1. LA DIVERSITAT DELS ÉSSERS VIUS - blocs.xtec.cat‰ssersviusidiversitatv.2.pdf · En quin regne...
Transcript of 1. LA DIVERSITAT DELS ÉSSERS VIUS - blocs.xtec.cat‰ssersviusidiversitatv.2.pdf · En quin regne...
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
1
1. LA DIVERSITAT DELS ÉSSERS VIUS
Si fas una volta pel camp, veuràs molts tipus de plantes i animals. Alguns animals són
difícils de veure perquè fugen de les persones o són de vida nocturna. N’hi ha, però, que
són fàcils de veure, com molts ocells i insectes. Si ens fixem en els insectes, en veurem
de molts tipus, cada un adaptat a viure en unes determinades condicions. La vida
adquireix una gran diversitat de formes.
La gran diversitat d’éssers vius de la Terra dóna lloc a la biodiversitat. La biodiversitat
és el conjunt d’éssers vius diferents que viuen o han viscut en un lloc determinat.
Una forma de mesurar la biodiversitat d’una zona és calculant la probabilitat que en
agafar dos organismes a l’atzar siguin d’espècies diferents. Si aquesta probabilitat és
alta es diu que la biodiversitat de la zona és alta. És el que passa, per exemple, en un
escull coral·lí o en una selva verge. Si aquesta probabilitat és baixa, es diu que la
biodiversitat de la zona és baixa. És el que passa en un camp de blat o en un formiguer.
La biodiversitat actual no és la mateixa que la de fa milers o milions d’anys perquè els
organismes evolucionen i canvien. A més a més, al llarg de la història de la Terra s’han
produït grans extincions com les dels dinosaures. També cal tenir en compte que l’ésser
humà actua directament sobre la natura i produeix alteracions que provoquen la mor de
morts organismes.
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
2
Actualment es coneixen uns dos milions d’éssers vius diferents, dels quals un milió i mig
són insectes. Es calcula que n’hi ha molts més, entre 10 i 80 milions, però que encara no
s’han descrit. Del grup dels animals, els especialistes calculen que es coneix el 98% dels
ocells però només el 10% dels insectes.
2. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
Des de l’antiguitat l’ésser humà ha sentit la necessitat d’establir una mica d’ordre i
posar nom a l’enorme varietat d’organismes que viuen a la Terra.
Per classificar qualsevol cosa cal adoptar un criteri i, en principi, tots són vàlids. Les
primeres classificacions dels éssers vius eren molt senzilles: Aristòtil va catalogar uns
500 animals en animals sense sang o animals amb sang; Sant Agustí, amb un gran sentit
pràctic, va classificar els animals en útils, perillosos o superflus.
Des del segle XVIII se segueix un únic criteri de
classificació establert pel naturalista suec Carl von
Linné (1707-1778). Els seus criteris de classificació eren
criteris científics. Classificava els éssers vius ordenant-
los en grups i subgrups segons el nombre de semblances i
diferències que presentaven. Cada grup de nivell superior
incorpora un o diversos grups de nivell inferior.
La classificació dels éssers vius s’ha perfeccionat amb
els anys a mesura que apareixien nous instruments
d’observació i tècniques més precises. Avui dia es tenen
en compte altres criteris més exactes, com ara l’estudi
comparatiu de l’ADN.
La sistemàtica és la ciència que s’ocupa de la classificació dels éssers vius, ordenant-los
i agrupant-los en diferents grups anomenats categories taxonòmiques o tàxons.
La taxonomia s’ocupa de definir aquestes categories o tàxons.
Els tàxons actuals més importants són, de superior a inferior:
Taxon Exemple
Regne Animal
Fílum (Animals)
Divisió (Vegetals) Cordat
Classe Mamífer
Ordre Primat
Família Homínid
Gènere Homo
Espècie Homo sapiens
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
3
El regne és la categoria més àmplia i la que inclou més organismes diferents. L’espècie
és la unitat bàsica de classificació i la categoria més restringida, només inclou individus
gairebé iguals.
S’anomena espècie al conjunt d’individus semblants, capaços de reproduir-se entre si i
donar una descendència fèrtil.
Després establir un ordre i classificar els éssers vius, ens queda solucionar un problema
més: donar noms a les diferents espècies. Això sembla fàcil perquè les llengües ja tenen
paraules per definir els éssers vius, si més no, els més habituals, però els científics
necessiten poder entendre’s en tot el món i, tal com passa amb les unitats de mesura, els
cal un sistema internacional per anomenar els organismes.
