Post on 04-Sep-2019
ACTIVITATS
98. Compara les utilitats que tenien les basíliques romanes i les que tenen les basíliques actuals. Com es va passar d'unes a les altres?
99. Com és que Tarraco tenia un fòrum provincial?
100. Hi ha algun lloc en els nostres ciutats o pobles que s'assembli al fòrum romà? Busca'n les semblances i les diferències.
Interior d'un restaurant a Pompeia
101. Amb quin edifici públic de les ciutats actuals compararies el de la cúria romana? On és situat normalment aquest edifici?
102. Són al costat dels edificis públics, en una mateixa plaça, les nostres esglésies actuals, com els temples que hi havia al fòrum romà?
103. Vés assenyalant en aquesta reconstrucció ideal de Barcino a finals del segle III d.C. tots els elements de la ciutat romana que hem estudiat fins ara:
LXXVI
LXXVII
El temple
Els romans primitius veneraven divinitats incorpòries que eren acció o voluntat pures, el númens1. Com que no tenien aparença física, no eren representades mitjançant imatges. Les pregàries, per demanar que els númens fossin propicis als humans, les feien en recintes sagrats, que no calia pas que fossin temples, sinó llocs consagrats.
Però a mesura que la religió romana va rebre influències de la civilització etrusca i de la civilització grega, els primitius númens van prendre forma humana, i es van identificar amb els déus de l'Olimp. Arran d'aquesta fusió, els déus romans, com els grecs, necessiten una casa, i els temples són construïts com a estatges per als déus. De la mateixa manera, el temple romà és una síntesi del temple etrusc i del grec.
Els romans van adoptar dels etruscs el podium i l'escala d'accés frontal. Per això, la part més important i acurada del temple romà és la façana, i l'entrada del recinte on el temple està situat queda de tal manera que l'espectador, en entrarhi, veu el temple de cara.
Per influència grega, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul del temple etrusc, i així el temple romà aconseguia més profunditat.
En alguns casos van aixecar una fila de columnes al voltant de tot el temple. Com que la cella ocupava tota l'amplada del podium, simulaven les columnes laterals amb pilastres semicirculars adossades als murs dels costats i de la part posterior de la cella.
Un altre tipus de temple, tot i que conserva el podium i l'escala frontal, presenta el peristil dels temples grecs. D'aquesta manera, la cella, més reduïda, queda totalment envoltada per una o dues fileres de columnes.
1 Numen: deïtat dels pagans. Inspiració (d'un escriptor, orador, etc.)
LXXVIII
Els romans van emprar la pedra en la construcció, però també van fer servir el maó, que generalment era revestit amb plaques o pols de marbre.
Temple de Vesta (Roma)L'ús del maó va fer
possible l'aparició d'elements arquitectònics corbats, que estan absents de l'arquitectura
grega, dissenyada a base de línies rectes (arquitectura arquitravada). Usant l'arc i la volta, els romans construïren un altre tipus de temple, el model més espectacular del qual és el Panteó de Roma, el cos principal del qual és una cúpula de més de quarantatres metres de diàmetre.
ACTIVITATS
104. Segons el que has anat llegint, què et sembla: la gent del carrer entrava en els temples? Raona la teva resposta.
105. On es feien els sacrificis als déus romans?
106. Fixa't bé en la fotografia de la Maison Carrée (Nimes), que tens més avall, i assenyalahi els següents elements: peristil, ce∙la, vestíbul, podium, escala d'accés.
107. Quin és el temple romà (o les seves restes) més proper al lloc on vius? Has visitat aquest o algun altre? Què en recordes?
LXXIX
La vivenda romana (l' insula )
La majoria de romans vivia en pisos de lloguer, construïts els uns damunt els altres i formant blocs de fins a quatre o cinc plantes anomenats insulae.
La fusta era el material més utilitzat en la seva construcció i, per tant, hi havia gran perill d'incendis i esfondraments.
FD42.Nosaltres vivim en una
ciutat apuntalada en gran part amb un lleuger suport de fusta, car és així com l'administrador fa aguantar les cases a punt de caure. Tan bon punt ha tapat l'esvoranc d'una vella escletxa, ens mana dormir tranquils, mentre està a punt de caure'ns a sobre la casa. Cal viure on no hi hagi perill d'incendi ni res a témer durant la nit. Ucalegó demana aigua, ja comença a endurse les seves pobres pertinences, ja fumeja el tercer replà, i tu no te n'adones; si comença el terrabastall als primers graons, tingues per segur que cremarà també l'últim.
