Post on 28-Jul-2020
Joan Fa, nou President de l’FCBQ
online
Campionats d’Espanya Cadets i Infantils: Catalunya, dos títols i dos sotstítols
gener-febrer 2011 XIIIa temporada · Edició digital
48
3
Com ja és de domini públic, en el mes de novembre
de 2010 es va desenvolupar el procés electoral a la
Presidència de l’FCBQ, un cop acabat l’últim mandat
(2006-2010) del President Enric Piquet, i en el qual
només la candidatura del Sr. Joan Fa i Busquets es
va presentar. Aquesta circumstància va escurçar el
procés, ja que amb només una candidatura en la
data en que fi nalitzava el termini de presentacions
de les mateixes, va quedar ofi cialment elegida sense
necessitat de votacions. Un cop més el bàsquet català
va donar perfi l d’unitat.
Si unitat havia estat un mot i una sòlida situació en
els anys d’Enric Piquet, res millor que iniciar una
nova etapa, un nou cicle de la mà d’en Joan Fa, amb
la mateixa sensació i realitat, davant la nombrosa ad-
hesió dels clubs a la candidatura i l’èxit d’assistència
dels mateixos en les trobades organitzades pel
candidat en diferents indrets. En aquestes trobades
exposà el seu programa bàsic i alhora demanava als
representants dels clubs que exposessin les seves
opinions i problemàtiques a fi de conèixer més bé el
moment actual i les vicissituds majoritàries.
En Joan Fa ha confeccionat la Junta Directiva de
l’FCBQ amb alguns directius i directives que ja eren a
les Juntes anteriors i alguns/es de nous, car lògi-
cament tot dirigent confecciona un equip en el que
creu pot portar a bon terme la seva intenció. Hi ha
uns directius amb molta experiència i altres de nous,
alguns amb carisma esportiu i social important, i tots
presenten un full de servei al bàsquet molt notable.
Aquesta composició de la Junta palesa la clara deter-
minació de preservar molts dels plantejaments des-
envolupats habitualment, continuar activant projectes
ja endegats i alhora la voluntat d’impulsar, seguint
un ideari propi, plantejaments nous, reforçar-ne
d’incipients i conformar, en defi nitiva, una Fede-
ració que s’arrengleri en les tendències de gestió,
d’estructura i de treball a l’ús en una empresa del
segle XXI, perquè és molt clar que l’FCBQ és una
empresa de servei, de servei als clubs. Ho ha estat
en el passat i ho és en el present. Una dedicació i un
servei que el propi President Joan Fa manifesta amb
determinació en l’entrevista que apareix en aquesta
mateixa revista.
Precisament en l’àmbit de la revista, de “Bàsquet
català”, podem dir que iniciem un període diferent.
La situació econòmica actual reclama un esforç en
tots els fronts possibles del dia a dia, i “Bàsquet
català” no en pot quedar al marge d’aquesta con-
tribució a millorar el paisatge econòmic. L’edició
en paper comporta unes despeses que no es poden
mantenir i amb la edició només en digital, que ja
es feia també, s’aconsegueix una reducció nota-
ble d’aquelles i permetrà poder continuar amb la
publicació, malgrat que, lògicament, això repre-
senti alguns canvis estructurals adients al que
l’era digital reclama, però que en cap cas allunyarà
“Bàsquet català” del que ha estat el seu ideari
substancial, informar del bàsquet base, dels clubs
que van fent camí. Des de la web de l’FCBQ es po-
drà imprimir i els que ho desitgin podran continuar
fent la col·lecció impresa. De totes formes espe-
rem que segueixi la fi delitat dels nostres lectors i
continuem encertant en els continguts. De moment
només ens resta que desitjar al President Fa un
gran mandat i als lectors un bon any 2011, esporti-
vament i particularment.
Joan Fa, nou President
STAFF: Bàsquet Català
Edita: Federació Catalana de Basquetbol.Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.catConsell Editor: Joan Fa, Joan Guiu i Laura Ramos. Director: Joan Guiu.
Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian.Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català i Marissa Rius.Agraïments: El Masnou Basquetbol, Manel Comas, Marissa Rius Disseny i maquetació: Virgili.comFotografi a: FCBQ, FBC. Miguel Angel Chazo i Ajuntaments de Tortosa i Vic.
La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de memebres de la pròpia FCBQ.
Primer temps. Entrevista amb Joan Fa
i Busquets, nou President de l’FCBQ des del passat
novembre. Joan Fa explica el seu programa bàsic
així com les línies del seu pensament sobre la Fede-
ració, el bàsquet català i la seva acció de govern.
05.
Cercle central. Amplia exposició del
desenvolupament l’històric Torneig Molinet i el
Planeta Bàsquet, al Saló de la Infància de Barcelo-
na, al gener de 2011.
16.
40 minuts. Reportatge sobre els Cam-
pionats d’Espanya de Cadets i d’Infantils, masculis
i femenins, celebrats a Córdoba a primers de ge-
ner, on Catalunya ha obtingut un èxit sobresortint
col·locant les quatre seleccions a les fi nals i acon-
seguint dos campionats i dos sotscampionats.
10.
Segon temps. Manel Comas, un dels
més experimentats entrenadors catalans, d’extensa
i brillant trajectòria a l’ACB, ens explica la seva
història, els seus inicis, títols i millors moments de
la seva vida com a entrenador…
19.
Club. El Masnou Basquetbol. 75 anys
de bàsquet a l’acollidora ciutat del Maresme és una
excel·lent oportunitat per organitzar una commemora-
ció esperada i de gran ressò al llarg del 2011.
22.
Fundació. Tortosa ha acabat el seu ex-
cepcional any 2010 com a “Ciutat del Bàsquet Català”
i Vic pren el relleu per l’actual 2011.
El Patronat de la Fundació es renova i el 8 d’abril es
farà la Festa dels “Històrics del Bàsquet Català” amb
els guardonats d’enguany.
27.
Salut i esport. L’habitual article d’una expe-
rimentada professional com Marissa Rius que ens parla
sobre la patologia del creixement, els dolors en articula-
cions dels joves jugadors/es.
32.
5
“Sento una forta responsabilitat, cada decisió ha de ser meditada”
Joan Fa Busquets (Barcelona, 13 de desembre de
1943), advocat de professió, arriba a la presidència de
la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) després
de molts anys de dedicació professional i personal, al
nostre esport, amb el bagatge que dóna haver estat
jugador de bàsquet i d’elit i amb l’experiència d’haver
pertangut durant molt de temps a diferents comitès
de la Federació i a la seva Junta Directiva en diferents
càrrecs, últimament com a vicepresident primer.
Fa va iniciar la seva relació amb el bàsquet “perquè
un jugador d’elit, quan jo tenia 10 anys, va regalar-
me un llibre de bàsquet i una pilota. Vaig endur-me
la pilota al col·legi i allà va començar tot. Si això no
hagués passat, avui no estaria aquí”.
Amb “els principis bàsics d’acostament als clubs,
modernització de la Federació, potenciació de la
participació de la dona en el món del bàsquet i
foment i desenvolupament del bàsquet de base
i les escoles de bàsquet”, la Junta Directiva, enca-
pçalada per Fa, pretén també “consolidar un projecte
de continuïtat a la tasca de progrés de l’FCBQ”.
Què sent ara, ja President?
En aquesta etapa inicial sento, sobre tot, una
forta responsabilitat. En el moment que ocupes
una presidència i en aquest cas en el lloc primer
del bàsquet català, és el que sents; responsabilitat
per les teves decisions, malgrat hi ha un equip,
una Junta Directiva, cada decisió ha de ser meditada.
Responsabilitat tant amb la Federació com amb
totes les companyies que obtenen recursos atípics
que es destinen bàsicament als clubs catalans.
Text: Joan Guiu, Laura Ramos i Javi Ezpeleta
Imatges: FCBQ i Ricard Rovira
nou president de l’FCBQ
El seu CV mostra una trajectòria intensa en el
bàsquet català i espanyol. Quins són els moments
personals i esportius que recorda amb més emoció i
satisfacció?
Com a jugador, que recordi amb signifi cació, de petit
anar a la Selecció de la FISEC i jugar els Campio-
nats Mundials Escolars. Amb 15 anys crec, quan em
6
va fi txar el Joventut de Badalona, que ja era un dels
equips líders a Catalunya i Espanya, després del Real
Madrid, en aquell moment. Com a sènior, la primera
lliga nacional espanyola que va aconseguir la Penya
a l’any 67. I quan em van convocar per primera vegada
com a internacional.
