Post on 30-Jul-2015
Líniesd'intervenciópsicopedagògica Mercè Jódar VicenteMercè Pérez SalanovaJavier Yanguas Lezaun PID_00142915
© FUOC • PID_00142915 Línies d'intervenció psicopedagògica
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.
© FUOC • PID_00142915 Línies d'intervenció psicopedagògica
Índex
Introducció.................................................................................................. 5
Objectius....................................................................................................... 7
1. Àmbits d'intervenció ....................................................................... 9
1.1. Els marcs de la intervenció ......................................................... 9
1.2. Les concepcions d'atenció a la vellesa i les intervencions .......... 10
1.3. Intervencions i contextos ........................................................... 11
2. Les situacions de dependència........................................................ 13
2.1. Les persones grans i la situació de dependència ......................... 13
2.2. Factors antecedents de les situacions de dependència ................ 14
2.3. Les conductes dependents .......................................................... 16
3. Àrees d'intervenció i avaluació ..................................................... 18
3.1. Àrees i objectius d'intervenció .................................................... 18
3.2. Avaluació ..................................................................................... 23
3.2.1. L'avaluació de les capacitats de la persona gran ............ 24
3.2.2. Àrees d'avaluació ............................................................ 24
4. Estratègies d'intervenció.................................................................. 30
4.1. El professional que treballa amb persones grans ........................ 30
4.2. Estratègies d'intervenció centrades en la persona i centrades
en el sistema ............................................................................... 31
4.2.1. Estratègies d'intervenció centrades en la persona ......... 32
4.2.2. Estratègies centrades en el sistema ................................ 36
4.3. La perspectiva de les Nacions Unides: una societat per a totes
les edats ....................................................................................... 38
5. Propostes d'intervenció.................................................................... 40
5.1. La participació i l'associacionisme de les persones grans ............ 40
5.1.1. Tipus de participació ..................................................... 41
5.1.2. Intervencions ................................................................. 45
5.1.3. La connexió entre les intervencions ............................. 52
5.2. Els programes de formació per a les persones grans ................... 53
5.2.1. Tipus de programes ....................................................... 56
5.2.2. Què busquen les persones grans en els programes de
formació? ....................................................................... 57
5.2.3. El disseny i la realització d'activitats de formació ......... 58
5.3. Els tallers d'entrenament de la memòria per a gent gran ........... 60
5.3.1. Objectius ........................................................................ 61
© FUOC • PID_00142915 Línies d'intervenció psicopedagògica
5.3.2. Els participants i els grups ............................................. 62
5.3.3. El material ...................................................................... 63
5.3.4. Les sessions .................................................................... 63
5.3.5. Els resultats .................................................................... 64
5.4. Els programes de preparació per a la jubilació ........................... 65
5.4.1. Acostament a les variables influents en la jubilació ...... 66
5.4.2. De l'afrontament a la preparació ................................... 70
5.4.3. Continguts de projectes per a persones jubilades .......... 71
5.5. Els programes dirigits als cuidadors informals ........................... 72
5.5.1. Avaluació ........................................................................ 74
5.5.2. Programes destinats a cuidadors de persones grans
dependents ..................................................................... 76
Resum............................................................................................................ 80
Activitats...................................................................................................... 83
Bibliografia................................................................................................. 84
© FUOC • PID_00142915 5 Línies d'intervenció psicopedagògica
Introducció
Els temes tractats en aquest mòdul s'estructuren en dos blocs. El primer amplia
els aspectes relatius a la intervenció iniciats en el mòdul 2, mentre que el segon
està dedicat a la presentació de propostes específiques d'intervenció.
El primer bloc s'inicia amb l'anàlisi dels àmbits d'intervenció i aprofundeix
en tres aspectes: els diferents marcs en què aquestes es duen a terme, com
influeixen les concepcions de la vellesa en la definició de les intervencions i
com han de ser considerats els contextos en relació amb les intervencions.
La segona part se centra en les persones grans i les situacions de dependèn-
cia en la mesura que aquestes, encara que no afecten totes les persones grans,
tenen un impacte significatiu en aquesta etapa de la vida. En aquest apartat
s'ofereix una anàlisi del fenomen de la dependència que permet de compren-
dre tant les diferents dimensions que el caracteritzen com els diversos nivells
d'anàlisi que es poden emprar. Així mateix, es presenten els factors identificats
com a antecedents de les situacions de dependència, la diversitat dels quals
enllaça amb els aspectes plantejats en tractar la perspectiva biopsicosocial i
justifica la pertinència de dur a terme un treball basat en l'enfocament inter-
disciplinari.
En la tercera part ens endinsem en les diferents àrees d'intervenció. Presentem
un enfocament d'interrelació entre elles i els diversos àmbits de referència per
a les intervencions. Encara que el grau de desenvolupament de les intervenci-
ons actualment no és homogeni per al conjunt de les àrees presentades, dis-
posar d'una comprensió detallada de cada una, d'una banda, i global o de con-
junt, de l'altra, ens sembla coherent amb la perspectiva integral adoptada en el
conjunt dels mòduls. Això resulta d'interès per a estimular la definició de no-
ves intervencions. Posteriorment analitzem el tema de l'avaluació presentant
la seva especificitat en relació amb les persones grans i aportant informació
sobre les diferents àrees objecte d'avaluació.
En la quarta part s'aborden les estratègies d'intervenció i per a això considerem
tres nivells. El primer és el que concerneix al professional que treballa amb per-
sones grans i permet que s'identifiquin els components relacionals i subjectius
que formen part de la intervenció, els quals, sovint, no són tinguts en compte.
El segon nivell és el relatiu a les mateixes estratègies d'intervenció i aprofun-
deix en la classificació de dos tipus d'estratègia: les centrades en la persona i
les centrades en el sistema. Finalment el tercer nivell presenta l'enfocament
plantejat per les Nacions Unides en relació amb l'envelliment que permet de
© FUOC • PID_00142915 6 Línies d'intervenció psicopedagògica
comprendre una forma d'interrelació entre diferents camps d'actuació i, a més,
al nostre entendre resulta suggeridor per al desenvolupament de noves inter-
vencions.
El segon bloc presenta cinc propostes d'intervenció respecte als temes
següents: la participació i l'associacionisme, els programes de formació, els ta-
llers d'entrenament de la memòria, els programes de preparació per a la jubi-
lació i els programes dirigits als cuidadors informals. A cada una es tracten tant
les nocions teòriques en què es fonamenten com les tasques que comporta la
seva aplicació.
Encara que totes les propostes presentades tenen en comú la característica de
correspondre's amb pràctiques professionals –és a dir, són propostes que s'han
portat a la pràctica–, tant el tipus com el grau de desenvolupament no són
homogenis. A cada una de les propostes s'inclouen les pautes que cal consi-
derar per dissenyar-la i aplicar-la. D'altra banda, totes estan connectades amb
temes que han estat analitzats en mòduls anteriors i, per tant, us pot resultar
d'utilitat revisar aquests temes en nom d'una millor comprensió de cada una
de les propostes d'intervenció.
© FUOC • PID_00142915 7 Línies d'intervenció psicopedagògica
Objectius
Els objectius que es proposa aquest mòdul didàctic consisteixen a aconseguir
que els estudiants, després d'estudiar-ne i elaborar-ne els continguts i de fer les
activitats proposades, siguin capaços del següent:
1. Tenir una visió global dels àmbits d'intervenció amb persones grans i ra-
onar la varietat de marcs i com s'ha de considerar la influència dels con-
textos.
2. Raonar els components que caracteritzen les situacions de dependència i
l'impacte individual i col·lectiu de les esmentades situacions.
3. Conèixer les diverses àrees d'intervenció amb persones grans i raonar la
interrelació entre les activitats que es desenvolupen.
4. Reconèixer la diversitat d'estratègies d'intervenció en què s'emmarquen els
programes i serveis relacionats amb la vellesa i l'envelliment de la població.
5. Comprendre els elements que s'empren per a dissenyar i aplicar les inter-
vencions relatives a la participació i l'associacionisme, els programes de
formació per a persones grans, els tallers d'entrenament de la memòria,
els programes de preparació per a la jubilació i els programes dirigits als
assistents informals.
© FUOC • PID_00142915 9 Línies d'intervenció psicopedagògica
1. Àmbits d'intervenció
En l'apartat del mòdul "Les necessitats de les persones grans i les respostes so-
cials" dedicat als programes i serveis per a les persones grans, hem presentat
diferents iniciatives dirigides a les persones grans i, en alguns casos, a les seves
famílies. Com haureu observat en el cas d'Espanya, els programes s'agrupaven
en dos apartats: programes d'oci, cultura i participació social, i programes so-
cials i sanitaris per a persones grans en situació de fragilitat.
L'esmentada classificació, que respon a una forma de delimitar les activi-
tats, posa en relleu dos aspectes: la concepció de la vellesa com una etapa
d'oportunitats i la importància de les situacions de dependència. Tots dos as-
pectes constitueixen les coordenades generals de referència per a les interven-
cions.
Els programes i serveis relacionats amb l'envelliment i les persones grans po-
den estar referits o organitzats des de diversos sistemes (sanitari, educatiu, so-
cial, productiu) per diversos agents (públics, privats, associatius), i realitzar-se
en diferents marcs.
1.1. Els marcs de la intervenció
Els àmbits d'intervenció estan constituïts pels diferents marcs en els quals es
desenvolupen els programes i serveis dirigits a les persones grans –específi-
cament o inespecíficament– i els dirigits als que hi estan en contacte. Habi-
tualment, els esmentats marcs s'agrupen en dos àmbits: el sociocomunitari i
l'institucional.
L'àmbit�sociocomunitari inclou aquells marcs que formen part d'estructures
comunitàries, mentre que l'àmbit�institucional inclou les activitats organit-
zades en institucions específiques. Habitualment, les institucions considerades
específiques són aquelles que constitueixen una alternativa d'habitatge, tem-
poral o permanent, per a les persones grans. Aquesta classificació pren com a
referència bàsica l'enclavament físic en el qual tenen lloc les activitats.
En un esquema tradicional d'organització dels serveis, les activitats desenvo-
lupades en l'àmbit sociocomunitari es dirigien a les persones la situació de les
quals els permetia de viure de manera independent, mentre que les desenvo-
lupades en l'àmbit institucional es dirigirien a les persones amb discapacitats,
sense que hi hagués connexió entre tots dos àmbits. Davant d'aquest esque-
ma, en l'actualitat es planteja la necessitat de connexió entre els programes i
serveis, independentment del marc en el qual es duguin a terme.
Enfocament comunitari
La connexió entre diferentsprogrames i activitats és ex-pressiva d'un enfocament co-munitari en la gerontologia.Des d'aquest enfocament, elsserveis proveïts des de les ins-titucions residencials s'hand'articular amb la comunitat,és a dir, les esmentades institu-cions no es poden configurarcoma institucions "tancades".
© FUOC • PID_00142915 10 Línies d'intervenció psicopedagògica
L'enfocament basat en la connexió entre els diferents programes i activitats se
centra en tres aspectes.
El primer aspecte es refereix a orientar les organitzacions cap a les persones, és
a dir, prioritzar, en el procés de producció de serveis, la posició de les persones
a les quals aquests van dirigits.
El segon aspecte es refereix a la complementació entre serveis, tant pel que fa
a les activitats que es realitzen com a la utilització de recursos.
El tercer aspecte és el relatiu a la concepció de la vellesa i dels interessos i
necessitats de les persones grans, que tractem a continuació.
1.2. Les concepcions d'atenció a la vellesa i les intervencions
Com heu analitzat en el mòdul "Les necessitats de les persones grans i les res-
postes socials" en tractar l'evolució de les concepcions en l'atenció de la velle-
sa, aquestes es caracteritzaven inicialment per aplicar un enfocament basat en
components beneficoassistencials. Aquest tipus d'enfocament no es restringia
als programes i serveis de l'àmbit institucional, sinó que també caracteritzava
el funcionament i les activitats desenvolupades en l'àmbit sociocomunitari, ja
que l'eix comú era considerar les persones grans que utilitzaven els esmentats
serveis com persones amb carències.
Aquesta definició és el resultat d'aplicar un model deficitari de la vellesa i atri-
buir a l'edat el paper de factor determinant en les formes de viure aquesta eta-
pa vital, menyspreant la influència dels contextos i de la generació de perti-
nença. Alhora, es podria assenyalar que els programes i serveis gerontològics
no s'han desenvolupat, ni ho fan actualment, al marge dels entorns socials
i, en conseqüència, la seva evolució també està influïda per l'evolució de la
societat en altres temes.
Les intervencions psicopedagògiques són pertinents en la mesura que adop-
tem un enfocament de la vellesa basat en un model de maduresa que
ens permeti de considerar-la com una etapa d'adaptacions. Al contrari, si
l'enfocament que apliquem es basa en un model deficitari, les esmentades in-
tervencions difícilment hi tindran cabuda. En diferents temes hem introduït
conceptes i dades que evidencien la capacitat d'adaptació de les persones
grans, alhora que hem assenyalat la influència que les creences, els estereotips,
els prejudicis, exerceixen en les formes d'actuar de les persones grans i com
molts estereotips transmeten una noció de la vellesa centrada en el dèficit.
Knight i Fox (1999) qüestionen el model deficitari i plantegen dos elements.
Deesinstitucionalització
La tendència a desenvoluparprogrames i serveis que per-metin d'envellir a casa concre-ta la tendència a la desinstitu-cionalització, present en altrescamps dels serveis a les perso-nes, en el camp gerontològic.
© FUOC • PID_00142915 11 Línies d'intervenció psicopedagògica
El primer, referit a la vivència que les persones grans tenen de les discapacitats
o de la malaltia crònica, vivència que encara que presenta aspectes específics
en la vellesa, en comparteix d'altres amb la que experimenten persones davant
les mateixes situacions en altres etapes de la vida.
El segon element es refereix a les intervencions i posa èmfasi en la impossi-
bilitat de desenvolupar actuacions dirigides a optimitzar el funcionament en
honor de millorar la qualitat de vida, si el dèficit és l'objecte de treball.
El model�deficitari comporta que enfoquem la vellesa com una etapa definida
des de les pèrdues, sense més possibilitat que la d'acceptar-les o la de la possible
rehabilitació específica. El model de maduresa permet que les intervencions
psicopedagògiques tinguin sentit en la mesura que reconeix les capacitats de
les persones, la seva plasticitat cognitiva i conductual i que planteja les pèrdues
com a reptes.
Prenent com a referència el model�de�maduresa, les intervencions poden
desenvolupar estratègies de caràcter preventiu, és a dir, estratègies dirigides a
promoure les condicions, personals i de l'entorn, que afavoreixin l'adaptació.
Es podria assenyalar que la història de les intervencions en gerontologia posa
de manifest que durant molts anys les intervencions que han predominat han
estat les de caràcter assistencial, les que remeien o rehabilitadores. Aquesta
posició es correspon amb un interès més gran de les investigacions cap a les
situacions problemàtiques, les dificultats, el desajust o la falta d'adaptació.
L'enfocament de la gerontologia� positiva (Fernández-Ballesteros,
2000) ens permet d'apreciar vessants i aspectes de l'envelliment con-
nectats amb el model de maduresa, i integrar les repercussions de
l'envelliment en relació amb el desenvolupament social.
1.3. Intervencions i contextos
Sigui quin sigui l'àmbit d'intervenció i el programa o servei, és necessari con-
siderar la dimensió contextual. Al llarg del text hem tractat la influència
dels contextos des de diferents angles. En la perspectiva de la intervenció, és
oportú recordar que en referir-nos a context, no l'hem de restringir a la noció
d'escenari físic en el qual tenen lloc unes activitats o d'escenari relacional en
el qual es produeixen interaccions. Per tant, la categoria context s'ha d'aplicar
tant a ambients específics, i aquest serà el seu significat més habitual en ter-
mes d'intervenció, com als marcs normatius de referència en la mesura que
aquests són expressius de l'entorn social, alhora que influeixen en aquest i en
els ambients específics.
© FUOC • PID_00142915 12 Línies d'intervenció psicopedagògica
La importància dels contextos requereix que les intervencions, si es
pretén que resultin eficaces, incloguin l'anàlisi funcional del context o
contextos implicats en l'actuació.
Un aspecte clau en aquesta anàlisi és identificar com els contextos afavorei-
xen o, al contrari, dificulten el benestar de les persones grans. Aquest tipus
d'anàlisi és el que pot permetre, en un primer nivell, de contrastar la definició
del servei amb les pràctiques que es duen a terme. Es tracta d'una anàlisi que
té la funció d'emmarcar la intervenció, és a dir, permet d'establir-ne unes co-
ordenades bàsiques per definir el programa de treball i, en conseqüència, és
pertinent dur-lo a terme, sigui quina sigui l'organització interessada a incor-
porar intervencions psicopedagògiques.
© FUOC • PID_00142915 13 Línies d'intervenció psicopedagògica
2. Les situacions de dependència
Tal com hem indicat, les intervencions psicopedagògiques s'inscriuen en la
direcció d'afavorir el benestar i s'han de situar en una perspectiva interdisci-
plinària a fi d'abordar de forma integrada i individualitzada els interessos i ne-
cessitats de les persones grans. Aquest criteri, vàlid sigui quin sigui l'objecte
específic de la intervenció, és més evident, si és possible, quan les actuacions
professionals se centren en les situacions de dependència de les persones grans.
2.1. Les persones grans i la situació de dependència
En el mòdul "Les persones grans i l'etapa vital de la vellesa", heu estudiat les
característiques que presenta l'envelliment de la població i, entre aquestes,
l'augment més gran del grup de persones d'edat més avançada: els ancians.
Aquesta característica, unida a una incidència més gran de la discapacitat en
aquest grup de població, fa que el fenomen de la dependència hagi adquirit
progressivament més importància, ja que encara que també en edats anteriors
es produeixen situacions de dependència, aquestes augmenten entre els vells-
vells, tal com indicàvem en el mòdul "Les necessitats de les persones grans i
les respostes socials".
Per a comprendre aquest fenomen en la seva complexitat i definir intervenci-
ons adequades, hem de considerar el següent: 1) la multidimensionalitat, 2)
la multicausalitat i 3) la multifuncionalitat (Horgas, Wakl i Baltes, 1996) que
el caracteritzen.
1)�Multidimensionalitat: la dependència és multidimensional perquè es pot
produir en dominis o camps diferents, mental, físic, econòmic, o en una com-
binació d'aquests, alhora que aquests poden ser analitzats des de diferents ni-
vells, sobretot tenint en compte el tipus d'enfocament teòric i metodològic
que s'empri.
Situació de dependència
L'atenció de les persones en si-tuació de dependència és uneix de les polítiques socials re-ferides a la vellesa.
2)�Multicausalitat: la dependència no es pot entendre com a pròpia de la ve-
llesa, és a dir, com si es tractés d'un sinònim, ja que totes les persones grans
no són dependents i, alhora, hi ha persones dependents que no són grans. Hi
intervenen factors biològics, psicològics, econòmics, socioculturals o ambien-
tals. En alguns casos, l'absència de recursos econòmics esdevé el factor clau, en
d'altres és la falta de suport social el factor identificat en el desenvolupament
o el manteniment de la dependència.
3)�Multifuncionalitat: la dependència pot complir diferents funcions i me-
tes. Encara que en les societats desenvolupades es considera com una cosa no
desitjable, i que produeix temor, la dependència pot tenir també una funció
Anàlisi exhaustiva de ladependència
Comprendre la complexitatdel fenomen de la dependèn-cia és necessari per a establir eldisseny de les intervencions i laseva realització.
© FUOC • PID_00142915 14 Línies d'intervenció psicopedagògica
adaptativa a situacions determinades, com és el cas d'aquelles situacions de
malaltia o lesions que comporten l'ajuda o el suport d'altres per a la cura d'un
mateix o de l'entorn.
D'altra banda, l'estudi de la dependència es pot realitzar en diferents nivells
d'anàlisi:
1) En un macronivell, el concepte de dependència es pot emprar per a definir
i conèixer l'estructura demogràfica d'una àrea geogràfica determinada.
2) En un mesonivell, abordaríem qüestions com el percentatge de persones
que no poden satisfer les seves necessitats quotidianes per si mateixes en dife-
rents contextos: casa seva, un centre de dia, una residència o un allotjament
amb serveis.
3) En un micronivell, tractaríem de caracteritzar la conducta dependent d'un
subjecte en interacció amb l'ambient. En aquest nivell d'anàlisi s'inclouen les
característiques concretes de les persones grans, els contextos específics en els
quals té lloc la conducta dependent i la interacció entre tots dos. En aquest
nivell es pot estudiar la dependència socialment induïda i el que facilita la
informació necessària per al disseny de les intervencions.
2.2. Factors antecedents de les situacions de dependència
Per a dissenyar les intervencions, és útil conèixer quins són els factors antece-
dents de les situacions de dependència, i així comprendre quins condicionants
contribueixen a l'aparició de conductes dependents.
Es consideren tres tipus de factors: 1) físics, 2) psicològics i 3) contextuals.
1)�Factors�físics
La fragilitat física, les malalties cròniques i la utilització de fàrmacs són els tres
aspectes que cal tenir en compte.
Respecte a la fragilitat�física, s'assenyala el deteriorament dels sistemes (car-
diovascular, respiratori, muscular, etc.) en la mesura que produeix reducció de
la força física, la mobilitat, l'equilibri i la resistència, i que l'esmentat deterio-
rament s'associa a una disminució en les capacitats per a afrontar les activitats
de la vida diària. D'acord amb el que ja hem exposat en diferents temes, convé
reiterar la importància de les diferències individuals respecte al declivi biològic
i, alhora, tenir en compte que aquest és susceptible de ser previngut, retardat
i, fins i tot, restablert.
Lectura recomanada
Les investigacions sobre el fe-nomen de la dependència in-clouen els estudis de caràc-ter prospectiu. Aquestés elcas del llibre següent: Fun-dació Salut, Innovació i So-cietat (2000). Informe En-vejecimiento y Dependencia:Futuros Deseables y FuturosPosibles. Barcelona (http://www.fundsis.org/).
© FUOC • PID_00142915 15 Línies d'intervenció psicopedagògica
Respecte a la malaltia�crònica, s'assenyala la incidència d'algunes malalties
cròniques freqüents en la vellesa, com és el cas de l'osteoporosi, l'osteoartritis,
o els accidents cerebrovasculars, i també les limitacions sensorials, alguns dels
efectes dels quals heu estudiat en el mòdul "Les persones grans i l'etapa vital
de la vellesa".
Respecte a la utilització�de�fàrmacs, s'ha de considerar que el consum de fàr-
macs és elevat com a resultat de l'alta prevalença de malalties entre les perso-
nes grans. Això comporta, sovint, efectes secundaris i també interaccions far-
macològiques no desitjades.
Situacions de deteriorament cognitiu, confusió, o d'abatiment afectiu
són resultat, de vegades, dels efectes de la medicació.
2)�Factors�psicològics
Els trastorns mentals i les característiques de personalitat són els dos aspectes
que cal tenir en compte.
Respecte als trastorns�mentals, s'assenyala la influència, especialment la in-
cidència, de la depressió, a causa del fet que es tracta d'una simptomatologia
freqüent. La depressió s'associa a aïllament social, queixes físiques, declivi cog-
nitiu i funcional, que, per la seva banda, contribueixen a la dependència. Així
mateix, en aquest apartat cal considerar la influència de les demències i, en
particular, de la malaltia d'Alzheimer, a causa del seu impacte en la vida quo-
tidiana i, especialment, tenint en compte que una de cada tres persones que
la tenen, en els estats inicials o intermedis, poden patir depressió.
Respecte als�factors�de�personalitat, s'assenyala la seva influència en relació
amb la capacitat de formular demandes d'ajuda i d'acceptació d'aquestes ajudes
per part d'altres persones.
3)�Factors�contextuals
S'han de considerar els ambients físics i els ambients socials.
Respecte als ambients�físics, es considera que un ambient físic pobre en estí-
muls o inadequat afavoreix la dependència, mentre que un ambient estimu-
lant i amb ajudes protèsiques que permetin de conjugar autonomia funcional
i mobilitat afavoreix que en el funcionament quotidià les persones grans as-
soleixin nivells òptims.
