! 1MARC TERIC. RETRICA, COMUNICACI, PERIODISME Elvira Teruel

Tot t relaci amb tot (Tantra) Si lsser hum es parcella a ell mateix, sempre ser un esperit tancat dins els seus lmits. (K. Wilber, La conciencia sin fronteras)

Retrica, comunicaci i periodisme

Acte de comunicaci i retrica. Retrica i discurs pblic. Retrica vs. retrica. L'art o la tcnica de la persuasi. Objecte de la retrica. El mtode de la persuasi. La persuasi en la comunicaci interpersonal i meditica. Retrica i comunicaci periodstica. Pluralisme informatiu/pluralisme retric. Veritat, certesa i versemblana. Informaci, persuasi i manipulaci. Estratgies i estratagemes. Les fases delaboraci del discurs persuasiu: la tejn rhetorik.

----------------------------------------------------------

Acte de comunicaci i acte lingstic -Tant si ens nadonem com si no, sempre estem intentant persuadir. -El sistema de codis que fem servir per comunicar-nos estan sotmesos a la coneguda dita: tradutore, tradittore. (STEINER, 1975). -La llengua est formada per un corpus de peces (fontiques, morfolgiques, sintctiques, lxiques) que signifiquen. Sn els signes. Els signes sn signes de..., que caracteritzen i defineixen una cultura i fan que els usuaris de la llengua tinguin les claus interpretatives suficients per entendres entre ells. -Tot el que serveix per comunicar-se s llenguatge, si est codificat, si obeeix a un sistema de signes. Es parla del llenguatge del gest, de la mirada, de la imatge, de lespai. Tanmateix, tot llenguatge es concreta en una cultura i en una llengua. Per tant, les peces que componen el corpus duna llengua noms sn significatives en el seu mbit ds, en relaci amb la visi del mn, particular de cada cultura, de cada llengua. Concepte de visi o model de mn. (Watzlawick,1976).

Informaci, comunicaci i persuasi Reflexionem a partir de letimologia de les paraules informaci i comunicaci: in-formaci: formar a dins Per tant, la informaci s la formaci d'opini, i doncs, la base de la decisi. com-munis Comunicar, de `communico, que ve de communis = com (el verb: communicare): fer partcep de..., repartir, comunicar, parlar, fer com, tenir relaci, tractar.

! 2MARC TERIC. RETRICA, COMUNICACI, PERIODISME Elvira Teruel

Comunicaci, de communicatio, communicationis [de communico]. Vol dir acte de comunicaci, de comunicar o de comunicar-se, participar. Communis, de cum i muns: com, ordinari freqent. "cum" preposici d'ablatiu, que generalment designa una relaci d'uni o companyia i significa amb, en companyia de, juntament amb; "muns" (potser de l'hebreu) vol dir do, present, regal; ocupaci, ofici; treball, obra; espectacle, festa. Persuasi: capacitat (nima, de rtor) i habilitat (coneixement de la tecn retorik) per convncer linterlocutor dels nostres imputs convertits en outputs. La deessa grega Peith simbolitza la seducci i lart de la paraula amb encant.

Comunicaci i persuasi. Retrica i discurs pblic -Tot acte de comunicaci comporta de manera ms o menys explcita el fet de persuadir. -El discurs persuasiu s el discurs que conven i que exerceix en linterlocutor un efecte suficientment important com per produir canvis dactitud i de pensament. -Per tant, podem afirmar que: Tot acte de comunicaci s un acte de persuasi, que actua durant tot el procs

comunicatiu i dinteracci. Una situaci de comunicaci o un acte comunicatiu s la relaci que sestableix entre

uns interlocutors en un context. Quan un dels interlocutors s plural, nombrs i heterogeni, les condicions perqu

l'acte de comunicaci sigui reeixit sn diferents de les que es donen en una situaci interpersonal, de dileg cara a cara.

