2413

40
Ma stè a tempestè porsura i jogn é destrutif. I jogn à dantadöt debujëgn da gnì tuć en conscideraziun, da gnì azetà, orüs y inće laldà y motivà. Vignun de nos é jonn y/o é stè n iade jonn y sa ći che al ô dì “ester jonn”. I dè jö por le će ai jogn ô dì atochè n nerf tl crësce, debl y delicat. Ći che le grup iadô al Sorvisc ai Jogn Val Badia y les atres istituziuns dla jonëza dles atres vals ladines à metü en pé a Corvara é dantadöt da laldé por l’idea y la determinaziun. Na porsona aciomada m’à n iade dit che por realisé idees nöies ôl ester n gran coraje. De chësc festival dla jonëza ladina stè a Corvara él da dì dantadöt che al é pié ia dai jogn instësc, che degönes istituziuns ne i à metüs y strumentalisà. Al é stè na incuntada de jogn por na indunada coletiva y la realisaziun de val’ deboriada, nia n program por manifesté hobbies y passatëmps individuai. Canche i jogn à l’idea, le coraje y l’orenté da mëte da jì n te’ avenimënt, spo garetel inće. Sperun che chësc pröm gran festival dla jonëza ladina do l’ann 2000 pois jì inant inće i agn che vëgn, y chësc forsc inće tles atres vals ladines. Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 24/2013 - 21 de jugn 2013 14 15 18 Chëstes edemes él gnü publiché te plü iadi i paiamënć che i dirigënć dles aministraziuns publiches y dl sistem sanitar te Südtirol davagna. Tratan che le laûr che i doturs fej à da nen fà vare por vare cun la vita dla jënt, él davëi da se damanè sce i funzionars dl Sanitar ti ofizi y i dirigenć di ofizi y di reparć dla Provinzia y de cer’ comuns te Südtirol fej davëi n laûr tan genial y sfadius y à davëi tan na gran responsabilité che ai se merita chisc paguns. Tan lëde da responsabilitês é pa pordërt n paur ala munt che po ma avëi fortüna sce al ne cogherëia nia jö n podrun da so bosch o prè, y chësc ne fej nia dann a cosses o porsones? Ći desfarënzia él pa pordërt danter na “responsa- bilité” che n paur y n laurant mëss avëi davagnan püć cënć de euro al mëis y la responsabilité de n dirigënt de repartiziun o ofize che davagna inće diesc mile euro netto al mëis? Da me infora ne sta de chësc vers degöna iustizia politich- soziala en pé, bëgn indere i parametri che an podess vigni momënt mëte sön mësa por n davagn plü ecuilibré! (iaco rigo) Comentar de pruma Jogn chir jogn 20 online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 Paguns, responsabilitês 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de Iaco Rigo 22 - 23 26 31 Mareo Siscënt leć Le Consëi Comunal de Mareo à aproè le conzet de svilup turistich, cun la domanda de 600 leć nüs. Porsones Adio Signor Merch Al’eté de 90 agn s’an é jü signor Merch Graffonara. Viabilité Bus sön cordes I ves presentun la vijiun de Hans Costabiei da La Val/Gais por na mobilité alternativa tres les Dolomites, y ći che val’ ombolć nen dij. La Val En pensiun La maestra Monica Comploi Terza é jüda en pensiun. Al ti é gnü fat na bela festa. Fascia A pe con Fernando Pea via chesta setemèna na rubrica metuda ensema da Fernando Brunel per cognoscer lesc, cultura e stories de noscia valèdes. Urtijëi Vandalism Cun l’ansciuda seméiel che l ie inò rot ora, pra n valguni, la ueia de se lascé ora l mat, ma tla fauza maniera: drusan massaries dai ciofs, banc y zaran su cuiertli dla cundotes. FC Gherdëina A San Siro I mutons dl FC Gherdëina dla scuadra dl 2002 à jugà la finela dl “Gazzetta Cup” tl stadio mitich de San Siro a Milan. L cuarto plazamënt finel de duta la Talia ie n resultat de marueia y de gran prestige. L’emuzion de jugadëures, trainadëures y genitores per na ntraunida unica. Corvara - Joegn y joenes da duta la Ladinia s’à abiné en chesta fin dl’edema a Corvara per la pruma edizion dl Festival dla Joneza dles Valedes Ladines. La festa à metù man la sabeda domesdì y s’à desfiré enfin la domenia seira, con musiga, juesc y devertiment per pici y gragn, per joegn y manco joegn, con intrategniment, ativités culturales, artistiches y sportives, ma ence con n moment plu spiritual, la Santa Messa zelebreda dal Vescul dla diozeisa da Bulsan-Persenon, Ivo Muser. Realisé n some Dut à metù man con n dejidere, con n some. Tl cef de Valentin Erlacher, coordinadour dl Sorvisc Na Joneza ladina se enconta A Corvara s’à desfiré l prum Festival dla Joneza dles Valedes Ladines: doi dis de devertiment, juesc y musiga, ma ence de spiritualité, con la Santa Messa zelebreda dal Vescul Ivo Muser ai Jogn Val Badia, fòvel nasciù n pensier, na nuet che al ne fova nia bon da dormì. El se ova pensé tant bel che al fossa sce i joegn de duta la Ladinia ruvassa adum y fajessa festa deberieda. Chest some é deventé realté y al Sorvisc ai Jogn Val Badia ti él garatè da mete en pé, con la colaborazion di grups de joegn dles autres valedes ladines, “Nëus Jëuni Gherdëina”, “Risola” de Fascia, “Spazio Giovani” de Ampez y “Jovegn da Fodom” la pruma edizion dl Festival dla Joneza dles Valedes Ladines. Unis tl segn dla musiga La musiga é steda tl zenter dl prum di dediché a la joneza ladina. Al é vegnù invié adalerch grups y bands da dutes les valedes. Fata ezezion per Fodom, olà che al n’é nia band, s’àl esibì sun l palch da Corvara grups dla Val Badia, de Gherdeina, Fascia y Ampez. I prums che s’à lascé odei y audì sun paladina la sabeda domesdi é stés i badioc “Marc y Valentina”. A chisc ti él jù do i “Cajones” da Fascia, i “Zanzis” da Gherdeina, i “Good Fingers” da Cortina, “The Angels of your Nightmare” da Fascia y i “Vintage” dla Val Badia. Sclut ju la lingia de conzerc à doi grups gherdeines “Madax” y “Phantom”. Passa 900 joegn y joenes é ruvés adalerch tl ciamp dal sport da Corvara la sabeda seira per ascutè musiga, per se devertì, por se beive valch en L prum Festival dla Joneza é vegnù organisé a Corvara dal Sorvisc ai Jogn Val Badia, en colaborazion con i grups di joegn dles autres valedes ladines. va inant a plata 4

description

edition 2413

Transcript of 2413

Ma stè a tempestè porsura i jogn é destrutif. I jogn à dantadöt debujëgn da gnì tuć en conscideraziun, da gnì azetà, orüs y inće laldà y motivà. Vignun de nos é jonn y/o é stè n iade jonn y sa ći che al ô dì “ester jonn”. I dè jö por le će ai jogn ô dì atochè n nerf tl crësce, debl y delicat. Ći che le grup iadô al Sorvisc ai Jogn Val Badia y les atres istituziuns dla jonëza dles atres vals ladines à metü en pé a Corvara é dantadöt da laldé por l’idea y la determinaziun. Na porsona aciomada m’à n iade dit che por realisé idees nöies ôl ester n gran coraje. De chësc festival dla jonëza ladina stè a Corvara él da dì dantadöt che al é pié ia dai jogn instësc, che degönes istituziuns ne i à metüs y strumentalisà. Al é stè na incuntada de jogn por na indunada coletiva y la realisaziun de val’ deboriada, nia n program por manifesté hobbies y passatëmps individuai. Canche i jogn à l’idea, le coraje y l’orenté da mëte da jì n te’ avenimënt, spo garetel inće. Sperun che chësc pröm gran festival dla jonëza ladina do l’ann 2000 pois jì inant inće i agn che vëgn, y chësc forsc inće tles atres vals ladines.

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.comNr. 24/2013 - 21 de jugn 2013

14

15

18

Chëstes edemes él gnü publiché te plü iadi i paiamënć che i dirigënć dles aministraziuns publiches y dl sistem sanitar te Südtirol davagna. Tratan che le laûr che i doturs fej à da nen fà vare por vare cun la vita dla jënt, él davëi da se damanè sce i funzionars dl Sanitar ti ofi zi y i dirigenć di ofi zi y di reparć dla Provinzia y de cer’ comuns te Südtirol fej davëi n laûr tan genial y sfadius y à davëi tan na gran responsabilité che ai se merita chisc paguns. Tan lëde da responsabilitês é pa pordërt n paur ala munt che po ma avëi fortüna sce al ne cogherëia nia jö n podrun da so bosch o prè, y chësc ne fej nia dann a cosses o porsones? Ći desfarënzia él pa pordërt danter na “responsa-bilité” che n paur y n laurant mëss avëi davagnan püć cënć de euro al mëis y la responsabilité de n dirigënt de repartiziun o ofi ze che davagna inće diesc mile euro netto al mëis? Da me infora ne sta de chësc vers degöna iustizia politich-soziala en pé, bëgn indere i parametri che an podess vigni momënt mëte sön mësa por n davagn plü ecuilibré! (iaco rigo)

Comentar de pruma

Jogn chir jogn

20

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

Paguns, responsabilitês

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de Iaco Rigo

22 - 23

26

31

Mareo

Siscënt lećLe Consëi Comunal de Mareo à aproè le conzet de svilup turistich, cun la domanda de 600 leć nüs.

Porsones

Adio Signor MerchAl’eté de 90 agn s’an é jü signor Merch Graff onara.

Viabilité

Bus sön cordesI ves presentun la vijiun de Hans Costabiei da La Val/Gais por na mobilité alternativa tres les Dolomites, y ći che val’ ombolć nen dij.

La Val

En pensiunLa maestra Monica Comploi Terza é jüda en pensiun. Al ti é gnü fat na bela festa.

Fascia

A pe con FernandoPea via chesta setemèna na rubrica metuda ensema da Fernando Brunel per cognoscer lesc, cultura e stories de noscia valèdes.

Urtijëi

VandalismCun l’ansciuda seméiel che l ie inò rot ora, pra n valguni, la ueia de se lascé ora l mat, ma tla fauza maniera: drusan massaries dai ciofs, banc y zaran su cuiertli dla cundotes.

FC Gherdëina

A San SiroI mutons dl FC Gherdëina dla scuadra dl 2002 à jugà la fi nela dl “Gazzetta Cup” tl stadio mitich de San Siro a Milan. L cuarto plazamënt fi nel de duta la Talia ie n resultat de marueia y de gran prestige. L’emuzion de jugadëures, trainadëures y genitores per na ntraunida unica.

Corvara - Joegn y joenes da duta la Ladinia s’à abiné en chesta fi n dl’edema a Corvara per la pruma edizion dl Festival dla Joneza dles Valedes Ladines. La festa à metù man la sabeda domesdì y s’à desfi ré enfi n la domenia seira, con musiga, juesc y devertiment per pici y gragn, per joegn y manco joegn, con intrategniment, ativités culturales, artistiches y sportives, ma ence con n moment plu spiritual, la Santa Messa zelebreda dal Vescul dla diozeisa da Bulsan-Persenon, Ivo Muser.

Realisé n some

Dut à metù man con n dejidere, con n some. Tl cef de Valentin Erlacher, coordinadour dl Sorvisc

Na Joneza ladina se encontaA Corvara s’à desfi ré l prum Festival dla Joneza dles Valedes Ladines: doi dis de devertiment, juesc y musiga, ma ence de spiritualité, con la Santa Messa zelebreda dal Vescul Ivo Muser

ai Jogn Val Badia, fòvel nasciù n pensier, na nuet che al ne fova nia bon da dormì. El se ova pensé tant bel che al fossa sce i joegn de duta la Ladinia ruvassa adum y fajessa festa deberieda. Chest some é deventé realté y al Sorvisc ai Jogn Val Badia ti él garatè da mete en pé, con la colaborazion di grups de joegn dles autres valedes ladines, “Nëus Jëuni Gherdëina”, “Risola” de Fascia, “Spazio Giovani” de Ampez y “Jovegn da Fodom” la pruma edizion dl Festival dla Joneza dles Valedes Ladines.

Unis tl segn dla musiga

La musiga é steda tl zenter dl prum di dediché a la joneza ladina. Al é vegnù invié adalerch grups y

bands da dutes les valedes. Fata ezezion per Fodom, olà che al n’é nia band, s’àl esibì sun l palch da Corvara grups dla Val Badia, de Gherdeina, Fascia y Ampez. I prums che s’à lascé odei y audì sun paladina la sabeda domesdi é stés i badioc “Marc y Valentina”. A chisc ti él jù do i “Cajones” da Fascia, i “Zanzis” da Gherdeina, i “Good Fingers” da Cortina, “The Angels of your Nightmare” da Fascia y i “Vintage” dla Val Badia. Sclut ju la lingia de conzerc à doi grups gherdeines “Madax” y “Phantom”. Passa 900 joegn y joenes é ruvés adalerch tl ciamp dal sport da Corvara la sabeda seira per ascutè musiga, per se devertì, por se beive valch en

L prum Festival dla Joneza é vegnù organisé a Corvara dal Sorvisc ai Jogn Val Badia, en colaborazion con i grups di joegn dles autres valedes ladines.

va inant a plata 4

2

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Atualité

Vendres21 de jugn

Sabeda22 de jugn

Domenia23 de jugn

Lunesc24 de jugn

Les temperatures plu basses y plu autes

25°/33°11°/1°

22°/30°10°/18°

22°/30°10°/17°

16°/26°10°/16°

Segureza dles previjions

70% 60% 60% 60%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

Encuei vendres da doman se desfej les nibles ciamò restedes y al vegn tres plu da soredl. Les temperatures se arbassa n pue. Endoman sabeda y en domenia vàla inant con temp da d'isté, te gran pert de nosc raions onse na auternanza de suredl y nibles. Domesdì via pòssel tomé val’ gotes. L lunesc sarà bonamënter plu variabl. Les niores gnirà de plu y an messa se speté val' gotes o ence temporal.

Paures y turism - L succus unit ora dala sëira n mierculdi dl’ena passeda ie che la doi categuries possa y muessa lauré deberieda, “te na fi liera”, da coche à dit l ambolt Peter Mussner, che porte fruc per tramedoves y garantësce nscila l tenor de vita da una na pert, na cuntreda tenida a puntin dal’autra pert y nce n ambient, n raion y na cuntreda sun mesura dla jënt y nscila nce dl turism.

Ntan la sëira de nfurmazion y descuscion iel unì rujenà de de ce viers che n muessa jì y de cie che l ie da fé per mëter adum i bujëns

Paures y turismDla cunlaurazion danter turism, paures y ambient iel unì rujenà te Tublà da Nives, ti jan do ala dumanda sce la ie “puscibla o sce la muessa vester?”

I reladëures pra la descuscion te Tublà da Nives, ulache l ie unì rujenà dla cunlaurazion danter turism y paures.

de categuries y nteresc desferënc. Turism y economia ciumpëida suvënz sëura i bujëns dla natura y de chiche straverda l ambient. Danterite iel i paures, che viv a cuntat cun la natura y che dà n cuntribut mpurtant per l mantenimënt dla cuntreda, defi n nce tl nteres dl turism. Ulà ie pa l drë balanz per ruvé a na drëta cumpetënza de duta la pertes, y nce tl nteres de duc, nscila la dumanda tla descuscion. Dlongia cuestions particuleres de categur ia , cun vel ’ da problematiches puntueles, pòssen

dì che la sëira à judà pea a fé senté pra na mëisa espunënc dla doi categuries, cossa che fossa mpurtanta che la unissa mantenida nce tl daunì.

I ghesc´ reladëures ie stai l ambolt de Sëlva Peter Mussner, nstës uperadëur turistich y paur, Siegfried Mussner, paur de Sëlva, Ezio Prinoth, ost y raprejentant dl turism, y Christian Stufl esser dla Lia natura y usanzes. Tres la sëira à menà Lukas Plancker dla Lia culturela Tublà da Nives.

David Lardschneider

Rë zivica - La gran varietà de nfurmazion, nutizies y servijes da pert dla Provinzia de Bulsan y dl’aministrazion publica locala dassova nce unì piteda tla rujeneda ladina. “Do l prim mez ann udons che l ie for plu y plu zitadins che se noza nce dl portal internet per ladin. Chësc ie drët positif ajache l miurea dassënn l cuntat dl’aministrazion publica cun la populazion ladina,” dij l assessëur ladin Florian Mussner.

Te sies mënsc ie la plates web dla Rë zivica unides vijitedes 14.440 iedesc, che fej ora na mesaria de 80 vijites al di. L plu iel sambën unì nuzà la plata prinzipela (www.provinzia.bz.it) che pieta la porta de ntreda a na lingia de nfurmazions, nutizies y servijes. Iusta pra i servijes iel ultimamënter unì laurà inant y juntà pro na dëseina de servijes

nueves per ladin. De ndut pieta la Rë zivica feter 900 servijes y 1000 formuleres. Na mpurtanza particulera per na grupa de rujeneda de mendranza à la sezion dla publicazions. Chësta ie unida njenieda per l di mundiel dl liber ai 23 da auril y ie danter la sezions plu nuzedes dai zitadins.

Nutizies sun l fonin

Davia che for plu y plu jënt se damanda la nfurmazions y la nutizies canche les ie ora de cësa, iel nce unì njenià na verscion dla Rë zivica per l fonin. Sot al’adres www.provinzia.bz.it/m/la pòssen udëi l’ultima nutizies dala Provinzia, l reghister dal telefonn, la situazion sun streda, la previjions meteo, la situazion n cont de pricul de levines

y l reghister de cuntac di ufi zies dl’istituzions publiches.

Servisc meteo

L servisc meteo ie nce tla verscion ladina dla Rë zivica l servisc plu nuzà. Propi l di dl prim mez ann, iel unì arjont l lim dla 12.000 vijites dl meteo ladin (www.provinzia.bz.it/meteo-ladin). Sëuraprò ala previjions per dut l raion dl Sudtirol y ti singuli raions, iel da permò unì nvià via la verscion ladina nce per l tëmp sa mont. “Iusta canche n scumëncia a jì for plu y plu da mont su ons ulù pité la verscion ladina nce per la previjions sa mont,” spiega l assessëur Mussner. Che chësta nuvità vën nuzeda dassënn desmostra la statistica: tl mëns de mei iel unì arjont l record cun 2.612

Mez ann de Rë zivicaL bilanz do l prim mez ann dla Rë zivica per ladin mostra su n resultat tler: for plu y plu zitadins se noza dl portal de nfurmazion, nutizies y servijes dl’aministrazion publica. La plates www.provinzia.bz.it, jites online ai 5 de dezëmber, à ntant cumplì sies mënsc

vijites. Per tenì l var di tëmps vën la previjions meteo plu de atualità nce publichedes sun i social media. Plu avisa sun facebook (Jonta dla Provinzia de Bulsan) y sun twitter (https://twitter.com/ProvinziaBZ).

Valorisé l ladin

La Rë zivica per ladin ie unida njenieda per doi rgaujes prinzipeles: per pité la nfurmazions per i ladins

te si rujeneda dl’oma y dal’autra pert per valorisé la grupa da rujeneda ladina. La realisazion ie unida cureda dal Servisc de comunicazion deberieda cun l Ufi ze cuestions linguistiches y la sozietà de nfurmatica SIAG. La Rë zivica ie l portal plu nuzà dl Sudtirol y la grupa de mendranza ladina ie reprejenteda al medemo livel sciche la maiuranza tudëscia y taliana. (Ufi ze stampa provinziel de Südtirol)

Mez ann de vita y bele drët nuzeda: la Rë zivica per ladin www.provinzia.bz.it

La previjions y nfurmazions meteo www.provinzia.bz.it/meteo-ladin vën nuzedes for plu y plu.

3

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

I on enconté y s’l on ciacoleda con Enrico Maioni, “Scoiattolo” y guida alpina da Cortina d’Ampez

Enrico, olà nasc pa tia pascion per la mont?

La pascion per la mont é nasciuda chilò a Cortina, te chesta beliscima val d’Ampez. Sciche trueps tosac ae ence ie metù man da pice de jì su per mont con mi genitours. I vedove chestes pizes y al me vegniva vueia de jì su, de vedei cie che al é sunsom. Plan plan ae spo ence scomencé a arpizé.

Tia curiosité t’à porté a mete man de arpizé. Cie aste pa giaté sunsom a les pizes?

Dantaldut la sodesfazion de ester ruvé su. Vigni escurscion, ence na spazireda, é dagnora na fadia y can che te ruves sun na piza y te ciales ju él semper na gran emozion.

Co este pa deventé na guida da mont?

Dampruma sonse jù a fé pert dl grup “Scoiattoli”, sciche trueps tosac da Cortina che à pascion per la mont, per l’alpinism y per l ’arpizeda . Per deventé “Scoiattolo” n’àn nia de bujegn de fé n ejam. An vegn touc su per votazion. Enlaouta vegnìvel damané plu capazités tecniches per fé pert de chest grup. Al didancuei pòl vegnì tout su vigni persona che à vueia da fé y che à pascion per la mont.

I “Scoiattoli” é conescius dantaldut per la spedizion sun l K2. Cie fej pa chesta assoziazion?

I “Scoiattoli” é na assoziazion scialdi ativa che ciala de mete audum l sport con la cultura. Di “Scoiattoli” féjel pert alpinisć conescius sciche Massimo Da Pozzo o Luca Zardini Canon, vize campion dl mond de arpizeda. Per cie che reverda la cultura s’à i membri di “Scoiattoli” dagnora dé ju truep con la organisazion de “Cortina in Croda”, de conferenzes entourn per la Talia y con la promozion de publicazions desvalives.

Tia pascion per la mont é nasciuda a Cortina, ti paisc nadalin, ma spo este ence rodé truep fora per l mond…

Sci, i é vijité trueps posć tla Europa y tl’Africa, l’Alaska, l’India, l Nepal. I son da puech zeruch da n viade tl Iapan.

Fòvel pa l prum viade che te jives tl Iapan?

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

No, i son sté via la pruma outa dl 1997 con n iapanesc che i ove conesciù chilò a Cortina. I fove sté tl Nord dl Iapan, a Mazumoto, tl raion dlongia Nagano. Al me ova invié a tegnì na conferenza y n curs de arpizeda, al é sté na beliscima esperienza.

Na esperienza da fà endò?Al é spo passè n valgugn agn

y dl 2008 sonse endò jù tl Iapan tres na guida alpina che vegn vigni ann chilò te Ampez. Da en chel ann sonse jù feter vigni ann fi na sen, fata ezezion per l 2011, can che al é sté l dejaster nuclear de Fukushima.

Cie te plej pa dla cultura iapaneisa?

I iapaneisc roda truep l mond, al nen ruva semper deplù ence a Cortina. Al é turisć n pue particolars, che vuel vedei y fotografé dut chel che ala va te puech temp. Al é jent dret incadreda, che ne aprijeia nia massa mudamenc de program. Di iapaneisc me plej l respet che ai à dl’autra persona, al é jent onesta y senziera. Al ti plej la mont, la natura, ai à n gran sens dl onour y tegn truep sun l fé les cosses sciche al toca. Chesta popolazion me plej propi per sia gran umanité.

Cie te plej pa dl Iapan?I messe di che les prumes

outes él sté n pue na delujion. Na persona pensa de jì tl Iapan y de vedei templi, ourc y bonsai. Ma chestes é ma de te’ piceres ijoles amez a de gran cités scialdi trafi chedes. Al é ence difi zile da se meueve tl Iapan, ajache truepa jent ne conesc nia l ingleis y les indicazions é dutes per iapanesc. Ence la natura m’esse aspeté autramenter ma samben, les Dolomites n’à nia confronc. Te vigni caje vài dagnora gen tl Iapan. Les cités é netes y dut funzioneia a la perfezion.

T’as dit che t’es dagnora jù tl Iapan, ma l ann dl dejaster nuclear nia… Ne te fej pa nia tema les raiazions?

Truepa jent me damana sce i n’é nia tema da jì tl Iapan do l dejaster, ajache an dij che tla Europa se portonse do ciamò encuei la radioativié de Cernobyl. Ie va te n raion che é dalonc da Fukushima, ai dij che al é segur. (Intervista de katia pizzinini)

Ziclism - En domënia ai 30 de jügn éra tan inant. La 27ejima ediziun dla Maratona dles Dolomites-Enel é dan porta y

La Maratona é prësc chilòTl’alta Val Badia s’arjignon ala ona de ziclisć che rovarà adalerch bele da chëst’edema sön nostes strades, por tó pert ai tröc evënć incër la roda

Ai 30 de jügn él indô la Maratona dles Dolomites. (Foto: Freddy Planinschek)

l’organisaziun s’arjigna ca da ti dè le bëgnodü ai 9.000 scrić ite y apascionà de rodes y a sü familiars.

Sciöche an sa, él bele i dis

denant cotan de movimënt tla valada. Bele dal mëteman dl’edema rovaràl adalerch tröpa jënt por l’edema dl ziclist, che mët man bele en doman sabeda ai 22 de jügn cun manifestaziuns desvalies. Pröm punt culminant sarà le Sella Ronda Bike Day en domënia ai 23, cun i jus stlüć por val’ ores al dé.

Tratan döta l’edema, y suradöt tla fi n dl’edema dla Maratona, canche al vëgn partì fora i numeri de gara tla Ćiasa J.B. Runcher a San Linert, saràl n gran movimënt sön strada, de auti y en particolar de rodes. Suradöt l’alta Val Badia é tles mans di ziclisć, porchël vëgnel bele damperfora rengrazié por la comprenjiun. L’aodanza a düć é de na bela Maratona en armonia. Sciöche vigni ann, gnaràl le dé dla Maratona stlüt les strades al trafi ch. Tla proscima ediziun podarëise ciafè i orars avisa.

Didatica - La realtè ti paîsc ladins se damana la conescënza de de plü lingac. Le sistem scolastich ladin respogn a chësc bojëgn meton man bele tla scolina da laurè te trëi lingac. Por che i mëndri ne vëgnes nia suraćiarià, laôron bele da set agn cun n sistem che fej ordinn, rapresentan vigni lingaz cun n ater corù: cöce por le todësch, ghel por le talian y vërt por le ladin. La scolina à tres indô fat vari inant te chësc insegnamënt plurilingual. De un n vers à les maestres instësses laurè fora material de insegnamënt, aladô dl ordinn linguistich di trëi corusc. A livel scientifi ch él inrescides neurolinguistiches che testemoniëia che le ciorvel laora te na maniera integrada, y che da imparè lingac s’anüzel de competënzes linguistiches che an à bele.

”Le sistem scolastich cun de plü lingac é tres plü conesciü fora dles valades ladines, y tröpes families de Südtirol oress inće l’avëi”, à dit l’assessur Florian Mussner pro la

presentaziun dl material. Mo deache nosta situaziun de mendranza é tan particolara, ne pòl por l’insegnamënt nia gnì copié material de d’atri posć. Les colaboradësses dla scolina s’à te chësc cajo dè dassënn da fà y le resultat é n proiet de cualité: ”Le sistem scolastich cun pllü lingac é stè n suzes, al sarà tres n majer suzes y al fajarà storia”, à dit inant Mussner, sciöche rapresentant ladin tla Junta

Provinziala.Les unitês didati-

ches nöies à dui punć zentrai: ares é fates a na moda da anuzè les conescënzes linguisti-ches che i pici à bele, y cun le sistem di trëi corusc vëgnel fat ordinn, a na moda che i pici pois svilupé na strotöra.

”La metodologia visuala dëida tó sö plü saurì les parores nöies y les laurè sö”, à dit le professur universitar Rico Cathomas.

Les maestres dla scolina à cun la suravijiun scientifi ca

dl professur Cathomas laurè fora unitês didatiches por podëi laurè damì y plü saurì cun la metodologia dla didatica linguistica integrada. Le Sorvisc Provinzial de Inovaziun y Consulënza por les scores ladines à laurè para por dè fora na mapa cun 30 unitês didatiches, che trata te trëi lingac argomënć sciöche natöra, tiers, savëi dl corp, spëisa, corusc y stories.

La gran cualité dla mapa de laûr é aladô dl intendënt Roland Verra gnüda a s’l dè ajache ara é gnüda laurada fora te n dialogh, fajon tröpes proes pratiches y cun n gran barat de feedback. Surapro él materiai laurà fora da chi che laora dé por dé cun i mëndri.

Chësc vare de cualité por l’insegnamënt tles scolines ladines é gnü a s’l dè tres la colaboraziun dla scolina cun l’université y le Sorvisc de Inovaziun y Consulënza. ”Sce les scolines ladines é bunes da tignì chësc livel alt, él inće por mirit di mesums y dles störes che é tres indô gnüdes metüdes da jì tres l’assessur ladin”, à alzè fora l’ispeturia Edith Ploner pro la presentaziun tl Istitut Ladin a San Martin. (as - ofi ze stampa provinzial)

N vare inant tl plurilinguismEn vëndres dan otedé él gnü stlüt jö l’ann de scora y scolina, mo inće n maiù proiet plurilingual. A San Martin de Tor él gnü presentè unitês didatiches por l’insegnamënt di lingac tles scolines

Pro la presentaziun di materiai: dmc Roland Verra, Hannelore Insam, Theodor Riff eser, Edith Ploner, Rico Cathomas y Florian Mussner.

Material didatich metü fora.

4

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Zoom

compagnia y per conesce i joegn dles valedes vejines.

L Festival é spo jù inant ence la domenia tl pinei da Corvara. Empermò entourn mesanuet s’à destudé les lums sun la pruma festa di joegn ladins. Musiga dal vif, les beles ousc dl cor da Antermeia

“Anter Voisis” y spo les melodies dla “Banda di Jovegn” da Fodom à intratignì la jent ruveda adalerch, che à podù tό pert a les truepes ativités metudes da jì fora per l domesdi, sciche – danter l auter - la gara d’orientament (orienteering), l curs de zumba, con la istrutoura da La Ila Sofi a Granruaz y cialé pro a les reprejentazions teatrales con

i Paladines da Fascia.

L Vescul al Festival dla Joneza

Nia mé devertiment y orela curta n’à caraterisé l Festival dla Joneza ladina. Con na Santa Messa, zelebreda per ladin dal Vescul dla diozeisa da Bulsan-Persenon, Ivo

Muser, à i joegn volù prié y laudé Chel Bel Die. La santa messa é vegnuda cianteda dai cors badioc “Kyrios” y “Pro Voxis” deberieda con l cor gherdeina “Hosianna”. La idea de mete da jì n Festival per reunì i joegn de dutes les valedes ladines é vegnuda scialdi aprijeda dal Vescul: “I ladins é plu stersc y à plu peis te nosta sozieté sce ai tegn

adum, chest Festival é n signal emportant y n bon ejempl per duta la comunité ladina”, àl sotlinié te sia perdica y à spo recordé che nia mé l lingaz y la cultura lieia i ladins, ma ence la fede cristiana, na gran scincunda che i on arpé da nosc antenac. De beles paroles de lauda per i joegn é ence vegnudes pronunziedes dal degan dla Val

Na Joneza ladina se encontaA Corvara s’à desfi ré l prum Festival dla Joneza dles Valedes Ladines: doi dis de devertiment, juesc y musiga, ma ence de spiritualité, con la Santa Messa zelebreda dal Vescul Ivo Muser

va inant da la pruma plata

Fotografi es de: Fabian Pitscheider, Giulia Visciani y Manuel Glira

5

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Tlassifi ca dl concurs de fotografi a

Tlassifi ca dl concurs de poesia

1. post: Frontull Filippo 2. post: Crepaz Christian 3. post: Valentin Carmen

1. post: Pitscheider Ines

Jonëza

Uuuuuuh!

N cighe deliberté o magari inće nia!?!… mo che l’alda pa ringhinan fora

por chësc gran monn???

2. post: Alfreider Natalie

Jì fora por le monn, ciarè y imparèOrëi desmostré de s’la cavè

Nia se desmentié nosta identitéEster bogn da azetè

Zighel sön zighel por se costruì n dagnìAvëi ligrëza cun la jonëza

3. post: Oberbacher Elisabeth

Jonëza

La jonëza é sciöch’n bal tles niores:

destacadadales raîsc de ćiasa

te dal inmëntde jorè y jorè…cuntra n travertdlotì dal ciarü.

Badia, Siur Iaco Willeit, che à volù recordé i trueps joegn che se dà ju al didancuei con l volontariat, espresciun de amur y de fede cristiana. Siur Dario Fontana, degan da Fodom, originar da Alie, à spo confessé sia marevueia can che al à conesciù i joegn ladins, na joneza sterscia che tegn sun valours emportanc y che ne se limiteia nia a les cosses superfi ziales.

“N vare tl vers de na Ladinia plu unida”

Do la Santa Messa é l Festival jù inant tl pinei con la premiazion di concursc de fotografi a y de poesia. Al é vegnù premié les poesies de Ines Pitscheider, Natalie Alfreider

y Elisabeth Oberbacher. Les fotografi es plu beles, che s’à mirité n pest, é stedes cheles menedes ite da Filippo Frontull, Christian Crepaz y Carmen Valentin (da vedei chilò dlongia).

En ocajion dl prum Festival dla Joneza dles Valedes Ladines él ence ruvé adalerch l assessour a la cultura ladina Florian Mussner che ova bele laudé la iniziativa te n comunicat mané fora tres internet. “Ai joegn dla Val Badia ti él garaté valch de unich, n projet nuef che conduj adum i joegn de dutes les valedes ladines, che porta con ai y partesc sies particolarités linguistiches y culturales. Con la speranza che ala vegnes fata ence tl davegnì é chesta festa n vare emportant tl vers de na

Ladinia plu unida”, à dit l assessour ladin.

N apel ai autri ladins

Che l Festival dla Joneza vegnes fat tl davegnì te n autra valeda ladina é ence l augure y l dejidere di organisadours dl Sorvisc ai Jogn Val Badia. “Al fossa sté bel da podei passé l testemone ai joegn de n’autra valeda. - nes confesseia Valentin Erlacher - Chest n’é baldi nia ciamò vegnù a s’l dé, ma i on na gran speranza che d’autri joegn sourantoles chesta bela manifesta-zion y che i podonse endò organisé l Festival dla Joneza dles Valedes Ladines te cin’ agn tla Val Badia. (kp)

Zoom

6

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Jouves - “Speron che i la capesce n’outa per dutes!”. L’é stat chesta la frasa dita dai referenc de la Sociazion Fascia canche i ge à dat te man al president del Consei provinzièl, Bruno Dorigatti, la petizion per orir dut l’an la strèda del Jouf de Fedaa.

En jebia ai 13 de jugn, la presidenta Elena Testor, l vize Francesco Pitscheider e l secretèr politich Luca Gulielmi é stac a palaz Trentini a Trent per consegnèr la 1.200 fi rmes toutes sù via per dut invern te Fascia e te l’Agordin per fèr a na vida che la Provinzia de Trent mete a post la strèda, acioche la posse esser averta no demò 6 meisc a l’an, ma 12 sun 12.

L problem de la strèda de Fedaa se sà ben l va inant da tropes egn e ai 13 de mé del 2002 l’era adertura stat fi rmà n protocol de cordanza anter Provinzia Autonoma de Trent e Region Venet, olache la doi istituzions les se aea empegnà per meter en segureza la strèda provinzièla 641, che da egn ogne invern la vegn serèda sù a dò e dò per colpa de la levines.

“Te la sajon da d’invern passèda - à dit i sorastanc del grop politich fascian - la giornèdes co la strèda serèda les é states 120, no se n pel dassen più di dans che à la ativitèdes turistiches. L Comun de Rocia, l’Agordin e l Venet, vedù l’acort de l’aministrazion provinzièla trentina, i à adertura manacià de meter en

I Sons de la Dolomites, l’event che da 18 egn porta la musega en quota anter i crepes più bie del mond, per l’edizion 2013 ge dèsc alberch a artisć che oramai con chest festival e i monc del Trentin i à metù a jir n raport de amor che se renova e l doventa più fort ogne an che passa e a tropes de etres che per la pruma outa enveze proarà l’emozion de meter se enstesc e sia pascion per la musega a una con la maraveousa natura de chisc lesc.

Ence chest istà donca, dai 29 de jugn ai 30 de aost, i crepes de Fascia sarà la paladina de ecezion per chesta manifestazion de gran valuta e n muie aprijièda da ghesć e jent dal post.

La XIX edizion se verc te Fascia da les 14.00 te la Val Salei, con Nina Zilli, una de la oujes feminines più enteressantes del pop talian e Fabrizio Bosso, sonador jazz de tombra de gran braùra, che porta

Impianc portamont - Enstadì la SMA (la sozietà de mobilità alternativa Soraga-Moena-Ciareja) à prejentà ai ofi zies competenc de la Provinzia de Trent i documenc che revèrda la realisazion de l’impiant portamont Soraga-Moena-Ciareja travers l strument del project fi nancing.

Chest strument – ne à dit l president de la SMA Marco Pederiva – l fasc part de la lege di apalc publics e l se basa sul partenariat anter ent publich e soget privat venjidor de la gara. Tant l’ordenament nazionèl che la spezifi ca legislazion del Provinzia de Trent sporc chest strument particolar per consentir la localisazion sul teritorie de infrastruture che no sie toute ite tel pian urbanistich en doura. Con chest strument, per ejempie, l’era stat prejentà ence l projet de impiant portamont Pinzolo-Campiglio. Te chisc meis passé, canche someaa che sie dut cet e che assane lascià perder nosc obietif, aon lurà dassen e chest l’é l resultat.”

La SMA, ensema a partner de gran peis desche Collini, Leitner, Misconel e SWS l’à defat portà dant chel che se pel defi nir n projet béleche esecutif de l’impiant portamont a chel che chesta sozietèdes ge à lurà dò ensema ti ùltimes meisc. L projet de la operes a fun l’é stat metù jù da la Leitner Ropeways spa, l projet e l calcol metrich de la operes ziviles é stat realisà da la SWS engineering spa en colaborazion con Collini Lavori spa e Misconel srl, l studie su l’impat ambientèl é stat fat da la SWS engineering spa, l projet preliminèr de l’impiant per fèr la neif sun Pra de Sort é stat portà dant da la Technoalpin spa, l pian economich fi nanzièr l’é stat elaborà da la J&B Consulting srl e jà controlà da la Cassa Rurèla Zentrèla del Südtirol.

L president Marco Pederiva ge tegn a sotlineèr ence che duta chesta sozietèdes se à tout sù deldut i cosć de projetazion e de studie per n total che rua ai 560 mile euro. Dut chest proa amò n’outa la validità e l peis del projet, de chel che fèsc pèrt jà 150 sozi, che à investì ben 5 milions de euro.

Aer lascià fora chest projet dal pian stralcio de la mobilità, se da

discuscion la cordanza sui confi ns de la Marmolèda”.

Chel che i fascegn, più avisa chi da Cianacei se speta, l’é la realisazion de strutures paralevines ti 2,2 chilometres più a risech, dant e enlongia l lech de Fedaa.

Chel che i domana, l’é de segur n intervent cèr, ma che cogn vegnir fat dut un per poder pissèr de fèr sù impianc portamont sun Marmolèda e n percors per l paslonch per l’invern o per la rodes via per l’istà. L president Bruno Dorigatti, endèna la consegna de la fi rmes, à palesà l’aprijiament per l recors al strument democratich durà da la Sociazion Fassa, ma l ge à ence recordà che i tempes da chiò

na man l’aea soscedà marevea, da l’autra no l’à segur destout la SMA dal jir inant per arjonjer so obietif.

Aboncont l consei de aministrazion ades é dò che valutea ence la possibilità de portèr tedant a la competenta autoritèdes giudiziaries chesta delibera per aer n resarciment zivil.

Purampò chel che conta de più e per chel che la sozietà seghita a lurèr l’é aer la realisazion del projet, dut l’auter l’é de mendra emportanza. L president Pederiva à amò dit che aldò de la lege la Provinzia à ades 3 meisc de temp per dèr na resposta. “Sion aboncont n muie otimisć – l’à dit – percheche aon fat duc i studies e i soralesc aldò, ence per chel che vèrda l’impat ambientèl. Dal pont de veduda enveze di cosć, aane pervedù na speisa de 35 milions de euro e ge stajon ite benon.”

L consei de aministrazion vel ge sporjer n fort rengraziament ai neves partner per l percacent lurier portà inant ensema chisc meisc passé, per aer cherdù tel projet e per aer dezidù de ge dèr sie sostegn a la SMA metan a la leta sia esperienza e sia competenza.

Ence la Sociazion Fassa, te n so comunicat, l’à palesà l sostegn a la SMA per esser jita dò chest troi che “met dant na pianificazion emportanta per l davegnir de la val”.