El sistema emprat en l’actualitat per assignar un nom a cada organisme continua essent
la nomenclatura binomial ideada per Linné en què cada espècie rep un nom compost per
dues paraules: la primera indica el gènere i la segona és un epítet específic (adjectiu)
que concreta l’espècie. Ambdós termes són llatins o llatinitzats, el primer s’ha d’escriure
amb inicial majúscula i el segon amb inicial minúscula. Tots dos termes s’han d’escriure en
cursiva (o subratllat si escrivim a mà) ja que pertanyen a una altra llengua.
La nostra espècie és Homo sapiens, on Homo designa el gènere al qual també pertanyen
altres homínids com l’Homo habilis o l’Homo erectus. L’epítet específic de sapiens,
habilis o erectus serveix per diferenciar cada una de les espècies.
La següent taula mostra els noms científics d’algunes espècies conegudes:
Nom comú Nom científic Nom comú Nom científic
Pi blanc Pinus halepensis Gos Canis familiaris Cuc de terra Lombricus terrestris Llop Canis lupus
Salmonel·la Salmonella typhi Coiot Canis latrans Rovelló Lactarius deliciosus Tigre Panthera tigris
1 . Quina paraula utilitzem per dir que hi ha molts éssers vius diferents?
2 . Com es nomena una espècie científicament? Posa exemples que no estiguin al dossier.
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
4
3 . Busca els errors en aquests noms científics. N’hi ha algun que estigui correcte?
Nom comú Nom científic Correcte o Incorrecte. Per què?
Gos Perro lobo
Llop canis lupus
Ésser humà Homo Sapiens
Pessolera PISSUM SATIVUM
Tigre Panthera tigris
Mosca de la
fruita Drosophila melanogaster
4 . Què és una espècie?
5 . Posa el nom de les diferents categories taxonòmiques en el dibuix (fixa’t bé quines
inclouen a quines).
Quin dels tàxons anteriors és el més
ampli?
I quin és el més restringit?
Busca informació d’un organisme i
classifica’l en els tàxons anteriors.
6 . Busca en una enciclopèdia el nom científic del següents éssers vius:
Salamandra Surera
Farigola Dofí
Gavina Bacil de Koch
Rosella Xampinyó
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
5
3. ELS CINC REGNES BIOLÒGICS
La classificació dels cinc regnes és la classificació actual. Els criteris seguits permeten
agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns i són els següents:
1r criteri: si les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes).
2n criteri: si els organismes són unicel·lulars o pluricel·lulars.
3r criteri: si les seves cèl·lules formen teixits (tisulars) o no (tal·lofítics).
Un teixit biològic és una agrupació de cèl·lules semblants que fan una determinada tasca
comuna dintre de l’organisme. Els humans, per exemple, tenim el teixit epitelial, que
forma la pell; el teixit nerviós, que permet conduir l’impuls nerviós; el teixit muscular,
especialitzat en contreure’s i permetre el moviment; etc.
4t criteri: si s’alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi
o de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant la digestió.
5è criteri: si la digestió la realitzen segregant sucs digestius a l’exterior (digestió
externa) o a una cavitat o tub digestiu interior (digestió interna).
Regne
Monera
Regne
Protoctist
Regne
Fong
Regne
Vegetal
Regne
Animal
Tipus de
cèl·lula Procariota Eucariota Eucariota Eucariota Eucariota
Agrupació de
les cèl·lules Unicel·lular
Unicel·lular o
pluricel·lular
sense formar
teixts
Unicel·lular o
pluricel·lular
sense formar
teixits
Pluricel·lular
amb teixits
Pluricel·lular
amb teixits
Alimentació Autòtrofa i
heteròtrofa
Autòtrofa i
heteròtrofa
Només
heteròtrofa
Només
autòtrofa
Només
heteròtrofa
Digestió Externa Interna Externa – Interna
Representants Bacteris i
cianobacteris
Protozous i
algues
Fongs,
floridures i
llevats
Arbres,
arbusts i
herbes
Animals
Exemples
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
6
1 . Anomena una diferència entre:
El regne protoctist i el regne de les moneres. El regne vegetal i el regne animal.