Com a dirigent, el moment en que tot l’equip format
per la junta del President Piquet, varem aconseguir
amortitzar el deute de l’Eurobasket i tot el plante-
jament i l’inici del que va ser un canvi substancial
d’aquesta Federació quan es va engegar el projecte de
les instal·lacions esportives i la nova seu social.
Objectius, programa i projecte de la nova
Junta Directiva.
Tota institució quan desprès d’una presidència de
tants de temps ha de patir una certa reestructuració
i evidentment el que ha funcionat s’ha de mantenir.
Alguns membres de la Junta Directiva han estat
renovats, altres s’incorporen i seguint el nou decret
de federacions de la Generalitat s’han incorporat sis
dones a la Junta que, estan integrades en diferents
comissions (tècnic, competicions, etc.) i també hem
constituit una Comissió que atengui molt curosament
la problemàtica del bàsquet femení, en el qual actual-
ment s’ha baixat signifi cativament el número
de llicències i cal incidir molt en aquest tema.
D’altra banda, adaptar la Federació a les noves
tecnologies. Cal utilitzar-les i benefi ciar-se d’elles,
en el funcionament diari i en el servei als clubs. Ja
s’havien iniciat en el període anterior amb el Canal
Àrbitre; ara es farà el Canal Entrenador i en aquests
dies s’han desenvolupat Facebook i Twiter, RSS, nou
site Fundació i paulatinament ens anirem adaptant i
incorporant-les segons les noves necessitats.
Punt important és la creació d’un nou departament de
màrqueting que intentarà obtenir nous ingressos, més
recursos, en l’àmbit del treball orientat als clubs.
Disposar d’una Assessoria jurídica que pugui exercir
de consultoria i ajut per les entitats, com a reforç del
que ja s’ofereix habitualment.
Primordial serà també l’atenció a les Seleccions ca-
talanes. Seguir amb el gran treball del Comité Tècnic
en les de Promoció, però també atendre com aconse-
guir millor ressó de les seves múltiples actuacions i
èxits. I pel que fa les Seleccions Absolutes, masculina
i femenina, analitzar i estudiar de quina manera es
pot enfocar aquest tema, a fi d’arribar a aconseguir
una normalitat de convocatòries i de partits comptant
amb els nostres millors jugadors i jugadores
7
Finalment no em vull oblidar de les lligues catalanes.
Potenciació de les nostres lligues, sobre tot de la Copa
Catalunya, tant femenina com masculina.
Com valora les trobades amb clubs,
prèvies a les eleccions.
Les trobades amb els clubs es van programar com
a reunions dins la campanya electoral per exposar el
programa que aquesta nova Junta volia desenvolupar
pels propers 6 anys.
Quan varem tenir clar que no es presentava cap més
candidat i per tan que no hi hauria eleccions, varem
seguir amb la idea de fer-les perquè igualment ens
resultaven interessants per conèixer més de prop
les opinions i necessitats dels nostres clubs i tenir
uns petits col·loquis i debats, per extreure conclusions
de millorament del futur.
Va ser una tasca positiva entre la nova Junta i els clubs.
La nova llei de l’esport estableix sis anys
mandat presidencial. Què li agradaria aconseguir
en aquest temps.
Cada etapa té els seus objectius. Coses que s’han fet
fi ns ara ben fetes, seguir, i coses que volem fer ara i
que abans no es podien fer, perquè ara és el moment
oportú. Mantenir-nos sense difi cultats econòmiques
en la mesura del possible i adaptar la Federació
als temps actuals, amb tot el de bo i positiu, que és
molt, que tenim, però també disposar d’una institució
adaptada a les directrius d’aquest segle XXI i deixar
la Federació, en el moment que acabi el mandat, en
condicions completament encausades pel futur.
Comenti’ns la designació del nou Secretari
General de l’Esport, el Sr. Ivan Tibau.
El nou Secretari General de l’Esport en aquests mo-
ments tindrà una sèrie de difi cultats molt diverses,
una etapa difícil especialment en termes econòmics.
El que li diria és que es conscienciés que en l’esport
català en general i més en el nostre, el basquetbol,
el que més s’ha de protegir són els clubs, i més si
pensem que ens els darrers temps han prevalgut
alternatius criteris, en el BÀSQUET” els clubs són
fonamentals i la base del nostre esport. Que les de-
cisions que prengui, pel que fa a nosaltres, que tingui
en compte sempre que el funcionament del bàsquet
a Catalunya ve d’els CLUBS. Suposo que en els altres
esports també, però jo conec el bàsquet i els clubs
són el motor d’aquesta societat catalana que ha portat
el nostre esport fi ns a on ha arribat. Així ho defensa-
rem i li exposarem quan sigui el moment.
Posició envers Seleccions Nacionals Absolutes.
El que ja he comentat abans. Intentarem fer el màxim
possible dins les difi cultats que sempre ens hem
trobat, de la difícil participació dels jugadors d’elit per
temes de calendari i normes. Dins d’això intentarem
armar les millors seleccions possibles tant en femení
com en masculí, i intentar partits atractius, malgrat la
limitació de dades.
I les Seleccions catalanes de formació.
Aquest any s’ha demostrat una vegada més que
els clubs catalans estan fent una bona feina i també
els tècnics de la Federació encapçalats pel directiu
responsable del Comitè Tècnic amb el programa de
Seleccions i PDP, i estic molt satisfet perquè és la
primera vegada i som la única autonomia que en els
darrers Campionats d’Espanya (gener 2011) ha situat
a les quatre seleccions, cadets i infantils, en les quatre
fi nals, obtenint dos campionats (infantils) i dos sub-
campionats (cadets).
També creiem que, al marge de les sortides que ja
fem (València, Aragó, Itàlia, França, Portugal....), en-
cara hauríem de sortir més, obrir-nos a l’exterior amb
totes les seleccions de formació, Per exemple, parla-
ríem d’algun esdeveniment estil torneig FIBA.
“Bàsquet català”, revista digital.
Si, revista digital, tenint en compte el punt de vista
dels propis responsables de la revista i les opinions
extretes de les trobades amb els clubs, se’ls hi va
exposar el cost que tenia la revista i la necessitat de
reduir despeses que s’aconseguiria si només la fèiem
per la via digital, i la gran majoria va demanar la conti-
“Les noves tecnologies són molt importants en aquest cicle”
8
nuitat i apostar per fer-la en aquesta versió.
Sabem que aportarà algunes desavantatges, però
també serà més accessible i les informacions seran
més actualitzades i immediates.
D’aquí una anys hi haurà el Mundial 2014. Quin paper
tindrà l’FCBQ en aquest esdeveniment internacional?
Creiem que la Federació i el bàsquet català en
aquests sis anys, malgrat hem de lluitar per les prò-
pies seleccions catalanes, ens hem d’obrir al bàsquet
espanyol i internacional. I si a Catalunya i a Barcelona
es fa una fase del Mundial 2014, nosaltres d’una ma-
nera o altre hi hem de ser.
Hi ha hagut ja unes converses amb el President de la
FEB i els responsables que dirigiran aquest campio-
nat, per tal d’arribar a un acord per ser-hi presents,
i en aquests moments s’està treballant per veure en
quins àmbits tant socials com esportius i també cul-
turals, hi podem participar.
A tal efecte s’ha creat una Comissió espressament
dedicada als actes i esdeveniments d’aquest.
En aquesta mateixa línia, l’FCBQ vol entrar en un
període de potenciació de relacions amb les altres
Federacions Autonòmiques, la FEB, l’Eurolliga, FIBA,
NBA, altres federacions internacionals, etc. Creiem i
considerem que és molt interessant per a nosaltres,
i així el bàsquet català, ser-hi, estar allà on hi hagi
bàsquet, i en aquesta línia ja hi estem treballant.
El Projecte Segle XXI.
És prou conegut que és un projecte del bàsquet feme-
ní des de fa una pila d’anys, i ara ens trobem que el
conveni a quatre parts, Generalitat de Catalunya, Con-
sejo Superior de Deportes, Federació Espanyola i Fe-
deració Catalana, va fi nalitzar el 30 de desembre i en
aquests moments està en fase de renovació. Creiem
que és important pel que fa a nosaltres, pensant en el
bàsquet femení, ja que les jugadores que participen
en el projecte, ara en edat de formació, quan són més
grans i arribin a situacions de formar part en clubs
d’elit, la gran majoria marxen a clubs de la resta de
l’estat. Voldríem trobar fórmules perquè algunes
d’elles es poguessin quedar a clubs de Catalunya.