La sozietà endreza na assemblea publica en jebia ai 27 de jugn da les 20.30 te la sala de la scoles de Moena olache vegnarà prejentà tel detai l projet de l’impiant portamont che ades no é più demò de la SMA. (mci)

Vèresc inant per l’impiant portamont Soraga-Moena-CiarejaLa SMA, ensema a Collini, Leitner, Misconel e SWS, à portà dant l projet a la Provinzia de Trent

Marco Pederiva, president de la SMA.

La mapa col coleament anter Soraga, Moena e Ciareja.

Consegnèdes la fi rmes per la strèda de FedaaLa Sociazion Fassa enstadì à portà te Consei provinzièl la regoeta de sotescrizions per meter en segureza la strèda de Fedaa. L risech l’é chel de no ruèr coi tempes

dant l’omage a Amy Winehouse, la ciantarina ingleisa de suzess mondièl morta massa prest.

Ai 13 de messèl, tel chèder del projet spezièl Èlba de la Dolomites, da les 6 da doman sun Col Margherita se pel scutèr Ezio Bosso e Italian Cello Consort con “Six Breaths”, na neva composizion dal tìtol dassen emblematich, che va a fon te ogne desvalif segnifi cat del respirèr.

Te val de Sèn Nicolò - “Jonta”, ai 17 de messèl da les 14.00 la paladina sarà per la ciantarina albaneisa Elina Duni che, ensema con sie grop, ge dèsc neva gaissa a la tradizion de sia tera, la metan a confront con la più refi nèdes esprescions del jazz european.

L’ùltim apuntament de messèl te Fascia l’é per i 26, canche sun refuge Boè da les 14.00 rua Anja Lechner, Agnès Vesterman e Garth Knox a viventèr n viac musical travers l temp e i stii, portà dant con umorism, voa de jièr e gran capazità.

Per chel che vèrda la programazion di evenc via per de aost, se taca via ai 3 endò col projet spezièl Èlba de la Dolomites. Da les 6 da doman sun refuge Vajolet l’é “Antropos, chi che vèrda en aut - musega per crepes, vent e tera” con Vinicio Capossela, un di ciantautores più da ensomesc del panoram talian, che saluda l crepèr de l’èlba levan

sia ousc al ciel, con sia capazità unica de meter adum èrt de la parola e del son.

Ai 7 de aost sun Costabela te refuge Berg Vagabunden da les 14.00, tel chèder de n auter projet spezièl, “Omegn, spic e contìes”, l’é “I àgnoi di crepes”, na bela ocajion per scontrèr davejin i omegn del Socors da Mont del Trentin, i “etres eroes”, che conta de la storia del socors e met al luster percheche i risia sia vita per didèr i etres.

Sun Lujia - Malga Bocie ai 22 de aost da les 14.00 l’é Mathias Eick, Paolo Vinaccia e Daniele Di Bonaventura che con tombra, percuscions e bandoneon porta dant na esprescion musicala particolèra, viventèda dal jazz, dal folclor e soraldut dal braciacol anter Nord e Sud Europa.

L’ùltim apuntament per Fascia l’é ai 30 de aost semper da les 14.00 sun Fuciade, con Neri Marcorè, Luca Barbarossa e Fiorella Mannoia, trei personajes de gran nonzech ensema a na vida ecezionèla per serèr sù delvers l lonch percors musical de chesta edizion de I Sons de la Dolomites. N enconter anter amisc che per se confrontèr à cernù n lech de beleza straordenèra.

La partezipazion ai conzerc é ledia e per nia. Per maor info se pel jir sul sit I Suoni delle Dolomiti o su chel de l’Apt de Fascia.

Elena Testor e Bruno Dorigatti.

a otober i é n muie curc. Defat la regoeta de sotescrizion cogn vegnir touta dant da la III Comiscion permanenta de chela che l’é president Roberto Bombarda e te chisc ùltimes meisc de legislatura, la comiscions legislatives é pienes de tesć che speta de esser traté. Se no se cognessa ruèr, per la fi n de la legislatura, a la compilazion del document informatif pervedù su la petizion, da manèr ite a duc i conseieres provinzièi e a la Jonta, la petizion jissa dò brea jù e fossa desche no aer fat nia. Proprio per chest i promotores à sotrissà ence te chesta ocajion che l problem de la strèda de Fedaa no pel più spetèr. (vr)

Prest al via la XIX edizion de I Sons de la DolomitesL’event che da egn met adum musega e crepes se verc te Fascia con l’omage a Amy Winehouse e se sera con trei ghesć de ecezion, Neri Marcorè, Luca Barbarossa e Fiorella Mannoia

Fiorella Mannoia.

7www.lauscdiladins.com

nr. 24 / 21 de jugn 2013

Sön scomenciadia dla Ćiasa de Palsa ”Ojöp Freinademetz” y en colaboraziun cun le Raiun sozio-sanitar a Picolin y le sostëgn dl Consëi de formaziun da San Martin de Tor él dan da n pez gnü metü da jì na sëra d’informaziun söla maratia ”parkinson”. Tröc conësc chësta maratia dal inom infora, mo püć sa co che ara se manifestëia y cares che é aldedaincö les poscibilitês da la medié.

A baié él rové adalerch te Ćiasa de Palsa a San Martin le prof. dr. med. Peter Paul Pramstaller dl Zënter de biomedejina tl’EURAC da Balsan. Le dr. Pramstaller é inće responsabl por l’ambulanza dl parkinson tla repartiziun de neurologia tl ospedal da Balsan y se dà jö profescionalmënter cun chësta sort de patologia arjunjan de bugn resultać tles terapies.

Tres plü porsones

atocades

Bëgn la gran pert dles porsones sa ći che la maratia dl parkinson é, deache personaji importanć fora dl monn dl sport sciöche le boxer Muhammad Ali o dl spetacul

sciöche p.ej. l’atur Michael J. Fox l’à. Inće le Papa Jan Paul II à albü da sćiampì cun chësc mal degeneratif dl ciorvel. Le vësco da denant Karl Golser à inće chësta maratia, mo te na manifestaziun daldöt rera.

Sön 100.000 porsones s’amara mesamënter 160 de parkinson. Ćina tl 2030 vëgnel fat cunt cun n aumënt dla maratia a livel mondial. 8,7 miliuns de porsones podess ćina ilò ester tocades. Y deache la

Vire cun la maratia „parkinson“Cotan de jënt interessada é rovada te Ćiasa de Palsa por ascutè sö n referat sön chësta maratia che atoca

intres plü porsones. La dërta gauja dla maratia n’é nia ćiamò conesciüda, y cun la medejina éson bugn incö da limité i sintoms, nia ćiamò da la varì

frecuënza de parkinson aumënta cun l’eté, devëntera te nosta sozieté cun na aspetativa de vita tres plü alta plan plan na ”maratia popolara”. Ma bele te Südtirol él incö 1.500 paziënć cun na eté sura i 55 agn.

I sintoms tlassics

Le parkinson é öna dles maraties progressives dl sistem nervus zentral che vëgn dant le plü gonot. La gauja

dla maratia é na manćianza dla sostanza dopamin che se forma tl ciorvel en conseguënza ala möria de certes zeles di nerfs.

Adöm a d’atres sostanzes é le dopamin coresponsabl por la coordinaziun di movimënć. Na manćianza de dopamin gaujëia porchël desturbs tla motorica cun i sintoms tipics dl parkinson.

I cater sintoms tlassics é: achinesa (difi coltês da se möie), i muscui se strënj, tremorè y problems da branćé cun les mans.

Ara ne va nia ćiamò

da varì

Al momënt éson ma bugn da medié, insciö le prof. Pramstaller, te süa relaziun, i sintoms dl paziënt y nia ćiamò da i varì. Cun l’aiüt de medejines vëgn la manćianza de certes sostanzes tl ciorvel indô condütes te so ecuiliber y i sintoms insciö limità. Na simulaziun dla strotöra dl ciorvel vëgn te chi caji aplicada, olache les medejines ne jôa nia plü. Chilò vëgnel implantè tl ciorvel por tres de pices eletrodes. Certes perts dl ciorvel vara ma da stimolè y da manipolè cun l’eletrizité. La dërta gauja dla maratia n’é nia

Tröpa jënt interessada al referat te Ćiasa de Palsa.

Le referënt Peter Paul Pramstaller.

ćiamò conesciüda. Les inrescides che stüdia ći interaziuns danter genns y influsc ambientai che podess ester de gauja por la maratia, vëgn incö portades inant a livel internazional.

La sëra d’informaziun à trat adalerch cotan de interessà y à mostrè sö n iade implü che la tematica dla sanité é dassënn sintida danter la popolaziun. Chësta scomenciadia jarà porchël inant y tl dagnì gnaràl de iade en iade inće pité sëres d’informaziun sön d’atri aspeć dla sanité.

Ćiasa de PalsaOjöp Freinademetz

Da püch à le Südtiroler Jugendring publiché le resocunt dl’ativité 2012 dl sorvisc de consulënza por jogn Young & Direct. Chësc sorvisc é deventè cun le passè di agn la misciun por tröpes porsones jones che chir consëi o zacai che i ascuta sö te sü fi stidi y crüzi. Young & Direct n’é nia compliché o lié a burocrazia. An po tó sö contat tres telefonn, mail, lëtres o de porsona.

La consulënza rapresentëia l’ativité prinzipala de Young & Direct, mo al vëgn inće fat informaziun tles scores o ti grups de jogn, por mëte sön mësa tematiches che i reverda.

Dala relaziun pòn lì che l’ann passè él stè bëgn 1.913 porsones che s’à ôt a Young & Direct y döt adöm él gnü pité 1.653 consulënzes.

Le 66% dles porsones à tut sö contat por mail, le 24% tres telefonn y le 10% à chirì le contat personal.

Interessant él da odëi l’eté de chi che chir contat. Le 67% é jones y jogn dai 15 ai 20 agn. Jogn dai 21 fi na 24 agn fej fora le 16%, le rest é jogn dai 11 ai 15 agn. Dales statistiches vëigon inće che les jones se fej plü saurì da damanè n consëi o da se baié fora. Ëres fej fora le 75% de düć i contać, deperpo che i ëi jogn röia sön n chert dles consulënzes. Por ći che reverda la partiziun di lingac é i todësc tler dancà cun le 90% di contać, i taliagn fej fora le 6% y i ladins le 4%.

Tröc jogn ne tol nia ma sö contat n iade su, mo se lascia adintëne inće n secundo o n terzo

iade. Cun valgügn nascel ćinamai n contat che döra por plü mëisc o inće agn.

A će dla lista

problems personai y

cuestiuns de cör

I temesc por chi che jones y jogn se lascia adintëne pro Young & Direct é sambëgn dër desvalis. A će dla lista stà i temesc personai, che fej fora le 32% dl total - indöt 530. Ara nen va chilò gonot dles difi coltês y dl’azetanza de se instësc: manćianza de crëta, ester spaui, surité o inće le ćiarè fora - l’aspet personal. Gonot se lascia adintëne jogn che patësc de problems psichics, tëmes, depresciuns, plüra, ćina a pinsiers de suizid.

Al secundo post cun le 28% di contać stà les cuestiuns de cör - sce an po les tlamè insciö: ara nen va dl interes por l’ater ses, dl pröm amur, de difi coltês ti raporć de amur, de despartiziun. La sessualité ciafon spo al terzo post cun le 23% di contać, olache ara nen va dles mudaziuns dl corp, domandes sön le svilup dla sessualité, le ”pröm iade”, la sconanza y i.i.

Le 16% fej fora i contać che reverda la familia, olache ara nen va gonot de desfarënzies de

minunga te familia, de proibiziuns y regoles ćina ai confl ić, problems de dependënzes, despartiziuns y d’ater.

Les atres tematiches é spo la scora o formaziun (9%), amizizies y dependënzes cun le 7% porom, violënza (4%), laûr (2%) y temesc soziai (1%).

Inće pro les tematiches él desfarënzies danter ëi y ëres. La tematica por chëra che i jogn telefonëia le plü é la sessualité cun le 36% di contać, dan i raporć d’amur cun le 27% y i temesc personai cun le 24%. Pro les jones é i temesc personai al pröm post cun le 35%, dan i raporć d’amur cun le 28% y spo sessualité y familia cun le 18% porom.

Contać

Informaziuns plü menüdes sön

Na orëdla por la jonëzaDan da 20 agn nasciôl le sorvisc de consulënza ”Young & Direct”, metü sö dal Südtiroler Jugendring. Incö él por tröc jogn le

post da damanè consëis o inće na orëdla che ascuta sö. Ma le 4% di contać é ladinsle sorvisc ciafon inće te internet sot a www.young-direct.it.

Por tó sö contat tres mail pòn scrì a [email protected]. Por informaziuns tres telefonn pòn cherdè sö le numer vërt 840 036366, che é atif dal lönesc al vëndres dales 14.30 ales 19.30 y la sabeda dales 19.30 ala 1 de nöt. Por le contat personal pòn jì diretamënter t’ofi ze a Balsan, tla str. Andreas Hofer 36. Al é davert lönesc, mertesc, jöbia y vëndres dales 9 ales 12.30 y dales 14.30 ales 16.30; le mercui dales 14.30 ales 16.30.

Al vëgn chilò perié da telefonè magari n pü’ danfora ai numeri 0471/060420 o al 840 036366 por fi ssé n apuntamënt. Young & Direct é inće sön Facebook sot YoungDirectBeratungConsulenza. (pablo)

Young & Direct ascuta sö y ti pîta sostëgn ales porsones jones te n gröm de tematiches.

Por la festa di 10 agn dla sënta dl Raiun Sozio-sanitar a Picolin orésson ćiamò n iade rengrazié de cör la Uniun dles Patrones dl Comun da San Martin por le bun buff et che ares à arjigné ca. Suradöt n gran dilan por la

N dilan por la desponibilité

competënza y desponibilité, por la bona organisaziun, colaboraziun y fl essibilité. Al é bel da laurè cun na te’ uniun che à contribuì a fà le cör contënt y nia ma chël a tan de jënt. (Le Raiun Sozio-sanitar)

8 www.lauscdiladins.com

nr. 24 / 21 de jugn 2013

Pra la prima sëira metuda a jì ai 22 de mei tla sala de Chemun de S. Cristina, à la grupa de teater „Bartholomei’s“, metuda adum da persones de tëmp, purtà dant n teater tla rujeneda tudëscia dal titul „Das Leben und Punkt“. Sot ala regia de Maria Th aler, à i atëures sapù da ti purté dant a n publich scialdi nteressà, te na maniera drët scëmpla, tlera y realistica la tëmes y la speranzes dla persones de tëmp tl autonn de si vita. L pez à purvà a ti dé da ntënder ala jënt che uni persona, unfat sce plu de tëmp y amaleda, uel unì respeteda, che si gran richëza ie l lecort de si vita passeda. Y tl tëmp che i à mo da viver, ai ënghe mo speranzes, sëmies y dejideresc.

Demënza y

urganisazion dl di

Ntan la segonda sëira ai 29 de mei, à l dutor Heinz Santifaller, dutor de basa y respunsabl tla Cësa de Paussa de Persenon per pazienc de demënza, y la nfermiera dl raion saniter de Bulsan, Sabine Kaserer, spiegà la malatia dla demënza y coche n dëssa se cumpurté cun persones che à chësta malatia. Tla pitla sala de Chemun de S.Cristina tocia y plëina de jënt nteresseda, à l dutor Santifaller cuntà, danter l auter, che l ie bën 50 formes de demënza. La carateristiches ie bëndebò desferëntes y la ne possa nia unì cureda defi n. Un di sënies che ie l plu suvënz ie che la persones cun chësta malatia se desmëncia la cosses plu mpurtantes. Na persona „normala“ che se desmëncia ulache la à lascià la tleves de auto o i udleies da vista, pënsa do mpue’ plu giut,

pona ti tómel inò ite ulache la à lascià sëura la roba. La persona tucheda da demënza al incontra, se desmëncia per for ulache la à lascià chësta robes. La ne se ntopa nia plu ulache la ie y la pierd la conizion dl tëmp. Per la persona cun demënza iel scialdi mpurtant che la posse sté inant te si ntëurvia, che n la lasce fé i pitli lëures che la à for fat, coche paidelné o fé fé ciauza, y che l di vënie urganisà a puntin dal scumenciamënt ala fi n.

Secudì uel dì

pazienza, lezitënza

y amor

Secudì na persona cun demënza ie n lëur scialdi sfadiëus y rie y se damanda dal secudient duta si pazienza, lezitënza y amor. Perchël iel de gran mpurtanza che chëi che secudësc na persona cun demënza se nfurmeie de co se cumpurté cun chësta persones, dl aiut che n possa giapé da istituzions o da servijes sciche l servisc de assistënza a cësa o l servisc saniter.

La nfermiera Sabine Kaserer ti à mo mustrà ai prejënc n valguna situazions per ti fé capì plu avisa l mond di pazienc cun demënza. Ala persones che à da secudì parënc o pazienc cun demënza àla sapù da ti dé curaje per jì inant te si lëur nia saurì. La cossa plu mpurtanta ie mantenì la crëta te sé nstësc y l savëi da tò chësta persones coche les ie.

Y sce n abina pona i udleies da vista te dlaciadoia....mei de majeres, chësta ie si vita!

Per l Servisc Soziel,Erna Mussner

L mond particuler dla persona cun

demënzaL Servisc Soziel, l Servisc Saniter y la Cësa de Paussa de Urtijëi à metù a jì doi sëires drët nteressantes n con’ dla demënza. N pitl ressumé dla doi scumenciadives metudes a jì ai 22 y 29 de mei

La Provinzia de Bulsan uel dé garanzies per la produzion de prudoc bio. Perchël à la Jonta provinziela dat pro normes aldò n con’ dla produzion y de là che l possa unì metù su l’etichëta aldò.

Aiuc per cumpré roba da maië zënza gluteina:

L maië auternatif ala spëisa cun gluteina ie per si produzion limiteda do la rata cëre. La Jonta provinziela à dat pro de ti judé cun scioldi a chëla persones che ne possa nia maië spëisa da gluteina. Perchël iel unì dat pro n cuntribut da 45 nchin a 104 euro al mëns aldò dl’età dla persona.

Prudoc bioPer pité garanzies di prudoc bio à la Jonta provinziela de Bulsan

dat pro normes nueves. Ala persones che ne possa nia maië spëisa cun gluteina ti vëniel dat n sustëni fi nanziel

Na sort de prim aiut psicologich

per caji de desgrazies

L servisc de assistënza spirituela vën cherdà per dé sustëni y aiut ala persones che à fat pea o à perdù zachei te na desgrazia

Davia che l servisc de assistënza spirituela te caji de mort da desgrazies o ora de nia – per tudësch ”Notfallseelsorge” – ne n’ie mo nia drë cunesciù te Gherdëina y nce no pra la truepa grupes che porta aiut, se àn tëut dant de se prejenté n iede sciche l toca a chësta istituzions.

Tl mëns de mei òven perchël metù a jì na sëira de nfurmazion a Runcadic tla sala dla lies a chëla che n ova nvià judacrëp, destudafuech, uemes dla Crëusc Blancia y dla Crëusc Cuecena, Carabinieri, polizaies de chemun, dutores, cumëmbri di cunsëies de pluania y dl servisc de supeltura, nsciuma dut jënt che à da n fé cun caji de desgrazia y de mort. L fi n de chësta sëira fova de fé a l savëi che l ie chësc servisc y de spieghé avisa cie che la ”Notfallseelsoge” fej.

Na tel sëira de nfurmazion iel pona nce unì tenì n valgun dis do a S. Cristina per i jëuni dla Crëusc Blancia.

L servisc de assistënza spirituela ie pensà dantaldut per ti judé te caji de mort o de na desgrazia a chëi

che resta, a chëi che ie pea o à fat pea l mumënt dla desgrazia o nce a chëi de familia che ie a cësa. La gran sperduda sun l mumënt lascia trueps cun n scioch y i ne sà nia cie pië man. I sucoridëures che ruva sun l post à da se cruzië de chëi che se à fat mel, de purvé a i salvé. Chëi che se l’à caveda resta per l solit sun na pert da sëui cun si sperduda y descunselei.

I assistënc spirituei possa te chësta situazion ti judé, ti stajan nce mé daujin te n prim mumënt, ti dajan assistënza a livel psicologich ma nce sprituel religëus y de urganisazion. Ëi ti dà si aiut nchin che la persona o la persones se à refat dal spavënt y ie inò bones de se deriejer da sëules.

Nia mé te caji de desgrazies ne possa i assistënc spirituei unì cherdei, ma nce canche na reanimazion ne n’ie nia jita a bon fi n y n à perdù la persona ameda, o sce l ie zachei che se à tëut la vita y parënc y cumpanies ie sometui a n gran pëis psichich.

L servisc de assistënza spirituela

ie nce a cuntat cun chësta sort de servisc oradecà, ora de Südtirol y ora dla Talia, y se tol sëura perchël nce de caji cun persones che ne n’ie nia de nosc raions.

Danter si cumpetënzes toma nce ite de fé a l savëi a chëi de familia dl cajo de mort, de tò su cuntat cun la istituzions cumpetëntes y nvë via la formaliteies. I se cruzia dl mort sce l ne n’ie nia zachei de si jënt dala man y nce che l vënie tratà te na maniera dënia. I acumpanieia chëi de familia tl tò cumià dal mort.

I assistënc ie for tlo per judé sce n i adrova, ma diverda che n vëija che la familia o la persones tuchedes se la cava y ie bones nstësses de tò tla man la situazion pona se tira ëi zeruch.

La ”Notfallseelsorge” fej pert dla Crëusc Blancia de Südtirol y i assistënc spirituei vën cherdei dal 118 per i mandé ulache n à de bujën de ëi. Te Südtirol iel chësc servisc dal 1997 incà y l ie al didancuei 10 grupes, una de chëstes ie cumpetënta per l raion de Gherdëina, Ciastel, Sëuc, Fie, Tiers, Stanecia/Steinegg, Neva Tudëscia y Neva Ladina.

N à abù truepa esperienzes positives y la jënt prijea che n vën a i judé, perchël chier la Crëusc Blancia for inò ulenteres che ulëssa se dediché a chësc servisc de ulentariat. Fé pea possa ëi o ëiles danter 28 y 60 ani, che messerà dant a prima fé n curs de furmazion che nvieia via a chësc servisc.

Chëi che ëssa nteres de fé pea tla grupa dla “Notfallseelsorge” possa cuntaté Rudi Sampt de Ciastel, l cherdan su sot al numer 335 1778673, per ti damandé nfurmazions plu avisa o per se nunzië per chësc servisc.

La Jonta provinziela de Bulsan à chëst ann dat pro de junté de tel repartizions ti spediei a na maniera che a Burnech, Persenon, Bulsan y Maran giàpen la zertifi cazion de zënter spezialisà per tumores.

La diretives dl Stat se stiza sun l prinzip che ntervënc tan zic sciche chëi per l tumor dëssa mé unì pitei te zëntri ulache l ie i njins aldò y ulache i dutores à na gran pratica te chësta sort de uperazions. Te Südtirol mòrel 1.400 persones al ann de tumor. La Jonta provinziela à dat pro de junté na repartizion tl spedel de Persenon acioche l posse a chësta maniera unì pità duc i tratamënc che à da n fé cun l’urologia. A Burnech uniràl juntà trëi repartizions nueves. A Bulsan y Maran puderàl unì pità ntervënc per feter duta la sortes de tumor.

Ntan la sëira de prejentazion dl servisc de assistënza spirituela.

Crëibes: zëntri spezialiseiAldò dla diretives stateles pòssel mé unì njenià zëntri spezialisei per l tratamënt de

tumores, sce l spedel à almanco cin’ repartizions che trata chësta malatia

Davia che i spediei de Sulaneres/Schlanders y de Sanciana/Innichen ne à nia la strutura y la cumpëida de ntervënc, ne puderài nia giapé la zertifi cazion.

“La diretiva di zëntri spezialisei

reverda mé i ntervënc. La dianiosa y dopro la cures puderà unì fates te duc i spediei,” à spiegà l presidënt Luis Durnwalder do la senteda dla Jonta. Sun la basa de statistiches dëssel unì testemunià che 20% di amalei de tumor ie unic salvei te zëntri spezialisei ulache i dutores à na gran pratica. La Jonta provinziela à cun la

dezijion de njenië ite zëntri spezialisei te cater spediei fat a na maniera che l posse unì pità l miëur servisc per amalei de crëibes, nce sce per uniun ne n’ie chësc nia tl spedel plu daujin. (as)

Uperazions de crëibes unirà pitedes te cater spediei spezialisei dl Südtirol.

9

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Redadoura: Katia Pizzininilunesc y mertesc a Badia, tel. 0471 839800, mercui a Cortina d’Anpezo, tel. 0436 868615

juebia a Col de Santa Lùzia, tel. 0437 720609 - [email protected] Souramont

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

Concors metù da jì da La Usc di Ladins.

“N tabié darè l Poure”, retrat manè ite da Cesare Masarei.

Col de Santa Lùzia - En domenia ai 9 de jugn él vegnù fat a Col de Santa Lùzia na eserzitazion de prum aiut. N boschier che se fej mel tratant che al taia ju n legn y doi ziclisć sfondrés ju te n prezipize é les emergenzes che an s’à pensé fora per l adestrament a chel che al à tout pert l Aiut Alpin dla Val Fiorentina y de Fodom y i volontars dla Crousc Blancia y di Studafuech da Col de Santa Lùzia. I volontars de prum aiut vegn de spes cherdés a laoré deberieda per daidé fora vitimes de inzidenc stradai o su per mont. La colaborazion danter ai é donca fondamentala. En domenia à tout pert a la simulazion entourn 40 volontars. Per Col vuel chel dì zirca l 15% dla popolazion y chest é n dat scialdi positif – sotrisseia l

vize capostazion dl Aiut Alpin dla Val Fiorentina, Sebastiano Pallua. La eserzitazion é vegnuda fata tla localité PIanaz, sun l teritore de Col de Santa Lùzia. Ala se trata de n raion n pue’ fora de man, ju da pé dl Monte Pore, olà che al vegn laoré truep te bosch, olà che al passa truepes rodes; n post ideal donca, olà che n tel inzident podessa vegnì a s’l dé.

Na eserzitazion con l elicoter

Dampruma él vegnù afronté l inzident tl bosch. Do che i Studafuech à metù en segurté l legn en malester, ti à l personal dla Crousc Blancia pité assistenza medica a la vitima, metuda sun na

barela y trasporteda te n luoch plu segur. Chilò él ruvé adalerch l elicoter sostitutif, metù a desposizion dal Suem (Servizio di urgenza e emergenza medica) da Belun, che à recuperé y imbarché l boschier desfortuné. Spo, efi n che l temp l à conzedù y che al n’à nia metù man de pluvei, à i volontars podù porvé fora l sistem che permet de calé ju y tiré su la jent dal elicoter en “hovering”. La seconda operazion de socurs à vedù doi ziclisć jì fora de streda. Un di doi é arsì atira sot l troi; chel auter é brodolé plu en ju y i volontars à messù met da jì na operazion de archirida. Les does vitimes é vegnudes recuperedes, medichedes y trasportedes te n post segur.

Inzidenc che pò sozede

N el che se fej mel te bosch. Ziclisć che va fora de strada. I doi inzidenc che é vegnus ipotisés per la eserzitazion podessa zenz’ auter sozede. “L ann passé onse ipotisé n inzident sun streda, en chest ann s’onse pensé fora doi inzidenc te bosch, te n raion n pue’ fora de man, ajache l tema de chesta eserzitazion fova la logistica.” Propi per via dla tematica n’àn nia volù mete da jì la simulazion sun la streda prinzipala, ma te n luoch difi zile da arjonje tres i mesi de socurs, n post difi zile da arjonje zenza elicoter.

Se conesce y imparé da se coordiné

“L’idea de mete da jì chesta ezerzitazion – nes conta Umberto

Kerer dl Aiut Alpin – é nasciuda per scomencé a laoré deberieda con i volontars dla Crousc Blancia y di Studafuech sun l teritore, per se conesce y per imparé da se coordiné.” Les forzes de prum aiut laora truep danter ei, fajon adestrament. Ma l’obietif dla eserzitazion é chel de imparé da laoré ence deberieda, da capì cie forzes che an à a desposizion y samben ence de ausé ite l volontar a afronté la emergenza.

“Propi per capì sciche l volontar reagesc a na situazion de emergenza vegn les simulazions tegnides secretes; i volontars ne les conesc nia dantfora.” La eserzitazion s’à porté fora bon, nes conta spo inant Kerer: “La resposta da pert di volontars é steda bona, duc s’à dé da fé y à laoré con scerieté, sciche sce l intervent fossa sté real.” Samben él ence vegnù fat fai, ma chest é pu l obietif de chestes eserzitazions: capì olà che an fala, per savei olà laoré y olà intervegnì. Al n’é nia sté tant de problems dal pont de veduda tecnich. – dij spo inant Kerer – Loces él sté dantaldut tla organisazion y tla gestion dl intervent y di volontars: “I son duc scialdi ausés da laoré con nosta scuadra, gestì deberieda deplù persones pò perchel ester n problem. Les eserzitazions permet de mioré, de fé esperienza – ence per i volontars plu joegn - de imparé co gestì les persones y i volontars. Te chestes situazions végnel fora plu saurì les figures plu stersces, i “leader”, ma ala va de bujegn dl aiut de duc; mé sce an se coordineia, sce an laora duc deberieda pòn arjonje n bon resultat.

Se eserzité a daidé, duc deberieda Na gran eserzitazion de prum aiut é vegnuda fata en domenia ai 9 de jugn a Col de Santa Lùzia. Aiut Alpin, Crousc Blancia y Studafuech é gnus cherdés a intervegnì duc adum, imparan a laoré deberieda

N resultat che dà sodesfazion

Chesta é steda la seconda eserzitazion de prum aiut, metuda da jì a Col de Santa Lùzia, eserzitazion che vegnirà dessegur fata ence n auter ann – dij Umberto Kerer. “L bilanz de chesta prova é plu che positif sie per i volontars dl Aiut Alpin che per chi dla Crousc Blancia y di Studafuech. En chest ann ànse volù porté ite plu difi coltés respet al ann passé, i on documenté dut con fotografi es y video, per podei se cialé, analisé l intervent, ma ence per fé conesce a la jent les ativités che chetes assoziazions de prum aiut met da jì.” “Al é sté na eserzitazion utla de vigni vers - dij ence l vize capostazion Sebastiano Pallua - l resultat é positif, ajache na tel prova nes dà plu segurté per intervegnì te situazions reales. I on emparé da nes conesce danter nos y da colaboré.” Content dl resultat dla eserzitazion é ence l president dla Crousc Blancia da Col de Santa Lùzia, Paolino Pezzei: “Al é sté n gran impegn, ma ence na gran sodesfazion. Nos son ausés da intervegnì pro inzidenc sun streda o te ciasa, ma samben pòssel ence sozede de tel desgrazies. Al é dret enjigné i volontars ence a chesta sort de intervenc, a se ausé a situa-zions de emergenza y dantaldut a laoré deberieda con les autres forzes de prum aiut.” I organisadours ren-grazieia duc i volontars che à tout pert al intervent, l Suem che à metù a desposizion l elicoter y duc chi che à colaboré te val maniera per mete da jì chesta eserzitazion. (kp)

N boschier che se fej mel tratant che al taia n legn: chest é un di doi inzidenc ipotisés per la seconda eserzitazion de prum aiut metuda da jì a Col de Santa Lùzia. Membri dl Aiut Alpin, dla Crousc Blancia y di Studafuech à laoré duc

deberieda per daidé fora les vitimes.

L SUEM da Belun à metù a desposizion l elicoter sotitutif y i volontars à podù fé proves tratant che l joler fova en “hovering”.

10

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

Crousc Bláncia - Davò meisc de chiet, l prescident de la Crousc Bláncia da Rèba Paolo Delmonego l tourna a ataché Comune e Uls, che a la colpa, a suo di, de no avei daidé l’associazion co l’ava debujen. “A la Crousc Bláncia da Bolśán i a conzedù dut chël che no damanonva da temp per podei jì nnavánt co l servisc. Chëst no n é dërt. Ades jiarón da la Uls a pertende l medemo tratament. Son njignei per podei tourné a fè i intervenc secondari. E concoraron ence al bándo per l servisc de ambulánza al ospedel de Cortina. L é n bal 200 mile euro e con chi podónse se paiè ju i debìc.” Delmonego, da puoch riconfermé prescident de la Crousc Bláncia da Rèba, l é come na levina ntánt che l disc ju de l’aministrazion de comun e de l’Uls che dël mët sul bánch dei imputei per no avei daidé e a la fi n metù su na pert l’associazion storica de prum aiut da Fodom e avei fat dedut nveze perciéche rue la Crousc Bláncia da Bolśán. “St’inviern son stei sun viere a cialé prò – l disc. “Ma no per nosta volonté, ma perciéche i n’a oblighé. Ma a la fi n no l é ste n mèl che siebe vignù a fe servisc la Crousc Bláncia da Bolśán. Coscita on podù dimostré ncora na outa che onve rejon. Fè servisc nta Fodom a n cost. A la Crousc Bláncia da Bolśán i a conzedù dut chël che nos damanonve da agn per ne daidé a

podei continué l servisc. A lori si e a nos no. Ades i se n’avarà ndentenù ci che costa e pertendon de avei l medemo tratament.

“L Comun spën scioldi a fondo perdù”

Pòsto ne spieghé de meio? “L Comun l a metù a dispojizion de Bolśán n’ oura come volontario n cajo de debujen; coche d’autra pert fesc da agn i comuns chilò ju del Agordin. Mplù i à mossù ié de coi cuartier ntel Zenter Servisc, che a chësta moda i no podarà plù ester fi tei via. A fe doi conc se po’ di che per ogni cuartier l Comun l piert 8 mile euro al ann. A la fi n ven fora che l Comun l da a la Crousc Bláncia da Bolśán per fe servisc de prum aiut co n’ambulánza sola d’isté e doi d’inviern, ben deplù de chël che nos onve damané per fè l medemo servisc con 5 ambulánze. Bolśán po’ fesc demè intervec primari: nos fajonve ence i secondari. Perdeplù i laora nte na strutura che no l’é a norma. Scioldi – disc ncora l prescident – che l Comun spën a fondo perdù, perciéche se domán dadomán Bolśán dezide de sen jì, ai volontari fodomi no ié resta gnánca le mudánde. Volësse ence recordé che cánche nos sonve ntei locai del Zenter Servisc, ulache ades l’é ite debann la Crousc Bláncia da Bolśán, a nos l Comun l ne

damanáva 2 milioni al ann de fi t.”

Uls: n escamotage per paié deplù i viadesc

Delmonego l no sparagna critiche gnánca a la Uls. “No se po’ teje l escamotage che i a ciapé per ié paié deplù i viadesc.” Deplù ? Ma la convenzion no perveighela, come per Cortina, n rimborso de 1,55 euro al chilometro ? “Chëst demé per l prum pazient che i ciaria – respon Delmonego. “Se n’e n secondo i ciapa n 60% mplù e per l terzo ncora n auter 30% . Se po’ i porta ndrio l malé o i parenc del malé la Uls la ie paia come se i fajessa n auter viade. Chël che nveze a nos i no ne lasciáva fè e mossonve i porté ndrio debann.”

“Tarife triplicade e volontari al ristoránt”

“I dijëva che nos sonve cèr – continua l prescident – ma co la Crousc Bláncia da Bolśán le tarife siebelo per i sciori che per i fodomi i é deventade trei oute tánt. A nos po la jent la n’a contesté chël che spenónve per l mangé ai volontarri, che se cuojonve nos. Ma degugn a dit nia che per dut inviern volontari e dipendenc de la Crousc Bláncia de Bolśán i jiva a marëna la ristoránt. Chi elo che paia ? Ades po la Crousc Bláncia da Bolśán la fesc servisc co

L prescident de la Crousc Bláncia da Rèba contra Comun e Uls”I a de a chi autri chël che nos on tres damané. Son njignei per pié via ndavò co l servisc”

Delmonego:”Comun e Uls i a de a Bolśán chël che nos damanonva da agn.

nen dipendent del comun e con un suo. E a nos i n’a tres contesté che n’onve un. No capisce come mei che chi del Coordinament Agordin i no disc nia de chëst. I n’a tres trat ntel mus che a da ester n servisc fat demé da volontari.”

“Njignei a pié ndavò via”

D’aisciuda via l é ste le elezione per l nuof diretif. Chi elo laite ? “Mi son ste riconfermé come prescident. Fausto Lauretti l é vize.” E chi elo i autri ? “Chëst no n a gran mportánza. No me i recorde gnánca i inoms.” E cotánc de volontari ala

ncora la Crousc Bláncia da Rèba ? “Zirca 30. Da puoch n’é vignù ite ence doi de nuos.” Ci eiso ntenzion de fè ? “Nos volon ndavò pié via. Jiaron da la Uls a damané i medemi scioldi che ciapa Bolśán e po per ntánt fajaron i intervec secondari, che no fesc Bolśán e che se po’ programé, spo no se doura trop personal a dispojizion. Nos volon convive co la Crousc Bláncia da Bolśán. Lori fesc n servisc, nos n auter. Ntánt per l inviern che ven njignarón ntei locai de nosta senta ulache l eva l dotor Demattia n zenter de prum intervent per i òsc grazie a la disponibilité del dotor La Pira da Cianacei. Sarà a dispojizion de duc na Tac, i ragi e n dotor h24 njigné a ntervegnì n cajo de inzident. Grazie a chël che tiraron ite a fi té chisc locai e le ciaune per chi che fesc socorso su le piste d’inviern ncin al viade se paiaron ju l debit. E po son ntenzionei ence a to pert al bándo per l servisc de ambulánza al ospedel de Cortina. Ilò l é n bal 200 mile euro al ann. Prëst – siera ite Delmonego - fajaron n’encontada con duta la popolazion da Fodom per i é spieghé e descore de ste cuestion. E speron che la proscima aministrazion de comun l’abe na maiou sensibilité per nos. N campagna eletoral duc doi i candidac i me l’ava mpemetuda, ma s’a vedù coche l’é juda.” (ls)

Nvalgugn volontari che a daidé prò.

Lia da Mont - Na chindejina i volontari che ntra sabeda e domënia i s’a biné per daidé prò la Lia da

Mont da Fodom a comedé doi terioi che ava n gran debujen: l numer 1022 che va da La Plié al Jou de

Terioi plù lerc e segur grazie ai volontariCo la Lia da Mont da Fodom l é ste comedé chël che va da La Plié a Anzisa e da Verda a Renac

Fin setemana de laour a comedé terioi per la Lia da Mont da Fodom.

