03d hfa's
-
Upload
ramon-pujola -
Category
Education
-
view
142 -
download
0
Transcript of 03d hfa's
Art EtruscPrecedent de l’Art romà
A finals del segle VIII aC, es desenvolupa, a la part centre-nord
de la península itàlica, la civilització etrusca.
L’etrusc és un poble d’origen incert. Hi ha dues teories: una
que diu que es tractava d’un poble indígena de la zona que assimilant les influències orientals, púniques i
gregues, crearen una cultura pròpia i, l’altra, que provenien de Lidia (Àsia Menor) a través d’una migració marina, que provocà la
mescla dels elements autòctons i dels elements orientals fins a crear
la civilització original.
Etrúria
L’àrea etrusca ocupava la zona compresa entre els rius Arno i Tíber
o, dit d’una altra manera, entre Florència i Roma en termes de
ciutats actuals.
La seva història es resumeix en un període d’apogeu i riquesa que abraça els dos primers segles de la seva existència (VII i VI aC), seguit per un llarg període de pobresa, que s’inicia al segle V aC, i que acaba amb la sotmesa a Roma entre els segles IV i III aC.
L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les Mediterrànies (Grècia i Egipte).
Art fonamentalment marcat profundament per les seves creences religioses i especialment per la creença en la vida després de la mort. . És per això que hem trobat nombroses restes de tombes decorades amb pintures al fresc, màscares de cera dels difunts i urnes cineràries de formes antropomòrfiques.
Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats perquè es van realitzar amb materials de poca durabilitat com la fusta o el maó, és per això que la major part ha desaparegut a excepció de la part inferior, el podi, que va ser feta en pedra.
pòrtic amb columnes d'ordre toscà
planta rectangularpodi
teulada a dues aigües amb grans alerons
acroteris
escalinata d’accés
Temple etrusc DIVINITATS ETRUSQUES
•Tin: la divinitat més important, corresponent al Zeus grec o al Júpiter romà.
•Uni: la suprema deessa. Equivalent a Hera o a Juno.
•Menerva: deessa del seny, la guerra, l'art, els sabers i el comerç; equival a Atena i a Minerva.
Ordre Toscà L’Ordre Tosca deriva del Dòric grec i presenta algunes modificacions.
la columna té base
capitell amb àbac de caràcter geomètric
fris senzill
fust llis (no estriat)
arquitrau llis
cornisa molt sobresortint
Tomba etrusca
Necròpolis d’Orvieto, Tarquínia i Cerveteri
terracota policromada
urna cinerària
túnica llarga kliné
actitud tranquil·la i serena
escena plena de tendresa
tors nu
cames quasi atrofiades
petit capitell amb volutes jòniques
sabates acabades en punxa
somriure arcaic
barretpossible flascó de perfum
mim, gestualitat de les mans
Sarcòfag dels espososMuseo Nazionale di Villa Giulia. Roma520 aC. 2,20 x 1,47 m. Terracota.
difunts reclinats sobre llit mortuori
Tomba dels lleopards Museo de Tarquínia. ItàliaPrimera meitat del segle V aC.
Tècnica pictòrica: el fresc
Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb capes de morter de calç. L’última capa ha de ser més fina i formada per pols de marbre, calç apagada i aigua. Damunt d’aquesta capa, encara humida, fresca, es van aplicant els pigments.
gran banquet amb begudes, menjar, música i dansa
no perspectiva
figures en moviment, plenes de vitalitat
representació plena d’alegria i optimisme
homes de pells brunes i dones de pells pàl·lides
llei de frontalitat egípcia
dibuix molt acurat
colors plans
mans i peus desproporcionats
Cànon de perfil egipci
Pintaven representacions festives amb l’objectiu de desitjar al desaparegut que comencés el seu viatge cap al més enllà amb vitalitat i joia.
Quimera d’ArezzoMuseo Archeologico Nazionale di Firenze.Finals del segle V aC.Bronze
Animal fantàstic format per cos de lleó, urpes d’àliga, cua de serp i, sobre el llom, un cap de cabra. Destaca per la seva ferocitat.
LupercaMusei Capitolini. Roma
Finals del segle V aC.Bronze
Tot i estar atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V
aC, aquesta antiguitat ha estat sovint posada en
dubte per diverses anàlisis que la
situen majoritàriament a
l’edat mitjana.