Sobre la Fundació Bàsquet Català,
que també presideix, que ens pot dir.
Necessita una renovació amb delegació de la Pre-
sidència en els vicepresidents que encapçalen els
diferents departaments (econòmic, social, cultural,
històric...) de la Fundació, a fi i efecte de potenciar la
captació de recursos econòmics i desenvolupar els
programes esportius, i bàsicament socials i culturals,
que són aquests últims els que han de donar la imat-
ge a l’exterior del que és el Bàsquet Català.
També crec que la Fundació, tot i la seva tasca (Ciu-
tat del Bàsquet Català, Festa dels Històrics, l’Arxiu,
l’Exposició permanent , les itinerants, Publicacions,
etc), és una gran desconeguda pels clubs i els jugadors
i aquest aspecte el volem reconduir i potenciar-lo.
President, algun missatge pels clubs catalans?
Voldria fer saber els clubs que la meva dedicació a
l’FCBQ és total, diària, de jornada complerta per a
poder estar a la seva disposició i atendre les seves
sol·licituds.
Els caps de setmana també em deixaré caure pels
camps de Catalunya però la porta del despatx de
l’FCBQ sempre estarà oberta per ells.
Gràcies President, des de “Bàsquet català” la revista
de la FCBQ, només li desitgem tots els èxits possi-
bles en la seva etapa.
“La meva dedicació a l’FCBQ és total, diària i de jornada complerta per poder estar a disposició dels clubs catalans”
ESPÒNSOR TÈCNIC DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BASQUETBOL
Josep Pla, 163. 08020 Barcelona (Spain)Tel.: 93 303 78 40 / 687 545 903
Fax: 93 303 78 41
www.efa.es/baloncesto
10
Francesc Navarro, Xavi Rodríguez i Ricard Daura,
els màxims responsables del Comitè Tècnic de la
Federació Catalana de Basquetbol valoren d’excel·lent
el paper realitzat per les Seleccions Catalanes.
Francesc Navarro
(President del Comitè Tècnic de l’FCBQ):
“Les sensacions que he tingut durant aquests
campionats han estat globals. Sensacions de
treball, d’esforç, de companyonia i un sentiment
d’equip que ens ha unit com a un grup. Caracte-
rístiques que ens han portat a aconseguir aquests
resultats que, sens dubte, han estat excel·lents”
Xavi Rodríguez (Director Tècnic de l’FCBQ):
“La valoració no pot ser altre que excel·lent. Cada vegada
és més complicat aconseguir bons resultats, doncs la
competitivitat entre les diferents Comunitats Autònomes
i la igualtat és més gran. Prova d’això és que aquest any,
només Comunitat Valenciana, Canàries i Catalunya, van
col·locar les quatre seleccions a quarts de fi nal. Cata-
lunya va ser l’única Federació que va col·locar els quatre
equips en semifi nals i no sols això, sinó que va guanyar
les quatre aconseguint jugar les quatre fi nals després de
molts anys de no haver-ho fet. Així, dels 24 partits que
van jugar les Seleccions Catalanes en total, es van obte-
nir 22 victòries per només dues derrotes.”
Ricard Daura
(Sotsdirector de l’Àrea de Seleccions de l’FCBQ):
“La valoració que faig és molt bona, ja no tant per
les medalles aconseguides sinó pel joc realitzat
durant tots els partits disputats. El nostre objectiu
és que les Seleccions siguin competitives i estiguin
preparades per a qualsevol adversitat que es pugui
presentar durant el Campionat. Personalment, crec
que gràcies al bon treball realitzat pels diferents
entrenadors de les Seleccions, juntament amb el
que realitzen als seus respectius clubs i l’esforç dels
jugadors/es ho estem aconseguint”
Catalunya va arrasar al Campionat d’Espanya Infantil i Cadet de Córdoba 2011 situant les Seleccions Catalanes a les quatre fi nals possibles tot fent-se amb dues medalles d’or (infantils) i dues d’argent (cadets).
10Text: Javi Ezpeleta
Imatges: FCBQ
11
PLANTILLA Roger Carreras - Club Joventut Badalona · Sergi Carrión - 100X100 Basket Avinyó · Aly Françoise - Club Bàsquet
Sant Josep Badalona · Arnau Garcia - Agrupació Esportiva Clubs Alt Maresme · Carles López - Club Joventut Badalona · Carles
Malagon - Futbol Club Barcelona · Adrià Martínez - Club Bàsquet Sant Josep Badalona · Andreu Nicolau - Club Joventut Bada-
lona · Bernat Portell - Club Bàsquet Granollers · Alberto Real - Club Joventut Badalona · Albert Ruiz - Club Joventut Badalona ·
Ramon Vilà - Futbol Club Barcelona · Ferran Peña - Entrenador · Ramon Reigada - Ajudant · Jacob Raurell - Ajudant
RESULTATS
04/01/11 CATALUNYA 87 - Castella i Lleó 54
05/01/11 CATALUNYA 68 - Andalusia 48
06/01/11 lles Balears 55 - CATALUNYA 63
07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 91 - Aragó 41
08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 80 - Canàries 69
09/01/11 Final · CATALUNYA 90 - Madrid 74
CLASSIFICACIÓ FINAL
1r CATALUNYA
2n Madrid
3r Canàries
VALORACIONS
Ferran Peña:
“Tenir la sort de poder dirigir un grup humà com el que
hem pogut gaudir aquest any és el millor OR. Un genial
grup humà, una gran capacitat de treball i sacrifi ci i una
gran concentració per a la competició”
“Hem estat a un bon nivell els dies menys importants i
hem estat a un nivell excel·lent els dies d’alta competició”
“Donar les gràcies als clubs implicats que han cedit
als seus jugadors”
12
PLANTILLA Carla Bieg - Club Bàsquet Femení Sarrià · Paula Curto - Club Bàsquet Amposta · Laura Gómez - Club Bàsquet
Femení Sarrià · Andrea Grau - Club Bàsquet Femení Sant Adrià · Maria Martiáñez - Club Bàsquet Femení Sarrià · Clara
Maspons - Club Bàsquet Granollers · Irene Miret - Club Bàsquet Femení Sarrià · Andrea Pujol - Reus Deportiu · Laia Raventós
- Club Bàsquet Vic · Adelaida Rubio - Reus Deportiu · Yasmin Sancho - Reus Deportiu · Andrea Toret - Club Bàsquet Cornellà ·
Laura Visa - Club Bàsquet Femení Sant Adrià · Isaac Pujol - Entrenador · Lluís Biosca - Ajudant · Eli Novell - Ajudant
RESULTATS
04/01/11 CATALUNYA 65 - Galícia 31
05/01/11 CATALUNYA 70 - C. Valenciana 58
06/01/11 Canàries 39 - CATALUNYA 53
07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 44 - País Basc 37
08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 61 - Madrid 58
09/01/11 Final · CATALUNYA 66 - Castella i Lleó 46
CLASSIFICACIÓ FINAL
1r CATALUNYA
2n Castella i Lleó
3r Madrid
VALORACIONS
Isaac Pujol: “La valoració és molt positiva”
“Ha estat una llarga preparació, amb entrebancs en forma de
lesions abans i durant el campionat, que més enllà de desanimar
a les noies ens han servit per ser més equip, unir-nos i superar
les adversitats amb un resultat fi nal excel·lent”
“Compartir tot aquest procés amb el grup humà que s’ha format
és gairebé més important que la medalla d’or”
“l’objectiu era ser competitives i treballadores i ho han estat fi ns el
punt de superar moment difícils contra grans rivals”
“agrair l’esforç i treball de totes les jugadores de la generació que
han format part d’aquest procés de selecció, especialment a les 11
que han competit i concretament a l’Irene Miret i la Clara Maspons
que, tot i no poder jugar per lesió, han estat un exemple per a tots”
“agrair també als pares/mares i als clubs la seva col·laboració i
paciència en aquesta llarga cursa”
13
PLANTILLA Xavier Assalit - Club Joventut Badalona · Jordi Bros - Club Esportiu Escola Pia Sabadell · Adrià Cantenys - Futbol
Club Barcelona · Gerard Gomila - Club Joventut Badalona · David Iriarte - Club Joventut Badalona · Aureli Luquero - Futbol
Club Barcelona · Jordi de Mas - JAC Club Sants · Ignasi Moix - Futbol Club Barcelona · Xavier Moix - Futbol Club Barcelona ·
Jose Ignacio Nogués - Club Joventut Badalona · Marc Pagès - JAC Club Sants · Ferran Ventura - Club Joventut Badalona ·
