100 CIMS

EL PROJECTE MÉS POPULAR D’ASCENSIONS

A LES 308 MUNTANYES ESCOLLIDES DE CATALUNYA

Col·lecció: Azimut - 156

FERMÍ AZCONA CONSTANTÍ TORRES

JOAN M. VIVES

AZ 156-100 CIMS.indd 3 15/01/19 12:04

Primera edició: febrer del 2019

© del text i de les fotografies: Fermí Azcona Vilatobà, Constantí Torres Bosch i Joan M. Vives Teixidó

© fotografia de portada: les Agudes, Montseny (Jordi Longás)

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 x Tres

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-796-6

DL T 7-2019

100 Cims és un projecte impulsat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i degudament registrat a l’Oficina Española de Patentes y Marcas amb el número de marca 3.102.382.

La FEEC cedeix l’ús de la marca i imatge, amb caràcter temporal i exclusiu, per fer-ne ús en l’edició d’aquesta guia.

AZ 156-100 CIMS.indd 4 15/01/19 12:04

5

Els 100 Cims, una proposta per conèixer les nostres muntanyes

L’any 2005, la Junta Directiva de la Federació d’Entitats Excur-sionistes de Catalunya (FEEC) va començar a pensar en la possibi-litat de proposar als federats una activitat que permetés conèixer el país tot practicant l’excursionisme. La intenció de la junta era impulsar una nova activitat no competitiva oberta a tothom i en la qual poguessin participar tots els federats amb independència de l’edat i el nivell tècnic. Així es va proposar l’activitat dels 100 Cims.

La idea era ben senzilla: assolir un centenar de cims d’una llista proposada per la junta, i que les vegueries van modificar o ampliar segons el seu criteri. Aquesta llista havia d’incloure cims significatius de totes les comarques catalanes. Es volia fer una ac-tivitat senzilla, sense gaire normativa i que es pogués gestionar fàcilment. Per aquest motiu es va dissenyar una pàgina, dins de la web de la FEEC, on hi havia la normativa, el llistat i on els federats podien introduir els cims.

En comparació amb la iniciativa de la federació basca, que fa molts anys que té una activitat semblant, l’activitat proposada per la FEEC era més oberta i senzilla i no gens jerarquitzada. El principal objectiu era donar a conèixer el país als participants i intentar que descobrissin noves raconades, sovint oblidades pel magnetisme que desperten els cims més mediàtics. No es trac-tava de fer una llista per anar anotant les realitzacions, sinó de conèixer, d’obrir horitzons i de constatar que la nostra geografia té molts cims i indrets. Tradicionalment hi ha punts concrets de la nostra geografia que són molt visitats, mentre s’oblida que hi ha altres indrets també que són molt interessants; per tant, l’activitat permetia als federats descobrir altres sectors de Catalunya que no visitaven amb assiduïtat o que, fins i tot, desconeixien.

La llista inicial constava de 175 cims i incloïa totes les comar-ques catalanes, Andorra i la Catalunya Nord. En aquest llistat hi havia cims de totes les altures, des dels 35 m del turó de Montgat fins als 3.143 m de la Pica d’Estats. Els cims es van triar en funció de la seva història, dels seus trets físics o de qualsevol altre motiu

AZ 156-100 CIMS.indd 5 15/01/19 12:04

6

que els fes característics. El dia 1 de juliol de l’any 2006 es va posar en marxa l’activitat.

El catàleg actual és vigent des de l’1 de gener de 2013 i pro-posa 308 muntanyes escollides pel Comitè dels 100 Cims. Aquest Comitè, format per persones federades vinculades al món de la muntanya, s’encarrega de controlar l’activitat, plantejar noves ini-ciatives i valorar el funcionament dels concursos que es proposen anualment. Des del Comitè es va elaborar aquesta llista després de moltes hores de treball, amb guies i mapes, per tal de seleccio-nar els cims amb les millors panoràmiques i els més emblemàtics.

Es tracta d’una activitat per realitzar amb tranquil·litat, sense obsessionar-se per acabar la llista ni tampoc cercar l’aproximació més curta per poder fer més cims en una jornada. Malgrat que, atès que la proposta és oberta, cadascú és lliure de fer el que li sembli més convenient.