El regne animal i el regne protoctist. El regne dels fongs i el regne vegetal.
El regne protoctist i el regne dels fongs. El regne protoctist i el regne vegetal.
2 . Completa els espais buits del següent text:
Els éssers vius es divideixen en cinc regnes: ____________, ____________, _____________,
___________ i ____________. Els criteris de classificació que s’utilitzen per dividir-los en
aquests cinc grups són: el tipus de ____________, l’agrupació de les cèl·lules en ____________
i l’________________.
Els éssers del regne de les moneres es caracteritzen pel fet de ser ________________.
Els éssers del grup dels protoctists es caracteritzen pel fet de ser ____________ o
___________ sense _____________, i la seva alimentació pot ser _______________ o
_____________.
Els éssers del regne dels fongs es caracteritzen pel fet de ser________________ i per no
tenir _______________, i la seva alimentació és ______________.
Els vegetals es caracteritzen per tenir cèl·lules ______________ agrupades en ____________
i una alimentació __________________.
Els animals estan formats per cèl·lules ______________ agrupades en _______________ i la
seva alimentació és __________________.
3 . Anomena organismes unicel·lulars i pluricel·lulars:
Unice·lulars
Pluricel·lulars
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
7
4 . Classifica els següents organismes segons siguin autòtrofs o heteròtrofs:
Lleó Esponja
Esparraguera Corall
Pi Sargàs
Rovelló Molsa
Ésser humà Salmonel·la
Mosca Bífidus
Elefant Espirulina
Roure Floridura
Puça Parameci
Cargol Ameba
5 . En quin regne classificaries els virus? I els líquens?
REGNE MONERES: ELS BACTERIS.
Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats per una sola
cèl·lula sense nucli. El seu àcid desoxiribonucleic (ADN) no està envoltat per una
membrana formant un nucli sinó que es troba més o menys dispers pel citoplasma.
Són cèl·lules molt senzilles. S’hi poden distingir les següents estructures.
Càpsula bacteriana, capa mucosa externa que pot faltar. Entre els bacteris amb
càpsula es troben els més patògens pels humans ja que la càpsula impedeix l’acció
dels antibiòtics.
Paret bacteriana, capa externa rígida que proporciona forma i resistència. La
composició química de la paret de bacteris és diferent a la de les cèl·lules eucariotes
vegetals.
Prolongacions: que poden ser flagels per moure’s i pili, que alguns serveixen per
fixar-se a un substrat (fímbries) i altres serveixen per transferir material genètic
d’un bacteri a un altre.
Membrana plasmàtica, que envolta la cèl·lula i la separa de l’exterior.
Citoplasma, és el medi intern.
Material genètic (ADN), generalment estructurat en un cromosoma circular, que es
troba en una regió anomenada nucleoide.
Estructures citoplasmàtiques: els ribosomes (més petits que els de les cèl·lules
eucariotes), els mesosomes (replecs de la membrana).
Inclusions, acumulacions de substàncies de reserva.
(Veure pàgines 4 i 5 del tema 1 del bloc 2).
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
8
Generalment presenta un dels següents tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils
(bastonets), vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils (espiral).
Presenten totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes com heteròtrofes.
Un tipus de bacteris autòtrofs fotosintètics anomenats cianobacteris realitza una
fotosíntesi amb despreniment d’oxigen com fan les plantes. Ells són els que van originar
l’oxigen atmosfèric fa uns 2 000 milions d’anys.
El grup dels arqueobacteris són els éssers més resistents del planeta. Poden viure als
pols a temperatures tan baixes que cap altre ésser viu les suporta, i també en fonts
termals d’aigua bullent, on tampoc no poden sobreviure altres éssers vius. De fet, els
científics pensen que, si algun dia es troba vida a Mart, és força probable que els éssers
vius que hi puguin aparèixer siguin bacteris.
Els bacteris es reprodueixen asexualment per bipartició (divisió d’una cèl·lula en dues).
A més poden presentar mecanismes sexuals pels quals incorporen material genètic
(molècules d’ADN) procedent de l’exterior o d’un altre bacteri. Davant d’ambients
desfavorables un bacteri pot donar lloc a una espora resistent a la dessecació.
