Post on 25-Feb-2020
Valencià 6e PRIMÀRIA
Desembre 2015
José Aurelio Pina Romero Nom i Cognoms
Curs:
Centre:
refOrÇi ampliació
fitxesdereforç
Fitxa 1 Elgrupnominal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Fitxa 2 L’úsdelesmajúscules. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Paraulesprimitivesiparaulesderivades...... . 5Fitxa 4 Adaptartextosaldestinatari. . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 5 Elsdemostratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Fitxa 6 Repàsd’accentuació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 7 Elsprefixos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Fitxa 8 Descriureunllocdesdediferentsposicions.... 10Fitxa 9 Elspossessius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... 11Fitxa10 L’apòstrof i lacontracció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa11 Els sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fitxa12 Redactarun textapartird’unesnotes . . . . . . . . . 14Fitxa13 Elsnumerals i els indefinits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Fitxa14 Ladièresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa15Lesparaulesonomatopeiques . . . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa16 Escriureunanotícia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18Fitxa17Elverb(I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa18L’úsdexiix................................20Fitxa19Eufemismes iparaules tabú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Fitxa20Emplenarimpresos ......................... .22Fitxa21Elverb(II)...................................23Fitxa22L’úsdeb iv . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24Fitxa23Lesparauleshomònimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 Fitxa 24 Redactarnormesdeseguretat................26Fitxa25Elverb(III). .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Fitxa26Paraulesamblil·l ...........................28Fitxa27Lesparaulesparònimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Fitxa28Expressarl’opiniósobreuntema. . . . . . . . . . . . . .30Fitxa29Classesdeverbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31Fitxa30 L’úsdelah.................................32Fitxa31Elcampsemàntic...........................33Fitxa32Escriureinstruccions.........................34Fitxa33 L’adverbi...................................35Fitxa34L’úsdej/gitj/tg............................36Fitxa35Paraules individuals iparaulescol·lectives . . . . . . .37 Fitxa36Explicarunaruta........................... .38Fitxa37Elsenllaços.................................39Fitxa38L’úsdex,txiig .............................40Fitxa39Elsentitliteralielsentitfigurat.................41Fitxa40Ferunareclamació......................... .42
Fitxa41L’oració.Elsubjecte..........................43Fitxa42Signesquetanquenenunciats.................44Fitxa43Elsneologismes.............................45Fitxa44Elaborarunanuncipublicitari.................46Fitxa45Elpredicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47Fitxa46 Elspuntssuspensius.........................48Fitxa47Paraulesd’altresllengües....................49Fitxa48Escriureunacrònica.........................50Fitxa49Elpredicatverbal............................51Fitxa50Altressignesdepuntuació....................52Fitxa51Lesabreviatures .............................53Fitxa52Comentarunespectacle......................54Fitxa53Classesd’oracions...........................55Fitxa54Pronomsfeblesdavantelverb. . . . . . . . . . . . . . . .56Fitxa55Úsculteiúscol·loquial.......................57Fitxa56Elaborarunfulletturístic......................58Fitxa57Eltext......................................59Fitxa58Pronomsfeblesdarrereelverb. . . . . . . . . . . . . . . .60Fitxa59Elsvulgarismes.............................61Fitxa60Contardesdediferentspuntsdevista..........62Fitxa61Repàs ......................................63
fitxesd’ampliació
Fitxa1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64
Fitxa2 ........................................ 66Fitxa3 ........................................ 68Fitxa4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70Fitxa5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72Fitxa6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74Fitxa7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76Fitxa8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78Fitxa9 ........................................ 80Fitxa10 ........................................ 82Fitxa11 ........................................ 84Fitxa12 ........................................ 86Fitxa13 ........................................ 88Fitxa14 ........................................ 90Fitxa15 ........................................ 92
Reforç
3
1 Elgrupnominal
1. Subratllaelsgrupsnominalsquetrobeseneltextsegüentiencerclaelnuclidecadaun.
2. Analitzaaquestsgrupsnominals:indica’nelnucli,elsdeterminantsielscomplements.
• Lesmeuesvacancespreferides.
• Unsquantsjocsdetaula.• Algunespistesequivocades.
• Elscomandamentsdela Wii.
3. Copialesoracionssubstituintelssubstantiusdestacatspelgrupnominaladequat.
• Míriamvaaprovar l’assignatura.
• EmparLlopisiJosepLlopisviuenaValència.
• BoirahaaparegutvoraelXúquer.
Un ordinador nou
determinants nucli complements
Reforç
4
2 L’úsdelesmajúscules
1. Copiaeltextsegüentiescriuenmajúsculeslesparaulesquecalga.
2. T’hasderenovareldocumentd’identitat.Omplilesdadespersonalsdelafitxaparantmoltaatencióales majúscules.
Nom
Cognoms
Va nàixer a
País
Fill/a de i de
Adreça
3. Escriuunaoracióambcadaunadelesparaulessegüents.
• Barcelona
• Hèrcules
• Tirant lo Blanc
• Penyagolosa
S’escriu en majúsculala lletra inicial d’una paraula quan va al principid’untext; desprésdelssignesque tanquen oracions; en els nomspropisde persones, animals, llocs, etc.; i en els títolsde llibres, pel·lícules, obres teatrals, cançons, etc.
Compromís amb el medi ambient
Reforç
5
3 Paraulesprimitivesiparaulesderivades
1. Classificaaquestesparaulessegonsquesiguenprimitivesoderivades.
porta desfer joia estrany tenista timidesa
emmarcar retallar camisa supermercat sopa neu
PRIMITIVES DERIVADES
■ Escriulaparaulaprimitivaapartirdelaquals’haformatcadaunadelesparaulesderivadesanteriors.
2. Escriutresparaulesderivadesapartirdelesparaulesprimitives següents.
• terra
• gel
• mar
3. Buscaenlacaixalaparaulaprimitivadecadaunad’aquestesparaulesderivades.
• engreixar
• justícia
• claredat
• inútil
• portal
gros gruixut greix
ajust injust justclar clarejar claret
útil utilitat utilitari
port porta portar
Reforç
6
4 Adaptartextosal destinatari
1. Pintadelmateixcolorelsfragmentsquepertanguenalmateix text.
2. Escriuuntextseguintlaindicació següent.
• EtsCarlesiresponsal’empresaWebsportiuperagrair-losl’avísiperdir-losquetornaràsavisitarlapàginapercomprarunaaltrabicicleta.
Reforç
7
5 Els demostratius
1. Classificalesoracionssegonsqueelsdemostratiusexpressendistànciatemporal
o espacial.
a. AquellestiuvamvisitarAmèricadelSud.b. Quinafaldavols,aquestaoaquellade l’aparador?c. Enaquestmoment la situaciómediambientaldelSeguraésmoltdelicada.d. Aqueixapersonafacarad’haver-se perdut.e. Aquestmatínoempodiaalçardel llit!f. Aquellhomediuqueet coneix.g. Aquestessónlescosesquenom’agraden.h. L’anyaquellvaserterribleperala família.
2. Encerclaelsdemostratiusd’aquestaconversaqueexpressenproximitatespacial,
icopiaeltextsubstituint-losperd’altresqueindiquen llunyania.
–Novullviatjaraaquestaciutatmaimés!–Peròsiaquestaéslaprimeravegadaquehiviatges!–Tuhasvistquinaspectetenenaquestscarrers?Emfariaporhaverd’eixirdecasaunanitcomaquesta.–Mmm,emfa l’efectequenoetfanporaquestscarrers,sinóunaaltracosa.–Bé,tensraó,emfaporaquestaciutatperquècalagafarl’avió!
Reforç
8
6 Repàs d’accentuació
1. Accentua, si cal, les paraules següents.
• perdua
• Maria
• pel·licula
• tonica
• anec
• ploura
• dificil
• quadern
• enten
■ Ara classifica-les segons que siguen agudes, planes i esdrúixoles.
2. Accentua les paraules que calga i explica per què han de dur accent o no.
Berlin
Moscou
Paris
Londres
Valencia
Les paraules agudes són aquelles en què la síl·laba tònica és l’última. S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s o -en, -in.
Les paraules planes són aquelles en què la síl·laba tònica és la penúltima. S’accentuen quan acaben en diftong i en consonant (llevat de les
Les paraules esdrúixoles són aquelles en què la síl·laba tònica és
Recorda
agudes planes esdrúixoles
Reforç
9
7 Elsprefixos
1. Identificaelprefixencadaparaula.Escriu-loseparatdelaparaulaalaquals’haunit,comen l’exemple.
• desfet des-fet
• repintar
• invencible
• antediluvià
• extraoficial
• translúcid
2. Escriutresparaulesdiferentsquecomencenambcadaprefix.
•des-
• extra-
•pre-
■ Quinsignificataportenelsprefixosanteriors? Completa.
• Elprefix significa‘forade’.
• Elprefix significa‘abansde’.
• Elprefix significa‘contraride’.
3. Relacionacadadefinicióambelprefixcorresponenticompletalaparaula.
1. Quevamésenllà de l’oceà. 3.Acciócontràriaa congelar.
2. Queestàdavant del penúltim. 4.Tornara prendre.
re ante des trans
4. Formaparaulesnovesafegint-hielsprefixosquecorresponga.
• vetlar
• fixar
• muntar
• sòl
• forçar
• urbà
• vindre
• construir
sub-
Reforç
10
8 Descriureunllocdesdediferentsposicions
1. Lligaquestesduesdescripcionsd’unpobleid’unaciutat.
■ Aradescriuelpobleilaciutatanteriorsdesdelpuntdevistacontrari.
Omedaapeude carrer
Vilaltaavista d’ocell
Omeda a vista d’ocell
l’aire,
d’aigües
l’aire.
Vilalta a peu de carrer
Reforç
11
9 Elspossessius
1. Omplil’encreuatambformesdels possessius.
4. 6.
1.
3.
1. Diversosposseïdors,2apersona,masculíofemení,plural.
2. Unposseïdor,2apersona,femení,plural.3. Unposseïdor,1apersona,masculí,singular.4. Diversosposseïdors,1apersona,masculí
ofemení,singular.5. Unposseïdor,2persona,femení,singular.6. Unposseïdorodiversos,3apersona,masculí,
plural.2. Descriulateuaclasseutilitzantpossessius.Després,encerclaelspossessiusquehages
escrit.
3. Emplenalesbafaradesamboracionsquecontinguenun possessiu.
Reforç
12
10 L’apòstrofila contraccióNom Data
1. Copiaaquestesoracionsapostrofant,sical,elsarticlesifentlescontraccionsquecalga.
• AAlbaidahihaunmuseusobre lahistòriadeelstitelles.
• Elamicd’Amèliaarribaràambelaviódeles cinc.
• Martanobeuaiguadelaaixeta,sinódeelsupermercat.
• D’acíalauniversitathihamoltadistància?
2. Reescriulesoracionssegüentsfent,sical,lacontraccióques’indicaentreparèntesis.
• Annaarriba(de+el)treballalessis(de+la) vesprada.
• Aquellsdosgermansesvanbarallar(per+els)diners(de+la)herència.
• L’àrbitrecomunicàladecisió(a+els)capitans(de+els)equips.
3. Emplenaelsbuitsamblesparaulesel,la.Paraatencióal’apostrofacióitambéales
majúscules!
Desde estiud’enguany, associacióexcursionista
delpobleorganitzaviatgesa estranger. primer
viatgevaseraRoma. capitald’Itàliaésunaciutat
fascinant,plenadegransedificisde èpocade
imperiromà.Emva agradarmolt Colosseu,
amfiteatremésconegutdelmón;peròsobretotelmeu
primervolambavióo, comdeia iaio, ocellvolador.
Reforç
13
11 ElssufixosNom Data
1. Descomponlesparaulessegüentsescrivintlaparaulaprimitivaielsufix,
comenl’exemple.
• orgullós orgull+ós • pedalejar
• normalitat
• alacantina
• accidental
• femer 2. Formaparaulesafegintalesparaulessegüentselsufix corresponent.
• art
• noble
• pilot
• fang
• moda
• tendre
• muntar
• llanda 3. Marcanoméslesparaulesqueportensufix.
magatzem
gasós
escàs
frescor
armari
imatge
bibliotecari
factura
espòs
etiquetatge
■ Indicalaparaulaprimitivaielsufixques’haafegitalesparaulesquehasmarcat.
• •
• •
4. Escriutresparaulesdiferentsambelssufixos indicats.
• -ós
• -dor
• -er
5. Subratllaelsufixdecadaparaulainumerasegonselsignificatquehiaportaelsufix.
pomer moneder
paraigüer pastisser
fuster plataner
-atge
Arbrefruiter.
Reforç
14
La festa de Vicent
12 Redactar un text a partir d’unes notes
1. Copia en el bloc de la dreta les idees clau d’aquest text, que estan destacades.
La festa de Vicent En la festa d’aniversari de Vicent hi havia molta gent: hi van anar els seus pares, germans, cosins i amics, i li van fer prou regals, com ara un joc d’ordinador, un jersei, dos llibres, un disc i un llapis de memòria. S’ho van passar molt bé i van berenar molt.
Hi havia pastes salades, entrepans, dolços i un pastís de xocolate que feia una pinta boníssima. En fi, una gran festa.
2. Redacta un text a partir d’aquestes notes.
L’excursió a Sagunt - Dijouspassat,5denovembre.- Alumnesdelesduesclassesde 6é.- Desplaçamentamb autobús.- Matí:visitaalcastellialteatre romà.- Dinard’entrepansalcastell.- Vesprada:visitaal’esglésiadeSantaMaria,alajueriaial’esglésiadel Salvador.
L’excursió a Sagunt
Reforç
15
13 Elsnumeralsielsindefinits
1. Classifica lesparaulesdestacadessegonsquesiguennumeralso indefinits.
2. Acítenslagraellad’eixidad’unacursadeFórmula1.Completaeltextambelsnumerals
ordinalscorresponents.
2.Massa 4.Raikkonen
FernandoAlonsoseràel enlalíniad’eixidadelGranPremidelBrasil.
ElseguiràMassa,queeixiràdesdela posició.Enla posició,
trobemelMcLarendeHamilton,queaspiraaobtindreelcampionatenaquestacursa.
El ésRaikkonenienunsorprenent lloc,trobemeljoveAdrian Sutil.
Un cuiner aficionat la iaia la
que calen pocs ingredients: quatre ous, cent vint mil·lilitres de llet, cent vint de suc de taronja i cent vint més d’oli. A banda, necessitem cent cinquanta grams de sucre i quatre- cents cinquanta de farina. Després de batre tot això, ho aboquem a un recipient de llanda
la
com a la iaia. Potser és que ella mesura les quantitats i jo, en canvi, les pose a ull…
indefinits
Reforç
16
14 La dièresi
1. Escriu el plural de cada paraula.
• país
• piragua
• paraigua
• suís 2. Resol l’encreuat. Vigila l’ús de la dièresi.
4 5 6
1. Relatiu als cavalls. 2. Segona persona del singular del pretèrit
imperfet d’indicatiu del verb agrair. 3. Per poc. 4. Tres més un. 2 5. Els que segueixen. 6. Fruita de la vinya, d’on es fa el vi.
3. Posa les dièresis que calguen en les paraules següents.
• cafeina • Lluisa • ensaimada • eivissenc
• frequència • Pasqual • unguent • Guillem
• peucs • pinguí • Suissa • igualar
4. Completa la graella amb la forma adequada de cada verb.
reduïsc
agraïa
traduíem
conduït
introduïm
La dièresi (¨) és un signe gràfic que s’utilitza per a les funcions següents.
Per a indicar que la u dels grups güe,güi,qüe,qüies pronuncia. Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior.
En el cas que la i o la u hagen de portar accent gràfic, no s’usa la dièresi.
Recorda
1 E Q S R
A
3 Q
Reforç
17
cruix, cruix
xip-xap
15 Lesparaules onomatopeiquesNom Data
1. Escriuoracionsquecontinguenelnomdel’animalilaparaulaonomatopeicacorresponent.
Elgoslladra
2. Marcalaparaulaonomatopeicadecada sèrie.
■ Completacadaoracióamblaformaverbalanteriorque corresponga.
• Hevistcomelmeugermà alstollsdel carrer.
• Alícia algunacosaal’orelladela companya.
• Enbotar,lesmonedes alabutxaca.
• M’agradasentircom elscerealsala boca.3. Escriuelsverbsanteriorsjuntambl’onomatopeiaquecorresponga.
• •
• •
Bup, bup! Cloc, cloc! Beee!