Juvenal
Els habitatges de les insulae eren apartaments molt freds (no s'empraven vidres a les finestres), sense aigua corrent i, molt sovint, amb latrines comunitàries.
La manca de serveis feia que a la nit es llancessin per la finestra escombraries i residus de tota mena, amb greu perill per als vianants, com descriu Juvenal:
FD43.Pensa de quina alçada cau un test,
per trencarte el cap; com n'és de freqüent que baixin des de les finestres gerres, esquerdades o trencades; coses pesades que deixen senyal fins i tot en l'empedrat. Ets, realment, deixat, un imprudent si, quan et conviden a sopar, hi vas sense haver fet testament.
JuvenalMaqueta d'insulae a stiaÒ
Algunes insulae privilegiades tenien aigua corrent, però eren poques les que tenien latrines en tots els pisos; per això, la major part dels inquilins havien de fer servir les latrines públiques que hi havia instal∙lades a diversos punts de la ciutat (les foricae).
LXXX
108. D'on treien l'aigua els habitants dels pisos on no n'hi havia de corrent?
109. On es rentava la gent que vivia en insulae com les que hem descrit?
Forica
LXXXI
La vivenda romana (la domus )
Els ciutadans benestants vivien en cases unifamiliars, les millors restes de les quals s'han conservat a Pompeia i Herculà.
Per a descriureles, utilitzarem el plànol de la casa de Meandre a Pompeia.
Aquestes mansions no tenen gairebé cap obertura a l'exterior, llevat de la porta. La claror prové de dos patis interiors descoberts, al voltant dels quals s'estructuren totes les estances.
Atri i peristil de la casa del Vetii a Pompeia
Un passadís molt curt anava de la porta fins al primer pati, l'atrium, peça fonamental de la casa itàlica. Aquest atri, generalment voltat de pòrtics, tenia una obertura a cel obert, el compluvium, per on queia l'aigua de la pluja en un estanyol central, l'impluvium, que de vegades comunicava amb una cisterna subterrània.
En una habitació contigua hi havia una cel∙la per al porter.
FD44A la mateixa entrada hi havia un porter
amb un vestit verd, cenyit amb un cinturó de color cirera, que destriava pèsols en una safata de plata ... Mentre contemplava tot això, vaig estar a punt de caure de cul i trencarme una cama, car a l'esquerra dels que entraven, no gaire lluny de la cambra del porter hi havia un enorme gos pintat a la paret, lligat amb una cadena i, al damunt, un escrit en lletres majúscules: COMPTE AMB EL GOS.
Petroni
110. Com és que les millors restes de domus es troben a Pompeia i Herculà?
111. Coneixes altres cultures, les cases típiques de les quals tinguin patis interiors? Què tenen en comú aquestes cultures?
LXXXII
112. El compluvium, quan sota l'impluvium hi havia una cisterna, servia per recollir aigua; però sempre servia per...
En un racó de l'atri hi havia el larari o fornícula
destinada al culte domèstic, on els romans veneraven els seus avantpassats i els déus de la llar (Manes. Lares i Penates).
Al voltant d'aquest pati hi trobem algunes petites habitacions i, seguint l'eix de la porta, una àmplia cambra que era utilitzada com a sala de rebre i de reunions de l'amo de la casa (el tablinum). Aquesta habitació comunica amb el peristil, un segon pati interior molt ampli.
El peristil estava porticat i ornat amb plantes, estàtues i brolladors. Era molt més ampli que l'atri i al seu voltant hi havia les cambres més ben il∙luminades i belles de la casa: els dormitoris (cubicula), els salons (oeci), les èxedres o cambres semicirculars, sense porta que tenien un banc al seu voltant.
LXXXIII
Una de les cambres més importants era el triclini, sala on menjaven els romans benestants, estirats damunt uns llits lleugerament inclinats i recolzantse sobre coixins. El grup ideal de comensals era de nou, distribuïts en grups de tres en cada un dels tres divans que envoltaven la taula. En algunes cases, fins i tot hi havia un menjador d'estiu i un altre d'hivern, amb una orientació diferent pel que fa als raigs del sol.