Lectura recomanada
Recordeu el que hem trac-tat en el mòdul "Les necessi-tats de les persones gransi lesrespostes socials" en plante-jar la necessitat d'adoptar unenfocament biopsicosocial id'aplicar un model de treballinterdisciplinari.
© FUOC • PID_00142915 16 Línies d'intervenció psicopedagògica
Respecte a l'ambient�social, s'assenyala la influència de les interaccions que
s'expressa tant per mitjà de relacions de sobreprotecció com de respostes
d'indiferència davant les expressions d'independència de les persones grans.
Quan es produeix un excés de protecció, les persones grans no utilitzen les
habilitats que tenen i com a conseqüència les esmentades habilitats declinen.
Si les persones grans, en actuar de manera independent, no reben respostes,
mentre que sí que les obtenen en actuar de manera dependent, tendiran a
desenvolupar aquest tipus de conductes.
2.3. Les conductes dependents
En plantejar la influència de les interaccions en el desenvolupament de con-
ductes dependents, apareix un aspecte que no es pot relegar en les intervenci-
ons: el caràcter instrumental i adaptatiu de les conductes dependents. Aques-
tes permeten a les persones grans d'obtenir atenció i contacte, i per això sig-
nifiquen una forma de control sobre l'entorn. Per aquest motiu, alhora que
comporten una pèrdua en termes d'autonomia funcional, també redunden en
un guany en termes de control. Aquesta dualitat ha de ser considerada en dis-
senyar les intervencions, estiguin aquestes dirigides a les persones grans o als
entorns en els quals viuen, i més, si tenim en compte que el més habitual és
que els entorns socials entenguin les conductes dependents com a pròpies de
la vellesa.
També podem analitzar les conductes dependents com un element de
l'estratègia adaptativa de les persones davant el seu procés d'envelliment. El
model d'optimització selectiva amb compensació que hem plantejat en el mò-
dul "Les necessitats de les persones grans i les respostes socials" permet de pen-
sar que la persona triï entre diverses opcions. Aquestes opcions són tres: re-
nunciar a unes activitats en la mesura que han disminuït les seves capacitats
funcionals, compensar aquesta disminució buscant les vies per a continuar les
esmentades activitats, i augmentar la dependència en aquestes activitats per
encarar-ne d'altres de més importants per a ella.
Dependència excessiva
Aquest concepte s'utilitza pera indicar que el nivell de de-pendència és més gran delque correspon a l'estat de salutd'una persona.
Que les conductes dependents comportin una funció adaptativa no significa
que l'esmentada adaptació sigui forçosament saludable o positiva per al desen-
volupament de les persones en l'etapa de la vellesa. Per això, cal comprendre
adequadament quin significat adquireix per a la persona comportar-se de ma-
nera dependent i, a més, entendre de quina manera ho valoren les persones
del seu entorn i com reaccionen davant aquest tipus de conductes.
D'altra banda, les persones grans, en expressar sentiments d'abatiment, de
desànim per les situacions de limitació que han d'afrontar, de vegades obtenen
de les persones que els envolten una resposta centrada en suports instrumen-
tals, els quals, fins i tot essent necessaris, no es corresponen amb la necessitat
de disposar de suport emocional. Això pot ocórrer tant si el suport procedeix
Conductes dependents
La valoració de les conductesdependents permet de com-prendre el sentit que aquestestenen per a les persones gransi facilita les claus per a disse-nyar intervencions adequades.
© FUOC • PID_00142915 17 Línies d'intervenció psicopedagògica
dels familiars –aspecte que heu estudiat en el mòdul "Les necessitats de les
persones grans i les respostes socials", que analitza les reaccions de la família–
com si es tracta de serveis professionals, quan aquests es basen en un model
deficitari i/ o en una concepció fragmentada de les necessitats de les persones.
Finalment, es podria assenyalar que la valoració de les conductes dependents
s'inscriu a cada societat d'acord amb els valors predominants en aquesta. Les
societats desenvolupades concedeixen un elevat valor a la independència. En
aquestes societats, per a la persona gran que necessita les ajudes d'altres, la
dependència comporta un impacte negatiu en termes de la seva autoestima.
Aquest tema ha de ser considerat especialment quan les intervencions que
es duen a terme en l'àmbit sociocomunitari dirigides a persones grans –amb
escasses limitacions o sense– tenen com a objectiu promoure formes de suport
social útils per a les persones grans fràgils.
La promoció�de�l'autonomia�personal constitueix un eix comú per a
les actuacions professionals, sigui quina sigui l'àrea d'intervenció.
Activitat
1) Sintetitzeu la informació que el mòdul us proporciona sobre el concepte de dependèn-cia en forma de mapa conceptual. S'hi ha de reflectir, almenys, la definició i característi-ques del concepte, els seus antecedents i el seu reflex en conductes dependents.
© FUOC • PID_00142915 18 Línies d'intervenció psicopedagògica
3. Àrees d'intervenció i avaluació
Entenem que la pràctica real en la gerontologia ha estat basada i està basada
en paràmetres i concepcions en les quals el benestar de la persona gran i la
seva qualitat de vida, i també les de la seva família, no ocupen el lloc central
i prioritari de l'atenció. Creiem, doncs, necessari, fer que la persona gran i la
seva família siguin l'eix de la intervenció dins un concepte de qualitat de vida
entès com a autonomia, competència. El benestar físic, la dignitat personal,
són l'eix director d'aquestes actuacions.
3.1. Àrees i objectius d'intervenció
Basant-nos en un enfocament d'intervenció psicosocial�i�educatiu, les prin-
cipals àrees i objectius són els següents:
S'ha de buscar que la intervenció sigui un espai de promoció i desenvolupa-
ment, tant personal, grupal, com comunitari, que serveixi de referent per a les
persones grans, els processos vitals d'envelliment i les persones amb discapa-
citat, etc., i per a la societat i, més concretament, per a la comunitat en què
se situa, actua i intervé, amb la qual cosa generi processos d'interrelació que
a més influeixin positivament en la percepció que la societat té d'aquestes re-
alitats, i actuï, en definitiva, com a motor de canvi.
© FUOC • PID_00142915 19 Línies d'intervenció psicopedagògica
Entenem, doncs, que aquest model treballa des de la complexitat de la realitat
psicosocial, des de la seva multidimensionalitat, des de la idea de n variables
que interactuen en un procés, situació o problema determinat i al qual s'ha de
donar resposta des d'aquesta idea d'interrelació entre variables.
Així, doncs, s'assumeix des dels pressupòsits anteriors la idea
d'interdisciplinarietat, no únicament com un pressupòsit teòric de caràcter
progressista quant a intervencions i atenció a les persones grans es refereix,
sinó com un element ineludible d'una pràctica innovadora. Perquè entenem
que el producte d'un treball individual és diferent i potencialment més gran
que el que puguin desenvolupar professionals separadament o equips de pro-
fessionals que no tinguin aquesta perspectiva, a la vegada que es generen no-
ves possibilitats amb vista a la intervenció, les quals no estan presents en el
substrat del qual sorgeixen.
Derivat de l'anterior, el model que aquí es planteja sorgeix d'una idea dinàmica
i plàstica de la intervenció i de l'atenció.
No es tracta d'un catàleg de prestacions rígidament establertes, sinó d'un
sistema capaç d'adaptar-se als canvis que en la realitat social es produei-
xen, és més, amb capacitat d'avançar-se a aquests en el millor dels casos.
Aquesta capacitat d'automodificació dels recursos s'ha de plasmar en una me-
todologia ad hoc, que evidentment s'haurà de desenvolupar per mitjà de res-
postes plurals i àgils. Per aquesta raó, cal dotar les intervencions psicoeduca-
tives de diferents nivells d'intervenció i de connexions entre els seus nuclis
i recursos (materials i humans) constituents, que siguin capaços de generar
aquesta resposta.
Un altre concepte important al nostre entendre és el nivell de tolerància que
tenen les persones grans i les seves famílies a afrontar les necessitats que se'ls
plantegen, amb el mínim requeriment possible de recursos i serveis. Per al
compliment d'aquesta idea, necessitem novament uns recursos flexibles i ade-
quats a la realitat actual. Des del nostre punt de vista, es pot complir aquest
requeriment sempre que s'estructurin els sistemes d'intervenció amb premis-
ses de flexibilitat de l'atenció; sempre que des del model de competència siguem
capaços d'optimitzar destreses, habilitats i recursos personals, i també xarxes i
sistemes de suport natural, xarxes de suport professional, etc.
Abandonant conceptes més teòrics per abordar qüestions més aplicades, en-
tenem que és necessari tractar la intervenció des d'un sistema que es denomi-
narà Pla general d'intervenció.
© FUOC • PID_00142915 20 Línies d'intervenció psicopedagògica
Per Pla�General�d'Intervenció (PGI), entenem el sistema d'intervenció
que engloba un conjunt de programes d'intervenció interrelacionats,
que han de donar resposta a les necessitats mínimes dels subjectes per
als quals és dissenyat.
No hi ha PGI amb programes d'intervenció prefixats, sinó que s'han d'adaptar
al context en què seran implementats. No obstant això, enumerarem el que
nosaltres entenem com un mínim, assumible per tots els agents implicats en
el treball amb les persones grans i les seves famílies.
El PGI que aquí s'exposa consta de sis àrees diferenciades, com apareix recollit
en la il·lustració adjunta, que constitueixen sis pilars d'acció, que entenem que
tenen especial influència en la qualitat de vida de les persones grans. Aquestes
àrees són les següents: 1) àrea de salut, 2) relacions socials, 3) animació soci-
ocultural, 4) comunitat, 5) ambients i 6) àrea d'organització.
Àrees de salut
Àrea de salut I
Subàrea�de�salut�física
Programes�de�rehabilitació�i�manteniment Programes�de�pre-venciói�promoció
Programade valoració
geriàtrica
Programade�tracta-
ment�geriàtric
Programa degimnàstica
Programa de fisioteràpia Programa de teràpiaocupacional i AVD
Programesd'automedicació,
d'hàbits saludables...
Àrea de salut II
Subàrea�de�salut�psíquica
Valoració Cognitiva Psicoafectiva
Demència... Oblit�senilBenigne
Ingrés Trastornsd'ansietat
Trastorns DepressiusPrograma de valoració
Programa�Orientació
en�la�realitat
Programad'entrenament
en memòria
UnitatSuport
Ingressos
Programad'entrenament
en relaxació
Programacognitivoconductual
1) L'àrea�de�salut, que encara que respecta i assumeix la definició que de la
salut fa l'Organització Mundial de la Salut, està dividida en dues subàrees: sa-
lut física i salut psíquica. La subàrea de salut física inclou des de programes de
valoració i tractament geriàtric, passant per programes de rehabilitació i trac-
tament –de gimnàstica, fisioteràpia, teràpia ocupacional i activitats de la vida
diària (AVD)–, fins a programes de prevenció, promoció i educació per a la sa-
lut, que han de fer front als problemes bàsics amb què ens trobem en el treball
amb persones grans i prevenir-los. La subàrea de salut psíquica inclou progra-
mes d'orientació en la realitat i d'entrenament en memòria per als problemes
© FUOC • PID_00142915 21 Línies d'intervenció psicopedagògica
relacionats amb la demència i el deteriorament senil benigne, respectivament.
La part més psicoafectiva d'aquesta subàrea inclou programes d'entrenament
en relaxació per a trastorns d'ansietat, programes cognitivoconductuals per a
trastorns depressius, problemes d'adaptació, etc. Així mateix, entenem que és
important incloure programes per a trastorns desadaptatius, unitats de suport
a ingressos, etc.
Valoració geriàtrica
Hem de fer constar que, quan es parla de valoració integral de l'ancià, entenem que ha deser realitzada per professionals de diferents disciplines, ja que competeix a l'àrea sanitària(mèdic i infermeria), psicològica i social, cosa que apareix descrit a les àrees d'intervencióen què s'ha de realitzar.
Àrea de les relacions socials
Àrea de les relacions socials
Subàrea�devaloració
social
Subàrea�d'interacció�social Subàrea�familiar
Intervencionsgrupals
Intervencionsno�grupals
Programa devaloració
Progra-ma desuportsocial
Programad'entrenament
en HS
Individuals Ambientals
Programaludicorelacional
Programaformatiu
Programade suport
Programaparticipatiu
2) Dins l'àrea�de�relacions�socials, entenem que s'ha de treballar, des de la
valoració social que cal realitzar dins una valoració integral, tant el que corres-
pon a interacció social –per exemple, per mitjà de programes de suport social,
entrenament en habilitats socials (HS), etc.– com el que es refereix al tema
d'intervencions amb famílies. El treball amb famílies pot incloure des de la
formació de familiars, programes de suport a familiars (grups d'autoajuda, de
mútua ajuda, etc.), programes de participació de familiars, etc.
3) L'àrea d'animació�sociocultural engloba els aspectes educatius i d'accés a
la cultura des de la formació, des de la informació i des de la creació de cultura
pròpia, programes de participació sociocomunitària –voluntariat, potenciació
de la comunitat, organització de la comunitat, autogestió de recursos, associ-
acions–, fins a la formació de voluntaris.
Àrea d'oci-cultura-educació
Valoració EducacióCultura
OciTemps�lliure
Programes�educatius Programat No�programatPrograma�de�valoració
Grupals D'altres Cognitiu Salut Social Educatiu LLiure
Oci terapèutic
Una menció especial volemfer del tema que s'ha definitcom a oci terapèutic, és a dir,la utilització del temps lliuredel subjecte per a la realitzaciód'activitats que millorin, refor-cin i rehabilitin funcions cog-nitives, estat desalut, relacionssocials, etc.
© FUOC • PID_00142915 22 Línies d'intervenció psicopedagògica
4) L'àrea�de�comunitat inclou en la subàrea social programes d'inserció, orga-
nització i autoorganització de la comunitat i de complementació institucional.
En la subàrea de coordinació sociosanitària o des de la idea abans exposada
de complementació sociosanitària, programes conjunts amb atenció primària,
atenció especialitzada, atenció hospitalària i salut mental. Dins la subàrea de
recursos, entenem que són necessaris programes conjunts amb els diferents
recursos bàsics disponibles per a persones grans, descrits en aquest projecte.
Àrea comunitària
Subàrea�social Subàreacoordinació
sociosanitària
Recursos
Progr.inserció
Programaorganització i
autoorga-nització
Programacomple-mentació
institucional
Atenc.primària
Atenc.especi-alitzada
Salut mental Llar Centre dia PET UNAF ServeiValoració
i orientació
5) L'àrea�d'ambients inclou des dels supòsits bàsics de la psicologia ambien-
tal i arquitectònica, la realització de programes d'adequació de variables físi-
ques i arquitectòniques, ajudes protèsiques i ajudes per a l'orientació, escena-
ris de convivència i treball amb la percepció ambiental de les relacions i, dins
l'organització d'ambients, normativitat i participació.
Àrea d'ambients
Física Social Organitzacional
Variables físiquesi arquitectòniques
Ajudes protèsiquesi a l'orientació
Escenaris Percepcióde les relacions
Normativitat Participació
6) L'àrea�d'organització inclou tant l'organització de les mateixes persones
grans i les seves famílies, l'organització del mateix PGI, la necessària organit-
zació de les relacions entre professionals i usuaris com les relacions entre els
diferents elements de la intervenció, tant internament com externament, amb
altres recursos pertanyents a diferents xarxes assistencials.
Àrea d'organització
Òrgans�de�representació Organització�del�treball
Junta de Govern Departaments Equip interdisciplinari
Formació Treball i coordinacióamb departaments
Assemblees generals
Equips perprogrames
ValoracióIntervenció
El conjunt d'intervencions plantejades en les diferents àrees expressen un mo-
del que reuneix les característiques següents:
© FUOC • PID_00142915 23 Línies d'intervenció psicopedagògica
a) Des d'un únic PGI i amb un desenvolupament divers d'aquest, tindrem
una resposta plural (diversa, segons els diferents nivells d'atenció), però alho-
ra ordenada, procurant un continu en l'atenció, un ordre de necessitats esta-
blert (flexible i dinàmic) a les quals fer front i una ordenació diferenciada de
l'atenció a fi de no duplicar serveis.
b) Una resposta complementària, tant internament com externament, que
s'haurà de plasmar en treball conjunt a diferents nivells: xarxa municipal de
residències, residències privades, complementació sociosanitaria, etc.
c) Els diversos recursos que poden compondre un sistema d'intervenció (cen-
tre residencial, unitat de valoració, centre de dia, programa d'estades tempo-
rals, unitat de valoració, unitat de suport a famílies, unitats de convivència,
etc.) desenvoluparan un únic PGI que ha de ser, evidentment, contextualitzat.
Tots els recursos i el conjunt del sistema d'intervenció adquireixen sentit des
d'aquest PGI, que s'haurà de desenvolupar i implementar atenent a una dife-
renciació i complementació entre aquests.
3.2. Avaluació
Des d'aquest model d'intervenció, la valoració de les persones grans parteix de
diverses premisses importants que han de determinar tot el procés, els objec-
tius perseguits, les metodologies i, per tant, els resultats d'aquesta.
La persona gran és un tot biopsicosocial integrat, actor de la seva existència i
modificador del seu mitjà i relacions, per la qual cosa qualsevol aproximació
a aquesta que pretengui valorar alguna de les seves parts, funcions o conjunt
de comportaments, mai no ha de perdre de vista aquest nivell superior.
Per aquest motiu, és determinant desenvolupar un mètode de valoració que
permeti al subjecte o al grup que es valora de continuar essent el centre del
procés i no desintegrar-lo o alienar-lo mai per una objectivació o cosificació
metodològica. Des d'aquesta premissa, el procés de valoració ha de ser sem-
pre consensuat i dirigit a un objectiu centrat en la persona, i no solament en
l'avaluació dels dèficits i malalties, sinó més aviat en les capacitats, funcions
i relacions positives mantingudes.
En aquesta línia, serà important entendre el procés de valoració com una part
integrant de la intervenció, encara que a efectes metodològics i pedagògics
s'ha de diferenciar, és a dir, que la intervenció comença amb la valoració. Això
significa la utilització del marc i relacions que s'estableixen en la valoració,
com a modificador de comportaments, ja que en aquest procés es condueix la
persona a prendre consciència d'uns comportaments i no d'altres, s'ofereix un
model d'anàlisi dels problemes i se li retorna la informació.
Valoració de la personagran
S'ha de considerar la valoracióde la persona gran com un pasprevi, i imprescindible, per a lainclusió d'aquesta en qualsevoldels programes d'intervenció id'actuació.
© FUOC • PID_00142915 24 Línies d'intervenció psicopedagògica
3.2.1. L'avaluació de les capacitats de la persona gran
El procés�d'avaluació consisteix a recollir i combinar la informació pel
que concerneix a les característiques dels subjectes i de les situacions
per a permetre la presa de decisions oportuna.
El procediment d'avaluació inclou l'objectiu d'aquesta, és a dir, amb quina fi-
nalitat s'avalua, qui avalua qui, per què es realitza i per a què servirà aquesta
informació. S'ha de considerar la informació que cal incloure i la que cal ex-
cloure, els criteris per a la inclusió de subjectes en l'avaluació, la manera de
quantificar, si és possible la generalització dels resultats obtinguts i si realment
valorem el que desitgem.
A més, quan es parla de persones grans amb característiques definides,
l'avaluació ha de ser acceptable per al grup d'edat i el nivell cultural de les
persones que cal avaluar.
Els instruments han de ser fàcils d'administrar, han de produir dades
rellevants, discriminar entre nivells de funcionament, ser susceptibles
de canvis en cas de necessitat, de vegades oferir un diagnòstic i permetre
d'establir un pla terapèutic.
És necessària per a aconseguir l'ús apropiat del servei i determinar la col·locació
òptima quan es parla de recursos comunitaris o sociosanitaris, i també perme-
trà de documentar els canvis que es produeixin i poder renovar la presa de
decisions.
3.2.2. Àrees d'avaluació
Les àrees principals que caldrà avaluar seran les següents:
1) salut física,
2) funcionament cognitiu,
3) funcionament psicoafectiu,
4) habilitats i relacions socials,
5) capacitat funcional i competència conductual,
6) relacions familiars,
7) cultura,
8) utilització del temps lliure,
9) context,
10) ambient,
11) organització,
12) participació sociocomunitària.
© FUOC • PID_00142915 25 Línies d'intervenció psicopedagògica
Assenyalarem la importància d'una anàlisi multidimensional per a aconseguir
una perspectiva integradora.
1)�Avaluació�del�funcionament�cognitiu. En avaluar la capacitat cognitiva,
l'objectiu serà fonamentalment conèixer si aquesta és "normal" i, per tant, so-
lament s'haurà de prevenir si existeix un deteriorament patològic i, per tant,
se n'haurà de buscar la causa i establir-ne un tractament i un pronòstic.
Algunes característiques típiques d'aquesta avaluació solen ser les següents:
a) L'escassa�motivació i cooperació. De vegades, el subjecte és derivat per al-
tres professionals i/o no ve voluntàriament, o està en una situació de deterio-
rament de llarga evolució, o hi ha una justificació del seu estat a causa de l'edat.
b) La valoració es pot veure afectada per les pèrdues�sensorials i dificultat de
comunicació, tant en la recepció i comprensió de missatges com en l'emissió
d'aquests.
c) La�lentitud�perceptivomotora pot afectar el procediment.
d) Hi pot haver una tendència a positivitzar i ocultar els dèficits, o a referir un
dèficit cognitiu quan hi ha un substrat i trastorn principal de caràcter psicoa-
fectiu, com una depressió o un trastorn d'ansietat.
e) Hi ha problemes tècnics amb els instruments, ja que de vegades són impor-
tats d'altres països i de vegades són propis per a altres edats.
Anàlisi multidimensional
Aquesta anàlisi implica que sies vol avaluar una àrea comla memòria, s'han d'avaluar si-multàniament funcions quepoden influir en els resultats dela valoració en aquesta àrea.En aquest cas, s'hauria de valo-rar, almenys, si existeixen defi-ciències sensorials i depressió.
f) Hem de destacar novament la necessitat d'una avaluació�multidimensio-
nal i de complementar tècniques i instruments. Així, per exemple, un qüesti-
onari sobre queixes de memòria amb proves objectives, observació i alguna
prova per a valorar si hi ha substrat depressiu.
g) Se sobreentén que hi ha�influència�mútua entre les diferents funcions cog-
nitives. El dèficit d'una pot influir en d'altres. Per exemple, la disminució de la
velocitat de processament en el record a l'hora de realitzar alguna de les proves
de funcionament cognitiu.
Alguns instruments generals per a l'avaluació del funcionament cognitiu són
els següents:
a)� Exàmens� de� l'estat� mental: Short Portable Mental State Questionary
(SPMSQ) (Pfeiffer, 1975), Mini Mental State (MMS) (Folstein i altres, 1975),
adaptat per Lobo, Geriatric Interpersonal Evaluation Scale (Plutchnik i altres,
1971) i d'altres.
Lectura recomanada
Per a més informació sobreaquestes proves, consulteu elllibre següent: F.J.�Leturia,J.J.�Yanguas,�E.�Arriola�i�A.Uriarte (2001). La valoraciónde las personas mayores. Eva-luar para conocer, conocer paraintervenir. Madrid: Caritas.
© FUOC • PID_00142915 26 Línies d'intervenció psicopedagògica
b)�Escales�d'apreciació�CAPE: escala de demència de Blessed (Blessed i altres,
1968).
c)�Test�d'intel·ligència (Weschler, 1955-1981).
d)�Procediments�neuropsicològics: CAMDEX, Protocol de l'Hospital Creu Ro-
ja.
A l'hora d'avaluar la memòria, normalment farem els passos següents:
a) Valoració dels factors concomitants com la salut, estat neuropsicològic, fun-
cions cognitives i estat psicoafectiu.
b) L'autopercepció de memòria per mitjà d'un autoinforme sobre queixes de
memòria.
c) Proves objectives d'execució (Weschler...), tasques de record immediat de
paraules, dígits, telèfons, per exemple; tasques de llistes de compra, proves de
cara-nom, reconeixement facial i record de categories.
