûr cun l’Opera de Graz. Söl program por la sajun 2013/2014 ài ilò perts tl Lohengrin, tla Zauberfl öte, te La Favorite. Danter la sajun ite vài a Montpellier a rapresentè Guglielmo te ’Così fan tutte’. Al é bel che i po jì demez da Graz danterite por d’atri proieć. Danter i plü importanć por me en ater ann de merz él inće le "Da Ponte-Zyklus" al Th eater an der Wien sot la direziun de Nikolaus Harnoncourt.” (ir)

Andrè Schuen da "Figaro" de Mozart.

Page 29: 2613

29

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected] Fascia

Moena - Ence chest an la Musega de Moena à endrezà na gran festa per onorar Sèn Vile, patron de paìsc. Cinch dis de festejamenc te tendon jun Navalge che é taché ite proprio con mércol ai 26 de jugn, dì dedicà a la memoria del sènt trentin. Da doman bonora la Musega, reta da la maestra Annarosa Pederiva, é jita fora per paìsc a enviar la jent a messa grana che é stata ofi ziada da le 10.00 te gejia parochiala.

Dintorn utar, apede a don Enrico Conci, se à binà n bel schiap de servidores e sie preves: don Bruno Daprà, Padre Dario Zanoner del Janoto, don Valentino Chiocchetti del Lenz, don Walter Sommavilla

Stimé letores, chesta setemèna passèda l sfoi ladin no é stat consegnà te la cèses de nesc aboné e nience te la boteighes de Fascia. L’é stat n problem co la postes, ajache da la zentrèla de Trent enveze che manèr l pach de La Usc diretamenter te Fascia i l’à manà a Verona. I responsàboi

Soraga - En Sèn Piere e Paul, ai 29 de jugn, la comunanza de Soraga se à troà per far sagra e chest an, ajache la era proprio de sabeda, la Pro Loco à enjignà na bela festa per duc te tendon aló dal parch di jeghes, metù a la leta da l’aministrazion de comun. L temporal de Sèn Piere l’era giusta stat l dì inant e coscita en sabeda, amàncol via per l’inantmesdì, l temp à belebon tegnù.

Da le 10 aló da l’Hotel Miravalle l’é pontà demez la defi lada con le bandiere, le autorità de comun, l’ombolt Roberto Pellegrini, la procuradora Cristina Donei, l grop folk de Soraga, la Schützekompanie de Fasha, l grop de la paic da Vich e la Musega de Faver.

Te tendon don Erminio Vanzetta à dit messa grana e l’à recordà che va inant i lurieres per far fora la gejia parochiala e che donca, fi n canche

del Bochter, don Gianfranco Ciccolini e don Paolo Zamengo. Duc chenc se à strent apede a don Bruno che chest an festeja i 45 egn de soa ordenazion. “Son content de esser chigiò – l’à dit don Bruno – olache son nasciù spiritualmenter, é n mulge de recorc de chesta gejia rica de fe; 45 egn i é fac da n mulge de sodesfazion, ma ence da n mulge de realtà pesoche.”

La messa solene é stata ciantada dal Cor de gejia che à uzà fora te soe ciantie per ladin la lauda maora al Segnoredio. Don Bruno, te soa perdicia, l’à volù meter l’azent su le testimonianze de fe e de vita: “Le vere testimonianze le aon sun usc

Gran festa per Sèn VileLa comunanza de Moena se à strent dintorn a don Bruno Daprà per si 45 egn da preve. La Musega à endrezà cinch dis de festa te tendon

Momenc de la sagra de Sèn Vile con la Musega, i Schützen e don Bruno Daprà, ensema a don Enrico Conci, che é stat festejà per si 45 egn da preve.

de ciasa, no serf jir a le cerir chi sà olà, le se palesa zenza tenc de ac, deidene Segnor a le recognoscer.” A la fi n de la messa don Enrico ge à sport a don Bruno, a inom de duta la comunanza parochiala, na bela ancona del Segnoredio e la procuradora Cristina Donei é jita sun pergol a lejer jù la poejìa “Tegni empeà chel lumin” scrita da don Bruno Daprà en ocajion de si 25 egn de ordenazion.

“Preà per me – l’à dit don Bruno n muie emozionà – percheche chela poejìa che é scrit jai egn posse se realisar ence per me, percheche ence i preves à de besegn de le orazion de la jent.”

Don Bruno da 16 egn l rec la parochia da Tieser ma soe reisc lo tegn semper n muie leà a la jent da Moena che dò messa, sun sagrà, ge à fat n gran braciacol. I Schützen de Fascia à sbarà na salva e la Musega à portà dant dotrei sonade, inant de se n arloar en defi lada jun Navalge. Don Enrico e i Schützen, amò inant marena, é jic a benedir l Crist renovà sun Pont de Mur.

La festa é jita inant domesdì col conzert de la Musega de Moena e la premiazion del 3° concors musical “Paolo Chiocchetti”. E dapò festa grana e devertiment fi n tart de not. En sabeda ai 29 de jugn, semper te tendon, l Fan Club Deville ge à fat

festa al campion de schi Cristian Deville e enveze en domenia l’é stat la gran defi lada fora per paìsc co la Musega da Poza, l grop folk de Soraga, l grop folk de Montagna, la Wurzelkapelle, l grop folk de Cianacei, la Musega de Folgaria e l grop de sbandieradores de Feltre. “La é jita benon ence chest an – l’à dit l president de la Musega Maurizio Boninsegna – enceben che le prume sere sie stat belebon freit. Aboncont nesciugn se à begà o se à fat mal e chesta l’é jà na bona roba; chisc dis che vegn tiraron ensema i conc, e se ne resta valch a la fi n, podaron dir de esser dalbon contenc.” (mci)

no se podarà ite endodanef, vegnarà dit dute le messe te la gejiola de don Orione via Molin.

Endana la perdicia l’à uzà fora valch mizacola de la vita di Sènc Piere e Paul, patrogn de Soraga, e l’à envià la comunanza a prear percheche cheste fegure de fe e dedizion al Segnoredio sie de ejempie per duc ence aldidanché. La messa é stata viventada da le bele ciantie del Cor de gejia vidà dal maester Franco Pellegrin che à portà dant n repertorie dut fascian.

Dò messa i Schützen à sbarà la salva e la Musega de Faver à tegnù compagnìa con soe sonade endana marena e ence dò con n aprijià conzert.

I elges de noscia jent

La sagra de paìsc l’é stat ence l’ocajion per ge mosciar a la

comunanza la seconda part de la regoeta de video metuda ensema per endrez de l’assessora a la cultura Manuela Rossi col didament de Tomas Mendini. Se trata de toc de storia de la jent da Soraga, “de nosc se la goder e star begn ensema. Per no desmentiar, per seghitar a far e a esser, daìte e defora, coche eraane, sion e saron” descheche l’é stat scrit a la fi n del video. Le riprese é state fate ite per i egn ’70 e ’80 da Andrea Giuliani, Fiorenzo Pellegrin e Ruggero Pederiva e le moscia becoi de vita de chisc egn: sagre de paìsc, feste de carnascial, gite del Cor de gejia, di Studafech, ma ence momenc del mestier del bacan, te stala, sa mont, desmonteade e a far con fegn. De bie recorc de noscia jent – à dit la maestra Graziella Pellegrin – che à na gran valuta percheche i empienesc l scrign de la memoria ma i dasc ence testimonianza de la

La postes no à consegnà La Usc!de la postes ne à dit che l problem l’é vegnù aldò de n mudament tel sistem de distribuzion de la posta e i ne à arsegurà che da chiò inant no l sozedarà più.

Se scuson con duc nesc letores per l scecament e speron dalbon che da chiò inant no l’abie più da sozeder.

Soraga à festejà i Sènc Piere e PaulTe sala de la Coprativa l’é stat moscià la seconda part de la regoeta de video veies che vegnarà metui sun doi CD da poder dar fora a la jent

vita da zacan, de lesc e de art da tramanar a le neve generazion.”

N muie de jent à didà a meter ensema chisc video: Carleto e Rita Rossi del Baila, Fiorenzo e Graziella Pellegrin, Lorenza e Manuela Rossi e Stefen Dell’Antonio Monech. L’assessora Manuela Rossi à spiegà che “l’é stat n gran lurger ajache n pec de video i era amò su cassete

Super 8 e aon cognù jir te n studie olache i aeva amò l proietor aldò, i proietar e endana i tor jù con n’autra telecamera. Sion jic a Trent desvalive oute te studie de la Emmedue (olache laora Tomas), fi n che Tomas l’é stat bon de se meter chest program sul computer e aon podù lurar chiò zenza jir a Trent. L’idea de meter ensema chisc video la é nasciuda acà 2 egn de setember a na marena di bachegn te Col de Mez. Fiorenzo l’aeva tirà cà video velges de le desmonteade e i me aeva sapù dalbon bie. Dò l me à contà che l n’aeva amò a ciasa, che n’era de autres a Soraga che aeva video velges, e da aló l’é scomenzà dut l lurger...”

Con chisc video vegnarà fat doi CD da poder dar fora a chi che se i prenota, bonamenter chest uton e chel che vegn tirà sù jirà en benefi zenza. Chi che vel aer l CD i cogn se oujer a Manuela Rossi, telefon 348 0903215. (mci)

N bel retrat del grop folk de Soraga co le autorità. Don Erminio Vanzetta à ofi zià messa te tendon.

Page 30: 2613

30

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Anché é entenzion de ve propor, a vo che lejede La Usc, n troi, na strada da mont no n muie cognosciuda, n muie sorida amancol te sia pruma part.

Jon sun Val de Jumela e dò inant en su envers Ciamp de Poza, i ores del Spiz de le Cornace e Col Bel. Chest inom ne disc dut, l’é l zenter natural de noscia Val.

De retorn per Sela de Ciamol, la Mont de Jumela de sora o ta Val, coche i ge disc chi da Pera (chest besegna ge l domanar a chi da Pera) e de retorn endò traversan la Val Jumelina per la strada de la Frainela. Na spazierada da far te na dì, no proprio sorida, ma bela te dut sie percors.

Se se fasc acort l’é possibol vardar sacotante bestie. No demò vace e ciavai che pascentea per chisc doi meisc d’istà, ma ence bestie salvarie. Gevres, caprioi, cerves te chele nore de sa le Pale, mufl ons sun mont de Ciamol, gialinete, gace e se se é fortuné ence l’agua.

Pee demez, ló olache l’é la preja de l’aga de la zentrala de Sen Nicolò, 300 metres dant de la gejiola ta Capitel. Ló se pel lasciar jù l’auto e scomenza la strada da bosch de la Frainela.

Dò n cart de ora se rua a Pradel, dò se traversa l Toal de l’Aga per ruar su la Costa olache passa sù le gabine de l’impiant de Bufaure.

Ló l’é n bel pont panoramich sun duc i paìjes de la Val de Sot. Dalonc l Latemar, i crepes del Lagorai, l Mulat e Sas da Mesdì sun sora Moena.

Te pech temp se é te Pian da le Arboline olache fenesc la strada da bosch neva.

Te chel pìcol spiaz l’é n segnal e

a dreta met man l troi per jir te Jumela de Sot.

L troi l traversa n bel coston de bon mescedà, peces, larjes, de bie zirmes, doi o trei valene, bele verde con si bie fontanìe e agaciai.

Aga frescia olache cresc de bon crescion, l sas l’é chel vulcanich de Bufaure.

L troi l’é n muie sorì, veie e veior che zacan l vegnìa durà par menar bore col ciaval e dò le vegnìa toalade jù enscin ti pré sun sora Meida.

L troi l’era segur larch, na stradela de bosch, a toc l’é mures a sech che col jir di egn se à enzopà ite. Chest l’é mie pensier, é domanà dò ma no é troà nesciugn che me dae na testimonianza segura sun chela stradela.

Traversan chel bosch no se pel no abadar a duc chi gregn formiees enlongia troi, auc ence doi metres. L’é dut n busiament de formìe neigre e rosse grane n bon zentimetro e mez.

I esperc de medejina i trasc fora da chesta sort de formìe l’acido formico che l serf per curar reumatismes, mai de schena o di muscoi.

L troi, te pech temp, vint menuc presciapech, l rua te Val Jumelina, anter i larjes e zirmes e nore se veit i bie ciasei de chi de Onz e l stalon e la ciajaa de Jumela bassa. Sun sora l bosch de Pere da Fech, i pré e le pasture de Ciamp de Poza, Spiz de Cornace e Col Bel.

Te chele valene bel a l’ombrìa, cresc nore, “ontani” per talian, vischiees che deida a tegnir l teren.

Lavacioi, capule e autres foames la fasc da patron. Sun chela costa a soreie, dò aer traversà l ruf de val Jumelina i prumes bujes de le montagnole. Traverse l ruf de

Jumela e te n sent e amen son ló da la ciajaa e dal stalon.

Da n trat de temp, a mez jugn, l’é stat monteà, chest an colassù l’é paster l bacan de Pera, Silvano Chenetti de Nacio, e la malga la tegn Lucia Pescol de Badia. Chisc ùltimes egn l’era Lorenzo Desilvestro da Meida con sia familia.

La malga la é de la frazion de Pera e acà en pech de egn la é stata derturada sù aldò de la lege coi enjignes de anchecondì.

Se podessa far ence formai, ma per soridanza l lat l vegn menà a la Malga neva de Pera.

Di egn 60, per scomenzadiva de la frazion de Pera l’é stat endrezà na condota per menar jù l lat, da Jumela enscin ja Pera. Di per di la cana l’aea da esser netada fora con aga ciauda. Con chest enjign se podea sorì menar l lat te la malga de Ciampedel a far formai. L’era na gran soridanza.

Pee demez, travers l bosch enscin sai ciasei e tobié de Ciamp de Poza. Maestousa, scempia e bela l’é l’architetura de chisc ciasei, testimonianze de n temp passà, de canche la mont, l lurger de paster e bacan l’era part da la soravivenza. Engropé ensema a encastres, bore taade tel vejin bosch, magné fora e brujé da la pievia e dal soreie.

Valch mileisem sun travert de usc del 1700 e 1800. Aldidanché derturé sù e duré più che auter per aer en moment de pasc endana la sajon da d’istà, canche te val l’é l biteboi e se sent l besegn de jir a l’auta. Via per i meisc de l’uton coa di giagres.

Sun sora i ùltimes ciasei a cencia pea fora l troi envers la Crousc de

Pere da Fech. La gran Crousc metuda sù acà n bon centené de egn se la veit slumenar su la sera coi ùltimes raes de soreie da duc i paìjes de la Val de Sot.

Pee sù envers l’adort troi stradela da Palanc su envers i pré de Sèn Nicolò.

Sun or a cencia pea en ju l troi de Dò le Pale. L’é n muie adort, a revers l traversa valene de nore, baranchies, zirmes e zondrees. L troi l’é stat derturà sù, fat fora nef dai lurgeranc de la Forestala de Fascia e jù per la valena a cencia dal ruf l’arjonc la Veisc no dalonc da Ciampestrin. É amò na bona mesa ora dant de ruar sun Col Bel, mie maor travert per anché.

I minerai

Sun chi ores, sun cresta di Spic de le Cornace vin de dò l’é i bujes fac da chi che cer sasc e minerai. Aldò di esperc Jumela, Bufaure, Ciampac, i Monciogn e Duron l’é

anter i lesc da minerai più emportanc de duta l’Europa. Dant de la formazion de le Dolomiti, Jumela e Bufaure l’era n vulcan che spudaa su sacotenc sasc, magmes e auter che se à sfredà a l’averta. Col jir de miliogn e miliogn de egn, dò le gran glacère dut se à enzopà ite e aldidanché l’é le bele pasture che vedon.

