Post on 13-Mar-2016
description
PPPPPPPPPPPPllllllllllllaaaaaaaaaaaa EEEEEEEEEEEEssssssssssssttttttttttttrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaattttttttttttèèèèèèèèèèèèggggggggggggiiiiiiiiiiiicccccccccccc ddddddddddddeeeeeeeeeeeellllllllllll
BBBBBBBBBBBBaaaaaaaaaaaaggggggggggggeeeeeeeeeeeessssssssssss ssssssssssssuuuuuuuuuuuudddddddddddd 222222222222000000000000000000000000777777777777------------222222222222000000000000111111111111555555555555 IIInnnfffooorrrmmmeee dddeee dddiiiaaagggnnnooosssiii
Assistència tècnica
Actíva Prospect
Actíva Prospect
Equip de treball:
4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Ciències econòmiques.
4David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística
4Maite Espinach Grau. Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació
Cerdanyola del Vallès, novembre de 2007
Actíva Prospect SL (Research & Solutions).
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015
Informe de diagnosi
Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5912821
Actíva Prospect és una companyia de recerca i
consultoria formada per un equip multidisciplinar de
professionals que treballa en els àmbits de mercat
de treball, formació, polítiques socials i
desenvolupament territorial i gestió de projectes.
Actíva Prospect proveeix informació pràctica i
orientada a la presa de decisions, amb una base de
treball participatiu i proper al territori.
Aquest treball s’ha dut a terme per encàrrec del
Consorci de formació i iniciatives del Bages
sud.
L’enfocament, el contingut, l’anàlisi, la interpretació,
les conclusions i les orientacions d’aquest
document són responsabilitat de l’equip de recerca
d’Actíva Prospect que en té l’autoria.
La duplicació i/o publicació en qualsevol forma
d’aquest document només és permesa amb el
permís explícit del Consorci de formació i iniciatives
del Bages sud.
ÍndexÍndexÍndexÍndex
Presentació...........................................................................................................1
1 Territori i mobilitat ...........................................................................................2
1.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA I GEOESTRATÈGICA ......................................................................... 2
1.2 ORDENACIÓ DEL TERRITORI I POLÍTICA DE SÒL ..................................................................... 3
1.3 ELEMENTS DE L’ENTORN NATURAL I PAISATGÍSTIC ............................................................. 10
1.4 VALORS ARQUITECTÒNICS I CULTURALS ............................................................................ 12
1.5 COMUNICACIONS I MOBILITAT............................................................................................ 14
2 Població, treball i societat............................................................................. 18
2.1 PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ...................................................................... 18
2.2 QUALIFICACIÓ DE LA POBLACIÓ ......................................................................................... 21
2.3 TREBALL ......................................................................................................................... 22
2.4 COHESIÓ SOCIAL ............................................................................................................. 27
2.5 EQUIPAMENTS I SERVEIS .................................................................................................. 28
3 Activitat econòmica ....................................................................................... 32
3.1 CONTEXT HISTÒRIC.......................................................................................................... 32
3.2 PRODUCTE INTERIOR BRUT I NIVELLS DE RENDA................................................................. 33
3.3 SECTORS ECONÒMICS...................................................................................................... 35
3.4 TEIXIT EMPRESARIAL I ACTIVITAT EMPRENEDORA ............................................................... 45
3.5 ESPECIALITZACIÓ ECONÒMICA DELS MUNICIPIS .................................................................. 50
4 Aspectes transversals .................................................................................... 52
4.1 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........................................................................................... 52
4.2 INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EMPRESARIALS I PER LA INNOVACIÓ .................................... 52
4.3 IDENTITAT, GOVERN LOCAL I PROJECCIÓ DEL TERRITORI .................................................... 54
5 Conclusions. Anàlisi DAFO ............................................................................. 56
ANNEXOS............................................................................................................ 62
Annex 1. Relació de persones entrevistades..................................................... 63
Annex 2 Usos del sòl .......................................................................................... 64
Annex 3. Polígons industrials ............................................................................. 65
Annex 4. Activitats econòmiques més rellevants............................................. 68
Annex 5 Documentació consultada.................................................................... 70
ANNEX 4 .1. DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA DEL BAGES SUD .......................................................... 70
ANNEX 4 .2. ALTRA DOCUMENTACIÓ .......................................................................................... 71
Índex de taules
Taula 1 Superfície municipal (km2).....................................................................................................................................3 Taula 2 Oferta de sòl industrial als municipis del Bages sud. 2007 ....................................................................................5 Taula 3 Habitatges iniciats. 2002-06...................................................................................................................................8 Taula 4 Estat del planejament urbanístic general dels municipis del Bages sud, 2005 ......................................................9 Taula 5 Població segons àmbit territorial a 1 de gener. 2000 i 2006 ................................................................................18 Taula 6 Taxes d'envelliment i sobreenvelliment. 2006......................................................................................................21 Taula 7 Nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. 2001 ....................................................................................22 Taula 8 Localització de l'ocupació. 2001...........................................................................................................................23 Taula 9 Percentatge d'aturats per grups d’edat i sexe. 2006............................................................................................25 Taula 10 Evolució del percentatge d'aturats. 2001-06 ......................................................................................................26 Taula 11 Llocs de treball localitzats segons sector d’activitat econòmica. 2007...............................................................35 Taula 12 Evolució dels assalariats per grans sectors d’activitat econòmica. 2001-07......................................................36 Taula 11 Treballadors assalariats segons nivell tecnològic de l’activitat de l’establiment. 2001-07..................................42 Taula 14 Nombre de centres de cotització segons grandària de l'establiment. 2007 .......................................................46 Taula 15 Establiments de 20 o més treballadors. 2007 ....................................................................................................48 Taula 16 Centres de cotització per sectors. 2001-07........................................................................................................49 Taula 17 Superfície dels establiments d'empreses (m2). 2002.........................................................................................51 Taula 18 Ús i equipament de les TIC a la llar. 2006 .........................................................................................................52 Taula 12 Sectors d’activitat econòmica amb un 2% o més de població assalariada. 2007 ..............................................68 Taula 13 Evolució dels assalariats per subsectors d’activitat econòmica amb més de 50 treballadors. 2001-07.............69
Índex de gràfics
Gràfic 1 Recomptes de població del padró d’habitants. 1998-2006..................................................................................19 Gràfic 2 Piràmide d’edats al Bages sud i comarca. 2006.................................................................................................20 Gràfic 3 Piràmide d’edats al Bages sud i Catalunya. 2006 ..............................................................................................20 Gràfic 4 Proporció d’aturats segons sexe i àmbit territorial. 2006.....................................................................................24 Gràfic 5 Persones aturades registrades segons sectors. 2006.........................................................................................27 Gràfic 6 Persones aturades registrades segons ocupacions. 2006 ..................................................................................27 Gràfic 7 Evolució del creixement del PIB comarcal total, 2001-2005................................................................................33 Gràfic 8 Estructura del PIB per sectors. 2005...................................................................................................................34 Gràfic 9 Llocs de treball localitzats al Bages sud, 2001-2007...........................................................................................34 Gràfic 10 Distribució del nombre d’empreses i treballadors segons grandària de l’establiment. 2007 .............................47 Gràfic 11 Distribució del nombre de treballadors autònoms segons sector d’activitat. 2007 ............................................50 Gràfic 12 Proporció de treballadors autònoms a cada sector d’activitat. 2007 .................................................................50
Índex de mapes
Mapa 1 Usos del sòl, 1987 i 2002.....................................................................................................................................64 Mapa 2 Polígons industrials..............................................................................................................................................65
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 1
PresentacióPresentacióPresentacióPresentació
Aquest document presenta, de forma preliminar, els resultats de la primera fase de treball del
procés d’elaboració del Pla Estratègic del Bages sud, encarregat pel Consorci de Formació i
Iniciatives del Bages sud (CFIBS) a Actíva Prospect, amb l’objectiu de definir un model territorial
centrat en aquells aspectes de creixement econòmic sostenible que han de permetre una millora
de la qualitat de vida dels seus ciutadans, i establir, des d’una visió compartida pels agents
polítics, socials i econòmics, les estratègies per assolir-lo i les actuacions necessàries per
implementar-les.
En aquesta primera fase de treball s’ha recopilat i analitzat la informació existent sobre la realitat
socioeconòmica i territorial del Bages sud i s’han dut a terme entrevistes qualitatives amb 24
informants clau del territori (veure Annex 1), amb l’objectiu d’arribar a una diagnosi dels factors
estratègics de desenvolupament a partir de l’anàlisi de les seves debilitats, amenaces, fortaleses i
oportunitats. En base a aquests factors estratègics, es plantegen unes idees força que han
d’orientar el model de desenvolupament i han de ser l’eix vertebrador de les actuacions a plantejar
de cara al futur.
En aquest informe les idees-força o estratègies de futur es plantegen a nivell de proposta per ser
debatudes, i consensuades en la mesura del possible, en el sí del Comitè Director del Pla
Estratègic i, posteriorment, a nivell d’agents i ciutadania en un taller de diagnosi i estratègia.
El treball dut a terme es presenta estructurat en els quatre grans blocs d’anàlisi en base als quals
s’ha elaborat, que configuren els quatre primers capítols i que són:
• Territori i mobilitat
• Població, treball i societat
• Activitat econòmica
• Aspectes transversals
A partir d’aquí, el cinquè capítol presenta per cadascun d’aquests àmbits, a mode de conclusió, la
identificació dels punts forts i els punts febles del territori i d’aquells elements de l’entorn que
poden suposar una amenaça o una oportunitat pel seu desenvolupament (anàlisi DAFO).
Per últim, es vol agrair molt sincerament la participació de totes les persones entrevistades,
l’aportació de les quals ha estat fonamental pel desenvolupament d’aquest treball. Igualment, el
treball no hagués estat possible sense el suport i col·laboració del personal tècnic del CFIBS, en
especial de Sílvia Crespiera.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 2
1111 Territori i mobilitatTerritori i mobilitatTerritori i mobilitatTerritori i mobilitat
1.11.11.11.1 Situació geogràfica i geoestratègicaSituació geogràfica i geoestratègicaSituació geogràfica i geoestratègicaSituació geogràfica i geoestratègica
El Bages
• La posició geogràfica de la comarca confereix al Bages una centralitat important dins el
context català, així com la seva proximitat a l’àrea econòmica central (l’àrea metropolitana de
Barcelona).
• No obstant això, històricament el Bages ha estat força aïllat de les comarques veïnes. En
aquest moment, tanmateix, aquest aïllament s'ha aconseguit trencar pels eixos i autopistes
que s'han construït aquests darrers anys i que el fan proper i atractiu per a les empreses que
pensen en futures implantacions, tenint en compte la situació actual de l’àrea metropolitana
(on el sòl disponible és escàs).
• El Bages en l’actualitat contribueix a
dinamitzar tota la Catalunya Central, arribant
la seva influència fins a bona part del
Berguedà i el Solsonès, i, en menor mesura,
fins a l’Anoia i Osona. La millora de les
comunicacions ha reforçat aquest paper.
• Manresa actua com a capital comercial i
prestadora de serveis a la comarca i
concentra més de la meitat de l’activitat
terciària comarcal, especialment aquella amb
un valor afegit més elevat.
El Bages sud
• El Bages sud és la porta d’entrada del Bages
a l’àmbit metropolità de Barcelona, donada la seva situació de pas obligat en relació a les
comunicacions.
• El Bages sud manté un alt nivell de relació amb l’àrea del Baix Llobregat nord, el Vallès
Occidental i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Plànol 1 Situació del Bages sud
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 3
• Dins del Bages sud, Sant Vicenç de Castellet exerceix certa “capitalitat de facto” quant a la
provisió de serveis; especialment els educatius, sanitaris, administratius i comercials, tot i que,
en el cas dels serveis comercials, Manresa actua com un potent pol d’atracció.
1.21.21.21.2 Ordenació del territori i política de sòlOrdenació del territori i política de sòlOrdenació del territori i política de sòlOrdenació del territori i política de sòl
• Els municipis que conformen l’entitat
territorial del Bages sud són Monistrol de
Montserrat, Castellbell i el Vilar, Marganell,
Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i el
Pont de Vilomara i Rocafort.
• En total són 115,52 km2 de superfície. Els
municipis territorialment més grans són
Castellbell i el Vilar i el Pont de Vilomara i
Rocafort. La resta de municipis tenen una
superfície similar.
1.2.1 Dinàmica de localització de les activitats productives
• El procés d’industrialització al Bages comença a finals del segle XIX amb la localització
d’indústries que aprofiten els recursos naturals i les fonts d’energia. Es tracta de les indústries
tèxtils que es varen instal·lar en els cursos dels rius Cardener i Llobregat i de l’explotació de
pedreres a Sant Vicenç de Castellet i a Castellgalí.
• Fruit d’aquest procés, l’activitat industrial és molt variada amb empreses que mantenen la
seva activitat en indrets on històricament hi havia empreses tèxtils – antigues colònies – com
en l’interior de les poblacions.
• Durant la dècada dels 70, arran de la crisi del tèxtil i de les indústries extractives, comencen a
proliferar noves àrees industrials per tal de fomentar la localització de noves activitats i atraure
inversions. En aquesta època es requalifiquen zones o terrenys per a sòl industrial. No
obstant, és en els darrers anys quan sorgeixen iniciatives de creació de polígons industrials.
Aquesta diversitat de localitzacions és un tret que caracteritza la territorialització de la indústria
al Bages actualment.
• La dinàmica resultant ha estat la tendència al trasllat d’empreses cap aquestes noves zones
industrials i la consolidació en polígons industrials de terrenys qualificats com a sòl industrial.
Taula 1 Superfície municipal (km2)
Superfície
(km2)
Percentatge (%)
Castellbell i el Vilar 28,47 24,6
Castellgalí 17,21 14,9
Marganell 13,53 11,7
Monistrol de Montserrat 11,77 10,2
Pont de Vilomara i Rocafort, el 27,41 23,7
Sant Vicenç de Castellet 17,13 14,8
Bages sud 115,52 100,0
Font: Web de l’Idescat.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 4
No obstant, es troben empreses en aquestes ubicacions que no disposen de serveis i que
tenen mancances importants d’infraestructures.
• Les transformacions de l’organització de les activitats productives possibiliten la
desconcentració de determinades funcions del procés productiu i en les darreres dècades s’ha
anat produint un procés de relocalització al Bages sud d’empreses industrials situades a l’àrea
metropolitana de Barcelona.
• D’altra banda, la creixent demanda de sòl per a activitats terciàries i habitatges que es
produeix a la regió metropolitana és una de les causes del procés de desconcentració de la
producció industrial (del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat) cap a d’altres
comarques. En aquest sentit, l’àrea metropolitana viu un procés de deslocalització, però en
canvi s’està produint un procés d’especialització industrial en d’altres indrets de Catalunya. Els
sectors més intensius en mà d’obra son els que es veuen més afectats per processos de
deslocalització cap a d’altres països on és més barata: el tèxtil, la confecció, moble i fusta i,
fabricació d’electrodomèstics. Ara bé, sectors com l’edició, química i cautxú, processos
metàl·lics i metal·lúrgia, paper i fabricació de maquinària, l’alimentació es relocalitzen a
Catalunya, sovint formant clústers territorials.
• Finalment, el diferencial en el preu del sòl i de l’habitatge ajuden a que algunes activitats
productives tendeixin a desplaçar-se des de la regió metropolitana cap a les comarques
interiors, entre elles i el Bages sud, on s’hi ha ubicat sobretot empreses procedents del Vallès
Occidental. Es tracta principalment d’empreses petites, que no mouen molts llocs de treball
però que requereixen bastant espai.
1.2.2 Àrees d’activitat econòmica i oferta de sòl actual
• Segons el registre d’empreses locals del Consell Comarcal, la majoria d’empreses estan
situades dins el nucli urbà (el 75,1%).
• Al Bages sud es comptabilitzen 29 polígons industrials la majoria localitzats als termes
municipals de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí – 14 i 7 polígons respectivament - amb
una superfície total equivalent de 2.039.539 m2, el 14,0% de l’oferta de sòl industrial de la
comarca. L’oferta de sòl disponible és d’uns 171.457 m2., la qual cosa vol dir que l’ocupació
és del 91,5%.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 5
• Els polígons que han experimentat més
creixement de naus han estat els de Sant
Vicenç de Castellet, Castellgalí, Monistrol
de Montserrat i el Pont de Vilomara, i
encara hi ha projectes per desenvolupar
terreny en diferents municipis. En els últims
quatre anys és tota la zona de polígon de
Castellgalí la que més ha crescut, i en el
moment de redacció d’aquest document
encara s’està en procés de construcció de
naus per propera instal·lació, a l’igual que al
Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet.
• Si s’analitzen amb detall les dades relatives a l’oferta de sòl industrial s’observa, en primer
lloc, que hi ha una elevada atomització del sòl destinat a activitats industrials, comercials i
logístiques. Com s’ha apuntat amb anterioritat, en molts casos és degut a la reconversió de
fàbriques i colònies tèxtils en naus industrials, com és el cas de La Bauma, Burés I i II a
Castellbell, els Carburos, Boades i Entrevies a Castellgalí.
Taula 2 Oferta de sòl industrial als municipis del Bages sud. 2007
Municipi Superfície
(m2)
Percentatge
(%)
Núm. polígons
Sòl industrial
disponible (m2)1
Superfície / Llocs de
treball (m2/Llocs)
Castellbell i el Vilar 170.766 8,4 5 5.194 176,41
Castellgalí 456.130 22,4 7 79.040 465,91
Marganell - - - - -
Monistrol de Montserrat 195.651 9,6 2 7.461 355,73
Pont de Vilomara i Rocafort, el 227.197 11,1 1 66.217 190,60
Sant Vicenç de Castellet 989.795 48,5 14 13.545 353,62
Bages sud 2.039.539 100,0 29 171.457 309,87
Bages 14.571.804 14,0 n.d. 1.451.168 203,84
Font: Consell Comarcal del Bages. 1Aquesta xifra s’ha extret de l’anuari estadístic del Bages 2004 i està menys actualitzada.
n.d. No disponible.
• En d’altres casos, s’observa que les àrees industrials són la suma de diversos iniciatives que
han estat urbanitzades en diverses fases i que no han contemplat una parcel·lació i uns
recursos tenint en compte les necessitats de mobilitat, d’aparcament, de serveis i de
infraestructures que requeririen en el seu conjunt. És el cas, per exemple, del conglomerat
Foto 1 Polígon al Pont de Vilomara (Vilapont)
Font: CFIBS.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 6
industrial més important del Bages sud situat als polígons al peu de la C-55 a Sant Vicenç de
Castellet (Pla de les Vives I i II, Pla del Riu I, Casacuberta - El Castell - La Farinera - Clot del
Tufau) o d’algun dels polígons de Castellgalí (Pla del camí, La fàbrica, Cal Carner).