Rauc, rauc! Mèu, mèu! Piu, piu!
xiuxiuejar xafar xifrar
creuar cruixir
endreçar donar dinar dringar
xarrar xopar xipollejar
xiu-xiu
dring, dring
Reforç
18
16 EscriureunanotíciaNom Data 1. Observaaquestsuccésiresponalespreguntesperprepararlanotícia escrita.
• Quèhapassat?
• Onhapassat?
• Quihiha participat?
• Quanhapassat?
• Perquèhapassat? 2. Redactalanotíciaiescriu-neuntitularquerecullaelmésimportantdelsuccés.
Sihonecessites, inventa’talgunadadamésiafig-laalanotícia.
El cofre conté el tresor d’un antic vaixell pirata que…
Estava arreplegant unes petxines quan vaig trobar això…
Alcapdedosdies…
Reforç
19
17 Elverb(I)Nom Data
1. Encerclaelsverbsquetrobeseneltextsegüent.
2. Separaaquestsverbsenarrelidesinències.
• convencem
• confiava
• sentira
• establiran
• jugar
• dirigeix
• ficaria
• reparteixen 3. Escriuelsinfinitiusdelesformesverbalssegüentsidiguesaquinaconjugació
pertanyen.
• explica explicar,primeraconjugació
• isquí
• anaren
• dóna
• vol
• patira
• rebéreu
• dormen
• faria
• pateixen
El descobriment dels dinosaures el
Reforç
20
18 L’úsdex i ix Nom Data
1. Encerclatoteslesx quetrobeseneltext.Enacabant,classificalesquesonencomXixona.
x aprincipide paraula ix entrevocals ix afinaldeparaula
2. Completaambx oix lesparaules següents.
• àtiva • de ar • pe • cala • dibu • co í
• eringa • ca a • a ò • avier • madu a • re a
El so de la xde xarxaes pot representar amb xo amb el dígraf ix.
S’escriu xa principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona. S’escriu ixentre vocals i a final de paraula.
En molts parlars valencians es pronuncia la idel dígraf ix.
Un dia a la muntanya
va al va la
Després vam pujar fins a la serra i Aleix ens va deixar que férem un poc la nostra marxa. Xavi i jo ens vam dedicar a intentar identificar els animals que apareixien en un llibre que s’havia emportat. Ens va paréixer veure un xoriguer caçant un ratolí
al vam observar com unes formigues es menjaven
la
les
Reforç
21
19 EufemismesiparaulestabúNom Data
1. Localitzaduesexpressionseufemístiquesenel text.
■ Copiacadaexpressióanterioralcostatdelaparaulatabúaquèequival.
• guerra • víctimes 2. Escriulaparaulatabúi l’eufemismequeetsuggereixcadaimatge.
3. Classificalesparaulesiexpressionsdecadaparellasegonsquesigueneufemismes
oparaulestabú.
• invident-cec • mort- defunció • dement-boig• parir-donara llum • desocupat-parat • orinar- pixar
El conflicte bèl·lic ha causat molts danys col·laterals entre la població civil…
Reforç
22
20 Emplenar impresosNom Data 1. Fixa’tbécoms’haemplenataquest imprés,troba-hitres incorreccions iexplica-les.
• Incorrecció1
• Incorrecció2
• Incorrecció3 2. Emplena tu l’imprésde formacorrectaamb les teuesdades.
IMPRÉSDEMATRÍCULA-CAMPAMENTCAPDE SETMANA
Domicili: Núm:
Localitat: Província:C.P.:
Data de naixement:
IMPRÉSDEMATRÍCULA-CAMPAMENTCAPDE SETMANA
(Nom)
Reforç
23
21 Elverb(II)Nom Data
1. Lligeltextiordenalesvinyetes.
■ Arasubratllaelsverbsenformapersonalquetrobeseneltext.Usaelmoratperalsverbsenpassat,elroigperalpresentielverdperal futur.
2. Completalesoracionsambunaformapersonaldelverbentreparèntesis.
• És una llàstima que Joan no (conéixer) aquest paratge.
• Quan (poder), (donar-me) la sal.
• (tancar) la porta del tot, per favor.
• Josep (tindre) son, perquè no (dormir).
■ Araclassificaelsverbsquehasescritsegonselmodealqualpertanyen.
Les formes verbals tenen nombrei persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que són formesnopersonals. Els verbs situen l’acció en un temps concret: en el passat, en el presento en el futur. Els modesverbalsreflecteixen l’actitud del parlant davant l’acció. Els modes verbals són tres: indicatiu, subjuntiui imperatiu.
Un accident desafortunat
el
Reforç
24
22 L’úsdeb i v Nom Data
1. Completaaquestesparaulesambb o v.
• can iar
• em ruix
• plo ia
• possi le
• prepara a
• em utxacar
• acti itat
• rossa 2. Buscaenlasopadelletressisparaulesquetinguenb ov.
S B A L P I J R T R T O H Q T R A I F S O B R E X L G A R X C M Ç L K U R Z A P C A N V I C L O E N H R B V L J N T E I L J A U Y F W N E V V T X R E N O V A R
■ Explicaperquès’escriub ov encadacas.
•
•
•
•
•
•
3. Escriuunaparauladerivadadecadaunadelesparaulessegüents.
• llop
• positiu
• nou
• cap
S’escriu ben els casos següents: Davant ri li després de m. Quan altres paraules de la família porten p.
S’escriu ven els casos següents: Darrere n. En les formes del pretèrit imperfet d’indicatiu dels verbs acabats en -ar. Quan altres paraules de la família porten u.
Reforç
25
Forma del verb soler
Forma del verb fer
23 Les paraules homònimes Nom Data
1. Relaciona cada oració amb el significat de la paraula homònima destacada.
M’he demanat un suc de llima. •
Llima bé el clau perquè no punxe. •
El pare és optimista i riu de tot. •
Marc se n’ha anat al riu a nadar. •
• Forma del verb llimar. • Corrent d’aigua.
• Forma del verb riure.
• Fruita tropical.
2. Subratlla els dos homònims que hi ha en cada oració i, després, completa el quadre amb el que es demana.
1 Mon pare té el desig de fer la volta al món en veler. 2 Sobre la taula tens el sobre amb els diners.
1
2
3. Esbrina a quina paraula correspon cada parell de definicions i escriu una oració amb cada significat.
Deixalles, residus
Forma del verb poder
Algunes paraules, com maça i massa, es pronuncien igual, encara que s’escriuen de manera diferent. Les paraules que es pronuncien igual, s’escriguen o no de manera diferent, són paraules homònimes.
Recorda
Homònims Classe de paraula Significat
Homònims Classe de paraula Significat
Reforç
26
24 RedactarnormesdeseguretatNom Data 1. Observaelssenyalssegüentsirespon.
• Quinésl’objectiud’aquestssenyals?
• Aquivan dirigits?
■ Escriulaprohibicióqueindicacada senyal.
• Norma1
• Norma2
• Norma3
• Norma4 2. Escriuuntextenquèexpliqueslesnormesdeseguretatquehandeseguirelsusuaris
d’unesescalesmecàniques.
NORMESDESEGURETATDELESESCALESMECÀNIQUES
Reforç
27
25 Elverb(III)Nom Data
1. Subratllalesformesverbalsquetrobeseneltext,seguintelcodi.
roig formes simples verd formes compostes blau formes perifràstiques
2. Ratllalesformesquenopertanyenaltempsindicatencada grup.
3. Analitzaelsverbsqueapareixeneneldiàleg,seguintelmodel.
– Xiques,soulesmillors.Peraixòesticseguraqueguanyareuelpartit.
– Sí,tensraó!Guanyaremelpartitidedicaremlavictòriaatotselsnostresaficionats.
• Sou:segona persona del plural del present d’indicatiu del verb «ser». •
•
•
•
•
futur
De viatge als Estats Units
est,comaraNovaYorkoPhiladelphia.Amim’hauriaagradatviatjaraunsaltresllocsdel
Reforç
28
26 Paraulesambli l·lNom Data
1. Omplielsbuitsamblo l·l.
2. Diguesquèrepresentacadadibuix.Totessónparaulesambl·l.
3. Relacionalesduescolumnesperformarparaules.Escriucorrectamentlaparaularesultant.
mil·l enni • til·l usionada • il·l ació • anul·l oquial • col·l egal • il·l er •
– – – Enaltresparaulescomsatèl·lit,pel·lícula,anul·lar, instal·lar,rebel·lió, intel·ligent...
Reforç
29
27 LesparaulesparònimesNom Data
1. Marcaencadacaslaparaulaquecorresponalaimatge.
sirena
serena
canaló
caneló
asos
ases
tromba
trompa2. Copiacadaoracióambelparònim adequat.
• Elcampamenttenia(previsions/provisions)peraunmes.
• Aquestjoctéunpreu(accessible/assequible)perami.
• Sonpare livaensenyar la (professió/processó)defuster.
• Lateuabonegadahatingutun(efecte/afecte) immediat.
• L’orengaésuna(espècie/espècia)moltaromàtica.
3. Copiaelparelldeparaulesdecadarequadrequesónparònimesentre si.
Reforç
30
28 Expressarl’opiniósobreun temaNom Data 1. Lligeltextsegüentirespon.
• Quèopinendelmercatdebescanvilesduespersonesesmentadeseneltext?
Júlia
Raül
2. Quèn’opinestu?Escriuunbreutextperexplicar-ho,iaporta-hiarguments.
Mercat de bescanvi Aquestcapdesetmanahihahagutalaplaça
L’assistènciadepúblicquehivaacudirper
delavila,hacomentat:«Ésunamaneraecològicadedesfer-sedelescosesquenoutilitzesiqueocupenllocacasa.És…reciclar.Hebescanviatunjocd’ordinadorquenofeiaservirperunapilotadebàsquet.»Perònototstenenlamateixaimpressió,talcomenshatransmésRaül,unaltreciutadàqueesva
«Jotrobequeaixònotéfutur:hevolgutcanviaruna
hiestiguerainteressat.Amés,compotscalcularelvalordelescoses?Noseriamassajust,perexemple,
Reforç
31
29 ClassesdeverbsNom Data
1. Encerclalesformesverbalsdeldiàlegsegüent.
– Veusaquellesombres,Pauet?Quèsón?– Allànohihares!– Comqueno!Pauet,fixa-t’hibé.Sisemblaunovni!– SenyorTorrescopi,jaséquèpassa.Portalesulleresbrutes!
■ Copialesformesverbalsanteriorsiescriu,alcostatdecadauna,l’infinitiucorresponent.
•
•
•
•
•
•
•
•
■ Respon.Quinsd’aquestsverbssónirregulars?Per què?
2. Lligeldiàlegsegüentisubratllaelstresverbsdefectiusquehitrobes.
■ Respon.Quècaracteritzaelsverbsdefectius?
«No plourà, no plourà, no cal Ho sent! L’home del temps que agafes el paraigua.» Mira no sol equivocar-se!
com ens hem banyat!
Reforç
32
30 L’úsdela h Nom Data
1. Explicaquèhasfethui.Usaformesdelverbhaver.
Exemple:Hui m’he alçat a les huit i la meua germana i jo ens hem desdejunat. 2. Escriuunaoracióquecontingaunaparauladecadaunadelesparaulessegüents.
• humor
• hospital
• prohibir
• història 3. Completaambhem oem.
• Aquestmatí jugatunpartit d’handbol.
• No diguesaquestescoses,que faspor.
• Quanarribeacasa,elparesempre preguntaquè feta escola.4. Escriuh enlesparaulesquen’hande dur.
• co et
• ora
• caca uet
• umbracle
• ivern
• orror
• ui
• erba5. Escriulaparaulaprimitivadecadaunad’aquestesparaulesderivades.
• humanitat
• ouera
• arpista
• hortícola
Reforç
33
31 ElcampsemànticNom Data
1. Agrupalesparaulessegüentssegonselcampsemànticaquèpertanyen.
• maduixa • arròs • cirera • encisam
• col • bresquilla • ordi • espinac• dacsa • llima • blat • bleda
2. Numeracadagrupdeparaulessegonselcampsemànticaquèpertanyeniafigduesparaulesmésencada camp.
1. instrumentsmusicals 2. ferramentes 3. recipients 4.professions
serra,martell,espàtula, ,
piano, flauta, oboé, ,
advocat,arquitecte,metge, ,
pitxer, vas, tassa, ,
3. Localitza i ratlla lesduesparaules intrusesencadacampsemàntic.
armari rellotge
germà cunyat company
poma fregir
curar
Reforç
34
32 EscriureinstruccionsNom Data 1. Fixa’tenaquestaseqüènciad’imatgesi respon.
• Dequèinformaaquestaseqüènciad’imatges?
• Quinsingredientsiquinsmaterialss’hihanutilitzat?
• Enquantspassoss’hafetlarecepta?
• Quinnomposariesaaquesta recepta? 2. Escriuaraeltextdonantlesinstruccionsperaelaboraraquestespostres.
Reforç
35
33 L’adverbiNom Data
1. Identificaelsadverbisquetrobeseneltextsegüenticlassifica’lssegonslacircumstànciaque expressen.
2. Relacionaambunafletxacadaadverbiamblesparaulesquecomplementen,comen l’exemple.
• Josepestàmassabé:nopeganibrot!
• Not’asseguesaixíqueetfaràsmalal’esquena.
• Cadadiam’agradamenysaquestasèrie.
• L’aviódeMilànohaarribatencara;hananunciatquehofaràméstarddel’hora
prevista.
3. Escriuadverbisquesignifiquenelcontraridels següents.
• també
• prop
• dins
• bé
• millor
• no
• tard
• menys
Demà me’n vaig de viatge a la Marina. Tot i que no està gens lluny d’ací, mai he anat
lloc
temps
manera
quantitat
Reforç
36
34 L’úsdej/g itj/tg Nom Data
1. Completalesparaulesamblagrafiacorresponentencadacas.
j/g tj/tg
• ordi
• ra ola
• egant
• lle ir
• bo eria
• pen ar
• re idor
• oventut
• ju at
• via e
• rello e
• corre a
•
•
•
•
me e
desi ar
allo ament
ju essa
2. Trobaenlasopadelletresnounomsdepoblesvalencians.Totss’escriuenambg oj.
3. Reescriulesoracionssegüentsposantenplurallesparaulesennegreta.
• Lagarlandaquel’associaciópenjaperfestesésmoltlletja.
• Laplujad’octubrepotfermalbélacollitadetaronja.
• Quananàremalaplatjatrobàremunaesponjademar.
– –
– –
Els*indiquenunespaientreduesparaules.
E F I U T Ç O L I P L XL H A L G I N E T W A B* Z H J E S I B M Ç * UG A L G E M E S Í I J RE Q C A T A R R O J A JN V Ç K O W Q X L M N AO B I F A T V N Ç I A SV L A L C O L E J A W SÉ Z R A U Ç G I L E T OS A N T * J O R D I D T
Reforç
37
35 Paraulesindividualsiparaules col·lectivesNom Data
1. Escriulaparaulaindividualquecorresponacada imatge.
equipatge ram constel·lació vaixella
2. Copialesoracionscanviantlaparaulaindividualdestacadaperlacol·lectivaquecorresponga.Feselsaltrescanvisquenecessites.
• Visitaremaquestaillalesvacancesqueve.
• Eljugadorvasaludarelpúblicdesprésdelpartit.
• Voldriatindreunacasaalspeusdela muntanya.
3. Localitzaenlasopadelletrescincparaulescol·lectivesicincd’individualsiclassifica-les.
Reforç
38
36 ExplicarunarutaNom Data 1. Llig,observaelplànolimarcal’itinerari correcte.
Mariaestàdavant l’ajuntamentd’unpoblet ivolanara lacascadaquehihaadosquilòmetres,perònoenconeix laruta.Hopreguntaadosveïnsdel lloc iaquestessón les respostes quen’obté.Quina de les dues és la correcta?
2. EscriuquinaéslarutaquehauràdeseguirMariadesdelacascadafinsalcastell.
Veí 1 Vés per aquesta carretera cap amunt tot recte. Just després de passar per un pon- tet per on passa un barranc, a l’esquerra hi ha un camí que puja cap a la munta- nya. Gira allà i continua pujant per un camí que passa entre pins i matolls. En l’encreuament següent, gira de nou a l’es- querra i continua una sendera muntanya amunt, molt empinada, fins a arribar al mirador de la cascada.
Veí 2 Segueix aquesta carretera cap amunt. En la bifurcació continua a la dreta tot recte. Pas- saràs per un pont sobre un barranc i a l’es- querra deixaràs un desviament. Continua recte i arribaràs a un encreuament on hi ha un grup de cases. Gira a l’esquerra i conti- nua per la pista que puja cap a la muntanya. En l’encreuament següent gira a la dreta per un camí molt sinuós que fa pujada. Al cim hi ha el mirador de la cascada.