A l’hora d’elaborar la llista s’ha tingut en compte que totes les comarques hi siguin representades i que aquelles comarques més muntanyenques tinguin també més cims a la llista.

Cal tenir present que, si bé aquesta proposta està adreçada als federats, qualsevol persona interessada en el coneixement de les nostres muntanyes trobarà una bona base d’informació.

Les reflexions del Comitè en relació a l’activitat es van fer pú-bliques en el moment de fer el canvi de llistat i donaven el punt de vista sobre els objectius quan es va produir el canvi de normativa i l’increment de cims. Els transcrivim de la mateixa manera que es van publicar a la pàgina web:

- L’objectiu de l’activitat dels 100 Cims és conèixer el país, tot fent excursionisme. El repte consisteix a fer-ne 100, i si es vol seguir afegint cims és perquè el federat té interès en la descoberta i no té un afany col·leccionista.

- L’increment de cims eixampla el ventall de possibilitats. S’escull un cim, se cerca informació, es planteja un iti-nerari i es fa l’excursió per gaudir-ne, però sense cap neguit per completar una llista.

- El llistat de cims és una proposta. No vol dir que els cims que hi figuren siguin, segons el Comitè, els únics. S’han triat aquests cims després d’hores de treball al davant de guies i cartografia, tot repassant records d’ex-cursió i, quan no hi havia informació o no ho teníem clar, s’hi ha anat per tal de fer la comprovació de les caracte-rístiques del cim.

- A més de ser una proposta, el llistat representa el con-sens de les persones que formem part del Comitè. Som cons cients que hi ha cims que no són al llistat i que poden ser importants (per diversos motius) per a algú

AZ 156-100 CIMS.indd 6 15/01/19 12:04

7

o per a alguna entitat, però el Comitè ha valorat altres fets en triar els cims: que siguin panoràmics, amb inte-rès excursionista i amb importància geogràfica.

- Considerem que, com més cims hi hagi, serà més fàcil assolir els 100 Cims, i els federats podran tenir més diversitat d’objectius.

- Com qualsevol actuació humana, la llista dels 100 Cims no és perfecta, però és una eina per conèixer el territori i les nostres muntanyes, i una proposta per a tots els fe-derats. Sis anys d’activitat i gairebé 1.500 participants ens fan pensar que l’activitat ha estat ben acollida.

Criteris per a la formació de la llista

La primera llista dels 100 Cims es va formar a partir d’una pro-posta d’un membre de la junta de la FEEC, l’any 2005, posterior-ment modificada per les vegueries, afegint o traient algun cim.

La idea inicial era fer una tria amb els cims més representa-tius de Catalunya, ja fos per la seva tradició excursionista, història, característiques geològiques, panoràmica... Quan es va posar en marxa l’activitat es va comprovar que hi havia federats que vo-lien inscriure altres cims, circumstància que permetia la normativa inicial, sempre que aquests fossin aprovats pel Comitè. També es van rebre observacions i crítiques de cims que perdien molta de la seva gràcia si la panoràmica era escassa o nul·la. Així mateix, es va observar que hi havia mancances en alguns sectors, sobretot del Pirineu, i que, proporcionalment, hi havia comarques amb moltes muntanyes que tenien pocs cims al llistat.

Veient com anava funcionant l’activitat, en una reunió del Co-mitè es va aprovar fer un canvi en el llistat. Això va implicar llargues hores d’estudi de mapes, guies i, evidentment, internet, que van fer un parell de membres del Comitè que, per la seva trajectòria excursionista, havien petjat molts cims del país. Amb els records d’excursió i tota la informació disponible, es va elaborar un llistat molt més extens. Es va determinar que, per complementar aques-ta tasca, es faria una activitat exploratòria per part de tots els membres del Comitè. En un període de tres mesos es van assolir uns 90 cims. Aquesta feina va servir per determinar la llista actual, que està formada per 308 cims.

Per determinar la llista s’ha tingut en compte, per a cada cim, diversos aspectes. En primer lloc es tria un cim perquè és emble-màtic, és a dir, té una característica que el fa únic, ja sigui per les seves característiques físiques o per la seva història. També lligat amb això es valora la seva tradició dins de l’àmbit excursionista, fins i tot en l’àmbit local.