Quan adaptem el discurs persuasiu a les condicions imposades per un receptor nombrs estem elaborant discurs pblic. I aqu s on la retrica resulta ms efica, perqu proporciona les eines ms exactes i adequades per fer persuasiu el discurs pblic.

La retrica s l'art en l's de la paraula i dels signes no verbals que lacompanyen.

Retrica vs. retrica. La paraula retrica s interpretada a lactualitat ms aviat en un sentit pejoratiu. Segons els diccionaris generals:

1r.-retrica: Art de leloqncia, de lexpressi oral i escrita, fixada dacord amb unes regles... i 2n.-Manera de parlar o descriure ampullosa i buida, artificialment elegant, que t en compte noms els efectes exteriors, sense un sentiment seris, convicci artstica o moral, etc., Abundncia de paraules, sobretot quan sn fora de lloc o enganyadores. Raons que no sn al cas. No em vinguis amb retriques.

Aquesta segona definici s representativa dun estil determinat i sidentifica amb discurs buit o manipulaci.

! 3MARC TERIC. RETRICA, COMUNICACI, PERIODISME Elvira Teruel

-Equiparant retrica a manipulaci es cau en lerror de confondre la tcnica amb la intenci. -Nosaltres veurem la utilitat de la retrica, entesa en el sentit ms ampli, com a tcnica per construir qualsevol discurs que pretengui ser persuasiu i convincent i que es correspon amb la primera definici.

Lart de la persuasi. (Aristtil,1356b, Llibre Primer): La retrica s art. -En tot acte de comunicaci es pretn comunicar i persuadir d'una manera convincent, versemblant i creble duna determinada realitat i d'una determinada manera de pensar, de veure el mn, de construir la realitat . 1-La persuasi t lloc tant en les relacions interpersonals, com amb un receptor redut (classes, conferncies, discursos, etc.), com als mcm. I tant en l'mbit privat com en el pblic. -La retrica senta les bases necessries per involucrar els participants en l'acte de comunicaci, mitjanant el procs persuasiu. (Barthes,1966):

La Retrica de Aristteles es sobre todo una retrica de la prueba, del razonamiento, del silogismo aproximativo; es una lgica voluntariamente degradada, adaptada a nivel del "pblico", s decir, del sentido comn, de la opinin corriente. Extendida a las producciones literarias (lo que no era su campo especfico originariamente), implicara una esttica del pblico, ms que una esttica de la obra. Es por esto que, mutatis mutandis y guardando todas las proporciones (histricas), esta retrica convendra a los productos de nuestra cultura llamada de masas, donde reina lo "verosmil" aristotlico, es decir, "lo que el pblico cree posible". Cuntos films, folletines, reportajes comerciales podran adoptar como divisa la regla aristotlica: "Ms vale un verosmil imposible que un posible inverosmil": ms vale contar lo que el pblico cree posible, incluso si es imposible cientficamente, que contar lo que es posible realmente, si este posible es rechazado por la censura colectiva de la opinin corriente. Es evidentemente tentador establecer una relacin entre esta retrica de masas y la poltica de Aristteles...

-Un bon rtor s qui domina aquesta tcnica i, a ms, en t lnima. Cal tenir el do de la seducci per ensumar els arguments persuasius, per saber, en un moment donat, actuar espontniament de manera retrica, s a dir, sabent convncer. I lespontanetat neix de lnima. Natura i tcnica sumades converteixen lorador en un bon comunicador.

Objecte de la retrica. El mtode de la persuasi -La retrica t com a objecte trobar la manera ms apta per persuadir en cada cas o situaci de comunicaci. (Aristtil, Ret. I,2. 1355b):

"La retrica s la facultat de veure tericament all que en cada cas s apte per a persuadir. Cap altra tcnica no t aquesta funci..." "La retrica s la facultat de veure tericament sobre tota cosa donada all que s persuasiu