2)�Avaluació�de�la�depressió
En l'avaluació de la depressió, és important valorar les conductes que han aug-
mentat o disminuït en freqüència des del començament de la depressió, els
canvis en el medi que hagin pogut determinar una disminució dels reforços o
dels estímuls discriminatius o un augment dels estímuls aversius. S'ha de va-
lorar si estan instaurats programes de reforç que exigeixen una gran quantitat
de respostes per a aconseguir-los, si el subjecte disposa de les conductes i ha-
bilitats necessàries per a aconseguir aquests reforços, si hi ha pensaments, cre-
ences i atribucions relacionats amb els motius depressius, si hi ha errors lògics,
si apareixen ideació o intents de suïcidi i si hi ha hagut episodis depressius
anteriors. Un element que cal considerar és si aquesta persona pren medicació
i quina, per si hi pot haver efectes secundaris.
Les tècniques principals per a valorar l'estat psicoafectiu i, en concret, la pos-
sible existència d'una depressió són, novament, les següents: l'entrevista, els
autoregistres, l'observació i els�autoinformes. Alguns autoinformes per a la
consulta són els següents: de Zung (1965), Beck (1961), la Geriatric Depresion
Scale (GDS) de Brink, Yesavage i altres (1982), o la Philadelphia Moral Scale
de Lawton (1972).
Altres variables associades a la depressió que s'han de valorar són les habilitats
socials, els esdeveniments agradables i reforçants, és a dir, aquelles coses que
li produeixen satisfacció, i en quina mesura. També amb quina freqüència les
realitza. Els esdeveniments vitals poden ser un desencadenant com ara pèrdua
d'éssers estimats, institucionalització, jubilació...
© FUOC • PID_00142915 27 Línies d'intervenció psicopedagògica
El cas de la Joana
La Joana és una senyora de 81 anys amb trastorns afectius de tipus depressiu monopolar,amb diversos intents de suïcidi.
Fins a l'ingrés en un centre residencial, vivia amb un nebot i una neboda amb la qualtenia mala relació, la qual no sabia molt bé com havia de manejar els comportamentsdisruptius i d'autoagressivitat de la Joana.
Ha estat ingressada en un hospital psiquiàtric diverses vegades de manera intermitent,fins a l'últim ingrés que s'ha prolongat més. Per a donar-li l'alta, l'equip de l'hospital con-sidera convenient l'ingrés en un centre residencial amb capacitat per a tractar una pro-blemàtica d'aquest tipus, amb programes de tipus psicològic, de socialització... La nebodano se sent capaç de continuar cuidant-la.
Sol·liciten l'ingrés al centre, on ingressa, i roman, amb el suport del centre de salut men-tal i de l'equip de l'hospital, fins al dia d'avui. En ingressar, se l'avalua amb resultats detrastorn psiquiàtric important, funcions cognitives intactes (SPMSQ, 1; MMS, 30), tras-torn depressiu sever (GDS, 24), simptomatologia ansiosa, capacitat de comunicació típi-ca del trastorn amb bradilàlia, alentiment motor, i necessitat d'atenció, supervisió i curaimportants.
Se la tracta amb un programa de suport social i teràpia cognitivoconductual. La nebodaparticipa en les reunions de suport amb familiars. Persisteixen verbalitzacions d'autolesió,però sembla que el risc està controlat. No hi ha hagut recaigudes significatives fins almoment, i ha estat tractada satisfactòriament.
3)�Avaluació�del�suport�social
L'avaluació del suport social pot partir de diferents nivells d'anàlisi. Des de
l'anàlisi macrocomunitària, principalment es valorarà la pertinença i integra-
ció; des del nivell mitjà i de xarxes socials, es veurà el sentit d'unió amb els
altres, i el suport social informal portarà a valorar, entre altres efectes, els vin-
cles més estrets i el sentit de reciprocitat i mutualitat.
Des de la perspectiva estructural, es valoren la xarxa social, les seves dimensi-
ons, mida, densitat, reciprocitat i homogeneïtat. No és clar que els beneficis
obtinguts de la xarxa siguin proporcionals a la mida d'aquesta, cosa que de
vegades es dóna per suposat, i també que de vegades un vincle que normal-
ment pot ser molt beneficiós, com el matrimoni, pot ser perjudicial i no oferir
el suport suposat.
Des d'una perspectiva funcional, en canvi, s'analitzen més específicament les
funcions del suport, com el percebem i la funció protectora per a la salut i
reductora d'estrès.
4)�Avaluació�de�les�activitats�de�la�vida�diària
Les activitats de la vida diària són aquelles necessàries per a cuidar-se un mateix
i cuidar l'entorn pròxim, les quals constitueixen un factor crític per a la salut
i el benestar –a causa de les repercussions personals i socials del fenomen–, a
més d'implicar un factor determinant en el problema social de la dependència
i el seu finançament.
Instruments
D'entre els instruments per avalorar el suport social, asse-nyalem l'OARS i l'inventari deDíaz Veiga (1987).
© FUOC • PID_00142915 28 Línies d'intervenció psicopedagògica
La influència del comportament del cuidador en els resultats objectius de la
cura, la sobreatenció, el paper del personal en els centres residencials –que de
vegades es fixen més en els comportaments dependents que en els autònoms,
i els reforcen–, les característiques físiques, les barreres arquitectòniques o les
ajudes a l'orientació són elements determinants d'una bona atenció a les per-
sones grans.
És necessari desenvolupar procediments eficaços per a discriminar els diferents
nivells de capacitat i autonomia de les persones grans i que, alhora, trenquin
l'antiga categorització de caràcter dicotòmic entre vàlid i invàlid, que compor-
ten implícitament la distinció absoluta entre necessitat o no d'atenció per al
bon acompliment de les activitats de la vida diària.
L'avaluació de les activitats de la vida diària valora la capacitat o competència
del subjecte en la realització d'una sèrie de tasques d'autocura, necessàries per
a una vida independent, de manera més o menys autònoma.
Activitats de la vida diària físiques i instrumentals
Normalment es diferencien les activitats de la vida diària bàsiques o físiques, relativesa l'autocura com la higiene personal, el bany, arreglar-se i vestir-se, la mobilitat, la con-tinència d'esfínters i la utilització del servei, i també les activitats instrumentals centradesen la capacitat de dur a terme una vida independent. Així, per exemple, poder netejar,seguir instruccions relatives a tractaments mèdics, telefonar i demanar ajuda, desplaçar-se, fer la compra...
Les tècniques més utilitzades són l'observació amb escales d'apreciació, i també
els autoinformes. Les escales d'apreciació impliquen l'observació directa i re-
trospectiva que inclou un període determinat de temps que es transforma en
una puntuació que reflecteix la capacitat de realització autònoma d'una con-
ducta. Entre els instruments d'avaluació, assenyalem el Barthel Index, el Katz
(1963) o el de Lawton (1972). Destaquem l'escala d'observació d'activitats de
la vida diària de Montorio (1990).
Per a l'anàlisi funcional d'aquests comportaments o dèficits concrets, s'ha de
tenir en compte l'existència d'obstacles físics, la presència o no d'habilitats
en el repertori conductual, la presència o absència d'estímuls discriminatius
i de motivació, la història d'aprenentatge, és a dir, com s'ha comportat en
situacions similars, i la presència o absència de reforç.
El cas de la Ramona
La Ramona viu a casa seva amb la seva família, composta per la seva filla, marit i néts.Des que va tenir un accident cerebrovascular fa un any, va quedar hemiplègica i presentauna simptomatologia depressiva moderada.
La seva filla la cuida molt bé, tenen bona relació i sap "portar"-la quan està desanimadai no col·labora en les activitats diàries en les quals necessita ajuda, com en el bany, elvestit i el menjar.
De vegades no sap si les dificultats per a la realització d'aquestes activitats són degudesa l'hemiplègia, a un empitjorament en les seves capacitats, o a la depressió. Després decomentar-ho amb el metge de capçalera, recorre a un gerontòleg per a consultar el cas idemanar-li consell sobre com actuar.
© FUOC • PID_00142915 29 Línies d'intervenció psicopedagògica
Després de realitzar l'entrevista amb la filla cuidadora, el gerontòleg emplena el Barthel(per saber quines activitats de la vida diària és capaç de realitzar) i l'escala d'activitats ins-trumentals de Lawton. A més, valora amb la senyora gran la simptomatologia depressivaper mitjà del GDS de Yesavage i la funció cognitiva per mitjà del MEC de Lobo.
Després de complementar aquests resultats amb la informació prèvia, explica els resultatsobtinguts i la possible relació entre unes funcions i les altres, i estableix un pla i unespautes de cura per modificar la relació de dependència establerta i reforçar adequadamentles conductes autònomes de la Ramona.
© FUOC • PID_00142915 30 Línies d'intervenció psicopedagògica
4. Estratègies d'intervenció
Les activitats que realitzen els professionals i els objectius que persegueixen
plasmen les estratègies d'intervenció. Sovint, en la pràctica quotidiana es ten-
deix a considerar la intervenció com el conjunt de les activitats que es duen a
terme, oblidant que les esmentades activitats es formulen en relació amb uns
objectius i que les unes i els altres concreten un enfocament per abordar el
tema o problema, objecte de la intervenció.
En aquest apartat analitzarem la posició del professional, els tipus d'estratègies
d'intervenció i l'enfocament plantejat per les Nacions Unides en relació amb
l'envelliment.
4.1. El professional que treballa amb persones grans
Al llarg d'aquest mòdul, hem plantejat diferents aspectes que permeten
d'enquadrar la intervenció psicopedagògica, i completar les característiques
tractades en el mòdul "Les necessitats de les persones grans i les respostes so-
cials".
Ara tractarem un tema de vegades relegat quan s'estudien de les intervencions
professionals que estan centrades en la relació amb les persones: la posició del
professional com a ésser humà.
Aquest aspecte mereix ser considerat per diverses raons que presentem a con-
tinuació.
En primer lloc, encara que les activitats que es duguin a terme responguin a un
disseny –fins i tot que puguin ser, en una mesura més gran o més petita, ac-
tivitats estandarditzades–, la tasca professional no es limita a reproduir mecà-
nicament les indicacions, pautes o consignes, establertes en un programa. És
a dir, per mitjà de vies diverses, cada professional singularitza la intervenció.
La singularitat de la intervenció es construeix a partir de considerar les carac-
terístiques personals tant de les persones grans, aspecte que hem assenyalat
reiteradament, com les corresponents als professionals.
En segon lloc, el treball amb persones grans planteja als qui el realitzen el reflex
d'una situació que, amb alta probabilitat, serà la seva en el futur. Això genera
que sorgeixin nous temes i qüestions en relació amb el seu propi envelliment
i/o la vellesa dels seus familiars i persones pròximes.
Riscos en l'atenció
Si un dels riscos en l'atenció ales persones grans és el deno-minat nihilisme terapèutic, enl'extrem oposat se situa el riscde l'activisme professional.
© FUOC • PID_00142915 31 Línies d'intervenció psicopedagògica
En tercer lloc, els coneixements de què disposa el professional l'aplicació dels
quals és susceptible de revertir en la millora de les competències i del benestar
de les persones grans el poden conduir a buscar metes que no són compartides
per les persones grans.
Vellesa estereotipada
Com heu vist en el mòdul "Les persones grans i l'etapa vital de la vellesa", l'etapa de lavellesa freqüentment és percebuda de forma estereotipada, amb valoracions negatives,entre d'altres, respecte a les possibilitats d'aprenentatge i canvi. Les intervencions han depermetre l'exercici de les esmentades possibilitats, però no han de forçar les persones aadoptar una perspectiva de canvi no desitjat.
La influència�dels�estereotips s'ha de considerar no solament pels seus
efectes discriminatoris en emfasitzar els aspectes negatius de la vellesa,
sinó també pel que fa als seus efectes despersonalitzadors.
Els professionals poden intervenir en la mesura que tenen la confiança de les
persones, i aquesta confiança comporta una responsabilitat per al professio-
nal que, per a respondre-hi, pot tendir a plantejar-se la seva actuació amb la
finalitat d'aconseguir totes les millores possibles per a una persona gran en
una situació determinada. Si ho fa així, bé sia deixant de banda els desitjos
i les reaccions de les persones grans, bé sia centrant la seva tasca a presentar
arguments que avalin la correcció i la necessitat de les seves actuacions, inter-
vindrà de manera inadequada.
Habitualment la formació rebuda pels professionals, i també les característi-
ques de les organitzacions de serveis, afavoreix que a la pràctica els professio-
nals adoptin una posició en la qual el poder, per exemple en relació amb la
informació i la capacitat de decisió, correspon al professional. Aquest esque-
ma que confereix seguretat al professional limita la capacitat de decisió de les
persones grans i reforça una posició de dependència i passivitat.
4.2. Estratègies d'intervenció centrades en la persona i centrades
en el sistema
Participació en laintervenció
És important considerar el te-ma de la participació en la re-lació entre els professionals iles persones grans.
Si considerem que l'adaptació a la vellesa és un procés dinàmic en el qual la
persona s'enfronta activament amb els canvis personals i de l'entorn, i que
també ho fa d'aquesta manera per a enfrontar-se amb les situacions que tenen
dificultat, les estratègies d'intervenció han de ser coherents amb aquest enfo-
cament. Per aquest motiu, les actuacions preventives tenen un paper clau en
l'adaptació a la vellesa.
En aquest marc es configuren dos tipus d'estratègies d'intervenció, segons se
centrin en la persona o en el sistema. Aquesta diferenciació està d'acord amb la
importància que tenen tant les característiques personals com les contextuals
en el desenvolupament i, concretament, en aquesta etapa vital.
Orientació preventiva
L'orientació preventiva deles estratègies d'intervencióconcreta l'enfocament del'envelliment com un procésque concerneix les personesgrans i al conjunt de generaci-ons.
© FUOC • PID_00142915 32 Línies d'intervenció psicopedagògica
Montorio i Izal (1997) han desenvolupat la classificació esmentada anterior-
ment, i és en l'esmentat desenvolupament en el qual ens basarem per abordar
tots dos tipus d'estratègies.
4.2.1. Estratègies d'intervenció centrades en la persona
Hem presentat en diferents apartats la importància que tenen els recursos per-
sonals i socials de què disposen les persones grans per a afrontar satisfactòria-
ment els reptes que acompanyen la vellesa. Per això, aquest tipus d'intervenció
té com a eix bàsic l'augment o l'optimització dels esmentats recursos.
A continuació presentarem aspectes que s'han de considerar en el dis-
seny i l'aplicació d'aquest tipus d'estratègies: a qui es dirigeixen, el procés
d'intervenció, els eixos de treball i la determinació d'objectius.
1)�A�qui�es�dirigeixen
Les intervencions es poden orientar a persones que han d'afrontar o afronten
situacions de dificultat i que per això es poden considerar com persones amb
més vulnerabilitat. En aquest cas, es tracta d'intervencions de caràcter antici-
pant en la mesura que s'orienten a prevenir les conseqüències negatives que
pot portar la situació de dificultat. La pèrdua d'una persona estimada, l'accés
a la jubilació no desitjat per a persones que han centrat la seva autovaloració
en el camp professional, l'ingrés en una residència, la discapacitat severa que
apareix sobtadament, són alguns exemples de situacions susceptibles de gene-
rar vulnerabilitat.
Així mateix, les intervencions es poden orientar a persones grans que no afron-
ten situacions difícils amb una doble finalitat: promoure la confiança en elles
mateixes en relació amb els canvis que acompanyen la vellesa, de manera que
siguin capaces de crear el seu propi projecte per a aquesta etapa i augmentar
la seva capacitat per a afrontar les situacions de dificultat que poden trobar
en el futur.
Capacitació
El ventall d'intervencions pot ser molt ampli: programes de formació, foment del volun-tariat, de l'associacionisme o de la participació, programes de preparació per a la jubila-ció, desenvolupament d'habilitats socials, formació per a la cura dels néts, educació per ala salut, programes de desenvolupament personal, foment de la seguretat, educació am-biental...
Encara que aquest tipus d'intervencions presenta un grau de desenvolu-
pament menor que les dirigides a persones vulnerables, és previsible que
s'expandeixin de forma progressiva, d'acord amb l'extensió d'enfocaments so-
cials de l'envelliment que considerin la vellesa com una etapa vital amb parà-
metres propis i diversos segons la generació de pertinença.
Noves generacions
L'expansió de les intervencionsorientades a persones que noafronten dificultats també ésprevisible com a resultat de lescaracterístiques de les novesgeneracions de persones gransamb més aspiracions de quali-tat de vida.
© FUOC • PID_00142915 33 Línies d'intervenció psicopedagògica
En tots dos tipus d'intervenció cal preveure la diversitat existent entre
les persones grans. La variabilitat interindividual ha de ser considerada
a fi d'establir intervencions adequades a les persones.
Al llarg de la seva vida, les persones que ara són grans han creat un bagatge
de recursos que els ha permès d'afrontar, amb èxit o sense, situacions de tot ti-
pus. L'esmentat bagatge és la base sobre la qual s'han d'establir les intervenci-
ons. Això no s'ha d'entendre com a sinònim d'immobilisme, és a dir, entendre
que, atesa l'existència de l'esmentat bagatge, les persones no poden elaborar
formes diferents d'afrontar les situacions en la vellesa. La plasticitat cognitiva
i conductual o la capacitat de desitjar i de comprometre's no desapareix en
la vellesa.
La variabilitat interindividual també ha de ser considerada en l'àmbit de la
planificació general, especialment en el primer tipus d'intervencions referits a
situacions de dificultat, i s'han d'establir quines actuacions es consideren pri-
oritàries, cap a quines persones van dirigides i quins són els objectius. D'altra
banda, aquesta definició és necessària perquè el professional responsable de
dur a terme una determinada intervenció en el marc d'una organització la pu-
gui ajustar a la definició establerta, ajust requerit per a sostenir la confiança
de les persones grans.
2)�La�intervenció�com�a�procés
D'una manera o una altra, i dirigides a uns grups o uns altres, les interven-
cions pretenen promoure canvis. Si prenem com a exemple la promoció de
conductes saludables, haurem de considerar que aquesta comporta el següent:
la conscienciació i la motivació de la persona, l'aprenentatge dels nous hàbits,
l'existència d'una xarxa de suport que l'ajudi a mantenir els nous hàbits, la
modificació d'elements externs ambientals en honor de disminuir els esforços
requerits, la prevenció de l'abandonament o de la discontinuïtat i el manteni-
ment a llarg termini dels nous hàbits (Rakowsky, 1992).
Tractem sobre la promoció de conductes saludables, d'intervencions dirigides
a fomentar el voluntariat o d'actuacions destinades a afavorir l'adaptació de les
persones grans que ingressen en una residència, cal considerar aquest caràcter
processal i establir objectius específics per cada seqüència, que necessàriament
han de ser coneguts i compartits per les persones grans. Aquest aspecte és la
primera condició perquè es puguin considerar objectius assequibles. La segona
és que es corresponguin amb les capacitats i recursos, personals i socials, de
les persones grans.
© FUOC • PID_00142915 34 Línies d'intervenció psicopedagògica
El tipus�de�llenguatge utilitzat o les formes d'organitzar la informació
tenen, doncs, un paper clau, i per aquest motiu és convenient tenir
en compte els temes tractats en el mòdul "Les persones grans i l'etapa
vital de la vellesa" sobre els canvis sensorials i cognitius associats a
l'envelliment.
3)�Eixos�de�la�intervenció
En el disseny i la realització de les intervencions centrades en la persona, convé
considerar de quina manera s'afavoreix la interacció social, el contacte amb
noves persones, i també el foment del suport social en dues direccions: rebre
suport i aportar-ne. Quan les persones es troben en una situació de dificultat i
disposen de suport social, es poden considerar incapaces de ser elles mateixes
útils per a d'altres, i això contribueix a reduir-ne l'autoestima. Per aquest mo-
tiu, convé que les intervencions facilitin l'expressió de les capacitats de tots
els que participen amb la finalitat que es puguin fer visibles les aportacions
dels uns i dels altres.
Aquest és l'enfocament adoptat per alguns programes de voluntariat en
els quals els voluntaris, joves o grans, reconeixen explícitament el que
reben d'aquelles persones grans que ajuden.
''Banc del temps''
Aquesta és la perspectiva en què es basa una iniciativa denominada banc del temps quees porta a terme a diverses ciutats europees, i en què les persones que aporten voluntà-riament el seu temps per realitzar tasques que altres persones necessiten han de rebre,alhora, l'aportació efectuada per d'altres.
Així mateix, les intervencions han de promoure que les persones grans usin
estratègies d'afrontament adequades, bé estimulant estratègies instrumentals,
centrades en accions quan els objectius siguin assequibles, bé estimulant es-
tratègies centrades en l'emoció, que permetin a les persones de reestructurar el
significat de situacions difícils i, d'aquesta manera, elaborar una nova posició
davant la dificultat.
Si considereu la repercussió que poden tenir els estereotips en la for-
ma d'afrontar les situacions, podreu facilitar que la persona comprengui
com aquests condicionen la valoració que fa de si mateixa en relació
amb una situació determinada.
Vegeu també
Recordeu els aspectes trac-tats en el mòdul "Les personesgrans i l'etapa vital de la velle-sa" sobre la influència dels es-tereotips en la valoració queles persones grans poden ferde les seves capacitats, mini-mitzant-les. Com a conseqüèn-cia, algunes persones granspoden considerar que determi-nats objectius no són assequi-bles per raó de la seva edat.
Intervencions amb grups
Les intervencions amb grupsde persones grans permetend'abordar de manera dinàmicaels prejudicis que sovint acom-panyen les opinions de les per-sones grans.
© FUOC • PID_00142915 35 Línies d'intervenció psicopedagògica
Per a les persones, sigui quina sigui la seva edat, és important sentir que dispo-
sen de capacitat per a exercir control sobre la seva vida. La percepció de con-
trol contribueix al fet que les persones grans afrontin en millors condicions les
situacions de dificultat i pèrdues significatives per a elles. Per aquest motiu, les
intervencions han de considerar de quina manera aborden aquesta qüestió.
Encara que es tracta d'una qüestió generalitzable a qualsevol tipus
d'intervenció, mereix un interès especial tenir-la en compte quan les interven-
cions es duen a terme en institucions, com és el cas de les intervencions en
residències.
Identificar quines accions poden enfortir en les persones grans el senti-
ment de responsabilitat i de capacitat per a fer i decidir és el primer pas.
El segon és que el conjunt de persones que treballen en la institució
coneguin la posada en marxa d'aquest programa de treball amb la fina-
litat que aquest s'incorpori a la dinàmica diària del centre.
En aquesta direcció és pertinent demanar, des de l'inici, els punts de vista i
les aportacions de les persones que treballen en el centre. D'aquesta manera,
s'obtenen informacions i detalls de la vida quotidiana que ajuden a definir
millor sobre quins temes o activitats es pot articular el programa i, a més, es
facilita la implicació dels diferents professionals.
Finalment, respecte a l'avaluació de resultats, és oportú recordar dos aspectes:
la idoneïtat d'incloure-hi les aportacions procedents dels cuidadors i de comu-
nicar-los els resultats finals, cosa que facilita la identificació de noves vies de
millora.
Aquest enfocament en l'organització de la intervenció permet, a més, de pro-
moure de forma continuada la implicació de les persones que treballen conti-
nuadament en contacte directe amb les persones grans.
4)�La�determinació�d'objectius
Implicació dels cuidadors
La implicació dels cuidadors ésimprescindible per a aconse-guir un entorn coherent ambles propostes de responsabili-tat o elecció que des del pro-grama d'intervenció es plante-gen a les persones grans.
Hem tractat la importància de considerar en les intervencions qüestions re-
latives al desenvolupament de la interacció social, la promoció d'estratègies
d'afrontament i de la percepció de control. En aquestes qüestions o en qual-
sevol altra, s'ha de considerar que els objectius siguin assequibles. Per a això,
s'hauran de tenir en compte i valorar els aspectes relatius a les característiques
de les persones i les corresponents als contextos.
Les intervencions dirigides a promoure la percepció de control hauran de bus-
car que aquest resulti ajustat a la capacitat de control real.
Característiques de lapersona
Resultarà inadequat plantejar-se els mateixos objectius entermes de suport social per auna persona molt introvertidaque per a una altra de molt ex-travertida.
© FUOC • PID_00142915 36 Línies d'intervenció psicopedagògica
Tal com heu estudiat quan analitzàvem la perspectiva�biopsicosocial,
la valoració de les diferents dimensions que interactuen i configuren
les característiques de cada persona requereix que les intervencions se
situïn en una perspectiva interdisciplinària.