• Aquesta darrera situació s’ha començat a
corregir mitjançant l’actuació del PTB1 al
polígon Pla del Riu – Les Vives en base a
les deficiències estructurals que existeixen
als municipis de Sant Vicenç de Castellet i
Castellbell i el Vilar. L’objectiu d’aquesta
actuació és resoldre els dèficits existents en
aquesta zona del Bages sud, entre els quals
es poden esmentar els accessos als
polígons industrials existents i el pèssim
estat en què es troben, pels abocaments
incontrolats, alguns trams de la façana fluvial del riu Llobregat, que amb aquesta actuació es
recuperaran i regeneraran. A més, el projecte proposa la previsió d’un accés nou a Sant
Vicenç de Castellet per mitjà de la construcció del pont previst pel Pla General, en un indret
que tingui una lògica urbanística de continuïtat dins de la trama urbana del municipi.
Foto 3 Actuació Pla del Riu - Les Vives a Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar
Font. Web del PTB
1 Projectes Territorials del Bages.
Foto 2 Polígon Pla del camí a Castellgalí
Font: CFIBS.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 7
• Castellbell i Monistrol veuen més limitada la seva capacitat de creixement per la poca
disponibilitat de sòl. En el cas de Castellbell, el fet que no hi hagi possibilitats de
desenvolupament ha conduit a recuperar algunes de les colònies i establiments tèxtils per tal
de donar-los una nova utilització. La crisi del tèxtil, en el cas de Castellbell, està afectant de
forma important el dinamisme econòmic del municipi. D’aquí la necessitat de promoure nous
espais per l’activitat econòmica.
1.2.3 Urbanisme i zones de desenvolupament futur
• El territori del Bages sud es caracteritza per un nivell d’urbanització relativament baix: el 6,1%
de la superfície comarcal és sòl urbà o urbanitzable. En comparació al conjunt de comarques
catalanes, aquesta proporció col·loca al Bages en la posició 25.
• La comarca del Bages es caracteritza per ser una comarca poc densament poblada en
comparació a la resta província (133 habitants per Km2 de mitjana front els 687,2 h/km2 de la
mitjana provincial). La densitat de població al Bages sud és similar a la comarcal (de 165,1
hab./km2). Malgrat l’important augment de la població enregistrat els darrers anys, només dos
municipis superen la densitat mitjana comarcal: Sant Vicenç de Castellet - amb 457 habitants
per Km2 - i Monistrol de Montserrat - amb 241,3 hab./Km2.
• La distribució en el territori de la població a
la comarca ha estat bàsicament dispersa i
amb un gran consum de sòl. Aquesta
dinàmica s’observa en els mapes
d’evolució dels usos del sòl (veure Mapa 1
Usos del sòl, 1987 i 2002, pàg. 64). Aquest
és sobretot el cas de Castellgalí on el
model de desenvolupament urbanístic ha
seguit aquest patró (veure vista aèria
adjunta). També s’observa aquesta
expansió de les urbanitzacions al terme
municipal de Castellbell i el Vilar.
• Aquest augment de la població comentat
amb anterioritat ha vingut acompanyat
d’una elevada activitat constructora. A més, de les dades es desprèn que el pes de l’activitat
constructora al Bages sud en els darrers cinc anys ha estat molt superior al seu pes en
Foto 4 Vista aèria de Castellgalí
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 8
població (veure Taula 3). És a dir, les dades d’habitatges iniciats en el període 2002-06 al
Bages sud representen el 18,5% del total de la comarca, mentre en termes de població
representa l’11,0%. En conseqüència, es preveu que en els propers anys - quan es vagin
ocupant les promocions d’habitatges - el pes poblacional del Bages sud respecte la comarca
serà superior a l’actual.
Taula 3 Habitatges iniciats. 2002-06
2002 2003 2004 2005 2006 Mitjana hab.
Iniciats 2002-06 x 1000hab
Castellbell i el Vilar 38 28 84 99 104 21,0
Castellgalí 36 34 87 150 134 61,4
Marganell 0 0 0 0 1 0,7
Monistrol de Montserrat 88 40 53 115 104 28,2
Pont de Vilomara i Rocafort, el 21 111 85 67 143 25,8
Sant Vicenç de Castellet 70 262 259 518 587 43,3
Bages sud 253 475 568 949 1073 34,8
Bages 1.789 2.987 3.018 3.697 6.370 20,6
Font: Web de l’Idescat.
• Aquesta dinàmica expansiva de la construcció es comença a notar de forma desigual entre els
municipis del Bages sud a partir dels anys 2003 i 2004. Durant el 2006 es mantenen nivells
molt elevats tot i que s’enregistra una desacceleració respecte als dos anys anteriors de
màxima expansió.
• Els municipis on l’activitat constructora ha
estat més important són Castellgalí, amb un
rati per mil habitants de 61,4 habitatges
iniciats anualment i Sant Vicenç de
Castellet, amb 43,3 habitatges nous per mil
habitants. A l’altre extrem es troba el cas del
petit municipi de Marganell, on l’activitat
constructora ha estat pràcticament
inexistent.
• L’any 2006 es va redactar el Pla Director
Urbanístic Pla del Bages (en endavant
PDU). Aquest pla, entre d’altres coses, contempla la zona de Castellgalí, El Pont de Vilomara
Foto 5 Vista aèria de Sant Vicenç de Castellet
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 9
i Sant Vicenç de Castellet com una àrea prioritària per al creixement residencial. Pel que fa a
l’activitat econòmica, contempla la façana ponent de la C-55 entre Castellgalí i Sant Vicenç.
• Excepte els municipis del Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet que es regeixen per un
Pla general d’ordenació municipal, la resta de municipis es basen en normes urbanístiques
subsidiàries. No obstant això, a principis d’any, l’Ajuntament de Castellgalí ha licitat els serveis
de consultoria per a la redacció del Pla d'ordenació urbanística municipal de Castellgalí que
substituirà les actuals Normes Subsidiàries, aprovades el 1989 i l’Ajuntament de Marganell
també té pendent l’aprovació final del POUM.
Taula 4 Estat del planejament urbanístic general dels municipis del Bages sud, 2005
Municipi Planejament vigent Any de la publicació
de l'aprovació
definitiva
Castellbell i el Vilar Normes subsidiàries de tipus b 1985
Castellgalí Normes subsidiàries de tipus b 1981
Marganell Normes subsidiàries de tipus b 1997
Monistrol de Montserrat Normes subsidiàries de tipus b 2001
Pont de Vilomara i Rocafort, el Pla general d'ordenació municipal revisat 1998
Sant Vicenç de Castellet Pla general d'ordenació municipal revisat 1996
Font: Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Actualitzat a desembre de 2005.
• Per acabar, cal assenyalar que les previsions del Pla territorial general de Catalunya, són que
la Catalunya Central creixi un 65% en vint anys i s’hi construeixin 116.000 habitatges. Si es
confirmen les perspectives econòmiques i socials, la Catalunya Central tindrà d’aquí a vint
anys més de 700.000 habitants, i això representa un creixement de la població d’un 65%. El
mercat laboral s’incrementarà un 80% i es construiran 116.000 habitatges nous. Aquestes són
les previsions amb què ha treballat el govern de la Generalitat a l’hora de dissenyar
l’avantprojecte del Pla territorial de la Catalunya Central, que inclou les comarques de l’Anoia,
el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, i que ja ha estat publicat al Diari Oficial de la
Generalitat (DOGC). La Catalunya Central, si seguís l’evolució prevista en el Pla, es situaria
en el quart lloc entre les vegueries de Catalunya, per darrere de la zona de Barcelona i el seu
entorn, de la demarcació de Girona i del Camp de Tarragona.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 10
1.31.31.31.3 Elements de l’entorn natural i paisatgísticElements de l’entorn natural i paisatgísticElements de l’entorn natural i paisatgísticElements de l’entorn natural i paisatgístic
• El Bages sud està conformat pels relleus i contraforts accidentats del sistema prelitoral i
condicionat en les seves dinàmiques pel congost del Llobregat, on la major part dels municipis
es disposen relativament encaixats a les ribes del riu.
• Malgrat haver estat estretament lligat a l’activitat industrial, el riu Llobregat constitueix un
element de gran valor ecològic i paisatgístic pel territori del Bages Sud. D’una banda, al
municipi de Castellbell i el Vilar el riu forma un meandre que, per les seves característiques,
està considerat com a espai protegit, i que actua de corredor biològic2 entre el Parc Natural de
la Muntanya de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Per
altra banda, la pròpia llera del riu suposa una gran riquesa a nivell mediambiental però també
un potencial notable a nivell econòmic i social pels diferents municipi per on aquest discorre.
És per això que en l’actualitat ja s’està treballant en aquesta línia amb l’elaboració d’un pla de
revitalització de la llera del riu, promogut i gestionat pel CFIBS, que en permeti la recuperació i
millora a nivell mediambiental però també per valoritzar-lo com a nova zona de centralitat i
gaudi ciutadà a la comarca.
Foto 6 Riu Llobregat al pas pel Bages sud
2 Corredor biològic: via natural que connecta dos o més espais i que permet la lliure dispersió d’espècies.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 11
Font: CFIBS.
Foto 7 Bosc de ribera a Castellbell i el Vilar
• Per altra banda, el Bages Sud és dels pocs territoris d’aquestes dimensions que compta, dins
dels seus límits, amb dos parcs naturals, com són el Parc Natural de la Muntanya de
Montserrat, amb la singularitat que representa, i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la
Serra de l’Obac.
Foto 8 Muntanya de Montserrat Foto 9 La serra de l'Obac
• Un altre dels elements naturals destacables del Bages Sud és la seva cobertura boscosa,
malgrat els incendis del 1986 van suposar una davallada important de la superfície forestal de
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 12
la zona, que no s’ha recuperat en la seva totalitat (així, segons l’Inventari Ecològic i Forestal
de Catalunya de l’any 2000, la superfície forestal del Bages Sud era del 50,5%, mentre que al
conjunt del Bages era del 71,0%). De totes maneres, l’anàlisi de l’evolució del sòl entre 1987 i
20023 mostra com el Bages sud ha recuperat bona part de la superfície cremada abans
esmentada (veure mapa 1987, zona marró). Les zones cremades han passat a ser en
l’actualitat bosquines i prats. També s’observa com hi ha un increment de la zona boscosa,
sobretot als municipis de Marganell i Castellgalí4. Finalment, s’observa l’augment important
durant aquest període de la superfície ocupada per urbanitzacions (color rosa) ja esmentat. 2.
• El Bages sud també es caracteritza per una menor presència de superfície de conreus (15,9%
front el 26,3% del Bages) i major presència de sòl improductiu artificial (8,6% front el 3,5%
comarcal).
• Finalment, un element que cal esmentar al parlar de l’entorn natural i paisatgístic del Bages
Sud és l’existència de diverses graveres i explotacions de roca calcària que, indubtablement,
tenen un impacte important en el paisatge però que caldrà gestionar de forma adequada, ja
que és clar que l’ activitat extractiva suposa una part significativa de l’activitat econòmica de la
zona.
1.41.41.41.4 Valors arquitectònics i culturalsValors arquitectònics i culturalsValors arquitectònics i culturalsValors arquitectònics i culturals
• El Bages Sud compta amb elements destacables a nivell arquitectònic, cultural i històric, que
presenten un potencial important, encara que aquest no sempre tingui una traducció clara en
termes d’impacte en l’economia i el desenvolupament del territori. Concretament, s’ha de
destacar en aquest sentit el Monestir de Montserrat, que és el segon atractiu turístic de
Catalunya després de la ciutat de Barcelona, en nombre de visitants, peregrins i turistes, però
que fins el moment ha tingut un impacte i una influència molt reduïda a nivell del Bages Sud.
• Però el Bages Sud compta amb altres elements de valor arquitectònic i cultural, amb potencial
d’atracció de turisme, com són: el nucli urbà de Monistrol (a Monistrol), l’església romànica de
Santa Cecília de Montserrat, l’ermita de St. Esteve i el monestir de St. Benet a Marganell –on
les germanes benedictines que elaboren ceràmica molt característica. També cal assenyalar
el nucli de St. Cristòfol (a Castellbell), el nucli Rocafort (al Pont Vilomara), el museu Rocafort
(al Pont Vilomara), el centre interpretació de les tines del Pont de Vilomara, el museu
3 (veure Mapa 1 Usos del sòl, 1987 i 2002, pàg. 64 a l’annex)
4 No obstant, cal afegir que l’any 2003 hi va haver un incendi forestal important al Parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de
l’Obac que no es recull en aquest mapa del 200
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 13
etnogràfic-casa Amigant (a Castellgalí). Altre patrimoni cultural destacable el configuren, a
Castellgalí, la vil·la romana de Boades i la Torre del Breny que, encara que es situa en un
entorn poc endreçat, és d’un valor notable, i al Pont de Vilomara, Santa Maria de Matadars o
Església del Marquet (església preromànica considerat monument històric).
• Igualment, el passat industrial al voltant de l’eix del Llobregat ha deixat un llegat d’antigues
colònies industrials, algunes de les quals tenen un innegable valor arquitectònic, com per
exemple la Colònia Burés al terme de Castellbell i la Colònia Gomis (a Monistrol).
Foto 10 La fàbrica de Carburos a Castellgalí
Font: CFIBS.
• Per altra banda, també hi ha diverses rutes a peu pel Bages sud, a banda de les rutes
gestionades pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. En concret, a Monistrol s’ubiquen
dues rutes més, la PC-19 i la Ruta de les Fonts i també hi passen els GR 96 i 5. També
Marganell disposa de dos itineraris: Ruta de la riera de Marganell i Ruta de les ermites. També
són elements d’interès destacables alguns itineraris a peu com el dels “Ulls del Bages”, que
passa pels municipis de Monistrol, Castellbell i el Pont de Vilomara (el nom de l'itinerari fa
referència a les arcades dels ponts que es visiten, anomenades ulls) i continua per Manresa i
acaba a Sallent. O els del “Camí ral” i el de “les tines de Rocafort “ promoguts des del
Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau que passen pel terme municipal
del Pont de Vilomara i Rocafort. Més recentment és de destacar la iniciativa que s’ha posat en
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 14
marxa a nivell intercomarcal de la ruta dels ‘3 Monts’ (promogut pel CFIBS, pels consorcis de
turisme de les Valls del Montcau i del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i pel Patronat de la
Muntanya de Montserrat), que discorre entre el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
• Finalment, un altre element de valor cultural i patrimonial del Bages Sud el configuren alguns
dels seus productes agroalimentaris autòctons, com són: el mató de Marganell, les galetes de
"pedres" i "lloses" a Sant Vicenç de Castellet, les coques del Pont de Vilomara i Rocafort i de
Monistrol de Montserrat, els licors de Montserrat, les xocolates d’Enric Rovira a Castellbell i el
Vilar i el formatge de cabra, fresc i madurat d’Artelac (formatgeria Artesana i Ecològica) a
Castellgalí. Entre els productes hortícoles hi ha el tomàquet de Montserrat, les mongetes del
ganxet i els cigrons de Vilamarics.
1.51.51.51.5 Comunicacions i mobilitatComunicacions i mobilitatComunicacions i mobilitatComunicacions i mobilitat
1.5.1 Xarxa de carreteres
• Des del punt de vista de la mobilitat, el
Bages es troba al punt de confluència dels
eixos viaris principals de Catalunya.
Aquestos són: l’Eix transversal (Girona-
Lleida), l’Eix Llobregat (Àrea metropolitana –
comarques de muntanya i en un futur
connectarà Barcelona amb Tolosa (eix
Europeu C-9) i l’Eix Diagonal (entre Manresa
i Vilanova i la Geltrú). A curt i mig termini
està previst que augmenti significativament
l’accessibilitat a la comarca arran de
l’ampliació de l’autovia del l’Eix Transversal,
la finalització de les obres de l’Eix Llobregat i
de les obres de l’Eix Diagonal.
• Els dos eixos viaris que comuniquen el Bages sud amb la regió metropolitana de Barcelona i
Manresa són la C-55 (que comunica amb el Baix Llobregat) i és l’eix vertebrador del Bages
sud, la C-58 i l’autopista de peatge C-16 Terrassa-Manresa (que comuniquen amb el Vallès
Occidental). La C-55 i la C-58 conflueixen al terme municipal de Monistrol de Montserrat. En
general, segons s’ha corroborat a les entrevistes, la connexió amb el Baix Llobregat (i les
grans infraestructures de transport que són el port i l’aeroport) es considera que és insuficient.
Plànol 2 Xarxa viària bàsica
Font: Pla estratègic de Manresa
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 15
La situació més negativa potser seria la comunicació amb el nus de Martorell, que actualment
obliga a recular fins a Terrassa i prendre la C-243c (Terrassa-Martorell).
• Sobretot la C-55, però també les vies
secundaries, requereixen actuacions que
millorin la seva qualitat i seguretat. En
particular, es necessita que en diferents
punts de les vies es facilitin els accessos a la
xarxa viària des del nucli urbà i des dels
diferents polígons industrials que es situen a
les vies principals. En aquest punt la situació
actual resulta bastant precària, atesa la
proliferació de polígons industrials amb el
que compta i amb la intensificació de la
circulació, en particular de vehicles pesants.
El punt més problemàtic en aquest sector és
el de Sant Vicenç de Castellet, on les
mancances al marge dret (direcció Abrera)
arriben a significar que en alguns casos ni tan sols hi ha carrils d’acceleració, amb el risc que
això comporta per a la incorporació de vehicles pesants en una via ràpida. Algunes actuacions
de millora en els accessos al nucli urbà i als sectors industrials ja s’estan portant a terme entre
Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí (veure plànol adjunt).
• Per últim, cal assenyalar la problemàtica relacionada amb l’autopista C-16, que suporta un
dels peatges més cars de l’Estat espanyol (preu/quilòmetre), el que repercuteix en un baix
nivell d’utilització i, per contra, en una circulació molt intensa a les vies alternatives.
1.5.2 Xarxa ferroviària
• Hi ha una línia ferroviària de RENFE, que connecta Barcelona amb Saragossa, passant per
Sabadell, Terrassa, Manresa, Calaf i Lleida. Les úniques estacions de la comarca són
Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Manresa. A més, hi ha una línia ferroviària dels
Ferrocarrils de la Generalitat, que uneix Barcelona i Manresa, passant per Martorell i el Baix
Llobregat. Les estacions de la comarca són Monistrol, Castellbell i Manresa.
• Les dues línies de ferrocarril (RENFE i Ferrocarrils Catalans) que comuniquen amb Barcelona
no tenen ni freqüència ni rapidesa com per representar l’alternativa de desplaçament que
molts usuaris desitjarien i que es veuen obligats a fer costosos viatges en automòbil. En el cas
de RENFE la freqüència mínima és de 30 minuts i en el cas dels FGC és d’una hora
Plànol 3 Obres de millora a la intersecció de la
C-55 i BV-1129
Font: Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 16
aproximadament. En totes dues línies el trajecte Manresa-Barcelona requereix uns 60-70
minuts.
• A mig-llarg termini (15-20 anys) hi ha previstes dues noves línies mixtes per a trens de
mercaderies i viatgers: l’Eix transversal ferroviari: Lleida-Igualada-Manresa-Vic-Olot-Figueres i
l’Eix transpirinenc: Barcelona-Igualada/Manresa-Vic-Ripoll-Puigcerdà-Tolouse. Aquestes línies
milloraran la cohesió territorial del país, i especialment a la Catalunya central.
