10_01_1222_33_32TERMOQUIMICA_2012_2

4
 TERMOQUÍMICA 1. INTRODUCCIÓ Les reaccions químiques es poden estudiar amb un poc més de profunditat. Per què el butà no reacciona espontàniament amb l'oxigen del aire, i necessita un llumí encès o fer saltar una guspira per iniciar la reacció? Per què té lloc la reacció del butà en el sentit de produir d iòxid de carboni i vapor d'aigua, i no al revés? Si a les reaccions químiques tenen lloc una ruptura dels enllaços que hi ha en les substàncies reaccionats i una formació de nous enllaços en els productes i que la formació i ruptura d'enllaços originen un despreniment i/o absorció d'energia; les reaccions químiques aniran sempre acompanyades d'una absorció o despreniment d'energia. En relació a aquest fet podem classificar a les reaccions químiques en: endotèrmiques i exotèrmiques. S'anomenen reaccions endotèrmiques aquelles que necessiten una aportació d'energia perquè es realitzi la reacció. Ex: C (s)  + H 2 O (g)  + energia  CO (g)  + H 2 (g)  S'anomenen reaccions exotèrmiques aquelles que tenen lloc amb un despreniment d'energia en forma de calor. Ex: CuSO 4 (aq)  + 2 NaOH (aq)   Cu(OH) 2 (s)  + Na 2  SO 4 (aq)  + energia L'energia absorbida o despresa pot ser en forma de calor, o també lluminosa (combustions) o elèctrica (electròlisi); i fins i tot, la diferència d'energia entre els reactius i els productes es pot posar de manifest com a treball mecànic (expansió de gasos) i elèctric (transport de càrregues). A la part de la física que estudia les relacions que hi ha entre l'energia, el calor i el treball s'anomena termodinàmica . La termoquímica, o termodinàmica química, utilitzant els conceptes termodinàmics, analitza les variacions d'energia que acompanyen a les reaccions químiques. La termoquímica permet conèixer l'intercanvi de calor associat a qualsevol reacció química; a més a més, l'aplicació dels principis de la termodinàmica permet de predir si una reacció es espontània o no i en quines condicions externes (temperatura, pressió, concentració) es pot produir. SISTEMES, ESTATS I FUNCIONS D'ESTAT Definirem sistema a tota porció de matèria el qual estam estudiant, i entorn d'aquest sistema a tot el que l'envolta. Diferenciarem entre sistemes oberts, aquells que poden intercanviar energia i matèria amb l'entorn, sistemes tancats, aquells que només poden intercanviar energia i no matèria, i sistemes aïllats, aquells que no intercanvien ni matèria ni energia. S'anomenen variables d'estat a aquelles magnituds, que poden canviar de valor quan un sistema varia des d'un estat inicial a un estat final. Són exemples de variables d'estat la temperatura, la pressió, volum, composició, concentració, ... Aquestes propietats, o variables d'estat direm que defineixen l'estat del sistema. S'anomenen equacions d'estat, a les equacions matemàtiques que relacionen les variables d'estat. L'equació dels gasos ideal o perfectes PV=nRT en seria un exemple. Aquelles magnituds o variables d'estat que tenen un valor definit i únic per cada estat del sistema, independentment del camí seguit per adquirir aquest estat, reben el nom de  funcions d'estat. Són funcions d'estat la pressió, la temperatura, el volum, l'energia interna i l'entalpia, perquè la variació els seus valors només depèn dels estats inicial i final del sistema, no de com s'ha passat d'un estat a l'altre.  No són funcions d’estat el treball i la calor. PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Com a resultat de nombrosos experiments i observacions, els científics admeten que en els sistemes en els quals no hi ha tra nsformacions nuclears, l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.

Transcript of 10_01_1222_33_32TERMOQUIMICA_2012_2

5/13/2018 10_01_1222_33_32TERMOQUIMICA_2012_2 - slidepdf.com

http://slidepdf.com/reader/full/100112223332termoquimica20122 1/3

 

TERMOQUÍMICA

1.  INTRODUCCIÓ

Les reaccions químiques es poden estudiar amb un poc més de profunditat.

Per què el butà no reacciona espontàniament amb l'oxigen del aire, i necessita un llumí encès o fer saltaruna guspira per iniciar la reacció?

Per què té lloc la reacció del butà en el sentit de produir diòxid de carboni i vapor d'aigua, i no al revés?

Si a les reaccions químiques tenen lloc una ruptura dels enllaços que hi ha en les substàncies reaccionats iuna formació de nous enllaços en els productes i que la formació i ruptura d'enllaços originen undespreniment i/o absorció d'energia; les reaccions químiques aniran sempre acompanyades d'una absorcióo despreniment d'energia. En relació a aquest fet podem classificar a les reaccions químiques en:endotèrmiques i exotèrmiques.