Reforç
39
37 ElsenllaçosNom Data
1. Encerclaelsenllaçosquetrobeseneltextsegüentseguintel codi.
roig les preposicions blau lesconjuncions
2. Explicalafunciódecadaclassede conjuncions.
• copulatives
• disjuntives
• adversatives
■ Diguesdequintipusdeconjunciósónlessegüentsiescriuunaoracióambcada una.
•ni( )
• sinó( )
• o( )
• i( )
3. Completalesoracionsambelsenllaçosdelquadrequecorrespongaencadacas.
• Elmeuequipjuga elteu aquestapista.
• Aquestparaiguano ésteu Lluïsa.
• tu josabemonvaaquestavió.
• Elpare lamarehananat voreels iaios.
Nosaltres contra les panderoles
va
contra
Reforç
40
38 L’ús de x, tx i ig Nom Data
1. Classifica les paraules següents segons el so de la x.
• xut• clòtxina• peix
• xocolate• coixa• panxa
• despatx• porxada• xeringa
2. Completa el text amb x, tx o ig.
3. Escriu una paraula de la mateixa família acabada en ig o tx, segons que corresponga.
• rodejar
• bogeria
• bombardejar
• capritxós
• escabetxat
• passejar
• marejada
• despatxar
Sona com en xarop o caixa
Sona com en xiquet o cotxe
Recorda
Un empatx d’orxata
Reforç
41
39 ElsentitliteralielsentitfiguratNom Data
1. Marcal’oracióenquèlaparauladestacadatéunsentitfigurat.
Elmarestavamolttranquil.
Aquestxicésuncel,ajudaatots.
Ésunamàquinaresolent problemes.
Estàimmersenunmardedubtes.
Huielcelestàmolt ennuvolat.
Elparetéunamàquinad’escriureantiga.
2. Escriuelnúmerodel’oracióaquèfareferènciacadasignificatidiguessiestractad’unsentitliteralofigurat.
3. Completa lesoracionsamb laparaulaquecorrespongaensentit figurat.
• Tinc una notícia :aniremdeviatgeaParís.
• Darrereaquesta dedurhihaunxic sensible.
• Héctorésun ,estàacíperònoajudaa res.
• Tincuna ,perquèmaihemguanyataquest equip.
■ Escriuunaoracióambel sentit literalde lesparaulesanteriors.
•
•
•
•
bomba
Reforç
42
40 Feruna reclamacióNom Data 1. Lliglasituaciósegüenti respon.
Totselsdissabtesvasauncursdenatacióalapiscinamunicipaldelalocalitat.Desdefaunessetmanes,latemperaturadel’aiguaésmésbaixaquel’habitualidecideixespresentarunareclamació.
• Quinaqueixahasd’expressar?
• Quinapeticióhasdefer?
2. Emplenaaral’imprésdereclamacióamblesteuesdadesiexposa-hielsmotiusilasol·licituddelateuareclamació.Inventalesdadesquenecessites.
FULLDERECLAMACIONS
CENTRE MUNICIPI
DADESDEL RECLAMANT
COGNOMS NOM
DOMICILI CP
LOCALITAT PROVÍNCIA
TELÈFON E-MAIL
MOTIUDELARECLAMACIÓSOL·LICITUD
Localitatidata
, de de20
Firma:
Reforç
43
41 L’oració. El subjecte Nom Data
1. Converteix cada frase en oració, i cada oració en frase.
• Famoltde fred.
• Quinxicmésfort!
• Permolts anys!
• Jaensvorem! 2. Subratlla en roig el subjecte i en blau, el predicat en cada oració.
• LaiaiadeCarlesfaunapaellad’allòmés bona.
• UncompanydeclasseviuenunaalqueriadeCastellar.
• Elgatsiamésbuscamenjarentreel fem.
• Aquestafincadecolorblaunoméstétres pisos.
■ Copia els subjectes de les oracions anteriors en la graella, separant els elements de què consten.
determinants nucli complements
3. Escriu dues oracions que continguen subjecte lèxic, i dues que continguen subjecte gramatical.
•
•
•
•
subjecte ipredicat.Elsubjecte potserlèxic ogramatical.Elsubjectelèxicconstasempred’unnucli,que pot anar acompanyat o no dedeterminants icomplements.
Recorda
subjecte gramatical
subjecte lèxic
Reforç
44
42 SignesquetanquenenunciatsNom Data
1. Escriuuntextenquèutilitzeslestresclassesdepuntsquehasestudiat.
2. Encerclaeneltextelssignesd’interrogació,elssignesd’exclamacióielsdiferentstipusdepunt(puntiseguit,puntiapart,ipuntfinal).Usauncolordiferentperacada signe.
■ Quinsaltressignesdepuntuacióhastrobateneltext?Diguescom s’anomenen.
punt (.).
la el si
els fins
I ell
contestat: «Es diu beijinhos».
Reforç
45
43 ElsneologismesNom Data
1. Relacionacadaneologismeamblaimatge corresponent.
■ Escriuunaoracióambcada paraula.
•
•
•
• 2. Uneixlespartículesperformar neologismes.
inter • •cròs
moto • • fibra
micro• • joc
video• • nauta 3. Identificadosneologismesencadacartelli copia’ls.
Fins al 70% de descompte!
Ofertes en la secció de multimèdia de l’hipermercat.
Cibercafé Nou Moles
Gaudeix d’Internet amb la millor velocitat i comoditat.
Reforç
46
44 ElaborarunanuncipublicitariNom Data
1. Fixa’tenl’anuncii respon.
• Quinproductes’hianuncia?
• Quès’hidestacadelproducte?
• Quinésl’eslògan?
• Copiaunafrasedeltextquenomésdone informació.
• Copiaunafrasequeintenteconvéncerel destinatari.2. Completacadaeslòganambelproductequepodriaanunciar.
• Peracréixersaiamb energia,pren «Galàctica»cadadia.
• Amb «Miralsol»,hovoràstotd’unaltrecolor.
• Provael «Cabellsà»idiguesadéualscabells enredats.3. Triaundelseslògansanteriorsielabora’nl’anuncicomplet,tenintencompteelmodel
del’activitat1.
l
Reforç
47
45 ElpredicatNom Data
1. Escriuunaoracióapartirdecadanuclidelpredicat.
• cantes
• agrada
• estareu
• construirà
• dormia
2. Relacionacadaoracióambeltipusdepredicatque conté.
ElmeuamicGustauésvegetarià. •
ElpròximestiufaremunviatgeaGalícia.•
Lesgatetespareixenespantades.•
Antoni treballa d’arquitecte a Londres.•
L’arbremés abundant a Elx és la palmera.•
L’aiguad’aquestriusemblacontaminada.•
3. Encerclaelverbcopulatiudecadaoracióisubratlla’n l’atribut.
• Martinaestàfartadetantde coet.
• Xaviésunadvocatmoltprestigiós.
• Aquestesxiquetespareixenunpocjoves.• Elsciclistessemblencansats.
4. Escriudenoulesoracionsanteriorscanviantelnombredel subjecte.
•
•
•
•
■ Marca.Quinsaltreselementshashaguttambédecanviardenombre?
Només el verb. Nomésl’atribut. Elverbi l’atribut.
Reforç
48
46 ElspuntssuspensiusNom Data
1. Explicaquinafunciófanelspuntssuspensiusenlesoracions següents.
• NopotsimaginarenquantsllocshaestatelmeuiaioFerran:Mèxic,Austràlia,Nova
Zelanda,Senegal,Finlàndia…
• Perdonaperò…t’hasposatlameua jaqueta!
• Mare,nosécomdir-t’ho…hesuspésl’examen.2. Escriuunaoracióambpuntssuspensiusperacada dibuix.
1.
2.
3.
■ Explicaquinafunciófanelspuntssuspensiusencadaoració.
1.
2.
3.
Reforç
49
47 Paraulesd’altresllengüesNom Data
1. Encerclaelsestrangerismesusatsenaquestes oracions.
• Hequedatambelmeucosíalhalldel’hotel.
• Llancemaquestesbossesalcontainergroc.
• Elhobbydelmeugermàés l’aeromodelisme.
• Demàdinaremalself-servicequehan obert.
■ Escriudenoulesoracionscanviantlaparaulaestrangeraperlaquecorrespongaenlanostra llengua.
• vestíbul
• afició
• contenidor
• autoservei 2. Ordenaleslletresiescriulaformavalencianadecada estrangerisme.
• show PSETCALEEC
• manager RPESERNTNAET
• handicap CVINONTEINN E
• ranking SLCAFISCCIAÓ I
• burger MBAHGRUSEIREAU 3. Escriuunaoracióperacadaparelldeparaulesamblesformesvalencianes
corresponents.
• show/hall
• handicap/ ranking
• manager/burguer
Reforç
50
48 Escriureuna crònicaNom Data 1. Lligeltextiobservaambatenciólesimatges;després, respon.
• Dequèinformaelcartell?
• Quinainformaciót’ofereixcadaimatge?
• Imatge1
• Imatge2
• Imatge3 2. Escriuunacrònicabreuenquècontescomvasereldiadefesta:comesvan
desenvoluparlesactivitats,l’ambientdelafestailateuaimpressiógeneral.
Festa de la Primavera
Reforç
51
49 ElpredicatverbalNom Data
1. Escriuunaoracióperacadadibuix.Calquetotescontinguenuncomplementdirecteiuncomplementindirecte.
2. Subratllaelscomplementscircumstancialsdelesoracionssegüentsidiguesdequin
tipussón.
• L’aviómarxaràcapaParísalesdotzeenpunt.
• Elsmetgesdel’hospitalactuensàviament.
• M’hereunitacalaiaiaambelsmeuscosins.
• Aquestacasas’haincendiatperuncurtcircuit.
• Aquelljardiners’hatallatamblestisores. 3. Completa lesoracionssegüentsamblaclassedecomplementques’indica.
COMP. DIRECTE Almercathevist
COMP.INDIRECTE Compreupa
CC DE LLOC Antòniaviu
CC DE TEMPS M’hancitat
CCDEMANERA Lapluja cau
CC DE CAUSA M’hefetmal
Reforç
52
50 Altres signes de puntuació Nom Data
1. Emplena els buits de la notícia amb els fragments que et presentem baix.
L’ONU ( ) ha presentat un informe sobre el
calfament global, en què recull les conclusions del grup d’experts reunits a Valparaíso
( ). Segons aquests especialistes,
« ».
Per això, han fet una crida als governs de tot el món perquè «
».
Pels voltants de l’edifici on tenia lloc la reunió s’han vist manifestants ecologistes
amb pancartes on posava, per exemple, « »
( ).
2. Inventa un diàleg entre un client d’un restaurant i un cambrer. No oblides utilitzar el guió al començament de cada intervenció.
Els parèntesis [( )] s’utilitzen per a introduir una explicació, una informació o un aclariment dins una oració. Les cometes (« ») s’utilitzen per a introduir les paraules literals que ha dit o escrit una persona o per a citar els títols de llibres, pel·lícules, etc. La ratlla (–) s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge o els aclariments del narrador quan parla un personatge.
Recorda
‘salvem la Terra’, en anglés Organització de les Nacions Unides es pot afirmar que l’home és responsable del canvi climàtic a la costa xilena Save the Earth adopten polítiques econòmiques compatibles amb la protecció del medi
Reforç
53
51 LesabreviaturesNom Data
1. Marcal’abreviaturacorrectadecada paraula.
2. Escriul’abreviaturadecadaparaula.
• adjectiu
• avinguda
• telèfon
• professor
• dijous
• segle
3. Copialesoracionssubstituintlesabreviaturesperparaulescompletes.
• ElDr.Bernattélaconsultaalc.Major.
• Dl.ensconcentraremalapl.delPi.
• Elssrs.clientstenenmésinformacióeneltel. 11050.
4. Copiaaquestesaltresoracionssubstituintlesparaulesencursivaperlesabreviaturescorresponents.
• Aquestapreposició s’explicaenlapàgina 45.
• Elprofessor Ramosvindràeldimecres 5demarç.
• Sovintelssubstantius vanacompanyatsd’unadjectiu.
número
doctor
pàg. pg. pàgn.
nm. num. núm.
dm. dim. dc.
pr. prep. pre.
doc. dtor. dr.
Reforç
54
52 Comentarun espectacleNom Data
1. Lligaquesttextiresponales preguntes.
• Dequintipusd’espectacleparlael text?
• Quinn’és l’argument?
• Quins aspectesde la representació es destaquenenel text?
2. Observalaimatgeiinventalesdadesperalapel·lículaaquèpodriapertànyer.
• Títol
• Argument
■ Imaginaunaspectedelapel·lículaqueetpogueracridarl’atencióicomenta’l.
Un espectacle redó
Aquest cap de setmana els alumnes de sisé hem assistit a una representació teatral en l’auditori municipal. L’obra es titulava Més enllà de la muntanya. Amb aquest títol, ningú de nosaltres no es podia imaginar de què tractaria la història. I la veritat és que va ser tota una sorpresa. L’obra presenta les aventures d’un jove i despistat príncep a qui son pare, el rei, ordena fer una prova que forma part de la tradició familiar: ha d’anar a la muntanya sagrada del regne per trobar una corona que un emissari del rei hi ha amagat. De camí,
Reforç
55
53 Classesd’oracionsNom Data
1. Observaeldibuixicompletalesbafaradesambunaoracióinterrogativaiunad’enunciativa.
2. Encerclaelsverbsenformapersonalquetrobesenaquesttext.Després,copiaenla
graelladuesoracionssimplesiduesde compostes.
3. Escriuunaoraciópassivaiconverteix-la,totseguit,en activa.
passiva
activa
Dues futures campiones Marta és especialista en natació sincronitzada. Enguany l’acompanya una esportista més jove, que s’anomena Carolina. Ara com ara només participen en campionats autonòmics, però d’ací a un temps prendran part en una competició europea. Són unes nadadores treballadores i constants i ja han aconseguit unes quantes medalles. De segur que un dia les vorem en els jocs olímpics!
Reforç
56
54 Pronomsfeblesdavantel verbNom Data
1. Completaeltextamblaformacorresponentdelpronomentreparèntesis.
2. Encerclalaformacorrectadelspronoms següents.
• em/m’agrada • et/t’parlen • el/l’honra• es/s’imagina • la/l’acaba • em/m’ dóna
3. Encerclalesparaulesdestacadesderoigsisónarticlesideblausisónpronomsfebles.
• MudancesToni,elDesmanotat.Elsportemelsmoblesallloconensdiga.
Lesfronteresnoexisteixenpera nosaltres!
• RestaurantElsFesols.Cadamatíelsoferimunmenúdiferent.Elsesperem.4. Completaambla o l’.
• Sino uses,deixa’mlamotouns dies.
• Aquestapel·lícula,no havienestrenada ja?
• Desprésdel’espectaclequevadonar,aaquestaactriuno invitaranmaimés.
• Volsquedugajola cartao enviaràstu?
• Aquestadecisió honramolt,a Pilar.
Reforç
57
55 Úsculteiús col·loquialNom Data
1. Classificalaparauladecadaparellsegonsl’úsquetinga.
• obrer–operari •progenitors –pares •conversar–parlar
• afores – perifèria •obsequiar –regalar •indigent– pobre
■ Escriuunaoracióambcadaparaulad’úsculteanterior.
•
•
•
•
•
•
2. Escriulesoracionssegüentsd’unamaneramés culta.
• Voldriadeixardepencaripirar-medevacances.
• Elsmeuscol·legueshanvingutfetspolsdelviatge.
• Noxarreu tan fort,que tincunmaldecapbestial.
Reforç
58
56 ElaborarunfulletturísticNom Data 1. Lliglainformaciód’aquestfulletturístici respon.
• Sobrequinllocinformaelfullet?
• Enquinparàgrafs’ofereixcadainformació?
* ALTRESACTIVITATS *PRESENTACIÓ
* MONUMENTS PRINCIPALS *COM ARRIBAR-HI 2. ObservaaquestesnotesielaboraunfulletturísticsobreLlíria.Not’oblidesd’escriureun
títolbenatractiu.
Vilafamés, una vila de regust medieval
la fins la la
el la el
els el al
l’art
Reforç
59
57 EltextNom Data
1. Corregeixlesoracionssegüentsperaresumirlescaracterístiquesquehadetindreun text.
• Eltextexplicaunmissatgeincomplet.
• Lesideesespresentendeformalliure.
• Elsenunciatsqueelformentractensobretemes diferents.
• Elsenunciatsnotenencaprelacióentresi.