Alguns bacteris produeixen malalties (infeccions) que remeten amb l’ús d’antibiòtics. Per
exemple la pneumònia, tuberculosi, el tètanus, el còlera i la sífilis. Uns altres bacteris
són beneficiosos, per exemple: els que transformen la matèria orgànica de vegetals i
animals morts en matèria inorgànica que poden absorbir les plantes, els que viuen en
simbiosi a l’interior de l’intestí humà i ens ajuden a fer la digestió (flora intestinal), els
utilitzats en la producció d’aliments (iogurt, formatges fermentats, etc.) i els utilitzats
en la síntesi de vitamines i d’hormones sintètiques mitjançant enginyeria genètica.
1. Quines característiques permeten diferenciar els diferents organismes del regne
moneres?
Eubacteris Cianobacteris (són eubacteris) Arqueobacteris
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
9
2 . Llegeix la següent descripció d’un bacteri:
“Els bacteris són cèl·lules procariotes on la seva única molècula d’ADN es troba dispersa
al citoplasma, atès que manquen de nucli. A penes conten amb orgànuls cel·lulars i
algunes posseeixen llargs flagels que els permeten moure’s. Són els organismes vius que
més temps porten vivint sobre la Terra, on s’han adaptat a tot tipus d’ambients i
desenvolupat resistència als diferents medicaments dissenyats per combatre-les. Es
divideixen asexualment per bipartició, i la rapidesa amb que ho fan permet als científics
utilitzar-les per produir substàncies útils per a la humanitat.”
Si jo fos bacteri:
(1) Duria un motor incorporat que impulsa una llarga cua amb la que arribo a una velocitat
punta superior als 50 km/h.
(2) Sols tindria mare, a la qual mai arribaré a conèixer, perquè per nàixer el meu germà bessó i
jo, ella s’estira i es parteix per la meitat fins desaparèixer.
(3) Viuria al màxim, aprendria ràpid perquè només disposo de 20 minuts per veure-ho tot.
(4) Tindria parents als racons més inaccessibles del planeta i potser més lluny, ja que estan cercant més com jo per la resta del Sistema Solar.
(5) Viuria sovint dins d’altres organismes, i a l’ésser humà, per exemple, li incomoda molt que
ens resistim a les seves medicines.
(6) Per venjar-se, els científics ens utilitzen com a esclaus perquè els fabriquem substàncies del seu interès. A uns cosins meus els han modificat amb la finalitat de que mengin el petroli que ells van abocant per tot arreu.
(7) Estaria tranquil, ja que, malgrat els seus invents, els nostres 3 500 milions d’anys de vida
demostren que sabem enfrontar-nos a moltes calamitats.
N’hi ha qui els agrada somiar! Relaciona cada apartat del text “Si jo fos bacteri” amb una
de les característiques dels bacteris que s’exposen en la descripció inicial.
REGNE PROTOCTISTS: PROTOZOUS I ALGUES.
Els protoctists són els organismes eucariotes més senzills que existeixen. Dintre
d’aquest grup es troben els protozous, que són unicel·lulars, i les algues, que poden ser
unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits.
Algunes espècies de protozous són els responsables d’algunes malalties de plantes i
d'animals inclosos els humans. Per exemple el protozou Plasmodium, que transmès el
mosquit Anopheles, provoca la malaria o paludisme que és la principal causa de mortaldat
en zones del tercer món.
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
10
Els protozous
Els protozous són éssers unicel·lulars eucariotes heteròtrofs (s’alimenten de restes de
matèria orgànica o d’altres éssers unicel·lulars). Viuen al mar i a les aigües dolces, i són
bastant més grans que els bacteris. Els protozous són molt actius, i es desplacen amb
flagels o cilis. Es reprodueixen asexualment per bipartició o per esporulació.
Actualment es coneixen unes 25 000 espècies, que pertanyen a diferents grups:
FLAGELATS CILIATS RIZÒPODES ESPOROZOUS
Trypanosoma Parameci Ameba Plasmodi
Les algues
Les algues poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, però no tenen mai teixits autèntics (el
seu cos rep el nom de tal·lus), per tant, no tenen un teixits epidèrmic que les protegeixi
del a dessecació. Són éssers autòtrofs, és a dir, es nodreixen de matèria inorgànica
gràcies a que capten l'energia lluminosa, per això viuen prop de la superfície de l’aigua.
Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i
sexualment mitjançant gàmetes.