1.5.3 Xarxa d’autobusos
• Hi ha una línia principal de l’empresa Transbages que uneix tots els municipis del Bages sud
amb Manresa entre les 7 i les 20 hores. No obstant, la freqüència de pas es limita a tres
autobusos a primera hora del matí, un al migdia i un al vespre.
• La mateixa empresa té una línia que uneix el Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet i
Castellgalí. La freqüència és d’un autobús cada hora entre les 6 i 21 hores. La connexió de
Castellgalí amb Sant Vicenç de Castellet s’ha reforçat amb una altra línia entre ambdues
poblacions.
• Finalment, hi ha una línia d’Hispano Igualadina que uneix Manresa amb Tarragona i té
parades a Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat. Aquesta línia només té una
sortida al matí i tornada al vespre.
• Una mancança molt important a nivell d’autobusos és la comunicació amb els polígons
industrials.
1.5.4 Mobilitat i accessibilitat
• Les grans inversions en infraestructures de comunicació, i en especial en les carreteres, ha
comportat un escurçament important de les distàncies que permeten que la gent pugui viure
en llocs diferents dels que treballa. En aquest sentit, es preveu un increment en el nombre de
desplaçaments diaris per motius laborals, tant a l’interior del Bages sud com, sobretot, amb
destí a la regió metropolitana de Barcelona. Les dades de població i treball analitzades més
endavant confirmen aquestes previsions.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 17
Foto 11 Mobilitat al Pont de Vilomara
Font: CFIBS.
• Per altra banda, es constata que una de les problemàtiques importants del Bages sud en
l’àmbit de la mobilitat és l’accessibilitat als polígons si no es disposa de vehicle privat, ja que
no hi ha accés amb transport públic. Aquesta situació és més freqüent quan es vol contractar
a personal femení, ja que sovint no disposen ni de mitjà de transport privat ni del permís de
conduir.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 18
2222 Població, treball i societatPoblació, treball i societatPoblació, treball i societatPoblació, treball i societat
2.12.12.12.1 Perfil sociodemogràfic de la poblacióPerfil sociodemogràfic de la poblacióPerfil sociodemogràfic de la poblacióPerfil sociodemogràfic de la població
• A 1 de gener de 2006, la població total dels sis municipis del Bages sud és de 19.078
habitants. El pes de la població d’aquest àmbit territorial respecte la comarca del Bages és de
l’11,0%. El municipi més poblat és Sant Vicenç de Castellet, amb 7.835 habitants, i el que
menys és Marganell, amb
288 habitants.
• Sant Vicenç de Castellet
representa el 41,1% del
total d’habitants del Bages
sud. A més, es manté com
el tercer municipi de la
comarca del Bages en
termes de població després
de Manresa amb 71.772
habitants i Sant Joan de
Vilatorrada amb 10.362
habitants.
• En els darrers sis anys, la
població del Bages sud ha augmentat el 17,5%. Aquesta taxa de variació és superior a la
registrada en aquest període a la comarca i al conjunt de Catalunya. De fet, el Bages sud és la
zona de major creixement de tota la comarca. No obstant, aquesta situació pot canviar a curt
termini ja que municipis com Artés, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Moià - de dimensions
similars - enregistren dinàmiques més expansives en població. També són més importants els
creixements de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada.
Taula 5 Població segons àmbit territorial a 1 de gener. 2000 i 2006
2000 2006 ∆ 00-06
∆ 00-06
(Pob. 15-34 anys)
Castellbell i el Vilar 2.753 3.369 22,4 22,9
Castellgalí 928 1.436 54,7 58,2
Marganell 243 288 18,5 17,9
Monistrol de Montserrat 2.490 2.840 14,1 22,0
Pont de Vilomara i Rocafort, el 2.614 3.310 26,6 22,3
Sant Vicenç de Castellet 7.212 7.835 8,6 3,0
Bages sud 16.240 19.078 17,5 15,7
Bages 153.776 173.236 12,7 8,3
Catalunya 6.261.999 7.134.697 13,9 8,5
Font: web de l’Idescat
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 19
Gràfic 1 Recomptes de població del padró d’habitants. 1998-2006
Taxes de variació interanuals
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Bages sudBagesCatalunya
Font: Web de l’Idescat.
• L’augment de població més important al Bages sud es dóna al municipi de Castellgalí, amb
una taxa de variació de la població del 54,7% respecte l’any 2000, el segon creixement de
població més important de la comarca del Bages en el període observat. El segueix El Pont de
Vilomara i Rocafort amb un increment del 26,6% i Castellbell i el Vilar amb un 22,4%.
Monistrol de Montserrat enregistra un creixement més moderat del 14,1%. En canvi, Sant
Vicenç de Castellet és el municipi que menys ha crescut, amb una taxa de variació de la
població del 8,6%.
• Pel que fa als fluxos de població, s’observa que hi ha un saldo negatiu amb la comarca i amb
la resta d’Espanya i positius amb la província. Aquesta situació es dóna principalment a Sant
Vicenç de Castellet, Monistrol de Montserrat i Castellbell i el Vilar. És a dir, hi ha població
autòctona que marxa cap a d’altres municipis de la comarca, però alhora una arribada molt
més important de població de la regió metropolitana de Barcelona (la relació és 1 a 6). A les
entrevistes es confirma aquesta dinàmica d’arribada de nova població de la regió
metropolitana, principalment de les ciutats del Barcelonès Nord, Vallès Occidental i el Baix
Llobregat. Entre les persones entrevistades s’apunta que el diferencial de preu de l’activitat
residencial entre el Bages sud i la regió metropolitana i les bones comunicacions entre
ambdues zones ha afavorit aquesta dinàmica. Una bona part de la demanda ha estat de llars
unifamiliars.
• La proporció de població estrangera és del 7,6% al Bages sud. La majoria de municipis
registren una proporció de població estrangera per sota de la mitjana comarcal (el 9,0%) i
catalana (el 14,0%), amb l’excepció del municipi de Monistrol de Montserrat, amb un pes de
l’11,0% respecte el total de la població. No obstant això, l’evolució del pes de la població
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 20
estrangera s’ha triplicat en els últims sis anys. Al Pont de Vilomara hi ha un grup important de
romanesos (unes 200 persones), a Monistrol un grup de marroquins (unes 175 persones) i
polonesos (uns 50).
• El contingent de població en edat de treballar al Bages sud és de 12.965 persones, el 68,0%
de la població. En termes relatius, el contingent és lleugerament superior al comarcal (el
66,9%) i inferior al català (el 69,2%).
• Pel que fa a l’evolució dels efectius de joves, en tant que són els nous efectius laborals, és
força positiva. De fet al Bages sud els increments de població han estat superiors en el cohort
de 15-34 anys que pel conjunt i són comparativament més importants que els que hi ha hagut
a la comarca i pel conjunt de Catalunya. A nivell municipal Castellgalí és la població on aquest
grup poblacional creix a ritmes superiors i, contràriament, a Sant Vicenç de Castellet
l’increment d’aquests efectius més joves ha estat poc significatiu.
• Les piràmides d’edat mostren una població lleugerament més jove que la mitjana comarcal
però lleugerament més envellida en relació a la mitjana catalana. D’altra banda, les taxes
d’envelliment i sobreenvelliment són similars a les comarcals i catalanes.
Gràfic 2 Piràmide d’edats al Bages sud i comarca. 2006
Gràfic 3 Piràmide d’edats al Bages sud i Catalunya. 2006
Percentatges de població per cada grup d’edat
5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0
0-45_9
10_1415_1920_2425_2930_3435_3940_4445_4950_5455_5960_6465_6970_7475_7980_84
85+
Homes (Bages) Dones (Bages)Homes (Bages Sud) Dones (Bages Sud)
5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0
0-45_9
10_1415_1920_2425_2930_3435_3940_4445_4950_5455_5960_6465_6970_7475_7980_84
85+
Homes (CAT) Dones (CAT)Homes (Bages Sud) Dones (Bages Sud)
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 21
Taula 6 Taxes d'envelliment i sobreenvelliment. 2006
Taxa d'envelliment Taxa de sobreenvelliment
Homes Dones Total Homes Dones Total
Bages sud 14,9 21,4 18,1 44,5 54,3 50,2
Bages 15,7 22,1 18,9 47,1 54,6 51,5
Catalunya 13,9 19,0 16,5 43,6 52,6 48,9
Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
2.22.22.22.2 Qualificació de la poblacióQualificació de la poblacióQualificació de la poblacióQualificació de la població
• L’any 2001, el Bages sud es caracteritza - en comparació amb l’entorn comarcal i català - per
una menor presència de persones amb estudis superiors i de persones amb estudis orientats
a una professió (estudis de formació professional i universitaris). D’altra banda, el nombre de
persones sense estudis també és menor i els nivells d’instrucció de la població es concentren
al voltant dels estudis primaris i secundaris.
• Les diferències més importants pel que fa als nivells d’instrucció és en l’àmbit dels estudis
orientats a una professió i els estudis universitaris. Mentre al Bages sud un 13,0% de la
població té estudis professionalitzadors, aquesta proporció és del 19,9% a la comarca i del
23,5% al conjunt de Catalunya.
• Els municipis on hi ha més persones sense estudis són Monistrol de Montserrat i el Pont de
Vilomara i Rocafort, amb el 16,7% i 14,0% respectivament. Contràriament, els municipis on hi
ha més població amb estudis orientats a una professió són Castellbell i el Vilar i Castellgalí
amb el 16,2%. Marganell és una excepció a aquesta situació general i el municipi es
caracteritza per una baixa presència de persones sense estudis i elevada presència de
persones amb estudis universitaris i professionalitzadors.
• A aquesta situació de dèficit en els nivells d’instrucció professionalitzadors cal afegir una baixa
participació de la població en la formació en relació a la comarca i Catalunya. En aquest sentit,
l’any 2001 hi havia al Bages sud 7,6 estudiants per cada cent habitants de 16 o més anys.
Aquesta proporció d’estudiants era significativament superior a la comarca i a Catalunya, del
10,8% i 12,4% respectivament.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 22
Taula 7 Nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. 2001
Sense estudis
Primer grau
Segon grau
Estudis universitaris
Total Estudis orientats a
una professió
Castellbell i el Vilar 12,5 24,1 56,6 6,7 100,0 16,2
Castellgalí 7,0 39,7 44,9 8,3 100,0 16,2
Marganell 7,7 15,3 63,4 13,7 100,0 27,3
Monistrol de Montserrat 16,7 18,9 58,1 6,3 100,0 13,7
Pont de Vilomara i Rocafort, el 14,0 31,6 49,8 4,7 100,0 11,4
Sant Vicenç de Castellet 12,2 39,4 42,6 5,9 100,0 11,1
Bages sud 12,9 32,0 49,0 6,1 100,0 13,0
Bages 14,4 29,1 46,2 10,2 100,0 19,9
Catalunya 13,7 26,2 47,2 12,8 100,0 23,5
Font: Web de l’Idescat.
2.32.32.32.3 TreballTreballTreballTreball
• La comarca del Bages ocupa una posició intermèdia quant a capacitat generadora d’ocupació.
En aquest sentit, l’any 2006 el Bages ha enregistrat una proporció de 61,6 llocs de treball
localitzats per cada 100 persones residents en edat de treballar (de 16-64 anys). Aquesta xifra
és força inferior a la proporció 66,1 enregistrada pel conjunt de Catalunya i ocupa la posició
quinzena en un rànquing comarcal. La comarca que enregistra una millor situació és el
Gironès amb una proporció de 88,9. Pel Bages sud aquesta proporció és de 50,8. Malgrat les
limitacions que tenen aquests registres per mesurar els llocs de treball5, es pot apuntar que el
Bages sud ofereix poques oportunitats laborals a la seva població resident.
• En aquest mateix sentit, el Bages sud registra uns nivells d’autocontenció relativament baixos
comparats amb els comarcals i els de Catalunya. L’any 2001 més de la meitat dels residents
ocupats havien de sortir del territori per treballar, aquesta proporció és quasi de deu punts
percentuals major a la mitjana catalana. Contràriament, hi ha un nivell d’autosuficiència
lleugerament superior. És a dir, el 60,2% dels llocs de treball generats al territori eren ocupats
5 Els establiments estan obligats a declarar com a mínim un centre de cotització per província. Sovint, les empreses amb més d’un
centre de treball declaren tots els seus treballadors en l’oficina central provincial, de forma que es computen tots els treballadors/es de la província en el municipi on està localitzada la seu central. Els efectes poden ser diversos, d’una banda, si la seu central està localitzada en el territori d’anàlisi pot sobredimensionar els llocs de treball localitzats, quan passa el contrari – que és més freqüent quan és un territori que no és capital de comarca o província - es subestima el nombre de llocs de treball que hi ha al territori. No obstant això, aquests registres són molt útils alhora de caracteritzar l’ocupació de les empreses amb caràcter estrictament local i les microempreses, i menys les empreses amb representació territorial més amplia.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 23
per residents. Tot plegat, indica que el major desajust no està entre els llocs de treball
demandats i l’oferta de mà d’obra, sinó que hi ha un dèficit estructural important de llocs de
treball. És a dir, els que resideixen han de sortir a cercar oportunitats laborals a d’altres
territoris. Els municipis amb majors desequilibris entre l’oferta local de treball i de mà d’obra
són Castellgalí, Marganell i el Pont de Vilomara i Rocafort.
Taula 8 Localització de l'ocupació. 2001
Taxa autocontenció
(%)
Taxa autosuficiència
(%)
Castellbell i el Vilar 55,2 61,5
Castellgalí 21,2 24,6
Marganell 33,3 53,2
Monistrol de Montserrat 49,5 51,3
Pont de Vilomara i Rocafort, el 27,7 83,8
Sant Vicenç de Castellet 50,6 65,6
Bages sud 45,4 60,2
Bages 53,5 58,3
Catalunya 54,3 58,5
Font: Web de l’Idescat.
• De les entrevistes es desprèn que hi ha un gran nombre de persones que han establert la
seva residència al Bages sud fruit del diferencial de preus amb la regió metropolitana de
Barcelona, que els ha permès canviar a un habitatge millor cercant un entorn natural de més
qualitat. D’altra banda, aquest diferencial de preus també s’ha donat amb el sòl industrial i un
nombre cada cop més gran d’empreses han relocalitzat la seva activitat (sobretot industrial) al
Bages sud. Fet que ha comportat l’arribada de treballadors i treballadores de fora del territori.
Molts d’ells acaben establint la seva residència al Bages sud. Caldrà veure quina ha estat
l’evolució de l’autocontenció i l’autosuficiència en els darrers anys, atès que és quan aquestes
dinàmiques han estat més importants.
• En base als registres de la seguretat social i de treballadors autònoms del Departament de
Treball (INSS i RETA), el Bages sud enregistra una mitjana de 6.582 llocs de treball localitzats
durant l’any 2006. Del total de llocs de treball, 5.117 són per compte d’altri (assalariats) i la
resta – 1.465 treballadors/es, el 22,3% - com a treballadors autònoms.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 24
• Durant el 2006 les persones registrades a l’atur suposen el 7,2% de la població en edat de
treballar6. Aquesta proporció és 1,7 punts percentuals superior a la mitjana catalana i 1,2 p.p.
superior a la de la comarca. Alguns estudis de fa uns anys ja apuntaven que el Bages sud era
la zona de la comarca on la incidència de l’atur era més important. Tot sembla indicar que,
malgrat la conjuntura positiva dels darrers anys, la situació encara continua sent negativa i
que hi ha una bossa de persones que tenen dificultats per inserir-se laboralment.
Gràfic 4 Proporció d’aturats segons sexe i àmbit territorial. 2006
5,2
9,4
7,2
4,2
7,9
6,0
4,5
6,5
5,5
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Homes Dones Total
Bages sud Bages Catalunya
Font: Web de l’Idescat.
• L’atur afecta amb més intensitat a les dones, als col·lectius joves (menys en les edats
d’escolarització postobligatoria) i als de més edat (a partir dels 45 anys). Si es compara amb la
situació a Catalunya i al Bages, les dificultats més importants en la inserció laboral s’observen
sobretot en el col·lectiu de dones de més de 45 anys (en grup 55-59 anys assoleix el 20%),
però també en els homes d’aquesta mateixa franja d’edat (fet que no es dóna amb tanta
intensitat a la comarca). Des dels serveis d’ocupació es confirma la situació negativa de les
dones de 45 o més anys. Moltes d’aquestes dones finalment troben sortides a través de
l’economia submergida, com a treballadores de la llar, cuidadores o accedint a la subvenció
de la Renda Mínima d’Inserció. La manca de recursos per a l’atenció a les persones, tant a la
infància com a les persones grans dependents, apuntat en el capítol 2.5 i el desenvolupament
de la llei de la dependència pot acabar donant sortida a aquest grup de dones en un futur a
curt i mig termini. Un indicador de que aquesta pot ser una solució és el fet que s’observa que
als establiments residencials per a gent gran costa trobar personal amb la qualificació
6 Nota: aquesta xifra no es correspon amb la taxa d’atur, que és el quocient entre els nombre d’aturats i la població activa. No obstant,
permet estimar l’impacte de l’atur entre els diferents grups d’edat, atès que la població activa només es té pels anys censals.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 25
necessària (quan s’han de fer substitucions o noves incorporacions). A més s’apunta que les
activitats formatives organitzades pel CFIBS sempre han omplert les places, tot i que es
comenta que fa temps que no n’organitzen.
Taula 9 Percentatge d'aturats per grups d’edat i sexe. 2006
Homes Dones Total
De 16 a 19 anys 2,0 3,3 2,6
De 20 a 24 anys 5,6 6,7 6,1
De 25 a 29 anys 5,8 8,1 6,9
De 30 a 34 anys 4,9 8,9 6,8
De 35 a 39 anys 3,7 7,4 5,4
De 40 a 44 anys 3,9 7,8 5,7
De 45 a 49 anys 4,5 10,2 7,3
De 50 a 54 anys 5,7 13,3 9,3
De 55 a 59 anys 7,6 20,0 13,6
De 60 a 64 anys 9,0 8,7 8,8
Total 5,2 9,4 7,2
Font: Web de l’Idescat.
• Durant el període 2001-06 la relació entre el nombre d’aturats i la població en edat de treball,
contràriament al que es pot deduir de les dades d’ocupació, ha incrementat en lloc de reduir
(això vol dir que el nombre d’aturats ha crescut amb més intensitat que els llocs de treball
creats). En aquest sentit, el nombre d’aturats ha sofert un increment mitjà anual del 10,0%,
front l’11,8% comarcal i el 8,7% del conjunt català. Aquest mal registre pot ser per diferents
motius o la combinació de tots ells:
• que el flux de persones nouvingudes (la majoria en edat de treballar) comporti la
incorporació als registres de l’atur dels familiars que no han trobat feina. Segons els
serveis d’ocupació, aquest seria el principal motiu. No obstant, aquest grup d’aturats
(principalment dones joves) té experiència laboral prèvia i no li seria difícil la seva
incorporació al món laboral si no fos perquè prioritza l’atenció als seus fills i filles o la
maternitat. En molts casos s’apunta que l’atenció als fills és forçada atès que aquestes
famílies no disposen de xarxes de suport informals (familiars) i hi ha un dèficit important en
l’oferta d’aquests serveis. El risc d’aquest col·lectiu és que s’acabin desactualitzant i
desconnectant del mercat laboral.