Dani José - Entrenador · Xavi Coll - Ajudant · Ferran Aranda - Ajudant
RESULTATS
04/01/11 Madrid 64 - CATALUNYA 66
05/01/11 CATALUNYA 54 - Galícia 48
06/01/11 Aragó 32 - CATALUNYA 85
07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 100 - Canàries 67
08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 76 - País Basc 54
09/01/11 Final · Madrid 83 - CATALUNYA 73
CLASSIFICACIÓ FINAL
1r Madrid
2n CATALUNYA
3r País Basc
VALORACIONS
Dani José: “La Selecció va anar creixent en el seu joc”
“vam oferir un recital de joc defensiu i ofensiu contra la sem-
pre difícil Canàries i un partit completíssim contra Euskadi”
“la manca d’encert en el tir i el bon joc desplegat per Madrid,
va fer que no poguéssim superar l’últim partit disputat”
“agraïments especials als 28 jugadors que van formar part
del procés de selecció”
14
PLANTILLA Neus Bermejo - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Carolina del Santo - Club Bàsquet Femení Sarrià
Cristina Conejos - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Laia Flores - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró
Marta González - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Elisabeth López - Segle XXI · Alèxia Pérez - Associació Esportiva
Centre Catòlic Mataró · Ariadna Pujol - Associació Esportiva Centre Catòlic Mataró · Cristina Pujol - Associació Esportiva Centre
Catòlic Mataró · Yaiza Rodríguez - Segle XXI · Judit Solé - Segle XXI · Mariona Teixidó - Fundació Joviat · Rafa Gutiérrez -
Entrenador · David Girgas - Ajudant · Esther González - Ajudant
RESULTATS
04/01/11 Madrid 69 - CATALUNYA 92
05/01/11 CATALUNYA 60 - Castella i Lleó 48
06/01/11 País Basc 35 - CATALUNYA 51
07/01/11 Quarts de fi nal · CATALUNYA 90 - Illes Balears 70
08/01/11 Semifi nals · CATALUNYA 60 - C.Valenciana 37
09/01/11 Final · CATALUNYA 52 - Canàries 60
CLASSIFICACIÓ FINAL
1r Canàries
2n CATALUNYA
3r C. Valenciana
VALORACIONS
Rafa Gutiérrez: “Durant el campionat hem anat creixent,
pensant en el dia a dia, i això ens va fer ser humils, constants,
treballadores i desconfi ades de la gent que teníem al davant”
“per perdre una fi nal s’ha de jugar i en poc temps valo-
rarem molt més la medalla d’argent i ens adonarem que
hem aconseguit una cosa molt important”
“felicitar a les jugadores, el seu nivell humà ha fet que
aconseguim arribar on hem arribat (sacrifi ci, treball però
sobretot implicació) i a les jugadores que durant aquesta
llarga preparació han estat al nostre costat i ens han fet
arribar a tenir el nivell que hem tingut al campionat”
“donar les gràcies als clubs, que en un procés tan llarg
han donat totes les facilitats possibles i han fet que la
comunicació sigui còmode i molt àgil”
Quatre àrbitres catalans als campionats
Sergi Martínez:
“la qualitat humana que es troba en aquests
campionats és excel·lent, en tot moment et sents
recolzat per tots els seus companys, fem pinya els
uns amb els altres”
“he polit molt detalls que em serviran per seguir
creixen en aquest món”
Arnau Padrós:
“formar part de la representació arbitral catalana a
Córdoba és una satisfacció per a mi perquè és una
recompensa a tot el treball realitzat fi ns ara”
“poder conèixer gent d’altres comunitats i el segui-
ment fet pels tècnics arbitrals durant el campionat
és excel·lent”
Joel Pujol:
“xiular amb companys d’altres autonomies als
millors jugadors i jugadores són partits amb un
ambient especial dels quals m’agrada gaudir”
“ha estat una concentració amb una gran quantitat
de tècnics i àrbitres que t’enriqueixen com a àrbi-
tre però també personalment”
Francesc Xavier Piñol:
“la sensació que vaig viure el primer partit que vaig
xiular dels nens en cadira de rodes va emocionar-me”
“aquella il·lusió, alegria, esforç personal i
col·lectiu, esperança que darrera d’una invalidesa
total la vida segueix”
Valoració molt positiva dels quatre àrbitres catalans Sergi Martínez, Arnau Padrós, Joel Pujol i Fran-
cesc Xavier Piñol que van dirigir diferents enfrontaments d’aquests campionats. Piñol també va tenir
l’oportunitat d’arbitrar partits de bàsquet en cadira de rodes.
Les valoracions completes de tots els seleccionadors a www.basquetcatala.cat/noticies/1627
Les valoracions completes dels responsables del Comitè Tècnic a www.basquetcatala.cat/noticies/1635
Les valoracions completes dels àrbitres catalans a http://www.basquetcatala.cat/noticies/1631
Palmarès de les Seleccions Catalanes de formació: http://www.basquetcatala.cat/recursos/documents/seleccions/MedallerSeleccionsCatalanesFormacio2009-10.pdf
online
15
16
El Ruc-i, l’animalet de l’FCBQUna de les novetats d’aquest any del Planeta Bàsquet
ha estat la presència del Ruc-i, l’animalet de l’FCBQ.
Durant tot el Festival va visitar, equipat amb la nova
samarreta i pantaló ofi cial de les Seleccions Catalanes,
les diferents activitats del Bàsquet Català per jugar
amb els nens i nenes que s’apropaven fi ns el nostre
estand i fotografi ar-se amb tots els qui se li apropaven.
Bàsquet Virtual amb la Wii i la PlayStationSi per alguna cosa es caracteritza el “Planeta
Bàsquet” és pel gran ventall de formes de jugar
a bàsquet que els nens i nenes poden trobar en
aquest espai dedicat a l’esport de la cistella. Dues
d’aquestes propostes són el Bàsquet Virtual (Wii)
i el Bàsquet Play (Play Station) amb els que pots
jugar a bàsquet tot disputant partits virtuals i con-
curs de triples d’una forma diferent.
Bàsquet sobre infl ablesUn any més no hi van faltar els infl ables del Bàs-
quet Català. Uns infl ables dedicats al nostre esport.
Un, per a nens i nenes fi ns a 4 anys era el Bàsquet
Bressol, on els més petits podien fer els seus pri-
mers llançaments i esmaixades. L’altra estava des-
tinat a nois i noies de 4 a 10 anys, on també podien
practicar el bàsquet d’aquesta forma tant peculiar.
Parxís gegant adaptat al bàsquetEl Parxibàsquet és l’adaptació del famós joc del par-
xís a l’esport de la cistella, i de grans dimensions. Si
els participants encistellen avancen diferents case-
lles segons la posició del tir. Una activitat única que
només es pot trobar al “Planeta Bàsquet”.
Text: Javi Ezpeleta
Imatges: FCBQ, Ricard Rovira i Miguel A. Chazo
1717
El bàsquet i la conscienciació ambientalPer segon any consecutiu, el Bàsquet Recicla, un joc
que pren consciència de la necessitat de reciclar i que
pretén ajudar als nens i nenes a conèixer i respectar
el medi ambient a través del bàsquet ha tingut el seu
espai al “Planeta Bàsquet”. El joc consisteix en encis-
tellar el major número de pilotes de goma-espuma,
identifi catives amb diferents materials segons el seus
color, en els seus contenidors-cistelles pertinents:
groc (pel plàstic), verd (pel vidre), blau (pel paper i
cartró) i marró (per material orgànic).
Petit Bàsquet, pista adaptada pels més petitsEl Petit Bàsquet, una pista de bàsquet adaptada
pel petits i petites de la casa (de 4 a 7 anys) on poder
jugar, córrer, encistellar i compartir activitats amb
un convidat especial, el Ruc-i.
La zona mixta del Bàsquet CatalàEls visitants del “Planeta Bàsquet” també podien
immortalitzar, amb una fotografi a a la zona mix-
ta del Bàsquet Català, el seu pas pel nostre es-
pai d’activitats i jocs. Aquest espai de premsa de
l’FCBQ estava destinat a tots els participants
i assistents al saló així com del Trofeu Molinet en
el que, mitjançant un photocall, es podien fer una
foto d’equip, de grup o individual amb el Ruc-i,
l’animalet del bàsquet català.