2. Explicaquind’aquestsdosconjuntsd’enunciatsreuneixmillorlespropietatsd’untextiperquè.
A.
Reforç
60
58 Pronomsfeblesdarrereel verbNom Data
1. Encerclaelspronomsfeblesquehihadarrereelverbiclassifica’ls.Explicaencadacas
perquès’escriuenambapòstrofoguionet.
Guionet
•
•
•
•
•
•
•
Apòstrof•
•
•
Els pronoms febles s’escriuen darrere el verb quan aquest està en imperatiu, en infinitiu o en gerundi. Darrere el verb, els pronoms febles s’uneixen a aquest amb apòstrof o amb guionet.
S’hi uneixen ambapòstrofquan el verb acaba en vocal que no siga u. S’hi uneixen ambguionetquan el verb acaba en consonant o en u.
Com que és l’aniversari de Neus, la mare i jo hem eixit a comprar-li un regal; després anirem al cine a distraure’ns un poc. Digues-ho a la iaia, no siga que es preocupe si fem tard. Recorda’t del gos: dóna-li menjar i trau-lo a passejar. Avisa’ns si necessites alguna cosa. Per cert, quan arribe Jordi, demana-li que t’ajude amb el quadre de l’entrada i canvieu-lo de lloc. Sentim molestar-vos, però una vesprada que tenim per a nosaltres…
Reforç
61
59 ElsvulgarismesNom Data
1. Escriulaformacorrectaquecorresponaaquestsvulgarismes.
• calçà
• xixanta
• perea
• amoto
• asperar
• prèmit 2. Busca,enlasopadelletres,laparaulacorrectaqueescorresponambcadavulgarisme.
• indicció
• aixina
• almari
• jugaor
• crompar
• quereguilla
• gavinet
3. Escriudenouaquesttextcorregint-neelsvulgarismes.
Ahir vaig nar al mercat a crompar unes llangonisses, i encà no sé com no en vaig ixir escaldat. Em volien cobrar vora coranta euros! Una animalà. Aixina és que vaig agafar el carro i me’n vaig anar tot anfadat.
X Ç I R A R M A R IE T N D P M Z A S FC F J U G A D O R CR H E T L W N C D OE U C S X S R F G MÏ J C F G H J A T PL L I T A G V I R RL O Ó A F R U X Q AA P U L C Ç O Í U RV B G A N I V E T E
Reforç
62
60 Contardesdediferentspuntsde vistaNom Data
1. Lligeltextifesl’activitatqueesdemana.
La bossa del mercader Un mercader, després de vendre tot el que duia al mercat, es preparava per tornar
a casa quan va descobrir que havia perdut una bossa de diners on tenia vint monedes. Va convocar tots els qui hi havia al seu voltant i va prometre una recompensa a qui trobara la bossa. Al cap de poc es va sentir entre la gentada la veu d’un captaire que se li apropava amb la bossa a la mà. –És aquesta la bossa, senyor?
–Sí, ho és, gràcies –va dir el mercader, content en reconéixer la seua bossa–. Moltes gràcies! –I la recompensa? –va reclamar el captaire.
Ara que tenia la bossa, el mercader ja no se sentia tan generós i no volia donar la recompensa promesa. Va obrir la bossa, va comptar les monedes i va fer cara de sorpresa. –Ací només hi ha vint monedes i n’hi hauria d’haver quaranta. M’has furtat les altres! El captaire va jurar que ell no havia obert la bossa i dos comerciants que hi havia allí van assegurar que era veritat, perquè l’havien vist quan la va trobar. Llavors van decidir anar al jutge perquè determinara qui tenia raó.
El jutge, després d’escoltar atentament les explicacions del mercader, del captaire i dels altres testimonis, va sentenciar: –Si en la bossa hi havia d’haver quaranta monedes i només n’hi ha vint, vol dir que la bossa que va trobar el vagabund no és la que va perdre el mercader. Per tant, el captaire es pot quedar amb la bossa, i potser el mercader encara trobarà la seua. I així el mercader es va quedar sense cap moneda, per avariciós.
■ Contalahistòriaanteriordesdelpuntdevistadel captaire.
Reforç
63
61 RepàsNom Data
1. Completal’anàlisidelaprimeraoracióianalitzala següent.
• El meu amic marxarà demà a Alacant.
article,masculí,singular
possessiu,
comú,
tercerapersonasingular,futursimple, verb
substantiu
• Aquestes xiques han demanat tres ensalades variades.
2. Completalesparaulesamblesgrafiesadequades.
xo ix bo v lo l·l go j xo txca er ca ut co egi ugar co e
iprer ne ar nove a eni or ata
re a en às ímit ma or alet
pe com at a egria rè im empa
àtiva cor a i usió aponés mar ar
3. Diguesquintipusdeparaulaéscadauna.
• pencar
• asperar
• amoto
• defunció
• microxip
• desocupat
• col·lega
• datàfon
col·loquialisme vulgarisme eufemisme neologisme
el
meu
amic
marxarà
demà
a
Alacant
64
Ampliació
1 Nom Data
1. Encerclaencadatiradelletrestresparaulesquepodenserelnuclid’ungrupnominal
iescriuunaoracióambaqueststressubstantius.
COMPTARBRESPERARIURE
•
CUINADARULLOTASSÓ
•
ENFOCAIGUAMBOSCAVEN
• 2. Classificalesparaulesielsgrupssegüentssegonsquepuguenferdenucli,dedeterminant
odecomplementenungrupnominal.
• aquella• famílies
• Mònica
• matiner
• llum
• elnostre
• de fusta• roba• seixanta
• fosques• ambmel
• porteria
• algunes• tancat• els
• moltes
• dinar• forta
■ Escriuungrupnominalperacadanucli anterior.
3. Encerclalesparaulesquehand’anarenmajúsculaenlesoracionssegüents.Comapista,t’indiquemquantesn’hihaencadauna.
• L’assembleadeveïnshaconvocatunareunióalessis.(2)
• Lesfestesdefallesacabenel19demarç,diadesantjosep. (3)
• Elpresidentdelageneralitatvisitaràhuiunabibliotecadegandia.(2)• Lameuaamiganeusviualcarrermajor,atocardel’ajuntament.(3)
• Elpresidentdelconsellhainauguratelnouhospital. (1)
65
4. Escriuquatreparaulesprimitivesilesderivades corresponents.
•
•
•
• 5. Encerclaelverbmésadequatdecadaparellidescobreixla recepta.
6. Reescriuaquestareceptacanviantl’estilcol·loquialperunaltredemésformal,seguintelmodeldeltextanterior.
«Jo frig una ceba tallada ben menuda i amb un poc d’oli. Quan ja està fregida, hi pose el pernil, la quantitat que més t’agrade. Ho sofrig un minutet i hi tire sal i un pot de tomaca triturada, uns 500 grams. Hi afig espècies i quan la salsa ja està feta, hi tire els macarrons, que he bullit abans. Em queda molt bo.»
Macarronsambpernil
Fregim
Ampliació
2 Nom Data
66
1. Escriuoracionsquecontinguenelsdemostratius indicats.
• Undemostratiuqueindiquellunyaniaeneltempsiquefaçafunciódecomplement.
• Undemostratiuqueindiquedistànciamitjanaenl’espai iquefaçafunciódenucli.
• Undemostratiuqueindiqueproximitatenl’espaiiquefaçafunciódecomplement.
• Undemostratiuqueindiqueproximitateneltempsiquefaçafuncióde determinant.
2. Accentualesparaulesquepodenduraccent diacrític.
• peu• mon
• neta
• nas• mes
• ma
• dit• pa• on
• sol• pols• pels
• os• nou• dur
3. Diguessilesparaulessegüentssónagudes,planeso esdrúixoles.
• míssil
• atmosfera
• rèptil
• futbol
• olimpíada
• policíac
• període
• interval
• tèxtil
• víking 4. Enaquestestiresdelletres,encerclalesqueformenlaparaulaaquèesrefereixcada
definició,comenl’exemple.
• Substàncies que contenen glucosa i que ens aporten energia.
• Substànciesoliosesqueaportenenergia iquepodenserd’origenanimalovegetal.
M B G T U R V B E P O I N T X A L O Ç S
• Substànciesqueformencèl·lulesiquesónimportantsperalaformaciódel’organisme.
P V R L M O A T R X E B Ï U N L X E R S
• Substànciesquecontenenlamajoriadelsaliments,imprescindiblesperalcoshumà.
R V L U I P T Ç N A X M Z I D N X E H S
67
5. Relacionaelsprefixosdesignificat oposat.
6. Escriulaparaulaqueindicacadasignificat.Totesportenprefix.
• Tornaraconstruirunacosadestruïda.
• Períodedetempsquesegueixunaguerra.
• Faltadepotènciaperaferuna cosa.
• Ditd’unacosaquenopotservista.
• Lligarambunacadenaoambcadenes. 7. Lligaquestadescripcióiescriu-neunaaltraenquèenfacesressaltarlesvirtutsdelgimnàs.
Lesbondatsd’ungimnàs
pre- infra- intra- pro- hiper-
extra-
anti-
hipo-
Els defectes d’un gimnàs
les
els
Ampliació
3 Nom Data
68
1. Subratllaelspossessiusde lesoracionssegüents ianalitza’ls,comen l’exemple.
• Elmeuequipdemúsicaésmillorqueelteu.
- meu possessiu masculí singular, un posseïdor, funció de determinant.
- teu
• Unscompanysnostreshanguanyatelseuprimerpremi.
-
-
• Lesmeuessabatesilesteuessónd’aquellabotiganova.
-
-
• Lacosinateuaésamigadelanostramare.
-
-
2. Busca,enlasopadelletres,lesnouparaulesquenecessitesicompletalesoracions.
• Aquesthomeéselpatró del
• AMercé,l’hanfetadirectorade l’
• Elmeugermàmajorestudiaala
• Hemd’anaracomprareldiariperal
• Quihaenviatlafelicitacióper a l’ ?
• Elpacients’hadespertat,avisala
• Canvia’melflampel
• M’hancobrat5eurosper l’
• Doneu-lilesgràciesperla
3. Cadagrupdeparaulesformaderivatsambunmateixsufix;esbrinadequinsufixestractaiescriulesparaulesderivades.Observa l’exemple.
• ventilar–flotar – assecar ventilador flotador assecador
• broma–telèfon– final
• clau–sal– paraigua
• ric–madur–savi
• hàbil–natal– plural
• admirar–definir–repetir
U N I X M I D E AN D N E R H U K EI Ç F K P H D V NV P E S C O L A TE N R S F H V C RR U M V O N C L ES B E B V C X Z PI J R N F F U I ÀT M A O R S I A XA I O G U R T I MT Z S L E W I O T
69
4. Relacionacadaverbambelsentitaquèremet.
assaborir •
guaitar •
flairar •
acaronar •
atendre •
• VISTA •
• TACTE •
• OÏDA •
• GUST •
• OLFACTE •
• palpar
• tastar
• escoltar
• observar
• ensumar
5. Ordenaleslletresiobtindràsunsinònimdecadaparaula.Alcostat,escriu-neunantònim.
sinònim antònim
pudent P T S E L N I E T
sorollós S T D R E T I N E
agre G M R A A
fosc B R O V L O M Í
aspre Ó R G U S
6. LliglesanotacionssegüentsiescriuunaredacciósobreelspaisatgesdellitoraldeCastelló.
Ellitoralde Castelló
El litoral de Castelló
Dos sectors de penya-segats: entre Benicàssim i Orpesa, i a la serra d’Irta.
el la Nules, la marjal de Xilxes-Almenara…
d’una d’aus
Ampliació
4 Nom Data
70
1. Completacadaoracióamblaformaadequadadecada indefinit.
• Notinc (prou)dinersperacomprar-meaquest disc.
• Enaquellafesta hihavia (bastant)persones.
• PaulaiFerran tenenels (mateix)anys,dotze.
• Aquestapel·lículalapodenvorexiquetsde (qualsevol)edat.
• Notrobesquehascomprat (massa)barresdepa?2. Escriuoracionsquecomplisquencada requisit.
• Quecontingauncardinalfentfunciódecomplement.
• Quecontingaunindefinitinvariablefentfunciódenucli.
• Quecontingaunordinalinvariablefentfunciódedeterminant.
3. Observalataulai completa-la.
■ Respon.Quinaformaverbalnopersonals’escriuamb dièresi?
4. Escriuunaoracióambcadaunad’aquestes paraules.
• xupló
• biberó
• pitet
• peüc
infinitiu gerundi participi conduint
traduir
reduint
produït lluint
influir
71
5. Completaelsencreuatsambelverbqueemetencadaundelsanimalssegüents.
5
3
6. Esbrinaquioquèprodueixcadaparaula.
• catacrac
• zumzeig
• rugit
• dringadissa
• truc
• cruixit
7. Redactaunanotíciasobreunacteorganitzatal’escola.Recordaquehasd’explicarquèhapassat,quihohafet,quan,on,comiperquè.
Ampliació
5 Nom Data
72
1. Classificalesformesverbalssegüentssegonseltipusiindica’nl’infinitiucorresponent.
• mourà • hem mirat • moriren • vaig moldre • haurà morat
• va morir • ha mogut • miràvem • morava • molguem
• havia mort • va morar • heu mòlt • van moure • vas mirar
infinitiu forma simple formacomposta formaperifràstica
2. Esbrinal’infinitiudecadaformaverbalidiguesaquinaconjugació pertany.
• calgué
• sopeu
• sabràs
• deien
• fores
• lluïm
• marque 3. Escriuunaoracióambcadadibuix.Toteslesparaulestenenx o ix.
•
•
•
•
73
4. Buscaenlasopadelletreslaparaulaaquèesrefereixcadadefinicióicopia-la.
• Tiradetelaadhesivaqueserveixperafixarbenes.
• Armarioestoigonesguardenlesmedecines.
• Fetde trencar-seunacosa,enespecialunos.
• Malaltiainfecciosaqueafectamoltespersones.
• Tubdeplàsticqueserveixperaposarinjeccions.
• Malestarqueprovocavòmitsidificultats peramantindre l’equilibri.
5. Relacionalesparaulesquesiguen sinònimes.
■ Pintalesparaulesdelafiladedaltqueremetenaunamalaltia.6. Elaboraunimpréssenzillperafer-sesocid’unabiblioteca,iemplena’l.
refredat
X E T J U I X L A SÇ S W F D D E P X JO P E C M K R A Z MF A R M A C I O L AL R U S F X N N Ç RO A F A N D G M L EP D X L I H A E G IF R A C T U R A N GM A T U R W Q U I LE P I D È M I A P M
Ampliació
6 Nom Data
74
1. Escriuunaformaverbalperacadaindicació,ambelsverbsquevulgues.
• 1apersona/plural/passat/subjuntiu
• 2apersona/singular/present/subjuntiu
• 2apersona/plural/passat/indicatiu
• 3apersona/plural/present/imperatiu
• 1apersona/singular/futur/indicatiu
• 2apersona/singular/present/imperatiu
2. Completalesoracionsambformesverbalsnopersonals.
1. Elqueheudefer vosaltresés adormir.
2. Lapoliciavaenxamparellladre elsdinersdelacaixa.
3. Noseieualbanc,queestà depintar.
4. M’hetrencat lacama unpartitde futbol.
5. Bernats’hacansatd’ laseuaamigaPilar.
6. Elmeugermàhaacabatdedinaramblacamisatota
■ Diguesenquinesoracionshasescritcadaformano personal.
• infinitiu •gerundi •participi 3. Escriuunaoracióambcadaunad’aquestes paraules.
•
•
•
•
4. Completaelsbuitsambb ov.
• Huihihaeleccions,peraixòelsparessen’hananata otar.
• M’agradamoltméselformatge de olaqueelmanxego.
• Aquestacasa és molt ella,téméscentanys.
• L’àguilaésunocell que olamoltaltimoltràpid.
• Alameuagermanetaliagrada jugar a otarla corda.
• Digues,espillet,quiésla princesamés elladelregne?
75
5. Lligelsignificatd’aquestesparauleshomònimesiescriu,alcostatdecadaoració,elnúmeroaquè remet.
Enaquellacovahihaunadeuquebrollasenseparar.
ElmeugermàCarlescompliràdemàdeuanys.
Suposequeelparejadeuhaverarribata París.
Enaquestacomarca,lesdeusrebenelnomd’ullals.
Elpartitesvasuspendredeuminutsabansdelfinalperlapluja.
Ambaquestúltimpagament,l’empresarijanodeumés diners.
6. Reordenaleslletresd’aquestesparaulesinventadesiobtindràselnomdecinc
atraccionsdefira.Lespistesdebaixetserviran d’ajuda.