• que hi hagi un desajust important entre els requeriments de l’oferta i la demanda de mà
d’obra. Aquesta és, segons alguns empresaris consultats, el principal problema en relació
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 26
al mercat de treball del Bages sud. S’apunta que els nivell d’ocupació són molt elevats i
que les persones candidates dels processos de selecció no reuneixen els requisits. El
principal té a veure amb els nivells de qualificació. Es comenta que sovint la majoria de
persones candidates són d’origen estranger i el desconeixement de l’idioma dificulta la
seva contractació. Per part de l’oferta, un factor que influeix de forma determinant en
l’ocupabilitat de les dones nouvingudes és que els salaris que s’ofereixen són més baixos
que els del seu lloc d’origen (cosa que no s’esperaven quan van decidir venir a viure al
Bages).
• que els nous llocs de treball creats són ocupats per persones que resideixen fora de la
comarca (això s’explica perquè responen a relocalitzacions industrials i els treballadors
són en bona part els d’origen).
• Altres motius que poden incidir negativament en el nombre de persones aturades, tot i que
amb menor importància, són:
• que les bones perspectives econòmiques hagin pogut aflorar persones que estaven en
situació d’inactivitat
• que determinats sectors de l’economia estiguin reduint llocs de treball a un ritme important
(com és el cas del tèxtil)
Taula 10 Evolució del percentatge d'aturats. 2001-06
Bages sud
Bages Catalunya
2001 5,3 3,9 3,8
2002 6,1 4,6 4,2
2003 6,9 4,8 4,4
2004 5,9 4,6 4,3
2005 7,6 6,1 5,7
2006 7,2 6,0 5,5
Font: Web de l’Idescat.
• A les entrevistes també es posa de relleu que manquen treballadores que ocupin llocs de
treball tradicionalment ocupats per homes (carretillers, preparadors-picking, etc.). El problema
de moltes d’aquestes ocupacions és que requereixen de formació amb equipament i
instal·lacions que sovint no tenen els centres de formació i sovint es recorre a la formació in
situ (però és difícil de gestionar mentre s’està en producció).
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 27
• La meitat de les persones aturades treballaven amb anterioritat en els serveis i, en menor
nombre, en la indústria. En general responen a les professions menys qualificades. És a dir,
treballadors no qualificats (peons, manipuladors, personal de neteja, etc.), operadors de
maquinària i instal·lacions i treballadors del serveis de restauració, comerç, protecció, etc.
Gràfic 5 Persones aturades registrades segons sectors. 2006
Gràfic 6 Persones aturades registrades segons ocupacions. 2006
Percentatge Percentatge
0,4
38,3
8,0
49,0
4,3
0
10
20
30
40
50
60
Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupacióanterior
0,0
0,5
2,6
5,5
9,9
16,1
0,4
15,2
20,5
29,2
0 5 10 15 20 25 30 35
Forces armades
Personal directiu de les empreses i de lesadministracions públiques
Tècnics i professionals científics i intel•lectuals
Tècnics i professionals de suport
Empleats administratius
Treballadors de serveis de restauració, personals,protecció i venedors de comerços
Treballadors qualificats en activitats agràries ipesqueres
Artesans i treballadors qualificats de les indústriesmanufactureres, la construcció i la mineria, llevat
Operadors d'instal•lacions i maquinària, imuntadors
Treballadors no qualificats
Font: Web del Departament de Treball.
2.42.42.42.4 Cohesió socialCohesió socialCohesió socialCohesió social
• Des dels serveis socials s’assenyala que el Bages sud és la zona més pobre de la comarca,
degut al tancament d’empreses (sobretot tèxtils) que hi ha hagut als darrers anys. Un
indicador d’aquesta pauta és el fet que és on es donen més prestacions RMI de tot el Bages
(Renda Mínima d’Inserció). Aquesta situació té una major incidència entre les dones majors de
45 anys.
• Tot sembla indicar que la situació no millora amb la població nouvinguda, atès que el seu perfil
socioeconòmic és en general mig-baix o baix i amb el reagrupament familiar afloren moltes
dones a l’atur (tot i que el seu nivell d’ocupabilitat és força bo, ja que vénen amb una
experiència laboral prèvia). A més, es comenta que aquest grup poblacional enregistra
dificultats importants en la seva mobilitat. Sobretot les que viuen en urbanitzacions i zones
disperses.
• També s’apunta que aquest grup poblacional té pocs o cap referent familiar al territori i els fa
més dependents, sobretot dels serveis d’atenció a la infància i als joves. També hi ha una
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 28
major incidència de famílies desestructurades i de famílies monoparentals. I un elevat nombre
de famílies on els progenitors treballen fora de la comarca. Aquesta situació s’agreuja pel fet
que el territori pateix importants mancances en la provisió d’aquests serveis.
• D’altra banda, en l’àmbit educatiu, cada cop són més importants les problemàtiques
relacionades amb els joves. S’apunta que hi ha alumnes que arriben a mig curs i això provoca
problemes d’integració escolar, alts nivells d’absentisme i problemes d’actitud (drogues,
conflictivitat, etc.). A més, els nous alumnes vénen amb expedients acadèmics força fluixos.
L’auge de la construcció – com a sortida laboral fàcil – també ha afavorit l’abandonament dels
estudis i molt dels joves no continuen l’etapa postobligatòria.
• Una altra problemàtica social que s’apunta a les entrevistes és la convivència entre la població
autòctona i l’estrangera, ja que en algun moment s’ha produït alguna situació de conflictivitat,
tot i que ha estat reconduïda després de la posada en marxa de dispositius d’acollida de la
població nouvinguda estrangera i d’una xarxa de mediadors.
• L’augment de l’esperança de vida de les persones està comportant que el col·lectiu de
persones grans augmenti de forma constant i en paral·lel la demanda de serveis per a atendre
les situacions de dependència. Els canvis sociodemogràfics com la incorporació progressiva
de la dona al treball, els canvis en la configuració de les llars i els culturals pel que fa a la
provisió de l’atenció a la dependència, està accelerant cada cop més la demanda d’aquests
serveis. El desenvolupament de la llei de la dependència previst, també comportarà un
augment de les competències de les administracions locals que hauran de resoldre les
situacions de dependència de la seva població.
• En general es percep que hi ha un nivell baix d’associacionisme i que la població nouvinguda
desconeix la realitat de les entitats del Bages sud.
2.52.52.52.5 Equipaments i serveisEquipaments i serveisEquipaments i serveisEquipaments i serveis
De les entrevistes es desprèn que la incorporació de població nouvinguda procedent de la regió
metropolitana i, sovint, de ciutats mitjanes i grans als municipis del Bages sud, comporta una
demanda més exigent pel que fa als serveis i equipaments oferts fins al moment actual, en termes
de qualitat i de nous serveis. Es destaquen els següents aspectes:
En relació als equipaments educatius:
• Al Bages sud hi ha dos centres d’educació secundària, l’IES Sant Vicenç (amb quatre línies i
110-120 alumnes per línia) i l’escola concertada Mare de Deu del Roser (amb dues línies
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 29
d’uns 60 alumnes). Quant a l’oferta pública, s’apunta a les entrevistes que s’està a les portes
de la saturació, amb uns 80 alumnes nous a l’any. Està previst que en un parell d’anys es
construeixi un nou centre a Monistrol o Castellbell. L’oferta privada també està saturada i
l’existència d’un sol centre limita les possibilitats d’elecció. A més, s’apunta que hi ha
dificultats importants per matricular els fills a Manresa. I la situació a nivell de primària és
similar. Tanmateix, un dels àmbits on es troba a faltar oferta és en les activitats extraescolars.
S’apunta que les famílies nouvingudes són les que més ho necessiten.
• Pel que fa a l’oferta de formació professional, l’oferta al territori és escassa i inexistent en el
que fa referència als sectors industrials, malgrat la importància que tenen en el territori. Si bé a
nivell de formació inicial aquesta mancança es veu alleugerida pel fet que els joves que
encara no treballen es poden desplaçar a Manresa o Terrassa, en el cas de la població que
treballa, les dificultats per poder-se formar i reciclar són més notòries.
• La ciutat de Manresa concentra la major part de l’oferta de formació superior. Hi ha els
següents centres d’ensenyament universitari:
• La Fundació Universitària del Bages, adscrita a la UAB, i en què hi ha l’Escola
Universitària de Ciències de la Salut i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de
Manresa.
• Escola Universitària Politècnica - UPC
• Centre de suport – UOC
• Un dels elements importants a destacar en l’àmbit de la formació superior és que la Universitat
Politècnica de Catalunya a Manresa, entre d’altres matèries, és l’únic centre a Catalunya que
ofereix la titulació d’Enginyeria de Mines, la qual cosa la situa com un referent en aquest
camp, que engloba també tot el que és enginyeria geoambiental, d’importància estratègica en
el cas del Bages sud.
En relació als serveis d ‘atenció a les persones:
• L’oferta de serveis d’atenció a les persones, tant a la infància com les persones grans
dependents, és insuficient. En aquesta afirmació, coincideixen tant els serveis entrevistats
com els usuaris. També s’assenyala que caldran més efectius de l’administració per gestionar
el desenvolupament de la llei de la dependència. Actualment els Serveis socials d’atenció
primària estan situats a Sant Vicenç de Castellet i els formen una educadora social i una
assistent social que atenen a la població del Pont de Vilomara, Monistrol, Castellgalí i
Castellbell. Per la preparació de la llei s’ha incorporat una treballadora familiar.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 30
En relació als equipaments comercials:
• Quant als equipaments relatius al comerç, sovint s’apunta a les entrevistes que cal un mercat
municipal a Sant Vicenç. Es troba a faltar la possibilitat de combinar una passejada, fer les
compres i prendre alguna cosa de menjar o beure. S’assenyala que els dissabtes a la tarda
sovint està tot tancat. Aquesta situació la viuen amb major grau les persones nouvingudes de
la regió metropolitana i són més exigents, en general, quant a la quantitat, qualitat i diversitat
de l’oferta.
En relació als equipaments de lleure i esports:
• Quant al lleure, hi ha oferta de pistes a l’aire lliure, piscines a l’aire lliure i camps per a
practicar esports com el futbol a tots els municipis del Bages sud (excepte Marganell que no té
piscina). D’altres esports tenen més limitada la seva pràctica, és el cas del tenis amb les
pistes a Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat. També, els
esports que es practiquen en recintes tancats es limiten als pavellons de Monistrol, el Pont de
Vilomara i Sant Vicenç de Castellet. No obstant, es troba a faltar l’oferta d’un gimnàs-
poliesportiu. L’oferta de gimnàs municipal a Sant Vicenç es considera insuficient per la
demanda induïda de la resta de municipis del Bages sud i la població que hi treballa. També
sovint es demanda un poliesportiu amb més serveis i instal·lacions a Sant Vicenç, ja que la
resta de municipis més petits ja tenen equipaments esportius adequats a la seva població.
Altres aspectes a assenyalar quant a equipaments esportius és el fet que en tot el Bages sud
no hi ha piscina coberta (hi ha prevista la construcció d’una piscina descoberta i una altra de
coberta a Sant Vicenç) i que a Castellgalí hi ha un camp de golf.
• Encara en l’àmbit del lleure, es posa de manifest un dèficit pel que fa a l’oferta lúdica per
joves, que tendeixen a anar cap a Manresa. Cal ampliar l’oferta d’activitats pels joves, un dels
grups poblacionals que més ha crescut els darrers anys, com a element cohesionador i
d’arrelament al territori.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 31
Foto 12 Vista del nou camp de futbol de Castellgalí
En relació als serveis de Promoció Econòmica i Ocupació:
• El principal agent de concertació econòmica i territorial és el Consorci de Formació i Iniciatives
del Bages sud (CFIBS). Aquest és un organisme públic local de caràcter supramunicipal al
servei dels sis municipis del Bages sud: Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Marganell, Monistrol
de Montserrat, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet. L’activitat principal de
l’entitat se centra en la promoció econòmica (incloent activitats de promoció turística), les
polítiques actives d’ocupació i la formació d’adults. Per tant, els municipis que formen l’entitat
deleguen funcions i coordinen actuacions a través del CFIBS, que s’articula en base als
següents àmbits d’intervenció: Empresa, Desenvolupament local, Dinamització i promoció
turística, Dinamització de les noves tecnologies, Formació permanent d'adults, Formació
professionalitzadora i Ocupació.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 32
3333 Activitat econòmica Activitat econòmica Activitat econòmica Activitat econòmica
3.13.13.13.1 Context històricContext històricContext històricContext històric
• A la configuració econòmica del Bages sud destaca la primerenca importància de les activitats
industrials, que daten del segle XIX i que s’ha mantingut fins a l’actualitat donant una gran
significació al sector industrial com a eix de desenvolupament econòmic.
• L'origen del procés d’industrialització - protagonitzat per iniciatives d’empresariat autòcton - va
ser indubtablement la disponibilitat d’energia (riu), però també la posició geogràfica de la
comarca com a territori central de Catalunya relativament proper al port i a la ciutat de
Barcelona a través de les comunicacions ferroviàries.
• A finals del segle XIX, una altra activitat que es va anar desenvolupant a la comarca van ser
les indústries extractives (explotacions de pedreres).
• Posteriorment, el desenvolupament de la indústria tèxtil va donar lloc al sorgiment de la
indústria metal·lúrgica. Aquesta indústria es va dedicar inicialment a la reparació de
maquinària tèxtil, després a la fabricació de peces i components, i finalment, a la construcció
de la maquinària.
• Durant la dècada de 1960, es produeix la primera crisi recent del sector tèxtil, que comença a
perdre pes dins l’estructura industrial del Bages sud. Però aquesta crisi va tenir un altre fet
rellevant, que va consistir en la diversificació del sector metall-mecànic. Aquest sector, davant
la crisi del sector tèxtil del que depenia, es diversifica i deriva en nous subsectors. D’aquesta
manera es passa de fabricar peces i components quasi exclusivament per al tèxtil a fer-ho per
a un ampli ventall d’indústries.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 33
3.23.23.23.2 Producte interior brut i nivells de rendaProducte interior brut i nivells de rendaProducte interior brut i nivells de rendaProducte interior brut i nivells de renda
Bages
Malgrat les dades no permeten fer una anàlisi de la productivitat dels sectors econòmics al nivell
de desagregació territorial del Bages sud, la situació es pot contextualitzar a partir de l’anàlisi de
la situació comarcal:
• La comarca del Bages representa el 2,01% del Producte Interior Brut de Catalunya: 2.469
milions d’euros (base 2000). És la desena comarca catalana en termes de PIB, per sota del
Baix Camp (2.929M€) i per sobre de La Selva (2.402 M€).
• Durant el període 2001-05 ha crescut de mitjana a un ritme anual del 2,21% (una mica per
sobre de la mitjana catalana que ha estat del 2,19%). El comportament durant aquest període
ha estat força similar al del conjunt català, excepte durant el 2003 que el creixement va ser
més intens. El creixement acumulat durant el període s’ha situat dos punt percentuals per
sobre del de les comarques centrals. En termes de creixement ocupa una posició força
discreta, la vint-i-cinquena posició comarcal.
• El PIB/càpita del Bages l’any 2005 és de
14.599€/habitant (a preus constants del
2000). Aquesta xifra és inferior en uns tres
mil euros a la mitjana de la província i
Catalunya. En comparació a la resta de
comarques catalanes, el PIB/càpita del
Bages ocupa una posició baixa, la 30. Això
pot ser degut a una baixa productivitat
d’algunes activitats econòmiques,
l’especialització en sectors de baixa
productivitat o bé, que hi ha insuficient
activitat econòmica. O, més probablement, la
combinació dels tres factors. L’anàlisi del
PIB per ocupat és similar. No obstant això, durant el període 2001-05, l’increment del
PIB/càpita bagenc ha estat superior al de població i ha crescut per sobre de la mitjana
catalana (un 0,37% anual front el 0,12%).
Gràfic 7 Evolució del creixement del PIB comarcal total, 2001-2005
0
1
2
3
4
2001 2002 2003 2004 2005
Bages Catalunya
Font: Anuari comarcal de Caixa Catalunya.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 34
• Per sectors, la indústria i la construcció
tenen un pes més important en l’economia
del Bages que en el context català. Per
contra, el sector serveis té un pes inferior
(55,4% front el 63,9% a Catalunya).
• La trajectòria sectorial al Bages durant el
període 2000-05 ha estat similar al conjunt
català en els serveis, en la construcció i en
el sector primari. D’altra banda, s’observa un
avenç del sector industrial més elevat que el
del conjunt català i que contrasta amb la
davallada acumulada a un bon nombre de comarques de la província de Barcelona.
• El moderat augment de la indústria s’explica per la combinació de comportaments diferenciats
dels principals subsectors. D’una banda, les indústries del cautxú i els plàstics i la metal·lúrgia
i els productes metàl·lics han enregistrat importants avenços durant el període analitzat
(reflecteixen el bon moment exportador del sector en el conjunt de la demarcació de
Barcelona). En canvi, les indústries alimentàries i de begudes han avançat de forma modesta.
Contràriament, l’activitat de les indústries tèxtils ha caigut considerablement.
• També s’enregistra un augment de l’activitat de la construcció fruit de la intensa expansió del
subsector residencial, amb un increment molt notable dels habitatges iniciats. En
conseqüència, el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social de la construcció ha
crescut molt per sobre de la mitjana catalana.
Bages sud
• Pel que fa al Bages sud, l’evolució dels llocs
de treball en el període 2001-07 ha estat
molt positiva i a partir del 2004 l’economia de
la zona rep un impuls important. De fet, el
creixement acumulat és del 30,1% front el
10,6% d’augment de població (pel període
2000-06). Comparativament, els llocs de
treball augmenten un 4,5% de mitjana anual
durant el període 2001-07 front el 2,9% del
Bages i el 3,0% de Catalunya.
• Pel que fa als nivells de renda, la renda
familiar disponible és inferior a la comarcal. L’any 2002 la Renda familiar disponible bruta
Gràfic 8 Estructura del PIB per sectors. 2005
2,2
30,1
12,2
55,4
1,6
26,1
8,4
63,9
0
10
20
30
40
50
60
70
Primari Indústria Construcció Serveis
BagesCatalunya
Font: Anuari comarcal de Caixa Catalunya.
Gràfic 9 Llocs de treball localitzats al Bages sud, 2001-2007
4.000
4.500
5.000
5.500
6.000
6.500
7.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 35
(RFDB) de Sant Vicenç de Castellet (únic municipi del que es té una estimació) era de 77.741
milers d’euros, 10,7 mil euros per habitant. Aquesta xifra representa el 85,1% de la mitjana
catalana. El Bages es situa en el 94,2%. Cal assenyalar, a més, que des del 2000 la RFDB ha
perdut 2,4 punts percentuals respecte la mitjana catalana (que era el 87,5%). De les
entrevistes es desprèn que aquest diferencial de renda existeix en l’actualitat, atès que moltes
de les persones nouvingudes al territori opten per continuar treballant als seus llocs d’origen,
on els sous són més alts.