Les cambres per als banys, que eren una imitació reduïda de les termes públiques, i la cuina no tenien un lloc fix i solien estar en les dependències més interiors. Aquesta última acostumava a ser molt petita, amb un fogó d'obra i un forat per a la sortida de fums, ja que no hi havia xemeneia. A la vora de la cuina hi havia les latrines.
Algunes cases tenien uns locals que donaven al carrer. Eren les tabernae, botigues per vendrehi els productes que es recollien a les terres de conreu de l'amo, o bé per llogar a altri.
113. Fixa't en aquesta reproducció de l'interior d'una domus i posa nom als números que trobaràs en algunes estances:
1
2
3
4
5
114. Qui creus que es feia càrrec de les tasques domèstiques en una casa com aquesta?
115. Els mosaics solien decorar els terres i les parets de les cases dels rics. Els més valuosos acostumaven a ser a:a. la cuina, b. el dormitori de l'amo,c. els banys, d. el tablinum,perquè...
116. Quina raó pràctica devien tenir els romans per posar la cuina i la latrina una al costat de l'altra?
LXXXIV
117. Observa els mobles i estris que hi ha en aquestes pàgines i digues quins són molt semblants als actuals, quins són molt diferents i quins ja no es fan servir gens.A. MOLT SEMBLANTS:
B. MOLT DIFERENTS:
C. JA NO ELS USEM:
118. Vejam si trobes tres paraules catalanes que vinguin del mot llatí domus.. . .
119. I ara, una que vingui de Lares.
LXXXV
Les botigues i els tallers
Les botigues o tabernae consistien en una peça rectangular amb un banc prop de la porta. Si, a més, s'hi feien els productes que es venien, el taller era darrera la botiga, i sobre seu, a l'entresòl, hi havia l'habitatge del botiguer i la seva família.
Tenim força informació sobre les botigues i els oficis de l'antiga Roma a partir d'alguns gravats en tombes, de pintures i de les restes de Pompeia i Herculà.
Durant la nit i a l'hora de la migdiada, tots els establiments eren tancats: col∙locaven a l'entrada unes plaques de fusta que quedaven bloquejades per dins amb una barra. Al llarg de la nit, hi havia patrulles armades que, amb les seves torxes, vigilaven els carrers i controlaven que totes les portes fossin tancades.
120. Escriu les explicacions corresponents a cada imatge:
LXXXVI
121. Aquí tens la reproducció del tall d'un carrer d'una ciutat romana. Identificahi tots els oficis i establiments que puguis, tot donantne una justificació.
122. Et sembla que aquest és un barri ric? Raona la teva resposta tot fent servir els elements que et donen les imatges.
Mercat de Trajà
LXXXVII
El govern de la ciutat
FD45.Colònies i municipis s'organitzaven segons ho feia Roma. La base del govern de la
ciutat era una assemblea d'un centenar de persones anomenades decurions. Els decurions eren votats entre els ciutadans, i el càrrec era vitalici. Per poder ser escollit calia tenir una fortuna familiar.
Aquest consell en nomenava dos que feien de cap de la ciutat durant un any (els duumviri). El càrrec es limitava a un any per evitar l'acumulació de poder. Els decurions elegien també els edils, que eren els encarregats de les obres públiques, del proveïment i dels mercats, i els qüestors, encarregats de les finances. Cada cinc anys, els duumvirs feien el cens de la ciutat: apuntaven el nombre d'habitants i els diners que tenien. Sobre aquesta base es cobraven els impostos.
De fet, el càrrec de decurió i, per tant, tots els càrrecs municipals només estaven a l'abast de la gent amb diners. La llei deia que només podien ser escollits els posseïdors d'una determinada fortuna i, per altra banda, calia fer molta propaganda per a captar els vots. El vot dels ciutadans s'aconseguia generalment embellint la ciutat, fent millores, festes o espectacles. Així les ciutats eren més maques que no com normalment ho haguessin estat si només s'hagués comptat amb el diner dels impostos. Com que aquest tipus d'obra es feia per propaganda, s'han trobat moltes làpides que ens ho expliquen.
J. Vicens Vives, Historia de España y América social y económica
123. Completa el següent quadre on es compara el funcionament del govern d'una ciutat romana i el d'una ciutat catalana actual.