Lia da Mont - La Lia da Mont da Fodom l a metù ju l program de le gite per st’isté. Prum apuntament sabeda 29 de jugn n Ghrdëna, sun Seceda, per l’encontada de le Lie Ladine da Mont. Apuntament a la Utia Trojer, ulache da le 10:30 vignarà fat la S. Mëssa pro la Capela da Stufan Davò l’encontada

Lia da Mont: l program per l’istéSe scomencia co l’encontada de le Lie Ladine per fenì a vedei levé l sorogle sun Col de Lana

ufi zial. 14 de lugio: Crespeina, Puez ( info: Renato 347 1060901 ), 21 de lugio: dal Jou de Giau al Rif. Palmieri ( info:Ottavio 333 4991540 ), lunesc 22 de lugio: gita a ciaro de luna sun Nuvolau e Averau ( info: Iris 380 5315533 ), 27 de lugio: gita storica “La storia de Fodom – Strada de la Vëna da Ciastel e

Còl ( info: Ivan Lezuo 3934775323 ), 28 de lugio “Vertical – km Col de Lana” gara de chilometro su dërt da La Plié su per “Busc del bruo” nfi n su la ponta de Col de Lana. Mile metri nte 2 chilometri de dislivel. Info su www-v-km.it [email protected]. 29 e 30 de lugio: Grossglockner ( Austria ), info:

Diego 335 6186483, 17 e 18 de agost: gita geologica; teriol geologich de Reba ( info: Gianpaolo 3403819539 ), prum de setembre: gita storica “La Pruma Viera “ – Col de Lana ( data da confermé ), 8 de setembre: 150 agn Cai, sun 150 ponte l medemo di. Rèba – Pizzac ( info: Gianpaolo 3403819539 ), 22

de setembre: gita a vedei levé l sorogle sun Col de Lana ( info: Diego 335 6186483 ). Cater i apuntamenc pensei per i jovegn: 10 de lugio: rafting a Sand in Taufers, 17 de lugio: vijita al oservatorio e planetario a Cortina d’Ampëz, 29 de setembre: “Adventure Park” a Calfosch. (ls)

Anzisa e chël che va da Verda a Renac. Con decespugliator, restel, pich e badil i a sié, remoné e giavé ntei tòc ulache l eva plu debujen. Ndut l é ste nzemeté ju ence 13 pèi de fi ern ulache vignarà nvidade ite le nuove tabele ( ndute ben 65 ), ulache sarà scrit lasoura l temp che se doura a rué da nen luoch al auter. N gran laur l é sté fat bel soura Liviné ulache l teriol se destaca da la strada che va sa Prade, per ji del vièrs de Ronch. Co l scavatorin mpresté dal Comun, l Marino da Chierz, l Renato Stafanon e l Mario “Zicotol” i l’à slargé n bel toch. Soura Liviné, del viers de Livinadac, l eva ste mpermò comedé da puoch dai frazionisć. Sul teriol da Verda a Renac l é ste nzementé 4 pei de fi ern. Ilò, ulache trop laour l eva bele ste fat n l ann passè, souradut ulache l é l mur a sëch soura L Fever, jiarà metude autre 14 tabele. “Se l temp e ncora valgugn dáida

prò, sta setemana volonse fenì via i laour” conta l prescident de la Lia da Mont da Fodom Diego Grones. Domënia i volontari i a lascé veie da mesdì e i s’a biné su per

Ciaulonch, nte tablé del Otavio “Balot” a se beibe n got n compagnia e marené con de bone lianie scincade da la becaria Francesco Delmonego da Reba. (ls)

11

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Fodom

Associazions - Fin setemana n Toscana per l Coro Fodom che sabeda 22 de jugn l ciántarà a la 35° edizion de la “Rassegna Camiglianese” a Camigliano, dinongia Lucca, organizé da la “Corale Camiglianese”. L’ocajion per jì a cianté a na manifestazion che a na tel longia tradizion a le spale e che a ospité i cori plu cugniscius l’é vignuda, coche da spëss suzede, n ocajion de n conzert tignù dal coro n l ann passé jun Alie. Ntra l publico l eva l prescident de la “Corale Camiglianese” Carlo Petrini, che da agn ven ai frësć sul liech e da apacioné del cianté no l a volù se pierde l conzert. Sabeda dadomán i ciántarin i piarà ju ben bonora per ester tost sul davomesdì a Lucca per na vijita a la bela zité

Ciastel - Davò l suzess del prum ann de giourida che a porté plù de 5000 vijitadous nte doi meisc, sabeda 22 de jugn gioura ndavò al publico l “Andraz Museum”. Ence sto ann la strutura la vignarà gestida grazie a na bona e strenta colaborazion ntra l Comun da Fodom e l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. Via per l’isté no sarà demé poscibile vijité l ciastel e n cugnësce la storiza grazie a le guide e a le tecnologie multimediai che mëna l vijitadou fora per chël che resta de le ciaune che a ospité, tral auter, l Cardinal Cusano. Trope e desvalive le scomenciadive pensade dal assessorat a la cultura e dal Istitut Cultural Ladin che animarà i mur del “Andraz Museum” ite per lugio e agost: mostre per valorizé e fe cugnësce artisć del luoch e no, prejentazion de libri, leture de libri

Se gioura l’isté cultural al “Andraz Museum”Sabeda 22 de jugn la giourida ufi zial. Rich l program de scomenciadive fi n a la fi n de setembre, con conferenze, mostre e ntratenimenc mujicai

Sabeda 22 de jugn gioura l’isté cultural al “Andraz Museum”.

L Coro Fodom va n ToscanaMa ogni ann l se recorda ence de nuosc vegli a Vila S.Ijep

Comun - Davò diesc agn de contrasć a colp de avocac e ricorsi ntra Comun e sozieté dei lifc per via dei fi c dei tarens comunai ulache passa piste e segiovie nsomeia che le doi pert le siebe drio a rué a nen acordo.

L giudize del tribunal l a consié de rué a na transazion per saré su la cuestion. Le sozieté assa da paié fora na percentual sui fi c che no n eva plu ste paié dal 2003 al 2009. L 12 de lugio le doi pert le se ciaparà n tribunal davánt al giudize, ulache i assa da rué co i acordi bele fac. La querelle ntra Comun e sozieté dei lifc la peia via ncora ntel 2003, cánche chëste ultime le contesta al ent l “canone per l sfrutament de le piste” che fi n nlouta le paiáva “una tantum” ogni ann (zirca 80 ilioni de le vegle lire).

Per le sozieté l Comun l no po’ per lege damané n “canon”, ma cajomei n fi t e le disc che dële le no sa come giustifi ché ntel bilánz chësta ousc.

“Nia fi t, nia concescion”

Scomencia na longia tratativa che se tira fi n al 2006, cánche la nuova aministrazion Pezzei la se mponta e la disc: “Se le sozieté le no paia plu i fi c per i tarens ulache passa piste e segiovie nos no ié don plu deguna conscion per laour sui tarens del Comun.” Le doi pert le se ciapa plu oute per ciapé n acordo. Se ciala ence a coche i a fat fora per Gherdëna, ma le pojizion le resta dalonc. Per le sozieté l Comun l damana massa. Da l’autra pert l’aministrazion la disc che le sozieté le vadagna n mucio e scioldi a sfrutè i tarens comunai e che spò le poba ben paié chi scioldi che po ven reinvestis ntel turismo. Peia via coscita na batalia legal a colp de ricorsci ai tribunai. Dal 2006 al 2013 l Comun l a aprové ben 14 delibere per dé su nciarie a studi de avocac per se paré contra le cauje de le sozieté e per rué propone acordi. Ma senza n nia de fat. Ntel 2008 l tribunal l ava nominé n tecnico, l

Fic per i tarens de le piste: Comun e impiánti va a na transazionL giudize l consieia le doi pert de ciapé n acordo e saré la cuestion. L 12 de lugio la decijion del tribunal

ex assessor regional Serragiotto, de fe ju n studio e propone dei parametri per stimé l fi t dei tarens. Ma la perizia l’eva stada contestada dal Comun, periéche i fi c i eva massa basc. L ricors l vigniva azeté dal tribunal e coscita dut piáva via ndavò da śero.

2010: rua l acordo co la Sofma

La situazion la scomecia a se sbloché ntel 2010, cánche l Comun, co la nuova aministrazion Ruaz, l rua a ciapé n acordo co la Sfoma, che l’é chëla che a la maiou pert de piste e lifc sun tarens comunai. Le doi pert le se mët d’acordo su nen fi t de 105 mile euro al ann contra i zirca 130 mile damanei davántvia. “No l é dërt che vegne fermé i laour de le sozieté coche l é ste fat fi n ades – ava comenté l Capocomun. L acordo, contesté da la minoránza che le cusa l Comun de avei zedù massa nte le tratative, l deventa na baje per calcolé ence i fi c che a da

paié le autre sozieté. Defati puoch davò se rua a la fi rma ence de la Sit Boè. Máncia ncora la Pordoi e la Col di Lana.

L giudize:”Ciapé na transazion”

Se per l davignì Comun e sozieté i a ciapé n acordo, resta da saré la cuestion dei fi c che no l é ste paié, o che l é ste paié n pert, perciéche le sozieté dal 2008 i a versé sua pert su la baje de la perizia de Serragiotto, dal 2003 al 2009. Na tratativa che podëssa se saré l 12 de lugio, cánche i avocac de le doi pert i se ciaparà ndavò tribunal. Ma a peśé sto viade su chi che volëssa la trè ncora n longi le parole del giudize che l assa bele dit:”No l é autra soluzion che rué a na transazion, coche spiega l Capocomun Ugo Ruaz. “Davánt trei agn – l conta – l studio del avocat Fabbris, ulache l Comun l s’ava mpoié per porté nnavánt la cauja, l n’ava dit che al mascimo nten ann la cuestion la fossa stada

sarada e che come Comun onse vadagné. On speté n toch e po’ cánche on vedù che nia no jiva nnavánt on fat la ousc grossa. Nlouta i avocac i é vignus a ne di che velch l eva mudé, che i ava capì che la sola soluzion l’eva chëla de rué a na transazion. Che vòl di se mëte d’acordo co le sozieté perciéche le paie na percentual de chël che i assa mossù paié dal 2003 al 2009 a na moda da podei saré ite dut. Chëst nsomeia ence l orientament del tribunal. Nte n’udienza informal davánt ai avocac de le doi pert l giudize l é ste ciaro e l a de na sort de avertiment:”Chilò per n vignì fora no resta che rué a na transazion. Co la Sit Boé e la Pordoi s’é ruei bele a nen acordo su na percentual. Sofma e Col di Lana no i é ncora persuaje. Ma son fi ducious che ence dële le fi rmarà. L é ora grana de saré co l passé e cialé nnavánt. No podon continué a trè deméz scioldi dei zitadins per cauje che podëssa se porté nnaván agn e agn senza rué a nia.” (ls)

de la Toscana. L conzert l scomenciarà da le 9 e n chert da sëra nte la gliejia de Camigliano ulache auna al Coro Fodom e la Corale Camiglianese ciántarà ence l “Gruppo Corale” de S. Maria a Colonica de Prato e la Corale “Le Pizzorne” de Camigliano. Domënia dadomán da le diesc, l Coro Fodom l ciántarà la S. Mëssa nte na gliejia de Santa Maria Corteorlandini a Lucca, ulache l é ite n copia de la S.Ciesa de la Madona che l’é ntel santuar de Loreto. Ilò l é ence pervedù n pico conzert per l publico davò mëssa. Ma ntra i viadesc e i conzerc foravia l Coro Fodom l no se desmentia mei de chi che, per l’eté, no po jì al scouté. Come nuosc vegli de Vila Sijep. E coscita, come oramei da tradizion,

ence nchëstadì i ciántarins i a volù se binè via Sourarù per ié fe doi ciantade. L é tres na bela emozion cianté per la jent de temp. Ence se a valgugn le orogle no i dáida plu trop, a vedei le esprescion de vis signèi dal temp, da le fadie e dal savei, nsomeia mpò che le note e la mujica le i é rue al cuor. Souradut cánche l coro ntona le ciacion fodome che feter duc dáida prò a cianté co nen gaist, na pascion e a le oute na legrema che ven ju per le massële, da no podei no se comuove. “N’é de chi che no disc nia dut l di ma co vignei i ciánta fi namei. Vos fajei miracoi – a dit a la fin del conzert la Gloria, animatrize de Vila S.Ijep.” Tournei ben prëst noe ? Nten meis – a saludé valgugn.” (ls) L Coro Fodom se recorda ogni ann de chi de temp a Vila S.Ijep.

a auta ousc, mujica, astronomia, conferenze. L dut per valorizé ncora deplù la vijita del scior. Se scomencia bele sabeda, cánche n ocajion de la giorida, vignarà inaugurada la mostra “Ciavai al ciastel” , na personal de Franco Murer, fi ol del cugnisciù scultor de Falcade. Sabeda 14 e domënia 15 de lugio nveze l é pervedù vijite visade al ciastel metude a jì dal F.A.I., l Fondo per l Ambient Talián de Belum. Domënia 28 de lugio Giuseppe De Donà l tignarà na conferenza per cugnësce meio i socrëc e le particolarité del “busc astronomich” che se po ncora vedei ntel mur de ciastel da ualche i disc che l Cardinal Cusano l studiáva le stële. No mánciarà la mujica, che ntra chi mur la resóna co na vibrazion duta particolar. Ntel meis de lugio, n viade a la setemana, vignarà

proponù n davòmesdì n mujica, metù a jì da la Bánda da Fodom.”

Dal Ciastel a le Miniere del Fursil su la Strada de

la Vëna

Ma la novité de l’isté 2013, perveduda per le domënie de agost e su prenotazion, sarà na giornada ntiera dedicada a cugnësce la storia del Ciastel, de la Strada de la Vëne de le Miniere del Fursil. La giornada la scomenciarà, très che l temp mpermët, dadomán co la vijita al Ciastel.

Davò, co na guida, i partecipánc i vignarà acompagnei per na caminada su la Strada de la Vëna, la vegla strada del fi ern, longia 13 chilometri, che mpermët de rué permez a le Miniere del Fursil a Còl, da ulache n bus l portarà duc

n zuruck sa Ciastel. Chisc i orari de le vijite per l’istè: dal 22 de jugn al 22 de lugio e dal prum al 29 de setembre da le 10 a le 12:30 e da le 15 a le 18 ( lunesc saré ). Dal 23 de

lugio al 31 de agost, giourì duc i dis da le 10 a le 12:30 e da le 15 a le 18. Per info: www.castellodiandraz.it

334 3346680 o Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan 0437 720609. (ls)

12

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

I boschiere pi brae, i pi svelte, chi pi mastinaze, s’à podù i vede a lourà in Anpezo, domegna ai 16 de śugno. Su da ‘l Meneguto, a Fraina, ‘l é stà el canpionato de ra Federazion taliana de i boschiere; ‘l é ruà dodesc scuadres, ogniuna fata de tre ome, da ra provinzies de Bolzan e de Trento, da ra Toscana, da outra rejos, pi che see de r’Italia da meśo in su. A parecià duto, aduna co ra Federazion, ‘l é stà ra familia Degasper Meneguto, pi che see Alessandra, che r’à ciatà un grun e parsones e de aziendes prontes a i dià ‘na man, par el paes. A scomenzà da ra Regoles d’Anpezo. E ‘pò ‘l é stà tropa dites che à sporto algo de bel, o de bon, da i dà a chiste ome, par premio.

El rodol de ra fedes el pasa par strada, el pastor daaante, el scaaza el crojà, ra machines es se ferma. Chel òn el sciubia, el so cian el core, el para ra besties, dute camina svelte: ome, fedes, i muscete, che no mancia mai. Finamai i agneluche, chi nasciude da poco. Un ‘l é drio a bregarà, parcé che el s’à pardù, el no ciata pi so mare; era ra i responde, poco pi inaante. Alcuanta ciouretes chetinea. Alcuante menute, dute ferme, a ‘l resiro de i automobiles i tocia spetà. Se vive algo de noo, algo de vecio. Somea duto coscita indalonśe, da ra nostra vita de ancuoi.

Dinultima rua ‘na tośata, ‘na bruscia sun man, aduna con un outro cian, ra preme el rodol, che el s’invia su par ra erta, ves un outro

A vardà de tabeles, in śiro pae el paes, s’in ciata de duta ra sortes, ma tropes es me conta de ra desgrazies. Una de chestes r’é alolo de inze de Fiames, śo par pede a ra strada de jera, ra strada da bosco, che ra fesc el śiro de Pian de ra Spines, śo par pede r’aga de ra Boite, alolo dapò che r’à ciapà chera de el Felizon. Un grun de parsones pasa da chera, dute i dis, duta ra seres, par śì a core, par se fei cuatro pasc, inze ‘l ceto de ‘l bosco, inze un bel posto de ra nostra val. D’inverno se pasa co i schie da fondo, d’istade a pe, o co ra roda. Chera tabela ra me recorda chel che ‘l é suzedù ai 10 de agosto de ‘l 1964, canche ‘l é tomà śo ‘l aereoplano de Cesare Rosà; se lieśe

pra, erba bona, noa, verde, da magnà. Trope tol ra machina sun man, da fei fotografi es, o ‘l telefonin, par fei pi in prescia. S’à chera de se notà algo, de bete via una memoria, de chel che s’à vedù, che s’à sentù, de inze. Poche menute e no resta pi nuia de outro, che algo de sporco par stradon, che ra prima pioa laa via. Ca de alcuante dis, canche el gnee el s’in sarà śù de ‘l duto, canche ruarà infi nalmente ‘l istade, dasen, tociarà monteà, fi n su in outo, fi n in Foses. Par doi mesc, fosc algo depì, chera parsones, chera besties, es restarà su ra monte. Dapò, prente da ‘l gnee, da ‘l fi edo, dute śo danoo, a fei ra medema strada, un’outra ota, su zapores de agnere, de mile ane. Su ra strades de ancuoi. Su cheres de un doman.

che el ‘l ea stà un de chi che aea fato nasce chel aeroporto, par ra Olinpiades. Dapò ‘l é poca righes de orazion: “Che ra te porte, chesta ujora, inze ‘l ziel zeleste de el Signor”.

Calche an dapò, ai 31 de maśo de ‘l 1976, ‘l é stà ‘na desgrazia ben pi granda, con sié morte, dute de ‘l nosc paes, e chel aeroporto ‘l é restà sarà. I à fato laore, i à comedà chera strada de Pian de ra Spines, coscita i à betù ra doa lapides una pede a cher’outra, de ra doa desgrazies, par recordà chera por śente. Ancuoi a Fiames ‘l é stà fato outre laore, par el fei deentà un eliporto, che ‘l arae da daerśe ca de poco, ma chesta r’é duta un’outra storia.

El pastor, ra fedes, ra vitaUn rodol che pasa par el paes, par stradon, intrà ra ciaśes, ra machines, ra śente: algo de noo, de desmenteà, par nośoutre, ome de ancuoi. Algo de vecio, par ci che vive de chesto

El rodol de ra fedes el pasa par el paes.

Ra tabela par ‘na desgraziaDeboto zincuanta ane, da chel prin morto, inze a Fiames

Ra memoria de Cesare Rosà, pede a ra Boite, inze a Fiames.

I meo boschiereNafré de sport, nafré de mestier, par una bela e noa manifestazion, portada in Anpezo da ra voia de fei de ra nostra śante

I boschiere ruade da meśa Italia, su da ‘l Meneguto, par el so canpionato talian.

Chesto an ‘l é zinche gares de pentathlon de i boschiere: does ‘s é stades ignante de chera de Anpezo, in Lombardia, inze ra provinzies de Brescia a Varese, a Preseglie e Grantola. Dapò in fajarà una a Granaglione, pede Bologna, e una in Val de Non, inze ‘l Trentin. Un outro canpionato talian ‘l é de triathlon, con tre gares inveze de zinche. Dute e doi i canpionate i fenisce sabeda ai 21 de setenbre, ca pede de nośoutre, in provinzia de Bolzan, a Moso de ra Val Pasiria. Chesta gares es śoa anche par zerne fora i meo boschiere, i pi svelte, par parecià ra scuadra de ra Nazionale, che dapò ra śira, par fei ra gares de r’Europa, o i Mondiali.

Domegna, su da ‘l Meneguto, ‘l

ea trope anpezane, a vardà chesta gares. Ignante de duto i aea da daerśe ra sia, toi fora ra ciadena, in bete una noa e ra sarà su polito: chi meo i betea poche seconde. Dapò ‘l ea da petà śo ‘na stanga e ra fei tomà pi pede che se podea a un balon, poià śobas. Dapò ‘l ea da dramà ‘na pianta, fata aposta, pi in prescia che se podea. Senpre co ra sia a motor ‘l ea da taià alcuanta bores, pi drete, pi iuste, pi preziśe che se podea. Dinultima ‘l ea da zoncà ‘na stanga, da 16 zentimetre, a man, co ‘l manaruó.

Una bela śornada, co ‘l é stà dinultima, con algo de noo, da vede in Anpezo, betù aduna da ra bona voia de tropa parsones, de trope vorentie.

Un laoro de ‘na ota, a fei el boschier, ma che ancuoi el vive ‘na vita noa.

13

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Laore par strades e piazes

Se vede gran laore, da alcuante dis, par el paes. S’à scomenzà su ra strada che ra porta el gnon de Paul Grohmann, dapò inze piaza, propio daante a ra Ciaśa de ra Regoles, e par via del Castello, ra strada da ‘l hotel Regina in inze, ves el stadio Olinpico de ra jaza. Chiste laore i no n’é destacade, ogniun par conto so, ma i é leade intrà de lore, co ‘l medemo projeto, de fei fora un paes pi bel, agnó che see pi bel vive e vegnì. Par piaza, ‘l é da comedà fora chel che s’à roinà, co i anes, de i laore fate da ‘l 2004 inaante. Se sà che co ‘l fi edo, co ‘l gnee e ra jaza, co ‘l sa che se bicia d’inverno, ra strades es se roina depì, de chel che suzede in zità. Par via del Castello, se vó ra fei fora pi bela, conpain de chel che ‘l é par piaza, co i zochete de porfi do, inveze de ‘l asfalto da stradon. Dinultima dijon de ra piazes: co ‘sto an se vorarae scomenzà a comedà fora chera che ra porta el gnon de i Pitore fardiei Ghedina e ra piazeta de San Franzesco. Pi inaante se vó fei fora ‘na bela piaza noa, intor ra jeja de Santa Giuliana, in Alverà. Chiste projete i é de tre architete anpezane: Christian Ghedina Basilio, Roberto Menardi Merscia e Luca Menardi Ruggeri Comin.

Un bon inverno par el turismo

Alcuanta noes che rua da ‘l turismo, ‘l inverno pasà, ‘s é bones. A me ‘l dì ‘l é Stefano Illing, presidente de el consorzio Cortina Turismo, e Marco Ghedina Tomasc, loudaduó de el Comun de Anpezo. Pi che see, lore i parla de i foreste, ruade da fora de r’Italia, che i é trope depì de ‘l an ignante, el 19%, inze i hotiei, a tegnì i conte da dezenbre fi n de marzo. Mancia ancora i numere de el mes de aprile, che ‘sto an ‘l aea ra Pasca. E par duto chesto, beśen dì, ‘l é anche da fei i conte co ‘l guergno, che ‘l à roinà tropa festes, trope dis de sabeda e domegna. Polito anche par i schie, da chel che me disc chiste doi aministratore. Pi che see, in Anpezo son stade boi de ciamà śente da fora; ades ‘l é biśoin de ra convenze a restà leada a ‘l gnon de Cortina, a tornà ca da nośoutre, i anes che vien, e dì ‘na bona parola, par nośoutre.

Cortina InCanta

S’à scomenzà de ‘l 2009, ‘l é zinche ane che, de luio, ra vojes de i core ‘s inpiza ‘l istade de ra musica, in Anpezo, cemodo che, da trope pi anes, ra bandes es sara ra stajon, a ra fi n de agosto. El Coro Cortina el me porta, anche ‘sta ota, un grun de amighe, da pede e da indalonśe, co ra so musiches, ra so canzos. Se scomenza sabeda, ai 29 de śugno, inze ra nostra basilica de i sante Felipo e Iaco, co i cantore de el nosc Coro Cortina, a scomenzà el conzerto, e a i dà un bon azeto a

Son ruade deboto a ‘l mes de luio, che in Anpezo, ogni an, el scomenza co ra Sagra de ‘l paes. Drio tradizion, se se ciata ra prima domegna de luio, che ‘sto ra toma ai 7. Da bonora inaante, par piaza, sarà pien de banchete, de el gran mercà. El pi bel, però, el vien de ‘l dapò disnà. Dares 15 scomenza a sonà ra Banda, inze piaza Angelo Dibona, sote el padeon de ra musica. Alolo dapò moe ra prima gara, par ra Corsa dei Sestiere, co i pi pize, che i và inaante e indrio par piaza, par siezento metre. Dares 15.30 tocia a ra femenes, che es fesc un śiro pi longo, de 1.200 metre, tre par scuadra, tre par sestier. Intrà una gara e cher’outra se podarà scotà ra Banda a sonà ra so bela marces. Dapò tocia a i ome, che i core de cuatro par sestier, con un śiro ancora pi longo, de 1.500 metre, a moe e ruà sote el cianpanin. Canche s’à fenì de core, sbelte e sbalzìs, tocia a i śoghe, agnó che ‘l é da ese pi mastinaze, a tirà el

Chera par el Sacro Cuore de Jesù r’é una devozion che ra nostra śente r’à inze, da anes anorum. Ogni an, el vendres alolo dapò de el Corpus Domini, se se ciata, par preà. Ignante se ‘l fajea inze ra jeja granda, ra basilica de San Felipo e Iaco ; da alcuante ane, se rua su in Col, inze ra jejeta de Sant’Andrea, par dapò ruà fora par ra ares, agnó che ‘l é ra statua de el Sacro Cuore, che i à betù a confi n co ‘l bosco, agnó che rua su ra Via Crucis che ra moe da Volpera, alolo fora de Mortija. In Anpezo, chesta bela devozion, par ra festa de el Sacro Cuore, ra vien da ra storia, da i cuatrozento ane che el nosc paes, ra nostra śente, i é stade sote el Tirol, una rejon agnó che ‘l é el patrono. Se ‘l vede polito canche ‘l é ra conpagnies de i Scizar, che ‘s à de spes el Sacro Cuore su ra so bandiera, su i confaroi. Coscita, intrà duta ra śente che ‘l ea inze jeja, in Col, ‘l ea anche ra nostra conpagnia de Scizar Anpezo Hayden, co ‘l so capitagno Ugo Constantini Ghea. Chesta devozion de el Sacro Cuore de Jesù, conosciuda da i tenpe pi antiche de ra cristianità e inze ‘l Medioevo, ra s’à slargà fora pi tarde, inze ‘l secol XVII, par el laoro de san Giovanni Eudes e pi che see de santa Margherita Maria Alacoque. Dapò s’à vorù recordà chi anes triste de ra gueres contra Napoleon. I franzejes, aduna con i bavareses, i manazaa ra nostra tères: ‘l ea duto un rebalton, ciaśa brujades, morte, roba robada. Ara fi n de maśo de ’l 1796, inze na foula a Bolzan, ‘l abate de Stams ‘l aea consilià a ra śente de ‘l Tirol de se curà fora par protetor el Sacro Cuor de Gesù, e de fei voto de ‘l onorà in eterno. E coscì da incraota el Tirol el se tien ben strento sto protetor e se uśa fei meses, portiscios, gran foghe su par

el Gruppo vocale 900 e a ra corale Santa Cecilia de Resana. Mercui ai 3 de luio se se ciata inze ra jeja de ra Madona de ra Difesa, danoo co i paroi de ciaśa, de el Coro Cortina, chesta ota aduna con doi grupe che vien da ra provinzia de Belun: el coro Volinvoce, da Piee de Cadore, e ra Schola Cantorum da Santa Giustina. Sabeda ai 6 de luio vó ese un posto pi gran, chel de ‘l Alexander Girardi, par el grupo Note in blu, da Pove del Grappa. Sabeda ai 13 de luio se fesc algo aduna co i amighe de el Coro Sanvito, che i cianta a ‘l Dolomiti Pio X, co ‘l coro Montevenda da Padova. I cantore venete i ciantarà, da ‘l indoman, domegna ai 14 de luio, su in Tofana: i scomenza dares 11, su ‘l Col Druscié, par ra mesa, e dapò i rua su in outo, co ra teleferica, par un pizo conzerto, dares 15.

Noes da ‘l hockey

El capital de ra sozietà Sportivi ghiaccio Cortina ‘l é deentà doa otes tanto, inze poco pi de un mes, da canche i à daerto a dute, par cronpà cuotes, fi n a meśo śugno: da diesmile euro i é pasade a vintemile. Lore i à chera de ruà a strutà su almanco zentomile euro. Chi sode i dorarà par i tegnì da conto, i bete da parte, par fei viaśà meo ra sozietà, no par ra speśes da dagnadì. Cheres es sarà pagades da i sponsor e da ra śente, che và a vede ra partides. Canche i s’à ciatà, inze ra sales de el pioan, par contà duto chesto, i ea propio de poche; negun fora da i solite, chi che śira intor ra sozietà. I spera che, par el paes, i see depì, chi che i à voia de bete alcuante sode, par i dià: se pó cronpà zedoles da zinchezento, da mile e da doimile euro. Intanto i pensa anche de sparagnà, de spende almanco el 20% demanco de chel che i à spendù ‘l an ignante. E se speta anche de saé ce che suzedarà, de chesto hockey, in Italia, intanto che i se bete d’cordo, intrà sozietàs, Federazion, Lega, parcé che, par ades, ‘l é un gran rejistro e no se sà nuia de seguro.

El balon de i Sestiere d’Anpezo

Rua ‘l istade, rua el torneo se i Sestiere de balon. El và inaante da 41 ane, par i grei, e da 32 ane, par i pi śoen, fi n de cuatordesc ane. Par ‘sta fi n de el mes de śugno, e ‘pò par duto luio, fi n de agosto, se se ciata, par tre otes a ra setemana, śo sote Śuel, ignante de ruà a Pian da Lago, sote el souto co i schie. Se taca con martes ai 25 de śugno: dares 19 scomenza i pi śoen, da res 20.30 rua i pi grei. Se śuia de ‘l martes, de ‘l mercui e de ‘l śoiba, fi n a i 25 de luio. Lunes 29 de luio tre partides de semifi nale; da ‘l indoman, martes 30 de luio, cher’outra. Intanto śuia anche ra ultimes, par vede ci che rua cuinto, ci sesto. Par saé ci che venze, beśen spetà śoiba 1 de agosto. In Anpezo se sà che par el torneo de balond e i Sestiere se śuia senpre, che see bel o co ‘l guergno.

ra crodes e disegne de fó che se vede da indalonśe. In Anpezo, da calche an, ra vive ‘na vita noa e ogni an se śonta pede algo. Ca voron ve bete el testo de ra orazion de i Scizar, par anpezan, che ra m’aea dà, śa tre ane, ra nostra Teśele Hirschstein.

Orazion par el Sacro Cuore

“Signor, nośoutre Scizar de Anpezo te preon; Cuor santo de Jesù, de te son segure; Signor Pare nosc, tu te m’as dà co ‘l to amor ra to vita e chel che ón de bon. Donca, te Signor, te beton daante de duto, inze ‘l nosc cuor, inze ‘l nosc pensier e inze ‘l nosc vive. Voron te servì con duta ra nostra forzes, par rua a fei el to voré e coscita, con chera de dià a dute chi outre, podone ‘pò ruà a ra vita eterna. Signor, tu te m’as dà ra familia, parcé che ra see el pi bel luó, par inparà a se voré ben, a se dià un co ‘l outro e a pardonà. Te preo Signor, dame ra salute del spirito e del corpo, che podone lourà e se cruzià, par ra

funazo, de zinche, e a sià ra bora, co ‘l sion, de doi. Dinultima i premie, par dute chi che à fato fadia, e se tira a sorte alcuante done. Se sà che, se ‘l aese da soutà fora algo, da ese biśoin, i Sestiere i podarae anche mudà algo, de chiste śoghe, de chiste orarie.

El Sacro Cuore in AnpezoUna devozion vecia, par ra nostra śente. Ra orazion de i Scizar, voltada par anpezan da Teśele Hirschstein

nostra families. Dona al nosc cuor un amor saldo, stà vorentiera aduna, inze ra nostra ciaśes, tieneme indalonśe da ra tentazios e cativeries. Lasceme te voré ben, con ‘l amor de dute i nostre, par te benedì aduna, che see inze i dis pi boi, e anche i triste. Signor, tu te sos duto, te m’as dà un paes gran bel, che ‘l é un sito agnó che somea che duto luje, da fei mereea, e agnó che dute podon śì inaante in bona armonia e de bon saó. Nośoutre vorason e ‘pò voron, Signor, tegnì el nosc paes come una grazia, che tu te m’as dà. Dieme a fei duto, parcé che el no see roinà. Te preon de benedì chesto nosc braghier, de defende e tegnì da conto, de portà inaante ra uśanzes de ra nostra śente, zivil e cristiana. Te preon che nośoutre se vive aduna,in santa pasc e bona armonia. Recordete de el beato Carlo de Asburgo, el nosc protetor; de i amighe che masa presto i m’à lascià. Recordete, sacro Cuor de Jesù, de duto chesto che te preon. Te dajon lode e gloria, par dute i secole. Amen”.

Ra Corsa e i śoghe de i SestiereRua luio, rua ra Sagra de Anpezo

Soralduto se sarà ‘na bela śornada ciouda, de soroio de luio, cemodo che dute se augura, sarà da parà via ra siede, e se ciatarà algo de bon, da magnà, par piaza, senpre co i Sestiere de Anpezo. Dapò, ca, ve contaron cemodo che r’é śuda, ra festa de ‘l nosc paes.

Ogni an ‘l é senpre un grun de śente, par piaza, a vardà ra Corsa e i śoghe de i Sestiere.

Ra portiscion par el sacro Cuore, da ra jeja de Sant’Andrea, in Col, fora par ra ares, co ra Conpagnia de i Scizar, fi n a ra Via Crucis de Volpera

Ra FregoresAlcuanta noes in curto, da ‘l paes e da fora

14

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Badia

Comun Mareo/1 - Bele dl 2010 à le Comun de Mareo inćiarié le stüde Michaeler & Partner da realisé le conzet de svilup turistich, che la Provinzia se damana por podëi scrì fora raiuns turistics nüs. Tla ultima sentada de consëi ai 14 de jügn éra stada tan inant che an à podü l’aproè. Tl documënt de 55 plates vëgnel analisé le movimënt demografi ch di dejenns passà, le svilup de strotöres turistiches, le svilup dles gnüdes y di pernotamënć, dl frabiché y cotan d’ater. Döt cun le fi n da odëi ćiun che podess ester l’orientamënt turistich por le dagnì. Baldi n’é i dać - che röia al plü ćina ala fi n dl 2009 - nia plü cis atuai, conscidran che i ultims agn é stà bindebò turbolënć y la situaziun turistica s’à mudé. A vigni moda, é chisc ala basa dles analises y dles contlujiuns che i esperć mët dant.

Suradöt dales statistiches sön le svilup turistich dàl al edl che ti ultims 10 agn - y chilò baiunse dal 1998/99 al 2008/09 - é chersciüs en particolar i pernotamënć tles strotöres dla categoria plü alta, tanco 4* y 4s, che cumpedâ dl 2009 rodunt 552 leć, cun n aumënt ti 10 agn dl 251% dles sojornanzes. Inće i pernotamënć di residence é chersciüs dl 87,2%, chi dles üties y alberć da munt dl 32%. Trend negatif por i apartamënć, che é chersciüs por numer de leć, mo à pordü le 19,8% di pernotamënć.

Insciö röia i esperć che à realisé

Comun Mareo/2 - Le Consëi de Comun de Mareo à podü partì sö te süa ultima sentada n bel avanz

le conzet ala contlujiun che al va debojëgn da amplié suradöt i hotì de categoria da 4 stëres insö. Al vëgn inće dit che les zones turistiches nöies dess ester dlungia i lifć o al’entrada dl paîsc. Plü cualité désson spo arjunje ti eserzizi sö por les pistes de Plan de Corones. Inant pòn lì che Al Plan dess romagne le zënter turistich y logistich dl comun, deperpo che por La Pli y Rina vëgnel odü danter l’ater gran potenzial tl svilup dl agriturism, inće sce an osservëia che les döes mëndres fraziuns ciafa tl documënt na funziun scialdi marginala.

Le conzet vëiga spo che te Mareo él potenzial da arlungé les sajuns - suradöt tl isté, y che al ogass n posizionamënt plü tler tla strategia turistica.

Critêrs de valutaziun

Düć chisc punć se spidlëia spo inće ti critêrs por la realisaziun de frabiches o raiuns turistics tl dagnì. Por podëi realisé frabiches nöies vëgnel metü l’azënt sön leć cualitatifs. Al vëgn proponü da azetè ma proieć che prevëiga n standard de almanco 4 stëres, y trà dant dess i hotì, sciöche inće eserzizi che impormët da tignì davert plü dî. Pro les strotöres turistiches bele esistëntes déssel gnì metü la priorité sön l’aumënt de cualité (passè p.ej. da 3 a 4 stëres), y sön la validité conzetuala dl proiet instës. En

Mareo damana 600 lećLe Consëi de Comun à aproè le conzet de svilup turistich. Le pëis vëgn metü sön i eserzizi dla categoria plü alta

Al Plan cun la Val de Mareo odüs da Curt ia. (Foto: Carlo de Pipa)

general vëgnel metü dant che n eserzize dess avëi na grandëza mascima de 80 ćiamenes o 160 leć.

Proieć tuć sö

Tl documënt aproè ciafon inće na lista de önesc proieć turistics tuć sö te chësc conzet (privać à presentè la domanda). Ara ne se trata nia de proieć bele aproà, mo ma de propostes o vijiuns - sce an ô ti dì insciö - che i privać ess l’intenziun da realisé tl dagnì. Danter chisc ciafon p.ej. ampliamënć de eserzizi, la realisaziun de deplü residence - che va da 20 ćina 60 leć, spo strotöres nöies de gastronomia por dè fora da mangé y da bëre, la realisaziun de n hotel nü cun 60 - 70 leć tla localité La Bronta, o inće n conzet de ”paîsc de hotel” (Hoteldorf) sot Plan de Corones. Sambëgn messarà düć chisc proieć gnì laurà fora plü avisa te n secundo momënt, y spo passè düć i trus d’aproaziun.

Siscënt leć por Al Plan

Na pert importanta dl conzet é ala fi n la domanda do leć nüs. Tl 2009 cumpedân te Mareo rodunt 4.196 leć, y aladô dl svilup di agn denant, aconsiëia i esperć da damanè n aumënt de 600 leć, mo ma pro chi che an tlama por todësch ”gewerbliche Betriebe”, tanco hotì, pensiuns, alberć, garni y residence. 200 leć dess gnì tuć ca por eserzizi che é bele, y 400 leć dess gnì resservà por le tëmp de 2 agn a strotöres nöies. Do che chësc tëmp é passè, po inće chësc contingënt gnì tut ca por strotöres bele esistëntes. Da dì él inće che le contingënt de 600 leć é preodü ma por Al Plan; por La Pli y Rina ne vëgnel nia odü d’öga da fi ssé n contingënt. Chilò dess vigni proiet gnì valuté y analisé singolarmënter.

Le conzet é gnü aproè cun öna n’astenjiun. Al messarà śëgn rové a Balsan, olache la Junta Provinziala messarà spo l’aproè defi nitiva-mënter. (pablo)

d’aministraziun de 321.517,85€. La maiù soma - 90 mile euro - vëgn destinada por les strades, che à te

plü posć ciafè bindebò ria cîra.

De maius imporć é spo i 60 mile euro por mëte apost frabiches de comun (en gran pert por ćiasa di stödafüch y musiga a Al Plan), i 30 mile euro por provedimënć de sigurté a Framacia, o inće i 27 mile euro por i stödafüch da Rina. Scioldi é spo a desposiziun por

chisc atri fi ns: 21 mile euro por n implant de audio y löms te salf dles manifestaziuns d’Al Plan, 21 mile por l’iluminaziun publica ti paîsc, o ćiamò 16 mile euro por n implant de regolaziun dl scialdè tla elementara d’Al Plan. Danter les atres mëndres zifres êl inće preodü la soma 5.000,00€ por le SC Mareo, che à debojëgn da s’arjigné n pulmin nü. La scuadra de 3a categoria â pormò dui dis denant arjunt la promoziun tla categoria plü alta.

Sön proposta dl aconsiadù Roman Erlacher à insciö le Consëi conzedü n ”pest” de 2.500,00 euro implü por chësc bel travert. Le contribut é chersciü a 7.500,00€. (pablo)

La scincundaLe Consëi comunal de Mareo à partì sö l’avanz d’aministraziun de passa 300 mile euro. Scincunda de 2.500,00€ al SC Mareo por la promoziun dla scuadra te secunda categoria

Tratan la sentada.

Badia - Le iagher Urban Irsara de Badia é ruvé en jöbia ai 13 de jügn 2013 i trëi cherć dles ot da sëra söla Rô de Jusciara pro döt val’ d’ater co ći che al chirî. Al cunta: “I jô sciöche gonot a cerfs, ilò sö, che i odô val’ che busiâ danter chi aunic ite, y desche i jô pormez odôi che al ê dui porcì salvari...” Al n’à nia aspetè dî y bazilé, moserâ y ti tirâ a un, l’ater sciampâ demez. Le pice porcel copè é de zirca n ann, al pësa 26 chili y n’à ćiamò degönes zanes.

Pice porcel salvareDa diesc agn ne gnôl nia plü copè n porcel salvare Badia

Dan 11 agn êl gnü copè l’ultim ejemplar de porcel salvare tl Revier de Badia, da ilò incà n’él plü iadi gnü afi stié, mo nia plü copè. I dui porcì odüs söla Rô de Jusciara dal iagher Urban s’à trat adalerch bunamënter cun les temperatöres plü ćialdes, “de te’ porcì é bugn da runćé sö te na nöt n prè intier y da fà n gran dann al fëgn y ala cultura”, dij Urban, “miù nia i lascè arsì y lascè gnì da ćiasa, sce i i ésson chilò, ésson de gragn problems.” (ir)

Le iagher Urban Irsara de Badia cun söa ultima preda.

Leteratöra - Le pest dediché al autur Mario Rigoni Stern ti vëgn surandè vigni ann a chës operes dla leteratöra y essayistica dla munt, che mostra sö elemënć particolars de ezelënza, n interès particolar por la contrada alpina, cun süa natöra, sües ativitês produtives y süa compatibilité ecologica, a chës operes che porta dant la sozieté y la cultura da n iade y chëra d’al dédaincö, la ćiacia sciöche ativité tradizionala y plü en general le patrimone leterar dles Alpes. En

“Iagri de Badia” é gnü segnalè por le pest Mario Rigoni SternLa iuria dl pest leterar Mario Rigoni Stern à segnalè le liber “Iagri de Badia”, metü adöm da Daria Valentin y Karl Albert Irsara. La premiaziun sarà en doman, sabeda ai 22 de jügn, a Asiago

chësc ann à la juria dl Pest Internazional Mario Rigoni Stern por la leteratöra de de plü lingac dles Alpes – tla seziun di essay – chirì fora l’opera de Dionigi Albera “Au fi l des générations”. Danter les operes che é gnüdes segnalades dala juria él inće “Iagri de Badia”, metü adöm da Daria Valentin y Karl Albert Irsara. La zerimonia de premiaziun sarà en doman, sabeda ai 22 de jügn, a Asiago. Deplü podaràn lì sön la proscima ediziun de “La Usc di Ladins”. (kp)

Christian Valentini, Daria Valentin, Karl Albert Irsara y Nadia Chiocchetti en gaujiun dla presentaziun dl liber.