3.33.33.33.3 Sectors econòmicsSectors econòmicsSectors econòmicsSectors econòmics
L’estructura econòmica del Bages sud en l’actualitat es caracteritza per l’elevada presència
d’activitat industrial i de la construcció i, en contraposició, un menor desenvolupament del comerç,
dels serveis empresarials i dels serveis que engloben l’administració pública, l’ensenyament, la
sanitat i els serveis socials, així com de l’hoteleria, tal com mostra la següent taula referent als
llocs de treball del Bages Sud.
Taula 11 Llocs de treball localitzats segons sector d’activitat econòmica. 2007
Bages sud Bages Catalunya
Agricultura, ramaderia 0,2 0,9 0,8
Industria 39,3 33,1 18,4
Construcció 18,4 13,3 11,8
Comerç 16,0 20,4 19,0
Hoteleria 5,8 4,3 6,3
Serveis empresarials 10,0 12,4 23,1
AAPP, ensenyament, sanitat i serveis socials 7,1 12,0 15,2
Serveis recreatius i a les persones 3,2 3,6 5,4
Total 100,0 100,0 100,0
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
No obstant, si s’analitza en termes d’evolució, es pot veure que, encara que l’estructura productiva
en termes generals s’ha mantingut, en els darrers anys el sector serveis ha crescut de forma
significativa, sobretot pel que fa al comerç i els serveis empresarials.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 36
Taula 12 Evolució dels assalariats per grans sectors d’activitat econòmica. 2001-07
2001 2007 2001 2007 2001-07
Variació (%)
Agricultura, ramaderia 2 0 0,0 0,0 -2 -0,4
Industria 2.448 2.411 53,5 47,1 -37 -6,8
Construcció 741 768 16,2 15,0 27 4,9
Comerç 531 718 11,6 14,0 187 34,2
Hoteleria 265 248 5,8 4,8 -17 -3,1
Serveis empresarials 242 450 5,3 8,8 208 38,1
AAPP, ensenyament, sanitat i serveis socials 293 428 6,4 8,4 135 24,7
Serveis recreatius i a les persones 51 96 1,1 1,9 45 8,2
Total 4.573 5.119 100,0 100,0 546 100,0
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
A continuació s’analitzen per separat cadascun dels tres grans sectors d’activitat del territori: la
indústria, la construcció i els serveis.
3.3.1 La indústria
• La indústria és el sector on es concentra l’ocupació, amb el 39,3% dels llocs de treball
localitzats al Bages sud. El pes de la indústria és considerablement superior al que
s’enregistra pel conjunt de la comarca (33,1%) i molt per sobre de la mitjana catalana (del
18,4%). No obstant això, l’evolució de l’ocupació dels darrers anys mostra com aquest sector
ha perdut alguns llocs de treball (el 6,8% en el període 2001-07). Des del punt de vista
estructural, la indústria ha passat de concentrar el 53,5% dels assalariats al Bages sud l’any
2001, al 47,1% l’any 2007 (6,4 p.p. menys).
• Dins la indústria l’activitat econòmica més significativa és el tèxtil (i la confecció) amb un
13,5% dels llocs de treball localitzats (uns 700 treballadors i treballadores). Aquesta activitat
continua sent amb diferència la més important en termes d’ocupació industrial. No obstant
això, el seu comportament ha estat força negatiu durant el període 2001-07 i els efectius
laborals s’han reduït a dues terceres parts (ha passat de 1.033 llocs de treball l’any 2001 a
689 l’any 2007).
• Els subsectors del tèxtil més significatius en termes d’ocupació són la “Preparació i filat de
fibres tèxtils” i l’”Acabat de tèxtils”. El primer ha enregistrat una dinàmica força negativa en els
darrers anys amb una reducció d’efectius laborals propera al 50%. Contràriament, el subsector
d’”Acabat de tèxtils” es manté i, fins i tot, enregistra un comportament positiu. En canvi, el
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 37
subsector de “Fabricació de teixits tèxtils”, que en el passat tenia una presència important al
Bages sud, ha reduït els seus efectius laborals a una tercera part durant el període 2001-07.
• El tèxtil és un sector en recessió a tot Catalunya i la seva supervivència només és factible si
es plantegen mesures estratègiques de reubicació del sector. Només cal veure com
determinades activitats del tèxtil tenen comportaments positius.
• Castellbell i el Vilar és un dels municipis del Bages que més s’ha vist afectat per la crisi del
tèxtil. Durant el període 2001-04 va perdre població, fet singular dins el Bages.
• Actualment al Bages sud hi ha una desena d’empreses tèxtils amb un nombre important de
treballadors. De fet, és el sector que aglutina les empreses amb més treballadors de la zona.
En aquest sentit, es pot afirmar que el “clúster” del tèxtil és encara el més important del Bages
sud.
• Si la crisi continua i les empreses existents no poden adaptar-se a la nova situació (de
reconversió i modernització), es probable que en els propers anys continuïn els tancaments
d’empreses tèxtils i es generin situacions en les que calgui recol·locar a una bona part dels
seus treballadors i treballadores en d’altres sectors de l’economia local.
• En segon lloc, hi ha l’activitat econòmica de la indústria de l’alimentació que ha anat
configurant-se en els darrers anys com un sector en expansió que actualment genera el 6,8%
dels llocs de treball del Bages sud. L’activitat es centra sobretot en la fabricació de productes
de forneria de llarga durada, la fabricació de xocolata i la fabricació d’aliments precuinats.
• L’establiment amb més treballadors/es és una empresa multinacional del sector agroalimentari
(ocupa a unes 240 persones aprox. en l’activitat d’additius químics, masses congelades,
xocolata, etc) i, el segon més important, és local i ofereix serveis de restauració i hostaleria al
monestir de Montserrat (210 persones aprox.). És important assenyalar que les empreses
d’aquest sector acostumen a ser de capital nacional i algunes operen a nivell internacional.
• Les tres empreses més importants que conformen aquesta activitat estan repartides en tres
municipis diferents: a Castellgalí, a Sant Vicenç de Castellet i a Monistrol de Montserrat.
• L’ocupació creada al voltant d’aquest sector és principalment per a perfils poc qualificats i en
bona part és ocupació femenina. És, a més, un sector que ocupa a persones d’origen
estranger per aquest mateix motiu. No obstant això, el sector es caracteritza pel
desenvolupament constant de productes (canvis en els gustos i hàbits dels consumidors) i
està estretament lligat al sector químic (enzims), en conseqüència, s’han de dotar
d’estructures d’innovació i recerca.
• La indústria de l’alimentació és un sector molt important a la comarca i a la Catalunya central,
però al Bages sud és una indústria de recent implantació. Mentre a la resta de la comarca es
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 38
concentra al voltant de les càrniques, al Bages sud s’amplia i diversifica a d’altres productes:
congelats, menjars preparats, fleca i pastisseria. Es caracteritza els darrers anys per ser un
sector en expansió i de difícil deslocalització (per la necessitat d’estar a prop dels mercats
locals i les especificitats pròpies dels mercats). No obstant això, l’elevat grau de
desenvolupament d’aquest sector a Osona es veu com un element de competència important.
Tanmateix, després d’uns anys d’implantació pot ser que apareguin de forma induïda d’altres
iniciatives empresarials fruit de spin off dels propis treballadors d’aquestes grans empreses i
que s’acabi creant una especialització.
• En tercer lloc, hi ha la metal·lúrgia amb el 5,4% dels llocs de treball. Els subsectors més
importants són la “Forja, estampació, embotició de metalls; pulverimetal·lúrgia” i el
“Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d'altri”. També
té certa significació el subsector de la “Fabricació d'elements metàl·lics per a la construcció”.
En termes generals el sector metal·lúrgic s’ha mantingut força estable en els darrers anys.
• La metal·lúrgia es manté com un sector important, tant pel que fa a la generació de llocs de
treball, com en el terreny de la innovació o generació de valor afegit.
• La indústria química ocupa el quart lloc amb el 4,4% dels llocs de treball generats. És una de
les activitats econòmiques més dinàmiques de la indústria (en els darrers anys s’han creat 61
nous llocs de treball). És també un de les activitats econòmiques més diversificades, on els
diferents subsectors tenen una importància relativa força similar7.
• En darrer lloc dins les activitats industrials més importants en termes d’ocupació, hi ha
l’extracció de la pedra i les indústries de la pedra ornamental i per a la construcció que
generen el 4,1% dels llocs de treball del Bages sud. Aquesta activitat ha enregistrat una
dinàmica positiva en els darrers anys, tant pel que fa a l’activitat extractiva com de tractament
de la pedra.
• Neix de les explotacions de pedreres per part de l’empresariat local per obtenir materials per a
la construcció. L’activitat extractiva comença amb un caire eminentment industrial a finals del
segle XIX amb l’explotació de les pedres d’arenisca. La pedra va aportar un paper molt
important durant l’època de l’exposició de Barcelona l’any 1929, en la construcció de les fonts
de Montjuïc, carreteres, etc. A partir d’aleshores comença l’explotació de la pedra calcària
(més coneguda per “calissa”), de característiques més dures i que permet ser polida, amb un
acabat molt similar al marbre. Aquest tipus de pedra es va popularitzar molt ràpidament i va
quedar identificada com a “pedra de Sant Vicenç”, denominació amb la qual es coneix arreu i
7 Inclou: Fabricació de productes químics bàsics, Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars; tintes d'impremta i màstics,
Fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene, Fabricació d'altres productes químics, Fabricació de productes de matèries plàstiques
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 39
que s’aplica també a altres tipus de pedres encara que no siguin de la zona. Així, incrementa
l’activitat , creixen els tallers i es compra o fabrica la maquinària adequada fins a consolidar
aquest tipus d’indústria com una de les bases de l’economia local.
• El sector viu avui dia un bon moment després d’haver passat per cicles diversos però sense
haver patit una crisi tan important com va afectar al tèxtil. A la zona de Sant Vicenç de
Castellet s’extreu la pedra del país, però els seus tallers també treballen amb altres materials
com ara el marbre que importen des de Suècia, Itàlia, Albània, Brasil o Portugal, entre altres.
• El Bages sud presenta una singularitat en el context català de comptar amb empreses de
diferents fases de la cadena de valor, que seria:
• L’extracció de la pedra. Les pedreres, en què s’extreu la famosa pedra de Sant
Vicenç. N’hi ha 5, repartides entre els termes de Castellgalí, Sant Vicenç i Rocafort.
• La transformació de la pedra. Normalment cada pedrera té associada una fàbrica.
Les principals fàbriques estan a Sant Vicenç i a Castellgalí.
• Els agents distribuïdors. Localitzats a Castellgalí, a Castellbell i el Vilar i a Olesa de
Montserrat.
• Tallers d’elaboració detallista. N’hi ha 15 o 20 en tot el Bages sud.
• Per tant, es pot parlar de l’existència d’un conglomerat (o “cluster”) d’empreses de la pedra
amb una llarga tradició en el territori. A més, el subsector de les “Indústries de la pedra
ornamental i per a la construcció” corresponent al procés de transformació de la pedra, ocupa
el desè lloc en termes d’ocupació assalariada al Bages sud (amb el 3,34%). Per donar una
idea de la importància global d’aquest sector caldria afegir-hi l’ocupació de l’activitat extractiva
i la de la comercialització i distribució de la pedra. Més indirectament, caldria afegir l’activitat
constructora, per les sinèrgies que s’estableixen entre ambdues activitats.
• No obstant, es tracta d’un sector que requereix d’una ubicació i d’uns accessos que permetin
mantenir una distància suficient respecte els nuclis habitats, ja que sinó es generen molèsties
notables. Igualment, requereix d’inversions importants en sistemes i mesures de reducció de
la pols ambiental, de gestió i reciclatge de residus i de reconstrucció i reforestació de les
zones afectades.
• Altres sectors industrials amb certa importància al Bages sud pel que fa a l’ocupació que
suposen són: la Fabricació de maquinària i material elèctric, la Indústria de la
construcció de maquinària i equip mecànic, la fabricació de components, peces i
accessoris no elèctrics per a vehicles de motor i els seus motors, la Indústria de la fusta
i la Fabricació de material ferroviari. Aquest últim, si bé en termes d’ocupació en l’actualitat
és poc rellevant, és un sector força estratègic pel potencial de desenvolupament que té en el
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 40
futur, en un moment en què les inversions ferroviàries estan a la primera pàgina de l’agenda
política a Catalunya i Espanya.
• Finalment, encara que en termes d’ocupació globals al Bages sud el seu pes és reduït, cal
assenyalar l’aposta del municipi de El Pont de Vilomara per l’activitat del Reciclatge, que ha
suposat una clara revitalització del municipi.
• Aquesta activitat neix arran de la Llei de 1993 de gestió dels residus especials (neveres, piles,
olis, etc.). Les competències per a la gestió d’aquests residus les té la Generalitat, que és qui
s’encarrega de buscar municipis candidats per a la localització d’aquestes activitats. És el
govern municipal del Pont de Vilomara qui fa l’aposta política i comunica a la Generalitat la
seva disponibilitat per a localitzar aquest tipus d’activitats al seu terme municipal. La seva
proximitat a la regió metropolitana fa que sigui una bona opció. Aquesta aposta ha servit per a
dinamitzar un municipi on l’activitat econòmica era molt escassa.
• L’impacte medi ambiental d’aquest tipus d’activitats és poc, atès que és una activitat
supervisada per l’administració pública. De fet, són empreses privades les que les exploten
però la localització i la normativa l’estableix l’administració (a excepció de l’empresa de
recuperació de cautxú que pertany a la iniciativa privada) A part del control en els processos
de gestió dels residus, l’administració local ha muntat dispositius addicionals per analitzar les
emissions i la contaminació. S’analitza l’aire i els terrenys. Fins al moment no s’ha observat
cap efecte induït per aquesta activitat. No obstant això, arran d’una fuita en una de les
empreses de reciclatge es va crear certa alarma social al municipi i una part de la població s’hi
oposa.
• L’activitat del reciclatge no es pot considerar un sector per si mateix, sinó que cada activitat té
una vinculació amb el sector que produeix el producte a recuperar. És a dir, la gestió dels
residus de les neveres es pot dir que pertany al sector del metall, la de les piles al sector
químic i la recuperació d’ordinadors, telèfons mòbils, etc. al sector de l’electrònica, la
recuperació de pneumàtics al sector de plàstics i cautxú. De fet, no s’estableixen sinèrgies
entre les diferents activitats, ni en els processos ni en la qualificació de la mà d’obra.
• L’activitat del reciclatge ocupa directament a unes cent persones. Tanmateix, s’espera que la
demanda creixi en el futur, fruit de les normatives mediambientals cada cop més exigents (que
obliguen als fabricants a fer el tractament dels residus que produeixen). En l’actualitat, les
plantes existents tenen capacitat per créixer i no s’espera una ampliació de les seves
instal·lacions a curt i mig termini. D’altra banda, el sector està sotmès a certes amenaces que
són conseqüència del fet que hi ha diferents legislacions regionals (ja que les competències
són d’aquest àmbit), unes més exigents que d’altres. En aquest sentit, Catalunya té majors
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 41
exigències i les empreses fabricants poden acabar decidint de traslladar la gestió dels seus
residus a una altra comunitat autònoma – menys exigent – on els costos siguin menors.
• Per tant, per tal potenciar aquest tipus d’activitat es veu necessari d’afegir a la fase productiva
actual, la fase de disseny i innovació dels processos mitjançant la col·laboració amb centres
de recerca i la Universitat. A més, es veu l’opció de vincular l’activitat de reciclatge amb
d’altres activitats relacionades amb el medi ambient aprofitant l’aposta que ha fet el territori en
aquest àmbit (com per exemple la d’estalvi energètic i d’aigua, el tractament d’aigües
residuals, etc.).
• Finalment, si s’analitza l’evolució dels treballadors de les activitats industrials segons el grau
d’incorporació de tecnologia, mostra com el creixement més important ha estat el
d’empreses amb un alt component tecnològic. En canvi, la resta d’indústria de baix i mig-baix
nivell tecnològic perd ocupació. De fet, s’observa com hi ha hagut un procés de substitució del
tèxtil per l’alimentació en la indústria de baix nivell tecnològic. Hi ha una lleugera pèrdua
d’indústria de mig-baix nivell tecnològic, relacionada amb la indústria del metall. Per últim, hi
ha un increment de la indústria de mig-alt nivell tecnològic degut principalment al creixement
del sector de productes químics.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 42
Taula 13 Treballadors assalariats segons nivell tecnològic de l’activitat de l’establiment. 2001-07
Nivell tecnològic 2001 2007 % col. Dif.
Nivell tecnològic mig-alt 535 596 14,6 61
Maquinària i equipo mecànic 126 134 3,3 8
Equips i instruments mèdico-quirúrgics i de precisió 1 1 0,0 0
Vehicles de motor 38 35 0,9 -3
Maquinària i material elèctric 194 192 4,7 -2
Productes químics, excepte farmacèutics 118 176 4,3 58
Altre material de transport 58 58 1,4 0
Nivell tecnològic mig-baix 513 504 12,3 -9
Productes de cautxú i matèries plàstiques 47 50 1,2 3
Construcció i reparació naval 3 3 0,1 0
Manufactures diverses 6 3 0,1 -3
Metalls no ferris 31 0,0 -31
Altres productes minerals no metàl·lics 169 172 4,2 3
Productes metàl·lics, excepte maquinària i equip 257 261 6,4 4
Metalls ferris 15 0,4 15
Nivell tecnològic baix 1.318 1.241 30,4 -77
Productes de paper; productes editats o impresos 70 79 1,9 9
Productes tèxtils, de la confecció, de cuir i calçat 1.033 689 16,9 -344
Productes alimentaris, begudes i tabac 120 362 8,9 242
Fusta, suro i els seus productes; mobles 95 111 2,7 16
Total 2.366 2.341 100,0 -25
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Mercat de Treball del Bages.
3.3.2 La construcció
• La construcció és el segon sector econòmic en l’estructura productiva del Bages Sud, amb el
18,4% dels llocs de treball del territori (front el 13,3% comarcal i l’11,8% pel conjunt de
Catalunya) i el 15% de l’ocupació assalariada. Sumant l’activitat de l’extracció i tractament de
la pedra, augmenta encara més la seva importància (assoleix el 19,1%). A aquesta xifra s’ha
d’afegir també els treballadors autònoms, on la construcció representa el 30,0% del total
d’autònoms del Bages sud (uns 400 treballadors més). De fet els signes de quasi estancament
que mostra l’ocupació assalariada en els darrers anys (veure taula 12) podria explicar-se per
la conversió de molts d’aquests treballadors assalariats en treballadors per compte propi.
• En una anàlisi més detallada, augmenta l’ocupació en els subsectors de la “Preparació
d'obres” i l’”Acabament d'edificis i obres” i, contràriament, perd ocupació la “Construcció
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 43
general d'immobles i obres d'enginyeria civil” (el més important en termes de llocs de treball).
Les “Instal·lacions d'edificis i obres” es manté força estable.