17
18
campions del 48è Trofeu Molinet de mini bàsquet
Les noies del CE Joventut L’Hospitalet són les no-
ves campiones del Trofeu Molinet de mini bàsquet
en categoria femenina en imposar-se al SESE “A”
a la fi nal (58-64), mentre que el Club Delfos EBCB
Cornellà es va proclamar, per tercera vegada con-
secutiva, campió del torneig masculí en guanyar al
SESE “A” (76-63).
Les noies de L’Hospitalet van derrotar a semifi nals
al Paidos Asfe, mentre que el SESE arribava a la
fi nal després de guanyar al Femení Sant Adrià per
un ajustat 50-52. La tercera posició del torneig fe-
mení va ser pel Femení Sant Adrià que en el partit
pel 3r i 4t lloc va superar al Paidos Asfe per 53-84.
En nois, els del Cornellà van derrotar al Lab Nupel
Sant Josep per 68-89 a les semifi nals, mentre que
el SESE “A” va fer-se amb la victòria davant el Pai-
dos Asfe per 49-69. El Paidos es va fer amb la ter-
cera posició en guanyar al Sant Josep per 57-60.
El 48è Trofeu Molinet de mini bàsquet es va dispu-
tar en el marc de les activitats del Planeta Bàs-
quet, l’espai de la Federació Catalana de Basquet-
bol (FCBQ) al Festival de la Infància i de la Joventut
de Barcelona amb un total de 113 equips partici-
pants (79 masculins i 34 femenins).
18
19
Manel Comas Hortet, nascut el 19 de novembre de
1945, és tota una institució al bàsquet espanyol. Amb
el sobrenom del “Sheriff”, que el caracteritza com un
entrenador amb un fort caràcter, Manel Comas porta
entrenant des dels anys 70 i ha dirigit fi ns a onze
equips diferents a la Lliga ACB.
Campió d’una Copa d’Europa amb el Taugrés Vitoria
la temporada 95-96, d’una Copa Korac amb el Joven-
tut de Badalona la 80-81, tres vegades sotscampió de
la Recopa d’Europa (amb el CAI Zaragoza a la 90-91 i
amb el Taugrés Vitoria a la 93-94 i a la 94-95), i cam-
pió de la Copa del Rei amb el Tau la 94-95.
La música és una altra de les seves grans passions, i
ara mateix està desenvolupant tasques de comenta-
rista a Teledeporte, tal com ha fet a diferents mitjans
de comunicació. A més, Manel Comas és autor de
l’obra “Baloncesto, más que un juego”, una col·lecció
de llibres en 20 volums en els que explica tot que pot
Dirigint equips des dels anys 70. Com comença
Manel Comas en el món del bàsquet?
D’una forma casual. Jugava al Bàsquet Badalona
i tenia problemes al genoll. Teníem a Josep Nora
d’entrenador i em van proposar entrenar i hem arri-
bat fi ns al dia d’avui. Vaig entrenar el sènior, de 2ª a
1ª B. Aleshores va venir Aito García Reneses i vaig ser
segon entrenador seu també.
Qui li posa el sobrenom del “sheriff” i per què?
Me’l posa el Jose Manuel Fernández de Mundo
Deportivo perquè quan fi txo pel Joventut hi havia
Manel Comas,
Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: Miguel Ángel Chazo
històric, irrepetible, incombustible
“Ser entrenador és una professió absolutament canviant i s’ha d’estar una mica boig per poder gaudir-ho”
transmetre del món del bàsquet.
Amb 392 victòries a la Lliga ACB, ens trobem davant
de tota una llegenda ja al món del bàsquet que vol
continuar a les banquetes. El veurem aviat aconse-
guir el triomf 393?
20
molta convulsió dins l’equip. Teòricament el “sheriff”
arribava per posar ordre dins l’equip i fi nalment m’ha
quedat de per vida aquest sobrenom.
Descriu amb una frase el teu pas pels diferents
equips…
Basquet Badalona: Il·lusió
Cotonifi cio Badalona: 1977-1979. (Ajudant d’Aito Gar-
cía Reneses): Formar-me com a entrenador
Mollet Sedimar: 1979-1980: Debut a l’elit
C. Joventut de Badalona: 1980-1981: Sorpresa agradable
Licor 43 Santa Coloma: 1983-1985: Entranyable
CAI Zaragoza: 1985-1987: Primer repte seriós
Cacaolat Granollers: 1987-1990: Felicitat
CAI Zaragoza: 1990-1992: Responsabilitat
Cáceres C.B.: 1992-1993: Difi cultat
Taugrés Vitoria: 1993-1997: Meravellós
FC Barcelona: 1997: Fita aconseguida i no ben gestionada
Cáceres C.B.: 1997-1998: Repte difícil
Bàsquet Manresa: 1999-2000: Il·lusió de nou
Club Joventut de Badalona: 2000-2003: Reconeixe-
ment d’una tasca feta
Fórum Valladolid: 2003-2004: Novetat
CB Murcia: 2006: Transició
CB Sevilla Caja San Fernando : 2006-2007: Repte de nou
CB Sevilla Cajasol : 2008-2008: Desil·lusió
Quin títol recordes amb més emotivitat?
Els títols amb el Tau. Per la forma de treballar, per
les fi nals que vam jugar. Cinc fi nals jugades de 12
possibles. Va ser una experiència inoblidable i amb
uns resultats moltbons.
Hi ha similituds entre ser comentarista i entrenador?
Jo em sento entrenador totalment. Tot i que sempre
he estat una persona amb molts dubtes i de comen-
tarista em passa el mateix. A mí em sembla que no
ho faig del tot bé, i després sembla, pel que diu la
gent, que no ho faig del tot malament.
Què és el millor de la vida de l’entrenador? I el pitjor?
Que és una professió absolutament canviant i has
d’estar una mica boig per gaudir-ho. Crec que en
aquesta resposta podem trobar el millor i el pitjor
d’aquesta professió. No obstant, el pitjor està relacio-
nat amb el punt d’incomprensió i soletat que vivim a
vegades.
Sempre se t’ha vist com un entrenador amb un fort
caràcter. També és així Manel Comas fora de la
pista?
No, sóc absolutament diferent. Sóc una persona
afable i diria inclús que molt enrotllat. La gent que
em veu només en la meva faceta d’entrenador entenc
que pugui pensar que tinc un fort caràcter, però fora
de la pista no és així.
T’agrada la música i de fet toques la bateria a un
grup. D’on ve aquesta afi ció?
Des dels 16 anys, amb un grup d’amics del Tennis La
Salut. Vam fer una banda que encara el dia d’avui es-
tem tocant. Nosaltres normalment fem dos concerts
a l’any. El darrer a Luz de Gas aquest estiu i un altre a
Tiana. Jo sóc el bateria del grup. M’agrada la música
dels 60 i la primera meitat dels 70. És una música
que crec que ha permés després desenvolupar dife-
rents estils, tots sorgits dels Beatles, Rolling... Penso
realment que el més bo de després està sustentat
sobre aquestes dècades.
D’altres hobbies…
Els cotxes, la vela, el cinema…
21
Una bona pel·lícula per tu seria…
Qualsevol pel·lícula que tingui bons actors. Avui dia,
igual pel tema de la crisi, hi ha actors que considero
molt bons que han acceptat guions i pel·lícules no
tant bones. Però tot el que faci Robert de Niro o gent
de l’estil ja és garantia. Si tenen un fons històric en el
guió encara m’enganxen més.
Ja posat punt i fi nal Manel Comas al seu fi lm com
entrenador d’elit?
Jo espero que no. Potser ara entrenadors de massa
caràcters no són políticaments correctes i és més di-
fícil col·locar-se. El bàsquet va canviant mica en mica,
però espero poder tornar a les banquetes.
Aquest any es va rumorejar ja amb la teva tornada a
una banqueta ACB. Què va passar fi nalment?
Dos clubs que van estudiar el meu nom i on tenia
possibilitats, fi nalment es van decidir per un altre
company.
Com ha evolucionat el bàsquet des que vas co-
mençar a entrenar?
Moltíssim. Primer érem una colla d’entusiastes
portats de la mà del president. Ara tot és molt més
professionalitzat i tothom molt important dins les
estructures. El bàsquet ha evolucionat per supo-
sat. Jugadors de 2’15 es desplacen pel camp com
jugadors de 1’80. Ens trobem davant una dinàmica
de joc diferent.