Noscia val la é cognosciuda te dut l mond dai studiousc de sasc che i vegnìa jà al scomenz del 1800 a i cerir. Sasc che fasc bela parbuda ti più emportanc musei de duta l’Europa.

Te Fascia l’é la sociazion de chi dai minerai, i endreza duc i isté na mostra e a Sèn Jan l’é l museo privat de Tone de Poldin. Canche aede temp jì a ge dar na veiada, l’é valch de maraveous.

Sun Spiz de le Cornace é scontrà Remo Bernard de Cechinol da Pera che l me à contà valch de più de chel che jà saee su le vene de

Raides per cognoscer lesc, cultura e stories de noscia valèdesNa spazierada te Val Jumela e sun Col Bel, l zenter geografi ch - natural de Fascia

Sul scomenz de la spazierada. Troi da zacan. La ciaura e l śol. Ciamp de Poza.

Dant de ruar sun malga.

La malga e la vejina capela con sie bel utar.

Page 31: 2613

31

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Dò na setemana, ai curiousc, ge dijon che che l’é chest argagn. L’é la feradora per ferar le vace che i duraa par menar fegn e

minerai vin de dò le Pale.Olandite, Eolandite de n bel

color checen che somea vierech; n auter famous l’é l Quarz ros che somea na pica de ua dapò l’é Ametiste de n bel color violet, Analcime e Agatha, un di sasc più dures; Corniola, na sort che ge somea a l’Agatha, e l me à contà che sun Pere da Fech l’é n sas de inom Diaspro vert, śalin-ocra e checen.

Chel di minerai l’é n mond n muie enteressant, l’é l frut de la formazion tel jir di miliarc de egn de noscia Tera. A jir a fon l’é n mond per esperc, ma calche nozion enteressanta de nesc sasc, de chi de noscia val, podon se la emparar. No ne costa nia, i aon duc i dis sot i eies.

Te n pec de menuc arjonje Col Bel, coche é jà dit l zenter natural de noscia val.

Se ve tolede dò na mapa de noscia val, una de chele a 25.000 de la Tabacco con n compas fajede n cerchie e vedarede, tel rai de 4 chilometres a cerchie l’é ite duc i

Envers Col Bel.

L museo Monzoni de Tone de Poldin a Vich. Minerai che se troa te noscia val.

Olache i cer minerai.

maores crepes de Fascia.Dut fasc da corona: envers nord

l’é l Saslonch, nord est l Sela e Piz Boé, a levar del soreie la Marmolada inant envers dreta l’Ombreta, l Vernal, i Ciadins, l’Om e le Creste de Costabela.

Envers sud l’é Valacia e Sas Aut. Jun fon, più dalonc la Val de Fiem co la Ciadena del Lagorai, Sas Ciapel e l Latemar. Olache se n va jù l soreie Vael e Ciadenac. De contra i crepes de Larsech, l Ciadenac de Antermoa, l Molignon. Sera sù l toron i spic Denz de Ciaval, i ores de Duron enscin sul Saspiat, n spetacol dalbon da marevea.

Da chest se enten l’inom Col Bel.Dò na ùltima veiada, no me n

jisse da chel post de marevees, tole l troi envers Sela de Ciamol. L’é n troi pianejel e dò en ju envers Jumela de Sora. Crepa Neigra l’é ló de sora, dalonc ciuta fora i Crepes de Ampez e de Fanes.

Tel se vardar d’intorn no se pel no veder la zopa de ciofes da mont dut entorn. Zopees de muschie bianch, muschie de l’Islanda, bon par se curar i bronchies da la tos e l catar.

E tenc e tenc de autres fi ores e piantes da medejina, besegnassa esser esperc, fossa massa lonch descriver dut.

Jumela e Bufaure i é cognosciui desche un di vidores più de nonzech de duta Europa. I esperc de botanica i à catalogà 389 sorts de piante e fi ores.

Travesan Jumela de sora l’é dut n pascentar de vace, manze, vedelames e ciavai Hafl ingher che te varda deldut curiousc.

Te pech temp de sora en jù, enlongia l ciantar douc del ruf de Jumela, traverse chele nore de Svarvezen, l ruf e son jun Jumela bassa.

Ló no pel menciar de far na paussa de se beiver valch da bon che vegn servì te malga.

Amò n’ora da jir, traverse de retorn la Val Jumelina, Pian da le Arboline, Pradel e la Frainela.

Na bela spazierada de na dì, deldut enteressanta.

Fernando Brunel da la Riza

Jumela auta. Schiop albin.

La feradoraence per menar legna dal bosch fora.

Aldidanché n’é restà più pece da veder, o nience una.

La feradora sun Medil.

Ciufagna pelousa.

Buc de pec. Ciavai che pascentea.

Page 32: 2613

32

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa? Soluzion del retrat su La Usc nr 25 del 2013Su l’ùltim numer de La Usc

di Ladins aon publicà n retrat che ne à portà Beatrice Rossi del Baila, da Soraga, ma maridèda fora Ciavaleis. La ne à ence contà che l retrat l’é stat fat del 1963 sun Contrin.

A ne dèr la soluzion l’é stat ben segur Beatrice. Dò da ela l’é ruà ence la soluzions de Franca Trottner de Uc maridèda

al più tèrt per en mèrtesc sera.

Ve recordon che chi che ne dèsc la resposta giusta o troa fora

amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

jun Busan e de Annamaria Trottner de Uc che la stèsc a Trent.

Sul retrat l’é: 1. Maria Teresa Zulian de Nando de Nane; 2. Simone Rossi del Baila; 3. Beatrice Rossi del Baila, sor de Simone. Desche ogne outa ge sporjon n bel develpai a duc chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia storia. Chest’outa ve meton dant n retrat che vegn da Vich e

ve preon de ne dèr voscia resposta te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion: [email protected].

1

2

3

Religiosità - Chest an ai 15 de jugn aon volù onorar Sèn Vit, che da presciapech 500 egn l’é nosc Patron, descheche ne disc Pare Frumenzio Ghetta de Martin, storich de gran nonzech. Per l’ocajion aon volù l recordar col nef confalon, che l’é stat realisà su dessegn de Tullio Bernard de Moch e l’é stat benedì, dant de pontar via, da Mons. Tiziano Ghirelli, soprintendent e responsàbol di Bens Artistics, Culturai, Regionai e Nazionai, che per l’ocajion l’é vegnù da Reggio Emilia.

N develpai de cher ge va ence al scrivan de Comun de Vich, Franco Pellegrin, che zenz’auter l’é stat didà da Sèn Vit, l lo disc ence el enstes, che l’à troà fora te n cianton chesta storica “bergamina” che rejona de Sèn Vit e che l’é Patron de Vich.

Per chi che no sà, fi n al 1986, an che l’é scomenzà i lurieres de restaure da ite e da fora del Santuar de Sènt’Uiana, che i à durà e i é fenii del 1993, se pontaa demez da Sèn Jan en sù en procescion col ciel (baldachin), l preve col Santiscim, la banda, l cor, i studafech, la Crousc Checena, i

doi confalons e n grumon de jent per festejar nosc Patron.

Ence chest an l’é stat dit Messa Grana tel maraveous Santuar de Sènt’Uiana. Sion peé via dal Crist del Piz de Vich da mese le ot da sera, col confalon tanche benedì e n bon numer de jent, vegnuda ence dai paìjes vejins, e col prear sion rué sa Sènt’Uiana, olache don Erminio Vanzetta l’à zelebrà la Messa, solenisada con legreza dal

N titol academich l’é semper rejon de sodesfazion e orgolie dant da dut per chi che se l’à suà fora e se l’à vadagnà co la forza de la volontà e la gaissa de ruar a piz. Stolc ence chi de la familia de naa, che cognosc più che etres chel che l’é te dò chest diplom. A scomenzar, te chest cajo, da l’empegn, dai sacrifi zies a se far ite te n’autra comunanza, de autra cultura e auter lengaz. Per dapò conscidrar l’empegn per coordenar dut a na moda da no lasciar loce te la vita de sia familia e formazion di bec. Todesch e spagnol franch, ades na “laurea breve”... Titol che, en sé, no fossa nia da cert per via che studiar anchecondì l’é, più che auter, costion de ferstont e bona voa. Ma se se conscidra che la protagonista Maria Stefania Gabrielli é maridada con cinch fi es e che la “tesi”, desché i studies, le enrescide (ence sun autores taliegn) e dut chel che comporta, é stac porté inant tel lengaz todesch, l’à dut autra “saor”, peis e segnifi cat.

En martesc ai 25 de jugn a Klagenfurt (Austria) la gran festa de consegna di atestac a la prejenza del Piscop de la diozesa carinziana mons. Alois Schwarz , del diretor e di dozenc del “Katholischen Paedagogischen Hochschul-einrichtung Kartnten”, autre autorità, familiares e amisc. Festa peada via co la messa solene de

rengraziament conzelebrada dal Piscop Schwarz te la Christkoenigskirche e dapò jita inant te la sala de le feste de la Diozesanhauses. Maria Stefania, con autre set compagne de studies, à peà la “Bachelor” co la tesi “Die Rolle der Emotionen fuer den Glaubensakt” (Ruolo delle emozioni nella fede). Tesi drucada te n codejel de beleche 100 piate con tedant la prejentazion ence par talian olache, anter l’auter, la fasc na « fotografi a » de la situazion de la gejia catolica te l’Austria. Chest l’ùltim ejempie ofi zial del gran e fon percors de integrazion co la comunanza de adozion, en particolar co la diozesa carinziana. Perauter jà l meis de mé del 2009 l’aea abù n recognosciment sul sfoi “Der Sonntag” che, en pruma piata, l’aea publicà na bela gran foto con n titol de segnifi cat: “Es geht am besten gemeinsam”. Ence per soa vida sobria e “controcorrente”, se volon, de gestir la familia. Anter l’auter nia televijion e radio. Sun dut l’amor a la Val de Fascia e a l’Italia che é jà dò a ge far cognoscer ai bec ti ciantogn più bie, da n piz a l’auter. Per chest gran atenzion a che Alissa, Giona, Jakob, Maya e Noah vegne sù bilingui. Stefy no à intenzion de se fermar a la laurea: l “master” sarà l’empegn de... doman. Complimenc, augures e n braciacol da chi de ciasa, dai parenc e dai amisc de Fascia! (CdP)

Fascegn a la foresta che se fasc onor

Maria Stefania Gabrielli l dì de la consegna de l’atestat de “Bachelor”.

Onor a Sèn Vit, Patron de VichLe enrescide de Pare Frumenzio disc che l’é presciapech 500 egn che Sèn Vit varda sora Vich, per onorar chest emportant cedean l’é stat ence endrezà n nef confalon

L nef confalon l’é stat benedì da Mons. Tiziano Ghirelli.

cor di joegn. Sobito dò l comitat manifestazion l’à enjignà i grostoi e, per chi che volea, ence n bon beiver jù.

Se auguron che no l mence mai de esser recordà nosc Patron, percheche cheste l’é reisc cristiane e tradizion veiore che no le cogn vegnir desmentiade e petade te n cianton. L’é na memoria de fe che ne à lascià nesc aves ti tempes passé che no se pel sotvalutar e pissar autramenter, percheche die amò che l’é na memoria reala e de fe.

Papa Francesch chisc dis passé l’à dit: “La religiosità popolara dant dal dut”.

Nesc aves i ne à consegnà na maraveousa Sènt’Uiana, che ti sécoi passé la é stata ence smaorada e decorada. La storia la ne domana de ge trasmeter a le neve generazion no demò l’art maraveousa ma ence la fe che i aea envers la Patrona Sènt’Uiana e l Patron Sèn Vit.

N gran develpai a duc chi che à colaborà.

Arturo Rasom de GotartL’arch con la tabela e la gherlanda en onor de Sèn Vit.

6 9

87

10

11

1

23

45

Page 33: 2613

33

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Corsa a pe - N bel domesdì en compagnìa con estro de corer e de se la goder duc ensema: chest l’é stat l spirit de la garejèda de corsa, resservèda a la categorìes joniles, metuda a jir l dì de Sèn Vile ti pré enlongia ruf anter Poza e Pera per endrez del comitat organisador de la Val di Fassa Running e de l’Atletica Fascia 08.

Passa 70 anter bec e bezes fi n de 15 egn se à dat jù sul percors, piutost lonch e sfadious enceben che sul pian, zenza sparagnèr nia en cont de fadìa e de empegn.

Corsa a pe - L’à vent l piemonteis Massimo Galliano (GS Roata Chiusani) e Mirella Bergamo (GS Valsugana), ma protagonista de la Val de Fascia “Snow” Running l’é stat la neif che no demò l’à fat spostèr na tapa, ma la ge à dat azet ai campions de corsa a pé te l’ùltima de la cinch tapes, chela sun Lujia, stata en vender ai 28 de jugn.

La 15^ edizion de la garejèda a pe più de nonzech de noscia val, che dant l’aea inom “Traslaval” e ades “Val de Fascia Running” l’é stat na edizion deldut spezièla che passa 360 coridores se recordarà zenza dubie. Cinch tapes con en dut più che 60 chilometres de corsa anter strèdes asfaltèdes, troes da mont, pré e adorc tant en su che en ju e con neif.

Dut l’é scomenzà en domenia ai 23 de jugn con la pruma tapa peèda demez e ruèda, dò 10,8 km, ló dal “Tobià de Zeli” ta Dèlba. La dì dò, per colpa de la neif, la tapa é sutèda e se à coret enveze en

mèrtesc da Ciampestrin per 13,2 km. En mercol ai 26 l’é stat l’outa de Ciampedel con na garejèda de 10,7 km e semper la medema dì i più pìcoi atlec de corsa a pé se à dat batalia te la “Val di Fassa Running Baby” anter Poza e Pera.

En jebia i gregn é stac a Soraga te na garejèda de 14 km e en vender ai 28, enceben la neif, l’é stat la tapa da 12 km dal zenter de Moena al Lujia.

I venjidores finèi de la manifestazion l’é stat Mirella Bergamo e Massimo Galliano, duc doi i à vent 3 tapes sun 5, ma apede a ic l’é segur n gran onor per Fascia poder veder sul podie de la Val de Fascia Running 2013 l coridor da Moena Massimo Leonardi, che dò esser ruà semper ti prumes 4 e aer vent la tapa de Soraga, l’à serà su la manifestazion ruan sul secondo sciaier del podie.

L medemo Massimo, domanà fora a la fi n de l’ùltima tapa, apede che l content per l’ejit de la garejèda

La neif à compagnà i 360 coridores te FasciaDò na setemèna de fadìes e freit, a venjer la Val de Fascia Running l’é stat Massimo Galliano e Mirella Bergamo. La manifestazion é ogne an più aprijièda

l’à dit: “Cogne rengraziar duc chi che à endrezà. A ic ge fae n batiman percheche i ne à fat troar na strada dassen bela, con 40 cm de neif no l’é sorì corer e ic i ne à dat l met de poder ruar segures. L’é stat na gran bela esperienza, é fat na gran fadìa ma son n muie content. Volesse rengraziar ence mi aversaries che ence ic no à mai molà”.