• La construcció, tot i ser molt important tant en activitat pròpiament dita com en ocupació i
generació de riquesa, no és tracta d’un sector econòmic de valor afegit estrictament basat en
processos productius. Aquest fet comporta un cert risc econòmic, de manera que territoris
amb una economia molt basada en aquest sector, més aviat volàtil, poden no tenir garantida
l’estabilitat futura, i més davant la perspectiva actual d’estancament del boom immobiliari. No
obstant, el cert és que la construcció pot contribuir a absorbir una part de la mà d’obra que
potser no té cap altra alternativa, a més de generar capitals que, en cas de reinvertir-se en
altres sectors com l’industrial o els serveis, sí que poden donar un impuls al teixit econòmic.
3.3.3 Els serveis
• El sector serveis creix a remolc de l’increment de la població i del dinamisme empresarial. En
aquest sentit, l’atracció de nova indústria està comportant l’expansió dels serveis empresarials
(serveis immobiliaris, informàtics, jurídics, tècnics, de consultoria i recerca, de neteja, etc.), el
comerç a l’engròs (sobretot de productes no agraris semielaborats, ferralla i productes de
rebuig) i el transport de mercaderies. L’increment de població està comportant el
desenvolupament (per ordre d’importància) del comerç al detall (sobretot de tèxtil, calçat,
mobles, articles per la llar, electrodomèstics, ferreteria, llibreria, etc.), l’administració pública,
l’ensenyament i, finalment, les activitats associatives i esportives. En definitiva, el sector
serveis és un dels àmbits d’expansió més importants de l’economia del Bages sud.
• Pel que fa al comerç, és el tercer sector d’activitat més important del territori amb el 16,0%
dels llocs de treball del Bages sud, tot i que aquesta proporció és inferior al 20,4% dels llocs
de treball que ocupa al conjunt de la comarca o bé el 19,0% del conjunt català. No obstant
això, la dinàmica en els darrers anys ha estat força expansiva i ha esdevingut un dels sectors
amb un creixement més important (ha passat dels 531 llocs de treball el 2001 als 718 l’any
2007, un 38,1% més). Malgrat tot, a les entrevistes s’apunta que es tracta d’un sector que
aprofita poc el potencial que podria tenir, sobretot dins d’una estratègia més àmplia de
potenciació del turisme a la zona, amb mancances de vertebració i de modernització i
adaptació a les noves demandes que planteja una població canviant.
• Els serveis empresarials són el quart sector en termes d’ocupació al Bages sud (amb el
10,0% dels llocs de treball). A Catalunya, aquest és el principal sector en termes d’ocupació
(amb el 23,1%). El diferencial enregistrat podria ser el motiu de que hagi estat el sector que ha
creat més llocs de treball durant el darrer període analitzat (208 llocs de treballs nous, un
creixement del 38,1%) atès el procés de terciarització de l’economia catalana.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 44
• No obstant, a les entrevistes realitzades s’evidencia que l’oferta de serveis empresarials no
s’ajusta a la demanda de les noves empreses que venen d’altres entorns territorials, sobretot
de les més grans. D’altra banda, també es comenta que no s’identifica bé l’oferta (ja que pel
fet de venir d’altres entorns es desconeix) i que caldria crear directoris empresarials. En darrer
lloc, s’apunta que hi ha un dèficit quantitatiu d’oferta i també de diversificació. No obstant, cal
assenyalar que la demanda de serveis empresarials per part de les empreses que es
relocalitzen és progressiva, atès que la majoria continuen durant un temps amb els proveïdors
dels seus llocs d’origen.
• Un altra sector que ha enregistrat un comportament força positiu ha estat el que engloba
l’administració pública, l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials (de caràcter
eminentment públic). Aquest conjunt d’activitats es troben per sota de la mitjana d’ocupació
catalana (del 7,1% al Bages sud front el 15,2% al Principat) i han enregistrat un increment de
135 llocs de treball nets durant el període 2001-07.
• Finalment, encara que no està recollit en les dades com a tal8, s’ha de comentar la situació del
sector del turisme, pel fet que es tracta d’una activitat incipient però que, atesos els atractius
naturals, arquitectònics i culturals del territori (veure apartats 1.3 i 1.4), presenta un potencial
innegable (perquè, a més, estan a molt poca distància de Barcelona). I de fet, segons un
estudi realitzat a nivell del Bages9, el 50% de les persones que visiten la comarca esperen
trobar-hi patrimoni arquitectònic i cultural. No obstant, les úniques dades de què es disposa
quant a ocupació, relatives a l’hostaleria, mostren que el sector ha perdut ocupació durant el
període 2001-07. L’oferta d’allotjament és molt reduïda (10 establiments en total10, incloent
l’hotel i les cel·les de Montserrat) i la restauració, amb excepcions, està encara molt orientada
a les necessitats de l’activitat industrial de la comarca i molt poc orientada al turisme.
• De fet, una de les mancances principals que presenta el sector és la manca de convenciment
del propi empresariat sobre el seu potencial i, vinculat amb això, la poca implicació en el
desenvolupament d’estratègies conjuntes per promoure’l. En consonància amb això, es
constata el fet que la comarca està mancada de formació de caire global en el sector del
turisme. L’únic cicle de grau superior que hi havia, a Manresa, ja ha estat tancat, encara que
es manté el d’hostaleria.
• No obstant, des de l’administració pública, concretament des del CFIBS, ja fa uns anys que
s’està treballant en aquesta línia, a través d’un servei de dinamització i promoció turística amb
8 Perquè no es disposa de dades d’ocupació relatives al sector turístic en global en el Bages Sud.
9 Estudi citat al ‘Pla dinamització turística’, de l'àrea de turisme del CFIB, realitzat per Catpress Comunicació.
10 Segons dades extretes del ‘Pla dinamització turística’, de l'àrea de turisme del CFIBS.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 45
l’objectiu d’afavorir i consolidar l’activitat econòmica d’aquest sector. L’estratègia principal
d’aquest servei és el de facilitar als agents econòmics i socials un conjunt de serveis que
permetin fomentar la millora de la qualitat turística, assegurar la seva sostenibilitat i contribuir
al seu creixement. De fet, en aquests moments, des del CFIBS s’està impulsant la realització
d’un Pla Estratègic de Turisme que estableixi quines han de ser les directrius per aquest
creixement. Fins ara, els principals projectes de promoció turística impulsats pel CFIBS són:
• Itinerari turístic dels 3 monts (veure apartat 1.3).
• Agromercat, productes d’aquestes terres: Hi participa el municipi de Castellgalí. Es vol
consolidar els agromercats com un dels pilars bàsics de suport a la comercialització de
petits productors i artesans compromesos amb la qualitat alimentària.
• Pla de revitalització de les lleres del riu Llobregat en l’àmbit del Bages sud: com ja s’ha
vist en l’apartat 1.3, el pla vol garantir l’ús social i la conservació mediambiental de
forma equilibrada i sostenible a curt, mig i llarg termini. Preveu la possibilitat de generar
nous productes i serveis que permetin potenciar una nova zona de centralitat.
• La Gastronomia del Montserrat: promoció d’aquells productes agroalimentaris
autòctons o de base territorial de l’entorn montserratí, que es caracteritzen per tenir
definits uns estàndards de qualitat.
• Per altra banda, el municipi del Pont de Vilomara forma part del Consorci per a la Promoció
Turística de les Valls del Montcau, tot i que el seu impacte a nivell del Bages Sud és molt
limitat.
• Igualment, s’ha de destacar el projecte de Portals d’entrada a Montserrat, que és una iniciativa
del Patronat de la muntanya per tal de promoure activitats turístiques en els municipis de la
que en formen part. Un dels reptes més importants que ha d’afrontar la gestió del Parc és
precisament com retenir els visitants que arriben al monestir i aprofitar el potencial que
suposen per altres activitats turístiques.
3.43.43.43.4 Teixit empresarial i activitat empreTeixit empresarial i activitat empreTeixit empresarial i activitat empreTeixit empresarial i activitat emprenedoranedoranedoranedora
3.4.1 Teixit empresarial
• Al Bages sud hi ha 672 centres de cotització localitzats. Igual que la població, el 42,7% de les
empreses estan localitzades a Sant Vicenç de Castellet. No és el cas de les empreses més
grans, que es distribueixen equitativament entre els municipis de Castellbell i el Vilar,
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 46
Castellgalí, Monistrol de Montserrat i Sant Vicenç de Castellet. És a dir, Sant Vicenç de
Castellet exerceix com a pol de concentració d’empreses molt petites i microempreses.
• Al Bages sud hi ha una dotzena d’empreses amb més de 50 treballadors. L’establiment amb
més treballadors/es és una empresa multinacional del sector agroalimentari (240 aprox. en
l’activitat d’additius químics, masses congelades, xocolata, etc) i, el segon més important, és
local i ofereix serveis de restauració i hostaleria al monestir de Montserrat (210 aprox.). Amb
més de 100 treballadors/es hi ha tres empreses més de sectors diversos: la indústria
agroalimentària (brioixeria), la fabricació de productes metàl·lics i elèctrics (fabricació de
components i materials elèctrics) i el tèxtil (acabats).
Taula 14 Nombre de centres de cotització segons grandària de l'establiment. 2007
GRUP Castellbell i el Vilar
Castellgalí Marganell Monistrol de
Montserrat
Pont de Vilomara i Rocafort,
El
Sant Vicenç de Castellet
Bages sud
d'1 a 5 85 52 9 75 55 205 481
de 6 a 10 14 8 1 10 6 37 76
d'11 a 25 13 14 1 11 4 25 68
de 26 a 30 2 3 1 1 6 13
de 31 a 50 2 6 5 2 7 22
de 51 a 100 1 1 6 8
de 101 a 250 1 2 1 4
Total 117 84 12 105 67 287 672
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
• La majoria d’empreses són microempreses (d’1 a 10 treballadors), el 82,9%. No obstant,
aquestes empreses representen el 30,1% dels assalariats. El gruix de treballadors – quasi la
meitat - estan ocupats en empreses petites (d’11 a 50 treballadors). La resta de treballadors,
el 24,5% són d’empreses mitjanes (de 51 o més treballadors).
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 47
Gràfic 10 Distribució del nombre d’empreses i treballadors segons grandària de l’establiment. 2007
82,9
15,3
1,8
30,1
45,4
24,5
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
1-10 11-50 21-250
C. de cotització Assalariats
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
Les dades del directori d’empreses del Consell Comarcal permeten fer una anàlisi
complementària i més detallada a les proporcionades pel Departament de Treball en relació
establiments localitzats al Bages sud11.
• Si s’analitzen les empreses més significatives quant a volum d’ocupació, la indústria tèxtil
continua ocupant la primera posició. De fet, hi ha 11 establiments amb una grandària mitjana
de 50 treballadors. No obstant, la indústria alimentària s’ha anat situant en els darrers anys al
capdavant de l’economia del Bages sud i les empreses més grans són d’aquest sector. Està
representat per tres empreses: 1) LASEM, INDUSTRIAL QUÍMICA, S.A., 2) ATRIAN
BAKERS, S.L. i 3) NOSTRUM. HOME MEAL REPLACEMENT, S.L. Les dues primeres, són
empreses multinacionals i la darrera és catalana. Altres sectors on hi ha un representació
important d’empreses de més de 20 treballadors són la indústria química i la fabricació de
productes metàl·lics, construcció de maquinaria i material elèctric.
11
Les dades del Departament de Treball inclouen els establiments classificats com a centres de cotització. Les empreses amb més d’un establiment només té l’obligació de declarar un centre de cotització per província (i per tant tots els seus treballadors es poden assignar a un sol centre de cotització). En conseqüència, l’estimació dels llocs de treball locals sovint es veu esbiaixada per aquest motiu. D’altra banda, aquest registre atès que és un registre administratiu obligatori té nivells de cobertura sovint superiors als registres empresarials privats o públics (com el del Consell Comarcal), que són voluntaris. D’altra banda, els registres voluntaris permeten identificar les empreses i no estan subjectes a secret estadístic.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 48
Taula 15 Establiments de 20 o més treballadors. 2007
SECTOR Treballadors/es Percentatge
(%)
Núm.
establiments
Indústria de tèxtil, cuir i confecció 552 23,5 11
Indústria alimentària 479 20,4 3
Indústria química 225 9,6 7
Fabricació de productes metàl·lics i construcció de maquinària i material elèctric
219 9,3 5
Hostaleria i restauració 211 9,0 1
Altres indústries manufactureres: fusta, paper i matèries plàstiques
183 7,8 4
Construcció de material de transport 141 6,0 3
Transports i comunicacions 130 5,5 3
Extracció i indústria de productes minerals no metàl·lics: pedra, ciments, vidre, ceràmica, marbre, sal, etc.
115 4,9 4
Construcció 34 1,4 1
Arts gràfiques 32 1,4 1
Reciclatge 26 1,1 1
Total 2.347 100,0 44
Font: Consell Comarcal del Bages
La indústria ha perdut catorze centres de cotització al Bages sud en els darrers sis anys. No
obstant, aquesta davallada de l’activitat industrial ha vingut acompanyada d’un impuls molt
important dels serveis empresarials i, en menor mesura, de l’augment dels establiments
comercials durant el període analitzat. En línia del que ha passat amb l’ocupació. L’altra sector
que ha tingut un increment important del nombre d’establiment ha estat la construcció. No
obstant, si s’analitzen conjuntament les dades d’ocupació amb la dels establiments s’observa
com aquest augment es degut sobretot a un procés d’atomització de l’activitat més que per un
augment real de l’activitat constructora (mesurada en termes d’ocupació), ja que mentre els
establiments incrementen en un 21,8% en el període analitzat, l’ocupació assalariada només
ho fa en un 4,9. Crida l’atenció la disminució del sector industrial, que tot i seguir les tendències
catalanes a la baixa, ho fa menys intensament que no pas Catalunya. Per tant, si tenim en
consideració que la pèrdua de treballadors industrials ha estat molt menor que la disminució
del nombre d’empreses, és possible que la tendència sigui a la reestructuració del teixit
industrial, que sembla afrontar el futur amb menys empreses però de major mida.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 49
Taula 16 Centres de cotització per sectors. 2001-07
2001 2007 2001 2007 2001-07
Agricultura, ramaderia 2 0 0,3 0,0 -2
Industria 194 180 33,3 26,7 -14
Construcció 108 147 18,6 21,8 39
Comerç 113 130 19,4 19,3 17
Hoteleria 43 51 7,4 7,6 8
Serveis empresarials 63 96 10,8 14,3 33
AAPP, ensenyament, sanitat i serveis socials 39 44 6,7 6,5 5
Serveis recreatius i a les persones 20 25 3,4 3,7 5
Total 582 673 100,0 100,0 91
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
3.4.2 Activitat emprenedora
• L’activitat emprenedora al Bages sud és inferior a la registrada a la comarca i pel conjunt de
Catalunya. D’una banda, el nombre relatiu de treballadors/es autònoms/es és inferior i també
el nombre d’establiments (o empreses).
• Hi ha 35,2 establiments per cada mil habitants. Aquest ràtio és inferior al registrat a la
comarca i pel conjunt de Catalunya (37,5 i 39,6 respectivament).
• La ràtio de treballadors/es autònoms/es és de 76,8 autònoms per cada mil habitants. (81,7
i 79,5 pel Bages i Catalunya)
• On hi ha més persones per compte propi és a la construcció, al comerç al detall, l’hostaleria i
el transport terrestre. Aquests sectors ocupen a dues terceres parts dels treballadors
autònoms del Bages sud. No obstant, els sectors on aquesta fórmula d’ocupació està més
estesa és en els serveis recreatius i a les persones, on el 54,5% dels ocupats són autònoms.
Contràriament, és una fórmula molt poc utilitzada en la indústria. A la resta de sectors, la
proporció d’autònoms ronda el 30% dels ocupats. (construcció, hostaleria, serveis
empresarials i comerç)
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 50
Gràfic 11 Distribució del nombre de treballadors autònoms segons sector d’activitat. 2007
Gràfic 12 Proporció de treballadors autònoms a cada sector d’activitat. 2007
1,1
11,9
30,3
22,8
9,0
14,3
2,7
7,8
0 5 10 15 20 25 30 35
Agricultura, ramaderia
Industria
Construcció
Comerç
Hoteleria
Serveis empresarials
AAPP, ensenyament,sanitat i serveis socials
Serveis recreatius i a lespersones
6,8
8,4
31,7
31,8
34,7
36,6
54,5
0 10 20 30 40 50 60
Industria
AAPP, ensenyament,sanitat i serveis socials
Comerç
Serveis empresarials
Hoteleria
Construcció
Serveis recreatius i a lespersones
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
3.53.53.53.5 Especialització econòmica dels municipisEspecialització econòmica dels municipisEspecialització econòmica dels municipisEspecialització econòmica dels municipis
• Si s’analitza la superfície destinada a cada sector econòmic (veure Taula 19), Sant Vicenç de
Castellet és el municipi amb més oferta comercial: concentrava l’any 2002 la meitat de la
superfície comercial del Bages sud. També és el municipi que concentra major activitat
industrial i de serveis però amb menor pes relatiu (un terç de superfície del conjunt del Bages
sud dedicada a aquestes activitats).
• En l’àmbit de la indústria també té un pes molt significatiu en termes de superfície dedicada, el
municipi de Castellbell i el Vilar (30,8%) i amb menor grau Monistrol de Montserrat (20,6%).
En canvi, el Pont de Vilomara enregistra molt poca superfície disponible per a aquesta activitat
econòmica.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 51
• En l’àmbit del comerç al
detall, després de Sant
Vicenç, Monistrol i
Castellbell són els altres
dos altres municipis del
Bages sud que
enregistren una oferta
significativa (i més o
menys equivalent).
Malgrat el pes en termes
de població de Monistrol
és menor, l’activitat del comerç induïda de l’activitat turística de Montserrat augmenta la seva
oferta. Contràriament, Castellgalí enregistra molt poca oferta comercial.
• D’altra banda, els municipis de Monistrol de Montserrat i el Pont de Vilomara enregistren un
menor desenvolupament del serveis.
• Pel que fa a l’activitat hotelera, es concentra principalment a Monistrol de Montserrat. A
Castellbell i el Vilar hi ha un alberg amb 90 places, a Sant Vicenç de Castellet hi ha un hostal,
uns apartaments de turisme rural (amb 12 places) i un restaurant amb 17 places més. Al Pont
de Vilomara hi ha un allotjament rural. Castellgalí no enregistra oferta hotelera. L’any 2005 a
Monistrol hi ha 5 hotels de dues estrelles amb 124 places i un hotel de tres estrelles amb 70
places més, en total 194 places hoteleres. No hi ha cap càmping a tot el territori.
• L’oferta de restauració també es concentra a Monistrol de Montserrat. En les darreres dades
disponibles hi ha indicis d’haver perdut dinamisme (entre 1995-2000) però aquesta situació no
es pot confirmar amb dades més recents. També caldria destacar Marganell, que pel nombre
d’habitants que té disposa de quatre restaurants i un bar-casal.
• L’any 2005 es comptabilitzen 4 residències-cases de pagès amb 12 places als municipis de
Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar. És una activitat molt incipient ja que el 2000 no
hi havia oferta a tot el territori. No obstant, a Rocafort, el nucli inicial del Pont de Vilomara i
Rocafort (situat a set quilòmetres del Pont de Vilomara, dalt d'un serrat amb bones vistes)
s’estan condicionant moltes cases del poble per a estades de vacances i caps de setmana.