Els electorssón ...
Tots els ciutadans romans de la ciutat. Totes les persones residents a la ciutat majors de 18 anys.
Trien ...Els ....................................................
Solament poden serho aquelles persones riques.
Els regidors. Ho pot ser qualsevol ciutadà major de 18 anys que en sigui elegit.
Aquests són triats per un període
de .............................. any/s.
L'alcalde és elegit per un període de 4 anys, mentre tingui el suport de la majoria dels
regidors. Aquests designen per ajudarlos en
les seves funcions ...
Els ................................... , que s'encarreguen de les obres públiques
que es fan a la ciutat, i els ................................, que
s'encarreguen de les finances de la ciutat.
Els Caps de Conselleria, que s'encarreguen de dur a terme les decisions de l'Ajuntament
en el tema que els pertoca.
LXXXVIII
Les necròpolis
FD46. Fa més de setanta anys, prop del riu Francolí, s'hi feien unes excavacions arqueològiques ...
Aquell dia, a les excavacions de la necròpolis, vam trobar una altra tomba, li corresponiael número 152; es tractava d'un sarcòfag de pedra calcària, les seves mides eren: 1,58 x 0,50 x 0,63 metres. La tapa o coberta que el cobria també era de pedra del mateix tipus. Es trobava enterrat sota el nivell actual del terra a 1,88 metres de fondària.
Com moltes de les altres tombes que hem trobat, aquest sarcòfag estava arrebossat i pintat, la diferència radica que, mentre la majoria estan pintats de color vermell, aquest ho estava de blanc.
Quina sorpresa en obrirlo!A dins hi havia l'esquelet d'una nena de cinc o sis anys, al voltant
del coll i sobre el pit, tenia un rivet d'or que li arribava fins a la cintura – és el que quedava de la túnica que duia en el moment de ser enterrada (la roba, amb el temps, ha desaparegut).
No tot acabava aquí, a la seva dreta trobàrem una bonica nina d'ivori articulada de 23 cm. de llargària. Els grecs i els romans ens han deixat testimonis de les nines amb què jugaven les seves filles, però cap de les trobades fins ara és tan bonica com aquesta.
Gràcies al pentinat, es calcula que va ser feta al voltant del segle III d. C.
124. Prop de quina ciutat romana va ser trobat l'enterrament que se cita a la FD46? Quina pista t'ha servit per descobrirho?
125. Quina era la situació econòmica de la família de la nena?
126. Què vol dir i d'on ve la paraula necròpolis? Quina altra fem servir més col∙loquialment?
FD47. Cerimònia d'un enterrament:Quan, retirat el cadàver de casa, és portat cap al fòrum amb la
resta de guarniments, al davant de la tribuna ... Estant tots els assistents al voltant, aquest i, si no, algun dels altres membres de la família, puja a la tribuna i hi parla de les virtuts del finat i de les gestes realitzades en vida ... Després d'aquest acte, enterren el cadàver i, tan bon punt han fet els ritus habituals, posen una estàtua del difunt en el lloc més visible de la casa, en una fornícula de fusta ... En les festes públiques exposen les imatges arrenglerades amb cura. Quan algun familiar il∙lustre mor, també les porten a l'enterrament i les posen damunt de persones que s'hi assemblen quant a l'estatura i quant al físic ... I són conduïts damunt de carros, mentre que al davant hi van els feixos, les destrals i les altres insígnies que els solien acompanyar d'acord amb la categoria de cadascú en vida i en la seva activitat política.
Polibi
LXXXIX
L'enterrament d'un romà d'elevada categoria econòmica i social es caracteritzava per la solemnitat del ritu. Al davant de la comitiva fúnebre (pompa) hi anaven els esclaus tocant flautes, trombes i trompetes, els portadors de torxes, les ploracossos professionals, el ballarins i els mims.
Lacrimari de vidreArran de la tomba, situada
en una de les vies que conduïen a la ciutat, tal com manava la llei, es feia la incineració, si aquest era el sistema triat. Damunt una pira es col∙locava el cadàver amb el taüt. Els familiars i els amics hi tiraven els objectes que havien estat els preferits pel difunt, li obrien i li tancaven els ulls per darrera vegada, li feien el petó de comiat i un parent o un amic encenia la pira, guarnida amb flors i flascons de perfum.
