Art EtruscPrecedent de l’Art romà

A finals del segle VIII aC, es desenvolupa, a la part centre-nord

de la península itàlica, la civilització etrusca.

L’etrusc és un poble d’origen incert. Hi ha dues teories: una

que diu que es tractava d’un poble indígena de la zona que assimilant les influències orientals, púniques i

gregues, crearen una cultura pròpia i, l’altra, que provenien de Lidia (Àsia Menor) a través d’una migració marina, que provocà la

mescla dels elements autòctons i dels elements orientals fins a crear

la civilització original.

Etrúria

L’àrea etrusca ocupava la zona compresa entre els rius Arno i Tíber

o, dit d’una altra manera, entre Florència i Roma en termes de

ciutats actuals.

La seva història es resumeix en un període d’apogeu i riquesa que abraça els dos primers segles de la seva existència (VII i VI aC), seguit per un llarg període de pobresa, que s’inicia al segle V aC, i que acaba amb la sotmesa a Roma entre els segles IV i III aC.

L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les Mediterrànies (Grècia i Egipte).

Art fonamentalment marcat profundament per les seves creences religioses i especialment per la creença en la vida després de la mort. . És per això que hem trobat nombroses restes de tombes decorades amb pintures al fresc, màscares de cera dels difunts i urnes cineràries de formes antropomòrfiques.

Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats perquè es van realitzar amb materials de poca durabilitat com la fusta o el maó, és per això que la major part ha desaparegut a excepció de la part inferior, el podi, que va ser feta en pedra.

pòrtic amb columnes d'ordre toscà

planta rectangularpodi

teulada a dues aigües amb grans alerons

acroteris

escalinata d’accés

Temple etrusc DIVINITATS ETRUSQUES

•Tin: la divinitat més important, corresponent al Zeus grec o al Júpiter romà.

•Uni: la suprema deessa. Equivalent a Hera o a Juno.

•Menerva: deessa del seny, la guerra, l'art, els sabers i el comerç; equival a Atena i a Minerva.

Ordre Toscà L’Ordre Tosca deriva del Dòric grec i presenta algunes modificacions.

la columna té base

capitell amb àbac de caràcter geomètric

fris senzill

fust llis (no estriat)

arquitrau llis

cornisa molt sobresortint

Tomba etrusca

Necròpolis d’Orvieto, Tarquínia i Cerveteri

terracota policromada

urna cinerària

túnica llarga kliné

actitud tranquil·la i serena

escena plena de tendresa

tors nu

cames quasi atrofiades

petit capitell amb volutes jòniques

sabates acabades en punxa

somriure arcaic

barretpossible flascó de perfum

mim, gestualitat de les mans

Sarcòfag dels espososMuseo Nazionale di Villa Giulia. Roma520 aC. 2,20 x 1,47 m. Terracota.

difunts reclinats sobre llit mortuori

Tomba dels lleopards Museo de Tarquínia. ItàliaPrimera meitat del segle V aC.

Tècnica pictòrica: el fresc

Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb capes de morter de calç. L’última capa ha de ser més fina i formada per pols de marbre, calç apagada i aigua. Damunt d’aquesta capa, encara humida, fresca, es van aplicant els pigments.

gran banquet amb begudes, menjar, música i dansa

no perspectiva

figures en moviment, plenes de vitalitat

representació plena d’alegria i optimisme

homes de pells brunes i dones de pells pàl·lides

llei de frontalitat egípcia

dibuix molt acurat

colors plans

mans i peus desproporcionats

Cànon de perfil egipci

Pintaven representacions festives amb l’objectiu de desitjar al desaparegut que comencés el seu viatge cap al més enllà amb vitalitat i joia.

Quimera d’ArezzoMuseo Archeologico Nazionale di Firenze.Finals del segle V aC.Bronze

Animal fantàstic format per cos de lleó, urpes d’àliga, cua de serp i, sobre el llom, un cap de cabra. Destaca per la seva ferocitat.

LupercaMusei Capitolini. Roma

Finals del segle V aC.Bronze

Tot i estar atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V

aC, aquesta antiguitat ha estat sovint posada en

dubte per diverses anàlisis que la

situen majoritàriament a

l’edat mitjana.