02 Renaixement 2. Arquitectura
-
Upload
amelisgalmes -
Category
Education
-
view
4.356 -
download
1
Transcript of 02 Renaixement 2. Arquitectura
![Page 1: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/1.jpg)
1.2 L’ARQUITECTURA
1.1.1 Introducció i Característiques Generals
1.1.2 Quattrocento
- Brunelleschi
- Alberti
1.1.3 Cinquecento i Manierisme
- Bramante
- Miquel Àngel
- Palladio
1.1.4 Arquitectura del Renaixement a Espanya
![Page 2: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/2.jpg)
1.2.1 Introducció i Característiques Generals
A Florència al segle XV hi havia tot un conjunt de grans obres iniciades el segle XIV en estil gòtic que havien quedat inacabades a causa de la crisi originada per la pesta de 1348.
Un cop superada la crisi, els gremis, les autoritats comunals i les grans famílies destinen recursos financers a la finalització d’aquestes obres, a la realització de les quals es consagraran els primers grans artistes del Renaixement: Brunelleschi, Donatello...
![Page 3: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/3.jpg)
L’arquitectura és la manifestació artística en què es veu més clarament, de bon principi, la influència de l’antiguitat clàssica. Aquesta influència s’evidencia en dos aspectes:
a) La utilització dels elements formals de l’art grec i romà.
b) La racionalització de l’espai.
![Page 4: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/4.jpg)
a) La utilització dels elements formals de l’art grec i
romà: Es tornen a utilitzar els ordres clàssics (toscà, dòric,
jònic, corinti i compost).Utilització de l’arc de mig punt.Predomini de la columna i la pilastra com a suports,
que se rematen amb capitells clàssics, sobretot el corinti i compost.
Utilització voltes de canó i a les d’aresta, amb freqüència venen decorades amb cassetons.
Utilització de cúpula de mitja esfera. Importància de les estructures arquitravades. Els
entaulaments i frontons recuperen el seu lloc.Els edificis es decoren amb motius d’afiliació
clàssica, com medallons, garlandes i grotescs.
![Page 5: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/5.jpg)
Es tornen a utilitzar els ordres clàssics (toscà, dòric, jònic, corinti i compost).
DÒRIC
JÒNIC
CORINTI
![Page 6: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/6.jpg)
L’arc de mig punt desplaça l’arc apuntat, utilitzat en l’arquitectura gòtica.
Arc de mig punt
Renaixement
Arc apuntat
Gòtic
![Page 7: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/7.jpg)
Predomini de la columna i la pilastra com a suports, en lloc del pilar gòtic, que se rematen amb capitells clàssics, sobretot el corinti i compost.
Columna
Renaixement
Pilar
Gòtic
![Page 8: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/8.jpg)
Les voltes de creuaria de l’arquitectura gòtica van deixar pas a les voltes de canó i a les d’aresta, que amb freqüència venen decorades amb cassetons.
Volta de creueria
Gòtic
Cassetons
Renaixement
Volta de canó i d’aresta
![Page 9: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/9.jpg)
En el Renaixement, la cúpula de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics.
Cúpula
Renaixement
Cimbori
Gòtic
![Page 10: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/10.jpg)
Les estructures arquitravades tornen a prendre protagonisme. Els entaulaments i frontons recuperen el seu lloc.
Entaulament
Frontó
![Page 11: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/11.jpg)
En l’arquitectura Renaixentista els edificis es decoren amb motius d’afiliació clàssica, com medallons, garlandes i grotescs...
![Page 12: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/12.jpg)
b) La racionalització de l’espai: Concepció de l’espai: l’edifici es concep com una unitat.La unitat, simetria i la proporció són els elements
claus.En el sistema de proporcions s’observa la importància de
les formes geomètriques bàsiques: el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub.
El mur recupera la seva importància com a superfície massissa.
L’estudi dels monuments antics és una font d’inspiració fonamental per a l’arquitecte del primer Renaixament.
Un tret clau de l’arquitectura del Renaixement és el seu caràcter teòric. Els traçats són fruit d’un projecte previ.
![Page 13: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/13.jpg)
En el Renaixement, l’edifici es concep com una unitat, superant així el criteri d’addició d’espais propi de les construccions medievals. La unitat, simetria i la proporció són els elements claus.
![Page 14: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/14.jpg)
A l’arquitectura renaixentista, en el sistema de proporcions s’observa la importància de les formes geomètriques bàsiques: el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecte.
![Page 15: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/15.jpg)
A l’arquitectura renaixentista el mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada mitjançant els elements arquitectònics: pilastres, columnes, cornises, etc. A diferència de l’arquitectura gòtica que es caracteritza per una desmaterialització del mur.