• ESMUNYANTSERSUS
• TUOSAED COX
• CRIDESADAVORESOL
• XEVILLASARDONEGRON
• CABRARAEDRAFI
7. Redactaunesnormesdeseguretatbreusperapujaralesmuntanyesrusses.
Ampliació
7 Nom Data
76
1. Escriuelverbaquèremetcadadibuix,conjugatambeltemps indicat.
2. Escriudenouaquestesoracionscanviantelstempsperfetsperaltres d’imperfets.
• Mentrejoestudiavaperal’examen,tuvasjugaramblaconsoladejoc.
• Martadiuquel’obradeteatreerabona,peròaLlumnolihaagradat.
• Quanelpares’haviaacabatd’alçar,Ignasiarribavaa casa.
• Siesmorzaresbétotselsmatins,not’hauriesposatmalalt.
3. Escriuunderivatdecadaparaulaquecontinga l·l.
• tranquil
• rebel
• nul
• violoncel
• metall
• cristall 4. Completaelsbuitsamblo l·l.
• Lameua amiga E isabet és a egreimolt inte igent.
• Quanvacomençar la pe ícu aesvafer el si enci abso ut.
• Qui so ucionetotselsproblemesbé,traurà un exce ent.
• Elguanyadordelra ihasigut un pi ot a emany.
• Sivo eu la co ecció completa, so iciteu-laal quiosquer.
• Alfinaldelllibrehiha la re aciód’i ustradorsquehihanco aborat.
77
5. Observaelcartellicontestalespreguntes.
■ Dibuixauncartelliescriu-hiunaoraciócurtaamblateuaopiniósobreuntemaquet’interesse.Després,redactauntextenquèraoneslateuaopiniósobreaquesttema.
Ell no ho faria
Ampliació
8 Nom Data
78
1. Lligaquestapredicciódel’oratgeicopiaelsverbsdefectiusquehi trobes.
2. Completalesoracionsambverbs irregulars.
• Peradinar, lamare macarronsamb formatge.
• Sabemqui elguanyadordeltorneig escolar?
• Lasetmanapassada alBioparcdeValència.
• Elsmeusamics quenoquedenentradesperalconcert.3. Completalesparaulesescrivinth quancorrespongairelacionalesdelamateixa família.
ora•
ve í•
ome•
armonia•
amor•
ereu•
umor•
• ve ïnatge •
• umanitat •
• en amorar•
• umorista •
• erència •
• en orabona•
• armònica•
• mal umorat
• amorós
• armonitzar
• eretar
• ve ïnal
• umà
• orari4. Completaelsbuitsambh quancalga.
• Elmeuoncleestàmolt orgullósperquèelfill a acabat arquitectura.
• a irvamanar a visitar l’ ivernacledels meusve ïns.
• A la plaça anmuntatunaex ibicióde ve icles antics.
• Tots els abitants d’aquell poble emigrareni van fer arrelsa oceania.
La predicció per a demà les
costaneres; per tant, caldrà agafar el paraigua abans d’eixir de casa. A més, el vent bufarà amb força i és probable que trone i fins i tot que llampegue.
els els els
79
5. Observaelsdibuixosiescriuunaoracióambcadasignificatdelaparaulacaragol i lladre.
1.
2.
1.
2.
■ Recordaimarca.Ambquinfenomenesrelacionenlesparaulesanteriors?
sinonímia polisèmia homonímia antonímia6. Agrupalesparaulessegüentsperobtindreuncampsemàntic,uncamplèxiciunafamí-
liade paraules.
■ Afigunaparaulamésacadallista.
7. Escriuuntextbreuperexplicarquècalferperaenviaruncorreuelectrònic.
porteria xutar
Ampliació
9 Nom Data
80
1. Completacadaoracióambl’adverbiadequat.
• Senseulleresm’hiveig
• Aquestproblemaestà plantejat.
• arribaranJordiiNeus?
• valaquestdiari?
• Aquestllibreestàmolt escrit.
• Jo em trobe ,gràcies.
• Nocrides ,perfavor.
• Martaés altacom tu.2. Formaadverbisdemaneraafegintlaterminació-mentalfemeníd’aquestsadjectius,
comen l’exemple.
• tranquil tranquil·lament
• lent
• ràpid
• clar
• suau
• fort
• correcte
• fàcil
3. Escriulesformesverbalsques’indiquen.
• desitjar(2ap.plural,presentd’indicatiu)
• allotjar(1ap.plural,pret.imperfetd’indicatiu)
• rebutjar(3ap.singular,futur simple)
• viatjar(1ap.singular, condicional)
4. Encerclalaformacorrectadecada parell.
• pujar/putjar • equipatge/equipage • imaginar/imatginar
• pijor/pitjor • lleja/lletja • major/matjor
81
5. Llig lareglasegüentiescriu,alcostatdecadaparaula,unaaltradelamateixafamília.
• injectar
• trajecte
• adjectiu
• projectar
• subjecte
• objecte 6. Diguesapartirdequinaparaulaindividualesderivenaquestesparaulescol·lectives
idefineix-les.
• fullam Significat
• xicalla Significat
• alumnat Significat
• mobiliari Significat
• brancatge Significat
• roureda Significat 7. Copialesoracionssegüentsicompletaelsbuitsamblesparaulesquecorresponga
delafamíliade mar.
• Elsmeusiaiostenenunapartamentalpasseig
• El travessaelsoceansperdavall l’aigua.
• Alporthi haun quereparabarques.
• Huihemanatalallotjaihemcompratmoltde
8. Lliglesindicacionssegüentsiexplicala ruta.
De la masia al refugi: sendera arribar a prat de roselles seguir direcció NE fins al riu
passar pont agafar camí dreta, empinat arribar a bifurcació agafar camí de pedres refugi 150 m més amunt
Ampliació
10 Nom Data
82
1. Classifica lespreposicionssegüentssegonsquesiguensimplesocompostes.
• capa • entre • contra • pera• sense • desde • enmigde • amb
■ Escriuunaoracióperacadapreposició composta.
•
•
•
• 2. Copiacadaoracióafegint-hiunaconjunciódeltipusindicaticompleta-lalliurement,
comen l’exemple.
• Hemanatalteatre(conjunciócopulativa)
Hemanatalteatreia berenar.
• Peradinarmenjarépaella(conjunciódisjuntiva)
• Nohepogutjugarelpartit(conjunció copulativa)
• Noesteuconvidatsalafesta(conjuncióadversativa)3. Ratllalaparaulaincorrectadecadaparelliexplicaperquèhoés.
• despaig/despatx
• xinxeta/txinxeta
• partxís/parxís
83
4. Completaeltextamblesparaules següents.
5. Relacionacadaexpressióambelseu significat.
acentperhora•
atotgas•
ambparsimònia•
• aespai• pasapas• contrarellotge
d’unarevolada •
apasdeformiga•
anarlentament • aplaer• apaslleuger
6. Escriuduesoracionsambcadaparaula:unaensentitliteral,il’altraensentitfigurat.
7. Lliglasituaciósegüentiescriulareclamació oportuna.
bitllet
rumb
Ampliació
11 Nom Data
84
1. Escriuunaoracióadequadaperacadasituacióiencercla’nelsubjecte.
2. Analitzalesoracionssegüentsindicant-neelsubjecteielpredicatimarcantels
elementsdelsubjecte,comen l’exemple.
Subjecte Predicat_ • AquestacamisatannetaésdeBernat.
Det. N. Compl.
• Alcinemam’esperavaelmeu germà.
• L’hostalervaobrirlaportadelaposada.
• L’amigadeSòniatreballaaMoçambic.
3. Copiacadaoracióescrivintcorrectamentelssubjectesperquèconcordenambelverb.
• Elsparespreparàpollastreperdinar.
• TuielsamicsaniràsdeviatgeaVigo.
• Hancaigutunafulladelpideljardí.
• Ningúnosabienquindiaerael partit.
4. Escriuelsignedepuntuacióadequatalsgrupsdeparaulesqueformenunaoració.
• Quinacasatan •Quinaporquetinc
• Aniremlasetmanaqueve •Quivaanaralsopar
• Treballaaun el mercat •Aquestllibre,noel conec
85
5. Explicaperaquèserveixcadatipusde punt.
• Punti seguit
• Puntiapart
• Puntfinal 6. Encerclalesparaulesd’aquestesoracionsquetinguenunaltresignificatrelacionat
amblesnoves tecnologies.
• Elpastísquem’hemenjatteniaunacoberturadexocolate.
• AlparcCentralhaninauguratunmonumentenmemòriadeJaume I.
• Hemcompratunmòbildecolorsperapenjar-loalbressoldeJudit.
• Ladonadelpescadorcosialaxarxaassegudaala terrassa.• Elgatperseguiaelratolípertotesleshabitacionsdela casa.
■ Escriuunaoracióamblesparaulesanteriors,ontinguenelsignificatrelacionatamblesnoves tecnologies.
•
•
•
•
• 7. Escriusisneologismesquefacesservirenlavidaquotidianaoquehagessentit
enelsmitjansde comunicació.
8. Elaboraunanuncipublicitariperavendrel’ordinadordel’esquerra.Not’oblidesde
l’eslògan,delnomdelproductenidelsargumentsde venda.
Ampliació
12 Nom Data
86
1. Uneixelsubjecteielpredicatd’aquestesoracionsambquatreverbscopulatius
diferents.
• Elsvisitantsdelcomplex turistesalemanys.
• ElmeucosíAntoni unxicmoltestudiós.
• Jono genscansat,totil’esforçquehefet.
• Llorenç unpallasso,ambaquestacaratan pintada.2. Transformaaquestesoracionsdemaneraquetinguenpredicatnominal.
• Marctreballacom a arquitecte. Marc és arquitecte
• Elnoufitxatgejugade pivot.
• Monparesapmoltescoses.
• Lateuacosinafaquasidosmetres.
3. Aratransformaaquestesaltresdeformaquetinguenpredicat verbal.
• Aquellaneveraeramoltcara.
• PerCarnestoltes,Joanseràunromà.
• Lasopaestàmassasalada.
• Aquellhomeésriquíssim.
4. Copiacadaoraciósubstituintelpronomfebleperunatribut.
• Monpareho és. Mon pare és advocat.
• Neushosembla.
• Lanithoés.
• Judithopareix.
• Elgathoestà.
5. Escriuuntextenquèutilitzeselspuntssuspensiusambduesfuncionsdiferents,duesvegadescada un.
87
6. Classificaen lagraella lesparaulessegüents, relacionadesambelbàsquet.
• base • tap • tauler • passes • pivot • assistència
• dobles • esmaixada • anella • aler • xarxa • falta personal
7. Localitzaenaquesttextsisparaulesd’altresllengüesi subratlla-les.
■ Copia-lesenaquestagraellaiesbrinalaformaenvalenciàdecadauna.
8. Inventalacrònicadelapròrrogadelpartitqueesrelataeneltext anterior.
Una final molt emocionant
Tot seguit va començar el matx, que va ser molt disputat i es va resoldre en la pròrroga: al final, va guanyar l’escola Gavina per 3 a 2.
Ampliació
13 Nom Data
88
1. Copiadenoulesoracionssegüentscanviantelpronomfebleperuncomplement
directe.
• Compra’lal forn.
• Deixa-lesalataula.
• Tanqueu-laambcura.
• Elvisitaréal’hospital.
• Dedica’lalmeuamic. 2. Afiguncomplementindirecteacadaoració.
• Elspareshanvenutelcotxe
• Elsorganitzadorsvanagrair l’ajuda
• Hemhagutdetornarlacomanda
• M’handemanatqueescrigaunacarta
• L’associacióhaconceditelpremi 3. Escriuunaoracióperacadaverbquecontingadoscomplementscircumstancials.
• estudiar
• menjar
• vindre
• sentir 4. Emplenaelsbuitsd’aquesttextambelsdospuntsielguiósegonsquecorresponga.
89
5. Completalesoracionsintroduintunfragmententre parèntesis.
• ElcanalPunt2pertanya RTVV ( ).
• LaCasaBlancaestrobaaWashington( ).
• AlcentrecomercialhevistMarc ( ).
• Aquestavaixellaésmolt antiga ( ).
6. Relacionalesparaulesquepertanyenalamateixaèpoca.
■ Ordenalesparaulesdelescasellesinferiorsdemésanticamésmodern.
• 1r
• 2n
• 3r
• 4t 7. Completaaquestfragmentdecalendariamblesabreviaturesdelsdiesdelasetmana.
dl.
1 2 3 4 5 6 7 8. Escriuunanunciperallloguerd’unpisal’estiuutilitzantaquestesabreviatures.
■ Tornaaescriureeltextsubstituintlesabreviaturesperlaparaulacompleta.
Ampliació
14 Nom Data
90
1. Escriuduesoracionsperacadadibuix:unad’activaiunaaltradepassiva.
O. activa
O. passiva
O. activa
O. passiva
2. Diguesquintipusd’oraciós’utilitzaencadacas.
• Quan es demana informació a algú.
• Quan es mana que algú faça alguna cosa.
• Quan s’explica un fet que ha ocorregut.
• Quan es crida per expressar alegria. 3. Afigelquesiganecessariperquècadaoraciósimpleesdevingacomposta.
• El carrer era ple de gent
• Demà plourà a la costa
• He escrit una carta al pare
4. Escriuunverbadequatdarreredecadapronomfeble.
• et •m’ • la
• s’ • ens •t’
5. Relacionalaformacultadecadametgeamblaformacol·loquialcorresponent.
traumatòleg •
podòleg •
otorinolaringòleg •
oftalmòleg •
estomatòleg •
• metge de les orelles
• metge dels ossos
• metge dels ulls
• metge de la boca
• metge dels peus
91
6. Completal’encreuatamblaformacultadecadaparaula col·loquial.
1. Emprenyat. 6.
2. Dinyar-la.3. Garjola.
2.4. Metgedelsxiquets.
5. Curtde vista.
6. Pispar.
7. Investigairelacionacadamonumentambeltipusd’edificidequèestracta.
ColosseudeRoma•
DuomodeMilà•
Acròpolid’Atenes•
Piràmidesd’Egipte•
• templefunerari
• ciutadella• amfiteatre
• catedral
8. Fesunesquemade lescaracterístiquesmésdestacadesde lateua localitat.
■ Araredactaelfullet.Inot’oblidesdeltítol,quehadeserben atractiu.
Ampliació
15 Nom Data
92
1. Relacionalesunitatsdelllenguatgesegüentsambl’exemple corresponent.
2. Explicaperquèésuntextelfragmentquehasmarcatenl’activitatanterior.Recordalesquatrecaracterístiquesprincipalsdelstextos.
3. Escriuuntextdesislíniesenquèexpliquesquèt’agradariaferaquestestiu,utilitzant-hi
tresenllaços extraoracionals.
4. Escriudenoucadagrupambunpronom feble.
• llavaami
• compraelpeix
• donemlamà
• sucantelpa
• miralacasa
• feuavosaltres 5. Fixa’tencadapronomfebleiescriu-hiunverbadequatdavantodarrere,segonsque
corresponga.
• ’t
• es
• l’
• m’
• -la
• ’ns
text
93
6. Classificaelsvulgarismessegüentssegonslamaneracoms’hancreatiescriu,davallcadaun,laformacorrecta.
• crompar • perea • enrecordar-se • dingú• prèmit • orquesta • gavinet • bollir• prespectiva • apreparar • vegilar • nar
Canvid’ordredelletreso síl·labes
Eliminaciódelletreso síl·labes
Afegimentdelletreso síl·labes
Substituciódelletreso síl·labes
crompar
comprar
perea
enrecordar-se
dingú
7. Relacionacadaparaulaambelsignificataquè remet.
flamant• •caduc
vetust•
arcaic•
actual•
ANTIC • llampant
• ranci• recent
8. Escriuuntextbreuquecontingalesparaules següents.
NOU
94
SolucionsReforç1:Elgrup nominal
1.unordinadornou;Ximo;unordinadorportàtil;samare;professorad’institut;totselscursos;unaciutatnova;lafamíliadeXimo;lescosesnecessàries;unspocsmobles;unspocstrastos;l’ordinadorportàtildeXimo;elseuordinadorvell;aquellapantallaenorme;elteclatgrogós;aquellratolítanvoluminós
2.
3.Lameuaamigadeclassevaaprovar
l’assignatura.Aquestsgermansbessonsviuenalacapitalvalenciana.Lagatapersahaaparegutvoraelriudelaciutat.
Reforç2:L’úsdeles majúscules
1. JosepRastollésbiòleg.EncaraquetreballaalaUniversitatd’Alacant,semprequepotcol·laboraambelvoluntariatmediambientaldeGuardamar,elseupoble.AquestvoluntariatesdedicasobretotatindrecuradelesdunesquehihaaladesembocaduradelriuSegura.