On veus el bàsquet en 10 anys?
Hem d’evolucionar també. Tenim masses proble-
mes extraesportius que surten a la llum, com ara
problemes econòmics dels clubs. Desitjo que les
franquícies siguin molt més sòlides. Ningú vol sen-
tir que el seu club també tingui problemes, doncs
per ells el bàsquet ha de ser el divertiment, no
una preocupació. A la gent li agrada ser d’equips
poderosos.
El millor jugador que has entrenat…
He tingut la sort d’entrenar molts
i dir-ne un no em semblaria just per a altres.
Un partit…
La fi nal contra el PAOK Salónica
de la Copa d’Europa amb el Tau.
Una cistella…
La que em va fer el Samuel Puente a Valladolid
quan guanyàvem nosaltres i ens van guanyar d’un.
Si puguessis tirar enrera quina situació
no hauria passat…
El dia que vaig presentar la dimissió després
d’un partit amb el Barça. Hauria d’haver comptat
fi ns a 1100 abans de fer-ho.
Allò que et sents més orgullós…
Anar de cara amb tots els jugadors.
Un somni…
Continuar entrenant.
en 3 minuts
22Text: Juan Carlos Cebrián i El Masnou Basquetbol
Imatges: El Masnou Basquetbol
El Masnou, com a municipi, va pertànyer antigament
a Sant Félix d’Alella i a Sant Martí de Teià, ambdós
pobles veïns i que estaven allunyats de la platja per
protegir-se dels pirates. Majoritàriament els seus
habitants vivien de l’agricultura i la pesca i amb el
temps es van construir masies fortifi cades a prop de
la platja, fi ns que el 1812 la vila va poder escollir el
seu alcalde. No obstant, la independència del Masnou
no es va produir fi ns al 1825.
Més de cent anys després, l’any 1933, ja es té
constància que el municipi de la costa va acollir un
partit entre el FC Barcelona i l’Iluro de Mataró, però
els orígens del bàsquet a Masnou cal cercar-los
al 1935, quan hi ha la primera documentació que
acredita la constitució d’un equip amb el nom del
Masnou que practica bàsquet
Des de llavors, i fi ns avui, el club ha anat passant
per diverses denominacions: CD Masnou i Frente de
Juventudes Masnou (dècada dels 40), Casino Masnou
(anys 50) i CB Masnou (a partir dels anys 60), en funció
Des de la dècada dels anys 30 fi ns a Ricky Rubio
del terreny de joc on jugaven o bé de les entitats que
n’assumien la seva organització, fi ns arribar a primers
de la dècada dels 80 que és quan el club es refon amb
l’actual nom de “El Masnou Basquetbol”.
Fusió als anys 80 i desenvolupamentL’any 1982, representants del C.B. Masnou, club
embrió i que aglutinava la major part de l’activitat
basquetbolística de la vila, es reuneixen amb altres
entitats esportives de la població (CB Ocata i Olim-
pia) i decideixen agrupar esforços tot fusionant-se
en una sola entitat.
Els motius d’aquesta fusió venen donats de forma
especial per a la futura inauguració del Poliesportiu
Municipal que llavors es troba en fase de construcció
i que durant força anys havia estat una vella aspiració
de les entitats esportives del Masnou.
Així doncs, es pot dir que el club es refà ofi cialment
1935 1969
23
Actual planter
amb el nom de “El Masnou Basquetbol” el 30 de
setembre del 1982 quan membres dels tres clubs
acorden ajuntar-se i crear una única entitat destinada
al foment i la pràctica del bàsquet.
Josep Maria Ruyra v ser escollit per votació, el 15
d’octubre del mateix any, com el primer president
d’El Masnou Basquetbol, i uns dies més tard, el 4 de
novembre, s’aprovaren els estatuts del club.
El Masnou Basquetbol va començar a participar
de forma ofi cial en competicions de la Federació
Catalana de Basquetbol la temporada 1983-1984,
presentant equips tant a les categories femeni-
nes com masculines. Però la fusió que dóna pas
al naixement d’El Masnou Basquetbol no va ser
l’única en produir-se en els primers mesos de vida
de l’entitat. El 21 de juliol del 1984, poc després
d’acabar la primera temporada de la història del
club, s’acorda lafusió amb el Picadero Club Barce-
lona Comansi, una de les entitats de més prestigi
del bàsquet femení a tot l’estat espanyol i que bus-
ca un nou emplaçament fora de la Ciutat Comtal.
La Junta Directiva del club masnoví veu l’oportunitat
d’obrir una porta al bàsquet femení d’èlit i la fusió
s’accepta ràpidament. D’aquesta manera El Mas-
nou Basquetbol absorbeix els equips i l’espònsor de
l’històric Picadero Comansi i va passar a convertir-se
en un dels clubs de bàsquet femení de referència.
Durant sis temporades (del 1984 al 1990) l’equip
sènior femení d’El Masnou Basquetbol va jugar a la
màxima categoria del bàsquet femení estatal acon-
seguint els seus millors èxits: 3 Lligues catalanes
(84-85, 88-89 i 89-90), 1 Copa de la Reina (84-85) i 1
Lliga Espanyola (89-90). I cal signifi car alguns noms
d’aquella tan destacada època, com les jugadores
Rosa Castillo, Anna Junyer, la recordada Roser Llop,
Ana Belén Alvaro o Clara Jiménez, totes elles inter-
nacionals, o les entrenadores Neus Bartran, Carme
Lluveras o la mítica Maria Planas.
Tampoc es pot obviar el reconeixement que mereixen
les empreses que varen comprometre amb el club
quan el Comansi es retirà l’any 85, apareixen del 85 al
89 l’empresa local Laboratoris Cusí i després el Micro-
bank la temporada 89-90.
Al setembre del 1989 Josep Maria Ruyra va ser re-
llevat, després de set anys a la presidència, per Jordi
García Alcalà, que només hi estarà una temporada.
Curiosament, la temporada 89-90, la de més èxits de
totes (Lliga Catalana i Lliga Espanyola), suposa un
punt i a part, important, a la intensa història del club.
El Masnou Basquetbol es queda sense espònsor i
davant la impossibilitat de trobar un nou patrocina-
dor que faci front a les despeses que suposa tenir
un equip a la màxima categoria del bàsquet femení,
la Junta Directiva decideix donar de baixa el primer
equip de la divisió d’honor i seguidament presentar la
dimissió irrevocable en bloc.
En la temporada 90-91 el club va ser regentat per una
Junta Gestora fi ns que el 1991 es fa càrrec de l’entitat
una nova directiva presidida per Lluís Bretcha que es
mantindrà al càrrec durant nou anys.
Durant aquest llarg mandat es torna reestructura el
club, ja sense la presència del primer equip femení
a la divisió d’honor, però tornant a situar el bàsquet
femení d’El Masnou en els llocs capdavanters de
24
Equip mini anys 90, Ricky
Catalunya, especialment als primers anys de la
dècada dels 90, i pel que fa l’organigrama esportiu
cal destacar la presència a la direcció tècnica i es-
portiva del club, primer de Pep Clarós, actualment
entrenador professional de bàsquet, i més enda-
vant dels ex jugadors ACB, Josep Maria Margall i
Joan Ramon Fernández, lligats a la nostra vila des
de fa anys, i que aportaren la seva experiència i els
seus coneixements.
bàsquet, i més endavant dels ex jugadors ACB, Jo-
sep Maria Margall i Joan Ramon Fernández, lligats
a la nostra vila des de fa anys, i que aporten la seva
experiència i els seus coneixements.
El bàsquet formatiu i els inicis de Ricky RubioUn dels objectius més importants d’El Masnou
Basquetbol és el foment del bàsquet entre els infants
i formar jugadors i jugadores des de la base que el
dia de demà puguin arribar als primers equips. En
aquest sentit, el club ha format en els seus inicis
jugadors que actualment formen part de l’èlit del
bàsquet català i espanyol i que són un referent per a
tots els jugadors de la categories inferiors del club.
Aquest és el cas especial d’en Ricky Rubio, actual
jugador del FC Barcelona, o també d’en Marc Fernán-
dez, actualment al Power Electronics València o d’en
Marc Rubio que aquesta temporada juga a la Lliga
LEB Or amb el Lleida. Tots tres han sortit del Masnou
Basquetbol i són un exemple pel jovent del club.
