2.2 Tema 8: Franquisme (1959 1975) (eixos cronologics incorporats)
-
Upload
jordi-vall-llovera-torres -
Category
Education
-
view
120 -
download
3
Transcript of 2.2 Tema 8: Franquisme (1959 1975) (eixos cronologics incorporats)
SUMAR I
ETAPA DE CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC ( 1959-1975)
Evolució econòmica Evolució social Immobilisme polític
Evolució social + manca de llibertats polítiques Moviments d’oposició
ÍNDEX: 1. EL CANVI D’ORIENTACIÓ DE L’ECONOMIA 2. ELS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC 3. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVI SOCIAL 4. REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME 5. CONFLICTIVITAT SOCIAL I OPOSICIÓ POLÍTICA 6. LA CRISI DE LA DICTADURA
1. E
L C
AN
VI D
’OR
IEN
TAC
IÓ E
N L
’EC
ON
OM
IA
1.1. Els governs del “desarrollismo”
Causes del canvi d’orientació
econòmica
Greu crisi econòmica dels anys 50.
Pressió dels organismes internacionals.
Aprofitar la bonança econòmica internacional
Els anys 50 s'evidencia el fracàs de la política autàrquica
Govern de tecnòcrates: -Nova generació de polítics ben relacionats amb les elits econòmiques, amb un perfil més tècnic que ideològic
Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia per assegurar la continuïtat del règim sense qüestionar-lo
1. E
L C
AN
VI D
’OR
IEN
TAC
IÓ E
N L
’EC
ON
OM
IA
1.2. El pla d’estabilització.
Objectius
Finalitzar l' intervencionisme estatal.
Afavorir la liberalització comercial i financera
• La primera mesura que prenen els tecnòcrates és la realització d’un Pla d’estabilització el 1959
Tres eixos d’actuació
Reduir la inflació limitant el dèficit públic
Liberalització interior de l ‘economia
Liberalització exterior de l’economia
• L’obtenció de préstecs internacionals li va permetre evitar la suspensió de pagaments
1. E
L C
AN
VI D
’OR
IEN
TAC
IÓ E
N L
’EC
ON
OM
IA
1.3. Els plans de desenvolupament.
• A partir de la dècada dels anys 60 es posen en marxa els PLANS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL • En fan tres i tenen vigència quadriennal
Tres eixos d’actuació
1964-1967
1968-1971
1972-1975
Planificació econòmica per impulsar el creixement econòmic des de l’Estat mitjançant:
1. La programació d’activitats en el sector públic 2. Oferir informació i previsió als inversors privats 3. Determinar incentius fiscals i subvencions
Accions estructurals per solucionar deficiències de la indústria
Pols de desenvolupament per reduir els desequilibris regionals
Laureà López Rodó Comissari del Pla de Desenvolupament
Pla de Badajoz: Guadiana del Caudillo (Extremadura)
2. E
LS A
NY
S D
EL C
REI
XEM
ENT
ECO
NÒ
MIC
El miracle econòmic espanyol
Causes de l’anomenat miracle econòmic espanyol dels anys 60:
-Nivell molt baix de l’economia espanyola -Integració d’Espanya al mercat internacional i aprofitament de l’onada d’expansió de l’Europa de després de la II Guerra Mundial -Particularitat espanyola sota la dictadura: Baixa conflictivitat , sous baixos i beneficis molt alts
2.1 Una industrialització accelerada
Causes: -Importació de tecnologia -Inversió de capital estranger -Salaris baixos augmenta la productivitat baixada de preus afavoreix les exportacions
Augment del nombre de treballadors augment del nombre de consumidors +
Difusió de la compra a terminis =
Augment de la demanda
2. E
LS A
NY
S D
EL C
REI
XEM
ENT
ECO
NÒ
MIC
2.1 Una industrialització accelerada
Motor de creixement: -Indústria metal·lúrgica -Sectors tradicionals de baix nivell tecnològic però amb costos laborals molt baixos Zones: -Zones de tradició industrial -Capitals importants -Zones de nova industrialització Estructura: - A Catalunya petita i mitjana empresa - A Espanya grans empreses de capital públic (INI)
Catalunya concentració econòmica: - Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat i Maresme
2. E
LS A
NY
S D
EL C
REI
XEM
ENT
ECO
NÒ
MIC
2.2 La reconversió de l’agricultura tradicional
Crisi de l’agricultura tradicional espanyola èxode rural provoca:
-Descens de la mà d’obra -Augment dels salaris -Mecanització del camp + ús de productes químics -Diversificació i augment de la demanda -El govern estimula la concentració parcel·lària en zones amb minifundis
- Disminució de la població activa agrària (-1/4 a Catalunya) - Desaparició de petites parcel·les - Modificació del producte agrícola català