Amò n’autra sodesfazion per l publich de cèsa l’é stat ence veder Nadia Scola ruèr al 2° post proprio te la tapa Moena-Lujia, soula garejèda de la Val de Fascia Running a chela che l’atleta fascèna à tout pèrt.

Chest an con 360 partezipanc de media per ogne garejèda, la Val de Fascia Running à abù amò più suzess e l’à encontentà atlec e organisadores. Un de chisc, Francesco Cincelli, a la fi n de l’ùltima tapa l’à dit: “Ence chest an

sion stac bogn de ruar junsom, ence se l temp l’é stat teribol. L’é stat segur fadìa per duc, e a la fi n

di traverc l’era i atlec duc ensema te n bel spirit. Volesse rengraziar duc chenc e ge dir a ic e a duc i pascioné de corsa a pe, che sion jà vertesc per la 3^ edizion de la Val de Fascia Running che sarà l’an che vegn da chest’ora”.

Classifi ca fi nèla Val de Fascia Running 2013

IC: 1. Massimo Galliano: 4.14.27; 2. Massimo Leonardi: 4.21.05; 3. Alberico Di Cecco: 4.23.34; 4. Salvatore Concas 4.27.00; 5. Giuseppe Minici: 4.37.28.

ELES: 1. Mirella Bergamo: 5.08.39; 2. Viviana Rudasso: 5.12.01; 3. Ana Nanu: 5.19.22; 4. Aleksandra Fortin: 5.26.22; 5. Francesca Scarselli: 5.27.18.

L start de la pruma tapa de la Val de Fascia Running 2013. (foto Newspower Canon)

I venjidores di ic te la neif de jugn sun Lujia. Da cencia Di Cecco, Galliano e Leonardi. Mirella Bergamo al travert con n schi che ge à dat un del publich.

Cater l’é stat la categorìes che se à confrontà: de ic e de eles enfi n ai 10 egn e dai 11 ai 15. Sul podie l’é ruà Matteo Bernard, Davide Galliano, Stefano Mazzel e Marta Deluca, Natalie Deluca, Erica Cincelli de la categorìa Ragazzi; Francesco Degiampietro, Mattia Galliano, Alessandro Chiocchetti e Nicole Menapace, Sabrina Pellegrin, Naike Ghetta di Allievi.

Ic é stac premié co na copa, endèna che a duc ge é stat donà na maieta col logo de la manifestazion desche recort de la bela

scomenzadiva. La gara l’é stat ence na sort de prologh al campionat de val che scomenzarà en domenia ai 7 de messèl con la pruma garejèda de Ciampestrin, per jir inant de aost a Poza e de setember a Cianacei, con la terza proa e la premiazion fi nèla che sera su la sajon agonistica.

La sociazion Atletica Fascia 08 la seghita con gaissa a lurèr coi più joegn acioche i ciape amor per chesta disciplina, dura e sfadiousa, che la repaa però con autertanta sodesfazion e gust tel confront sportif san con etres e con se enstesc. (nc)

Classifi ches

Ragazzi: 1. Matteo Bernard; 2. Davide Galliano; 3. Stefano Mazzel; 4. Luca Spaccarotella; 5. Dario Bella. Ragazze: 1. Marta Deluca; 2. Natalie Deluca; 3. Erica Cincelli; 4. Sofi a Vadagnini; 5. Giuditta Mazzel. Allievi: 1. Francesco Degiampietro; 2. Mattia Galliano; 3. Alessandro Chiocchetti; 4. Giovanni Ticcò; 5. Davide Rasom. Allieve: 1. Nicole Menapace; 2. Sabrina Pellegrin; 3. Naike Ghetta; 4. Gloria Cincelli; 5. Noemi Righini.

Ence i bec à coret a la RunningEnsema a la scomenzadiva per i gregn, chest an te Fascia l’é stat endrezà la pruma edizion de la Val de Fascia Running per la categorìes di joegn

Momenc de la Val de Fascia Running Baby. (foto Newspower Canon)

L Fodom l piert co l Valada i prum trei ponc nte chësta edizion del torneo agordin.

N ciámp tres difi zile chël de la Val del Biois per i fodomi, che i ziede demè a puoc menuti da la fi n de la partida. L é la scuadra de cesa a signé per pruma con Samuel Murer al 10’ che l é brao a se fe ciapé njigné su nen cross n area. Nia da fe per Luca Palla su la conclujion.

Davò set menuti respon l Fodom co l sciolito Davide Crepaz che l se nventa na bela azion su la mán dërta e da la linea junsom del ciámp l mët ntamez l balon ma Costa, che rua de corsa, l smaza via la bela ocajion. L é l senn che la scuadra s’a remetù dal colp e la vol cherì a duc i costi l paregio. E defati dal 20’ i ladins i ciacia la difeja del Valada. Al 26’ Davide Crepaz l da da laour al portier del Valada su nen corner, che l é brao mpruma a toché co l pe e po’ su la rebatuda a ciapé l balon.

Mpruma de jì a paussé l Fodom l a ncora doi ocajion: al 38’ corner de Costa per la testa de Sandro Soratroi che l no rua a visé dërta la pala che la ven ciapada da Faè. Ntei menuti sourafora l Valada l

resta de diesc. Murer se lamenta per n fal,

l’arbitro se la ciapa su e l mana fora davánt ora l sogador. Podei śoghé 40 menuti con nen om mplù assa da daidé l Fodom, ma nveze l undesc de Crepaz l cala de forma e de convinzion.

Da l’autra pert l mister l mët ite Alchini e Tissi che porta su la scuadra a na moda che la no reste schiciada nte suo mez ciámp da la prescion dei fodomi. Defati al 56’ l Valada l deventa ndavò pericolous davánt a Palla su nen cross de Andrich che Alchini rebat puoch soura l traviers de la porta. L paregio del Fodom l rua grazie a nen rigor sciolè dal arbitro perciéche n difenjor del Valada l ferma la bala co la mán n area. Dai undesc metri Davide Crepaz l no fala la porta. Otignù l pari che l cheriva, l Fodom l se senta ju e ntourn la fi n de la partida l la paia.

Al 80’ Alchini l coia su na bala su la mán ciámpa, l se mángia trei sogadori e da junsom l ciámp l lascia pié via n cross che ciapa la testa de Tissi. No l é plu temp per recuperé e l Fodom l piert per 2- 1. (ls)

Fodom ko a ValadaPrums trei ponc perdus per l undesc de Crepaz

Page 34: 2613

34

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Palê - Al ê le terzo iade che na scuadra dl palê di ladins dles Dolomites rovâ adöm cun na scuadra di grijuns por na partida amicala. Dl 2009 êl gnü śoghé a Trun tla Svizra, dl 2011 na secunda partida a San Martin de Tor - en gaujiun di 40 agn dla Uniun dl Sport - y en chësc tocâra indô da jì ia ti grijuns, plü avisa a Scuol olache al é ai 29 y 30 de jügn gnü festejé alangrana i 100 agn dla Rhätische Bahn. La

sabeda domisdé êl söl program la partida d’amizizia danter les döes seleziuns ladines. Da Südtirol ia êl rovè tla Svizra na delegaziun de incër 30 porsones. La scuadra de palê, metüda adöm da śogadus dla Val Badia, de Gherdëna y de Fascia y alenada da Marino Verginer, se mosorâ te ćiamp cuntra la Selecziun di Rumantsch. La partida dê avëi n carater sportif, mo bëgn inće renforzè tres le sport i liams danter

Devënta ti grijunsLa seleziun di ladins dles Dolomites à davagné por 2 a 1 la partida d’amizizia cuntra la scuadra rumancia, śogada sön le ćiamp da Scuol tla Engiadina

les döes realtês ladines. Te ćiamp àn odü na partida sintida, che é ala fi n gnüda davagnada dai ladins dles Dolomites por 2 a 1. ”I śogadus s’à impegnè y à condüt a ćiasa na bela devënta miritada. Al é inće stè na bela partida cun valur sportif y d’amizizia cun i vijins dl Grijun”, dij Giorgio Costabiei, manajadù dl team ladin. La scuadra decà dal confi n é jüda te ćiamp cun gran motivaziun y convinziun. Stimenè à la

colaboraziun y le tignì adöm de döta la scuadra, che à spo inće portè ala devënta. I goi é intrami gnüs fać da Wilhelm Hochwieser - śogadù dl Mareo, che é jü a rëi impröma al 25^, spo al 38^. I aversars à ascorté les destanzes, segnan na rëi al 65^. Costabiei dij inant: ”Chësta incuntada é stada l’ocajiun inće por i śogadus de nostes valades da se conësce damì y da sozialisé. A Scuol unse podü constatè l’importanza

che le sport - te chësc cajo le palê - po avëi por contribuì al bëgn de nostes mendranzes.” Do la partida i àn lascè lerch al’aorela cörta. Scuol à festejé cun musiga, intratenimënt y devertimënt. Al é stè na ocajiun por imparè da conësce damì i vijins dl grijun. Costabiei stlüj jö: ”Chësta é na desmostraziun che le sport é na istituziun soziala dër importanta, che po inće dè so contribut concret ala mendranza y ala cultura.” I organisadus oress rengrazié en particolar l’assessur Florian mussner y l’Assessorat ala Cultura Ladina por le garatè de chësta trasferta interladina. (pablo)

Seleziun rumancia - seleziun ladina dles Dolomites: 1 - 2

Formaziun: 1. Guido Schmalzl, 2. Andrea Mutschlechner, 3. Daniel Agreiter, 4. Raff ael Senoner (dal 50^ Andrea Irsara), 5. Samuel Vittu, 6. Peter Mittermair, 7. Aron Kostner, 8. Wilhelm Hochwieser, 9. Raphael Runggaldier (dal 55^ Gabriel Frenner), 10. Nemce Seljvir, 11. Jonas Runggaldier.

Alenadù: Marino Verginer.Goi: Wilhelm Hochwieser (al 25^

y al 38^)

Runners - N ucajon dla 13ejima olimpiada IVV 2013 tlo te Gherdëina àn metù a jì n juebia ai 27 de juni 2013 la “Val Gardena-Gröden Marathon Running Race”, la prima maratona de sauté te Gherdëina. L fova da crì ora danter doi lunghëzes,

chëla tlassica da maratona de 42,195 km y la mesa maratona de 21 km. Piei via iesen dala 11:00 dan l stadio dala dlacia Pranives te Sëlva, ulache l fova nce l travert.

Cinch à fat la maratona tlassica, danter chisc nce nosc atlet Georg

Rabanser, che à abù de ndut 3:58:56 y ie ruvà prim de duc y nce prim tla categuria M45L.

Dejedot atlec à fat pea la mesa maratona. Tlo udons danter l’ëiles nce nosta presidënta Manuela Perathoner cun n tëmp de 2:02:34, ëila ie ruveda 2. de duc y 1. tla categuria W45K. Di ëi di Gherdëina Runners udons: Elmar Perathoner cun 1:50:59 sciche 3. de duc y 2. tla categuria M50. Walter Mairhofer cun 1:54:59 ie 7. de duc y 2. tla categuria M40. Alex Perathoner cun 2:05:52 ie 10. de duc y 4. tla categuria M50.

L ie stat na bela manifestazion y speron che la vënie à s’l dé nce tl daunì.

N vënderdi ai 28 de juni, dala 23:00 iesen muec a Cortina per la cuarta edizion dla ”Th e North Face Lavaredo Ultra Trail” de 118 km y 5.740 metri de deslivel. Tlo àl fat pea nosc atlet Christian Insam de Sëlva, che ie ruvà al traviert sciche

N boniscimo plazamënt per Christian InsamFor atifs ie i atlec di Gherdëina Runners Cassa Raiff eisen de Ciastel. Pra trëi garejedes states ala fi n dl’ena passeda ài arjont scialdi de bon resultac

nono de duc cun n tëmp de 8:37:10. Braviscimo!!

Venciù chësta garejeda à Sebastian Spehler (FRA) cun n tëmp de 7:39:35 y pra l’ëiles Cherly Beatty (CAN) cun n tëmp de 9:31:09.

N sada ai 29 de juni iel stat la cuarta edizion dl Brixen Dolomiten Marathon cun 42,195 km y 2.340 metri de deslivel. Pervia dla nëif tl raion dl travert sun la Plose àn messù mudé la trasa. N à slungià la pert ala ndrëta tla zità de Persenon de 8,5 km zirca y l travert ie unì metù su pra la Plosehütte tl Kreuztal.

Di Gherdëina Runners Cassa Raiffeisen de Ciastel udons la stafetta Hotel Cendevaves cun i atlec Christian Stuffer, Birgit Klammer, Georg Demetz y Daniel Ploner che cun n tëmp de 3:22:32 se à tlassifi cà àl 5. post danter duc chëi che à fat pea y al 2. tla categuria dla stafetes mescededes.

Pra i atlec che à fat dut l percurs

da sëui udons Mario Falchi, che cun n tëmp de 4:02:39 ie ruvà 47. de duc y 11. di M40. Georg Rabanser ie cun 4:20:11 ruvà 82. de duc y 18. di M45. Felix Ploner ie cun n tëmp de 4:27:27 ruvà 105. de duc y 21. di M45. N dumënia ai 30 de juni 2013 iel stat l “Mühlwalder Vertikalkilometer” che ie la prima de trëi garejedes per l 1. Südtirol Vertical Tour, na cumbinazion de trëi garejedes de chësta sort, ulache l unirà premieda cun l pest aldò. La garejeda de sauté suvier a Mühlwald fova 3,8 km longia, cun n deslivel de 1000 metri.

Di Gherdëina Runners àl fat pea Christian Peterlunger. Cun n tëmp de 56:53 se àl tlassifi cà al 76. post de duc y al 27. tla categuria Ëi3.

La proscima garejedes per chësta “Kombi” sarà ai 27 de lugio a Gossensass, che ie l “3. Hühnerspiel Vertikalkilometer” y pona ai 4 de agost la terza y ultima garejeda, l ”Vertical Carezza”. (dp)

Atletica - Ala fi n de mei ëssel messù unì fat, aldò dl program dla FIDAL, federazion de atletica lesiera, la garejedes per l titul provinziel de atletica per la categuria dla sculées A, ma per gauja dl stlet tëmp ie chisc campiunac unic spustei ai 15 y 16 de juni 2013. La garejedes ie unides fates a Maran, chëst iede cun n bon tëmp y n drët ciaut.

Nce chëst iede ie l’atletes

dl’Atletica Gherdëina Cassa Raiff eisen de Gherdëina states bones de se fé udëi cun de bona prestazions se davanian bën doi tituli. Jasmine Mussner y Zoe Chavez, atletes che te chisc ultimi ani ie daniëura zapedes sun l podest, sun n scialier plu o manco aut, ie nce chëst iede states bones de tenì pea cun la cuncurënza. Tramedoves ie states al’autëza de pudëi pië do la bedaia d’or y nsci

de desmustré si capaziteies y potenzialiteies.

La Chavez che ie spezialiseda dantaldut tl tré l discus ie stata bona de smaché l taier che pëisa 1 kg a na destanza de bën 26,30 metri. Segonda ie ruveda Stefanie Gruber (ASV Lana) cun 25,91 metri y terza mo n’autra atleta de Gherdëina, Tiziana Pepe che à pudù pië do la bedaia de bront do che la à trat l

discus 25,85 m lonc. Al 4. post tla medema disciplina iel mo Jasmin Mussner, atleta de Sëlva che cun si 24, 39 metri à messù jì ora a uet n con’ de bedaies. Demustrà si capaziteies à Jasmin al incontra tl tré la lanza.