Urnes funer riesà
Quan les flames s'extingien, les brases eren apagades amb vi, i els ossos que podien recollir eren untats amb ungüents perfumats i eren dipositats, amb les cendres, dins una urna funerària. Les urnes funeràries eren recipients, amb una tapa, que tenien diverses formes i eren de materials variats: de plata, de plom, de vidre, de terrissa ...
FD48. Incineració i inhumacióEm sembla que el tipus de sepultura més antiga ha estat aquella ... en què el cos és
retornat a la terra, i tot reposant així, és cobert per la terra com si fos un mantell maternal ... També conservem el record que la família Cornèlia ha fet servir aquesta mena d'enterrament. Sul∙la, després de la seva victòria, ordenà que fossin escampades les despulles de Gai Mari, les quals havien estat sepultades a la riba de l'Aniè... I no sé si , per por que no succeís això mateix amb el seu cadàver, Sul∙la fou el primer dels Cornelis que va voler ser incinerat ... La llei de les Dotze Taules diu: “que ningú no sigui enterrat dins la ciutat, ni tampoc incinerat”. Em penso que això darrer és pel perill del foc.
Ciceró, Les lleisTorre dels Escipions (prop de Tarragona)
127. Si et fixes en el ritu que actualment hom segueix en l'enterrament d'un personatge rellevant, descobriràs nombroses semblances amb el ritu dels romans. Relaciona amb els seus corresponents fets romans les següents manifestacions:
a. exposició a la capella ardent.b. exposició de les insígnies i distincions del finat damunt el fèretre.c. ofici religiós.d. homilia del sacerdot davant les despulles.e. enlairament del fèretre a mans d'amics i familiars.f. llançament de terra sobre el fèretre.g. obertura del taüt per última vegada.h. fotografia del finat que hom col∙loca en moltes sepultures.
XC
128. Quin mal creus que pretenia causar Sul∙la a Mari tot escampantne les restes, si ja era mort?
Estela funer ria d'un legionarià
129. Consulta en un llibre d'història o en una enciclopèdia qui van ser Mari i Sul∙la. Així podràs saber per què Sul∙la va profanar la tomba de Mari.
ColumbariLes tombes més luxoses eren sepultures monumentals, o mausoleus, en
forma de temple, de torre o de casa. Les tombes més modestes eren les fosses comunes, les individuals i els columbaris per a les urnes funeràries.
Al damunt de les fosses individuals hi podia haver diversos tipus de monuments funeraris:
a. una estela o una pedra amb el nom del difunt.b. un pedestal amb la dedicació corresponent. Ara funer riaà
c. un ara o altar, dins el qual es guardava l'urna funerària.d. una cupa de pedra en forma de bagul o bé feta amb teules recobertes de
morter i imitantne la forma. De vegades, a la part exterior hi havia un forat que comunicava amb una cavitat interior i pel qual tiraven ofrenes que simbòlicament consumia el difunt. Aquest és tipus d'enterrament típic de les zones de Barcino i Narbona.
A principis del segle II d.C., la incineració dels cadàvers fou progressivament substituïda per la inhumació. Això féu que, en lloc d'urnes funeràries, s'estengués el costum d'enterrar els morts en caixes de fusta o de pedra, una derivació de les quals foren els sarcòfags esculpits que, per altra banda, ja eren coneguts a l'àrea geogràfica del món hel∙lenístic i a Etrúria. Els sarcòfags normalment formaven part de monuments funeraris, construïts a la vora de les vies romanes.Necr polis de la pla a Villa de Madrid (Barcelona)ò ç
La temàtica decorativa dels sarcòfags feia una referència simbòlica a la mort, la qual era interpretada com una violència o rapte que sofreix la vida. Posteriorment, la decoració dels sarcòfags es va reduir cada vegada més fins a generalitzarse uns solcs ondulats per tota la seva superfície, anomenats strigiles. D'aquí ve el nom de sarcòfags estrigilats. Amb la implantació del cristianisme, a més de la tècnica anterior, són incorporats als sarcòfags relleus amb escenes corresponents a la Bíblia o als Evangelis.