2. E
LS A
NY
S D
EL C
REI
XEM
ENT
ECO
NÒ
MIC
2.3. El progrés del sector terciari
Factors que influeixen en la TERCIARITZACIÓ
de l’economia
Urbanització intensa
Augment de les xarxes de distribució i comerç
Millora dels mitjans de transport i comunicació
Augment del turisme
Benestar europeu
Anys 60
Boom turístic Generalització de les vacances pagades
Espanya i Catalunya = Destinació preferida dels europeus
Año Turistas(en miles)
I ngresos (millones $)
1951 1.263 58 1955 1.522 91 1959 4.195 159 1960 6.113 297 1961 7.455 385 1962 8.669 513 1963 10.932 679 1964 14.103 919 1965 14.251 1.105 1970 24.105 1.681 1971 26.758 2.055 1972 32.511 2.495 1973 4.599 3.266 1974 30.343 3.221 1975 30.123 3.404
Fuente: Universidades públicas de la comunidad de Madrid. Prueba de
acceso a las enseñanzas universitarias. Curso 2011-2012
2. E
LS A
NY
S D
EL C
REI
XEM
ENT
ECO
NÒ
MIC
2.4. El finançament exterior del creixement:
La clau del creixement espanyol és l’obtenció de finançament de l’exterior que tot i que desequilibra la balança de pagaments, permet subvencionar
el creixement industrial
Inversió de capitals Divises provinents del turisme Remeses dels espanyols
emigrats a Europa
2. E
LS A
NY
S D
EL C
REI
XEM
ENT
ECO
NÒ
MIC
2.5. Limitacions de l’economia espanyola:
1. Polarització del creixement econòmic 2. Abandó relatiu del sector primari 3. Escassa despesa en investigació 4. Feblesa del sector financer espanyol 5. Augmenta el nivell de renda però es manté pe sota de la mitjana europea 6. Manca de fiscalitat moderna i progressiva
L’estat es mostra incapaç de crear estructures que donin solidesa i continuïtat al creixement econòmic
2.E
LS A
NY
S D
EL C
REI
XEM
ENT
ECO
NÒ
MIC
PRESSUPOST FAMILIAR MENSUAL D'UNA FAMÍLIA OBRERA DE QUATRE MEMBRES A SABADELL (EN PESSETES) 1936 1940 1950 Lloguer 50 50 100 Aliments 200,7 593,2 1.316,1 Roba 40,17 97,86 289,6 Diversos 64,8 111,2 326 Total despeses mensuals 355,67 852,31 2.032,2 Ingressos mensuals 428 443 1.595,9 C. MOLINERO i P. YSAS, “Patria, justicia y pan”. Barcelona, 1985.
3. C
REI
XEM
ENT
DEM
OG
RÀ
FIC
I C
AN
VI S
OC
IAL
3.1. L’augment de la població:
ESPA
NYA
De 30,4 milions d’habitants el 1960 a 33,8 el 1970
Causes
Descens de la mortalitat ( sobretot infantil)
Natalitat elevada (taxa de fecunditat de 2,8)
Augment de l’esperança de vida de 67/ 72 (homes) el 1960 a 70/76 (dones)el 1975
CAT
ALU
NYA
De 3,9 milions d’habitants el 1960 a 5,5 el 1975
Causes
Onada migratòria que arriba a Catalunya
Natalitat més elevada dels nouvinguts
3.3 Els canvis en l'estructura social: 3
. CR
EIX
EMEN
T D
EMO
GR
ÀFI
C I
CA
NV
I SO
CIA
L Els canvis en el sector industrial i el sector serveis provoquen una transformació en les estructures socioprofessionals: 1) Canvis en la distribució sectorial de la població entre el
1950 i el 1974: Població activa en el sector agrícola: 50% - 21% Població activa en el sector industrial: 24% - 38% Població activa en el sector serveis: 25% - 41%
2) Creixement dels obrers industrials 3) Augment de la classe mitjana i consolidació de la burgesia
urbana
3.4. Noves pautes socials i culturals: 3
. CR
EIX
EMEN
T D
EMO
GR
ÀFI
C I
CA
NV
I SO
CIA
L
Aparició de nous hàbits socials propis de les societats industrialitzades: 1) Societat de consum 2) Millora del nivell educatiu. Llei General d’Educació, 1970 3) Canvis en la família. De la família rural extensa a la família nuclear. 4) Canvi en la condició de la dona, incorporació al món laboral i noves
pautes de comportament. 5) Renovació de l’església. Concili Vaticà II
Afebliment del franquisme
4.1. El govern dels tecnòcrates: 4
. REF
OR
MIS
ME
FRA
NQ
UIS
TA I
IMM
OB
ILIS
ME - La modernització no va de la mà de la democratització
-El govern dels tecnòcrates (Carrero Blanco, Manuel Fraga Iribarne...) creuen que la millora econòmica i la pau social supliria a mancança de llibertats - Creença que la prosperitat podia suplir la democràcia
4.2. Les reformes legislatives:
1963- TOP 1966- LLEI DE PREMSA 1967- LLEI DE LLIBERTAT RELIGIOSA 1967- LLEI DE REPRESENTACIÓ FAMILIAR 1958- LLEI DE CONVENIS COL·LECTIUS 1967- LLEI DE SEGURETAT SOCIAL 1967- LOE 1969 -LLEI DE SUCCESSIÓ
4.3. Les relacions internacionals: 4
. REF
OR
MIS
ME
FRA
NQ
UIS
TA I
IMM
OB
ILIS
ME