2. Respostalliure(R.L.)3. R.L.
Reforç3:Paraulesprimitivesi derivades
1. Primitives:porta;joia;camisa;estrany;sopa; neuDerivades:emmarcar;desfer;retallar;supermercat;tenista; timidesa■ marc;fer;tallar;mercat;tenis; tímid
2. Respostamodel(R.M.).terrestre;enterrar;terrergelar;gelera;gelatmarítim;mariner;marinada
3. engreixar:greixjustícia: just
claredat:clarinútil:útilportal:porta
Reforç4:Adaptartextosal destinatari1. Benvolgutsenyor,/Liescrivimenrelació
amblacompraqueensvaferel dia25demaigpermitjàdelnostreweb./L’informemquelabicicletaquevasol·licitarestàexhaurida,demaneraquelacompras’haanul·lat./Sivoladquirirunabicicletasemblant,visiteelnostreweb,onpodemoferir-li’nd’altres./Disculpelesmolèsties./Atentament,PilarLlorente–Websportiu,SLEstimadaNúria,/T’escricperquèm’handitelsdeWebsportiuquelabicicletaquevamcomprarperInternets’haexhaurit./Ensdiuenquepodementrardenoualwebpersivolemunaaltrabicicleta,d’unamarcadiferent./Sidecas,podemquedarunavespradaidecidimquèfem,sietsemblabé./Jame’ndiràsalgunacosa./Unabesadeta,Carles.Hola,Núria,/Sapsquè?QueelsdeWebsportium’hanescritperdir-mequenotenenlabicicletaquevamcomprar.Quinrotllo!/Idiuenqueentremunaaltravoltaalaseuapàgina,queallàtenenmésbicis./Volsquemiremquèhiha?Potsertindremsortihitrobaremunaaltraganga./Vinga,xiqueta,jaquedem./A10,Carles.
2. R.L.Reforç5:Els demostratius
1. Distànciatemporal:a,c,e,hDistànciaespacial:b,d,f,g
2. aquestaciutat,aquestscarrers,aquestscarrers,aquestaciutat.–Novullviatjaraaquellaciutatmaimés!–Peròsiaquestaéslaprimeravegadaquehiviatges!–Tuhasvistquinaspectetenenaquellscarrers?Emfariaporeixirdecasaunanitcomaquesta.–Mmm,emfal’efectequenoetfan por
determinants nucli complementsLesmeues vacances preferides.Unsquants jocs detaula.Algunes pistes equivocades.Els comandaments delaWii.
95
aquellscarrers,sinóunaaltracosa.–Bé,tensraó,emfaporaquellaciutatperquècalagafar l’avió!
Reforç6:Repàsd’accentuació
1. Calaccentuar:pèrdua;pel·lícula;tònica;ànec;plourà;difícil;entén■ agudes:plourà;quadern;enténplanes:Maria;ànec;difícilesdrúixoles:pèrdua;pel·lícula;tònica
2. Berlín:s’accentuaperquèésagudaacabadaen-in.Moscou:nos’accentuaperquèésagudaacabadaendiftong.París:s’accentuaperquèésagudaacabadaenvocal+s.Londres:nos’accentuaperquèésplanaacabadaenvocal+s.València:s’accentuaperquèésesdrúixola.
Reforç7:Els prefixos
1. re+pintar;in+vencible;ante+diluvià;extra+oficial;trans+lúcid
2. R.M.desmarcar;desquadrar;desferextraesportiu;extraterrestre;extraordinariprenatal;precuinar;prefabricar■ Elprefixextra-significa‘forade’.Elprefixpre-significa‘abansde’.Elprefixdes-significa‘contraride’.
3. 1:transoceànic2:antepenúltim3:descongelar4:reprendre
4. R.M.desvetlar;prefixar;desmuntar;subsòl;reforçar;suburbà;previndre;reconstruir
Reforç8:Descriureunllocdesdediferentsposicions
1.R.L.
Reforç9:Elspossessius1. 1:vostres
2:teues3:meu4:nostre5:teua6:seus
2. R.L.
3. R.M.Lapilotaésmeua,nol’agafes.Lapaellaéselnostreplatméstípic.
Reforç10:L’apòstrofilacontracció
1. AAlbaidahihaunmuseusobrelahistòriadelstitelles.L’amicd’Amèliaarribaràambl’aviódelescinc.Martanobeuaiguadel’aixeta,sinódelsupermercat.D’acíalauniversitathihamoltadistància?
2. Annaarribadeltreballalessisdelavesprada.Aquellsdosgermansesvanbarallarpelsdinersdel’herència.L’àrbitrecomunicàladecisióalscapitansdelsequips.
3. Desdel’estiud’enguany,l’associacióexcursionistadelpobleorganitzaviatgesal’estranger.ElprimerviatgevaseraRoma.Lacapitald’Itàliaésunaciutatfascinant,plenadegransedificisdel’èpocadel’imperiromà.EmvaagradarmoltelColosseu,l’amfiteatremésconegutdelmón;peròsobretotelmeuprimervolambavióo,comdeiaeliaio,l’ocellvolador.
Reforç11:Elssufixos
1. pedalejar:pedal+ejar;normalitat:normal+itat;alacantina:Alacant+ina;accidental:accident+al;femer:fem+er
2. artista;noblesa;pilotatge;fangós;modista;tendresa;muntatge;llandós
3. Calmarcar:gasós;frescor;bibliotecari;etiquetatge■ gasós:gas+ós;frescor:fresc+or;bibliotecari:biblioteca+ari;etiquetatge:etiqueta+atge
4. R.M.nerviós;sospitós;olorósjugador;nadador;miradordavanter;cirerer;clauer
5. pomer:2paraigüer:3fuster:1moneder:3pastisser:1plataner:2
Reforç12:Redactaruntextapartird’unes notes
1. Assistents:elspares,elsgermans,elscosinsiels amics.
96
Regals:unjocd’ordinador,unjersei,dosllibres,undisciunllapisdememòria.Berenar:pastessalades,entrepans,dolçosiunpastísdexocolate.
2. R.L.Reforç13:Elsnumeralsielsindefinits
1. numerals:quatre;centvint;centcinquanta;quatre-centscinquanta;quaranta-cincindefinits:alguns;pocs;tot;diversos;cap
2. FernandoAlonsoseràelprimerenlalíniad’eixidadelGranPremidelBrasil.ElseguiràMassa,queeixiràdesdelasegonaposició.Enlaterceraposició,trobemelMcLarendeHamilton,queaspiraaobtindreelcampionatenaquestacursa.ElquartésRaikkonenienunsorprenentcinquélloc,trobemeljoveAdrianSutil.
Reforç14.Ladièresi
1. països;piragües;paraigües;suïssos2. 1:eqüestre
2:agraïes3:quasi4:quatre5:següents6:raïm
3. cafeïna;freqüència;peücs;Lluïsa;Pasqual;pingüí;ensaïmada;ungüent;Suïssa;eivissenc;Guillem;igualar
4. reduïsc;reduïa;reduíem;reduït;reduïmagraïsc;agraïa;agraíem;agraït;agraïmtraduïsc;traduïa;traduíem;traduït;traduïmconduïsc;conduïa;conduíem;conduït;conduïmintroduïsc;introduïa;introduíem;introduït;introduïm
Reforç15.Lesparaulesonomatopeiques
1. R.L.2. xiuxiuejar
cruixirdringarxipollejar■ Hevistcomelmeugermàxipollejavaalstollsdel carrer.Alíciaxiuxiuejaalgunacosaal’orella de lacompanya.
Enbotar,lesmonedesvandringaralabutxaca.M’agradasentircomcruixenelscerealsalaboca.
3. cruixir:cruix,cruixxipollejar:xip-xapxiuxiuejar:xiu-xiudringar:dring,dring
Reforç16.Escriureuna notícia
1. Unsxiquetshantrobatuncofrepledemonedes.AlaplatjadelesArenes.Elsalumnesde6édePrimària.Eldilluns3defebrer.Perquèhihavienanat d’excursió.
2. R.M.UnsxiquetstrobenuncofrepledemonedesElsxiquetsde6édel’escolaAiguavivaqueeldillunspassatdia3vanvisitarlaplatjadelesArenesnohaguerenimaginatmaielques’hivantrobar.Mentrearreplegavenpetxinesperaquestaplatjadelanostralocalitat,ungrupd’alumnesvantrobaruncofremigenterrat.Desprésd’ensenyar-loalamestraid’haver-neinvestigatelcontingut,esvadescobrirqueelcofreconteniaeltresord’unanticvaixellpirataquehavianaufragatdavantlesnostrescostesfamésdetressegles.Elcofreestrobaaraalmuseumunicipal,onestancatalogantles restes.
Reforç17.Elverb(I)
1. Diuen;proposà;usar;definir;descobriren;prové;significa; significa
2. convencem:convenc-emconfiava:confi-avasentira:sent-iraestabliran:establ-iranjugar:jug- ardirigeix:dirig-eixficaria:fic-ariareparteixen:repart-eixen
3. isquí:eixir,terceraconjugacióanaren:anar,primeraconjugaciódóna:donar,primeraconjugacióvol:voler,segonaconjugaciópatira:patir,tercera conjugació
97
rebéreu:rebre,segonaconjugaciódormen:dormir,terceraconjugaciófaria:fer,segonaconjugaciópateixen:patir,tercera conjugació
Reforç18.L’úsdex i ix
1. Aleix;excursió;explicar;mereix;eixir;Xeraco;Xeresa;deixar;marxa;Xavi;apareixien;paréixer;xoriguer;coix;xiprer;anxoves;oix;baixar;pròxima;naixxaprincipideparaula:Xeraco; Xeresa;Xavi;xoriguer;xiprerixentrevocals:eixir;deixar;apareixien;paréixer;baixarixafinaldeparaula:Aleix;mereix;coix;oix;naix
2. Xàtiva;xeringa;deixar;caixa;peix;això;calaix;Xavier;dibuix;maduixa;coixí;reixa
Reforç19.Eufemismesiparaulestabú1. conflictebèl·lic;danyscol·laterals■ guerra:conflictebèl·lic;víctimes:danyscol·laterals
2. tabú:vàter;eufemisme: banytabú:presó;eufemisme:centre penitenciari
3. eufemismes:invident;donarallum;defunció;desocupat;dement;orinarparaulestabú:cec;parir;mort;parat;boig;pixar
Reforç20.Emplenarimpresos
1. Incorrecció1:Eldomicilinoestàescritenelscampscorrectes.Incorrecció2:Hifaltaelcodipostal.Incorrecció3:Esvolapuntarauncursquenoésperalaseua edat.
2. R.L.
Reforç21.Elverb(II)1.4;2;3;1■ enpassat:vacomprar;esvaatrevir;esvabotar;vatocar;vafer;s’hatrencat;duia; passàenpresent: estàenfutur:llevaran;podrà
2.ÉsunallàstimaqueJoannoconegaaquestparatge.Quanpugues,dóna’mlasal.Tancalaportadeltot,perfavor.Joseptéson,perquènohadormit.
Indicatiu:té;hadormitSubjuntiu:conega;puguesImperatiu:dóna; tanca
Reforç22.L’úsdeb i v
1. canviar;embruix;plovia;possible;preparava;embutxacar;activitat;brossa
2. sobre;canvi;renovar;brillant;horrible;callavasobre:perquèlabvadavant r.canvi:perquèlavvadarreren.renovar:perquèderivad’unaparaulaqueportau(nou).brillant:perquèlabvadavantr.horrible:perquèlabvadavantl.callava:perquèésunaformadelpretèritimperfet.
3. R.M.llobada;positivament;novetat; cabetReforç23.Lesparauleshomònimes
1. M’hedemanatunsucdellima:Fruitatropical.Llimabéelclauperquènopunxe:Formadelverbllimar.Elpareésoptimistairiudetot:Formadelverbriure.Marcsen’haanatalriuanadar:Correntd’aigua.
2. mon;mónsobre; sobremon:possessiu;Possessiuàtondela1apersonadelsingular.món:substantiu;ElplanetaTerra.sobre:preposició;Damunt.sobre:substantiu;Bossadepaperperaposar-hicartes.
3. sol;R.L.fem;R.L.pot;R.L.
Reforç24.Redactarnormesde seguretat.
1. Explicarlesnormesdelesescalesmecàniques.Vandirigidesalsusuarisdeles escales.■ Norma1:Esprohibeixasseure’senlesescales.Norma2:Esprohibeixposarelspeusenlesbandeslaterals.Norma3:Esprohibeixapujarelscotxetsenlesescales.
98
Norma4:Esprohibeixqueelsxiquetsvagensolsenun escaló.
2. R.M.Peraevitarelsaccidentsenlesescalesmecàniques,calseguirlesnormesdeseguretatsegüents:- Estàprohibitasseure’senles escales.- Estàprohibitposarelspeusenlesbandeslaterals.- Noespodenapujarelscotxetsenlesescalesmecàniques,sinóques’hadeferservirl’ascensor.- Elsxiquetsnohand’anarsolsenunescaló,sinóacompanyatsd’unadultenelmateixescaló.
Reforç25.Elverb(III)
1. formessimples:férem;entràrem;agradà;esticformescompostes:hauriaagradat;haguéremanat;hauríemvisitat;hauriaentusiasmatformesperifràstiques:vamanar;vam visitar
2. compost:tornàvem;vamobservarfutur:aniria; exposàreuimperfet:presentà;vaig patir
3. estic:primerapersonadelsingulardelpresentd’indicatiudelverbestar.guanyareu:segonapersonadelpluraldelfutursimpledelverbguanyar.tens:segonapersonadelsingulardelpresentd’indicatiudelverbtindre.guanyarem:primerapersonadelpluraldelfutursimpledelverbguanyar.dedicarem:primerapersonadelpluraldelfutursimpledelverb dedicar.
Reforç26.Paraulesamblil·l
1. AlscinemesPalaus’haestrenatlapel·lículaLavidatranquil·la,deldirectoritaliàGianniFredo,basadaenunanovel·laseua.Elfilmésuncanta l’alegria i la il·lusiódeviure,jaquerelatalalluitad’unxiccontralamalaltiaquel’obligaaestaralllit,icontralaqualesrebel·laambtoteslesforces.Elscríticsdiuenquelapel·lículaestàcontadadeformamoltintel·ligent,perquèmostralalluitadelprotagonistadeformapositiva.
2. goril·la;satèl·lit;novel·la;mortadel·la
3. mil·lenni;til·ler;il·legal;anul·lació;col·loquial, il·lusionada
Reforç27.Lesparaulesparònimes
1. sirena;caneló;ases;trompa2. Elcampamentteniaprovisionsperaun
mes.Aquestjoctéunpreuassequibleperami.Sonparelivaensenyarlaprofessiódefuster.Lateuabonegadahatingutunefecteimmediat.L’orengaésunaespèciamolt aromàtica.
3. adoptariadaptaractitudiaptitudregnai reinabelli vell
Reforç28.Expressarl’opiniósobreun tema
1. Júlia:opinaqueelmercatdebescanviéspositiu,perquèpermetdesfer-sed’objectespersonalsquenos’utilitzeni,acanvi,adquirirobjectesqueensinteressen.Raül:opinaqueelmercatdebescanvinotéfutur,perquèésdifíciltrobarcompradorsiposar-sed’acordambelsaltressobreelvalordelsobjectes.
2. R.L.Reforç29.Classesdeverbs
1. veus;són;hiha;fixa-t’hi;sembla;sé;passa;porta.■ veus:voresón:serhiha:haver-hifixa-t’hi:fixar-sesembla:semblarsé:saberpassa:passarporta:portar
■ Sónirregularselsverbsvore,ser,haver-hiisaber,perquèlesarrelsd’aquestesformespresentencanvisrespectedelesarrelsdelsinfinitius.
2. plourà;cal;sol■ Eltretcaracterísticdelsverbsdefectiusésquenoesconjuguenentoteslesformes,sinótansolsen algunes.
99
Reforç30.L’úsdela h
1. R.L.2. R.M.
Monparetémoltbonsentitde l’humor.Elmeucosíhanascuthuial’hospitaldelaPlana.Eldirectorvaprohibirl’úsdelsmòbilsaescola.Demàetcontaréunahistòriamoltdivertida.
3. Aquestmatíhemjugatunpartitd’handbol.No em digues aquestes coses, que em faspor.Quanarribeacasa,elparesempreempreguntaquèhemfetaescola.
