Presentació BARACOA

Post on 09-Mar-2016

220 views 1 download

description

Editorial Montflorit, l’Ateneu Barcelonès i Plataforma 80grams presenten Baracoa el darrer llibre de l’escriptora Muriel Villanueva. Amb la presència de l’autora Muriel Villanueva, la periodista literària Laura Garcia i Josep M. Riera, editor de l’editorial Montflorit.

Transcript of Presentació BARACOA

BARACOA

MURIEL VILLANUEVA I PERARNAU

“A Baracoa me voy aunque no haya carretera. Aunque no haya carretera,

a Baracoa me voy” ANTONIO MACHÍN

BARACOA. UNA HISTÒRIA REAL EXPLICADA PER PERSONATGES

FICTICIS Baracoa no és un llibre. Són dos. I és també un projecte de pel·lícula basada en un llibre que està dins d’un llibre i

que ha de ser el gran salt d’un personatge perdut.

L’Edgar Noi, un actor de pel·lícules taquilleres, acaba de llegir El tallista i engega la relectura amb el propòsit ferm

de portar el llibre al cinema i invertir-hi una fortuna. Mentrestant, el Ròmul Perarnau, un tallista de fusta octogenari, encara paeix el goig d’haver vist la seva

biografia escrita per la seva néta i publicada per una petita editorial valenciana.

En la seva tossuderia comença el viatge de tots dos cap a Baracoa, un nom que en aquestes pàgines significa més que un poble de Cuba i que una cançó d’Antonio

Machín, aunque no haya carretera.

Ròmul Perarnau és real,

com ho és també la seva

història. La seva néta,

Muriel Villanueva, volia

escriure-la des de fa molt

de temps. El resultat és

Baracoa, la història d’un

tallista de València, un

cantant en bicicleta.

VALÈNCIA, anys 30

Romulet

….Amb el regust de l’all

anem cap a l’escola.

Cantem les taules de

multiplicar i no pregunte per

a què serveixen, perquè si

ho faig segur que me farà

eixir a l’entarimat i posar els

ditets així i me picarà amb el

regle… BARACOA, PÀGINA

25

FAMÍLIA PERARNAU

Romulet i família

…Clar, era l’època de guerra, que

ja ens deixaven eixir sols i tot, de

l’hogar. Hauria estat jo jugant a

caniques a baix de casa, o per allà

pels horts agafant taronges, o pel

port remenant en les runes dels

bombardejos, o igual assegut en

les topes dels tramvies amunts i

avall, vés a saber, jo què sé…

BARACOA, PÀGINA 98

…El dia de la nostra

primera comunió, el

Juanito i jo, encantats de

la vida. Te donaven el

que necessitaves:

camisa, jerseiet, pantaló

curtet i jaqueteta. El coll

de la camisa era rígid, de

cel·luloide, que avui

diríem que pareix plàstic,

però clar el plàstic encara

no estava inventat…

BARACOA, PAG. 33 Romulet i Juanito

Rebut dels cupons dels cecs que venia el pare d’en Ròmul

Cartilla de racionament

Cartilla de racionament

Tinc dotze anys. Sóc pobre. No em faig amb els del barri perquè

sóc menys que els que són menys que els altres. Ja ha passat el

temps en què jo venia tramusos i cacaus. I ja ha passat el temps en

què guardava la regalíssia humida sota el llit, embolicada en una

roba humida, i en què n’anava agafant quan calia i l’anava tallant en

pedacets per a vendre-la pel carrer.

BARACOA, PÀGINA 131

Ròmul treballant la

fusta …al Romulet, tallistes de

renom se’l quedaven mirant.

Ell movia les mans i el tallista

Pinazo del carrer de la Pau li

venerava la gràcia acostant el

cap de pera que li justificava

el malnom. Mentrestant

dinava taronges i moniatos…

BARACOA, PÀGINA 162

Ròmul al servei militar

Eren dos anys. El primer dia, com tants anys abans, el cap rapat. Ni

patilles, ni hosties. Una gentada increïble. Portàvem polaines amb

trauets trauets trauets i botonius botonius botonius pujant amunt des

de la sabata. I un abric per quan eixíem de passeig, que era igual per

hivern que per a estiu.

BARACOA, PÀGINA 176

Estiguí en “prevención” dos

vegades. I espera’t que no

foren tres. La primera,

després d’una nit que me

tocava fer guàrdia en el

repuesto. Allò era una nau

enorme i se quedava un cada

nit, amb una marfegueta a

vigilar que no se tocara res:

llençols, cantimplores,

motxilles…

BARACOA, PÀGINA 188

Ròmul a Sitges

Ròmul i Juanito

Ròmul i Maria La carta de Maria només deia:

“Ven para San Juan”. Li fiu cas i

aní a Barcelona per Sant Joan en

pla turista. I després el Mariet

tornà a insistir. No m’havia

convençut quan, feia temps,

m’havia dit que anara a treballar

amb ell a Barcelona, i que me

pagaria cinc pessetes l’hora en

lloc de les tres que jo estava

cobrant a València. Però li deguí

agradar per a la germana i com a

cunyat. BARACOA, PÀGINA 190

Ròmul i Maria a Barcelona

Peña Los infantiles

Ròmul i Muriel 1980

BARACOA

MURIEL VILLANUEVA I PERARNAU

Editorial Montflorit

“A Baracoa me voy aunque no haya carretera. Aunque no haya carretera,

a Baracoa me voy” ANTONIO MACHÍN

Presentació: Plataforma 80grams