Defati iela stata la miëura dla provinzia arjunjan i 31,86 metri. La lanza pëisa pra la categuria dla sculées A 400 gram. Pra chësc titul se àla batù contra, Stefanie Gruber

(ASV Lana) che ie ruveda segonda cun 30,12 metri y Solange Mendescá (SAB Bolzano) che ie ruveda terza cun 29,37 metri. Zoe Chavez ie te chësta disciplina setima cun 26,70 metri. N bon setimo post à nce Giulia Demetz arjont tl saut lonch. Si prestazion ie stata de 4,71 metri.

Per l’Atletica Gherdëina,Stefan Planker

Doi tituli provinziei per l’Atletica GherdëinaJasmine Mussner y Zoe Chavez, tramedoves devënta campiunësses provinzieles

Les döes formaziuns cun alenadus y manajadus.

Elmar Perathoner, Alex Perathoner, Walter Mairhofer, Georg Rabanser y Manuela Perathoner di Runners à fat pea pra la prima maratona de Gherdëina.

Page 35: 2613

Informazions y Manifestazions

35

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Iadi, jites y escurscionsEscursciun sön le Ju de Falzares fi na Fiames

La Lia da Munt Ladinia Val Badia mët da jì en domënia ai 7 de messè na escursciun che portarà sön le Ju de Falzares, tres la Val de Travenanzes ćina jö Fiames/Cortina. La escursciun é saurida, cun n tëmp da jì de 5-6 ores, y n deslivel de 460 metri söpert y 1.400 metri jöpert. Informaziuns pro Maria Kostner al 339/8368922.

Sön l’Alta Via CarnicaLa Lia da Munt Ladinia organisëia na escursciun sön le Helm - Alta Via Carnica, en domënia ai 14 de messè. Ara é de difi coltè mesana, cun n tëmp da jì de za. 7 ores y n deslivel de 800 m söpert y 1.150 m jöpert. Informaziuns pro Heidi Dapunt al nr. 334/3501192.

Cun la Lia da Munt a fà la via ferada dla RotwandChësta escursciun vëgn inviada ia en domënia ai 14 de messè. Ara é de difi coltè mesana, por n tëmp da jì de 4,5 ores y n deslivel de 800 metri söpert y 700 metri jöpert. Informaziuns pro Günther Dapoz al nr. 339/6574349.

Escursciun sön la ütia de Stevia (Sëlva) cun l’Uniun Maestri LadinsL’UML inviëia insegnanć atifs y en ponsiun, personal de scora de Badia y Gherdëna, en jöbia, ai 11 de messè. An po jì: 1) a pé da Sëlva demez, za. 2h, cun Giovanni Pescollderungg; 2) Via ferada Sandro Pertini, za. 2h (ma por esperć - material da se tó para) cun Inge Dejaco. Prenotaziuns anter 9/07 pro Inge al 339/1696311.

Jita sun l ZuckerhütlLa Lia da Mont de Gherdëina mët a jì na jita sun l dlacier Zuckerhütl (3.507 m) y plu avisa n sada y dumënia ai 13 y 14 de lugio. N possa se lascé nuté su da Ciofs Inge, Activ Sport y Sport Bruno Riff eser nchin ncuei vënderdi 5 de lugio. Per nfurmazions pudëis cherdé su Phillip 334/3338903.

Viac a Erl per jì a ti cialé ai Juesc dla PascionLa grupa KVW de Gherdëina mët a jì ai 21 de setëmber n viac de n di a Erl per jì a ti cialé ai Juesc dla Pascion. L teater mët man dala 13.00. Sun l viac de reviers fermerons a cëina. Per nfurmazions y per se nuté su pòssen cherdé su Emmerich Senoner, 335/5713575, nchin ai 20 de lugio o scenó tla Cassa Raiff eisen de S. Cristina.

Jì a cialé l levé dl surëdl y dopro a gustéNce chësta na manifestazion de Val Gardena Activ che vën metuda a jì uni juebia. A Urtijëi vëniel jit sun Resciesa y muet dala 4.00 daduman dan l ufi ze dl turism. A S. Cristina vëniel jit sun Pic y muet dala 3.30 dan l ufi ze dl Activ. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant y da paië iel 30 € cun gusté leprò.

Jita geologica meneda sun l Geotrail sa BulaN vënderdi domesdì ai 12.07. dala 15.00 se ùrten dan l ufi ze de turism a Urtijëi cun l geologh Herwig Prinoth. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant y da paië ite 15,00 €.

Ierbes de medejinaN vënderdi ai 12.07. danmesdì dala 8.30: jita sun Col de Flam per mparé a cunëscer ierbes de medejina cun Diego Dejana N se urtan dala l ufi ze de turism a Urtijëi. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl ufi ze de turism a Urtijëi y da paië ite 15,00 €.

♦N dé sön munt por les familiesDevertimënt y intratenimënt por pici y gragn da La Crusc sö, chësta domënia ai 7 de messè

En domënia ai 7 de messè dales 11 inant vëgnel indô tignì le dé dles families sön munt, pro la Ütia Lée a La Crusc de Badia.Al vëgn pité n dé de devertimënt cun de vigni sort de jüć por mituns, cun c l o w n s , a n i m a d u s , depenjadus por jogn y manco jogn. Por informaziuns plü menüdes pòn cherdè sö le nr. 347/2383927.

♦Sport da d’isté por mituns dala scolina ala mesanaTratan l’isté mët da jì la US La Ila deplü cursc por mituns

Chisc sarà i cursc che gnarà metüs da jì trata l’isté: düć i cursc metarà man le pröm iade te palestra nöia da La Ila, olache al gnarà inće tut sö les iscriziuns - tut fora le curs uma-möt olache an po se scrì ite al 339/1433016 y che vëgn fat sce al é almanco 10 mituns.

08/07: Curs uma - möt (2-3 agn)Vigni lönesc y jöbia dales 16.30 ales 17.30 por 10 iadi (almanco 10 partezipanć): iscriziuns al 339/1433016.Travert: arjunje na miù padronanza tl movimënt, y aumentè les abilitês motories de basa tres l’aiüt dla uma o dl pere; imparè cun l’imitaziun.

8/07: Curs mituns dla scolina (4-5 agn)Vigni lönesc y jöbia 15.00 - 16.30, por 14 iadi.Ativites: variaziuns de jüć y percursc de abilité y destrëza cun de vigni sort de injins. Ideal por miorè les capazitês motories sciöche coordina-ziun, forza, velozité y resistënza tres le jüch y devertimënt.

8/07: Summer Sport’s adventure (mitans y mituns dla mesana)Vigni lönesc y jöbia 9.30 - 12.00, por 14 iadi.Ativitês: acrobatica, jüć de scuadra, turnier de Ping Pong, olimpiades dla ginastica, Percursc ”Jungla”, Adventure Park, nodè, jadiné, arpizé, beach volley, mountain bike downhill, rafting y iade cun la tënda.

9/07: Curs mituns dla elementaraVigni mertesc y vëndres, por 14 iadi: 1. grup dla 1. y 2. elementara dales 14.30 - 16.00; 2. grup de 3., 4. y 5. elementara dales 16.00 - 17.30.Ativitês: acrobatica, trampolins, jüć de scuadra, olimpiades dla ginastica, percursc ”Jungla”, nodè, jadiné, arpizé, beach volley, orienteering Adventure Park y iade cun la tënda.

I istruturs de ginastica Th omas Valentini, Lorenz Clara y Davide Moling se conforta da podëi animé i mituns tres la ginastica fora por l’isté! Por informaziuns cherdè sö le 339/1433016 (Th omas).I ves aspetun!

Trasmiscions TV y RadioMax Castlunger te L Cianton de l’Istitut

Te “L Cianton de l’Istitut” sun TML chesta setemènes se pel veder n retrat del musizist de Badia Max Castlunger realisà en ocajion del conzert “Play” stat a La Grenz a Moena del 2011. Oraries indicatives: sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30.

♦Cunzert cun i HosiannaN juebia ai 11 de lugio te Sëlva y n sada ai 13 de lugio a Cianacei for dala 9.00 da sëiraŚën iela tan inant: i Hosianna se à inò anjenià ca per cunzerc da d’instà!N juebia, ai 11 de lugio, cianterài sun plaza de chemun te Sëlva y n sada, ai 13 tl "Cinema Marmolada" a Cianacei, for dala 9 da sëira.L sarà da audì truepa cianties nueves, coche per ejëmpl “Born this way” de Lady Gaga o l mix “Start me up/Living on a prayer” tëut dala serie televijiva Glee.Duc ie bënunii de cuer, l sarà dessegur da se devertì!”

Düć é bëgnodüs al dé dles families sön munt.

A La Ila vëgnel pité cotan de cursc de ginastica, movimënt y devertimënt.

I Hosianna ntan n cunzert.

Page 36: 2613

Informazions y Manifestazions

36

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦ I jogn dla Lia da Munt va söl SimilaunLa Lia da Munt Jonila organisëia na bela escursciun de dui dis tla Val de SchnalsEn sabeda y en domënia ai 13 y 14 de messè él söl program dla Lia da Munt Joni la na escursciun de dui dis valgamia impegnativa, mo inće interessanta y particolara. Travert é le dlacià dl Similaun a 3.599 metri.Le pröm dé saràra lungia da rové sö dala Ütia dl Similaun, y an arà da superè n deslivel de 1.300 metri. Le secundo dé fajaràn n deslivel de 600 metri por rové sön la piza dl Similaun, y spo indô jö zoruch. La e s c urs c iun vë g n organisada por jones y jogn dai 13 ai 18 agn che à vëia da porvè fora na bela esperiënza sön n dlacià. Al vëgn damanè na buna condiziun fi sica y vëia da jì a pé. Por tó pert ala escursciun él da s’anunzié anter le lönesc ai 8 de messè pro Verena al 338/3399409 o pro Paul al 347/4736300.

♦”Capricci e Fantasie”Chësc le titul dl conzert cun l’Ensemble Conductus, a chël che Badiamusica inviëia en sabeda ai 13 de messè a Corvara

En sabeda ai 13 de messè dales 21.15 saràl da aldì a Corvara, tl salf dles m a n i f e s t a z i u n s , l’Ensemble Conductus. De chësc grup strumen-tal fej pert inće de plü musizisć badioć.L’Ensemble Conductus, sot ala direziun de Marcello Fera, che é ince la vidora solista, portarà dant n conzert dal titul ”Capricci e Fantasie”, olache al gnarà sonè operes de Purcell, Jenkins, mo ince tòć che le dirighënt instës à scrit. L’assoziaziun Badiamusica spera de podëi Ves saludé en ocajiun de chësc conzert.

♦Festival Badiamusica: Schuen y HeideLe pröm apuntamënt cun le Festival Badiamusica 2013 pîta na serada a Badia cun le baritonn Andrè Schuen y le pianist Daniel Heide, chësta domënia ai 7 de messè. L’entrada é debann

Chësta domënia ai 7 de messè dales 21.15 saràl da aldì tla Ćiasa J.B. Runcher a San Linert le baritonn badiot Andrè Schuen, che portarà dant adöm al pianist Daniel Heide ”lieder” de R. Schumann, F. Martin y H. Wolf.Andrè Schuen é nasciü a La Val tl 1984 y à studié tl Mozarteum de Salzburg. Inće sce al é ćiamò dër jonn, àl bele fat na beal cariera artistica, rovan a ćiantè cun les orchestres plü renomandes dl monn, desco i Wiener Philharmoniker y l’Orchestra dl Mozarteum. Andrè é dër atif tl ćiamp operistich, mo à inće ćiantè

pro operes de musiga sacra sciöche l’Oratorio de Nadè y la Johannes-Passion de Bach, le Requiem de Mozart y ”Ein deutsches Requiem” de Brahms. Chësc é le pröm iade che an à la poscibilité de ascutè Andrè Schuen tla Val Badia y l’entrada é debann. L’assoziaziun Badiamusica Ves aspeta cun ligrëza a chësc pröm apuntamënt dl festival 2013.

♦Segra de UrtijëiN sada y dumënia ai 6 y 7 de lugio, festa sun Plaza Sant Antone cun la Mujiga de Urtijëi

Chësta sada y dumënia dai 6 nchin ai 7 de lugio mët la Mujiga de Urtijëi inò a jì la festa sun Plaza Sant Antone n ucajion dla segra. L program de chisc doi dis ie scialdi rich.N sada ai 6.7. scumenceràn bele domesdì via cun, dala 16.00, n cunzert dla Mujiga da Bula. Dala 18.00 suneràl la band ”Tiroler Wind”N dumёnia ai 7.7. saràl dala 8.45 la defi leda su te dlieja de S. Durich, cun la mëssa. Dala 10.00 jiràn inò n defi leda ju n ch’l plan cun la Mujiga de Kaltern che tenirà dala 12.00 si cunzert. Dala 14.00 cunzert dla Mujiga de Völs. Dala 16.00 cunzert dla Mujiga de Tramin.Dala 17.45 prejentazion de balé (Che, Discofox, Jive, Cha-Cha-Cha) cun i campions regiunei de bal Alex y Elena. Dala 18.00 mujiga cun la Innsbrucker Böhmische.Da maië y da bever saràl per duc assé.La Mujiga de Urtijëi se ncunforta sun Vosc unì y Ve mbincia na bela festa y n bon scuté su.

Temp ledeDomisdé cun jüć da mësa

La Biblioteca Sas dla Crusc inviëia a n domisdé d’aorela cörta cun jüć por döta la familia, deboriada cun le ”Spieleverein Dinx”. An s’incunta en mercui ai 10 de messè dales 15.00, te biblioteca a La Ila. La iniziativa vëgn inviada ia vigni secundo mercui dl mëis, tres dales 15.00.

I s’incuntun te biblioteca da CalfoschLa Biblioteca Sas dla Crusc inviëia mitans y mituns da gnì en lönesc ai 15 de messè dales 15.00 te biblioteca da Calfosch, olache al vëgn cuntè stories, pastlenè y fat jüć.

Dé dles families söla CruscEn domënia ai 7 de messè dales 11.00 inant vëgnel metü da jì dlungia la Ütia Lée sö La Crusc n dé d’aorela cörta y devertimënt tla natöra por pici y gragn. Al gnarà fat jüć de vigni sort y devertimënt por mituns cun animadus, paiazi y trucadësses.

Domisdé por i mitunsEn mertesc ai 9 de messè vëgnel tignì a Calfosch n domisdé de magia por pici y gragn. L’incuntada cun i clowns é preodüda por les 17.00.

Dolomiti Horse’s GameEn gaujiun dla manifestaziun ”Dolomiti Horse’s Game”, che se röia en domënia ai 7 de messè, podaràn odëi incö vëndres ai 5 de messè dales 17.30 na defi lada de ćiavai tres le paîsc da Corvara.

Sëira per mutons cun l paiazo ” Mago Remy”Ncui vënderdi ai 5 de lugio, dala 20.30 tl raion da jì a pe de S. Cristina dan l Hotel Post.

Marcià dla segra a UrtijëiN lunesc ai 8 de lugio tl zënter dl luech saràl dala 8.00 daduman inant l marcià dla segra.

A ti cialé ai mulins da BulaN merdi ai 9.7. dala 15.30 se ùrten dan l hotel Mesavia sa Bula, da ulache n muev per na vijita meneda ai mulins. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl ufi ze de turism a Urtijëi y da paië ite 15 €.