4. coet;hora;cacauet;umbracle;hivern;horror;hui;herba
5. home;ou;arpa;hortReforç31.Elcampsemàntic1.fruites:maduixa;bresquilla;llima;cirera
verdures:col;encisam;espinac;bledacereals:dacsa;arròs;ordi;blat
2.2;R.L.1;R.L.4;R.L.3;R.L.
3.rellotgeifusteramableicompanyculleraipomasabataicurar
Reforç32.Escriure instruccions
1. Delspassosquecalseguirperaelaborarunabroquetadefruita.Caltindrelesbroquetesdefusta,fruitatalladaenrodanxesixocolate fos.Enquatrepassos.R.M.Broquetesdefruitaamb xocolate.
2. R.M.Comesfanunesbroquetesdefruitaambxocolate.Ingredients:fruitatalladaenrodanxes,xocolate fos.S’handeseguirelspassossegüents:Deprimercaltallarlesfruitesquetriementrossetsmenuts.Acontinuaciócalenfilar-lesenlesbroquetes,alternant-lespercolors.Totseguits’handebanyar en
xocolatefos,oabocar-n’hiperdamunt.I finalment cal ficar-lesunaestonaa lanevera,perquèelxocolateesfaçadur.
Reforç33. L’adverbi
1. demà;gens;lluny;ací;mai;sempre;prop;pitjor;massa;molt;bé;aixílloc:lluny;ací; proptemps:demà;mai;sempremanera:pitjor;així;béquantitat:gens;massa;molt
2. no:t’asseguesaixí:t’asseguesmenys: m’agradano:haarribat;encara:haarribat;més:tard;tard:farà
3. tampoc;lluny;fora;malament;pitjor;sí;prompte;més
Reforç34.L’úsdej/g itj/tg
1. Jordi;rajola;gegant;llegir;bogeria;penjar;regidor;joventutjutjat;viatge;rellotge;corretja;metge;desitjar;allotjament; jutgessa
2. Alginet;Algemesí;Catarroja;Alcoleja;Gilet;SantJordi;elGenovés;laJana; Burjassot
3. Lesgarlandesquelesassociacionspengenperfestessónmoltlletges.Lesplugesd’octubrepodenfermalbélacollitadetaronges.Quananàremalesplatgestrobàremunesespongesdemar.
Reforç35.Paraulesindividualsiparaulescol·lectives
1. maleta;flor;estrela;plat2. Visitaremaquestarxipèlaglesvacancesque
ve.L’equipvasaludarelpúblicdesprésdelpartit.Voldriatindreunacasaalspeusdelaserra.
3. ovella;ocell;flota;abella;exèrcit;ramat;vaixell;eixam;soldat;bandada
individuals col·lectivesovella ramatocell bandadaabella eixamvaixell flotasoldat exèrcit
100
Reforç 36. Explicar una ruta
1. Éscorrectaladelveí2.2. R.M.
Baixadesdelmiradordelacascadapelcamísinuósfinsalprimerencreuament.Enaquestpunt,giraal’esquerrafinsquearribesaungrupdecasesicontinuarectepelmateixcamí.Desprésd’unsrevoltsarribaràsfinsalriu,creuaelpontquehihavoraelmolíi continua recte. Uns quantsmetresmésavantettrobaràsambel castell.
Reforç 37. Els enllaços
1. preposicions:contra;a;per;amb;a;de(l);davall;en;amb;d’; d’conjuncions:i;que;però;perquè;sinó;i;(Elsalumnesnomésmarcaranlesconjuncionsquehantreballat:i,però,sinó)
2. copulatives:expressenideadesumaoacumulació.disjuntives:expressenidead’opció.adversatives:expressenidead’oposicióocontrast.■ ni:copulativa.R.L.
sinó:adversativa.R.L.o:disjuntiva.R.L.i:copulativa.R.L.
3. Elmeuequipjugacontra elteuen aquestapista.Aquestparaiguanoésteusinó de Lluïsa.Ni tuni josabemonvaaquest avió.Elparei lamarehananata voreelsiaios.
Reforç 38. L’ús de x, tx i ig
1. Sona com en xarop o caixa:peix;coixa;xeringaSona com en xiquet o cotxe:xut;clòtxina;xocolate;panxa;despatx;porxada
2. DiumengepassatvamanaravisitarelmonestirdelPuig.Estavapledexiquetsqueanavenaferlaprimeracomunióihavienpreparatunaxocolatadaperalavesprada.Comqueanàvemvestitsperacaminaricarregatsambmotxilles,feialleig queensquedàremalconvitidecidíremanaraAlboraiaafer-nosunaorxatadexufa.Quanarribàremal’orxateriateníemtantafamquecomençàremafartar.Alfinal
acabàremtotsambunempatx increïbleihaguerendevindreabuscar-noselsparesambcotxe,perquènoenspodíemalçardela cadira!
3. rodeig;boig;bombardeig;capritx;escabetx;passeig;mareig;despatx
Reforç 39. El sentit literal i els sentit figurat
1. Estàimmersenunmar dedubtes.Aquestxic ésuncel,ajudaatots.Ésunamàquina resolentproblemes.
2. Produirsonsmusicalsamblaveu:2,sentitliteralConfessarunacosaperforça:1,sentitfiguratDescriurecomésunapersona:1,sentitfiguratCobrirambpintura:2,sentit literal
3. Tincunanotíciabomba:aniremdeviatgeaParís.Darrereaquestacara dedurhihaunxicamable.Héctorésunmoble,estàacíperònoajudaa res.Tincunaespina,perquèmaihemguanyataquest equip.■ R.L.
Reforç 40. Fer una reclamació
1. Quelatemperaturadel’aiguadelapiscinamunicipalésmésbaixaquel’habitual.Quefacentotselspossiblesperaaugmentarlatemperaturade l’aigua.
2. R.L.Reforç 41. L’oració. El subjecte
1. R.M.Quin fred!Aquestxictémoltaforça.Quehocelebrespermoltsanys.Finsuna altra!
2. LaiaiadeCarles/faunapaellad’allòmésbona.Uncompanydeclasse/viuenunaalqueriadeCastellar.Elgatsiamés/buscamenjarentreelfem.Aquestafincadecolorblau/noméstétrespisos.
101
■ La/iaia/deCarlesUn/company/declasseEl/gat/ siamésAquesta/finca/decolorblau
3. R.L.Reforç 42. Signes que tanquen enunciats
1. R.L.2. signes d’interrogació:estàs?;Benifaió?;
portugués?;besets? signes d’exclamació:Lisboa!;preciós!;«atots»! punt i seguit:t’encisaria. punt i a part:pla. punt final:«Esdiubeijinhos». ■ Eneltexthihacomes,puntsicoma,dospuntsicometes.
Reforç 43. Els neologismes
1. Lesimatgesrepresentenunescàner,unabaguet,unflaixiunbric.■ R.L.
2. internautamotocròsmicrofibravideojoc
3. multimèdia;hipermercatcibercafé;Internet
Reforç 44. Elaborar un anunci publicitari
1. Unessabatillesesportives.Quelessabatillespodenemetremúsica.SabatillesMelodia…icaminaambalegriaR.M.Temesenformatmp3.R.M.Posa-te-lesicaminaamb ritme.
2. R.M.Peracréixersaiambenergia,pren llet «Galàctica»cada dia.Ambulleres «Miralsol»,hovoràstotd’unaltrecolor.Provaelxampú «Cabellsà»idiguesadéualscabells enredats.
3. R.L.Reforç 45. El predicat
1. R.L.2. ElmeuamicGustauésvegetarià.Predicat
nominal
ElpròximestiufaremunviatgeaGalícia.PredicatverbalLesgatetespareixenespantades.PredicatnominalAntonitreballad’arquitecteaLondres.PredicatverbalL’arbremésabundantaElxéslapalmera.PredicatnominalL’aiguad’aquestriusemblacontaminada.Predicatnominal
3. Martinaestà fartadetantdecoet.Xaviés unadvocatmoltprestigiós.Aquestesxiquespareixen unpocjoves.Elsciclistessemblen cansats.
4. R.M.MartinaiAnnaestanfartesdetantdecoet.XaviiErnestsónunsadvocatsmoltprestigiosos.Aquestaxicapareixunpocjove.Elciclistasemblacansat.■ Elverbi l’atribut.
Reforç 46. Els punts suspensius
1. Indiquenquel’enumeracióestàincompleta.Expressen sorpresa.Expressen temor.
2. R.L.■ R.L.
Reforç 47. Paraules d’altres llengües
1. hall;container;hobby;self-service■ Hequedatambelmeucosíalvestíbuldel’hotel.L’aficiódelmeugermàésl’aeromodelisme.Llancemaquestesbossesalcontenidorgroc.Demàdinaremal’autoserveiquehanobert.
2. espectacle;representant;inconvenient;classificació;hamburgueseria
3. R.L.Reforç 48. Escriure una crònica
1. DelsactesqueesfaranenlafestadelaPrimavera.1:Concursdedisfresses;2:Cercavilaamblabandamunicipal;3:Paellagegant
2. R.L.
102
Reforç49.Elpredicatverbal
1. R.M.MarcpassalapilotaaGerard.Handonatunpremialafamosaactriu.
2. L’aviómarxaràcapaParísalesdotzeen punt.Dellocide tempsElsmetgesdel’hospitalactuensàviament.DemaneraM’hereunitacalaiaiaambelsmeus cosins.Dellocide companyiaAquestacasas’haincendiatper un curtcircuit.DecausaAquelljardiners’hatallatamblestisores.D’instrument
3. R.M.AlmercathevistlameuaamigaMercé.Compreupaperalsvostres iaios.AntòniaviuaSantSebastià.M’hancitatalaunaenpunt.Laplujacauambmoltaintensitat.M’hefetmalperculpad’un caragol.
Reforç50.Altressignesde puntuació
1. L’ONU(OrganitzaciódelesNacionsUnides)hapresentatuninformesobreelcalfamentglobal,enquèreculllesconclusionsd’ungrupd’expertsreunitsaValparaíso(alacostaxilena).Segonsaquests especialistes,«espotafirmarquel’homeésresponsabledelcanviclimàtic».Peraixò,hanfetunacridaalsgovernsdetotelmónperquè«adoptenpolítiqueseconòmiquescompatiblesamblaprotecciódelmedi».Pelsvoltantsdel’edificiontenialloclareuniós’hanvistmanifestantsecologistesambpancartesonposava,perexemple,«SavetheEarth»(‘salvemlaTerra’,enanglés).
2. R.L.Reforç51.Lesabreviatures
1. pàgina:pàg.;número:núm.;dimecres:dc.;preposició:prep.;doctor:dr.
2. adjectiu:adj.;avinguda:av.;telèfon:tel.;professor:prof.;dijous:dj.;segle:s.
3. EldoctorBernattélaconsultaalcarrerMajor.DillunsensconcentraremalaplaçadelPi.Elssenyorsclientstenenmésinformacióeneltelèfon 11050.
4. Aquestaprep.s’explicaenlapàg.45.Elprof.Ramosvindràeldc.5demarç.Sovintelssubs.vanacompanyatsd’un adj.
Reforç52.Comentarun espectacle
1. D’unarepresentacióteatral.Contalesaventuresd’unjovepríncepaquisonpare,elrei,ordenaferunaprova.Queladecoracióil’escenografiaerenescasses,peròqueladesimbolturadelsactorsilesactriusvansupliraquestamancança.
2. R.L.■ R.L.
Reforç53.Classesd’oracions
1. R.L.2. és;acompanya;s’anomena;participen;
prendran;són;hanaconseguit;voremsimples:Martaésespecialistaennataciósincronitzada;Desegurqueundia lesvoremenelsjocsolímpics.compostes:Enguanyl’acompanyaunaesportistamésjove,ques’anomenaCarolina;Aracomaranomésparticipenencampionatsautonòmics,peròd’acíauntempsprendranpartenunacompeticióeuropea;Sónunesnadadorestreballadoresiconstantsijahanaconseguitunesquantesmedalles.
3. R.L.Reforç54.Pronomsfeblesdavantel verb
1. AlmeuamicNicolaunoseliocorremairesdebo.Semprel’hadeferbona!Faunsdiesvamprepararunafestad’aniversariperaMarta.Livaigdir:«Nolidiguesresom’enfadarémolt.Not’avisarémésvoltes».Alcapdedosdies,Martavavindreiemvadir:«Quèm’hacontatNicolau,queesteupreparantunafestaaSílvia?Iperquèvoshoheucallatinom’heuditres?».Martas’haviaendutunadecepcióperculpadeNicolau.Ésunmanifasser!
2. m’agrada;s’imagina;etparlen;l’acaba;l’honra;emdóna
3. articles:elDesmanotat;elsmobles;Lesfronteres;ElsFesolspronoms:Elsportem;elsoferim;Elsesperem
103
4. Sinol’uses,deixa’mlamotounsdies.Aquestapel·lícula,nol’havienestrenadaja?Desprésdel’espectaclequevadonar,aaquestaactriunolainvitaranmaimés.Volsquedugajolacartaol’enviaràstu?Aquestadecisiól’honramolt,aPilar.
Reforç55.Úsculteiúscol·loquial1.■ R.L.
2.Voldriadeixardetreballarianar-me’ndevacances.Elsmeus amics han vingut cansats del viatge.Noparleutanfort,queemfamoltdemalelcap.
Reforç56.Elaborarunfulletturístic
1. SobreVilafamés.Altresactivitats:enel4t;Monumentsprincipals:enel3r;Presentació:enel1r;Comarribar-hi:enel 2n
2. R.L.Reforç57.Eltext
1. Eltextexplicaunmissatgecomplet.Lesideesespresentendeformaordenada.Elsenunciatsqueelformentractensobreunmateixtema.Elsenunciatsesrelacionenentresi.
2. EltextB,perquètélesideesordenadesielsenunciatstractend’unmateixtemaiestantotsrelacionats.
Reforç58.Pronomsfeblesdarrereel verb
1.ambguionet:comprar-li:perquèacabaenconsonantdigues-ho,dóna-li:perquèésl’únicaformapossibledarrereelverbtrau-lo:perquèacabaenudemana-li:perquèésl’únicaformapossibledarrereelverbcanvieu-lo:perquèacabaenumolestar-vos:perquèacabaen consonant
ambapòstrof:distraure’ns:perquèacabaenvocalquenoésurecorda’t:perquèacabaenvocalquenoésuavisa’ns:perquèacabaenvocalquenoésu
Reforç59.Elsvulgarismes
1. calçada;seixanta;peresa;moto;esperar;premi
2. injecció;així;armari;jugador;comprar;creïlla;ganivet
3. Ahirvaiganaralmercatacomprarunesllonganisses,iencaranosécomnoenvaigeixirescaldat.Emvoliencobrarvoraquarantaeuros!Unaanimalada.Aixíésquevaigagafarelcarroime’nvaiganartotenfadat.
Reforç60.Contardesdediferentspuntsdevista
1.R.L.Reforç61.Repàs
1. meu:possessiu,masculí,singularamic:substantiucomú,masculí,singularmarxarà:tercerapersonasingular,futursimple,verbmarxardemà:adverbidetempsa:preposicióAlacant:substantiupropiAquestes:demostratiu,femení,pluralxiques:substantiucomú,femení,pluralhandemanat:tercerapersonaplural,pretèritindefinit,verbdemanartres:numeral cardinalensalades:substantiucomú,femení,pluralvariades:adjectiu,femení,plural
2. caixer;xiprer;reixa;peix;Xàtivacabut;nevar;envàs;combat;corbacol·legi;novel·la;límit;alegria;il·lusiójugar;geni;major;règim;japonéscotxe;orxata;xalet;empatx; marxar
3. pencar:col·loquialismeasperar:vulgarismeamoto:vulgarismedefunció:eufemismemicroxip:neologismedesocupat:eufemismecol·lega:col·loquialismedatàfon: neologisme
úsculte úscol·loquialoperari obrerperifèria afores
progenitors paresobsequiar regalarconversar parlarindigent pobre
104
Ampliació1
1. arbre;pera;riu.R.L.cuina;ull;tassó.R.L.foc;aigua;bosc. R.L.
2. comadeterminants:aquella;elnostre;seixanta;algunes;els;moltescomanuclis:famílies;Mònica;llum;roba;porteria;dinarcomacomplements:matiner;defusta;fosques;ambmel;tancat; forta■ R.L.
3. L’AssembleadeVeïnshaconvocatunareunióales sis.LesfestesdeFallesacabenel19demarç,diadeSantJosep.ElpresidentdelaGeneralitatvisitaràhuiunabibliotecade Gandia.LameuaamigaNeusviualcarrerMajor,atocardel’Ajuntament.ElpresidentdelConsellhainauguratelnouhospital.