Les algues unicel·lulars, juntament amb els cianobacteris, constitueixen el fitoplàncton,
que és la base de l’alimentació de molts organismes aquàtics. A més, com que n’hi ha
grans quantitats als oceans, produeixen gairebé el 50% de l’oxigen atmosfèric.
De vegades formen grans masses i donen una coloració verdosa a l’aigua de moltes
basses. A les costes, algunes algues poden produir una gran taca vermella anomenada
“marea roja” i es convenient no banyar-s’hi perquè poder ser tòxiques.
Es classifiquen segons siguin unicel·lulars o pluricel·lulars, i aquestes últimes segons els
pigments fotosintètics que posseeixen:
UNICEL·LULARS PLURICEL·LULARS
Flagelades Diatomees Verdes Brunes Vermelles
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
11
1 . Què tenen en comú els protoctists?
2 . Què caracteritza a les cèl·lules eucariotes?
3 . En què s’assemblen les algues i les plantes?
4 . Podrien classificar-se les algues en el regne vegetal? Justifica la teva resposta.
5 . Quina importància tenen les algues unicel·lulars per als altres éssers vius?
6 . Les algues pluricel·lulars tenen una estructura tal·lofítica, què vol dir això?
7 . La paraula protozou significa “animal primitiu”. Per què els protozous no s’inclouen
en el regne dels animals?
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
12
8 . Indica de què tipus d’organisme (alga unicel·lular, alga pluricel·lular o protozou) es
tracta cada un dels següents:
_______________ _______________ _____________ _______________
_______________ _______________ _______________ _______________
REGNE FONGS.
Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits, que
s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant digestió externa. Els fongs,
juntament amb els bacteris, són els principals descomponedors dels ecosistemes.
Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments de cèl·lules anomenades hifes. El
seu conjunt es denomina miceli.
Com es nodreixen mitjançant digestió externa precisen de llocs on hagi molta matèria
orgànica i aigua. Per això viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus
de matèria orgànica de la qual s'alimenten, els fongs poden ser:
Sapròfits: es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Per exemple el
xampinyó.
Paràsits: es nodreixen de la matèria orgànica d'organismes vius. Produeixen malalties
i plagues. Per exemple la banya del sègol que ataquen als cereals, el míldiu de la vinya
i els fongs de les tinyes, com el del "peu d'atleta".
Simbionts: es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius
als quals viuen associats beneficiant-se mútuament, el que s'anomena simbiosi. És el
cas dels fongs dels líquens (simbiosis d'algues amb fongs) i dels fongs de les
micorrizes (simbiosis entre fongs i arrels de plantes).
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
13
Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment
per gemmació. Els pluricel·lulars es reprodueixen
asexuadament per espores genèticament idèntiques
al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes
hifes especials o bé sexualment, per altre tipus de
espores, genèticament diferents al progenitor i
diferents entre si. En alguns fongs, com la floridura
del pa, s'alterna la reproducció asexual amb la
reproducció sexual. això s'anomena reproducció
alternant.
En moltes espècies de fongs, els anomenats fongs superiors, a partir del miceli
subterrani s'origina un òrgan reproductor aeri anomenat bolet, en el qual es pot distingir
el peu i el barret, en les làmines del qual produeixen les espores de reproducció.
Es classifiquen en tres grups diferents:
Els fongs microscòpics viuen a l’aigua i al sòl humit. Alguns són unicel·lulars, com ara
els llevats. N’hi ha que són paràsits de plantes o d’animals.
Les floridures es desenvolupen molt sovint sobre la fruita podrida o el pa. Tenen un
aspecte filamentós i un color verd o grisós.
Els fongs que formen bolets viuen al sòl, en zones fosques i humides: als boscos,
sota els matolls o als prats.
Els fongs poden causar malalties (candidiasi, peu d’atleta) però també s’empren en
biotecnologia per produir antibiòtics (Penicillium sp.) i en alimentació per elaborar vi, pa,
cervesa (Saccharomyces cerevisae), formatges, etc. Els fongs que formen bolets sovint
s’utilitzen com a aliments, però si els trobem al camp, hem d’estar segurs que siguin
comestibles.
Els líquens
El líquens són uns organismes formats per
la unió simbiòtica entre un fong i una alga
unicel·lular.
El fong proporciona a l’alga l’aigua i les sals
minerals que necessita i l’alga dóna al fong
una part de l’aliment que fabrica amb la
fotosíntesi.