De vedli juesc scuvierc da nuefL Museum Gherdëina nvieia uni juebia ntan i mënsc de lugio y setëmber al’azion nterativa per pitli y granc. Co se tripova pa i mutons dan 100 ani? De ce material fova pa la roba da fé damat? Granc y pitli po’ scuvierjer da nuef i vedli juesc y fé damat deberieda. N se anconta n juebia ai 4 de lugio dala 16.00 tl museum tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Nfurmazions y iscrizions tl Museum Gherdëina o tla Lies dl Turism.

PrejentazionsParole Vista Dolomiti a Moena

Per “ParoleVistaDolomiti” en mèrtesc ai 9 de messèl te piaz Perla Alpina a Moena h 21.00 Graziano Bortolotti prejenta sie liber “Il richiamo del cedro”.

I misteres del Cjaslir Te anter i tobiéL nef liber de Fabio Chiocchetti dal tìtol “I misteri del Cjaslir. Storia di un santo vescovo e di una presunta strega” vegn prejentà a Cianacei en ocajion de la festa “Te anter i tobié”. Duc é envié a tor pèrt en sabeda da les 18.00 aló dal “Paradis”, al scomenz de strèda de Ciampac.

La Mujiga de Urtijëi.

L’Ensemble Conductus sarà da aldì a Corvara.

Andrè Schuen. (Foto: simskultur.net)

Daniel Heide.

I jogn dla Lia a Munt Ladinia va sön le dlacià dl Similaun.

Page 37: 2613

Informazions y Manifestazions

37

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦Paîsc in festa a San Ćiascian Musiga, gastronomia y tröp devertimënt inće por i mituns. Le pröm apuntamënt é por i 10 de messè dales 16.00 inant, tl zënter da San Ćiascian

Inće tratan la sajun da d’isté 2013 vëgnel metü da jì la manifestaziun ”Paîsc in festa” tl zënter da San Ćiascian. Al é preodü indöt 5 apuntamënć tratan l’isté, dagnora de mercui dales 16.00 inant. Le pröm iade ai 10.07, y spo ćiamò ai 24.07, ai 07.08, ai 28.08 y ai 04.09.

Ara se trata de na bela ocajiun por stè n pü’ en compagnia y se devertì.

Ai 10 de messè dales 16.00 inant, sciöche pro düć i atri apuntamënć de “Paîsc in festa”, podaràn ciafè tl zënter da San Ćiascian n pice marćé de produć tipics dl post, produć di artejans dla valada - sciöche inće de Egort y dla Val de Puster. Laprò sonarà inće grups

cun i orghi da man. Pro i stonć gastronomics pòn ciafè de bun patüc da mangé. An po ćiarćé les spezialitês dl St. Hubertus, tutres y ćern ala grilia pro i Stüdafüch da San Ćiascian, n aperitif cun Spritz & Hugo y pizza pro ”Da La Vedla”, fortaies y cajincì arestis pro le Grup de volontariat dla Val Badia, crepes y üs apratà cun cioce pro le grup dla schira jonila, iameta de porcel cun polëinta, jopa da golasc y bales duces arjignà ca dal cogo dl Hotel Vajolet y de vigni sort de patüc duc pro le stont dla ”Pasticceria Ploner”.

Program por mitunsInće por i mituns gnaràl metü da jì n bel program de intratenimënt cun laborators didactics y de vigni sort de jüć organisà dai jogn da San Ćiascian. Implü vëgnel metü da jì n domisde di mituns ”Sön les pedies dla laûrs preistorica” dales 17.15 ales 19.30 cun la vijita al Museum Ladin ursus ladinicus, proieziun de n fi lm, facepatining y d’atres ativitês por i plü pici. Adöm ai colaboradus dl parch natural Fanes-Senes-Braies vëgnel inće pité n laboratore didatich lié ala natöra de nostes munts. I mituns é perià da se scrì ite pro l’Assoziaziun Turistica da San Ćiascian ćina ales 16.00.

Musiga por vigni saùLes serades gnarà sambëgn animades cun deplü grups musicai ladins. Ai 10 de messè dales 19.00 inant saràl le duo ”Marc Y Valentina” che lascia aldì sües melodies ala chitara. En ocajiun dl Paîsc in festa ai 24.07 gnaràl presentè le liber ”Chiara Pasticcera” - rezetes de pastizaria por mituns. Le liber scrit dal redadù dla trasmisciun televisiva ”Striscia la notizia” porta dant bëgn 50 rezëtes de patüc duc, che po gnì arjignades ca dai mituns zënza l’aiüt de n gran, tan inant che an n’adora degun aparat de ćiasa. La presentaziun mët man dales 17.30 y vëgn tignida dal autur dl liber adöm a süa möta Chiara, che mostra n valgünes rezëtes. Dales 19.00 inant él spo le grup “Th a Zanzis” de Gherdëna che lasciarà aldì musiga moderna.

Pro l’apuntamënt ai 7 d’agost gnarà la serada animada cun la musiga dl grup ”Ethnical Project”, ai 28 d’agost sonarà sön paladina le grup de Badia ”Wisetime” y pro l’ultimo apuntamënt ai 4 de setëmber ćiantarà le jonn da San Martin Alex Pezzei.

AviscSèntes, strìes e eroines

A Poza per endrez del Comitat manifestazions e de l’Istitut Ladin l’é en program l’event “Sèntes, strìes e eroines”. Te Ciasa de noscia jent se pel veder la mostra de Mariano Vasselai “A proposito di streghe” (h: 16-18.30 e 20.30-22.00). En mèrtesc ai 9 de messèl h 21.00 te sala del Consei Bruna Maria Dal Lago Veneri rejonarà de “La leggenda del Regno perduto e il mito della Grande Madre”.

Udiënza dla defensuria popolaraLa proscima udiënza dla defensuria popolara dr. Burgl Volgger o de süa sostituta dr. Verena Crazzolara, é en vëndres ai 12 de messè dales 14.30 ales 16.00, te ćiasa de comun a San Martin de Tor. Informaziuns al 0471/301155 o ala mail [email protected]

52. Incuntada di vedli artejagn de SüdtirolLa incuntada sarà ai 14 de messè a Maria Weißenstein. Ara mët man dales 9 cun n aperitif, spo dales 11 mëssa deboriada, y da misdé i salüć ofi ziai. Ara va inant cun la marëna, onoranzes y musiga da bal. Al va inće n bus dala Val Badia. Chi che ô jì para y oress avëi plü informaziuns, dess s’anunzié anter i 7 de messè pro Federico Ploner al 0471/843334.

Orars dl Zënter Families ErgobandoLe Zënter Families Ergobando da La Ila lascia alsavëi che d’isté é le zënter davert vigni vëndres dales 15.00 ales 17.00, le mercui él stlüt. Döt agost resta le zënter stlüt, c gnarà daurì indô ai 6 de setëmber.

Proscima incuntada sön l’alatamënt y alimentaziun di pici mitunsLe Zënter Families Ergobando lascia alsavëi che pro l’incuntada dl mercui ai 10 de messè dales 10.00, baiarà les consulëntes sön l’argomënt ”Geniturs de dé y de nöt” (Das Kindliche Schlafverhalten). Informaziuns pro Fiorella al 339/6950036 o a [email protected]

N iade ti parcs dl’America: al é n post lëdeDai 21 de setëmber ai 6 d’otober vëgnel organisé n iade che portarà ćina San Francisco y ti gragn parcs naturai dl’America (Monument Valley, Grand Canyon, Bryce Canyon etc.) y tl Canada a odëi l’Indian Summer. Deache n partezipant à desdit, él n post lëde. Al vëgn aratè ći che le iade costa. Chi che oress avëi plü informaziuns po telefonè al 349/3141773. La porsona dess savëi l’inglesc.

Udiënzes dla Uniun di OstisLa Uniun di Ostis HGV tëgn udiënza inće a La Ila, vigni secundo y cuarto lönesc dl mëis, dales 15.00 ales 16.00, tl salf dla Cassa Raiff eisen.

Ofi ze dla Zentrala di Consumadus a PicolinL’ofi ze é da ciafè tla sënta dl Raiun Sozial, tla terza alzada, y é davert vigni 2. y 4. jöbia dl mëis. Telefonn: 0474/524517.

Volontars por portè fora les marënes sön rodesLe Raiun Sozial Val Badia chir volontares o volontars che portes fora les marënes sön rodes por i paîsc da San Martin y Antermëia. Al é plü poscibilitês: o adorè l’auto dl raiun, o cun l’auto privat, che vëgn assigurè. Les spëises di km vëgn inće retüdes. Por informaziuns plü menüdes: 0474/524513.

Orares de giaurida dl Museum GherdëinaL Museum de Gherdëina ie inò daviert: da lunesc nchin sada dala 10.00 - 12.00 y 14.00 - 18.00. La mostra “Clochards y roba da fé damat” ie da udëi nchin ai 11 de utober.

Orars de daurida dl Museum LadinDe messè y agost é le Museum Ladin Ćiastel de Tor y le Museum Ladin ursus ladinicus daverć dal lönesc ala sabeda dales 10.00 ales 18.00, la domënia dales 14.00 ales 18.00.

♦Golf Green CarpetPersonaji dla televijiun taliana se mosöra te n turnier de golf a Corvara

Tratan chësta fi n dl’edema vëgnel metü da jì n turnier de golf por n valgügn personaji dla televijiun taliana. L’incuntada mët man incö vëndres ai 5 de messè cun na sëra de bëgnodü, daverta a düć, tl local ”La Siëia” a San Ćiascian, olache al ne manciarà dessigü nia tröpa musiga y divertimënt. Al evënt tolarà pert n valgügn personaji dla televijiun taliana, sciöche les aturies Manuela Arcuri, Elenoire Casalegno y Serena Rossi, la moderadëssa Camila Raznovich, le model Bruno Cabrerizo y le jornalist de Striscia la Notizia Valerio Staff elli,

mo inće n valgügn sportifs y amanć dl golf sciöche Paolo De Chiesa, Piero Gross, Daniele Massaro y Claudio Chiappucci. Ai se mosöra spo te n turnier de golf, che vëgn tignì la sabeda ai 6 de messè dales 10.00 inant sön le ćiamp dal golf a Corvara. I mius gnarà premià da sëra tratan na cëna de gala tl restorant ”L’Murin” a Corvara. La sabeda domisdé podaràn inće incuntè les stëres dla televijiun sön Piz La Ila, olache al vëgn metü da jì la marëna pro la Ütia Moritzino. Düć é dër bel invià da gnì a animé i personaji tratan le turnier de golf.

♦Sëira dl vin tl raion da jì a pe BënunìFesta dl luech n vënderdi sëira ai 12 de lugio dala 7.00 da sëira inant pra na cërcia de vins, velch de bon da maië y de bona mujiga tl raion da jì a pe de S. Cristina

Vintun ciuleies dal vin de gran inuem de Südtirol piterà da ciarcë n chësc vënderdi sëira sul tepich cueciun, na vela de vins de gran cualità, sibe blanc che cueceni.Leprò saràl nce mesun se maië vel’ bon bucon servì pra plu stonc sun ëur de streda.Sambën unirà dut adum acumpanià da na bela mujiga suneda y cianteda da ”Die Schmeichler” de Persenon y dala grupa ”Secco” de Gherdëina. Nce la butëighes resterà daviertes plu giut n vënderdi sëira ai 12 de lugio.

Döes aturies che rovarà a Corvara: Manuela Arcuri y Serena Rossi.

Na atmosfera da stè saurì pro le ”Paîsc in festa” a San Ćiascian.

”Die Schmeichler”

La grupa ”Secco”

Page 38: 2613

Informazions y Manifestazions

38

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦Marcià dl artejanat tl raion da jì a pe ”Bënunì” a S. CristinaN merdi ai 9 de lugio dala 8.00 da sëira inant

Nce chësc merdi che vën, ai 9 de lugio, uniràl inò metù a jì tl raion da jì a pe de S. Cristina l marcia dl artejanat y di prudoc de Südtirol, dala 8 da sëira inant. Artejans y paures tlo y iló prejënta si ert y si prudoc. Chëst ann nce pësc y cërn sfumieda, sughi, café, decurazions de stram, pan, crafons, curnijes per chedri y massaria da zacan, goc cun decurazions rissedes ite y n.i. N merdi ai 9 de lugio suneràl Alex Pezzei.

♦Segra d’AntermëiaTrëi dis de festa cun l’alzada dl “Kirschtamichl”, DJ y intratenimënt cun grups de musiga desvalis. La Segra d’Antermëia pîta aorela cörta y buna löna

Tosc él indô segra a Antermëia, y i organisadus à indô metü sö n program rich che se desfi ra i trëi dis dai 12 ai 14 de messè. La festa mët man le vëndres ai 12 dales 19.30 cun l’alzada dl “Kirschtamichl”, y dedô jaràra inant pro la party cun i ritms de DJ Lukas. La sabeda ai 13.07 dales 20.00 inant él söl program intratenimënt y musiga cun le grup ”No Lipstick”. La domënia ai 14 mët man la festa dales 10.00 danmisdé pro la matinée cun intratenimënt musical, liagnes blanćes y “Weißbier”. Dales 2 domisdé saràl da aldì n conzert dla Musiga da San Martin y dales 17.30 él le grup ”Da Piz a Ćiantun” che fi stidiëia por musiga y aorela cörta. Por spëisa y boanda vëgnel fi stidié. IStödafüch Antermëia, le Sport Club Antermëia y le Grup di Jogn se conforta da podëi ves saludé.

♦12. Turnier de calcetoEn sabeda ai 20 de messè vëgnel indô śoghé söl ćiamp d’Antermëia. Festa dl sport y dedô musiga tl tendun

Le Sport Club Amatorial Antermëia mët da jì en sabeda ai 20 de messè la dodejima ediziun dl turnier de calceto, che gnarà desfi ré söl ćiamp dl sport a Antermëia. Le turnier mët man dales 10 danmisdé y al sarà söl post inće n tendun y musiga dal DJ. La fi nala é preodüda dales 18.00, y te chësta ocajiun gnaràl inće incoronè le ”Re di 7 metri”. Dedô vara inant pro la party cun DJ. Por iscriziuns y informaziuns pòn telefonè a Armin al 347/9102642 o tres mail a [email protected].

♦TeramënterTe otedé l’inaudaziun dla mostra de Irina Tavella y Roberto Pallestrong tl Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin de Tor

La daurida dla mostra gnarà tignida en vëndres ai 12 de messè 2013 dales 18:00 tl salf dl Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin de Tor y sarà spo da odëi ćina ai 22 de messè, dal

lönesc ala sabeda dales 10:00 ales 12:00 y dales 16:00 ales 19:00 y la domënia dales 10:00 ales 12:00. Les parores de salüt gnarà spôrtes da Albert Videsott y Leander Moroder, presidënt resp. diretur dl Istitut Ladin, l’introduziun ala mo stra t ig narà Katharina Moling. Al

sarà inće na performance musicala cun bal, de Max Castlunger y Cristina Cau.

Irina Tavella (1973) à imparè l’ert da laurè cun ceramica a Faenza. Chësta ert é por l’artista na inrescida y na sperimentaziun zënza fi n. Tres indô prôra da i dè formes y corusc nüs a sües creaziuns. Ara vir y laora a Al Plan. Roberto Pallestrong (1968) é n autodidat tl’ert da laurè la ceramica. La fontana d’ispiraziun prinzipala por la creaziun de sües operes é les formes y i corusc dla natöra. Al vir y laora a Badia.