Vegis la noci de constructes a REARDON,1981. 1

! 4MARC TERIC. RETRICA, COMUNICACI, PERIODISME Elvira Teruel

Persuasi i manipulaci. Veritat, certesa i versemblana. -La retrica serveix per construir discursos persuasius, basats en largumentaci i el raonament a partir de premisses versemblants, que sn les veritats de qui els difon. Aquests arguments van encaminats a convncer el receptor que se suposa que comparteix aquestes premisses. -La manipulaci parteix de premisses falses, que donen peu a arguments enganyosos, que tenen com a finalitat arribar a unes conclusions que el receptor mai no podr compartir com a subjecte actiu de l'acte de comunicaci. Per tant, la tcnica retrica pot ser utilitzada -i s utilitzada- amb una intencionalitat que ultrapassi la frontera de la persuasi fins al punt desdevenir manipulaci. Quan lobjectiu de comunicar desapareix, desapareix tamb el de persuadir i neix el de manipular. -La retrica com a tcnica per elaborar discursos persuasius es pot convertir en un instrument de poder molt difcil de controlar i didentificar, perqu, a la prctica, on es troba el lmit entre persuadir i manipular? I qui s capa de delimitar els usos de les paraules?, de "traar la lnia que separa ls de labs" (Serrano, 1978). -Una de les claus per trobar aquest lmit s lessncia mateixa de les premisses de qu es parteix per elaborar les argumentacions. s a dir, cal esbrinar si es treballa amb la certesa, amb la versemblana o amb la falsedat. Les premisses certes corresponen a la cincia; les versemblants, a la retrica, i doncs, a la persuasi; i les falses, al frau i a la manipulaci. La cincia i la retrica expliciten la intencionalitat i les premisses en qu es basen; la manipulaci, no. -Eco (1976: 407) deixa fora clar el lmit entre aquests conceptes a partir d'una anlisi semitica de les parts de la retrica en lelaboraci de discursos ideolgics:

El umbral entre persuasin honrada y fraude se sita precisamente en los casos en que se reconocen -o ignoran- las premisas en su parcialidad. Cuando se oculta la parcialidad, ya sea por fraude o por debilidad, tenemos la posicin ideolgica.

Estratgia i estratagema: Lart de persuadir o lart de manipular, o de tenir la ra.

-L'explicitaci de les premisses dels mitjans informatius i de la publicitat s el que els defineix com a persuasius o com a manipuladors. En principi, es pot dir que tant el periodisme com la publicitat treballen amb dades "certes" (basades en fets reals), que sn relatades retricament amb l'objectiu tctic (estratgies) de semblar objectives, per, com que aix es fa amb un discurs que busca la versemblana, s relativament fcil que sovint es caigui en la manipulaci (estratagemes). En canvi, en el terreny de la literatura, partir de premisses falses no s interpretat com a manipulaci, sin com a ficci. . -Que retricament (i filosficament) la imparcialitat no existeix s un fet evident i demostrat. Per tant, no s aix el que sha davaluar, sin lhonradesa en lestabliment dels arguments amb qu sarticula el discurs. En el benents que honradesa equival a fidelitat envers el receptor i envers els constructes en qu aquest creu.

! 5MARC TERIC. RETRICA, COMUNICACI, PERIODISME Elvira Teruel

Persuadir de lobjectivitat. Pluralisme informatiu i pluralisme retric -Lexercici de la persuasi serveix per convncer el receptor que li diem la veritat i obtenir-ne la credibilitat. -Lobjectivitat periodstica s una fallcia, les normes que sutilitzen en els discursos informatius noms serveixen per fer aparena dobjectivitat i de versemblana, per no per aquest motiu deixen dinduir el lector a construir la realitat tal com el mitj que les difon vol. -El punt de vista de l'Ethos, ms o menys explcit, sempre est al darrera del discurs. s a dir que tots els discursos sn indefectiblement persuasius. I encara ms, com menys persuasius semblen, ms ho sn. -La fora persuasiva dels diaris preval per la mstica de l'objectivitat. Per al lector menys atent, els artificis de les normes periodstiques passen completament desapercebuts. En l'imaginari del lector mitj, els diaris difonen informacions "objectives" i per aquesta ra no s'adonen de l'efecte persuasiu, quan reben una informaci comentada, editorialitzada, etc. en l'espai de la noticia. Estan acostumats a considerar com a comentari noms els articles publicats en l'espai d'opini. 2-Precisament s per aquest motiu que en els espais anomenats "informatius" s on sexerceix amb ms impunitat tota mena de persuasi (positiva, negativa, o manipuladora). -Que es noti ms o menys que hi s, noms una qesti d'explicitaci o fins i tot de nivell de conscincia de qui escriu. Les estratgies retriques sn ms aplicables explcitament quan es tracta de textos o despais dopini