Les formes de concretar aquesta perspectiva, és a dir, de quina forma es porta
terme, són diverses, ja que estan condicionades pel tipus d'organització en
la qual es desenvolupa la intervenció i pel tipus d'inserció que hi tenen els
diferents professionals.
En la determinació d'objectius
S'han de considerar les característiques dels contextos, encara que la intervenció no pren-gui com a focus de treball la seva transformació. Tant els ambients físics com els soci-als influeixen en l'autonomia personal, promocionant-la o dificultant-la. En abordar eltema de la percepció de control en centres residencials, hem assenyalat la pertinènciad'incorporar els cuidadors al procés. Aquesta observació també és vàlida en relació ambles famílies, tant si les persones grans viuen a casa seva com si viuen en una residència.
Finalment, hem de considerar que qualsevol intervenció centrada en la per-
sona requereix que la pensem en termes de fer amb, és a dir, necessita que les
persones grans en siguin les protagonistes i, per a això, tant en el disseny com
en l'aplicació convé prestar especial atenció a les formes de participació de les
persones grans.
Situar-se en aquesta òptica de participació sovint requereix que els pro-
fessionals hagin de desaprendre el que han après per a poder desenvo-
lupar relacions més simètriques.
4.2.2. Estratègies centrades en el sistema
Tant en tractar les repercussions de l'envelliment de la població i els enfoca-
ments que sobre això s'han aplicat i s'apliquen, com en referir-nos als estereo-
tips i prejudicis o a la influència dels ambients, hem posat de manifest que les
formes de viure la vellesa no depenen exclusivament de les condicions perso-
nals, sinó que estan fortament influïdes pels contextos. Tanmateix, són més
abundants les intervencions centrades en la persona que les centrades en el
sistema. Aquesta situació la podeu entendre si considereu dos motius: el pre-
domini de les actuacions de caràcter assistencial i la complexitat més gran que
presenten les intervencions referides al sistema.
En la mesura que les investigacions han demostrat reiteradament la influència
dels contextos en les conductes de les persones grans, les intervencions, tot i
que se centren en les persones, han anat incorporant la dimensió contextual.
Participació de la família
Que les famílies coneguin icomprenguin la finalitat deles intervencions és la prime-ra condició perquè les puguincompartir i que, d'aquesta ma-nera, els objectius esdevinguinmés fàcilment assolibles.
© FUOC • PID_00142915 37 Línies d'intervenció psicopedagògica
Això ha permès que s'abordin les condicions dels contextos específics en els
quals es desenvolupa la intervenció, i significa un avenç en relació amb les
intervencions que relegaven aquesta dimensió.
Les intervencions centrades en el sistema tenen sentit si considerem que la
seva millora pot permetre respostes més adequades a les necessitats de les per-
sones grans. Són nombroses i variades les situacions que es poden millorar.
Tant si ens referim a les necessitats en matèria de salut o deserveis d'ajuda per
a la vida diària i a l'organització dels corresponents sistemes de serveis, o a
les condicions de mobilitat o accessibilitat en les ciutats com si considerem
la discriminació de les persones grans o el desenvolupament d'oportunitats i
estímuls per a realitzar tasques d'utilitat social, el camp és molt ampli.
En aquest tipus d'intervencions es poden incloure les actuacions següents:
1) Les actuacions dirigides a millorar les condicions dels contextos específics,
intervenint directament sobre aquests.
2) Les actuacions dirigides a promoure la millora dels contextos, sense inter-
venir en contextos específics.
Un exemple del primer tipus són les intervencions dirigides a modificar els
ambients físics i socials per a evitar l'excés de discapacitat, produït per les con-
dicions espacials, en un cas, i per les pautes de cura, en l'altre.
Un exemple del segon tipus el trobem en l'establiment de normatives que de-
terminin les característiques espacials que cal aplicar en el disseny dels equi-
paments o normatives que determinin els perfils formatius de les persones que
treballen en centres residencials.
Convé considerar que aquest tipus d'intervencions ha d'evitar el biaix
d'edat. Moltes vegades, els canvis que cal promoure resulten beneficio-
sos per al conjunt de la població o per a molts ciutadans.
Les millores en els sistemes, que poden tenir el seu origen en plantejaments i
propostes procedents de les persones grans, dels professionals que hi treballen
i de la investigació gerontològica, sovint resulten positives per a les diferents
generacions i, en aquest sentit, contribueixen a promoure una societat per a
totes les edats.
© FUOC • PID_00142915 38 Línies d'intervenció psicopedagògica
4.3. La perspectiva de les Nacions Unides: una societat per a totes
les edats
Per a comprendre les interrelacions entre les diferents intervencions, és in-
teressant conèixer una aproximació global de les actuacions relacionades amb
l'envelliment. Prendrem la perspectiva que, amb el lema "una societat per a
totes les edats", han formulat les Nacions Unides. Recordeu que aquest tema
l'hem presentat en el mòdul "Les persones grans i l'etapa vital de la vellesa", en
analitzar els enfocaments que es poden adoptar en relació amb l'envelliment
de la població.
Les Nacions Unides plantegen que l'envelliment de la població sigui
considerada com una qüestió que afecta el conjunt de generacions i,
alhora, que les societats impulsin respostes adaptades a aquesta realitat.
A partir dels treballs efectuats al llarg del 1999 –Any Internacional de les Per-
sones Grans–, s'han desenvolupat una sèrie d'estratègies i mesures orientades
a promoure la transició cap a "una societat per a totes les edats". Aquest nou
desenvolupament, "un nou ordre per a l'envelliment", presentat en el Butlletí
sobre l'Envelliment (Nacions Unides, 2001), assenyala la necessitat que les per-
sones, les famílies, les comunitats i els països realitzin ajustos que permetin la
transició enunciada anteriorment, i que emmarca en un enfocament estratè-
gic. Certament, es tracta d'un plantejament de caràcter general, però ens per-
met de disposar d'una perspectiva general de referència per a les intervencions.
En l'esmentat enfocament s'identifiquen quatre aspectes:
1) els esforços de les persones grans,
2) les capacitats que les persones tenen com a capital propi resultat del seu
trajecte vital,
3) les relacions intergeneracionals familiars i comunitàries que contribueixen
a l'enriquiment mutu,
4) l'adaptació de les infraestructures nacionals als canvis demogràfics i d'un
altre tipus.
Alhora, aquests aspectes es relacionen amb la noció de generació de capital
en quatre esferes, humana, sociocultural, econòmica i ambiental, a fi de fo-
mentar la implicació d'actors diversos i d'estimular actituds actives respecte a
l'envelliment.
© FUOC • PID_00142915 39 Línies d'intervenció psicopedagògica
Enfocament estratègic
L'esquema presenta aquest enfocament en el qual es combinen els diferents tipus de capital, qui són i amb quins principis estan implicats, i també els actius disponibles i el tipus deresultats esperable.
A partir de l'esmentat enfocament, s'indiquen una sèrie de mesures, de
les quals presentem aquelles que estan més relacionades amb el tipus
d'intervencions objecte d'aquesta assignatura. Les esmentades mesures són les
següents: l'educació al llarg de la vida amb la finalitat de disposar d'una po-
blació capacitada, la promoció d'estils de vida saludable, el desenvolupament
comunitari que permeti la interacció entre els diferents tipus de capital, la cre-
ació d'entorns que, a més d'accessibles, afavoreixin la trobada i el diàleg entre
generacions, les inversions per a enfortir l'organització de la societat civil per
mitjà d'entitats intergeneracionals i de persones grans, i l'enfocament creatiu
en la provisió de serveis i prestacions que en permeti la sostenibilitat.
Tant la perspectiva que expressa l'esquema com les mesures esmentades con-
figuren un marc general per al desenvolupament d'intervencions susceptibles
de plasmar-se en nivells i camps diversos.
Marc de referència
II Assemblea Mundial deles Nacions Unides sobrel'Envelliment (Madrid, 8-12 d'abril de 2002). http://www.imsersomayores.csic.es/internacional/ame/index.html.
© FUOC • PID_00142915 40 Línies d'intervenció psicopedagògica
5. Propostes d'intervenció
En aquest apartat, presentarem una sèrie de propostes d'intervenció centrades
en diferents aspectes, que comparteixen la característica de configurar-se com
a aplicacions d'un enfocament de la vellesa que preveu la plasticitat cognitiva
i conductual, i també el posicionament actiu de les persones en la seva adap-
tació a l'envelliment.
Les propostes que abordarem fan referència als temes següents: la participació
i l'associacionisme, els programes de formació, els tallers d'entrenament de la
memòria, els programes de preparació per a la jubilació i els programes dirigits
als cuidadors informals.
Aquestes propostes d'intervenció comparteixen un enfocament de caràcter
preventiu i corresponen a camps d'actuació professional diversos. Encara que
cada una d'aquestes és tractada de forma independent, d'acord amb les seves
especificitats, presenten elements en comú i desenvolupen els temes tractats
en els mòduls "Les persones grans i l'etapa vital de la vellesa" i "Les necessitats
de les persones grans i les respostes socials".
5.1. La participació i l'associacionisme de les persones grans
Entre les expressions que evidencien les capacitats de les persones grans, la
participació en les seves múltiples formes, entre les quals mitjançant associa-
cions, revesteix una especial importància en la mesura que permet establir i
transmetre una visió de la vellesa diferent a la de passivitat o incapacitat.
Per a analitzar el tema de la participació, podem utilitzar aportacions de diver-
ses disciplines, que, com veureu, no resulten excloents les unes de les altres. Al
contrari, ja que les diverses òptiques ens permeten de reconèixer la pluralitat
de dimensions implicades.
1) La participació es pot abordar des de la perspectiva de la construcció social
de la dependència, considerant la influència dels processos de participació en
la reorientació de les polítiques de la vellesa. Noves orientacions que plantegen
nous estatus per a les persones grans i, per tant, afavoreixen la desconstrucció
social de la imatge de les persones grans com a passives i dependents.
© FUOC • PID_00142915 41 Línies d'intervenció psicopedagògica
2) Una altra perspectiva, complementària de l'anterior, és la que ens aporta
l'enfocament de l'envelliment productiu en la mesura que ens permet de siste-
matitzar la contribució social resultat de les aportacions que les persones duen
a terme en l'esfera privada i en la pública. Així mateix, des d'aquest enfoca-
ment, podem considerar el paper de la participació com una via d'enfortiment
de la societat civil i identificar de quines maneres la contribució de les perso-
nes grans intervé en el desenvolupament del capital social de cada societat i,
en conseqüència, com produeix efectes en termes de la construcció de valor
públic, de valor col·lectiu (Subirats, 1999).
3) Des d'una òptica centrada en les persones i concretament en els mecanis-
mes activadors de la participació, aquesta es pot analitzar relacionada amb el
concepte de generativitat que analitzàvem en el mòdul "Les persones grans i
l'etapa vital de la vellesa" en estudiar els aspectes relatius a personalitat i en-
velliment. Recordeu que aquest concepte fa referència al compromís amb el
desenvolupament d'altres persones en qualsevol faceta de la vida i que les di-
mensions principals considerades són les següents: la preocupació generativa,
el compromís generatiu i l'acció generativa.
4) Finalment, convé considerar la perspectiva desplegada a partir de la noció
d'empowerment –traduïble en termes de recuperar el poder que concerneix a
l'habilitat de les persones per a poder aconseguir comprensió i control sobre
les forces personals, socials i polítiques que influeixen en la seva vida amb la
finalitat de poder actuar en la millora d'aquesta.
5.1.1. Tipus de participació
Perspectiva centrada en lapersona
Des de la perspectiva centradaen la persona la participació,es relaciona amb la interacció iel desenvolupament de xarxesi de suport social la importàn-cia dels quals hem subratllaten analitzar les intervencionscentrades en la persona enaquest mòdul.
La participació com a tal és una noció abstracta que s'ha de concretar per mitjà
de programes i d'iniciatives. S'ha de posar a prova a la pràctica, i per aquest
motiu correspon entendre-la com un treball, és a dir, com un conjunt de tas-
ques amb unes finalitats i uns recursos per a aconseguir-les (Sánchez Alonso,
1991).
El tema de la participació i les persones grans és un camp en expansió, les
característiques del qual s'han d'entendre contextualitzadament. La tradició
participativa no és uniforme, per exemple, als diferents països de la Unió Eu-
ropea i, en conseqüència, tampoc no ho és el grau de desenvolupament de la
participació o les vies per a portar-la a la pràctica.
Les persones grans estan implicades en la participació tant per mitjà de
vies específicament vinculades a persones grans com per mitjà de vies
inespecífiques, és a dir, per mitjà de marcs compartits per persones de
diferents edats.
Camps de participació
Els camps de participació deles persones grans comprenentemes i sectors diversos, inclo-ent actuacions en la comunitatmés pròxima i col·laboracionsamb països en via de desenvo-lupament.
© FUOC • PID_00142915 42 Línies d'intervenció psicopedagògica
Nosaltres ens referirem, principalment, a les vies específiques de participació.
Es poden distingir tres tipus de participació: 1) institucional, 2) associativa, i
3) individual.
1) La�participació�institucional fa referència a les modalitats de participació
en relació amb les institucions. Habitualment, en aquest grup, se solen consi-
derar les modalitats relacionades amb les institucions públiques que es poden
concretar en formats diversos i amb abasts també diversos.
En el conjunt de països de la Unió Europea hi ha múltiples experiències
d'aquestes modalitats de participació. Freqüentment moltes d'aquestes expe-
riències se situen en l'àmbit local, a les ciutats, però també les trobem en
l'àmbit regional o departamental i estatal (Pérez Salanova, 2000).
El format més habitual és el Consell la definició estatuària del qual, habitual-
ment, els atribueix funcions consultives, però tant l'amplitud temàtica com la
profunditat en el desenvolupament d'aquesta funció és diversa, com ho són
els nivells de funcionalitat.
La participació institucional és més freqüent per mitjà de vies específiques, és
a dir, modalitats de participació que vinculen persones grans. Tot i ser així,
convé observar que hi ha experiències en les quals les persones grans partici-
pen per mitjà de vies inespecífiques en òrgans de caràcter sectorial com és el
cas dels consells de salut o de les plataformes de participació per a la millora
d'un barri.
3) La participació�associativa inclou l'àmplia gamma d'associacions de les
quals formen part les persones grans.
Consell
A Europa, el Consell rep deno-minacions diferents: Consellde Savis a França, Consells deCiutadans a Dinamarca, Con-sells de Persones Grans a Espa-nya, etc.
A Espanya la pertinença a associacions varia segons el gènere i la situació
personal.
És interessant notar com es distribueix la participació segons el tipus
d'associació i l'edat.
Grau de pertinença aassociacions
El percentatge d'homes asso-leix el 41,9% i el de dones el25,9%, i és més gran entre lespersones que viuen soles.
© FUOC • PID_00142915 43 Línies d'intervenció psicopedagògica
Tipus d'associació a la qual pertany la població més gran segons gènere iedat
Font: CIS-IMSERSO, La Soledad de las personas mayores n°2779, febrer de 1998.
Com podeu observar en la taula, hi ha un predomini clar en un tipus
d'associació: les denominades associacions de jubilats, en les quals, a més, no
es produeix descens de participació conforme avança l'edat.
Sota aquest epígraf s'agrupen, fonamentalment, les associacions creades en
els clubs de persones grans, que amb diverses denominacions, es troben a tot
Espanya, promoguts per entitats públiques i privades; entre aquestes últimes,
s'han d'assenyalar les entitats financeres. Encara que s'agrupin en el mateix
epígraf, no és adequat considerar que es tracti d'associacions homogènies.
En l'heterogeneïtat influeixen diversos factors. El primer és que justament a
causa de la varietat de promotors també es produeix una varietat organitzativa
i del que podríem denominar model de funcionament del club. El segon factor
afecta el component intern de l'associació, és a dir, els socis i les persones que
assumeixen responsabilitats, fonamentalment responsabilitats directives.
Això comporta que, basats en el mateix model de funcionament, els clubs
presentin formes de funcionament i/o programes d'activitat diferents els uns
dels altres.
Aquesta diversitat és analitzable en termes de l'evolució d'aquest tipus
d'associacions. Freqüentment, les esmentades entitats no tenen un projecte
associatiu en el seu origen, ja que es constitueixen per a l'ús d'uns equipa-
ments, i és d'una manera gradual que es van transformant en entitats capaces
de sostenir un projecte de funcionament propi.
© FUOC • PID_00142915 44 Línies d'intervenció psicopedagògica
Complementàriament a la tipologia d'associacions que apareix en la tau-
la, és útil classificar-les segons es tracti d'associacionisme de projecte o
d'associacionisme de serveis.
L'associacionisme de projecte és el resultat de l'acord compartit per un grup
de persones entorn d'unes idees, acord que es plasmarà en finalitats i, habitu-
alment, en unes formes i mitjans per a assolir-les.
Per la seva banda, l'associacionisme de serveis neix com a mecanisme d'accés
per permetre les persones interessades de disposar d'uns serveis (Pérez Salano-
va, 2000).
D'altra banda, aquesta forma de classificació ofereix la possibilitat
d'aproximar-nos a l'evolució de les associacions i observar especialment com
es produeixen transformacions en associacions que si bé inicialment respo-
nien al tipus associacionisme de serveis, incorporen canvis en la direcció de
l'associacionisme de projecte.
Aquesta forma de classificació no s'ha d'entendre com una agrupació
estanca que defineix fronteres entre les associacions. La seva utilització
ens permet d'observar components d'un i un altre tipus en una associ-
ació, i també d'identificar l'evolució de les associacions, tal com asse-
nyalàvem anteriorment en relació amb la diversitat existent entre els
clubs.
Associacionisme deprojecte i de serveis
Les entitats de voluntariat sónun exemple clar del primer ti-pus d'associacionisme i les as-sociacions esportives o les delsclubs, en els seus inicis –i al-gunes en l'actualitat–, són unamostra del segon.
3) La participació�individual és el component central de qualsevol procés
participatiu sigui quina sigui la via per mitjà de la qual aquest es dugui a terme.
Els efectes positius de la participació per a les persones en termes d'augment
de la confiança en si mateixes, de millora de l'autoestima o de l'empowerment
només es poden considerar en la mesura que l'individu es reconeix formant
part activa del procés de participació.
Centrant-nos en els marcs�de�participació,�institucional�o�associati-
va, per a afavorir la participació individual s'han de considerar les mo-
tivacions de les persones, les seves expectatives i els efectes que apre-
cien com a resultat del procés de participar, i també quins significats
s'atribueixen i quina és la valoració resultant de tot això. Aquests aspec-
tes formen part de la intervenció en qualsevol instància de participació.
Activitat
2) Busqueu a Internet informació sobre el Consell de Persones Grans. A partir de la infor-mació trobada, resumiu quina és la seva estructura i funcions. Valoreu aquesta informa-ció aportant el vostre punt de vista respecte els avantatges d'aquest tipus de participacióinstitucional, quines són les seves limitacions i com les podríem eliminar o minimitzar.
Participació individual
Com podeu veure, la participa-ció individual connecta amb lanoció d'autonomia personal.Que les persones grans puguintriar i decidir respecte a la sevavida, ja sia en el domicili pro-pi o en el familiar, ja sia en lesinstitucions residencials és unprincipi bàsic d'intervenció. I,com a tal, no es restringeix ales intervencions referides alsmarcs de participació.
© FUOC • PID_00142915 45 Línies d'intervenció psicopedagògica
5.1.2. Intervencions
La intervenció relativa als marcs de participació inclou activitats diverses i
centrades en temes diferents:
1) El�disseny�de�programes per a fomentar que les persones grans participin
o per a millorar les vies de participació que ja utilitzen.
2) El�disseny�de�projectes específics d'índole diversa (cooperació intergenera-
cional, desenvolupament comunitari, noves activitats per als socis, etc.).
3) L'assessorament per a propiciar el desenvolupament de l'associació o de
l'estructura de participació (incorporació de nous objectius, ampliació territo-
rial, ampliació de destinataris, etc.).
4) La�col·laboració en la gestió de l'associació o de l'estructura participativa.
5) La�realització�d'activitats específiques (grups d'activitats dirigides als socis,
suport als grups de responsables o grups directius, etc.).
Els diferents apartats presenten aspectes específics i aspectes comuns que és
oportú considerar en qualssevol d'aquests i que analitzarem a continuació,
a partir de les dues dimensions que configuren la participació, individual i
col·lectiva:
1) La�dimensió�individual fa referència a la posició concreta de les persones
que interactuen i als resultats que obtenen de l'esmentada interacció.
2) La�dimensió�col·lectiva es refereix a la posició compartida per un conjunt
de persones –quant a la seva edat i/o a temes o problemes comuns–, i a resultats
que són identificats com un èxit que beneficia tothom, independentment de
les interaccions i els seus efectes.
Els processos de participació institucional, i també freqüentment els associa-
tius, se solen focalitzar en la dimensió col·lectiva, relegant o deixant fora del
procés la dimensió individual. Aquesta forma d'entendre la participació es po-
sa de manifest quan els grups, en tractar un tema determinat, no admeten
que s'incorporin a la discussió els aspectes relatius a les persones concretes que
participen.
La primacia del col·lectiu es correspon amb una concepció de la participació
en la qual aquesta només té sentit en la mesura que expressa aspectes comuns
i compartits, és a dir, plasma l'interès de totes les persones que comparteixen
una situació determinada o un problema específic. D'altra banda, el valor prin-
cipal atribuït a la dimensió col·lectiva es pot entendre relacionat amb la fina-
© FUOC • PID_00142915 46 Línies d'intervenció psicopedagògica
litat de representació –actuar en nom d'altres– que caracteritza una part im-
portant del contingut dels processos de participació, especialment en les mo-
dalitats de participació institucional.
Abordar totes dues dimensions, individual i col·lectiva, és imprescin-
dible quan pretenem promoure la participació o treballem amb grups
bé en l'esfera institucional bé en l'associativa. Encara que cada una
d'aquestes presenta aspectes específics, hi ha una sèrie de qüestions co-
munes que permeten de considerar-les agrupadament per abordar les
intervencions.
1)�La�dimensió�individual�en�els�processos�de�participació
Per a abordar la dimensió individual en els marcs de participació, tenim en
compte tres aspectes: les relacions socials, l'ocupació del temps i el descobri-
ment de capacitats i interessos.
a)�Les�relacions�socials
Els marcs de participació signifiquen una oportunitat relacional per a les per-
sones grans i, d'alguna manera, són considerats una mesura preventiva de
l'aïllament social, i també un medi afavoridor de l'envelliment satisfactori
(Ajuntament de Barcelona, 2000). És evident que aquesta oportunitat no ga-
ranteix resultats idèntics per a totes les persones grans que participen.
A més de la influència que tenen les característiques de les persones grans
que participen, cal considerar també les relatives al context. Entre aquestes
hi ha les activitats que es duen a terme i la forma d'organitzar-les. Si prenem
com a exemple què succeeix sobre això en un club, podem analitzar tant la
varietat d'activitats disponibles com si en el seu disseny s'ha previst que les
persones, a més de "fer l'activitat", puguin conversar sobre com funciona o
de com podria millorar; d'aquesta manera, en intercanviar opinions, es facili-
ta l'establiment de noves relacions i també es promou que les persones facin
aportacions a la programació d'activitats, i així superen un paper basat en el
consum d'aquestes.
Amb la finalitat d'afavorir l'establiment de noves relacions, alguns clubs
inclouen, entre les seves activitats, actuacions destinades específica-
ment a facilitar la incorporació dels nous socis.
© FUOC • PID_00142915 47 Línies d'intervenció psicopedagògica
Respecte a les relacions socials, també és interessant considerar de quines ma-
neres els marcs de participació associativa encaren el manteniment de les re-
lacions quan, per limitacions de mobilitat o d'altres, una persona associada no
pot continuar participant en la mesura que no pot anar al local associatiu. En
aquesta situació es troben moltes persones grans per la seva pròpia situació de
fragilitat o per la que pateixen els seus cònjuges. L'associació pot considerar o
no com a finalitat de l'entitat que les persones afectades no perdin el contacte
amb l'associació i, per tant, que no perdin el contacte i la relació amb altres
socis i sòcies.