CurscCurs da nodè

La Uniun Sport Alta Badia mët da jì n curs da nodè por chi dla scora elementara, cun Ubi Valentini. Al mët man en lönesc ai 8 de messè dales 9.00, tla nodadoia dla scora mesana, y va inant por indöt 10 iadi, ćina ai 20 de messè. Iscriziuns söl post le pröm dé. Informaziuns pro Ubi al 0471/839714.

Curs da śoghé al palêLa Uniun Sport Alta Badia organisëia n curs da śoghé al palê por les scores elementares, tignì da Ubi Valentini. Le curs mët man en lönesc ai 15 de messè dales 15.00, söl ćiamp dl sport da La Ila. Indöt él 12 incuntades, ćina ai 26 d’agost. Iscriziuns le pröm dé söl post. Informaziuns ciafon pro Ubi al nr. 0471/839714.

Cursc de yogaL’insegnant de yoga Gabriel Crepaz pîta curs de yoga, n curs de basa, cursc por jogn dai 16 agn inscö, curs individual a ćiaval. Sce le tëmp le pormët, vëgn i cursc tignis alaleria. Informaziuns al nr. 347/8101338.

Cursc de volley y beachvolleyNtan i mënsc de lugio y agost mët la lia Volley Gherdëina a jì cursc de volley y beachvolley per mutons y mutans. I cursc scumëncia ai 8 de lugio y vën tenii tl ciamp dal sport Mulin da Coi y a Runcadic tl ciamp da beachvolley pra l tennis curì. Per plu nfurmazion y per se nuté su pòssen cherdé su l 328/3638884.

Curs de ladin por prinzipianćLe Museum Ladin Ćiastel de Tor mët da jì en colaboraziun cun l’Istitut Ladin n curs de ladin por prinzipianć, che vëgn tignì vigni vëndres dai 5 de messè ai 30 d’agost (adinfora di 16 d’agost), dales 10.30 ales 12.00, tl Museum Ladin. Le curs costa 5,00€, y sce an ô inće ti ćiarè al Museum 10,00€. Prenotaziuns al nr. 0474/524020.

Cursc de tennisLe Tennis Club Ladinia organisëia indô cursc de tennis por mituns y jogn ćina 18 agn. I cursc mët man en lönesc ai 15 de messè dales 15.30, tla hala da Corvara. Iscriziuns le pröm dé diretamënter söl post. Por informaziuns cherdè sö le nr. 0471/836474.

Details de laûrs de Irina Tavella y Roberto Pallestrong.

Antermëia festejëia la segra.

Sport y devertimënt pro le turnier de calceto che gnarà tignì a Antermëia.

N artejan che lëura la scipa. L sunerà Alex Pezzei.

Segres y festesSegra da La Val

I Stüdafüch da La Val inviëia en domënia ai 7 de messè ala tradizionala festa dla Segra dl paîsc. La festa vëgn tignida por döt le dé sön plaza de comun y metarà man do mëssa cun n conzert dla Musiga da La Val. Da sëra podaràn ascutè la Böhmische da La Val. Tratan döt le dé gnaràl inće fi stidié por dè fora da mangé y da bëre por düć.

Festa por i 50 agn dal Aiüt Alpin MareoEn sabeda ai 20 de messè festejëia l’Aiüt Alpin Mareo le iubileum de 50 agn. Dales 3 domisdé mët man la festa cun intratenimënt y jüć, dales 16.00 at ofi zial dla festa, Por l’ocajiun él gnü invié adalerch Heinz Zak, un di majeri fotografs de munt y arpizadù conesciü a livel internazional, che fajarà na proieziun sot al titul ”Aventöra verticala”, dales 18.00, tl salf dles manifestaziuns d’Al Plan. Dales 20.00 inant musiga da bal cun grups da zacan y da incö.

L’é endò ora de jir “Te Anter i tobié”Anter la strèdes de Cianacei veia ence chest an vegn endrezà “Te Anter i tobié”. En sabeda e domenia ai 6 e 7 de messèl fora per i tobié e stonc del paìsc veie se podarà magnèr e beiver, scutèr mùsega e balèr, veder chèdres e mestieres da n’outa, cognoscer aspec desferenc de noscia storia e cultura.

Page 39: 2613

Informazions y Manifestazions

39

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦Prugger y Stufl esser tla galaria VijionGregor Prugger y Sara Stufl esser lascia udëi si lëures tla galaria nueva Vijion

Nvion de cuer ala giaurida dla mostra tla galaria nueva Vijion, n sada ai 13 de lugio dala 6 da sëira, tla streda Digon 18 a Urtijëi, ulache i doi artisć de Urtijëi prejenterà n valguna de si opres d’ert fates ultimamënter.Sara Stufl esser de Petlin à studià pitura a Urbino y te si lëures lieiela i raporc y la cunvivënza dla persona, cialan de tré ite nce chël che ti cëla.Gregor Prugger à studià tla Academia de Firënza. Ël ie for curiëus de crì y purté velch de nuef. La natura l ispira a jì tl sot

dl’ana te n pensier datrai misteriëus.La mostra resta davierta nchin n lunesc ai 15 de lugio, dala 9.00 ala 20.00. Egon y Valentine se ncunforta sun Vosc unì.

ReligionMëssa di jëuni sun Piz Miara

La grupa di Jëuni de Sëlva mët a jì n dumënia ai 7 de lugio na mëssa di jëuni, dala 1 domesdì sun Piz Miara dan l Crist nuef metù su l ann passà. La mëssa vën cianteda dai Hosianna.

”N dé cun Santa Maria” a CorvaraEn doman sabeda ai 6 de messè: dales 14.30 proieziun de diapositives te salf, dales 15.00 prozesciun cun la statua de Santa Maria te dlijia, spo esposiziun dl Santiscim, meditaziun y öspi. Dales 17.30 imposiziun dla medaia miracolosa y scapulier. Dales 18.30 mëssa solëna zelebrada da p. Ave Maria Lozzer FI y prozesciun cun Santa Maria de Fatima.

Col dal Lé: mëssa cun benedisciun dla cruscEn domënia ai 7 de messè dales 10.30 organisëia la Jonëza da Paur da Rina na mëssa sön Col dal Lé cun siur Markus Moling, abelida dal trio corgn da munt. Te chësta ocajiun gnaràl benedì la crusc nöia metüda sö dala uniun. Domisdé intratenimënt cun la Böhmische da Rina. Al vëgn pité n sorvisc de trasport: chi che ô l’anuzè dess se presentè dales 8.30 pro le ćiamp dl sport.

Benedisciun dl paiun nü a Al PlanEn domënia ai 7 de messè vëgnel benedì le paiun nü d’Al Plan. Dales 9.30 defi larà la Musiga cun les bandires dala scora mesana fi na sö da paiun. Ilò saràl dales 10.00 la gran mëssa alaleria. Dales 11.00 benedisciun dl paiun y discursc ofi ziai, spo pice conzert cun surandada dles onoranzes. La festa se stlüj jö cun n renfrësch.

Preparaziun al BatoEn sabeda ai 13 de messè dales 15:00 ales 17:00 vëgnel tignì te calonia a Corvara la preparaziun al Bato cun Erich Frenademetz. Invià é geniturs che à na creatöra da batié, sciöche inće totes y tòć. S’anunzié pòn te calonia da Corvara al numer 0471/836134.

”Sozietà” 165x80x50 (fi l cun cola) de Sara Stufl esser.

”Tl sot dl tëmp” 140x85 (linda) de Gregor Prugger.

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc te Gherdëina dala 8.00 daduman de n sada ai 6 de lugio nchin la 8.00 daduman de n lunesc ai 8 de lugio ie l dutor Giuliano Piccoliori de S. Cristina, tel. 0471/792282.Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 6 y 7 de messè, ti comuns da La Val, Badia y Corvara, é la doturia Sara Schmid, Badia, tel. 0471/839639. Ti comuns de Mareo y San Martin saràl en sorvisc la doturia Margarete Mahlknecht, tel. 349/0667034 o 0474/523018.

ApotecaL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 5 de lugio nchin n vënderdi ai 12 de lugio ie chëla de Sëlva, telefonn 0471/795142 o 333/1776615 (orar de giaurida 8.30-12.30/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 5 de messè al vëndres ai 12 de messè, é chëra da La Ila, tel. 0471/847152.

ConcorscL’é temp de Soreghina 2014!

L comitat de endrez de la Marcialonga fèsc a saer che l’é avert la iscrizions per tor pèrt al concors per doventèr la neva Soreghina 2014. Cogn esser bezes dai 18 ai 30 egn, sportives, che cognosc noscia cultura e tradizions e sà se la fèr cà con desvalives lengac. Per info: [email protected], tel. 0462.501110.

♦”Bis(s) zum Langkofel”N pez de teater taià pro sun mesura per l raion de Gherdëina, che à da n fé cun la jënt de Gherdëina y cun na ntraunida stata dan vel’ da ani tla valeda. Mé un n sëul pustom tramuda l titul de chësc pez te velch da temëi, de senester. Autor y reghisser dl pez che vën purtà dant per tudësch ie Gerd Weigel

Do diesc ani se à la Grupa de Teater de Urtijëi inò tëut dant de lascé udëi n teater alalergia y sciche argumënt ulòven crì ora velch de particuler, de lià al luech, che à da n fé cun l raion y si jënt. Nsci iela unida a se l dé che l ie unì scrit n pez de teater aposta per chësta ucajion.

”N chëla nuet ne savova l prufessëur Abronsius mo nia, che l mel che l minova de avëi scunjerà per for, se trapinòvel pea. Cun si aiut pudova chësc mel śën fi nalmënter se sparpanië ora sëura dut l mont”. Cun chësta paroles fi nova via l fi lm de Roman Polanski ”Tanz der Vampire”.

Trueps se lecurderà dessegur mo de chësc fi lm unit ora ti ani sessanta, per chël che n valguna scenes fova propi unides tëutes su te Gherdëina y ulache l Saslonch cun la luna colma dossù ti fajova bën plu iedesc da paladina ala ntraunides de chësc fi lm.Mbën cun l pez de teater che la grupa de Urtijëi purterà dant, ulëssen ti fé lecurdé inò ala jënt de Gherdëina chësc fi lm, ma te na maniera mpue da umor, tulan ite sibe i prutagonisć dl fi lm, vampires y atëures, i osć ulache i stajova d’albierch, la jënt dl luech y turisć unic a Urtijëi.

La ie nsci:L reghisser cunesciù per si biei fi lms Roman Polanski vën do 45 ani inò a Urtijëi, ulache l

uel, deberieda cun si troupe tò su na segonda edizion dl fi lm ”Tanz der Vampire”. Inò dëssa la grupa dl Saslonch fé dala paladina per l fi lm nuef y n à n drë not a anjenië ca dut. Iust te chël tëmp iel tla Transilvania na drëta ciarestia de sanch, i vampires se dura dla dutes ajache degun turista ne se nfi da plu ite tl paesc de chisc ciuciasanch. Nsci se mpënsi de se prejenté pra bera Polanski acioche i posse fé pea tl fi lm sciche comparses. Mé che la jënt de Gherdëina chëla ne se lascia nia mucé na ucajion per fé afari y cun chësc ne n’ova i vampires danz no fat cont.Da coche n possa se audì ora da chësta ntroduzion pòssen se aspité n mescedoz danter scenes senestres y da pel de gialina y mumënc liegri y da rì.

Gerd Weigel: di Paejes Tudësc, atëur y reghisser de prufescion ie unì nciarià dan feter n ann de scrì l pez y fej nce da reghisser. Ël à bele laurà te Südtirol pra plu manifestazions de teater.

Martin Kinzlmaier: ël se à cruzià dla scenografi a y de dut chël che à da n fé limpea. Davia che n se à resià permez a chësc proiet de teater àn nce te chësc ciamp cris l aiut profesciunistich.Judà vëniel sambën te chësc lëur dai cumëmbri dla grupa de teater.

Assistënza ala regia, praticamënter la man drëta de Weigel, ie Miriam Vinatzer che fova for leprò bele dala prima proa incà.

Mujiga suneda dal vif: pra chësc teater, mpue sciche pra i fi lms, vën i mumënc dl pez sotrissei y acumpaniei nce da mujiga. Tlo iel Georg Malfertheiner de Urtijëi y Matteo Facchin che se cruzia de ti dé ite i drë sonns.

I atëures che sarà sun palch pra chësc pezMoritz Bernardi, Marlis Moroder, Martina HolzknechtHeidi Rabanser, Hannen Huber, Günther Pitscheider, Samuel Kasslatter, Patrick Kostner, Christine Stuff er, Martina Anvidalfarei, Florian Schrott, Elmar Lardschneider, Adele Moroder, Rudi Insam, Hannes Mussner, Nadia Moroder, Laura Kostner, Marina Moroder, Else Mussner, Marlies Demetz, Walter Paur, Gernot GollerCun gran ueia y legrëza ti ie i cumëmbri dla grupa de Teater de Urtijëi sautei ite ai lëures per mëter a jì y mparé ite l pez, che unirà purtà dant per l prim iede ncuei vënderdi ai 5 de lugio 2013

L teater ie da udëiN vënderdi 5.7., merdi 9.7., juebia 11.7., sada 13.7., merdi 16.7., juebia 18.7, vënderdi 19.7. y dumënia 21.7. for dala 9.00 da sëira tla chëurt dla Scola Elementera de Urtijëi.

Chertes danoragiàpen tla butëiga Rabanser Jëunn a Urtijëi, tel. 0471 797934. www.theater.groeden.bz.it

Page 40: 2613

Informazions y Manifestazions

40

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

♦Gran festa por SMACHIndoman sabeda ai 6 de messè 2013 dales 18:00 inant a Picolin

Cun i dodesc laûrs metüs sö sön teritore dl comun da San Martin de Tor g n a r a l d a u r ì ofizialmënter le proiet internazional SMACH. Por chësta ocajiun ruvaral adalerch a Picolin pro la Ćiasa dl Maier, olache al sarà le program dla festa, l’espert d’ert y diretur dla Galaria d’ert moderna da Torino Danilo Eccher, che é stè le presidënt dla juria por chirì fora la desëna di laûrs da realisé danter les

passa 90 propostes ruvades adalerch da plü ćiantuns dl monn. Ala daurida saral dlungia i discurs ofi ziai inće da aldì n esperimënt musical dl jonn Luca Obwegs d’Al Plan y la proieziun artistica dl artist ladin Helmut Pizzinini.

♦Jazz sön les munts de MareoLe Südtirol Jazz Festival röia chësta domënia inće sön les munts de Mareo. Cater apuntamënć te cater üties

Al é bele val’ agn che le Südtirol Jazz Festival fej tapa inće te Mareo. L’apuntamënt da iniann é fissé por chësta domënia ai 7 de messè, olache al vëgn pité cater conzerć, dui de chisc sön la Munt de Fanes. Dales 13.00 inant sona tla Üćia Lavarella le grup ”Le Cafè bleu International”. Tla Üćia de Fanes saràl da aldì le ”Jan Schreiner Trio”. Tla Üćia de Fodara Vedla, dala medema ora, saràl i ”Peppers Delight” che pîta musiga jazz dal vì. Dales 16.30 se sposta le festival jö tla Üćia da Pederü, olache al sarà da aldì le grup ”Jam Session”. I conzerć vëgn organisà en colaboraziun cun l’Assoziaziun Turistica d’Al Plan. Por informaziuns pòn cherdè sö le nr. 0474/501037 o jì sön le sît www.sanvigilio.com.