Gòtic Renaixement
![Page 16: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/16.jpg)
L’estudi dels monuments antics és una font d’inspiració fonamental per a l’arquitecte del primer Renaixament.
Arquitectura Grega i Romana
Arquitectura Renaixentista
![Page 17: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/17.jpg)
Un últim tret clau de l’arquitectura del Renaixement és el seu caràcter teòric. Els traçats són fruit d’un projecte previ en el qual la perspectiva com a mètode de representació juga un paper decisori.
![Page 18: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/18.jpg)
1.2.2 Quattrocento
FILIPPO BRUNELLESCHI (1377-1446):
-Cúpula de la Catedral de Florència (Santa Maria dei Fiore).
-Església de San Lorenzo.
-Capella Pazzi
LEONE BATTISTA ALBERTI (1404-1472):
-Façana de Santa Maria Novella de Florència.
![Page 19: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/19.jpg)
Filippo Brunelleschi
Catedral (Duomo) de Florència. Iniciada al 1418
![Page 20: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/20.jpg)
Cúpula de la Catedral de Florència. Iniciada al 1418
![Page 21: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/21.jpg)
Església de San Lorenzo. Florència. 1421
![Page 22: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/22.jpg)
Església de San Lorenzo. Florència. 1421
![Page 23: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/23.jpg)
Capella Pazzi. 1429
![Page 24: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/24.jpg)
LEONE BATTISTA ALBERTI
Santa Maria Novella (1476-1470)
![Page 25: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/25.jpg)
1.2.3 Cinquecento i Manierisme DONATO BRAMANTE (1444-1514):
-Tempietto di San Pietro in Montorio.
-Projecte per Sant Pere del Vaticà.
MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI(1475-1564):
-El vestíbul i la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana.
-Cúpula Sant Pere del Vaticà.
ANDREA PALLADIO (1508-1580):
- Villa Capra o La Rotonda.
![Page 26: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/26.jpg)
DONATO BRAMANTE
Tempietto di San Pietro in Montorio (1502)
![Page 27: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/27.jpg)
Projecte per Sant Pere de Vaticà (1503-1514)
![Page 28: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/28.jpg)
MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI
El vestíbul i la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana (1524-1534)
![Page 29: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/29.jpg)
El vestíbul i la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana
![Page 30: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/30.jpg)
Cúpula de Sant Pere del Vaticà (1546-1564)
![Page 31: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/31.jpg)
ANDREA PALLADIO
Villa Capra o La Rotonda (1566)
![Page 32: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/32.jpg)
1.2.4 L’arquitectura del Renaixement a Espanya
El Renaixement sorgit a Itàlia en els primers anys del segle XV, no se va manifestar a Espanya fins el moment de transició del segle XV al XVI, a l’igual que va succeir amb els restants països europeus.
La influència del Renaixement italià es començà a notar a partir de finals del segle XV (regnat dels Reis Catòlics), havent de lluitar contra les formes gòtiques i mudèixars que estaven fermament arrelades a la península.
![Page 33: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/33.jpg)
A l’arquitectura del Renaixement a Espanya podem distingir tres estils:
Estil Plateresc és un estil ornamental, que és dona, sobretot a Castella, a la primera meitat del segle XVI. El nom prové de la comparació de la decoració dels relleus amb el treball dels orfebres i argenters. Façana de la Universitat de Salamanca.
Estil Classicista coexisteix amb el plateresc durant els anys centrals del segle XVI. L’estil classicista suposa l’assimilació de l’esperit del Renaixement italià: plantes basades en formes geomètriques pures, encoixinats a les façanes… Els elements arquitectònics i espacials prevalen sobre els decoratius. Palau de’n Carles V a Granada (Pedro Machuca)
Estil Herrerià, caracteritzat per una gran sobrietat decorativa, per una arquitectura nua, sòbria i geomètrica, ocupa el darrer terç del segle. Pren el seu nom de Juan de Herrera, arquitecte que va dirigir les obres del Monestir de San Lorenzo del Escorial.
![Page 34: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/34.jpg)
ESTIL PLATERESC
Façana de la Universitat de Salamanca
![Page 35: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/35.jpg)
ESTIL CLASSICISTA
Palau de’n Carles V a Granada
![Page 36: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/36.jpg)
Palau de’n Carles V a Granada
![Page 37: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/37.jpg)
ESTIL HERRERIÀ
Monasterio de San Lorenzo del Escorial
![Page 38: 02 Renaixement 2. Arquitectura](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022062319/5586a4c3d8b42a23328b45e8/html5/thumbnails/38.jpg)
Monasterio de San Lorenzo del Escorial