4. R.L.5. Pelemlesverduretesilesrentem.Les
tallemendausbenmenutsilesofeguemafoclent.Abanda,sofregimelbacótallatendauetsenunapaellaambunpoc d’oliibullimelsespaguetis.Quanestiguencuits,elscolemielsaboquemdenoua l’olla.Després,hiafegimlesverduretes,elbacói,finalment,unpaquetdeformatgeparmesà.Horemenemtotijatenimunplatben suculent.
6. R.M.Fregimunacebatalladabenmenudaenunapaellaambunpocd’oli.Quanjaestàfregida,hiposemunstrossetsdepernil.Hosofregimunminutetihitiremsal,500gramsdetomacatrituradailesespèciesquevulguem.Abanda,bullimelsmacarronsiquanlasalsaestigafeta,elsaboquemenlapaella.Quedaunplatbenbo.
Ampliació2
1. R.L.2. Calaccentuar:món;néta;més;mà;sòl;
pèls;ós3. míssil:plana
atmosfera:planarèptil:plana
futbol:agudaolimpíada:esdrúixolapolicíac:planaperíode:esdrúixolainterval:agudatèxtil:planavíking:plana
4. greixos;proteïnes;vitamines5. pre-:post-;infra-:sobre-;intra-:extra-;pro-:
anti-;hiper-: hipo-6. reconstruir
postguerraimpotènciainvisibleencadenar
7. R.L.Ampliació3
1. teu:possessiumasculísingular,unposseïdor,funciódenuclinostres:possessiumasculíplural,diversosposseïdors,funciódecomplementseu:possessiumasculísingular,diversosposseïdors,funciódedeterminantmeues:possessiufemeníplural,unposseïdor,funciódedeterminantteues:possessiufemeníplural,unposseïdor,funciódenucliteua:possessiufemenísingular,unposseïdor,funciódecomplementnostra:possessiufemenísingular,diversosposseïdors,funciódedeterminant
2. Aquesthomeéselpatródel iot.AMercé,l’hanfetadirectorade l’escola.Elmeugermàmajorestudiaalauniversitat.Hemd’anaracomprareldiariperal iaio.Quihaenviatlafelicitaciópera l’oncle?Elpacients’hadespertat,avisalainfermera.Canvia’melflampeliogurt.M’hancobrat5eurosperl’entrepà.Doneu-lilesgràciesperla idea.
3. bromista;telefonista;finalistaclauer;saler;paraigüerriquesa;maduresa;saviesahabilitat;natalitat;pluralitatadmiració;definició; repetició
4. VISTA: guaitar; observarTACTE: acaronar; palparOÏDA:atendre; escoltar
105
GUST:assaborir;tastarOLFACTE:flairar;ensumar
5. pestilent/R.M.aromàticestrident/R.M.silenciósamarg/R.M.dolçombrívol/R.M.clarrugós/R.M. suau
6. R.L.Ampliació 4 1. Notincprou dinersperacomprar-me
aquestdisc.Enaquellafestahihaviabastantes persones.PaulaiFerrantenenelsmateixos anys,dotze.Aquestapel·lículalapodenvorexiquetsdequalsevol edat.Notrobesquehascompratmassa barresde pa?
2. R.L.3. conduir;conduït
traduint;traduïtreduir;reduïtproduir;produintlluir;lluïtinfluint; influït■ Elparticipi.
4. R.L.5. 1:raucar
2:miolar3:belar4:piular5:udolar
6. R.M.catacrac:unsllibresquecauenaterra.zumzeig:elvold’unamosca.rugit:elsod’un lleó.dringadissa:unesmonedesquexoquen.truc:uncolpsecalaporta.cruixit:unabrancaquees trenca.
7. R.L.Ampliació 5 1. moure;mourà;hamogut;vanmoure
mirar;miràvem;hemmirat;vasmirarmorir;moriren;haviamort;vamorirmoldre;molguem;heumòlt;vaigmoldremorar;morava;hauràmorat;vamorar
2. calgué:caldre,segona conjugació
sopeu:sopar,primeraconjugaciósabràs:saber,segonaconjugaciódeien:dir,segonaconjugaciófores:ser,segonaconjugaciólluïm:lluir,tercera conjugaciómarque:marcar,primeraconjugació
3. R.M.• Hed’anaralcaixer automàticatraurediners.
• Elpescadorarreglaràlaxarxa desprésdedinar.
• Necessitaremunacàmeraambun bonflaix.
• Elfumdelallardefocixperlaximenera.4. esparadrap;farmaciola;fractura;epidèmia;
xeringa;mareig5. pomadaiungüent
xarampióipallolapíndolaipastillarefredaticonstipatverolai varicel·la■ Xarampió,refredati verola.
6. R.L.Ampliació 6 1. R.M.
passàremvinguesvaudircaminenfarétanca
2. R.M.1. Elqueheudefervosaltresésanar adormir.2. Lapoliciavaenxamparellladre furtant elsdinersdela caixa.3. Noseieualbanc,queestàacabat depintar.4. M’hetrencatlacamajugant unpartitdefutbol.5. Bernats’hacansatd’esperar laseuaamigaPilar.6. Elmeugermàhaacabatdedinaramblacamisatota tacada.■ infinitiu:1,5;gerundi:2,4;participi:3,6
3. R.M.Enaquestavallhihaunsarbresmoltfrondosos.
106
Elsnuvisacabendecomençarelballnupcial.Posa’munabenaalamonyica,queemfamal.Peratraure-lisanglivanpunxarlavenadelbraç.
4. votar;bola;vella;vola;botar;bella5.2;3;1;2;3; 16. muntanyesrusses
autosdexoccadiresvoladoresvaixellengronsadorbarracade fira
7. R.L.
Ampliació7
1. hanjugat;hajaagranat;vanvolar2. R.M.
Mentrejovaigestudiarperal’examen,tuvasjugaramblaconsolade joc.Martahaditquel’obrahaviasigutbona,peròaLlumnoliha agradat.Quanelpares’haviaacabatd’alçar,Ignasivaarribaracasa.Sihagueresesmorzatbétotselsmatins,not’hauriesposatmalalt.
3. R.M.tranquil:tranquil·litatrebel:rebel·liónul:anul·larvioloncel:violoncel·listametall:metàl·liccristall: cristal·litzar
4. LameuaamigaElisabetésalegreimoltintel·ligent.Quanvacomençarlapel·lículaesvaferelsilenciabsolut.Quisolucionetotselsproblemesbé,trauràunexcel·lent.Elguanyadordelral·lihasigutunpilotalemany.Sivoleulacol·lecciócompleta,sol·liciteu-laal quiosquer.Alfinaldellibrehihalarelaciód’il·lustradorsquehihan col·laborat.
5. Conscienciarlapoblacióquenoabandoneels animals.R.L.R.L.■ R.L.
Ampliació8
1. ploga;caldrà;trone;llampegue;nevarà;solguen
2. R.L.3. hora–enhorabona–horari
veí–veïnatge–veïnalhome–humanitat– humàharmonia–harmònica–harmonitzaramor–enamorar– amoróshereu–herència–heretarhumor–humorista–malhumorat
4. Elmeuoncleestàmoltorgullósperquèelfillhaacabatarquitectura.Ahirvamanaravisitarl’hivernacledelsmeusveïns.Alaplaçahanmuntatunaexhibiciódevehicles antics.Totselshabitantsd’aquellpobleemigrarenivanferarrelsa Oceania.
5. R.M.Perapenjaraquestquadrefafaltaunacaragolmés gros.Mamarehafetunapaellaambcaragolsboníssima.Connecteueldescodificadorieltelevisoraaquest lladre.Lapoliciavaenxamparellladreamblesmansenla massa.■ Polisèmia
6. campsemàntic:sofà;butaca;cadira;seientcamplèxic:jugar;davanter;porteria;xutarfamíliadeparaules:airet;aeri;desairós;airejar■ R.L.
7. R.L.Ampliació9
1. Senseulleresm’hiveigmalament.Aquestproblemaestàmalplantejat.QuanarribaranJordiiNeus?Quantvalaquestdiari?Aquestllibreestàmoltbenescrit.Joemtrobebé, gràcies.Nocridestant,perfavor.Martaéstanaltacom tu.
2. lentament;ràpidament;clarament;suaument;fortament;correctament;fàcilment
107
3. desitgeu;allotjàvem;rebutjarà; viatjaria4. pujar;pitjor;equipatge;lletja;imaginar;major5. R.M.
injecció;trajectòria;adjectivar;projecte;subjecció; objectiu
6. fulla:Conjuntdefulles.xic:Grupdexics.alumne:Conjuntdelsalumnes.moble:Conjuntdemobles.branca:Conjuntdebranques.roure:Grupderoures.
7. Elsmeusiaiostenenunapartamentalpasseig marítim.Elsubmarítravessaelsoceansperdavalll’aigua.Alporthihaunmarinerquereparabarques.Huihemanatalallotjaihemcompratmoltde marisc.
8. R.L.Ampliació10
1. simples:sense;entre;contra;ambcompostes:capa;desde;enmigde;pera■ R.L.
2. R.L.3. Ésincorrectadespaig,perquètotesles
paraulesdelafamíliaporten tx.Ésincorrectatxinxeta,perquèacomençamentdeparaulanomésespotescriure x.Ésincorrectapartxís,perquèdarrereconsonantnomésespotescriure x.
4. Vaigarribaral’estacióiemvaigdirigiralataquillaarecollirelbitlletquehaviacompratperInternet.Totseguitvaigagafarlamaletaquehaviadeixatdematíalaconsignaivaigcórrercapal’andananúmero5,perquèelmeutrenestavaapuntd’eixir.Unavoltadalt,vaiganaralmeucompartimentim’hivaigacomodar.Alcapdepoc,elrevisoremvademanarelbitlletiemvadesitjarbonviatge.Parísm’esperava!
5. anarràpidament:acentperhora;atotgas;d’unarevolada;contrarellotge;apaslleugeranarlentament:ambparsimònia;apasdeformiga;aespai;pasapas;aplaer
6. R.M.sentitliteral:ElvaixellacabadesalparrumbaCiutadella.sentitfigurat:Aquestassumptehaagafatunrumbmoltdelicat.sentitliteral:Amonparenoliagradaconduirdenit.sentitfigurat:Aquestacarreteracondueixfinsal port.
7. R.L.Ampliació11
1. R.M.Elmestreparlaambelsseusalumnes.Elsbombershanapagatl’incendidelafàbrica.
2. Alcinemam’esperava(predicat)elmeugermà (subjecte)elmeu:determinant;germà:nucliL’hostaler(subjecte)vaobrirlaportadelaposada (predicat)L’:determinant;hostaler:nucliL’amigadeSònia(subjecte)treballaaMoçambic(predicat)L’:determinant;amiga:nucli;deSònia:complement
3. Elparepreparàpollastreperdinar.Tuaniràsdeviatgea Vigo.Hancaigutunesfullesdelpideljardí.Ellsdosnosabienquindiaeraelpartit.
4. Aniremlasetmanaqueve.Quinaporquetinc!Quivaanaralsopar?Aquestllibre,noel conec.
5. Puntiseguit:peramarcarelfinald’unaoració.Puntiapart:peramarcarelfinald’unparàgraf.Puntfinal:peramarcarelfinald’untext.
6. cobertura;memòria;mòbil;xarxa; ratolí■ R.M.Enaquestpoblehihamoltmalacobertura.Necessiteampliarlamemòriadel’ordinador.Aquesttelèfonmòbilportacàmeraincorporada.Busqueulainformacióquenecessiteuenlaxarxa.Elratolíd’aquestordinadornoté fils.
108
7. R.L.8. R.L.
Ampliació12
1. R.M.Elsvisitantsdelcomplexsónturistesalemanys.ElmeucosíAntonisemblaunxicmoltestudiós.Jonoesticgenscansat,totil’esforçquehefet.Llorençpareixunpallasso,ambaquestacaratan pintada.
2. R.M.Elnoufitxatgeésunpivot.Monpareésmoltsabut.Lateuacosinaésmolt alta.
3. R.M.Aquellaneveravaliamolts diners.PerCarnestoltes,Joanesdisfressaràderomà.Lasopatémassasal.Aquellhometémoltsdiners.
4. R.M.Neussemblamoltllesta.Lanitésfosca.Juditpareixunpocmalalta.Elgatestàenrabiat.
5. R.L.6. jugadors:base;aler;pivot
accions:tap;esmaixada;assistènciainfraccions:dobles;passes;faltapersonalelements:tauler;anella;xarxa
7. e-mail;hockey;flashos;sticks;sponsors;matxe-mail:correuelectrònichockey:hoqueiflashos:flaixossticks:esticssponsors:patrocinadorsmatx:partit
8. R.L.Ampliació13
1. R.M.Compraelpaalforn.Deixalesbossesalataula.Tanqueulaportaambcura.
Visitaréeliaioal’hospital.Dedicaelllibrealmeuamic.
2. R.M.ElspareshanvenutelcotxeaAntoni.Elsorganitzadorsvanagrairl’ajudaal’alcalde.Hemhagutdetornarlacomandaalabotiga.M’handemanatqueescrigaunacartaaldirector.L’associacióhaconceditelpremiaFerranTorrent.
3. R.MAhirvaigestudiaracasade Pere.Enaquestrestaurantesmenjamoltbé.Elsparesvindrandel’aeroportalesnou.HesentitundiscambEnricasa casa.
4. Jastabéfouelprimeratrencarelsilenci:–Eltornemaobriro què?–Obrim-lo,obrim-lo,encaraensquedamoltdetemps!Llúcia,ensentirallòdeltemps,esportàlesmansalaboca:–Ostres!–Quèpassa!–lipreguntaren–.Perquèdius«ostres»?
5. R.M.ElcanalPunt2pertanyaRTVV(RàdioTelevisióValenciana)LaCasaBlancaestrobaaWashington(EstatsUnits)AlcentrecomercialhevistMarc(elmeuveí).Aquestavaixellaésmoltantiga(del segleXIX).
6. rupestreiprehistòriccavallerimedievalgratacelicontemporaniamfiteatrei clàssic■ 1r:prehistòric;2n:clàssic;3r:medieval;4t:contemporani
7. dt.;dc.;dj.;dv.;ds.; dg.8. R.M.
Esllogapisde3hab.peralsmesosdejul.iag.alapl.delMarnúm.3.Eltel.decontacteésel600500123■ Esllogapisde3habitacionsperalsmesosdejulioliagostalaplaçadelMar,número3.Eltelèfondecontacteésel600500123
109
Ampliació14
1. R.M.Elbombervarescatarelgatde l’arbre.Elgatdel’arbrevaserrescatatpelbomber.L’obrerconstrueixunedifici.L’edificiésconstruïtperl’obrer.
2. Oracióinterrogativa.Oracióimperativa.Oracióenunciativa.Oració exclamativa.
3. R.M.Elcarrererapledegentquepassejava.Demàplouràalacostainevaràal’interior.Heescritunacartaalpareperdonar-lilanotícia.
4. R.M.ettoca;s’espera;m’obliga;ensdóna;laxuta; t’indica
5. traumatòleg:metgedelsossospodòleg:metgedelspeusotorinolaringòleg:metgedelesorellesoftalmòleg:metgedelsullsestomatòleg:metgedela boca
6. 1:enfadat;2:morir;3:presó;4:pediatre;5:miop;6:furtar
7. ColosseudeRoma:amfiteatreDuomodeMilà:catedralAcròpolid’Atenes: ciutadellaPiràmidesd’Egipte:templefunerari
8. R.L.
Ampliació15
1. paraula: carteraenunciat:Demàésdijous.fonema:etext:ElValènciahaguanyat;elVila-real,encanvi,haempatat.
2. Ésuntextperquèésunmissatgecomplet,lesideeshiestanordenades,elsdosenunciatsdequèconstatractendelmateixtemai,amés,estanrelacionatsentresiperl’enllaçen canvi.
3. R.L.4. llava’m;compra’l;donem-la;sucant-lo;mira-
la;feu-vos5. R.M.
mira’t;esllança;l’abraça;m’espera;agafa-la;dóna’ns
6. Canvid’ordredelletresosíl·labes:prespectiva:perspectiva;gavinet:ganivetEliminaciódelletresosíl·labes:perea:peresa;orquesta:orquestra;nar:anarAfegimentdelletresosíl·labes:enrecordar-se:recordar-se;prèmit:premi;apreparar:prepararSubstituciódelletresosíl·labes:dingú:ningú;vegilar:vigilar;bollir:bullir
7. antic:vetust;arcaic;caduc;rancinou:flamant;actual;llampant;recent
8. R.L.