La intervenció en les associacions de persones grans dirigida a promoure
l'adaptació d'aquestes entitats comporta que aquestes abordin la seva definició
com a entitat i que determinin quin és el projecte que desitgen impulsar com
a associació.
b)�L'ocupació�del�temps
La participació en els diferents marcs permet que les persones grans tinguin
oportunitats per a ocupar el temps disponible a partir de la jubilació laboral
i/o del descens de tasques en l'àmbit familiar.
Disposar de temps és un dels aspectes positius associats a la jubilació que
les persones actives laboralment esmenten més freqüentment, sense que
l'expectativa de tenir més temps desocupat s'acompanyi d'idees o projectes
sobre com el poden ocupar. A la pràctica, és també freqüent escoltar la pre-
gunta i la inquietud de persones jubilades sobre què poden fer amb el temps
disponible d'una manera quotidiana. Com podem entendre aquesta aparent
contradicció?
Manteniment de lesrelacions
La qüestió del mantenimentde les relacions comportaque les associacions es plan-tegin com s'adapten a unaperspectiva d'allargament del'esperança de vida i, per tant,d'envelliment secundari con-cretat en les associacions. So-vint, les associacions conside-ren que aquesta forma de su-port social correspon a l'esferaprivada i no a la vida associati-va, i addueixen que el suportha de ser facilitat pels familiarso per les amistats. Aquesta òp-tica és més freqüent entre lesassociacions en les quals pre-domina el caràcter d'entitat deserveis.
De fet, quan les persones valoren la jubilació com un alliberament de compro-
misos i responsabilitats amb l'efecte de l'augment de temps lliure sense més
ni més, el que fan és una projecció de la seva situació present cap al futur.
L'experiència que habitualment tenim sobre el temps lliure fa que el percebem
en relació amb el temps ocupat per la feina i/o per les responsabilitats famili-
ars. En l'etapa laboral, el temps lliure s'estructura a partir del temps ocupat,
amb la periodicitat feina-descans, i aquest és l'esquema que projectem per a
la jubilació. Tanmateix, aquest esquema no és vàlid per a sortir-nos-en amb
el temps disponible a partir de la jubilació, perquè les coordenades temporals
són unes altres.
© FUOC • PID_00142915 48 Línies d'intervenció psicopedagògica
Utilitzar el temps disponible d'una manera satisfactòria és molt diferent
de disposar de temps desocupat i requereix, sovint, que les persones
grans hagin de realitzar un recorregut fins a aconseguir la seva pròpia
construcció. Aquest aspecte, a més de formar part de les intervencions
destinades a la preparació per a la jubilació, és un component de les
intervencions referides als marcs de participació.
Com a resultat d'un enfocament positiu de l'envelliment, les oportunitats
s'incrementen, i tant el nombre d'iniciatives com, gradualment, la seva diver-
sitat augmenten.
En aquesta direcció, les intervencions incorporen tant el component
d'assessorament –clarament reflectit en els programes de preparació a la jubi-
lació– com les actuacions referides al disseny de programes, la gestió, o el su-
port a aquesta, i la realització d'activitats, de les quals els tallers d'entrenament
de la memòria són un clar exponent.
c)�El�descobriment�de�capacitats�i�interessos
Els marcs de participació i les activitats de participació en si mateixes cons-
titueixen estímuls perquè les persones grans apliquin les seves capacitats, bé
en activitats que ja coneixen, bé en noves activitats. D'aquesta manera, els
permeten de descobrir nous interessos i també, sovint, capacitats d'aprendre,
crear o fer.
Temps lliure
Per a gaudir-ne, és oportú rea-litzar un recorregut en el quales combinen les experiènciesvitals anteriors i les oportuni-tats disponibles a cada entorn.
En el disseny de les intervencions té especial interès considerar els aspectes
relatius als prejudicis.
Els prejudicis poden influir en la valoració que les persones grans fan de les
seves capacitats per a dur a terme una activitat, infravalorant-les. Per això,
és interessant que en el disseny de les intervencions s'identifiqui de quines
maneres el que es fa i el que es transmet facilita que les persones grans ho
percebin com una cosa pròxima i amb valor (Pérez Salanova, 2000).
Els estereotips i els prejudicis també poden influir en el funcionament dels
marcs de participació, dificultant-ne el dinamisme i l'evolució. Es tracta d'un
tema complex. Considerem una associació en què es planteja l'efecte dels es-
tereotips en l'organització. Les persones que tenen responsabilitats poden per-
cebre que és la seva forma d'exercir la responsabilitat el que es posa en qüestió
i, per tant, reaccionar responent a aquest qüestionament en comptes de fer-ho
considerant l'enfocament proposat referit als estereotips.
Participació
La participació es configuracom un factor reductor de lesvisions estereotipades i preju-dicioses respecte a la vellesa.
© FUOC • PID_00142915 49 Línies d'intervenció psicopedagògica
Aquest aspecte posa en relleu la importància de disposar de formació
teòrica i tècnica suficient per a la intervenció amb grups com a pas previ
a la realització de determinades activitats.
En situacions com l'exemplificada, el professional ha de mesurar el següent:
com ha d'introduir els temes i també com ha d'afavorir que el grup pu-
gui treballar temes i situacions susceptibles de produir el qüestionament de
l'organització o de les persones amb responsabilitats.
2)�La�dimensió�col·lectiva�en�els�processos�de�participació
Per a abordar la dimensió col·lectiva, prenem en compte dos aspectes: les apor-
tacions de les persones grans en el desenvolupament social i la representació
social de la vellesa.
a)�Les�aportacions�de�les�persones�grans
Hem assenyalat anteriorment com la concepció de l'envelliment i la vellesa
centrada en el declivi, a més de resultar incorrecta, condiciona les actuacions
dirigides a les persones grans i, en conseqüència, també influeix en la percepció
que les persones d'altres edats tenen de la vellesa i de les persones grans.
Plantejar la vellesa com una etapa del desenvolupament vital i apli-
car la noció de model de maduresa comporta superar una versió de les
persones grans com a persones passives i/o receptores de prestacions
i serveis exclusivament, i també adoptar un enfocament que permeti
d'identificar les aportacions de les persones grans.
Els marcs de participació poden afavorir que tant els membres de les dife-
rents generacions com les persones grans comprovin les capacitats concretes
d'aportació de les persones en aquesta etapa de la vida i, alhora, que les esmen-
tades aportacions siguin considerades pels seus efectes en termes de desenvo-
lupament social.
En aquest sentit, les intervencions han de procurar que els mateixos subjectes
atorguin valor a les seves actuacions i que aquestes siguin enteses com un
component de desenvolupament social.
Aquest aspecte connecta amb la classificació associativa que formulàvem en
termes d'associacions de projecte i associacions de serveis. Recordeu que amb
aquesta formulació no pretenem establir dues categories independents. Ens
interessa per comprendre els components que caracteritzen cada associació,
i també la seva evolució. Les associacions de projecte s'estableixen a partir
de l'aportació que fan els socis i, en conseqüència, atorguen reconeixement a
© FUOC • PID_00142915 50 Línies d'intervenció psicopedagògica
l'esmentada aportació, reconeixement que, alhora, té una projecció pública.
Les intervencions, doncs, hauran de tenir en compte quins components ca-
racteritzen l'associació per a identificar com se situa aquesta en relació amb
les dues categories-tipus assenyalades.
Si es tracta d'una associació del tipus associació de projecte, la intervenció
s'haurà d'enfocar en la direcció d'afavorir que l'actuació associativa, interna-
ment i externament, es visualitzi en termes de desenvolupament social.
Mentre que si es tracta d'una associació del tipus associació de serveis, la in-
tervenció s'orientarà en la direcció d'estimular noves formes de configurar les
activitats o l'organització que potenciïn el protagonisme de les persones grans
en vies alternatives a la del consum de serveis.
Dues qüestions tenen especial interès respecte a les aportacions en les estruc-
tures de participació institucional, i convé que considerem totes dues en les
intervencions.
La primera d'aquestes afecta els temes de treball i els enfocaments utilitzats.
Les estructures de participació poden abordar temes d'interès per a les perso-
nes grans, exclusivament o principalment, o ampliar els temes incorporant
qüestions que concerneixen al conjunt de ciutadans o a grups concrets. El ma-
teix podem assenyalar respecte als enfocaments. Aquests poden adoptar una
perspectiva centrada en les persones grans o ampliar-la incloent en l'anàlisi les
situacions, els condicionants o els efectes referits a altres grups de la població
(Ajuntament de Barcelona, 2001).
La segona afecta l'organització del procés de participació. Les estructures de
participació es poden organitzar de manera que les persones es reuneixin pe-
riòdicament i n'aportin l'opinió a l'entitat que convoca, o poden promoure
espais de trobada i debat, que permetin d'intercanviar les seves opinions i pro-
postes, i contrastar-les en grups de mida reduïda.
Totes dues qüestions s'han de considerar en les intervencions dirigides
a dinamitzar la participació institucional i s'ha d'abordar quins mèto-
des poden afavorir tant un enfocament orientat a una perspectiva de
ciutadania com un funcionament estimulant a l'aportació i el contrast
(Barenys, 1996).
b)�La�representació�social�de�la�vellesa
Els marcs de participació permeten que la vellesa de les persones no quedi cir-
cumscrita a l'esfera privada –amb els efectes corresponents que hem abordat
en analitzar la dimensió individual de la participació– i que s'ampliï a l'esfera
Participació institucional
Els processos de participacióinstitucional requereixen el dis-seny de dinàmiques i mètodesde treball que afavoreixin lesaportacions individuals i de ca-da entitat, i també la permea-bilitat de les unes amb les al-tres.
© FUOC • PID_00142915 51 Línies d'intervenció psicopedagògica
pública. L'esmentada ampliació influeix en la modificació de les representaci-
ons de la vellesa, com ho fan les polítiques relacionades amb la vellesa o les
imatges que proporcionen els mitjans de comunicació.
La representació social de la vellesa ha evolucionat al llarg de les últimes dè-
cades, des d'una visió de la vellesa centrada en el replegament i la incapacitat
–valoració que s'estableix a partir de la posició central atorgada a la feina–, a
una altra en què la vellesa és percebuda com un temps d'oci i entreteniment,
lliure de responsabilitats, fins a l'actualitat, en què va prenent més força una
visió de la vellesa en la qual les persones grans es consideren ciutadanes i, per
tant, es reconeix el doble vessant de drets i deures, i el seu paper com a actors
socials.
Entre les persones grans que prefereixen organitzar el seu temps de ma-
nera individual o amb el grup d'amistats, moltes manifesten el seu re-
buig a participar en activitats o en associacions destinades exclusiva-
ment a persones grans. Les raons que expressen no es refereixen princi-
palment al contingut de les activitats, sinó al fet que aquestes estiguin
dirigides a persones grans i, per tant, representin socialment el lloc de
la vellesa. Aquestes reaccions són expressives del rebuig cap a aquesta
representació.
La participació de les persones grans permet de posar de manifest progressiva-
ment el següent: la diversitat de formes de viure la vellesa –que qüestionen les
imatges homogènies– i les capacitats de les persones grans per a organitzar-se,
actuar i comprometre's.
En aquest sentit, les intervencions, centrades en els marcs de participa-
ció, han de considerar quins valors transmeten l'associació o l'estructura
de participació, internament i externament, i de quina manera es po-
den comprendre i, si escau, incorporar-se, pràctiques de participació que
afavoreixin imatges positives de les persones grans.
Així mateix, en aquest tema convé assenyalar complementàriament la per-
tinència d'intervencions centrades en el sistema i, especialment, en els mit-
jans de comunicació, dirigides a reduir el pes dels prejudicis i afavoridores de
l'adaptació de les nostres societats a l'envelliment.
La intervenció professional en els processos de participació requereix que el
professional se situï en una posició no jerarquitzada respecte als participants
i assumeixi el paper de facilitador (Villasante, Montañés, Martí, 2000). Les
propostes de treball s'han de formular de manera que resultin comprensibles
i estimulants; han de permetre que les persones visualitzin què faran, quins
són els mètodes que es proposen i quina és la finalitat d'aquest procés. Tant si
Participació de lespersones grans
Per mitjà de la participació deles persones grans, la comuni-tat visualitza el capital social,en part aplicat i en part poten-cial, assenyalat per les NacionsUnides, tal com heu estudiaten aquest mòdul.
© FUOC • PID_00142915 52 Línies d'intervenció psicopedagògica
es tracta d'una intervenció en associacions com si es refereix a estructures de
participació institucional, és important que el disseny prevegi l'intercanvi i el
contrast en les diferents seqüències de treball.
5.1.3. La connexió entre les intervencions
Les intervencions relatives als processos de participació no s'han d'entendre de
forma aïllada, sinó que han d'adoptar una òptica de connexió amb els diferents
programes i serveis.
Sovint, en abordar la participació de les persones grans, es posa de manifest la
imatge que la possibilitat de participar correspon a les persones que viuen de
forma independent, gaudeixen d'elevada autonomia funcional, són dinàmi-
ques, hàbils en la discussió... Aquesta imatge produeix dos efectes. El primer
efecte és que restringeix les oportunitats de participar, crea barreres i estableix
un model de participació�excloent. El segon efecte és que ens impedeix con-
siderar que la participació s'ha d'entendre en termes de continuïtat, aspecte
que analitzem a continuació.
De la mateixa manera que es planteja la necessitat que hi hagi una continuïtat
assistencial –referida als serveis–, s'ha de considerar la continuïtat participati-
va. En conseqüència, les formes de participació s'han d'adaptar a la diversitat
de situacions que, com heu estudiat, configuren l'etapa de la vellesa. Certa-
ment, l'esmentada continuïtat planteja reptes en el disseny dels mecanismes o
en els mètodes perquè aquests resultin adequats, però justament els processos
de participació tenen sentit en la mesura que permeten a les persones de sentir
que formen part d'una comunitat.
Això és més necessari, si és possible, quan les persones tenen limitada la seva
capacitat funcional i necessiten ajudes d'altres en la vida diària.
Un aspecte il·lustratiu de la perspectiva de connexió, esmentada anteriorment,
fa referència a l'aplicació de les aportacions de les persones grans. Entre les se-
ves activitats, les associacions poden desenvolupar iniciatives dirigides a mi-
llorar les condicions de vida d'altres persones grans.
Un exemple que transmet aquest tipus d'iniciatives és el projecte organitzat per
la Fundació Beth Jonson de la Gran Bretanya (Flynn, 1995), orientat a facilitar
que les persones grans donin suport a altres persones grans més vulnerables
que viuen en institucions, amb la finalitat que aquestes disposin d'una veu
pròpia.
Finalment, és oportú considerar la perspectiva�de�connexió dels processos
participatius respecte a la cooperació intergeneracional.
Fundació Beth Jonson
El projecte d'aquesta funda-ció, en alguns aspectes similaral de "Defensor del Poble dela Llar d'Ancians" desenvolu-pat als Estats Units, ens permetd'observar com l'activitat asso-ciativa s'enllaça amb serveis decaràcter assistencial.
© FUOC • PID_00142915 53 Línies d'intervenció psicopedagògica
Aquest enfocament, propiciat per la Comissió Europea en convocar el 1993
l'Any Europeu de les Persones Grans, i la solidaritat entre les generacions ha
generat iniciatives en diferents àmbits: la recuperació dels costums populars
i tradicionals, les activitats conjuntes entre escolars i persones grans, les acti-
vitats de la vida quotidiana, l'oci o l'esport. Habitualment implica la mobilit-
zació d'organitzacions diferents que desenvolupen estratègies de cooperació,
en les quals el conjunt de participants conjuguen el doble paper d'aportadors
i receptors.
Cooperació intergeneracional
De vegades els projectes de cooperació intergeneracional es desenvolupen entorn del'educació. Aquest és el cas d'"Aprendre amb la gent gran" que és un projecte que es duua terme en un districte de la ciutat de Barcelona, en el qual nens i nenes de primàriacomparteixen activitats i aprenentatges amb persones grans que formen part de diferentsgrups i entitats d'aquest districte.
Activitat
3) Visiteu un club o centre de persones grans proper al vostre lloc de residència i feu-neun informe en què s'especifiqui el següent:1. Any de fundació i entitats de les quals depèn i de qui obté finançament. Nombre desocis i dimensions/distribució física del local.2. Direcció i gestió: qui la duu a terme? Quin grau de responsabilitat adquireixen lesmateixes persones grans? Quins procediments se segueixen per a triar els responsables?Quines són les seves competències?3. Activitats: quantes es fan i de quin tipus són? Quin objectiu compleix cada una deles activitats? Quant de temps ocupen i cada quant es fan? Hi ha activitats amb unaplanificació prèvia i amb presència d'experts? Canvien les activitats? Qui les decideix?Quin nivell de participació per part dels socis tenen? Quant costen?4. Serveis: es presten serveis adicionals als socis? De quin tipus? Amb quins objectius?Quin nivell de participació tenen? Quant costen?Per a conèixer totes aquestes dades, podeu entrevistar el responsable del centre o algunsdels seus socis. També seria interessant que, a més de tota aquesta informació "objectiva",també n'aconseguíssiu d'altra de caràcter més subjectiu, com per exemple:1. Problemàtica que es percep en el funcionament del centre, si n'hi ha.2. Activitats i serveis que els participants creuen que seria interessant fer i que no esporten a terme. Per què creieu que no es porten a terme?
5.2. Els programes de formació per a les persones grans
Les activitats formatives dirigides a les persones grans parteixen de la conside-
ració de la vellesa com una etapa del desenvolupament en la qual les persones
poden continuar aprenent. L'esmentada consideració s'inscriu en un context
en el qual la noció "aprendre al llarg de la vida" adquireix progressivament
més força.
El desenvolupament de les iniciatives de formació dirigides a les persones
grans es pot analitzar com el resultat d'influències de dos tipus; d'una banda,
hem de considerar l'extensió de la noció d'educació permanent com a resposta
de les necessitats d'actualització de coneixements i, de l'altra, hem de tenir en
compte l'enfocament de la vellesa com a model de maduresa que condueix
a optimitzar el funcionament. Així mateix, les iniciatives de formació tenen
''Entre generacions''
Una mostra d'aquesta perspec-tiva connectiva és el programa"Entre generacions". Aques-ta iniciativa de la UniversitatAutònoma de Barcelona, or-ganitzat en col·laboració ambl'IMSERSO, té com a objectiufomentar la relació intergene-racional, l'intercanvi i la coope-ració entre associacions.
© FUOC • PID_00142915 54 Línies d'intervenció psicopedagògica
sentit si considerem l'esquema plantejat per les Nacions Unides per a promou-
re l'adaptació�a�l'envelliment en el qual l'educació de les persones grans ocu-
pa una posició clau.
Els programes�de�formació constitueixen un instrument idoni per a
afavorir que les persones grans no resultin víctimes dels estereotips i els
prejudicis en la mesura que els permeten de prendre consciència de les
seves capacitats concretes i experimentar situacions que, per a moltes
d'elles, eren percebudes com a inaccessibles, i també aconseguir resultats
que anteriorment semblaven inassolibles.
Així mateix, en la mesura que les activitats de formació faciliten una compren-
sió més ajustada dels canvis derivats de l'envelliment, d'una banda permeten
diferenciar la vellesa de la malaltia i, de l'altra, afavoreixen que les persones
grans desenvolupin formes de vida saludables.
Els programes de formació contribueixen a desenvolupar una imatge social de
la vellesa més positiva en la mesura que fan emergir valors diferents del de
passivitat, replegament o decadència, alhora que ajuden a posar de manifest
la diversitat existent. És a dir, són iniciatives que transmeten la noció de la
vellesa�com�a�oportunitat.
La influència tant de les activitats d'educació permanent com dels enfoca-
ments basats en la plasticitat cognitiva i conductual de les persones grans i en
el reconeixement de la seva capacitat de desig i de compromís, es tradueix en
la configuració de les activitats de formació. Les esmentades activitats, quan
estan ben definides, adopten un enfocament que integra els coneixements
formals i experiencials de les persones que participen; per tant, reconeix la
importància dels diferents contextos en els quals la persona es desenvolupa.
La formació
La formació esdevé un ins-trument afavoridor de lescompetències de les personesgrans. Igualment, es pot consi-derar que les activitats de for-mació permeten a les perso-nes grans de desenvolupar no-ves relacions, ampliar els puntsde vista coneguts i també, engrau divers segons el tipusd'activitat, comprendre millorl'entorn canviant en el qual vi-uen.
Aquest enfocament és coherent amb la noció de diversitat interindivi-
dual que hem plantejat en els diferents mòduls. En el tema que ens ocu-
pa, és oportú considerar-la per donar cabuda a la història personal i als
interessos i motivacions que condueixen a participar en un programa
de formació.
Incidències generacionals
Les xifres corresponents a persones grans analfabetes, en el seu conjunt, i un nombremés gran en el cas de les dones posen de manifest el trajecte històric d'unes determinadesgeneracions de gent gran.
Generacions i formació
Igualment, convé considerarla influència de la dimensió ge-neracional, ja que els nivells deformació de les persones gransvarien segons les generacions.Vegem com a exemple el casde les persones grans a Espa-nya.
© FUOC • PID_00142915 55 Línies d'intervenció psicopedagògica
Font: Informe 2000 IMSERSO.
Si observem el conjunt de la població espanyola, els percentatges de persones
analfabetes descendeixen a mesura que descendeix l'edat de la població obser-
vada.
Les dades relatives a persones que han finalitzat estudis secundaris mostren
que els grups de més edat presenten proporcions inferiors als de menys edat.
Estudis secundaris finalitzats per generacions
Considerant tots dos sexes, aquests percentatges assoleixen el 22,9% en el grup de 50 a54 anys, el 16,5% en el de 55 a 59 anys i el 10,8% en el de 60 a 64 anys. En el cas de lesdones, aquestes xifres són el 21,9%, el 15,2% i el 9,7%, respectivament.
Les diferències entre generacions permeten d'observar l'avenç gradual en
termes d'educació formal de les diverses generacions. Encara que el nivell
d'educació formal és una dada que cal considerar, convé atendre també altres
aspectes que són necessaris per a comprendre com ha de ser la formació diri-
gida a les persones grans.
La noció de pensament postformal ens permet de reconèixer aspectes especí-
fics del desenvolupament intel·lectual dels adults (Labouvie-Vief, 1992). Ca-
racterístiques com la relativitat que permet d'incorporar perspectives diferents
davant una situació o admetre l'ambigüitat, l'aplicació d'una lògica que incor-
pora sentiments i intuïcions o l'interès per a desenvolupar nous enfocaments
són expressives de les formes de pensar i raonar de moltes persones adultes.
Si tenim en compte aquestes característiques en el disseny dels progra-
mes de formació, aquests poden ser més adequats i les persones que
participen podran reconèixer el valor de les seves pròpies experiències
i aprofitar la seva capacitat per extreure'n coneixement.
Analfabetisme pergeneracions
Considerant tots dos sexes,aquests percentatges assolei-xen el 2% en el grup de 50 a54 anys, el 3,2% en el de 55a 59 anys i el 6% en el de 60a 64 anys. En el cas de les do-nes, aquestes xifres són 2,8%,4,5% i 8,1% respectivament(IMSERSO, 2000).
© FUOC • PID_00142915 56 Línies d'intervenció psicopedagògica
5.2.1. Tipus de programes
Les activitats de formació en les quals participen les persones grans s'inscriuen
en programes i organitzacions diverses, com ara els següents: escoles de
formació d'adults, universitats populars, programes universitaris per a gent
gran, amb diferents formats, i programes de conferències i tallers. Alguns
s'organitzen específicament per a persones grans, mentre que d'altres estan
oberts a diferents públics. També n'és diversa la durada. Mentre que alguns
funcionen al llarg del curs i requereixen l'assistència continuada, d'altres per-
meten l'assistència discontínua i, en altres casos, s'organitzen periòdicament.
Així mateix, alguns programes estan vinculats a projectes associatius i incor-
poren finalitats específiques.
Pel que fa als temes tractats, també s'ha d'assenyalar la varietat. Els programes
de formació es poden centrar en el següent: àrees del coneixement –la història,
les arts, les ciències–, la comprensió del procés de l'envelliment, en el seu con-
junt o en dimensions específiques, temes d'actualitat social o política, temes
d'educació sanitària, temes jurídics des d'un enfocament descriptiu o aplicat,
activitats creatives, aprenentatge de tècniques específiques, activitats físiques,
idiomes, informàtica. Aquesta llista és només una mostra de l'amplitud temà-
tica que en l'actualitat caracteritza les accions formatives dirigides a les perso-
nes grans.