AZ 156-100 CIMS.indd 7 15/01/19 12:04

8

De tota manera una de les característiques més valorades és la panoràmica. Poder contemplar el paisatge des d’un cim és sem-pre un motiu de goig. Per això, malgrat que en els cims es valoren altres aspectes, el panorama és el determinant. Ja sabem que, amb els anys, les coses canvien, sobretot a Catalunya, on el bosc avança cada vegada més.

També es valora la seva distribució en el territori de manera que es pugui cobrir tot l’àmbit; així, des d’un cim del llistat, sempre se’n poden veure d’altres. Tampoc no es tracta de posar tots els cims; si hi ha una carena amb diversos cims, se’n pot triar un i no cal triar-los tots perquè l’activitat pretén fer descobrir altres indrets. Es tracta de cercar una repartició de cims per tot el territori, però és evi-dent que les comarques més muntanyoses han de tenir més cims.

Finalment, cal dir que el llistat dels 100 Cims, com qualsevol al-tra activitat o proposta, no té la pretensió de ser definitiva; en cap moment no es diu que els cims seleccionats siguin els millors. Hi ha molts cims a Catalunya i, com a muntanyencs que som, sempre n’hi ha algun que, amb independència de la seva altura o dificul-tat, ens atrau especialment.

Per tots aquests motius, l’any 2013, quan es va posar en mar-xa la nova llista i normativa, es va demanar als federats que fessin propostes de cims. Aquests cims havien de ser valorats per part del Comitè i entrarien a formar part d’una base de dades per a possibles futures ampliacions.

Les fitxes dels 100 Cims

a) Com s’estructura la guia?

A la guia trobareu els 308 cims, amb indicació de la comarca o comarques on pertanyen. Al final dels cims de les comarques cata-lanes trobreu les muntanyes ubicades a Andorra i a les comarques del vessant nord del Pirineu.

La descripció de l’excursió es fa prenent com a ubicació la pri-mera comarca (per ordre alfabètic) de la qual formi part.

El cims que són considerats “essencials” (vegeu l’apartat de normativa) estan indicats amb un *.

b) Cada cim té els apartats següents:

- Nom, altitud, coordenadesLa toponímia, altitud i coordenades ETRS89 que es

fan servir són les de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Ca-talunya, perquè és l’oficial. Només hi ha un cim que no consta amb el seu nom oficial, el puig de les Àligues, ofi-cialment pic de l’Àliga (en aquest cas es va deixar el nom tradicional de la contrada).

AZ 156-100 CIMS.indd 8 15/01/19 12:04

9

En relació a la toponímia, aprofitem per fer-nos ressò de la situació del Roc del Comptador, el punt culminant de l’Alt Empordà. En les llistes de sostres comarcals figurava el cim del Moixer com a punt culminant, però si es mirava el mapa de l’ICGC es veia una cota a l’O uns quants me-tres més alta i que, localment, era conegut com el Roc del Comptador. Uns anys més tard, aquest nom ja surt al mapa de l’ICGC, quan abans no hi apareixia.

Per als cims andorrans, s’ha tingut en compte el Mapa Oficial d’Andorra, mentre que per als cims de la Catalunya Nord, els mapes de l’Institut Géographique National (IGN), que, sortosament, fa servir la toponímia catalana.

- Característiques del cimAquest apartat és un apunt inicial on es descriuen les

característiques del cim, en el qual es poden indicar els seus trets històrics, geogràfics o de qualsevol tipus, així com algunes notes la panoràmica que es pot contemplar.

- CartografiaEn aquest apartat s’indica la cartografia que ha uti-

litzat el Comitè i que considera més adequada. Evident-ment, aquest punt pot veure’s desfasat per les noves pu-blicacions de mapes.

- DesnivellTots els itineraris que es descriuen són només de puja-

da. S’indica aquest desnivell positiu amb el signe +.

- Temps d’ascensióNo cal dir que els horaris són sempre un punt contro-

vertit. El temps que s’indica serveix per donar una idea de la durada que es preveu per completar l’ascensió; és un temps efectiu, és a dir, no s’inclouen les aturades.