Sarc fag estrigilat paleocrisitiò à
XCI
D'altres formes d'enterrament més senzilles poden substituir l'ús dels sarcòfags. Podem citar les caixes fetes amb lloses de pissarra, amb teules aprofitades o amb àmfores reutilitzades. Els enterraments fets amb teules formaven una caixa de secció rectangular. Les tegulae, o teules planes, amb dues vores alçades, eren unides per imbrices, o teules acanalades, per tal d'evitar filtracions per les juntures. Les sepultures fetes amb àmfores, a les quals homtrencava el coll, eren especialment emprades per a cadàvers d'infants. Si eren emprades per a despulles
d'adults, calia encastar diferents àmfores fins a aconseguir la longitud necessària del cadàver que havia de ser enterrat.
130. Ja has llegit més d'un cop que les necròpolis dels romans eren sempre fora del clos de les ciutats, al costat dels camins que hi accedien. És vigent encara aquest costum? Assabenta't si sempre ha estat així i quines causes motiven aquesta tradició.
131. Descriu l'enterrament del qual veus la secció vertical en el dibuix d'aquí al costat.
Moltes de les inscripcions funeràries dels romans començaven amb una invocació als déus Manes, o esperit dels morts. Efectivament, en moltíssimes inscripcions trobem l'abreviatura D.M.S., és a dir Dis Manibus Sacrum, o sigui “Consagrat als déus Manes”. És rar que hi figuri el dia del traspàs del difunt; en canvi sovinteja la indicació de la seva edat i, de vegades, fins i tot, els mesos i els dies.
A més del nom del traspassat sol haverhi el nom del familiar que encarrega la làpida. Gairebé sempre hi trobem una expressió afectuosa envers el difunt: estimadíssim, benemèrit, etc. Mai no hi figuren els desigs de la persona enterrada, fet que demostra la poca fe en una vida futura. També hi podem trobar les inicials H.S.E. (Hic situs est), o sigui “És en aquest lloc”, o bé S.T.T.L. (Sit tibi terra levis), o sigui “Que la terra et sigui lleu”.
132. Localitza en la fotografia de la làpida de la tomba de Gai Flavi les fórmules que acabem de comentar.
XCII
El fet que fins i tot les persones més humils desitgessin de tenir una sepultura i unes exèquies dignes va provocar, a tot l'imperi, l'aparició d'associacions que tenien com a finalitat principal recollir un fons comú a partir de petites cotitzacions mensuals per a fer front a les despeses de l'enterrament i dels funerals de cada associat.
133. Les inicials R.I.P. (Requiescat in pace), és a dir, “En pau descansi”, solen figurar a l'encapçalament de moltes làpides sepulcrals cristianes. Quina era la fórmula pagana que tenia una funció semblant?
FD49. Aquí t'oferim una sèrie d'inscripcions funeràries:
Consagrat al difunt esperit de Júlia Saturnina, 45 anys, una bona esposa, excel∙lent metgessa i la més honesta de les dones. El seu espòs Casi li va fer aquest monument.
(trobada a Mèrida)
Mentre vaig viure em deia Aurèlia ... El meu marit, el qual, pobra de mi, ara he deixat, va ser un home d'honor, va ser un autèntic pare per a mi. Em va prendre en els seus braços quan jo tenia set anys. Ara en tinc quaranta i estic en poder de la mort. Gràcies a la meva constant protecció el meu marit va prosperar.
(trobada a Roma. Segle I a.C.) Als esperits dels difunts Antiatilià, de 10 anys, i Protus, de 12. Pompeu Octatus, el seu amo, la va manar fer.
(trobada a Chester, Britània) Als esperits dels difunts i al d'Ylas, el seu més estimat fill adoptiu, de tretze anys. Claudi Sever, tribú militar, la va manar fer.
(trobada a Old Pennith, Britània)
134. Observa la següent làpida, dedicada a un sèvir augustal, i digues el nom que rebia en vida: Anota, també, les dues fórmules funeràries que tanquen el text de la làpida:
XCIII
135. Fa unes pàgines has trobat la fotografia de l'estela funerària d'un legionari romà. Aquí te'n recordem la imatge i te n'oferim el text epigràfic que l'acompanya. Extreune tanta informació com puguis (si cal, ja et donarem un cop de mà):
nom
a quina edat va morir
en quina legió va combatre
va ser soldat d'infanteria o de cavalleria? (“eques Romanus” són les dues últimes paraules)
XCIV