♦L mond dla libelulesJita naturalistica tl parch naturel Puez-Odles n sada ai 13 de lugio

La libelules sauta tl uedl pervia de si culëur lucënt che stramuda y ajache les ie tan bones de julé. Les ie daniëura da urté daujin dal’ega, ulache les viv bele da jëunes sciche larves rapinadëures. Chi che ulëssa nrescì velch deplù n cont dla vita, dl cumpurtamënt y di periculi per chësc nset nteressant y de marueia, ie nvià a unì pea ala jita meneda n sada ai 13 de lugio. La jita ie penseda per families, n se urterà dala 10.00 pra la stazion japé de Col Raiser a S. Cristina per furné su cun la condles y jì pona nchin sal Lech da Iman, ora l Lech Sant y de reviers passan pra l biotop dl paluch da Stufan. Uniun dëssa se tò pea da maië y da bever y se tré sëura de bon ciauzei.Per jì pea ne n’àn nia drë de paië. Da se nunzië iel nchin n mierculdi ai 10 de lugio tla cësa dl Parch Naturel Puez-Odles cherdan su l 0472 842 523 o scrijan a [email protected]. L possa mé jì pea n tan de persones.

MostresCrepes trasfegurèdes

Te Museo Ladin de Fascia se pel veder i bie retrac fotografi cs de Marcella Pedone che tol jù noscia crepes moscian con eie e tecniches deldut particolères la trasfegurazions contèdes da la lejendes. La mostra “Crepes trasfegurèdes” é da poder veder a Sèn Jan, te la Sala Heilmann del Museo, duc i dis enscin ai 20 de aost, h. 10.00-12.30 e 15.00-19.00.

Soraperra e Verginer a l’Olympic a VichA l’Active Hotel Olympic de Sèn Jan l’é fora la operes de Claus Sorapera e Willy Verginer te na mostra dal tìtol “Colores”. Ogne mercol per dut istà h 18.00 sarà “l’aperitivo in forma d’arte”. L’hotel é avert al publich da les 9 a les 20.

”Jumblins desferënc” de Christian y Matthias VerginerMostra tl Stadtmuseum a Tluses, davierta nchin ai 27 de lugio, dala 9.30 ala 12.00 y dala 15.00 ala 18.00. De dumënia y lunesc iel stlut.

Lën vërt, te Tublà da NivesLa giaurida dla mostra ie ncuei vënderdi ai 5 de lugio dala 20.30 tl Tublà da Nives y la resterà davierta nchin ai 28 de lugio, for da merdi nchin dumënia dala 17.00 - 19.00 y dala 20.30 - 22.30. L se trata de na cunlaurazion cun l Südtiroler Künstlerbund, ulache i artisć Paul Feichter, Arnold Holzknecht, Bertram Kober, Hubert Kostner, Diego Perathoner, Michael Sailstorfer, Peter Senoner, Carlo Speranza y Th omas Sterna se à dat ju uniun a si maniera cun l argumënt dl lën.

Mostra de Maurizio PacchianiLa mostra de Maurizio Pacchiani ”Infanzies” ie da udëi dai 8 de lugio nchin ai 10 de agost, tl Café Surëdl a Urtijëi, che ie daviert da lunesc nchin sada, dala 10.00 ala 19.00.

Mostra de Peter DemetzLa White Room a Capri, tla streda Vittorio Emanuele 56, nvieia ala mostra dl artista de Urtijëi dal titul ”Looking Beyond”, che vën giaurida ncuei 5 de lugio y resterà davierta nchin ai 28 de lugio. Tla mostra cureda da Marco Izzolino iel da udëi scultures fates ultimamënter y ”light-boxes”.

Mostra de Aron DemetzI lëures dl artista de Sëlva dal titul ”Keimzeit” ie da udëi tla galaria d’ert Barbara Paci, sun la Piazzetta del Centauro a Pietrasanta (LU). La mostra cureda da Alessandro Riva unirà giaurida duman sada ai 6 de lugio dala 19.00 y resterà davierta nchin ai 18 de agost.

Mostra de Gerald Moroder ”II”Giaurida dla mostra n sada ai 13 de lugio dala 20.30 tla sala dla mostres dla Lia Mostra d’Ert sun Plaza Sant Antone a Urtijëi. La mostra resterà davierta nchin ai 28 de lugio.

♦Mostra de “morvëies”Lëgn intorenè de Pasquale Kastlunger y chedri depënć de Davide Brandlechner

La mostra cun schideles, bocà, canderliers, copes y d’ater, de lëgn intorenà da Pasquale Kastlunger y depënć de Davide Brandlechner gnarà daurida en vëndres ai 12 de messè 2013 dales 19:30 tla Ostaria Sotrù a La Pli de Mareo, dla cornisc musicala che tolarà ite inće musiga da bal se cruziarà Lois Kastlunger y Hubert Pezzei, cun orghi y chitara.La mostra de Pasquale y Davide restarà metüda fora tratan i orars de ostaria chisc mëisc da d’isté, l’entrada ala mostra é debann.

ChinoAl chino de Cianacei

Insnet, vender ai 5 e en sabeda ai 6 de messèl, h 21.15 vegn moscià “Fast & Furious 6”, en domenia ai 7 e en lunesc ai 8, h 17.30 “Epic” e h 21.15 “La grande bellezza”. En mèrtesc ai 9 h 21.15 sarà “Benvenuto presidente” e en mercol h 21.00 l’é l Coro Valfassa en conzert. En jebia ai 11 e en vender ai 12, h 21.15 vegnarà moscià “Lone Ranger”

Al chino de TieserEn sabeda ai 6 de messèl h 17.00 e h 21.15 se pel veder “Fast & Furious 6”, en domenia ai 7 h 17.00 e 21.15 vegn moscià “Th e Great Gatsby”. En lunesc ai 8 e en mèrtesc ai 9, h 21.15, se podarà veder “Vivi la libertà”; en mercol ai 10 e jebia ai 11, h 17.00 l’é “Moster & Co.” en 3D e en mercol ai 10, h 21.15 e en jebia ai 11, h 20.00 e 22.00, vegn moscià “After Earth”. Ai 13 e ai 14, h 21.15, sarà “World war Z”.

Laûrs intorenà de Pasquale Kastlunger y - dlungia - n cheder de Davide Brandlechner. Libelules.

Do che les artistes y i artisć da plü statesc (danter chisc la Lituania, Spagna y le Iapann) é stà söl post a realisé i laûrs, gnaral daurì le proiet Smach. (foto: Gustav Willeit)

Le grup ”Jam Session” sona pro le Jazz Festival. (Foto: G. Pichler)

Page 41: 2613

41

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Infos y Congratulazions

Sport15. Turnier de nöt a La Val

L’U.S. La Val organisëia tla nöt dai 13 ai 14 de messè le turnier por scuadres dl tëmp lëde (5 śogadus + portier), söl ćiamp da La Val. Al po tó pert fi na 20 scuadres. Iscriziuns fi na ai 06.07 pro Klaus Rubatscher al 335/6905507 o tres e-mail a [email protected]. Prisc: 120,00€ a scuadra. Pesć: 1. post 600,00€, 2. post 400,00€, 3. post 200,00€, „pozer“ 200,00€. Infos: www.uslaval.it.

Turnoi de juech ala codla sun pitl ciampL FC Luislkeller nvieia al turnoi de calcetto per l 2. Trofeo Luislkeller. L turnoi sun pitl ciamp sarà duman sada ai 6 de lugio sun la plaza dal sport de Urtijëi. Dopro saràl na party cun Dj.

MujigaL’èlba con Ezio Bosso al Col Margherita

En sabeda ai 13 de jugn da les 6 dadoman sun Col Margherita per “L’èlba de la Dolomites” vegnarà portà dant l conzert vidà da Ezio Bosso che ge farà sonèr a la vidoles sia composizion “Six Breaths”. Info sul sit: www.isuonidelledolomiti.it.

Cunzert dla Mujiga de UrtijëiN juebia ai 11 de lugio, dala 9 da sëira, sun plaza de dlieja a Urtijëi.

Badia Music DaysEn vëndres y en sabeda ai 5 y 6 de messè vëgnel metü da jì sön le paiun dla Ćiasa J.B. Runcher a San Linert le festival musical ”Badia Music Days”. Intrami i dis pòn aldì dales 20 inant deplü grups de musiga rock, folk, blues y pop, danter chisc i grups ”Th e Wise”, ”Half Print”, ”Hell Warrior”, Fabian Pitscheider y la cover band ”Level Up”.

VolxfestaEn vëndres ai 5 de messè y en sabeda ai 6 de messè gnaral tignì indô a Balsan la Volxfesta. Inće en chësc ann saral dui grups dles valades ladines ala pert: Anita Obwegs dla Val Badia (le vëndres) y Mariachi Punch de Gherdëna (la sabeda).

Na te’ bela bionda dai ödli blês él dan da 18 agn nasciü,a Badia fajôla parüda vigni dé danü.

Bea,cun pinel y corù aste tres albü ligrëza,

ći che to će creatif fej garatè é na belëza.Da ascutè sö, t’la rì, este tres a üna,

podëi te avëi sciöche cumpagnaé por nos na gran fortüna.

Le fabló traversal sóneste cun gran pasciun,a tüs melodies fi nes tres s’la inconfortun.

Che l’ surëdl slumines sön to dagnìy tüa vita tres inant,

da düć chi che t’ô n bun da spavënt..

dala “solita bande” :D

A nosta

jona uma y fomenache complësc ai 7 de lugio mez secul,

oréssun ti auguré düt l’ bun y la rengrazié por düt ći che ala fej por nos.

I sperun che te restes tres inant insciö da orëi buny dala bona lüna.

Hubert, Vanessa, Devis y Lilli

♦L marcià di mutons ”L podl”N sada ai 13 de lugio vëniel metù a jì a Urtijëi n marcià per i mutons dla scola elementera y mesana de duta la valeda. Duc possa fé pea y vënder si roba, ma nce njenië roba da maië y da bever

Chëst ann vëniel inò metù a jì l marcià ”L podl” pra chël che i mutons y la mutans possa vënder d’uni sort de roba bele adurveda da fé damat, juesc d’uni sort nce per computer, CDs, libri per mutons, rodes y n.i., ma nce roba pastelneda nstësc, roba da maië y buandes fates n cësa. La roba da vënder muessa vester nëta y al ordn y avëi na zedula cun l priesc lessù.L marcià sarà n sada ai 13.7., dala 15.00 ala 18.00, sun Pitla Plaza Rezia a Urtijëi, ulache i mutons messerà nstësc se fé su n pitl stont. Da se scrì ite iel nchin ai 11.7. tla butëiga Manuela, streda Rezia 169 a Urtijëi, tel. 0471 796095 y da paië ite iel 8 €. I buteghieres de Urtijëi uel cun chësta scumenciadiva dé n cuntribut ala vita dl luech y rengrazia bele danora duc chëi che fajerà pea y che passerà a Urtijëi n chël di.

♦Emoziuns sö alaltLes desfi des danter adrenalina y natöra cuntades dai alpinisć: Simon Gietl, Tamara Lunger, Florian Riegler, Davide Chiesa y Mauro Corona

Por le pröm iade mët da jì l’Assoziaziun Turistica de Badia na seria de referać sura l’alpinism dal titul ”Emozione sospesa - le sfi de più alte, tra adrenalina y natura”. Tratan la sajun da d’isté vëgnel tignì indöt cin’ incuntades cun alpinisć, che cunta de sües esperiënzes sön les pizes plü beles.Le pröm apuntamënt é preodü por en vëndres ai 12 de messè, cun l’alpinist jonn südtirolesc Simon Gietl. ”Groenlandia e Dolomiti” é le titul dla serada, che vëgn tignida tl salf dles manifestaziuns a La Ila. Simon Gietl à metü man süa cariera d’arpizada cun 18 agn, y te chisc ultims agn àl arjunt tröpes pizes bindebò ries: dala “Big Wall” tla Groenlandia al ”Cerro Fitz Roy” tla Patagonia, dala piza de Valun a dötes les vies dles trëi pizes de Lavarëi. De chëstes aventöres ne cuntaràl nia ma chësta sëra, mo inće le mertesc ai 30 de messè, tratan na escursciun de 9-10 ores. Düć i apascionà dla munt à la poscibilité da tó pert ala jita. An pëia ia dala Capanna Alpina por arjunje la piza de Conturines, spo sön Lavarela y jö por la forcela de Medesc, por rovè indô zoruch a San Ćiascian. Se scrì ite pòn ti ofi zi turistics dl’Alta Badia.”Bittersüss” é l’inom dla incuntada cun la jona Tamara Lunger, che vëgn tignida en lönesc ai 29 de messè tl salf dles manifestaziuns da San Ćiascian. Do ester deventada campionëssa de schi d’alpinism, àra metü man da se dediché al alpinism, y al dédaincö éra l’alpinista plü jona che à concuisté le Lhotse. Implü àra arjunt n gröm de pizes bindebò altes sciöche le Cho Oyu, la traversada de 135km sön le dlacià dl Karakhorum tl Pakistan y le Peak Lenin tl Kirghizistan, por nen cuntè sö n valgünes.Le terzo apuntamënt vëgn tignì adöm al istrutur de arpizada Florian Riegler, ai 8 d’agost tl salf dles manifestaziuns a Badia. Tratan la serada ”Dreamcatcher” cùntel de sües esperiënzes estremes sciöche l’arpizada sön le saltadù de dlacia plü rî, la via Dolasilla y la via Scacco Matto sön le Gran Zebrù. Ai 12 d’agost vëgnel spo presentè tl salf dles manifestaziuns da San Ćiascian le liber ”Montagne da raccontare” scrit da Davide Chiesa. Te so liber cunta l’autur de süa pasciun dl jì sö por munt tratan l’invern y de sües imprejes sciöche la via Ertl, la via Minnigerode, le parëi nord dl Gran Zebrù, le Mera Peak tl Himalaya y le Manaslu. La seria de referać se stlujarà jö cun l’incuntada ”Alpinismo e vanità” adöm al alpinist y scritur Mauro Corona, ai 16 d’agost tla salf dles manifestaziuns a La Ila. L’autur de tröc libri sura l’alpinism à davagné deplü pesć, sciöche por ejëmpl le premio Cardo d’Argento 2008, le premio Bancarella 2011 y le premio Christmas Love 2011. Dötes les incuntades mët man dales 21.15 y vëgn tignides por talian.

L marcià dl ”podl” dan doi ani.

Simon Gietl é l’alpinist protagonist dla pröma serada, ai 12 de messè. (Foto: molography.it)

A nosc Philipppur i 18 agn döt l’bun ti augurunse

y nia plü dî cun l'trizicl jon t'odarunse. Da crëps sö y da nëi da polver jö,

mo śëgn inće l’tacuin, por paié da bëre, messaraste daurì sö.

Resta tres inant tan da urëi bun, da düć canć chi che t'ô bun.

Page 42: 2613

42

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Congratulazions

Indoman ai 06.07. mët man

Karin y Felix so tru deboriada.

I ves aodun de cör tröpa fortüna, serenité y buna löna y che Dî cun süa benedisciun ves acompagnes dé por dé te osta uniun.