Cal tenir en compte que les condicions meteorològiques o les capacitats físiques dels usuaris poden influir en els horaris. També cal pensar que una mateixa persona difícil-ment pot fer el mateix horari en jornades diferents.

- DificultatÉs un altre aspecte de difícil valoració. Es parteix de la

base que els usuaris són persones que tenen el costum de caminar per la muntanya; tenint això en compte, s’han de-finit tres nivells, que poden tenir graduacions intermèdies:

- Fàcil: excursió amb poc desnivell i d’horari curt que, normalment, fa servir pistes.

- Mitjana: excursió que ja té un desnivell important (600 m) o de llargada important.

AZ 156-100 CIMS.indd 9 15/01/19 12:04

10

- Difícil: excursió amb molt de desnivell, de molta du-rada o que presenta algun pas en què cal fer una grimpada; també hi ha excursions que poden ser curtes de temps, però on cal fer grimpada.

- Punt d’iniciS’indica de quina manera es pot arribar al punt d’ori-

gen de l’excursió, tot fent referència a les carreteres o pis-tes que cal fer servir per arribar-hi.

- ItinerariL’espai del llibre no permet fer explicacions extenses;

per això es va optar per fer una descripció molt resumida, en la qual es donen totes les referències necessàries per fer l’excursió. Cal tenir en compte que un dels objectius de l’activitat dels 100 Cims és que els participants preparin la sortida; és a dir, triïn un cim, cerquin informació, planifi-quin l’itinerari sobre un mapa i facin la sortida. El llibre és només una eina per facilitar-los la cerca.

- Altres itinerarisEn aquest apartat es fa esment, de forma encara més

resumida, d’una altra possibilitat d’ascensió al cim (algu-na vegada se n’esmenta més d’una).

c) Observacions finals:

Com ja hem dit, el format del llibre que teniu a les mans no permet fer les descripcions dels itineraris de manera exhaustiva. Senzillament, les fitxes dels itineraris són una proposta de part dels autors. Els autors us proposem dos itineraris per arribar a un cim, però n’hi ha molts més i aquest és l’objectiu de l’activitat dels 100 Cims: amb la proposta que us fem, cal que mireu mapes, us informeu i decidiu el vostre itinerari.

També cal ser conscients que els itineraris s’han re dactat en un moment concret i que hi pot haver incidèn cies que els afectin, sobretot els de baixa muntanya: construccions, carreteres, vials, zones industrials... Per tant, aquest és un altre motiu pel qual us heu d’informar conve nientment abans d’emprendre una sortida.

Podeu consultar els mapes de totes les ascensions recollides a la guia (la base de la majoria dels quals és pro pietat de l’Insti-tut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) a través de l’enllaç webwww.cossetania.com/100-cims-mapes o del codi QR següent:

AZ 156-100 CIMS.indd 10 15/01/19 12:04

11

Normativa (extreta de la pàgina web de la FEEC)

El repte dels 100 Cims proposa als federats assolir un centenar dels cims més representatius de Catalunya. La finalitat és co nèixer el país, però no es tracta de cap competició ni concurs. Les mun-tanyes que apareixen en el llistat són característiques per algun motiu, ja sigui pels seus trets físics, la seva història o qualsevol altre fet que les converteix en un cim emblemàtic.

a) Qui hi pot participar?

Hi poden participar totes les persones que tinguin llicència fe-derativa, amb independència de quin sigui el tipus de llicència que tinguin, i des dels 7 anys d’edat.

b) Cims puntuables

El llistat consta de 308 cims i han estat seleccionats i asso-lits pel Comitè dels 100 Cims. Amb aquest llistat es pretén donar una visió àmplia del territori. Són puntuables només els cims que fi guren al llistat de la FEEC. El llistat està elaborat amb cims inclo-sos dins el territori de Catalunya, però també se’n proposen d’An-dorra i de la Catalunya Nord.

c) Cims essencials

Es consideren “cims essencials” aquells que el Comitè creu que han de figurar en qualsevol currículum excursionista. Per tant, per assolir el repte dels 100 Cims cal assolir un centenar de cims dels 150 que formen part d’aquesta categoria.