Actualment, El Masnou Basquetbol disposa de
catorze equips federats més l’escola d’Iniciació, la
qual cosa representa més de dos-cents jugadors i
jugadores del Masnou. El Sènior masculí competeix a
Primera catalana i tasca a destacar és la col·laboració
activa del club amb les escoles i entitats de la vila per
a fomentar i afavorir la pràctica de l’esport en general
i del bàsquet en particular.
.
Vidal Sabater, Director tècnic)
Quins són els objectius actuals?
Els objectius han estat créixer i ser un referent
a la zona de bon treball de base tan en l’aspecte
esportiu, com en l’humà. En els últims anys hem
crescut molt en número de jugadors i d’equips, i
per tant ens obliga a treballar més en formar nous
entrenadors joves i amb ganes d’aprendre que
segueixin la feina feta.
On veus el club en 10 anys?
Seguir creixent en número de jugadors i sobretot
créixer en equips femenins. Només si es treballa
amb la mateixa intensitat any rere any podrem
mantenir la confi ança dels pares i seguir creixent.
En l’aspecte esportiu no tinc cap dubte que si
seguim treballant com en els últims anys també
pujarem el nivell global del club i podrem competir
amb els clubs més forts de la zona.
Quin creus que ha estat el moment més impor-
tant en tots aquests anys?
Aquest any hem assolit un repte molt impor-
tant. Hem aconseguit formar a tota la plantilla
d’entrenadors del club i això ens dóna més força
per seguir creixent, ja que ells seran els que por-
taran el club en els propers anys.
Quina és la relació amb els altres clubs de la zona?
Amb els equips de la zona tenim una relació de
competitivitat i cordialitat que crec que és la que
hem de tenir. Sempre, el bon treball fet pels altres
clubs de la zona ens ha de servir com a referent
i estímul per fer millor la nostra feina. A tots ens
dol quan un jugador marxa a un altre equip de la
zona i perquè això no ens passi volem seguir fent
les coses més ben fetes i aprendre.
Ricard Plana, President
Com vas arribar a l’entitat?
L’any 2004 els membres que hi havia en aquell
moment a la junta directiva van acabar el seu
mandat i no es presentaven a la reelecció. Llavors
un grup de pares que teníem els nostres fi lls a les
categories inferiors vam donar el relleu, entrant a
formar part del consell directiu.
Quin ha estat el millor moment des que vas arribar?
Crec que l’actual. Un dels reptes que més il.lusió
ens feia quan vam entrar a la junta era ampliar la
base de jugadors del club. En aquests moments,
el club té una base molt sòlida amb una Escola de
bàsquet, 3 equips federats a les categories Pre-
mini i dos més a la Mini amb la qual cosa el futur
de l’entitat està més que garantit. L’altre repte,
aconseguir que la majoria dels entrenadors del
club fossin gent de la casa també es s’ha anat as-
solint, i aixó és molt important, perque són aquest
tècnics els que han de donar continuïtat i futur a la
nostra entitat
I el més complicat?
El començament, perquè tots els inicis sempre són
complicats. Hi havia moltes coses per fer i també
moltes coses per a aprendre. De mica en mica i
entre tots, penso que ens en hem anat sortint.
25
27
Tortosa tanca el seu magnífi c any 2010 com a “Ciutat del Bàsquet Català” i dóna
El 10 de desembre de 2010, l’alcalde de Tortosa Sr.
Ferran Bel va abaixar el teló de Tortosa 2010 com a
“Ciutat del Bàsquet Català”. Tortosa ha fet una any
excepcional com a capital del bàsquet català, amb una
implicació absoluta de les autoritats municipals, amb
l’alcalde Sr. Ferran Bel al capdavant, amb un exercici
de responsabilitat i dedicació social i ciutadana ad-
mirable. Al seu costat la Comissió Organitzadora i el
club de la ciutat, el CB Cantaires. Entre tots han portat
a terme una tasca i una realització del seu programa
de forma magistral que ha permès, als tortosins, als
ciutadans de totes les comarques de les Terres de
l’Ebre, les seves rodalies i d’arreu de Tarragona i Cata-
lunya, gaudir, mes a mes, setmana a setmana, d’un
ambient i una festa de bàsquet permanent, de gran
nivell i qualitat.
En l’acte de cloenda, celebrat a l’Auditori Felip
Pedrell de Tortosa, el Sr. Ferran Bel va manifestar
que “ser ciutat del bàsquet català no és estricta-
ment un esdeveniment esportiu”, i que si s’havia
pogut realitzar complint un programa, amb més de
70 actes i activitats, havia estat gràcies a la par-
ticipació i col·laboració de moltíssimes persones
que han sigut els impulsors i els artífexs reals de
l’efemèrides.
Al seu torn, el Sr. Josep M. Vila d’Abadal, alcalde
de Vic, va manifestar que ser el relleu de Tortosa
“suposa un repte i que ha de contribuir a fer ciu-
tat, a fer país i a promoure la convivència. Ciutats
com Tortosa i Vic formen part d’una Catalunya
moderna on hi tenen molt a dir, en aquest cas
també a través d’un esport com el basquetbol.”
Prèviament a les intervencions dels alcaldes,
l’ex-President de la Fundació Sr. Enric Piquet, qui
ha deixat recentment el càrrec, acompanyat de
l’actual President Sr. Joan Fa, va manifestar que
Tortosa havia estat un model del que ha de ser una
ciutat del bàsquet i que clou el seu periple amb
matrícula d’honor.
Text: Fundació BC
Imatges: FBC i C.O. Tortosa
“Ser el relleu de Tortosa, suposa un repte que ha de contribuir a fer ciutat, país i a promoure la convivència”Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic
28
VIC, Ciutat del Bàsquet Català 2011
Tortosa ha posat el llistó molt alt a Vic. Però no és
la primera vegada que això passa. Grans ciutats
han esdevingut exemples per les altres i sempre la
resposta de la següent ha estat a l’alçada, per tant
no cal preocupar-se gens, Vic ho organitzarà esplèn-
didament. De moment, el dia 7 de febrer, a la seu
de l’Ajuntament, l’alcalde, Sr. Josep M. Vila d’Abadal
va donar el tret de sortida, en un acte inaugural
que aplegà a bona part del consistori, el President i
Patrons de la Fundació, directius de l’FCBQ, gent del
bàsquet viguetà i públic en general.
L’alcalde Vila d’Abadal va estar acompanyat per la
Regidora d’Esports, Sra. Montse Rovira, pel Presi-
dent de la Fundació Sr. Joan Fa i per la Vicepresiden-
ta del CB Vic, Sra, Marta Ferrer.
Per ordre d’intervenció, la Sra. Rovira va exposar el
programa esportiu que fi ns el moment s’ha confec-
cionat, agraint la col·laboració del Comitè Tècnic de
l’FCBQ en facilitar l’organització de Trobades de Mini,
d’Escoles de Bàsquet, del programa del PdP, de rea-
litzar clínics per entrenadors i fi nals d’alguns cam-
pionats de Catalunya de categories Cadet i Júnior, en
u primer esbós d’un programa a completar amb més
actes tan esportius com de caire cultural i social que
la Comissió Organitzadora anirà conformant.
Així mateix va explicar la composició de la Comis-
sió Organitzadora n hi estant representats el con-
sistori, el CB Vic i l’Universitat de Vic. Per acabar
vas presentar el logo dissenyat expressament per
l’efemèrides, del que el seu autor va explicar els
trets conceptuals.
Tot seguit, la Sra. Ferrer va exposar la trajectòria del
bàsquet a Vic, especialment del CB Vic i va agrair
l’oportunitat de l’esdeveniment de l’any. Seguidament
el President de la Fundació, Sr. Joan Fa, va agrair
la disposició de l’Ajuntament i del CB Vic, i glosà
l’any com la conjunció de tres vectors, l’esportiu,
el cultural i el social, vectors que també poden
aplicar-se a la conjunció que formen les prestacions
de l’Ajuntament, La universitat de Vic i el CB Vic, no
dubtant que el desenvolupament dels actes i activi-
tats serà d’allò més lluït.
Finalment l’alcalde de la ciutat, Sr. Vila d’Abadal, va
signifi car la importància que la designació represen-
ta per Vic, i que serà un element que ajudarà en la
tasca de fer ciutat, fer país, desenvoluparà l’esperit
esportiu dels vigetans/es i sobre tot ajudarà al treball
d’integració de tota la diversa ciutadania de la pobla-
ció, ressaltant que el gran nivell assolit per Tortosa
no és més que un al·licient i un repte.