Ostes families

Complimënć a

Manuel che do 2 agn de stress danter laûr y scoraà arjunt le titul da maester por conditoria.

Nos düć te augurun tröpa fortüna tl dagnì!

Tües families

Cungratulazions a

Egon Zemmerche à arjont tla Università de Dispruch

l titul da ”Magister”de nfurmatica cun l miëur resultat.

Ti mbincion de cuer dut l bon, legëza y suzes te si lëury tla vita

Ti genitori, ti sor Yvonne y Prisca

Endoman, ai 6 de iuli, él gnü le dé olache nosc

Perecomplësc i 50 agn.

Le numer te recordeste sogü saurì,che le numer é inće da ciafé te to laûr.

Nos t’aodun döt döt le bun, sanité, amur y sodesfaziuns.

Marta, Manuela con Werner y Johannes,Filip y Manuela, Fidelis y Pius y döta canta töa parontela

A nosta mami, lava y besava

Maria Insamche ai 27 de juni

à cumplì y festejà i 80 ani

dut l bon da duc chëi de familia

A Carolinecongratulaziuns por avëi arjunt

l’abilitaziun da avocat.Döt le bun por to dagnì t’aoda

i tü de familia.

En domënia, ai 07.07.2013 complësc nosta

Erikasü prüms 50 agn.

Ala se vëgn bëgn bel plan do,inće sce ala nes é - sön tröpes cosses - danfora a düć!

I t’aodun inant ligrëza, tröc rais de sorëdly n grüm de bi momënć cun

tüa clique.

A nosc Sepldüt le bun,

pur i 18 agn ti augurun!Resta tres dala bona lüna

Y che te ais inant tröpa furtüna.

Te augüra de cör Mama, Tati,Matteo, Lucia y Marta.

Da vëne a n bun prisc na roda da munt Orbea dl 2011, furćia de carbonium, mosöra L (1,80 - 1,85), cun amortisadus dant y iadedô, cun componënć Shimano XT. Telefonè a Andreas al 329/9433043. •••Al vëgn venü na Vespa (nia targada) che jiss da targhè y n motor da trial dla Montesa. Tel. 339/6870823. (24/13)

Da vende

•••Da vëne na couch de peza por piz de stüa, feter nöia, püch adorada, le tòch lunch a man dërta de 180 x 70 cm, le tòch cört de 180 x 100 cm, multifunzional. Tel. 339/1242712 (ma domisdé). (24/13)•••Na jona dla Val Badia vënn a n bun prisc n guant da nücia. Al é tan co nü y de

Da chirìL FC Gherdëina chier per n si trainadëur n pitl cuatier te Gherdëina, da mez lugio de chëst ann inant nchin a mez juni de n auter ann. Prëibel cherdé su l numer de telefonn 370 7003788, Christoph Rifesser. (24/13)

•••Al vëgn chirì na mascînn adorada da taié erba. Tel. 333/9600974. (24/13)•••Na nsenianta chir n cuatier da tò a fi t da setëmber a dezëmber, cun puscibltà de

slungë, sce la va a Urtijëi. Tel. 340/3654556. (24/13)•••Dui jogn dl post chir n apartamënt da tó en afi t por döt l’ann, a Corvara o a Calfosch. Cell: 347/1301160.

chësc ann, mosöra 42. Fonin: 339/1087030. (25/13)•••Al vëgn venu n quad ”Can Am Renegade 800 Xxc” dl 2011, tignì scialdi bun, 2.700 km, rafiches cuntra les arissades, arferadus a scëiba ALTH, fi lter dl’aria, revijionè. Prîsc da fà ora. Tel: 0471/847534 o 347/8907846. (26/13)

Induman sabeda ai 7 de messè cumplësc

mëda Sabinade Curcela de Badia

la bela eté de 101 agn.

Ćiamò tröpa sanité y benedisciun urunse ves auguréy te de bi mumënć en Osta cumpagnia cunfi dé.Pici y gragn nos düć incëria gran festa urunse fà

pur düt l’ bel y l’ bun che s’ês scinché.

I 10 mituns cun families, y düć i nus y pronus

Aldide aldide!

Bepi y Elsa d'Merscia

50 agn é adüm, chël é pa n grüm,na vita plëna de fadia,

GIULAN, ne s'ês mai lascè manćé nia.Amur, ligrëza y sanité ves augurun dé pur dé

y inće se recurdè da jì a cartè.

Üsc mituns cun familia

Siur Christianpor i 65 agn a sorvisc de Dî

orunse Ves augurè döt le bun.Inant tröpa sanité y bel giulan

por ći che fajëis por nos.

I ministranć y les ministrantes da La Ila

Page 43: 2613

43

nr. 26 / 05 de messel 2013

www.lauscdiladins.com

Inserac, Religion y Anunzies

Avis por chirì personalAl vëgn lascè al savëi che la

„Rai Radiotelevisione Italiana“à invié ia, por esigënzes de produziun tl dagnì dla sënta da Balsan,

na iniziativa por chirì:

2 jornalisć/tes

DL GRUP LINGUISTICH LADIN: IDIOM GHERDËINA O BADIOT O FASCIAN

Recuisića) L’iscriziun tl Albo di jornalisć, Elench di profescionisć;

o inćeb) L’iscriziun tl Albo di jornalisć, Elench di publizisć.

Laprò vêlel chisc titui preferenziai:N diplom de laurea (DL) dl „ordinamënt vedl“; o na Laurea trienala (L), na Laurea

spezialistica (LS), o na Laurea magistrala (LM) dl „ordinamënt nü“;N master post-universitar spezifi ch por chësc ćiamp (al ne vëgn nia tut

en conscidraziun le master de jornalism tles scores de jornalism reconesciüdesdal Ordinn nazional di jornalisć – ONG);

La conescënza de stromënć informatics plü conesciüs (software aplicatifs dl sistem Windows).

Ai candidać chiris fora danter chi nominà tl punt a) ti gnaràl pité n contrat de laûr dependënt a tëmp determiné regolè dal C.N.L.G. en cualité de redadù ordinar por dui agn,

cun l’impëgn da l'arlungé, canch’al toma, a tëmp indeterminé.

Ai candidać chiris fora danter chi nominà tl punt b) ti gnaràl pité n contrat de laûr dependënt por n tëmp determiné de 12 mëisc, che gnarà fat aladô dla lege nr. 92/2012,

che po eventualmënter gnì renovè sce les condiziuns odüdes dant dala lege é dades, ćina che i interessà/les interessades superëia l’ejam de idoneité.

Condiziuns por tó pert

La domanda por tó pert a chësta iniziativa y le curriculum vitae detaié y ajornè messarà gnì menà anter y nia plü tert co i 19.07.2013,

ma ala misciun de posta eletronica [email protected].

Les domandes che röia ite te n format y/o cun n meso desvalì da chël scrit dant(p.ej. sön papier, tres lëtra y i.i.) y/o do la scadënza dada dant, ne podarà de degun vers

gnì tignides en conscidraziun.

I partezipanć messarà tl momënt dla convocaziun mostrè sö le zertifi cat d’apartenënza al grup linguistich.

Tla domanda de partezipaziun messaràl gnì dè dant chëstes informaziuns:

1. Inom2. Cognom

3. Post y data de nasciüda4. Residënza

5. Numeri de telefonn6. Misciun e-mail (da adorè tla corespondënza)

7. Grup linguistich de chël ch’an fej pert

Tl curriculum vitae detaié y ajornè messaràl gnì scrit chësta indicaziun,aladô dla lege söla privacy: „I autorisëii da adorè i dać personai aladô dl D.L. 196/03“.

Na comisciun metüda sö aposta arjignarà ca, aladô dl numer dles domandes rovades ite, n program d’ejam che gnarà comuniché ai candidać invià a tó pert al concurs.

Rengraziamënt

Ai 19 de jügn nes à lascè mi caro om, nosc bun pere y nene

Hermann Irsaradl Gran Ander

I uréssun rengrazié de cör düć chi che é gnüs te ćiasa a le saludé, à tut pert ales corones,

a Nando che à dit dant, por la gran partezipaziun ala mëssa de supultüra.

En gran giulan ti dijunse a Siur Pire y a Siur Degan, ai ministranć, al mone,

a chi dal cunfarun, ai stüdafüć che l’à purtéy à fat tröc survisc pur l’acumpagné da ćiasa

demez ćina te curtina, giulan a Christiany Th omas pur l’menè cun i ciavai,al cor de dlijia, al cor ”Kerygma”.

Giulan al Angel, al Raimund y al Stefan.Giulan a chi che à scinché ciüf, ćiandëres y che à fat spënores a fi n de bëgn.En giulan particolar ti va al dotur Di Marino, ales infermieres y ala Marta.

Giulan ala parentela y ai vijins por düt.Ringrazié oressun inće de cör düć i cumpagns che é gnüs a le ciafè tratan l’tëmp

de maratia y a düć chi che s’al recorda inant.

I familiars

L vën scincà cater pitli giac nasciui dan n mëns. Tel. 333/6870283. (23/13)•••Al vëgn scinché ia na picia litiria de lëgn por pici mituns. Tel.3387868208.

Da scinché ia

14. Domënia ia por l’ann C, ai 7 de messè 2013

Dal vagnele do San Lüca, 10, 1-12, 17-20

Te chël tëmp à le Signur chirì fora setantedui d’atri discepui y i à ortié dui a dui danfora te dötes les citês y ti posć olach’al ê por jì. Al ti à dit: ”La racoiüda é grana, mo al é mâ püć lauranć. Periede porchël le patrun dla racoiüda ch’al mënes fora lauranć por süa racoiüda. Jide! I ves ortiëii fora sciöche bisces danter i lus. Ne tolésse degun tacuin, degöna sportula y degügn ćialzà! Ne saludede degügn sön tru. Sc’i rovëis te na ćiasa, spo dijede por pröm: Pêsc a chësta ćiasa! Y sc’al abitëia dailò n chestian dla pêsc, spo s’architarà la pêsc, ch’i ti aodëis, sön ël; sce nia, gnaràra derevers sön os. Romagnede te chësta ćiasa, mangede y boiede ći ch’an ves pîta; deache chël che laora, à n dërt sön so paiamënt. Ne jide nia da na ćiasa al’atra! Sc’i rovëis te na cité y an ves tol sö, spo mangede ći ch’an ves tënn sö. Varide i amarà che é dailò y dijedi ala jënt: Le rëgn de Dî é daimprò. Mo sc’i rovëis te na ćité, olach’an ne ves tol nia sö, jide fora sön strada y scraiede: Inće le stöp de osta cité che taca sön nüsc pîsc scassunse jö sön os. Chël indere desses savëi: Le rëgn de Dî é daimprò. A Sódom ne ti jaràra en chël dé nia tan mal co a chësta cité.” I setantedui ê gnüs derevers y cuntâ plëgns de ligrëza: ”Signur, ćinamai i demonns nes stima, sc’i pronunziun to inom.” Dailò ti àl dit: ”I à odü le sàtann toman sciöche n tranì dal cil. Ćiarede, i ves à dè la potesté de pestè sön bisches y scorpiuns y de ti ester bugn a döta la potënza dl nemich. Nia ne po ves fà dann. No ralegrésse porchël che i spirić ves stima, mo ralegrésse che üsc inoms é scrić sö tl cil.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

Chirì da laour

N jëunn chier da lëur a judé te na cësadafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 327/8378389. (24/13)•••Na jëuna de 18 ani chier da lëur per la sajon da d’instà o nce per dut l ann a rumé su majons, coche ciuliera o a cialé de pitli mutons o a fé d’uni sort de stroc. Ëila sa da rujené talian, franzëus, nglëisc y spanuel. Tel. 345/8653985. (24/13)•••N jonn dl post de 20 agn chir n laûr a daidé te ćiasadafüch, sciöche lavataîs o fà-döt, te n hotel, n restorant, na pension o inće te na ütia da munt. Al ne n’à nia debojëgn de alberch. Tel. 0471/847878 o Cell. 339/8415644. (24/13)•••Na ëra dla Val Badia cun diplom de maturité chir n laûr a mez tëmp, por la sajun da d'isté o inće por döt l'ann.

Al é anfat de ći laûr che al se trata. Tel: 335/5815846. (25/13)•••L vën cris n lëur da śën inant a fé d'uni sort de këures o sciche aiut cuech a Urtijëi o sun Mont de Sëuc. Tel. 338 2474652 o 380 7650921. (25/13)•••L vën cris da lëur a fé majons o te lavandaria te Gherdëina da śën inant. Tel: 347/4147337 o 349/6394003. (26/13)•••L vën cris da lëur a fé majons o te lavandaria te Gherdëina da śën inant. Tel:  347/8542927 o 349/6394003. (26/13)••• L vën cris n lëur sciche commis de sala o bar, o a lauré te butëiga,  da śën inant te Gherdëina. Tel. 328/0968618 o 349/6394003. (26/13)••• Döes studëntes de 17 y 18 agn chir n laûr por agost, inće ma val’ores o da sëra te n hotel. Tel. 348/6553838. (26/13)••• L vën cris n lëur te cësafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 333/6146562. (26/13)

L ven cris n lëur te cësafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 327/7181776. (26/13)••• L vën cris n lëur a lavé ju taieresc o a fé de uni sort de stroc. Tel. 346/6467494. (26/13)••• L vën cris n lëur te cësafuech, sciche segondo cuech. Tel: 334/7125922. (26/13)••• L vën cris n lëur a lavé ju taieresc o a fé de uni sort de stroc. Tel: 334/5231789. (26/13)••• L vën cris da lëur a judé te cësadafuech. Tel: 320/9279800. (26/13)•••  N ëila jëuna chir da śën inant n lëur a fé majons, a puzené o a cialé de jënt de tëmp. Ëila sa da rujené talian, franzëus y nglëisc. Tel: 328/8642677. (26/13)••• N ël chir da lëur a lavé ju o a fé d’uni sort de stroc. Tel. 389/9505152 o 345/0771940. (26/13)••• N ël chir da lëur a judé te cësadafuech, a lavé ju o a fé d’uni sort de stroc. Tel. 380/7650921 o 338/2474652. (26/13)

(25/13)•••Al vëgn scinché ia n guant da nücia blanch, mosöra 44. Tel.3387868208. (25/13)

A Urtijëi vëniel fi tà vian cuatier a jënt da tlocun na gran stua, bani,na gran cësadafuech,doi balcons y garasc.

Tel. 339 5733369

L vën fi tà via n cuatier bilocal a Laion,bele anjenià ite,

adatá nce sciche cuatier per personal.

Tel. 339/1477337

Ie aspiete tlo tla cësa di tieres che zachei unissa a

me tò. Prëibel cherdé su la Cësa di Tieres Obervintl

0472/868172.www.tierheim-

obervintl.it

Hotel Villa Edena Corvara chir

n/na secretêr/iacun esperiënza y de

bunes conescënzes de talian y todësch.

Prëibel telefonè al 335/5293414

o mané le curriculum [email protected]

A Urtijëi, tla streda Purger Nr. 57

(Villa Montana) vëniel fi tà via n bilocal per 1-2 persones cun garage

y n monolocal per 1-2 persones cun verzon y

garage. Prëibel cherdé su l 338/8184493.

Chirëis’a personal?Chirëis’a da lëur?

Ëis’a zeche da vëndero da dé ca?

Mandëde na e- mail a

[email protected]

Page 44: 2613