15

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Glemone/Friûl - Inće en chësc ann à le club de jore “Air Force Alta Badia” invié ia süa jita anuala dl’assoziaziun. Vigni ota él na bona ocajiun por passè n valgügn dis deboriada, por se divertì y, sambëgn inće por jorè en compagnia te aries plö o manco conesciüdes.

En chësta ota é i mëmbri dl club rovà a Glemone dl Friûl (Gemona del Friuli), tla provinzia de Udin. Pià ia ési en vëndres, ai 31 de mà, cun la buna intenziun da se fà n bel jore, ma che le tëmp n’à nia orü nen savëi da ester amich: la plöia n’à nia consintì da pié le jore y

Porsones - La noela dla mort de Signor Merch Graff onara é rovada adalerch en vëndres ai 14 de jügn 2013 söl tert domisdé. Signor Merch Graff onara ê da püć mëisc incà te Ćiasa de Palsa a San Martin de Tor.

D’altonn, d’otober, à la comunité d’La Pli de Mareo ćiamò podü recordé y festejé i 90 agn de vita de Signor Merch Graff onara cun na santa mëssa te Dlijia de Santa Maria y dedô na picia festa te Ćiasa dles Uniuns. Signor Merch Graffonara ê stè por 30 agn alalungia, dal 1968 al 1998, ploan a La Pli de Mareo, do che al ê bele stè i pröms agn da prou capolan inće te chësc paîsc. Do che al ê jü en ponsiun, âl ćiamò fi stidié por la comunité de paîsc y inće por la comunité da Sares. Desco ploan d’La Pli de Mareo âl inće dagnora fi stidié dla prozesciun de Jeunn. Al â inće dagnora laurè cun pasciun por i scrić dl archif te calogna d’La Pli de Mareo, y pro le rit dla beatificaziun de Siur Ujöp Freinademetz i agn setanta êl stè “notarius actuarius”.

Nasciü ê Signor Merch Graff onara ai 16 d’otober dl 1922 a Antermëia. Do che al â messü tó pert ala gran Vera desco soldà, êl gnü consagré prou ai 29 de jügn 1948 a Porsenù. Capolan êl stè dlungia a La Pli de Mareo, a Mareit, a Badia y Sterzing. Dal 1955 êl spo deventè ploan a Lungiarü y plü tert

Signor Merch Graff onara nes à lascèNa vita por la Dlijia y la Comunité

al Brenner y a Kollmann.Le corp de Signor Merch é stè

metü sö tla Ćiasa de Palsa a San Martin de Tor ćina la domëgna, spo él gnü condüt te calogna a La Pli. Tröpa jënt é passada a dì la corona y a tó comié dal prou y ploan che à lascè na merscia significativa tl tiesciü sozial y cultural dl paîsc, de döt Mareo y dla Ladinia. Tröc é inće i articui

Signor Merch sön antorè dl’entrada te calogna a La Pli de Mareo. Insciö s’l recorda gran pert dla jënt d’La Pli de Mareo.

de cronica y storia che Signor Merch à scrit por i foliéc ladins y le Calënder Ladin dl’EPL-Ert por i Ladins, de chëra che al é stè mëmber atif ćina en ultima.

En mercui ai 19 de jügn 2013 domisdé é Signor Merch Graff onara gnü acompagné solenamënter da Calogna demez sön so ultimo tru por la mëssa de rengraziamënt y de comié. (ir)

porchël à le grup ciafè na alternativa impò ligra. Deboriada é i partezipanć jüs ćina a Nimis, olache l’ocajiun é stada buna por vijité na ćianô dal vin y constatè insciö tan bun che al é le vin furlan.

Le dé do, la sabeda, é le tëmp stè plö morjel y i piloć à podü jorè tles aries sura Glemone, pian ia dala munt de San Simeon por arsì spo tl’area de ateraje a Bordan, olache en l’ann passè él inće arsì i deltaplanns che tolô pert ai campionać talians. Da sëra s’à düć spo abiné por la cëna tl Hotel Willy, olache al é garatè na sëra ligra y

dala bona löna.Le program dla domënia odô

danfora n bel jore, cun decol dala munt Quarnan, mo, sciöche bele da cotan de tëmp incà, n’à le tëmp indô orü nen savëi nia: na gran niora scöra s’à avisa sentè sön le decol. Tla fi nada à i amisc dl’Air Force Alta Badia fat feter plö strada da rové adalerch y da jì indô zeruch a ćiasa co chël passè tl’aria. Chësta podess ester na buna vertora por vijité danü le Friûl y podëi se gode damì le raiun, dal alt.

Sara Planatscher

Le iade plö lunch co le joreN bel grup de badioć é rovà tl Friûl por süa jita anuala. Le tëmp n’à nia daidé massa por che al garatess de bi jors, mo impò s’à i piloć divertì tl teritore furlan

Le grup dl’Air Force Alta Badia che à tut pert ala jita dl club tl Hotel Willy a Glemone dl Friul.

Laûr - Al ê dl 2007 canche al nasciô tl’Assoziaziun Provinziala di Artejagn APA na categoria profescionala nöia: chëra di ”tecnics d’atrezatöres sportives”, tanco i pitadus de sorvisc de imprëstaschi mo inće imprësta-rodes. Ernst Messner ê un di mëmbri fondadus, che à fat tröp por valorisé chësta categoria nöia, che se sintî inće n pü’ sburlada sön na pert. Ël à spo inće surantut da impröma incà la inćiaria da surastant. Ala pert êl da atira inće Roberto Moling da San Martin, che é incö instës imprëstaschi zertifi ché. Te n articul dl 2009 nes âl dit insciö: ”I n’odôn nia ite ćiodì che na porsona zënza formaziun po da n dé al ater pité n te’ sorvisc.” Te chisc agn él gnü fat de gragn vari por la profescionalisaziun de chësc mistier, y inće dles fi rmes che pîta chisc sorvisc.

Un di majeri traverć che an à arjunt é l’istituziun di cursc de basa y cursc avanzà tl ćiamp dl sorvisc da imprëstaschi y dla tecnica tl ćiamp dla roda, en colaboraziun cun la Formaziun Profescionala y la Scora de formaziun profescionala da Bornech. Laprò él gnü organisé deplü iniziatives, invié ia iadi

formatifs por vijité costruturs de mascînns y pitadus d’atrezadöres dl setur, y an à tut pert vigni ann ala fi era spezifi ca Prowinter.

La campagna ”Ich habe Spaß, ganz sicher” - i me devertësci, cun sigurté - en colaboraziun cun la Federaziun di Maestri de Schi de Südtirol, â sciöche travert da sensibilisé i sportifs tl ćiamp dla sigurté y dla prevenziun da inzidënć sön pista.

Incö él 14 dites che po mostrè sö le martl de cualité ”Leading Ski Service”, che stà por n sorvisc de cualité y de sigurté por chi che se imprësta fora schi o atrezadöra da d’invern.

Pro la ultima sentada generala dla categoria profescionala gnôra inće da lité danü le comitê. Ernst Messner n’à por rajuns de laûr nia plü candidé, mo sarà inće tl dagnì a desposiziun da acompagné le comitê nü y ti dè consëis d’öga. Surastant nü é gnü lité Roberto Moling, che à rengrazié so predezessur por le gran laûr che al à portè inant ti ultims agn. Tl comitê él gnü reconfermé Ivo Demetz sciöche vize, spo Roland Folie, Gerhard Posch y Renato Piccolruaz, Mëmbri nüs é Patrick Egger y Giuseppe Campidelli.

Por plü cualité tl sportLa categoria di ”tecnics d’atrezatöres sportives”, nasciüda dan püć agn, à bele fat de gragn vari tla profescionalisaziun. Da püch él gnü lité n comitê nü, cun tröc ladins

Le consëi nü: dmc Patrick Egger, Giuseppe Campidelli, Gerhard Posch, Ivo Demetz, Roland Folie y Roberto Moling. Al manćia Renato Piccolruaz. (Foto: APA - LVH)

16

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Corvara - Al vëgn dit che le ćian é le miù compagn dla porsona. Mo chësc vëgn sambëgn ma a s’l dè canche la porsona é inće le miù compagn dl ćian. Chël ô dì che al mëss gnì laurè sön le raport, vigni dé, y nia cun imposiziuns, mo cun na elaboraziun mentala dl tier.

Döt chësc é ći che an à porvè da trasmëte tratan le curs de basa de educaziun por ćians y

proprietars, che é gnü tignì a Corvara dai 7 ai 9 de jügn.

L’iniziativa é piada ia da Verena Kostner, che à instëssa n ćian, y che à spo ciafè la colaboraziun cun le Consëi de Formaziun da Corvara y Calfosch. Por trëi dis alalungia à trëi istruturs spezialisà dla assoziaziun Darwin Dog, che sotstà ala scola SIUA da Bologna, insigné y dè inant n gröm de

N raport particolarLe raport danter le ćian y so patrun mëss gnì curé vigni dé. A Corvara él gnü metü da jì n curs de educaziun por cherié y svilupé chësc liam

Partezipantes y partezipanć al curs.

informaziuns interessantes por arjunje le plü che ara va na relaziun sana y ecuilibrada danter ćian y patrun.

Tres eserzizi y jüć à i partezipanć ciafè na pröma basa de comunicaziun nia verbala, che mëss spo sambëgn ciafè na continuaziun inće tl vire da vignidé. Döt chësc se damana n gran impëgn dantadöt da pert dl patrun.

Tratan le curs: imparè tres le jüch.

Danter l’ater él gnü dit che ma sce al ti vëgn inće dè competënzes al ćian, é chësc bun da se inserì y da se comportè al miù te dötes les situaziuns de vita inće zënza la presënza dl patrun. Dal momënt che vigni ćian é atramënter, s’à i trëi istruturs inće tut le tëmp por na consulënza personala y por aconsié sciöche an podess miorè o medié val’ situaziun particolara

bele estistënta. Le curs, che é gnü tignì alaleria

ti Gran Plans dlungia la Scola dai Schi, à albü na bona partezipaziun, che an ne s’ess nia aspetè: al s’à presentè 11 ćians cun so patrun. Porchël él n gran interes da le mëte da jì indô chësc altonn. Por informaziuns prëibel tó sö contat cun Verena Kostner al numer 347/4654432. (elisabeth penazzi)

Na sajun cun sodesfaziunsLe ASC Ladinia à tignì süa reuniun generala, y recordè i resultać plü de pëis arjunć da sü atleć. Le club cumpëda 320 mëmbri y bëgn 93 é scrić ite te zëntri agonistics

Le grup di Superbaby istituì tla sajun passada.

La Ila - La nëi sön les pistes é bele dadî delegada, al é le tëmp da ćiarè ai früć che l’invern à portè. Insciö à inće fat le ASC Ladinia, rovè adöm de mà por la reuniun generala, olache an à ćiarè zoruch ales ativitês dl 2012. L’ann é stè caraterisé dala renovaziun di organns dl diretif, che é metü adöm da 11 porsones cun a će le presidënt Stefan Th aler (La Usc à reportè). Le schiclub à dlungia la seziun dl schi alpin inće les seziuns de paslunch y freestyle. Te dötes les seziuns él gnü reconfermè i alenadus dla sajun denant.

Incö cumpëda le ASC Ladinia

bëgn 320 mëmbri, cun n aumënt de 20 iscrić respet al ann denant. Bëgn 93 atleć é atifs te zëntri agonistics desvalis. Chisc é partis sö insciö: 75 tles categories desvalies de schi alpin, 9 atleć dla seziun de paslunch y 9 inće tla seziun freestyle. Dal mëteman dla sajun 2012/13 él gnü istituì le grup de schi nü Superbaby, cun le fi n da avié y arjigné al miù i mituns dai 6 ai 8 agn, che à albü indöt 25 iscriziuns nöies. Bëgn 2.259 é stades döt adom les ores de alenamënt sön pista.

Tratan l’isté 2012 él gnü fat tröpa preparaziun atletica y sessiuns sön dlacià cun intensité desvalia, aladô

dles etês. Le ASC Ladinia à inće contribuì a na festa alaleria, che dëida abiné adöm spënores, dagnora d’öga por l’ativité.

Tla sajun agonistica da d’invern (2012/13) à le ASC Ladinia fi stidié da organisé 5 gares: döes gares FIS por aspiranć, na gara dl Gran Prix Raiff eisen, na gara VSS y ala fi n dla sajun la gara soziala en recordanza de Leo Pitscheider. Por ći che reverda les prestaziun atletiches, él tla sajun da d’invern gnü organisé por les seziuns y i zëntri agonistics desvalis 1.237 ores de alenamënt y bëgn 146 trasfertes por gares. La sentada generala é inće stada la dërta ocajiun por recordè i resultać plü de pëis di atleć, che an po odëi tla tabela dlungia.

Pulmin y sît internet

Danter les atres novitês che à caraterisé le 2012 pòn inće alzè fora che la uniun s’à arjigné n pulmin nü por condü incërch atletes y atleć. Laprò él gnü ajornè y renovè la plata internet www.sciclubladinia.it, che pîta inće i coliamënć cun i majeri social network sciöche Facebook y

Twitter, mo inće Google, n canal sön Youtube y Google Place. Por da d’altonn déssel garatè spo l’istituziun de n sorvisc de newsletter.

La preparaziun mët bele man

L’ativité dl ASC Ladinia jarà inant inće śëgn d’isté. Por i grups agonistics di iuniors y aliefs él preodü da messè inant 4 alenamënć al’edema y sessiuns de 35 resp. 30

I resultać plü de pëis dl ASC Ladinia

Post Competiziun Disciplina Pos.

Alex Zingerle

Mont St. Anne (Can) Campionać mondiai de schi iuniors Gigant 2.

Mont St. Anne (Can) Campionać mondiai de schi iuniors Slalom 10.

Quebec (Can) Campionać mondiai de schi iuniors Combinada 5.

Soldeu (And) Copa Europa Gigant 10.

Soldeu (And) Copa Europa Gigant 7.

Davos (Svi) Campionać nazionai Gigant 10.

Poza de Fascia (Talia) Campionać nazionai Gigant 10.

S. Val. alla Muta (Talia) Campionać nazionai iuniors Slalom 5.

Hannes Zingerle

Tarvisio/Sella Nevea (IT) Campionać nazionai iuniors Discesa 7.

Tarvisio/Sella Nevea (IT) Campionać nazionai iuniors Discesa 4.

Poiana Brasov (Rou) Festival Olimpich europeich di jogn Discesa 5.

Debora Agreiter

Campo Carlomagno (IT) Copa dles Alpes 15 km ëres 1.

Val de Flëm (IT) Campionać dl monn stafëta 4 x 5 km 8.

Liberec (Cze) Campionać Mondiai U23 Skiathlon 2.

Liberec (Cze) Campionać Mondiai U23 10 km ëres 3.

La Clusaz (Fra) Copa dl monn stafëta 4 x 5 km 7.

Manuel Ploner

Sterzing (Talia) 1. KinderCup Slalom 1.

Gsiesertal (Talia) 2. KinderCup Slalom 1.

Abetone (Talia) Trofê Pinocchio Gigant 1.

dis söi schi. I ”ragazzi” fajarà de messè 3 alenamënć al’edema y laprò 20 dis söi schi. Por chi dla categoria ”Cuccioli” él preodü dai 2 de messè inant dui alenamënć al’edema plü 20 dis söi schi, y ala fi n i mëndri dles categories baby y superbaby, che fajarà da setëmber inant dui dis de preparaziun atletica al’edema, fi na ala fi n de novëmber. Por la sajun nöia sarà inće dan man les tutes nöies che le ASC Ladinia à lascè realisé iniann. (pablo)

L’isté dl ASC Ladinia à metü man cun na bela jita a Gardaland, ai 2 de jügn.

17

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Porsones - Nia ma vigni comun à al dedaincö da combate cun la tröpa burocrazia che crësc da ann a ann, scebëgn che le computer tol jö n gran laûr. Al vëgn tres fora leges, decreć y desposiziuns nöies por vigni aministraziun che se damana intan de laûr scrit. De maius aministraziuns adora n secreter o n diretur de laûr por coordiné y instradè i laûrs. Inće nüsc comuns à n secretêr a će dl’aministraziun. Chi agn daidâ n scrivan l’ombolt, spo do la vera messâ n secretêr avëi la matura y da val’ ann incà él scrit dant che le secretêr de comun ais fat la université por savëi da manajé n comun cun dötes les leges y odinanzes nöies che vëgn fora. Da do la vera incà él stè a Badia chisc secretêrs: Guido Zardini da Ampëz dal 1948 al 1954, Otto Clara da Lungiarü dal 1954 al 1956, Tita Crepaz da Fodom dal 1956 al 1987, Gottardo Pizzinini da La Ila dal 1987 al 2012. Ći che n secreter fej y ći competënzes che al à nes cunta Vinzenz Clara, le secretêr nü dl Comun de Badia.

Da Lungiarü a Desproch

Le secretêr de Badia Vinzenz Clara é nasciü dl 1966 a Lungiarü tla vila Laguscel. Sü geniturs é Guido Clara da Somvì y Emma Deiaco da Laguscel. Te familia ési cater mitans y dui mituns. Da lì y da scrì i à insigné a Vinzenz i insegnanć Hilda Sottara y Albert Daverda. Deache Vinzenz se fajô saurì a scora â siur curat Heinrich Perathoner damanè le pere de Vinzenz, sce al n’ess nia lascè jì chësc möt talentè a scora tl Vinzentinum a Porsenù. Dailò à Vinzenz fat les ot scores adöm a sü compagns Franz Complojer da La Val, Gerhard Vanzi da San Martin y Mateo Taibon da La Pli. Do la matura dl 1965 é Vinzenz jü a Desproch a studié lege. Spo àl fat le soldà a Diano Marina tla Liguria y a Balsan tl ”Distretto Militare” te ofi ze.

Ćiodì pa secretêr de comun?

A chësta domanda respogn Vinzenz Clara insciö: ”Intratan che i fajô le soldà a Balsan êl gnü scrit fora y metü da jì le curs da secretêr de comun che dorâ da otober a jügn - vigni vëndres domisdé y la sabeda danmisdé; deache i ê bele a Balsan n’orôi nia me lascè jì chësta buna ocajiun; da pert di superiurs di soldas ài ciafè l’autorisaziun, mo porchël messâi fà val’ sorvisc deplü

la domënia; tratan le sorvisc da soldà ài inće albü le tëmp aladô da studié y da me preparè ai ejams. Intratan chësc curs ài imparè da conësce le dr. Carlo Willeit che tignî leziuns; al m’â spo damanè, sce i n’ess nia albü interes da jì a laurè tla repartiziun provinziala di comuns, olache al ê le diretur de ofi ze. Chësc ài inće fat y i sun restè set agn alalungia, ćina che al ê gnü scrit fora n concurs por n post da secretêr tles valades ladines. Impröma sunse stè tl comun de Sëlva sciöche vize por cater agn y spo a Corvara ćina śëgn."

Les competënzes da secretêr

Chëstes é regolades dal Ordinamënt di comuns y dal statut de comun: le secretêr é le funzionar plü alalt de gré, ël partezipëia ales reuniuns dl Consëi y dla Junta y se crüzia di verbai; ël coordinëia l’ativité dles strotöres organisatives y é responsabl dl’istrutoria y dles esecuziuns dles deliberes di organns de comun. Fà secretêr de comun ô dì avëi sura deplü porsones sciöche personal y avëi la direziun dles strotöres organisatives dl comun por portè inant le laûr burocratich. Le secretêr é a će de döt le personal de comun; inće sce al à da fà deplü cun le personal aministratif al intern dla Ćiasa de comun, mëssel impò se cruzié dl ater personal, sciöche di lauranć, dles cöghes, dl personal che romëna sö, dla biblioteca; te chisc seturs él normalmënter inće d’atres porsones che dà na man, sciöche l’assessur competënt o le coordinadù dla biblioteca.

L’Ombolt à na competënza generala por ći che reverda i orars de daurida di ofi zi al publich y la coordinaziun di sorvisc; le secretêr de comun depënn funzionalmënter dal’Ombolt. Dla junta de Badia dij le secreter insciö: ”I arati che

l’Ombolt y i mëmbri de junta ais bele na gran esperiënza y savëi te so laûr; iö po contribuì cun mia esperiënza y formaziun che i à fat ti atri comuns a miorè l’organisaziun dl laûr y dles pratiches aministratives. Por schivé malcontënt cun la jënt i dessi ai amininistradus le consëi, da impormëte ma chël che va - dal punt de odüda legal-aministratif y dles poscibilitês fi nanziares - inće da mantignì.

Secretêr y personal

Dal personal s’aspeta le secretêr che al fejes cun ligrëza y competënza so laûr, che al se tëgnes ai dovëis aladô di contrać coletifs y dl contrat individual de laûr y che al vëgnes respetè le codesc de comportamënt dl dependënt publich. Dal personal s’aspetel inće che al sides brau de so laûr y che al ais la orentè de se istruì por miorè l’organisaziun di prozedimënć aministratifs y la cualité dles informaziuns ala jënt y ai aministradus de comun. I dovëis y i dërć di dependënć é regolà da normes legislatives, da contrać coletifs sciacarà fora inanter le datur de laûr (Consorz di comuns) y i rapresentanć di sindacać; implü ciafon regoles tl contrat de laûr dl singul dependënt y ti regolamënć dl comun che disciplinëia la materia. Al ô implü ester na buna y tlera spartiziun dles competënzes inanter la pert politica y la pert aministrativa-burocratica, na atribuziun tlera dles competënzes ai singui dependënć, na buna organisaziun y coordinaziun dl laûr y na buna formaziun tla materia de laûr; sce chësc stimenëia döt, spo é les premisses dades por arjunje na buna cualité de laûr y chësc dà spo motivaziun y sodesfaziun al dependënt. Aladô dl secretêr vàl inće debojëgn che le dependënt ais na süa zerta competënza, tres tl limo dla normativa, ćiodì che chësc comporta a na maiù responsabilité

a ćiaria dl dependënt y spo inće a plü sodesfaziun y ligrëza tl laûr.

Esperiënzes fates

Ćina śëgn à le secretêr Clara ma fat de bunes esperiënzes: tl comun de Sëlva, olache al â metü man da laurè sciöche vizesecretêr, àl ciafè na buna organisaziun de laûr y chësc à portè pro che al à sciafi é da imparè dër tröp y da dè so contribut y aiüt dantadöt tl setur dl frabiché, dl’urbanistica y dles cutes. Tl comun da Corvara él stè n pü’ plü da fà tla organisaziun dl laûr; al ê inće stè ti ultims agn valgamia tröpes mudaziuns a livel normatif y tl setur informatich, p.ej. le program de protocol, de documentaziun y de archiviaziun; porchël à le secretêr metü dër tröp impëgn por arjunje na buna organisaziun y coordinaziun dl laûr tres la plataforma informatica; al arata che l’impëgn sides stè por valch y che al portes bele sü früć. Tl comun da Corvara i àl salpü dër bel da laurè, al ê n bun tlima de laûr inanter le personal y inće cun i aministradus (ombolt, mëmbri de junta y aconsiadus); chësc n’ô nia dì che al ne sides mai stè problems o punć de odüda desfarënć, mo cun respet y na buna colaboraziun inanter les perts é inće chisc jüs da sbrighé zënza sciuré sö gran stöp.

Ćiodì pa da Corvara a Badia?

Vinzenz Clara respogn insciö: ”I sun stè 11 agn tl comun da Corvara olache al m’à salpü dër bel da laurè; te chësc comun éra jüda da portè inant n valgönes reformes burocratiches y de organisaziun interna. I arati che do n cer’ tëmp fejel bun da baratè, al fej bun nia ma personalmënter, mo inće al’ aministraziun instëssa, deacha a chësta moda vëgnel lascè pro idees nöies, modalitês nöies da laurè y vijiuns nöies tl setur burocratich. I arati che al sides nezesciar che strotöres, dantadöt chëres publiches, ne restes nia frëmes y ne röies nia tl prigo da ”gnì da rüja”. Döt chësc m’à motivé da tó pert al concurs che le Comun de Badia à scrit fora l’ann passè. ”La proa scrita à Vinzenz Clara fat ai 25 de jenà 2013 y chëra a usc al pröm de forà de chësc ann dan la comisciun metüda adöm da: ombolt Iaco Frenademez, i secreters de comun de Gherdëna Lara Gallina y Raimund Vinatzer, le diretur de repartiziun Edilizia abitativa a Balsan dr. Willi Palfrader d’Al Plan y la avv. dr. Manuela Obojes d’Al Plan.

Mudaziuns che al orarà ester

Le secretêr tolarà deplü iniziatives por miorè tröpes cosses. Al dij: ”Iö sun impormò püch plü de n mëis secretêr de Badia y i à tl medemo tëmp inće ćiamò surantut l’inćiaria de regënza dla segreteria tl Comun da Corvara, ćina che le concurs sides stlüt jö y le secretêr nü/la secreteria nöia sciafi es da mëte man; porchël ne sciafi al momënt nia da

mëte döt l’impëgn y tëmp a desposiziun por le Comun de Badia. Mo n valgönes mudaziuns arati bëgn che vais debojëgn: spartiziun plü trasparënta y tlera danter les forzes politiches y la pert aministrativa-burocratica - esecuziun dl plann operatif dl bilanz cun atribuziun de val’ competënzes ai dependënć. Chësc comporta na maiù responsabilité a ćiaria dl dependënt, mo inće na scemplifi caziun ti prozedimënć aministratifs - na spartiziun plü tlera dles competënzes inanter i dependënć - miorè la coordinaziun dl laûr, i prozedimënć aministratifs y l’archiviaziun di documënć cun l’aiüt dla plataforma informatica. I arati che cun la colaboraziun y buna orentè da pert di aministradus y dl personal vàra dessigü da arjunje chësc; plü gran che le comun é y plü che al mëss gni ”investì” tla organisaziun burocratica y tl coordinamënt dl laûr.

Le lingaz ladin te comun

Le secretêr dij che l’adoranza dl ladin é regolada da na norma de atuaziun al Statut de autonomia dl 1988; aladô de chësta norma n’él nia val’ ćiamp stlüt fora, porchël pòl gnì adorè le lingaz ladin te vigni setur; aladô dla norma messass istanzes scrites di zitadins gnì fates por ladin, gni respognüdes por talian y todësch seguì dal lingaz ladin; tla prassi vëgnel respognü te chël lingaz che un fej la domanda. I ać y documënć che vëgn publicà y chi che à na valüta generala y astrata mëss gni redà te düć trëi i lingac. Le problem che le comun à, é le tëmp y la manćianza de personal da fà les traduziuns tl ladin, cis de chi tesć che vëgn bele metüs a desposiziun por talian y todësch da d’atres aministraziuns, sciöche Provinzia, Consorz di comuns y d’atres istituziuns publiches.

Le bilanz dl comun ne n’é nia tan mal, dij le secretêr; al mëss ma gnì tignì sot a control les spëises ordinares, chëres corëntes che vëgn adorades por mantignì en pé döta la strotöra de comun cun sü frabicać y sorvisc; les entrades che le comun à instës impormët dötaorela ćiamò da fa investimënć, inće sce l’import a desposiziun jarà dessigü indô ti proscimi agn.

Aministré bun n comun ne n’é incö degun pice laûr. I sperun che l’aministraziun funzionëies sciöche ara toca y che ara i bütes al secretêr nü te Badia cun düć y cun döt ći che al à da fa. I ti aodun al secretêr: Ad multos annos! (Lois Trebo)

Pasciun y competënza de n secretêr de comunI imparun da conësce plü avisa le secretêr nü dl Comun de Badia, Vinzenz Clara da Lungiarü, che nes cunta de so tru profescional, sües esperiënzes, y ći che al ô mudé te so post de laûr nü

Le paîsc da Lungiarü s’à dassënn svilupé. (Foto: Mario Clara)

La vila Laguscel. (Foto: Marlis Clara) Le secretêr dr. Vinzenz Clara.

18

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Viabilité - Imaginésse da ester a Tlüses: da dailò podëise rové cun n meso ćina a Raiscia y magari plü dalunc, passan por Gherdëna, le Ju de Frara, jö por la Val Badia y ia y fora en Puster. Laprò podëise se gode la odüda sön les Dolomites: zënza vera, zënza trafi ch, zënza stres. Realté o fantasia? Chësc é a vigni moda ći che Hans Costabiei à imënt. Hans é nasciü a La Val y vir incö a Gais. Öna de sües pasciuns é chëra da studié sistems de trasport alternatifs, inovatifs y futuristics. Insciö inće süa idea de n Tour Dolomitich cun na rëi de bus sön cordes.

Al é passè oramai n’ora che Hans cunta y spliga. Süa convinziun é che chësta sides La soluziun a düć i problems de trafi ch te nüsc raiuns: te cité, tles valades, söi jus. ”Bonamënter ne jaràra nia le pröm iade da dlotì chësta idea”, me dijel.

Hans ti à bele presentè la proposta dl 2010 ai ombolć dla Val Badia, mo ilò n’êra nia ćiamò laurada fora deplëgn. Śëgn éra metüda jö plü avisa y al momënt él preodü le coliamënt de 16 comuns. Chëstes edemes roda Costabiei fora por i comuns por porvè da baié sö i ombolć che chësc sistem po ester le dagnì. Tles mans àl na presentaziun menüda, mo inće na cherta che Florian Mussner i à scrit ai ombolć, olache l’assessur ladin baia de ”n proiet dër interessant che i oress ves fà conësce”.

Cabines tl aier

Le sistem studié da Hans Costabiei, deboriada cun n injenier de implanć portamunt, porta le titul ”Rëi de bus sön cordes”. Ara se trata de cabines che transiëia tl aier, tacades sön cordes danter 10 y 20 metri de altëza. Ares ne funzionëia

nia sciöche i lifć che i conesciun. Ares é tacades sön döes cordes por vers. Les cordes instësses stà chites, deache al é les cabines che s’armöi inant, sburlades da n motor linear che dess funzionè o cun forza eletrica, o cun bomboles a idrogênn o patrîs, zënza orëi jì ite demassa tla tecnica. ”Tres n implant aposta vëgn l’idrogenn convertì te forza eletrica, y al consüma le 10% dla energia che al prodüj”, spliga Costabiei, y injunta: ”laprò passèl tres les cordes n magnet, che ti pormët ales cabines da superè inće de maius pendënzes”.

Les cabines dess ester ponüdes sön les cordes cun rodes fates ia te na gume speziala, cun n livel de consum dër bas, cunta inant Costabiei. Les cordes vëgn aspanades danter n pilaster y l’ater: pilastri de acià che n’à nia debojëgn de rodes aposta y é metüs sö a na destanza danter 150 y 600 metri tles citês o ti paîsc, por rové ćina a 1.500 metri defora dai zëntri abità.

Les cabines instësses à na capazité da portè 35 porsones, ”ajache ćina a 40 porsones n’ôl nia ester n acompagnadù lassura, che costass n gröm de scioldi”, dij Costabiei. Döt adöm él preodü incër 400 cabines, che s’armöi a na velozité de ćina 12 metri al secunt (43,2 km/h).

La gran novité dl sistem é che ares po inće fà ôtes y incrujades, ”chësta é stada na mia invenziun”, dij Costabiei inće n pü’ capaze. La domanda che nasc é cô che an dess sentè ite. Chilò stënton da s’imaginé cô che ara dess jì. Costabiei à la resposta arjignada: ”Les staziuns n’adora nia plü lerch co na staziun dal bus. La jënt che aspeta va ite te na sort de cabina che se stlüj y s’alza tl aier canche la ”coriera” vëgn. La jënt po insciö sentè ite. Sides la staziun co les cabines po d’invern gnì scialdades.”

Sistem automatich

Döt le sistem vëgn organisé y manajé automaticamënter. Almanco sön papier ôl ester püch personal: por manejamënt, manuteziun y caji d’emergënza. Les cabines tl’aria se lasciass organisé aladô di debojëgns, dij Costabiei, sce al é trasses olache al ô nen ester deplü, déssel ester saurì poscibil da nen injuntè

pormez, tres magazînns aposta cun val’ mesi de resserva. ”Cabines podess inće gnì resservades por le trasport de material”, injunta Costabiei, ”y inće staziuns pòn mëte pormez zënza problems. La rëi se lascia amplié saurì cun d’atri comuns o paîsc vijins.”

La idea é gnüda patentada a livel nazional y europeich. Costabiei mostra sö brau le documënt olache le Ministêr dl Svilup Economich à defi nì le motor linear sön corda y la capazité dles corieres da fà ôtes sciöche na ”novité, invenziun, che se lascia apliché”.

Cosć y fi nanziamënć

Tl proiet presentè da Hans Costabiei ciafunse na rëi che pëia ia da Tlüses y passa sciöche dit tres Gherdëna, Ju de Frara, Val Badia por rové ćina Bornech y Raiscia. Indöt na trassa de 83 km, cun 45 staziuns. I cosć sciazà por la realisaziun dl proiet é de 474 miliuns de euro, ći che sona a pröma odlada na strambaria, mo por Hans Costabiei él cotan miù marćé co d’atri sistems de trasport, sciöche scines tl aier, metrobus y i.i.

Al à inće na idea tlera de cô che al podess gnì fi nanzié. Al fej l’ejëmpl de n contribut provinzial dl 30%, che foss 116 miliuns de euro, spo n capital dla cooperativa che manajëia dl 35%, che foss 142 miliuns de euro y ala fi n n imprëst de 216 miliuns. Y co rovàsson pa sön le capital so dl 35%? ”I orésson fà na cooperativa sön le sistem dla SAD, a chëra che düć i comuns po tó pert, mo inće chi dai lifć messass ester plü co contënć da ester ala pert, vëgnel pö colié döt le raiun dles Dolomites. Sambëgn podess inće la jënt cumprè

Te n bus sön cordes fora por les DolomitesChësta é la idea de Hans Costabiei - originar da La Val y aćiasè a Gais. I orun ves presentè chësta süa vijiun, che al é chëstes edemes tl laûr da i portè dant inće ai ombolć ladins

Na fotomontaja dl ”bus sön cordes”: realté o fantasia?

aziuns”.N potenzial de capital vëiga

Costabiei inće tres la partezipaziun di ghesć che vëgn en vacanza. ”Sce n terzo di ghesć che vëgn te chisc comuns paiass un n iade 100,00€, spo gnìssel ite n capital de za. 50 miliuns de euro”, pòn lì tla presentaziun dl proiet. Na prognosa n pü’ vagada, é mia minunga, mo Costabiei respogn insciö: ”Al é ghesć che vëgn 2 iadi al ann y deplü. Sce ai paia ite, podéssi anuzè l’implant debann. Iö arati che al vëgnes adalerch jënt aposta por jì cun chësc sistem. Al é pö val’ de unich da podëi odëi les Dolomites da lassö jö.”

I vantaji dl sistem é aladô de Costabiei n gromun. Al nen nominëia n valgügn: l’implant ne

incuinëia nia, al é chît, al pîta na soluziun al trafi ch, al se lascia costruì y amplié saurì, l’impat por l’ambiënt n’é nia gran, püćes spëises de manutenziun, al é inovatif.... Ël é dla convinziun che chësta idea é na buniscima soluziun: ”N iade che al nen vëgn fat öna, nen gnaràl sigü fat öna indôlatra”, dijel.

Pro n te’ proiet fóssel sambëgn inće da aldì ći che la jënt dijess de cordes y pilastri che se sleria fora por döta la contrada, y sce n te’ intervënt se lasciass lié cun le predicat UNESCO. Mo chësc é ćiamò dalunc. Intratan va Costabiei inant sön so iade fora por i comuns, y al sarà da odëi sce inće i ombolć vëiga te chësta soluziun le dagnì dla viabilité tles Dolomites. (pablo)

Hans Costabiei.

Viabilité/2 - En cunt dl proiet unse orü aldì inće la minunga de valgügn ombolć dla Val Badia. Baié unse cun i ombolć da Corvara, La Val y San Martin. Tl comun de Badia n’é le proiet nia ćiamò gnü presentè, l’ombolt de Mareo n’à nia orü dè jö na minunga.

Metun man cun l’ombolt da Corvara Robert Rottonara: so comun é ai pîsc di jus, y an sa che la viabilité söi jus é da agn gran tematica. ”L’idea é geniala sciöche sistem. I sun a öna cun l’idea de Costabiei, mo al mëss ćiamò madorì cotan de cosses. Iö ne sun nia n tecnich da podëi valuté avisa le proiet. Chësta é ćiamò musiga dl dagnì.” I damanun inant co che al odess le fatur da avëi tres sö por i jus cordes aspanades. Al respogn: ”Cordes é inće bele śëgn sön i lifć. A vigni moda messàsson integrè chësc proiet cun i lifć. Sce les döes cossses n’é nia combinades, ciafon bele atira problems.” Rottonara é dla minunga che an podess n iade ćiarè da anuzè al plü i lifć che an à bele. ”Chisc é ma pinsiers”, dìjel. La tematica di cosć é por l’ombolt da Corvara por le momënt ma relativa: ”An mëss odëi n proiet madorì fora.”

”Sön la pert tecnica sce l’implant se lascia realisé sài massa püch”,

dij l’ombolt da La Val Franz Complojer, ”mo sce ara jiss da realisé, fóssel na soluziun por problems de codes sön strada, de incuinamënt, o dla vera sön i jus. Dl ater vers - sce an baia de jus - él da odëi sce val’ de te’ é compatibl cun la sconanza dla contrada. Al podess ester n’alternativa al trasport publich, mo sce an fej val’ de te’, messasson jì sön chëra che al vëgn anuzè deplü co le bus. N problem pratich é che an messass preodëi, olache an po jì pormez, lerch por lascè jö i auti. Chël é n problem logistich che mëss gnì valuté, insciö inće la pert di cosć.”

”L’idea da ciafè n conzet de mobilité alternatif é sigü buna”, dij l’ombolt da San Martin Heinz Videsott, ”Por valuté damì chësc proiet oréssel ester plü details. Al foss da odëi co che al ćiarass fora dal punt d’odüda dla contrada.” N gran punt de domanda é por Videsott dessigü le fi nanziamënt. L’ombolt da San Martin odess n te’ implant en pert sciöche alternativa al trasport publich, magari n punt implü por le turism. ”Da ponsè sura foss sigü l’areal por i auti olache ara pëia ia.” Mo ćiamò él adora, dij Videsott: ”I n’arati nia che al sides val’ che po gnì vëgn realisé te n dagní che é daimprò”. (pablo)

”Musiga dl dagnì”La minunga de trëi ombolć dla Val Badia. Ai vëiga de bun edl la proposta de mobilité alternativa. Le ćialzà drüca sön le fi nanziamënt y sön l’impat tla contrada. Al ô ester plü details

19

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

San Martin - Do tröpes proes y n gran impëgn da pert di 47 musiconć, à la Musiga da San Martin podü portè dant, sot a la direziun de Sepl Pezzei, le conzert tradizional d’aisciöda. Do le salüt dl presidënt Simon Tavella, à la musiga sonè ite la pröma pert dla serada cun l’inn da festa ”Lob, Ehr und Preis” de Kurt Gäble. An é spo passà al marsc ”Flott voran” dl componist Siegfried Rundel, dër conesciü por sües composiziuns y sü aranjamënć de cualité che é adatà por de piceres musighes de paîsc.

La polca plëna de sentimënt y rica de melodia ”Wir Musikanten” de Kurt Gäble cunta val’ sura i musiconć, sciöche le test de Paul Nagler dij: ”I musiconć, lià adöm dal sonè y dal ćiantè, resta amisc por döta la vita. Ai à l’armonia tl sanch y la musiga i fej veramënter bun.”

Cun l’overtüra da conzert dal titul ”Der Waldsänger” lascia le componist Josef Abwerzger ćiarè i ascutadus te süa patria de crëps, bosc y lêć. La bela strotöra melodica imitëia cun gran sentimënt l’atmosfera dl bosch, che inviëia vigni escurscionist da se intonè tl conzert dla bela natöra y di tiers. La pröma pert é gnüda stlüta jö cun le marsc di lauranć dles tesciaries, ”Textilaku” dl componist slovach Karol Pádivý.

Secunda pert plü moderna y inće ćiantada

Tla secunda pert éra jöda inant cun notes y melodies n pü’ plö modernes y cun de bi ritms. L’elaboraziun ”Rock it!” de Kurt Gäble é na composiziun dles ćianties: ”Na Na Hey Hey Kiss Him Goodbye”, ”Rock around the Clock”, ”Let’s Twist Again”, ”See You Later, Alligator”.

”Ester adulć, ci é pa chël? Döt sarà pordü sce n bel dé ne sunsi nia plü buna de avëi ćiamò val’sentimënt da möta”, ti dij la vedla tartaruga Nessaja al pice dragun Tabaluga, che la incunta sön so tru ala chirida dl intelet. Les beles melodies dl toch ”Nessaja” o ”Ich wollte nie erwachsen sein”, tut fora dal album de Peter Maff ay ”Tabaluga oder die Reise zur Vernunft”, à fat da culissa

ales beles parores dl test ćiantè da Jacqueline Pezzei.