Varietat d'iniciatives
La varietat d'iniciatives forma-tives dirigides a les personesgrans o en les quals aquestesparticipen augmenta any aany. Aquesta expansió és ex-pressiva de l'interès creixent deles persones grans per aquesttipus d'activitats.
Entre les iniciatives de formació que han tingut més difusió, es pot es-
mentar les universitats de la tercera edat (UTE). Iniciada a la ciutat fran-
cesa de Tolosa el 1973, aquesta iniciativa va adquirir ràpidament popu-
laritat i es va estendre a diferents països, com ho mostra que el 1979 es
comptabilitzessin cent cinquanta universitats de la tercera edat.
Diversitat de formació
Si prenem l'exemple de França, la diversitat es manifesta tant en els locals on es duu aterme l'activitat, com en el tipus de programes o en el perfil de les persones que realitzenla docència. Les aules universitàries se substitueixen per locals d'associacions, sobretoten aquelles ciutats en les quals no hi ha cap universitat. Les activitats poden incloureprogrames de gimnàstica adaptada, alhora que cursos d'història, i excursions i viatgeses complementen amb grups de reflexió. Els que duen a terme l'activitat docent podenser professors universitaris o persones coneixedores d'una temàtica sense vinculació a launiversitat.
Però en aquesta diversitat hi ha traços comuns. No es busca un diploma ni una
promoció professional. Les activitats tendeixen a considerar les persones en el
seu conjunt i, per tant, atenen les diferents dimensions. La motivació és molt
elevada i la satisfacció és expressada per docents i estudiants, lliures els uns
i els altres dels condicionants d'una programació reglada o de les exigències
d'avaluació.
Estudis superiors
Sota la denominació univer-sitat de la tercera edat, s'handesenvolupat iniciatives estruc-turades de forma diversa i ambprogrames d'activitat tambédiversos.
© FUOC • PID_00142915 57 Línies d'intervenció psicopedagògica
Els programes universitaris per a les persones grans a Espanya també presenten
formats diversos, encara que el predominant és el programa formatiu dirigit
específicament a persones grans; en altres casos, aquest complementa els cur-
sos específics amb d'altres de compartits amb els estudiants "tradicionals". En
la perspectiva de promoure la relació entre les generacions, es pot assenyalar
el programa organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona que ofereix
un pla de formació en el qual tots els cursos són compartits amb estudiants
de diferents titulacions.
Universitats espanyoles
La majoria d'universitats espanyoles duen a terme activitats de formació dirigides a lespersones grans, bé organitzant-les directament, bé col·laborant en els programes que or-ganitzen associacions de gent gran o altres entitats. Alguns dels programes promouen, amés, l'associacionisme i la realització de projectes comunitaris (IMSERSO, 1999).
Encara que els programes universitaris per a persones grans són molt estesos,
això no ens ha de conduir a pensar que constitueixen l'activitat formativa en
la qual participa la majoria de les persones després de la jubilació. La diversitat
d'interessos, de temps disponible i de motivacions també es plasma en relació
amb aquest tipus d'activitat.
5.2.2. Què busquen les persones grans en els programes de
formació?
En la realització de programes de formació, les persones grans busquen satisfer
diferents tipus de necessitats, entre les quals podem considerar les següents:
millorar-ne el funcionament bàsic, preparar-se per a realitzar unes activitats,
conèixer altres persones i ampliar-ne els coneixements.
Qüestions exposades per les persones grans
Algunes qüestions que esmenten freqüentment les persones grans per explicar el seu in-terès en els programes de formació són les següents: la possibilitat de comunicar-se ambaltres persones que viuen situacions similars i/o tenen interessos pròxims, el desenvolu-pament personal, la millor comprensió del que succeeix al seu voltant –incloent les situ-acions que afecten altres generacions–, l'interès per aprofundir en determinats camps delconeixement, i també aprendre com una forma d'oci.
Encara que no es tracti de necessitats excloents les unes amb les altres, sovint,
una d'aquestes esdevé la principal, i convé conèixer-la. Això permet d'orientar
les persones en la direcció més adequada al que busquen i, a més, facilita
l'organització i el funcionament del programa.
En qualsevol programa de formació hem de considerar els enfoca-
ments,�mètodes� i� procediments que permetin a les persones grans
d'implicar-se activament en el procés i també que afavoreixin les in-
teraccions.
Associació internacional
El moviment d'universitats de-la tercera edat està organit-zat en una associació interna-cional que integra organitza-cions promotores o federaci-ons: l'Associació Internacio-nal d'Universitats de la TerceraEdat.
© FUOC • PID_00142915 58 Línies d'intervenció psicopedagògica
5.2.3. El disseny i la realització d'activitats de formació
No és infreqüent que les persones grans dubtin sobre les seves capacitats per
a realitzar un programa de formació. La valoració que les persones fan de les
seves capacitats pot estar influïda pels prejudicis, però també es pot assenyalar
que entre les actuals generacions de persones de més edat no ha estat habitual
continuar la formació mentre treballaven o que, en el cas que això hagi succeït,
els temes tractats se centraven en l'esfera laboral.
En conseqüència, en plantejar-se la realització d'un programa de formació,
la majoria de persones no disposen de referències pròximes en el temps que
els permetin de ponderar les seves capacitats. Per això, la informació que es
facilita respecte als programes ha d'incloure aspectes com els requeriments,
les característiques de les sessions i el tipus d'avaluació. Aquest tipus de dades
faciliten que les persones grans interessades es formulin les preguntes respecte
a les seves capacitats en relació amb exigències i condicions concretes.
És recomanable que les persones interessades disposin d'un període per a con-
sultar i d'unes persones a qui plantejar els seus dubtes. En aquesta tasca, la
col·laboració d'altres persones grans, que ja hagin realitzat aquest programa
de formació o ho facin, resulta molt eficaç perquè estableixen un estil de co-
municació homogènia de manera espontània.
Els contextos de formació es poden analitzar com el resultat de tres factors: les
persones grans, els professionals i el marc en el qual totes dues parts es troben.
Per això s'ha de tenir en compte el següent:
1) Els trets característics dels individus i dels grups
2) Les relacions d'aquestes persones i aquests grups entre ells i amb el seu en-
torn
3) L'adequació de les tècniques i mètodes aplicats
4) Les reaccions produïdes pel procés de formació
Aquests aspectes tradueixen el caràcter individualitzat de la formació i perme-
ten que les persones grans es puguin reconèixer com a subjectes actius en el
procés formatiu.
En els programes de formació, el professional ha de procurar que les
persones grans puguin comunicar les seves dificultats i conèixer els mit-
jans, les maneres, per afrontar-les, utilitzar els recursos propis i descobrir
quines capacitats tenen per a fer les tasques plantejades.
Respectant les diferències de coneixements entre generacions
Respecte a aquestes qüestions és pertinent assenyalar la importància de la dimensióge-neracional a la qual ens hem referit anteriorment, quan observàvem que les generacions
© FUOC • PID_00142915 59 Línies d'intervenció psicopedagògica
més joves tenen més anys d'escolarització. Les diferències entre generacions també espoden apreciar en les habilitats intel·lectuals o en el vocabulari utilitzat.
Prendre en consideració la dimensió generacional en la formació de les per-
sones grans comporta reconèixer l'especificitat de les seves experiències al
llarg del recorregut vital i incorporar-la al procés formatiu. D'altra banda, és
freqüent que els participants d'un programa de formació no corresponguin
a una mateixa generació. No és extraordinari que persones de 55 a 60 anys
comparteixin activitats amb d'altres de 75 o més anys; en aquests casos, el
professional ha de tenir en compte alhora que els aspectes compartits, aquells
que no ho són a causa de la varietat de generacions de pertinença.
Les intervencions han de considerar els diferents elements que influeixen en
els comportaments educatius de les persones grans, i també quins són els con-
textos d'aprenentatge adequats. En aquest sentit, el disseny dels programes i
la seva realització han de tenir en compte les expectatives, les experiències
formatives anteriors i els canvis físics i cognitius que s'associen a l'envelliment
normal a fi de minimitzar-ne i compensar-ne els efectes.
A continuació, assenyalem diferents recomanacions que cal tenir en compte
en el disseny dels programes:
1) Afavorir un ritme d'aprenentatge individualitzat.
2) Utilitzar instruments que permetin de reforçar la comunicació.
3) Evitar l'ús de material escolar simple que pot resultar infantilitzant.
4) Facilitar l'ús de recursos mediadors (esquemes, estratègies de memorització,
etc.).
5) Evitar la diversitat d'estímuls simultanis.
6) Facilitar la consolidació dels aprenentatges.
7) Organitzar les tasques en seqüències que permetin la preparació prèvia.
8) Suscitar generalitzacions a partir de l'anàlisi i facilitant suports en la tasca
de conceptualitzar.
9) Estimular per mitjà d'activitats variades l'aplicació de mecanismes de trans-
ferència dels aprenentatges.
10) Promoure el treball en grup i facilitar indicacions per a la seva organització.
Per al professional responsable de l'acció formativa, la seva missió com a or-
ganitzador de l'entorn pedagògic determina que hagi de fer el següent:
1) Adaptar-se a la composició del grup.
2) Connectar els temes amb l'experiència dels participants.
3) Relacionar el que s'ha après amb la pràctica.
4) Combatre els prejudicis, facilitant que les persones grans identifiquin de
quines formes els afecten.
5) Identificar els canvis induïts per la formació.
6) Valorar els resultats obtinguts.
© FUOC • PID_00142915 60 Línies d'intervenció psicopedagògica
Com hem assenyalat en l'inici d'aquest apartat, la participació de les persones
grans en activitats formatives és positiva, els efectes de la qual destaquen en
termes d'augment de la confiança en si mateixos i de les relacions socials. A
aquests aspectes es pot afegir que, en ampliar els seus entorns de referència, les
persones grans també poden enfocar d'una manera més àmplia situacions o
problemes, ja que encara que aquests no guardin relació directa amb l'activitat
formativa, el fet de compartir-los amb d'altres o de descobrir noves òptiques
poden contribuir al seu benestar.
5.3. Els tallers d'entrenament de la memòria per a gent gran
Els tallers d'estimulació de la memòria per a gent gran es recolzen en el co-
neixement del fet que la plasticitat cerebral i la capacitat d'aprenentatge es
mantenen al llarg de tota la vida i, per tant, que durant les últimes etapes de
la vida, la capacitat d'adquirir nova informació i la capacitat per a aprendre
noves estratègies, encara que d'una manera minvada, es manté.
La constatació d'aquesta possibilitat d'aprendre i modificar hàbits de vida que
poden significar una prevenció de les dificultats que poden anar apareixent al
llarg dels anys, contribueix, sens dubte, al desenvolupament d'un envelliment
satisfactori.
Les queixes de les persones avançades no consisteixen a afirmar que tenen di-
ficultats visuoperceptives o visuoespacials, sinó a afirmar que perden la memò-
ria. D'altra banda, l'allau d'informació procedent dels mitjans de comunicació
respecte al dèficit de memòria que caracteritza les malalties degeneratives més
freqüents (com la malaltia d'Alzheimer) ha fet que aquest sigui un motiu de
preocupació real a partir dels 65 anys.
Els tallers d'entrenament de la memòria sorgeixen de la necessitat de proposar
un espai lúdic en què, a més, es contribueixi a incidir de manera directa sobre
una funció cognitiva tan rellevant en la tercera edat com la memòria.
Els tallers d'entrenament de la memòria
Són de tradició francesa (Israel, 1982) i s'introdueixen al nostre país l'any 1993, essentla Diputació de Barcelona la pionera a desenvolupar una xarxa de tallers arreu dels seusmunicipis. Posteriorment, l'Ajuntament de Madrid creà una unitat dedicada a la realitza-ció de tallers i, actualment, són diverses les comunitats que han incorporat els tallers dememòria en els programes d'activitats dels seus serveis socials. A Barcelona, en el momentactual, es realitzen en casals i centres cívics de més de 170 municipis de la província.
Si bé és cert que els tallers d'entrenament de la memòria es proposen optimit-
zar els recursos mnèsics de les persones d'edat avançada, aquests recursos no
recauen sempre en la realització d'exercicis de memòria, sinó que tenen en
compte tots aquells aspectes que estan relacionats amb la capacitat per a re-
cordar i que en la gent d'edat avançada es troben alterats.
La desmemòria
Tal com ja s'ha comentat enel mòdul "Les persones gran-si l'etapa vital de la vellesa",la memòria és el dèficit cog-nitiu que genera més percep-ció subjectiva de pèrdua en lagent gran.
© FUOC • PID_00142915 61 Línies d'intervenció psicopedagògica
Cal destacar, per exemple, la capacitat de categorització, d'ordenació,
de generar estratègies de planificació i seqüenciació, d'utilitzar la ima-
ginació, del redescobriment dels cinc sentits i de la capacitat per a pres-
tar atenció a la informació de l'entorn. La reducció de l'ansietat que
s'aconsegueix amb la realització dels tallers també es manifesta en una
millora mnèsica (Perrig-Chiello i altres, 1998).
Dificultats de memorització
Yesavage (1989) va descriure algunes de les dificultats de memorització que caracteritzenespecíficament la gent gran. Una dificultat rellevant recau en la diferència entre la gentjove i la gent d'edat avançada en la capacitat per a visualitzar imatges. La gent gran noconstrueix imatges mentals amb la mateixa facilitat. Una estratègia per a l'entrenamentde la memòria, per tant, haurà de ser ensenyar a construir aquestes imatges mentals quefaciliten el record juntament amb les associacions lògiques o verbals.
5.3.1. Objectius
Els tallers�d'entrenament�de�la�memòria pretenen ensinistrar d'una
manera sistemàtica en la utilització, control i coneixement dels proces-
sos, estratègies, tècniques i vivències implicades en el funcionament de
la memòria i en la millora del seu rendiment. Al mateix temps tenen
una funció educativa que incideix sobre el coneixement dels dèficits i
capacitats que caracteritzen l'envelliment satisfactori.
D'una manera més concreta, la finalitat dels tallers es pot resumir en els punts
següents:
• Informar i educar la gent gran sobre quins són els processos de memòria
que es perden de manera natural amb l'envelliment, per a reduir les incer-
teses que es deriven de la desconeixença d'allò que forma part de la nor-
malitat biològica.
• Reduir l'ansietat que pot produir la percepció de pèrdua de memòria du-
rant l'última etapa de la vida. Un dels efectes de l'educació sobre la nor-
malitat o anormalitat en la pèrdua de memòria que s'observa durant la
vellesa és el de reduir l'ansietat que es deriva del desconeixement i de la
manca d'informació.
• Ensenyar estratègies que contribueixin a millorar el rendiment en la me-
morització de les persones grans. Es tracta del següent: d'ensenyar a treba-
llar la manera d'incorporar la informació per tal que millori la capacitat
d'evocació posterior; d'ajudar a construir estratègies que ordenin la infor-
mació que es capta desordenadament per mitjà dels sentits.
• Ensenyar a comprendre els aspectes que poden estar relacionats amb
les dificultats en la memòria, com ara l'ansietat, l'estrès, la manca
© FUOC • PID_00142915 62 Línies d'intervenció psicopedagògica
d'entrenament o, fins i tot, la prescripció de determinats fàrmacs. En
aquest sentit, el coneixement sobre la influència de determinats factors
sobre la capacitat per a emmagatzemar informació esmorteeix l'ansietat
que es genera en observar dèficits en la retenció, que tenen una explicació
que va més enllà del mateix procés de memorització.
• Contribuir a millorar el sentiment d'autosatisfacció i d'autoestima que es
desprenen de la millora en el rendiment en realitzar determinades tasques
en la seva vida quotidiana. El fet de comprovar que part de les capacitats
que es creien perdudes en realitat no ho estan tant i que l'individu pot ser
capaç de desenvolupar-se més eficaçment en les seves tasques, augmenta
la percepció d'autovàlua que l'individu posseeix de si mateix.
Es tracta d'un espai en què, a més de trobar-se bé i poder escollir aquesta ac-
tivitat entre les ofertes d'entreteniment que s'ofereixen en els centres de reu-
nió per a gent gran (esplais, casals, centres cívics, etc.), es porta a terme una
tasca d'educació tant pel que fa a l'aprenentatge dels diferents aspectes de la
memòria com de la capacitat de treballar en grup i de respectar les limitacions
de cadascú.
5.3.2. Els participants i els grups
Atès que ens movem en el terreny de la prevenció del deteriorament cognitiu,
els candidats idonis per a realitzar aquests tipus de tallers han de ser perso-
nes d'edat avançada que estiguin lliures de malalties que poden afectar direc-
tament la memòria, com ara determinades malalties neurològiques o psiquià-
triques (malaltia de Parkinson, depressió, etc.), per a les quals hi hagi altres
programes específics d'estimulació cognitiva amb uns objectius i un contingut
diferent.
Les experiències portades a terme fins al moment actual es basen en la
idea que l'edat no és un factor important per a realitzar el taller, però sí
que ho és l'homogeneïtat dels grups que treballen junts.
Dels participants s'espera el compromís de puntualitat i d'esforç, i també, de
vegades, el compromís que hi treballaran realitzant exercicis a casa.
El disseny de les intervencions portades a terme fins ara és un disseny
d'experiència grupal, en què un nombre de 10-12 persones és ideal per al
treball dinàmic i de col·laboració que requereix el taller. El funcionament
d'aquests grups esdevé més òptim quan es tenen en compte característiques
d'homogeneïtat quant a l'edat i al nivell educacional dels participants.
Programes
La majoria dels programes existents estan més orientats a l'aplicabilitat amb personesalfabetitzades i manca, encara, la creació d'un material de treball adient per a la dinàmi-
Trobar-se bé
En els tallers d'entrenament dela memòria adquireixen tantarellevància l'aspecte lúdic coml'aspecte educacional.
© FUOC • PID_00142915 63 Línies d'intervenció psicopedagògica
ca més lenta de grups de gent gran que no ha tingut l'oportunitat d'aprendre a llegir iescriure.
5.3.3. El material
L'elaboració d'un material de treball específic esdevé un requisit fonamental i,
en la seva elaboració s'han de tenir en compte totes les característiques mnè-
siques, emocionals i culturals de la població a qui van dirigits.
El material ha de constar d'exercicis que treballin les diferents àrees de
la memòria i, sobretot, els diferents aspectes que hi estan relacionats i
que interfereixen en el seu rendiment, com són els casos de l'atenció i
la percepció, la classificació o la seqüenciació.
Es tracta de construir un conjunt d'exercicis amb una lògica i una estructura
interna que tingui en compte, com a mínim, els aspectes següents:
1) El grau de dificultat idoni per a ser aplicats a les persones d'edat avançada.
2) L'esforç que requereixen, per a distribuir-los al llarg de les diferents sessions.
3) Que estimulin tipus de memòria en què la gent gran presenta dificultats.
4) L'adequació a l'edat quant als temes utilitzats i el disseny.
5) El temps que requereix la seva execució.
6) El contingut educatiu i, al mateix temps, lúdic dels exercicis.
7) Que permetin el treball grupal i una fàcil correcció o posada en comú.
Exercici utilitzat en els tallers d'entrenament de la memòria dissenyat perla Diputació de Barcelona
Títol de l'exercici: Recordar amb un conte.
Objectiu: entrenar el procés d'adquisició de nova informació utilitzant com a estratè-gia l'associació d'elements. Entrenar la imaginació com a estratègia per a retenir llistesd'elements.
Material: una llista de setze paraules. Un full en blanc. Llapis.
Desenvolupament: aquest exercici consisteix a elaborar una història o conte curt que con-tingui cadascuna de les setze paraules de la llista. Els participants s'hauran d'esforçar avisualitzar la història a mesura que la van construint fixant-se en la situació de cada pa-raula. Posteriorment, hauran de recordar les paraules, rememorant la història que hanconstruït.
Posada en comú: es comentaran les històries de cadascun dels participants i es reflexionaràconjuntament sobre el mètode que els ha permès de recordar-les.
5.3.4. Les sessions
Les sessions, d'aproximadament una hora i mitja de durada, han d'estar espa-
iades en el temps. L'objectiu d'aquest espaiament és que en el temps entre ses-
sió i sessió, els participants puguin interioritzar i experimentar en la seva vida
quotidiana els aprenentatges que s'han dut a terme. La dinàmica de les sessi-
© FUOC • PID_00142915 64 Línies d'intervenció psicopedagògica
ons és una dinàmica viva, de posada en comú i d'esforç conjunt. El monitor
que guia el taller ha de conèixer els mecanismes de la dinàmica de grups, per a
poder orientar el treball cap a una feina compartida entre tots els participants.
De fet, una de les experiències més interessants en l'aplicació dels tallers de
memòria plantejat en aquests termes és, justament, el clima de respecte i pro-
tecció i els vincles afectius que s'estableixen entre la gent gran que hi participa.
Com si en esforçar-se per recordar i compartir els resultats del seu esforç (i,
per tant, de vegades, les seves mancances) mostressin una part amagada d'ells
mateixos.
Tallers de memòria
Els tallers de memòria que s'han realitzat consten d'entre deu i dotze sessions, normal-ment repartides en dos o tres mesos (una sessió setmanal). És una opció justificada bàsi-cament per les experiènciesi els dissenys previs, però, evidentment, no és l'única opciópossible.
5.3.5. Els resultats
L'anàlisi dels resultats de l'aplicació dels tallers de memòria preveu dos tipus
de valoracions:
1) la valoració més estrictament objectiva de la millora de la memòria en la
gent gran que ha participat, i, d'altra banda, dels resultats objectius tenim po-
ques dades. Si bé és cert que la millora en la memòria es manté fins als sis
mesos posteriors a l'entrenament (Mohs i altres, 1998), també és veritat que la
resposta de la gent gran és molt variable (Sheik i altres, 1986) i que no tenim
dades de fins quan es mantenen aquestes millores.
2) la millora de la percepció subjectiva que els mateixos participants te-
nen de la seva capacitat de memòria després de realitzar el taller. En aquest
sentit, un aspecte interessant és poder valorar també la millora del sen-
timent d'autosatisfacció personal secundària a la participació en el taller
d'entrenament. Respecte a la percepció subjectiva dels participants, podem
afirmar que aquesta millora significativament.
Resposta encoratjadora
Dels individus que han participat en el projecte de la Diputació de Barcelona, s'ha estu-diat una mostra de 1.200 persones. Aquests subjectes emplenaven uns qüestionaris abansi després de la realització del taller. Els qüestionaris, utilitzats prèviament en l'estudi del'associació Memoire et Vie del centre de gerontologia Claude Bernard de París (1993),consten de preguntes que valoren les queixes subjectives de pèrdua de memòria i el graud'autosatisfacció personal i autoestima d'aquests. Els resultats de l'anàlisi de les puntua-cions d'aquests qüestionaris ha estat aclaparadorament positiva.
És a dir, els mateixos participants redueixen la queixa subjectiva de pèrdua de
memòria en acabar el taller, tal com podeu observar en el gràfic.
© FUOC • PID_00142915 65 Línies d'intervenció psicopedagògica
Resultats de la valoració de la pèrdua de memòria
Resulta d'especial rellevància el fet que no solament és la memòria, la
que mostra millores subjectives, sinó la percepció que els participants
tenen d'ells mateixos i d'ells respecte al que els envolta.
És a dir, els resultats positius es repeteixen quan s'analitzen les valoracions del
qüestionari d'autosatisfacció personal (gràfic adjunt).
Resultats de la valoració del sentiment d'autosatisfacció personal
L'efecte positiu dels tallers és indiscutible i és independent de l'edat dels par-
ticipants i del seu nivell sociocultural.
5.4. Els programes de preparació per a la jubilació
La visió general sobre la jubilació ha estat prevista fins fa relativament poc
temps com un esdeveniment de caràcter estressant, unit, en general, al fet de
declinar la salut física i psíquica. Aquest tipus de visions de caràcter deficitari
s'han basat en diferents premisses:
1) La primera diu que la identitat de la persona es construeix en gran manera
per mitjà del treball i amb referència a aquest. Per això, la pèrdua d'un rol
actiu a escala general condueix a la pèrdua de part de la identitat personal del
subjecte, cosa que genera estrès i ansietat.