S'anomenen reaccions endotèrmiques aquelles que necessiten una aportació d'energia perquè es realitzi lareacció. Ex:

C(s) + H2O(g) + energia CO(g) + H2 (g) 

S'anomenen reaccions exotèrmiques aquelles que tenen lloc amb un despreniment d'energia en forma decalor. Ex:CuSO4 (aq) + 2 NaOH(aq)  Cu(OH)2 (s) + Na2 SO4 (aq) + energia

L'energia absorbida o despresa pot ser en forma de calor, o també lluminosa (combustions) o elèctrica(electròlisi); i fins i tot, la diferència d'energia entre els reactius i els productes es pot posar de manifestcom a treball mecànic (expansió de gasos) i elèctric (transport de càrregues).

A la part de la física que estudia les relacions que hi ha entre l'energia, el calor i el treball s'anomenatermodinàmica . La termoquímica, o termodinàmica química, utilitzant els conceptes termodinàmics,analitza les variacions d'energia que acompanyen a les reaccions químiques. La termoquímica permetconèixer l'intercanvi de calor associat a qualsevol reacció química; a més a més, l'aplicació dels principis

de la termodinàmica permet de predir si una reacció es espontània o no i en quines condicions externes(temperatura, pressió, concentració) es pot produir.

SISTEMES, ESTATS I FUNCIONS D'ESTAT

Definirem sistema a tota porció de matèria el qual estam estudiant, i entorn d'aquest sistema a tot el quel'envolta.

Diferenciarem entre sistemes oberts, aquells que poden intercanviar energia i matèria amb l'entorn,sistemes tancats, aquells que només poden intercanviar energia i no matèria, i sistemes aïllats, aquellsque no intercanvien ni matèria ni energia.

S'anomenen variables d'estat a aquelles magnituds, que poden canviar de valor quan un sistema variades d'un estat inicial a un estat final. Són exemples de variables d'estat la temperatura, la pressió, volum,composició, concentració, ... Aquestes propietats, o variables d'estat direm que defineixen l'estat delsistema.

S'anomenen equacions d'estat, a les equacions matemàtiques que relacionen les variables d'estat.L'equació dels gasos ideal o perfectes PV=nRT en seria un exemple.

Aquelles magnituds o variables d'estat que tenen un valor definit i únic per cada estat del sistema,independentment del camí seguit per adquirir aquest estat, reben el nom de funcions d'estat.Són funcions d'estat la pressió, la temperatura, el volum, l'energia interna i l'entalpia, perquè la variacióels seus valors només depèn dels estats inicial i final del sistema, no de com s'ha passat d'un estat a l'altre.

 No són funcions d’estat el treball i la calor. 

PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

Com a resultat de nombrosos experiments i observacions, els científics admeten que en els sistemes en elsquals no hi ha transformacions nuclears, l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.

5/13/2018 10_01_1222_33_32TERMOQUIMICA_2012_2 - slidepdf.com

http://slidepdf.com/reader/full/100112223332termoquimica20122 2/3

 

 Recordem que: l'energia total d'un sistema macroscòpic, és a dir, format per moltes partícules és la sumade les energies següents:

-  Energia cinètica "externa". És l'energia a causa del moviment del sistema.-  Energia potencial "externa". És l'energia a causa de la posició en un camp de forces.-  Energia interna. És l'energia associada a l'estructura interna del sistema: energia cinètica de

les seves partícules individuals (àtoms, molècules, ions, electrons, ...) i energia potenciald'aquestes (interaccions elèctriques, gravitatòries, etc.)

En química només interessa l'energia interna dels sistemes, ja que en la majoria de les reaccionsquímiques no hi ha pràcticament canvis d'energia potencial o cinètica externes. Els canvis d'energia són,generalment, canvis d'energia interna. L'energia interna s'acostuma a representar per la lletra U i esmesura en el SI en joules.

Quan un sistema experimenta una transformació i passa d'un estat inicial a un final, és difícil saber elvalor de l'energia interna a cadascun d'aquests estats, però sí se'n pot conèixer la variació d'energia

interna (U) que es produeix en el procés.

Veiem un exemple: Zn(s) + 2 HCl(aq)  ZnCl2 (aq) + H2 (g)

Quan la reacció es du a terme en un recipient tancat provist d'un èmbol mòbil, podem observar undesplaçament del èmbol, a causa de la pressió que exerceix el gas que es produeix al seu interior, cosa queimplica la realització d'un treball. A l'hora, també observam un augment de la temperatura produït perquèel sistema cedeix calor a l'entorn. El sistema ha intercanviat energia amb l'entorn, en forma de calor Q i detreball W.