Aquesta associació és tan perfecta que els
líquens poden sobreviure en qualsevol lloc,
fins i tot sobre les roques nues.
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
14
1 . Què tenen en comú els fongs?
2 . Per què els fongs pluricel·lulars no es classifiquen en el regne animal si són també
heteròtrofs?
3 . Classifica els següents fongs en un dels tres grups que n’hi ha:
_____________________ _____________________ _____________________
_____________________ _____________________ _____________________
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
15
4 . En què es diferencien els llevats de les floridures?
5 . Fes una llista amb fongs beneficiosos i una altra de perjudicials
Fongs beneficiosos Fongs perjudicials
REGNE METÀFITS: ELS VEGETALS.
El regne vegetal engloba els organismes eucariotes pluricel·lulars tisulars (formen
teixits) amb metabolisme autòtrof i fotosintètic. Les plantes es diferencien de les
algues en què presenten un teixit epidèrmic impermeable i transparent, la qual cosa els
ha permès poder viure fora de l'aigua sense perill de dessecació.
La reproducció és sexual i n’hi ha que també presenten reproducció asexual. La immensa
majoria viuen immòbils, fixades al substrat. Les cèl·lules poden presentar una paret
cel·lular feta majoritàriament de cel·lulosa. Aquelles amb activitat fotosintètica tenen
cloroplasts amb els corresponents pigments fotosintètics (clorofil·les, xantofil·les i
carotens). Emmagatzemen energia en forma de midó.
Per classificar-les científicament s’apliquen tres criteris:
La presència o l’absència de vasos conductors a la tija. Aquests vasos transporten
les substàncies (aigua, substàncies nutritives i sals minerals) per l’interior de les
plantes.
La presència o l’absència de flors.
La presència o l’absència de fruits.
Amb aquests tres criteris es poden diferenciar quatre grans grups de plantes: els
briòfits (molses i hepàtiques), els pteridòfits (falgueres i equisets), les gimnospermes
(pins, avets, xiprers, savines…) i les angiospermes (plantes amb flors i fruits).
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
16
Els briòfits
Són herbes i se solen anomenar molses i
hepàtiques. Són les plantes més petites i
simples. No tenen flors, ni fruits ni vasos
conductors. Depenen molt de l’aigua per
viure, per això tan sols es troben en llocs
molt humits.
Els pteridòfits
Són el grup de les falgueres i els equisets
o cues de cavall. Es tracta d’herbes de
mida mitjana, que tenen vasos conductors,
però que no tenen ni flors ni fruits. Es
caracteritzen perquè tenen les fulles
grosses i molt dividides. També viuen en
zones humides.
Les gimnospermes
Tenen vasos conductors i flors, però no
tenen fruits. La major part són arbres o
arbusts, com ara el pi, l’avet, el cedre, el
ginebre, la savina i el xiprer. La majoria
produeixen pinyes. A aquest grup
pertanyen els arbres més grans del món,
les sequoies.
Les angiospermes
Tenen vasos conductors, flors i fruits. Són
les
plantes més variades, ja que poden ser
herbes,
arbusts o arbres, i fins i tot n’hi ha que
viuen al mar. En són exemples la rosella, el
roser, l’estepa, la farigola, el roure, el
castanyer, l’alzina, el pomer, l’ametller...
1 . Què tenen en comú els vegetals?
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
17
2 . Quina és la funció de les pinyes?
3 . Quina és l’única característica que diferencia les angiospermes de les gimnospermes?
4 . On tenen les llavors les angiospermes? I les gimnospermes?
REGNE METAZOUS: ELS ANIMALS.
El regne Animal comprèn els organismes eucariotes pluricel·lulars diferenciats en
teixits, com els vegetals. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i als
sofisticats sistemes sensorials. Poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot
traslladar-se) gràcies al teixit muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals.
El metabolisme dels animals és heteròtrof, com en el cas dels fongs, però l’aliment no és
incorporat per absorció sinó per ingestió. La reproducció és sexual i, en alguns dels
animals més simples, també asexual.
Hi ha moltes maneres de classificar els animals, d’acord amb diversos criteris. Per
exemple, els podem classificar segons l’alimentació, el desenvolupament embrionari, el
medi on viuen i la presència o l’absència d’esquelet intern, entre altres.
Segons l’alimentació, els animals es classifiquen en herbívors, omnívors i carnívors.