Qu s, doncs, la notcia De fet, crec que la notcia s simplement una manera determinada dexplicar el que passa al mn. Lsser hum t la necessitat de saber qu passa fora del seu espai personal, dels lmits que controla i de sentir-se connectat amb el mn. La notcia s el cord umbilical entre el Jo i laltre (el mn).

El mite de lobjectivitat. Subjectes o objectes -Es ja fora coneguda lafirmaci que triar s opinar. Per, s que no s solament triar, el sol fet de comunicar i comunicar-se s tamb opinar! I no cal cap manifestaci explcita de subjectivitat perqu n'hi hagi. -Sempre som subjectius i, paradoxalment, sempre tenim ra, perqu, conscientment o inconscient, per defensar les nostres tesis, les nostres maneres dexplicar la realitat, ens situem com a subjectes, i no pas com a objectes.

Flvio de Mattos. Periodismo de resultados. La retrica de los gabinetes de comunicacin. 2Treball d'investigaci, presentat al Departament de periodisme i Comunicaci Audiovisual de la UPF. Barcelona, 2005

! 6MARC TERIC. RETRICA, COMUNICACI, PERIODISME Elvira Teruel

-Quan volem ser objectius, quan parlem de la realitat i quan volem saber o dir la veritat, lnic que estem fent s referir-nos a all que ha passat de fora de nosaltres a dintre del nostre sser, de la nostra ment. La realitat objectiva darbre noms la coneix larbre! Nosaltres tan sols podem parlar de larbre que sens representa a dins, en la ment. -Per tant, ens expressem i ens comuniquem sempre des del Jo, de manera que lobjectivitat s la nostra aproximaci com a subjectes a la realitat. La realitat s el nostre punt de vista com a observadors dun mn interpretat a partir de signes que codifiquem i descodifiquem: aix s el que en diem la construcci de la realitat. I la veritat, un cop creiem que lhem trobada, esdev sempre subjectiva. Els objectes es defineixen subjectivament. Daquesta manera, larbitrarietat de la definici propicia la subjectivitat. (Aforisme zen del mestre Foyan)

La naturalesa retrica del comunicador -Lnima del comunicador, del periodista, s lnima de lsser que es commou (cum mou) davant del fet de transcendir mitjanant el discurs. s lnima de rtor, que somriu, quan sent i percep la necessitat de persuadir dall en qu creu o dall en qu li han fet veure que ha de creure. El comunicador s qui in-forma els altres, basant-se en la informaci que ell mateix ha processat, desprs dhaver mirat el mn amb els filtres dels seus ulls. -Es tracta dun procs dentrades i sortides. Entrades de percepcions i sortides de percepcions elaborades. De fora a dins -codificaci i autorepresentaci dels fets-, i de dins a fora codificaci mitjanant el llenguatge del procs previ dautorepresentaci del mn, de la realitat. -La comunicaci meditica (periodstica) es fonamenta en aquest simple esquema dentrades i sortides. Intercanvi dautorepresentacions i models de mn, en qu s inevitable sentir la necessitat de persuadir, de transmetre la informaci amb la mxima fidelitat. -Tanmateix, ser fidel a un mateix, expressar exactament el que es vol dir, no resulta en la prctica tan fcil com aparentment sembla.

Risum tenetis