© FUOC • PID_00142915 66 Línies d'intervenció psicopedagògica
2) La segona premissa es basa en gran manera en observacions empíriques que
en termes generals constaten que la jubilació és el principi de la malaltia i la
mort. Amb un error d'assignació clar, en atribuir a la jubilació la causa que
origina la malaltia i la mort, simplement perquè la precedeix cronològicament
i no perquè hi hagi una comprovació científica de l'esmentada causalitat.
3) La tercera premissa es basa en la valoració que se li dóna al treball en el món
actual i que certa "ètica protestant" (en el sentit que el treball és un mandat
gairebé diví i que l'èxit en el treball és gairebé un senyal d'èxit en la vida) s'ha
encarregat d'augmentar.
Cap de les premisses anteriorment esmentades no suggereixen que la jubilació
no és solament un esdeveniment vital específic, sinó que és, a més, un procés
amb diferents fases que es dóna al llarg del temps. Aquest procés no té cap
motiu per a ser irremeiablement un procés negatiu.
No obstant això, la literatura i investigacions sobre el tema de la jubila-
ció han fet especial èmfasi en les conseqüències principalment negati-
ves de la jubilació per a l'individu, i no tant en la preparació per a la ju-
bilació (que continua essent un procés absent en el món laboral), ni en
els factors que fomenten o inhibeixen l'adaptació al procés d'aquesta.
Per això és interessant considerar les variables influents en la jubilació, varia-
bles que us presentem en els apartats següents.
5.4.1. Acostament a les variables influents en la jubilació
1)�Importància�de�les�circumstàncies�en�què�es�produeix�la�jubilació
a) Palmore i altres (1984 i 1985) van trobar que els jubilats anticipadament,
que no es podien acollir a alguns beneficis corresponents a la Seguretat Social,
tenien una satisfacció vital menor en la jubilació (noteu que totes dues inves-
tigacions es van realitzar als Estats Units).
b) Bossé i els seus col·laboradors (Bossé i altres, 1987) van trobar que els jubilats
anticipadament tenien més problemes emocionals que els treballadors de la
mateixa edat, encara que en el mateix estudi se suggereix que els treballadors
jubilats anticipadament podien tenir un conjunt de causes negatives (mala
salut, atur, problemes econòmics...), que podien afectar-los de tal manera que
hi ha antecedents negatius en aquest tipus de sortides del mercat laboral que
possiblement les condiciona.
© FUOC • PID_00142915 67 Línies d'intervenció psicopedagògica
c) El fet de la voluntarietat o no de la jubilació sembla tenir conseqüències
en el procés de jubilació, en el sentit que la involuntarietat d'aquesta podria
incidir negativament i generar més estrès (Matthews i Brown, 1987; Bossé i
altres, 1992).
2)�Qüestions�econòmiques
a) L'estatus econòmic apareix com una variable predictora d'estrès en la jubi-
lació. S'ha trobat que un alt nivell socioeconòmic anterior a la jubilació és un
predictor d'estrès per als homes (Matthews i Brown, 1987); en contrast, per a
les dones (Blau, Oser i Stephens, 1982), el nivell d'insatisfacció amb la jubila-
ció i, presumiblement, l'experiència d'estrès estan relacionats amb un nivell
educatiu inferior.
b) En un estudi australià sobre una mostra de 1.050 persones més grans de 60
anys (Braithwaite, Gibson i Bolsy-Craft, 1986), es va trobar que les principals
variables generadores d'estrès eren els ingressos econòmics en el 25% de la
mostra analitzada.
c) En l'estudi realitzat a Boston per Bossé i els seus col·laboradors el 1991 (Bossé
i altres, 1991) en què es va avaluar l'estrès quotidià, els problemes de la parella,
la salut, les relacions socials i la situació econòmica, d'una mostra de 676 per-
sones jubilades i 840 treballadors, un 31,1% de les persones jubilades incloses
a la mostra va expressar problemes relacionats amb els ingressos econòmics.
d) En general, la bibliografia consultada fa referència a un temor dels jubi-
lats a la falta de recursos econòmics per a mantenir un nivell de vida similar
abans i després de la jubilació, que en certs casos pot generar situacions an-
siògenes (Bossé, Spiro i Kressin, 1996; Matthews i Brown, 1987; Richardson i
Kilty, 1991).
3)�Salut
a) La salut és reconeguda com una causa de la jubilació, però freqüentment ha
estat estudiada com a resultat o conseqüència d'aquesta. Els estudis sobre les
conseqüències de la jubilació en la salut han generat, com abans s'indicava,
una forta controvèrsia, encara que l'evidència trobada més recent no sosté la
idea que la jubilació ocasioni prejudicis pel que fa a la salut física o mental.
b) En alguns estudis (Bossé i altres, 1992) (Matthews i Brown, 1987) que exa-
minaven el baix nivell de salut com a predictor o raó de la jubilació, el fet
de jubilar-se per motius de salut no apareix com a predictor d'estrès en la ju-
bilació.
Jubilació involuntària
Els homes amb jubilació invo-luntària tenien puntuacionsmés baixes en satisfacció emo-cional, sentiment d'utilitat, au-toimatge, estabilitat emocio-nal i relacions interpersonals(Peretti i Wilson, 1975; Floyd ialtres, 1992).
© FUOC • PID_00142915 68 Línies d'intervenció psicopedagògica
c) Alguns autors (Beck, 1982; Dorfman i altres, 1988; Palmore i altres, 1985;
Szinovacz, 1987) van trobar que un nivell baix de salut és un element secun-
dari i que només un inadequat (perquè és escàs) nivell financer prediu un po-
bre ajust a la jubilació.
4)�Esdeveniments�vitals
a) Les investigacions relatives a les transicions o pèrdues de rol en la jubilació
han constatat que l'efecte negatiu i estressant de la jubilació està associat a
l'experiència prèvia d'esdeveniments negatius anteriors a aquesta. En aquest
sentit, apareixen diferències quant a gènere: els homes opinen que la jubilació
és, dins de tots els esdeveniments estressants dels últims temps de la seva vida,
el més estressant; mentre que les dones, no.
b) En general, i com s'ha recalcat abans, la major part de les persones jubila-
des solen estar satisfetes i tenen una adaptació positiva, mentre que el 30%
d'aquests pateix alteracions depenent dels recursos econòmics, interaccions
socials, nivell d'activitat i variables de personalitat. Aquestes troballes han do-
nat origen a la teoria�de�la�continuïtat d'Atchley i l'han recolzat. Des d'aquesta
teoria s'entén que la jubilació ofereix oportunitats als que prèviament dispo-
sen de característiques positives, mentre que per a d'altres es converteix en un
esdeveniment de vida estressant.
c) El perfil de les persones per a les quals la jubilació és una cosa estressant és
el següent: persones de condició econòmica baixa, que havien patit diverses
situacions difícils al llarg de la seva vida. D'altra banda, la jubilació s'havia
produït de forma inesperada i involuntària.
d) En general, una bona adaptació a la jubilació i un bon nivell de benestar
sembla que varien segons una continuïtat en l'estatus, en les relacions socials,
en els ingressos econòmics i en la salut. Això últim sembla donar suport a la
teoria de la continuïtat, malgrat les crítiques rebudes per aquesta teoria.
5)�Suport�social
a) Quant a la importància de les relacions socials i el suport social, hi ha punts
de vista molt diferenciats, i el mateix ocorre amb altres variables. Hi ha una
idea general que les relacions socials s'empobreixen en la jubilació, respecte
al període anterior, alhora que es redueixen els contactes interpersonals en
quantitat i intensitat, cosa que fa que la jubilació alteri l'esquema de relacions
familiars i socials. En aquest procés d'"empobriment" de relacions socials (Bu-
endía, 1995) té un paper important el fet de prendre contacte amb persones
d'altres grups d'edat, a excepció de fills i néts, i que es dóna especialment en
els homes (Palmore i altres, 1984). Aquest punt de vista sobre la limitació del
© FUOC • PID_00142915 69 Línies d'intervenció psicopedagògica
suport social que reben les persones jubilades fa falta contrastar-lo amb el pa-
per que aquest suport social té en la vida d'aquestes persones jubilades, a fi
d'entendre menys ingènuament aquest tipus de processos.
b) En general, la presència de suport social suggereix una adaptació més posi-
tiva a la jubilació. No obstant això, la causa i l'efecte del suport social en la
jubilació no està definitivament aclarit. S'ha suggerit que l'adaptació a la jubi-
lació és millor com més nivell de suport social hi hagi.
c) S'ha trobat una disminució de la quantitat de suport social, però una
continuïtat de la qualitat de suport social percebut després de la jubilació
(Bossé i altres, 1996).
6)�Treball�i�jubilació
a) La satisfacció amb el treball i la sortida d'aquest s'han hipotetitzat com a
predictors d'adaptació a la jubilació, i està assumit generalment que com més
adaptació, menys estrès.
b) En l'estudi de Wheaton (1990) es reflecteix que com més estrès hi ha a la
feina, menys augment de símptomes psicològics negatius hi ha en la jubilació,
i viceversa. De fet, els patrons de conducta trobats suggereixen la possibilitat
d'un efecte de la jubilació en les persones inversament proporcional a l'estrès
en època de treball, amb diferències de gènere.
c) En altres estudis (Solokangas i Joukamaa, 1991), van trobar que, indepen-
dentment del gènere, treballadors amb més estrès a la feina van millorar el seu
nivell de salut mental després de la jubilació, però no van demostrar que per-
sones amb baix nivell anterior d'estrès s'estressessin més després de la jubila-
ció, cosa que contradiu la investigació realitzada per Wheaton el 1990, abans
esmentada.
7)�Personalitat
a) Sembla que la primera relació proposada entre personalitat i ajust en la ju-
bilació prové de Reichard, Livson i Peterson el 1962 (Reichard, Livson i Peter-
son, 1962) en què, des d'una perspectiva de continuïtat, suggereixen que les
persones fan front als possibles problemes derivats de la jubilació de la matei-
xa manera que fan front a altres esdeveniments al llarg de la seva vida. Des
de llavors, altres autors han proposat que els diferents tipus de personalitat
incideixen en diferents tipus d'afrontament i adaptació a la jubilació (Fried-
man i Orbach, 1974; Darnley, 1975); en aquest sentit, i més recentment, s'han
desenvolupat (Reis i Gold, 1993) models de satisfacció vital en la jubilació,
basats en diferents teories de la personalitat.
© FUOC • PID_00142915 70 Línies d'intervenció psicopedagògica
b) En general, hi ha investigacions contraposades entre personalitat i estrès. Hi
ha algunes investigacions que donen suport a la influència de la personalitat
en l'estrès i d'altres que no la neguen.
5.4.2. De l'afrontament a la preparació
Després de la breu revisió de la bibliografia sobre la jubilació i les seves variables
més influents, es proposen tres elements determinants i diferenciats a l'hora
d'intervenir en temes relatius a la jubilació.
1) El primer (Yanguas i altres, 1998) és centrar-se més en la jubilació i no tant
en l'envelliment. Com s'ha recalcat abans, la importància que s'ha donat en
l'estudi de la jubilació als efectes positius o negatius d'aquesta s'ha de variar
cap a una perspectiva d'anàlisi que se centri en l'optimització, per mitjà del
desenvolupament d'estratègies d'adaptació.
2) El segon és que l'enfocament processual i d'afrontaments implica viabilitat
i conveniència d'entrenar, preparar els subjectes perquè ells siguin, des d'un
model de competència, capaços de portar endavant el seu procés amb garanti-
es, per la qual cosa s'indica un possible replantejament a tres bandes: jubilació
anticipada, el moment crític de la jubilació com a tal, i postjubilació.
3) El tercer element implica tenir en compte quatre àrees (la cognitiva, la psico-
afectiva, la conductual i la social), per a poder intervenir i comprendre aquest
procés.
Durant aquest procés es proposa treballar els continguts següents en les dife-
rents àrees:
Àread'intervenció
Procésde jubilació
Continguts
Jubilació anticipada Idees, creences i atribucions sobre la jubilació i les sevesconseqüències, prejudicis, expectatives, dubtes i interro-gants, habilitats per a la resolució de problemes, importàn-cia del suport social, locus de control, activitat, etc.
Jubilació Interpretació cognitiva de la jubilació i les seves conseqüèn-cies, l'afrontament i la planificació de les conductes que calseguir.
Cognitiva
Postjubilació Idees, creences i atribucions sobre la vellesa i el rol del jubi-lat, habilitats de resolució de problemes de planificació, ge-neració d'alternatives, autopercepció, satisfacció i percepciód'ajust a la nova etapa vital.
Conductual Jubilació anticipada Estratègies d'afrontament de la jubilació (i les seves con-seqüències a escala econòmica, social i mèdica, almenys),recerca d'informació, hàbits i estils de vida, participació encursos de jubilació anticipada, recerca de suport professio-nal, conducta social, etc.
© FUOC • PID_00142915 71 Línies d'intervenció psicopedagògica
Àread'intervenció
Procésde jubilació
Continguts
Jubilació Afrontament d'aquesta, els "ritus de pas", les conductes so-cials d'acostament al cònjuge, hàbits de salut, relacions i lareestructuració conductual.
Postjubilació Les conductes socials, hàbits i estils de vida, ocupació cre-ativa del temps lliure, reestructuració i consolidació delsnous esquemes de família, foment de la participació soci-al, realització de conductes efectives que siguin proveïdoresde reforç.
Jubilació anticipada La possible ansietat que es genera, el temor o la insegure-tat davant el procés, l'autoestima, l'eufòria prèvia, i tambéla possible existència de trastorns psicosomàtics.
Jubilació Importància de possibles quadres tipus depressió o mania,processos de desvinculació, ansietat, trastorns psicosomà-tics, nivell d'autoestima, etc.
Psicoafectiva
Postjubilació Treballar el suport social, la satisfacció vital, l'existència ono de buit, la depressió o la integració de la personalitatsón factors que cal tenir en compte.
Jubilació anticipada La intervenció s'ha de centrar en la pressió social, la possi-ble problemàtica sociolaboral, els estereotips socioculturalsexistents, les xarxes de suport social i el que s'ha anomenatel fenomen del niu buit.
Jubilació Destacar la possibilitat de fenòmens de desvinculació i de-pendència de l'individu, el canvi de rols que es desenvolu-pa durant aquest procés, i també, de vegades, la necessà-ria compensació pel que fa al suport familiar, necessària enaquest moment.
Social
Postjubilació Atendre principalment els processos següents: reestructura-ció de rols, disminució de les relacions professionals i ambels companys de feina, animar l'augment de les relacionsfamiliars i d'amistat, la possible participació social, la diver-sificació de les relacions i impulsar relacions que proveeixinla persona de reforç social.
5.4.3. Continguts de projectes per a persones jubilades
Dins les intervencions amb persones en procés de jubilació, el més clàssic i
gairebé únic format d'intervenció ha estat els cursos de preparació per a la ju-
bilació. El format bàsic i potser tradicional d'aquest tipus de cursos defensats
així per aquests autors han estat els següents (Yanguas, Leturia, Leturia i Uri-
arte, 1998):
Esquema d'un model de programa de preparació per a la jubilació
Objectius Sessions/àreesde�treball
Continguts
Introducció • Plantejar objectius del programa• Desenvolupament de sessions• Què és la jubilació? Possibilitats i limitaci-
ons
© FUOC • PID_00142915 72 Línies d'intervenció psicopedagògica
Esquema d'un model de programa de preparació per a la jubilació
Objectius Sessions/àreesde�treball
Continguts
Procésd'envelliment
• Des de la psicologia del cicle vital• Vellesa amb èxit: optimització selectiva
amb compensació• Eliminar estereotips dominants de caràc-
ter negatiu
Salut • Física: envelliment normal, problemàticaprevalent, aspectes preventius i de man-teniment
• Psíquica: processos bàsics i quadres psi-cològics de més prevalença. Pautes deprevenció del bon funcionament psicolò-gic
• Prevenció i promoció d'hàbits positius i es-tratègies preventives
Relacionssocials
• Suport social i la seva importància• Relacions familiars• Relacions socials• Habilitats de relació interpersonal
Ocii temps lliure
• Ús positiu del temps lliure i desenvolupa-ment d'actituds
• Motivació i rol actiu• Estratègies de planificació del temps lliure• Voluntariat
Recursosi serveis
• Sanitaris• Socials• Oci• Participació
• Prendre consciència dels fets, con-seqüències i canvis.
• Oferir i destacar els aspectes positius dela jubilació.
• Fer partícips les persones susceptibles dejubilar-se anticipadament en la planifica-ció del seu futur.
• Sensibilitzar cap a hàbits saludables.• Adquirir i/o millorar habilitats i destreses
de relació, de planificació i de resolucióde problemes.
• Informar sobre aspectes d'interès par-ticular i general.
Aspectes jurídicsi financers
• Pensions• Testament• Plans de jubilació
5.5. Els programes dirigits als cuidadors informals
S'entén la cura informal com les interaccions entre un membre de la família
(generalment són familiars els proveïdors principals de suport, però no hi ha
cap motiu per a tenir parentiu: veïns, amics, etc.) que n'ajuda un altre d'una
manera regular (diàriament o amb una intensitat propera a l'anterior) a realit-
zar activitats que són necessàries per a portar una vida independent.
Aquestes activitats de cura inclouen les denominades activitats instrumentals
(com són el transport, la cuina, les compres, la realització de les feines de casa,
el maneig de diners, etc.) i també les "activitats personals" (com són el bany,
el vestit, la higiene en general, etc.); òbviament, s'hi inclou un altre tipus de
"tasques" com són el control de conductes, animar la persona quan està trista,
etc., que de vegades no es tenen en compte, però que són d'una importància
excepcional, i sobre les quals després tornarem.
Càrrega
Les conseqüències que aquesta cura definida anteriorment té en el cuidador s'han con-ceptualitzat com a càrrega (burden). En els últims quinze anys aproximadament, s'ha tre-
Activitats amb necessitatd'ajuda
Les activitats per a les qualsmés freqüentment necessitenajuda les persones grans de-pendents són les següents: ba-nyar-se o dutxar-se (afecta el14,2% del conjunt poblacio-nal de 65 i més anys), realitzartasques domèstiques (11,2%) ipujar i baixar escales (9%) (IN-SERSO-CIS, 1995).
© FUOC • PID_00142915 73 Línies d'intervenció psicopedagògica
ballat intensament a delimitar i definir les conseqüències de la cura d'una persona de-pendent per als cuidadors. El terme càrrega va ser elaborat com un estat subjectiu associatal grau d'incomoditat o molèstia originada per la prestació de cura, en el qual posterior-ment també es va introduir una part objectiva, pel que fa, per exemple, a restriccions enel temps lliure, etc.
Amb el pas del temps, la definició del constructe de càrrega s'ha multidimen-
sionalitzat, de tal manera que avui hi ha mesures de càrrega social, emocional,
econòmica, psicològica, etc.
Amb altres paraules, la responsabilitat de proveir d'atencions a persones
dependents per part de les seves famílies té efectes en diversos aspectes
de la vida de l'individu i no únicament com una qüestió subjectiva.
Al seu torn, s'ha anat augmentant el reconeixement que el manteniment del
rol de cuidador té a veure amb els beneficis personals, que també el cuidador
obté, pel fet de tenir cura d'una persona dependent. De tota manera, la càrrega
és percebuda pels cuidadors de maneres molt diferents, especialment tenint en
compte com està definit aquest rol de cuidador: per alguns cuidadors, la rea-
lització d'algunes tasques incloses en la cura (rentar, vestir, etc.) apareixen com
a extremadament estressants; per altres cuidadors, ho són les conductes agres-
sives, la deambulació, les idees delirants, la incontinència, etc.; per d'altres, el
fet de tenir cura d'algú és una experiència emocional satisfactòria i una part
més de la vida viscuda en comú amb aquesta persona que, en aquest moment,
pot ser dependent.
Procés�i�conseqüències�de�la�cura�d'una�persona�dependent
Les múltiples investigacions existents sobre suport informal ofereixen un mo-
saic cada vegada més divers. Davant d'intents reduccionistes d'entendre la cu-
ra de persones grans dependents com un procés similar, en una gran majoria
dels casos és necessari destacar la complexitat i la diversitat d'aquest.
No hi ha un únic patró d'adaptació i afrontament davant les diverses situaci-
ons de cura, sinó que es dóna una gran variació individual a cada una de les
fases i moments d'aquesta. Les diverses famílies i cuidadors difereixen en el
tipus de desig o situació que els porta a cuidar una persona dependent, en les
seves habilitats per a la cura, en el tipus de sentiments que els porta a realitzar
el rol de cuidadors (des de l'obligació fins a l'acte voluntari), en els recursos
disponibles.
D'altra banda, hi ha una gran variabilitat del tipus de cura de les persones grans
segons el tipus de dependència que es presenta, la personalitat de la persona
gran, la història en comú amb els cuidadors, la possibilitat que acceptin la cura
d'una manera o una altra, etc. Sentiments de disestrès o càrrega estan influïts,
però no únicament definits, pel tipus de malaltia o nivell de discapacitat de
la persona gran.
© FUOC • PID_00142915 74 Línies d'intervenció psicopedagògica
Cuidadors de persones grans amb gran nivell de dependència presenten baixos
o nuls nivells de disestrès, mentre que cuidadors de persones amb nivells mo-
derats o baixos de dependència presenten elevats nivells de càrrega subjectiva.
Aquests patrons� individuals se solen diferenciar més a mesura que
transcorre el temps de cura, en el sentit que hi ha cuidadors que es van
adaptant reeixidament a les successives demandes de la cura, mentre
que d'altres se senten progressivament amb més nivells de càrrega.
Diferències individuals
Per a explorar aquestes diferències individuals diferents autors han formulat diversosmodels explicatius sobre les diverses variables influents en la cura. Com es pot apreciaren el gràfic següent i de manera general, el procés d'estrès es concep des de la relació detres components principals: els estressors, les conseqüències o resultats de la cura i lesvariables moduladores que es defineixen de la manera següent:
1) Els estressors podrien estar representats tant per les demandes i tasques que
la persona cuidada demanen al cuidador com per les que la mateixa situació
de cura crea (ajuda en activitats de vida diària, afrontar problemes de conducta
de la persona cuidada).
2) Els resultats o conseqüències es refereixen als que l'experiència de la cura
fan sorgir al cuidador. Aquí es poden destacar les conseqüències de salut física
i de salut psíquica (depressió, trastorns psicosomàtics, etc.).
3) El tercer component essencial de tot procés d'estrès són les variables modu-
ladores, com són el suport social i l'afrontament. Les variables moduladores
són aquelles que regulen els efectes dels estressors que apareixen a l'hora de
desenvolupar la cura.
5.5.1. Avaluació
L'avaluació� del� cuidador� i� del� procés� de� la� cura es considera un
aspecte fonamental en l'avaluació gerontològica actual, a causa de
l'assumpció cada vegada més clara del binomi persona gran-família en
l'àmbit gerontològic des d'un enfocament comprensiu i multidimensi-
onal.
© FUOC • PID_00142915 75 Línies d'intervenció psicopedagògica
Segons alguns autors (Izal i Montorio, 1994), és necessari conèixer en quina
forma i en quina mesura la cura d'una persona dependent afecta la dinàmica de
la família i quins recursos personals i socials tenen els cuidadors per a afrontar
aquesta situació, ja que, en primer lloc, d'això depenen tant el benestar del
cuidador com el de la persona cuidada; i, en segon lloc, cal recollir informació
directament dels cuidadors per a establir criteris i fórmules d'assignació dels
recursos dels serveis sociosanitaris a aquestes persones dependents.
Cal avaluar individualment tots els dèficits que es produeixen en la persona
dependent, i també l'impacte de cada un d'aquests sobre els cuidadors i altres
membres de la família, ja que, com ja s'ha comentat en aquest treball, les tra-
jectòries de dependència de cada una de les persones grans i la seva influència
en la vida del cuidador no permeten un diagnòstic genèric.
Per tant, l'avaluador ha d'obtenir informació precisa sobre quins pro-
blemes presenta la persona de qui es té cura en la vida diària i com ha de
respondre davant d'aquests el cuidador, i també les conseqüències de la
cura en l'esmentat cuidador i en el seu entorn familiar, social i laboral.