D'acord amb el principi de conservació de l'energia, l'energia que ha perdut el sistema més l'energia queha guanyat l'entorn és nul·la; o són iguals, però de signe oposat.

Esistema + Eentorn = 0 Esistema = - Eentorn 

L'energia que ha perdut el sistema (la reacció química), ha sortit de la diferència entre l'energia interna deles substàncies que reaccionaven i les substàncies obtingudes; o sigui, de la diferència entre l'energiainterna inicial i final del sistema; aquesta energia s'ha transformat en energia calorífica, augmentant la

temperatura del sistema, i en treball per desplaçar l'èmbol mòbil.

Podríem formular també el principi de la conservació d'energia com:

U final - U inicial = U = Q + W 

Què és la formulació del primer principi de la termodinàmica. 

 Existeix un conveni de signes que estableix que seran de signe positiu el calor aportada al sistema i el

treball realitzat sobre el sistema, ja que n'augmenta l'energia interna; i seran de signe negatiu la calor 

despresa pel sistema i el treball desenvolupat pel mateix sistema.

És fàcil comprovar que el treball d'expansió agafa el valor de W = - P. V

On P és la pressió exterior que actua sobre el sistema, i V el canvi de volum realitzat (volum finalmenys volum inicial).

ENERGIA INTERNA I ENTALPIA 

1. A VOLUM CONSTANT

Una manera de mesurar la variació d'energia interna, U, d'un sistema en un procés determinat, es feraquest procés a volum constant.

A volum constant, (V) = 0 llavors, U= Q + W = Q - P. V = Qv  U = Qv 

El que ens informa que quan un sistema evoluciona des d'un estat inicial a un estat final a volum

constant, la variació de l'energia interna és igual a la quantitat de calor guanyada o perduda pelsistema.

5/13/2018 10_01_1222_33_32TERMOQUIMICA_2012_2 - slidepdf.com

http://slidepdf.com/reader/full/100112223332termoquimica20122 3/3

 

2.  A PRESSIÓ CONSTANT

La majoria dels processos químics, incloent-hi els que afecten als sers vius, es duen a terme a pressióconstant, habitualment a pressió atmosfèrica

U= Qp + W = Qp - P. V d'on Qp = U + P. V = (Uf -Ui) + P (Vf  - Vi)

Si s'agrupen els termes corresponents a cada estat del sistema, resulta:

Qp = (Uf + P Vf ) - (Ui + P Vi)

On apareix una nova magnitud d'un estat del sistema, obtinguda per la combinació de l'energia interna, lapressió i el seu volum, que anomenarem entalpia, es representa com H i té unitats d'energia (joules).

Llavors si H = U + P V l'equació anterior ens quedarà com

Qp = Hfinal - Hinicial = H  H = Qp

L'equació anterior ens indica que la variació d'entalpia, H, és la calor intercanviada pel sistema quanaquest experimenta un procés a pressió constant.

* La variació d’entalpia és definida com l’entalpia final menys la inicial. En una reacció química,els reactius són l’estat inicial del sistema i aquests tenen una entalpia que es representa per 

Hreactius (Hr).Quan s'assoleix l'estat final, amb la formació de productes, l'entalpia serà Hproductes (Hp).

- Si l'entalpia dels productes és més gran que la dels reactius Hp > Hr , la variació d'entalpiaH = Hp - Hr serà positiva, H > 0, és a dir Qp > 0, i així la reacció serà endotèrmica  oendoenergètica.

- Si l'entalpia dels productes és més petita que la dels reactius Hp < Hr , llavors H < 0, és a dirQp < 0, i així la reacció serà exotèrmica o exoenergètica.

DIAGRAMES ENTÀLPICS

Un diagrama entàlpic és una representació del valor relatiu que hi ha entre les entalpies dels productes ilas dels reactius a les reaccions químiques.

H H H HReactius CH4 + 2 O2 Productes 2 NO(g) 

H < 0 H =-890 kJ H > 0 H = 180,5 kJ

Productes CO2 + 2 H2O Reactius N2(g) + O2(g)

Reaccions exotèrmiques Reaccions endotèrmiques

  En termoquímica és més freqüent fer servir els valors de la variació d'entalpia que els de variaciód'energia interna. Sabem que degut a la seva definició,

H = U + P V

En les reaccions en les quals només intervenen sòlids i líquids, el canvi de volum (V) és en general moltpetit, i llavors el valor de la variació d'entalpia (H) és aproximadament igual a la variació de l'energiainterna, U.

H = U

D'altra banda si es produeixen o es consumeixen gasos, la variació en el nombre de mols produirà unavariació de volum, que segons l'equació dels gasos ideals o perfectes, tindrem que P(V) = n RT, illavors la variació d'entalpia es podrà calcular com

H = U + n RT