28
29
Joan Fa i Busquets, nou President de la Fundació
Com és de domini públic, el passat mes de novem-
bre de 2010 varen tenir lloc eleccions a la Presi-
dència de la Federació Catalana de Basquetbol,
eleccions que en haver-se presentat només una
única candidatura, la del Sr. Joan Fa, vicepresident
primer de l’FCBQ durant l’últim mandat (2006-
2010), va ser proclamada vencedora. D’acord amb
els estatuts de la Fundació del Bàsquet Català, el
President de l’FCBQ ho és alhora de la Fundació.
Per aquest motiu, la Presidència de la Fundació,
que des de la seva creació al 1992 ha ocupat l’Enric
Piquet, ha viscut el seu primer relleu en la fi gura
de Joan Fa.
Com es pot trobar en l’entrevista que en aquest
mateix exemplar es publica, en Joan Fa és un
home de bàsquet des de ben petit. Ha estat jugador
d’èlit al Joventut de Badalona i al Picadero JC, in-
ternacional per Espanya i ha defensat la samarreta
de la Selecció Catalana en diverses ocasions. Aca-
bada la seva etapa de jugador ha ocupat càrrecs
directius en el Joventut de Badalona i en l’FCBQ, on
com advocat formà part del Comitè d’Apel·lació, fou
Secretari de la Junta Directiva i en els últims anys
era el Vicepresident primer, i com a representant
de l’FCBQ també ostenta el càrrec de Vicepresident
primer de la FEB. Una trajectòria que l’avala plena-
ment com a home de bàsquet i bon coneixedor dels
seus àmbits.
Aprofi tant el relleu en la Presidència, el Sr. Fa ha
realitzat també una certa renovació en l’orgue de
govern de la Fundació, el Patronat, rellevant al-
guns Patrons que ja portaven molts anys i havien
sol·licitat també el canvi. Així han deixat el Patro-
nat l’Albert Gasulla, en Miquel Sambola, en David
Freixa, en Lluís Tió i Maria Lluis, aquesta en haver
estat designada directiva de l’FCBQ. Com a relleu
s’han incorporat en Josep Lluís Cortés, Àngel
Cayuela i Francesc Laboria, restant pendent alguna
altra incorporació.
Així doncs, a manca d’alguna incorporació fi nal, el
Patronat actual queda amb la següent composició:
President: Joan Fa; Vicepresident per Assumptes
Econòmics i Activitats: Pere Sust; Vicepresident per
Afers Socials: Lluís Vial; Vicepresident per Rela-
cions Externes: Josep Lluís Cortés; Vicepresident
per Assumptes Culturals: Enric Prats; Vicepresi-
dent per Competències internes i Secretaria: Joan
Guiu; Tresorer: Francesc Rodríguez; Vocals: Josep
M. Alberich com a coordinador Fundació-Federa-
ció, Josep R. Arqués (RTR Lleida), Núria Borràs,
Àngel Cayuela, Francesc X. Espilla (RT Lleida),
Francesc Fagella, Joan Gallego, Albert Garcia (RT
Girona), Francesc Laboria (RT Tarragona), Joaquim
Martí i Josep Oriola.
30
Festa dels “Històrics del Bàsquet Català”
El proper 8 d’abril es celebrarà en l’Hotel Plaza de
Barcelona la festa anual de la Fundació, la Festa
dels Històrics del Bàsquet Català,on s’aplegaran
unes dues-centes persones del mon del basquet
català, per retrobar-se i parlar de bàsquet,. En el
transcurs de l’acte la Fundació guardona, com a
“Històric del Bàsquet Català” a diverses persones
del nostre esport que han desenvolupat una llarga
i reeixida trajectòria de servei al bàsquet i als seus
clubs, durant anys i anys. El Patronat de la Funda-
ció va aprovar, en la seva última reunió del 27 de
gener, que els guardonats d’enguany seran:
Sr. Manel Arcas Sanchez (Barcelona), Sr. Francesc
Fagella Massagué (Barcelona), Sr. Jordi Font Ar-
Full Informatiu i web de la Fundació.
A la pàgina web de l’FCBQ, en l’enllaç de la
Fundació, es pot trobar el nº1 del Full Informatiu
de la Fundació. Aquest full apareixerà mensual-
ment per donar notícia dels fets i esdeveniments
més sobresortints de la nostra entitat. Així mateix
s’està preparant l’aparició de la pàgina web pròpia
de la Fundació, on es podran trobar notícies i
publicacions de diferents aspectes relatius als
àmbits que pertoquen a la Fundació.
tigues (Mongat), Sra. Silvia Font Puig (Barcelona),
Sr. David Freixa Casamartina (Barcelona), Sr. Jordi
López Gomariz (Barcelona), Sra. Carme Martínez
Martínez (Sabadell), Sr. Josep M. Mora Comas
(Arenys de Mar), Sr. Josep M. Oleart Pastor (Bada-
lona), Sr. Joan Pallarés Nebot (Barcelona), Sr. Enric
Piquet Miquel (Barcelona), Sr. Francesc Rodríguez
Arqué (Badalona), Sra. Carme Sans Martínez (Cala-
fell), Sr. Joan M. Surroca Cardona (Barcelona), i Sr.
Joan Todolí Segarra (Alella).
També s’aprovà que en la mateixa festa es lliura-
ran els reconeixements com a Patrons d’Honor als
Senyors Enric Piquet Miquel, Albert Gasulla Angla,
David Freixa Casamartina i Miquel Sambola Puebla.
31
32Text: Marissa Rius
Cau dins la normalitat que els jugadors que tinguem
en edat de creixement es queixin d’episodis de dolor
en les articulacions del genoll i peu. Molt específi c
és el dolor en cara anterior del genoll i part poste-
rior del taló.
Durant l’època de creixement el cartílag articular és
més tou i si rep més tensió de la que pot supor-
tar pot tenir petites lesions que de forma repetitiva
acaben produint patologia en la zona, habitualment
són els llocs on s’inserten músculs potents els que
es veuen sotmesos a més sobrecàrrega i correspo-
nen a les insercions tendinoses d’aquests músculs.
El cos però te petites armes de suport, doncs nor-
malment en els llocs on hi pot haver fricció hi tenim
unes burses, la bursa és una estructura en forma
de petits sacs fl uïts encarregades de lubrifi car les
zones de fricció, però tot i així les tensions repetides
en aquests espais acaben desencadenant lesió.
Aquests episodis es poden donar en diferents fases
del creixement i molt sovint el jugador es veu obligat
a fer repòs de la seva activitat esportiva. La durada
de les molèsties és molt variable, pot anar des de
dies fi ns a 4-6 mesos.
Les dues patologies més comuns són l’Osgood
Schlatter i el Sever:
1 L’Osgood Schlatter és una lesió que afecta la tu-
berositat anterior de la tíbia, just per sota del genoll
en la seva cara anterior, punt on s’inserta el tendó
Durant l’època de creixement el cartílag articular és més tou i si rep més tensió de la que pot suportar pot tenir petites lesions que de forma repetitiva acaben produint patologia.
33
21
rotulià. Aquesta zona correspon a la connexió del
múscul quàdriceps amb la tíbia i a través d’aquesta
el quàdriceps, amb la seva força, pot fer l’extensió
del genoll. Quant aquesta zona es veu sotmesa a
una tensió excessiva de forma repetitiva acaba pro-
duint una infl amació en la seva inserció amb dolor.
L’àrea queda sensible a la palpació i empitjora al có-
rrer, saltar i pujar escales.
2 Sever, és localitza en l’apòfi si del calcani, en zona
d’inserció del tendó d’Aquiles, correspon a la con-
nexió del múscul tríceps sural (bessons i soli) amb
el calcani i permet l’extensió del peu. Quant aquest
punt es veu sotmès a una tensió excessiva es pro-
dueixen microtraumatismes de la zona desencade-
nant infl amació i dolor al calcani. El nen presenta
dolor quant fem una pressió lateral del mateix.
Realment els processos fi siològics del creixement
no són del tot predictius i no podem establir un acte
preventiu segur per que aquestes episodis doloro-
sos no es produeixin.
Però si que podem aconseguir que els músculs que
poden afectar tant al genoll com al taló rebin un
tracte especial en les sessions d’estiraments per
fer que siguin més elàstics i que no transmetin tan-
ta sobrecàrrega en les zones d’inserció.
Així tindríem que ser capaços de transmetre la ne-
cessitat de fer uns estiraments bàsics tant abans
com després de fer l’exercici, tan en entrenaments
com en partits.