Tl zënter dl’atenziun é spo stà i solisć de saxofonn tla composiziun plëna de temperamënt cun le tòch ”Sax Time”, n trio de saxofonns cun acompagnamënt de orchestra de stromënć a fl e dl componist Harm Evers.

Le conzert é jü a fi n cun le Bozner Bergsteigermarsch de Sepp Tanzer, cun strofes ćiantades dai musicontri.

12 onoranzes - dai 10 ai 60 agn

Danter les döes perts él gnü tut l’ocajiun da surandè n valgönes onoranzes sciöche rengraziamënt dl gran impëgn y dl tröp tëmp dediché ala musiga. Al é gnü onorè por i 10 agn de ativité Karin Ploner, Barbara Clara, Jasmin Clara y Michael Moling; por i 25 agn de ativité Hubert Planatscher, Felix Craff onara y Erwin Clara, y por i 40 agn de ativité Giovanni Ploner, Franz Ploner y Sepl Clement.

A dui mëmbri particolars ti él inće gnü surandè döes onoranzes particolares: le musiconter Sepl Flöss é gnü onorè por sü 60 agn de ativité pro la musiga y Sepl Pezzei à podü pié do l’onoranza de mirit d’or por i 20 agn da dirighënt.

A düć n gran dilan y l’aodanza de ćiamò tröc agn de ligrëza y sodesfaziun tla Uniun dla Musiga da San Martin de Tor.

Tratan les onoranzes à le surastant dla Uniun Musighes Val Badia Heinz Canins tut l’ocajiun da rengrazié so predezessur Carlo Castlunger por süa ativité lungia, so gran impëgn y süa desponibilité.

Spo él inće gnü saludé y presentè i musiconć nüs: Katrin Zingerle y Ilenia Videsott al fabló, Sara Zanon al tlarinet, Mara Clara y Nadia Mischì al saxofonn, Manuel Daporta ales percusciuns y la musiconta Franca Frenademetz, che é ala fi n de sü stüdi indô gnüda zoruch.

N dilan

La Musiga da San Martin oress tó l’ocajiun da rengrazié düć chi che à dè so contribut por le bun garatè dl conzert y dötes chës porsones che sostëgn süa ativité ia por l’ann, sides cun l’aiüt fi nanziar che inće moral. N dilan i speta al presidënt Simon Tavella cun düć i mëmbri dl comitê, che manajëia la uniun te so tëmp lëde, y inće al dirighënt Sepl Pezzei.

N gran dilan y complimënt ti va dantadöt a düć i musiconć che à dè ca so tëmp y süa orentè por imparè ite le program nü scialdi impegnatif. A vignun inant l’aodanza de ligrëza y sodesfaziun pro la musiga.

Daniela Clarapor la Musiga

da San Martin de Tor

Melodies d’aisciöda a San Martin de TorEn domënia ai 2 de jügn, dan da n salf plëgn de jënt, à la Musiga da San Martin de Tor albü le plajëi da portè dant so conzert d’aisciöda. N conzert sonè y inće ćiantè, cun bëgn 12 onoranzes da surandè

La Musiga da San Martin de Tor. (Dötes les fotos: Freddy Planinschek)

Onoranza por le dirighënt: dmc Simon Tavella, Sepl Pezzei, Carlo Castlunger, Johann Hilber y Heinz Canins.

Cronica - En vëndres dan otedé, da doman adora, à i Carabiniers de Badia abiné n zitadin romenn de 38 agn che gnô bele da agn chirì sura döta l’Europa. L’ël, residënt a Padova, ê tla Val Badia y condüjô fora pësc. I Carabiniers à inrescì plü sot y é gnüs lassura che tl 2008 âl falsifi ché contrać por ciafè n imprëst. Porchël gnôl chirì te döt le continënt. Al é gnü condüt tl Tribunal da Balsan, por gnì spo desgort zoruch te so paîsc.

Ai 17 de jügn à i Carabiniers da Corvara descurì a Balsan deplü plantes de marijuana y n’à secuestrè 700 gram bele arjignà da gnì venüs. N jonn zënza preiudizi é gnü arestè y condüt tla Procura dla Republica por detenziun de sostanzes proibides, cun le fi n da les vëne inant. Döes d’atres porsones é gnüdes segnalades al Commisariat dl Govern da Balsan, sciöche consumadus de sostanzes proibides.

Carabiniers en aziun

“Supercolor”Na mostra personala de Theo Stammer é da odëi a La Pli de Mareo

Amez él da odëi l’ostì y artist Davide Brandlechner y l’espositur di chedri Theo Stammer, incër ëi ia i “cornisć” dla Musiga d’La Pli che à abelì la daurida dla mostra stada ala fi n de mà.

Ert - Th eo Stammer, nasciü dl 1951, che vir danter Bornech y Bonn à n lian strënt cun le paîsc d’La Pli de Mareo.

Dantadöt i ultimi vint agn àl documentè fotografi camënter la vita dl paîsc cun söes tradiziuns y festes.

Plü iadi él jü cun chi d’La Pli en Jeunn y tröpa atenziun i àl dè dagnora ales fotografi es che tin vi le recort a Signor Merch.

Th eo Stammer che à studié ert y design à dagnora albü na gran pasciun cun le fà jö, mo al n’à mai lascè da realisé stampes y depënć. Śëgn él da odëi a La Pli por le secundo iade na söa mostra personala de depënć, realisà cun crëdes pastel.

La mostra po gnì odüda ćina ai 11 de messè tla ostaria Sotrù tratan les ores de daurida.

20

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

La Val - Le valur de na scora elementara te n paîsc é dagnora gran, y sce al é maestres che insëgna tröc agn dailò, é le lian danter maestra y geniturs dër gran. I savun düć ći che l’educaziun te n paîsc ô dì; al é le dagnì por le paîsc. Na maestra porta dagnora inant i valurs y les competënzes de nosta scora ladina.

Al é stè agn de gran pasciun y lezitënza tl monn dla scora y le laûr àra fat cun gran ligrëza y motivaziun. Pro la festa a La Ila ai 22 de mà ê presënć sambëgn düć i insegnanć dla elementara y mesana cun la direturia Claudia Canins a ti fà festa ala maestra Monica Comploi Terza. Al é stè na festa che à descedè gran emoziuns; pro la laudatio dla direturia él stè bel da lascè passè i bi recorć dla cariera dla maestra Monica. Al é stè na porsona sön chëra che an podô se lascè, y te scora àra desmostrè n gran engajamënt por so laûr. Inće ëra à orü rengrazié i maestri y orü portè ite positivité por ći che reverda le laûr da maestra.

Ćiantè y balè en compagnia

Ai 13 de jügn à metü man le dé n pü’ atramënter tla scora da La Val, la maestra Monica Comploi T. à orü ti fà na sorpresa a düć i scolars y ales maestres. Ara à orü

rengrazié a süa manira y ti à dè n pinsier fi losofi ch söl tru dla vita: sce an va fora por le monn dlun’ ćiantan, vàra plü saurì. Por chësta ocajiun àra invié a daidé ćiantè süa compagna ćiantarina Heidi Clementi. Sambëgn ê düć invià da ćiantè para, y ares s’à portè fora por le monn cun les cultures plü desvalies. Dala gran ligrëza se sintî i mituns sciöche tl paraîsc y ćiantâ les ćianties te deplü lingac. Ara n’à nia doré dî che le ćiantè ne bastâ nia plü, al messâ inće gnì balè. Mo sce an ô se gode n bel dé, ne pòl gnanca manćé val’ de bun da mangé. Inće chilò n’àra nia sconè bries y à arjigné n bun buff et por düć. Le ćiantè é sigü stè val’ che i

La maestra Monica Comploi Terza, amesa la direturia Claudia Canins, y so om Milio Terza che insëgna a Corvara.

Dilan ala maestra Monica Comploi TerzaLa direziun raionala de Badia cun a će la direturia Claudia Canins à orü ti fà na gran festa ala maestra Monica Comploi Terza, che é jüda en ponsiun cun la fi n dl ann de scora 2012/13

mituns se recordarà por dagnora, na esperiënza plajora.

Na festa tla festa

Mo le dé n’ê nia ćiamò rové; gnanca ëra ne s’ess aspetè che i mituns ti fajess na festa te scora. I colegs y i scolars à ćiamò n iade orü alzè fora i agn che ara à passè te scora, y tröc avenimënć é gnüs recordà. La maestra Monica é gnüda condüta tl salf, olache ara à ćiantè por tröc agn cun sü scolars. Al ê n chît che an aldî inće les mosces, porchël é la sorpresa stada dër grana. Le ćiantè, le bal y fà teater é stà tl zënter de chësta festa, olache propi i scolars de 3. tlassa

Les coleghes ti fej na ”viva” ala maestra Monica Comploi Terza.

I scolars de 3. tlassa che maestra Monica Comploi Terza à albü l’ultimo ann a La Val.

La ”TV La Val” é gnüda a tó sö na trasmisciun te scora.

à orü rengrazié süa maestra.Inće la TV La Val s’à presentè

cun n team te scora por tó sö süa trasmisciun che vëgn odüda sura döt le paîsc; “Stomać te scora” é la trasmisciun plü odüda y conesciüda dala comunité. Do che les tlasses desvalies à cuntè dl monn dla scora cun pinsiers, bai y ćianties, mësson bëgn inće ti ćiarè al dagnì, y chilò orunse ti aodé tröpes ligrëzes da jì sö por munt y che ara ne perdes nia la ligrëza da ćiantè.

Importanza àra porvè da ti dè al insegnamënt y ala vita da vignidé te scora, y chilò él miné da ti dè inant valurs ai scolars, y no ma da ćiarè da ti insigné da lì y da scrì, mo inće da formè la porsona, y da

la daidé te so svilup. Na cossa tipica por sües tlasses ê le ćiantè; do süa minunga vara dagnora bun, olache al vëgn ćiantè.

Insigné àra cun gran competënza y an mëss inće alzè fora les capazitês da cherié na comunité. I mituns dê se daidé y vire adöm te scora. Sciöche fi duziara àra tres ćiarè che al sides n tlima sarëgn y olache düć podess se stè bëgn.

L’aplaus ne podô nia manćé y le dilan por les bries ê sambëgn sintì. La direturia, i colegs y döta la comunité dla scora elementara da La Val ti aoda tröpa sanité y ligrëza ti proscims agn.

Rudi Moling

Turism - Deplü comuns dla valada â metü al ordinn dl dé dles sentades de consëi l’aumënt dla cuta de sojornanza. Le termo foss stè i 30 de jügn. Danter l’ater â Corvara bele aproè n aumënt dl 50% sön dötes les categories interessades dala cuta, mo l’aumënt ne vêl nia. La rajun ciafon te na comunicaziun dl Consorz di Comuns, fata ala fi n de mà, fi rmada

Turism: degun aumëntDeplü consëis de comun à bele o ess orü deliberè n aumënt dla cuta de sojornanza che foss gnü apliché dl 2015. Chësc ne po indere nia gnì fat denant che le regolamënt vais en forza. Al vëgn laurè por na soluziun

dal presidënt Arno Kompatscher. Al vëgn informè insciö: le decret dl Presidënt dla Provinzia nr. 4/2013 prevëiga che le regolamënt sön la cuta de sojornanza vais pormò en forza al 1. de jenà 2014, porchël ne pòl nia bele de jügn 2013 gnì deliberè aumënć. Bel avisa à spo i comuns de Badia y Mareo, che preodô inće aumënć, messü sburlé chësc punt, aspetan

desposiziuns nöies.Inant stàl scrit tla comunicaziun

che te n grup de laûr metü adöm da rapresentanć dl Consorz di Comuns, dl HGV, dl LTS y dl Ofi ze Provinzial competënt él gnü baié da modifi ché le decret suradit, preodon che i comuns pois deliberè i aumënć dla cuta por le 2015 bele anter i 30 de novëmber 2013. (pablo)

21

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected] Fascia

Poza - Enstadì te Comun general de Fascia a Poza l’é stat l Consei a chel che à tout pèrt en dut 19 conseieres e che, proprio perché mencèa tant l president Cesare Bernard che la vize Francesca Dorich, l’é stat ret dal vize president Christian Lorenz. Endèna la sentèda l’é stat aproà l rendicont de l’an 2012 e la cordanza per la Universiade de l’invern che vegn e dapò amò l’é stat portà dant na interogazion en cont di lurieres del Comun general.

Rendicont 2012

L’ombolt de Procura con competenzes en cont de bilanz, Roberto Pellegrini l’à portà dant l rendicont generèl de gestion del Comun general per l’ejercizie fi nanzièl del 2012 che l’é stat spartì te 5 programes: aministrazion generèla; istruzion e cultura; turism e sport; teritorie e defendura de l’ambient e setor sozio-assistenzièl.

Te la pèrt de aministrazion l’é ite la speises per l personal (sui 880 mile euro) per i aministradores (sui 100 mile euro) e la speises per la strutura e per l’atività apontin da duc i dis. Te la pèrt de la cultura una de la maor speises l’é chela fata per fenir sù l zenter “Navalge” en dut 1 milion e 58 mile euro. Ma semper te chesta sezion, olache l’é ite ence l’istruzion, l’é la speises per l “derit al studie”, per la compra de fornimenta per la menses scolastiches, l trasport per l’Università de la jent de età e 703 mile euro per la mendranza ladina.

Tel turism e sport l’é ite la speises per la gestion de la regoeta di fonghes e te la sezion dedichèda al teritorie la speisa maora l’é chela del servije de regoeta e desgorta del refudam (1 milion e mez de euro). Tel setor sozio-assistenzièl troon enveze che la Provinzia ge à dat al Comun general 1 milion 875 mile euro che l vegnarà durà per fèr fora una de la veia casermes a Vich e ge dèr alberch a l’Anff as e al laboratorie

L Consei de l’Union di Ladins de Fascia, te sia sentèda di 12 de jugn, l’à tout dant la situazion di media ladins e en particolèr i problemes che revèrda la redazion ladina de la Rai de Busan, ence aldò di cruzies palesé da più pèrts per chel che vèrda la prozedures del concors per l smaorament de la strutura.

Prum de dut l’é stat sotlineà l ruol strategich di mesi de informazion d’aldidanché per la soravivenza e l’afermazion de la mendranzes linguistiches, fator recognosciù ence da la leges en doura e da la diretives europeènes. L’é stat dapò recordà l’emportanza che te duc

No pel mencèr l’unità de la Redazion ladina de Busan L Consei de l’Union di Ladins de Fascia domana a istituzions e forzes politiches de se dèr jù con forza per i media tel lengaz de mendranza

sozièl.

Cordanza per la Universiade

Sun chest argoment, aproà duc a una, a rejonèr l’é stat l’ombolt Mariano Cloch che amò l’an passà l’era stat enciarià dal Comun general de Fascia per ge stèr dò a chesta manifestazion che sarà ence te Fascia dai 11 ai 21 de dezember 2013. L’ombolt Cloch l’à spiega che la Universiade ge é stata data sù al Trentin l’an passà d’aisciuda e che la tol ite la pèrt est del Trentin. Apede a Fascia l’é ite ence Fiem, l Comun de Trent col Bondon e i stadies de la giacia de la Comunità Auta Valsugana e Bernstol. Per Fascia sarà la gares de schi alpin sun Aloch e sun Sèn Pelegrin e la partides de hockey te stadie de Dèlba, olache vegnarà fat ence la zerimonia de fi n de la Universiade.

Proprio per fèr a na vida che i evenc posse vegnir endrezé la Provinzia de Trent fi nanziarà la speises che vegnarà gestides da la Comunitèdes de val en costion. Per ativèr chest trasferimenc de scioldi l’é stat fat n “protocollo d’intesa” che cogn vegnir aproà da duc i enc. Tel Protocol l’é stat ence scrit che a gestir la garejèdes te val sarà l’Hockey Club Fascia e l Ski Team

Fascia e l’é stat pervedù che ge vegne dat a duta la Comunitèdes toutes ite n fi nanziament de 1 milion e 500 mile euro, presciapech. De chisc valgugn ence te Fascia: 95.000 euro per l portoi de Aloch, 80.000 euro per Sèn Pelegrin e 105.000 euro per l stadie de Dèlba. Chesta speisa maora per l stadie de Dèlba la tol ite ence l fit che cognarà paèr la sozietà de hockey fascèna, che endèna la Universiade cognarà jir a fi t utró per fèr i alenamenc e partides del campionat.

Chesta speises aboncont les tol ite no tant lurieres su la strutures, ma per i servijes desche, per ejempie, l’assistenza endèna la garejèdes e l’energìa.

Te duc i lurieres che la Provinzia farà per l’event l’é ite ence l potenziament de la rees de la “fi bra otica” per miorèr e fèr jir più coran i coleamenc internet e per la televijions.

“Dajon ence respostes concretes”

L conseier Martino Cassan te na interogazion dal tìtol “Dajon ence respostes concretes” ge à domanà al Comun general, più avisa a la procuradora Cristina Donei, a che pont che se é con la strèda per la roda, con la gestion a una di polins e l sistem unitèr del refudam. La Procuradora ge à responet che per la pista de la rodes no i sà più che fèr. Se é jic desvaliva outes a Trent e domanèr che i vae inant e i ciape endò ite.

En cont del rest vegn fat a saer che l Comun general l’é dò che l laora e che dal lurier de coesion coi ombolc de Fascia l’é stat aproà l FUT e l’é dò che va inant la pianifi cazion teritorièla e che te pech temp, dò che l vegnarà aproà tel Consei general pervedù per

Aproèda la cordanza per la UniversiadeTe Consei del Comun general de Fascia ai 13 de jugn se à rejonà ence de gestions unitères e de projec per l davegnir

messèl, vegnarà metù en doura la gestion unitèra de la steores e donca de l’IMU, de l’èga e del refudam. Amò apede l’é stat recordà da la Procuradora i mioramenc te duc i sistemes informatics che ge darà l met al personal de lurèr miec. Chest ence per i polins de comun che i podarà durèr n nef sistem tecnologich en doura te duta la val. L’à fat dapò a saer che con l 2013, ti setores publics, l’é stat amò smendrà l numer de personal da poder tor sù. “Demò se se n va 5 persone se n pel tor sù una. Chest – disc la Procuradora – ne fasc pissar che l moment l’é delicat. Cognon lurar en rei e en sinergìa. L’é emportant che la jent la l capesce

e che mìngol a l’outa la tache a aer n’autra mentalità ti confronc del publich”. (vr)

Endèna la Universiade de dezember te stadie de la giacia de Dèlba sarà la partides de hockey e adertura la festa de la fi n de la manifestazion.

Mariano Cloch, ombolt de Cianacei.

Union di Ladins de Fascia

Strèda de la Pieif 10, Sèn Jan, VichTelefon e fax 0462 756545e-mail: [email protected] al publich: dal lunesc al vender da les 8.30 a les 12.30 e da les 14.00 a les 18.00

***** L cianton de l'Union*****

chisc egn l’à abù la Redazion ladina de Busan, anter i pec mesi de informazion (ensema a La Usc di Ladins) che laora a benefi zie de duta la comunanza de la Dolomites, en particolèr per la produzion de programes de la radio e de la televijion tel lengaz ladin, atività fondamentèla per garantir la cognoscenza e la crescimonia culturèla de la valèdes ladines.

La prospetiva de n renforzament de la strutura e de n smaorament de la programazion é stata touta dant con gran sodesfazion, ma tel medemo temp l Consei de l’Union spera che chest dovente l’ocajion per consolidèr e svilupèr na politica de informazion unitèra,

che é bona de tor ite e ruèr sun dut l raion ladin e che no se palese, alincontra, te n strument de desvalivanza e de spartijon a dan de la valèdes ladines manco tutelèdes, descheche zachei à tema che posse doventèr.

Se peissa per chest che sie de besegn prum de dut che la RAI garantesce zacan la rezezion di programes radiotelevisives tel lengaz ladin ence a Fodom e Ampez, e che dachelanvìa vegne metù ensema na strutura operativa che ge dae ousc e visibilità a na vida balanzèda a la cinch valèdes ladines.

Per arjonjer chest obietif l’Union di Ladins de Fascia domana a la

istituzions e la forzes politiches locales e regionèles de se dèr jù acioche la Provinzia de Trent posse confermèr so empegn per i media tel lengaz de mendranza, apede a la Provinzia de Busan, l soget paritèr te la convenzion Stat-Rai, designèda a regolèr la materia e a spartir fora i respetives doeres fi nanzières, tel chèder di prinzipies statutères che stabelesc la defendura de la mendranzes linguistiches delaìte de la Region Trentin Südtirol.

L’unità de la Redazion ladina de Busan l’é semper stat n prinzip nezessèr per l’Union di Ladins de Fascia, de contra a ogne aspirazion

de spartir la competenzes anter Trent e Busan. Vegn recordà a tèl propojit che ti egn ’70 la sproèda de creèr na spartida Redazion ladina per Fascia aló da la Rai de Trent é stata refudèda dassen dal moviment ladin e adertura i medemi candidac no se aea prejentà al concors per tor sù l personal destinà a la neva strutura.

No se volessa che l’empegn de enlouta l vegne aldidanché vanifi cà da biota logiches de poder che portassa demò a sostegnir na spartijon del popul ladin che duc disc de voler despassèr.

22

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

L troi, veia strèda da mont che dai pians de Ciantrujan rua sun jouf de Fedaa, l’à l numer 601, su le mape ofi ziale del CAI.

Sion te chisc bie pians dant de Ciantrujan, sot jù i parees de Dolomia e le neif del Vernel, de ponta Cornates, Roda de Mulon, a cencia Col di Baranchies e Ciamorciaa.

Enlongia la strenta de la Veisc a man cencia l’é Colmèr, sun sora le ponte de la ciadena del Padon, Sas Ciapel, crepe scure de sas vulcanich, sot le creste passa l Vièl del Pan.

Ló junsot l refuge e restorant de Tonin, aldidanché “Cojinat” su la veia strada envers Ciantrujan, pea demez le stazion, pìcoi capitìe de mur che passa dedant la Vileta Maria, anchecondì n gran Hotel, per se n arloar su te la strenta sot i parees de Colmèr enscin sa la capela del Crist.

Na strada n muie adorta da sćialins de sas, sot ju l gran strent passa, sćiava fora e slizia jù da mile e mile egn, l’aga. L’é la Veisc, nosc ruf che l fasc sie prumes varesc...

Mario Dellantonio, fi de Bepi segat da Penìa, l ne conta che aldò de la tradizion chi da Penìa fajea si prociscion enscin sal Crist de Fedaa. Le prociscion le vegnìa fate doi oute a l’an, ai 24 de jugn per prear l’aga e l stravardament da le agajon, e chela de setember per prear che l regoi madure. Chi da Penìa i se troaa da les 6 da doman te gejia e paternostran ciantie da gejia i ruaa sal Capitel. Ló vegnìa

dit la sènta messa.Da Penìa i ge metea doi bone

ore per jir deretorn. Aldò de cheche Mario ne à contà zacan de jugn l’era jà l bestiam a pascentar sun Ciampié, i tolea ocajion per dar na veiada e valch un jia su fi n sun Fedaa. La maor part i vegnìa deretorn entorn le 10.

Da ca n pez le stazion le é state rencurade sù, depente da nef e la prociscion vegn fata co la gaissa de zacan.

D ò che s t a prez iousa testimonianza che me à contà Mario, volesse rejonar de la veia Vileta Maria e recordar Erminio del Garber, bela e gran fegura de alpinist e om da mont.

Personalmenter me l recorde canche ere amò bez, ti egn ’60. Son ruà su la moto de mie pare, o ence co la coriera che via per la sajon da d’istà la ruaa fi n ló dal gran piaz sot la Vileta Maria.

Se jia a pe sun Fedaa, co la sentadoa sun Pian di Fiacons, e se se volea ence più en su.

Ló me recorde che l’era semper na zopa de jent, se se beea na aranciata, na bira o valch de auter. Chela bela majon co le stue de legn la era stata fata sù dai prejonieres rusci endana la pruma vera.

Ló de sot, anchecondì l’é dut emboscà ite, se veit amò i sedimes enzopé del temp de la pruma vera. Ló peaa demez la forenadoa enscin sun Ciamorciaa e Col di Bousc. La servìa per manar sù material e magnadiva per l front de la

Marmolada.Anchecondì pea demez la strada

militara che va enscin sun Ciamorciaa fata sù dal Genie militar di Kaiserjäger, na gran opera per chi tempes. Sun chesta aré ocajion de ve n rejonar più avisa n’autra outa.

Dò l Capitel, l Crist de Fedaa frabicà ti egn a mez del 1800, te na mesa ora se rua sun Col de Ciampié. Ló te na ciajaa de mur, anchecondì serada sù, zacan ti egn de mia joventù l’era na picola ostarìa, averta tel temp d’istà, se podea se confortar con valch da beiver. Col ruar del nef stradon e ajache no passaa più jent la é stata serada sù.

Per chesta rejon la veia strada che ruaa sul jouf de Fedaa l’à perdù sia emportanza.

Anchecondì demò pec la fasc, fossa la vertola bona per jir endò, per descuerjer chel veie troi, na strada che generazion à pesticià, per entener cotante fadìe che à fat nesc antenac, per se vadagnar l pan, dant che rue i egn de la gran motorisazion, del chiamà benesser che da n vers l ne à dat, ma che trop l ne à tout. L’é demò na mia consciderazion.

Ló te chel bel pianejel de Ciampié, n’outa me l recorde dut seà, anchecondì l’é arbandonà, demò n pech pascentà, se conjobia le aghe, i ruves che sauta jù dai parees sot jù Col di Bousc e i se bina con chi che vegn sot jù l muraion de la gran Diga de Fedaa.

No se pel far con de manco de

se fermar n moment, l’ambient l’é maraveous, n goc misterious, mistich, vegn tel ciaf le contìe de zacan, Conturina, Cian Bolpin, strie e bregostane.

Sun sora, anter Col del Baranchie e Col di Bousc, l’é le giace de la Marmolada de Ponta de Penìa, de Rocia, Roda de Mulon.

No se pel no pissar a cotanta de jent che tel jir di secoi sie passada sun chel troi che conjobiaa Fascia co la Ciadura. Chi de la Ciadura amò ti tempes de la veia Republica de Unejia i traversaa Fascia per jir a se l vadagnar, te le val più riche de l’Adesc, de l’Isarch, te le zità de Busan, Persenon, Maran e Dìspruch.

Sul fenir del 1800 col frabicar di prumes refuges su la Mont de Fedaa passaa ló n muion de turisć, alpinisć, schiadores per se goder le beleze de la Marmolada.

E amò peisse ai trogheres, portadores de Fascia che se vadagnaa da viver a tramudar su magnadiva, massarìa e schi sun jouf de Fedaa.

Anter chisc un n particolar che me recorde l’é Dolfo Lorenz da Penìa, l fajea la scola d’Art con me, l meis de marz no l vegnìa a scola, l fajea l trogher sun Fedaa, l vadagnaa n scioldo per soa familia. L’era i ùltimes egn di trogheres, i egn ’60 dant che rue l nef stradon.

Dò la gran vera sun Fedaa l’era stat frabicà danef, del 1935, su le roine del Bamberger Hütte, minà del 1915, l refuge Marmolada che più tart l’é stat entitolà al gran alpinist Ettore Castiglioni.

Te chesta utia, da l’inom refuge Castiglioni, prum ost l’é stat Fracesco Iori da Delba, dò dai egn ’50 l’é sie fi Mario.

Dò i pians de Ciampié, a man dreta pea demez n troi ence pech cognosciù, bel adort che l’arjonc Col di Baranchies e la Ciamorciaa. N auter troi, che fae tel vegnir deretorn, l’é chel che l’arjonc l Refuge Dolomia, la sentadoa de Pian di Fiacons da l’autra man de la diga, passan sot jù i pisciadoes e parees de Col di Bousc. L’é n muie sorì.

E amò l’ùltim toch, bon adort da far, traversan l Toal de la Riciota anter larjes, peces e zirmes, ló pech sun sora ciuta fora l refuge Fedaia/Castiglioni.

Ló pech dalonc, sun chela traversa de la veia strada sćiavada fora en temp de la Pruma Vera, tel crep a cencia l’é doi bele tofl e de sas, sćiapelade fora con gran gust, l’é na documentazion di sudé, de canche l’é stat slarià la strada da part del Genie militar di Kaiserjäger.

Te pec menuc se rua ló dal gran muraion de la diga, ló l’é amò da veder i sedimes, i bujes tel crep, l’era i stoi del front de la pruma Gran Vera e ence sot jù, vardan dalvers de etres sedimes, ló che l’era le ciajae fate sù dai sciudé anchecondì destrabonide.

Arjont l jouf, se é tedant al refuge Castiglioni, anchecondì gran l’é l biteboi de auti e de moto

Raides per cognoscer lesc, cultura e stories de noscia valèdes Ciantrujan – Fedaa: na dì sun n troi n pech desmentià, “olache met man noscia Veisc”

La pruma ciajaa fata sù dai prejonieres de vera.

La stazions de la Via Crucis. L Crist de Fedaa. La ciajaa de Ciampié.

Col di Bousc, Ponta Rocia, Ponta Penìa e l Vernel. L pianejel de Ciampié.

23

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Elmar l’é stat n bon pec de egn endana i meisc da d’invern, dal scomenz de fi ré a dò Pasca via, al servije de Mario Iori che dai egn ’50 enscin al 1970 à abù en gestion l Refuge/Utia Marmolèda Castiglioni.

Enlouta, da so prum servije, Elmar, bel tous e bon fort, l’aea 19 egn. De viajes Ciantrujan – Fedaa, co la craches, n vegnìa fat 2 e ence 3 te na dì. Valch outa se l’era turisć che ruaa ló da la Vileta Maria su la sera besegnaa jir ju ence de not.

Le pausse le era 3 e su la craches vegnìa ciareà sù presciapech 50 kg de peis: magnadiva, massarìa di turisć, schi o auter. Dut besegnaa

via e cà per l stradon del muraion, o ite per chele galarìe sot Padon ite. L stradon l’arjonc l jouf natural de Fedaa, tinsom l lach artifi zial,

l’é chel mender de n bel color vert smerald.

Vin de dò met man la Val d’Arei,

La Veisc te si prumes varesc. Tofl es, recorc de la pruma vera. Stoi e fondamenc di baracamenc.

La utia Castiglioni ti egn ’50. L refuge Castiglioni anchecondì.

envers Malga Ciapela, ju da la Rocia e i prumes paìjes de la Ciadura. Na pruma strada la é stata fata sù di egn ’50 col

I recorc de Elmar Lorenz de CinSu la vita di trogheres de Fedaa é abù ocajion de rejonar e de scutar sù che che Elmar Lorenz de Cin me à contà

Elmar Lorenz de Cin anchecondì.

frabicament de la gran diga. Sun coche la era bela la mont

de Fedaa dant che i frabiche la gran diga é entenzion de ve n rejonar n’autra outa con testimonianze de jent da Penìa e da Dèlba, recorc de canche i era bec, che i fajea i pastres o i didaa te familia a far fegn. Una de chesta persone l’é Frida Dantone de Brach.

Dò chesta bela spazierada, na bona ora e mesa o ence doi, no se pel far condemanco de jir a se beiver valch, o se tor valch da meter sot i denz.

La utia Fedaia-Castiglioni, anchecondì ost l’é Aurelio Soraruf da Penìa, la ne speta. La é stata frabicada ló olache zacan ruaa su la strada da mont del 1935/36 e se pel dir che la é amò desche n’outa, no l’à perdù nia de sia fascinazion ence se ti egn ’70 l’é ruà la neva strada.

Sun barcon, a la verta se no l’é vent o aria da mont, o te sala o chela pìcola saleta se pel se goder le maraveouse giace e ponte de la Marmolada, la Reìna de la Dolomites.

Te sala l’é n bel retrat de chela bela mont de Fedaa, pascol de le feide dant che i frabiche chel muraion e dut vegne scuert da l’aga.

I recorc de jent de età che é sentù contar, o ence chi che me à contà acà n pec de egn Frida Dantone de Brach, i fasc strenjer l cher. Chest l’é chest che paon per L lach de Fedaa, tinsom la Ciuita a 3.225 metres.I pascoi de Fedaa dant che dut vegne scuert da l’aga.

aer n muion de soridanze, drucar o oujer n sciolter, dut se enlumenea o fasc jir duc nesc argagnes, mendres o maores che i sie.

Sion peé demez da Ciantrujan olache met man la stazion, a 1.650 metres, l jouf l’é a 2.050 metres, na spazierada che se pel far ence te n domesdì. Sorida, no da fadìa, te n lech maraveous, per nos ladins se se cognosc n goc de istoria de la vita de nesc antenac, piena de cultura.

Dò aer pussà, o metù jù valch da bon, te utia doi ciacole col patron no fasc mal. L me conta de sie gust de lasciar la majon coche la era enlaùta, l’à n gran valor storich, na bela architetura che passenea te l’ambient. L me conta de l’autra utia chela sun Ponta Penìa che l’à comprà e l la tegn averta i meisc da d’istà.

Pee demez, travers l gran muraion de la diga, da l’autra man, a man dreta pea jù l troi sot ju le crepotole de Col di Bousc, a man dreta de la Veisc. L muraion l se auza su, sot jù l’é amò le opere de canche i à frabicà enlongia troi, l’é amò le barache de mur di lurieranc, dut arbandonà sessaben.

L troi, fazilmenter fat dai lurieranc, l pea n jù anter de bie zirmes e larjes, a man cencia l’é de bie pisciadoes de aga fresćia de la giacèra de Col di Bousc, se ence che la gran part de l’aga la rua te la gran salaa sot tera che da le giacere orientale de Vernel la vegn sbetada tel lach de Fedaa.

L’é da se pissar cotant bel che cogn esser stat ló te chele ombrìe sot jù Col di Bousc dant che i frabichee chela gran diga.

La Veisc te sie prumes varesc, anchecondì “n muie mendra” la cor jù a dreta te chela gran sfessa sćiavada fora te milions e milions de egn.

Te pech temp se rua te chel pianejel, i pre e le pasture de Ciampié.

Te n bon cart de ora se pel arjonter l Capitel e sobito dò i sćialins de la Via Crucis, la Vileta Maria e l scito olache se era peé demez n pece de ore dant.

Fernando Brunel de la Riza

portar sù su la craches. L paament l’era a peis: 10 lire de enlouta a chilo. N cont che fossa aldidanché empossibol da far. Te chi egn lurger n’era pech soraldut via per i meisc da d’invern e trogheres segur no n menciaa, coche me conta Elmar.

Sul colm de la sajon, fi ré-marz-oril i era de n bon numer i fascegn al servije de la utia Castiglioni.

Un de chisc l’é Angelo Micheluzzi Batistrada da Gries, stat al servije de Mario Iori se pel dir per duta sia vita, n muion de egn.

I turisć, alpinisć, schiadores i era per l 90% todesć. Te chest temp l’era jà l’impiant sentadoa de Graff er enscin sun Pian di Fiacons, ló l’era l refuge de la familia de

Parmesani. N muie de schiadores, chi bogn sessaben, i jia co le pel o pouses enscin sun Ponta Rocia.

L’era ence i egn de le gran garejade su la giacèra de la Marmolada, i egn de la cognosciuda Direttissima, o del gran slalom larch, i egn che sun Marmolada ruaa i gregn campions, Zeno Colò e i gregn schiadores de la nazionala de l’Austria e Svizra.

La giacèra, coche ne conta Elmar, la ruaa enscin jun Pian de Fiacons.

Tel Refuge Castiglioni troaa alberch na nonantina de persone, etres i dormìa tel refuge di Braches ló pech dalonc, che Mario Iori aea tout a fi t.

Elmar me conta de canche l’à

tramudà su la craches na tousa todesćia che se aea rot na giama, ju enscin ja la Vileta Maria. La tousa la ge à manà per posta, n pec de dis dò, la bonaman per chel servije – 20.000 lires – l vadagn de n meis coche me conta Elmar.

N auter fat n muie enteressant, canche Elmar l’à portà su 87 chili de ciarn sun Fedaa. Enlouta l’à peà le cridade da Mario e l ge à dit de se n jir. L di dò Mario à mudà idea, “este mat a te n jir?” e l ge à dat 10.000 lire.

Co n grignot Elmar l disc “crese che sie stat pec chi che à peà da Mario 10.000 lire de bona man”.

Chisc l’é n pec di tenc recorc de Elmar sun sia vita passada desche trogher sun Fedaa. (fb)

24

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Biblioteches/1 - La biblioteca de Moena é stata enaudèda del 1968 e la ge é stata dedichèda al renomà filosof moenat père Emilio Chiocchetti. Bibliotecarie l’é stat l maester Felize Defrancesco fi n del 1989, canche l’é ruà Maria Piccolin, che rec la biblioteca amò ades.

Tel chèder del Sistem de la Biblioteches del Trentin l’é na istituzion publica, che porta dant na bona sezion locala, basèda soraldut su la cultura ladina.

A la biblioteca l’é coleà ence l’Archif Storich del Comun, che l’à documenc dal 1305, duc ordené bel delvers fi n al 1924.

La bibliotecaria Maria Piccolin la ne à dit che la strutura é endotèda de n patrimonie de presciapech 20.000 libres, de chisc l 25% l’é destinà ai bec. Tel chèder de na azion de agiornament e renovament de la perferida che ge vel seghitèr a portèr inant, via per l 2012 l’é stat comprà ite zirca 1.000 tìtoi neves (de chisc n centené en format digitèl, e-book, DVD e audiolibres). Autertenc tìtoi é stac touc demez dal catalogh e per endèna metui te magasin, fi n canche no vegnarà endrezà desche zenza l pìcol marcià de libres duré, ajache la biblioteca no l’à più post per i libres neves compré ite. La speranza de la bibliotecaria e, ben segur, ence de tropes utenc, l’é che te curt temp posse vegnir metù a jir n intervent de restruturazion, de chel che l’é gran besegn, o amò miec n plindernament te n lech più adatà.

Numeres e servijes

L’an passà i scric ite a l’emprest é stac de 742, de chisc l 23% l’é bec fi n ai 14 egn, semper l 23% l’é ghesć, l 66% l’é femenes. L’é stat fat 6.404 empresć: l 23% a bec e l 15% a ghesć.

Biblioteches/2 - Dal 2004, dò Inge Detomas, che la era stata per n gran pez, responsàbola de la biblioteca de Vich l’é doventà Barbara Pederiva. Con ela aon rejonà mìngol de coche la é jita con la gestion de la majon de libres via per l 2012.

L patrimonie de la biblioteca de Vich dombra passa 20.000 anter libres, revistes, videocassetes, DVD e Cd de musega, de chisc presciapech l 22% l’é per bec fi n ai 14 egn.

Via per l 2012 l’é stat 1.403 jent che se à scrit ite a l’emprest, de chisc 248 era neves: l 21,67% stèsc a Vich, l 23,95% a Poza, l 18,46% ti etres paìjes de Fascia e de la provinzia de Trent. L 35,78% stèsc fora provinzia, se trata de ghesć e lurieranc che rua en temp de sajon.

I scric ite é soraldut femenes, l 64% contra l 36% de omegn. Chesta perzentuèla é restèda stàbola ti egn, con mudamenc nia relevanc. Somea donca che sie dassen la femenes che lec de più!

Desche zenza, l 70% di empresć l vegn fat a femenes. Col servije de emprest anter biblioteches Moena à domanà 319 libres a autra biblioteches e la n’à dat adimprest 310. La biblioteca à arjont n cost de 48.000 euro a l’an che paa l comun de Moena, de chisc mìngol manco che 20.000 i vegn scuerc da contribut provinzièl.

Lascian da na man i servijes carateristics, desche emprest e consultazion de libres e DVD, sfoes e revistes e c.i., la biblioteca de Moena sporc ence l wi-fi debant e zenza limic per chi che se emprevèl de sie PC e na postazion Internet fi ssa debant per n’ora a l’outa per no più che trei dis en setemèna.

MLOL, la piataforma de emprest digitèl

Dal scomenz de chest an a Moena, dò Ciavaleis e Pardac, l’é a la leta ence n auter servije, che raprejenta n smaorament emportant de la oferta culturala sul teritorie: se trata de MLOL, Media Library

Tor adimprest libres digitèiDò Ciavaleis e Pardac, ades ence a la biblioteca de Moena chi che vel pel se enscinuèr a la piataforma de emprest digitèl MLOL

La responsàbola de la biblioteca de Moena, Maria Piccolin.

On Line, la pruma piataforma de emprest digitèl per la biblioteches taliènes. Travers chest servije l’é possìbol tor adimprest e-book di più emportanc editores taliegn, lejer i sfoes e revistes, veder fi lm, chesta l’é na neva dal meis de mé, scutèr musega e desćiarièr fi le de musega.