Segons el desenvolupament embrionari, els animals es classifiquen en ovípars i
vivípars. Els ovípars es desenvolupen en ous i els vivípars a l’úter matern. Tots els
animals tenen reproducció sexual, i n’hi ha que es reprodueixen asexualment.
Segons el medi on viuen, els animals poden ser terrestres o aquàtics.
Finalment, d’acord amb el criteri de l’esquelet, els animals es classifiquen en
invertebrats i vertebrats. Són animals invertebrats tots els que no tenen un
esquelet intern amb columna vertebral i vertebrals els que sí el tenen.
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
18
INVERTEBRATS Po
rífe
rs
Els porífers són les esponges marines.
Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat per porus microscòpics.
Alguns tenen petites espines internes (espícules) i uns altres, presenten una substància
esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina). Les esponges que utilitzem en el bany
en realitat són els esquelets de espongina que queden al desintegrar-se la resta de
l’organisme.
Esponges
Celent
era
ts
Els celenterats són les meduses, els coralls, els pòlips i les anemones.
Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt primes, amb tentacles
envoltant la boca i amb abundants cèl·lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell.
Medusa
Anemona
Pòlips de corall
Cuc
s
Els anèl·lids tenen el cos allargat, no aplanat, tou, cilíndric i format per anells.
Poliquets Oligoquets Hirudinis
Els platihelmints tenen el cos aplanat; pertanyen a aquest grup la planària i la tènia o
solitària). Els nematodes tenen el cos allargat i arrodonit, alguns són paràsits; en són
exemples les triquines i els cucs intestinals.
Platihemints Nemàtodes
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
19
Art
ròpo
des
Els artròpodes són els insectes, les aranyes, els crancs i els centpeus.
Són els invertebrats que tenen un esquelet extern de quitina amb apèndixs articulats
mòbils. Tenen el cos segmentat, per a créixer experimenten mudes i en ocasions canvis de
forma (metamorfosi).
Crustacis Aràcnids Miriàpodes Insectes
Molus
cs
Els mol·luscs són els cargols, les cloïsses, els calamars i els pops.
Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap, massa visceral i peu.
Molts d'ells produeixen una conquilla. Són terrestres o aquàtics.
Gasteropodes Bivalves Cefalòpodes
Equ
inod
erm
s
Els equinoderms són els eriçons de mar, les estrelles de mar i les holotúries.
Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell un esquelet calcari
constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les
plaques poden servir de suport a llargues espines. Presenten una sèrie de tubets acabats
en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals.
Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar. Es reprodueixen
sexualment. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa).
Eriçons de mar Estrelles de mar Ofiures
Holotúries Crinoïdeus
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
20
VERTEBRATS Pe
ixos
Els peixos són animals aquàtics que tenen escates, forma de fus i aletes al pit, al ventre, al
llom i a la cua.
Els peixos respiren per brànquies situades darrere del cap, generalment protegides pels
opercles.
Els peixos són ovípars i tenen la fecundació externa.
Ciclòstoms Condrictis Osteïctis
Amfibis
Els amfibis es caracteritzen perquè la fase infantil és molt diferent de la fase adulta. Les
cries dels amfibis, els capgrossos, tenen cua i estan mancats de potes. Els adults tenen
quatre potes i alguns tenen cua. Tots tenen la pell nua.
Els amfibis són animals que, en general, necessiten molta humitat per viure, únicament els
gripaus poden sobreviure en zones més seques.
Els capgrossos respiren per brànquies a l’aigua; els adults, per pulmons.
Els amfibis són ovípars i tenen la fecundació interna. El conjunt de canvis que
experimenten els capgrossos s’anomena metamorfosi.
Anurs Urodels
Rèpt
ils
Els rèptils estan coberts d’escates. Les tortugues, a més, tenen una closca o cuirassa que
les protegeix. Tret de les serps, tots els rèptils tenen quatre potes.
Són animals terrestres, excepte les tortugues marines, que viuen a alta mar.
Respiren per pulmons.
Els rèptils són ovípars i tenen la fecundació interna. A diferència dels ocells, no tenen
cura dels ous, sinó que els abandonen.
Quelonis Saures Crocodilians Ofidis
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
21
Aus
Les aus són animals terrestres, encara que alguns viuen a les costes i s’endinsen volant
sobre el mar. Tenen ales, bec i cua, i el cos cobert de plomes.