Les àrees de valoració del cuidador i els seus objectius principals són els
següents:
Àrees que cal valorar Objectius de la valoració
Context�de�la�cura • Avaluar les relacions entre el cuidador i la persona cuidada• Relacions de parentiu o proximitat• Compartir habitatge o no• Història de la cura: temps de cura, expectatives de durada, canvis de residència, etc.• Altres esdeveniments estressants de la vida dels cuidadors• Característiques del cuidador: edat, estat civil, sexe, nivell socioeconòmic, tipus de
treballdel cuidador, flexibilitat, etc.
Salut�física,�mental�i�benestar(efectes�de�la�cura�I)
• Salut física• Salut mental• Qualitat de vida• Salut percebuda• Benestar percebut• Habilitats del cuidador per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària, com a indi-
cador d'habilitat per a cuidar persones grans.• Satisfacció vital• Hàbits i estils de vida
Càrrega(efectes�de�la�cura�II)
• Càrrega objectiva i càrrega subjectiva o percebuda• Característiques del receptor de la cura en relació amb la càrrega que produeixen els
dèficits de la persona dependent• Tipus d'esdeveniments estressants i freqüència d'aparició
Estratègies�d'afrontament • Solució de problemes• Passivitat• Evitació• Instrumentals• Afectives• Cognitives
© FUOC • PID_00142915 76 Línies d'intervenció psicopedagògica
Àrees que cal valorar Objectius de la valoració
Suport�social • Quantitat de relacions• Qualitat de relacions• Suport espiritual• Xarxa de relacions socials
5.5.2. Programes destinats a cuidadors de persones grans
dependents
Les intervencions amb cuidadors de persones grans dependents s'han anat ge-
neralitzant a poc a poc en els últims anys, i encara que la major part dels ex-
perts estan d'acord en la importància d'aquests, la realitat ens diu que queda
molt de camí per recórrer i que el suport al suport informal continua essent
escàs.
Capacitació de cuidadors
Es poden observar diferents tipus de programes, que resumidament són els següents (Di-az-Veiga, Montorio i Yanguas, 1999; Montorio, Yanguas i Díaz-Veiga, 1999):
1)�Grups�de�suport
L'objectiu és afavorir l'intercanvi�d'informació�i�suport�emocional en-
tre cuidadors de persones dependents. Principalment, es comparteixen
les conseqüències que l'activitat de cuidar té en la persona cuidadora i
en el seu entorn circumdant.
Proveeixen de suport emocional, són de format grupal i s'hi solen intercanviar
experiències i sentiments que els cuidadors obtenen al llarg de l'activitat de
la cura.
En general, s'intercanvia informació sobre els recursos que els cuidadors utilit-
zen, experiències de la cura, expressió de sentiments comuns. Són d'estructura
molt variable quant als subjectes que participen, freqüència, responsables
d'aquests.
Grups de suport
Els grups de suport solen serpromoguts i organitzats perassociacions�d'afectats i elscontinguts varien segons lesnecessitats dels participants.Per exemple, Associació de Fa-miliars d'Alzheimer.
© FUOC • PID_00142915 77 Línies d'intervenció psicopedagògica
Els estudis i treballs, per cert, escassos, d'investigació sobre aquest tipus de
grups constaten el següent: proveeixen de satisfacció, suport i informació.
2)�Programes�psicoeducatius
És el procediment d'intervenció més habitual i generalitzat. Es pretén, a més
de l'intercanvi de suport emocional, proveir-los d'informació i habilitats ins-
trumentals que els capacitin per afrontar situacions associades a la cura.
Els continguts giren entorn del següent: qüestions relatives a la cura, al procés
d'envelliment, relacions interpersonals difícils, sistemes de suport al cuidador,
etc. Generalment, són de format grupal i a manera de grups de discussió. Així
com en els grups de suport en general no hi ha la presència de professionals,
en els programes psicoeducatius la coordinació correspon a professionals.
Temps de la intervenció
El format habitual sol ser de sis a vuit reunions d'aproximadament dues hores de duraciói una de les crítiques més encertades que han rebut està relacionada amb la dimensió enel temps de la intervenció (curta) i la cronicitat de les situacions de dependència.
3)�Intervenció�clínica
Dins d'aquesta perspectiva, fonamentalment s'han desenvolupat actuacions
dirigides a l'eliminació de simptomatologia depressiva en els cuidadors.
En els estudis existents, s'han trobat efectes positius de la teràpia cogni-
tivoconductual en cuidadors amb simptomatologia depressiva, que feia
més de tres anys i mig que prestaven cura.
S'hipotetitza que es deu a l'augment de percepció d'autoeficàcia (en el sentit
de Bandura, és a dir, la creença en les pròpies capacitats per a organitzar i exe-
cutar cursos d'acció implicats en futures situacions) dels cuidadors i a les seves
expectatives per a poder afrontar nous esdeveniments estressants derivats de
la cura.
S'ha demostrat, així mateix, que les estratègies d'intervenció destinades a
l'increment de la percepció d'autoeficàcia dels cuidadors en el maneig i reso-
lució de problemes conductuals tenen un efecte positiu en la disminució de
l'estrès.
4)�Intervenció�familiar
Encara que normalment la cura de les persones grans dependents la sol fer un
sol cuidador, hi ha abundància empírica que demostra els beneficis que l'ajuda
d'altres membres de la unitat familiar pot tenir per a un adequat desenvolu-
pament de la cura.
Alguns grups
En alguns grups, independent-ment dels continguts, s'ha re-servat un temps per a compar-tir problemes i sentiments (co-sa que és típica dels grups desuport) i s'han inclòs tambéprocediments per a la resolu-ció de problemes.
© FUOC • PID_00142915 78 Línies d'intervenció psicopedagògica
Aquest tipus d'intervencions habitualment se solen desenvolupar per mitjà de
reunions familiars, en les quals es tracta d'arribar a un acord sobre la implicació
dels diferents membres de la família per a consensuar la implicació d'aquests
en les tasques de cura.
De la revisió d'aquest tipus de programa se suggereix la importància dels
factors següents: identificar familiars rellevants, limitar els conflictes fa-
miliars, treballar la resolució de problemes, planificació, etc.
5)�Programes�multimodals
En els últims temps, han sorgit programes multimodals que tracten de respon-
dre de manera integral a les diverses necessitats que presenten els cuidadors,
incloent estratègies variades i programes diferents.
Es pretén reunir els elements següents:
1) Les necessitats específiques de cada família.
2) La importància per als cuidadors de la comprensió i el suport dels seus fa-
miliars.
3) L'evitació del risc d'aïllar-se socialment que tots els cuidadors tenen.
4) La necessitat de proveir de suport durant tot el procés de la malaltia.
Hi ha poques avaluacions realitzades, encara que en l'entorn de l'Estat espa-
nyol és convenient destacar l'esforç que l'IMSERSO i la Universitat Autònoma
de Madrid han fet per a la realització d'un programa tipus molt complet de-
nominat "Cuando las personas mayores necesitan ayuda".
Aquest programa, realitzat per María Izal, Ignacio Montorio i Pura Diaz, cons-
titueix un exemple que cal seguir de com s'han de fer les coses en les inter-
vencions amb cuidadors de persones grans dependents: un programa complet,
amb una pàgina web magnífica i un material escrit impecable. Els principals
continguts d'aquest programa són els següents:
Sessió 1: Avaluació i presentació.
Sessió 2: La cura del cuidador. Demanar ajuda.
Sessió 3: La cura del cuidador. Posar límits a la quantitat de cura. Mantenir
hàbits de vida saludable.
Sessió 4: La cura del cuidador. Aprendre a sentir-se bé. Controlar l'enuig i els
sentiments negatius. Planificar el futur.
Sessió 5: Afavorir la comunicació.
Sessió 6: Afavorir l'autonomia.
Sessió 7: Maneig de comportaments difícils I (segons les necessitats dels cui-
dadors).
Programes multimodals
Aquest tipus de programes so-len ser una amalgama dels an-teriors.
© FUOC • PID_00142915 79 Línies d'intervenció psicopedagògica
Sessió 8: Maneig de comportaments difícils II (segons les necessitats dels cui-
dadors).
Sessió 9: Planificant el futur. Grups d'autoajuda.
Sessió 10: Avaluació.
© FUOC • PID_00142915 80 Línies d'intervenció psicopedagògica
Resum
En aquest mòdul ens hem centrat en l'estudi de les intervencions, i per a això
hem analitzat, en primer terme, els aspectes que delimiten les intervencions
com són els àmbits d'intervenció. Els esmentats àmbits no s'han de conside-
rar com a compartiments estancs, ja que aquesta forma d'entendre'ls sovint es
tradueix en respostes inadequades que fragmenten les necessitats de les per-
sones en un moment determinat i que dificulten adaptar les intervencions a
l'evolució de les persones i de les seves necessitats.
Qualsevol intervenció s'ha de sustentar en unes bases conceptuals: en el nostre
cas les propostes parteixen d'una concepció de la vellesa basada en el model de
maduresa i hi convergeixen i descarten la concepció de la vellesa com una eta-
pa que només es pugui entendre per mitjà de l'acumulació de dèficits. Aquest
enfocament que s'ha plasmat al llarg dels mòduls anteriors dóna sentit a les
propostes d'intervenció que hem seleccionat i permet, alhora, d'identificar-ne
d'altres que les complementin.
Les situacions de dependència no són exclusives de la vellesa. La seva incidèn-
cia més gran en aquesta etapa de la vida alhora que l'increment del nombre
d'anys que viuen les persones fa que les esmentades situacions constitueixin
una qüestió central en el camp de la gerontologia. Els impactes personals, fa-
miliars i col·lectius de les situacions de dependència són progressivament més
importants, com es posa de manifest en la preocupació i el debat social entorn
d'aquestes.
En aquest mòdul hem inclòs temes que permeten de comprendre en què con-
sisteix dur a terme intervencions amb persones grans. La descripció de les di-
verses àrees d'intervenció i dels àmbits que cal considerar, i també la relativa a
les característiques de l'avaluació de les capacitats de les persones grans i dels
instruments habitualment aplicats, posa de manifest l'especificitat de les tas-
ques que comporta la intervenció en el camp gerontològic.
Complementàriament a la comprensió d'aquells components específics, cal
identificar quina és la posició del professional i quines són les estratègies en
què s'inscriu la intervenció plantejada. Totes dues qüestions permeten de con-
textualitzar les intervencions i servir de base per a analitzar la pràctica pro-
fessional. És a dir, permeten que els professionals puguin reflexionar sobre
l'activitat que duen a terme, independentment de la seva relació laboral.
Finalment hem abordat cinc propostes d'intervenció referides a temes relle-
vants en el desenvolupament de la gerontologia. A cada una hem seleccionat
les informacions procedents de la pràctica professional i de les investigacions
que permetessin de comprendre el desenvolupament de la intervenció des de
© FUOC • PID_00142915 81 Línies d'intervenció psicopedagògica
les nocions emprades com a punt de partida fins als criteris específics que s'han
de considerar en la seva implantació. D'altra banda, alguns dels aspectes trac-
tats en les diferents propostes complementen temes que han estat presentats
anteriorment, quan hem analitzat les necessitats de les persones grans i les
respostes, en formular els criteris d'intervenció o en estudiar els criteris i les
característiques de les intervencions psicopedagògiques.
© FUOC • PID_00142915 83 Línies d'intervenció psicopedagògica
Activitats
1. Elaboreu una llista de dificultats que, segons la vostra opinió, haurien de tenir els tallersd'estimulació de la memòria aplicats a persones d'edat avançada que, tenint un bon funcio-nament cognitiu, presentin importants dèficits sensorials. Quines solucions o requisits plan-tejaríeu?
2. Reflexioneu sobre el paper que creieu que tindria el psicopedagog en el disseny i l'aplicaciódels tallers d'entrenament de la memòria i desenvolupeu-lo.
3. En l'apartat "Estratègies d'intervenció" d'aquest mòdul, en parlar de les estratègiesd'intervenció centrades en les persones, es van mencionar alguns aspectes que s'han de teniren compte en dissenyar i aplicar una intervenció. Entre aquests, es van esmentar a qui esdirigeix la intervenció (perfil del destinatari de la intervenció), els eixos de treball i la deter-minació d'objectius.
Especifiqueu com es concreten aquests aspectes en les intervencions següents:
1) Posada en marxa d'un club de jubilats.2) Programació d'un taller de memòria per a persones grans3) Oferta d'un curs de preparació a la jubilació.4) Implementació d'un grup de suport per a cuidadors de persones amb demències.
Podeu organitzar la resposta com una taula de doble entrada: en un eix, les diferents inter-vencions; en l'altre, els aspectes que cal tenir en compte en el seu disseny i aplicació.
4. Feu un informe sobre els recursos de què disposen les persones grans en el vostre barri (siviviu en una gran ciutat) o la vostra localitat (si viviu en una ciutat petita o un poble).
Per a això, podeu recórrer a diverses fonts d'informació, com per exemple:
1) Fullets editats per entitats públiques o privades2) Visites o demandes d'informació en entitats prestadores de serveis3) Consultes a Internet
L'objectiu de l'informe és obtenir una radiografia de l'estat dels serveis de la vostra comuni-tat destinats prioritàriament a les persones grans. En l'exposició, podeu ordenar els serveissegons la seva entitat organitzadora (entitats privades, públiques, ONG, etc.), el públic alqual van dirigits (per exemple, persones grans en situació de dependència davant personesgrans sanes), etc.
Per a cada servei, podeu elaborar una fitxa més o menys completa (tenint en compte lainformació aconseguida), que podria incloure informació com la següent:
1) Any de posada en marxa2) Objectius del servei3) Perfil de públic al qual s'atén4) Descripció del servei5) Forma d'organització i gestió6) Persones ateses per any/mes7) Cost (real i per a l'usuari)8) Finançament
Al final de l'informe, feu una petita valoració de les carències que heu detectat en la vostracomunitat respecte a l'atenció i serveis destinats a persones grans.
© FUOC • PID_00142915 84 Línies d'intervenció psicopedagògica
Bibliografia
Ajuntament de Barcelona (1999). El III congrés de la gent gran de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona (en premsa). Consell Municipal de Benestar Social Propostes 2001.
Antonucci, T.C.; Akiyama, H. (1987). "Social networks in adult life and a preliminaryexamination of the convoy model". Journal of Gerontology (núm. 42, pàg. 519-527).
Atchley, R.C. (1975). "Adjustment to loss of job at retirement". International Journal of Agingand Human Development (núm. 6, pàg. 17-27).
Barenys, M.P. (1996). "Los ancianos como actores sociales". Reis Revista Española de Investi-gaciones Sociológicas (núm. 73, pàg. 225-238).
Beck, S. (1982). "Adjustment to and satisfaction with retirement". Journal of Gerontology(núm. 37, pàg. 616-624).
Blau, Z.S.; Oser, S.T.; Stephens, R.C. (1982). "Patterns of adaptation in retirement: acomparative analysis". A: A. Kolker; P.E. Ahmed (ed.). Copying with medical issues: aging (pàg.119-138). Nova York: Elsevier Biomedical.
Bossé, R.; Aldwin, C.M.; Levenson, M.R.; Ekerdt, D.J. (1987). "Mental health differen-ces among retirees and workers: findings from the Normative Aging Study". Psychology andAging (núm. 2, pàg. 383-389).
Bossé, R.; Aldwin, C.M.; Levenson, M.R.; Workman-Daniels, K. (1991). "How stress-ful is retirement? Findings from the Normative Aging Study". Journal of Gerontology (núm.46, pàg. 9-14).
Bossé, R.; Levenson, M.R.; Spiro, A. III; Aldwin, C.M.; Mroczek, D.K. (1992). "Forwhom is retirement stressful?. Findings from the Normative Aging Study". ' (pàg. 393-408).
Bossé R.; Spiro, A. III; Kressin, R. (1996). "The psychology of retirement". A: R.T. Woods(ed.). Handbook of the clinical psychology of ageing. Anglaterra: Wiley.
Braithwaite, V.A.; Gibson, D.M.; Bolsy-Craft, R. (1986). "An exploratory study of pooradjustment styles among retirees". Social Science and Medicine (núm. 23, pàg. 493-499).
Buendía, J. (comp.) (1995). Envejecimiento y psicología de la salud. Madrid: Siglo XXI.
Carstensen, L.L. (1987). "Age-related changes in social activity". A: L.L. Carstensen; B.A.Edelstein (ed.). Handbook of Clinical Gerontology (pàg. 222-237). Nova York: Pergamon Press.
Catàleg de Projectes (1994). Barcelona: Fundació La Caixa.
Darnley, F. Jr. (1975). "Adjustment to retirement: integrity or despair?". Family Coordinator(núm. 24, pàg. 217-221).
Dorfman, L.T.; Heckert, D.A.; Hill, E.A.; Kohout, F.J. (1988). "Retirement satisfactionin rural husbands and wives". Rural Sociology (núm. 53, pàg. 25-39).
Fernández-Ballesteros, R. ( 2000). "La gerontología positiva". Revista Multidisciplinar deGerontología (vol. 3, núm. 10, pàg. 143-145).
Floyd, F.J.; Haynes, S.N.; Doll, E.R.; Winemiller, D.; Lemsky, C.; Burgy, T.M.; Wele,M.; Heilman, N. (1992). "Assessing retirement satisfaction and perceptions of retirementexperiences". Psychology and Aging (núm. 7, pàg. 609-621).
Flynn, T. (1995). Solidarité entre les générations: une approche innovante. Quimper: EditionsNouvelles du Finistère.
Folstein, M.F.; Folstein, S.E.; McHugh, P.R. (1975). "Mini-mental State: A pratical metedfor grading the cognitive status of patients for the clinician". Journal of Psychiatry Research(núm. 12, pàg. 189).
Fredrickson, B.L.; Carstensen, L.L. (1990). "Choosing social partners: how old age andanticipated endings make people more selective". Psychology and aging (núm. 5, pàg. 335-347).
© FUOC • PID_00142915 85 Línies d'intervenció psicopedagògica
Friedman, E.A.; Orbach, H.L. (1974). "Adjustment to retirement". A: S. Arieti (ed.). Ame-rican Handbook of Psychiatry (pàg. 610-645). Nova York: Basic Books.
Horgas, A.; Wahl, H.W.; Baltes, M.G. "Dependency in late life". A: L.C. Carstersen; B.A.Edelstein; L. Dornbrand (ed.). The practical handbook of clinical gerontology. Thousand Oaks:Sage.
Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (1999). Guía de Programas Universitariosde Personas Mayores. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (2000). Las personas mayores en España.Informe 2000. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Kahn, R.L.; Antonucci, T.C. (1980). "Convoys over the life course: attachment, roles andsocial support". A: P.B. Baltes; O.G. Jr Brim (ed.). Life span development and behaviour (vol. 3,pàg. 253-286). Nova York: Academic Press.
Kasl, S.V. (1980). "The impact of retirement". A: C.L. Cooper; R. Payne (ed.). Current concernsin ocupational stress (pàg. 137-186). Chichester: Wiley.
Knight, B.; Fox, L. (1999). "La práctica de la terapia conductual". A: I. Montorio; M. Izal(ed.). Intervención psicológica en la vejez Aplicaciones en el ámbito clínico y de la salud. Madrid:Síntesis.
Lavouvie-Vieg, G. (1992). "A neo-Piagetian perspective on adult cognitive development".A: R.J. Sternberg; C.A. Berg (ed.). Intellectual development. Nova York: Cambridge UniversityPress.
Leturia, F.J.; Yanguas, J.J.; Arriola, E.; Uriarte, A. (2001). La valoración de las personasmayores: evaluar para conocer, conocer para intervenir. Madrid: Caritas.
Lobo, A. i altres (1979). "El mini examen cognoscitivo. Un test sencillo y práctico para de-tectar alteraciones intelectivas en pacientes médicos". Actas Luso-Españolas de Neurología yPsiquiatría (núm. 3, pàg. 189-202).
Maravall, H. (1997). "La atención a la dependencia: el gran reto de la política social hacia laspersonas mayores de los próximos años". Intervención Psicosocial (vol. 6, núm. 1, pàg. 9-19).
Matthews, A.M.; Brown, K.H.; Davis, C.K.; Denton, M.A. (1982). "A crisis assessmenttechnique for the evaluation of life events: transition to retirement as an example". CanadianJournal on Aging (núm. 1, pàg. 28-39).
Matthews, A.M.; Brown, K.H. (1987). "Retirement as a critical life event". Research onAging (núm. 9, pàg. 548-571).
Mattila, V.J.; Joukamaa, M.I.; Solokangas, R.K.R. (1988). "Retirement, ageing andadaptation (the Turva Proyect Part II): design of the project and some preliminary findings".European Journal of Psychiatry (núm. 2, pàg. 46-58).
McGoldrick, A.E. (1989). "Stress, early retirement and health". A: K.S. Markides; C.L. Coo-per (ed.). Aging stress and Health (pàg. 91-118). Nova York: Wiley.
Montorio, I.; Izal, M. (1997). "La vejez con éxito, Pero, ¿por qué las personas mayores nose deprimen más?". Intervención Psicosocial (núm. 6, pàg. 53-77).
Naciones Unidas (2001). Boletín sobre el envejecimiento 1/2000 (pàg. 4-6).
Naciones Unidas (2000). Boletín sobre el envejecimiento 1.
Palmore, E.B.; Burchett, B.M.; Fillenbaum, G.G.; George, L.K.; Wallman, L.M.(1985). Retirement causes and consequences. Nova York: Springer.
Palmore, E.B.; Fillenbaum, G.G.; George, L.K. (1984). Consequences of retirement. Journalof Gerontology (núm. 39, pàg. 109-116).
Peretti, P.O.; Wilson, C. (1975). "Voluntary and involuntary retirement of aged malesand their effects on emotional satisfaction, usefulness, self-image, emotional stability andinterpersonal relationshisps". International Journal of Aging and Human Development (núm. 6,pàg. 131-138).
© FUOC • PID_00142915 86 Línies d'intervenció psicopedagògica
Pérez Salanova, M. (2000). "La participación de las personas mayores". A: Retos del enveje-cimiento para el siglo XXI (ponència presentada al XXIII Congreso de la Sociedad Española deGeriatría y Gerontología, Barcelona, 7-10 de juny).
Pérez Salanova, M. (2001). "El papel de los profesionales en los procesos de participaciónde los mayores". A: 1r. Congreso de Personas Mayores del Principado de Asturias. Oviedo: Consejeríade Asuntos Sociales (Documentos de Política Social, 9).
Rakowsky, W.; Cryan, C.D. (1990). "Associations among health perceptions and helatsstatus within three age grups". Journal of Aging and Health (núm. 2, pàg. 59-80).
Reichard, S; Livson, F.; Peterson, P. (1962). Aging and Personality: a study of eighty-sevenolder men. Nova York: Wiley.
Reis, M.; Gold, D.P. (1993). "Retirement, personality and life satisfaction: a review and twomodels". The Journal of Applied Gerontology (núm. 12, pàg. 261-282).
Richardson, V.E.; Kilty, K.M. (1991). "Adjustment to retirement: continuity vs. Discon-tinuity". International Journal of Aging and Human Development (núm. 33, pàg. 151-169).
Riker, H.C.; Myers, J.E. (1990). Retirement counseling: a practical guide for action. Nova York:Hemisphere.
Sánchez Alonso, M. (1991). La participación. Metodología y práctica. Madrid: Popular.
Solokangas, R.K.R.; Joukamaa, M. (1991). "Physical and mental health changes in reti-rement age". Psychotherapy and Psychosomatics (núm. 55, pàg. 100-107).
Subirats, J. (1999) (ed). "¿Existe sociedad civil en España?". Responsabilidades colectivas yvalores públicos. Madrid: Fundación Encuentro.
Szinovacz, M.E. (1986-1987). "Preferred retirement timing and retirement satisfaction inwomen". International Journal of Aging and Human Development (núm. 24, pàg. 301-317).
Villasante, T.R.; Montañés, M.; Martí J. (2000). La investigación social participativa. Ma-drid: El Viejo Topo.
Wheaton, B. (1990). "Life transitions, role histories and mental health". American Sociolo-gical Review (núm. 55, pàg. 209-223).
Yanguas, J.J.; Leturia, F.J.; Leturia, M.; Uriarte, A. (1998). Intervenciones psicosocialesen gerontología. Manual práctico. Madrid: Caritas.