Per se enscinuèr no l’é debesegn de esser scric ite te la biblioteca de Moena, se pel aer la tessera ence de n’autra biblioteca del Trentin che amò no l’à aderì a chest servije: l’é assà ge manèr na mail a la direzion [email protected] con inom, cognom e numer de tessera de iscrizion a la biblioteca, opura telefonèr al numer 0462.573466 e rejonèr con Maria Piccolin, che la se cruziarà de meter ite l nominatif tel database de la piataforma. Dò a l’utent ge ruarà n messaje dal sistem con duta la istruzions per poder aer azess a MLOL.

Embendapò, ades che no se à nience più brea de jir fora da usc per se tor adimprest n liber, no l’é dassen più vértoles per no lejer! (cri.m)

La femenes é la letores più desćiadenèdesL bilanz 2012 de la majon di libres de Vich auza fora che i scric ite e chi che domana libres adimprest é soraldut femenes. Chest dat é restà belebon stàbol tel temp

L 2012 à vedù smaorèr i empresć, che i é stac 14.672, a chi che ge vel jontèr 416 renovamenc, en dut 15.088, donca l’é stat 410 empresć de più. La femenes n’à domanà l 69% e i omegn l 31%.

L’é da dir che de chest vers deida ence l cognosciù concors “Lec en tandem” che tol ite letores n muie pìcoi, da 0 a 7 egn, e che de an en an séghita a confermèr sie suzess.

L 26,18% di libres ge é stat dat a utenc che stèsc a Vich, l 46,04% a residenc te val e te la provinzia de Trent, de chisc l 29,73% a jent che stèsc a Poza e Pera. I libres dac a chi che stèsc fora provinzia raprejenta l 27,78% di empresć. Chest dat se à smaorà de passa l 3% respet a l’an dant, segn che i ghesć à tacà da nef a jir te biblioteca endèna i meisc da d’istà.

Coluns él pa i autores più lec?

Per chel che vèrda i libres più lec,

no n’é nesciun che se met al luster sui etres, no l’é n venjidor assolut, ampò l’autor de thriller James Patterson l’é prejent più outes te la classifi ca 2012, trei de si tenc libres vegnui fora te l’ùltim an, L’istinto del predatore, Senza appello e Una sola notte, i é te anter i libres più domané. Amò apede l’é tropes autores taliegn, anter chisc l Pest Campiello che del 2012 l’é jit a Carmine Abate, autor calabreis ma trentin de adozion.

I bec à let n muie bolintiera Cenerentola, n classich che vegn semper n muie aprijià. Bon suzess à abù ence i libres de Barbapapà e chi de la Disney, che l’é de spes anter i più domané.

No demò emprest de libres

Anter la ativitèdes culturèles rencurèdes da la biblioteca l’é da recordèr l concors “Lec en tandem”, jà uzà fora dant, che l’é stat metù a

jir anter la fi n de jené e la fi n de mèrz. Chest an la premiazion é stata compagnèda dal spetàcol de teater “Storie en valigia” de la Compagnìa Arjuna de Tieser.

Auter apuntament aprijià l’é l pìcol marcià de liber durà, che l’é stat endrezà a la fi n de aost.

Amò apede, estra l’agiornament di libres de la selezion “Nasciui per

lejer” e de chi veies, soraldut classics, la dertura del magasin e la catalogazion di DVD, la biblioteca se cruzia ence de meter a jir corsc de lengac: via per l 2012 l’é stat sport corsc de ingleis, un per chi che scomenza e 2 per chi mìngol più inant e corsc de rus, semper un per chi che scomenza e 2 per chi mìngol più inant. (cri.m)

Barbara Pederiva rec la biblioteca de Vich dal 2004.

L’era l 1963 canche la Ferata de la Val de Fiem, a cauja del svilup de la motorisazion sun strèda, la é vegnuda serèda, ence se con desvalives dubies da man de la jent. La era stata projetèda al scomenz per besegnes leé a la Pruma Vera e en seghit l’aea dat n fon contribut a l’economìa di teritories olache la passèa, ence aldò del svilup turistich de la val de Fiem.

Per recordèr i 50 egn da canche la é stata lascèda sù, la sociazion Transdolomites, col patrozinie de enc, istituzions e sponsor desvalives che no i l’à mai desmentièda, l’à endrezà via per l’istà 2013 na gran lingia de evenc per la fèr viver da nef, ge jan ence dò ai desvalives lesc che la tocèa te sie percors.

Ai 24 de jugn te Fascia e più avisa a Moena, en ocajion de la festa de Sèn Vile, ruarà la locomotiva B51, che l’aea tacà sie viac storich ai 19 de jugn, pontan

Per recordèr la Ferata de la Val de FiemLa sociazion Transdolomites à metù a jir na lingia de evenc per recordèr i 50 egn da canche l’é stat lascià sù la ferata Ora - Pardac

via da Ora per jir envers Sèn Lugan e dapodò ruèr te Fiem e apontin te Fascia, n fat deldut particolèr chest, ajache noscia val no la é mai stata traversèda da nesciun treno. La locomotiva restarà da poder veder te Piaz de Sotegrava fi n a la dì dò. Ai 26 de jugn da Moena la jirà a Poza per se fermèr via Vac endèna la giornèda e pontèr via amò da sera per Cianacei, olache la ruarà ai 27 e 28 de jugn. Dapodò la tacarà l viac de retorn, passan per Pardac e ruan a Trent ai 8 de messèl.

Enterzé al viac de la locomotiva l’é ence na lingia de apuntamenc, con scontrèdes, mostres, proiezions de fi lm e ence na cena eleganta coi guanc del temp de la ferata.

Per saer avisa la sort e la dates de chisc apuntamenc, che jirà inant enscin a jené del 2014, se pel jir sul sit de Transdolomites.

La locomotiva B51 a Ora per l’inaudazion di evenc endrezé.

25

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa?Soluzion del retrat su La Usc nr 23 del 2013

L retrat publicà su l’ùltim numer de La Usc di Ladins l ne era stat portà da Francesca Mazzel de l’Ors maridèda Sottsass che la ne à dit che la femena sul retrat l’é Giulia Soraperra de Valeron da Col da Ronch. Chesta femena l’aea l gramièl de sach ajache enlouta a jir te campagna i durèa proprio chesta sort de gramièl. Con sia

storia. Chest’outa ve meton dant n retrat de n bel grop de jent da Ciampedel. Ve preon de ne dèr voscia resposta te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion: [email protected]. al più tèrt per en

mèrtesc sera.Ve recordon che chi che ne

dèsc la resposta giusta o troa fora amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

1

Sozietà - En domenia ai 16 de jugn la familia Winterle da Pera se à binà per na pìcola “festa del rengraziament”. A ne contèr coche la é jita l’é stat Ermanno, per duc Eny, l più joen di frèdes. Eny ne à spiegà che: “l’era da canche é fat gio i 50 egn de maridoz che volee far la festa di Winterle e meter ensema duc chenc. L’é senester binar a una duc chenc e istesc no sion stac bogn de esser duc, ma aon dezidù de la far ai 16 de jugn e l’aon fata. Don Erminio Vanzetta à dit messa a Pera, l’era na messa per duc, ma per noi l’era mìngol più speziala, l’era na messa de rengraziament percheche duc i frades à passà via i 50 egn de maridoz, chest l’era l zil”.

La storia de la familia Winterle la taca ite a Busan. L père de Hansi, Oscar, Erika e Ermanno l vegnìa da Busan su. L’aea inom Johann Winterle e l’era maester de scola jun Busan. Canche l’à cognosciù Cecilia Bernard l’era jà en penscion

Sozièl - Ence chest an la jent de età de noscia val l’à abù l met de jir en vacanza al mèr, endrezèda dai Servijes sozio-assistenzièi del Comun general. Chest an i era da 42 en dut e apede a 39 ghesć l’era ence 3 operadores: la assistentes Clelia e Adriana e na infermiera da Trent.

Duc ensema i é ponté demez ai 29 de mé drec envers l’Adriatich, più avisa envers Milano Marittima olache i é stac aló per doi setemènes, enscin ai 12 de jugn.

Chest an i era de più di etres egn e l’era ence jent più de età. Chest, apede ence al mudament del temp, dal freit al ciaut dut te n colp, l’à portà a aer na vacanza per duc mìngol manco sorida che i etres egn.

“Ence chest an sion jic al mèr con la jent de età de la val – i ne à scrit - l’era n bel grop, fosc siane mìngol massa con n muie de besegnes e n muie de dejèjes.

Noscia assistentes e noscia infermiera les à abù n bel lurier a ne stèr dò e no l’é mencià i problemes. I dis col soreie i é stac n muie e dut l’é jit belebon delvers”.

L grop l’à podù se passèr de bie dis en compagnìa sul saolon o te anter l vert, se joan de la bona aria da iodie de chest post da mèr.

No l’é stat l temp per se stufèr. Via per l doman bonora i fajea ginastica ensema e dapò i disnèa e sobito dò i jia su la spiagia. Apede a dut chest l’é stat de bie momenc gustegoi e da grignèr con la tòmbola e dapò, na dì i à abù l met de jir a Longiano, n paìsc ite per la campagnes de Milano Marittima, olache l’é stat fat vijita a na azienda agricola.

Per chest duc i partezipanc vel ge sporjer n fort develpai a chi che à endrezà e a chi che li à compagné e rencuré co la speranza de se troèr duc ensema amò ence n auter an.

e pech dò i se à maridà. Timpruma Johann e Cecilia i stajea jun Busan e i prumes doi frèdes i é nasciui aló, Hansi del 1929 e Oscar del 1930. Del 1932 i se à fat fora la cèsa che Cecilia l’aea a Pera e i é vegnui a stèr te Fascia e chiò l’é nasciù amò Erika del 1932 e Ermanno del 1935. La familia Winterle l’é na familia de imprenditores de Pera che i aea tacà con na boteiga che venea magnadiva e dapò i à fat fora la berstot de mecanich e de auti che é averta amò anchecondì e che acà vèlch an l’era una de la fi rmes più granes de noscia valèda.

Estra a chest Eny ne à contà ence che, sia mère “l’é l’ùltima vegnuda fora da chela ciasa da Pera che aea ciapà l tìtol nobilièr. N Francesco Bernard che l’era magistrat fora Viena e l tegnìa i contac con la Tèlia, del 1686 l’à ciapà l tìtol nobilièr dal Kaiser Leopoldo I che l l’à nominà Edler

Ritter von Bernard, nobol cavalier.”E amò: “Sion trei frèdes e una

sor. Erika però la é morta del 1992, l dì di morc te gejia endèna messa. Duc cater aon fat 11 fi es e 11 nevoes. Ades sion resté nos trei e duc trei i omegn i fasc 245 egn e la femenes enveze le fasc 243 egn. En dut fajon 488 egn con na media de 81 egn”.

La cobies che enstadì à festejà i passa 50 egn de maridoz l’é chestes: Hansi Winterle del 1929 che da 53 egn l’à maridà Marta Bernard del 1933; Oscar Winterle del 1930 che acà 56 egn l’à maridà Mariuccia Bernard, clasc 1927 e sor de Marta e Ermanno Winterle del 1935, che acà 51 egn l’à maridà sia coscrita Antonietta Pederiva.

Dò la messa duta la familia se à fermà n moment per n retrat e dapò duc ensema i é jic a magnèr fora la Malga Aloch e i se à passà na bela festa en compagnìa e legreza. (vr)

Trei frèdes che à passà via i 50 egn de nozaLa families de Hansi, Oscar e Ermanno Winterle se à binà per na messa e na marena per festejèr e rengrazièr di egn passé ensema

I frèdes Winterle con sia femenes e l preve don Erminio Vanzetta te gejia de Pera. (foto de Ivano Winterle)

L blason de la familia Winterle.

Duc ensema al mèrL Comun general de Fascia à endrezà ence chest an la vacanza al mèr per la jent de età de noscia val

L grop de fascegn en vacanza a Milano Marittima.

doi vaces Giulia de Valeron la jia de outa a cèsa. La foto é stata fata te zenter de Cianacei, tedò se veit l’Hotel Laurin e olache l’era l mur e l pra ades l’é l zenter comerzièl, tedant al bar Ladin.

A ne dèr la soluzion chesta setemèna, apede a Francesca l’é stat ence etres da la Val de Sora. À telefonà Lina Davarda e Sergio Riz da Cianacei e dapò ence Genia da

Pareda. Nosc fi deil Lino Soraperra Medico l’à ben telefonà, ma per ne dir che chest’outa no l’à cognosciù la femena sul retrat.

Desche ogne outa ge sporjon n bel develpai a duc chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia

698

7

101112131415

16

17

1819

2021

222324

25

2627 28 29

3031 32 33 34 35

36 37 3839

1 23

45

26

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Urtijëi - Beatrix “Bea” Insam, diretëura dla Lia dl Turism de Urtijëi, conta de coche l ie unì fat dann tla ultima enes, a Urtijëi: “Dantaldut pra i ciofs metui ora dala Lia dl Turism sun puenc y tl raion dl zënter de Urtijëi, sun Plaza de Sant Antone, su per l raion da jì a pe nchin sun Plaza de Dlieja. Ma nce pra d’autri njins, danter l auter banc sun la promenada da dlieja ite. Ntëur n vint banc ie unii drusei y scirmei sëurajù, n valguni se à nscila nce rot.”

“L nvit ala jënt de dì sce i vëija che l vën fat dann”

Chisc danns ie de regula unii fai de vënderdi y sada de nuet, ulache i vandai, dijonsi nscila, ne ova nia vel'de miëur da fé che drusé y spaché la massaries dai ciofs, a na maniera

che uni fi n dl’ena messova n laurant dla Lia dl Turism y o dl Chemun de Urtijëi jì a rumé su y a mëter su i ciofs da nuef. Cieche taca adum cun n gran lëur, ma nce cun custimënc che vën ora dal dann fat. Sce l possa, nce sce l ne dassëssa nia suzeder, mé un n iede, pona dàl propi da cë che l semea avëi sistem, ena per ena. Bea Insam: “Ulon sensiblisé la jënt da tlo che la feje a l savëi sce la vëija zeche, sce la vëija zachei che fej dann tert de nuet o canchemei. La identità de chiche juda pea a stlarì la ntraunides resta sambën sucrëta, garantion l anonimat.”

“Linia dura tl daunì!”

L v i zeamb olt Armin Lardschneider rejona di “cuiertli dla cundotes zarei su, che ie zeche scialdi de grief y nce priculëus, sce

Vandalism a UrtijëiCun l’ansciuda seméiel che l ie inò rot ora, pra n valguni, la ueia de se lascé ora l mat, ma tla fauza maniera: drusan massaries dai ciofs, banc y zaran su cuiertli dla cundotes

l passa un cun la roda o a pe, dantaldut pitli mutons, pudëssi manacé de tumé ite. Dal pont de ududa dl Chemun de Urtijëi ulons cialé de ti dì a chësta jënt che l ne n’ie nia mé na trifa ma n dann che muessa paië chiche paia la chëutes. Nsciuma, l ie scioldi de nosta jënt che vën tëui, y mé per gauja de puec che fej dann sun l spinel dla cumenanza. Da śën inant tulerà l Chemun ite na linia plu dura. Sce abinon zachei muessel sambën paië l dann, ma ti fajeron nce fé lëures tl soziel!”

Abinà chëi che à fat danns tl verzon da

Mauriz

Bonamënter se tràtel, pra i vandai, de jëuni. Nce tl Parch dl Hotel Adler - Mauriz iel unì fat

dann. Danz che i jëuni ne à nia fat cont cun la telecameres metudes su iló, che à judà pea a abiné riesc i melfatëures. L se trata de cater jëuni da tlo. Ntant se à chisc bele scusà pra l patron, ma n rata che la medema grupa à nce fat dann dan la Cësa de Chemun de Urtijëi, ulache i à batù ntëur tofles y transenes, nscila nce sun Plaza Stetteneck.

“Maniera y curaje zevil”

I respunsabli dla Lia dl Turism y dl Chemun à bele tëut su cuntat cun la scoles, acioche i respunsabli ti mëte a cuer ai jëuni y che i se rënde cont de ce dann che i à fat, ma nce per auzé ora la pert carateriela che ne va nia bën, sibe pra l at vandalich nstës, ma nce y povester dantaldut acioche i sculeies

sibe boni, n iede che i fums y la nciurnides dla nuet se n ie, de avëi la maniera y l curaje zevil de dé pro l fal fat, ti jan permez ala istituzions, che ie garantes y respunsables dl bën dla cumenanza. Cun paroles scëmples: l fossa drët che i dajëssa pro y se scusëssa, se sëurantulan si respunsabltà y judan pea a paië ju l dann te una o tl’autra maniera.

Plu cuntroi tl daunì

L v i zeamb olt Armin Lardschneider: “Tl daunì saràl dessegur plu cuntroi, cun na majera prejënza dla forzes dl ordn. L nvit perchël mo n iede ai jëuni, a ch’i valgun jëuni, de lascé vester, y ala jënt, coche dit, de fé a l savëi sce l ëssa inò da suzeder zeche.”

David Lardschneider

N banch spacà. N cuiertl dla cundotes zarà su.

Banc scirmei da sëurajù.

Na mëisa druseda. Banc drusei.

Na tofl a depënta su.L vizeambolt de Urtijëi Armin Lardschneider y Beatrix Insam, diretëura dla Lia dl Turism de Urtijëi.

Olimpia - Danter truep modiei de materiai d’uni sort fòvel unì cris ora dal cumité de urganisazion dla Olimpiada de sport per duc te Gherdëina (“Volkssportolympiade Gröden”) chël dla jëuna studënta dl Lizeum d’Ert Cademia de Urtijëi, Valeria Stuflesser. La scultura ie unida realiseda te cater enes de lëur, l material che Valeria à cris ora per si opra cëla ora drët scëmpl ma fej propi perchël si paruda, l se trata de mauta de Curzelon.

“L’idea de co fé y de coche dëssa cialé ora la scultura me ie tumeda ite drët spontanamënter,” dij Valeria, “ove bel riesc pensà de fé na scultura te trëi tòc, un sëura l autra, che dëssa simbolisé la trëi disciplines dla Olimpiada te

Gherdëina y nce i trëi elemënc, tiera, ega y aria. Coche material ovi pensà de tò la mauta, chësta spidlea la natura y la montes y passenea ite nsci drët bën te nosc ntëurvia.”

L resultat ie n chentl olimpich che fej unëur a si inuem, doi metri aut cun n pëis de passa cënt chilo. “Dedite ie l’opra artistica ueta, la trëi pertes ie tenides adum cun tòc de fi er,” nscila l’artista jëuna. La scultura dëssa nce reprejenté la cultura y la tradizion dl’ert te Gherdëina y unirà metuda ora tl stadio Pranives de Sëlva, ulache l unirà mpià l fuech olimpich, n merdi ai 25 de juni dala sies da sëira, ntan la giaurida di juesc olimpics de sport per duc.

La manifestazion sportiva amatoriela jirà inant nchin n sada ai 29 de juni, iló saràl pona dala doi domesdì, for tl stadio Pranives de Sëlva, la zeremonia per fi né via la 13ejima Olimpiada de sport per duc te Gherdëina, y te chësta ucajion ti uniràl sëurandat simbolicamënter i juesc olimpics dl IVV (“Internationaler Volkssportverband”) ala proscima destinazion, che sarà tl 2015 a Chengdu tla Cina.

L cumité de urganisazion ulëssa nvië duc a fé pea pra la zeremonies, la manifestazions ntëurvia y sambën nce la disciplines d’uni sort de sport ntan l’ena.

Irene Delazzer

Chentl olimpich de Valeria Coche l ie tradizion pra uni Olimpiada, dëssel nce ntan la Olimpiada de sport per duc te Gherdëina verder l chentl olimpich. Scultura de Valeria Stufl esser

Da man ciancia, la sculea Valeria Stufl esser cun si scultura, l chentl olimpich, l diretëur dl Cunsorz de Turism de Gherdëina Günther Pitscheider, l professëur dl Lizeum d’Ert Markus Delago y la diretëura dl Ufi ze de Turism de Urtijëi Beatrix Insam.

27

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Gherdëina - L’ena passeda, n merdi ai 11 de juni tla sala dl teater de S. Cristina, à l Cumité de Copa dl Mond de Gherdëina abù si senteda generela. L ie unì analisà la doi garejedes de dezëmber y premià plu cunlauradëures.

Otimism dl presidënt Edmund Dellago

Te si relazion à l presidënt dl “Saslong Classic Club”, Edmund Dellago, analisà la 45ejima edizion dla “Saslong Classic”, dijan che l ie stat la doi miëura garejedes de for, nce sce l fova problems. Dellago à rengrazià duc i cumëmbri per si gran mpëni te na situazion meteorologica ria ntan la garejeda,

i reprejentanc dl’economia, dl turism, i sponsores y duc chëi che à laurà pea.

N cont’dla fi nanzes àl dit che l vëija la situazion cun n majer otimism che no dan n mëns. I respunsabli à rujenà cun l sëurastant de Südtirol Luis Durnwalder y tosc saràl na ancunteda cun l assessëur per l turism Th omas Widmann. “Ie spere che saron boni de fé cadré i conc,” à dit l presidënt. La cossa plu mpurtanta da fé śën ie de stlù ju l cuntrat cun i mplanc dla “Saslong spa” che à la cunzescion dl purtoi.

Depona iel jit ite sun la sentedes de calënder FIS che ie states tl scumenciamënt de juni a Dubrovnik, dijan che la garejedes te Gherdëina ie seguredes nchin

ala sajon 2016-17.

Truepa autoriteies prejëntes

Danter i nviei fòvel nce i ambolc de Gherdëina Eugen Hofer, Ewald Moroder y Peter Mussner. Depona l presidënt dl Dolomiti Superski Sandro Lazzari y l diretëur Th omas Mussner, Ambros Hofer n reprejentanza dl chemun de Ciastel y dla presidënta de Gherdëina Marketing Christina Demetz, l assessëur dl Chemun de Sëlva Andrea Mussner, l diretëur dla scola de schi de Urtijëi Pauli Rabanser, Lidia Bernardi presidënta dl Schi Club Gherdëina, l cumandant nuef dl Zënter de Adestramënt Alpin di Carabinieri de Val Ten.Col. Neill Dario, i carabinieri Davide Carrara y Alessandro Menotti n reprejen-tanza dl Ten. Mariano Bastanza y truep cumëmbri dl cumité de urganisazion. L ambolt de S. Cristina Eugen Hofer à purtà i saluc al Cumité de urganisazion, a inuem di trëi Chemuns de Gherdëina, sotrissan che la Copa dl Mond ie la manifestazion plu mpurtanta dla valeda y che i problems che l’urganisazion à muessa unì purtei a bon fi n lauran deberieda.

Stefania Demetz: “Gran spirt de scuadra”

Te na prejentazion powerpoint da stramp nteressanta ie l’aministra-

Copa dl Mond seguredaLa garejedes de Copa dl Mond te Gherdëina ie seguredes per i proscimi ani. Senteda generela dla Copa dl Mond de Gherdëina

Ntan la senteda generela de Copa dl Mond te Gherdëina.

L ie unì dat ora uneranzes a cumëmbri che à laurà pea diesc y vint ani.

Stefania Demetz. Erich Demetz. Edmund Dellago. Rainer Demetz y Gernot Mussner.

dëura dla Copa dl Mond Stefania Demetz jita ite plu avisa sun la 45ejima edizion dla “Saslong Classic”, che a purtà truepa emuzions. Chësc no mé per l rendimënt di atlec, ma nce per la gran nëif tumeda tla nuet danter vënderdi y sada, che se à damanda l aiut de duc canc i cunlauradëures. Per l bur’ tëmp fova l start dla libra feter ala zibla. Demetz à laudà l gran spirt de scuadra di cumëmbri. Pona iela jita ite sun l’analisa di conc, dijan che la majera pert dl grosc spendui dala Copa dl Mond resta o vën de reviers te Gherdëina. Do na prima stima feter 900.000 euro che vën bel snel y sëuraprò al retlam che vën fat ora per l mond. L’urganisazion ie al servisc de atlec, di media, dla televijions, di sponsores y de chëi che cëla pro y muessa perchël cialé de mëter a jì na manifestazion profesciunela tan che perfeta. Perchël minòvela che l ne n’ie al didancuei nia plu mesun a mëter a jì n event nternaziunel zënza profesciunisć te uni ciamp. “Messon mëter a verda dassënn coche se muev l mond dl sport business, per pudëi mëter a jì nosta strategies che taca adum cun chësc svilup,” à dit l’aministradëura. “Rengrazion per i cuntribuc y l aiut de duta la istituzions dla valeda y dla Provinzia.”

La parola al presidënt d’unëur Erich Demetz

Do Stefania à l fundadëur y presidënt de unëur dla Copa dl Mond, Erich Demetz, tëut la parola. Demetz à cialà de reviers ai ultimi 50 ani, cuntan di plajëies y dla marueies che l à abù, nunzian y rengrazian si cumpanies y cunlauradëures plu strënc che à

juda a mëter n droa la Copa dl Mond.

Recunescënzes per diesc y vint ani

Per si atività ntan vint ani tl cumité ti iel unì dat na recunescënza a Hanspeter Perathoner y Luis Mahlknecht; per diesc ani de atività a Willy Demetz y Günther Perathoner. Coche cumëmber d’unëur iel unì numinà l general di carabinieri Georg Baron Di Paoli.

Bilanz 2012-13 belau a ega

L bilanz dla Copa dl Mondi ie unì stlut ju cun n busc de 89.485 euro. Ntan l ann fi nanzier 2012-13 iel unì spendù 2.020.890 euro y trat ite 1.931.464 euro. Chësta reduzion dla ntredes ie pervia di dërc dla televijion che ti va te na majera mesura ala Federazion taliana dal sport dl schi. A inuem di revisëures di conc à si presidënt Ivo Senoner segurà che l bilanz ie unì fat sciche l toca.

Cumëmbri nueves

Sciche cumëmbri nueves iel unì tëut su Bernhard Oberstaller, Susanne Gawlyta, Gianluca Pilan, Franz Comploj, Manuela Perathoner y Tobias Nocker. Ntan la senteda iel unì cuoptà n cunselier nuef, davia che Moritz Demetz Maciaconi ova dat la demiscions.

La garejedes de Copa dl Mond te Gherdëina vën chëst ann fates ai 20 y 21 de dezëmber. Sun l program iel inò n Super G y na libra.

Gernot Mussner

28

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Viages - Bele dan n ann ans fat ora de ulëi jì te chël raion per fé la stredes tla planadura ma nce y dantaldut chëles suvier che à fat la storia de La Vuelta de España. Apustà l julier per Bilbao sies mënsc danora, ons’a mé messù resté pra l’ena apusteda dai 26 de mei nchin ai 2 de juni. Leprò ie mo unit n inviern ora dla set mesures lonch che à fat a na maniera che l tlima iló fova belau mo plu frëit che da nëus.

La zità de Bilbao

La montes dla “Cordillera Cantabrica” fej da rëm y mur ai vënc dal Atlantich su, lascian l sud dla Spania te n tlima scialdi sut y ciaut. Ma coche la uel vester, chëi dala roda va for a se crì la stredes che va da mont su, coche nce chëst iede, y chëles ie mé tl nord dla Spania. Ruvei a Bilbao, ons nuzà l di per ti cialé ala zità. La prima mprescion ie stata chëla de n luech tenì scialdi bën, nët y modern, ulache la jënt semea che la se n stebe drët bën, y sambën ons nce vijità l Guggenheim Museum scialdi cunesciù.

Ancuntà i pelegrins dl “Camino de Santiago”

L di do fans duc bele abenëura

njeniei, “pronti via”, che l fova 200 chilometri sun l program. La direzion fova la pert uzidentala, gran pert cun l’ududa sun la Costa Atlantica, nchin a ruvé a Llanes. Sun chësta streda, la N634, ons nce ancuntà truep pelegrins sun l viac per Santiago de Compostela. L segondo di unìvel bele la prima montes, su sun l Covadonga, che porta ai “Lagos” de Enol y de Ercina. Y nscila nce la prima plueia, che ie unida drë’ a drët per nes blandé cun temperatures ntëur ai nul degré... Per fertuna fòvel suinsom n “refugio de montaña” che nes à pità l mesun de se sciaudé y de se suië mpue’. Te chësta ustaria fans mé nëus y danter marueia y desperazion dl ost ons danz sparpanià ora nosc guant per dut l local, bel sciche sce fussan da nëus a cësa. Ntan che dedora àl monce scumencià a nevëi, se à n valguni bu ju cinch o sies teies ndolauter, d’autri se à maià na bona jopa ciauda da fersëiles cun lianies da sanch…medrë se sciaudé ite sciche l toca.

Doi dis a Oviedo

N chël medemo di sons mpo mo ruvei a Oviedo, ulache, pervia dla previjions dl tëmp nia massa bones, ons fat ora de se fermé doi dis, nce per suië l guant y puzené la rodes.

Un da iló, nce ël pasciunà de rodes, nes à metù a desposizion si garage, tant da pudëi inò njenië ca a puntin nosta rodes. I spanuei de chisc luesc se sënt scialdi naziunalisć, rejona mé si rujeneda, ma ie scialdi despunibli y respetea l proscimo; te dut l tëmp che fan sun streda, ulache nosta grupa dala rodes tulova datrai nce ora truepa lerch, ne n fòvel nia un che nes ëssa sunà dossù.

Doi de nëus sun l Anglirú cun la nëif

N l di de paussa se à nosta grupa lascià jì mpue’ ala bona ueia cun n valgun goc de “Sidro” y platoies de

Eviva España cun la roda!“L surëdl luna de di y de nuet, eviva España,” unìvel n iede ciantà. Chisc ne cunesciova bonamënter nia l nord dla Spania, ulache nëus, na grupa de cumpanies de Gherdëina, on ntan duta l’ena de roda for mé abù frëit y plueia. Ma zeder, mei! Y bel iel stat!

Fotografi a de grupa cun la divisa ufi ziela.

La mapa cun l percurs fat.

Bilbao: Plaza Moùya.

Bilbao: Guggenheim Museum.

Covadonga: Basilica S. Maria la Reàl tl nibl.

Covadonga: Lago Enol.

Eviva España cun la roda: chëi che à fat pea

Luca y Elmar Delladio, Lukas y Aki Costa, Oswald Kerschbaumer, Reinhold “Noldo” Bauer, Dieter Acherer, Markus “Naz”, Klaus Galiani, Oskar “Strudl”, Pippo “Dalí”, Moritz Demetz.

29

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Cumerz rëidl - Te dut l mond vëniel jugà al palé. L ie n sport che lieia la jënt. Ma trueps ne sà nia che belau 70% di paleies vën fai da lauranc dl Pachistan, che muessa cujì sot a cundizions da stramp ries y giapa mé na pert dl davani fat ora dala regula. De mesaria giapi mé 30 centejimi al di, nce sce i tuchëssa da giapé almanco 93 centejimi. Ëi ne vën nia paiei per la ëures fates, ma per i paleies cujii. Per pudëi viver lëura truepa umans nce a cësa y via per la fi n dl ena. Sambënzënza iel

“jamon ibérico”, che sun roda ne jiva n chël di plu deguni!! … ratans: ma doi de nëus à mpo mo ulù senté sun roda, davia che l tëmp se ova mpue’ giaurì; sun l program dl di do fóssel stat l highlight dla tour, la streda mitica suvier dl Anglirú, cun si rampes da 21 y 23 % …y chisc doi mac, dal blo' tëma che la ne se ëssa nia plu lascià fé per l bur’ tëmp, à ulù fé la prima mo n chël di. Nce sce i ie ruvei tla nëif, àla mpo mo

butà, tan da ti dé l curaje nce ai autri che à pona fat chësta streda suvier l di do.

Tla provinzia de Castilla y León cun ududes de

marueia

L cuarto y cuinto di iela jita mpue’ miec cun l tëmp, che nes à lascià fé n valgun jëufs dla provinzia de Castilla y León, coche l Puerto

S. Isidro, l Puerto de Tarna y l Puerto S. Glorio. Tlo ons pudù finalmënter prijé la belëzes naturalistiches de chëi raions cun ududes de marueia.

De reviers a Bilbao: “duri” y ustinei

L ultimo di fòvel mé plu da ruvé a Bilbao, sun l program 150 km cun puech deslivel. L frëit y l tëmp che

manaciova, à fat chësta tapa plu longia de chël che nëus se aspitan, nes fajan nce mo falé ju streda, slungian la raida de n chël di a 180 km y na streda suvier ora de program cun ërc dl 13%. Son mpo mo ruvei duc a Bilbao, stanc ma cuntënc de chël che son stai boni de fé cun chësta cundizions meteorologiches …duc bëndebòt de “duri” y ustinei. Danter nëus duc iel zënzauter da auzé ora la mpreja

Covadonga: tl “refugio”. Oviedo: statua de el Toro, dan ruvé ite te zità. Manutenzion a Oviedo.

Oviedo: coche l vën jetà su l Sidro. Anglirú: l di do.Anglirú: l di dant. Anglirú: tla nëif.

perchël nce rie a cuntrulé l lëur di mutons. Pervia dla crisa economica fòvel scialdi manco ncëries y nsci àn scumencià a fé i paleies cun mascins.

Per sustenì n svilup che dura, pieta la butëiga dl mond paleies cujii a man da cunlauradëures de Salkiot dl Pachistan.

Ai cunlauradëures ti vëniel paià danter 16 y 25 % deplù che tl marcià tradiziunel y sëuraprò vëni nce assegurei. L lëur de cujì vën fat per la majera pert da ëiles. Suvënz à

N palé rëidlLa Butëiga dl mond sustën laurantes che chëuj paleies

L cumerz rëidl sustën laurantes che chëuj paleies.

l’umans truep mutons y perchël conta per ëiles uni scioldo che les davania. Sëuraprò iel nce la urganisazion IMAC che cuntrolea che l lëur ne vënie nia fat da mutons. Duc i paleies ie fai zënza PVC y à na butla de butyl mpede na butla de latex. Chësta ie na sustanza che tën deplù che l latex, chël uel dì che l’aria ne possa nia tan saurì mucé ora dl palé. Tres l cumerz rëidl se à bele mudà truep a Salkiot. N palé à scumencià a burdlé. Chësc svilup ulëssa la butëiga dl mond sustenì.

de Moritz Demetz de Lina, che cun si cë dur y si esperienza da maratoneta ie stat bon de fé duta la ultima tapa de 180 km for cun la medema marcia, davia che l ne fòva nia plu mesun mudé….y chël belau a na mesaria de 30 km/h.

Per chësta ucajion ons nce lascià fé na divisa che mostra i luesc ulache son stac; design and printing by Luky&Luky.

Lukas Costa

Lech de Riano cun dovia i Picos de Europa. Bilbao: sot al cian de fl ëures. La "marcia" de Moritz y la malieta da doite cun l logo dla tour.

30

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Sëlva - Te n sëuraluech à l assessëur per la stredes Florian Mussner sotrissà l bujën de n ntervënt de prëscia per garantì de pudëi furné sun la streda di jëufs, coche l vën dit te n comunicat dla Provinzia. Tla luegia plu critica pòssen te chësc mumënt passé sun mesa la larghëza dla streda. “Tla sajon auta, ne jiràla nia plu cun n semafer, perchël iel debujën de n ntervënt de prëscia,” à dit dan n valgun dis l assessëur Mussner. Per udëi miec ciun ntervënc che fossa realistics te puech tëmp se à i respunsabli dla Provinzia ancuntà sun la luegia deberieda cun l ambolt Peter Mussner. L ie nce unit adalerch l diretëur dl Servisc per la stredes Paolo Montagner, l diretëur per la stredes tl raion

Streda Plan de GralbaLa streda danter Plan y Plan de Gralba à ntan chëst’ansciuda zedù deplù che i ani passei. N tòch de feter vint metri ne tën nia plu y à n pert messù unì dsarà ai auti

Sëuraluech sun Plan de Gralba: Valter Molon, Peter Mussner, Valentino Pagani, Florian Mussner y Paolo Montagner. (foto USP/as).

Mujiga - La Willeit cianta n dumënia tla Scala de Milan. Chapeau, cumplimënc y dut l bon! N dumënia sëira cianta l mezzosoprann de Sëlva Lieder de Wagner, te na manifestazion deberieda cun l rezitant Quirino Principe y Giorgio Fasciolo, tlavier. L cunzert de Sabina Willeit tl Spazio Oberdan Milano ie metù ite danter la prima ena dai 17 ai 22 de juni y chëla dai 24 ai 29 de juni dl RING, l bicentené wagnerian tl Teatro alla Scala. Ora che chësta bela cianties de Wagner iel sun l program ai 23 de juni nce si Wesendock-Lieder, nce chisc Lieder reres y de gran valuta. Chëst ann ova la Willeit bele ciantà coche Hänsel te Hänsel und Gretel de Humperdinck tl Teater Cumenel de Bulsan, y pona fat n recital de Lieder y nterpretà Eboli tl Don Carlos de Verdi tl Nationaltheater de Mannheim. Sabina Willeit à madurì na gran esperienza wagneriana ntan i ani ti Paejes Tudësc, ciantan te Das Rheingold, Die Walküre y Götterdämmerung, ma monce dui cater i persunajes de dut l Ring tl

Badisches Staatstheater de Karlsruhe ntan l’ena de Pasca dl 2011. La manifestazion L’Oro di Wagner a Milan ie unida metuda a jì dala Provinzia de Milan, l Teatro alla Scala, la Fundazion Cineteca Italiana, l’Associazione Culturale Dioniso y l Goethe-Institut Milan, per lecurdé i doicënt ani da canche Richard Wagner fova nasciù.

David Lardschneider

Sabina Willeit tl Teatro alla ScalaDai ani va la streda mujighela de Sabina Willeit de Sëlva suvier. Śën iela ruveda scialdi alauta, tla Scala de Milan

Sabina Willeit.

Dantercëpies - La situazion sun Dantercëpies do la gran smueia ie dut auter che scëmpla. Davia che l assessëur Pichler Rolle à giapà la ncëria de cuordiné la pruzedures de proietazion per dé pro la furnadoia nueva y i purtoies, àl nstës ulù se fé n cheder dla situazion. „La furnadoia y i purtoies de Dantercëpies à na gran mpurtanza nia mé per la valeda de Gherdëina ma per duta la Sellaronda. Perchël se tràtela de purté inant i vares burocratics acioche i lëures posse unì fai per tëmp y ëura, do che la smueia à purtà sotsëura i programs de frabiché. L Chemun de Sëlva à bele purtà ite la trassa dla furnadoia nueva tl plann urbanistich. Śën mancel mo undesc vares burocratics: l ejam de cumpatibltà ambientela, purté ite tl plann provinziel dai lifc, bënsteies geologics y n.i.,“ da coche l vën scrit te n comunicat dla Provinzia.

Autorisazions nueves

Tla vijita dl raion de Dantercëpies ie l assessëur Pichler Rolle unì cumpanià dal ambolt Peter Mussner, l cunselier de aministrazion Franz Perathoner, Adriano Oggiano dl Ufize provinziel per la cuntreda, l vizecumandant di Destudafuech

Anton Mussner y l diretëur dla sozietà Dantercëpies Giovanni Pasti. “Pervia dla particularità dla situazion, muessel vester mesun purté inant duta la pruzedures burocratiches te tëmp da record,” à dit Pichler Rolle. Dan la smueia fova duta l’autorisazions bele a post, do la mudazions iel unì fat n program te chël che la Provinzia, l Chemun y la sozietà lëura te na cunlaurazion drët strënta. „Tl sëuraluech àn udù l bujën de plu lëures de ressanamënt n cont de eghes, bosch, stredes da ruvé permez y dl purtoi dai schi, a una cun l presidënt Durnwalder iel per chisc dis unì prugramà mo n sëuraluech cun i respunsabli di ruves da mont, la prutezion zevila y i tecnics per la defendura dla cuntreda. La fi nalità ie de abiné deberieda la miëura soluzion per mëter a post dut l raion,“ nscila for tl comunicat dla Provinzia de Bulsan.

La smueia ie fërma

Coche bele scrit tla USC ie la smueia nstëssa stabila. L vën cialà do, monitorà inant, coche n dij. Regularmënter va n geologh a cialé l muvimënt che la smueia à fat. L ie nce unì fat ora de jì su cun n laser-scan, per monitoré n raion plu lerch, nia mé chël dla smueia.

L Chemun se cruzia de tò y tres i lëns, ma l material dla smueia possa resté, l ie mé da fé de majeri ntervënc ulache l passa i purtoies.

Trassa nueva y stazion amez ite

Segur iel, do l sëuraluech, che duta la pertes nteressedes de Chemun y Provinzia y i privac ie a una che n muessa jì demez dala spersa dla smueia, ajache l ie bele sënies che tl daunì pudëssa chël tòch inò vester melsegur y muever. Cialan suvier jissa la trassa dla furnadoia, che pëia via ju n Sëlva tla medema luegia coche dant, mpue’ a man drëta su, su nchin a man drëta dl lift Panorama, iló dal saut, tl scumenciamënt de Bustac. L se trata de na stazion amez ite, che jissa pona inant desbiech via, a man ciancia su, sëura l lift Panorama via nchin via y su y ite tla stazion suinsom Dantercëpies. Da coche l semiova te n prim mumënt - la USC ne à mo degun dessëni o proiet ufi ziel danman - messëssa la stazion amez, a man drëta sëura l Panorama, vester n pert sot a tiera, y l fossa nce l mesun per chiche uel de unì ora y jì ite tla condles.