Els federats poden assolir els cims que considerin convenients, però es considerarà que han assolit el repte dels 100 Cims quan n’hagin fet 100 dels cims anomenats “essencials”. D’aquesta ma-nera, i atès el nombre de cims existents, es vol aconseguir que el federat conegui el país movent-se per tot el territori.

d) Com funciona l’activitat?

- Perquè un cim tingui validesa s’haurà d’assolir per qualse-vol dels seus vessants. S’entén que, com a excursionistes, no es fa ús de cap tipus de mitjà motoritzat; evidentment, es poden assolir en BTT, esquís, raquetes de neu...

- No hi ha un mínim de cims que es poden fer en un dia, ni tampoc limitació en el nombre de cims assolits per dia.

- No hi ha termini per efectuar les ascensions.

AZ 156-100 CIMS.indd 11 15/01/19 12:04

12

- Perquè una ascensió tingui validesa ha d’estar avalada pel president de l’entitat a la qual pertany el federat.

- Es tracta d’un reconeixement honorífic i, per tant, no s’es-tablirà una classificació per nombre de cims assolits, ni per cims assolits en un determinat període de temps.

- Anualment, la FEEC farà un reconeixement als federats que hagin assolit els 100 Cims i, a més, es poden instau-rar altres reconeixements als federats que superin aquesta quantitat de cims.

- A la pàgina web de la FEEC hi haurà una fitxa on el federat podrà inscriure la seva ascensió, però no se li comptarà fins que el president de la seva entitat no li hagi validat i s’hagi introduït a la pàgina web per part de la FEEC. Aquesta fitxa inclourà les dades bàsiques de l’excursió (data i cim asso -lit) i es podrà fer servir per a més d’una persona. És a dir, si es tracta d’una excursió col·lectiva, només caldrà omplir una fitxa. L’interessat o l’entitat a la qual pertanyi farà el lliurament de la fitxa a la FEEC per qualsevol mitjà (en mà, correu postal, correu electrònic, fax...).

- L’inici de l’activitat és el dia 1 de juliol de 2006; per tant, són vàlides les ascensions efectuades amb posterioritat a aquesta data de qualsevol dels cims del llistat vigent.

e) Comitè dels 100 Cims

El Comitè dels 100 Cims, format per persones vinculades al món de la muntanya, és l’òrgan encarregat de regular qualsevol incidència que faci referència a aquesta activitat. La seva missió serà portar el control de les ascensions efectuades, resoldre els dubtes que puguin sorgir i dinamitzar l’activitat dels 100 Cims amb diverses propostes, tant culturals com muntanyenques. Per a qual-sevol consulta us podeu adreçar a 100cims@feec.cat.

Normativa vigent des de l’1 de juliol del 2019.

AZ 156-100 CIMS.indd 12 15/01/19 12:04

ELS 100 CIMS

AZ 156-100 CIMS.indd 23 15/01/19 12:04

El cims que són considerats “essencials” (vegeu l’apartat de normativa, p. 11) estan indicats amb un *.

AZ 156-100 CIMS.indd 24 15/01/19 12:04

25

El cim del Cogulló, arrodonit, situat en un replà sense vege-tació i assenyalat amb un petit pal de ferro, passa gairebé desa-percebut per l’existència de la Roca del Cogulló (871 m), situada a 300 m de distància. És una elevació envoltada de precipicis i és l’acabament de la carena de l’abrupta serra de la Romiguera, però el camí permet salvar-lo sense problemes, ja que està molt ben equipat amb baranes, sirgues i una escala final molt curta, que ens trasllada al cim, on trobem una altra barana i un pal indicador del lloc. Un cop a dalt, gaudim de bones vistes sobre la Conca de Barberà, l’Alt Camp, les serres de Miramar i Montmell, així com les poblacions properes.

Coordenades: 358437/4587771.Cartografia: Muntanyes de l’Alt Gaià (Ed. Piolet, 1:20.000).Desnivell: + 380 m.Temps d’ascensió: 1 h 30’.Dificultat: Baixa. En el pas equipat de l’accés final a la Roca

del Cogulló no hi ha cap dificultat en superar-lo si les perso-nes que hi pugen estan acostumades a caminar. Si el ter-reny està moll o fa molt de vent, cal anar amb més compte.