Tots els ocells respiren per pulmons.
Mantenen la temperatura corporal constant (són homeoterms).
Els ocells són ovípars i tenen la fecundació interna.
Estruç Pingüí Gavina
Mamífers
Els mamífers viuen en tots els ecosistemes, tant terrestres com marins. En general, tenen
pèl, quatre potes i cua. Els mamífers aquàtics tenen aletes i la pell nua.
Tots respiren per pulmons.
Els mamífers són vivípars i tenen la fecundació interna.
Les cries es desenvolupen a l’úter matern i, quan neixen, reben les atencions dels seus
pares i s’alimenten de la llet que produeix la mare.
Dofí Rat-penat
Humà Balena
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
22
1 . Què tenen en comú els animals?
2 . Indica com es classifiquen els animals segons:
La seva alimentació
El seu desenvolupament embrionari
El medi on viuen
La presència d’esquelet
3 . Busca el nom científic d’un parell de representants de cada grup d’animals:
Invertebrats
Porífers
Celenterats
Cucs
Artròpodes
Mol·luscs
Equinoderms
Vertebrats
Peixos
Amfibis
Rèptils
Ocells
Mamífers
4 . En quin grup d’animals es classifica l’ésser humà? Justifica la inclusió en aquest
grup segons les nostres característiques d’anatomia, alimentació, respiració i reproducció.
BLOC IV: ECOLOGIA Tema 1: Éssers vius i diversitat
23
5 . Diferencia entre els parells conceptes següents:
Reproducció asexual/ Reproducció sexual
Fecundació interna/ Fecundació externa
Animal ovípar/ Animal vivípar
6 . Indica les característiques que ens permeten diferenciar:
Els vertebrats i els invertebrats
Els cucs i els mol·luscs
Els peixos i els amfibis
Els peixos i els rèptils
Els mamífers i els altres grups de vertebrats
Els insectes i els aràcnids
7 . Esbrina i justifica quin és el intrús en cada grup:
musclo, gamba, cloïssa, sípia
abella, mosca, escorpí, poll
tauró, verat, tonyina, dofí
pi, avet, roure, xiprès
molsa, falguera, equiset
cavallet de mar, gamba, llagosta
ameba, salmonel·la, parameci
corall, esponja, anemona, molsa
cianobacteri, alga, pi, rovelló
ameba, salmonel·la, poll, llevat
Tema 1: Éssers vius i diversitat BLOC IV: ECOLOGIA
24
Indica la resposta correcta.
111... Un taxon...
a És un grup d’individus amb
semblances entre si.
b Intenta reflectir la història
natural dels éssers vius.
c És un grup d’éssers vius amb
relació evolutiva comuna.
d És cada un dels grups en què es
divideix una classificació.
222... Els criteris de classificació
taxonòmica...
a Són immutables.
b Van ser establerts per Linné.
c Són iguals en els diferents taxons.
d Varien atenent als coneixements
existents.
333... Les nomenclatura binomial
estableix:
a Un nom únic per cada espècie.
b Un nom compost per dues
paraules.
c L’ús del llatí en els noms científics
dels organismes vius.
d Totes les anteriors són correctes.
444... Segons la nomenclatura binomial,
quina d’aquestes espècies està
escrita correctament:
a Pinus Halepensis. b escherichia coli. c Homo de Neandertal. d Staphylococcus aureus.
e Homo sapiens.
555... Els organismes sapròfits...
a S’alimenten de restes orgàniques
en descomposició.
b Són fotosintètics.
c S’alimenten de matèria inorgànica.
d Són paràsits.
666... Quin regne té estructura cel·lular
procariota?
a Metazous.
b Metàfits.
c Fongs.
d Moneres.
e Protoctists.
777... Quins organismes formen teixits?
a Fongs i animals.
b Protoctists i fongs.
c Protoctists i animals.
d Animals i vegetals.
e Vegetals i fongs.
888... De quins regnes tots els seus
representats són heteròtrofs?
a Moneres i protoctists.
b Protoctists i fongs.
c Moneres i fongs.
d Fongs i animals.
e Protoctists, fongs i animals.
999... Els animals cordats es classifiquen
en procordats i vertebrats. Són
exemples de procordats...
a Ascídies, salpes i amfioxos.
b Ciclòstoms i taurons.
c Equinoderms.