Post on 22-Jul-2020
Conjunt de tribus i pobles a l´altre costat del limes,
disposats a envair l´Imperi a partir dels segles II i III.
Els germànics (també bàrbars o estrangers),d´origen
indoeuropeu, quedaren lligats a Roma com a Federats.
Pobles: visigots, ostrogots, hèruls, burgundis, francs,
angles, saxons, sueus, alamans, llombards, vàndals, etc.
Agricultors i ramaders primitius, treballaven l´orfebreria
i la metal lúrgia· . Desconeixien la moneda.
Amb prou feines llegien i escrivien (coneixien les runes).
Societat tribal i guerrera: lliures, semilliures i esclaus.
Politeisme (Odín, Thor i Freya) poc arrelat. Fàcil
conversió a un cristianisme no catòlic: l´arrianisme.
ELS POBLES GERMÀNICS
Els pobles invasors (sueus, vàndals, alans...) i els federats
(visigots, francs...) crearen una nova civilització hereva
alhora de Roma i dels germànics.
Eren monarquies electives de poder absolut sense
residència fixa ni cort, poc burocratitzats. Mantingueren
la hisenda, la justícia i el dret romans.
Els reis mantingueren l´exèrcit i funcionaris amb terres.
Societat jerarquitzada basada en relacions personals.
Dos grups de població: hispanorromans i germànics.
Legislació diferent: dret romà i dret consuetudinari .
Afebliment del comerç i les indústries artesanes.
Cristianització germànica i cultura (el monaquisme).
LES MONARQUIES GERMANOCRISTIANES
Poble d´origen got procedent de la Mar Negra ( fi s. IV).
Van entrar el 415 a Hispània coma federats i van signar
amb Honori un contracte per expulsar vàndals i sueus.
El 418 formaresn el regne de Tolosa, però expulsats pels
francs crearen el regne de Toledo (527-711).
Adoptaren la llengua, la religió i els costums dels
romans, però i aportaren els costums i vida rural bàrbara.
Hi havia lleis diferents per a visigots i hispanoromans.
Economia rural: triada, tècniques romanes i latifundis.
L´esclavisme es debilità per l´arribada del cristianisme.
Els latifundis obliguen els camperols a entregar les seves
terres i signar contractes d´arrendament (pagar rendes).
EL REGNE VISIGOT
Les invasions i el clima d´inseguretat porten als pagesos a
buscar protecció. Serà la base del feudalisme.
Era una societat jerarquitzada,governada per minoria de
caps militars (monarquia electiva), i esclavista.
Societat guerrera i armada: destral, llances i espases.
Equipats amb llòriga (armadura ferro), escuts de cuir i
cascs decorats. Cavalleria de genets ben equipats.
Els pagesos vivien en cabanes de tova, brancatge i palla.
L´Esglèsia s´estengué i arribà a ser molt poderosa durant l
´edat mitjana; conservà el saber clàssic (Sant Isidor).
Els visigots (arrians) s´hi convertiren amb Recared (589).
Els jueus van emigrar a Hispània (Diàspora), on vivien als
seus barris. Foren respectats al principi, perseguits després.
Art de la Península Ibèrica durant els segles V-VIII.
Arquitectura religiosa: planta basilical o criciforme.
Arquitectura proporcionada i harmoniosa (volums ext.).
Construccions en pedra (murs massissos), ús de l´arc de
ferradura i voltes de mig canó i aresta. Poques finestres i
molt petites. L´iconostasi separa el presbiteri de les naus.
Capitells corintis d´influència romana i bizantina, amb
temàtica animal, vegetal i bíblica.
Obres principals al nord peninsular (Palència, Ourense
Burgos, Zamora i el conjunt d´esglésies de Terrasa.
Arts sumptuàries de simbologia cristiana fusionat amb
temes i tècniques pròpies de l´orfebreria germànica.
L´ART DELS VISIGOTS