Punt d’inici: Cabra del Camp. Deixem el cotxe a la plaça Nova, a la part alta del poble. Cal accedir-hi per la TP-2311 des del Pla de Santa Maria (5 km), que es troba a la sortida 10 de l’autopista AP-2.

Sortim de la població pel GR 7, cap a Vallespinosa, mitjançant una pista de terra que puja de manera suau i continuada, però amb una mica més de pendent a partir del trencall del Corral Nou. Al cap de 4 km arribem al coll de Sàrria, un encreuament entre el GR del qual venim i el 175 de la Ruta del Cister. Aquí continuem per aquest darrer GR a través de la pista forestal fins que enllacem amb un corriol molt ben definit que puja per la carena de la Roca del Cogulló, en sentit NE. Remuntem el pas equipat i arribem al cim rocós format per conglomerats força descompostos. Gaudim de les vistes. Continuem recte (NE) per un camí que segueix la carena i deixem una senda que marxa per l’esquerra. Després de pujar una primera elevació arrodonida i amb abundant vegetació, el sender gira a la dreta, baixa a un collet i torna a pujar fins a una segona elevació molt semblant a l’anterior. Hem fet cim.

Altres itineraris: Des de Vallespinosa, on s’arriba des de San-ta Coloma de Queralt o Rocafort de Queralt per la TV-2015, seguim el GR 7 fins al coll de Sàrria i aleshores continuem com en l’itinera-ri anterior. Hi ha més distància, i gairebé el doble de temps.

1. El Cogulló de Cabra (881 m) *(Alt Camp)

AZ 156-100 CIMS.indd 25 15/01/19 12:04

26

És el punt més alt de la serra de Miramar, que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana. El cim és planer, allargassat, roca-llós, amb fèrrics que l’envolten i té un bon estimball al vessant de ponent. Hi ha un pal indicador del lloc i una petita fita de ciment. Des de dalt veiem diferents pobles de la Conca i l’Alt Camp, les serralades de l’entorn, les Muntanyes de Prades i, si el dia és clar, Montserrat i el Pirineu. També es veu el mar. El paisatge vegetal és una important mostra de les comunitats d’alzinar característi-ques de la regió: garrics, estepes, matabou i bosc de pi i alzines configuren bona part de la vegetació d’aquest indret.

Coordenades: 352770/4581922.Cartografia: Serra de Miramar (Ed. Piolet, 1:20.000).Desnivell: + 367 m.Temps d’ascensió: 1 h 15’.Dificultat: L’excursió és fàcil i senzilla. Les tres quartes parts

del recorregut es fan per pista i la resta per un corriol mar-cat que passa per la carena fins al cim.

Punt d’inici: Prenafeta. A Montblanc cal buscar la gasolinera per on surt la carretera TV-2421 vers aquella població. En arribar-hi, observem que davant de l’església hi ha un se-nyal que indica el camí. Una mica més amunt, al final del carrer, hi ha una esplanada on podem deixar el vehicle.

Trobarem senyals del GR 7 i de la Ruta del Cister sempre que anem per la pista. Partim de l’esplanada on hem deixat el cotxe i a la primera bifurcació que trobem, amb indicador, cal agafar el camí de la dreta, en direcció a Figuerola del Camp, el qual passa entre dues cases. El camí es va enfilant, travessa la pista i continua pu-jant. En les successives bifurcacions que trobem, seguim sempre en direcció a Figuerola. El camí es converteix en una pista que va guanyant altura a poc a poc. Arribem a una esplanada anomenada Planota del Faló. Per anar fins a dalt de tot cal agafar un senderó en direcció sud-oest, que surt del costat mateix de l’indicador amb el nom del lloc, que ens porta fins a la carena. Seguim fins al cim.

Altres itineraris: Podem pujar al tossal per l’altre costat, sor-tint de Figuerola del Camp, on s’accedeix pel Pla de Santa Maria. Cal seguir el camí de la Ruta del Cister fins a la Planota del Faló i agafar el senderó de la carena de l’itinerari anterior.

També hi fem cap per Cabra del Camp, seguint el GR 7 fins a la Planota del Faló i després el senderó en sentit SO fins al cim.

2. El Tossal Gros (867 m) *(Alt Camp / Conca de Barberà)

AZ 156-100 CIMS.indd 26 15/01/19 12:04