Da coche l ie scrit tla ultima edizion dla Plata de Chemun de Sëlva à la sozietà Dantercëpies Spa valutà, deberieda cun cunsulënc geologs y geotecnics, na varianta che stlujëssa ora passan via defi n l raion de fonz nia stabil: n à cris ora na trassa che pëia via dala stazion japé che muev de 10° de viers de est permez ala linia da dant per ruvé pona pra na stazion danterite che unissa fata su te na luegia che n rata sibe segura, feter sëura la utia Panorama, coche dit, y da tlo inant de viers dla stazion a mont cun n cianton de ntreda de za. 40° permez ala trassa da dant. La pruposta nueva per la trassa ie bele unida vijiuneda dal’ënt cumpetënt dl Ufize provinziel “Trasporc tres cordes” dal njenier Pitscheider.

Mudà l plann urbanistich

Te Chemun de Sëlva àl messù unì mudà l plann urbanistich de Sëlva per lascé pro la trassa nueva. L mudamënt ie passà cun duc a una tla senteda dl Cunsëi de Chemun di 23 de mei. Ntant iel da aspité i 30 dis per recursc eventuei, terminn che toma a dis. Da dedò unirà la delibera data inant a Bulsan. Cieche n ie stai boni de arjonjer ie che i papieresc, la delibera dl Chemun de Sëlva n con’ dl mudamënt dl PUC, jirà ite te na cunferënza de servisc a Bulsan, na sort de ancunteda de duc i ufi zies y istituzions de cumpetënza, a na maniera che la cuestion posse unì trateda te un n iede y che n ne pierde nia tëmp jan da un n ufi ze al auter.

David Lardschneider

Sëuraluech pra la smueia de DantercëpiesDeberieda cun i tecnics dla Provinzia, l ambolt de Sëlva y i respunsabli dla furnadoia Dantercëpies se à la Provinzia fat n cheder dla situazion sun Dantercëpies, ulache l fova unì ju na majera smueia. Nchin ala sajon da d’inviern dëssa purtoi y furnadoia vester njeniei. Mo n sëuraluech per abiné la miëura soluzion. Trassa nueva

Salten Scilier Valter Molon y l diretëur dla repartiz ion Nfrastrutures Valentino Pagani.

La streda di jëufs à zedù danter la raida da Merch y Plan de Gralba. Chësc tòch de streda ie bele plu ani che se muev for inò. “Tlo sons bele tl lëur de fé proietazions per n majer lëur che unirà a custé ntëur cater milions de euro,” coche à dit l assessëur per i lëures publics. La sajon da d’instà ne n’ie nia plu dalonc, per garantì che n posse furné sun la streda di jëufs lëura l assessorat provinziel śën per pudëi fé n ntervënt de prëscia, coche l ie unì segurà. “La se trata de fé n iede l tòch de majer bujën, aldò dl proiet generel,“ à dit Mussner.

David Lardschneider

La trassa nueva per la furnadoia sun Dantercëpies.

Sëuraluech sun Dantercëpies: (d.m.c.) l aministradëur Perathoner, l diretëur de ufi ze Oggiano, l assessëur Pichler Rolle, l ambolt Mussner y l diretëur dla sozietà Pasti.

31

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Codla - Tanc de Gherdëina à pa pudù jughé tl stadio storich de San Siro a Milan, ulache la scuadres dl Inter y dl Milan ie da cësa y mostra si gran ert dl jughé ala codla dan 80.000 persones? Bonamënter deguni, de nosc lecort. I jugadëures dl ann 2002 dl FC Gherdëina di alenadëures Yuri Pellegrini, Max Tiozzo y Kuno Senoner à pudù l fé. L ne fova sambën nia 80.000 persones a ti cialé pro, “mé” truep genitores, acumpaniadëures y simpatisanc, ma la sëur de jughé te n tëmpl sacher dl juech ala codla fova mpo. La scuadra dl FCGherdëina à fat pea pra l Gazzetta Cup, la cumpetizion di jëuni a livel naziunel urganiseda dala Gazzetta dello Sport n cunlaurazion cun l CSI (“Comitato sportivo italiano”), l majer turnoi de juech ala codla per mutons dla Talia. N iede la cualificazions provinzieles y regiuneles y pona, la fi neles, a Milan, sun la ierba dl stadio Giuseppe Meazza.

Gran cualità y savëi tecnich

Cun gran cualità y savëi tecnich se à la scuadra de Gherdëina batù cun l’autra scuadres regiuneles vencian l turnoi y se cualifi can nsci per la fi neles de Milan, ulache l ie unit adalerch 12 scuadres da duta la regions dla Talia. Y nce a Milan se à i mutons dl 2002 de Pellegrini, Tiozzo y Senoner cumpurtà scialdi bën, passan la cualifi cazion dl danmesdì y ruvan nscila tla fi nela, cun la miëura cater scuadres! Ora dl FC Gherdëina, n reprejentanza dla Region Trentin-Südtirol, fòvel mo la scuadres dle Marche, dla Sicilia y dla Puglia, che à, te chësc ordn, fi nà via l turnoi.

Bën 31.000 mutons à fat pea

De ndut iel unì fat truepiscima partides ti ultimi trëi mënsc, danter cualifi cazions regiuneles y fasa fi nela. Bën 31.000 mutons, partii su te doi categuries, “Junior” (ann 2002) y “Young” (2000-2001), à fat paruda sun i ciamps dala codla de duta la Talia, dal Trentin ala Sicilia, y mé i miëures se à cualifi cà per la fi neles de Milan. Tla categuria Young se ova nce la

scuadra dl FC Südtirol cualifi cà tl turnoi regiunel, ma al incontra di mutons de Gherdëina, ne iesi a Milan nia stac boni de passé la cualifi cazion, ruvan ala fi n cuinti tla categuria Young. Y nce chësc la dij longia n con’ dla prestazion di mutons de Gherdëina, che à fat na bona paruda y se merita na gran lauda. I mutons dl 2002 che à fat pea la fi neles dl Gazzetta Cup a Milan ie David Wieser, Alex Unterkircher, Sebastian Ploner, Iacopo Bernardi, Daniel Tiozzo, Julian Senoner, Gregor Obletter y Simon Perathoner.

L fl air particuler dl Meazza

La scuadra dl FC Gherdëina ie

unida acumpanieda nce da truep genitores che, da si pert, à ënghe pudù prijé l fl air particuler de na partida de juech ala codla tl stadio Giuseppe Meazza de San Siro a Milan.

Te chësta ucajion ne ti cialan pro nia ai campions che i vëija tla televijion, ma a si mutons, che fej si partides normalmënter sun i ciamps dala codla de Plan, Mulin da Coi o Urtijëi. Che l ne sibe n senial y bon sëni nce per l daunì? Ntant réstel la belëza de na esperienza unica per i mutons y nce i trainadëures y i genitores, n lecort che i pitli campions se tulerà pea giut alalongia, bonamënter per for!

Leo Senoner

Gazzetta Cup - Àn bele scrit tla USC dla gran marueia dla cualfi cazion, Repurton mo n iede per udëi coche la scuadra se à cualifi cà, y n valgun pensieres che taca adum: “N sada ai 11 de mei se à na selezion dl 2002 dl FC Gherdëina cualifi cà per la fi neles dl Gazzetta Cup 2013, l majer turnoi dl juech ala codla de duta la Talia, ruvan prima danter bën 32 scuadres de dut l Trentin-Südtirol. L ie da dì che truepa scuadres ëssa mo ulù fé pea pra la cualifi cazion, ma mé 32 ie unides tëutes. Nscila nce l FC Gherdëina, a chëla che n ti atestea n bon livel. Coche dì, bele fé pea pra la cualifi cazions ie n bel resultat, ma se cualifi ché per la fi neles de Milan ie mefun l top dl top. La selezion dl FC Gherdëina à desmustrà de se merité defi n la cualifi cazion, vencian duta la partides. Y nscila puderàla se museré cun l’autra undesc fi nalistes de duta la Talia ai 11 de juni tl Stadio San Siro - Giuseppe Meazza de Milan.

Na gran lauda ai jugadëures dl FC Gherdëina per coche i ie stai boni de se cualifi ché per la fi neles de Milan! Coche duc sà ie l livel dl juech dala codla da stramp aut, nce te nosta Region Trentin-Südtirol,

L FC Gherdëina a San SiroI mutons dl FC Gherdëina dla scuadra dl 2002 à jugà la fi nela dl “Gazzetta Cup” tl stadio mitich de San Siro a Milan. L cuarto plazamënt fi nel de duta la Talia ie n resultat de marueia y de gran prestige. L’emuzion de jugadëures, trainadëures y genitores per na ntraunida unica

Ntan la festa de giaurida. I capitans dla dodesc scuadres che à fat la fi neles a San Siro. Cufà, segondo da man drëta, David Wieser. L FC Gherdëina y i trainadëures ntan che i va ite sun l pra dl Giuseppe Meazza a Milan.

y per pudëi dì de vester stai i miëures vàl debujën de na lingia de fatores: se njenië ca a puntin, de bon trainadëures, de bon jugadëures, gran lëur de tecnica, de tatica, de cundizion, de mutivazion, datrai nce mpue’ de fertuna, savëi da ti jì permez a uni partida che ie uniuna per sé for autramënter y ntan partida sàutel inò for ora ucajions d’uni sort che la va de valuté riesc y de se cumpurté aldò. Nsciuma, na lingia longia, ulache i jugadëures dl FC Gherdëina à desmustrà de avëi fat sciche toca. Se cualifi ché per la gran fi neles dl Gazzetta Cup ie n resultat de marueia. Te duta la Talia iel mé n valguna lueges ulache l vën fat de tel pre-cualifi cazions, y mé i miëures di miëures puderà jì ite tl gran stadio de Milan, San Siro o Giuseppe Meazza coche n dij ncueicundì, tl mplant che fova de Mazzola y de Rivera y de de gran campions che à fat la storia dla codla dla Talia. Chi sà che l ne n saute ora nce un de nosta valeda, tl daunì?”

Nscila ans scrit, dan n valguna enes. I i pitli gran campions se à fat unëur, nce a Milan, y co!

David Lardschneider

Una dla doi plates unides ora sun la Gazzetta dello Sport ai 11 y 12 de juni. Suinsom amez dla plata di 12 de juni, vëijen David Wieser cun la codla y Iacopo Bernardi. Oradechël iel nce unì fat fotografi es duc deberieda.

FC Gherdëina de marueia!De mei ova la furmazion dl FC Gherdëina fat pea cun suzes pra la cualifi cafi ons dl Gazzetta Cup a Bulsan

I jugadëures mpe da man ciancia: Alex Unterkircher, Julian Senoner, Daniel Tiozzo y Jakopo Bernardi. Jenudlei da man ciancia: Simon Perathoner, Gregor Obletter, David Wieser y Sebastian Ploner.Trainadëures Yuri Pellegrini a man drëta y Max Tiozzo a man ciancia.

32

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Palê Mareo/3. cat. - Sce zacai ess dit dan da döes o trëi edemes che le Mareo foss bele iniann jü sö te secunda categoria, spo fóssel gnü aratè mat. Püćes ê les speranzes, deache massa cosses ess messü sozede adöm. Mo canche an s’al aspeta le manco, spo garetera, insciö éra inće stada cun la promoziun dl Mareo. I bugn resultać dla scuadra ladina, adöm ala picia crisa dl Niederdorf, che s’à sciuré ia cotan de punć, laprò spo la buna partida de dezijiun propi cuntra le Niederdorf, davagnada a tëmp scadü, à portè le Mareo a Aicha a se śoghé te na partida sëćia la promoziun cuntra la formaziun da Jenesien.

Y inće te chësc cajo ti tocâra al Mareo indô n iade da ti saltè do al resultat, che odô do le pröm tëmp le Jenesien dant de n gol. Les ocajiuns ess le Mareo bëgn albü inće tl pröm tëmp, mo al n’orô nia garatè le gol. Do la palsa spo n’àra nia doré dî. Dan n bel pass de Elli a Marco nàscel la aziun individuala dl capitan, che salta inće le portier

por segnè le gol dl pêr. Inće sce le Mareo à śoghé inant bun, n’orô le gol dl vantaje nia garatè. A cin’ menüć dala fi n spo la duscia frëida por le Mareo. Fora de n sarëgn conzed l’arbiter n 11 metri al Jenesien zënza che al sozedess val’ de sospet t’area. Chësta dezijiun a dì püch curiosa ess podü segnè la partida y chësc ess fat varamënter mè. La fortüna, le cajo o val’ aiüt dal alt à indere orü atramënter y la trata de Daniel Gross é jüda sura stangia de porta fora. N menüt plü tert ess le Jenesien ćiamò albü na grandiscima ocajiun da davagné la partida, mo inće te chësc cajo jô le palê de püch dlungia pè de porta ia. A tëmp feter scadü spo ciafa inće le Mareo n 11 metri por fal sön Marco. Le capitan instës s’à surantut la responsabilité y à trasformè te or chësta ocajiun. Canche 2 menüć plü tert gnô inće Elli mazè jö t’area, gnôl ćiamò conzedü n 11 metri al Mareo, che Marco à ćiamò n iade trat te rëi por le 3 a 1 defi nitif. Al sciüre dla fi n é spo piada ia la festa, olache al n’à gnanca manćé val’ legherma

N som é gnü realtè!Ara é garatada. Do na partida de dezijiun emozionanta ćina ala fi n, à le Mareo batü le Jenesien y à fat le salt tla secunda categoria

L’autur di trëi goi Marco Mutschlechner cun l’alenadù Karlheinz Pedevilla. Dlungia: i fans dl Mareo cun le gran linzó de incorajamënt.

de ligrëza por n risultat nia sperè, mo porchël ćiamò tröp plü bel.

Cun chësc resultat é śëgn le Mareo do 7 agn indô te secunda categoria, do ester tomè jö te terza ala fi n dl campionat 2005/06.

Sce an arjunj de te’ traverć, él inće stè zacai che s’à fat val’ merit, porchël oress le Mareo rengrazié i śogadus, l’alenadù Karlheinz Pedevilla, düć i sponsors y le gran

publich y les tröpes porsones che dëida dagnora fora por döt l’ann. Iolan fort y Alè Mareo!!! (Cdp)

Jenesien - Mareo: 1 - 3

Formaziun dl Mareo: 1. Luca Massa, 2. Werner Pedevilla, 3. Gabriel Frenner, 4. Walter Pisching, 5. Denis Kaneider (dal 73^ Radames Dal Molin), 6. Walter

Kaneider, 7. Elmar Kosta (dal 89^ David Palfrader), 8. Marco Mutschlechner - capitan, 9. Robert Mutschlechner, 10. David Palfrader (dal 55^ Daniel Tamers, dal 91^ David Mutschlechner).

Alenadù: Karl Heinz Pedevilla.

Goi por le Mareo: Marco Mutschlechner (al 49^, al 90^ y al 92^)

La scuadra dl Mareo à dè döt tratan la sajun y inće tl fi nal, y é gnüda premiada cun la promoziun.

Runners - N vënderdi ai 14 de juni iel stat l 4. Getrum-Alm-Lauf, na garejeda ulache n pudova o sauté o furné cun la roda da mont. Piei via iesen a Reinswald a 1588 metri per sauté 6 km y ruvé nchin sa la Getrum Alm a 2094 metri. Pra chëi che ie sautei àl venciù Renate Rungger dla grupa sportiva dla forestela cun n tëmp de 29 menuc y 13 secunc. Ëila fova nce la miëura de duc, ajache la à nce mo batù duc i ëi. Segonda pra l’ëiles ie ruveda Anneliese Felderer 34.32, terza Johanna Von Dellemann 35:17 y al 4. post la atleta di Gherdëina Runners Cassa Raiff eisen de Ciastel Birgit Klammer cun n tëmp de 36:21. Pra i ëi àl venciù Martin Stofner cun n tëmp de 29:31, 2. Christian Moser 29:48 y 3. Giacomo Bazzoni 30:26. Georg Demetz di Gherdëina Runners se à tlassifi cà al 10. post cun n tëmp de 32:00 menuc. L di do n sada ai 15 de juni fòvel la sesta

Trëi atlec ruva sun l podestDoi garejedes l ultim fi n dl’ena per i Gherdëina Runners

edizion dl Birmehl Duathlon a Verdings. Tlo fòvel da fé n percurs ntëur al luech de Verdings. Tla categuria dla stafetes metudes adum da doi ëi, tla categuria de età sëura 80 ani deberieda, udons al prim post Piazza Th omas cun la roda da mont y Daniel Ploner di Gherdëina Runners a sauté, ëi à abù dut adum 1:01:57. Tla categuria ulache un atlet fajova dut da sëul, tla categuria di nasciui nchin al 1970, àl venciù Franz Pfattner te 1:06:17 y Georg Piazza di Gherdëina Runners ie ruvà segondo cun n tëmp de 1:09:31.

Fodom de mesura su n Canal che, veduda la partida al Freine de Cernadou, l no meritëssa de segur la pojizion che l a n clascifi ca. L undesc de Tancon, mané fora ntel second temp dal abitro per proteste, l a tignù polito ntel prum temp l juoch contra i paroni de cesa.

I secondi 40 menuti nveze i é stei duc per i ladins, fora che n per de oute che l Canal l s’a fat vedei davánt a la porta de Palla ma senza i é porté gragn problemi. La partida la scomencia co nen juoch ladin ma per podei vedei la pruma vera ocajion da gol toca speté l 24’.

Punzion da ntamez al ciámp de Fersuoch che l ciapa la testa de Davide Crepaz. Ma l é brao Ferroni a se slongé e paré via l balon che l ava ciapé l specio de la porta. Sul

corner davoprò, Martini, lascé sol ntamez a l’area, l smaza via aut. L Canal l prova a fe vedei che l é ence dël e al 27’, davò n’azion scomenciada ntamez al ciámp, De Rocco l rua davánt a Palla che l é brao a vignì fora e ié porté via l balon. N’autra ocajion puoch davò su corner. La bala la passa via duta la porta ma De Francesco l rua a la toché demé davò che l’a passé l ultimo pèl.

Mpruma de jì a paussé l é l Fodom a prové l’azion. Andrea Palla l ven nnavánt su la dërta e da la pert curta de l’area grana l lascia partì n cross che però l no ciapa pronto Crepaz a n’aprofi té. L secondo temp l scomencia tost co i paroni de cesa n pressing sun chi da Canal.

Al 44’ Andrea Palla e Martini i no n a fortuna dal lime de l’area,

ma i fesc capì al Canale che da chilò nnavánt le ntenzion le se fesc plu serie. Prova ence Costa su punizion da puoch fora de l’area per n fal su Michele Palla, ma la mira l’é auta. L Fodom l śoga meio respet al prum temp e la 19’rua l vantagio. Cross bass da la mán dërta de Costa, Davide Crepaz se buta e de testa l ciapa la deviazion dërta.

Nia da fè per Ferroni che l mossarà ntervegnì ence al 72’ su na conclujion ndavò de Crepaz.. La bala la ie rua sul mus. Ntei ultimi menuti l Fodom l fesc sentì l fel sul col al Canal per prové de mëte al segur l risultat. Recupero che veiga se descedé per l ultimo viade i śel – blef da Canal ma no basta per ciapé l gol che assa volù di concuisté i prums trei ponc n clascifi ca. (sl)

Fodom de mesura sul CanalTrei ponc per la segurëzza contra i ultimi n clascifi ca

Georg Demetz y Birgit Klammer.

33

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Tennis - De ndut n fòvel 118 de scric ite tla categuria di ëi y la bona nutizia che ie ruveda dal turnoi Open de Lana, stat dai 1. nchin ai 9 de juni, ie che Patric Prinoth ie stat bon de se seguré l titul. Defati àl batù damprovia Georg Winkler per 6 a 3 y 6 a 4, pona àl ”stlut ju la cariera” de Philipp Koell do na partida de trëi set venciuda per 6 a 7, 6 a 4 y 7 a 6. Koell à do la partida batù n ciapin duta si peles y pona se àl mo trat ora i ciauzei y i à lascei sun ciamp acioche l ne ti tome io no ite de pië mo n iede te na pela, àl dit. Speron che la delujion ti passe! Patric à pona desmustrà de vester l miëur a Lana batan te fi nela Mirko Zoeschg per 7 a 5 y 6 a 3 y davia che la sajon da d’instà à scumencià sperons che l sibe

Tennis - La manifestazion nternaziunela fova unida metuda a jì per l prim iede tl 1965 y ntlëuta fova stac i miëures i doi taliani Adriano Pannatta y Corrado Barazzutti, chisc doi à ti ani do scrit la storia dl tennis tla Talia. Y canche tl 1971 ova venciù l svedesc Björn Borg, deventà plu inant pona l miëur jugadëur dl mond, ova l turnoi Avvenire giapà l valor y la mpurtanza che ti spitova. N possa dì che feter duc i miëur jugadëures de tennis à pudù fé pea y i tituli à per ejëmpl venciù tennisć coche Mats Wilander, Stefan Edberg, Ivan Lendl, Yannick Noah, Pat Cash, Goran Ivanisevic, pona nce Gisela Dulko, Martina Hingis, Robin Söderling, Gael Monfi ls, Novak Djokovic, Maria Sharapova, Marin Cilic y Juan Martin del Potro. Y mbën nce Verena Hofer fova leprò pra chësc turnoi, l ”Avvenire”, ulache l cunzet ispiradëur ie la scuvierta di talënc dl daunì.

Drët saurì se à la atleta che vën aleneda da Stefano Bassetto fat te si prim juech contra la peruviana Maria Paula Torres vencian te doi set per 6 a 1 y 6 a 1. Cun l resultat de 6 a 0 y 6 a 2 à Verena pona abù la sëuravënta sun la spanuela Laia Conejero Gutierrez. Plu cumbatuda iela stata contra Tamara Arnold dala Svizra, chësta partida ie fi neda 6 a 4, 2 a 6 y 6 a 4 for per Verena che ie nscila ruveda ti cherc de fi nela. Tlo fova la bielorussa Vera Lapko che la aspitova y nianca l

ciaut che ova ntant pià ite duta la Talia ne fermova la atleta de Gherdëina che venciova chësc juech te doi set per 6 a 4 y 6 a 2. Te semifinela finova pona la bela sperienza de Verena che messova ti la zeder tl juech contra la russa Sofya Zhuk te doi set per 7 a 6 y 6 a 1. La Zhuk à pona nce venciù l titul auzan mo n iede deplù l valor dl juech contra Verena, che possa zënzauter vester scialdi cuntënta dl bel resultat arjont.

Ti mbincion sambën che la sibe bona de se miuré inant nscila y che la ti bute nce pra l turnoi ITF da 10.000 $ che ie dai 24 nchin ai 30 de juni a Roma, ulache Verena à giapà na wild card per l tabelon prinzipel. Si prim juech pra chësc turnoi aràla da fé n lunesc o merdi y ti tenion sambën i punies.

Alex Runggaldier

Verena Hofer te semifi nela pra l ”Avvenire”Dai 8 nchin ai 15 de juni fòvel sun l program l turnoi de tennis ”Avvenire”, metù a jì dal tennis club Ambrosiano de Milan y pra la 49ejima edizion de chësc turnoi scialdi mpurtant, resservà ala categuries de mutans y mutons nchin a 16 ani, fòvel chëst ann nce la jëuna atleta de Urtijëi Verena Hofer, che ie ruveda nchin te semifi nela

Verena Hofer pra l turnoi ”Avvenire” a Milan.

Patric Prinoth vënc l Open de LanaL jëunn tennista de S. Cristina possa perdrët mé plu fé pea pra turnoies Open pervia de si tlassifi ca 2.6 y davia che de chësta sort de manifestazions n iel mé pueces te Südtirol àl tëut l’ucajion per se museré cun d’autri atlec de feter si livel vencian ala fi n cun merit

Patric Prinoth.

bon de purté a cësa mo truepa sudesfazions.

Alex Runggaldier

Atletica - N sada y dumënia ai 1. y 2 de juni fòvel sun l program dl’atletica lesiera la garejedes per l titul naziunel juniores 2013 tl decathlon. Coche bele nce chisc ani passei fova nce chëst ann prejënta l’Atletica Gherdëina Cassa Raiff eisen de Gherdëina cun l atlet Alex Verginer. L ann passà se ova l atlet de San Martin, che fej si alenamënc cun Walter Kostner, tlassifi cà al 10. post, canche si colegh de club, Alexander Demetz fova ruvà sesto. Alexander ne n’à purtruep nia pudù vester leprò pervia che l se à fat mel a n jenodl ntan na garejeda, cossa scialdi da muië nce ajache l fova te na gran forma y l lim per pudëi fé pea òvel arjont zënza problems. Nce Verginer ie stat bon de destaché la cherta per i campiunac talians tla proves multiples bele da n pez.

Furnei a Busto Arsizio ie donca l trainadëur Walter Kostner cun Alex Verginer deberieda cun Silvia Spisser, nce ëila cualifi cheda ma che garejea al didancuei cun l Persenon.

Truep de bon resultac iel sautà ora per Verginer, cun n tlima do la rata bon y cun cundizions de garejeda drët adatedes. L decathlon, garejeda carateriseda da diesc disciplines desferënter ulache i atlec muessa se bater tl sauté, smaché massaries desferëntes, demustré artenienza sun destanzes curtes y longes, fé l saut aut y lonch y cun la stangia, ie spartì su sun doi dis. Nsci iel unì fat l prim di cin garejedes avisa nce coche l segondo. Finé via fi na la garejedes cun la garejeda tradiziunela di 1500 metri. Coche resultat dut adum possa Alex mustré de avëi arjont n boniscimo setimo post miuran la prestazion dal ann dant de bën trëi posizions. Nia arjont ne n’àl l lim che l se ova tëut dant, chël de jì sëura i 6000 ponc ora, cossa da stramp ria, ma che fossa nce stata mesun sce pra l

smaché la lanza ne fóssel nia garatà n ”nullo” y sce pra l smaché l disch fóssel sautà ora velch deplù. Purempò fova l trainadëur Kostner da stramp cuntënt propi ajache mantenì la cunzentrazion ntan diesc garejedes tan desferëntes ne n’ie segurdenó saurì. Venciù la garejeda à Vincenzo Vigliotti de Rimini cun 6737 ponc, segondo ie ruvà Edoardo Pellissetti dl Piemonte cun 6561 ponc y terzo ie Andrea Maraglia che garejova n cësa cun 6540 ponc. Al setimo post, coche dit, ie ruvà Alex Verginer cun 5865 ponc. Silvia Spisser al incontra à arjont l 13. plazamënt.

I resultac de Alex plu per menut: 100 metri te 12,01 secunc; 400 metri sprint 52,46 secunc; saut aut 1,80 metri; saut lonch 6,29 metri; saut cun la stangia (asta) 3,60 metri; smaché l disch (cun n pëis de 1,750 kg) 29,19 metri; smaché la lanza 39,57 metri; smaché l pëis (de 6 kg) 11,03 metri; 110 metri cun rëms 16,54 secunc y i 1500 metri te 4:49,97 menuc. La majera cumpëida de ponc y nsci n pruporzion l miëur resultat, à Alex arjont ti 400 metri sprint, ulache l ie stat bon de ruvé al cuarto post cun 705 ponc.

I resultac de Silvia tl eptathlon:

800 metri te 2:47,40; saut aut 1,40 metri; saut lonch 4,80 metri; smaché la lanza 25,34 metri; smaché l pëis (de 4 kg) 8,47 metri, 100 metri cun rëms 16,90 secunc; 200 metri te 27,49 secunc. Si miëur plazamënt àla arjont tl smaché l pëis, ntan che tl’autra disciplines àla arjont plazamënc scialdi valives.

Inant jiràla per l’Atletica Gherdëina cun la garejeda sun l ciamp dal sport Mulin da Coi a S. Cristina n sada ai 22 de juni dala 3 domesdì. La lia dl’Atletica Gherdëina Cassa Raiff eisen de Gherdëina mët a jì defati l Saslonch Meeting cun partezipazion de atlec da truepa regions dla Talia. L ciamp dal sport de S. Cristina ie drët cunesciù a livel naziunel de gra ai campiunac talians de categuries desferëntes che nosta lia à bele metù a jì te chisc ultimi ani. Chisc meetings ie suvënz nteressanc per chëi atlec che muessa mo arjonjer i lims per i campiunac talians ndividuei che vën fac da d’autonn.

Duc ie nviei a unì a cialé pro y amiré l bel sport dl’atletica lesiera.

Per l’Atletica Gherdëina, Stefan Planker

Na bela sudesfazion per AlexAlex Verginer dl’Atletica Gherdëina arjonj l setimo plazamënt pra i campiunac talians junior de proves multiples a Busto Arsizio

Alex Verginer a man ciancia.

Nudé - Tl lido de Maran se àl ancuntà n sada ai 15 de juni sibe atlec dl VSS (l’assoziazion provinziela dla lies dal sport) che atlec FIN (federazion taliana de nudé) per se museré tla categuries desferëntes per l titul da campions provinziei. De ndut fòvel 150 atlec spartii su te cin’ categuries, dai plu jëuni dl 2006 nchin su ai ”master” che ie chëi dl 1996 y plu vedli. Duc messova fé una na vasca de 50 metri ti stii desferënc che ie l stil liede, crot, a spinel y delfi n.

Dl club de nudé de Gherdëina àl fat pea trëi mutans che se à batù drët bën.

Tl stil liede ie Verena Prinoth (2002) ruveda 17. cun n tëmp de 37,16 y Ilena Rifesser (2003) al 7. post cun n tëmp de 40,43.

A nudé a crot ie Amelie Comploi (2005) ruveda 6. cun n tëmp de 1.19,30.

A spinel à Amelie Comploi (2005) arjont l 4. plazamënt cun 58,14, Verena Prinoth (2002) l 14. post cun 45,66 y Ilena Rifesser (2003) la bedaia d’arjënt cun n tëmp de 46,03.

Nce l’atleta Sara Messner de Urtijëi, che garejea per l SSV Leifers, à arjont n boniscimo 2. plazamënt pra la jëunes (nasciudes dal ’97 al ’99) tl stil liede cun n tëmp de 28,88 secunc. (km)

Les se à batù cun gran ardimëntN sada dan otodì à trëi mutans dl club de nudé de Gherdëina fat pea pra i campiunac provinziei a Maran

Ilena Rifesser, Amelie Comploi y Verena Prinoth dl club de nudé de Gherdëina.

Informazions y Manifestazions

34

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Iadi, jites y escurscionsSön dlacià cun la Lia da Munt Jonila

La Lia da Munt Ladinia Val Badia - seziun jonila organisëia ai 13 y 14 de messè na jita sön le dlacià dl Similaun (Schnals), por jogn da 13 agn insö. Infos y prenotaziuns pro Paul al 347/4736300.

Escursciun sön le Großer RosskopfOrganisada dala Lia da Munt Ladinia Val Badia, che vëgn metüda da jì en domënia ai 30 de jügn. Escursciun de difi coltè mesana, cun n tëmp da jì de za. 6 ores y n deslivel de 1.050 metri. Informaziuns pro Christof Moling al nr. 340/4910875.

An va a fà la via ferada TridentinaLa Lia da Munt Ladinia Val Badia organisëia en domënia ai 30 de jügn da fà la Via ferada Tridentina 2.583 metri. La difi coltè é ria cun n tëmp da jì de 3 ores y n deslivel de 600 metri. Dedô saràl spaghetada por düć i mëmbri dla Lia da Munt tla ütia Pisciadù. Informaziuns pro Jan Paul Adang al nr. 338/1423183.

Jita tl AlpbachtalLa grupa “Nëus jon pa bel plan” dla Lia da Mont de Gherdëina mët a jì n dumënia 30 de juni na jita tl Alpbachtal sun l Wiedersberger Horn tl’Austria. L progam plu avisa: tla butëighes ulache l vën tëut su la iscrizions da lunesc 24 nchin vënderdi 28 de juni, a Urtijëi tla butëiga dai ciofs Inge, a S. Cristina da Activ Sprt y te Sëlva da Sport Bruno Riff eser.

Traverseda da Lappach a DunLa Lia da Mont de Gherdëina nvieia a unì pea n dumënia ai 23 de juni a fé na traverseda da Lappach a Dun te Pfunders. L sarà da jì 5 ëura y mesa cun n deslivel de 800 m. Pudëis ve scrì ite mo ncuei vënderdi 21 de juni. Per plu nfurmazions pudëis cherdé su Peter 338/3371487.

Jita sun l SimilaunI Jëuni dla Lia da Mont mët a jì chësta jita sun l dlacier ai 29 y 30 de juni. N sada pëien via dala 1 domesdì da plaza S. Antone y n va nchin sa la utia dl Similaun. L di do féjen la jita sun l dlacier (3.606 m). Per nfurmazions plu avisa y per se scrì ite pòssen cherdé su la Nëus Jëuni Gherdëina 0471 799006.

Jita sun l ZuckerhütlLa Lia da Mont de Gherdëina mët a jì na jita sun l dlacier Zuckerhütl (3.507 m) y plu avisa n sada y dumënia ai 13 y 14 de lugio. N possa se lascé nuté su da Ciofs Inge, Activ Sport y Sport Bruno Riff eser da n lunesc 1. de lugio nchin n vënderdi 5 de lugio. Per nfurmazions pudëis cherdé su Phillip 334/3338903.

Viac a Erl per jì a ti cialé ai Juesc dla PascionLa grupa KVW de Gherdëina mët a jì ai 21 de setëmber n viac de n di a Erl per jì a ti cialé ai Juesc dla Pascion. L teater mët man dala 13.00. Sun l viac de reviers fermerons a cëina. Per nfurmazions y per se nuté su pòssen cherdé su Emmerich Senoner, 335/5713575, nchin ai 20 de lugio o scenó tla Cassa Raiff eisen de S. Cristina.

♦Brassband Fröschl HallI cunzerc da d’instà de valgardena Musika scumëncia n mierculdi ai 3 de lugio dala 9 da sëira tl Zënter Iman a S. Cristina

Chësta urchestra de strumënc a fl a ie unida metuda su dan 25 ani dal dirighënt Hannes Buchegger, che la à meneda tres duc chisc ani cun savëi y gran pascion arjunjan recunescimënt y suzes a livel nternaziunel. La grupa metuda adum da 35 sunadëures de strumënc de banda y percuscionisć scialdi boni se à davanià damprovia l bënulëi dl publich, tant che dantaldut te si ncësa tl Tirol ie la sales da cunzert for vendudes ora.Pra l cunzert a S. Cristina lascerài audì n iede pec de cumponisć tlassics sciche Richard Wagner, Verdi, Sibelius y Shostakovitch cun arangiamënc per brassorchestra per passé pona tla segonda pert a pec de cumponisć cuntemporans.La chertes de ntreda giàpen da cumpré dan l cunzert al priesc de 15 €. Jëuni sot ai 26 ani paia 10 € y davia che la urganisazion de valgardena Musika ie śën tla mans di Jëuni de Mujiga de Gherdëina paia chëi che à l abunamënt di Jëuni de Mujiga 10 € per la ntreda a chisc cunzerc.

♦Se incuntè, por afrontè l’alcolism deboriadaLe grup Al-Anon inviëia ia incuntades cun familiars y compagns de porsones alcolistes por imparè a afrontè chësta maratia deboriada

Le grup Al-Anon é na comunité de parënć i compagns de porsones alcolistes, che partësc sües esperiënzes, forzes y speranzes, por superé deboriada sü problems. Le grup é sciöche na gran familia, al n’é nia lié a setes, confesciuns religioses, grups politics , organisaziuns o

istituziuns. Al-Anon ne damana ai mëmbri de paié ite degüna cuota, ma val’ pice contribut por paié jö les spëises. L’obietif prinzipal de chësc grup é chël de daidé fora familiars y comp ag ns de porsones alcolistes. Düć é bëgnodüs a tό pert ales sentades, pro chëres che al

vëgn insigné co afrontè l’alcolism, co ti dè coraje ales porsones che patësc de chësta maratia. Les sentades é a Bornech tl Seeböckhaus vigni mertesc dales 15.00 ales 20.00, a Porsenù (Domgasse 2) vigni 2. y 4. lönesc dl mëis dales 15.00 y a Balsan (Marconistrasse 9) vigni 1. y 3. lönesc dl mëis dales 15.00. Por informaziuns pòn cherdè sö le numer 0471/836023 o vijité la plata internet www.al-anon.at.

♦“Jumblins desferënc” de Christian y Matthias VerginerLa mostra a Tluses tl Stadtmuseum, vën giaurida ncuei vënderdi ai 21 de juni, dala 6 da sëira

“Diff erent twins”, per ladin ”jumblins desferënc” ie l titul dla mostra cun catordesc lëures criei aposta per chësta ucajion mpurtanta, ulache C h r i s t i a n y Matthias, nce sce medemi n cont de persunalità y maniera de lauré, uel mustré vijions desferëntes te si lëures.I doi jëuni artisć Verginer a cris ora coche argumënt la persona o miec dit la persona tl raport cun d’autra formes de vita, coche tieres, la natura, i lëns o cun cosses da uni di.La giaurida dla mostra ie ncuei vënderdi 21 de juni, dala 18.00 tl Stadtmuseum de Tluses. Davierta resteràla dai 22 de juni nchin ai 27 de lugio dala 9.30 ala 12.00 y dala 15.00 ala 18.00. De dumënia y lunesc iel di de paussa.

ConcorscL’é ja temp de Soreghina 2014

L comitat de endrez de la Marcialonga fèsc a saer che l’é avert la iscrizions per tor pèrt al concors per doventèr la neva Soreghina 2014. Cogn esser bezes dai 18 ai 30 egn, sportives, che cognosc noscia cultura e tradizions e sà se la fèr cà con desvalives lengac. Per info: [email protected], tel. 0462.501110.

Rencurèr l vidor sa Vich L Comun e l Comitat Manifestazions de Vich met dant ence chest an la scomenzadiva “Rencura n vidor”. Se volede tor pèrt fajege a saer a Paola, Nuova Ottica, 347.4344390. A la fi n de l’istà ge vegnarà dat n pìcol recognosciment a chi che se à dat jù.

MostresClaus Soraperra al zenter Dòlaondes

Per dut istà, enscin ai 20 de setember duc chi che rua al zenter Dòlaondes de Cianacei i podarà aprijièr l’instalazion artistica de Claus Soraperra dal tìtol “Oxygen”. L zenter sarà avert enscin ai 7 de messèl duc i dis h 14.30 - 20.00 e de mèrtesc e de jebia 10.00 - 20.00. De mercol l’é avert enscin h 22.00.

”Still Life” dl fotograf Christian MartinelliLa Lia Mostra d’Ert y l Fotoclub Gherdëina nvieia ala mostra dl fotograf de Maran Christian Martinelli, che cun si ultimi proiec se à fat n inuem a livel nternaziunel. Si lëures de fotografi a ie da udëi nchin ai 30 de juni tla sala dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi, uni di dala 10.00 - 12.00 y 16.30 - 19.00, de merdi y juebia nce dala 20.00 - 22.00.

Workshop de fotografi a cun Christian MartinelliL unirà nce metù a jì n workshop de fotografi a analogica cun l artista Martinelli y cun l cunlauradëur tecnich Andrea Salvà, ai 28 y 29 de juni dala 9.00 nchin la 18.00. Per nfurmazions y per se scrì ite pòssen cherdé su l 335/5362876 o mandé na e-mail a [email protected].

Lën vërt, te Tublà da NivesLa mostra dal titul “Grünes Holz, legno fresco, lën vërt” ie na cunlaurazion cun l Südtiroler Künstlerbund, ulache i artisć Paul Feichter, Arnold Holzknecht, Bertram Kober, Hubert Kostner, Diego Perathoner, Michael Sailstorfer, Peter Senoner, Carlo Speranza y Th omas Sterna se à dat ju uniun a si maniera cun l argumënt dl lën. La giaurida dla mostra sarà n vënderdi ai 5 de lugio dala 20.30 tl Tublà da Nives y la resterà davierta nchin ai 28 de lugio.

Al-Anon é n grup che dëida i familiars alcolisć a afrontè sü problems.

La Brassband Fröschl Hall.

Informazions y Manifestazions

35

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Trasmiscions TV y RadioPersones de tëmp y si criatività sun Paladina

N program metù adum da Vinzenz Senoner y da udëi n juebia ai 27 de juni dala 20.30 pra la trasmiscion dla TV Ladina Paladina. Truepa jënt nes desmostra for inò che la vita possa vester bela y plëina de sudesfazions nce cun na cërta età. Vester criatifs juda a resté nton. Portret de doi persones che se mantën scialdi atives nce sce plu inant de età: Reinhold Senoner y Siegfried Irsara. Pra la Mujiga de S. Cristina à Reinhold Senoner abù truepa de bela sudesfazions. Ël ie nce stat plu ani dirighënt dl cor y dl’urchestra. L fl aut ie deventà si miëur cumpani y propi tres l ambient dla mujiga se à per ël giaurì n mond defi n nuef. Oradechël ie si amor per l’ert, te uni si forma, scialdi grant y do a dut chësc iel la natura, si vëira ”musa” per l bënsté spirituel. Nce Siegfried Irsara de Urtijëi ie na persona scialdi criativa, cunesciuda per si miniatures da paur. Nasciù y chersciù su a Antermoia, se àl per duta si vita tëut pea i biei lecorc dla vita da paur. A ti cialé a si miniatures da paur lùnel ora l gran savëi y l amor che Siegfried desmostra per la cultura de chisc tëmps passei. N vëija ora si talënt da marangon, ma nce si savëi dl’architetura y duc i pec de massaria che toca pra n luech da paur.