La relació econòmica amb Europa: 1962- Es denega l’entrada a la CEE d’Espanya 1970- Firma d’un acord preferencial respecte els aranzels i les exportacions espanyoles a Europa Participació espanyola en el procés de descolonització: 1956- Independència del protectoral marroquí franco-espanyol 1968- Independència de Guinera Equatorial 1969- Independència de Ifni 1975- Independència del Sahara Occidental Fi de l’antic imperi espanyol a Àfrica
4.4 El triomf de l' immobilisme: 4
. REF
OR
MIS
ME
FRA
NQ
UIS
TA I
IMM
OB
ILIS
ME
Tensions internes entre immobilistes i reformistes: 1969- escàndol Matesa Repercussions polítiques: -Expulsió dels tecnòcrates del govern -Enduriment de la repressió i de la llei de premsa 1970- Consell de guerra de Burgos 6 penes de mort contra militants d’ETA Conseqüències polítiques: Triomf dels immobilistes - 1970 paralització de la llei d’associacions polítIques - 1971 paralització de la llei sindical -Enduriment de les sancions de la llei de premsa
5.1. Els moviment socials d’oposició: 5
. CO
NFL
ICTI
VIT
AT
SOC
IAL
I OP
OSI
CIÓ
PO
LÍTI
CA
1) Els conflictes laborals A les zones amb més industrialització Politització de les reivindicacions laborals 1962 Astúries vaga de miners 1964 naixement de CCOO
2) El moviment estudiantil 1966 La caputxinada. Creació del SDEUB 3) L’activisme veïnal Diversos moviments d’organitzacions veïnals que reclamen millores
de les condicions de vida als barris. 4) L’església catòlica Democratització de l’església després del Concili Vaticà II.
Declaracions d’Aureli Maria Escarré a le Monde 5) L’exèrcit Creació del UMD (Unión Militar Democràtica)
CATALUNYA: PSUC- Partit Socialista Unificat de Catalunya FOC- Front Obrer de Catalunya MSC- Moviment Socialista de Catalunya UDC- Unió Democràtica de Catalunya ERC – Esquerra Republicana de Catalunya CDC – Convergència Democràtica de Catalunya 1969 creació de Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya
5.2. Els grups polítics antifranquistes: 5
. CO
NFL
ICTI
VIT
AT
SOC
IAL
I OP
OSI
CIÓ
PO
LÍTI
CA
ESPANYA: PCE- Partido Comunista Español PSOE- Partido Socialista Obrero Español 1962 Contuberni de Munic PNB- Partit Nacionalista Basc 1959 creació d’ETA
5.2. La repressió cultural de Catalunya: 5
. CO
NFL
ICTI
VIT
AT
SOC
IAL
I OP
OSI
CIÓ
PO
LÍTI
CA
Moviments cívics i campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i la democratització del règim:
Delfí Abella Francesc Pi de la Serra Enric Barbat Xavier Elies Remei Margarit Guillermina Motta Maria del Carme Girau Maria Amèlia Pedrerol Joan Ramon Bonet Joan Manuel Serrat
Miquel Porter i Moix Josep Maria Espinàs Maria del Mar Bonet Lluís Llach Rafael Subirachs Raimon
https://youtu.be/AubFCi8Gc1Y
https://youtu.be/o-Rx4O7qKl8
https://youtu.be/f976pgPKs84
https://youtu.be/Q5o6mlVH5IA
Campanya: Volem bisbes catalans, 1966
Campanya: Català i escola Renovació pedagògica de la mà de Rosa Sensat
6.1. La crisi política del règim : 6
. LA
CR
ISI D
E LA
DIC
TAD
UR
A
Juny del 1973- Carrero Blanco nomenat president del govern 20 de desembre del 1973- ETA assassina Carrero Blanco Es desencadena la lluita entre:
• immobilistes = Principios del 18 de julio •Oberturistes= Democratització del règim
J.A. Girón de Velasco Blas Piñar
Gener del 1974- Carlos Arias Navarro nomenat president del govern amb el programa “Espiritu del 12 de febrero” però la denúncia dels immobilistes i la malaltia de Franco fan que s’acosti a l’immobilisme
Evidencia la divisió interna i la manca de possibilitats de democratització del règim
6.2. L’expansió dels moviments antifranquistes: 6
. LA
CR
ISI D
E LA
DIC
TAD
UR
A
Augment de la conflictivitat social i contestació social: A Catalunya: 1971- l'Assemblea de Catalunya (1971-1977) plataforma unitària antifranquista: “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” A Espanya: 1974 – Junta democrática de España ( CCOO i altres partits democràtics) 1975 – Plataforma de Convergéncia democrática (UGT i altres partits democràtics) 1976 – Platajunta (unió) Augment de la violència i enduriment del règim: Atemptats i segrestos d’ETA, FRAP i GRAPO 1974 – Execució de Salvador Puig Antic (jove militant anarquista) 1975 – Instauració d’un estat d’excepció permanent 1975 – Execució de dos activistes d’ETA i tres del FRAP malgrat les peticions internacionals d’indult