Taula 17 Superfície dels establiments d'empreses (m2). 2002
Indústria Comerç al detall
Serveis, llevat del comerç al
detall
Castellbell i el Vilar 30,8 21,0 26,4
Castellgalí 8,9 1,5 15,4
Marganell 0,0 0,0 0,5
Monistrol de Montserrat 20,6 19,3 10,6
Pont de Vilomara i Rocafort, el 1,5 10,1 11,0
Sant Vicenç de Castellet 38,2 48,1 36,2
Bages sud 100,0 100,0 100,0
Font: Web de l’Idescat.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 52
4444 Aspectes transversalsAspectes transversalsAspectes transversalsAspectes transversals
4.14.14.14.1 Societat de la informacióSocietat de la informacióSocietat de la informacióSocietat de la informació
• Els indicadors sobre l’equipament i ús de les TIC mostren que al Bages hi ha un dèficit
estructural en l’accés i ús respecte al conjunt de Catalunya. La pitjor situació es dóna quant a
la tinença d’ordinadors i la connexió a Internet, amb el 50% i 35,7% de les llars
respectivament. En termes comparatius, aquestes proporcions es troben molt per sota de la
mitjana catalana i a nivell comarcal ocupen posicions molt discretes.
Taula 18 Ús i equipament de les TIC a la llar. 2006
Bages Posició Bages
Millor situació
comarcal
Catalunya
Tinença d'ordinador 50,0 36 62,7 57,2
Connexió a Internet 35,7 32 46,3 43,1
Telèfon mòbil 84,0 15 87,8 85,2
Banda ampla 23,4 24 40,0 33,8
Ús ordinador (alguna vegada) 55,9 27 67,4 59,5
Ús ordinador (darrers 3 mesos) 52,1 26 61,1 54,7
Connexió Internet (alguna vegada) 50,5 17 62,2 52,9
Connexió Internet (darrers 3 mesos) 46,3 21 54,9 49,5
Font: Web de l’Idescat.
4.24.24.24.2 Infraestructures i serveis empresarials i per la innovacióInfraestructures i serveis empresarials i per la innovacióInfraestructures i serveis empresarials i per la innovacióInfraestructures i serveis empresarials i per la innovació
El Bages sud se situa en un entorn, l’entorn de Manresa, en què en els últims anys han anat
sorgint una sèrie d’iniciatives relacionades amb la promoció de la innovació tecnològica i la
recerca a les empreses que, per la seva proximitat, suposen una oportunitat també pel
desenvolupament econòmic del Bages sud, sempre i quan hi hagi voluntat de cooperació i
d’aprofitament de sinèrgies i oportunitats.
A part del centre i els recursos de la pròpia Universitat Politècnica de Catalunya, es destaca el
següent:
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 53
• El Centre Tecnològic de Manresa (CTM), que forma part de la Xarxa de Centres Tecnològics
de la Generalitat de Catalunya (XCT). És una fundació privada sense finalitat de lucre que té
com a objectiu contribuir a la millora de la competitivitat i al progrés tecnològic de l’empresa
mitjançant la prestació de serveis especialitzats i l’execució de projectes d’R+D/IT. El patronat
de la Fundació està composat majoritàriament per l'Ajuntament de Manresa, la Universitat
Politècnica de Catalunya, empreses, entitats professionals i institucions públiques. Hi treballen
unes 70 persones. Els serveis que dóna són:
• Tecnologia ambiental: R+D i innovació tecnològica en activitats relacionades amb els
residus industrials, sòls contaminats, qualitat de l’aigua i la millora de processos
industrials.
• Tecnologia materials: R+D relacionada amb el desenvolupament de nous materials i
nous processos de transformació, simulació per ordinador, tecnologia de superfícies i
investigació en propietats mecàniques de materials metàl·lics.
• Suport innovació: Ajuda a la millora tecnològica de les empreses en els seus
processos, productes i creació de producte propi, guiant-les cap a activitats d’R+D+I.
• Per altra banda, la societat Projectes Territorials del Bages ha impulsat el desenvolupament
del Parc Tecnològic de la Catalunya Central – situat a Sant Fruitós de Bages -, que neix amb
l’objecte de proporcionar espais que permetin desenvolupar activitats d’alt valor afegit.
L’objecte d’aquesta iniciativa és atraure empreses tecnològicament avançades, que permetin
la creació de llocs de treball qualificats. Mitjançant el Parc es volen establir sinergies entre
empresa i universitat (la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre Tecnològic de
Manresa (CTM)).
• Finalment, el desembre de 2006 s’ha constituït un centre orientat fonamentalment al procés de
transferència i difusió tecnològica que pretén omplir el buit del sistema de ciència i tecnologia
local: el Centre d’Aplicacions TIC de Manresa (CATIC). El CATIC hauria de canalitzar aquesta
funció de transferència tecnològica cap a les empreses, actualment massa difuminada, de
manera que es faciliti la penetració de la innovació en el teixit productiu industrial del territori.
El CATIC neix amb la finalitat de convertir-se en un punt de referència de les Tecnologies de
la Informació i la Comunicació a la Catalunya Central, afavorint la creació d’una xarxa de
col·laboració entre els agents del sector públic i privat. Per exercir aquesta centralitat el CATIC
es basa en la col·laboració amb altres entitats com el CTM, l’administració local, el CIDEM i el
propi teixit empresarial local. Dins dels serveis que es planteja oferir a través del CATIC, el
més interessant és el desenvolupament de projectes innovadors basats en ajuts públics. El fet
que molts dels projectes possibles siguin per la implantació de solucions tecnològiques en
empreses situa al CATIC com una entitat clau per a la difusió tecnològica.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 54
4.34.34.34.3 Identitat, govern locIdentitat, govern locIdentitat, govern locIdentitat, govern local i projecció del territorial i projecció del territorial i projecció del territorial i projecció del territori
• Al llarg de les entrevistes realitzades es constata que no es pot parlar d’una identitat de Bages
sud com a tal, sinó que es tracta d’un conjunt de municipis que tenen l’element en comú de
situar-se al voltant de l’eix del Llobregat i el Cardener i d’estar situats entre el llindar de la
regió metropolitana de Barcelona i l’àrea d’influència de Manresa, però que tenen realitats,
dinàmiques de desenvolupament i inquietuds força diferenciades.
• És de destacar, no obstant, la creació i trajectòria del Consorci per a la Formació i Iniciatives
del Bages sud, que ha suposat no només un impuls a la dinamització socioeconòmica del
territori sinó que ha actuat també com a element de contacte i interlocució entre les realitats
dels diferents municipis.
• Malgrat tot, es detecta que poca dinàmica de coordinació i de cooperació a nivell supralocal,
fet que reverteix amb una capacitat institucional i de lideratge com a territori feble. Així mateix,
a l’igual que passa en molts d’altres territoris, es detecta que hi ha poca reflexió i planificació
territorial a nivell supralocal (i també a nivell local en alguns casos) que, donades les
tendències de creixement actuals, pot portar a problemes de dèficits de infraestructures i
serveis.
• Per altra banda, el territori no compta amb una centralitat clara i que actuï com a motor
dinamitzador, malgrat Sant Vicenç de Castellet és en l’actualitat el tercer municipi de la
comarca quant a població i, a més, compta amb bones infraestructures de comunicació
ferroviària amb l’exterior del Bages sud.
• Pel que fa als agents i ens del territori es detecta la necessitat de reforçar potenciar la
cooperació i col·laboració entre el Patronat de la Muntanya de Montserrat (creat pel Decret-
llei el 1950) i el conjunt del Bages sud. Altres agents socioeconòmics a destacar al Bages sud
per la vinculació que hi tenen alguns del seus representants són: l’associació empresarial
PIMEC, el Gremi d'hostaleria i turisme del Bages i la Federació de la pedra. Finalment,
assenyalar que la Cambra de Comerç de Manresa i la Patronal Metal·lúrgica també han tingut
tradicionalment una relació molt estreta amb la subcomarca.
• No obstant, el grau de desenvolupament de l’associacionisme empresarials al Bages sud és
baix, tant a nivell de l’activitat industrial com a nivell de l’activitat comercial.
• Un dels elements que es desprèn de les entrevistes realitzades és que es tracta d’un territori
amb una autoestima molt baixa i que la imatge de sí mateix com a territori molt industrial fa
que hi hagi poca consciència i que es valorin molt poc els potencials que té. Potser en part
com a conseqüència d’aquest fet, no s’ha posat suficient atenció en la imatge urbana del
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 55
territori, tant a nivell d’urbanisme com a nivell de la mateixa estètica dels espais. Un exemple
clar és el de la llera del riu Llobregat o el fet que l’accés principal a Sant Vicenç de Castellet és
per una zona industrial.
• Finalment, en consonància amb aquest últim punt, es detecta una major necessitat de
projecció del territori cap a l’exterior i de donar a conèixer els seus valors.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 56
5555 Conclusions. Conclusions. Conclusions. Conclusions. Anàlisi DAFOAnàlisi DAFOAnàlisi DAFOAnàlisi DAFO
A continuació es presenten les principals conclusions de l’anàlisi duta a terme fins ara,
classificades en termes de punts forts i punts febles del territori del Bages Sud, com a part d’una
anàlisi DAFO que incorpora també aquells elements de l’entorn geopolític del territori que s’han
considerat clau, ja sigui per l’oportunitat que suposen pel desenvolupament d’aquest o perquè
suposen una amenaça o un risc que s’ha de tenir en compte.
Així, els quadres que es mostren a continuació es presenten estructurats en dues columnes, una
primera que identifica les debilitats del territori i les amenaces de l’entorn (en cursiva) i una altra
columna que identifica, per contra, els punts forts a potenciar al Bages Sud i aquells aspectes o
elements que cal tenir en compte com a oportunitat (també en cursiva).
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 57
Territori i mobilitat
Debilitats i amenaces Fortaleses i oportunitats
⋅ Manca de qualitat del paisatge urbà, tant a nivell dels nuclis antics com de l’espai públic als municipis.
⋅ Imatge externa de territori industrial en reconversió i impacte negatiu de les activitats extractives.
⋅ Degradació de l’entorn del riu Llobregat.
⋅ Actualment es viu d’esquena al riu, quan històricament ha estat l’eix que ha vertebrat el Bages sud.
⋅ Reducció del sòl forestal i rústic, especialment dels actius amb major valor paisatgístic, per l’activitat residencial i el desenvolupament econòmic
⋅ Els focs i la poca gestió forestal que es fa dels boscos, amenacen la cobertura boscosa i el paisatge del Bages sud.
⋅ Manca d’integralitat en les actuacions en el medi natural i agrícola: cal potenciar la interconnexió dels espais naturals amb els fluvials i els espais d’alt valor agrícola.
⋅ Els valors naturals: llera del riu i dos parcs naturals
⋅ L’elevada cobertura boscosa
⋅ Important patrimoni cultural i arquitectònic.
⋅ Nivell d’urbanització relativament baix.
⋅ Ofereix un entorn natural notable i de qualitat, a molt poca distància de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
⋅ Disposa d’un pol d’atracció molt important com és la Muntanya de Montserrat i l’Abadia.
⋅ Existència de consorcis i organismes per a la gestió dels parcs naturals i d’un pla estratègic per la millora de la llera del riu.
⋅ Progressiva conscienciació a nivell global sobre la necessitat de preservar els valors naturals i paisatgístics.
⋅ Disponibilitat de recursos de l’administració autonòmica per la renovació urbana i la promoció social de barris desafavorits.
⋅ Escassetat global de sòl per l’activitat econòmica.
⋅ L’augment de la demanda de llars unifamiliars provoca un desenvolupament urbanístic desmesurat i dispers (municipis difusos).
⋅ En general manca de planificació i regulació en els creixements, tant a nivell residencial com de les àrees econòmiques.
⋅ Arribada d’activitats econòmiques amb un elevat consum de sòl i poc valor afegit.
⋅ Els preus del sòl són més assequibles que a l’àrea metropolitana.
⋅ Aposta de l’administració catalana pel reequilibri territorial i nova centralitat del Bages dins la Catalunya Central (Pla Territorial de les comarques centrals).
⋅ L’aposta al Pla del Bages per a indústries de valor afegit, infraestructures de suport i amb una oferta de polígons de qualitat pot comportar sinèrgies positives al Bages sud si s’aprofiten.
⋅ Elevada densitat de trànsit a la C-55 (fruit de l’augment de la mobilitat).
⋅ Mala connexió amb el Baix Llobregat (manca de desdoblament de la C-55 en la vessant sud).
⋅ Autopista amb els peatges més elevats de l’Estat Espanyol (preu/Km).
⋅ Manca de qualitat de la xarxa de carreteres intermunicipals (o secundàries).
⋅ Predomini del transport privat i actual congestió de part de la xarxa de carreteres secundàries.
⋅ Insuficient oferta de transport públic intermunicipal.
⋅ Freqüència insuficient en el transport ferroviari.
⋅ Manca d’infraestructures per l’intercanvi entre el transport ferroviari i la xarxa d’autobusos.
⋅ Mala accessibilitat i mobilitat interna als polígons i al municipi de Sant Vicenç de Castellet (on calen aparcaments).
⋅ La localització de noves empreses al Bages sud i la progressiva incorporació de nova població, comportarà augments progressius de la mobilitat.
⋅ L’accessibilitat al mercat català, pel fet que es troba en una zona nexe entre RMB i les comarques d’interior i muntanya. És la porta d’entrada al Bages des de la RMB.
⋅ Bones connexions per carretera i tren. Pel Bages sud passa l’autopista, Renfe i els Ferrocarrils.
⋅ Priorització en l’agenda política autonòmica i augment dels recursos per la millora de les infraestructures de comunicació i del transport públic.
⋅ La millora de les comunicacions prevista a l’entorn de Manresa (tren i autopistes), ofereix noves oportunitats de desenvolupament i un major atractiu del Bages sud.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 58
Població i societat
Debilitats i amenaces Fortaleses i oportunitats
⋅ Població autòctona envellida i creixement vegetatiu estancat.
⋅ Nivells baixos de participació ciutadana.
⋅ Xarxa associativa feble en la majoria de municipis, tant l’autòctona com la nouvinguda.
⋅ Els canvis en el perfil generacional, social i cultural de la població poden alterar la cohesió social.
⋅ També pot comportar la pèrdua dels valors identitaris i referents culturals autòctons.
⋅ Els augments de població si són massa accentuats poden comportar que es passi d’un model de municipi on tothom es coneix (“poble”) a un altre més anònim i un rebuig d’aquest model per una part de la població autòctona.
⋅ El Bages sud és una zona atractiva per les persones que viuen en zones urbanes i cerquen estils de vida més “tranquils”.
⋅ Sant Vicenç de Castellet és el tercer municipi més gran de la comarca del Bages.
⋅ Comportament positiu del moviment natural de la població. Augment del pes poblacional en relació a d’altres territoris del Bages.
⋅ Incorporació d’un nombre important d’efectius joves i de població d’altres orígens socials i culturals amb el conseqüent enriquiment del teixit social i econòmic.
⋅ L’existència de plans de recepció i acollida per la població estrangera i de plans educatius d’entorn.
⋅ Creixent disponibilitat de recursos des de l’administració autonòmica per estimular la participació ciutadana.
⋅ Els nivells de qualificació de la població són estructuralment baixos i els de la població nouvinguda també.
⋅ Elevat abandonament dels estudis (sobretot dels nouvinguts).
⋅ Saturació de l’oferta pública i privada d’educació primària i secundaria.
⋅ Manca d’oferta de formació professional en el territori vinculada als sectors industrials, especialment pel que fa a formació continuada
⋅ La demanda de mà d’obra poc qualificada desincentiva als joves a continuar els estudis postobligatoris.
⋅ És dels pocs territoris de Catalunya que té un cicle de formació professional en l’àmbit de la Construcció i poc a poc es va constituint com un referent.
⋅ Hi ha equipaments i recursos per a l’educació primària i secundària de qualitat.
⋅ L’existència d’una oferta de formació universitària en un entorn proper i ben comunicat.
⋅ Desequilibris importants entre l’oferta i la demanda de serveis degut al creixement elevat de la població.
⋅ La població nouvinguda de l’AMB exigeix una major diversitat i qualitat de serveis i canvis en la provisió (horaris, etc.).
⋅ Manca de definició d’un model comercial d’abast supramunicipal.
⋅ Desequilibri entre l’increment de les situacions de dependència, la major demanda de serveis per atendre aquestes situacions i l’oferta de serveis. Manca de suport familiar i comunitari a la població nouvinguda en l’atenció de familiars dependents.
⋅ Hi ha pocs recursos i equipaments per oci i lleure per joves.
⋅ Falta d’una capitalitat clara en la provisió de serveis d’àmbit supramunicipal.
⋅ Fuita de consumidors cap a zones adjacents per manca d’oferta competitiva i la conseqüent pèrdua de dinamisme local.
⋅ L’oferta de lleure i comercial de Manresa i Terrassa pot frenar el desenvolupament d’una oferta pròpia.
⋅ Existència de recursos per a la creació de plans de dinamització comercial.
⋅ La recent aprovació de la llei d’atenció a les persones amb dependència suposarà un impuls a les polítiques i recursos en aquest camp per les administracions locals.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 59
Activitat econòmica i treball
Debilitats i amenaces Fortaleses i oportunitats
⋅ Nivells comparativament baixos de renda en relació a la comarcal i el conjunt català (especialment el de les dones).
⋅ L’AMB expulsa la població amb nivells socioeconòmics més baixos, que veuen en el Bages sud una millora en la seva qualitat de vida.
⋅ Ocupació de poca qualitat degut a l’especialització productiva.
⋅ Nivells elevats d’atur amb tendència a l’increment, no només per la reconversió del tèxtil sinó també d’una part de la població nouvinguda que ha de deixar la seva ocupació d’origen en canviar de residència.
⋅ Existència de bosses de pobresa, sobretot en determinats nuclis d’habitatges que han estat abandonats per la població autòctona i d’un col·lectiu important de dones (RMI).
⋅ El procés de relocalització industrial que viu l’AMB pot comportar una millora en els nivells de renda i la promoció professional si el territori atrau a empreses de valor afegit.
⋅ La població nouvinguda enregistra una major experiència en l’àmbit laboral que facilita la seva inserció sociolaboral (sobretot les dones).
⋅ Progressiva terciarització de l’economia que pot comportar millores en l’ocupació femenina.
⋅ Pèrdua progressiva de l’activitat agrària i ramadera (i dels valors paisatgístics i socials associats a aquestes activitats).
⋅ Poc desenvolupament dels serveis i les infraestructures turístiques.
⋅ Desaprofitament dels valors naturals i també d’afluència de turistes a Montserrat.
⋅ Manca d’aposta pública i privada per la promoció turística (manca de convenciment de les oportunitats que ofereix).
⋅ Entorn natural i patrimoni cultural que pot generar activitat econòmica al voltant del turisme i les activitats afins.
⋅ Existència de l’àrea de turisme del CFIBS i d’un pla estratègic pel turisme.
⋅ Varietat de productes amb denominació d’origen - productes agroalimentaris autòctons.