“L ciaciador solitar” tel Cianton de l’ICLTe “L Cianton de l’Istitut” sun TML chesta setemènes se pel veder “Mizacoles de storia – L Mesolitich/Aa-gar L ciaciador solitar”. Oraries indicatives: sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30.

“Kairos”: l temp del Spirit sun TMLSun TML se pel veder la rubrica religiousa “Kairos”, con letura del Vangele de la domenia per fascian e coment de don Celestino Riz. Oraries: sabeda h. 19.45, 21.15 e 22.15; domenia h. 7.15, 10.00, 17.15 e 23.15; lunesc h. 7.15, 11.30, 17.45. La programazion de TML é da veder ence su www.tmltv.it e i programes de Ercamedia su www.tvladina.com

CurscCurs: Body Fit Special

L’US San Martin organisëia n curs de fi tness cun musiga por renforzé, tonifi ché y le corp, cun laprò eserzizi de LnB Painless, eserzizi de arlungiamënt muscolar. Le curs mët man incö vëndres ai 21 de jügn dales 20.30, tla platestra a San Martin. Indöt 10 iadi, mertesc y vëndres. Cost: 95,00€. Iscriziuns pro Marisa Clara al 340/2756166.

Curs de LnB MotionL’US S. Martin mët da jì n curs de LnB Motion cun Marisa Clara. Al mët man incö vëndres ai 21 de jügn dales 19.00 ales 20.15, te palestra a San Martin. Al jarà inant por indöt 10 iadi, dagnora mertesc y vëndres. Informaziuns y iscriziuns: Marisa Clara, 340/2756166.

Curs da arpizé cun mënacrëp y n curs por mitunsLa Lia da Munt Ladinia - Val Badia organisëia n curs da arpizé tratan la fi n dl’edema di 29 y 30 de jügn. An porvarà fora tecniches de arpizada y da s’assiguré, te plü palestres alaleria (tla Val Badia). Implü gnaràl d’agost fat n curs da arpizé por mituns. Infos y prenotaziuns pro intrami i cursc al nr. 335/6849422 (Max & Simon).

Zumba Fitness y Zumba ToningL curs ie te Sëlva tla sala dai spiedli dl tennis curì cun Giorgia. L curs scumëncia ai 24 de juni y va inant per dut l instà, uni lunesc domesdì 17.30 - 18.30, mierculdi sëira 20.15 - 21.15 y vënderdi danmesdì 9.30 - 10.30. Vie canche te es ueia y dl'aurela.

Cursc de volley y beachvolleyNtan i mënsc de lugio y agost mët la lia Volley Gherdëina a jì cursc de volley y beachvolley per mutons y mutans. I cursc scumëncia ai 8 de lugio y vën tenii tl ciamp dal sport Mulin da Coi y a Runcadic tl ciamp da beachvolley pra l tennis curì. Per plu nfurmazion y per se nuté su pòssen cherdé su l 328/3638884.

♦Marcià dl artejanat y di pauresManifestazion da sëira per l’ucajion dla Olimpiada de sport pupuler n mierculdi ai 26 de juni

A S. Cristina tl raion da jì a pe uniràl n mierculdi sëira inò metù a jì l marcià dl artejanat y di prudoc de Südtirol. Mé l prim iede, n ucajion dla Olimpiada IVV de sport per duc, sarà l marcià de mierculdi y scumencerà bele dala 5 domesdì per duré pona nchin ntëur mesa la 11 da sëira. N se aspieta na bela sëires da d’instà che nvieia a sté plu giut alalergia. Dala 6 da sëira inant piterà i restauranc zeche da maië y da bever dan si portes. L marcià dl artejanat ie la drëta ucajion per jì a se fé na raida tres l raion da jì a pe y per ancunté chëi da tlo. Artejans y paures prejenterà si ert y si prudoc … truep de nuef saràl inò da udëi, da ciarcë, da cunscidré y da cumpré. Chësc mierculdi ai 26 de juni saràl da udëi i ”Schuhplattler” de Funes.

♦Belsy Festival 2013N sada ai 29 de juni saràl inò l Belsy Festival. La festa ie sun plaza de chemun de Sëlva. Bele l di dant saràl per i ”fans” la ucajion de na jita sa mont cun Belsy

N vënderdi ai 28 de juni possa duc jì sa mont cun Belsy sa la utia Salei. Chëi che va su a pe se urta dala 10.00 danmesdì sun plaza de chemun de Sëlva y per chëi che uel furné su saràl na curiera che pëia via dala 11.30 for sun plaza de chemun.N sada ai 29 de juni saràl pona l cunzert cun Belsy. La jënt vën bele lasceda ite dala 17.00 y l cunzert scumëncia dala 18.00. L sarà da audì i ”Geschwister Hofmann”, Stefanie Hertel, i ”Zellberg Buam”, ”Vincent und Fernando” y sambën Belsy & Florian.Dl maië y dl bever se cruzierà sciche ti ultimi ani i Destudafuech de Sëlva. Per apusté mëises y chertes danora o per nfurmazions pòssen cuntaté la Lia dl Turism de Sëlva, tel. 0471 777901 o scrì al adres [email protected]. Mutons sot a 12 ani possa ite debant.I Destudafuech de Sëlva y Belsy se ncunforta sun Vo.

♦L’isté inće te n bel conzertTe dui conzerć tla Val Badia saral da aldì Esther Videsott al saxofonn, Angela Palfrader ala vidora y Ivan Tibolla al orgo

I trëi musizisć Esther Videsott al saxofonn, Angela Palfrader ala vidora y Ivan Tibolla al orgo darà so conzert d’isté en jöbia ai 27 de jügn, dales 20.30, tla Dlijia da San Ćiascian y en sabeda ai 29 de jügn, dales 21.00, tla Dlijia d’Al Plan. La musiga che les döes musizistes dla Val Badia pîta adöm al orghelist venet é dër variënta: da tòc de J. S. Bach, C. Debussy, P. Dubois a composiziuns contemporanes scrites inće da Ivan Tibolla instës.L’ entrada sarà debann cun la poscibilité da lascè na bona man ala fi n.Düć é dër bel invià!

L marcià dl artejanat y di paures tl raion da jì a pe a S. Cristina.

Belsy cianterà te Sëlva pra si festival.

Angela Palfrader. Ivan Tibolla. Esther Videsott.

♦Cuinta edizion de Cortina InCantaNa manifestazion musicala, dai 29 de jugn ai 14 de messel, per scomencé la sajon da d’isté

L cor ampezan di ei “Coro Cortina” met da jì en chest isté la cuinta edizion dla manifestazion musicala “Cortina InCanta”. Ence en chest ann ruvaràl adalerch cors da foradecà, tratant n’edema de musiga che inaugureia la sajon da d’isté. L conzert inaugural sarà en sabeda ai 29 de jugn tla glieja de San Filip y San Iaco a Cortina. Al sarà l cor organisadour, l "Coro Cortina", sot a la direzion de Marino Baldissera, a inauguré la edizion da en chest ann. Ciamò saràl da audì la corala “Santa Cecilia” da Resana (TV), n cor metù adum da 40 ciantarins che porta dant cianties sacres, ma ence n repertore plu modern, y spo l grup vocal de ei “Novecento” La manifestazion jirà spo inant l mercui ai 3 de messel da les 21.15, con conzerc tla gliejia dla Difesa. Chilò saràl da audì l “Coro Cortina” y spo les ousc dles ciantarines dl cor “Volinvoce” y di ciantarins dla “Schola Cantorum” da Santa Giustina. La sabeda ai 6 de messel saràl spo n conzert tl A.G. Hall con l grup strumental “Note in Blu” da Pove del Grappa (VI). La sabeda ai 13 de messel saràl tl zenter turistich Park Des Dolomites a San Vito, n conzert con l cors “San Vito” y “Montevenda”, da Galzignano Terme (PD). L cor “Montevenda” tignarà n pice conzert ence en domenia ai 14 de messel do la santa messa, che sarà da les 11.00 sun Col Druscié. L Coro Cortina sarà da ascuté ence ai 20 de messel a Fiera di Primiero y l 3 de agost te Fodom tla gliejia de San Iaco. Per infos pòn vijité la plata internet: www.corocortina.com.

L Coro Cortina organiseia en chest ann la cuinta edizion dla manifestazion musicala Cortina InCanta.

Informazions y Manifestazions

36

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

AviscUdiënzes dla Uniun di Ostis

La Uniun di Ostis HGV tëgn udiënza inće a La Ila, vigni secundo y cuarto lönesc dl mëis, dales 15.00 ales 16.00, tl salf dla Cassa Raiff eisen.

Ofi ze dla Zentrala di Consumadus a PicolinL’ofi ze é da ciafè tla sënta dl Raiun Sozial, tla terza alzada, y é davert vigni 2. y 4. jöbia dl mëis. Telefonn: 0474/524517.

Volontars por portè fora les marënes sön rodesLe Raiun Sozial Val Badia chir volontares o volontars che portes fora les marënes sön rodes por i paîsc da San Martin y Antermëia. Al é plü poscibilitês: o adorè l’auto dl raiun, o cun l’auto privat, che vëgn assigurè. Les spëises di km vëgn inće retüdes. Por informaziuns plü menüdes: 0474/524513.

Ćiamena dal guant a PicolinLe Grup de Ćiamena dal guant i recorda ala jënt la poscibilité da dè jö y jì a se chirì fora guant. La ćiamena é daverta vigni jöbia domisdé, dales 14.00 ales 16.00, tla vedla Ćiasa de Palsa a Picolin.

Aiut ala persones tuchedes dala gran eghesLa Caritas de Südtirol à metù a jì na azion de solidarietà per duta la jënt tucheda dala gran eghes tl’Austria. N possa dé na dunfi erta online sot a www.caritas.bz.it scrijan leprò la parola “Hochwasser“ o fé na dunfi erta pra la Südtiroler Sparkasse,IBAN: IT17X0604511601000000110801Bank für Trient und Bozen, IBAN: IT66A0324011610000006000065Raiff eisen Landesbank, IBAN: IT42F0349311600000300200018Südtiroler Volksbank, IBAN: IT12R0585611601050571000032.

Pruposta per dsaré doi iedesc al’ena i jëufsLa Lia per Natura y Usanzes ulëssa nvië duc n dumënia ai 23 de juni n ucajion dl Sellaronda Bike Day a unì pra nosc stont pra l trëbe dla streda dl jëuf de Frea y dl Sela a sotscrì per nosta pruposta de dsaré i jëufs d’instà doi iedesc al’ena. A chësta maniera ulessans ti dé la ucajion a duc chëi che va gën cun la roda de pudëi amiré da daujin cun gheneda nosta bela natura.

Orares de giaurida dl Museum GherdëinaL Museum de Gherdëina ie inò daviert per la sajon da d’instà: da lunesc nchin vënderdi, 10.00 – 12.00 y 14.00 – 18.00. Ntan i mënsc de lugio y agost saràl nce daviert de sada, 10.00 – 12.00 y 14.00 - 18.00. La mostra “Clochards y roba da fé damat“ ie da udëi nchin ai 11 de utober.

Oraries biblioteca de VichLa biblioteca de Vich fèsc a saer che enscin ai 28 de jugn la sarà averta con orarie 15.00-19.00. Dal 1° de messèl enscin ai 7 de setember enveze vegnarà metù en doura l’orarie da d’istà: dal lunesc al vender 10.30-12.30 e 15.00-19.00. De sabeda e dis de festa resta serà.

Segres y festesA Moena sègra de Sèn Vile

Dai 26 ai 30 de jugn festa a Moena per Sèn Vile endrezèda da la Musega de paìsc. En mércol messa grana da les 10.00, defi lèda fi n te tendon jun Navalge e marena. Da les 14.00 conzert de la Musega e premiazion del concors musical Paolo Chiocchetti. En sabeda da les11.30 festa col Fansclub Deville. Duta la seres musega e devertiment.

Sègra de Sèn Jan de jugnEn domenia ai 23 de jugn festa grana per Sèn Jan. Da les 10.30 messa grana te la Pieif de Fascia, vegn fat festa ence per i 60 egn de messa de don Gigi Vian, per i 55 egn de messa de don Erminio Vanzetta e per i prumes 5 egn de messa de don Alessio Pellegrin. Dò messa la statua de S. Jan vegn portèda en procescion dintorn la Pieif.

ReligionMëssa di jëuni sun Piz Miara

La grupa di Jëuni de Sëlva mët a jì n dumënia ai 7 de lugio na mëssa di jëuni, dala 1 domesdì sun Piz Miara dan l Crist nuef metù su l ann passà. La mëssa vën cianteda dai Hosianna.

Temp ledeApenrosa a Corvara

En vëndres ai 21 de jügn dales 18.00 vëgnel organisé sön plaza de comun a Corvara l’Apensora, l’aperitif tratan l’enrosadöra. Dales 18.00 saràl trëi locai dl’Alta che mët da jì l’aperitif cun produć tipics. Laprò musiga dal vì.

Tera SalvariaEn sabeda ai 22 de jügn dales 15.00 vëgnel organisé pro les grilies dl Sas Dlacia la manifestaziun cultural-musicala ”Tera Salvaria - Ur Folk Event, che se basëia sön natöra, mitologia y arpejun culturala dl teritore ladin y alpin. Domisdé ćiaćia al tesur y jüć por mituns, da sëra conzert neofolk cun plü grups, stories y liëndes incër le füch. Por spëisa y boanda él fi stidié.

De vedli juesc scuvierc da nuefL Museum Gherdëina nvieia nce chëst ann al’azion nterativa per pitli y granc. Co se tripova pa i mutons dan 100 ani? De ce material fova pa la roba da fé damat? Granc y pitli po’ scuvierjer da nuef i vedli juesc y fé damat deberieda. N se anconta ai 27 de juni dala 16.00 tl museum - Cësa di Ladins. Plu nfurmazions y iscrizions tl Museum Gherdëina o tla Lies dl Turism.

Raida de GherdëinaNcuei 21 de juni uniràl jit zënza durmì te 24 ëura dut ntëur Gherdëina. Dala 18.00 uniràl pià via dan la butëiga Activ Sport a S. Cristina. Per plu nfurmazions y per se scrì ite passëde prëibel da Activ Sport a S. Cristina.

Defi leda de guanc dala gherdëinaPer l’ucajion dla olimpiada de sport per duc vëniel metù a jì n vënderdi ai 28 de juni, dala 9.00 da sëira, na defi leda tres l zënter de Urtijëi.

Ancunteda dla Lies da Mont dla valedes ladinesN sada ai 29 de juni meterà la Lia da Mont de Gherdëina a jì la 21ejima ancunteda. N scumencerà cun na santa mëssa dala 10.30 tla capela da Stufan sun Mastlé y da dedò se urteràn sa la utia Trojer, ulache l unirà fat festa duc deberieda. Sëis duc nviei a unì a fé festa cun nëus!

♦Le dé dla biodiversité tla Val BadiaAi 29 de jügn organisëia le Museum dla Natöra da Balsan y l’Ofi ze Parcs Naturai escursciuns acompagnades sön Armentara por düć i interessà. Inće esperć é sön tru por descurì la biodiversité. Da sëra gnaràl presentè a La Val i resultać

En gaujiun dl 14. Dé dla Biodiversité ai 29 de jügn sarà tröc esperć dl setur sön tru tl raiun de Armentara, por descurì y documentè poscibilmënter tröpes sorts de plantes y tiers che i ciafun te nüsc raiuns. Intratan pîta i organisadus dl evënt döes escursciuns acompagnades

davertes a düć.Danmisdé vëgnel pité na escursciun cun Arnold Rinner sön les pedies di vicì. Düć i interessà s’incunta dales 8 da doman tla plaza sura la vila Furnacia a La Val. An rovarà zoruch incër les 12.00.Dales 14.00 él preodü na escursciun naturalistica acompagnada da Alfred Erardi. An s’incunta inće sura Furnacia, y rovarà zoruch incër les 18.00. Intrames les escursciuns é debann y an n’à nia bria da s’anunzié.Le medemo dé dales 18.30 röion spo adöm tl salf ”Domëne Moling” a La Val, olache i esperć

presentarà i resultać dles inrescides fates ia por le dé. Düć canć é bel invià da gnì a ascutè sö.Informaziuns plü menüdes sön chësc dé ciafon tla Ćiasa dl Parch Natural a Al Plan, al nr. 0474/506120.

SportViola Football Camp a La Val

La US La Val organisëia le camp dai 26 al 31 de agost, por düć i mituns che śoga al palê nasciüs dal 1999 al 2004. Al é na gran ocajiun por odëi y imparè diretamënter da alenadus profescionisć che laora tl setur jonil. Por informaziuns y le modul de iscriziun pòn jì sön www.uslaval.it o telefonè a Fabian al nr. 333/4750466 (do les 17:00).

8° tornoi Champions VichDai 26 de jugn ai 20 de messèl aló dal Zenter sportif a Vich vegn endrezà l’8^ edizion del “Champions Vich”, l tornoi de balon più de nonzech de Fascia e Fiem. Sarà ence chest an la “Champions Girls” per la eles pascionèdes de balon. Per se scriver ite [email protected], 0462.760325 o Roberto 328.5512445.

Garejedes de atletica lesiera ”Saslonch Meeting”Sun l ciamp dal sport Mulin da Coi a S. Cristina mët dl’Atletica Gherdëina a jì duman sada ai 22 de juni, dala 3 domesdì, l Saslonch Meeting cun partezipazion de atlec da truepa regions dla Talia. Chisc meetings ie suvënz nteressanc per chëi atlec che muessa mo arjonjer i lims per i campiunac talians ndividuei che vën fac d’autonn.

8. Sellaronda Bike Day N dumënia ai 23 de juni sarà la stredes sun i jëufs ntëur al Sela dsaredes dala 8.30 nchin la 15.30 per ti lascé lerch ai truep pasciunei dla rodes da dlonch caprò. I cater Cunsorc de Turism dla valedes ladines ntëur al Sela mët nce chëst ann a jì l di dla rodes. Plu nfurmazions ti ufi zies dla Lies per l Turism de uni valeda.

Olimpiada dl sport per duc te GherdëinaDai 25 nchin ai 29 de juni saràl te Gherdëina la olimpiada dl sport per duc cun truepa de bela manifestazions sëuraprò. N merdi ai 25 de juni se ancónten dala 17.00 sun plaza dl juech al palé te Plan per fé na defi leda de viers dl stadio dala dlacia Pranives, ulache l sarà la zeremonia de giaurida dla olimpiada.

Maratona y mesa maratonaPer l’ucajion di juesc olimpics de sport per duc iel sun l program, ai 27 de juni, na maratona y mesa maratona. N possa sauté 42,195 o 21,097 km. Pià via vëniel dala 11.00 danmesdì pra l stadio Pranives te Sëlva. Iscrizions, regulamënt y plu nfurmazions sun www.ivvsuedtirol.info o cherdan su l numer de telefonn de Val Gardena Gröden Marketing 0471/777777.

Sugestiun sön i prà d’Armentara. (Foto: Sepp Hackhofer)

Informazions y Manifestazions

37

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

ChinoAl chino de Tieser

Insnet, vender ai 21, en sabeda ai 22 e en domenia ai 23 da les 21.15 se pel veder il fi lm “Una notte da leoni 3”. En mercol ai 26 enveze vegnarà moscià i fi lm de l’edizion 2013 del Trento Filmfestival de la Mont. La scomenzadiva é portèda dant da la Biblioteca e da la SAT de Tieser. Se pel ite per nia.

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 8.00 daduman de n sada 22 de juni nchin la 8.00 daduman de n lunesc 24 de juni ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 0471/794002 o l 798626.Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 22 y 23 de jügn, ti cin’ comuns dla Val Badia, é le dotur Edoardo Agreiter, San Martin de Tor, tel. 0474/501927.

ApotecaL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 21 de juni nchin n vënderdi ai 28 de juni ie chëla de Urtijëi, telefonn 0471/796125 (orar de giaurida 8.00-12.00/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 21 de jügn al vëndres ai 28 de jügn, é chëra da San Martin/Picolin, tel. 0474/523020.

(de Scimun Ganz)

Al fova n mut che jiva fora per bosch. Al ova inom Pire. Al jiva su per n ert. Al incuntova na olp. La olp ti dijova: “I à tan beca al spinel, poste me crazé preitambel?” Pire ti crazova l spinel. Spo jìvel inant. Ence la olp jiva inant. Mo dant rengraziòvela, cie valenta! Pire incuntova na giatamajira. Al stova per la pesté sot, ma ela scraiova: “Stooop! No mete ju chel pé!” Pire stova per n moment con l pé tl’aria, spo perdovel l ecuiliber y tomova sotissoura. No, al ne tomova nia sotissoura, al metova ju l pé, per fortuna dlongia la giatamajira ju. Mo avisa dlongia la giatamajira fòvel n’autra giatamajira, sia compagna... No!!! Al fova n arosch che olova se mangé la giatamjira! Y Pire ova avisa pesté lassoura. Aiaiai, cie grac che al ova dé ca. Maché, al ne fova nia n grac, al fova na vera che an n’ova presc nience audì. Ma che Pire ova sentì dret ben, sot sie pé... chi osc fi ns che se sfenova. N’eise vos mai mangé arosć? Ie no. Ma ai dij che ai é pa bogn. Ma n arosch fracé, chel no: chel n’é danz nia n bel vedei. Bel vedei. Sciche Bellavista o Belvedere. O Schönblick, por todësch. L inom de n hotel. Pensede madret: ti mete inom a n hotel, o miec, a na ostaria, Ostaria dal Arosch fracé. Per todesch sonéssel

miour: Gasthof zum wilden Löwen, Gasthaus zum weißen Lamm, zum goldenen Hirschen, y Gasthaus zum zerquetschten Frosch. Fòssel mo valgugn che jiss ite, tl Gasthaus zum zerquetschten Frosch? Magari ben. Forsc fòssel pa bel na bona idea! Al podess deventé na moda, chesta di inoms n pü’ balordi: Gasthaus zur abgeschossenen Ente, zum verfaulten Kürbis (o Karfiol), zum verwesten Regenwurm, y magari, per mete valch n pue de antropomorf, zum pubertierenden Jüngling. Chel passenessa pro me. Deache la puberté à duré da me enchin ai 30 agn, y sce i damaneis mia fomena (y valgugn de chi che nes à abù en terapia) spo sonse ciamò intres te chesta fasa; y bonamenter restaréi laite per duta la vita. Ajache, i messeis savei, ie son n artist, y dant ai uedli de na gran pert dla popolazion é i artisć tant che de tei mutons che n’é nia stés bogn de cresce. Ma ie la oujesse enscì, la cossa: che i artisć é mutons che é stés bogn de resté mutons ence sce ai é deventés adulc. Y chest i fej onour, n gran onour! – Ma sen ne volonse nia baié dl liam che é anter puberté y vocazion artistica; i volon baié de chest pure arosch, de Pire y dla giatamajira.

L proscim iade.

va inant te na edizion che vegn

Letöra

♦Zucchero a BalsanAi 2 de messè 2013 dales 21.00 al Palaonda

Cun 40 miliuns de plates venüdes sura döt le monn é Zucchero un di gragn dla musiga blues-rock. Ai 2 de messè saral a Balsan por presentè so album tut sö a Cuba dal titul “La Sesión Cubana”, che tol ite ritms latino y cubans. Le conzert da Balsan é un di cinch che le ćiantautur emilian dà chësc isté tla Talia.

Zucchero.

Pire y la giatamajira

♦Vernissage de SMACHEn sabeda ai 6 de messè 2013 dales 18:00 inant a Picolin

Cun la maiù pert di dodesc laûrs metüs sö sön teritore dl comun da San Martin de Tor s’arjigna i iniziadus de Smach ala daurida ofi ziala dl proiet internazional. Por chësta ocajiun ruvaral adalerch a Picolin pro la Ćiasa dl Maier, olache al sarà le program dla festa, l’espert d’ert y diretur dla Galaria d’ert moderna da Tor ino Dani lo Eccher, che é stè le presidënt dla juria por chirì fora la desëna di laûrs da realisé danter les passa 90 propostes ruvades adalerch da plü ćiantuns dl monn. Ala daurida saral dlungia i discurs ofi ziai inće da aldì n esperimënt musical dl jonn Luca Obwegs d’Al Plan y la proieziun artistica dl artist ladin Helmut Pizzinini.

Do che les artistes y i artisć da plü statesc (danter chisc la Lituania, Spagna y le Iapann) é stà söl post a realisé i laûrs, gnaral daurì le proiet Smach. (foto: Gustav Willeit)

Gran plajëi i fej dagnora ala redaziun sce porsones, grups, lies o scores passa a saludé y ćiarè desche le laûr va.

Dan püć dis él ruvé adalerch n bel tlap de porsones jones por aldì dai dui redadus te ćiasa Iaco Rigo y Pablo Palfrader sciöche La Usc di Ladins é nasciüda, s’à svilupé y laora dé por dé por les ediziuns edemanales. Interès él

inće gnü desmostrè por les variantes linguistiches che vëgn adorades, danter chëstes le Ladin Standard, che an po lì edema por edema desco lingaz tët por düć i ladins söles prömes plates. Śëgn che la scora é por la maiù pert di scolari ruvada, arà un o l’atra dessigü plü dlaurela da i ćiarè plü avisa a La Usc di Ladins y lì fora les informaziuns che interessëia. (ir)

Vijita a “La Usc di Ladins”Les terzes tlasses A y B dla scora mesana da San Martin de Tor é jüdes a ciafè la redaziun a San Martin de Tor

La scora da San Martin de Tor te redaziun de La Usc di Ladins.

[email protected]

38

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Congratulazions

Al iaio e la iaia

Bruno e Dora de Martin per si 50 egn da sposc

Duc ensema ve festejone n ceston de augures ve fajonLe contìe che ne aede contà

tante robe le n’à ensegnà e amò ades no le n’à stufà.

Stajene apede amò per n bon tratche podassane se goder ensema dut chel che ne aede dat. Augures!

Lela, Sofi a, Chiara, Marco, Andrea, Mattia, Th omas e Giorgia.

Ai 24 de jügn èl dassënn da festejé,

chël Arnoldai 25 agn èl roé.

De cör döt le miù orunse Te aodé,la bona löna ennant dé por dé.

Dagnora na gran ligrëza da jì a lauré,spezialmonter śën che ”sorastant dai assistîs”

este gnü lité.La posaune y la musiga ennant Töa gran

pasciun dess resté,y en picio scioldo te gaiofa por le cafê la

domëgna mai manćé.

Caro Arni, döt döt döt le bun…..da düć chi co t’ô tan bun!

Aiaiai, śëgn él inć’ nosc

Lukitan inant!

Dan da 18 agn a Calfosch n pic’ müt é nasciü, che é śëgn bel’ dër chersciü!

Ruvé da fà la patent messarast’,deache tröpes porsones da porté incërch arast’!

Döt l’bun por to 18 agn orunse te auguréy dër dassënn te festejé!N bel dé te augurunse,

y ai 22 s’la incunfurtunse!

Tati, Miri, Maddy, Dany, Jampi

Ai 19 de jügn èl endô sté chël déolache chës jomelines de Baldessé

à complì i agn.

Y en cösc iade èl sté en numer toronn,porchel èl da ti al dì a düć anentoronn.

Inće sce al è en pêr de dis plü tertstéde a ćiasa

y no jide sö por munt o cola roda,deache döta la trupa gnarà a s’aodé

döt le bun.

A Annemarie y Barbaratrepes ligrëzes, sanité, pazionza pa so laûr ti aodunse

y che ares romagni ennant tan da orëi bun.

Chi de ”Baldessé de Sot” y düć chi anencëria.

Caro tati y caro nene, da arpizé y da jì söles pizes altes te àl tres salpü bel.

Śëgn aste inće arjunt te tüa vita na bela piza.Pur tü 80 agn te augurun de cör inant tröpa sanité

y che te restes tres dala buna löna.

Tü mituns cun families y Maria

Congratulaizuns

a nosta Elenapur avëi arjunt al’Academia da Balsan le

diplom Maestro d’Arte da friseriacun de bugn resultać.

Ti augurun inant tröpa sodesfaziun te so laûr

Carlos, Maia Sofi a, Ana GiuliettaMama y Tati

N dumënia ai 23 de junicumplësc anda

Maria Senoner da Daunëila bela età de 90 ani.

A nosta loma, lava y besava ti mbinciadut l bon y mo truepa legrëza

chëi de familia

Cari tati y mama,al é bel’ passè

30 agn da canche s’ês dit de scê.Oréssen ves rengrazié por dütćich’ês tres fat y fajês por nos y ves aodun ćiamò inant tröc agn

deboriadade ligrëza, sanité y benedisciun de Dî.

Ostes mitans Isabell y Magdalena

Por i 75 agn nos düć adümte audun sanité, ligrëza y alegria n grüm.

Ćiara de ne ester nia tan stressadascenò ne passa mai la giornada.

Te mësseses ma plö organisésavun che al dër rî da se fà stimé,mo porchël düć te orun dër buny te audun por tü 75 düt le bun.

Konrad, Karl-Heinz y Ingeborg cun sües families

Ai 24 de juni cumplësc

Maria Karbon ”da Pradel”90 ani

Rengrazion de cuer per dut chël che te es fat per nëus,per uni nosc bujën foves for tlo y te nes ies stata daujin te uni situazion. Per l daunì te mbincions mo sanità y cuntentëzay

che pudon mo passé deberieda de biei mumënc

da ti mutons Rita, Edith y Judith, Johanna, Ewald, Helmut y Hanspeter cun uemes y fenans y dantaldut da ti 13 nepoc

y i 2 pronepoc Jan y Jakob

39

nr. 24 / 21 de jugn 2013

www.lauscdiladins.com

Inserac y Religion

A San Ćiascianvëgnel chirì.

por la sajun da d’isté,na möta da mituns

dl post.Prëibel cherdè sö le

333/3002004.

L vën fi tà via na butëiga tl zënter de Sëlva.Prëibel cherdé su l

335/5707280.

L vën fi tà via n cuatiercun 2 majons da durmì

a Runcadic per plu giut.Prëibel cherdé su l

0471/798241.

A Corvaravëgnel afi té ia n local

de 70 m2por ofi ze o botëga tla

alzada tera.Scialdamënt y

forza eletrica autonoms.Tel. 335/386514.

Da vëne breies y trés de lignan vedl y pei da fé sie de leresc. Tel. 331/3448042. •••Da vëne n remorch/gratun Schwarz da döes asses, capazité 700 chili, pëis complessif 1.000 chili, adorè dër püch, te de buniscimes condiziuns, dl ann 1998. Cherdè sö Bruno Atz al nr. 333/4260323. (22/13)•••Da vënder na Alfa Romeo 147 JTD dl 2002, culëur fosch, per 1.000 euro. Tel. 338 4083888. (23/13)•••Al vëgn venü döes tutes por motor dla marca Dainese, por el n. 50 y por ëra n. 52. Tel. 339/4221806. (23/13)•••Da vëne na braia de coran cörta, mosöra

Da vende50. Tel. 0471/847125. (23/13)•••Al vëgn venü na chitara y na tuta da sub. Tel. 0471/847125. (23/13)•••Da vëne a n bun prisc na roda da munt Orbea dl 2011, furćia de carbonium, mosöra L (1,80 - 1,85), cun amortisadus dant y iadedô, cun componënć Shimano XT. Telefonè a Andreas al 329/9433043. •••Al vëgn venü na Vespa (nia targada) che jiss da targhè y n motor da trial dla Montesa. Tel. 339/6870823. (24/13)

Al vëgn scinché ia n pice bëch de ćioura de un n ann. Tel. 0471/843094. (22/13)•••L vën scincà cater pitli giac nasciui dan n mëns. Tel. 333/6870283. (23/13)

Da scinché ia

•••Da vëne na couch de peza por piz de stüa, feter nöia, püch adorada, le tòch lunch a man dërta de 180 x 70 cm, le tòch cört de 180 x 100 cm, multifunzional. Tel. 339/1242712 (ma domisdé). (24/13)

12. Domënia ia por l’ann C, ai 23 de jügn 2013

Dal vagnele do San Lüca, 9, 18-24

Te chël tëmp, ê Gejù tla surité ch’al periâ y i discepui ê pro d’ël; dailò i àl damanè: ”Por chê m’arata pa la jënt?” Ai à respognü: ”N valgügn por Jan Batista, d’atri por Elìa; indô d’atri dij: Un di vedli profeć é ressorì.” Dailò ti àl dit: ”Os indere, por chê m’aratëise pa os?” Pire à respognü: ”Por le Messia de Dî.” Sön chëra ti àl proibì dassënn de ti al dì inant a zacai. Y al à injuntè: ”Le Fi dl Om messarà patì tröp, gnarà refodè dai plü vedli, dai surastanć di proi y dai studià dla lege; al gnarà copé y le terzo dé ressoriaral.” A düć ti dijôl: ”Chël che ô ester mi discepul, chël s’un desdijes de sè instës, toles vigni dé süa crusc sön ël y me vëgnes do. Deache chël, che ô salvè süa vita, la pordarà; mo chël, che pordarà süa vita por mè, la salvarà.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

Chirì da laourN ël jëunn cun esperienza chier da lëur coche segondo cuech, a lavé ju o a fé de uni sort de lëures te n hotel. Tel. 338/9943759. (22/13)•••N ël cun esperienza chier da lëur a judé te cësadafuech o a fé de uni sort de lëures te n hotel. Tel. 334/7125770. (22/13)•••Na ëra dla Val Badia chir n laûr por 4 – 5 ores al dé. poscibilmënter nia da sëra. Tel. 339/4129719. (22/13)•••Na ëila cun esperienza y de bona referënzes chier da lëur a cialé de na persona de tëmp o nce de pitli mutons. Tel. 327/9064572. (22/13)•••L vën cri da lëur te Ghedëina da śën inant te n restaurant a fé de uni sort de lëures o coche chelner. Tel. 327/9372662.•••Na ëila chier da lëur a rumé su majons o a fé de uni sort de lëures te n hotel. Tel. 320/3339480. (22/13)•••Na ëra cun esperiënza y de bunes conescënzes dl talian chir da laûr tla Val Badia a ćiarè de porsones atempades. Tel. 366/2703569 (22/13)•••N ël cun esperienza chier da lëur da pizzaiolo, a lavé ju te na cësadafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 327/0662764. (22/13)•••Na ëila da tlo chier da lëur te n ufi ze o scenó nce vel’auter lëur. Tel. 339/3607277. (23/13)

•••N jëunn de 18 ani chier da lëur per la sajon da d’instà a judé te na cësadafuech, a judé a n pizzaiolo o a fé de uni sort de lëures. Tel. 388/6461449. (23/13)•••Na ëila dla Serbia cun 10 ani de esperienza y che sa talian y tudësch chier da lëur a rumé su majons. Tel. 345/7869998 o 00381/642409436. (23/13)•••N’ëila chier da lëur te Gherdëina a rumé su majons. Tel. 389/8232409. (23/13)•••N cuech chier da lëur te Gherdëina. Ël sa talian y tudësch. Tel. 389/4718775. (23/13)•••N ël cun 4 ani de esperienza chier n lëur a lavé ju o a fé de uni sort de lëures. Tel. 339/8665047. (23/13)•••L vën crì n lëur a fé de uni sort de lëures o a lavé ju. Tel. 389/9505152. (23/13)•••N ël chier da lëur a lavé ju, a fé de uni sort de lëures o coche segondo cuech. Tel. 338/2474652 o 380/7650921. (23/13)•••N jëunn peruvian cun truep ani de esperienza chier da lëur a lavé ju o a fé de uni sort de lëures. Tel. 389/7940618. (23/13)•••N jëunn chier da lëur a judé te na cësadafuech o a fé de uni sort de stroc. Tel. 327/8378389. (24/13)•••Na jëuna de 18 ani chier da lëur per la

sajon da d’instà o nce per dut l ann a rumé su majons, coche ciuliera o a cialé de pitli mutons o a fé d’uni sort de stroc. Ëila sa da rujené talian, franzëus, nglëisc y spanuel. Tel. 345/8653985. (24/13)•••N jonn dl post de 20 agn chir n laûr a daidé te ćiasadafüch, sciöche lavataîs o fà-döt, te n hotel, n restorant, na pension o inće te na ütia da munt. Al ne n’à nia debojëgn de alberch. Tel. 0471/847878 o Cell. 339/8415644. (24/13)

Da chirìL vën cris na mola, na sia a vëta y scarpiei da ziplé, bele adurvei ma mo boni. Tel. 388/0561541. (23/13)•••L vën cris n pitl cuatier o monolocal a Urtijëi da śën inant per dut l ann. Tel. 333/7936546. (23/13)•••Al vëgn chirì n videoregistradù VHS. Tel. 347/3223704. (23/13)•••L FC Gherdëina chier per n si trainadëur n pitl cuatier te Gherdëina, da mez lugio de chëst ann inant nchin a mez juni de n auter ann. Prëibel cherdé su l numer de telefonn 370 7003788, Christoph Rifesser. (24/13)•••Al vëgn chirì na mascînn adorada da taié erba. Tel. 333/9600974. (24/13)•••Na nsenianta chir n cuatier da tò a fi t da setëmber a dezëmber, cun puscibltà de slungë, sce la va a Urtijëi. Tel. 340/3654556. (24/13)

RengraziamëntI ùn tut comié da

Rudi Molingda Lungiarü - Ties

*13.08.1923 +30.05.2013

Les families rengraziëia de cör düć chi che é gnüs ales corones y ala mëssa de sopoltöra, ala Monica che à

dit dant y a siur Paul por la funziun sintida.

Dilan ai duturs Eduard Agreiter y Gretl Mahlknecht, ales infermieres y ales colaboradësses dl raiun sozial, n dilan a düć chi che à fat n sorvisc, chi che à fat ofertes de ciüfs, por SS. Mësses o a fi n de bëgn, y a düć chi che se recorda de ël

tles oraziuns.

Les families

Lecort

Michael Silbernagl24.06.2008 – 24.06.2013

Bele 5 ani zënza té, ma cun n lecort drët vif de ti vester straurdiner.

Se lecurdon de Michl pra na santa mëssan sada ai 29 de juni dala 18.30 te dlieja de Urtijëi.

Ti familia

Rengraziamënt

N rengraziamënt de cuer a duc chëi che nes ie stac daujin te chësc mumënt de

cumià da mi uem, nosc tati, nëine y besavon

Adam Runggaldierd’Aldoss - cësa Rupian

*26.01.1920 +15.06.2013

Rengrazion particularmënter seniëur pluan Raimund Perathoner y seniëur Heinrich Perathoner per la paroles de

cunfort y per avëi zelebrà la santa mëssa.

N gra sentì ti va al cor de dlieja y al cor Saslong per l bel cianté, al mëune, ai ministronc, ai fi oces, ai ujins y a duc chëi che à fat vel’ servisc,

dat dunfi ertes de ciofs o a fi n de bën.

Rengrazion Günther che à dit dant, duc chëi che ie unic a vedlé,chëi che à tëut pert ala mëssa de supeltura y chi che se recorda inant de bera

Odum te si urazions.

Chëi de familia

Nëus aspiton tlo tla cësa di tieres che zachei unissa a

nes tò. Prëibel cherdé su la Cësa di Tieres Obervintl

0472/868172.www.tierheim-

obervintl.it

S i g n o r M e r c h Graff onara nes à lascè al’eté de 90 agn. Ël ne s’à cruzié nia ma dles “animes” sciöche minister de Dî, mo inće dla storia, cultura y lingaz ladins. Al ê söa pasciun da s’interessé de ći che al sozedô inće sozialmënter y politicamënter tles vals ladines, y al à daidé ćina l’ann passè tla cossa ladina cun scrì articui de vigni sort y inće mëte adöm i sanć y iubileums dl Calënder Ladin (dè fora dal’EPL-Ert por i Ladins), retrać vedli y scrić de carater storich y inće religius dla vita di ladins. Canche la pasciun por le ladin y la jënt ladina é posta ite tl cör, ne se

Reconoscimënt a Signor Merchdamanon nia da podëi ester sentà sön n scagn d’or y trà n bel gran paiamënt! Che Dî i retes a Signor Merch

döt le tëmp y la dediziun che al à albü por la cultura, storia y le lingaz ladins. Dî S’l paies!

Signor Merch vëgn premié publicamënter l’ann 2002 a San Martin de Tor por sü merić tl ćiamp dla storia y cultura ladina.