⋅ Context positiu a nivell de Catalunya per l’expansió del turisme rura i el turisme vinculat al patrimoni arquitectònic i cultural
⋅ Factors de competitivitat basats principalment en el preu del sòl i la posició geoestratègica i poc en la capacitació de la mà d’obra, les infraestructures, els recursos per la innovació, etc.
⋅ Poca capacitat per atraure inversions empresarials estratègiques en la indústria i serveis d’alta tecnologia i els serveis intensius en coneixement.
⋅ Manca d’oferta de serveis empresarials, centres de serveis i serveis avançats.
⋅ Excessiva dependència del tèxtil i d’altres sectors de baix valor afegit.
⋅ Esgotament del model econòmic basat en la indústria tèxtil i el metall.
⋅ Associacionisme empresarial feble.
⋅ Manca de criteris en la promoció econòmica: oferta d’espais de qualitat, cerca proactiva d’inversions, especialització, factors de competitivitat.
⋅ Des de la regió metropolitana de Barcelona s’estan expulsant les activitats amb elevat consum de sòl i poc valor afegit cap a zones com el Bages Sud.
⋅ Deslocalització i globalització econòmica. Especialment
⋅ Hi ha una especialització territorial important en el sector de la pedra i la construcció.
⋅ Concentració i experiència territorial important en el sector del reciclatge al Pont de Vilomara.
⋅ Localització recent de grans empreses de l’alimentació al territori i existència d’un conglomerat important a la Catalunya Central.
⋅ Augment de la demanda de serveis de proximitat i públics arran del creixement poblacional.
⋅ Les possibilitats de desenvolupament en el sector de la construcció vers les energies renovables i les noves normatives d’edificació més respectuoses amb el medi ambient i la qualitat de vida.
⋅ Les bones perspectives de futur del sector alimentari, sobretot el relacionat amb aliments precuinats i els productes locals.
⋅ Les bones perspectives de futur del sector ferroviari, davant l’aposta per aquest mitjà de comunicació per part de l’administració autonòmica i l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona.
⋅ Context favorable a nivell de fons europeus, estatals i autonòmics pel que fa a la millora en els factors de
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 60
afecta a les empreses tèxtils, que són les més grans.
⋅ Finalització del cicle expansiu del sector de la construcció.
competitivitat de les empreses i la innovació.
⋅ El creixement econòmic que experimenta l’AMB s’expandeix cap al Bages sud.
⋅ La relocalització d’empreses de l’AMB ofereix oportunitats d’atraure sectors econòmics.
⋅ La proximitat als recursos existents a l’entorn de Manresa per a la promoció de la innovació tecnològica i la recerca a les empreses ofereix oportunitats a les empreses que es situïn al Bages sud.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 61
Aspectes transversals
Debilitats Fortaleses
⋅ Manca d’un model de desenvolupament econòmic i social.
⋅ Voluntat política de tirar endavant actuacions conjuntes per millorar la competitivitat del territori a través del Pla estratègic.
⋅ Capacitat tècnica dels serveis públics.
⋅ Manca d’una identitat clara com a territori.
⋅ Territori amb baixa autoestima i inexistència d’estratègies i iniciatives des de l’àmbit polític per difondre les potencialitats i valors del territori.
⋅ Poca dinàmica de coordinació i cooperació a nivell supramunicipal.
⋅ Les dificultats per arribar a acords i línies de treball comú entre el CFIBS i els ajuntaments.
⋅ Poca vinculació entre la Muntanya de Montserrat i el conjunt del Bages Sud.
⋅ El Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud ha suposat un impuls al contacte i interlocució entre les realitats dels diferents municipis.
⋅ Els actuals programes i polítiques impulsats per les administracions supralocals afavoreixen la concertació i el treball interinstitucional.
⋅ Capacitat institucional i de lideratge feble com a territori.
⋅ Manca d’una centralitat i lideratge clar.
⋅ Context de competitivitat entre territoris per “situar-se en el mapa”, la qual cosa situa als més petits en situació més feble.
⋅ Capacitat d’influència de les persones vinculades al territori que actualment ocupen llocs clau a nivell comarcal.
⋅ Manca d’orientació en les inversions empresarials i les en infraestructures estratègiques necessàries.
⋅ Poca penetració de les TIC entre la població i les empreses.
⋅ Priorització en l’agenda política autonòmica i augment dels recursos per la millora de les infraestructures de telecomunicacions i la penetració de les TIC.
⋅ Context favorable a nivell de fons europeus, estatals i autonòmics pel que fa a la millora en les infraestructures per a millorar la competitivitat de les empreses.
⋅ Existència d’organismes de suport autonòmics per a la captació d’inversions estratègiques.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 62
ANNEXOSANNEXOSANNEXOSANNEXOS
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 63
Annex 1. RelacióAnnex 1. RelacióAnnex 1. RelacióAnnex 1. Relació de persones entrevistades de persones entrevistades de persones entrevistades de persones entrevistades
NOM INSTITUCIÓ, EMPRESA O ENTITAT
Sra. Mireia Tudela Ajuntament Castellbell i el Vilar
Sr. Cristòfol Gimeno Ajuntament Castellgalí
Sra. Isabel Rovira Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet
Sr. Daniel Mauriz Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet
Sr. Cecílio Rodríguez Ajuntament El Pont de Vilomara i Rocafort
Sr. Xavier Carranza Ajuntament Monistrol de Montserrat
Sr. Joan Miquel i Rodríguez Ajuntament Monistrol de Montserrat
Sr. Ramón Bisbal Ajuntament de Marganell
Sr. Josep Ribera Cambra de Comerç de Manresa
Sr. Vicenç Mauri PIMEC
Sra. Lídia López CFI Bages sud
Sra. Carme Obradors CFI Bages sud
Sr. Joan Rubiralta CFI Bages sud
Sra. Queralt Serra CFI Bages sud
Sra. Sílvia López CFI Bages sud
Sra. Anna Jaumot CFI Bages sud
Sra. Sílvia Crespiera CFI Bages sud
Sra. Cristina González CFI Bages sud - Alcaldia Manresa
Sr. Salvador Arqué Constructor i promotor immobiliari
Sra. Montse Oliach Empresa local - LASEM
Sr. Carles Moreno Federació de la pedra
Sr. Josep Ma. Camps Gremi d'hostaleria i turisme del Bages
Sr. Jordi Falgueras Pilagest
Sra. Montse Vilalta IES Castellet
Sr. Rafael Arcas Promucast (empresa municipal - urbanisme)
Sr. Joan Jorge Universitat Politècnica de Catalunya
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 64
Annex 2 Usos del sòlAnnex 2 Usos del sòlAnnex 2 Usos del sòlAnnex 2 Usos del sòl
Mapa 1 Usos del sòl, 1987 i 2002
1987
2002
Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 65
Annex 3. Polígons industrialsAnnex 3. Polígons industrialsAnnex 3. Polígons industrialsAnnex 3. Polígons industrials
Mapa 2 Polígons industrials
Castellbell i el Vilar Castellgalí
Sant Vicenç de Castellet Pont de Vilomara i Rocafort, el
Monistrol de Montserrat
Font: Web de polígons del Consell Comarcal del Bages.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 66
Municipi Polígon Tipologia Ubicació Accessos Indústries Possibilitats de desenvolupament
Monistrol de Montserrat
El Tortugué - El Prat
Naus petites, 30-35 naus de 500m2
A 2 kms al nord del nucli urbà
A peu de carretera, accés des de la C-55 i C-58
Variada Depèn de les millores en la C-55 i C-58.
Pla del Mas Naus mitjanes-grans A 2 kms al nord del nucli urbà
A peu de carretera, accés des de la C-55 i C-58
Tèxtils i altres Depèn de les millores en la C-55 i C-58.
Castellbell i el Vilar
La Bauma Hi ha 3-4 empreses. Al sud del nucli urbà, a la llera del riu
Antiga carretera Manresa-Esparraguera, accés des de la C-58 de Terrassa a Manresa
Tèxtil i cartró Es veu limitada per l'accés des de la C-58.
El Borràs Hi ha 2 empreses tèxtils. Al centre del nucli urbà Antiga carretera Manresa-Esparraguera
Tèxtil Reconversió equipaments i zona urbana.
Burés II Hi ha 4 grans naus Al centre del nucli urbà Antiga carretera Manresa-Esparraguera
Dues tèxtils. HI 14 petites naus pendents d'aprovació pel pla parcial. No és una zona amb potencial, deguda la proximitat al nucli urbà.
Burés I Una desena de naus de superfície diversa.
Al nord del municipi Antiga carretera Manresa-Esparraguera
Variat No sembla molt adequat degut a la seva proximitat al riu i a una zona de possibles inundacions.
Les Vives Naus de diverses dimensions.
A peu de carretera de la C-55, dividida entre el terme municipal de Sant Vicenç i Castellbell.
A peu de carretera C-55, accés directe des de l'A-18.
Ocupada per l'empresa Campi y Jove, logística
És l'únic polígon del municipi, la resta de zones industrials estan en antigues fàbriques i a la llera del riu.
Sant Vicenç de Castellet
Pla de les Vives I i II
Naus de tipologia diversa. Al sud-oest del nucli urbà, dóna continuïtat al polígon de Les Vives de Castellbell.
A peu de la C-55 Hi ha empreses mitjanes de la construcció, logístiques i alimentació. Les petites son variades.
Hi ha en desenvolupament la fase II.
Pla del Riu I i II Unes 40 naus petites i mitjanes.
Al sud-oest del nucli urbà, a l'altra banda del polígon Pla de les Vives. Comparteix terme municipal amb Castellbell.
A peu de la C-55 Pendent d'aprovació del pla parcial.
Pla Estratègic del Bages sud 2007-2015. Informe de diagnosi 67
Municipi Polígon Tipologia Ubicació Accessos Indústries Possibilitats de desenvolupament
Antiga Fàbrica Balet
Divisió en diverses naus petites i mitjanes d'una fàbrica.
Al final de la zona esportiva municipal.
A través del nucli urbà, per l'accés principal a Sant Vicenç. (el pont)
Variada. Depèn de si milloren els accessos a aquesta zona i si no es vol com a zona d'equipaments de la ciutat.
Can Soler Sis naus de dimensió mitjana-gran.
A l'entrada de Sant Vicenç i a la llera del riu.
Per l'accés principal a Sant Vicenç. (el pont)
S'hauria de recuperar la façana del riu de Sant Vicenç.
Llobregat - Pla de la ceràmica, Entre vies, Nord
A través del nucli urbà, per l'accés principal a Sant Vicenç. (el pont)
Hi ha una zona d'empreses establertes i una zona pendent de desenvolupament.
Les Vives Castellet - Casacuberta - El Castell - La Farinera - Clot del Tufau
Naus de diversa superfície. A l'altra banda de l'entrada a Sant Vicenç.
A peu de la C-55 Variada. Territorialment són el mateix, però està atomitzada la seva gestió.
Castellgalí Pla del camí 10 naus de mitjana i gran dimensió.
A peu de la C-55
La fàbrica Petites naus industrials i magatzems.
A peu de la C-55
Cal Carner A peu de la C-55 Sòl industrial pendent d'aprovació definitiva.
El Torrents Una desena de naus. Al nord del nucli urbà, tocant el terme municipal de Manresa.
A peu de la C-55 No és clar el seu desenvolupament. És un polígon aïllat.
Boades - Entre vies
Els Carburos En transformació de colònia industrial a polígon.
El Pont de Vilomara
El Pont 33 naus petites i magatzems. 11 naus grans.
Al nord del nucli urbà.
Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 68
AnnexAnnexAnnexAnnex 4. 4. 4. 4. Activitats econòmiques més rellevants Activitats econòmiques més rellevants Activitats econòmiques més rellevants Activitats econòmiques més rellevants
Les següents taules resumeixen la importància i evolució recent dels principals subsectors de
l’economia del Bages sud.
Taula 19 Sectors d’activitat econòmica amb un 2% o més de població assalariada. 2007
CCAE-3 digits Assalariats Col (%)
158-Fabricación d'altres productes alimentaris 350 6,84
171-Preparació i filat de fibres tèxtils 298 5,82
452-Construcció general d'immobles i obres d'enginyeria civil 283 5,53
173-Acabat de tèxtils 247 4,83
751-Administració Pública 245 4,79
454-Acabament d'edificis i obres 214 4,18
524-Altres tipus de comerç al detall d'articles nous en establiments especialitzats
209 4,08
553-Restaurants 200 3,91
312-Fabricació d'aparells de distribució i control elèctrics 186 3,63
267-Indústries de la pedra ornamental i per a la construcció 171 3,34
453-Instal·lacions d'edificis i obres 161 3,15
515-Comerç a l'engròs de productes no agraris semielaborats, ferralla i productes de rebuig
152 2,97
602-Altres tipus de transport terrestre 144 2,81
801-Ensenyament primari 118 2,31
514-Comerç a l'engròs de productes de consum, diferents dels alimentaris
109 2,13
451-Preparació d'obres 108 2,11
285-Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d'altri
104 2,03
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 69
Taula 20 Evolució dels assalariats per subsectors d’activitat econòmica amb més de 50 treballadors. 2001-07
CCAE-3 digits 1r. Trim. 2001
1r. Trim. 2007
2001-07 (%)
158-Fabricación d'altres productes alimentaris 109 350 221,1
171-Preparació i filat de fibres tèxtils 492 298 -39,4
452-Construcció general d'immobles i obres d'enginyeria civil 356 283 -20,5
173-Acabat de tèxtils 228 247 8,3
751-Administració Pública 180 245 36,1
454-Acabament d'edificis i obres 172 214 24,4
524-Altres tipus de comerç al detall d'articles nous en establiments especialitzats 80 209 161,3
553-Restaurants 241 200 -17,0
312-Fabricació d'aparells de distribució i control elèctrics 186 186 0,0
267-Indústries de la pedra ornamental i per a la construcció 161 171 6,2
453-Instal·lacions d'edificis i obres 150 161 7,3
515-Comerç a l'engròs de productes no agraris semielaborats, ferralla i productes de rebuig
78 152 94,9
602-Altres tipus de transport terrestre 105 144 37,1
801-Ensenyament primari 76 118 55,3
514-Comerç a l'engròs de productes de consum, diferents dels alimentaris 84 109 29,8
451-Preparació d'obres 62 108 74,2
285-Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d'altri 81 104 28,4
632-Altres activitats afins al transport 0 93 n.p.
212-Fabricació d'articles de paper i de cartó 57 70 22,8
203-Fabricació d'estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció
49 69 40,8
284-Forja, estampació, embotició de metalls; pulverimetal·lúrgia 104 66 -36,5
281-Fabricació d'elements metàl·lics per a la construcció 44 66 50,0
172-Fabricació de teixits tèxtils 170 59 -65,3
701-Activitats immobiliàries per compte pròpia 49 59 20,4
352-Fabricació de material ferroviari 58 58 0,0
741-Activitats jurídiques, de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria, assessoria fiscal, estudis de mercat i enquestes d'opinió pública; consulta i assessorament sobre direcció i gestió empresarial
19 55 189,5
252-Fabricació de productes de matèries plàstiques 47 50 6,4
292-Fabricació d'altres tipus de maquinària, equips i materials mecànics d'ús general 40 50 25,0
527-Reparació d'efectes personals i efectes domèstics 25 50 100,0
516-Comerç a l'engròs de maquinària i equips 91 37 -59,3
175-Altres indústries tèxtils 81 31 -61,7
502-Manteniment i reparació de vehicles de motor 61 31 -49,2
Font: Observatori del Mercat de Treball del Bages.
Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 70
Annex 5 Annex 5 Annex 5 Annex 5 Documentació consultadaDocumentació consultadaDocumentació consultadaDocumentació consultada
Annex 4Annex 4Annex 4Annex 4 .1. Documentació específica de .1. Documentació específica de .1. Documentació específica de .1. Documentació específica del Bages sudl Bages sudl Bages sudl Bages sud
� Ajuntament de Manresa, 2004. Dona i empresa. Situació de la dona en els càrrecs directius de
les empreses del Bages.
� Ajuntament de Manresa, 2006. Estructura empresarial del Bages. Edició 2006.
� Ajuntament de Manresa, 2006. Pla estratègic de Manresa.
� Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, 2006. Pla de recepció i acollida de St. Vicenç de
Castellet (PRAM).
� Centre d’Estudis Demogràfics, 2006. La immigració al Bages, la població estrangera i la seva
relació amb el mercat laboral.
� CFIBS, 2004. Informe sobre l’evolució socioeconòmica del Bages del 1996 al 2004.
� CFIBS, 2004. La mobilitat per motius de feina al Bages.
� CFIBS, 2007. Pla de revitalització de les lleres del riu Llobregat en l’àmbit del Bages sud.
� CFIBS, 2007. Pla Educatiu d’Entorn.
� CFIBS, 2007. Pla estratègic de l’àrea de turisme del CFIBS
� CFIBS, publicació periòdica. Observatori del Bages.
� CIREM, 2003. Estudi de les possibilitats de desenvolupament de noves empreses i ocupació
al Bages. Consell Comarcal del Bages. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya.
� Consell Comarcal del Bages, 2005. Anuari estadístic del Bages 2004 / 2005.
� Consell Comarcal del Bages, 2005. Fòrum de participació sobre el turisme al Bages. El Bages:
de destinació potencial a destinació emergent?
� Consell Comarcal del Bages, 2006. Estudi sobre els potencials de promoció econòmica del
Bages. La sostenibilitat com a element d’identitat comarcal
� Consell Econòmic i Social del Bages, 2002. Dictamen sobre espais industrials i territori.
� Consell Econòmic i Social del Bages, 2002. Dictamen sobre ocupació i serveis per a la gent
gran a la comarca del Bages.
� Consell Econòmic i Social del Bages, 2005. Dictamen sobre el Pla de gestió turística del
Consell Comarcal del Bages.
� Consell Econòmic i Social del Bages, 2006. Dictamen sobre la situació del comerç a la
comarca del Bages.
� Diputació de Barcelona. 2006. Montserrat cap al 2020. Visions estratègiques.
Pla Estratègic del Bages Sud 2007-2015. Informe de diagnosi 71
� Estrategias de Calidad Urbana, 2005. Plan Estratégico del Sector Textil de las Comarcas del
Bages y Berguedà. El sector textil en España: La encrucijada del 2005.
� Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2006. Pla
Director Urbanístic Pla del Bages.
� Pacte Territorial del Bages, 2004. Ocupació i mobilitat al Bages. Prospecció i anàlisi de
viabilitat per crear un sistema de car-pooling (compartir trajectes en cotxes privats) a la
comarca que permeti incidir favorablement en les possibilitats d’ocupació dels col·lectius que
tenen més dificultats de mobilitat.
� Pacte Territorial del Bages, 2007. Estudi sobre el teixit empresarial i els espais industrials de
Castellgalí.
Annex 4 .2. Altra documentacióAnnex 4 .2. Altra documentacióAnnex 4 .2. Altra documentacióAnnex 4 .2. Altra documentació
� Caixa Catalunya, 2006. Anuari econòmic comarcal 2006.
� Cambra de Comerç de Barcelona, 2007. Informe territorial de la província de Barcelona 2007.
� Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.
Enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya.
� Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Industria, 2005. Papers d’economia
industrial: Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya.
� Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2003. Elements de debat territorial:
Bases per a una estratègia territorial de les Comarques Centrals.